Sa Sella 136

Centre Cultural de Sencelles_ NĂşmero 136_ octubre / desembre 2013_ 2,50â‚Ź

Editorial Enguany hem celebrat a Sa Sella els 30 anys de vida de la publicació. Va ser durant el mes de gener de 1983 quan sortí el número 0 de la publicació i ja ha plogut molt des de llavors... i també han passat moltes coses, i la revista segueix igual, donant les notícies amb puntualitat i mostrant l’evolució que ha experimentat el nostre municipi. Que sigui per molts d’anys més!

L’any 2013 que diu adéu també ha estat especial per a la revista ja que, després de 18 anys (des de finals de 1995) d’acolliment per part de la Parròquia de Sant Pere, hi ha hagut un canvi de local. Ara ens podreu trobar al carrer de l’Escultor Antoni Llabrés Mudoy 18. Ocupam una sala del primer pis de l’edifici que fou l’antic Quarter.

Podem avançar-vos que per la fira de 2014 Sa Sella tornarà a editar un número especial. Com ja hem fet diverses vegades, per la fira tenim prevista la sortida al carrer d’una revista monogràfica dedicada a les diferents vessants de la cultura popular. Aquesta inciativa podrà veure la llum gràcies a l’interès que hi ha demostrat la recentment renovada Fundació Mossèn Bartomeu Oliver i Amengual. Si teniu interès en qualque tema que tracti la cultura popular i centri la seva atenció al nostre municipi, ens agradaria molt poder comptar amb la vostra col·laboració i participació al número especial.

Degut a la baixada d’ingressos del Centre Cultural de Sencelles, entitat editora de la revista, com a conseqüència de la crisi, de la minva de publicitat, de la retallada d’ajudes, del boicot de part de totes les institucions governades pel PP a tota publicació editada en la nostra llengua, etc. ja podem avançar-vos que per a l’any que ve la quota de subscripció augmentarà. Ja fa molts d’anys que estava congelada en 10 euros i per al 2014 ens hem vist obligats a pujar, ja que la supervivència i viabilitat econòmica de la publicació estava en joc.

Una novetat que és digna d’esmentar és la nostra pàgina web: sasella.org on hi podeu trobar bona part dels continguts de la versió en paper però més actualitzada i amb moltes més imatges i enllaços a bancs d’imatges.

S’ha de tenir present que el límit d’espai a la versió en paper no existeix a la versió electrònica i per tant, si veis que la vostra foto no hi surt a la sella impresa podeu anar a la revista a la xarxa que segur que hi és. Recordau sasella.org és a Internet perquè la fos faceu igual de vostra que Sa Sella en paper.

Molts d’anys i bones festes!

Edita: Centre Cultural de Sencelles Impressió: Gràfiques Rubines, Binissalem Coberta: Pont de vianants d’es Pou Major (Foto Jaume Perelló) Contraportada: Foto Jaume Perelló Depòsit legal: PM-400-89

REVISTA SA SELLA sasella@hotmail.com C/ Escultor Llabrés Mudoi, 18 07140 Sencelles (Mallorca) Els articles d’aquesta revista expressen únicament l’opinió dels propis autors.

Redacció: Joan Florit i Horrach Jordi Llabrés i Sans Guillem Mut i Llabrés Maria Vich i Cirer

Col·laboradors: En Barramot Joan Bover i Serra Biblioteca Municipal Escoleta Municipal Jaume Perelló i Llabrés Sebastià Roig i Miralles Maria Cristina Soler i Escalas Antoni Vallès i Perelló Guillem Zuazaga i Llabrés Margalida Zuazaga i Vich

3

Obrim les portes de l’escoleta

Jana Suau, coordinadora

4

Un any més ens apropem a les festes de Nadal, època de fred...

Amb tants de dies de pluja, i observant la necessitat dels infants de sortir a l’aire lliure i jugar amb l’aigua, ens hem guarnit de roba especial per poder estar defora sense passar fred i poder-nos banyar.

Estem acostumats a refugiar-nos a casa nostra a la que cauen quatre gotes, tothom agafem el cotxe encara que sabem les cues i el tràfic que ens trobarem aquests dies i pareix que ens molesta banyar-nos, la nostra cultura és així. Si en fixem amb els països del nord a on plou diàriament i fa molt més fred veurem que la seva vida quotidiana no s’atura per això, conviuen amb aquest estat climatològic. Així que ens hem interessat per com ho fan allà les escoletes per sortir al pati quan plou sovint. Vàrem descobrir que els infants d’allà surten cada dia amb els seus monos de pluja i les botes d’aigua.

I efectivament, ben equipats els infants han gaudit de dies de pluja amb tot els a p re n e n t a t g e s que això implica: trasbalsaments, ho agafen d’aquí, ho duc allà, cau a terra i desapareix, oh! ja no ho podem recuperar... tornem a comen-

çar, miren a dalt, recuperen un grapat de gotes d’aigua, es seuen a terra sense que ningú els renyi i segueixen amb els seus importants projectes.

Podríem parlar de prejudicis cap als infants, com dur-los massa tapats o la por a deixar-los a l’aire lliure quan fa fred. Els infants haurien de passar el màxim de temps possible a l’aire lliure. Hi ha estudis que verifiquen que els infants que van massa tapats o que no surten sovint dels espais tancats en els que habitem, estan més predisposats a constipar-se.

I quina època més idònia per sortir al carrer, llums, decoració de Nadal, màgia pels infants i la il·lusió d’aquest dies. A l’escoleta de Sencelles hem volgut reflectir aquests sentiments amb una decoració molt especial, les famílies han participat obrint-nos les portes als seus desitjos. Fent referència al conte de Nadal dels germans Grimm les famílies han decorat l’escoleta portant tres bolles que per una banda són daurades i per l’altra estan decorades fent referència al Nadal passat, al Nadal present i al Nadal futur com passa al conte. El passat l’han decorat amb una fotografia de l’infant quan era més petit, el present amb una fotografia actual i el futur amb una paraula, frase o poema amb el que desitgen per els seus infants.

També estem enllestint de nou la festa que dóna fi a la primera etapa d’aquest curs escolar i obri les portes a les vacances, a gaudir de la família i a viure un dels seus primers Nadals encara plens de màgia.

Els nins ho esperen ansiosos, és un dia molt intens, cada família du berenar per compartir i aquest any ens estan preparant una actuació amb molta il·lusió. Però per nosal-

tres el més important és que ens trobem amb les famílies, un moment en el que els infants poden gaudir de l’esperit casolà de l’escola amb els seus pares, padrins, germans... Els hi presenten als seus companys, juguen, veuen la relació entre els mestres i els pares i són per un dia el centre d’atenció, els grans protagonistes, una festa feta per ells i amb ells.

Sovint quan pensem en regals pensem en una cosa material, en un objecte embolicat. De vegades els nostre infants demanen coses que han vist al televisor, o al seu company, però la pregunta és: necessiten tot això? Aquests objectes formen part de les seves necessitats real? Des de ben petits tenen tants d’objectes i juguetes que a la fi no es valora el que es té.

No tenen temps real per gaudir de cadascuna de les coses, tenir moltes juguetes no significa tenir més.

Els infants necessiten temps de qualitat per investigar-les i espai, no ens hem d’oblidar de l’etapa de desenvolupament en la que se troben. Cada vegada anem més ràpid, tenim més obligacions, més compromisos i ens oblidem que ells no porten el nostre ritme, és més, els “contagiem” d’aquesta pressa i després ve quan ens demanem: Per què està nerviós el nostre infant? Què li passa?

Enguany vos volem fer una proposta: regaleu un VAL de temps de qualitat. Per exemple un passeig amb cavall, un dia a la platja a l’hivern, un espectacle al teatre, un horabaixa amb amics a casa,...

I aquest regals no només serveixen per als infants sinó que un padrí, una amiga, el nostre company estaran feliços. Aquests VALS es poden escriure amb papers de colors, amb dibuixos, embolicats i ficats amb una capsa amb molt d’amor.

Des de l’escoleta vos desitgem Bon Nadal!.

5

Noticiari Agència de Selleters

Setembre Dia 7. Segon Triatló Infantil. Al Poliesportiu Municipal i la Piscina amb competicions i jocs per a nins i nines des dels 4 als 15 anys.

Dia 7. Toni Vallès. L’actor senceller va presentar la seva nova obra de teatre musical infantil Blancaneus en una gala de presentació de temporada al Teatre Principal de Palma. Finalment no la va fer ell perquè s’estimà més participar en un altre projecte a Barcelona.

Dia 9. Reunions de pares i ma· res. Dels alumnes del col·legi de can Bril per preparar el principi de curs i donar suport a la vaga indefinida convocada pels docents.

Les reunions es feren per etapes educatives dies 9, 10 i 11.

Dia 14. Sopar a la fresca. Organitzat per l’Associació Pou Major al pati de les antigues escoles de can Bril.

Dia 14. Les ron· dalles en blanc i negre. Art Sencelles va organitzar una exposició de dibuixos i gravats fets per Gabriel Pellicer en torn als relats tradicionals que foren recollits per mossèn Antoni Maria Alcover.

Dia 16. Proves de bàsquet Sen· celles. Al Poliesportiu municipal organitzades per Colau Ferrer es varen fer aquest dia i també dies 20, 23 i 27.

6

Dia 21. Col· lecta per a les campanes. A Ruberts es va fer un sopar per recaptar fons

per poder pagar la reparació de les campanes de l’oratori de la Mare de Déu del Carme.

Dia 18. El Govern no paga. La majoria del PP es va oposar al Parlament Balear a una proposició socialista que instava al Govern a col·laborar amb un 75% (tal com ho va fer als adossats de ses Covetes tomats per ordre judicial per part de l’Ajuntament de Campos) a les despeses d’eliminació dels fonaments de les inacabades cases de Ruberts. A la sessió no hi acudí la diputada sencellera del grup del PP, Antònia Vallès que, com a regidora, sí que havia votat favorablement a la proposta.

Dia 18. Visita del nou Bisbe al Convent. Jesús Salinas visità per primera vegada el sepulcre de la Beata Francinaina i les instal· lacions de la Caritat.

Dia 19. Cronista oficial. L’ajuntament de Sencelles celebrà un plenari entre els punts del qual destacava l’aprovació inicial de l’expedient de nomenament del redactor de Sa Sella, Jordi Llabrés Sans com a cronista oficial del municipi.

Dia 22. Col·lectiu de Docents de Sencelles. Va constituir-se aquest grup de professionals de l’ensenyament vinculats amb Sencelles per donar suport a la vaga indefinida i a les altres reivindicacions d’aquest col·lectiu.

Dia 23. Taller de percussió afri· cana. La Biblioteca i el Casal de Joves organitzaren aquesta activitat d’iniciació gratuïta i dirigida a totes les edats al Quarter.

Dia 24. Restauració Creu de Bi· niali. L’empresa Refoart, especialitzada en treballs de restauració del patrimoni artístic, té interès a disposar d’imatges antigues de la creu del pou de Biniali. Si en teniu que els puguin de ser d’ajuda per saber com era la destruïda i poder refer-la, podeu enviar-les a gabi@

refoart.com Dia 25. Inscripcions d’Educació d’Adults. Enguany dins l’oferta educativa de la Mancomunitat del Pla hi havia curseos d’alemany, rus, anglès, relaxació, massatge, pilates, step, zumba, estiraments, cuina vegetariana, escacs, fotografia, dansa africana, ioga, etc.

Dia 26. Nou celler en terreny rústic. La comissió insular d’urbanisme del Consell ha concedit la declaració d’interès general a una empresa que construirà un nou celler per a l’elaboració artesanal de vi en unes dependències de 573 metres quadrats en sòl rústic a Sencelles. L’empresa ha aconseguit el permís una vegada solventades vàries deficiències i després de tres intents.

en favor d’una educació pública i de qualitat que es va fer a Palma.

Octubre Dia 1. Volei. Varen començar les classes per a tots els infants de 8 a 12 anys, al poliesportiu, amb unes primeres proves gratuïtes.Els entrenaments seran cada dilluns, dimecres i divendres.

Dia 2. Solidaritat. L’associació

Dia 27. Berenada per l’educa· ció. A la plaça de la vila hi va haver batucada, animació infantil, música de xeremiers i tallers de confecció de pancartes. La recaptació del menjar anava destinada a la caixa de resistència de la vaga de docents.

Dia 27. Fideus de vermar. Els Amics de Biniali organitzaren un sopar a la fresca a la plaça de la Puríssima per celebrar l’arribada del temps de la verema.

Dia 28. Jornada de formació.

Els Joves d’Esquerra Unida de les Illes Balears celebraren un dia de debats i conferències a les instal· lacions de la biblioteca municipal des Quarter.

Dia 28. Concert. Acció Musical va organitzar una actuació de les bandes Sex PÇlease, Litle Cherry Peppers i Kadmon al Polisportiu municipal, darrere les pistes de tennis.

Dia 29. Tres autocars des de Sencelles. Anaren a la multitudinària manifestació

Pou Major va liderar la recollida de restes de troques de fil de llana amb el qual als diferents Centres de Dia del Pla es confeccionaran mantes solidàries.

Dia

3.

Fotografia

turística.

