Sa Sella 132 by sasella

Centre Cultural de Sencelles_ NĂşmero 132_ Octubre / Novembre 2012_ 2,50â‚Ź

Homenatge a Sor Margalida Casesnoves i Llobera, G.C.

Una vegada el poble de Sencelles ha tingut ocasió de demostrar que som gent agraïda. Aquest cop, aplegant-se més d’una cinquantena d’antigues i antics alumnes de Sor Margalida Casasnoves i Llobera, per dedicar-li un sentit reconeixement. Les persones que duien la doma d’aquesta festa feia uns mesos que ho anaven programant, amb il·lusió desbordada i tenint cura de no descuidar-se del més mínim dels detalls. El dia elegit fou el 28 d’octubre passat, i el lloc la Caseta de s’Arissal, que la nostra Beata Francinaina tant va estimar i que ha estat escenari i testimoni d’infinitat de trobades de nins i nines, de joves i al·lotes, que en les Germanes de la Caritat hem trobat l’autenticitat d’unes mestres, el suport d’unes companyes i l’alegria i l’amor contagiosos, tant característic de Sor Francinaina. Elles igual que ella, sempre s’han sabut mesclar amb el poble amb un caràcter afable, alegre i proper. Tot i que el mal temps va obligar a l’organització a canviar de lloc i finalment la festa es va celebrar al pavelló municipal d’esports de Sencelles, l’ambient festiu no va mudar en absolut i tot es va desenvolupar segons el que estava previst. Una antiga alumna de Sor Margalida, na Teresa Llabrés i Mairata, de Can Riera, va escriure i llegir un text que va contextualitzar a la mestre en la seva etapa de docència, de la que tots vam aprendre i guardàrem inesborrables records, màximes i consells. A na Teresa l’hi demanàrem el seu text i ens ho ha fet arribar. Aquí segueix: “Després de tants d’anys d’haver estat alumnes de Sor Margalida Casasnoves, “Sor Margarita”, hem decidit fer-li un petit homenatge. Avui no és Santa Margalida, ni el seu aniversari; però recordàrem el principi de curs de l’any 1968. Jo encara guard un quadern que comença així: El tiempo, temperatura y estado. I darrera tot això, moltes coses més. Mentre explicava de tant en tant sortia alguna anècdota dels alumnes d’Ala-

mín, Felanitx, Crist Rei, Sòller o del poble de Pollença. Quants de nosaltres no recordam frases com... “tal és la campana, tal és la batallada” jo ho vaig agafar molt seriosament, estava ben alerta a no dir dois! Així com també: “Para ser ordenados se necesitan dos cosas, 1º tener un sitio para cada cosa, y luego colocar cada cosas en su sitio”. “Novelas, mejor no verlas”. Heu de ser observadores, ens deia; quan aneu amb tren o amb autocar, fixeu-vos amb els arbres. Ella va ser la promotora de l’ofrena floral a Sor Francinaina el dia 27 de Febrer. Ens llegia paràgrafs d’un llibre color de rosa, amb un perfil de dona a la tapa, que ens agradava molt. A jo en particular, em va motivar a estudiar; ens va ensenyar a fer treballs manuals i a brodar, cosa que encara ara un grupet ens reunim per fer-ne. Ens va inculcar que anàssim ben netes i arreglades, a tenir la classe neta; no tiràvem cap paper per terra. Crec que tots els que estam aquí podeu dir el mateix, era i és, a més de bona monja, una persona admirable, una gran persona. I amb la seva ètica i filosofia, i la seva

manera d’ensenyar, més que teories, ens va ensenyar molts de valors, que ens varen permetre créixer com a persones. “Moltes gràcies Sor Margalida!”.

Teresa Llabrés i Mairata

Redacció: Joana Ferragut i Fiol Joan Florit i Horrach Jordi Llabrés i Sans Guillem Mut i Llabrés Maria Vich i Cirer Col·laboradors: En Barramot Biblioteca Municipal Joan Bover i Serra Escoleta Municipal Imatges Estudi Sebastià Joanet de sa Gerra Teresa Llabrés i Mairata Miranda Miret i Mairata Magdalena Ramis Non Solo B-Ata Maria Cristina Soler i Escalas Associació Tia Xiroia Antoni Vallès i Perelló Guillem Zuazaga i Llabrés

Edita: Centre Cultural de Sencelles Impressió: Gràfiques Rubines, Binissalem

REVISTA SA SELLA sasella@hotmail.com C/. Església, 3 07140 Sencelles (Mallorca)

Coberta: Marxa Cicloturista Solidària. Depòsit legal: PM-400-89 Els artícles d’aquesta revista expressen unicament l’opinió dels propis autors.

