Sa Sella 134 by sasella

Centre Cultural de Sencelles_ NĂşmero 134_ Abril / Maig 2013_ 2,50â‚Ź

Les activitats d’es Pou Major Mª Cristina Soler Escalas

Els dies 27 i 28 d’abril 80 sencellers i sencelleres partírem cap a Ca’n Picafort disposats a passar un cap de setmana a l’Hotel Nordeste Playa. El temps no acompanyà gaire, va ploure bastant i a la platja hi feia molt de vent i unes bones ones. Però malgrat això nosaltres estàvem disposats a passar-ho bé, i així ho férem.

ren la polsereta corresponent i uns partiren a desfer maleta, uns altres directament cap a l’SPA, altres a dinar…

Quan arribàrem a l’hotel ens posa-

Després de sopar va venir l’espectacle. Una parella de cantants que feren un repertori molt variat del qual en gaudírem molt i poguérem practicar els balls que ja havíem assajat, acompanyats en tot moment d’un personatge estranger que tan li era botar, com cridar, tirar-se a terra, ballar com si tingués un atac de ciàtica... en fi, molt versàtil. S’ha de dir que això era capaç de fer-ho tot a la vegada mentre feia el seu crit de guerra (tipus Tarzán, perquè vos faceu una idea). Tot foren rialles, ja ho podeu imaginar.

Després de fer la migdiada, na Toñi, la nostra professora de ball en línia ens va fer una classe on hi participaren joves i no tan joves, per preparar-nos pel ball del vespre.

El dia següent després de berenar, més SPA, una volteta ...tot ben relaxat, així com toca i després de dinar igual, uns fent horeta a les butaques, uns altres fent la xerradeta... i que no és guapo això!! Com cada any, i ja en fa un parell, hem participat a l’Espipella de Sa Fira. Per això dies abans ens reunírem entorn d’una taula i ormetjos a les mans, vàrem preparar uns 30 quilos de pilotes, plat degustació que cada any feim per aquest esdeveniment. Bona Fira!

Redacció: Joana Ferragut i Fiol Joan Florit i Horrach Jordi Llabrés i Sans Guillem Mut i Llabrés Maria Vich i Cirer Col·laboradors: Associació veïns de Ruberts En Barramot Biblioteca Municipal Escoleta Municipal Martí Garrit OCB Sencelles Associació Pou Major Magdalena Ramis Mª Cristina Soler i Escalas Antoni Vallès i Perelló Guillem Zuazaga i Llabrés Margalida Zuazaga i Vich

Edita: Centre Cultural de Sencelles Impressió: Gràfiques Rubines, Binissalem

REVISTA SA SELLA sasella@hotmail.com C/. Església, 3 07140 Sencelles (Mallorca)

Coberta: Romeria 2013 Depòsit legal: PM-400-89 Els artícles d’aquesta revista expressen unicament l’opinió dels propis autors.

Reculls antics

Parròquia de Sant Pere de Sencelles

Martí Garrit

Segons les dades oficials de l’any 2010 dels 53 municipis que hi ha a Mallorca, a Sencelles hi havia 3.155 persones censades, el municipi tenia 59’66 quilòmetres quadrats i la distància des de Palma és de 30’28 quilòmetres. A la revista Sa Sella número 131, de juny-setembre de 2012, a l’article Reculls Antics, fet meu, posa que el poble de Lloret de Vistalegre “tuvo su independencia en el siglo XIX”, i realment no va ser així ja que no l’aconseguiren de manera definitiva sinó al segle XX. Si bé és cert que el municipi de Lloret de Vistalegre no va finalment constituir-se fins a l’any 1925 quan el territori va segregar-se per darrera vegada del de Sineu, aquest municipi ja havia existit formalment durant diferents vegades del segle XIX, ja que les anades i vengudes de la condició de municipi segregat foren diverses. De fet l’any 1812 va ser la primera vegada que aquest poble va ser declarat municipi independent.

A Sencelles fem escoleta a l’aire lliure... Jana Suau Coordinadora

Vivim a un lloc on el sol es mostra present la majoria de dies a l’any i on la possibilitat de sortir a l’aire lliure és al nostre abast. Pretenem que els infants puguin gaudir d’espais exteriors de la mateixa manera que passen molt de temps a l’aula. I no només a l’escola sinó també a casa seva els infants d’avui dia passen la major part del temps en espais tancats, asseguts i amb propostes molt dirigides. Es pretén compensar la seva estança en espais tancats amb la possibilitat de créixer i aprendre a l’aire lliure i apropar-los a la natura, fent-los experimentar els beneficis que podem obtenir així com la importància del respecte cap a ella.

Estar a l’aire lliure no només és una possibilitat que ens ofereix l’escola sinó que és una necessitat de l’infant i un dret. La veritable màgia de l’espai exterior és que tot apareix sense adonar-nos-en. Els infants que surten al pati no estan obligats a res, no-

més surten i gaudeixen. Els aprenentatges que es donen sovint són fruit de les casualitats quotidianes, d’anècdotes que s’arriben a convertir en vertaders aprenentatges. No volem confondre, no ens referim al pati com a un lloc d’esbarjo, aprendre també vol dir esdevenir-se en el fet espontani. En referim al pati com a un lloc en què, de manera imprevisible i mitjançant el joc, neix l’activació dels pensaments, afectes, accions, hipòtesis, aventures, incerteses, afinitats, interessos, etc., és a dir, un lloc que de totes les coses que el fan atractiu sorgeix l’aprenentatge i el creixement. Hem canviat la paraula pati per la de jardí, entenent que la paraula jardí implica concebre l’exterior com un espai ben pensat que acull la vida de la natura i permet que l’infant s’hi relacioni amb llibertat i autonomia. I per poder crear aquest espai hem rebut la col·laboració tant dels infants, com de les famílies, un equip de practicants de la UIB, l’equip educatiu de l’escoleta i el municipi que ens ha prestat els serveis de la brigada. Com ho hem fet? Els espais han estat pensats per les practicants juntament amb l’equip educatiu. Les famílies ens varen donar la seva opinió mitjançant un qüestionari, ens han anat portant material reciclat i han ajudat de manera activa en la modificació dels espais. Els infants estan vivint en primera persona els canvis produïts i fins i tot han aportat les seves opinions amb les seves expressions i preses de decisions. I el resultat ha estat molt gratificant, els infants gaudeixen a l’aire lliure a

la vegada que succeeixen multitud d’aprenentatges. Per què no ens veniu a visitar i ho veureu de primera mà? Hem instal·lat una barca, ens han fet un mural d’un jardí màgic, hem aconseguit disfressar una mica tot el formigó que teníem amb una zona de terra i uns areners, els ocellets ens vénen a visitar a les casetes que els hi hem muntat, la vegetació ens fa respirar un aire més net i fins i tot podem anar a cercar verdures a l’hort que els infants cuiden i reguen dia a dia. Veniu a descobrir el secrets del nou espai de l’escoleta. El dia de la fira de Sencelles (dia 19 de maig de 2013) obrirem les portes de 10h a 13h i inaugurarem els nous espais exteriors. Vos convidem a tots! Agenda Mes de maig: Descobrim Sencelles - Anem al mercat, a la residència, a la plaça de l’Obra a berenar, a la biblioteca a contar un conte i a pujar al rocòdrom, visitem l’escola dels grans i el Forn de can Pep ens mostrarà com s’hi fa el pa i podrem degustar els seus dolços. Tots els dimecres de 17h a 19h: Espai Familiar, un espai compartit per infants d’1 a 3 anys i les seves famílies en el qual es pot jugar lliurement i sentir-se acompanyats. Tots els dijous de 9h a 11:30h: Espai Nadó, el naixement d’un infant és una experiència intensa que val la pena compartir. Vine a berenar amb nosaltres. Recorda! Si tens un infant de 0 a 3 anys i el vols dur a l’escoleta ara és el moment, estam en el període de sol·licitud de plaça. Vine a visitar-nos. Per contactar amb nosaltres: www.escoletaelsmolins.es info@escoletaelsmolins.es ef@escoletaelsmolins.es Telf.: 971 874 061

Noticiari Agència de Selleters

Març 13 de març. Taller de dolços. Es va fer a la Biblioteca de Sencelles un taller per a infants de rebosteria amb xocolata. 16 de març. Xerrada sobre la crisi. Es va fer al Centre des Quarter una xerrada debat sobre les cooperatives integrals amb el lema “Hi ha solució a la crisi? Una alternativa al capitalisme aquí i ara”. 20 de març. Excursió. L’oficina de l’entitat bancària La Caixa de Sencelles organitzà una excursió per a tota la gent que se va voler apuntar a visitar el Palma Aquarium. L’excursió va acabar amb un dinar a l’hipòdrom de Son Pardo. 23 de març. Xerrada sobre alimentació. A la Biblioteca de Sencelles es va organitzar una xerrada sobre alimentació conscient a càrrec de l’especialista Carolina Coll. 26 de març. Exposició. Art Sencelles va organitzar, del 26 de març al 21 d’abril, al Casal de Cultura de can Garau de Sencelles una exposició d’obres pictòriques de l’artista Ana Sureda. 27 de març. Taller infantil. La Biblioteca de Sencelles va muntar un

taller infantil i l’actuació d’un contacontes de la Fundació Cairós. Art. L’entitat anomenada Sencelles Difusió Cultural va néixer a finals de març, competint, més o manco en el mateix terreny, amb la creada l’any 2011, Associació Art Sencelles. L’ambient de les agrupacions culturals i artístiques a Sencelles està més viu que mai. Peixateria. A finals de març tancà les portes la peixateria instal·lada al carrer des Rafal, Es Bon Peix. Ara els propietaris tornen dedicar-se a la venda ambulant i vénen al mercat setmanal dels dimecres a la plaça Nova. Abril 7 d’abril. Pancaritat. la Coral Sor Francinaina va organitzar un any més el pancaritat del diumenge de l’Àngel a la caseta que la Beata Francinaina Cirer tenia a la contrada de Sarissal. 10 d’abril. Càncer. Hi va haver una reunió a la seu de la Mancomunitat des Pla a Petra per informar de l’interès de l’Associació Espanyola Contra el Càncer a fer una junta local de voluntaris al nostre municipi. Aquesta junta s’encarregaria d’organitzar campanyes divulgatives, actes de conscienciació, donar suport a malalts, etc. 10 i 24 d’abril. Taller de manualitats. Es va fer a la Biblioteca de Sencelles un taller de manualitats i teresetes a càrrec del monitor Vito Osorio.

