Sa Sella 133 by sasella

Centre Cultural de Sencelles_ Número 133_ Gener / Març 2013_ 2,50€

Curiositats Sencelles Per sa festa de Sant Antoni devers Sencelles es cantaven cançons, amb sa ximbomba, com aquestes Brot de murta m’envia ella que nom de femella té i jo li enviaré llorer que és mascle i bo per ella Sant Antoni de gener sou un des sants principals guardau-nos es animals i ses persones també. És un sant ben mallorquí per ell tenim un dobler no és artanenc ni pobler ni tampoc manacorí ni ciutadà ni algaidí i molt manco llubiner ara ben clar, ho he de dir, Sant Antoni és senceller A l’amo i a sa madona es molts d’anys volem donar que l’any que ve estigueu bona

i noltros poguem tornar. Sant Antoni de Viana dia desset de gener venturós s’homo que té sa dona que no l’engana

Martí Cirer de ca’n Garrit

Curiositats sencelleres En es final des carrer d’Antoni Maura (abans era es carrer des Mercat), es es punt que se desvia cap a sa carretera de Costitx, s’hi troba sa creu de can Maví, que sense cap dubte es sa més arquitectònica i més antiga que tenim a n’es poble de Sencelles. Referent a n’aquesta creu, s’hi cantava aquesta preciosa i trista cançó. Creueta de can Maví que ho ets de desgraciada jo hi tenia s’estimada malalta i s’hi va morir.

Activitats d’Es Pou Major

Dia 17 de març un bon grapat de Sencellers i Sencelleres ens dirigírem cap a Ses Coves d’on començàrem una caminada que ens duria fins a l’indret més alt de Santa Eugènia, on hi ha el Monument del Sagrat Cor a on férem la primera aturada per berenar una mica. El dia estava tan clar que es podia veure la Serra de Tramuntana tota enfarinolada, tot el pla de Mallorca ben verd de la pluja dels dies anteriors i fins i tot es veia la silueta del Puig de Sant Salvador de Felanitx, just a l’altra punta de l’Illa. Del Monument baixàrem fins a Santa Eugènia i agafàrem el camí de Ses Olleries per pujar a la Cova de Lourdes a on ens aturàrem a dinar i a descansar un poc, després de pujar més de cent escalons. Després d’una

horeta seguírem cap a Ses Olleries on, un poc abans d’arribar, agafàrem un camí que ens tornà fins a Ses Coves a on dedicàrem un aplaudiment al nostre guia Miquel, un teujà que ens acompanyà desinteressadament amb la seva cusseta Moka. Moltes gràcies!.

Maria Cristina Soler i Escalas

Edita: Centre Cultural de Sencelles

Redacció: Joana Ferragut i Fiol Joan Florit i Horrach Jordi Llabrés i Sans Guillem Mut i Llabrés Maria Vich i Cirer

Impressió: Gràfiques Rubines, Binissalem

Col·laboradors: En Barramot Biblioteca Municipal Joan Bover i Serra Escoleta Municipal Imatges Estudi Sebastià Martí Cirer Miranda Miret i Mairata Associació Pou Major OCB Senceles Maria Cristina Soler i Escalas Associació Tia Xiroia Antoni Vallès i Perelló Guillem Zuazaga i Llabrés Margalida Zuazaga Vich

REVISTA SA SELLA sasella@hotmail.com C/. Església, 3 07140 Sencelles (Mallorca)

Coberta: Mamelletes de Santa Àgueda. Depòsit legal: PM-400-89 Els artícles d’aquesta revista expressen unicament l’opinió dels propis autors.

Parròquia de Sant Pere de Sencelles

Carta Aquest passat dia 13 degener vàrem tenir l’ocasió de partir de vitage a la històrica ciutat de Granada. Vos vull afegir que així com a Sencelles es nota un fort aire da sa història de sa Mare Superiora Sor Francinaina, per aquestes terres es poden sentir ambients moriscos, ja que per qualsevol lloc que un visita surten fests històrics que ocurriren ja fa més de vuit dies.

Margalida Zuazaga Vich de ca’n Pou

Per un dels pobles que passàrem se’ns va dir que aquí hi havia hagut es moment de sa rendició dels moros i d’aquella frasse tan anomenada que va ocórrer quan sa mare del rei Boaddil li va dir: “Llora como mujer, ya que no has sabido defender como hombre”. Vos parlaré d’una breu aturada que férem al poble de Valderrubio. Aquí vàrem conèixer sa casa a on va néixer es gran poeta Federico García Lorca: interessantíssima s’estada i es fet de conèixer sa seva tràgica història. A jo m’agrada sa poesia i va ésser preciós poder saber encara més d’aquest gran home que no va ésser reconegut per sa seva vàlua. També... Coves de Nerja, Cartuja, la Alpujarra, Almuñécar... en una paraula, varen ésser 5 dies apretats i que vàrem aprofitar bé tots, amb molt d’interés.

Els nins i nines de l’Escoleta sortim a descobrir Sencelles...

Jana Suau Coordinadora

Amaneix, surt el sol, els nins esperen impacients. Es preparen: es posen les jaquetes, agafen tot el necessari i es posen en fila davant la porta de l’aula esperant el moment... Avui sortim! Quina aventura ens espera? Cada sortida és diferent, plena de sorpreses, hi ha dies que ens trobem amb un conegut que ens conta qualque anècdota o ens mostra el que està fent. Altres dies ens topem amb qualque animal i l’examinem de dalt a baix, inclòs hi ha sencellers que ens obren les portes de casa seva i ens conviden a agafar taronges dels seus arbres, a menjar una galeta, a observar les plantes del seu jardí o a jugar una estona al seu pati. Sencelles és una meravella per als sentits si l’observem amb els ulls ben oberts, veiem i observem la natura, un arbre és de color verd a la primavera, groc a la tardor… Manipulem i experimentem quan toquem, ensumem una flor, collim una pedra, juguem amb la terra.

Acceptem les nostres limitacions i intentem superar els nostres reptes: un infant vol pujar damunt un munt de terra, patina, ho intenta una altra vegada, uns s’aturen, altres, ho segueixen

intentant fins arribar, et miren, necessiten la teva aprovació. Les seves mirades i tot els sentiments que expressen en aquell moment són molt enriquidors, tant per ells com per a nosaltres. També aprenem conceptes: els nins es fixen amb tot; si a la paret hi un forat amb forma de triangle, rodona, una pilota que esta enfilada, un cotxe que està espenyat... són autèntiques esponges. Anem el mercat veiem els caixons de fruites, verdures ..., tot això resulta molt més profitós que treballar-ho damunt una fitxa: aferrar un gomet el plàtan que és de color groc. Així toquem la realitat amb les mans. Sortim i anem a veure els animalets que tenim el nostre entorn: els porquets, les gallines, els cavalls, un moixet, un canet... Anem a veure a la gent gran del poble a la residència, cantem, ballem, compartim emocions i sentiments amb tots ells. Veure les expressions i les cares dels nostres padrins i infants és meravellós, són moments màgics que s’han de viure. També anem a jugar al camp de futbol, correm, pugem, ens enfilem i ens relaxem a la gespa. Veure gaudir als infants a la vegada que aprenen és la nostra manera d’educar... Quin sentit té ensenyar alguna cosa als infants que poden aprendre per ells mateixos?

Noticiari i multitudinària inauguració del nou negoci de can Pep forndegustació que agafa el relleu a la tradicional botiga i forn de can Pep. Dia 12 de gener la parròquia de Sant Pere va organtizar les tradicionals beneïdes d’animals per la festa de Sant Antoni a Sencelles. Dia 16 de gener, revetla de la festa de Sant Antoni, va ser el torn al fogueró i torrada a Biniali.

Agència de Selleters

Enguany la sibil·la de la parròquia de Sant Pere fou interpretada per la jove integrant del Cor Francesca Comas. El 27 de desembre la delegació de l’Obra Cultural Balear de Sencelles organitzà un acte a l’aula polivalent de l’escola nova per celebrar el dia de l’Estandart. A finals de desembre un grup d’usuaris afectats per la constant interinitat del metge titular de Sencelles va iniciar una recollida de firmes demanant l’estabilitat del metge de capçalera que havia de substituir Maria Isabel Belarte, que estava de baixa per accident des del mes d’abril. La notícia va sortir publicada al Diario de Mallorca de dia 27 de desembre i el dia següent ja anunciava Ib-salut davant les càmeres d’IB3 que el problema s’havia resolt. La població amb residència dia primer de gener al nostre municipi, segons dades oficials del INE de 2012, és de 3,187 persones de les quals 1565 són dones i 1622 homes.

Dia 5 es va produir la vistosa arribada de la caravana dels Reis d’Orient al nostre municipi. Dia 6 de gener hi va haver l’exitosa

Dia 18 de gener a les 20 hores es va encendre a la plaça Nova el fogueró que cada any organitza la delegació local de l’Obra Cultural Balear. Hi va haver torrada, vi i ximbombada. La Penya Ciclista Sencelles va fer entrega de la quantitat de 1529,39 euros de la Marxa Ciclista Solidària VaportiNacho celebrada el passat mes de desembre. La donació es va fer a la Fundació Marathon que es dedica a investigar els medicaments necessaris per erradicar el tumor cerebral. Dia 20 de gener va ser el dia elegit per la parròquia de Sant Cristòfol per celebrar les beneïdes d’animals de companyia a Biniali. Dia 26 de gener es va fer la tradicional capta de la quintada de Sencelles. Passaren com és costum la gerra de casa en casa recollint les aportacions dels veïnats. A finals de gener es va saber la quantia del pressupost encarregat per la Sala de Sencelles per acomplir amb l’obligació d’efectuar la demolició de les obres inacabades dels quatre adossats de Ruberts. L’esbucament de les estructures il·legals costarà 76.000 euros.

