Sa Sella 135 by sasella

Centre Cultural de Sencelles_ NĂşmero 135_ juny / setembre 2013_ 2,50â‚Ź

Joan Bover i Serra

Les coses més curioses de la fira 2013 Les galletes de la sort al taller de na Katharina Pfeil

Llibres de cartó fets a mà. Nascuts a l'Argentina del corralito, en Quique n'ha duit la idea i ara en fa a Sencelles.

La finestra de na Margalida Morro

En Toni “Bonjesús” de Son Ferriol fa molins i pous de pedra artificial.

Les sabates-reclam de Sencelles Difusió Cultural

(no es venen)

Editorial Associació de Premsa Forana de Mallorca

Per una educació pública de qualitat i en català Les Illes Balears en general i Mallorca en particular viuen aquestes setmanes un dels moments més convulsos de la seva història recent. De tothom és sabut que les ordres donades per Madrid d’apujar ràtios als centres escolars i augmentar hores als docents va provocar a les Illes Balears la pèrdua de 1.000 llocs de feina en el sector educatiu, amb una incidència molt especial en els departaments d’orientació i suport. A aquestes mesures se n’hi afegiren d’altres com la supressió de les beques de menjador, la no cobertura de les baixes fins a un mes d’haver-se produït, etc. En definitiva, unes mesures que deixaren tocat un sector sensible com l’educació pública, una de les potes que sustenten l’estat del benestar. Durant el curs passat, però, aquesta llavor enquistada va ser regada amb un pla que, ja de bon principi va ser rebut amb l’oposició frontal per part del cos de docents, que va mostrar el seu rebuig amb la campanya d’Enllaçats pel català. Ja a final del curs, els docents es constituïren en assemblea i posaren els fonaments d’una mobilització que havia d’acabar amb una aposta valenta en defensa d’un ensenyament públic de qualitat i en la nostra llengua: una vaga indefinida. Amb més de 5.000 signatures d’aval, i més de 1.000 assistents en assemblea, l’assemblea de docents convocà la vaga indefinida. Pocs dies abans, l’afiliació de l’STEI ja havia fet el mateix i aquest sindicat fou secundat per CCOO, UGT i, finalment, ANPE. A partir d’aquí, els fets s’han desencadenat de manera tan veloç com inèdita i sorprenent. El seguiment d’aquesta vaga indefinida ha estat superior al de les convocatòries de vagues puntuals del curs passat i els sentiments de complicitat i solidaritat s’han desplegat arreu del territori illenc, nacional i estatal. El degotís d’adhesions a les reivindicacions dels mestres i professors és constant i creixent, el suport econòmic als vaguistes suma doblers a cada dia que passa i ja en els primers dies de mobilitzacions han comptat amb un suport imprescindible per garantir l’èxit de l’escomesa: la solidaritat dels pares i mares i dels alumnes. És tota la comunitat educativa la que dóna suport a la causa dels docents i les mostres de solidaritat ja han transcendit fins i tot més enllà i arriben des de tots els sectors socials. Mallorca i les Illes Balears viuen aquests dies jornades històriques, amb mobilitzacions de milers de persones gairebé cada dia i amb un teixit organitzatiu que fa amplificar la reivindicació i la fa visible i sensible a tots els racons de la societat illenca. El Govern de José Ramón Bauzá, per part seva, s’ha mostrat opac i impermeable a les reivindicacions i mobilitzacions i ha menyspreat de manera continuada la figura del docent, sense voler escoltar la veu dels professionals a l’hora de proposar canvis en la política educativa de la comunitat autònoma. L’Associació de Premsa Forana de Mallorca, sempre atenta als esdeveniments que marquen l’agenda política i social de l’illa vol mostrar també el seu suport explícit, compromès i solidari a la causa dels mestres i professors de les Illes Balears que aquests dies sacrifiquen el seu sou per reclamar que es derogui el TIL i que es recuperin les places de professorat fins ara suprimides. És per això que, mentre duri el conflicte hem convidat tots els nostres associats a lluir a les seves capçaleres la camiseta verda que ha simbolitzat aquest moviment, així com també a publicar aquest editorial conjunt. A més, en decisió acordada per la junta directiva, la nostra associació aportarà 600 euros a la caixa de resistència de l’Assemblea de Docents. Edita: Centre Cultural de Sencelles Impressió: Gràfiques Rubines, Binissalem Coberta: Embalat 2013 (Foto Miquel Oliver) Contraportada: Foto Jaume Perelló Depòsit legal: PM-400-89

REVISTA SA SELLA sasella@hotmail.com C/ Escultor Llabrés Mudoi, 18 07140 Sencelles (Mallorca) Els artícles d’aquesta revista expressen únicament l’opinió dels propis autors. Redacció: Joan Florit i Horrach Jordi Llabrés i Sans Guillem Mut i Llabrés Maria Vich i Cirer

Col·laboradors: Associació de Premsa Forana de Mallorca En Barramot Joan Bover i Serra Biblioteca Municipal Escoleta Municipal Jaume Llabrés Mulet Miranda Miret Mairata Miquel Oliver Penya Ciclista Sencelles Jaume Perelló Associació Pou Major Mª Cristina Soler i Escalas Antoni Vallès i Perelló Guillem Zuazaga i Llabrés Margalida Zuazaga i Vich

Obrim les portes de l’escoleta

Jana Suau, coordinadora

Un any més, un nou curs. Inquietuds, pors, angoixes, nervis, dubtes, incerteses, ... Una de les primeres decisions com a pares: el nostre infant comença l’escola. A l’escoleta de Sencelles vivim aquesta etapa com una de les més importants ja que d’aquesta depèn tota la resta d’estància. Les mestres treballam perquè aquesta primera experiència es vagi transformant i que totes aquestes sensacions es visquin amb naturalitat. Amb l’arribada del mes de setembre comença una nova situació per a les famílies, això implica un procés de separació que s’ha de cuidar i treballar amb molt de tacte. A la vegada cada família viu una realitat diferent, nosaltres les respectam i ens adaptam a les seves necessitats fent de l’escola un lloc acollidor, casolà i càlid. -”Crec que me costa més a jo que al meu infant”, Quantes vegades hem sentit aquesta frase i sovint les mares o els pares que la diuen se senten tot sols! Passa molt més del que es pensen i és un treball personal que han de viure, l’escoleta intenta fer que se sentin acompanyats i escoltam les seves inquietuds. És important que les famílies s’adaptin també a la nova situació ja que els infants reben tot el que passa (un pare o una mare inquieta deixa un infant inquiet). Després de les experiències d’altres anys, enguany vàrem fer una nova proposta a les famílies: com la primera setmana de setembre l’equip educatiu treballa tot el dia per reflexionar, programar, preparar els entorns, etc. vàrem decidir tenir les portes obertes amb l’objectiu de què les famílies poguessin fer ús de les instal·lacions i els infants s’anassin familiaritzant amb els espais i amb l’entorn. No han estat totes les famílies les que han tingut l’oportunitat de fer-ho, però ha estat una experiència que sense dubte tornarem a repetir. Els resultats amb els infants han estat molt bons i a la vegada les famílies han pogut observar com treballam per preparar tot allò amb el que es troben el primer dia d’escola.

I això passa durant tot el curs, l’escoleta de Sencelles és un lloc obert a on els pares que per sort treballen a prop i tenen una estoneta per berenar o poden fer amb nosaltres, a on si tens un dia de vacances pots compartir el dia a dia del teu infant i a on es pot observar com les mestres estan amb i per a tots respectant els ritmes individuals de cadascú.

I no podem acomiadar-nos sense fer un esment a la situació actual que estam vivint a l’educació. Encara que els mestres de l’escola infantil no feim vaga ja que no estam convocats directament volem donar tot el nostre suport i recolzam a tots aquells que l’estan fent. Defensam una escola de qualitat on sigui possible educar, no ens queixam del que volen implantar sinó de la manera en què ho volen fer. Seguint la línia pedagògica de la que hem xerrat en la qual s’adapten les famílies i els infants a l’escola, els aprenentatges han de passar per un procés similar. Ànim i gràcies a tots aquells que estau demostrant dia a dia la importància de l’educació.

Carta Anem a la casa del Senyor… Bon començament d’aquest salm. Són les primeres paraules dites per don Josep, rector de Santa Creu de Palma i que va estar un parell d’anys a Sencelles. Ell és qui va oficiar la missa pel nostre amic Francisco Llabrés. Ben segur que ja es troba a la vora del Senyor. Durant la seva vida va ser un home de seny i de virtut. Els meus anys de nina els passava a Sencelles, i tenia una petita idea de les famílies del poble, i entre elles, de sa família Llabrés. L’amistat i estima va ser quan, ja més grans, en Francisco va casar-se amb na Ventura, molt amiga meva, llavors el vaig conèixer bé. Record veure’l sempre actiu a més no poder, no sabia dir que no a cap favor que li demanaven, i quan li

deien “gràcies” li devia venir gros i no ho acceptava. Durant set anys va repartir per diferents parròquies el “Full Dominical” de la casa de l’Església. Servir els seus amics era el seu lema. La seva filleta Joana, casada i mare de dos fillets, en Francisco i na Margarida, és una dona carinyosa, oberta i rolera, un bon exemple dels seus pares. En Francisco era el tercer de sis germans. Al 2009 celebraren les Bodes d’Or, 50 anys de viure junts amb estimació i servici. Ja acab, he volgut donar unes pinzellades d’aquest amic que mos ha deixat, amb enyorança de la seva amistat. Rebeu una abraçada de na Margarita Zuazaga Vich de can Pou.

Margalida Zuazaga i Vich

Noticiari Agència de Selleters

Continuació mes de Maig Dia 8. Excavació. L’Ajuntament de Sencelles va llançar una campanya de captació de voluntaris per ajudar a l’excavació de la cova de Son Morelló de la finca del Camp del Bisbe. El projecte de Lua Valenzuela, pressupostat amb 7.000 euros, es desenvoluparà del 3 al 28 de juny i pretén fer una i consolidació de la cova d’enterrament talaiòtica, l’adequació de l’entorn per a visites i la instal· lació de material didàctic explicatiu. La finca és propietat de la renovada Fundació Mossèn Bartomeu Oliver.

mercials de Sencelles que oferien un tast de les seves preparacions i una beguda a un preu global ben assequible. Dia 17. Teatre. El divendres de la fira la Delegació de Sencelles de l’Obra Cultural Balear va organitzar una representació de teatre al pati de l’antiga escola graduada de can Bril. L’obra escenificada tenia per títol Un torrent que era la mar, del grup Maror Teatre. Dia 18. Manifestació. El GOB, l’entitat Amics de la Terra i el Grup GADMA varen convocar una manifestació en contra del projecte del camp de golf de 600 hectàrees que està previst fer a Son Saletes. La trobada, amb un nombrós grup de sencellers, va comptar amb uns 200 participants.

Dia 12. Exposició. Al Casal de Cultura na Malena Tous va exposar la seva obra pictòrica més recent amb el nom de Mineralment sota el patrocini de l’entitat Art Sencelles.

Dia 18. Dissabte de fira. Es va retre un homenatge al negoci local que s’ha reinventat de can Pep Forn Degustació. També es va poder gaudir d’una nova edició del Sencelles Espipella enguany amenitzat per les cançons del grup Els Ocults.

Dia 15. Anar de tapes. El dimecres d’abans de la fira es va fer la primera edició de l’exitosa Espipella on tour amb la participació de nombrosos establiments co-

Dia 19. Diumenge de fira. Hi va haver les actuacions de dues colles de castellers: els Castellers de Mallorca i els Al·lots de Llevant. D’horabaixa actuaren al Molico els Wonderbrass. Dia 21. Acció policial. El dilluns del firó va ser magre però tota la gent estava més pendent de l’operació policial que es feia al carrer del Rafal. Aquesta acció de les forces policials va suposar la detenció d’un senyor de 65 anys que tenia una plantació de marihuana a la casa que tenia llogada al carrer des Rafal número 27,( on hi havia l’antiga botiga de ca na Sorda). La Guàrdia Civil d’Inca hi va trobar 50 plantes amb un pes total de nou quilos. Les plantes estaven disposades a les diferents habituacions de la casa plantes en diferents etapes de creixement i fins i tot un

assecador i d’altres ja disposades per ala immediata venda. Les diferents estances estaven perfectament condicionades amb focus de llum, ventiladors i divers material elèctric per aconseguir un perfecte creixement de la planta. Dia 29. Donació de sang. La unitat mòbil de la Germandat de Donants de Sang de Mallorca es desplaçà fins a la unitat sanitària de Sencelles Sor Miquela per recollir les 42 donacions dels associats dels del nostre municipi. Una persona va donar sang per primera vegada i s’incorpora d’aquesta manera a la Germandat. Dia 31. Festival de fi de curs de les activitats extraescolars. L’APIMA del col·legi de can Bril va organitzar aquest dia a partir de les 17 hores, una mostra de les diferents activitats que s’han fet duran tot l’any escolar. En concret hi va haver una mostra de tenis, d’aloha, d’anglès, de gimnàstica rítmica i de patinatge. A finals de mes. Concurs de disseny de la camiseta Embala’t 2013. La comissió organitzadora de la festa de l’Embala’t va convocar un concurs per elegir la camiseta d’enguany que portaran els participants a la festa. La votació del guanyador es va fer dia 29 de juny de les 17 h, a les 21 h, a la plaça. Els guanyadors rebran de franc un pack de la festa d’agost consistent en camiseta, mocador, capell i dinar. Juny Dia 1. Fira dels Jocs. El cap de setmana del 30 de maig, dia 1 i dia 2 de juny, es va celebrar la fira de Biniali. Dia 2. La festa del Corpus Christi. La festivitat es va celebrar com és tradicional a les parròquies del nostre municipi. La festa a Sencelles va comptar amb la decoració floral del carrer del Rector Molines

i la benedicció dels camps des de la Creu de s’Era d’en Pelat. Dia 3. Curset. Durant el mes de juny els Serveis Socials de l’Ajuntament varen organitzar un curset anomenat “Cuida’t” destinat a cuidadors de familiars majors emmarcat dins la Secció de Foment de l’Autonomia per a Persones Majors del Departament de Benestar Social del Consell de Mallorca. Dia 3. Campus de bàsquet. S’ha organitzat per aquest mes de juliol (de l’1 al 31) a Sencelles per a nins i nines des de 5 fins a 15 anys per celebrar al Poliesportiu Municipal. Dia 4. Cova prehistòrica. Va començar la campanya d’excavació arqueològica de la cova de Son Morelló de la finca del Camp del Bisbe. Les tasques pressupostades amb 7.000 euros, es varen desenvolupar fins al 28 de juny. La finca és propietat de la renovada Fundació Mossèn Bartomeu Oliver. Dia 5. Contenciós contra el camp de golf de Son Saletes.