11 d’abril. Nins d’uè. Es va inaugurar l’Espai Nadó a l’escoleta Els Molins de Sencelles. Es tracta d’un espai on cada dijous de 9 a 11:30 s’hi poden reunir dones embarassades o pares que ja tenguin un infantó i que els ve de gust berenar amb altres famílies per compartir experiències sobre la criança, parlar sobre com creixen, per què no dormen, com mengen i qualsevol

altre tema que els pugui ajudar. 12 d’abril. Idees per (a) joves. L’àrea d’educació i de joventut de l’Ajuntament de Sencelles, va dur a terme una reunió informativa i assembleària al Casal de Joves de Sencelles (Centre es Quarter), on els joves hi eren convidats per tal de fer una anàlisi de les mancances d’oci existents a Sencelles, així com per proposar-ne solucions. 13 d’abril. Marihuana. La policia i la guàrdia civil varen desmantellar una gran plantació de marihuana a una finca situada al terme municipal de Sencelles. Varen ser detingudes dues persones. Les denúncies de veïnats que observaven el gran moviment de petits consumidors de droga que hi anaven a comprar, varen alertar les forces de seguretat. Més de 700 plantes varen haver de ser destruïdes. Concert. A l’església de Sant Pere de Sencelles es va fer un concert orquestra de cordes organitzat per l’Escola de Violí de Sencelles i amb la participació de l’Escola Municipal de Música Andreu Torrens de Santa Maria del Camí. Xerrada sobre fems. L’Ajuntament de Sencelles va organitzar aquest mateix dia una xerrada informativa al Teleclub de Ruberts, dirigida als veïnats tant de Ruberts com de Cascanar, per informar-los de la propera retirada dels contenidors de fems i sobre l’obertura de dues noves àrees d’aportació de fems per substituir-los. 19 d’abril. Festa. El Casal de Joves de Sencelles, ara ubicat al Centre des Quarter, va organitzar una festa de 19:30 hores fins a les 12 del vespre, on els joves de 10 a 15 anys estaven convidats a aportar menjar i beure per compartir entre tots. 20 d’abril. Premsa forana. Hi va haver l’Assemblea General Ordinària de l’Associació de Premsa

Forana de Mallorca a la seu de l’entitat a Sant Joan. Durant l’acte es va fer lliurament dels XIV Premis Premsa Forana i es va retre un homenatge a la que ha estat durant molts d’anys tresorera de l’entitat, la representant de la revista Flor de Card de Sant Llorenç des Cardassar, Maria Galmés. Correllengua. Passà per Sencelles, provident de Santa Eugènia i de camí cap a Costitx, la flama de la llengua amb una nova edició del Correllengua organitzada per la delegació a Sencelles de l’OCB. Esperant la seva arribada es va fer un taller de punts de llibre a la plaça.

21 d’abril. Taekwondo. Es va fer al pavelló cobert del poliesportiu municipal de Sencelles el campionat Poomsaes de Taekwondo organitzat per l’Escola Balboa. 23 d’abril. Sant Jordi. La Biblioteca de Sencelles va convocar al mes de març el segon concurs infantil de dibuix i creació de punts de llibre per commemorar el dia de Sant Jordi. El lliurament de premis fou l’horabaixa del dia del llibre i els afortunats foren, a la categoria mini na Maria del Mar Rullan García, de la categoria benjamí en Bartomeu Arrom Mateu i a la categoria júnior, n’Ana Ayestaran Ferrer. També durant la festa de Sant Jordi es va celebrar a Sencelles un mercadet de llibres de l’APIMA al vial de vianants que duu a les escoles noves. 27 d’abril. Banc de Temps. El Banc de Temps de Sencelles va organitzar una horabaixa d’acti-

vitats amb tallers infantils, animació per als més petits, xeremiers, mercadet, espectacle de circ, percussió, torrada, concert amb Kadmon, Folkie Monkie, Rumba Kaxai i Whisky Facile, etc. La Biblioteca hi organitzà un intercanvi de llibres. Aquest mateix dia es va celebrar la IV edició de la Mallorca 312, volta cicloturista. Membres de la Penya Ciclista Sencelles hi prengueren part. Festa de Ruberts. L’Associació de Veïnats de Ruberts va organitzar la seva anual festa reivindicativa que arriba a la dotzena edició. La festa és per cridar l’atenció sobre la necessitat de protegir la fesomia tradicionalment rural del llogaret, amenaçada pels projectes de construcció en massa d’adossats. Hi hagué animació infantil, berenada de pa amb sobrassada i música amb Los Estupendos Burruños. I a més a més... El cap de setmana del 27 i 28 d’abril l’associació Pou Major va organitzar una estada a l’hotel Nordeste Playa de can Picafort amb un caramull d’activitats per als més de 80 inscrits. Durant dos mesos, cada dimarts, començant per dia 9 d’abril, s’ha fet a la Biblioteca de Sencelles un taller de narrativa per a adults i creació de llibres amb material reciclat a càrrec del monitor Kike de l’empresa Ediciones Karakartón. Finalment, la Biblioteca de Sencelles ha muntat aquest mes dos tallers de cuina infantil: dia 4 d’abril amb fruites i dia 17 de galletes d’oli. El cap de setmana de l’11 i 12 de maig els joves de Sencelles anaren d’acampada al camp escolta de sa Torrentera amb una activitat emmarcada dins el programa Primavera Creativa. Maig

1 de maig. Festa del Treball. La coalició formada pel PSIB-PSOE i Independents de Sencelles i Biniali (ISIB) va organitzar el tradicional dinar d’arròs del primer de maig al pavelló cobert del poliesportiu municipal. 12 de maig. Romeria. L’anual pelegrinatge que fan els habitants de la barriada palmesana de sa Casa Blanca fins a Sencelles enguany va arribar a la vint-i-setena edició. Voleibol. Cada divendres a les 20 hores, al pavelló cobert del poliesportiu municipal, hi ha un grup d’afeccionats que entrena i que està intentant muntar un equip de voleibol d’adults mixt. Si hi estau interessats podeu contactar amb la monitora Lubba, al telèfon: 971872176. El negoci de restauració situat a l’antic celler de can París ha tornat baratar de nom. Si fa dos anys es deia Sa Parrilla, l’any passat fou Es Petit Calet, ara es diu Es Petit Jardí Podeu trobar més fotos a: https://plus.google.com/photos/109004786988225094569/ albums.

Racó de poesia i curiositats Margalida Zuazaga Vich de ca’n Pou

Tenia males puces en Nicolau, Sempre feia cara de pomes agres, La llengua ben esmolada. .El valent té por del seu contrari El covart del seu propi temor. (Quevedo). L’amabilitat és un llenguatge Que els sords poden escoltar I els cegos poden veure. (Mark Twain). Persona sense informació És persona sense opinió. Una feta del recordat Nicolau Marieta.

Conten que una vegada va anar a una farmàcia del barri a comprar una pomada. L’apotecària va voler aprofitat l’ocasió per fer-li befa i li va demanar: Què la vol, color de cel o color rosa?. En Nicolau, sense tallar-se un pèl li contestà: a mí m’és igual, tammateix és pel cul. (Victorià Ramis d’Ayreflor).

Homenatge a l’extresorera i lliurament dels XIV Premis Periodistics Premsa Forana Associació Premsa Forana de Mallorca

L’Associació de Premsa Forana de Mallorca celebrà dia 20 d’abril l’assemblea ordinària a la seu de Sant Joan, amb l’assistència de 15 publicacions i 35 persones. Primer de tot s’aprovà l’acta anterior, i tot seguit el president Rafel Oliver llegí l’informe de presidència, a on explicà l’actualitat de les gestions de Premsa Forana. Els punts més importants foren: els ajuts i subvencions, les gestions amb govern i consell, el procés de digitalització, un editorial conjunt a publicar, col·laboracions amb la UIB i l’ACPG (associació catalana de la premsa gratuïta) i els diaris i revistes digitals. Seguidament el tresorer Magí Ferriol donà lectura de l’informe de tresoreria, donant compte de tots els conceptes d’actius i passius de l’entitat. En l’apartat de precs i suggeriments, es feu un debat en torn a la difícil situació actual de la Premsa Forana a Mallorca, amb deutes pendents de les institucions, retirada de tots els ajuts i subvencions, etc. En dit debat els associats decidiren reunir-se cada tres mesos en torn a un tema específic com: edició, impremta i maquetació; publicitat; publicacions digitals, etc. La sessió acabà amb un merescut homenatge a l’extresorera Maria Galmés qui ha format part de l’associació durant uns 25 anys. Magí Ferriol feu de padrí en dit homenatge i la junta actual li entregà com a obsequi unes litografies emmarcades d’un artista local. Maria Galmés feu un discurs final, tot repassant la seva trajectòria a Premsa Forana, contant algunes anècdotes, i agra-

int el detall de pensar en ella per part de l’associació. Finalment s’entregaren els premis periodístics del curs 20112012, amb la presència d’un dels membres del jurat, Antoni Gomila (periodista) qui feu entrega dels guardons. Els premis han estat patrocinats per l’Institut d’Estudis Baleàrics. Els cinc premis han consistit en un diploma acreditatiu i 250 euros per categoria. Text de l’homenatge a Maria Galmés M’han encomanat, com a més vell de la junta, que digués unes paraules i amb molt de gust ho faig. Ho duc escrit en un paper qualque vegada “perd l’oremus”, una expressió que avui en dia ja se sent molt poc. També podria dir “perdre el fil”, “anar per les bardisses”... No sé com ho diria un jove de vint anys, ja que aquestes expressions fan referència a feines que no existeixen. Ens centram. Les paraules encomanades són per a una joveneta que fins fa poc ha format part d’aquesta junta directiva i que des del primer moment sempre ha duit els comptes. El seu inici en aquests quefers, si no m’equivoc, fou abans del Nadal del 1989 en què formà part per primera vegada de la junta directiva essent president Carles Costa de la revista de Sant Joan i tingué com a primers companys a Gaspar Sabater, del Dijous d’Inca, Onofre Arbona, de Bona Pau de Montuïri, Rafel Ferrer de Perlas y Cueva de Manacor, Jaume Casasnovas de Sa Veu de Sóller i Gabriel Fiol de Montaura de Mancor. Foren uns anys molt importants per a l’associació ja que amb la

direcció d’aquesta junta directiva s’adquirí i enllestí aquesta seu on estam ara. Durant aquests anys ha tengut com a presidents el ja esmentat Carles Costa de la revista Sant Joan, en Miquel Company de la revista Mel i Sucre, també de Sant Joan, i en Gabriel Mercè de la revista Sa Veu de Sóller. I com a companys de junta, Pau Reynés de la revista Lloseta, Jaume Taberner de la revista Ariany, Gabriel Taberner i Jaume Calafat de la revista Es Molí Nou de Vilafranca, Miquel Adrover de Ressò de Campos, Rafel Bordoy de la revista Sant Margalida, Joana Mora de la revista Llum d’Oli de Porreres, Jaume Ordines de Campanet, Antoni Riera de Cent per cent de Manacor, Rafel Oliver de n’Alí d’Andratx, actual president, i jo mateix. Si m’he deixat qualcú podem completar la llista. Durant aquests anys ha viscut el moment de les vaques grasses de les subvencions amb alguns petits entrebancs, depenent de la valoració i les intencions dels polítics de torn: escampar merda o cultura. També ha estat implicada políticament dins la vida del seu poble. Aquesta dedicació i la que ha desenvolupat dins l’associació i dins la revista del seu poble demostren el seu caràcter constructiu i de servei cap als demés. A nivell personal, ja que tenc la paraula, vull dir que tots aquests anys que hem treballat junts han estat molt positius: hem compartit xerrades, fred, torrades, vins, visites dins i fora de Mallorca,... sempre tenint dins el cap com poder ajudar a tota la família que formam l’Associació de Premsa Forana de Mallorca. Per tot això i per aquests vint-i-tres anys dedicats a l’associació, Maria Galmés, acosta’t a la taula que et volem fer un obsequi. Magí Ferriol XIV Premis Periodístics Premsa Forana 2011-2012