A finals de gener varen començar les obres de l’entrada posterior de can Grau que dóna pas al local d’esplai de la tercera edat. Els treballs de substitució de la teulada i d’adequació de la porxada varen durar fins a mitjan de febrer. Les festes de Santa Àgueda varen tenir enguany una durada més llarga com a conseqüència que s’aprofità el cap de setmana d’abans i el de després del 5 de febrer per incloure-hi actes. Entre les festes destacà la performance de Sheela Gathright i Stephan Rademacher amb el títol Galeta de la Sort, la representació del monòleg de Toni Gomila Acorar, l’espectacle familiar Creative Commors a càrrec de Te a Tres, la trobada de gegants i caparrots que va haver de fer-se a cobert al Poliestportiu degut al mal temps, etc. Dilluns dia 4 febrer els voluntaris de la Fundació Deixalles féren una recollida de roba usada pel sistema porta a porta a Sencelles. Divendres dia 8 de febrer, al saló d’actes d’Es Quarter a Sencelles, es va fer la presentació del llibre “La revolta dels enllaçats” de Tomeu Martí i Florit, que comptà amb la participació de Joan Colom, de Joves del Pla en Marxa, i de l’autor. També s’hi va fer una xerrada de presentació del nou projecte de ràdio Ona Mediterrània. L’organització de l’activitat fou de l’OCB de Sencelles.

d’automaquillatge, punt de calça a cuina mallorquina antiga. Dijous dia 14 febrer hi va haver una visita de la unitat mòbil de la germandat de donants a la Unitat Bàsica de Salut Sor Miquela per facilitar la donació a Sencelles. Dia 18 de febrer es va fer la inauguració oficial del pont del camí de Montuïri a la zona de sa Torrentera que ha costat 260.000 euros pagats pel govern balear. Les festes de la Beata Francinaina enguany varen tenir unes quantes novetats. Es va fer la inauguració d’un panell ceràmic just al costat del nou pont sobre el camí de Montuïri a la zona de Sarissal, es va córrer una cursa des del Convent fins a Sarissal, la benvinguda la féu sor Margalida Casasnovas com a preludi de la 44ena edició de l’ofrena floral, una nova edició del bingo solidari, etc. Dissabte dia 2 de març hi va haver durant tot el matí a la plaça Nova

Dia 9 de febrer es va celebrar a Biniali la festa de Carnestoltes pels carrers i places del poble. L’acte fou molt animat i participatiu. A mitjans del mes de febrer començaren diferents tallers d’educació d’adults de la Mancomunitat. A Sencelles es podia fer des de taller

un Mercadet d’Oportunitats i de Segona Mà durant tot el matí. L’acte va tenir l’animació del grup local de batucada. Ho organitzaren el Mercadet Solidari i l’Ajuntament de Sencelles. Dia 11 de març l’agrupació socialista de Sencelles organitzà una xerrada sobre les retallades en la llei de Dependència. L’acte es va fer al casal de ca’n Grau.

Fan una campanya per promocionar el xot de Sencelles

L’Associació de Pagesos de Sencelles va llençar una campanya a principis de març per promocionar i incentivar el consum de xot criat al nostre municipi. Coincidint amb la proximitat de les celebracions de Pasqua, quan és tradicional l’augment del consum d’aquest tipus de carn, l’esmentada entitat va fer una promoció per incrementar la comercialització de les vendes directament des dels associats. L’Assaociació de Pagesos de Sencelles és una entitat constituïda durant la primavera del any passat que reuneix a empresaris que utilitzen en els seus productes matèries primeres procedents de l’agricultura o la ramaderia de Sencelles.   L’iniciativa compta amb el suport de l’ajuntament ja que a part d’incentivar les vendes dels productors locals també s’ha implicat als comerços de la vila.  Entre els projectes futurs de la entitat hi ha la d’es-

tendre la campanya de promoció a d’altre tipus de productes agroalimentaris elaborats en el municipi com poden ser farines, mel, oli, vi, patés, sucs, pastes, verdures, hortalissa, fruites, etc. En vistes a aquest objectiu ha creat i patentat el logotip i la marca “Fet a Sencelles” que identificarà mitjançant un adhesiu l’origen local dels esmentats productes. La intenció també és la de disposar pròximament d’una pàgina web on poder fer les comandes de manera directa al productor encara que la recollida de les compres es faria als comerços adherits a la campanya.

Esquitxos de temps passat (IV) 31 de desembre 1831. A la “botica” del Carmen se despatxava un elixir de llarga vida, segons una recepta conservada de molts de segles a la família del Dr. Fermuiz, metge suec “y con provecho”. El seu padrí va viure 130 anys, el seu pare 112, la seva mare 107. Ell mateix 104 i va morí a conseqüència d’una caiguda d’un cavall. El primer que la va tenir a Mallorca fou el Dr. Nicolás Prats. 24 d’abril de 1832. És abolida la pena de mort a la forca i substituïda per la de garrot. (1) 30 d’agost de 1832. Epidèmia de paludisme i seguia a final d’any, i va provocar prou defuncions. 10 d’octubre de 1832. Se observó en nuestro hemisferio una prolongación notable del crepúsculo, de modo que a la hora en que los otros días se encendían las luces, en este se podía trabajar y leer sin ninguna dificultat. Any 1833. El Governador va prendre mesures sobre els banys de mar. Els homes i les dones havien d’estar separats uns dels altres. Amb multes de 12 sous(2) a la primera infracció, i 30 sous si repetien. Any 1835. A Mallorca hi havia molt de rebombori entre Isabelins i Carlistes, sobre tot a Manacor, entre els partidaris de n’Isabel II i el pretendent al tron, el seu tio Carles Maria Isidro de Borbón. Ja sabem tots com va acabar. Any 1835. Va sortir a llum una Gramàtica de la llengua mallorquina, escrita pel Dr. D. Juan José Amengual, advocat. 22 de febrer de 1837. Bando del Gobierno Superior político,

Qui no se conforma és perqué no vol. La qüestió era donar branca! 2 Moneda antiga mallorquina, corresponent a la vintena part d’una lliura.

ordenando se hablase el castellano en las escuelas públicas (de ses privades no diu rés) e imponiendo la llamada pena del “anillo”(3) a cada alumno que no cumpliera lo mandado.(4) 19 desembre de 1837. Se van partionar els termes dels municipis de Binissalem i Sencelles. 6 d’octubre de 1838. Va morir el Dr. D. Bartomeu Llabrés i Amegual, prevere i rector de Sencelles. També havia estat rector del col·legi de la Sapiència de Palma i rector del poble de Campanet. 23 d’octubre de 1838. Es va fer públic la circulació de sous mallorquins de falsa llei del any 1812, i assenyalant les diferències que les distingien dels legítims. Autoritzava el fidel contrast a D. Tomás Cusdieri per poder rompre i inutilitzar els que li presentessin. 27 de desembre de 1838. Palma tenia una població de 41.094 ànimes. 30 de desembre de 1840. Palma tenia una població de 40.405 ànimes. La població total de Mallorca era de 171.134 habitants. Gener de 1842. En 6 de enero nevó bastante en Mallorca, casi entera, y el 7 amaneció igualmente calles, tejados y montañas cubiertas de nieve. La Riera subió hasta el puente de Santa Catalina algunos días, el 8 nevó y llovió, siguió un frío extraordinario hasta el 22. Abril de 1842. A principios de abril lluvias contínuas. El 7 y 8 nieve y

Maria Vich i Cirer

frío en extremo.

9 3

No he pogut saber quina classe de càstic era. 4 Això de“españolizarnos” ja les ve d’enrera.

Cartes al director Antoni Vallés i Perelló

Un parell de revistes cap enrere recollia uns fragments d’un dels diaris mallorquins que fa molts d’anys tingué una gran anomenada: “L´Ignorancia”. Amb un format parescut aparegué l’any 1886 un setmanari anomenat “La Roqueta“ i que amb un to desenfadat ens donava una visió molt clara, a vegades humorística de la Mallorca d’aquells anys. De les distintes seccions he recollit dues cartes publicades el 20 d’agost i el 8 d’octubre de 1887 i que exactament com varen esser publicades estan reproduïdes a continuació. Palma 22 Octubre de 1881 Margarita eres mi pacion entera que en luminas mi corason que en el mun do vivo por ti pero te di go Margarita que yo me gustaría tener una prueba fuerte de amor que yo me parese que ya tienes de miya y te curo que si me marcho en el servisio te sere constante asta la muerte porque Dios me a destinado que ten go de ser tu es poso dentro de 5 años mas nos juntaremos para vivir eternamente en la gloria porque y te doi palabra de onor que te sere firme hasta la muerte yo soi pobre pero tengo buena onrades si margarita sin ti no puedo vivir porque es nuestra carrera una istoria que la pueden contar por que des de que Dios nos a dado conocimiento nos amamos y nos amaremos pero te pi do un favor que me escribas en binisalem por que yo no podre es tar sin con testacion porque el leyer una carta tuya me da mil años de vida. Sin mas de par ti cular recibe to do el corason y cariño de tu amante que lo es. J.R. Barcelona 21 de Julio de 1887

Mimas apreciada madre: sabras como soi resibida vuestra carta por el conduto den Tofol de cala Tia fransinaina y me soi ale grado mu choque todos los de la caza sean buenos por aquí también somos bien buenos los tres que mos marchemos guntos del pueblo menos en Tià de can china que se caio del bastimento del cuartel y se rompió una perna a Dios gracias Andemas sabréis como como ay er me regonosieron y me dijeron quera nutil y me fue en el ospital io no se porque soinutil porque no tengo echaraca al hospital estoi bien bien ago mas que pasear y fumar. Me soi alterado tan bien de lode la burra lo que mea puesto mucho triste nunca una des grasia es sola io en el servisio y la burra que sea muerto; A la Tonina le diréis que con una carta que le escrivire oih i asiran tres las cartas que li aure escribido y ella no mea constestado masque a dos haver que ase que no mescrive mas que de lo que me dice mier mano sobrel nombre que pondría al quisón que la perra aecho a io me aparese que ya que su madre es Triga ponerle Trigo es lo mejor. Sinmas vos dire que soi ale grado mucho como vos podréis afigurar de que el zerdo de cada dia se vuelva mas ombre aver si por esta parte seremos mas sortosos y podremos al manco matar un buen puerco. Que lo soi Miquel P.D. Dareis espresiones a mi ermano i a la Tia fransinaina y al conco

en pera y a mi prima y a Juan de cas batsol y a los de can china y ato dos en parti cular y vos las resibireis y un abrazo de vuestro higo que vos quiero mucho que lo soi Miquel No vos des cuidéis de poner me el sello dentro de la carta por que a Barselona no vos podeis afigurar lo caros que van, que lo soi Miquel Esper que vos hagin agradat i que la respiració no vos hagi donat un susto.

Imatges d’ahir La imatge que avui presentam és bastant curiosa. Se tracta d’una multa que i posaren a na Jerònima Llabrés Llabrés per no dur la placa de matrícula a la seva bicicleta. La quantia fou de 50 pessetes, que en aquell temps, l’any 1964, ja devia ser elevada. L’amonestació ha estat amablement cedida per na Jerònima Llabrés Llabrés.

Son Prim Petit Celler Els nostres vins són de la màxima qualitat possible Joan Florit i Horrach

Son Prim Petit Celler és el nom de l’empresa de vins de la família de can Queló. Les seves instal·lacions estan radicades des de l’any 2003 al costat del Serral del Vent i de la desviació cap a Jornets, a la carretera de Sencelles a Inca. En Marc Camand és el responsable d’exportació del celler. És un apassionat del món del vi que viatja per tot el món promocionant vi produït a Sencelles. Quan va començar el celler de Son Prim? La nostra empresa és un celler familiar que ha fet vins des de sempre. Va ser fa 20 anys però, quan en Jaume Llabrés de can Queló, el propietari, va haver de decidir què feia amb les vinyes heretades de la família: continuar o arrabassar. Va decidir tirar endavant. En un primer moment veníem la verema a d’altres cellers i només ens quedàvem una petita part per fer una mica de vi per a consum propi o per compromisos. Devers l’any 2000 varen decidir donar un enfocament diferent al negoci amb una mentalitat més empresarial. Tot això va quedar materialitzat l’any 2003 en edificar la nova nau que fa de celler i d’aquesta manera entrar de ple al món de la indústria del vi. D’on surt la vostra verema? Actualment tenim en explotació unes nou hectàrees de vinyet repartides entre dues finques dins del terme de Sencelles: Son Prim i Binifuell. N’hi ha que ja estan en ple rendiment però en tenim un tros que és sembrat novell i encara no ha produït mai. Són uns sementers que podrien produir vins inclosos a la denominació d’origen Binissalem-Mallorca, com la resta de terres de Sencelles, però no hi estam inscrits.