El PSOE va presentar davant dels tribunals un recurs contenciósadministratiu contra la decisió del Consell de Mallorca d’atorgar al projecte la declaració d’interès general. A mitjan mes de juny. Reivindicació. Hi va haver polèmica perquè el batle de Sencelles debatia als mitjans de comunicació la seva reivindicació d’optar al mateix tracte que l’ajuntament de Campos en relació a les despeses de demolició d’edificis il·legals. El govern balear va pagar-ne el 70% i l’ajuntament de Sencelles vol el mateix acord per als adossats a mig fer de Ruberts. Dia 6. Escola d’Estiu. Un altre any s’ha organitzat des de la Regidoria d’Educació i Joventut una nova edició de l’escola d’estiu dirigida als menuts des de 0 a 14 anys. Dia 10. Obertura de la piscina municipal. Per celebrar l’arribada del bon temps, la piscina municipal va obrir les seves portes amb unes quantes jornades de portes obertes gratuïtes abans d’implantar el sistema de pagament i abonaments. Dia 13. Xerrada sobre gent gran i seguretat. L’Ajuntament de Sencelles va organitzar aquesta con-

ferència davant de l’augment dels delictes contra les persones majors. La xerrada finalment va haver de ser cancel·lada per les lesions que havien sofert en acte de servei els policies municipals que l’havien d’impartir. Dia 19. Cursets de natació. Durant els mesos de juliol i agost el Bar Es Bassiot organitza diversos cursos, de diferents nivells, per tal que els infants de 3 a 12 anys aprenguin a nedar. La monitora és n’Aina Torrens. Dia 20. Cinema. El Casal de Joves va organitzar aquest dia la projecció de la pel·lícula The Butterfly Effect dins del seu programa Cinemajove. Dia 22. Concert. Els alumnes del taller Fem Música varen oferir una mostra dels seus avanços al Centre Multi-disciplinar K-Fem de Santa Maria del Camí amb l’organització de l’Associació Pou Major i la col·laboració de l’APIMA de can Bril. Dia 23. Nit màgica. La revetla de Sant Joan va ser organitzada a Sencelles per la Piscina Municipal i el bar es Bassiot. Hi va haver taller de dansa contact, torrada, batukada i una performance titulada Camí de Vida. Es va permetre nedar fins a les 00.30 refrescats amb còctels i pomada granissada. Dia 26. Biniali sense revetla de Sant Cristòfol. Els batle de Sencelles va anunciar la suspensió de les tradicionals revetles de Biniali ja que els darrers anys s’havien convertit, per la massificació en un mal de cap per a les autoritats que no podien controlar l’allau de persones. Les vetlades musicals multitudinàries seran substituïdes per altres actes destinats als residents i que no atreguin forans. Dia 29. Visita cultural. L’associació Pou Major va organitzar una visita a Ciutat per acudir el Museu

de Mallorca i observar el canvi de guàrdia d’honor del Palau de l’Almudaina. Dia 29. Assemblea. El Centre Cultural de Sencelles, entitat editora d’aquesta revista, va celebrar la seva assemblea general corresponent a l’any 2012. En una excursió amb berenar-sopar a la Rota dels Capellans s’hi varen tractar els temes d’interès de l’associació i de la marxa de la publicació. Dia 30. Festes de la Parròquia de Sant Pere. Les celebracions enguany varen incloure a més d’actes religiosos, una jornada de portes obertes, dia 30, a les 19 hores a la cova prehistòrica excavada a la finca de la Fundació Bartomeu Oliver. El final de curs de l’escola de ball de bot de l’Agrupació Folklòrica Es Jonc, dia 30 a les 19 hores. Juliol Dia 3. Cinema a la fresca. Organitzat pel Banc de Temps de Sencelles es va projectar al pati de can Bril cada dimecres del mes de juliol una pel·lícula començant amb Los Mundos de Coraline. Dia 4. Acrobàcia. Començant per aquest dia, cada dijous del mes de juliol hi ha hagut un curs de tela acrobàtica al Poliesportiu Municipal.

teatre 50 Ombres de Grells del grup Xamo Xamo. Dia 11. Natació adaptada. L’atleta sencellera Nerea Barrientos i Arrom de can Revull va pujar al pòdium dels campions a Guadalajara. Va contribuir a que les Illes Balears es proclamassin campiones d’Espanya per comunitats en aquestes competicions. De tornada a casa portava tres medalles; una de plata per la carrera de 100 metres estil crol i dues de bronze per les carreres de 50 metres papallona i 50 metres braça. Dia 12. Festa amb música i projeccions. Organitzat pel Casal de Joves es va fer al centre Es Quarter. Dia 13. Cultura. “Artistes de Tramuntana”, amb aquest títol Sencelles Difusió Cultural va organitzar una exposició al Casal de Can Garau dedicada a aquest col· lectiu d’onze artistes plàstics. La mostra va restar oberta fins a dia 31.

Dia 5. Taller de Batukada. Organitzat pel Casal de Joves es va fer al Poliesportiu. Dia 10. Cinema a la fresca. Organitzat pel Banc de Temps de Sencelles es va projectar al pati de can Bril el film In transition. Dia 10. Festes de Sant Cristòfol de Biniali. Un any més varen gaudir d’una gran participació popular encara que enguany la revetla va canviar de format per evitar les aglomeracions perilloses. Enguany destacà la ballada popular amb Terra Roja i Qanarusa, o l’obra de

a la benedicció de les dues campanes recentment restaurades, un sopar de coques salades i dolces, i l’actuació del grup de música tradicional Qanarusa. Dia 17. Cinema a la fresca. Chico & Rita va ser projectat al pati de can Bril amb l’organització del Banc de Temps de Sencelles. Dia 17. Campament. Des del Casal de Joves es va programar per a tres dies (17, 18 i 19) a La Victòria (Alcúdia). Dia 14. Excursió. L’Associació Pou Major va organitzar una sortida cap a la península pollencina de Formentor. Dia 15. Teresetes. La Biblioteca Municipal va organitzar a les instal· lacions del CP can Bril una sessió a càrrec d’Imago Espectacles. Dia 15. Restauració. La creu des Rafal va ser beneïda una vegada arreglats els desperfectes que la varen afectar a principis d’hivern. La part superior de la creu s’ha tornar a emplaçar al seu lloc. Dia 16. Festes de la Mare de Déu del Carme de Ruberts. Hi va haver missa solemne amb la intervenció del Cor Parroquial de Santa Pere de Sencelles. Es va procedir

Dia 19. Sopar de carrer. Els veïnats de la zona del carrer des Bons Aires varen fer bauxa col·lectiva al principi del camí de la Màniga. Dia 24. Cinema a la fresca. La pel·lícula An Inconvenient Truth va ser projectada al pati de can Bril amb l’organització del Banc de Temps de Sencelles. Dia 24. Sortida a la platja. Tot un dia a la mar amb l’organització del Casal de Joves de Sencelles. Dia 27. Gelatada, l’Associació de Gent Gran de Sencelles va celebrar l’arribada de ple de l’estiu amb aquesta refrescant activitat a la seva seu del carrer de l’Escultor Antoni Llabrés Mudoi. Dia 31. Cinema a la fresca. Ice Age va ser projectat al pati de can Bril amb l’organització del Banc de Temps de Sencelles acabant el cicle de cada dimecres del mes de juliol. Agost Dia 1. Vacances a la Biblioteca. Durant tot el mes d’agost i fins a dia 13 de setembre, dia d’inici del nou curs escolar, la Biblioteca Municipal va tancar per vacances.

Dia 3. Festes de la Mare de Déu d’Agost. L’Ajuntament organitzà les festes que anaren del 3 al 15 d’agost. Com a plats forts hi trobam l’exhibició de natació sincro-

nitzada, la presentació de la ruta arqueològica pels jaciments de Sencelles, el debut de l’Agrupació Fotogràfica, l’exposició sobre els refugiats saharauís, la festa flowerpower del Molico, etc. Dia 3. Carreres locals en bicicleta La Penya Ciclista de Sencelles organitzà aquestes competicions amb 5 categories: fins a 5 anys, fins a 8, fins a 11, fins a 15 i fins a 99 anys. Dia 5. Camisetes Embala’t. La Comissió Embala’t va posar a la venda el pack anual format per camiseta, capell, mocador i dinar. Enguany la camiseta mostrava el perfil del xeremier Joan Florit de can Caragol. Dia 7. Sencelles S’Encén. El Casal de Joves agafà el relleu del desaparegut Club d’Esplai Es Burrotatxo i organitzà un concurs de play-back amb aquest suggerent títol coincidint amb la festa major d’estiu. Dia 8. Festa Sol Post. Amb l’organització de Non Solo B-Ata, enguany hi participaren Lia Gibert tocant la guitarra i l’ukelele, la Companyia Au Ments amb l’espectacle Quan ses bistis volaven, Saxophobia Fun Project i el DJ Peter Runaway. Dia 10. Artistes de muntanya. L’entitat Sencelles Difusió Cultural presentà al Casal de Cultura de can Garau aquesta exposició amb obres de Daniel Codorniu coincidint amb les festes d’estiu. Dia 11. Netejada a fons. La Piscina Municipal tancà les seves portes al públic aquest dia per procedir a una neteja professional a fons per tal d’assegurar la higiene i la seguretat dels seus usuaris. Dia 12. Passejada cultural. L’OCB organitzà una altra edició de la sortida lúdica dirigida per Jordi Llabrés. Enguany es visità Bini-

agual, es Pou Major, sa Rota des Capellans, Laiar, can Raió i can Maroto.

tat Bàsica de Salut sor Miquela acollí la solidaritat dels donants del nostre municipi.

Dia 13. Esbucament dels adossats de Ruberts. L’ajuntament ha adjudicat a l’empresa per 34.000 euros a l’empresa MAB de Binissalem les tasques per eliminar els fonaments dels adossats il·legals de Ruberts que quedaren a mig construir.

Dia 25. Teatre al celler de can Ramis. La companyia especialitzada en el microteatre, El Somni Produccions, va representar l’obra d’Anton Txèkhov, Ivànov: ja no hi ha mosques, a diverses dependències del celler de can Ramis i a la placeta de l’Obra.

Dia 17. No al golf de Son Sales. La Tercera Marxa Jove pel Territori va tenir lloc al municipi de Sencelles, en concret enguany la reivindicació anà en contra del projecte de camp de golf de Son Sales amb una passejada-manifestació que partir des de la rotonda d’entrada a Biniali i arribà fins a Sencelles.

Dia 28. Taller de glosa. L’OCB de Sencelles va organitzar amb el patrocini de la Fundació Bartomeu Oliver el curs impartit pel glosador Mateu Xurí. Les classes varen ser l’horabaixa de dos dies, 28 i 31, i els participants varen poder provar en públic el que havien après amb una glosada a la fresca dissabte dia 31 d’agost al pati de l’escola graduada de can Bril.

Dia 17. Mercadet nocturn. Organitzat pel Banc de Temps de Sencelles es va fer a la plaça Nova on hi hagué venda d’artesania, objectes de segona mà i un concert dirigit als joves. Dia 18. Festa al Cós. Els Amics dels Cavalls de Sencelles organitzaren la festa del Cós 2013 amb una gimcana de muntat, carro i marató amb la participació de cavalls, ponis, someres i muls. Dia 19. Donació de sang. La Uni-

Dia 31. Festa de Cascanar. Els veïnats del llogaret celebraren la festa de Sant Bartomeu amb una missa seguida de ball i refrigeri a la placeta empedrada del camí de can Florit. Dia 31. Festa de carrer. Els veïnats del carrer del Rosari celebraren un any més el seu sopar multitudinari amb actuacions musicals, sortejos, bon ambient, decoració de la via, etc.