Parròquia de Sant Pere de Sencelles

Editorial Acaba un altre any i toca, des d’aquest pàgina, fer un repàs del que hem viscut aquests darrers mesos i donar-vos els molts d’anys per les festes i per l’any que. Enguany Sa Sella ha viscut una sèrie de novetats. Ha estat un any difícil per les retallades en ajuts, convenis i publicitats, però seguim fent camí ja veurem fins quan. Al mes de maig vàrem aprofitar per canviar el disseny de la publicació per fer-lo més actual. També hem encetat un sistema de col·laboració periòdica amb entitats i associacions del municipi que suposa més diversitat d’opinions, punt de vista, més informació, etc. Com per exemple amb Non Solo B-Ata que com a novetat s’incorpora en aquesta revista. Des d’aquí vos continuam recordant que la redacció de la revista està oberta i que sempre les col·laboracions són benvingudes. Ara bé, aquelles entitats a les quals els hem demanant per tres vegades repetides articles i que han declinat per tres vegades consequtives aquesta col·laboració, deixaran de ser molestades d’ara endavant i això suposa que no cap excusa i retret, simplement si no els interessa, cap problema, però a partir d’ara que tampoc protestin que mai surten sobre aquestes pàgines perquè si quan els donen l’oportunitat d’expessar les seves noves no ho fan... Una altra novetat de la revista és que ja disposam d’una versió a la xarxa d’Internet. Després d’uns mesos de proves ja disposam d’adreça pròpia:sasella.org i també sasella.info. Suposam que des d’ara la versió electrònica de la publicació s’anirà omplint de material, de col·laboracions, d’apartats, d’aspectes unes vegades semblants a la versió en paper i d’altres pics diferents, en funció de les necessitants que vagin sorgint i de les diferències que dóna el suport tant distint. I res més, molts d’anys i bones festes!

Ja arriba Nadal a l’Escoleta...

drins, germans ..., el hi presenten als seus companys, juguen, veuen la relació entre els mestres i els pares i són per un dia el centre d’atenció, els grans protagonistes, una festa feta per ells i amb ells. A l’escoleta volem transmetre esperit que sovint es perd amb la pressa de tenir tot llest, els regals, dinars i sopars, ... I ens oblidem del que realment és important a aquestes dates. També ens sentim obligades a recordar que els nins són nins, que no és necessari fer-los partícips d’aquesta societat consumista en la que vivim, encara no són conscients del valor que tenen les coses. Més ben dit, del valor que la societat dóna a les coses, ells tenen una altra escala de valors i seria bo aprendre d’ells i respectar-los. Si ens aturem a observar i a pensar ...

I amb ella l’esperit d’alegria, de màgia i d’il·lusió. Potser els adults ens hem oblidat del sentit que tenia per a nosaltres el Nadal però fa un temps vàrem ser nins, experimentàrem aquella sensació a l’hora d’apropar-se aquestes dates i ens vàrem il·lusionar amb les llums, amb la gent del carrer, amb l’arbre, amb els Reis, ... Quantes vegades hem vist que un infant gaudeix més amb l’embolcall A l’escoleta de Sencelles volem del regal que amb el propi regal? I aprofitar aquest sentiment per que quantes vegades hem vist jugar als els pares participin amb els seus infants amb les claus del cotxe, la infants i visquin amb ells aquesta botella buida, la capsa de cartró, ... il·lusió. A casa preparen plegats deixant de costat les seves jugueadorns per decorar l’escoleta i al tes? matí cada vegada que entren els hi mostren orgullosos amb un gran Escoltar-los, estar amb ells, dedisomriure. car-los un somriure, fer-los participar en les preparacions de les fesA més preparem una gran festa que tes, ... és el regal que més valor té dóna fi a la primera etapa d’aquest per un infant. curs escolar i obri les portes a les I ja que parlem de regals parlavacances, al gaudir de la família i al rem de Reis, dia 7 de gener tenim viure un dels seus primers Nadals el plaer de rebre’ls a l’escoleta de encara plens de màgia. Sencelles, la nostra cuinera ens prepararà una bona tassa de xoPer a nosaltres és un dia molt in- colata calenta i unes coquetes de tens, portam un mes preparant-ho patata i els nins esperaran expectot, els nins ho esperen ansiosos, tatius des de primera hora del matí, els pares duen una coseta per be- ens reunim tots a l’entrada de l’esrenar i qualcun s’anima a participar coleta i convidem a tots els familia l’espectacle tocant un instru- ars que vulguin venir, els hi hem fet ment, cantant o contant un conte. una carta demanant-los una cosa Però el més important, ens trobem molt especial: que ens contin un amb les famílies, és un moment en conte. el que els infants poden gaudir de Bon Nadal! l’escola amb els seus pares, pa-