7

L’Agència de Turisme de les Illes Balears cerca fotògrafs que gratuïtament cedesquin les seves fotografies amb interès turístic per il·lustrar el seu projecte de foment del turime d’interior i formar part del Projecte Aparador.

Dia 3. Despertar.

Aquest és el títol del nou disc de Marcel Cranc, alter ego de Miquel Vicens Sastre. Aquest és el cinquè disc de la seva carrera musical. El canvi de discogràfica, Calma estudis per Primeros pasitos és una de les novetats destacades, l’altra és l’edició del disc en castellà.

Dia 4. Ball en línia.

L’associació Pou Major va iniciar una nova edició del seu curs anual d’aquest tipus de ball. Les classes són cada divendres a l’escola nova.

Dia 5. Sa Roqueta. Aquest és el nom del nou club d’esplai de Sencelles que substitueix al desaparegut Es Burratatxo. L’entitat es va presentar amb una diada celebrada a la plaça dedicada als llocs populars. La reunió amb els pares d’infants interessats es va fer dia 12 a la capella fonda.

8

Dia 6. Ajudes a les empreses. L’Ajuntament de Sencelles destinarà una partida de 5.000€ al pressupost d’enguany a subvencionar part del cost de la Seguretat Social a aquelles empreses que vulguin contractar treballadors en situació d’atur empadronats al munici-

pi de Sencelles.

Dia 7. Activitats extraescolars.

Les programades en un primer moment per al curs d’enguany per part de l’APIMA són taekwondo, bàsquet i patinatge. L’empresa de servicis socioculturals Lúdic en va proposar més a l’espera de l’acceptació dels mares i mares.

Dia 9. Classes d’escalada.

L’associació Enfilats, amb la col· laboració de l’Ajuntament, organitza cada dimecres classes per aprendre la tècnica al rocòdrom des Quarter. Les sessions, dirigides a esportistes entre 5 i 16 anys, a part dels adults, estan dirigides per monitors especialitzats.

Dia 12 i 13. Oktober Fest. Una rèplica d’aquesta popular festa bavaresa es va desenvolupar al polistportiu municipal organitzada pel bar de la piscina es Bassiot.

Dia 12. Mostra artística. Sencelles Difusió Cultural va inaugurar una exposició a can Garau del pintor pollencí Joan Bennàssar. Va restar oberta fins a dia 27.

Dia 13. Ruta arqueològica. L’associació Pou Major va organitzar una visita amb bicicleta o en cotxe pels cinc punts incloses a la ruta recentment creada per l’ajuntament.

Les explicacions varen ser conduïdes per l’arqueòleg Toni Micol.

Dia 13. Inici de classes de ball de bot. L’Agrupació es Jonc va celebrar l’inici de les classes de ball amb una ballada popular a la plaça ambientada pels sonadors de l’associació es Capoll Llarg i el grup musical Qanarusa. Les classes de ball són els divendres, i encara hi sou a temps per apuntar-vos-hi: de 18 a 19 hores hi ha classe pels menuts del nivell iniciació, de 19 a 20 hores pels adults d’iniciació, de 20 a 21h. és el torn per al nivell intermedi. Els que fan el curs avançat hi van de 21 a 22 hores.

Dia 14. Nou bar a Biniali. El local situat al final del carrer de Sant Joan ha tornat obrir les portes ara convertit en l’anomenat Bar Happiness. Recordau que és el mateix establiment que va ser el restaurant Ca n’Aina, la taverna de Son Macià, el Chill Out Ca s’Hereu, etc.

Dia 15. Agent de policia inte· rí. L’ajuntament de Sencelles ha constituït una borsa d’aspirants per ser nomenats funcionaris interins de policia local amb la finalitat de cobrir substitucions per baixes, per llicència de maternitat, pal·liar puntes de feina o serveis puntuals.

Biel Barceló, i el coordinador d’IniciativaVerds, David Abril.

Dia 20. Dinar anual dels socis.

L’Associació de Persones Majors de Sencelles va organitzar la seva diada de cada any que va incloure una missa a la parròquia de Sant Pere i un dinar de germanor a les cases de Son Sant Martí.

Dia 19. Bunyolada a Biniali. L’Associació de Veïnats Sant Cristòfol de Biniali i l’Associació de la Tercera Edat de Biniali varen organitzar una bunyolada durant tota la jornada del dissabte anterior a la festa de les Verges.

Dia 23. Constitució d’El Pi. Seguint amb el calendari d’actuacions que marca la ruta d’El PI-Proposta per les Illes, va tocar el torn de la constitució de la junta local de Sencelles. El partit reuní un centenar de simpatitzants que elegiren els representants municipals: la presidenta Francisca Garcies, la secretària Joana Victòria Fiol i els vocals: Joan Carles Verd, Miquel Fiol, Pedro Llabrés, Joan Miquel Mulet, Bartomeu Ramon, Cristina Terrassa, Jordi Llabrés, Carme Morales i Josep Miquel Pons.

Dia 19. Bunyols de la Coral. Un any més la Coral Sor Francinaina va vendre bunyols a Sencelles, dia 19 i 20, i a Biniali dia 21, per recaptar doblers per a finançar les seves activitats.

Dia 24. Va morir en Ventura Rubí Servera. Havia estat regidor a l’ajuntament la legislatura 19871991 per Unió Sencellera, i tinent de batle pel PP el dos mandats següents 1991-1995 i 1995-1999.

Dia 19. Trobada de revistes.

L’Associació de Premsa Forana va celebrar a Valldemossa, amb la revista Miramar que actuà d’amfitriona, una reunió amb les publicacions de la part forana de Mallorca per parlar sobre les qüestions de maquetació i impressió.

Dia 25. Diversió a la costa. El cap

Dia 17. Classes de patinatge.

Cada dimarts i dijous, amb distints nivells, per a nins, nines i adults des de principiants fins al nivell avançat a partir de les 16 hores al pavelló.

Dia 19. Integració política. Els Independents de Sencelles i Biniali – ISiB varen fer pública la seva decisió d’entrar a formar part de la coalició MÉS per Mallorca, participant com a partit membre de la seva assemblea constituent del 26 d’octubre. A l’acte hi van assistir el Secretari General del PSM-Entesa,

9

de setmana del 25 al 27 els socis de l’Associació de Persones Majors de Sencelles anaren de bauxa a l’hotel Diamant situat a Cala Rajada.

Dia 28. Horari del Parc Verd. Amb el canvi de temps, també ha canviat per una temporada l’horari del parc verd que serà de 8 a 13 i de 16 a 19 de dilluns a diumenge, festes incloses.

Dia 29. Bhangra. Aquestes classes de dança gratuïtes estan organitzades pel Banc de Temps i es fan cada dimarts i dijous a les 11 hores al Quarter.

Dia 29. Tributs locals. Els recaptadors de l’Agència Tributària de les Illes Balears es traslladaren a Sencelles per atendre els pagadors del nostre municipi. A Biniali hi anaren dia 30.

Dia 30. Taller de ro· saris. Per celebrar la festa de Tots Sants es va fer aquesta activitat creativa i ben dolça a la biblioteca.

Novembre Dia 1. Festa de Tots Sants. Com cada any per aquestes dates els dos cementeris del nostre terme es varen veure animats per les visites dels familiars a les tombes dels avantpassats.

10

Dia 3. Romeria. De Binissalem a Sencelles vengueren amb carro, bístia i a peu. La sortida va ser des del carrer Guillem Martí a les 9 i hi va haver un dinar a Sencelles de pa a butxaca.

Dia 3. Mercat de segona mà.

Es va celebrar una nova edició

d’aquest esdeveniment, com cada primer diumenge de mes, a la finca can Toditos al camí de Son Campaner.

Dia 5. Adquisició de tombes.

L’ajuntament va convocar una reunió al local de la Llar dels Padrins per informar de la reforma prevista i inscriure totes aquelles persones interessades a adquiri un columbari o una tomba nova o reformada.

Dia 7. Classes de Ioga. El Banc de Temps organitza aquest taller que tendrà lloc amb dos grups, al dilluns horabaixa o cada dijous al matí al Quarter.

Dia 8. Assemblea de Batles. El president de la corporació de Sencelles, Joan Carles Verd, va mantenir a la reunió, el mateix sentit de vot contrari a l’aplicació del Tractament Integrat de Llengües (TIL) que va sortir de la votació municipal.

Dia 8. Taller de glosar. Després de l’èxit de l’edició de l’estiu, l’Obra Cultural de Sencelles ha tornat a organitzar un altre curset. Aquesta vegada serà de més durada ja que hi ha previstes 10 sessions, cada divendres horabaixa a can Bril amb en Mateu Xurí, fins a arribar a Santa Àgueda.

Dia 9. Associació Fotogràfica.

La nova entitat de Sencelles, dedicada a difondre la fotografia en general, va fer la seva primera assemblea de socis i està acabant els tràmits per constituir-se. Els interessats a participar-hi poden posar-se en contacte amb el correu afsencelles@gmail.com o la plana web http://afsencelles.blogspot. com.es/ Dia 14. Escola de rugby. El Mallorca Bocs Rugby Union Club té una escola d’aprenentatge d’aquest esport a Inca que abraça tota la zona nord de Mallorca.

Coincidint amb el Dijous Bo, i la impossibilitat de jugar a Inca, va fer una sessió d’entrenament al poli-

esportiu de Sencelles per captar possibles interessats a integrar-se a l’entitat.

Dia 15. Art Sencelles. L’entitat cultural va organitzar al casal de cultura de can Garau fins dia 30 una exposició de betlems de Llorenç Gelabert, ceràmiques de n’Antònia Galmés, na Nena Mulet i n’Elena Espallergues; a més de quadres i objectes-escultura de na Carme Fuster.

Dia 16. Protecció civil. L’agrupació de Sencelles cerca persones interessades a integrar-se a l’entitat.

S’ha previst que durant l’any 2014 es convocaran cursos bàsics. Els interessats poden contactar amb el cap de l’agurpació, Toni Cañellas al telèfon 689 90 26 23.

Dia 18. Excursió cultural. L’Associació de Persones Majors de Sencelles va organitzar una sortida per visitar Valldemossa, el centre Costa Nord i el mirador des Grau.

Dia 19. Molts d’anys Tonina!.

N’Antònia Ramis i Ferrer de can Recó va fer 100 anys i va rebre un homenatge de l’ajuntament. Tot el poble li va fer festa amb una missa, el ball de l’Oferta interpretat per Es Jonc i un piscolabis diumenge dia 24.

Dia 20. Taller de manualitats. Es va fer a la Biblioteca per aprendre a fer molins de vent amb paper càrrec de na Jerònia Florit. IB3 va visitar aquesta activitat i sortiren en directe a la seva programació.

Dia 23. Cronista oficial. L’ajuntament de Sencelles va celebrar un plenari extraordinari per fer oficial el nomenament de Jordi Llabrés i Sans com a nou Cronista Oficial de la Vila.

Dia 23. Taller de xapes. El Banc de Temps, amb la col·laboració de l’associació Quina Animalada, va organitzar aquesta activitat de disseny i creació de manualitats al

Quarter.

Dia 26. Do· nació de sang.

La unitat mòbil de la Fundació Banc de Sang va desplaçar-se fins al dispensari Sor Miquela de Sencelles per recollir les donacions dels residents al nostre municipi de 18 a 21.30 hores.

Dia 26. Inte· rès social.

L’ajuntament va aprovar concedir l’interès social a un centre d’alta tecnificació esportiva que podria ser probable que es construís en uns terrenys rústics situats al camí de Son Verd. La nova instal·lació suposaria una milionària inversió, tendria un impacte visual mínim i s’autoabastiria d’energia.

Dia 30. Taller de decoració de nadal. El Banc de Temps, amb la col·laboració de l’associació Quina Animalada, va organitzar aquesta activitat infantil de manualitats al Quarter.

Dia 30. Bunyolada. Els associats de la Llar dels Padrins de Sencelles celebraren l’arribada del fred amb la seva tradicional festa de bunyols.

Dia 30. El camí de les padrines.

La ruta en carro per l’educació que recorregué molts de pobles de Mallorca arribà a Sencelles on les esperava una rebuda a base de

11

xocolatada, torrada i música tradicional. El dia següent partí cap a Biniali i després cap a Binissalem.

Dia 30. Vella farinera reciclada.

L’artista Katharina Pfeil va inaugurar al seu taller del carrer dels Jardins un projecte amb interacció de pintura i escultura titulat Desear. A la festa hi va haver una actuació de Juan Llamas amb guitarra acústica.

Dia 1. El camí de les padrines.

Partí de Sencelles el matí per anar a Biniali on el carro per l’educació fou càlidament rebut per les autoritats i els veïnats abans de seguir el seu camí cap a Binissalem.

Dia 2. Taller de ximbombes. Organitzat per l’associació Capoll Llarg amb l’objectiu que tot aquell que vulgui, tengui ximbombes per les nits de Sant Antoni i Santa Àgueda per afegir-se a les ximbombades i cantar gloses.

12

cultura ha donat permís al celler de Son Prim perquè puguin ampliar les seves instal·lacions en sol rústic ja que els han quedat petites i necessiten reforma.

moció del diputat Antoni Pastor, que es votà dia 18, que demanava que el govenr balear consignàs al pressupost del 2014 una partida de 40.000 per ajudar a pagar les despeses de l’esbucament dels fonaments del adossats de Ruberts, tal com va fer en el cas de Campos i els apartaments de ses Covetes.