Sencelles 775 anys com a vila Jordi Llabrés i Sans

Sencelles haurà viscut aquest 2013 d’esquena a un esdeveniment que no hauríem d’haver deixat passar per alt, com és el cas del 775è aniversari de la nostra fundació com a Vila. D’haver-ho fet, hauríem commemorat la primera i més cabdal gesta de la nostra història local i que va marcar la naixença del poble que avui som els sencellers. Teníem una bona ocasió per tornar a treure a lluir el nostre orgull d’esser poble. L’única institució que n’ha fet memòria ha estat la Parròquia de Sant Pere, que també celebrant el mateix aniversari de la seva creació, coincidint amb la festa del titular, el passat 29 de juny, va celebrar una solemne Missa d’Acció de Gràcies. Per contrarestar aquest silenci general i per deixar constància d’aquell fet històric que va donar vida a la primera meitat del segle XIII de la nostra història, oferim aquestes lletres divulgatives a les persones que sentin interès per conèixer aquells fets. A les acaballes de 1229 Jaime I d’Aragó conquistava la nostra illa. Aquest fet històric és una de les gestes més principals d’aquest rei, de la qual parlen, evidentment, les

quatre grans cròniques catalanes, començant pel Llibre dels Feyts o Crònica del Rei en Jaume i, també, la Crònica de Desclot o Llibre del rei en Pere, que són les més antigues. L’estol català, format per cent cinquanta-cinc embarcacions, salpà del port de Salou el 5 de setembre i arribats a Santa Ponça va sorgir la primera escomesa amb els sarraïns, on foren ferits de mort els nobles Montcada, com veurem tot seguit. El darrer jorn de l’any, festa de Santa Coloma i Sant Silvestre, fou de gran joia per ell i les seves hosts, que arribats ja a la Ciutat de Mallorca, hi entraren, quedant rendida d’aquesta manera la dominació musulmana que s’havia ensenyorida de Mallorca des de l’any 902. Després, trobant-se amb més o menys resistència, recorregueren i s’apoderaren de quasi tota l’illa. Un cop haver aconseguit el domini de bona part del territori, va arribar l’hora del repartiment de les cases i de les terres entre els conquistadors, segons el que havien establert, prelats, barons i viles, en un document datat a Barcelona el 23 de desembre de 1228 i ratificat el 28 d’agost del mateix any a Tarragona. D’aquesta manera l’illa fou dividia amb vuit parts, seguint la divisió per districtes ja establerta amb anterioritat pels musulmans. Quatre foren per el Rei i les altres quatre, una per cada un dels grans magnats que més contribuïren en la Conquesta: el Comte del Rosselló, Don Nunyo Sanç; el Bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou; el Comte d’Empúries, Ponç Hug IV; i el Vescomte de Bearn, Gastó de Montcada. Gastó de Montacada era fill de Guillem de Montcada i cosí de Guillem Ramon de Montcada, ambdós morts a la batalla de Santa Ponça. En el punt on perderen la vida s’hi aixeca, com a homenatge a aquell martiri que encara feu més gloriosa la nostra Conquesta,

una creu i els seus cossos reposen en un sepulcre del panteó familiar del monestir cistercienc de Santes Creus. Aquest llinatge de magnats, juntament amb els Cardona, era considerat dels més principals en el Països Catalans a nivell polític i econòmic, entre els segles XI i XIV, pels seus fets i els personatges que donà a la nostra Història. A Gastó i a la seva mare Garsenda, la vescomtessa vídua, els va correspondre el districte de Canarrossa, que comprenia els actuals termes municipals de Lloseta, Alaró, Binissalem, Sencelles, Costitx, Santa Eugènia, Consell i Santa Maria del Camí, també una tercera part del de Sóller i algunes cases a Ciutat. La família Montcada es junta amb la de Bearn l’any 1170, quan Maria de Bearn es casà amb Guillem de Montcada. El fill d’aquest matrimoni, Guillem Ramon, es casà amb Guillema de Castellvell i, d’aquesta unió, va néixer el nostre primer magnat, Guillem de Montcada, casat amb la comtessa i vescomtessa, Garsenda de Provença, cosina germana del Rei en Jaume I. La família vescomtal, igual que els altres magnats, mai varen residir a les seves possessions conquistades, si no que a través d’uns procuradors, les cedien a altres que havien estat els seus directes col· laboradors en la gesta de la Conquista. Garsenda i el fill Gastó feren donació de part dels seus bens, entre d’altres, al canonge sagristà de Barcelona Pere de Centelles i Arnau de Santacília. Al primer de tots l’hi van correspondre 142 cavalleries i mitja i a l’altre noble cavaller, l’hi feren entrega del lloc de Costitx, alqueria d’origen àrab de vint-i-dues jovades. Cada una de les jovades equivalia a l’extensió de terra que podia llaurar normalment un parell de bous en un dia. Arnau de Santacília, que fou el fundador de la Casa del seu llinatge a Mallorca i un dels principals capitans de les tropes que aportà el Vescomte, i la seva família fixaren a Costitx la seva residència, i donant d’aquesta manera prestància al

lloc. Prest hi feren aixecar una petita església o capella en honor de la Mare de Déu, que esdevingué la primitiva Parròquia de tot el districte de Canarrossa a partir de 1236. Però aquell primer capítol de vida parroquial a Costitx fou més aviat efímer. Dos anys després, amb la creació de la Diòcesis Mallorquina i la consagració del primer bisbe, que fou Don Ramon de Torrella, es va convenir que la seu parroquial fos traslladada a Sant Pere de Sencelles, a la part que era del canonge sagristà de Barcelona i que hem de suposar que ja hi hauria fet bastir un oratori. Segons la tradició al seu sant de pila estaria dedicada la primitiva església de Sencelles i amb el llinatge de la seva il·lustre família donaria nom al poblet que entorn d’aquella aniria naixent. Pere de Centelles va néixer entorn de 1190 en el Castell de Centelles, fill de la família principal i baronial dels Centelles, a la comarca d’Osona. El seus pares foren Gilebert III de Centelles i Saurina, els quals l’any 1198 van lliurar aquell fill a l’escola catedralícia de Barcelona. Allí hi restaria encardinat, després com a Canonge Sagristà i l’any 1241 fou

promogut per a la seu episcopal. No acceptà aquella dignitat fins a 1243 i l’any 1252 el va visitar la germana mort. El seu cos fou enterrat a la capella de Sant Martí de la Catedral de Barcelona (per més informació sobre aquest personatge de la nostra Història llegiu el meu article publicat a la revista Sa Sella, núm. 51. Estiu de 1997). No queda cap testimoni o vestigi d’aquell primigeni temple parroquial de Sencelles, però tot fa suposar que era com la resta de les esglésies i capelles que edificaren els primers repobladors de Mallorca, de reduïdes dimensions i de simplicitat arquitectònica. D’una sola nau orientada a Orient, lleugerament rectangular, sense capelles laterals ni absis, amb sostre de dos aiguavessos o cobertes, sostinguts per embigats de fusta, a voltes adornats de sòbria policromia, i arcs diafragmes apuntats que arrancaven del mateix trespol. Probablement amb un sol portal d’ingrés, de volta de mig punt, i amb un altar molt sobri on s’hi celebrava el culte i s’hi veneraria una representació iconogràfica de l’Apòstol titular. Al cap damunt de la nua façana prin-

cipal, en el punt de intersecció dels dos vessants, hi hauria una espadanya o cloquer on hi penjava la campana que convocava en el culte, a una població que vivia, a voltes disseminada, a alqueries i rafals. Models o exemples d’aquestes esglésies encara en trobem a Mallorca, a Sant Pere d’Escorca, la Pau de Castellitx, Sant Miquel de Campanet, etc. Així seria l’esglesiola que congregava i reunia als nostres sencellers de llavors, en les seves alegries i les seves penúries... I aquella Parròquia era la que el Papa Innocenci IV, a través d’una Butlla Pontifícia signada a la ciutat de Lió de França en el mes d’abril de 1248, va posar sota la protecció de l’Apòstol Sant Pere i la seva pròpia, juntament amb altres 34 parròquies de Mallorca i per complaure la petició del Bisbe Torrella. Els historiadors es posen d’acord en assegurar que a Mallorca, igual que a la resta d’Espanya, les parròquies precediren amb molta avantatge, els consells i universitats locals, essent aquelles la base i fonament de les actuals viles; les poblacions rurals havien conegut els seus inicis en la cèdula vital de les seves modestes esglésies, on es solien reunir els prohoms que d’un principi regien i administraven, en nom de Déu, la cosa pública. Els nostres antics jurats, sembla que ho feien a hora de Vespres, a l’estiu en el portal i al hivern a l’interior davant l’altar de Sant Joan. Fou l’any 1300 quan el Rei en Jaume II

de Mallorca va fundar vàries viles i organitzà les que ja existien i que eren regides per una junta parroquial. Aquells consells i universitats no eren altre cosa que una simple evolució de dites juntes. Arribà a tal punt el sentit religiós entre aquella gent de les primeres generacions de mallorquins, que el més habitual durant el segle XIV i fins i tot el s. XV, era emprar la paraula “parròquia” enlloc de “vila” en assumptes de caràcter municipal, donant a ambdós mots un significat quasi sinònim. Així dons, la “vila” i la “parròquia”, cridada a esser al llarg de la nostra història local vertadera protagonista del viure cívic, no solament en el vessant espiritual, si no també en el social i cultural, aniran estretament unides i, fins i tot, es podran confondre dins la unitat establerta per la cristiandat medieval. D’aquesta manera és fàcil llegir que el Lloctinent del Regne, en dirigir-se al nostre antic batlle reial ho feia en aquest tenor: de més antic com a “Batle de la Parròquia de Canarrossa” i després com a “Batle de la Parròquia de Sencelles”. Amb tot això voldria haver manifestat la germanor que existeix en els inicis de la Parròquia i de la Vila de Sencelles, les quals hauran d’existir mentre el món sigui món i estigui regit per Déu. (Nota: les fotografies que acompanyen aquest article corresponen a la pintura al fresc de la Conquesta de Mallorca, segle XIII, procedent del Palau Berenguer d’Aguilar de Barcelona i avui conservada al Museu Nacional d’Art de Catalunya. A una hi veiem una escena de la pròpia Conquesta i a l’altre els nobles Montcada abillats amb els símbols heràldics de la seva família. També el sepulcre dels Montcada, que es guarda al Monestir de Santes Creus).

ES RACÓ DE SA CUINA Maria Vich i Cirer

Magre de porc amb cireres Segim amb receptes antigues mallorquines. La d’avui és molt bona de fer, no és massa cara i dóna un resultat extraordinari. Si teniu convidats, quedaran molt satisfets, igualment la vostra família. És un plat de festa però com ja he dit, és ràpida de fer. Antigament a Mallorca aqueixa recepta solia fer-se amb cuixot salat. Pensau però, que és un plat de temporada. Que sigui del vostre gust. Ingredients: (per 4 persones) - 600 g. de carn magra de porc tallada en vuit “escalopins”. - 2 dl de salsa espanyola o suc de carn, que podreu comprar envasat. Hi ha diverses marques de bona qualitat. - ½ copa de xerès sec. - Una cullerada de saïm. Millor si emprau oli d’oliva. - Una culleradeta de les de cafè de sucre. - 300 g. de cireres grosses. - Sal i pebrebò. - Si fos necessari, un poc de brou de carn. Preparació: Posar sal i pebrebò a la carn, passar-la lleugerament per farina, fregir i reservar. Afegir el xerès a la pella i deixar reduir. Posar-hi el suc de carn, o la salsa espanyola, segons el gust de la cuinera, una vegada reduït el xerès. Llevar els pinyols a les cireres xapar-les pel mig, i posar-les dins la salsa. Un minut més tard, afegir la carn. Si la salsa quedés un poc espessa, serà el moment de posar-hi un poquet de brou de carn. S’ha de retirar del foc passats uns 2 minuts. Servir la carn amb les cireres i la salsa per damunt. Si ve de gust, es pot acompanyar de puré de patata.

Sa Campana En Barramot

Opinions de mumare i sa sogre. Lladres, llaaaadres, llaaadreeees! Qui és confrare que prengui candela. “Relaxing cup of cafe con leche plaza mayor”. Avui, noltros dues, farem preguntes del perquè es PP s’ha botat vint pobles “sa línea roja” que va dir que mai, mai, mai, traspassaria. Què ha passat? Perquè una diputada sencellera ha anat en contra de Sencelles i des sencellers i no va votar a favor de que es Govern pagui una part de s’arbucada de cases il·legals de Ruberts, que per cert, va ser es seu partit PP, qui les va autoritzar? Ella estava “ausente” de sa Càmara. Per ventura de compres? Perquè una diputada sencellera, sa mateixa que se “ausentó”, que només ha fet “tres iniciatives a sa Càmara des Govern Balear, cobra 50.000 € s’any? Ses tres bastant “beneites”. Això es defensar es ciutadans? Vosaltres llogarieu una dona que només fes feina 3 hores en dos anys i cobràs 50.000 € cada any? Perquè na Maria Salom, presidenta des Consell Insular de Mallorca,

notícies fresques

es va atrevir a dir: “que las medidas adoptadas por su gobierno en el último año, abordó la corrupción poniendo como ejemplo de limpieza a su Ejecutivo”. Ella que va ser condemnada per un jutje i declarada culpable, els anys 80, per quedar-se amb 250.000 pessetes del famós túnel de Sóller? Viure per veure! Perquè n’Aina Aguiló, portaveu d’Educació a nes Parlament, va tenir “sa barra” de dir: “el castellano empieza a no estar amenazado en Baleares”? Estava molt custipada i sa medicina li va fer dir dois? O ella és així de “natural”?. Perquè en Carles Delgado, “es menut de Calvià” va qualificar a sa Guardia Civil de: “chapuceros i propia de Torrente” que l’han investigat i demanen sa seva imputació, per sa presumpta implicació en contractes “raros” a sa ràdio municipal de Calvià, quan ell era batle? Es tres sindicats majoritaris de sa Guàrdia Civil, el qualificaren de “resentido”. Me pot dir, senyor Bauçà, com pot esser que es seu partit l’any 2011 gastàs més del doble de doblés del que varen ingressar? Com pot esser això? Fa “màgia potásia”? O, presumptament cobren en negre des hotelers i demés “atlàteres”? Nosaltres dues ho volem saber i així farem lo mateix per sa economia de sa nostre família. Mos ho dirà, senyor Bauçà?

barramot@gmail.com és l’adreça per si voleu suggerir notícies fresques o deixar comentaries sobre notícies anteriors.