Presentats 43 treballs de 14 publicacions diferents. El jurat compost per: Antoni Planas (director adjunt de l’Institut d’Estudis Baleàrics) i Antoni Gomila (periodista i secretari general del sindicat de periodistes de les Illes Balears), es reuní dia 11 d’abril de 2013, i resolgué atorgar dits premis als següents treballs: Reportatge: Guanyador: DIES I COSES. “Lene Schneider, una dels fundadors de Cala D’Or”. De: Wolfgang Kliegel. Número 150, set/oct de 2012. Primer Finalista: COANEGRA. “Una tradició santamariera: per Nadal, llet d’ametlla”. De: MariaAntònia Ferrer i Vidal. Número 304, desembre de 2011. Segon Finalista: ARRÒS AMB SALSETA. “Binissalem, campió de la Copa Federació Nacional”. Número 178, abril de 2012. Entrevista: Guanyador: N’ALÍ. “Juan Carlos Gutiérrez Pérez. Pompes Fúnebres”. De: Rafel Oliver Grammatico. Número 136, octubre de 2012. Primer Finalista: DIES I COSES. “Antònia Vicens, el poder de la paraula”. De: Pau Vadell i Vallbona. Número 146, gen/feb de 2012. Segon Finalista: LLUCMAJOR DE PINTE EN AMPLE. “Miquel Sbert, 40 anys dedicats a l’ensenyament”. De: Maties Garcias. Núme-

ro 344, juny de 2012. Fotografia: Guanyador: DÍNGOLA. “Portada: Becut vermell”. De: Guillem Mayol. Número 5, gener de 2012. Primer Finalista: BELLPUIG. “Portada: La visita privada d’en Bauzà”. Número 875, juny de 2012. Segon Finalista: DIES I COSES. “Portada: El dimoni i els arcàngels de Calonge”. De: Pep Estelrich. Número 145, nov/des de 2012. Opinió: Guanyador: COANEGRA. “La llengua i els mitjans de comunicació”. De: Equip de Redacció. Número 304, desembre de 2011. Primer Finalista: TALAIA. “Els excessos de la banca espanyola”. De: Elisabeth Sánchez. Número 51, juliol de 2012. Segon Finalista: BONA PAU. “Paisatges i paraules”. De: Lluís Sitjar. Número 709, març de 2012. Disseny a la millor pàgina: Guanyador: COANEGRA. “Portada”. De: Rafel Pisà. Número 307, març de 2012. Primer Finalista: LLUCMAJOR DE PINTE EN AMPLE. “Portada”. Número 337, novembre de 2011. Segon Finalista: BONA PAU. “Portada i Contraportada. 60è aniversari”. De: Mateu Moll. Número 707, gener de 2012.

Sencelles un avenc per descobrir i redescobrir Jordi Llabrés i Sans

Frontis de la Casa Major de Jornets

Quan un viatger o persona externa arriba a un poble o ciutat, els amics o coneguts que hi té, l’hi solen mostrar les coses de més gloriosa recordança o que omplen l’orgull d’aquells propis: ja sigui el devot santuari, l’ermita aixecada en el puig, l’històric castell, els miradors, museus, palaus o cases senyorials, etc. Sens dubte és fàcil que hom se’n adoni que els edificis religiosos són els que aixopluguen més art i més història. Com molt bé i poèticament va dir Alexandre Ballester “abans d’arribar a Sencelles, com si es descloguessin uns ritus iniciàtics d’entrada a la vera contrada del pla mallorquí, s’ha de travessar amples terres ondulades amb antics casats vermellosos. Els camins s’aboquen vers la vila, amb frissança d’entrada, entre parets de pell torrada, corrals de geranis encesos, de magraners florits, més amunt rosers d’espina i fassers frimbrejants. Segueix una perspectiva de carrer madur, d’aire tendre que s’arrauleix a la plaça major. Allà s’agleva un silenci limitat per velles façanes a l’esquerra, amb el

bellíssim casal de la Rectoria, amb tres esveltes arcades mallorquines que guaiten a la claror de la plaça... Al fons el frontis de l’Església de Sencelles, color de mel jaia; davant el monument a Sor Francinaina, vetllador de quietuds veïnals i, a un cantó, ufanós el lledoner, dens i verd, com un senyal arrelat d’ancestrals costums”. “A partir del bessó de la plaça major, Sencelles s’estén, en carrers i carrerons, carreró amb arcada al costat del temple, carrers que volten, que es tanquen, que s’obren i s’allarguen fins a la flairosa promesa dels camps. Cases pairals de polits interiors, cruïlles de convocatòria i plàtica. Creus de pedra, torres de molí, signes verticals d’un passat, congriat dins cent calzes de vida privada, dins cent fulls d’història oficial”. El terme de Sencelles està sembrat de casals de possessions. Algunes d’aquestes durant la història han donat lloc a que entorn seu s’hi formàs un llogaret com és el cas de Jornets, Binifuell amb la seva casa major de Son Batle, Son Arrossa amb l’antiquíssim Son Sant Joan, Ruberts que s’estén a l’ombra de Son Jordà, les de Judí que guarden gelosament el Pou del mateix nom i que hom el considera el centre geogràfic de Mallorca... Per contra, trobem també llogarets formats per possessions com és el cas de Biniferri amb les seves cases homònimes, Son Verd, Son Aloy i Son Llucià; Leiar amb els seus majestuosos Can Castell i Can Raió, i Cas Canar que de temps immemorials reuneix Can Garau de Cas Canar, Can Romanyà, Can Riera i Can Maroto. Pels qui ho puguin trobar poc, encara trobaríem escampades per

aquí i per allà Morelló Vell i Morelló Nou, Ayreflor Vell i Ayreflor Nou, Son Saletes, Son Palou, s’Arissal, Binifat, Binialmare, s’Atalaia, s’Ermita, Son Matet, Es Puig Agut, Can Palou, Son Xotano, Can Morro, Son Matet, etc. i cassals de possessió també al bell mig dels dos principals nuclis de població del terme, com Son Calussa i l’antiquíssim Son Morey a Sencelles, i Son Raió i Son Antic a Biniali, que acaben d’enjoiar aquesta garlanda. Qui no s’enamora de la nostra contrada tan ben complida i esvelta, és per que no s’agrada de les coses belles i polides. Alguns d’aquests llocs captivadors conserven encara molts dels seus vells oratoris i capelles, que hi foren vestits per a us privat de la família o dels veïnats de la contrada. Els nostres majors que dedicaren tota la seva vida a conrar el camp regant-lo amb la suor dels seus fronts,be ho sabien que viure damunt la terra era viure sota el Cel, i això equivalia a dir que havien de viure encisats pel temor de Déu i en Ell constantment havien de confiar. Trobam avui encara els oratoris de Sant Josep de Jornets que feu aixecar la família Llabrés de Jornets, de la Mare de Déu del Carme de Ruberts construït dins terres que cediren els Sards que eren senyors de Son Jordà i en el que hi va contribuir la pràctica totalitat de les cases ruberteres, el de Son Sótano dedicat a l’Assumpta. El d’Ayreflor Vell sota la mateixa advocació, era per us dels ennoblits Ramis d’Ayreflor i dels qui treballaven en les seves terres, el de Moreyó consagrat al Cor de Jesús i el de Can Maroto presidit per la Inmaculada Concepció que la família del Marqués de Ferrandell cedia benèvolament als veïnats de Cas Canar. Tenim notícies d’altres oratoris que ja han desaparegut com el de Can Palou dedicat a la Puríssima, el de s’Atalaia a Sant Lluís, el de Can Morro, el de Son Sales, el de s’Arissal a la Sagrada Familia, el del Puig Agut,

el de Son Jordà a la Mare de Déu del Roser, i l’històric de Son Sant Juan de Son Arrossa, probablement dedicat a Sant Cristòfol. Es conserven la majoria d’espadanyes o cloquers, al cap damunt de les cases principals, on hi penjava la campaneta que convocava en el culte familiar o marcava la jornada laboral d’una població que vivia disseminada o treballava en aquelles alqueries i rafals; encara veiem més motius arquitectònics com arcades, claus de volta, portalades, relleus, rossetes i capitells que demostren que mai s’escatimà cap

Clastra de s’Ariçal

Cases de la possessió d’Ayreflor Vell

les escultures del senceller Antoni Josep Llabrés i Mudoy, la bellesa barroca del Betlem del Mestre de les Verges Roses, l’encisadora col·lecció de pintura gòtica que obraren els mestres de la nissaga López, l’orgue sortit del taller de la reputada família d’organers Bosch i molts altres vestigis de l’antigor, que les pàgines d’aquesta revista serien insuficients per enumerar.

Part del jardí de les cases de ca’n Maroto de Cascanar

esforç per dedicar el millor de tots els arts a l’únic Déu. Els que avui es conserven intactes, guarden gelosament els seus retaulons, escuts familiars, pintures, vasos sagrats, mobiliari i ornamentació litúrgica, prova del gust que es tenia a cada època per ben vestir el que era dedicat al culte. Com a corones d’aquesta garlanda dues esglésies parroquials, la de Sant Pere de Sencelles i la de Sant Cristòfol de Biniali, i dues de conventuals, la del Convent de la Caritat de Sencelles, dedicada a la Mare de Déu dels Dolors i la de la Puríssima Concepció de l’antic Convent de Monges Franciscanes Filles de la Misericòrdia de Biniali.