Dia 5. Conferèn· cia del GOB. A la biblioteca per parlar sobre la problemàtica de la milana, un ocell en perill d’extinció a Mallorca.

Dia 11. Dos anys de suspensió d’atorgament de llicències.

L’ajuntament, seguint amb els tràmits de la revisió de les Normes Subsidiàries, ha aprovat provisionalment l’Informe de Sostenibilitat Ambiental i el Catàleg de Protecció del Patrimoni Històric.

Dia 7. Conferència sobre fo· tografia. La nova entitat Associació Fotogràfica de Sencelles va fer al seu local de l’antiga escola de can Bril una xerrada sobre la iniciació a la fotografia.

Dia 8. Sortida fo· togràfica.

Els membres de l’Associació Fotogràfica de Sencelles feren la seva primera sortida de companyonia conjunta per compartir un dia de pràctiques fotogràfiques en comú. Anaren d’excursió a Orient a retratar el paisatge de tardor.

Dia 3. Rebaixes al rebut del fems. L’ajuntament va aprovar una bonificació del 20% en les taxes de recollida i de tractament del fems per als comerços i petites empreses del municipi. També hi haurà un educador ambiental al Parc Verd per evitar els abocament de residus que tocarien deixar-se a la recollida porta a porta.

Dia 9. Osca a IB3. El capítol Sumadores, batedores i motors, del programa La Fàbrica desapareguda, elaborat per la productora Quindrop, va està dedicat en bona part a l’empresa sencellera Osca.

Molts foren els sencellers que hi sortiren contant la seva experiència a la fàbrica de maquinària agrícola. Sa Sella hi participà deixant una part del seu arxiu fotogràfic.

Dia 4. El celler can Prim amplia.

La Comissió de Medi Ambient que depèn de la Conselleria d’Agri-

Dia 10. Carta als diputats bale· ars. Va ser enviada pel batle demanant-los que recolzasin una

Dia 14. Mercat de nadal. Durant tot el dia a l’interior i a l’entrada del poliesportiu cobert. Hi va haver sortejos, paradetes, actuacions musicals, etc.

Dia 14. Relleu pactat a la batlia.

En Joan Carles Verd de can Papa (PI), que ha estat batle durant dos anys i mig, va dimitir perquè sortís elegit per a la resta del que queda de legilatura en Tomeu Morro de can Xipos (PSOE-Isib).

Dia 14. Marxa cicloturista so· lidària. Gairebé uns 175 ciclistes participaren a la marxa cicloturista que organitzà la Penya Ciclista Sencelles . Enguany la recaptació de la prova va anar destinada a la Fundació de na Nàdia Nerea.

A la meva edat que no som jove, mai que jo recordi, havia sentit parlar de “Sa Colcada”, m’agradaria que llegessiu, és molt curiós el que se conta.

En temps passat... s’organitzava una processó cívica amb la participació de tots els sectors socials i principalment de la cavalleria del Regne de Mallorca. Incluia un simulacre d’entrada a la ciutat, escalonant les murades per part d’un pelotó de mariners. Aquesta processó s’anomenava “Sa qualcada”, va perdurar segles i se va celebrar fins l’any 1827.

Aquí van uns quants bocins d’aquesta gran festa, escrita per Pere d’Alcàntara Penya, recordant allò, i diuen així:

Ai! Tot passa, i quina prova que en el món res és etern!

Tot ho vol en lo modern d’aquest segle la gent nova.

Cadufos dels vells passats són, i festes de mal to aquelles solemnitats que parlaven amb el cor: Poc a poc el món novell al món antic assassina.

Quin temps era aquell, padrina!!

Corria tot el seu curs la solemne processó i acabada, en el balcó d’Almoina, feia un discurs un Regidor dels més savis, en el qual feia memòria del valor dels nostres avis beneint cent noms de glòria, bons llinatges! Ai! Jo en sé

Carta Margalida Zuazaga Vich

que ara passen fan canina.

Què ho sabeu de bé, padrina!

Ara, en quatre rebomboris que no costen una malla, honren com si fos rondalla la més gran de les històries.

Lo que més llament encara no és el perdre lo passat, és el veure el jovent d’ara que no respecte l’edat.

Ai! Que mai tornarà ja el temps de quan era nina!

Sí que tornarà, padrina!

Sí que tornarà!”.

“I la processó sortia a rodar per devers l’Horta, i quan tornava la Porta amb tres cops de creu l’obria.

Voltava ran-ran murada i amb una cara xereca davant la Porta Pintada el senyor Lluc de la Meca entregava al senyor Duc les claus dins una bacina.

Endins una bacina, padrina?

Ja la Ciutat entregada pujava la processó per la costa del Bastió fins a esser a la Raconada.

Llavó entrava per davall el mateix arc que hi ha allà per on diuen que a cavall el Rei en Jaume en passà, que era el portal principal de la ciutat sarraïna.

El mateix portal, padrina?

El mateix, i a Sant Miquel la Colcada s’aturava, i una missa allà es cantava dant gràcies al Déu del cel.

Mestrestant els majordoms, els mercaders i els notaris, els peons amb los prohoms, sobreposats i clavaris, i deu cavalls cotoners, seguien per ca’n Moixina.

I llavors, què més, padrina?

13

Nomenament de cronista Antoni Vallés Perelló

“Faig feina per als que em seguiran en la vida; per a ells escric aquestes coses, esper que els siguin de profit“ Lucius Anneus Seneca

14

Dia 22 de novembre tengué lloc a la Casa de la Vila el nomenament d’en Jordi Llabrés i Sans com a Cronista Oficial de la Vila de Sencelles.

Sencelles passa a ser el tercer municipi de la nostra Illa, juntament amb Palma i Inca, que reconeix aquesta figura. Destacar que apadrinaren el nomenament ambdós cronistes, el sr. Bartomeu Bestard, Cronista Oficial de la Ciutat de Mallorca i de l’Antic Regne de Mallorca i el Sr. Gabriel Pieras, Cronista Oficial d’Inca. A més el sr. Pieras hi assistia amb les credencials signades pel sr. Antonio Luis Galiano, president de la Reial Associació de Cronistes Oficials d´Espanya.

El nomenament va esser l’acte final del procés reglamentari regit per el Reglament Municipal de Protocol, Honors i Distincions de l’ajuntament de Sencelles.

L’acte va esser senzill i emotiu. Es convocà un ple extraordinari amb un únic punt i després d’una breu intervenció dels portaveus dels distints grups es procedí a la votació. Amb total unanimitat es vota a favor que en Jordi tengui el càrrec de cronista oficial del nostre poble.

Seguidament jurà el seu càrrec damunt la Constitució Espanyola i l’acte es tancà amb unes paraules seves de gratitud i un breu parlament del Sr. Pieras en nom de la Reial Associació de Cronistes Oficials d’Espanya (RAECO). El Sr. Batle li imposà abans de tancar l’acte la insígnia de l’ajuntament de Sencelles. Igualment el Sr. Pieras acceptant l’ingrés d’en Jordi Llabrés a la RAECO lliurà la insígnia que acredita el nostre paisà com a membre d’aquesta organització.

Finalment hi hagué a la rectoria un refrigeri per celebrar aquest esdeveniment.

Aquell dissabte era un dia fred, tot i esser el mes de novembre l’ambient a la plaça era més semblant a un d’aquells dies de febrer, d’aquest hivern cru que ens arriba cada any devers Santa Àgueda. Tot i això dins la Casa de la Vila l‘ambient era càlid, joiós, d’aquells dies en que els que sentim Poble amb majúscules ens agrada.

El protagonista estava nerviós, emocionat, conscient de que l’acte ho mereixia. La televisió donava transcendència al fet. El saló de l’Ajuntament estava ple de gent que en aquells moments volia estar al costat d’en Jordi. Tots els que eren allà volien expressar d’aquesta manera la gratitud per la feina feta, per tantes i tantes hores dedicades amb passió a la recerca, a la investigació i a donar- mos a conèixer un poc més el nostre poble.

Tot d’una manera discreta, sense fer soroll, amb generositat i per damunt de tot amb l’estimació que mereix Sencelles, recuperant el que tantes generacions han deixat i que avui qualcú recull perquè les generacions que vendran darrera ho puguin conèixer i permetin que Sencelles segueixi creixent com a poble. Es necessària una persona que senti passió per a la recerca i per la interpretació documental de la nostra història i tradicions.

En Jordi malgrat la seva joventut ha aconseguit posar a tothom d’acord.

Em qued amb l’orgull i l’emoció de la seva mare. Sempre discreta no volgué seure a primera fila, el protagonista era el seu fill.

Dels parlaments dels representants dels partits polítics i del Sr. Pieras una sèrie de paraules que són un compromís i un repte: la veu del poble, objectivitat i que els que venguin després interpretin la història, imparcialitat, no defallir, passió en la feina.

L’Ajuntament ha encertat amb la seva decisió i en Jordi ha fet poble acceptant aquest nomenament i aquest repte.

Actualitat de Sencelles Guillem Zuazaga i Llabrés

Pluja

Temperatura 180 160 140 120 100 80 60 40 20 0

25 20 15 Temperatura 10 5 0 Setembre

Octubre

Setembre Octubre Novembre

Pluja

Setembre

Novembre

Mitjana de les Tª màx (ºC) 29.79 27.22 18.82

Octubre

Tª màx absoluta (ºC)

Mitjana de les Tª mín (ºC)

Tª mín absoluta (ºC)

L / m

32.2 (Dia 6) 32.3 (Dia 2) 26.8 (Dia 3)

19.79 18.74 11.85

17.2 (Dia 22) 12.1 (Dia 31) 4 (Dia 30)

37 26.5 179.5

Litres acumulats: Gener – Novembre 2009 Gener – Novembre 2010 Gener – Novembre 2011 Gener – Novembre 2012 Gener – Novembre 2013

2

Novembre

Tª Mit (ºC) 24.79 22.98 15.34

557 480 473 386.5 570

Dades corresponents al poble

Setembre Octubre Novembre Poble 37 26.5 179.5 Son Boi* 33 20 124 Biniferrí** 38 20 182 Sa Rota*** 18 21 166’5 Font: * Lluís Zuazaga ** Maria Llabrés *** Toni Zuazaga

LLUNA NOVA

TOTAL 243 177 240 205’5

LLUNA VELLA

LLUNA NOVA

QUART CREIXENT

LLUNA PLENA QUART MINVANT

GENER 2014

Dies 1 i 30

Dia 8

Dia 16

Dia 24

FEBRER 2014

-

Dia 6

Dia 15

Dia 22

MARÇ 2014

Dies 1 i 30

Dia 8

Dia 16

Dia 24

ABRIL 2014

Dia 29

Dia 7

Dia 15

Dia 22

Dies corresponents a cada fase llunar

Recordar que dia 20 de març a les 17.57 h. començarà la primavera i que a la matinada del diumenge 30 de març els rellotges s’hauran d’avançar de les dues a les tres. També dir que enguany el primer ple de primavera no serà fins dia 15 d’abril (Dimarts Sant) fet que farà retrassar Pasqua fins a dia 20 d’abril.

15

Activitats des de la Biblioteca Municipal Idees per regalar...

En poques setmanes arriba Nadal i som molts els que ens preguntem Cristina Romero què podem regalar als nostres éssers estimats. Com cal anticipar-se i no esperar fins a l’últim dia, volem deixar aquí el nostre petit apartat de suggeriments literaris o, almenys, algunes idees relacionades amb el món dels llibres.

A la primera part de les nostres recomanacions, anem a pels eReader o eBooks (lectors electrònics).

Fa dos anys, me’n van regalar un, i no veieu quin encert! Al principi em vaig mostrar una mica reticent, però vos puc assegurar que vaig trigar a oblidar-me d’aquesta reticència a menys de la tercera part de la lectura del primer ebook... i mireu que som una gran amant de la literatura i els llibres...

Alguns em direu que no n’esteu d’acord... perquè en els llibres físics trobem certs aspectes què convertim en petites gotes de plaer i que no es troben als llibres electrònics, com: l’olor d’un llibre nou, el so de les pàgines en passar, el seu tacte, el pes i, fins i tot, la textura del paper amb la tinta impresa... Totes aquestes coses ens fan amants d’aquests petits trossos de paper i cartró.

Però també cal tenir en compte altres aspectes. Hi ha molts articles i llibres, que no han estat publicats en paper, o que en el cas que sí, són realment cars... o simplement, en aquell moment donat, la nostra situació econòmica no és la més adient... Aquí juga un important paper l’eBook.

16

Aquest petit aparell ens porta el coneixement, les aventures, les paraules... d’una forma diferents, però més ràpida, i en definitiva, és

més fàcil de portar, és més ecològic que un llibre (ja que estalvies paper) i, a sobre, tens un gran abast de cultura a sols d’un clic...

No obstant això, hi han altres opcions molt més econòmiques i pràctiques, si no es volen gastar diners: fer-se socis a les biblioteques. Hi trobareu un gran assortiment de literatura per a tots els gusts, de tota mida, de totes les vessants i de tot color. Només cal acostar-se a la més propera i endinsar-se entre les seves prestatgeries...