Per quin motiu? Perquè no ens interessa la seva normativa que és molt rígida. Nosaltres apostam per la qualitat i això ha de ser amb varietats i proporcions que no són acceptades pel reglament de la denominació. És per tot això que comercialitzam amb l’etiquetat de Vi de la Terra-Mallorca que encaixa més amb la nostra filosofia. Com definiries els vostres vins? El nostre principal objectiu és elaborar els vins que a nosaltres ens agrada beure. Lluitam i feim bandera de la qualitat. Actualment produïm sis vins diferents en funció de la casta de raïm. En un primer moment vàrem començar fent vins amb una sola varietat. Va ser una aposta personal en el nostre començament quan en realitat ningú optava per aquesta estratègia. Així comercialitzàrem amb molt d’èxit Son Prim syrah, Son Prim cabernet, Son Prim merlot. Després també hem elaborat un vi amb una mescla de diverses varietats que l’anomenam Son Prim Cup que és un vi negre amb un cupatge fet amb raïm de ceps mantonegro, cabernet sauvignon i merlot. A part també recentment hem elaborat el Son Prim Rosat i el Son Prim Blanc de merlot que és un vi especial. I què té de particular? És que és un vi blanc que prové d’una varietat de raïm negre, el merlot. Això vol dir que s’ha de tractar la verema amb molt d’esment. A aquest raïm se li dóna un tractament de luxe, amb un premsat molt suau, per impedir que

Sencellers amb iniciativa la pell obscura dels grans de raïm donin color al most i esdevengui vi negre. No el sucam al màxim per evitar el procés de tenyit i això implica que tudam molt de raïm per obtenir poc most. Si el premsàssim al màxim tendríem més quantitat però amb una qualitat diferent i sobre tot d’un color enfosquit que no és el desitjat. Ha de sortir un vi grogós pàl·lid, d’aspecte molt net i brillant. Consentim a perdre quantitat a canvi d’un most especial. On veneu els vins? Hi ha molta de gent que ve al celler, on hi som de dia per vendre i per fer tasts. Sobre tot feim un bon calaix durant l'estiu i als turistes que s'aturen quan van recorrent l'illa. Actualment un 50% de la nostra producció anual, que ronda les 90.000 botelles, es ven a Mallorca on som presents a les cartes dels millors hotels i restaurants. L'altra meitat ho exportam a fora Mallorca, sobre tot a Espanya, Estats Units, al Japó, tot Europa... en total tenim distribuïdors a tretze països. Anam molt a fires, com a Nova York, Boston... i a concursos com a Madrid, Brusel·les... per donar-nos a conèixer i vendre. Quin plans hi ha de cara al futur? La nostra màxima aspiració no és ser un celler gran sinó simplement ser com som ara, un gran petit celler, consolidar-nos i seguir fent vins de gran qualitat. Tenim un prestigi que hem aconseguit durant aquests deu anys de vida empresarial i volem mantenir el nivell. Som una petita explotació de quatre treballadors que formam un equip. Des de les primeres produccions hem anat aconseguint premis internacionals a cada anyada i hem de continuar, si un cas, voldríem obrir nous mercats a l’estranger. Som l’exemple que amb dedicació i feina, ho podem aconseguir tot.

El projecte de l’escola unitària de Ruberts Miranda Miret Mairata

Ruberts hagués tengut una escola moderna si no s’hagués produït el cop d’estat de 1936 Recentment ha sortit publicat el llibre “L’arquitectura Escolar de Guillem Forteza 1917-1943” basat en la tesi doctoral de Jaume Mayol Amengual per a la Universitat Politècnica de Catalunya. Aquest llibre, sobre l’arquitecte de l’escola graduada de can Bril, fa un repàs als edificis escolars que va dissenyar, i a part de sortir-hi els projectes desenvolupats durant la Segona República a Sencelles i a Jornets, també hi ha molt d’informació sobre el projecte que va preparar per a l’escola unitària de Ruberts que, finalment, no es va arribar a fer com a conseqüència de l’inici de la Guerra Civil. Aquest arquitecte va donar tot el seu material a la Societat Arqueològica Lul·liana, de l’arxiu del qual, el doctorand n’ha extret la informació. Reproduïm aquí l’apartat corresponent a dia 12 de març de 1936 que és quan estat datat el projecte per a l’Escola Unitària de Ruberts.

“Ruberts és un petit llogaret que pertany al municipi de Sencelles. Anteriorment ja hem vist el projecte de Jornets, un altre petit nucli de població que també es troba dins el mateix terme municipal. La organització d’un i altre projecte és similar. Recordem que el projecte de Jornets organitzava l’escola en tres volums diferents: l’aula, els serveis i l’habitatge del mestre. Doncs a l’escola de Ruberts succeeix exactament el mateix, les diferències entre un i altre projecte, rauen en la geometria del solar i la

seva orientació. El projecte de l’escola Unitària de Ruberts s’emplaça en una parcel·la allargada i estreta, disposada en direcció nord-sud. L’accés es realitza a través d’un camí veïnal que uneix Ruberts amb Lloret. Aquest camí delimita el costat sud del solar. Tal i com hem anunciat l’escola s’ordena en tres volums diferents respectant el modern binomi forma funció. El volum més alt es dedica a l’aula. És un cos de base rectangular disposat longitudinalment dins la parcel·la, lleugerament enretirat respecte l’alineació del carrer i cobert amb teula àrab a dues aigües amb els extrems amb tremujals. A continuació, seguint la direcció llarga del solar, s’hi disposa l’habitatge del mestre. Aquest segon volum és més baix, de base rectangular, de proporcions molt similars a les de l’aula i es cobreix amb teula àrab a dues aigües arribant fins als testers. Aquest segon cos, tot i tenir la mateixa amplada que el primer, no es col·loca alineat amb el primer, sinó que es desplaça lleugerament cap al costat dret de la parcel·la, creant una petita reculada i independitzant, encara més, ambdós volums. El tercer volum conté els serveis de l’escola. Aquest es col·loca a cavall entre l’aula i l’habitatge, a un lateral de la parcel·la, arribant fins a la mitgera. També es resol amb coberta inclinada de teula, a un sol vessant, en aquest cas

però, s’amaga rere murets de coberta, de manera que li donen un aspecte exterior de coberta plana. Per tant, l’arquitecte independitza les tres funcions de l’escola en tres volums diferents. A més les identifica resolent els tres volums amb tipologies de coberta diferents. Si observam la planta comprovarem com els petits moviments de dislocació i macla es realitzen amb una gran precisió. S’accedeix a la parcel·la després de superar una petita escala. Aquesta escala no es col·loca a l’eix central de la parcel·la sinó que es desplaça lleugerament cap al ponent. Un cop hem pujat l’escala a mà dreta ens queda el volum de l’aula, un volum que se’ns mostra pràcticament ceg, amb una sola obertura situada a la cantonada contrària a la del nostre accés, una obertura que si ens acostam a veure-la, comprovarem com es situa sobre la cantonada i gira cap a la façana perpendicular. En aquesta façana perpendicular, orientada cap a l’est, s’hi obren els cinc finestrals que il·luminen l’aula. Aquests cinc finestrals i l’obertura solitària de la façana que mira el carrer comparteixen la mateixa llinda i el mateix ampit, formats per una fiola prima que marcarà una lleugera ombra horitzontal sobre la façana. En tot cas, quan hem pujat l’escala i hem entrat a la parcel·la, ens trobam encarats amb un portal amb arc de mig punt. Aquest portal és l’únic que tenim a vista, per tant, és el d’accés. Aquest portal correspon a una de les façanes del volum de serveis. Aquest volum divideix la seva planta amb quatre quadrants, dos d’ells es destinen

a una porxada d’accés, els altres dos contenen un despatx i els lavabos, respectivament. Des de la porxada podem accedir directament a l’aula, justament per l’angle diametralment oposat a la cantonada il·luminada de la mateixa. Des de la porxada també tenim accés a un guarda-roba que es

situa en el petit espai resultant de la reculada de l’aula i l’habitatge. Finalment l’habitatge del mestre té l’entrada pel costat oposat a l’accés dels alumnes. La seva distribució es divideix longitudinalment en dues meitats. En una d’elles s’hi disposen tres dormitoris, en l’altra, la sala d’estar, el menjador, la cuina i un lavabo. En aquest projecte tornam a veure com elements constructius tradicionals conviuen amb un tipus d’organització més moderna. Les cobertes de teula, les cornises i els arcs conviuen amb les reculades, l’articulació volumètrica i la funcionalitat programàtica. La de Ruberts és una altra de les escoles que veurà frenada la seva construcció amb l’arribada de la guerra civil.”

Com conèixer a un del PP o la guia del “repepero”

Xavi Castillo sol interrompre els seus monòlegs, habitualment abarrotats de públic, fent una pregunta senzilla: “ací... algú del PP ha d’haver, perquè si no, ¡no me salen las cuentas!” A mi... “tampoco me salen las cuentas” I per tant, en aquest lliurament de la guia útil per a poder sortir al carrer sense que ens caiga la cara de vergonya vull parlar d’un dels fenòmens més estranys del, ja de per si misteriós, comportament humà. És un fenomen que no per estrany deixa de ser d’allò més habitual i que ens pot donar molta llum per entendre com hem pogut arribar a tenir el panorama polític actual. Si tenim en compte que la ideologia de dretes sempre intenta afavorir els sectors socials que controlen el capital i els recursos productius, com és possible que aconseguesquin majories absolutes malgrat que aquests sectors socials són, clarament, una minoria? Els últims estudis sociològics que s’han realitzat a tal efecte, demostren que un dels motius que explica aquest misteri és l’existència dels “re-peperos” (del PP, Però Pobre). Són una tipologia de persones humanes que desafien totes les lleis del trellat i de la lògica humana. Són persones de classe mitja-baixa, treballadors, assalariats de tota la vida i amb sous de merda que voten insistentment el PP. No s’ha de confondre els peperos (gent que vota al PP per defensar els seus interessos) amb els repeperos (que també voten el PP i ningú entén el perquè) és un grup molt mimetitzat dins la societat i a simple vista passen desapercebuts, però amb un poc d’atenció són fàcilment identificables. El primer que

necessitem per tal de localitzarlos és un senzill qüestionari com el següent: 1) Davant a qualsevol senzilla pregunta sobre l’actualitat política ells diran que de política no entenen, que són apolítics... Però tots curiosament tots votaran el PP (el que confirma la seva primera premissa que, efectivament, no entenen de política). 2) Si els preguntes què pensen dels casos de corrupció dels polítics ells contestaran que tots els polítics són igual. Pel contrari, la resposta serà molt diferent si el polític corrupte és d’esquerra. 3) Si els preguntes sobre l’atur i la situació laboral del país no tardaran gens a treure el recurrent tema dels immigrants. I és que, curiosament, sent ells uns “pobres desgraciats” (com som la majoria i en el bon sentit de la paraula) tenen una malaltosa animadversió per tots aquells que encara ho passen pitjor i tenen una situació molt més desfavorida. 4) Si després d’aquestes preguntes noteu una certa incomoditat, és normal, teniu en compte que aquesta gent són de la teoria que en aquesta vida és millor no significar-se. Clar que, gràcies a aquesta guia... Sels ha acabat els temps de l’anonimat. Una vegada identificat el subjecte re-pepero és important entendre a què es deu aquest inexplicable comportament i quines subratllat són les que el provoquen. D’entre totes, cal ressenyar les següents: La catarsis del llepaculs. Fenomen psicològic pel qual persones de classe mitja-baixa amb recursos econòmics limitats acaben pensant que si estan amb els qui tenen poder i diners... Alguna cosa se’ls aferrarà. I malgrat que mai no veuen el més mínim resultat