De la primera parròquia del terme, consagrada al Príncep dels Apòstols, podem admirar el seu robust i altiu campanar, l’espaiositat de la nau i el gran nombre de capelles d’aquesta església barroca construïda a partir del s. XVII, l’enlluernador fons del seu tresor parroquial,

De la parroquial de Biniali direm que fou aixecada en el segle XVII per satisfer la devoció dels habitadors d’aquella benaurada contrada i en ella hi destaquen els sants de les devocions primitives dels binialers, la taula renaixentista del segle XVI que representa al Calvari i que probablement prové de la primitiva capella de Son Arrossa, la capella de Sant Francesc que conté les armes dels antics patrons de l’església els nobles Ribas de Pina i les relíquies de Sant Faustí, Màrtir, el Sant Cristòfol que presideix el temple i el que des de el cap curucull del campanar vetlla per tots els binialers i pels qui condueixen per camins i carreteres d’aquest Regne enmig del mar. Durant aquests darrers anys i per iniciativa de la Delegació Sencellera de l’Obra Cultural Balear, hem tingut ocasió de poder conèixer bona part d’aquests indrets nostrats. Aquestes passejades culturals han esdevingut quasi un clàssic dins les vetllades estiuenques més properes a la Mare de Déu d’Agost i sense por a equivocar-nos podem garantir que han suposat un vertader èxit de convocatòria. Crec que queden moltes rutes per cobrir i molts de llocs per descobrir, o conèixer millor, o estimar, o divulgar... Ja tenim l’estiu que guaita, llavors en tornarem parlar...

ES RACÓ DE SA CUINA

Maria Vich Cirer

Cassola de peix Aquest plat d’avui correspon a una antiga recepta mallorquina conventual, que solia fer-se durant el temps de primavera. No fa massa anys a Mallorca seguíem una sana i bona costum, cuinar els aliments que se produeixen cada època del any, una tradició que mai havien d’haver deixat, així menjaríem molt més sa, el mateix temps el plat surt molt més gustós i resulta més econòmic. Esper que sigui del vostre gust, ja que els menjars que se feien a les cuines dels convents, a pesar de la seva senzillesa, sempre donen un resultat extraordinari. Ingredients: (per 4 persones) - 1’400 kg. de peix a tallades o a supremes. (Lluç, ratjada, agulla, etc.) - Una ceba ben picadeta. - Un manat de grells tallats molt finets. - 3 cullerades de juevert ben capolat. - 3 alls tallats en làmines fines. - 400 grams de patates tallades en trossos regulars. - ½ tassa de pèsols tendres. - 30 grams de panses. - 30 grams de pinyons. - Oli, sal, pebrebò i prebebort dolç, aigua o brou de peix. Preparació: El plat aquí presentat s’ha cuinat amb lluç. Assaonar els trossos de peix amb un poc de sal, pebrebò i pebrebort. Ofegar la ceba, els grells i l’all dins una greixonera amb l’oli d’oliva. Una vegada cuit, afegir-hi el juevert, les panses i els pinyons. Posar-hi sal i pebrebò. Abocar dos tassons d’aigua o brou de peix. Afegir les patates i els pèsols quan el brou comenci a bullir. Incorporar els trossos de peix quan les patates ja siguin cuites. Rectificar de sal, si cal i, dos minuts després retirar la greixonera del foc. Bon profit i bona Fira!.

De tu a tu Avui entrevistam a Jaume Ramis Bibiloni Mª Cristina Soler Escales

En Jaume Ramis Bibiloni va néixer a Sencelles el 10 de gener de 1972. És fill de na Margalida Ferrer i d’en Miquel Pelea. Va estudiar enginyeria de telecomunicacions a Barcelona i després va fer feina de professor a un Institut a Inca. Més tard va fer la tesi sobre xarxes de comunicacions mòbils i ara és doctor en informàtica. Actualment és professor de la Universitat de les Illes Balears, als estudis d’enginyeria telemàtica.

En quin moment de la teva infància et quedaries? Tenc molt bons records de quan era nin i tenia molt de temps lliure i pocs mals de cap, de quan els tots jugàvem pel carrer i poca cosa ens bastava per passar-ho bé. Què volies ser de gran quan eres petit? S’ha acomplert? Sempre vaig tenir ganes d’estudiar, tot i que fins que vaig ser més gran no tenia del tot clar el què. Sí, s’ha complert. Quin tipus de música t’agrada? Segons el moment escolt un tipus de música o una altra: la música pop i la “patxanguera” per divertir-me, la clàssica per estudiar, ... Quines són les teves aficions? M’agrada molt dibuixar i pintar. També pas molt de gust d’anar a caminar i sempre que tenc ocasió hi vaig amb ma mare. Digues alguna “frase cèlebre” que hagis dit o que t’agradi. Vaig tenir un picapedrer fent feina a ca meva que quan jo li deia que havia de fer una certa cosa de manera que quedàs perfecta ell em contestava “don Perfecto se murió”. I la veritat és que més d’una vegada l’he utilitzat ...

Quins programes de televisió mires? M’agrada mirar qualque sèrie de tant en quant. Ara estic enganxat a “Gran Reserva” que fan els dilluns vespre per la

Primera de TVE. Confessa’ns una mania, un defecte i una virtut que tenguis. De manies en tenc moltes, com per exemple haver-ho de tenir sempre tot el més ordenat possible. Un dels meus defectes que més m’agradaria no tenir és el mal geni. I com a virtut podem dir que som una persona molt constant. Què faries... Si fossis un dona / home? Probablement el mateix que faig ara. Si fossis ric? Manco feina i tenir més temps lliure per fer allò que més m’agrada i estar amb la gent que estim. Si fossis el batle? No sabria per on començar ... Un viatge. Vaig passar molt de gust d’anar a Marrakech. El millor invent? La impremta. No entens com hi ha gent que... tenint més del que necessita encara ha embutxacar-se doblers públics de forma il·lícita. I aquesta gent abunda en els nostres dies ... Què t’agradaria ser per un dia? M’agradaria poder veure el món amb els ulls dels més desafavorits, dels que pitjor ho passen. Crec que això m’ajudaria a valorar més del que tenc i a ser més solidari, més just, més compromès, ... Quin és el teu menjar preferit? Els caragols. Un racó que t’agradi de Sencelles. Més que un racó és un camí, el dels Son Bois.

Et queixes de... que els mallorquins no sapiguem valorar, apreciar i defensar el nostre patrimoni cultural, la nostra llengua i el nostre territori com es mereix. Conta’m una primera vegada. Record la primera vegada que vaig aconseguir anar amb la bicicleta sense rodetes. No surts de ca teva sense...Haver fet el llit. Com et desplaces per dins el poble? A peu. D’aquestes opcions trien una: Twitter o facebook? Cap de les dues. Dia o Nit? Dia. Vi o Pomada? Vi. Platja o muntanya? Muntanya. Poble o ciutat? Poble. Barça o Madrid? El que no sigui el Madrid. Carn o peix? Carn. Calçons o falda? Calçons. Samsung o Iphone? Jo som més d’un Nokia bàsic. Quin ha estat el millor regal que t’han fet? Tot i que no és exactament un regal, estic molt agraït dels meus pares per haver-me permès estudiar el que volia. No aguant que... la classe política que està al poder vagi aplicant retalls i ajustos a la població mentre ells l’únic que s’ajusten és la corbata. Haurien de predicar amb l’exemple.

Practiques algun tipus d’esport? Quin? Com que patesc un poc de l’espatlla vaig a natació i a estiraments. També m’agrada molt caminar. Quina és la festa que més t’agrada de Sencelles? El 27 de febrer i la revetlla de la Mare de Déu d’Agost. Quins canvis faries a Sencelles? Ja està bé així com és, tot i que enyor una mica aquells temps en què tots ens coneixíem i ens saludàvem pel carrer. Què penses de les persones majors del poble? Que fan el cap ben viu i que s’ho saben passar molt bé. Quin esport prefereixes veure per televisió? No vaig de veure cap esport per la TV. Quines expectatives laborals tens? Seguir amb la meva feina de professor a la Universitat i aprendre un poquet cada dia. A qui vols que faci la pròxima entrevista? A na Catalina Aloy Gual, de Son Llucià. Quina pregunta faries a la pròxima entrevista? Que ens donàs la seva opinió sobre la “salut” del català als instituts.

Activitats des de la Biblioteca Municipal

Com molts de vosaltres sabeu, dia 23 d’abril, vàrem celebrar Sant Jordi d’una manera molt especial. Com cada any, es va fer una fireta de llibres al vial de les escoles, a càrrec de l’APIMA de l’escola de can Bril, que va comptar amb la visita de tots els escolars i mestres de les escoles. Per tant, voldríem agrair-vos, a tota la gent que hi va participar, tant en l’organització com amb la compra d’exemplars infantils i d’adults, la vostra col·laboració. La fireta va ser tot un èxit! A més, la Biblioteca va organitzar la segona edició del Concurs de Dibuix i Punts de llibres Sant Jordi 2013, què va comptar amb un gran nombre de participants entre els 3 i els 12 anys. I com tot concurs, hi va haver un guanyador per a cada una de les categories, tot i que la resta de participants varen poder gaudir d’un petit berenar, al-

hora que gaudien de l’exposició de tots treballs. Els guanyadors del concurs, per categories, varen ser: - En la categoria Mini: Mar Rullán García (pseudònim: Maremoto) - En la categoria Benjamí: Tomeu Arrom Mateu (pseudònim: Ropit) - I en la categoria Júnior: Ana Ayestarán Ferrer (pseudònim: Blanch) Per altra banda, es va posar en marxa un sistema d’intercanvi de llibres que, a hores d’ara, encara continua en funcionament. Així doncs, la gent interessada a intercanviar llibres dels quals us en vulgueu desprendre, podeu portar-los a la Biblioteca, on disposem d’un estant per rebre’ls i poder consultar els que han deixat. Aquests llibres poden ser contes, lectura infantil, juvenil, d’adults... o còmics, i poden estar escrits tant en català com en castellà. El requisit indispensable és que es trobin en bon estat. No obstant, la quantitat màxima per persona és de cinc llibres. Per a cada llibre entregat, tindreu el dret de triar-ne un altre que pugui haver aportat una altra persona. Pel que fa a la resta d’activitats, cal dir que hem anat organitzant una sèrie de tallers de manualitats quinzenals, on els participants han après a fer titelles amb diferents tipus de materials reciclats. A més, el mes d’abril es varen fer dos tallers de cuina, on els infants varen aprendre a decorar plats amb fruita per després menjar-la, així com també vàrem aprendre a fer galletes d’oli artesanals. De fet, sortírem al programa La Mirada d’IB3! Aquest mes de maig, a la Biblioteca hem rebut la visita de l’Associació d’Amics del Poble Sahrauí i el

Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació. Aquests ens han portat un conte sobre el desert del Sàhara, en llengua original, i traduït per una acompanyant. A més, ens han mostrat com són les vestimentes, els ornaments, la música i balls tradicionals, així com algunes fotografies sobre la vida de la gent del Sàhara. La bibliotecària ha acabat vestida amb una túnica i un mocador pel cap i, els infants que han vengut a l’activitat, ballant. Ha estat una experiència molt enriquidora per a tots/es! infants i adults!