I des d’aquí, la Biblioteca, us regalem algunes recomanacions literàries que no podeu deixar de llegir: E noi sense color i els seus anys de pelegrinatge, d’Haruki Murakami. L’impressionant començament d’aquesta novel·la enganxa des del principi. El personatge principal, Tsukuru Tazaki és arquitecte i durant els últims temps només pensa a morir. Molt recomanable per als seguidors de Murakami, però també per a aquells que encara no coneixen l’increïble autor que ha estat diverses vegades candidat al Premi Nobel de Literatura.

Dispara, jo ja soc mort de Julia Navarro. Una novel·la extraordinària de personatges inoblidables les vides dels quals s’entrellacen amb moments clau de la història, des del final del segle XIX fins als nostres dies, i que recrea el dia a dia de ciutats tan emblemàtiques com Sant Petersburg, París o Jerusalem. Dispara, jo ja sóc mort és una història d’històries, una gran novel· la que amaga moltes novel·les i que, des de l’enigmàtic títol, fins a l’inesperat final, proporciona més d’una sorpresa i emocions a flor de pell.

Les muntanyes van parlar de Khaled Hosseini. La decisió d’una hu-

mil família camperola de donar una filla en adopció a un matrimoni adinerat és el fonament sobre el qual Khaled Hosseini ha teixit aquest formidable tapís en el qual s’entrellacen els destins de diverses generacions.

El cel ha tornat de Clara Sánchez.

Patrícia és una jove model de passarel·la, la vida de la qual sembla marcada per l’èxit. En un vol de treball coneix na Bibiana, la seva companya de seient, que li adverteix que vagi amb compte perquè algú del seu entorn desitja la seva mort.

Doctor Somni de Stephen King. El nen de El Resplendor, que recorria en tricicle les sinistres habitacions de l’Hotel Overlook, és ara un adult amb molts problemes. Ha après a controlar en part les seves visions i treballa en un asil d’ancians on els ajuda a morir en pau.

La veritat sobre el cas Harry Quebert de Jöel Dicker. La novel·la es situa en un petit poble d’Aurora, a New Hampshire, per presentar-nos en Marcus Goldman, un jove escriptor d’èxit que no aconsegueix la suficient inspiració per escriure una segona novel·la.

Goldman decideix veure al seu mestre i escriptor Harry Quebert per trobar la inspiració necessària per escriure la novel·la. Quan arriba al poble, hi descobrirà que Quebert ha estat acusat d’assassinat després d’aparèixer en el seu jardí el cadàver d’una jove que va desaparèixer fa una trentena d’anys.

Marcus Goldman descobrirà que el professor va mantenir una relació amb la menor anys enrere, però malgrat tot confia en la seva innocència i decideix investigar pel seu compte.

El cant del cucut és la segona obra

de J.K Rowling, baix el pseudònim de “Robert Galbraith”. El llibre narra la història d’una jove model amb problemes emocionals que cau des del seu balcó de Mayfair en plena nit. El cos sense vida de la model és trobat al carrer nevat del famós barri londinenc. Tothom assumeix que ha estat un suïcidi, excepte el seu germà, que contracta els serveis de l’investigador privat Cormoran Strike perquè s’encarregui del cas. Veterà de guerra de l’Afganistan amb seqüeles físiques i psicològiques, la vida d’Strike és un desastre. L’encàrrec li dóna un cert respir econòmic, però com més aprofundeix en el món complex de la model, més tèrbol sembla tot i més s’acosta, el detectiu, a un gran perill.

17

De tu a tu Avui entrevistam a Maria Salas i Oliver Maria Cristina Soler i Escalas

Na Maria Salas Oliver, té 25 anys. És filla de na Francisca de Can Coranta i d’en Guillem de s’Erissal.

Va estudiar Magisteri d’Educació Infantil i després la llicenciatura de Psicopedagogia.

Enguany és tutora d’un grup de 28 nins de 5 anys a l’escola pública Alexandre Rosselló de Palma.

Canta a un grup de versions que es diu Volvox i a un de folk que es diu Qanarusa.

En quin moment de la teva in· fància et quedaries?

Amb els dissabtes al Club d’Esplai.

Què volies ser de gran quan eres petita? S’ha acomplert?

Ui, això sempre ho he tengut ben clar! Sempre he volgut ser mestra. I sí, s’ha acomplert i crec que no em podria dedicar a res que no m’omplís tant.

Quin tipus de música t’agrada?

M’agrada tot tipus de música. Jo pens que cada música té un moment. De totes maneres sent especial atracció per la música popular mallorquina i grups mallorquins com Antònia Font i L’equilibriste.

Quines són les teves aficions?

Cantar m’agrada molt. També disfrut molt de viatjar, de nedar a la mar i de la il·lustració.

Una frase cèl·lebre?

“Totes les persones grans han començat essent nins. (Però n’hi ha poques que se’n recordin)”.

Antoine de Saint-Exupery, del llibre “El petit príncep”.

Confessa’ns una mania, un defecte i una virtut que ten· guis.

Una mania que tenc és que no m’agrada veure coses penjades que estiguin tortes. Un defecte que tenc és sa impuntualitat . Una virtut és l’escolta. M’agrada escoltar a la gent.

18

Què faries...

-Si fossis un home? Nombria Pere i supòs que m’hauria d’afeitar de tant en tant!

-Si fossis rica? viatjaria molt.

-Si fossis el batlessa? tendria molts de mals de caps!

Un viatge.

El meu Erasmus a Pistoia, un petit poblet de la Toscana apropet de Florència.

No podries estar un dia sense... veure ni xerrar amb ningú.

El millor invent?

Quan fa fred, la camilla!

No entens com hi ha gent que... odia la seva pròpia cultura i no la valora.

Què t’agradaria ser per un dia?

M’agradaria ser un ocell.

Quin és el teu menjar preferit?

La coca de trempó.

Un racó que t’agradi de Sence· lles.

La placeta de l’obra i el claustre de Can Bril.

Et queixes... dels polítics que no han volgut escoltar els professionals de l’educació.

Conta’m una primera vegada.

La primera vegada que em varen dir per cantar la sibil·la a matines!

Dos mesos abans de Nadal em varen proposar cantar-la. Record els nervis, que en Jordi em va preparar un vestit, els assatjos, els ànims de’n Maties, en Toni i na Pilar...tota una experiència i tot un esdeveniment per jo!

No surts de ca teva sense... haver-me rentat les dents.

Com et desplaces per dins el poble?

A peu!

D’aquestes opcions trien una: -Twitter o facebook? Facebook -Dia o Nit? Dia

-Vi o Pomada? Vi -Platja o muntanya? Platja i muntanya.

-Poble o ciutat? Poble!

-Barça o Madrid? Barça -Carn o peix? Peix -Calçons o falda? Falda -Samsung o Iphone? Iphone Quin ha estat el millor regal que t’han fet?

Una festa sorpresa! M’encanten les sorpreses.

Sempre has volgut... viure a Sencelles i fer la volta al món.

No aguant... la injustícia.

Practiques algun tipus d’es· port? Quin?

Faig pilates i quan puc vaig a córrer.

Quina és la festa que més t’agrada de Sencelles? Per què?

Santa Àgueda. M’agrada molt el fogueró i les carrosses. Les festes de la Mare de Déu d’Agost també m’agraden molt, sobretot sa verbena de sa revetlla i s’Embala’t!

Quins canvis faries a Sence· lles?

Cap, m’agrada així com és.

Què penses de les persones majors del poble?

Que es mereixen el respecte i l’estima de tots. Els devem les coses bones del present i una lluita pel futur.

Si fos mare no estaria de mans plegades. Cap infant es mereix que es jugui amb la seva educació.

No restaria impassible veient com s’enfonsa un dels pilars de la societat com és l’escola. Tornam enrere.

Després voldria aclarir perquè han invertit tants d’esforços en estudiar el sistema educatiu de Finlàndia per després prendre mesures contràries als punts de qualitat de les escoles Finlandeses (ràtios, formació del professorat, ajudes a les famílies, beques, suport a les aules...). Precisament a Finlàndia, fa uns 30 anys, varen passar una situació econòmica molt difícil que també va tenir repercusions nefastes en el sistema educatiu. És cert que, per desgràcia, hi ha una generació perduda (els infants que varen patir les retallades) però també en varen poder sortir gràcies a una lluita que ha convertit l’educació finlandesa en un referent a nivell mundial.

Això em dóna esperances i forces per lluitar per l’educació que ens mereixem. A vosaltres no?

A qui vols que faci la pròxima entrevista?

A na Margalida Vicens Alabarces de can Tonses.

Quina pregunta li faries a la pròxima entrevista?

Que en penses de la retirada del grup Antònia Font?.

A l’entrevista passada Catalina Aloy ens va proposar la següent pregunta: Si fossis mare, quins punts vol· dries dur ben aclarits respecte a l’educació que reben ara els nostres alumnes, amb tantes retallades i imposicions?

19

ES RACÓ DE SA CUINA Maria Vich i Cirer

Escaldums de Nadal Al calendari festiu la festa més important sense cap classe de dubte és la de Nadal. Aquesta importància es veu reflectida en el dinar de Nadal. A Mallorca i a la resta de les illes és el dinar. Res de sopars familiars la nit de Matines, no, no és un costum nostre. Nosaltres ens reunim el dia de Nadal amb tots els nostres familiars i amics. Cada festa sol tenir els seus propis aliments, i jo diria que en certa forma exclusius. En el cas del 25 de desembre, tenim la sopa de Nadal, la porcella rostida, farcida o no, els rostits d’indiot o de pollastre, els torrons, les coques nadalenques, els amargos... Els escaldums han acompanyat durant molts de segles el dinar de Nadal a la cuina mallorquina. Però no fou fins al segle XVII, que l’indiot es va començar a criar i consumir a la nostra illa. La recepta d’avui és d’un antic receptari de cuina de casa senyorial. Esper que vos agradi i que sigui del vostre gust.

Ingredients: (per a 6 persones) - 6 trossos grossos d’indiot, de cuixa i anca. (També es pot fer de pollastre).

- 2 cebes tallades a trossos petits.

- 2 alls tallats petits.

- Una branqueta de moraduix i una fulla de llorer.

- 12 prunes seques.

- 100 g de saïm o oli d’oliva.

- 300 g d’esclata-sangs.

- 50 g d’ametles pelades i torrades.

- Un trosset de sobrassada de casa.

- Sal, pebre bo i un poquet de farina.

22

Preparació: Tallam la carn a trossos no gaire petits. Posau-los sal, pebre bo i passau-los per farina. Encalentim una pella amb el saïm o l’oli i fregim els trossos de carn. Una vegada fregits, posau-los dins una greixonera de fang. Sofregim la ceba, l’all, el llorer i el moraduix dins el greix que ha sobrat dins la pella, una vegada sofregit afegiu-ho a la greixonera. Afegim aigua fins que tapi la carn. Deixam coure a poc foc fins que la carn sigui cuita. Picam dins un morter les ametles i la sobrassada. Afegim a la cassola les prunes, els esclata-sangs i la picada deu minuts abans que la carn sigui cuita. Rectificam de sal si és necessari. Servim els escaldums acompanyats de patató frit.

Bones festes de Nadal i un millor Cap d’Any!

Tasques Agrícoles Guillem Zuazaga i Llabrés





LLUNA NOVA

QUART CREIXENT

- Sembra i plantació de tomàtiga (hivernacle)

GENER

 LLUNA PLENA

- Sembra d’herbes aromàtiques i bledes

MARÇ

- Plantació d’estaques de vinya i esqueixos de noguer - Empelt de muda de figuera i caquier

ABRIL

- Sembra de melons i carabasses dins hivernacle

Bibliografia: *Calendari Mallorquí de 2014. Sa Plaça

Sa pedra i sa gubia: forma de mitja canya Un pobre escultor pagès que molt prim de gust no era, d’una peça de marès projectà fer-ne un Sant Pere.

Ell deia: Ja n’hi haurà prou veure més flocs ni més borbelles per damunt es portal nou per l’església de Sencelles.

I afanyat ses hores passa llavorant amb sa gubia, i a força de cops de maça aconseguí el que volia.

Sa pedra aquella que es veia posada en tal dignitat plena de supèrbia deia:

QUART MINVANT

- Sembra i plantació de lletuges - Plantació de patates - Plantació d’alls, grells o endívia

- Empelt de muda d’ametler

FEBRER



- Seguim amb la sembra i plantació de lletugues - Recollir mudes de figueres - Seguim amb les podes

- Plantació i poda de cítrics - Empelt de vinya

- Poda de cítrics - Plantación d’estaques d’olivera

Poesia popular

“Som de bona qualitat!.

Bé es coneix que res em manca, tenc es gra menut i fi; jo som llisa, forta i blanca: som pedra de Santanyí!”

Margalida Zuazaga i Vich

Sa gubia estava prop tant, que aquella la trepitja i per sortir-ne d’un cop li respongué fent sa mitja; “Germana no sies fàtua perquè abusant de son dret, n’hagen fet de tu una estàtua quan nasqueres per paret.

Ten seny, no t’avanis tant que s’orgull no és bo per res, si de tu n’han fent un sant, no ets més que un sant de marès”.

23

Parole, parole, parole...

Toni Vallés i Perelló

24

Com la famosa cançó que l’any 1972 varen immortalitzar na Mina i n’Alberto Lupo amb aquell diàleg tan aferradís hi ha paraules que moltes vegades escoltam, que inevitablement ens fan fer la mitja i que tenen un significat molt clar però amb una pronunciació més que curiosa.