Mos vol dir senyor Bauçà com és que és tant “sabio” i ha fet un TIL, tan “extraordinari i tan maravellós”, que fins i tot sa gent de sa seva corda estan horroritzats? Vóste, qualque vegada s’atura a pensar?

Senyor Bauçà, perquè va mentir i amagar es seus negocis, si segons vóste, son tant nets, tant legals, tan extraordinaris. Perquè va dir una mentida darrera l’altre? Contesti a tota “pastilla”, ja que mos interessa molt. Aviat hi haurà eleccions i volem tenir ses coses ben clares. Au! Senyor Bauçà, si vóste, segons diu és tant democràtic i mai va contra sa Llei: perquè ha pressionat a nes batle de Ciutat, a que fes una “llei” que legalitzes es seu pis ilegal, segons va dir es “Tribunal Superior de Justicia de Balerares (TSJB)? O és que se va presentar a president per aturar s’enderrocament des seu pis? Contesti, que ja és hora de que doni sa cara i deixi de fer-se es “mut”. Gràcies. Perquè senyor Bauçà va dir: “Carezco de funciones ejecutivas o de gestión” . Això vol dir que és una home “florero”? Això vol dir que seria millor tenir per president de sa Comunitat una foto den Brat Pit i no l’hauríem de pagar i mos estalviaríem una millonada, i a més, tendríem sa vista ben contenta?. Contesti senyor Bauçà. Gràcies. Perquè senyor Bauçà, va donar 600.000 € per esbucar es “malaíts” xalets de Campos, i no té uns “miserables 50.000 €” per esbucar es de Ruberts? Porqué será? Perquè senyor Bauçà, sa seva farmacia cobra “cada dia 3.000 € des Govern Balear que vóste presideix? Perquè?. Perquè senyor Company, conseller d’agricultura i no sé què més, diu que: vóste no té culpa de rés des foc de per Andratx i voltants, a pesar de no fer rés per tenir es bosc

net, a pesar de despedir a treballadors que cuidaven d’ell? Vol insinuar amb això que es què tenen sa cupa son es pins, ses mates, ses argelages... que aquets “habitants” des bosc son beneits i se calaren foc a ells mateixos? Ai, ai. ai! Sabien senyors des PP de Mallorca, que es foc no se pot apagar si: es pinars estan fets una porqueria de bruts; si no hi ha gent que els vigili; si es bombers no tenen efectiu per apagar-lo (això darrer m’estanya); si es responsables polítics presumptament passen de fer feina i estan tot lo dia a la “bartola”? Així es foc no s’apaga ni s’apagarà mai! Aaaaah! Señorita Juana Mari, segurament vóste és un 10 com a venedora de pisos, però... com a consellera d’Educaciò, té molt que desitjar. També volem dir-li, ben igual que ho diríem a sa nostra fia i nora respectiva que: canviï de modista i peluquera. Gràcies. D’en Rouco Varela i de tota sa cúpula catòlica, no ha sortit cap paraula d’ànim, d’ajuda moral, ajuda monetària, a nes parats? Nooooooooo! Cap ajuda! “Ells com un bons catòlics, només baden boca, per dir un dessatre rera l’altre. Ells van a manifestacions contra s’abort, es gays o geys, (una cosa així), contra sa llibertat, contra tot. Només xerren i obren, per ajudar a nes rics i presumptes corruptes. Ajudar a nes necessitats, “mai de la vida!... En Rouco ha d’agafar llum del Sant Pare de Roma, Francisco I. I encara troben rarot haver perdut parròquia! Es catòlics de bons de veres, no necessitam grans esglésies ni catedrals. Nosaltres estimam a Déu i el tenim sempre en nosaltres! I sobre tot, no jutjant a ningú, ja que cada persona és lliure, i pot fer, sense fer mal a la res-

ta de persones, el que, segons la seva consciència troba just. Déu mos jutjarà a tots. I ja vorem qui aniran al Cel i qui a l’infern!

govern. Si creven de veres què no poren fer rés més: què deixin es govern i NOVES ELECCIONS, JA!

La revista qui ve, seguirem denunciant “la línea roja” que han traspassat es des PP. Nosaltres dues som “incombustibles” i incorruptibles. Ale!

Bé, ja he dit altres vegades, que abans de escriure ses meves barramotades, primer mir lo que han dit “aquelles dues”. I en vista de que estan, tan i tan encertades, he pensat que és millor no dir rés de rés.

Aaaaah! Mos ho passarem la mar de bé a ses festes de la Mare de Déu d’Agost. Aiiii! Jo vos contarem, de paraula, tot lo que varem fer, ja qui si ho diem damunt sa Sella, en Barramot, es nostro fill i gendre, ho sabrà i.... agafarà una enrabiaaaada.... Aaaah! Nosaltres dues mai hem insultat ningú, ni hem faltat es respecta a ningú. Només hem dit tot el que passa. “Qui és confrare que prengui candela”! Aaaah! Això va pes batle de Sencelles: Senyor batle, perquè no posa multes a “tente bonete” a tots es que aparquen malament; aparquen damunt sa retxa groga, a manco de 5 metros d’un cantó, davant una cotxeria amb “vado”, damunt ses aceres, etc. etc. Senyor batle, ses persones honrades, decents i que cumplin amb sa llei, estarem infinitament agraïdes. Gràcies.

Aaaaah! Una cosa volem dir tots tres: Mestres, pares, nis i nines que anau a l’escola, institut... ENDAVANT, ÀNIM, FORÇA. SA RAÓ ESTÀ A NES VOSTRE COSTAT! ENDAVANT, DES COVARDS MAI S’HAN ESCRTIT LLIBRES! Pensaments: Els mals governants, per dissimular la seva mala gestió, sempre donen la culpa de tot als governats anteriors a ells. (Maquiavell).

Una altre cosa batle de Sencelles: estam fins “es nassos” de ses madones i homes de cans. Si tan estimen quests animals, que les facin pixar i cagar davant ca seva, no devant sa des veïnats. I multes, moltes multes. A aquestes persones, nosaltres dues les deim que son un “brutets” Gràcies. I ara, ses meves barramotades. Eleccions anticipades jaaaa! A s’estat. Es mentiders no poren estar a ne’s

Les activitats de la Penya Ciclista Sencelles Què les bicicletes són per a l’estiu, no és una cosa nova, així ho anomenà l’autor de l’obra teatral que dur el seu nom. I a aquesta època és quan la Penya Ciclista Sencelles promou més activitats, això sí sense oblidar les sortides que fan cada diumenge, sempre que el bon temps acompanya. Després de les activitats fetes durant la Fira de maig i amb l’arribada de les Festes de la Mare de Déu d’agost, la Penya organitzà, i ja en són un parell d’anys seguits, les carreres ciclistes locals, adreçades majoritàriament als més menuts, encara que els més grans s’arriben a apuntar a fer quatre voltes pels carrers de Sencelles. En aquesta ocasió, va ser propici per mostrar les noves equipacions que des d’enguany lluiran per tot Mallorca. S’ha fet un gir de 180º, la

primera equipació era bàsicament de color negre, elegant això sí. Ara predominen els colors clars, destacant per damunt de tot el color blau. Les col·laboracions o sponsors, també han augmentat, fins i tot alguna vé de fora poble. La passejada en bicicleta, va ser la segona activitat a la qual va participar la Penya Ciclista Sencelles i l’organitzà conjuntament amb l’Associació Pou Major. La passejada va partir des de la Plaça de la Vila, va passar per Biniali i arribà al Pou Major per acabar amb la berenada de productes ecològics de can Queló de Ruberts. Cal destacar la gran participació que hi va haver. Per acabar i com a cosa extraordinària, ja ho presentaren a la Fira de Maig, la Penya sortejà una bicicleta de passeig de Mou-te en Bici, de Sa Pobla. El número premiat fou el 912, les darreres xifres del cupó de l’ONCE de dia 15 d’agost. En Guillem Oliver, de Palma va ser l’afortunat de guanyar la bicicleta. Si voleu loteria de Nadal de la Penya Ciclista en trobareu paperetes a diferents comerços de Sencelles.

De tu a tu Avui entrevistam a Catalina Aloy Gual Maria Cristina Soler i Escalas

Na Catalina M. Aloy Gual, va néixer el 20 de maig de 1971. És filla d’en Pedro de son Llucià. Va estudiar filologia catalana, i fa feina de professora de català, enguany al CEPA Mancomunitat del Pla.

En quin moment de la teva infància et quedaries? Em quedaria amb els moments que vaig poder compartir amb ma mare. Què volies ser de gran quan eres petita? S’ha acomplert? De petita volia ser mestra, ja hi jugava amb un dels meus cosins de sa Pobla. Sí, s’ha acomplert. Segur que no hagués imaginat mai estudiar filologia catalana. Volia ser mestra de ciències naturals, perquè ja m’agradaven molt els animals. Quin tipus de música t’agrada? M’agraden estils molt diferents, però les havaneres catalanes i el so de les xeremies m’agraden especialment. Record que quan vaig estar a Menorca i sentia el so de les xeremies se’m posava la pell de gallina. Quines són les teves aficions? Escoltar música, ballar, anar a caminar, també crear i pintar mandales.

Digues alguna “frase cèlebre” que hagis dit o que t’agradi. Una d’en Charles Chaplin que diu, el valor d’una persona no es mesura per la seva roba o pels béns que posseeix, el vertader valor és el seu caràcter, les seves idees i la noblesa dels

seus ideals. Quins programes de televisió mires? Darrerament la mir molt poc, només algun programa de TV3 o “El intermedio”. Fan pocs programes miradors. Confessa’ns una mania, un defecte i una virtut que tenguis. Més que mania tenc un mal vici, sempre m’he mossegat les ungles. Un defecte que som molt caparruda. I una virtut que tenc molta paciència. Què faries... - Si fossis un home? No crec que canviàs molt la meva manera de fer. - Si fossis rica? Seria més generosa. - Si fossis la batlessa? Quina tasca més difícil ... Un viatge. Me va agradar molt conèixer Dubrovnik, a Croàcia. És una ciutat preciosa, envoltada de murades. Es va haver de reconstruir completament, després de la guerra dels Balcans. No podries estar un dia sense... Obrir el facebook. És broma, però enganxa molt. El millor invent? La rentadora. No entens com hi ha gent que... segueix els moviments d’ultradreta. Què t’agradaria ser per un dia? El president del nostre govern, per dialogar amb els docents i aprendre.

Un fet que hagi influït en la teva personalitat? La malaltia de la meva mare i la d’una cosina meva, i haver hagut de compartir tantes coses amb la família per aquests fets.

Tenir les meves ties, de sa Pobla, sempre al meu costat. Ho valor molt, més que qualsevol cosa material que m’hagin pogut regalar.

Quin és el teu menjar preferit? Un cap-roig torrat amb verdures, una bona espinagada o una greixonera d’anguiles.

Sempre has volgut... Escoltar i aprendre dels altres.

Un racó que t’agradi de Sencelles. El jardí de Sor Francinaina. Et queixes de... les retallades en general, però sobretot de les que ha patit sanitat i educació. A qui li agradaria tenir un fill amb dificultats d’aprenentatge i que no pugui ser atès? Conta’m una primera vegada. Sempre me’n recordaré de la primera vegada que vaig pujar a un avió, tenia nou anys. Vaig anar a Barcelona amb mon pare, a veure el germà major de la meva padrina, que vivia allà. Estava emocionadíssima, perquè l’hostessa va venir a cercar-me per anar a la cabina a veure els pilots. No surts de ca teva sense... Arracades. Com et desplaces per dins el poble? A peu. D’aquestes opcions trien una: - Twitter o facebook? Facebook - Dia o Nit? Nit - Vi o Pomada? Per sopar vi, però després, una bona pomada m’agrada molt. - Platja o muntanya? Platja - Poble o ciutat? Poble - Barça o Madrid? Barça - Carn o peix? Peix - Calçons o falda? Calçons - Samsung o Iphone? Samsung Quin ha estat el millor regal que t’han fet?