positiu al llarg de la vida, és igual i continuen recolzant els rics i poderosos. La catarsis del desgraciat. Aquest desviament psíquic està inversament relacionat amb l’anterior i, pel mateix procés mental que pensen que la riquesa es pot aferrar, també creuen que la pobresa es pot contagiar. Aquest és el motiu aquests subjectes desenvolupen una malaltosa animadversió per aquelles persones que encara són més pobres que ells com marginats, immigrants etc. De la convivència d’aquestes dues catarsis en la psique d’aquests subjectes es deriven actituds com les de menysprear l’ensenyament públic i voler dur els seus fills a col·legis privats o concertats, parlar als seus fill en castellà malgrat que els pares siguin catalanoparlants, arremetre amb ràbia contra polítics de partits d’esquerres que tenen una situació econòmica superior a la d’ells... També pateixen de la síndrome d’Estocolm, ja que es troben millor si donen el suport a aquells que de seguida que pugen, i gràcies als seus vots, retallar els seus drets, enduriran les condicions laborals i els fotran tot el que pugen. Però ells contents i pagats. També ha hi sociòlegs que veuen certes influències de pràctiques masoquistes que més enllà del sexe volen gaudir inflingint-se dolors socials i econòmics. Però aquesta no és la meva especialitat i no tinc molta informació al respecte. Amb tot això ja sou capaços de localitzar als repeperos i reconèixer-los. Xavi Castillo. Articles manllevat a la revista Ressò de Campos, nº 228, del gener 2013.

ES RACÓ DE SA CUINA Maria Vich i Cirer

Escopinyes amb nata i formatge La recepta d’avui és molt fàcil de fer, i molt gustosa. Si teniu convidats i voleu quedar bé, amb aquestes escopinyes (almejas) d’aperitiu, triomfareu!

Ingredients: (per 4 persones) 1 kg. d’escopinyes. 200 g. de formatge roquefort, o el que vos vagi de gust. 200 g. de nata líquida per cuinar. ¼ part de una ceba mitjana. Juevert. Sal, pebre bò, un all i llorer.

Preparació: Posar ses escopinyes amb aigua freda i un grapat de sal unes dues hores. Una vegada que han tret s’arena, passar-les per aigua un parell de vegades i trabucar-les dins d’una olla amb un all xafat i una fulla de llorer. Tot d’una que s’hagin obert, apagar el foc. Rallar la ceba ben fineta i posar dins una greixonera de test, amb el foc molt lent. Quan sigui transparent, afegir-hi la nata líquida, el foc ha de seguir molt baix, el pebrebò, el formatge i un poc des brou que han fet les escopinyes. Quan el formatge ja sigui fus, posar-hi el juevert ben capolat i les escopinyes. Remenar i ja se poden servir. Que vengui de gust!

Festes en imatges

Podeu trobar mĂŠs fotos a: https://plus.google.com/photos/109004786988225094569/albums

Entrevista Delegació OCB Sencelles

Amb motiu del 50 aniversari de l’Obra Cultural Balear vos oferim part de l’entrevista que “El Mirall” va fer al president de l’entitat. Des de l’any 2005 sou el president de l’Obra Cultural Balear. Han estat sis anys i mig d’activitat frenètica, com ho compatibilitzau amb la vostra vida privada? Amb altes dosis de generositat i complicitat de part de la família, en concret de na Coloma, la meva dona, que és la que paga les conseqüències de les servituds que comporta el càrrec. Si no fos així no seria possible representar l’entitat com es mereix. D’altra banda, he comptat sempre amb el suport de la junta directiva i de l’equip de professionals, substituït ara pels voluntaris i els dinamitzadors.

L’Obra Cultural Balear va ser fundada el 1962 per un grup de persones que formaven part de la intel·lectualitat mallorquina del moment, encapçalats per Francesc de Borja Moll. Eren persones majoritàriament conservadores, ben vistes pel règim franquista, que seguien el

model d’Òmnium Cultural. Per ventura caldria matisar aquest punt o, en tot cas, restar-li contundència. El que perseguien els impulsors era estendre o divulgar com més millor la llengua i la cultura pròpies; per tant, convenia que almenys els caps visibles d’aquella aventura, d’entrada, no despertessin sospites. Pensem que mantenien activitat pública i en un temps en què mostrar cara per tot allò que era propi significava anar no sols contracorrent, sinó contra el govern. En aquest sentit, el primer president de l’OCB, Miquel Forteza i Pinya, era el cap provincial d’Obres Públiques; per tant, per a l’autoritat que manava amb mà ferma, persona principal i respectable. Ara bé, cal no oblidar que tots ells eren catalanistes i aquesta particularitat, fossin o no conservadors, els enfrontava amb el franquisme. Molts dels que engegaren l’OCB, efectivament, ho eren, políticament conservadors, però no crec que els hàgim de jutjar per aquest caire, sinó per l’aposta tan arriscada que feren per les propietats del nostre poble en un temps extremadament rúfol. Ben igual que els iniciadors d’Òmnium Cultural, que pertanyien a la burgesia il·lustrada catalanista. D’ells, els iniciadors de l’OCB, aprengueren a desplegar el catalanisme cultural que, políticament, abans i ara, és transversal. La persecució franquista contra la llengua catalana, una mica matisada a Mallorca per la seva presència a l’Església, va trencar clarament la continuïtat històrica. De fet, el pre-

cedent de l’OCB el trobam a l’Associació per la Cultura de Mallorca que va tenir entre els seus membres personatges tan il·lustres com Emili Darder. Sense la ruptura sagnant que va suposar el franquisme segurament hauria tengut continuïtat i l’OCB no s’hauria arribat a fundar. És clar. De tota manera, Francesc de B. Moll, quan a les seves memòries parla de la creació de l’OCB, li dóna un marcat caràcter alcoverià. Diu Moll que, en acabar la redacció del Diccionari Català-ValenciàBalear, havia arribat el moment de continuar l’”Obra” iniciada per Antoni M. Alcover passant a l’acció, incidint directament en la població donant-li a conèixer la seva llengua i la seva cultura que compartien amb a altres territoris. Moll, en aquest sentit, fuig de l’elitisme que marcava l’Associació per la Cultura de Mallorca i ja aposta per un abast molt més ampli sense renunciar, evidentment, ni al rigor rigor científic ni a l’exigència intel·lectual. Climent Garau ha dit moltes vegades que, mentre Òmnium era iniciativa d’un grup de la burgesia catalana que volia promoure la llengua i la cultura, l’OCB estava formada només per lletraferits. Això va condicionar l’entitat des del començament. La frase, a més, dóna una idea de la diferència entre Catalunya i Mallorca. Aquí no existia una burgesia catalanista. Així és. La burgesia mallorquina de fa cinquanta anys no tenia res a veure amb la principatina. Tornant a Francesc de B. Moll, diu a les seves memòries que estava empegueït de veure com molts de mallorquins, a l’illa mateix, es feien molt rics i no destinaven absolutament res d’aquests guanys respec-

tables a millorar les condicions culturals de Mallorca, que tant els donava. Malauradament la situació no ha canviat gaire en cinquanta anys: avui, on són les inversions en cultura pròpia dels grans empresaris illencs? Moll, així i tot, confiava a trobar-ne i qualcun en trobà, però no en la proporció que desitjava. Trobà força lletraferits, els hereus de la “gent de la ceba” (per “gent del saber”) però pobres gairebé de solemnitat o en una situació econòmica modesta. D’aquesta manera, els iniciadors de l’OCB no aconseguiren la força econòmica civil que esperaven per dur a terme els seus objectius i que sí trobaren els principatins. Això no obstant, lluny de deixar-ho córrer, es mantingueren ferms i tiraren endavant. No aconseguiren una resposta civil econòmicament potent, però sí que aconseguiren una força de conviccions prou densa com per sobreposar-se a totes les dificultats. La censura franquista i les mancances econòmiques varen marcar aquells primers anys de l’entitat. Tot i així, s’hi va fer molt bona feina, especialment els cursos de llengua i cultura. Quina fou la seva transcendència en aquell temps? Cinquanta anys enrere, l’ús social del català a les illes Balears i Pitiüses era aclaparador tot i que fos menystingut -i ridiculitzat- pel règim franquista que, òbviament, el vetava en els actes públics i a l’administració. Això no obstant, els parlants en desconeixien tant l’ortografia com la gramàtica.

Per això, una de les primeres decisions que pren l’OCB és engegar cursos de català. I tornem a recordar el caràcter alcoverià que li volia imprimir Francesc de B. Moll. En aquests cursos s’anaven formant els futurs professors i relativament en molt poc temps el nombre d’alumnes esdevingué espectacular. I arran d’aquests cursos de català, s’anaren organitzant posteriorment conferències que abastaven tant la història de l’illa com la literatura catalana o certs trets de la cultura popular; cicles de conferències que, efectivament, patiren la censura -i la persecució- franquista. I d’aquesta activitat, alhora, en nasqueren també les primeres delegacions. Per tant, la transcendència d’aquests cursos de català va ser enorme, tant per a Mallorca -en ser un agent pedagògic molt potent i desvetllador de consciències- com per a l’entitat, perquè la ben situà en el desolat mapa cultural de l’arxipèlag, i la dotà de prestigi. I així arribam als darrers anys del franquisme, quan l’entitat, presidida per Climent Garau, va aixoplugar nombroses iniciatives dels sectors que combatien el règim. Això va tenir un important paper en la revitalització de l’entitat. Vist amb perspectiva, quin balanç faríeu d’aquells anys?

L’OCB va néixer tot defensant els postulats democràtics en un règim polític que els deplorava. A les escorrialles del franquisme, quan de manera més aparent que no pràctica, el règim inicia un procés d’obertura absolutament tutelat, l’entitat, per tarannà i també per organització, acull mica en mica nombroses iniciatives que s’acaraven a la dictadura franquista que, fins al darrer moment, dictà i executà sentències de mort. Aquesta obertura a sectors nous que incidien i insistien més en el canvi social, afermà encara més la seva transversalitat política. Si fins aleshores es tenia la impressió, ja comentada, que l’entitat era conservadora, en la dècada dels setanta del segle passat, amb la incorporació d’aquests sectors nous de forjadors de llibertats, desapareix aquest retret. Continuarà el proper número...