Vaig pensar l’altre dia amb aquest article quan un amic meu de Llubí em contava com enguany a les corregudes de les festes del seu poble hi va haver dos corredors que arribaren tan iguals que per sabre qui havia guanyat un home del poble va dir hauran de fer la fotosíntesi per sabre el guanyador. Evidentment vaig quedar pensatiu però per no destorbar la màgia del moment i pensant amb bon criteri que no era necessari posar-los verds per saber qui havia guanyat vaig esbrinar que es referia a la photo finish.

Sense cap tipus d’acritud he fet un petit resum d’aquelles paraules que m’han vengut al cap i que he sentit moltes vegades. Per seguir un ordre les he ordenades alfabèticament.

BIBIQUÍ: Vol anomenar aquell aparell que serveix per fer forats ja sigui a la fusta, al ferro, a la pedra, etc. Entenem que el renou de l’aparell en moments donats es paregut a la llegendària guiterra del famós compositor de blues B. B. King.

CAP RABO: Establiment de la cadena del mateix nom. En el cas que ens ocupa suposam que no venen ni cova de bou, ni cova de rap, …

CURRUFÚ: Gran superfície comercial, ubicada al carrer General Riera de Palma i el Coll d’en Rebassa. Etimològicament ve de França.

DES SEPARATS: Referent a aquells matrimonis que s’han separat. Donat que la saviesa popular va més enllà segurament fa referència a aquelles separacions en que han intervengut terceres persones i que per tant ja estan amb una altra persona, és a dir, separats i tornats a ajuntar. Frase: “les des separacions estan a l’ordre del dia“.

EMAYA: Referent a una coneguda marca de motos japoneses.

FLORENSE: Metge que dictamina sobre casos de mort, lesió o malaltia relacionables amb l’actuació del tribunal. Fa al·lusió a que el metge a més ja dur les flors per després dur-les al tanatori. Habitual a Sencelles. Frase: “estic pendent de l’informe del florense“.

FRUGONETA: Vehicle amb quatre rodes que serveix per al transport de persones, equipatges i queviures. Segurament vol dir que el vehicle és frugal, moderat en el consum de combustible. A Manacor diuen fru-fru a la roba de cotó que serveix per a fer perfils. Si poses el cotó a la frugoneta tens una frugoneta fru-fru.

FURMIGADO: Avís que habitualment es posa a les voreres dels camins quan s’ha tirat herbicida. Habitual a Sencelles. Fa referència que a més de l’herba es vol matar les formigues i altres insectes. Frase: “estic cansat de furmigar“.

GOMITAR: Referit a l’acte de treure convulsivament per la boca les matèries contingudes a l’estómac. Aplicat habitualment a la infància quan es diu “el nin gomita molt”. Segurament també fa referència a aquella persona que a més de treure el que ha menjat, fa goma com els ametlers.

MAGAFUL: Població que pertany al municipi de Calvià. És una important zona turística molt habitual de l´Inserso. Frase: “estamos en un hotel en Magaful al lado del mar“.

SOR CLADERA: Referent a la barriada de Palma del mateix nom. Són barriades de ciutat amb una clara vocació religiosa. Frase: “tengo amigas en Sor Cladera, Sor Rafal y Sor Vida“.

TIA XOROIA: Originari de Sencelles. Bastant habitual del predicador de dia 27 de Febrer en al·lusió a la nostra estimada Tia Xiroia.

I acab com la cançó: “parole, parole, parole, parole, sol tanto parole, parole tra noi “.

Carta Martí Garrit Dels 53 municipis que té Mallorca molts tenen llogarets i en canvi d’altres no en tenen. Aquí teniu una llista dels que sí: Alcúdia: es Mal Pas, Son Fe i Port d’Alcúdia.

Algaida: Pina, Punxuat, Randa i Castellitx.

Andratx: Camp de Mar, Port d’Andratx, Sant Elm i s’Arracó.

Artà: Colònia de Sant Pere.

Banyalbufar: Port des Canonge.

Binissalem: Biniagual.

Bunyola: Caubet, Orient i Palmanyola.

Calvià: Santa Ponça, es Capdellà, cas Català, Peguera, Palmanova, sa Porrassa i Portals Nous.

Campanet: Ullaró.

Campos: ses Covetes, es Palmer, sa Ràpita i sa Sorda.

Capdepera: Cala Rajada.

Deià: Llucalcari.

Escorca: Lluc i sa Calobra.

Esporles: s’Esgleieta.

Felanitx: es Carritxó, Ca’s Concos, sa Mola, s’Horta, Portocolom, Son Calderó, Son Negre, Son Mesquida i Son Prohens.

Llubí: sa Serra.

Llucmajor: s’Arenal, Cala Carril, Cala Regana, Cap Enderrocat, s’Estanyol i Punta Llobera.

Manacor: Cala Moreia, Cala Morlanda, Portocristo i Son Macià.

Mancor de la Vall: Biniarroi.

Marratxí: sa Cabaneta, es Pont d’Inca, Pòrtol, Sant Marçal i Marratxinet.

Muro: Platja de Muro.

Palma: s’Aranjassa, s’Arenal, Can Pastilla, Coll d’en Rabassa, Creu Vermella, Establiments, Gènova, sa Indioteria, Les Meravelles, Sant Francesc o es Pitlarí, Sant Jordi, es Secar de la Real, sa Casa Blanca, Son Sant Joan, Son Sardina, Sant Agustí, ses Cadenes, sa Vileta, …

Pollença: Cala Sant Vicenç i Port de Pollença.

Sa Pobla: Crestatx.

Puigpunyent: Galilea.

Ses Salines: cas Perets i la Colònia de Sant Jordi.

Sant Llorenç des Cardessar: Son Carrió.

Santa Eugènia: ses Alqueries, ses Coves i ses Olleries.

Santanyí: s’Alqueria Blanca, Cala d’Or, Cala Figuera, Calonge, sa Costa, Portopetro i es Llombards.

Selva: Biniamar, Caimari i Moscari.

Sencelles: Biniali, Cascanar, Ruberts, Sonarrossa, Jornets, Judí i Laiar.

Sóller: Biniaratx, s’Horta i Port de Sóller.

Son Servera: Cala Bona, Cala Millor i Port Nou. Santa Margalida: Can Picafort i Son Serra de Marina.

Valldemossa: sa Marina o Port de Valldemossa.

Antigament a molts des noms d’aquest llistat s’hi veien moltes ñ. Sa cosa és simple. En un nomenclàtor de s’any 1950 de ses Balears, diu que en mallorquí antigament sa eñe ja se canviava a vegades per ñy i ny ja que tenen es

mateix so, això vol dir que era correcte posar ñe. En moltíssims de llibres antics de mallorquí escrits per persones sabudes, se donen molts d’aquests casos, i també amb escuts i làpides. En es cementeri de Sencelles s’hi veu ben clar, un escut que diu Can Romaña. En un libre antic que conté coses de Sencelles, diu Son Gañyada.

A partir de 1848 a s’Escola Graduada de nins de Sencelles, se servien des Programa de Ortografia Castellana de D. Tomás Forteza, segons ses normes de sa Real Academia de la Lengua. També se servien d’un altre programa anomenat Principales Reglas y Operaciones de la Aritmetica de D. José Mariano Vallejo.

En es Programa de Ortografia Castellana a sa pàgina 25, diu: “Se conocen tres clases de acentos: el agudo (´), el grave (`) y el circunflejo (^); solo el primero se usa en nuestra lengua.

En mallorquí (català) sí que en veuen de graves.

Nota: Aquests dos Programas duen estampat es símbol de ses Escoles Graduades de Sencelles, mirau ses dues portades.

25

Notícies des de la Parròquia de Sant Pere Jordi Llabrés i Sans, cronista de la Parròquia de Sencelles

26

Església notícia La funció primordial d’una crònica i del cronista que la redacta és deixar constància d’aquells esdeveniments que hom considera dignes d’esser enregistrats en la memòria col·lectiva del poble. S’entén que es va redactant seguint un ordre temporal o cronològic de com han succeït els fets; la paraula crònica procedeix del llatí “chronica” i a la vegada aquesta té un antecedent etimològic en el concepte grec “Kronika biblios”, o sigui llibres que segueixen l’ordre del temps.

D’aquesta manera els nostres arxius i depòsits documentals s’enriqueixen amb reculls valuosíssims de cròniques que amb el temps s’han convertit en eina útil per a historiadors, sociòlegs, investigadors, etc.

L’únic objecte que perseguim des de aquestes ratlles de crònica o noticiari parroquial és aquest mateix de deixar constància de l’activitat que és du a terme en el sí de l’Església local de Sencelles, activitat que és animada pels diversos grups de persones que l’integren, i que gràcies a Déu gaudeix de bona salut, tal com podeu constatar.

Festa de Cas Canar A punt d’acabar el mes d’agost les gent del llogaret de Cas Canar es va vestir de festa per honorar al sant que tenen per patró, l’Apòstol Bartomeu. Acompanyaren als veïns i veïnes d’aquell lloc un bon estol de gent de Sencelles, una comissió de les nostres autoritats municipals encapçalades pel Sr. Batle i una altre de la Parròquia.

Allí hi celebrarem l’Eucaristia que sempre és i serà el gest festiu i agraït de tots els cristians.

Oració per la Pau en el món i

per les necessitats de la nostra societat A totes les misses del cap de setmana del 7 i 8 de setembre, en comunió amb l’Església Universal i tal com havia demanat el Papa Francesc, invocàrem a Santa Maria, Reina de la Pau, i vam fer oració per la Pau a Síria, en el Mitjà Orient i a tot el món.

Després, i així com han anat sorgint les necessitats de la nostra societat s’han tingut també molt presents en la oració de les nostres celebracions. Durant 4 setmanes seguides a totes les misses dominicals es va pregar perquè s’arribés a un diàleg entre les parts que discutien i eren afectades per el famós TIL, Tractament Integrat de Llengües.

I tot coincidint amb el Dia Mundial de Lluita contra el Càncer de Mama (19 d’octubre) a les misses es feu oració per les dones de Sencelles i del mon sencer que sofreixen per aquesta malaltia. S’invocà la salut per totes elles, a Déu per intercessió de la nostra Patrona Santa Àgueda, que és l’advocada universal per aquesta malaltia.

Centenari de la Parròquia de Costitx Aquest mateixos dies, també hi afegirem una pregària i acció de gràcies per la parròquia germana nostra de Santa Maria de Costitx, que tot just celebrava el primer centenari de la seva creació i emancipació de la de Sencelles.

Això ocorria l’any 1913 dins el marc de l’Arreglo Parroquial que va promoure el Bisbe de Mallorca Don Pere Joan Campins i Barceló.

Els actes commemoratius en el poble de Costitx s’han succeït durant tot l’any; celebracions, actes culturals, una exposició d’art sacre, conferències i l’edició d’una publicació que recull el treball de

qui signa aquesta crònica, titulat: “Santa Maria de Costitx. La seva Parròquia i el seu Santuari”. No convé que oblidem mai els vincles històrics que sempre han unit aquests dos pobles, tant a nivells socials com de religió.

Primera visita del Bisbe Xavier a Sencelles i reunió amb l’Associació Tia Xiroia Talment un peregrí més, dels milers que cada any venen a Sencelles, el passat dia 18 de setembre el nostre Bisbe de Mallorca, Monsenyor Xavier Salinas i Viñals, feu un espai en la seva agenda per visitar el Sepulcre de la Beata Francinaina i conèixer més i millor la seva figura i el Convent de la Caritat. A les 17:30 h va arribar i fou rebut a la portaria del Convent pel nostre Rector i pel Vicari, per les Germanes de la Caritat de Sencelles i per tots els membres de l’Associació Tia Xiroia. En primer lloc es va dirigir a la Capella i feu uns moments de pregària davant el Sagrari i davant el Sepulcre. Després va recorre les dependències del Convent, escoltant amb molta atenció les explicacions que en tot moment l’hi oferien les monges de la Caritat i per acabar va mantenir una reunió amb els membres de la dita Associació, en la que s’hi feu visible un ambient molt proper i cordial. Durant aquesta se l’hi va explicar breument la trajectòria del grup que vetlla per mantenir encès el llum de la devoció a la Beata i per exposar-li els projectes que tenim en marxa de cara a les properes festes del 27 de Febrer i de cara a un futur més ample. El Sr. Bisbe fou obsequiat amb uns llibres de la Beata, que va rebre amb mostres de molta satisfacció. Abans de partir de Sencelles Don Xavier volgué visitar la Residència de persones majors, allà hi fou rebut per la comunitat de Germanes que en tenen cura, pels mateixos residents, alguns membres del Patronat de la Fundació Hospital Sant Francesc d’Assis i pel personal que hi treballa.