Esperem que la resta del mes vagi igual de bé que fins ara i que tota la gent que assisteix a les activitats que organitzem continuin fidels! Us deixem algunes fotografies del que hem fet... Bona fira a tothom!. Cristina Romero

Tasques agrícoles Guillem Zuazaga Llabrés





LLUNA NOVA

- Empelt d’escutet als cítrics

MAIG

- Plantació d’esqueixos de flor de pasqua

JUNY

QUART CREIXENT

- Empelt d’escudet d’ametllers i fruiters d’òs - Empelt de placa damunt figuera

JULIOL

- Empelt d’escutet als rosers - Sembra de llevamans i pensaments

AGOST

- Plantació de bulbs de gladiols - Sembra d’estalons de violeta

- Empelt de vinya

 LLUNA PLENA



QUART MINVANT

- Sembra i plantació de lletugues - Poda de cítrics.

- Seguim amb la sembra i plantació de lletugues - Podem fer una aclarida de fruita als arbres fruiters en general.

- Sembra de cols i de lletugues

- Podar nisprer

- Bon temps per agafar llavors de clavells per sembrar

- Plantació de patata d’estiu i de carxofes - Sembra de faves i cols

- Seguim amb la plantació de patates i de carxofes -També seguim amb la poda de nisprers

Esquitxos de temps passat (V) Maria Vich Cirer

Octubre 1842. Fue tal el aguacero del día 11 octubre que hizo muchísimos daños en Selva, Manacor e Inca... En Manacor se desplomó un molino y fueron estropeados dos edificios... Una cuna con el niño nadó desde Sancellas hasta Llubí en donde le recogieron sin daño alguno. Desembre. La població de Palma era de 40.892 habitants. 2 de març de 1843. Morí el rector d’Andratx Dr. D. Rafel Cabot i Coll, natural de Sencelles. 31 març de 1844. Desastre a Felanitx. El terraplè de la part dreta de la parròquia, sobre un bastiment de terra sense estabilitzar, s’esbeldregà i va matar a 414 persones, altres fonts parlen de 424, que miraven o participaven a la processó, que a les hores tenia lloc al poble. 29 juny de 1846. Va morir a Sencelles D. Matías Cirer i Verd, apotecari. 1846 i 1847 Hi va haver una gran sequera a les illes, sobretot a Mallorca. 16 juliol de 1853. La Tesoreria retirava de circulació la moneda de coure provincial: doblers i tresetes mallorquines. 28 juliol de 1853. Por este tiempo hubo mucho sarampión, vulgo “rosa” (en mallorquín) (sic) entre los niños, de modo que en siete meses murieron 142. 21 d’agost de 1853. Por los días 22, 23. 24 y algunos más, apareció en la parte de poniente o mestral un cometa con la cola hacia abajo; se le veía cerca una hora o hora media cada noche, no era muy grande y se presentaba bajo las estrellas “a y b” de la Osa mayor. 28 d’agost de 1853. Los viñedos de los términos de Pollensa, Binisalem, Consell, Santa María, Sancellas y Santa Margarita estaban casi todos echados a perder por una enfermedad que les dió, la que

ya el año pasado pegó también a la viña; se llamaba “oïdium tukeri” de modo que se pudieron aprovechar muy pocas uvas.1 12 d’octubre de 1853. El “Diario” notifica que faltan fondos en Lluchmayor, Pollensa, Binisalem, Sancellas, y otros muchos pueblos. 28 d’octubre de 1853. En aquest temps tenia adquirida gran fama de santidat una monja de Sencelles, de les anomenades de la Caritat, de se que contaven diversos miracles; “regularmente siempre se suele aumentar las cosas en boca de la gente pero sin embargo sería una mujer virtuosa, pues que hubo un periódico que hizo mención de ella. Esta se llamaba Sor Francisca Ana Cirer, y era superiora de las dichas hermanas”. 27 febrer de 1855. Murió en Sancellas con gran fama de virtud Sor Francisca Ana Cirer. Su muerte según parece fué muy rápida pues aquel mismo día había ido a recibir los Santos Sacramentos de la Penitencia y Eucaristía y oir misa. Más tarde le dió un ataque que han dicho ser de aplopegía y murió dentro de poco tiempo; se tuvo su cadaver tres días sin enterrar y al llevarle al cementerio fué muchísima gente para acompañarlo, ardiendo ante el féretro 230 luces. Veremos el tiempo que se dice de ella. 3 desembre de 1853. Reclutament de soldats mallorquins per l’exèrcit d’Ultramar. Febrer 1856. Desordres a Costitx, ja que es veïnats estaven en contra de que s’erigís en Villa. 21 febrer de 1858. De real ordre va quedà erigit el lloc de Costitx en poble independent del de Sencelles, amb Ajuntament propi.

(1) La fil·lotxera que va arrassar les vinyes mallorquines.

Elogi del Uep! S’hi ha una paraula que en la nostra llengua tengui un significat profund, quasi místic aquesta és uep . Per un mallorquí és la vertadera base de qualsevol mantra. Coneixeu cap so tan tranquil·litzador, tan polivalent ? Uep ho vol dir tot i no vol dir res. És la salutació que ho controla tot, és la paraula que precedeix qualsevol trobada. És un so vibrant, és l’associació mental a l’amic, al paisà, surt del subconscient i és quasi una creença. Arriba un desconegut i vos escomet amb un “uep com anam!” i la nostra veu interna ens diu aquest és dels nostres. Uep! com a interjecció és segons Alcover el so per cridar algú, per fer-lo atendre o anar amb compte. Ara s’ha posat de moda amb el programa Uep com anam? que s’apropa a la vida dels pagesos, als seus sentiments, als seus problemes i a les seves alegries, en definitiva al seu món. Uep com a mantra no necessita que un mestre ens ho hagi ensenyat, surt del subconscient col·lectiu. A més cadascú pot afegir-hi la paraula que vulgui i aquí si que els significats són infinits i donen el joc que vulgueu segons el moment: eep aquest! ; uep quina una!; iep… (vespre de marxa amb la nit que confon); uep, uep, … Recordem igualment paraules ben nostres i que són quasi iguals i que ens duen bons records: uè, crit d’infant petit i que també dóna molt de joc, quantes de vegades heu sentit pareix un infant d’uè ; uec, com a crit estrident ; uei! per cridar algú. Per acabar permeteu-me que faci variacions d’una glosa i un acudit posant un uep! que hi cau més que bé.

Toni Vallés Perelló

Uep!, quina tropa

Tu que ets homo de dret, Joan i m’has d’escoltar i que me sabries contar quines virtuts té un uep! ? Un uep! alívia al cos fa riure sa companyia encalenteix sa camia i no se rompen cap os. I ara l’acudit. Un que estava esperant feia una bona estona a l’Ajuntament diu : Uep! em feis es certificat d’una puta vegada, que jo ja fa estona que no hauria de ser aquí. Estau empadronat ? demana la funcionària. No és el meu caràcter.

Noticies des de la Parròquia de Sant Pere

D’ençà que sortí el darrer noticiari la vida de la nostra Parròquia s’ha marcat, principalment, per les celebracions de la Setmana Santa i el goig del temps pasqual.

Jordi Llabrés i Sans, cronista de la Parròquia de Sencelles

Aquestes van començar el dia 24 de març, Diumenge del Ram, amb la benedicció de palmes i rams a la Capella del Convent de la Caritat, com és costum de cada any. La celebració va seguir amb la processó que rememora l’Entrada Triomfal de Jesús a Jerusalem i l’ofici del dia a l’Església Parroquial. El Tridu Pasqual va començar el Dijous Sant. A les vuit del vespre solemnement es va celebrar la Missa de la Santa Cena amb el lavatori de peus als nins i nines que aquest

any han de rebre la Primera Comunió i en acabar la reserva del Santíssim a la Casa Santa o Monument. Val a dir que un any més aquest es va veure profusament adornat amb multitud de lliris blancs oferts, tots, per gent del nostre poble. Durant la nit d’aquest dia prengué protagonisme la Processó del Sant Crist de la Sang que va transcórrer pels carrers del nostre poble, tot seguint l’itinerari marcat de les catorze estacions del Via Crucis i amb acompanyament de les confraries de l’Ecce-Homo, de la Mare de Déu dels Dolors i de Jesús de Nazaret, amb els seus respectius passos, la banda de tambors i bon nombre de gent. La implicació dels nostres agents de la Policia Local de Sencelles va ajudar a la bona organització d’aquesta i de totes les processons de la Setmana Santa. A les onze de la nit, amb tota puntualitat es va celebrar en el Monument una Hora Santa preparada, com cada any amb molt d’encert, per l’equip de catequistes de la nostra Parròquia. Durant tot el Divendres Sant l’església va romandre oberta per facilitar a la gent poder fer la visita a la Casa Santa. Els diferents torns de vetlla s’iniciaren a les 7 del matí i es perllongaren fins a les 9 del vespre, els cobriren 17 persones voluntàries i hi van passar, aproximadament, unes 230 persones. Entrada de vespre celebrarem la funció de la Passió i Mort del Bon Jesús, amb tot el seu cerimonial tan particular d’aquest dia. Centraren la solemne celebració la lectura de la Passió, la veneració de la Santa Creu, la Comunió i la posterior processó del Sant Enterrament. L’esclat de la llum i de l’alegria pasqual es feu palpable el Dissab-

te Sant durant la Vigília Pasqual. La benedicció del foc per poder encendre el Ciri Pasqual, la riquíssima celebració de la paraula pròpia d’aquest dia, la benedicció de l’Aigua de la Font Baptismal... fan que aquesta sigui la festa més solemne, important i significativa de tot l’any. I el Diumenge de Pascua la tradicional i popular processó del Sant Encontre de Jesús amb la seva Mare. Serveixin aquestes paraules per agrair a tota la gent i grups que d’una manera o altre s’han implicat amb l’organització d’aquestes festes, a la Societat de Caçadors de Sencelles, a la Coral Sor Francinaina, a les diverses confraries, al Cor Parroquial, a l’Escolania, al grup de capelleres i netejadores, a la banda de tambors, etc. Concert de d’Orquestra de Corda El passat dia 13 d’abril a mig dia, la nostra Església Parroquial es va convertir en l’escenari que acollia un interessantíssim concert d’Orquestra de Corda formada per l’Escola Municipal de Música “Andreu Torrens” de Santa Maria del Camí que dirigeix el Sr. Alfredo Ardanaz i l’Escola de Violí de Sencelles que dirigeix la Sra. Laura Àlvarez, resi-