Activitats des de la Biblioteca Municipal Gastronomia i art a la Biblioteca

Cristina Romero

Aquest mes de març hem tingut un programa d’activitats enfocat a la gastronomia degut a les diferents propostes que ens han ofert des de l’Associació del Banc de Temps de Sencelles i les que s’han proposat des de la pròpia Biblioteca. A més, la taula de novetats ha acollit durant tot el mes, un bon recull de llibres relacionats amb la temàtica (receptes de cuina, de rebosteria, llibres de remeis casolans, ...), que han tingut una molt bona acollida entre els usuaris de la biblioteca. A principis de mes s’han organitzat dues xerrades sobre alimentació sana i conscient, a càrrec de dos especialistes en nutrició, per tal d’aprofundir en els nostres costums culinaris i, al mateix temps, d’educar-nos sobre què és millor per a nosaltres i els nostres fills. Per altra banda, vos informem que s’ha posat en marxa l’organització i creació d’una cooperativa de consum d’aliments ecològics a Sencelles, per part del Banc de Temps. La primera reunió es va dur a terme a principis de març, però les reunions s’aniran organitzant de manera continuada, així que qui vulgui rebre informació al respecte, s’haurà de posar en contacte amb la gent de l’Associació.

Pel que fa a les activitats infantils, el personal de la Biblioteca va organitzar un taller de rebosteria amb xocolata i, a sobre, vàrem rebre la visita del programa La Mirada

d’IB3 televisió, que ens volien enregistrar en plena acció. Trobareu el link del programa al Facebook de la Biblioteca. A finals de mes, la Fundació Kairós ens va venir a contar un conte i ens va organitzar un taller de pintar i decorar Ous de Pasqua. I per dia 30 de març, ben enmig de dies festius, la nostra amiga i col· laboradora Teresa Llabres, es va oferir per fer un taller de cuina per aprendre a fer panades. Com podeu veure, no ens hem avorrit gens ni mica. Pel que fa al mes d’abril i considerant que ja arriba la primavera, la temàtica escollida ha estat l’art. I això que vol dir? Doncs, que les activitats previstes per a les properes setmanes aniran enfocades a facilitar l’expressió artística dels qui ho vulguin provar i participar: Per als més grans: Un taller de narrativa per a joves i adults, a càrrec d’en Kike d’Ediciones Karakartón. El taller es durà a terme tots els dimarts del mes d’abril, de 18-20h, de manera totalment gratuïta, amb la col· laboració del Banc de Temps de Sencelles. El mateix artista ha organitzat un taller d’elaboració d’un llibre a partir de material reciclat. Aquest es durà a terme tots els dimarts del mes de maig, de 18-20h, de manera totalment gratuïta, amb la col· laboració del Banc de Temps de Sencelles. Si voleu veure algunes feines d’aquest artista podeu dirigir-vos a: http://edicioneskarakarton.wordpress.com/ Per als més petits:

Cada quinze dies es té previst un taller de manualitats i teresetes a càrrec de Víctor Osorio. El primer taller es farà dia 10 d’abril, a les 17.30h. Si voleu veure algunes feines d’aquest artista podeu dirigir-vos a http://muralesdeilusion. blogspot.com.es/p/talleres-infantiles_14.html Com activitat extraordinària, hem de tenir present que dia 23 d’abril se celebra Sant Jordi (Dia del Llibre). Per tant, us esperen la fireta de Llibres primera i segona mà que s’organitza cada any amb la col· laboració de l’APIMA del Col·legi de can Bril, així com el segon Concurs Infantil de Dibuix i de Creació de Punts de Llibre. Les bases per participar al concurs són les següents: Podran participar tots aquells infants que vulguin, d’entre 3 a 13 anys. Tots els participants hauran de fer un dibuix i un punt de llibre, que entregaran dins el mateix sobre. El dibuix i el punt de llibre hauran de dur un títol i anar signats amb pseudònim. El dibuix s’haurà de presentar en format DIN A4 i el del punt de llibre és lliure. Hi haurà tres categories, segons l’edat del participant: -Categoria mini: per infants d’entre 3 a 5 anys -Categoria benjamí: per infants d’entre 6 a 9 anys. -Categoria júnior: per infants d’entre 10 a 13 anys. El termini de recepció dels treballs

finalitzarà el divendres, dia 19 d’Abril. Els treballs s’hauran de presentar dins un sobre tancat. A l’exterior haurà de constar el pseudònim sota el que es presenta i a l’apartat que opten: mini, benjamí o júnior. A l’interior del sobre s’introduirà la fitxa d’inscripció, degudament complimentada i signada, que podreu descarregar-vos des de la pàgina web de l’Ajuntament. S’hauran d’entregar a la Biblioteca, ubicada a l’edifici Es Quarter del carrer d’Antoni Llabrés Mudoy, 16. El jurat estarà compost pel regidor d’Educació i Joventut de l’Ajuntament de Sencelles, la bibliotecària i un representant de l’APIMA. S’atorgaran un premi per cada categoria, que constarà d’un pack de llibres i contes infantils, per promocionar i fomentar la lectura. L’entrega de premis es realitzarà el dimarts, dia 23 d’Abril, a la Biblioteca de Sencelles, on romandran exposats tots els treballs presentats al concurs. Ja podeu començar a preparar els pinzells, les temperes i els retoladors... però, sobretot, la imaginació.

Sa Campana En Barramot

barramot@gmail.com és l’adreça per si voleu suggerir notícies fresques o deixar comentaries sobre notícies anteriors.

notícies fresques

Opinions de mumare i sa sogra. Llaaaadres, llaaaadres, llaaadreeees! Qui és confrare que prengui candela! No nos consta, que tota aquella tropa sigui innocent! No nos consta, que no cobrin sobres en doblers negres! No nos consta, que no tenguin es “cagaió” a nes cul! Però sobre tot: estam segures, segures i ben, ben segures que cap dells/elles no són innocents! Voltros pensau què una dona “entabanada” pot ser ministra? Idò si són des partit que tots sabeu, vos faran ministra. Ara ja sabem perquè sanitat va tan, tant i tant malament! Deim “entabanada”, per no dir sa paraula exacte, ja que nosaltres dues som ben educades. I ho deim per una raó empírica, és a dir, què està ben comprovat s’entabanament: si es vostro home se presentàs un dia amb un Jaguar, cotxo, no animal ferós, vosaltres vos n’adonaríeu conte? A què sí? Idò ella, no, pobreeeeta! Però ella erre que erre, no vol dimitir a pesar de ses moltes “mentides” que va dir i que se estan descubrint. Va dir que se havia divorciat des seu home l’any 2000, peeeeerò, es seus amics han manifestat que no: què se varen separar l’any 2004. Vosaltres direu, i què té a veure un any o s’altre. Jo vos ho diré, va ser durant aquets quatre anys, que presumptement, cobraren de sa trama Gürtel. Vosaltres no vos feria pudor gastar uns 4.000 € només amb paparí per sa festa de una filla? Idò ella no. Voldria recordar a tota aquesta tropa que: en Willy Brandt, que molts de voltros recordau, va dimitir de Canciller d’Alemanya Occidental, perquè es novio de

sa seva secretaria, va resultar ser espia de l’Alemanya Oriental. Ni tan sols sa seva secretaria va ser imputada ja què no tenia rés a veure, es novio se havia aprofitat d’ella, però es Canciller tenia dignitat i sabia quin era es seu lloc i, per decència, dignitat i honradesa va dimitir. Au! Pren llum de na pastora! Hi ha molts més exemples que tots sabeu! Si cobrasiu 15.000 € dins sobres, en negre, vos donaríeu conte? A què sí? Idò, ella què va d’espavilada, amb peineta el dia del Corpus, no le consta!! Serà.... Ella que vol reduir a cero, cero i cero, sa sanitat pública, ella que cobra quatre, quatre sous, i lo que “te rondaré morena” ha llevat es sou a nes diputats de Castilla la Mancha., Ella ara s’ha pogut casar, i mira que l’hi ha costat! Amb un, que segons ses noticies, ha comprat a preu de saldo un edifici de s’Ajuntament de Madrit, i vol tirar a nes carrer a sa gent que hi viu, casi tota velleta. I què no és molt catòlic tot això? Lo que noltros dues no entenem, és que aquest partit què està contra es divorci, contra s’adulteri, contra s’avort, contra es matrimoni civil, etc. etc. Casi tots, per no dir tots, estan divorciat, rejuntados, tenen fills sense saber qui és es pare de sa criatura, “banyes a tutti ple” etc. etc. Vosaltres l’enteneu? Quines dones més pendons què hi ha dins certs partits! Son uns sobre-cogedores/as. Lo que mos té més preocupades, és: perquè uns empresaris, pagaren tants i tants de millons d’euros a nes partit de sa corrupció. Per fer obres il·legals? Per fer legals pisos il·legals? Per fer una nova reforma laboral, que llevàs tots es drets a nes treballadors/res, baixar-los es sou, i a més a més, “donar-los pes cul” Ara un cotilleo des nostro poble. Idò sí, es dissabte de Santa

Àgueda, verge i màrtir, hi va haver unes quantes que varen “pixar fora de test” En bon dia de torrada, feren panaaaades! Ai senyor senyor! Varen dir què era pes pobres, sí, sí, van desesperades per aconseguir v... Siiiii, ja sé què falten dos anys, però...... I den Joanet Ramonet Bauçanet, què me’n direu? Idò ja vos ho direm. “Nuestro partido es pura transparència, somos los más honrados del mundo mundial” Però s’han tret una llei que permet no anunciar a nes BOCAIB, i així es ciutadans honrats i decents, i què més a més, pagam es seus sous i.... rés de lo que ells fan, i que segons diu sa llei des nostro Estatut (que també se volen carregar) s’han d’anunciar-lo. I què no és guapo això! Viva la transparencia! Sa farmàcia el durà a sa perdició! Gràcies al seu partit, i per fer la fotri a una consellera, que no era des seus, varen aconseguir que: si qualcú té una farmàcia no pot ser ni conseller i molt manco president de sa Comunitat Balear. Idò ell, erre què erre, vol ses dues coses, sa presidència i sa farmàcia. Ai! Monet, això acabarà malament! Aaaaah! I des de que es president ha cobrat des Govern, per tenir sa farmàcia, siiiii, des Govern que ell és es president 2.2000.0000 €. Visca la transparència! Viiiiisque! Sabeu què passa, idò nosaltres dues pensa’m què sa seva transparència, i sa seva netedat, és ben igualeta de transparent i neta, des brou que surt de sa soll des porc, quan l’amo, de sa soll i des porc, la fa neta. Vaja, vaja i vaja. Ara ja sabem de “donde saca pa tanto como destaca” en Juanet Ramonet Bauçanet. Ha sortit a nes diari que quan era batle de Marratxí, cobrava dedicació absoluta i a demés: taxiiiiií, taxín... s’omplia ses butxaques i, seguia com a potacari de sa farmacia. I això és il·legal, segons han dit diversos entesos en sa materia. Pillín, pillín! Visca Mallorca, i visca sa llengo

catalana. Viscaaaaa! Es dia de sa revetla de Santa Agueda, fou horrorós, mira que amagar-se darrera un lletrero de canviadors.org. Montaren la paredeta i repartiren panades i coques, i fins i tot sortiren per s’IB3. Això sí, se varen preocupar prou que sabessin el que havien recaptat. Envers de donar els diners, se varen oferir a anar a comprar. I qui diu que el que compraren era el que havien recollit? I cada any sortiran a posar la paradeta o serà flor d’estiu?. No sé si m’estim més sa rifaaaaa!!!! I ara, ses meves barramotades. Eleccions anticipades jaaaa! A s’estat. Eleccions anticipades jaaaa! A totes ses autonomies. Es mentiders no poren estar a ne’s gover. Si creven de veres què no poren fer rés més: Què deixin es govern i NOVES ELECCIONS, JA! I des sobres amb doblers que se repartien, què m’en direu? Jo i molts més, pensam què son culpables. Si fossin innocents, ben aviat haurien donat tota classe d’explicacions i si quedava qualque corrupte/ta, ben aviat haurien fet net. Idò no, rés de rés. Muts i a la gàbia. Això que vos pareix què vol dir? “I saps què va de bé cobrar, no declarar i no fer rés”! Lo que han de dir ja! És de qui cobraven i.... sobre tot, es motiu des cobraments. Per canviar lleis justes per altres injustes i axí es rics fosin més rics? Canviar finques que eren urbanes a rústiques per benefici seu i des “pagandos”? Perquè es seus amics “corruptes” no passassin uns anys a sa presó? Perquè, perquè i perquè? Vosaltres mateixos. I què vos pareix treure a llum sa declaració d’Hisenda? Per ventura declaren lo què presumptament cobraren en negre? Nooooooo!