Sopar a Ruberts a favor de la restauració de les campanes d’aquell oratori Dins la campanya per recaptar fons per acabar de pagar el cost que ha suposat la restauració de les campanes de l’Oratori de la Mare de Déu del Carme, el dissabte dia 21 de setembre es va dur a terme a Ruberts un sopar popular. Que el capvespre d’aquell dia que donava la benvinguda a la tardor, fos ben plujós, no fou impediment perquè s’hi apleguessin un centenar gros de persones. La gent va ocupar el saló de l’antic convent de Ruberts i els més valents, que la fresca de la nit no els feia por, ompliren unes quantes taules de la plaça. Els beneficis foren prou satisfactoris, suposaren un poc més mil euros, quantitat que fa que actualment el deute pendent sigui de 2.000 euros, dels 9.500 que va costar el projecte. Amb motiu d’aquesta restauració s’han editat unes estampes a color que reprodueixen el llenç de la Mare de Déu del Carme que presideix l’Oratori i que foren repartides aquest mateix dia entre els assistents al sopar benèfic.

Club d’Esplai “Sa Roqueta” Amb mires a la posada en marxa del nostre Club d’Esplai Parroquial, a partir d’una renovació total de les seves estructures, la nostra Parròquia va organitzar per els dies 21 i 22 de setembre unes convivències per a joves i al·lotes

que tenen interès de formar l’equip de monitors. En total foren catorze les persones que hi participaren, hostatjant-se a la rectoria de Son Serra de Marina. A partir d’aquell moment va començar la feina per fer efectiu aquest projecte que d’ara endavant es dirà Club d’Esplai “Sa Roqueta”. El dia 5 d’octubre es va fer a la Plaça de la Vila una festa de presentació per tots els nins i nines que va resultar un èxit de participació i del que IB3 TV se’n feu ressò. Ja el dissabte dia 19 s’iniciaren les activitats d’aquest curs amb una trentena de nins i nines inscrits.

Festa de Sant Vicenç de Paül Un any més les Germanes de la Caritat del nostre poble volgueren solemnitzar el patró de la seva Congregació, Sant Vicenç de Paül. El dia de la festa, el 27 de setembre, al Convent s’hi va celebrar missa solemne presidida pel Sr. Rector i concelebrada pel Vicari Parroquial, P. Ripoll. La gent que hi assistí omplia bé la capella i, un cop acabada la celebració, mentre es cantava el popular himne “Apóstol de Caridad”, tothom va passar a venerar la figura de Sant Vicenç, col·locada a l’altar per la ocasió. Les monges obsequiaren als presents amb galetes dolces i mistela a voler, com tenen costum de fer-ho. L’ocasió d’escriure aquesta crònica ens permet recordar, en paraules d’agraïment, que les Germanes de la Caritat son presents en el nostre poble de

27

i ja a la tarda començaren el seu funcionament tots els grups que formen la catequesis parroquial. Un any més en les diverses modalitats per a infants de pre-comunió, post comunió i confirmació. Aquests grups van participar de la missa d’inici de curs que es va celebrar el mateix vespre. En aquesta també s’hi feu present una trentena de joves i al·lotes del Col·legi Mare Alberta de Palma, que formen el grup missioner “Deja huella” i que acompanyaven algunes religioses de la Congregació de la Puresa de Maria.

Sencelles, des de fa 162 anys i que actualment hi presten el seu servei a partir de les dues comunitats establertes, la del Convent de la Caritat i la de la Residència “Sor Francinaina Cirer” per persones majors.

Recollida d’aliments pel Rebost de Càritas Parroquial Dia 5 d’octubre el Club de Rotaris de Mallorca es mobilitzaren amb més de 1600 voluntaris de Càritas i del Banc d’Aliments per recollir a diversos supermercats de l’Illa més de 82 tones de menjar. Càritas Parroquial de Sencelles es va sumar en aquesta c a m p a n y a fent la seva pròpia recollida d’aliments, durant tot el dia, en el supermercat “Aprop” de Sencelles.

Tot i que els resultats, en el nostre poble, no foren els esperats, tant la iniciativa com la generositat rebuda fou molt agraïda.

28

Inici de catequesi a la nostra Parròquia El dia 19 d’octubre fou un dia d’intensa activitat a la nostra Parròquia i ple d’ambient jovenívol.

Com hem vist, al matí es va posar en marxa el renovat Club d’Esplai

Conferència a la Seu de Mallorca sobre la nostra Beata Dimecres dia 23 d’octubre, a vespre, el nom del poble de Sencelles i el de la Beata Francinaina va ressonar en força dins les naus de la Seu de Mallorca i per boca de Sor Margalida Moyà.

Aquesta Germana de la Caritat va presentar davant un nombrós públic el tema “La fe transmesa en catequesis: la Beata Francinaina Cirer”. S’hi feu present un estol de sencelleres i sencellers. Tots ells, acabada la conferència, acompanyats del Degà del Capítol Catedral, Mn. Joan Bauçà, varen visitar el memorial de “l’arbre dels sants i beats de Mallorca”, instal·lat a la mateixa Seu el passat mes de juny, com ja anunciarem en aquesta crònica i en el que hi està representada la Tia Xiroia de Sencelles.

Festa de Tots Sants i Fidels Difunts Com cada any a principis del mes de novembre tothom recorda als seus essers més estimats i que ja ens han precedit cap a la Casa del Pare. Dia primer, solemnitat de Tots Sants i també els dies anteriors, en el nostre cementeri de Sencelles s’hi va poder comprovar autèntic anar i venir de gent que visitava i arreglava la tomba familiar. Però sens dubte, el moment de concentració més multitudinari, i quan diem

multitudinari ho fem amb l’estricte sentit de la paraula, fou a l’hora de la celebració de l’Eucaristia. El dia següent, Dia dels Fidels Difunts, al vespre com de costum, es va celebrar un solemne funeral a la Parròquia en sufragi dels nostres germans i germanes que durant els darrers dotze mesos ens han deixat a Sencelles.

Regal a Santa Àgueda En el darrer noticiari de la Parròquia que publicàrem a Sa Sella ja deixàrem constància de que aquest estiu passat dues famílies que estiuejaven a Can Picafort, procedents de l’illa italiana de Sicília, en tenir coneixement que Sencelles venerava a la seva compatrícia Santa Àgueda com a Patrona, la van voler honorar amb una visita. El passat 19 d’octubre vam rebre un paquet que ens enviaven ells mateixos i que contenia un petit reliquiari d’argent amb terra del mateix lloc on Santa Àgueda fou martiritzada i de la presó on va morir. Aprofitant la festa de Tots Sants col·locàrem a la figura de la nostra Patrona aquesta presentalla o ofrena, així com també vam penjar a les capelles de Sant Antoni i a la de Santa Àgueda uns quadres que contenen una col·lecció prou interessant d’exvots històrics.

(Veg. l’article que sobre aquest tema present en aquest número de Sa Sella).

Centenari de na Tonina Racó Coincidint amb la solemnitat de Crist Rei la nostra Paròquia va acollir i es va sumar al reconeixement que l’Ajuntament de Sencelles va organitzar a la sencellera Antonia Ramis Ferrer, na Tonina Racó, en complir els seus cent anys. Dies antes fou visitada i obsequiada amb presents a casa seva pel Sr. Rector i pel Sr. Batle. Dia 24 de novembre a les 11 del matí es va celebrar una missa d’acció de gràcies, en la que hi va participar l’agrupació Es Jonc amb el ball de l’Oferta, i

acte seguit es dugué a terme el dit reconeixement. Hi assistí una comissió de regidors de la Sala. En primer lloc el Batle de Sencelles, Sr. Joan Carles Verd va adreçar unes paraules d’enhorabona a la sencellera centenària, després el recent anomenat Cronista Oficial de Sencelles va donar lectura de la partida de naixement de na Tonina, document signat ara fa cent anys i per concloure, fou la mateixa centenària qui feu us de la paraula, que en mots d’emoció es va dirigir a tots els que concorrien a la festa per agrair-los la seva presència, contar-los com i a on va néixer i cantant algunes cançons.

Després a la Casa Rectoral es va servir un refresc per tothom que oferia l’Ajuntament.

Xerrada sobre solidaritat amb els nins de Catequesi Parroquial El passat dia 30 de novembre, coincidint amb l’inici del temps d’Advent, l’equip de catequistes de la nostra Parròquia va organitzar una xerrada adreçada a tots els nins i nines que hi participen, per tal de tractar el tema de la Solidaritat amb els que més necessiten de qualsevol part del món. Hi va intervenir la Germana de la Caritat sencellera, Antònia Campaner que va exposar la seva experiència de missionera durant més de deu anys en el país africà del Burundi i va aportar algunes idees de com, des de aquí, podem ajudar als nostres germans i germanes del que anomenem

Tercer Món. Després, Margalida Bauzà, Germana de la Caritat del Convent de Sencelles va parlar del grup de Càritas Parroquial, del seu funcionament, de l’activitat que es du a terme i de la importància que té en aquest temps de crisis econòmica, tan estesa.

Sopar de l’Associació Tia Xiroia Cada any, amb motiu de la festa de la Puríssima, aniversari de la fundació del Convent de la Caritat de Sencelles per part de la nostra Beata, l’Associació Tia Xiroia organitza un senzill sopar per festejar aquesta efemèride. I cada any ho fa convidant a alguna entitat, institució o grup. Aquest any, 162è aniversari es reuniren el passat dia 5 de desembre i les persones convidades pels membres de la dita Associació foren les germanes de la Caritat que formen el Consell General de la Congregació i les que ho formaven l’any 1989, que fou l’any de la Beatificació. Aquest sopar va voler esser el pòrtic de tot un programa de celebracions i commemoracions organitzades pel proper mes de febrer, per tal de celebrar les Noces d’Argent de la Beatificació.

29

Sa Campana En Barramot

notícies fresques

“Si no hi ha menjar quan se té fam, si no hi ha medicaments quan s’està malalt, si hi ha ignorància i no se respecten els drets elementals de les persones, la democràcia és una closca buida, encara que els ciutadans votin i tinguin Parlament. (Nelson Mandela) En Jaume Santandreu, que tots coneixem, va manifestar a un diari de Mallorca el dia de la gran, grandíssima manifestació de dia 29 de setembre: Bauça no canviarà. Els imbècils i els psicòpates mai canvien d’opinió” A què és molt fort?

Opinions de mumare i sa sogra.

Sa manifestació que va convocar es PP dia 6 d’0ctubre a favor des TIL, VA SER UN FRACAAAAAAAS! Jaaaaa, jaaaaaa, jiiiiiijaaaa! Quaranta set, siiii, quaranta set personetes, anaren a sa manifestació a favor des Til, jaaaaaaaa. ‘Es a dir, que 1.200.000 persones estan en contra des TIL. Sa majoria silenciosa de Mallorca està en contra des TIL. Han fet es ridícul més espantós!.

Sa foto que va sortir a nes diari de dia 8 d’octubre de sa manifestació? Que feren uns 47 perperos a favor des TIL dia 6 d’octubre , era “espatarraant, patèèètica, feina pena”! 47 “pobrets” reunits a nes Born. Aiiiiiii!

30

barramot@gmail.com és l’adreça per si voleu suggerir notícies fresques o deixar comentaries sobre notícies anteriors.

Ni tan sols es que cobren casi 60.000€ ca da any per aixecar es ditet cada setmana a nes Parlament (a Sencelles n’hi ha una) hi anaren. Això vol dir que també estan en contra des TIL. Jiiii, jiiii, jaaaaa!

Però es dos “maxotes”, Bauçà i Delgado, amagats darrera sa roca.

Per cert, ells tampoc hi anaren a sa manifestació. Ai, ai, i ai!, quines rialles més grosses que hem fet tots els habitats de ses Illes. Jiiiiiiiii! (no mos porem aturar de riure...., jiiiiijaaaaajiiii!)

Nosaltres dues, varem enviar una nota de disculpa a nes dos maxotes. Mos va sabre greu, no anar a sa manifestació, però........ jiiiijiii, jajajaaaja!

Per cert, si es TIL és tan booo, taaan meravellós, etc. etc. Perquè es consellers “in pectore” des PP no duen els seus fills a s’escola pública i estudiaran es TIL i seran la Bíblia en verso? Perquè les duen a una escola privada o concertada, que no apliquen ni aplicaran mai es TIL? Serà que fins i tot ells saben que es TIL és una punyetera merd....? Quina guarda! “No serveixen per rés”!

En Joanet Ramonet Bauçanet va dir: sa “majoria silenciosa, que no se manifesta està a nes nostro favor”. Idò´així noltros dues deim: ses votacions del any 2011, mes de maig, fou de 407.514 vots total. Es PP va treure 194.680 vots, mentres que la resta de sufragis a altres partits fou de 212.834 vots, un 53’63% votaran contra es PP, ells només varen tenir un 46’37% de vots. “Tanto cacareo para tan pocos huevos?” Majoria rés de rés!

Zenyorita Juana Mari, nosaltres dues volem cantar-li una cançó que diu així: Trepitja, trepitja nena, trepitja i PISA...ràs.!

A Madrit també tenen una zenyorita Juana Mari. Una assessora des ministre d’Incultura Sr. Wert, va demanar a s’Universitat de ses Illes Balears (UIB), per telèfon, quan cobrava es nostro estimat Ramon

Llull per dirigir sa Càtedra que dur es seu nom. Però, és que estam enrevoltats de ignorants i tots pertanyen a nes governs des PP?

a nes Parlament que ...”Els Països Catalans no existeixen” Heu vist mai un exemple més cabdal d’Ignorància supina?

mana. Això és estimar Sencelles?

O és estimar sa seva butxaca?

Serà perquè es qui donaren permís de edificació són des seu partit?