dent a Biniali i bona amiga nostra. La Seu de Mallorca instal·larà el Memorial dels Sants i Beats mallorquins Amb molt de goig, el passat dia 17 d’abril, varem conèixer la noticia de que la Seu de Mallorca ha rebut l’aprovació de la Comissió de Patrimoni del Consell de Mallorca, per poder instal·lar una escultura de Jaume Falconer que farà memòria dels vint-i-nou sants i beats que ha vist néixer la nostra terra mallorquina, entre els quals la Beata Francinaina de Sencelles. El lloc on es col·locarà és el més indicat, la Catedral; no de bades és l’església mare de tots els mallorquins catòlics. I el moment elegit, també el més propici. Aquesta obra, plena de simbolisme bíblic i lul·lià, en paraules del Degà del Capítol Mn. Joan Bauzá, es col·locarà durant un temps determinat, coincidint amb l’Any de la Fe que celebra tota la cristiandat. Els primers dijous de cada mes Com és habitual durant tots els mesos, excepte durant l’estiu, en arribar el primer dijous de cada mes els capellans de la nostra Parròquia fan la visita als majors i ma-

lalts de Sencelles i fora vila que ho desitgen. Aquesta és una ocasió molt favorable per mantenir el contacte entre uns i els altres. A més si en algun moment puntual algú desitja rebre una visita o combregar, heu de saber que la nostra Parròquia també compta amb un equip de ministres extraordinaris de la Comunió. Podeu avisar en el Convent de la Caritat o a les persones que formen aquest grup, na Francisca Llabrés (Patró), na Jerònima Campaner (Conet) o a un servidor. Primeres Comunions El passat dissabte dia 11 de maig, coincidint amb la festa de l’Ascensió del Senyor es va celebrar a la nostra Parròquia el primer torn de primeres comunions d’aquest any. El segon torn serà dia 26 de maig i en total seran deu nins i nines els que aquest any participaran per primer cop del banquet de l’Eucaristia.

Sa Campana En Barramot

Opinions de mumare i sa sogra. Llefardes, llaaaadres, llaaadreeees! Qui és confrare que prengui candela Sabeu que no Cospetal a dit de ses persones que fan escrache, idò son un nazis i uns etarres? Ai moneta! “Sa somera va dir orellut a nes porc i ella en té set canes” Viure per veure! La Sorayta (s’abandona fills) dia 26.04.2013, a les 14’02 horas va tenir sa barra de dir, el dia després de saber des més de 6 millons de parats: anam (es gobierno) pes bon camí, i seguirem. Estan gats/ tes?, Estan col·locats? Van per bon camí? Per ventura van per bon camí per umplir ses seves butxaques. Ja que pes camí de s’eficiència, i voler treura es país andanvant, i reduir es parats, rés de rés de rés! Merda pura! Què me’n direu des Joanet Ramonet Bauçanet? Té un lio de coll... amb sa seva farmàcia. Ell, pensam totes dues, és incompatible: no pot ser president de govern i propietari d’una farmàcia. O ja no s’enrecord des mardé que muntaren a n’Aïna Salom?

24 barramot@gmail.com és l’adreça per si voleu suggerir notícies fresques o deixar comentaries sobre notícies anteriors.

notícies fresques I per més perdalada, no vol donar permís per obrir dues noves farmàcies a Marratxí. Això no és prevaricació? A què esperen es fiscals anticorrupción? Pobret! No en fa una de condreta! Vos recordau dels empleats des govern que va tirar a nes carrer sense pegar cap clase d’indemnització? Idò ara es jutges l’hi ha fet “mollar es mac” i han declarats nuls es despidos. I què ha fet “es figura” Idò nosaltres vos ho direm. Ell es molt orgullós (per això no en fa ni una de dreta) i no els vol tornar a admetre a nes seus lloc de treball, però.... alè jop! Les pagarà es sou complet sense haver de anar a fer feina! Molt bé, que les pagui, però... des seus doblers, no des nostros! I saps que hi va de bé posar mà a nes calaix de tot hom! “No té vergonya” Ala! Sa Mabel Cabrer González, sa enginyera de d’obres publiques, sa que va fer un metro submarí, aquella que esqueina tant, que qualsevol que la sent sa pensa que ella és una “verge immaculada de s’honradés” con si es mallorquins no tanquéssim memòria i fossin beneits de co.... Idò aqueixa, segons han publicat es diaris, cobrava d’un poble de s’illa, per no se sap què, ja que sa factura que ha sortit a ratlo, és de lo més “psicodèlic” No fa falta dir que a n’aquest poble es batlle es pepero. Per cert? Què s’ha fet de s’importació de merda de fora de Mallorca? O ara ja no fa olor de colònia? Què Catalineta falenitxera, ja has acabat es remuc? Perquè has aturat s’importació de merda ecològica si era tan bona per Mallorca? Vengaaaa, digués coses! En Delgado “s’enanito de Calvià

des coions des servol” s’ha tornar a casar. Sa nova dona, noltros dues pensam que no deu ser molt espavilada. S’ha de tenir unes “tragaderas” per casar-se amb allò! O estar desesperaaaaada! Son uns sobre-cogedores/as. Trobau que nosaltres es sencellers hem de pagar mes de 70.000 € per tomar ses cases il·legals de Ruberts? No vos pareix més encertat que ho paguin: 1º.- es qui a les hores era es batlle de Sencelles, 2º.- es qui era en aquells moments es regidor de d’Urbanisme i, 3º.- es promotor de s’obre? Tots tres tenen noms, llinatges i mals noms. Ja que presumptament es dos primers cobraren comissió i, es tercer, pensava fer-se ric. Idò que S’AJUNTAMENT POSSI FIL A L’AGULLA I TOT ES POBLE L’AJUDARÀ! I ara una cosa molt, molt seria: perquè punyetes hem de pagar 2.000.000 € per que venguin a passar uns dies cada anys es borbons? Perquè, si són una família que no atura de donar escàndols. 1º) el rei de “cacería d’animals i “d’altres coses”. 2º) un gendre i una filla presumptament corruptes. 3º) un fill que no pareix de lo més “espavilat”. 4º) una nora amb un passat, presumptament, brut o fosc, i segons diu un cosí seu, amb un avort, és a dir, va quedar embarassada quan era jove i el va dur a perdre. Això darrer, ben aviat les explotarà a sa cara a sa família “irreal” i serà una cosa més per fer ses maletes. Bona Fira de maig a tots i a totes! Es nostro fill i gendre respectiu també vos ho desitja! Visca Mallorca, i visca sa llengo catalana. Viscaaaaa!

I ara, ses meves barramotades. Eleccions anticipades jaaaa! A s’estat. Eleccions anticipades jaaaa! A totes ses autonomies. Es mentiders no poren estar a ne’s gover. Si creven de veres què no poren fer rés més: Què deixin es govern i NOVES ELECCIONS, JA! Avui dia 25 d’abril de 2013 es paro ja és de 6.202.700 persones i hi ha 2.000.000 de famílies amb totes ses persones en paro! I es Gobierno a lo seu! I vosaltres direu què és lo seu? Idò jo vos ho diré: aumentar sa seva conte corrent, de manera legal? Però casi sempre, presumptament, de manera il·legal. De això en tenim moltes de proves! Sabeu què va dir en Gonzalez Pons, de mal nom “es sinverguenza nacional”, abans de ses elecions?: Vamos acrear 3.500.000 de puestos de trabajo. Nosotros somos los campeones en crear empleo. De moment ja “ha creat 1.200.000 parats més” només en 14 mesos. És veritat, son es campeons de sa ineficàcia, s’incompetència, de sa poca vergonya. Bé, això darrer no és vera, ells tenen tota sa vergonya, no l’han empleada mai!. I sabeu quí té tota sa culpa de sa desgràcia des ciutadans d’aquest desgraciat país, “idò tots es que votàreu el novembre de 2011 a uns impresentables mentiders” ! I perquè les votàreu? Aaaaah!. Hi ha diferents categories de votants: a) què sou bones persones i això far que sigueu bons d’enganar; b) pobres d’esperit, és a dir que no veven maldat en els altres; c) que vareu deixar-vos canviar es sobre des vot, abans d’entrar a nes col· legi electoral i, sa darrera categoria i per desgràcia sa més abundant, un 90% dels que sí les votaren de

ben de veres; d) els que son ben igualets que els qui estan en es poder. Els qui “ per un duro son capazos de qualsevol animalada” Què diu mentrestant es “meravellós i extraordinari govern pepero”? Idò rés. “Muts i a la gàbia” Ells no se varen presentar per això! Ells son com l’Esperit Sant, o con en Franco, o com en Musolini, etc. etc. Ells no han de donar explicacions a ningú. Sa seva paraula és sagrada i no la poren gastar donat explicacions a sa “xusma” que paga els imports i es seus sous, ja siguin sous en blanc o negre! I la Mariloli Cospetal “dale que te pego” xerrant es xino, s’aremeu o el que sia. “el pago del despido (a Bàrcenas) en diferido simulado” Perdalaaaade, simulado? Jo he mirat es diccionari de llengua forastera i vol dir simulat: és a dir, que tot és una mentida! Pobreeeeta, feia pena, pareixia un “tros de carn amb ulls” quan deia un doi darrera s’altre i una presumpta mentida darrera s’altra. Després de sa seva aparició “triunfal” darrera es facistol, no ha tornat a obrir boca. Vos donau conte que tots i, quan dic tots són tots, es governs des pp, són uns “covards” A s’hora d’explicar ses seves mal-i-fetes, sa fiquen sa llengo dins es c... Quants de mesos fa que es Rajoy no ha obert boca? Quants de mesos fa que no fan feina pes país? Quants de mesos fa que només diven que tota sa cupa és den Zapatero? I què han fet ells per arreglar-ho? Rés, bé, si que han fet: ja tenim 6.202.700 parats més. No ells no hi estan no, a nes paro! Aaaaah! I no volen que les molestin. Rés d’escraxes” faltariiiia! Ells sí que poren fer-ne escraxes, i de fet en fan un rere s’altre a nes ciutadans: baixades de sous, augments de preus, de s’Iva, de sa benzina, des impostos, una reforma laboral feta a mida des seus amiguets

empresaris, etc. etc. Ells sí que mos poren donar “pes cul” però a ells, beeeeen alerta, no volen gent davall sa seva finestra cridant i diguent, ni més ni manco lo que fan i son ells! Què Déu ens agafi confessats! Recordau quan en Rajoy se va fer una foto davant una oficina d’Empleo i va dir: amb en Zapatero, paro, más paro o más paro, con el PP empleo, empleo y más empleo. (llavors no arribavem a 5 millons de parats) Ell en 15 mesos a nes poder, es desempleo a arribat a 6.202.700 parats. Ha sortit en Rajoy i s’ha fet una foto davant una oficina d’empleo i ha dit: amb es PP, paro, paro, más paro i requeteparo? Nooooo! Ell i tot es pp han demostrat que, a més “d’incompetents son uns covars, uns mentides i no tenen ni decència dignitat” Tots a nes carrer. Millor, a sa presó i tirar sa clau a la mar! Es dia que va surtir sa pardalada de parats, s’impresentable, no va tenir dellons de sortir a rotlo i donar explicacions a nes ciutadans. Això és lo que votareu 10 millons de.... Que vos fassi profit. Aaaah! No creis que es borbons, des de l’any 1700 no han fet més que espoliar-nos, enviar-nos a guerres i a morir per ells, per alimentar sa seva luxúria, ànsies de poder i riqueses? Robar-nos sa nostra sacrosanta llengua catalana, i per més “inri” encara les hem de pagar, entre altres coses, tots es mallorquins ses vacacions? Penseu-ho! Pensaments: Els mals governants, per dissimular la seva mala gestió, sempre donen la culpa de tot als governats anteriors a ells. (Maquiavel). El mèrit den Bauzà és haver localitzat a una desena de consellers més insignificants que ell. (Matías Vallés).