Idò? Ha que viene tanto cacareo? Sempre he pensat que tant es govern com es gobierno actuals, son uns maravillosos hereus den Franco. Mirau si no: Es jutge que va arxivar l’any 1972 es presumpte robo de s’oli de Redondela, va ser es pare den Rajoy. Es clar, tots es que estaven a nes poder, eren presumptes responsables de sa “desaparició de s’oli” i en Rajoy pare, presumptament, era un d’ells. (dic presumpte, però s’oli havia desaparescut. ) I nunca más se supo! Supòs que vos en recordau d’escàndol de s’oli de Redondela, que, per sort, va sortir a llum, a pesar de tots es esforços que va fer es gobierno dictatorial franquista per tapar-ho. Lo què sí va aconseguir fou que un jutge, diguem per ser fins, un “llepaculs” i presumptament corrupte, tancàs es cas, com si mai ves existit. Mira si va ser famós, que quan jo era molt ninet, fins i tot Mosen Don Bartomeu “Capità” un diumenge a l’ofici d’11, ho va treure a nes sermó. I va ser molt dur, però sa tropa franquista sen fotia de tot. Bé de tot no, es doblers eren sagrats. Idò! Així son es què ara governen, és a dir, es que “mangonean” Pert tot això que he dit i molt més que voltros veis cada dia: noves eleccions ja! I tots què ara estan “governant” a nes carrer! Ja, ja i ja, Pareix que en Rajoy es curt de menori, per això li vull fer recordar què es seu “amiguet nom Baaaaárcenas, Baaaaaárcenas. S’en recordarà en Rajoy? Au idò! Pensaments: Els mals governants, per dissimular la seva mala gestió, sempre donen la culpa de tot als governats anteriors a ells. (Maquiavel). Faig mal i començ es rebombori. Dels secrets danys que faig, don la culpa els altres. (Duc de Gloucester, futur Ricard III) .

La toponímia sencellera es va perdent Jordi Llabrés i Sans

Dins el terme de Sencelles hi tenim noms de llocs, de camins, de casals, cases i possessions, de carrers, etc. que han conservat el seu nom autèntic i original durant segles. D’altres en canvi dissortadament, han caigut a l’oblit i avui dia podem assegurar que s’han perdut per complet. Alguns ja no saben, tal vegada, on era el carrer Major, el del Mercat o el de les Casetes, el de Sant Vicenç, el carreró de les Butzes, de Betlem, de can Tiró, de Serra, la creu de la Costa de na Ramellet, es Lloc Sagrat, l’Escaleta de l’Obra, la Volta del Bisbe, es Fossar Vell, es Fossaret, etc. Tots aquells noms que ja s’han esvaït, difícilment podran ser recuperats, encara que no sigui impossible; darrerament alguns municipis per no perdre aquella memòria han fet col·locar sota les plaques dels noms actuals i oficials dels seus carrers, unes altres més petites si voleu, que recorden la seva nomenclatura antiga. Tant de bo que el nostre Consistori també fes aquesta actuació que redundaria en benefici de la nostra cultura i la nostra memòria històrica. Dels noms o topònims que actualment en fem ús habitualment, n’hi ha tres que particularment em preocupen ja que, a vegades arrib a pensar que els tenim sotmesos a perill de lliurar-los a l’oblit i de degradar-ne el mot autèntic.

En primer lloc el del nostre Casal de Cultura. Pens que les entitats locals que en fan ús i principalment l’Ajuntament ha de tenir cura d’anomenar-lo pel seu nom correcte. Aquella casa és can Garau, o si voleu can Garau de Cascanar. Aquest és el vertader llinatge que va donar-li nom. Hem vist moltes

vegades (darrerament ja no tant) que els cartells que anuncien exposicions i altres activitats que hi tenen lloc, l’anomenen can Grau, i d’aquesta forma és del tot incorrecte. Val la pena afegir-hi, simplement, la lletra que a vegades hi manca, per així ser fidels amb la història (que és cultura) d’aquest casal senceller. En segon lloc, el Pou Major. Gràcies a Déu un bon grup de veïns i veïnes de Sencelles, agrupats en associació recreativa i cultural, recuperen i difonen aquest lloc i el seu vertader nom, que ens agrada tant a tots. Pens que és inadmissible que l’anomenem els Dos Pous, o per abreviar encara més, els 2 Pous; vos puc assegurar que darrerament ho he vist d’aquesta manera. Val la pena que no oblidem el nom correcte que fins i tot l’Arxiduc Lluis Salvador d’Àustria va consignar en els seus escrits: “el pou anomenat pou Major és de pedra i amb diversos abeuradors per al bestiar”. I en darrer lloc vull fer referència a la confusió que està creant el fet de que a l’escola pública nova l’hi hagin volgut mantenir el nom propi de la vella, pens particularment, que sense cap raó ni sentit. L’escola nova s’ha construït dins terres de Son Company, i si en el seu moment els que havien de decidir la seva nomenclatura, no volgueren posar-li tal nom, valia la pena cercar-ne un altre d’adequat. Però per això encara hi som a temps i es podria fer justícia amb algun personatge que ben bé s’ho mereixeria. Per suggerir noms de persones relacionades amb el món de la docència en sortirien, i segurament més del que ens podem fer comptes. Molts recordaran, per exemple, el de les Mestres de can

Merris, d’altres el de Don Bartomeu Capità. En aquest sentit val a dir que en el moment d’obrir el nou centre educatiu algunes entitats sencelleres, com la Fundació Mn. Bartomeu Oliver, l’Obra Cultural Balear, la Parròquia de Sant Pere i el Centre Cultural de Sencelles, van suggerir a l’Ajuntament i al claustre de mestres que dediquessin el nou centre a Bartomeu Oliver i Amengual. Però no sabem per quines raons el suggeriment d’aquests col· lectius no va prosperar. No hem d’oblidar mai que can Bril, històricament és el lloc on s’hi aixeca l’edifici de les escoles velles i en aquest lloc és on realment s’hi ha de mantenir el nom en qüestió. De cap de les maneres hem

de consentir que aquest edifici ara se l’anomeni can Bril Vell, com així hem pogut veure en algun cartell oficial sortit de l’Ajuntament, si no el que jo suggeriria és que s’hi col· loqui un rètol que identifiqui el lloc com a Centre Cultural Antiga Escola de can Bril.)

Vida Creixent Margalida Zuazaga Vich de ca’n Pou

Cada any ens reunim tots els membres de Vida Creixent, la seva organització està establerta en 54 països i en particular els de Vida Creixent de Mallorca amb la finalitat de fer festa. Celebràrem a sa parròquia de Santa Catalina Tomás – Santa Pagesala lesta de la candelaria dia 2 de Febrer i els nostres patrons: Simeón i Anna, aquells dos ancians que reconegueren i proclamaren: Jesús com la “llum del món” segons llegim en l’evangeli. De quasi tots els pobles de Mallorca, varen acudir 6 autocars. “Aquest sentit profund de festa és el que volem viure i contagiar el dia del nostres Patrons” Pau Oliver (Consiliari Diocesà.)

Noticies des de la Parròquia de Sant Pere Iniciem el present noticiari de la nostra Parròquia amb el record del goig que sempre produeix en els cristians la celebració de les festes entranyables de Nadal. Una vegada més, i mercès a la col·laboració il·lusionada d’una bona colla de joves i al·lotes de Sencelles, la nostra església es va presentar aquests dies endiumenjada amb les típiques neules, els betlems, etc. Dia 19 de desembre, al matí, l’alumnat de l’Escola Pública de Sencelles vingueren a la Parròquia pel tradicional concert de nadales que posa punt al trimestre escolar. Els mateixos, després aprofitaren per visitar en el Casal de Cultura de can Garau el betlem compost per Fernando Nadal i per anar a oferir el seu repertori nadalenc als residents de la Residència Sor Francinaina. Aquest mateix dia, a la missa vespertina del Convent de la Caritat acomiadàrem i encomanàrem a Déu l’ànima de Sor Catalina Rosselló Sastre, Germana de la Caritat, que havia mort a Vilafranca de Bonany el dia 14 anterior i que durant molts anys havia estat superiora de Sencelles, deixant entre nosaltres inesborrables records. Va celebrar Mn. Felip Guasp Nadal, rector de Sant Nicolau de Palma.