No aguant que... Les persones siguin injustes ni que vulguin imposar el seu criteri. Practiques algun tipus d’esport? Quin? Només vaig a caminar o a nedar, i no sempre. Quina és la festa que més t’agrada de Sencelles? Per què? Les festes de la Mare de Déu d’agost, perquè m’agrada veure les amistats del poble i és quan la gent surt més. Quins canvis faries a Sencelles? A mi m’agrada així com és. Què penses de les persones majors del poble? Que tenen molta experiència i riquesa acumulada. Vull dir que, sap més el dimoni per vell que per dimoni. Quin esport prefereixes veure per televisió? Quan en Pep Guardiola era l’entrenador del Barça, mirava qualque tros de partit. Ara no els mir, així i tot m’agrada que guanyin. Quines expectatives laborals tens? Seguir fent classes de català sempre, esperem que les coses millorin. A l’entrevista passada en Jaume Ramis ens va proposar la següent questió:

Dóna la teva opinió sobre la “salut” del català als instituts La nostra llengua té una mala ferida, mentre no es canviï el projecte que es vol imposar. Tot es fa per llevar hores de classe en català i imposar-ne unes altres en castellà. Hi ha un exemple molt clar, ara resulta que per aprendre anglès s’han de fer les matemàtiques en castellà. Ara que tenim més alumnes per aula i els alumnes amb dificultats sense poder atendre, perquè els lleven els suports, ara aprendran anglès amb un bon nivell. A qui volen enganar? A qui vols que faci la pròxima entrevista? A na Maria Francisca Salas Oliver de can 40. Quina pregunta li faries a la pròxima entrevista? Si fossis mare, quins punts voldries dur ben aclarits, respecte a l’educació que reben ara els nostres alumnes, amb tantes retallades i imposicions?.

Ruta arqueològica de Sencelles Una quimera feta realitat Jordi Llabrés i Sans

Ara fa un any que un grupet de sencellers, que sentim una certa inquietud per la salvaguarda del nostre patrimoni històric, començàrem a reunir-nos per tal de conéixer un poc més i millor la riquesa arqueològica que es troba en el terme municipal de Sencelles. Amb algunes visites als jaciments, no tantes com hauríem volgut, i estudiant la bibliografia existent sobre aquest tema ens adonàrem que valia bé la pena que tothom també ho conegués, ho valorés i ho estimés. Calia, també, la col·laboració, per tot això, dels propietaris dels terrenys on es troben els jaciments, els quals fins ara ens han brindat totes les facilitats perquè els visitéssim. En tot moment hem comptat amb l’assessorament d’alguns arqueòlegs del poble que han contribuït a guiar el nostre treball de grup. Amb el temps sorgí la possibilitat d’emprendre la primera etapa d’excavació de la Cova del Camp del Bisbe, situada en una antiga propietat de Mn. Bartomeu Oliver i que ara gestiona la fundació

cultural que porta el seu nom. Dugueren endavant aquesta tasca els arqueòlegs Lua Valenzuela, Miquel Abraham i Beatriz Palomares. Els resultats foren presentats dia 30 de juny davant un nombrós públic senceller que es va traslladar fins aquell indret, curiosos de conèixer la tasca duta a terme i un jaciment arqueològic que ofereix múltiples interessos. Durant tot el temps que durà l’excavació i animats pels avanços que ens comunicava l’equip d’arqueòlegs pensarem en gestar i promoure una ruta pel terme de Sencelles que oferís la possibilitat de visitar un nombre determinat de jaciments, i que es completés amb el Santuari de Son Corró en el terme de Costitx, i molt a prop dels límits de Sencelles. La proposta fou presentada al Sr. Joan Carles Verd, Batle de Sencelles, el qual va recolzar en tot moment la iniciativa, dugué endavant el conveni pertinent amb l’Ajuntament de Costitx i feu que la Regidoria d’Educació i Patrimoni es sumés a la iniciativa i treballés per el seu desenvolupament. Al cap davant d’aquesta area el Sr. Antoni Micol, arqueòleg, qui juntament amb la Sra. Palomares, no han escatimat esforços perquè aquella quimera que va sortir en una d’aquelles reunions nostres, avui pugui esser una realitat. La ruta tingué la seva presentació oficial dins el marc de les passades festes de la Mare de Déu d’Agost. Ofereix la possibilitat de seguir un fil cronològic prou complet, tot començant a la Cova del Camp del Bisbe, emprada durant el Naviforme com a cementeri col· lectiu, podrem seguir al conegut talaiot de Son Fred que forma part d’un poblat del període talaiòtic i arribar fins al Santuari de Son Corró, lloc on l’any 1895 hi foren

trobats els famosos Caps de Bou de Costitx. Aquesta ruta es podrà completar amb visites guiades periòdiques que ens portaran a conèixer el monumental talaiot de Binifat i les talaies de Can Xim de Cas Canar. En aquests moments consideram que hem fet passes per consolidar-nos com a grup i ens sentim en disposició d’obrir-nos a més gent interessada en aquesta riquesa cultural del nostre poble. Ho anam gestant tot i ens presentam amb el nom, senzill però aclaridor, d’Associació d’Amics del Patrimoni Arqueològic de Sencelles. Ens identificarà un símbol molt significatiu per a nosaltres, però a la vegada molt desconegut. Es tracta d’una figura d’au trobada durant la primera excavació arqueològica duta a terme en algun assentament de Sencelles. Ens referim a la que va dirigir entre 1915 i 1920 l’arqueòleg català Josep Colominas i Roca (1883-1958) a la Cova Monja, dins un pla promogut per l’Institut d’Estudis Catalans, que va permetre excavacions i cates a coves i poblats de tota la geografia mallorquina, que va donar com a resultat una primera sistematització cronològica de les cultures prehistòriques balears i que amb la multitud de troballes, van poder enriquir les vitrines i estants del Museu Arqueològic de Barcelona. Durant aquella campanya de Colominas a la Cova Monja es va trobar un parament d’una riquesa sense comparació a Mallorca. Aquesta figura és un colomet de bronze col·locat damunt un espigó del mateix material i amida 0,050 m. alt., 0,095 m. long. Suport 0, 145 m. alt. Joana Maria Gual i Cerdó en fa la següent “Descripció: Cap- petit, amb el bec molt diferenciat mitjançant línies incises. Punxegut. Ulls en relleu. Coll- ac-

centuadament prim i llarg. Alesplegades sobre el cos, formen una peça triangular de caires arrodonits i amb línies incises divergents respecte d’un eix. Cua- oberta i accentuada als extrems, llisa, inclinada. No te peus. Reposa sobre un espigó buit i decorat amb dues franges de tres línies incises. Conserva l’orifici i el clau de subjecció”. Aquesta peça i moltes altres que foren trobades juntament amb ella, probablement mai tornin a Sencelles, el lloc de on no haurien d’haver sortit mai, talment els Caps de Bou de Costitx que també foren trets del seu context originari. Però mentre el nostre grup i la ruta arqueològica de Sencelles contribuirà a recobrar de l’oblit aquest patrimoni prehistòric nostrat, a promocionar-lo, a recuperar-lo i també a enriquir-lo.

Antònia Vallés, polèmica diputada Miranda Miret i Mairata

L’any passat per aquest temps (Sa Sella 131, de juny a setembre de 2012) vaig escriure un article sobre l’honorable diputada sencellera, Antònia Vallès i Ramis, repassant la seva activitat parlamentària, o més ben dit, la seva patent poca activitat parlamentària registrada. Enguany, ja hi tornam a ser. Però ara hi ha polèmica per dos aspectes diferent relatius a la seva activitat com a diputada. La primera fa referència, com l’any passat, a la seva poca activitat. Si durant el primer any d’exercir el seu càrrec, pel qual va sortir elegida al mes de juny de 2011, només havia fet una acció, en concret havia formulat una pregunta al conseller de Medi Ambient, durant el seu segon any de mandat, n’ha fet DUES, és a dir, durant l’any passat va intervenir el doble que el primer any. Enhorabona! Una ha estat sobre l’Associació del Càncer i una altra sobre la Beata Francinaina.

Jo diria que, si una persona durant tot un any ha fet el doble de feina que l’any anterior i ha cobrat (per què li pagam entre tots uns 60.000 euros!), és senyal que això progressa ben adequadament, se la d’incentivar i és de preveure que quan arribi al seu darrer any de

mandat, el quart, l’any 2014-2015 en farà 8. Ànims Antònia, que tu ho podràs fer!, Ara l’objectiu marcat per a l’any que ve és fer-ne 4, entesos? La segona causa que ha fet que la diputada del PP fos objecte de polèmica ha estat la seva misteriosa absència del Parlament i de la Comissió d’Assumptes Institucionals Generals de la qual en forma part, justament al moment quan s’havia de votar una proposta presentada pels socialistes demanant al Govern que participàs en les despeses de demolició de les estructures d’obres inacabades dels famosos adossats de Ruberts. El més sorprenent és que aquesta mateixa petició s’havia aprovat per unanimitat a un plenari de l’Ajuntament de Sencelles, on recordem que la diputada també hi és amb el càrrec de regidora i cap de l’oposició en representació del PP. La proposició rebutjada al Parlament per la majoria absoluta del PP reclamava que el Govern de les Illes Balears es fes càrrec del 75% dels costs de demolició, el que vénen a ser un poc més de 22.000 euros. D’aquesta manera es reclamava per al municipi de Sencelles el mateix tracte que sí ha tengut l’Ajuntament de Campos (governat per un pacte liderat pel PP) amb el qual Govern hi col·laborà a l’hora de pagar la demolició dels apartaments il·legals de Ses Covetes. Per què a Sencelles votam una cosa i al Parlament no hi acudim? Seria per no haver de votar el contrari? No tenim gaire poder d’influència? Tan difícil és que Sencelles tengui el mateix que ha tengut un altre municipi? Tots som iguals o aquí hi ha parts i quarts?.

Carrer Rector Jaume Vallés Toni Vallés i Perelló

A Palma a la barriada del Molinar hi ha el carrer Rector Jaume Vallés ( 1907-1982 ). Jaume Vallés Oliver nascut a Sencelles va ser durant 18 anys rector del Molinar, desde lány 1932 fins a 1950, posteriorment fou rector de Sa Pobla fins lány 1975 en que es jubilà. Morí a Sencelles lány 1982. Desde lány 2007 aquest carrer du el seu nom en aplicació de la llei de memòria histórica, l Ájuntament de Palma volgué reconèixer el que va fer per el Molinar i la seva gent. Vull reproduir un petit fragment del sermó que pronuncià el 19 de Juliol de 1953 en motiu del 25 aniversari de la bendició del temple parroquial de la Mare de Deu dels Dolors del Molinar : “Molts estimats germans i feligresos tots de la mai oblidada parroquia del Molinar: Es la primera vegada després de tres anys dáusenci déntre voltros que me dirigesc als meus apreciats ex feligresos, però vos puc asegurar que no hi ha hagut cap dia que no hagi pensat amb voltros, amb el meu estimat Molinar…. Amb els pobrets que durant als anys déscassesa vaig esser testimoni de les seves necessitats , dels seus apuros i de la seva miseria, amb els pescadors amb qui tantes vegades vaig fer una xerradeta i la seva vida me recordava els dotze apostols, pescadors com ells… amb tots aquells qui en moltes ocasions me prestaren el seu apoyo moral i material perque pogués seguir treballant a dins aquesta barriada del Molinar, amb una paraula a sa Parròquia que durant devuit anys va esser objecte de les meves penes i de les meves alegries, dels meus treballs, de les meves preocupacions i del meu sacerdoci...” Vos puc asegurar que coneguent com coneixia al meu tío Jaume aquestes eren unes paraules ben

sentides i que de forma resumida expresaven el que visqué durant aquells devuit anys que començaren lány 1932. El Molinar era una barriada obrera, de gent humil i quan esclatà lány 1936 la Guerra Civil els seus habitants visqueren en primera persona la fam, la repressió i les miseries de la guerra. Per casualitats de la vida vaig conèixer de primera ma testimonis del que D. Jaume Vallés va fer per gent que pasava fam i per gent que en moments determinats va veure seriament compromesa la seva llibertat i inclús la seva vida. Quan ell morí jo tenía 17 anys i record que a més del funeral que va tenir lloc a Sencelles, hi va haver un funeral a Sa Pobla i un altre al Molinar. Desde la meva joventut i inexperiencia sí em cridà látenció el sentiment de la gent al funeral del Molinar, vaig veure i entendre que aquelles persones sentíen un gran afecte per una persona que ja feia 32 anys que no estava amb ells. Després de tants dánys aquell afecte demostrava qualque cosa més que el sentiment per una persona que ens havia deixat. Avui aquest carrer que du el seu nom honra la memòria dúna persona discreta, callada, que cregué que el bé es fa dúna manera subtil, coherent amb la doctrina cristiana que ell predicava. Ha volgut el destí que ell que era una persona de línterior de lílla, nascut dins una familia pagesa avui tengui un carrer ben devant la mar en aquella barriada de obrers i pescadors a qui tant va estimar. Vull acabar amb dos fragments de la poesía Mediterrània i Als Joves del seu admirat Costa i Llobera: “Mar de suprema blavor safírica, inagotable font de sal àtica, ets bressol de la forma perfecta, gremi matern de l´humanal cultura!”

“Siau qui sou; mes no atiant vells odis de raça, ni amb enfàtiques declamacions lloant tot lo que és vostre, fins les mateixes úlceres…. Siau qui sou; mes no us tanqueu, ombrívols, dins una llar històrica sens horitzons. Volau sobre les terres enfora, amunt , com l´àguila !” A D. Jaume Vallés in memoriam.