Entrevista Continua a l’anterior número Delegació OCB Sencelles

En aquesta època hi ha una boom de la premsa forana i altres manifestacions de revitalització lingüística -la música en català o la recuperació de la cultura popular-, als quals l’OCB va donar un suport destacat. Efectivament. Ja he dit que els cursos primers de català serviren per anar obrint altres vies d’activitat. Arran d’aquests cursos, també es facilità l’obertura de les primeres delegacions de l’entitat i una cosa i altra afavorí l’establiment de les primeres revistes. Una eina comunicativa nova que tan aviat recuperava la memòria del lloc com esdevenia un punt de trobada de parers i iniciatives. I és a partir d’aquests nuclis territorials de l’OCB que s’inicia la recuperació de festes locals tradicionals que, o bé llanguien, o feia temps que no se celebraven. I, al seu torn, l’activitat d’aquests grups als diferents pobles mallorquins, ajudà i molt a la seva revitalització. Es tracta, per

tant, d’un època apassionant, el fruit de la qual encara és perceptible a un bon nombre de municipis. I fet tot des del més profund voluntarisme, una marca que l’OCB encara ara enarbora. Si no fos per aquest voluntarisme a favor de la llengua, de la cultura i del país nostres, hores d’ara tindríem un poble molt més adotzenat, molt més acrític. En paral·lel al procés autonòmic, també l’any 1986 es va celebrar el II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, impulsat a Mallorca per l’Obra Cultural Balear, que va mobilitzar un sector de la societat, especialment joves. S’ha parlat fins i tot de la generació del Congrés com a dinamitzadora del procés de recuperació lingüística i cultural a Mallorca. La veritat és que es va aprofitar un esdeveniment extraordinari, com el II Congrés Internacional de la Llengua Catalana -que se celebrava setanta anys després del primer, presidit per Antoni M. Alcover- per engrescar els actius socials més joves. Hem de tenir en compte que la Universitat de les Illes Balears, aleshores, ja ha començat a aportar nous llicenciats en Filologia Catalana, un bon nombre dels quals s’incorporen a la preparació d’aquest acte. Això va suposar una veritable injecció nova de coratge que coincideix amb la creació del que es coneix com “l’òrbita OCB”, formada per diverses entitats que, tot i mantenir la independència d’actuació, neixen de l’entitat i s’hi mantenen molt unides. Es tracta del Moviment de les Escoles

Mallorquines, l’associació Voltor, el Grup Blanquerna, la revista El Mirall, el Joves de Mallorca per la Llengua i l’associació Paraula. El denominador comú d’aquesta òrbita és que aconsegueix implicar els joves, amb la qual cosa, efectivament, s’inicia una nova generació de dinamitzadors sociolingüístics i culturals que intervenen en una Mallorca socialment i cultural molt distinta de la que es trobaren els fundadors de l’OCB. Als anys noranta varen ser una època d’importants mobilitzacions a favor de la llengua i el país. Varen començar amb la campanya “Volem comandar a ca nostra” i varen continuar amb les diades per la llengua i l’autogovern, i amb els Acampallengua i Correllengua dels Joves de Mallorca per la Llengua. Eren uns anys en què el moviment per la llengua, la cultura i el país semblava fer una passa de gegant. Era una il· lusió o s’hi varen construir uns fonaments sòlids? El desplegament autonòmic, venint de gairebé quaranta anys de dictadura, despertà moltes esperances de canvi profund, sobretot pel que feia a l’autogovern i quant al tractament de la llengua pròpia. Per això, calia aprofitar aquesta nova conjuntura per fer acréixer el sentiment de pertànyer a una cultura massa temps combatuda i menyspreada. Així, l’OCB, per tal d’aconseguir que les noves administracions orientassin la seva acció tenint en compte sempre les nostres propietats com a poble, es va apropar i obrir a tots els sectors i agents socials, sindicals, empresarials, culturals o polítics. Es tractava d’aglutinar els esforços de tots aquests àmbits per fer més forta i compartida la nostra cultura amb la llengua catalana per estendard. I amb aquesta finalitat s’organitzen les mobilitzacions que esmentaves i les activitats de Joves de Mallorca per la Llengua. Que amb aquests actes sensibilitzadors multitudina-

ris es va crear una base prou sòlida per anar construint consciències d’identitat, ho demostra fefaentment la reacció ciutadana a l’allau d’invectives en contra del català que han marcat ignominiosament el primer any de govern de José Ramón Bauzá. Durant aquesta darrera etapa de l’autogovern hem assistit a canvis polítics cada quatre anys, des de 1999 fins a 2011, a canvis constants en la política lingüística, amb avanços i retrocessos constants. Sembla que no ha estat possible arribar a consensos entre les forces polítiques per fer avançar l’ús del català. Jo parlaria més d’avanços tímids i d’estancaments excessius. Fins ara, amb governs conservadors s’avançava poc, o es quedava en via morta, i amb governs progressistes s’avançava una mica més; no gaire, tanmateix. Els retrocessos es donen ara, amb la presidència de Bauzá que ha creuat claríssimament la línia vermella que marcaven els enunciats de la Llei de Normalització Lingüística. José Ramón Bauzà, com a president del Partit Popular de les Illes Balears, ha decretat la substitució lingüística i totes les administracions públiques de l’arxipèlag governades per aquest partit segueixen disciplinadament aquesta ordre. És a dir, és el Partit Popular que ha romput el consens que, fins ara i ni que fos de manera precària, s’havia establert quant a la normalització de l’ús del català. O per ser més precís, el Partit Popular que capitaneja José Ramón Bauzá, perquè no s’ha d’oblidar que les lleis marc que regulaven l’ús de la llengua pròpia a les Illes s’havien aprovat amb majories parlamentàries conservadores. Sens dubte, és la facció més retrògrada d’aquest partit la que ha trencat el diàleg i les enteses, i tira dret emparant-se en una majoria parlamentària que, indiscutiblement, no es correspon amb la

majoria social favorable a l’emancipació del català. Els darrers sis anys i mig, coincidint amb la vostra presidència, l’OCB ha crescut d’una manera molt important en socis i en presència territorial; ha inaugurat Can Alcover; ha posat en marxa iniciatives d’acostament als nous mallorquins; i ha organitzat campanyes de mobilització popular tan important com el Sus Mallorca, el Cafè per la Llengua o Mallorca m’agrada. Quin balanç en feis? El balanç no pot ser més positiu. Tots els socis ens en podem sentir molt satisfets: l’OCB, tot i les dificultats econòmiques que pateix ara mateix i els intents per desacreditar-la segueix sent l’entitat civicocultural de referència a l’arxipèlag. Amb Can Alcover d’ambaixador, hem demostrat que val la pena lluitar fins a l’extenuació per l’ànima de les nostres illes. Les tres grans campanyes que has esmentat han servit, primer, per amplificar el missatge d’autoestima integrador i compartit; i també per congregar més actius i complicitats en la tasca irrenunciable per dignificar el país i la seva gent. Hem treballant molt i de valent, i gràcies a aquest esforç constant podem presumir de pertànyer a una entitat que

ofereix el millor dels seus socis per prestigiar la nostra llengua, la nostra cultura, i per enaltir i ennoblir els trets que ens caracteritzen com a poble enmig de la mar. Hem parlat molt del passat, però, per acabar, quina pensau que hauria de ser l’Obra Cultural Balear del futur? Essencialment la que ha estat fins ara: una entitat independent de tota opció política amb l’objectiu ben clar, permanentment connectada amb la realitat, i tostemps al servei del país. Seguir esforçant-se per augmentar els suports personals, la xarxa territorial i el gruix de voluntaris i dinamitzadors. Dissortadament, l’estatus de la llengua nostra no és ni el desitjable ni el que li correspon per ser la històrica. Per això, almenys en el futur més immediat, haurà de seguir sent la força sensibilitzadora i mobilitzadora necessària per mantenir enarborat l’estendard de tot allò que ens personalitza com a poble. Haurà de seguir treballant a fons la conscienciació i la reivindicació, sabent de cert que cap esforç no ha estat, ni és, ni serà balder. Cinquanta anys de vida ens diuen que la realitat sociolingüística actual de les illes seria molt pitjor sense l’acció esforçada de l’OCB.

Opinió: Margalida Zuazaga Vich

Seguirem parlant del nostre recent Papa Francesc? Segons he llegit que si va triar aquest nom de dtr-se Francesc va ser perquè després de superar els dos terços, el cardenal Clau-

dio Hummes, el va abraçar i li va dir “No te descuidis dels pobres”, llavors pensant en Sant Francesc d’Assís va agafar aquest nom. Finalment, va parlar de guardar la creació i dinteressar-se per tots i cada un amb amor, també va demanar a qui allà hi havia, que resassin per ell. Des del primer moment, el Papa latinoamericà ens va impressionar amb alguns dels seus gestos, com és seguir amb el mateix crucifixe que duia abans o d’emprar unes sabates negres gastades, en lloc de dur les vermelles que duien els seus antecessors. És un home que viu l’evangeli amb especial profunditat, sencillesa, austeritat i alegria. Dels seus discursos, podem adivinar, que desitja una església més pobra, més evangèlica i servidora de la humanitat, deixant a un costat, els triunfalismes humans. Ja he acabat i tot això és part del que amb gust vaig llegir.