Jordi Llabrés i Sans, cronista de la Parròquia de Sencelles

Matines de Nadal, Cap d’Any i Festa dels Reis Com cada any, el dissabte de Nadal a les 11 del vespre, celebràrem amb molta solemnitat i concurrència les Matines. Enguany el Cant de la Sibil·la va anar a càrrec de la jove Francesca Comas Serra, l’Anunci de l’Àngel la nina Maria Agnès Cirer Florit i el predicador del Sermó de la Calenda fou el nin Marc Sans Vera. Hi participaren l’Escolania Parroquial que aquest dia s’alegrava de veure com s’hi incorporaven, com mana el costum, cinc nous mem-

bres i el Cor Parroquial, que una vegada més animaren la celebració amb els seus cants i nadales. Dia 1 de gener començàrem un any nou, del que esperem tota casta de benediccions de Déu i que moltes situacions actuals vagin a millor. A la missa del dia s’hi va proclamar l’anunci de les festes mòbils de l’any nou que just començàvem, segons el model que ofereix el Pontifical Romà. Donat que la vigència d’aquest anunci dura tot l’any, ho copiem en les ratlles que segueixen: “Us anuncio amb goig, germans meus estimats que, així com, per la misericòrdia de Déu, ens hem alegrat en aquestes festes de la Nativitat de nostre Senyor Jesuscrist, ens alegrem també de la Resurrecció del nostre Salvador. Així doncs, em plau de recordar-vos que aquest any l’exercitació de la Santa Quaresma que ens prepara per a les festes pasquals, començarà el proper dia tretze de febrer, Dimecres de Cendra. Centre de tot l’any litúrgic és el Tríduum Pasqual del Senyor crucificat, sepultat i ressuscitat, que aquest any culminarà en la nit santa de Pasqua que, amb goig espiritual, celebrarem el dia trenta-un de març. Cada diumenge, Pasqua setmanal, la Santa Església farà present aquest mateix esdeveniment, en el qual Crist ha vençut el pecat i la mort. Al terme de la solemne cinquantena pasqual, el diumenge dinou de maig celebrarem la solemnitat de la Pentecosta o Pasqua Granada. Dia un de desembre s’escaurà la celebració del primer diumenge de l’Advent. Tingueu present que aquest any l’Església celebrarà la solemnitat del Corpus Christi el diumenge dos de juny. També en les festes de la Mare de Déu, dels apòstols, dels

sants i en la Commemoració dels Fidels Difunts, l’Església, pelegrina a la terra, proclama la Pasqua del seu Senyor. A ell, el Crist gloriós, el que era, el que és i el que ve, el qui és Senyor del temps i de la història, l’honor i la glòria pels segles dels segles. Amén.” De la festa de l’Epifania del Senyor o dels Sants Reis, destacam la seva arribada a Sencelles dia 5 de gener, per tal de complir amb les il·lusions dels més menuts i de tothom. Foren rebuts enmig d’una multitud per les nostres primeres autoritats de Sencelles a la Plaça de la Vila, per després entrar a l’església parroquial per adorar al Nin Jesús de Betlem i saludar personalment a tots i a cadascun dels que volgueren acostar-s’hi. Presa de possessió del nou Bisbe de Mallorca El fet que ha marcat més fortament els primers dies d’aquest any 2013 ha estat l’inici del pontificat de l’Excm. i Rvdm. Javier Salinas i Viñals, LXVI Bisbe de Mallorca. Dia 12 de gener la Catedral de Mallorca va acollir-ne la solemne recepció i presa de possessió de la Seu Episcopal. Més de 4000 fidels ompliren les naus, hi participaren 24 bisbes, alguns cardenals i 350 preveres. Les autoritats civils i militars de l’illa, hi foren ben representades. A les 11 del matí el so de n’Eloi, la campana major de la Seu anunciava a tot Ciutat que aquell era un jorn d’enorme importància. A l’hora Mons. Salinas baixava les escales del Palau Episcopal, acompanyat del Nunci Apostòlic d’Espanya, Mons. Renzo Frattini, de l’Arquebisbe Metropolità de València, de l’Arquebisbe de Barcelona i de Mons. Ricard Mª Carles, emèrit de Barcelona. Tots junts marxaren cap a la Catedral. Al portal major

fou rebut el nou Bisbe pel Col·legi de Consultors del Bisbat i per les autoritats. Ja a l’interior, el Nunci Apostòlic, el va presentar al Degà de la Seu i al Capítol de canonges, va venerar la relíquia del Lignum Crucis, va espargir amb aigua beneïda i va visitar el Sagrari, mentre els cors presents entonaven l’himne Ecce Sacerdos Magnus. Començà la solemne celebració amb unes paraules de presentació per part del Nunci i com mana el cerimonial foren llegides les Lletres Apostòliques amb les quals el Papa Benet XVI nomenava a Mons. Salinas Bisbe de Mallorca. Aquestes foren rebudes per l’aclamació del poble i en aquell moment el nou bisbe va ocupar la càtedra episcopal i va rebre el bàcul. Don Javier, ja era Bisbe de Mallorca, des de aquest lloc presidirà les celebracions i guiarà els cristians mallorquins pels camins de l’Evangeli, a imatge del Bon Pastor que és Jesuscrist. Acte seguit, i mentre es cantava l’himne Sacerdos et Pontífex, el Degà de la Seu, el que fins ara fou Administrador Diocesà, el Col·legi de Consultors, els canonges, els arxiprestes, alguns religiosos, religioses i seglars, en representació del poble de Déu que d’ara endavant serà la seva família de Mallorca, passaren a saludar el nou Bisbe i li prometeren respecte, fidelitat i obediència, com a successor dels Apòstols. Entre els seglars que s’acostaren a la Càtedra s’hi trobava una família de sencellers que foren elegits per aquest afer, en Pep Lluís de can Betlem, na Jerònima de can Poleto i la seva filla Mercè. Festa de Sant Antoni de Viana Al capvespre d’aquell mateix dia, dia 12, i ja entorn de les festes de Sant Antoni, la nostra Parròquia va celebrar les tradicionals bene-

ïdes d’animals. La Plaça s’omplí de gent i el nombre d’animals que s’han portat per beneir ha estat ben considerable, destacant-s’hi dues dotzenes de cavalls i bísties de muntar, algunes d’elles enganxades. Restauració del campanaret de l’Oratori del Carme de Ruberts Del campanaret o espadanya de l’Oratori de la Mare de Déu del Carme de Ruberts, sufragani de la nostra Parròquia de Sencelles, dia 30 de gener, foren despenjades les dues campanes per procedir-ne a la seva restauració i per reforçar l’estructura.

Patrimoni de la nostra Parròquia a un llibre editat a Barcelona A principis de febrer vam rebre per al nostre Arxiu Parroquial el llibre La Ceràmica Catalana Datada com a punt de Referència. Catàleg de la Pisa (1533-1863), treball acurat d’Albert Telese, Jordi Llorens i Ulrike Voigt, editat per l’Associació Catalana de Ceràmica a finals de l’any passat. A les pàgines 241 i 242 hi trobem un breu estudi dels plafons de ceràmica esmaltada i pintada que representen a Sant Jordi i a Sant Miquel Arcàngel, que es troben a la Capella de Sant Tomàs d’Aquino de la nostra església.

Festa patronal de Santa Àgueda Amb fidelitat a la tradició el passat dia 5 de febrer vam celebrar amb honors de Patrona a la Verge i Màrtir Santa Àgueda de Catània. Per ajudar a entendre i preparar millor la festa, el cap de setmana anterior es repartiren a les misses uns fulls amb la seva biografia. El dia de la Festa a les 11 del matí celebràrem, revestit de solemnitat, l’ofici major amb assistència de les primeres autoritats de Sencelles i amb l’església plena de gom en gom. En representació de les autoritats insulars enguany hi assistí el Conseller de Presidència del Consell de Mallorca, Honorable Senyor Jaume Juan. Enguany fou convidat a presidir i predicar el Rvd. P. Antoni Vallespir, M.SS.CC., Prior del Santuari de Lluc. Càritas Parroquial Les festes de la Patrona, d’enguany, foren ben aprofitades per dos grups del nostre poble que el dia de la revetlla s’arromangaren de valent per recaptar fons a benefici del rebost de Càritas Parroquial de Sencelles. Tot i que en el seu moment ja els ho agraïrem, volem que aquestes paraules tenguin la mateixa funció, envers el Grup de Canviadors de Sencelles i el de Convergència per les Illes. Aquestes aportacions han arribat en un moment força oportú en que el servei del rebost es veu de cada vegada amb més necessitats i amb més gent que hi freqüenta. Aquestes darreres vegades han estat una vintena grossa les famílies ateses per aquest servei social que ofereix la nostra Parròquia. Renúncia de Benet XVI i elecció del papa Francesc Per sorpresa de tota la cristiandat i com a cosa insòlita, el passat dia 11 de febrer, el Papa Benet XVI va anunciar davant el Col·legi de Cardenals congregat a Roma la seva decisió de renunciar a la Seu Apostòlica i retirar-se a un monestir, per dedicar-se a l’oració, en

veure mermades les seves forces físiques i de coratge per seguir tripulant la Barca de Sant Pere. La renúncia es va fer efectiva dia 28 següent, retirant-se a la residència papal de Castelgandolfo. D’aquest Pontífex guardarem a Sencelles un bon record. Per les festes de Nadal ens regalaren a la Parròquia un dels copons que ell mateix va emprar durant una de les multitudinàries celebracions de l’Eucaristia celebrades a Madrid amb motiu de la Jornada Mundial de la Joventut. Dia 13 de març de 2013 el Conclave que havia començat el dia anterior va elegir un nou papa. El Cardenal Jorge Mario Bergoglio, jesuïta i fins ara Arquebisbe de Bons Aires, es convertia en el primer pontífex llatinoamericà, el núm. 266 de la Història de l’Església Catòlica, amb el nom de Francesc. Tot el món va celebrar la fausta notícia i ben prest tothom es feia ressò de que era un home humil, moderat i amb dots suficients per conduir el timó de l’Església. D’ell, els sencellers, voldríem que fos el Papa que dugués a bon port la causa de canonització de la nostra Beata Francinaina. Aquí, igual que a la Seu i a totes les esglésies parroquial, conventuals i filials de Mallorca, la notícia fou celebrada amb una llarga repicada general de campanes, que envestí pocs minuts després que el Cardenal Protodiaca de la Santa Seu Jean Louis Tauran anunciés a tota la humanitat que teníem nou pontífex amb les paraules pròpies del ritual: “Annuncio vobis gaudium màgnum: Habemus Papam. Eminentíssimum ac Reverendíssimum Dóminum, Dóminum Georgium Marium Sanctae Romanae Ecclesiae Cardinalem Bergoglio, qui sibi nomen imposuit Franciscum” Trobada a Sencelles dels alumnes dels col·legis mallorquins de la Caritat Dia 13 de març els alumnes dels col·legis de la Congregació de Germanes de la Caritat tingueren la seva trobada anual a Sencelles. Els participants superaren els 400

i procedien dels següents centres escolars: l’Assumpció de Binissalem, Arcàngel St. Rafel de Palma, St. Vicenç de Paül de s’Arenal, Nostra Senyora de Gràcia de Llucmajor, St. Vicenç de Paül de Sóller, St. Vicenç de Paül d’Inca, Beata Francinaina d’Inca, St. Vicenç de Paül de La Soledat de Palma, St. Vicenç de Paül de Manacor, Beat Ramon Llull de Santa Maria del Camí, St. Vicenç de Paül de Sa Vileta, Sant Salvador d’Artà, Verge de Montission de Porreres i St. Vicenç de Paül des Coll d’En Rebassa. L’alumnat amb els seus professors i les religioses que els acompanyaven, visitaren el Convent de la Caritat i la capella per venerar el Sepulcre de la Beata, participaren de la missa a la Parròquia, que va celebrar el P. Miquel Mascaró, missioner dels Sagrats Cors, de Sant Honorat, i després dinaren tots plegats al camp poliesportiu que a disposició de tots ells va posar l’Ajuntament de Sencelles. Aquella jornada va acabar al capvespre amb una trobada a Sencelles dels professors de religió de les escoles públiques i concertades de Mallorca. En total es concentraren a Sencelles quasi 80 docents acompanyats del Delegat Diocesà, Sr. Antoni Seguí. Començaren la visita en el Convent de la Caritat, donant-los la benvinguda i una bona explicació sobre la vida de la Beata, Sor Cecilia Miró. Després seguiren a la Parròquia on els esperaven el Sr. Rector i qui signa aquesta crònica.