Notícies des de la Parròquia de Sant Pere Maria, exposició solemne del Santíssim i l’Ofici de Lectures propi de la festa del Corpus. Acte seguit es va organitzar una processó encapçalada per la creu, l’estendard de la Mare de Déu del Carme, la gent, les banderes de les seccions que hi eren presents i el Santíssim. Aquesta feu una estació a un altar que es va muntar davant l’antic Convent de la Caritat de Ruberts. Tot va acabar amb un refresc que havien preparat els adoradors i adoradores de Sencelles i tothom va rebre una estampa recordatori d›aquesta festa.

Jordi Llabrés i Sans, cronista de la Parròquia de Sencelles

L’arribada del bon temps normalment coincideix amb els moments propicis per a la festa i la celebració. Aquesta és la dinàmica que ha marcat la vida de la nostra Parròquia de Sant Pere durant aquests darrers mesos. Els actes i esdeveniments no han estat pocs, fet que demostra que l’Església local de Sencelles no passa per moments de desànim, si no més bé per moments ben vitencs. Entorn del Corpus Tot coincidint amb el dia que la tradició de l’Església Catòlica té reservat a la solemnitat del Corpus Christi, la nit del dijous dia 30 de maig, Ruberts fou escenari d’una simpàtica festa eucarística. Això fou possible a que s’hi concentraren quasi un centenar de membres de diverses seccions de l’Adoració Nocturna de Mallorca. Hi foren ben representades les seccions de Palma, Sa Pobla, Felanitx i un bon nombre de ruberters i sencellers. La vigília fou presidida per Mn. Joan Pons, Consiliari Diocesà de l’Adoració Nocturna de Mallorca i va començar amb unes paraules de benvinguda, oració del Mes de

Dia 2 de juny a Sencelles el Corpus. Com en aquesta darrers anys la festa s’ha revestit d’una solemnitat inusitada i l’assistència a tornat esser molt considerable. Tot això són mostres que aquesta festa en el nostre poble viu moments de forta embranzida, a diferència d’altres on per desgràcia hi decau. Després de l’Ofici solemne en el que hi participaren tots els nins i nines que en el present any han celebrat la Primera Comunió, acompanyats dels seus pares i catequistes, s’organitzà la processó amb un ordre admirable. Durant tot el recorregut, un any més es pogueren contemplar les catifes de flors i l’enramellada que els veïns dels carrers de Son Arrom, Rector Molinas i de l’Església, cada any elaboren en obsequi a Jesús Eucaristia. Des de la Creu de s’Era d’en Pelat es tornaren a beneir tots els camps del terme de Sencelles i l’activitat que s’hi desenvolupa. Dia 8 de juny el nombrós grup de persones que col·laboren amb els preparatius de la festa del Corpus i les enramellades dels carrers participaren d’una festa que organitzà la Parròquia per agrair-los la feina d’aquests darrers anys. A la Creu

de s’Era d’En Pelat s’hi va fer una projecció de filmines que demostra el bon afer d’aquesta gent, gelatada amb coca i mistela per a tothom i es repartiren unes estampes commemoratives a tots els que s’hi feren presents. I la nit del 15 al 16 de juny les diverses seccions actives de l’Adoració Nocturna de Mallorca s’aplegaren una vegada més per a la Vigília de les Espigues, enguany el lloc triat fou la Vila de Petra. La representació del nostre poble fou més bé minsa, però com no podia esser d’altre manera s’hi desplegà la bandera adoradora de Sencelles. Aniversari del naixement de la Beata Francinaina Tot celebrant el 232è aniversari del naixement de la Beata Francinaina, el dissabte dia 1 de juny, l’Associació Tia Xiroia va organitzar una de les seves trobades per pregar. Fou a la Capella del Convent de la Caritat, entorn del Sepulcre. Peregrinació a Petra Coincidint amb les celebracions que durant tot aquest any es duen a terme amb motiu del III Centenari del naixement del Beat Juníper Serra, el passat dia 9 de juny les parròquies de Sineu, Sencelles, Llubí Costitx, vàrem peregrinar fins a la seva vila natal de Petra. De Sencelles hi participaren una quarantena de persones, la sortida l’autocar fou a les 10 en punt de la Plaça. En arribar a Petra la primera aturada fou per visitar la Parròquia d’aquell poble, igual que la nostra també dedicada a l’Apòstol Sant Pere. Després la Plaça on l’any 1913, en motiu del II Centenari s’hi aixecà el monument al Pare Serra, allà ens hi ferem una fotografia de família. Seguirem en el Convent de Sant Bernadí, on forem rebuts per la comunitat franciscana de Fra Menors i el Pare Joan Martí, ens va adreçar unes paraules de benvinguda i d’explicació històrica del poble i dels llocs que visitàvem, així com també del Beat que veníem a

honorar. En aquella mateixa església participàrem de la celebració de l’Eucaristia dominical. La següent visita en el Museu i Casa Natal de Fra Juníper i a migdia pujàrem al Santuari de Bonany. Després de saludar a la Mare de Déu amb el cant de la Salve i de venerar aquella Santa Figura, dinàrem en ambient fratern i d’alegria. Entorn de les cinc del capvespre, després d’un dia ben aprofitat, tothom va tornar als seus llocs d’origen. Festa de Sant Pere, titular de la Parròquia de Sencelles Dia 29 de juny ens vestíem altra vegada de festa solemne per celebrar al nostra titular, l’Apòstol Sant Pere, enguany tot commemorant els 775è aniversari de la fundació de la mateixa i de la Vila de Sencelles, l’any 1238. Tot i que a nivell local aquest esdeveniment no s’hagi celebrat, la nostra Parròquia no ha volgut desaprofitar l’avinentesa per donar-ne gràcies a Déu per tots aquests segles i anys que ens han congriat com el poble que avui som els sencellers. A les 12 del migdia, per anunciar que aquella era una data memorable hi va haver una repicada general de campanes, s’endomassà la llotja de la Rectoria i per la megafonia de la Parròquia es va convidar a tothom a participar de la festa. A les 20:30 h es va celebrar l’ofici solemne que va presidir el Sr. Rector, en el transcurs del qual foren venerades les relíquies de Sant Pere. Una vegada acabat tot ferem un senzill refresc per brufar al titular i donar-nos els molts anys. L’agrupació Es Jonc es volgué associar a la festa oferint els seus balls animats pel novell grup senceller de musica nostrada “Qanarrussa”. Aquest mateix dia el Sr. Bisbe de Mallorca Don Javier Salinas, acompanyat del Capítol de Canonges i del clergat de la Catedral va beneir a la Seu el memorial dels sants i beats mallorquins que durant un any es podrà contemplar a la capella que dóna accés a la “Sagristia

de Vermells”, just darrera l’antiga portalada del cor, obra de Juan de Sales. És obra de Jaume Falconer i en ell hi està representada la nostra Beata Francinaina de Sencelles. Excavacions arqueològiques a la Cova del Camp del Bisbe En morir Mn. Bartomeu Oliver va llegar tots els seus bens per a la creació d’una fundació que a Sencelles vetllés per a la promoció de la nostra Cultura, del nostre Patrimoni i de la nostra llengua, avui tan malmenada pels polítics de torn. Entre aquestes propietats s’hi troba el Camp del Bisbe, a la Volta del Bisbe, on s’hi localitza una cova prehistòrica. A principis del mes de juny s’iniciaren les tasques de la primera fase d’excavació amb el patrocini de la mateixa Fundació i de l’Ajuntament de Sencelles i s’han dut a terme sota la direcció de l’equip d’arqueòlegs format per Lua Valenzuela, Miquel Abraham i Beatriz Palomares. El dia 30 de juny es va presentar al poble la tasca feta fins ara i es mostraren moltes de les troballes localitzades en el jaciment. Aquestes, en paraules dels mateixos arqueòlegs, corresponen a diverses tipologies i cronologia. Amb una intervenció prèvia als estudis de laboratori i a partir de les restes de ceràmica localitzades, s’ha pogut constatar que hi va haver activitat des de l’etapa del Bronze mig (1500 a.C.) fins a l’època Post-talaiòtica. Les tasques d’excavació es reprendran en una propera campanya que ja s’està preparant. Donacions d’ornaments a la Parròquia Darrerrament dues donacions particulars d’ornaments litúrgics han fet augmentar amb consideració la robaria de la nostra sagristia. El primer lot format per vàries casulles “de guiterra”, dues albes de randes, dos roquets i un calze de plata que podem datar del segle XIX, ho hem d’agrair a la Sra. Agnès Aloy Vich, vda. de Pastor, de Cas Vicari Aloy. L’altre lot, format per nou ca-

sulles “de guiterra”, és gentilesa de la Sra. Àngela Morey Llabrés, de Can Ramon. Creu d’Es Rafal El 16 de juliol fou el dia elegit per inaugurar i beneir la Creu d’Es Rafal, recentment restaurada. Recordem que aquesta creu de terme dia 5 de novembre de 2012 va caure i ha estat objecte d’una acurada reconstrucció i restauració que ha costat a l’Ajuntament de Sencelles uns 5.000 euros. A les 20 h es concentraren en aquell lloc més d’un centenar de veïns i veïnes que amb molta alegria volien participar de la festa. S’hi feu present el Sr. Joan Carles Verd, Batle de Sencelles qui va explicar a tots els presents el procés que s’ha seguit durant tot aquest temps d’intervenció. Acte seguit el Sr. Rector va procedir a celebrar el cerimonial de benedicció. L’acte va acabar amb un refresc que va preparar el mateix veïnatge. L’endemà els diaris de Mallorca es feren ressò de la noticia.

Festa de la Mare de Déu del Carme i benedicció de les campanes de Ruberts El mateix dia, ell llogaret de Ruberts solemnitzava la festa de la seva patrona i titular de l’oratori, la Mare de Déu del Carme. A les 21h, la plaça del lloc s’omplia de gent que venia per assistir a l’ofici solemne, que va presidir el Sr. Rector. El Sr. Batle de Sencelles, acompanyat d’una comissió de regidors, ocuparen llocs de preferència. El cor parroquial va intercalar durant la Missa. En el moment de l’Oferta, com mana la tradició, tots els ruberters i presents passaren a besar mans a la Mare de Déu. Una vegada que acabà l’Ofici, en processó, fou trasllada la imatge de la Mare de Déu del Carme fins a Son Jordà, amb l’objectiu de verificar la benedicció del campanaret i les campanes de l’església de Ruberts, recentment restaurades. Una vegada que foren beneïdes començaren a repicar per primera vegada. La festa patronal de Ruberts va acabar amb ball de pagès i sopar de coca dolça i salada per tothom. Durant la vetllada el campanaret va romandre il·luminat per focus i es feren rifes per recaptar fons per les despeses de la restauració. El cost total ha estat de 9.500 euros, dels que 3.000 encara queden pendents de pagar. A les acaballes de l’estiu a Ruberts s’hi organitzarà un sopar a la fresca per seguir captant per aquest objectiu. Visita a Sencelles d’un grup de gent de Catània A principis del mes d’agost arribaren a Mallorca, disposats a passar les vacances d’estiu, els membres de tres famílies naturals de la ciutat de Catània, de l’illa italiana de Sicília, hostatjant-se a un hotel del Port de Pollença. Quan, a través d’inter-

net, tingueren coneixement de que el poble de Sencelles venera amb honors de Patrona a la seva compatrícia, la màrtir Santa Àgueda, no dubtaren a venir fins aquí per conèixer aquest poble i poder-la venerar. Ens visitaren el passat dia 10 d’agost. Quedaren meravellats de la bellesa de la nostra església parroquial, de la capella aixecada en honor de la Patrona i de la imatge que la representa. Després els vam fer passar a la Sagristia, per venerar també, la seva imatge reliquiari. Foren obsequiats amb moltes d’estampes de Santa Àgueda, amb goigs i amb un exemplar del monogràfic que la Revista Sa Sella l’hi va dedicar fa dos anys. Ells ens deixaren un donatiu en metàl·lic per cera per cremar a l’altar de la nostra Patrona. Préstec de peces per a una exposició Dia 11 d’agost, festa de Santa Clara, patrona de l’ordre de les monges caputxines, en el seu monestir de Ciutat hi fou inaugurada, com cada any, una exposició dedicada a la Mare de Déu d’Agost i la tradició mallorquina de muntar els seus llits. Per aquesta mostra que ha comissariat Aina Pasqual i Jaume Llabrés, la nostra Parròquia de Sencelles va prestar algunes peces del nostre fons patrimonial: les dues ombrel·les emprades antigament per els viàtics i les estremauncions, la blanca i la vermella, el cor de vellut i argent del segle XVIII que servia per aquests mateixos afers i per segon any consecutiu, el llitet de la Mare de Déu Morta de l’Església de Ruberts. També s’hi mostrava una fotografia del muntatge antic del llit de Sencelles, feta en els anys cinquanta i que forma part de l’àlbum de Jeroni Juan. Festa de la Mare de Déu d’Agost

Enmig d’un completíssim programa de festes preparat pel nostre Ajuntament de Sencelles per la Mare de Déu d’Agost, en el que hi ha tingut cabuda tota casta d’actes culturals, lúdics, musicals, esportius, etc. la nostra Parròquia va celebrar amb molt de goig la festa més gran de qualsevol cristià, la celebració de l’Eucaristia. L’Ofici en honor de la Mare de Déu Assumpta al Cel va reunir a un nombrosíssim estol de fidels que ompliren de gom en gom la nostra església parroquial. Enguany fou convidat a presidir i a predicar Monsenyor Don Antoni Burguera i Cabrer, Capellà de Sa Santedat el Papa, secretari particular del Sr. Bisbe de Mallorca i capellà del Convent de les Carmelites Descalces de Palma. Amb ell concelebraren el nostre Rector i Arxiprest, el nostre Vicari i Mn. Pau Sans, sacerdot senceller resident a Nueva York i que passa entre nosaltres un temps de merescudes vacances. La Coral Sor Francinaina una vegada més acompanyà amb els cants i l’agrupació Es Jonc animà el Ball de l’Oferta. Les nostres primeres autoritats de la Vila ocuparen llocs de preferència. Com mana la tradició i no podia esser d’altra manera, al bell mig de l’església hi fou vestit un any més el Llit de la Mare de Déu, enramellat amb tota sort de cossiols d’alfabeguera, bellveures i coleus. El de Sencelles, un any més ha entrat a formar part del circuit de llits de la Mare de Déu que la Vicepresidència de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell de Mallorca proposa que siguin visitats durant aquestes festes d’Agost a Mallorca.