Aaaaah! Què passeu unes bones Festes de Nadal, a pesar des qui manen.... Però tanquils, aquí a ses Balears només falta un any i mig i a Madrit 2 anys i...

Són tan ignorants que creuen que si voten que una cosa no existeix, com per ejemple, que a la mar no hi ha aigua. Idò! VOILA!... No hi ha aigua a la mar.

Dèu meu! Què hem fet per merèixer això?

S’esbucament de ses cases il· legals l’han de pagar, Primer.- es que era batle de Sencelles a les hores. Segon.- es que era regidor de donar es permís d’obres. Tercer.- es promotor de s’obra. Ja que presumptament, ells van embutxacar-se uns bon grapats de doblers. I perquè ara, es que no vam tenir beneficis, hem de pagar sa malifeta?

No ho trobau?

I..... Molts d’anys, moltísims d’anys a na Tonina Recó per cumplir els 100. Tonina, una abraçada molt forta!

I ara, ses meves barramotades.

En Joanet Ramonet Bauçanet té tota sa revó, totes ses comunitats que xerren més d’una llengo, els estudiants son un fracàs. Aquí a ses nostres (que no seves) illes, xerram tot el que sia, però... en Bauçanet diu que tenim un 39% de fracàs escolar. No som els únics: 1º.- A Murcia es fracàs escolar és del 30% . Clar, xerren es murcià; 2º.- A Andalucia tenen un 25’9% de fracàs, això per tenir un segon idioma,s’andalú. 3º.- A Ceuta un 38’2% de fracàs i a Melilla es 36’3% de fracàs. Si aquestes dues darreres comunitat no xerrassin es musulmà tot les aniria millor! Aiiii!

Aquest Bauçanet és com en Rapel!.

Sa inmersió lingüística és un desastre! Aaaaiiii!

Miraaaau, El Consell Consultiu i una lletrada del Parlament ha dit una vegada i l’altre que sa llei de Símbols que ha fet aquest govern pepero, és inconstitucional, però ells sen foten. Ells de cap, con es bous. Sa fotran una morraaada! que farà por. Jijijijijji.

Remil llamps! Aquesta si què és bona! Sa “tropa pepera” ha votat

Momés viven per fer desatres, perdalades, animalades i lo que és més greu: presumptament, l’any 2015 anar-se a ca seva amb ses butxaques ben plenes!

Mirau. A nes nostro Parlament (però no seu) es portà a votació una iniciativa per la qual a ses escoles donessin berenar i dinar a nins de famílies sense doblers.

Però, “sorpreeeeesa” !!!!!! els diputats que donen suport al Govern del PP, síííííí, aquells que alcen es ditet una vegada a sa setmana (a Sencelles en tenim una), votaren en contra. No l’entenc, si tots son “tans catòòòlics, apostòòòlics i romans” i votaren en contra de que uns nins no se morissin de fam? Jo no entenc rés de rés.

Quan hi ha gent que la pot sentir, ella, s’omple sa boca de xerrar de fer feina per Sencelles. Per això ella està on està. Idò bé! Dia 18 de desembre de 2013, a nes Parlament Balear, sa votava si es Govern de ses nostres Illes, ajudava a s’Ajuntament de Sencelles amb 40.000 € per esbucar ses cases il·legals de Ruberts, idò què vos pensau?......

Sa diputada sencellera, “que tant estima es poble”, votà a favor de sa moció? Idò... NO, “estuvo desaparecida en combate” I això és que cobra una “Pardalada” només per aixecar es ditet una vegada sa set-

“A VECES VEO MONT-TROLOS” Jijijiiiiijaaaajajaaa!

Pensaments: Els mals governants, per dissimular la seva mala gestió, sempre donen la culpa de tot als governats anteriors a ells. (Maquiavel).

31

Maria Valldeperas, gerent del club eqüestre s’Hort Vell

“Els nostres cavalls són animals de companyia, no per competir o per presumir” Joan Florit i Horrach

Avui és dissabte de matí i les precioses instal·lacions de s’Hort Vell, el centre esportiu situat entre Biniali i el torrent, són un tragí d’activitats i de gent. Entre nins il·lusionats que miren els ponis amb devoció i els pares que fan temps i fan fotos, hi ha un trull constant. El centre hípic no és del tipus habitual sinó que s’ha especialitzat en equitació per a nins i en teràpies assistides amb cavalls. Na Maria Valldeperas és l’ànima mater del club i saluda els pares i nins pel seu nom. També coneix el nom de cadascun dels cavalls, ponis i un ase que hi ha a s’Hort Vell.

Com va començar tot aquest trull?

A mi sempre m’havien encantat els nins i els cavalls. Tenc un despatx d’assessoria de empreses a Inca i vaig pensar, el 97 o el 98, que havia d’armar qualque cosa per estar entretenguda quan em jubilàs, i mira quin embull tenc muntat ara per aquí. Si fos ara, no ho podria tirar endavant, mai m’hagués pensat que això creixeria tant!

Pel juliol de l’any que ve serà el nostre 15è aniversari i ja estam molt il·lusionats preparant els actes de les celebracions.

32

Com va sorgir la idea d’establir el club a Biniali?

Jo vivia a Pòrtol i em rondava la idea de trobar un lloc que m’agradàs per al club hípic. Un dia passant per Biniali, me’n vaig enamorar. Aquesta finca, tan ben situada, al costat del torrent, els dos fassers, ... ho vaig trobar preciós i no

vaig parar fins que vaig aconseguir que em venguessin s’Hort Vell.

Això era una finca on s’hi havia fet hortalissa, tenien un antic jardí amb emparrats, una sínia que diuen que pot datar del segle XIII que un dia tenim pensat que la restaurarem, etc. Era el lloc ideal.

Amb aquests 15 anys, el centre ha crescut?

Sí, vàrem començar amb només dos cavalls i cinc ponis. Fèiem molt poques activitats però teníem molta d’il·lusió; i ara tenim 42 cavalls, una escola d’equitació amb una mala fi d’activitats i més ganes que mai. Cada setmana per aquí passen uns 180 nins i uns 12 adults.

Feim pony club, volteig, concurs combinat d’equitació, doma clàssica, cross, salt d’obstacles, hunter, horseball, enganxament, etc.

Tenim convenis amb la Universitat de les Illes Balears, amb la de Vic i amb la de Girona, i també amb un grapat d’instituts de Mallorca per què els alumnes facin pràctiques aquí. En una paraula, no som un centre hípic corrent: nosaltres som pioners en teràpies amb cavalls i no tenim animals d’altres que visquin aquí com si fos una pensió. Aquí només hi ha els cavalls que usam a les nostres pròpies activitats.

Hi deu haver molt de personal idò?

Bé, sí, hi ha en Mussa, que és un jove de Mali, que se’n carrega del manteniment el dematí ( i l’horabaixa estudia empresarials a la universitat), també hi ha quatre monitors d’equitació a temps complet, dos físios, dues psicòlogues i un pedagog-terapeuta. En definitiva uns 60.000 metres quadrats dedicats al món del cavall.

Sencellers amb iniciativa D’on va venir aquesta especia· lització en teràpia assistida per a discapacitats?

Pràcticament podem dir que va ser la raó del nostre naixement. Amb el tema de les persones amb discapacitat fins que no et toca de prop, no n’ets realment conscient de la problemàtica. A mi em va tocar de prop i vaig començar a interessar-me per com podria ajudar.

Havia viatjat per Europa i havia vist com s’hi experimentava amb com el contacte i la interacció amb cavalls podia aportar molt al benestar i a la salut d’aquestes persones.

Ara aquest tipus de teràpies s’han posat de moda i se’n fan a qualsevol hípica, però això no es tracta d’agafar un poni, posar-hi un discapacitat damunt i ja està, que faci una volteta!. La cosa no s’ha de fer així. Aquí hem estat pioners i som molt professionals: estudiam cada cas, cercam uns objectius, uns procediments i el nostre equip de professionals en fa un seguiment acurat. Aquí tenim 12 cavalls especialment entrenats per fer aquest tipus de teràpies. Són uns animals especials, molt preparats, amb els que s’ha fet una feina de preparació molt rigorosa.

Com són exactament aquestes teràpies?

Aquí arriben persones amb qualque tipus de discapacitat, i sempre amb una autorització mèdica, que els han aconsellat de provar aquesta teràpia per veure si millora el seu estat. Els feim un estudi i els obrim una fitxa confidencial amb les necessitats específiques de la seva problemàtica, feim un seguiment molt exhaustiu dels seus avanços i veim com van evolucionant. És un treball sistemàtic on el cavall actua de co-terapeuta excel· lent. És increïble observar com podem aprofitar l’interès i la motivació que desperta en un discapacitat el contacte amb el cavall. Si es canalitza bé, pots veure com nins que arriben amb problemes de tensió o espasmòdics, i al cap d’un temps ja es relaxen i veus la seva cara d’il·

lusió i felicitat.

Això no té preu!

Per tant, el ca· vall juga un pa· per essencial? És el protagonista. Aquí aquests animal són la plantilla real d’empleats. El cavall és el millor monitor i s’ha de saber triar bé. Hi dedicam molt de temps a entrenar-los a consciència. S’ha de tenir present que un cavall pot estar ocupat fent classes unes 20 hores per setmana i la resta del temps és el que dedicam a la seva preparació, a entrenar, a desensibilitzar-lo de tot allò que el pugui espantar, que s’avesi a veure genets molt diferents, a no témer cadires de rodes ni aparells sofisticats, que no reaccioni malament, etc. És una feinada però compensa!

Tants de cavalls junts, deuen ser mal de cuidar?

No tant, estan molt ben cuidats i es porten molt bé.

Estan molt acostumats al trull de nins, monitors, pares, cadires de rodes, ... i són bons de dur... per exemple si un s’escapa del seu tancat, no hi ha pànic, no hi ha cavalls ressentits que cerquin fer destrossa, tot és molt previsible i per ventura

33

tiva a part de les típiques visites del manescal. Per exemple ens visita un dentista especialitzat dues vegades l’any, també tenem una acupuntora alemanya que els tracta, els donam massatges, etc.

34

el més probable és que aprofiti que va a lloure per venir a saludar-te.

Això és fonamental. No són gens perillosos. Aquí no tenim cavalls empresonats, estan a lloure dins tanques grans. Aquests animals són molt gregaris i respecten el que fa de líder, i també el necessiten.

Tots són amics i els agrada relacionar-se, veure’s i ensumar-se. Els tenim agrupats segons el seu grup de feina i tipus d’animal. Són com una societat humana allà on és més valorat un premi que un càstig.

Per premiar-los després de fer la classe són feliços amb un garrova, per això els nins ens duen bosses amb les garroves que troben! Aquí fomentam aquesta tendència seva al gregarisme i no els tenim tancats dins estables individuals que és com una tortura per a ells. Sempre estam intentant millorar el seu estat físic i anímic. Feim amb ells medicina preven-

Quin plans de futur teniu?

Ara estam experimentant per implantar un paddock paradise, una espècie de circuit de manera que els cavalls no estiguin dins un tancat sinó que estiguin a lloure imitant la seva manera natural de moure’s.

En el seu estat natural, els estudis diuen que els cavalls arriben a recórrer cada dia uns 40 quilòmetres pasturant, cercant aigua, trotant, jugant, etc. Vàrem posar un sistema de GPS a dos dels nostres cavalls per veure què feien de nit, on anaven, per on pasturaven dins la finca i després, analitzat sobre un plànol, és sorprenent veure que no aturen mai, que tot el temps van d’un cap a l’altre. Aquesta llibertat és genial per a ells perquè així estan actius i evites problemes de mobilitat, pensau que val més això que tenir-lo tancat dins un estable i després està obligat a anar-lo a treure perquè passegi una mica.

Amb aquest circuit d’uns dos quilòmetres de llargària que estam fent estarem imitant la seva manera de viure en estat natural, cada dia els posarem el menjar en un lloc diferent, també l’aigua, obstacles, rampes, etc. i així hauran d’anar descobrint cada dia coses noves, no s’avorriran en el circuit.

També volem començar una nova activitat. Acab d’arribar d’una fira especialitzada de París, el Salon du Cheval i he vengut amb ganes d’implantar aquí l’activitat anomenada volteig cosac, es tracta de fer gimnàstica damunt un cavall però en grup, és a dir un grup de cavalls i un grup de nins en comú. És un projecte interessant de futur.

Esquitxos de temps passat (VII) 30 d’octubre de 1863. Van col·locar definitivament el desitjat rellotge públic a la Casa Consistorial de Palma. A la torre, també, van instal·lar dues barres senyalant els punts cardinals i tres fletxes giratòries indicadores de la direcció del vent, i un parallamps.

30 d’octubre 1863. Amb motiu de la guerra d’Espanya amb Santo Domingo (1) 150 soldats del Batalló Provincial, més tots els “individuos” de les quintes del 61, 62 i 63, foren enviats a l’illa del Carib.

30 d’octubre de 1863. A Inca i degut a “la confusió i desordre que hi havia en els mercat setmanal i a les fires”, un veïnat d’aquesta capital va fer construir, per substituir “a sus indecentes mesones, un nuevo edificio-fonda, el primero, talvez de esta clase, en Mallorca en cuanto a capacidad i aseso” 12 de novembre de 1863. “Los meadores” públics son d’absoluta necessitat a Palma, una vegada que els particulars han suprimit els seus dels vestíbuls dels edificis, que feien servir les persones que circulaven pels carrers.