Santorals i curiositats Guillem Zuazaga i Llabrés

Ens trobam a les portes del mes d’abril, un mes que comença el mateix dia de la setmana que els mesos de juliol , y que gener als anys de traspàs. A més, abril acaba el mateix dia de la setmana que el mes de desembre. Durant l’abril celebram, entre altres festivitats, Sant Anselm de Canterbury, que és el patró de les llebres perquè conten que una llebre es va amagar darrera ell quan era perseguida per cans, dia 21; Sant Jordi , dia 23 i Sant Marc ,dia 25, que és el patró dels intèrprets. També tenim dia 27 el dia de la patrona de les treballadores domètiques, que

correspon a Santa Zita. Mencionar Sant Pere Chanel com a patró dels que fan neteja als carrers (Dia 28). En quant al mes de Maria , el mes de Maig, destacam dia primer: Sant Josep Obrer.També tenim dia 14 Sant Maties i Santa Gemma (patrona dels exàmens). Dia 15 és el patró dels pagesos (Sant Isidre), dia 17 no ens hem d’oblidar de Sant Pascual Bailón, patró dels desmemoriats i dia 19 apareix el patró dels organistes, Sant Pere Celeste. Sant Baldari, patró dels ganduls, és dia 20 com també Sant Bernadí de Siena, patró dels publicistes. Important també el dia de Santa Rita de Càssia (patró dels imposi-

bles, dia 22) i per aquells que els falla és el cor, que s’invoquin a Sant Felip Neri (Dia 26) ja que és l’advocat dels malalts de cor. Finalment, recordar dia 30, sobretot els polítics, a Sant Ferran, patró dels governants. És curiós d’aquest mes, que molts refranys auguren un mal presagi de les noces realitzades aquest mes. Així ens ho diuen els refranys següents: “Casament de maig, curta durada”, “De bodes de maig, fruit no en vendrà” o “Bodes maials, bodes mortals”. Així que ja ho sabeu…

Tasques agrícoles

 LLUNA NOVA

GENER



QUART CREIXENT

- Sembra i plantació de tomàtiga (hivernacle)





LLUNA PLENA

QUART MINVANT

- Sembra i plantació de lletuges de lletugues - Plantació de patates - Poda d’arbres (Vinya, olivera, figuera,...)

- Empelt de muda d’ametler - Plantació d’alls

FEBRER

MARÇ

- Sembra de tomàtiga dins hivernacle

- Multiplicació per estaques de baladre - Empelt de muda de figuera i caquier

32 ABRIL

- Empelts de magraner, ginjolers i garrovers

Bibliografia: *Calendari Mallorquí de 2013. Sa Plaça

- Seguim amb la sembra i plantació de lletugues - Recollir mudes de figueres - Seguim amb les podes

- Plantació i poda de cítrics - Empelt de vinya

- Poda de cítrics - Plantación d’estaques d’olivera

Actualitat de Sencelles Guillem Zuazaga i Llabrés

METEOROLOGIA (Desembre/Gener/Febrer i resum 2012) Tª Mit

Mitjana de la Tª Tª màx abs. màx

Desembre 13.78 17.82 12 Gener ‘13 12.36 16.63 Febrer ‘13 12.86 18.91 Litres 2012 Litres 2011 Litres 2010 Dades corresponents al poble

Mitjana de la Tª min

Tª mín abs. L / m2

21.8 (Dia 24)

9.74

5.9 (Dia 9)

20.9 (Dia 31) 25.2 (Dia 15)

8.10 6.81

5.4 (Dia 30) 58 1.2 (Dia 28) 71.5 396.5 484.5 520

Temperatures mitjanes i pluja Tª mitjana

Tª màxima

Tª mínima

Pluja

GENER

12.35

21.8

3.5

FEBRER

10.16

23.2

0.9

54.5

MARÇ

16.19

28.3

21.5

ABRIL

18.34

30.8

8.8

MAIG

22.13

33.1

JUNY

26.96

36.8

17.9

JULIOL

27.70

37.5

AGOST

29.09

37.8

SETEMBRE

24.12

32.1

15.2

64.5

OCTUBRE

20.95

29.7

9.4

NOVEMBRE

16.29

23.4

7.2

DESEMBRE

13.78

21.8

5.9

Dades corresponents al poble

Climograma 2012 150,00T (°C)

P (mm)300 270 240 210 180 150 120 90 60 30 0

120,00 90,00 60,00 30,00 0,00 G

Pluges

Temperatura

Associació Tia Xiroia

Igual que cada mes de febrer l’Associació Tia Xiroia viu, com a grup, els dies més importants de tot l’any en celebrar la festa de la que és la nostra raó de ser, la Beata Francinaina de la Mare de Déu dels Dolors. Ha estat un temps ple de vivències, experiències i celebracions que, un cop més volem compartir amb tots els que ens llegiu i voleu seguir el ritme que portem. Per acabar d’enllestir el programa de la festa que havíem de presentar al poble de Sencelles i amb la idea de reforçar els vincles que ens uneixen com a grup, els dies 8, 9 i 10 de febrer, partirem a Montserrat per passar uns dies de convivències. Ens hostatjàrem al Monestir de Sant Benet de Montserrat, de monges benedictines. Aquells dies foren ben aprofitats; visitarem la muntanya santa i el santuari on hi trobà redós la Verge Moreneta, Patrona de Catalunya i també altres indrets del principat. Ens adaptarem al ritme i a l’horari de la comunitat de les monges que ens acollien, tenint ocasió de poder participar de les seves celebracions i pregàries habituals. Ja el darrer dia de la nostra estada allà, vam poder saludar i parlar un poc amb la Mare Abadessa del Monestir i amb la Germana Teresa Forcades. Un cop tornats a casa, les trobades per anar preparant les festes s’anaren intensificant. Així com dèiem en el programa que us vam fer arribar a casa vostra, la il·lusió del nostre grup es renova constantment; per a nosaltres cada any, és com un nou Any de la Beata. ”A tot això ens hi anima el fet de poder constatar que Sor Francinaina és estimada, de manera extraordinària, a dins i a fora de Sencelles”. Els plats forts els vam viure durant la darrera setmana de febrer. El dissabte dia 23 de febrer, un any més els nins i nines de les parròquies de la Unitat de Pastoral de Sineu, Sencelles, Llubí i Costitx, amb els seus

catequistes, van tenir una nova trobada a Sencelles per celebrar a la Beata Francinaina, sota el títol de Patrona Diocesana dels Catequistes de Mallorca. L’endemà, prop de tres-centes persones es van traslladar fins al pont del torrent de Solleric que s’ha construït en el seu pas pel camí de Montuïri. La construcció d’aquest pont dóna una resposta de primera necessitat als veïns d’aquella contrada que després de plogudes abundants, si venia grossa la torrentada, no els era possible poder travessar per aquest lloc. Segons ens diu la tradició que hem après dels nostres majors, per allà hi passava Sor Francinaina, sense banyar-se els peus, quan es trobava a la caseta de s’Ariçal i havia d’anar a Sencelles per els compliments de bona cristiana. Per facilitar-ne el trasllat fins al lloc, l’Associació va posar a disposició de la gent un tren de transport turístic, que va cobrir vàries vegades el trajecte entre Sencelles i s’Ariçal. La festa va resultar alegre i molt simpàtica. En primer lloc, Jordi Llabrés Sans en nom de l’Associació Tia Xiroia, va donar la benvinguda a tots els presents i va explicar el significat d’aquell acte. Després va fer us de la paraula el Sr. Joan Carles Verd Cirer, Batle del M. Iltre. Ajuntament de Sencelles. Aquest i la Rvda. Mare General de la Congregació de Germanes de la Caritat, Sor Bàrbara Pasqual, van descobrir un panell ceràmic que representa l’escena de la nostra Beata passant per aquell lloc i que ens evoca a una estrofa dels goigs que compongué Mn. Baltasar Coll, pvre., que fa al·lusió a aquesta tradició: Enyorant l’Eucaristia en el camp del Figueral, no temeu la correntia del torrent de s’Ariçal, i damunt l’aigua esburbada, camineu cap al Roser.

Siau la nostra advocada, Sor Francinaina Cirer. Aquesta ceràmica,que és obra del pintor Francesc Revert, fou beneïda igual que el pont nou, pel nostre Rector Mn. Josep Cerdà. Allà on s’aixeca estava tot emmurtat gràcies a l’interès que hi van posar els veïns d’aquell lloc. En són padrins joves tots els nins i nines de la catequesi parroquial, en aquella cerimònia representats per Pere Llabrés Ferragut i Immaculada Concepció Mut Campaner, de l’Associació Tia Xiroia. Després hi hagué ball amb els membres de l’Agrupació Es Jonc i animat per una colla nostra de xeremiers, i xocolata per tothom. Com cada any el dia anterior a la Beata, i entorn del seu sepulcre a la Capella del Convent de la Caritat, tinguérem una vetlla de pregària. Ja el 27 de Febrer, els actes acostumats. A les 10:30 del matí, l’església parroquial s’omplí de gom en gom per a la celebració de l’Eucaristia. Principalment era gent vinguda de fora poble per honorar a Sor Francinaina. Acte seguit s’organitzà la popular ofrena floral. D’aquesta, enguany cal destacar, que en feu el pregó Sor Margalida Casasnovas, germana de la Caritat del Convent de Sencelles. Ella fou la que, juntament amb les seves alumnes, ara fa 44 anys va iniciar aquesta festa que ha esdevingut una tradició per Sencelles. Després, igual que l’any passat, els nins i nines de la catequesi parroquial, ajudats de les seves catequistes, posaren en escena la vida de la Beata Francinaina. I a les 8 del vespre es va celebrar l’ofici solemne concelebrat i molt concorregut. Enguany fou convidat a presidir i a predicar el Rvd. P. Josep Maria Segarra, O.F.M. Cap., Guardià del Convent dels Caputxins de Ciutat. Durant tot el dia i com cada any, es van recollir donatius que l’Associació Tia Xiroia entrega a la Congre-

gació de Germanes de la Caritat per enviar a les seves missions. Enguany aniran destinats a un projecte de construcció de cases a Burundi (Àfrica Oriental), lloc on hi resideix la germana sencellera Antònia Campaner. Les persones que feren les seves aportacions voluntàries varen rebre una bosseta de caramels beneïts el dia de Sant Blai. I dia primer de març també fou una jornada de solidaritat. Aquesta vegada envers les necessitats d’algunes famílies necessitades de Sencelles que tenen infants. Al matí es dugué a terme la primera cursa popular i solidària entre el Convent de la Caritat i la Caseta de la Beata. Des de l’organització ho van considerar un èxit de convocatòria per esser la primera vegada que se celebrava. Hi van participar un centenar de persones, de les quals una vintena eren sencellers. De les sis categories establertes, la de fèmines fou guanyada per una paisana nostra, na Sebastiana Llabrés de can Coques. I al capvespre, una vegada més vam tenir el bingo solidari. Per a nosaltres, els membres de l’Associació Tia Xiroia, fou de molta satisfacció que la majoria de mitjans de comunicació socials de les Illes donessin compte d’aquestes festes tan sencelleres, i que en uns dies en què les previsions meteorològiques no eren gens favorables, en tot moment que ens era necessari, vàrem poder gaudir gràcies a Déu d’un temps extraordinari.