Activitats des de la Biblioteca Municipal Cristina Romero

La biblioteca torna arrancar aquest mes de setembre amb moltes ganes i força, així com amb moltes idees renovades... No obstant, avui optem per fer-vos algunes recomanacions de lectura per aquests mesos de tardor, on la companyia d’un llibre i una manta, són més que agraïdes quan el temps comença a refredar i els dies comencen a escurçar... Per als més grans, ens han arribat algunes propostes molt suggerents: La dona que va decidir no sortir del llit durant un any, de Sue Townsend, conta la història de l’Eva, que un dia es va despertar, va apartar l’edredó i es va asseure al llit. Llavors va recordar que no calia que s’aixequés i preparés esmorzars per a ningú, que no havia de cridar a ningú perquè es llevés, ni buidar el rentaplats o omplir-lo, ni planxar una pila de roba, ni arrossegar l’aspirador...”. El dia que els bessons marxen de casa, l’Eva decideix ficar-se al llit i no sortir-ne més. Ja n’està tipa. En Brian, el seu marit, no ho acaba d’entendre: qui se suposa que li farà el sopar, d’ara endavant? Però el desafiament de l’Eva es va estenent i legions de fans que creuen en la seva protesta s’amunteguen davant la porta de casa seva. L’Alexander, l’home de la furgoneta blanca, li regala te, torrades i simpatia. I des d’aquest lloc estrany però confortable, l’Eva comença a mirar-se a si mateixa i el món que l’envolta d’una manera ben diferent...

Per als amants de la història i l’acció, comptem amb Inferno, de Dan Brown, basada en la simbologia oculta a la Divina Comèdia, obra clàssica de Dante Alighieri. Es tracta de la sisena novel·la de l’escriptor, la quarta amb Robert Langdon

com a protagonista després Àngels i dimonis, El codi Da Vinci i El símbol perdut. Per altra banda, comptem amb Los Tecnólogos, de Matthew Pearl, un apassionant thriller històric de vertiginosa actualitat, que enfronta passat i present, tradició i tecnologia, per l’autor d’El club Dante. Per aquelles persones més positives, un bon exemplar podria ser Hay vida después de la crisis, de Jose Carlos Díez Gangas; una proposta coherent i creïble per a superar la crisi i deixar enrere el desànim en què hem caigut. Per als joves, existeix un exemplar que està donant molt de sí entre els adolescents catalans: Adolescents.cat: El Manual, d’Ernest Codina i Roca i altres tres autors. La sinopsi és ben interessant: “Les relacions de parella, l’insti, els amics, el facebook, l’autoestima, el sexe, els pares: els temes que més interessen als adolescents, en un llibre que recull els principals consells i comentaris que han aparegut a adolescents.cat, el web de més èxit entre els adolescents catalans. I al final, una bateria de tests per saber si ets una persona gelosa, si estan jugant amb els teus sentiments, si la teva parella t’ha estat infidel, si sou amics o més amics, si ets una persona influenciable, si ets addicte a les xarxes socials,..” Un altre títol per al públic juvenil és Els capullus no regalen flors, de la Moderna de Poble, un recull d’il·lustracions de la mà de Raquel Córcoles, on la Moderna de Poble descobreix que la vida a la ciutat no és tan atractiva com semblava, però sap refer-se i lluitar per trobar allotjament, feina i... enamorar-se. Enamorar-se? Bé, almenys intentar-ho, perquè la vida està plena de flors i de “capullus”. N’hi ha d’ego-

istes, d’avars, de falsament alliberats i n’hi ha que continuen enganxats a les faldilles de la seva mare. N’hi ha que et diuen mentides i d’altres que són massa sincers, i n’hi ha uns quants que et demanen que t’obris de cor i de cames sense replicar. Trobarà l’home que li regali flors? Amb les seves tires a Cuore i El Jueves i més de 60.000 seguidors al Facebook, Moderna de Poble et seduirà. I finalment, per als més petits, us recomanem visitar la nostra sala

infantil per a que ells siguin els que toquin, mirin, consultin i triïn allò què més els agrada, ja que el nostre fons conta amb una gran quantitat de contes, llibres per aprendre a llegir (amb lletra de pal i lletra lligada), llibres de lectura adaptada a diferents edats... i a més, comptem amb un espai per a jugar, dibuixar, pintar i llegir. El més important és que ells coneguin la biblioteca i es familiaritzin amb el que allà poden trobar, que no és poc!.

Tasques agrícoles Guillem Zuazaga i Llabrés





LLUNA NOVA

- Empelt de muda de nisprer

OCTUBRE

NOVEMBRE

DESEMBRE

QUART CREIXENT





LLUNA PLENA

QUART MINVANT

- Sembra i plantació de lletuges - Sembra de faves

- Estaquillat del roser.

- Transplantament de kènties

- Esqueixos d’heura - Estaquillat de llorer - Plantació de plantes trepadores -

- Poda d’ametller - Plantació de patates. - Plantació de cítrics i d’estaques de figuera

- Plantació d’arbusts ornamentals

- Sembra de porros - Poda d’ametller

- Empelt de muda d’ametller

Bibliografia: *Calendari Mallorquí de 2013. Sa Plaça

- Plantació d’alls - Tallar les canyes

Esquitxos de temps passat (VI) Maria Vich i Cirer

15 de desembre de 1859. Arriben notícies dels morts de mallorquins a Àfrica. El dia 9 hi va haver un combat molt sagnant. (1) 29 de desembre de 1859. Durant els anys 1854 a 1859 es va realitzar un exagerat expurgació de les causes criminals de l’Audiència de Mallorca. Es varen destruir 9.738 de les quals 243 pertanyien a l’època de la creació del Tribunal l’any 1571 i dels quatre anys posteriors. Gràcies al magistrat Sr. Gandolí, i a D. Juan Odon Rossinyol, que van reservar la causa de “les bregues entre els Canamunts i Canavalls” –els Anglada i els Rossinyols-, pel seu interès històric. (2) Juny de 1860. La Guerra d’Àfrica fou, segons l’opinió general, injustificada, tan sols va servir de salvavides al partit polític anomenat Unió Lliberal.(3) Hi va haver 9.034 baixes, antre morts, ferits i malalts. 1.152 morts en batalla i a conseqüència de les ferides. El cost monetari fou de 500 milions de pessetes. El tractat de Wad-Ras o de Tetuán, de 26 d’abril de 1860, posà fi a la bogeria del govern central. 30 de setembre de 1860. A la Exposición Agrícola, Industrial y de Bellas Artes, organitzada pel Governador, va aconseguir medalla de coure D. Martí Mayol de Sencelles, per set varietats d’ametles. Maig de 1861. A les 9 i mitja del matí del dia 10 de maig, arribà a Mallorca l’Emperadriu d’Àustria, la famosa Sisí. 17 de juliol de 1861. Va morí a Sencelles, la seva pàtria, el prevere D. Guillem Aloy, capellà del llatzeret de Maó. Estadística de les Balears de l’any 1861: Total habitants = 269.794. Homes = 133.117. Dones = 136.677. Nacionals = 269.330. Estrangers = 464. Saben llegir = 5.624. Saben escriure = 35.514. No saben llegir ni escriure = 228.656. Eclesiàstics = 98l. Exèrcit = 6.141. Armada = 3.314. Marina mercant = 2.382. Catedràtics i professors = 28. Mestre d’ensenyament particular = 26. Mestre de 1º d’ensenyament = 128. Mestres = 175. Nins que va a l’escola = 6.892. Nines que van a l’escola = 6.530. Criats = 8.767. Artesans dels dos sexes= 19.159 Jornalers del camp = 67.650. Persones de més de 100 anys = 1. De 96 a 100 anys = 31. 13 de febrer de 1864. Hi va haver una “recollida” de dones públiques, per ordre del governador Madramany. Unes foren internades a l’Hospital, altres embarcades cap el continent, les més “condicionades” cap els seus pobles d’origen. El “Diario” va aplaudir tan moralitzadora mesura. 28 de febrer de 1865. A Palma per cada 13 fills legítims, naixia un d’il·legítim, segons la “Revista General de Estadística” de Madrid. Per aquell temps, Palma era una de les capitals més moralitzades d’Espanya. 14 de març de 1865. El cabo furriel del quarter del Carme de Palma, Juan García López, madrileny, es va suïcidar, disparant-se “tres bales de fusell a la seva estança”).

(1) La guerra d’Àfrica o Primera Guerra del Marroc, que enfrentà a Espanya amb el sultanat del Marroc, entre 1859 i 1860. (2) Entre l’any 1616 i 1619, hi va haver uns 400 morts. Les diferències entre les dues famílies, es remuntava quasi els primers anys de la conquesta de Mallorca. (3) El fundà D. Leopoldo O’Donnell l’any 1858, que era un moderat “purità”. Els principis bàsics del partit era conservar la Monarquia com a forma de govern.

Les activitats d’es Pou Major Dia 29 de juny una trentena de sencellers i sencelleres participaren de l’espectàcle del canvi de guàrdia a l’esplanada entre la Seu i el palau de l’Almudaina. Pogueren gaudir de la desfilada de les formacions militars equipades amb els seus vestits de gala. A continuació es dirigiren cap el Museu de Mallorca, on Maria Vich Cirer de ca’n Xim va fer una visita guiada i explicà als assistents els elements més importants i curiosos del museu. Dia 14 de juliol s’organitzà una excursió a la platja de Formentor, on els participants gaudiren d’un dia assoleiat per poder fer molts de capficos. Dia 10 d’agost, l’associació Pou Major col·laborà amb la Penya Ciclista Sencelles fent el berenar de la passejada amb bicicleta que s’organitzà amb motiu de les festes de la Mare de Déu d’agost. Aquest berenar ecològic constà de

pa amb oli amb formatge i pa amb sobrassada. Els ciclistes, de totes les edats, després de fer una volta d’aproximadament 8 km arribaren al Pou Major ben preparats per aquesta berenada.

Maria Cristina Soler i Escalas

Dia 14 de setembre l’associació Pou Major organitzà el seu sopar anual de socis del qual en participaren aproximadamant duescentes persones. Pa amb oli amb coses, figues, meló i coca. El sopar fou amenitzat per un duet musical que feren versions dels clàssics. Un grupet de sòcies del Pou Major s’animà a fer una petita mostra del que havien aprés a les classes de ball en línea que oferí l’associació el curs passat. I parlant del ball en línea, tornam a començar les classes, tots els divendres de 18.30 a 19.30 al gimnàs de les escoles. Començam dia 4 d’octubre. Anima’t i vine a provar-ho!! .