12 novembre 1863. Foren concedits “Los premios a la Virtud” a 11 persones, 7 homes i 5 dones.

28 de desembre de 1863. El vi mallorquí “hacía concurrencia”(sic) molt avantatjosa al vi català. Fins el punt que dues terceres parts dels nostres vaixells l’exportaven a Ultramar, sense tenir en compte, les grans partides que ja exportaven a l’Alger, França, Itàlia i altres punts del Mediterrani.

3 de gener de 1864. Neu i fred a tota l’illa.

18 de gener de 1864. Donà molt a xerrar els greus abusos que es feien per no anar a fer el servei militar. “Un cierto mozo” palmesà apareixia com a dona a les fulles del padró municipal i a les llistes de quintes. La seva família ho havia aconseguit mitjançant “diversas dádivas”. “Plens d’alegria, varen acudir a donar gràcies a Nostra Senyora de la Bonanova”.

6 de febrer de 1864. Neu i fret a tota l’illa.

6 de març de 1864. Fou batiat i confirmat a la Seu i pel senyor Bisbe, “un negrito” que va dur a Mallorca el Pare Oliveró d’Àfrica. Havia estat alliberat de la mort, juntament amb 11 infants més.. “que iban a ser sacrificados por una tribu de bárbaros asesinos...”.

4 de juny de 1864. El metge D. Ignaci Ribes va adquirir “uno de los coches que andan sin vapor ni caballería... Un gentío seguía detrás de este nuevo invento” 14 d’agost de 1864. Escassetat d’aigua per falta de pluges a tota l’illa.

31 de desembre de 1864. Se llevaron al cementerio en 1864 mil setecientos diez cadáveres (sic).

7 de febrer de 1865. Ha començat l’enderrocament de diverses cases de la Plaça de Cort, per poder construir un carrer que des de la dita Plaça, arribi a la Plaça Major. (hoy de Colóm) (sic).

28 de març de 1865. “Vamos a entrar en el mes de abril y un frío extraordinario todavía se deja sentir en esta isla: viéndose algunos montes llenos de nieve.

31 de març de 1865. També varen enderrocar a la Plaça de Cort, “La confitería y el rincón-meadero”).

1 Santo Domingo era espanyola, però la donaren a Franca, més tard tornar a ser d’Espanya, si bé, de fet va estar 22 anys baix el domini d’Haití. Fins que l’any 1844 en Pedro Santana la va recuperar. Però els haitians l’any 1858 tornaren a conquerir-la. Finalment l’any 1863 començà una guerra entre els independentistes de Santo Domingo i Espanya. Ja en el mes de maig de 1865 proclamaren la seva independència. (La qüestió és molt més llarga i embullada. Només és per fer-ne “cinc cèntims”).

Maria Vich i Cirer

35

La col·lecció d’exvots de plata de Santa Àgueda Jordi Llabrés i Sans, cronista

Durant l’any 2013 hem pogut recuperar, netejar i col·locar, en les capelles que corresponien, una col·lecció de figuretes de plata retallada, a voltes cisellada o gravada, que en segles passats reuniren les devocions de Santa Àgueda i de Sant Antoni Abad o de Viana, en el nostre poble de Sencelles.

Aquestes figuretes popularment són anomenades exvots. Si cerquem aquesta paraula en el Diccionari Català-Castellà-Valencià, d’Alcover-Moll, el resultat de l’entrada és prou aclaridor. “Exvot: Do ofert a una imatge religiosa en compliment d’un vot o en recordança d’un benefici rebut, i que consisteix en un objecte que es penja a la paret o al sostre del temple o capella on es venera la dita imatge”.

El costum d’ofrenar exvots a un sant o a una divinitat no és original del cristianisme ja que tothom sempre ha sentit la necessitat de guarir-se d’aquelles adversitats que l’afligeixen o d’alliberar-se de desgràcies. Hi ha qui afirma que es remunten a l’època del Neolític i des de llavors i fins als nostres dies s’han mantingut més o menys constants.

36

Les de Sant Antoni, en nombre menys considerable, fins ara restaven penjades del bàcul, juntament amb la campaneta característica, de la figura que presideix la seva capella. En canvi les de la nostra Patrona i protectora, la gloriosa Santa Àgueda, que són 94 figuretes, van aparèixer fa un temps en dos llocs diferents, unes dins una

capseta a l’arxiu parroquial acompanyades d’un paperet que duia escrit “EXVOTOS QUE SÓN DE LA PATRONA SANTA AGEDA” i unes altres penjades a dos claus clavats en el revers de la imatge de la seva capella. Aquestes darreres foren descobertes l’any 2009 en motiu de baixar la figura per procedir a la seva restauració.

Si algun cronista consignà els favors extraordinaris concedits per Santa Àgueda als seus devots, així com veurem que es feia a altres santuaris i llocs, aquestes narracions, que ara serien tan d’agrair, s’han perdut irremediablement per nosaltres, i amb elles s’ha esvaït també la memòria d’una gran part dels prodigis atribuïts a la seva intercessió. Però algunes de les meravelles que ha obrat la nostra Patrona queden paleses amb l’ofrena d’aquestes presentalles.

Representen els prodigis i miracles obrats en tota casta de membres emmalaltits del cos humà, principalment pits de dones, i moltes altres gràcies. Cada un amaga una història que un dia afligia el cor d’unes persones i ara senten la necessitat de deixar un testimoni perenne de gratitud. La col·lecció actual es classifica d’aquesta manera, Mans: set. Pits: vint-i-set.

Figures d’home: deu. Cames: dotze. Figures de dona: setze.

Busts d’home: tres. Ulls: deu.

Braços: un. Boques: una. Cors: un. Llengües: dues. Cares de dona: una. Animals: un (un ase).

No identificats: dos.

A la gent de Sencelles aquest tipus de figura d’art popular no ens resulta gens estrany. Tots hem visitat el Convent de la Caritat i les monges que l’han habitat o l’habiten ens han fet fitxar en la bona col· lecció de “promeses” que allà s’hi

guarda. Són més d’un milenar de peces, exposades en 4 vitrines donades per aquest afer expositiu pel noble benefactor del nostre poble Don Martí Mayol. Mn. Bartomeu Oliver escrivia l’any 1933 que hi ha “pits, cors, bisbes, cames, peus, mans i moltes altres parts del cos humà; crosses, vestits de mort; braus, vaques amb el vedellet devora, porcs, cabres, cans, egües, poltres i tota casta d’animals útils a l’home”. També ens diu que en algun moment donat alguns foren fusos per poder fer objectes de culte per la capella del mateix Convent de la Caritat. Segurament molts dels santuaris, que per tot arreu hi ha a Mallorca, no han pogut reunir un nombre tan elevat de figuretes d’exvots com el que ara podem trobar a Sencelles.

Els orígens d’aquestes peces a Mallorca es remunten al segle de la mateixa Conquesta Catalana, a partir d’aquell moment clau de la nostra història cristiana, fou tradicional l’oferiment de joiells, vestidures i altres objectes personals.

Uns primers testimonis els podem trobar gravats i adornant les orles de les estampes més antigues que les parròquies, santuaris i confraries repartien entre la seva gent devota. Les col·leccions xilogràfiques de Mallorca ens ofereixen bons exemples sobre el tema. De la darrera meitat del segle XV o principis del XVI, són unes estampes que representen a Sant Antoni Abad i als sants metges Cosme i Damià, que ens mostren aquest recurs decoratiu que demostra que ens trobem davant uns bons intercessors per a les afliccions humanes. D’aquell mateix temps (1563) és l’Ordinació que feu el Bisbe de Mallorca al Santuari de Lluc: “Ordenam que es tengue un libre en el qual escriguen les presentalles, dons i caritats de diner que es presentaran a Nostra Senyora. Escrituras lo any, mes, dia lo nom del devot i la causa perque es oferta ab diligencia possible...”

Aquesta ordinació manada pel Bisbe Diego de Arnedo ens vol fer

veure que l’ofrena d’exvots era un costum generalitzat entre el nombrós gruix de gent pietosa que a les hores dominava Mallorca, i que calia dur un cert control i constància de les entrades, que s’anaven multiplicant.

Fent parella amb aquestes promeses de fulla de plata retallada són els retaulets pintats amb malalts prostrats al llit i protegits per alguna advocació de la Mare de Déu o per algun membre del santoral popular mallorquí. També són comunes les escenes d’accidents, naufragis, etc. Ni els d’una modalitat ni de l’altra passaven desapercebuts per la gent devota que estava acostumada a veure’ls penjats a les escalonades dels cambrils a on pujaven a venerar les figures sagrades, a les sagristies o cambres adjuntes als altars, de les voltes de les capelles o enganxades a les mateixes figures, com era el cas de la nostra Parròquia de Sencelles. A mode d’exemple copiàrem el que el caputxí, Pare Gaietà de Mallorca va escriure l’any 1746 a l’obra que va dedicar a la història del poble de Lloseta “Loseta ilustrada...” Fent referència al cambril de la Mare de Déu moreneta d’aquell poble diu que “todavía están colgadas las paredes de su templo de tantos exvotos y trofeos, que no tienen mejor colgadura los católicos que estar contemplando los prodigios que indican aquellas bendas, muletas, grillos, esposas, cadenas, arcabuces, lanzas, pistolas, espadas, puñales, cuchillos, que están pendientes de aquellas santas paredes. Por toda la iglesia se admira una multitud de retablillos, donde con diversas figuras se expresa la necesidad de los que hicieron el voto”.

Un altre document gràfic és un gra-

37

vat que coneixem, datat de 1700 i que mostra el sepulcre gòtic del Beat Ramon Llull que es guarda a la Basílica de Sant Francesc de Ciutat i la disposició de com s’exposaven els exvots. S’hi veuen clarament 19 retaulets, almenys 25 figures de retall, algunes cintes o venes i dues llànties que cremaven l’oli que ofrenava la devoció de la gent, també a mode d’exvot.

Una altra modalitat que també podem trobar són els fabricats en cera. El seu ús es va fer més habitual en temps d’escassesa econòmica i avui en dia encara són molt usuals, principalment, en el nord i en el llevant d’Espanya. A Mallorca hi tingueren poca incidència, que no nul·la. He vist una bona col· lecció a l’Ermita de Santa Àgueda del poble de Catral a Alacant i també he estat testimoni d’ofrenes d’aquest tipus a la imatge de la mateixa santa, Patrona nostra, de la Parròquia de Sant Jaume de Barcelona. En el veí carrer del Bisbe de la Ciutat Comtal hi trobem una cereria fundada l’any 1825 on dels seus obradors surten els exvots de cera que la gent de Barcelona presenta als sants de les seves devocions.

38

En definitiva, tanta va arribar a ser la popularitat d’aquests objectes religiosos que era fàcil, també, que fossen un motiu comú dins el cançoner religiós. Copiem la lletra d’uns goigs de la Mare de Déu de Lluc, que almenys daten del segle XVI: “...Cubertes són les parets de vostra iglésia santa dels miracles que haveu fets per la fe que us tenim tanta...”

I una estrofa d’uns altres goigs cantats en llaor de la Mare de Déu del puig de Sant Salvador de Felanitx diu així: “Los vostres miracles grans publiquen vostres parets amb vots, prendes, retaulets, presentallas, peus i mans: dels bens sou dispensadora, dels mals el remey millor;

siau nostra intercesora, Verge de Sant Salvador.”

Hem volgut presentar aquest article davant la proximitat de la festa patronal de Sencelles en honor de Santa Àgueda, amb l’únic objectiu de refrescar la memòria de que Ella, la santa siciliana, és una dels que Déu ha escollit per protegir al nostre poble i defensar als que hi habitem davant les adversitats dels temps i les malalties que afligeixen el cos.

Santa Àgueda és universalment coneguda i venerada contra el mal de pits. Les dones que sofreixen el dolorós càncer de mama, a voltes agrupades en associacions socials, hi acudeixen amb la confiança de que ella les guarirà d’aquesta dolència que els afligeix. Això és ben antic, ens ho confirma aquelles vint-i-set figures de pit de la col· lecció d’exvots de Santa Àgueda que hem fet referència i per ventura també, les altres desset figures femenines. Uns goigs catalans “de la gloriosa Verge i Màrtir Santa Àgata advocada contra el cranc de pit” són ben clars en aquest sentit, una de les seves estrofes la lloa així: “Des del Cel, Verge amorosa, guardeu-nos de tempestats, cranc dels pits, enfermetats y de cosa perillosa; Màrtir de Déu molt aimada, pregueu per tots els pecadors i alcanceu el Cel a tots, Àgata, verge sagrada”.

Però si el lector vol encara constatar més aquestes paraules nostres sense sortir de l’illa, pot visitar el Santuari de Santa Margalida de Crestatx del municipi de Sa Pobla, i hi trobarà, en el retaule major de la titular i fent parella amb una tela de Santa Apol·lònia, una altra de Santa Àgueda, clara demostració que en aquell indret també hi es venerada la nostra Patrona. I si entra a la sagristia i visita el seu museu, en una vitrina podrà contemplar una petita col·lecció d’exvots de Santa Àgueda que, també, tenen forma de pits.