XIIena Festa a Ruberts Associacióde veïnats de Ruberts

El passat dissabte 27 d’abril, darrer dissabte del mes i com ja és costum en el llogaret, després de dotze anys, l’Associació de Veïnats de Ruberts, tot i els ruixats i les brusques, celebrà la seva festa, però en lloc de fer-ho, com sempre, a la Plaça, en aquesta ocasió, pel mal temps, s’hagué de traslladar dins les instal·lacions de l’edifici anomenat “Es Convent” o “Es TeleClub”, anomenat així per les dues funcions que s’hi dugueren a terme al llarg de la seva història. Un any més, la festa no deixà de banda el seu caràcter reivindicatiu, pel que fa al desig de preservar i protegir el nucli rural, declarat bé d’interès cultural ja fa anys, aspecte que no es pot passar per alt i que ha de servir de marc en el qual no es permetin les intervencions que ataquin el conjunt del patrimoni històric; per la qual cosa, és neces-

sari insistir en què l’Ajuntament, entre d’altres punts, doni compliment, amb la urgència que pertoca, a la demolició dels fonaments que s’han d’enderrocar i que esperam sigui abans de les festes de la nostra patrona la Mare de Déu del Carme; no fos cosa, arribats el mes de juliol, encara ens trobem en el mateix punt i coma, quan el que s’ha de fer és posar un punt i final. Retornant a la festa, devers les cinc de l’horabaixa, dins “Es Convent” s’anaren preparant les llesques de pa amb sobrassada i botifarró per convidar a la berenada que es faria a les 19.00 h., mentre que també s’anaven organitzant els tallers de dibuix per als més petits. De les 18.00 a les 19.00 h els infants varen ser els protagonistes i cap a les 19.40 el relleu passà a mans de “Los Estupendos Bur-

ruños” una agrupació molt peculiar i divertida que, amb el seu entusiasme, entrega, professionalitat i gran sentit de l’humor, aconseguiren que la pluja no apagàs la festa. Des d’aquests línies, volem agrair públicament tots els suports rebuts, tant dels socis, que hi participaren activament, com de tots aquells col·laboradors que, de manera totalment desinteressada ens han donat un cop de mà al llarg de tots aquests anys; també agraïm a l’Ajuntament de Sencelles facilitar-nos la infraestructura sol·licitada. Gràcies a tothom per fer-nos costat i per venir-hi, encara que plogui!.

Actualitat de Sencelles Guillem Zuazaga Llabrés

Pluges

Temperatures  17,6  17,4  17,2  17  16,8  16,6  16,4  16,2  16  15,8

100  80  60

Pluges

Temperatures  40  20  0  Març

Març

Abril

Tª Mit

Mitjana de la Tª màx

Tª màx abs.

Mitjana de la Tª min

Març ‘13

16.5

22.04

10.95

Abril ‘13

17.56

22.96

25.2 (Dia 30) 29 (Dia 18)

6 (Dia 3) 9.1 (Dia 7) 254.5 128 151

12.06

PLUGES

Litres Gener – Abril 2013 Litres Gener – Abril 2012 Litres Gener – Abril 2011 Dades corresponents al poble

Març 43.5 57 25 65.5

Poble Sa Rota* Son Boi** Biniferrí

* Toni Zuazaga

Abril 81.5 88 59 115.5

**Lluís E. Zuazaga

Tª mín abs.

L / m2 43.5 81.5

TOTAL 125 145 84 181 ***Maria Llabrés

FASES LUNARS Maig Juny Juliol Agost

Lluna Nova 10 8 8 6

Quart Creixent 18 16 16 14

Lluna Plena 25 23 22 21

Quart Minvant 2 i 31 30 29 28

Andreu Sunyer, de vins Ca Sa Padrina La nostra empresa és tant petita petita que no dic que té un celler sinó un porxo! Joan Florit i Horrach

N’Andreu de can Tano va tot enfeinat perquè a la fira del vi de Pollença va fer contactes i el mateix dia que ha quedat per fer l’entrevista també té una visita concertada. Es tracta d’un grup que vol visitar les seves instal·lacions i hi faran un pa amb oli. El tema de les relacions públiques l’embossa un poc, haver de posar-se per fer fotos li cau tort ja que diu que no és gaire fotogènic, ell voldria dedicar-se al conreu i a vinificar i que la part de vendre ho dugués un altre... amb l’ajuda del seu fill Guillem, arriba a relaxar-se i a amollar-se contant la seva curolla per les vinyes i els vins. Com va començar Vinyes i Vins Ca Sa Padrina? L’any 1999 vaig fer un curs de la Fundació Universitat-Empresa sobre introducció a la viticultura i l’enologia, i en acabar-lo, amb un company del curs (el metge Jesús González), vàrem tirar endavant aquesta aventura de muntar el nostre propi celler. L’any 2009 li vaig comprar la seva part de l’empresa i ara és tota nostra. És per això que a les etiquetes on abans sortia l’escrit González-Suñer i ara hi posa Suñer-Bibiloni.

Però hi havia antecedents familiars? Sí, la meva família de can Tano sempre havia fet vi per a consum personal i una mica més. L’empresa que muntàrem era, però, per dedicar-s’hi d’una manera més professional i amb la tècnica moderna. S’ha de tenir present que el concepte de vinificació antic és incompatible amb les condicions

actuals. Els sistemes usats pels padrins ara no servirien perquè el que s’estila és fer un control molt rigorós de la fermentació. Cosa que abans no passava. La meva família té molta tradició de fer vi com és el cas de manera general a tot Sencelles. Jo moltes de vegades dic que no som conscients de la importància que ha tengut al llarg de la història el conreu de la vinya dins Sencelles, on és una activitat molt arrelada. A vegades no hi donam importància però basta veure el gran nombre de cellers que encara hi ha a les cases del poble. És un motiu d’orgull que fins i tot vàrem exportar a França, quan allà hi havia la plaga de fil· loxera, i això que França sempre ha estat una potència mundial en temes de vins. Tu que ets professor, quan et va pegar la curolla pel món del vi? A mi em ve de família. Ja he comentat que sempre havíem fet vi a ca nostra. Som un sentimental i quan vaig heretar les terres de la meva família, jo que ja tenia la vida encaminada com a professor, em vaig haver de plantejar moltes de coses: què faig? Xap la finca, la parcel i ho ompl de ciment fent 10 xaletets per vendre, o continuu amb la tradició familiar amb la producció de vi i apost per la verdor del camp? Si ara mirau tota aquesta verdor de les vinyes és evident quina opció vaig triar. Es tracta d’un petit negoci? I tant!. Jo sempre dic que no tenc un celler sinó un porxo perquè és un petit negoci. És una empresa familiar encara que de cap a cap d’any hi hagi dos empleats que hi fan feina. Solem produir, en funció de com ha anat la collita, entre

Sencellers amb iniciativa 20.000 i 25.000 botelles de vi negre, unes 7.000 de vi blanc, que enguany s’ha venut tot, i del rosat, com que era la primera vegada que ens atrevíem a comercialitzar-lo, les 1.000 botelles que vàrem treure, també fa estona que s’han esgotat. És una explotació bàsicament centrada a Sencelles? Sí, totes les nostres terres, unes 10 hectàrees són totes del terme de Sencelles. Tenim vinya a la Caseta Nova de Biniali, a l’Hort de ca sa Padrina de can Tano, a l’Hort de Prop i enguany en plantarem més a la zona de cas Brusquer i a s’Alqueria Roja. Quins vins produïu? Vàrem començar l’any 2000 amb un vi negre que l’anomenarem Mantonegro. Té un 60% de mantonegro, un 20% de merlot, un 15% de cabernet i la resta és una mica de syrah i callet. Encara el feim, però li hem hagut de canviar el nom a Montenegro, perquè resulta que ara un vi no pot tenir el nom d’una varietat de raïm si no té almanco un 80% d’aquesta varietat. La tipografia de l’etiqueta i el contingut és exactament igual, però ara hem hagut de variar el nom de la marca. Per cert, el del 2012 és excepcional de bo que ha sortit. L’any 2010 vàrem treure al mercat el nostre primer vi blanc. És el Mollet que està fet amb vi provinent de ceps de premsal blanc (també anomenat moll o xarel·lo) i chardonnay El primer rosat que hem tret amb la collita del 2012, l’anomenat Rosat de Ca Sa Padrina, s’ha venut molt bé, i té bàsicament merlot i mantonegro. Totes aquestes marques són amb les etiquetes de la Denominació d’Origen Binissalem-Mallorca. Ara amb la crisi, hem hagut de treure

una línia més econòmica, d’igual qualitat, simplement que és és un vi negre més senzill, que no ha passat per bóta i que està fet fora de la normativa de la D.O. És el vi de taula de tota la vida, el que venem aquí a la gent que ve amb el seu barralet o el que venem embotellat amb l’etiqueta Arrels. Ara també l’embotellam amb etiquetes personalitzades fetes a posta per negocis o particulars: és el cas del vi negre de Can Pep, del Molico, etc. On es ven la producció? La meitat es comercialitza a Mallorca. Un 20% es ven per Espanya. L’altre 30% l’exportam a l’estranger, bàsicament a Alemanya, al Japó, a Corea, als Estats Units i, ara darrerament, hem iniciat els contactes amb el Canadà i amb Rússia. Quin plans teniu per al futur? M’agradaria poder treure al mercat un vi dolç. Ja fa uns quatre anys que estic fent proves i cercant quina combinació de varietats convé més per trobar el punt exacte. Es-

per que les proves vagin bé i aviat el puguem comercialitzar. S’ha de tenir present que si a mi no m’agrada un vi, no surt al mercat. Fins que jo no trob que el vi està a punt, no el venem. Trobar el punt exacte del nostre rosat em va costar tres anys d’experiments però ha valgut la pena i ha tengut molta d’acceptació. A veure si tenim tanta sort amb el vi dolç! Heu tengut reconeixements? Darrerament n’hem tengut un de molt especial. En Ferran Centelles, sommelier del famós restaurant El Bulli ara ja tancat, ha muntat un club de vins anomenat wineissocial.com que es dedica a promocionar el vi. De Mallorca varen triar el meu Mollet 2012 i en fa molta de promoció. Al seu web el meu Mollet “és” el vi de Mallorca. M’han fet una compra impressionant perquè hi creuen de veres. Això m’ompl d’orgull. Com també trob que és molt destacat que un vi fet a Sencelles arribi fins a Corea! Veure les etiquetes escrites en coreà, a part de curiós, és molt satisfactori perquè demostra feina ben feta.