Gabriel Torrens, pagès de can Queló de Ruberts “He creat d’estruç, de xeixa i de pebre de tap de quartí” Joan Florit i Horrach

En Biel és un jove pagès molt inquiet. No s’ha aturat mai de mirar per on la terra pot treure més rendiment i apostar per aquests productes. Des del 2005 és secretari general del sindicat Unió de Pagesos i des del passat mes d’abril president de l’associació Slow Food Illes Balears. D’on et ve la tradició pel camp? Jo m’encarreg de les finques de la meva família després de que mon pare es retiràs, qui també s’hi va dedicar així com el meu padrí i no sé quantes generacions més. Sempre has intentat anar innovant per continuar vivint de la terra quan molts l’han abandonada Sí. Hem de tenir present que a Sen-

celles la producció de les finques sempre ha estat molt diversificada. Els pagesos d’aquí es dedicaven a produir una mica a tot, perquè si una cosa un any no anava gaire bé, sempre tenien un altre producte per si un cas. És per això que nosaltres encara feim una mica de tot i tenim per vendre una gran varietat de productes adaptant-nos a les circumstàncies de cada moment. Ara però vas als mercats a vendre directament, obviant els intermediaris Cada dissabte, des de fa dos anys, som al mercat ecològic de la plaça dels Patins de Palma i, els diumenges al mercat setmanal de Santa Maria. Els temps han canviat. Mon pare tota la vida va ver de pagès i abans, fa 30 anys, quan tenies un producte per vendre, venia el mercader i te’n pagava un preu just, però ara ja no. Ara t’has d’espavilar tu tot sol si vols subsistir. Ho has d’intentar vendre tu mateix. Fixa’t que abans els comerciants hi carregaven un 50%, això vol dir que t’ho pagaven a 1, i ells ho venien a 1’5. Ara la mitjana és que hi carreguin un 500%, és a dir, t’ho compren a tu com a productor a 1 i ells ho posen a la venda per 5. És per això que ara vivim en una situació de context del mercat totalment diferent i ens hi hem hagut d’adaptar. Les grans cadenes de supermercats controlen el mercat i tenen un poder de pressionar al màxim el pa-

gès: és un monopoli de fet i, amb els preus que et paguen, no basta ni per cobrir despeses. Davant d’aquest panorama, no em va quedar més remei que prendre la iniciativa i comercialitzar la nostra producció de manera directa. Ni la riquesa generada pel turisme ha ajudat el sector agrari? A Mallorca ha estat una llàstima que tenint un sector turístic tan potent no ho haguem pogut aprofitar. No s’ha sabut aprofitar l’oportunitat. El turisme a Mallorca és un producte de masses i a la majoria dels visitants no els interessa conèixer els productes diferenciats que tenim aquí. D’aquesta manera els hotelers, que viuen sempre sota pressió dels preus dels operadors de viatge, passen de consumir els nostres productes. Per exemple, la carn que donen és de molt baixa qualitat, tota congelada i duita des de molt enfora. Si tu fas carn aquí, no els la pots vendre per què et pagarien un preu impossible de tan baix. Apart de vendre de manera directa, quines altres estratègies trobes que funcionen? Jo he optat per intentar crear una marca i centrar-me a fer producció ecològica. En quant a la marca, vull donar empenta i consolidar Can Caló, que és el nom de la finca nostra i que és l’etiqueta que va per davant a l’hora de mostrar els nostres productes. Pel que fa a l’agricultura ecològica, del que es tracta és de posar davant qualitat abans que quantitat. Feim molts de productes diferents (oli d’ametlla, embotits, salsa de tombet, salsa de tomàtiga, confitura de pruna, confitura de poma, tomàtiga de ramellet, raïm, taronges, alls, ciu-

Sencellers amb iniciativa rons, garroves, lletugues, ametles, pebre bord de tap de quartí, pebres de tap de quartí caramel· litzats, etc.) i tota la matèria primera és nostra, tot surt d’aquí, tot ho faig jo. Per exemple, avui horabaixa he anat a collir figues per fer la nostra confitura de figa. He comanat a València sucre ecològic de comerç just d’Oxfam, ho duré a una fàbrica de conserves, triaré que me la facin amb la recepta i les proporcions que a mi m’agraden, em fan un producte al meu estil, ho empotarem, hi posarem la nostra etiqueta i ho vendré. I té molta d’acceptació. La nostra producció és tradicional, és ecològica 100%, per això tenim la certificació del Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica. Les races autòctones i els cultius tradicionals donen a Can Caló molta singularitat. Parlant d’innovacions, la ramaderia d’estruços no és gaire tradicional Sí, som l’única granja a les Balears que encara continua en actiu des del 96 fent carn, pell i ous. Al principi va agafar una gran empenta però s’ha estabilitzat. Ara he optar per redirigir la producció cap als ous frescs, els ous buits i els animals joves. La producció de carn és testimonial, vàrem arribar a fer uns 400 estruços cada any, ara ja no. Som la primera i única granja d’estruços de producció ecològica de tot Europa. De fet, el reglament europeu està fet adaptant-se a la nostra finca i jo hi vaig participar. També feim pollastres, tenim ponedores, cabres, ovelles, porc negre, vaca menorquina i ara hem començat amb el conill de raça eivissenca. Tocam molta de producció però a petita escala. Amb els nostres porcs negres i el pebre bord fet del nostres pebres de tap de quartí feim uns embotits (poltrú, sobrassada i llonganissa) amb molt d’èxit perquè són un producte d’excel·lència. Parles dels pebres de tap de

quartí, de la farina de blat de xeixa i sonen com a noms estranys... Gràcies a uns quants de pagesos caparruts hem aconseguit salvar varietats autòctones que estaven a punt de desaparèixer. Hem tornat a posar de moda productes que ja la gent ni se’n recordava que existien. El pebre de tap de quartí és una varietat de pebre (que té una forma que s’assembla al tap per tapar un quartí – recipient d’una antiga mesura de capacitat equivalent a uns 27 litres) que de manera tradicional s’usava per moldre i fer pebre bord. Només quedava una producció testimonial a Pòrtol però l’hem recuperat i s’ha tornat a estendre per tot l’illa. Amb 4 o 5 anys hem capgirat una tendència. Tot això ha estat gràcies a l’associació Slow Food. Es tracta d’un moviment gastronòmic que va néixer a Itàlia per oferir una alternativa a la globalització simplificadora i com una alternativa al fast food. Hi tractam de posar en valor els nostres cultius tradicionals i les races autòctones perquè la gent les conegui i les valori. L’Slow Food es basa en tres principis: - aconseguir que els productes siguin bons, és a dir, saborosos, que passem gust a l’hora de menjar-los, - que siguin nets, és a dir, ecològics, tradicionals, fora químiques estranyes, - i que siguin justs, que tenguin un preus adequats per permetre que els pagesos puguin viure dignament amb uns costs de producció que es veuen compensats pel preu de venda.

Una altra projecte Slow Food del que estam molt satisfets ha estat la recuperació de varietats de fruiters antics. Ha estat un èxit de campanya i espera que comencin a donar fruits els arbres sembrats i ja veuràs com se’n parlarà! Es va tractar de trobar varietats locals de prunera, figuera, albercoquer, etc. i contactar amb un viver per preparar-ne empelts. En vàrem repartir 3.000 arbres. Ara hem posat de moda la farina feta amb blat d’una varietat anomenada xeixa, i et puc contar un altre exemple de com la nostra producció està ben diversificada. Ara feim fideus de blat de xeixa i tenen molta de demanda. Jo agaf el nostre blat xeixa, el duc a moldre a sa Pobla a la darrera farinera tradicional que existeix a Mallorca, d’allà me’n duc els sacs a Porreres, a la darrera fàbrica de fideus que queda a Mallorca, i m’hi fan els fideus. Després jo els venc amb la meva marca Can Caló. Es tracta d’intentar col·locar els productes tradicionals que feim al mercat al millor preu possible. És l’única manera de poder subsistir a la globalització.

El porta viàtic del segle XVIII de Sencelles Jaume Llabrés i Mulet

El passat mes d’Agost entorn de les festes de l’Assumpció, una vegada més el Monestir de la Puríssima Concepció de les monges caputxines de Palma va tornar obrir el seu espai expositiu per mostrar a la ciutadania la seva col·lecció de llitets de la Mare de Déu Morta i altres peces del patrimoni conventual. També hom hi va poder contemplar altres objectes procedent del paraments litúrgics de les parròquies antigues de Ciutat i algunes que van cedir temporalment per aquest motiu la Parròquia de Sant Pere de Sencelles. Entre altres coses el porta viàtics del segle XVIII o el que anomenem “cor de vellut” exposat habitualment a la sagristia parroquial de Sencelles. També, i per segon any consecutiu, es va exposar el llitet de la Mare de Déu d’Agost de l’Oratori de Ruberts, obra popular, plena de detalls que la fan singular i que podríem datar en el segle XIX. Val a dir que l’oportunitat d’exposar en aquest espai durant aquests dos anys aquesta darrera peça ha permès que fos sotmesa a un procés important de neteja i recuperació. Avui vos presentem aquí la fitxa tècnica del Porta Viàtic i volem fer manifest l’agraïment dels comissaris de l’exposició envers la Parròquia de Sant Pere de Sencelles.

FITXA TÈCNICA 25, 5 x 19,5 x 7 cm Fusta, tèxtil, pell, vidre i argent. Cronologia: finals del segle XVIII Parròquia de Sant Pere de Sencelles (Mallorca) Les bosses usades al llarg de l’època moderna per a dur

els darrers sagraments als malalts tenen forma de cor o peraltada. El pare Gabriel Llompart C.R. i Joana Maria Palou catalogaren set exemplars per a l’exposició Eucharistia. Art eucarístic (Palma, 1993), la cronologia de les quals oscil·là entre la fi del segle XVII i les darreries del segle XIX. Aquest porta viàtic de Sencelles és un estoig en forma de cor obrat en fusta folrada de vellut vermell pel davant, ja molt gastat. Pel darrera està folrat en pell i conté una butxaca que permetia transportar un llibret d’oracions o del ritual de la extrema unció. Com es pot veure, s’obri per la part superior que forma un receptable folrat de seda de color cru que conté dos buits per ajustar un hostier i una crismera d’argent. L’hostier (4,5 cm de diàmetre, 3 cm d’alçada) te forma cilíndrica i es tanca amb una tapadora amb un petit botó d’agafador. La crismera (2,5 x 5,4 x 2,4 cm) és una caixeta paral·lelepipèdica amb tapadora plana que es desplaça cap un costat. Un senzill motlluratge decora la caixeta tot resseguint els perfils de la base i de la part superior manco la part de darrera que és totalment llisa. Conté un recipient de vidre de forma oberta per a contenir el sant oli. La decoració externa Com és habitual en els porta viàtics la decoració consisteix, quasi sempre, en una placa d’argent cisellat i retallat clavada a l’estoig. Aquesta representa dos àngels adorant una custòdia amb l’exposició del Santíssim tots elevats sobre un nigul. Les formes clarament barroques que s’aprecien en els detalls ornamentals fan pensar en una datació de finals del segle XVIII. La tapadora es tanca amb un ganxet d’argent

subjecte a una plaqueta en forma de flor de pètals arrodonits i es clou mitjançant un petit passador. La peça es troba enriquida amb aplicacions de passamaneria daurada molt prima que ressegueix els contorns i les formes de la tapadora. Per la part posterior conserva quatre anelles on van fermats cordons vermells: el superior forma una ansa per a penjar el porta viàtic del coll i els dos de baix s’usaven per ajustar l’estoig al cos del prevere i se fermaven entorn de la cintura. D’aquesta manera s’impedia el balanceig de la peça i que no se pogués vessar la crisma o oli consagrat per la unció.

Carta

Margalida Zuazaga i Vich

Hi ha coses molt nostres, molt íntimes, i no perquè suigui cosa senzilla (que no ho és) però de vegades no es tenen molt en compte i hauríem de pensar-hi més. En referesc a aquests animalets casolans que ens enrevolten dutant la seva vida. Ara ha passat que al meu germà Jordi, abans d’ahir se li va morir la seva cusseta, de nom Murta, i aquestes hores les està passant amb molta soletat i tristesa. Na Murta tenia 16 anys, que no són pocs. Ell viu tot sol. Encara que tengui una llarga família que l’estima (i ell ho sap) na Murta ho era tot per a ell, i ell per ella i no el deixava ni a sol ni a s’ombra, es podria dir que era com una família més. Havia passat per moltes coses: havia tenguts cussons, després havia estat atropellada i ho havia tret, havia tengut altres soscaires i n’havia sortit. Però li va arribar com una espasada aquesta malaltia incurable que de moment ningú la pot aturar i va ser el seu final. No s’ho pot treure del cap. Ben de veres vos ho dic que després de llegir sovint els maltractes que es donen a aquests animalets com la

mort a garrotades, mort de fam, o quan alguns caçadors que quan s’animal ja no serveix el penja d’un arbre fins que es mor. Tan diferent de na Murta, que ha tengut estimació i atencions fins el darrer moment. A la cusseta la vàrem enterrar a Son Batle, un bocí de terra nostra, davall terra, pedres i mates.

Actualitat de Sencelles Guillem Zuazaga i Llabrés

Pluges  60  50  40

Temperatura

Pluges

0  15

Maig

Juny

Juliol

Agost

Temperatura  10  5  0  Maig

Juny

Juliol

Agost

Mitjana de les Tª màx (ºC)

Tª màx absoluta (ºC)

Mitjana de les Tª mín (ºC)

Tª mín absoluta (ºC)

L / m2

Tª Mit (ºC)

24.06

29.3 (Dia 9)

14.07

10.8 (Dia 2)

25.5

19.07

Juny

29.56

35.1 (Dia 17)

18.64

15.5 (Dia 2)

24.07

Juliol Agost

34.06 33.14

37.8 (Dia 27) 36.9 (Dia 6)

22.92 22.75

18.8 (Dia 1) 20.2 (Dia 27)

0 57

28.49 28.14

Maig

Litres acumulats Gener-Agost: 2008 2009

286.5 219.5

2010

280.5

2011

212.5

2012 2013

151 345

Dades corresponents al poble

Maig 25.5 13

Poble Son Boi* Biniferrí** Sa Rota***

16.5

Font: * Lluís Zuazaga

** Maria Llabrés

Juliol 0 0 0 0

Agost 57 49

TOTAL 90.5 69

104.5

*** Toni Zuazaga

LLUNA NOVA

LLUNA VELLA

LLUNA NOVA

QUART CREIXENT

LLUNA PLENA

QUART MINVANT

NOVEMBRE

DESEMBRE

OCTUBRE

Juny 8 7

Dies corresponents a cada fase llunar * Recordau que la nit del 26 al 27 d’Octubre , la nit del dissabte al diumenge, hi ha el canvi d’hora corresponent. A les 3 h. de la matinada el rellotge s’ha de retrassar una hora.