Noticiari

Dia 24 de setembre l’Ajuntament de Sencelles amplià els horaris d’atenció al públic. Els dilluns i de manera ininterrumpuda l’horari és de 8’00 h a 19’00 h i la resta de la setmana, de 8’00 h a 15’00 h. A finals de setembre, primer la ponència tècnica de la Comissió Insular d’Urbanisme del Consell de Mallorca, i després la mateixa Comissió varen, amb el vot solitari del PP, aprovar la concessió de la declaració d’interès general per al projecte de golf de Son Saletes. Això significa un primer pas cap a l’autorització definitiva de les obres malgrat que, tant la normativa urbanística de Sencelles com la de Binissalem, prohibeixen aquest tipus d’equipament. Tant el PSM com el PSIB-PSOE han interposat un recurs contra aquesta declaració.

activitat esportiva dirigida a nins i nines a partir de 8 anys. El Voleivol és el nou esport que es practica cada dilluns i dimecres de 18’00 h a 19’00 h.

Dia 1 d’octubre, des de la Regidoria d’Esports de l’ajuntament de Sencelles es posà en marxa una nova

Dia 13 d’octubre va celebrar-se al poliesportiu municipal la festa Oktoberfest de tradició bavaresa on s’hi va poder gaudir de cervesa alemanya, frikadelle i salsitxes

A partir de dia 3 d’octubre s’inicià l’activitat d’escalada al rocódrom interior de l’associació Enfilats, ubicada a l’edifici des Quarter. L’activitat d’iniciació va dirigida a infants a partir de 5 nys. Dia 6 d’octubre es va fer la presentació de la iniciativa del Banc de Temps de Sencelles a la Biblioteca municipal. Es tracta d’una xarxa de gent disposada a fer intercanvis per recuperar antics costums de col·laboració entre veïnats, per donar i rebre serveis entre els interessats. El projecte s’ha materialitzat amb una programació de cursets de bhangra, dansa africana, batupunk, tela acrobàtica i ceràmica. També, coincidint amb el mes de desembre, es programà dia 2 un taller de cosmètica natural i un taller de rebosteria nadalenca dia 22. Enguany, per motius de manca de monitors/es i d’infants l’Esplai Burratatxo ha decidit no fer el curs durant el curs 2012/13. Dia 11 d’octubre va començar a la rectoria de Biniali l’escola de ball de bot que el grup Terra Roja de Pòrtol ha organitzat. Les classes són cada dijous a les 19 hores. Dia 12 d’octubre la Penya Ciclista Sencelles organitzà un dinar de pa i taleca a Lluc. Les bicicletes allargaren una mica més passant per Pollença i arribar pel Coll de Femenies cap a Lluc. La resta va pujar amb els seus vehicles particulars.

tipus Frankfurt. Aquest mateix dia Acció Musical va organitzar al poliesportiu un concert d’acció amb els grups Disaster, WTF, Dry Notes i Sin Destino. A mitjan mes d’octubre varen estalonar l’entrada de la Llar dels Padrins. La porxada de l’antiga entrada de carruatges de can Grau no s’havia modificat quan es va edificar l’any 1989, al pati del casal, el local per als majors. Les obres de reparació tendran un cost aproximat d’uns 25.000 que sortiran del canvi d’una partida que estava en principi destinada a la conservació del cementeri municipal. L’associació Pou Major organitzà una estància d’un cap de setmana a l’hotel & spa Calimera Es Talaial a Cala d’Or. A finals del mes d’octubre el Parc Verd de Sencelles canvià el seu horari, passant a ser de dilluns a diumenge de 9 a 13’00 h i de 16 a 19’00 h. Coincidint amb la festa de Tots Sants, els cementeris de Sencelles i de Biniali reberen la visita dels familiars dels difunts. Durant aquests dies s’aprofita per presentar en societat les novetats de les obres fetes als cementeris. Dia 3 de novembre la Penya Ciclista Sencelles organitzà una conferència a l’aula polivalent de ca’n Bril sobre el medicament Minerval, molècula descoberta pel Dr. Pablo Escribá, biòleg de la UIB per intentar erradicar el glioma o tumor cerebral. Dia 4 de novembre uns 200 peregrins participaren en una nova edició de la romeria des de Binissalem fins a Sencelles. La ruta la féren a peu, la majoria de participants, encara que també hi hagué presència de gent colcant amb cavalls. La

jornada va incloure un dinar multitudinari a la caseta de Sarissal. Dia 5 de novembre hi va haver una recollida a Sencelles de roba usada amb el sistema de porta a porta. L’acció va ser duita a terme per personal voluntari de la Fundació Deixalles. La proliferació que darrerament s’ha notat del repartiment indiscriminat de publicitat a cada portal fa que moltes de vegades els carrers del nostres nuclis urbans estiguin plens de fulls de paper, fulletons, ofertes, catàlegs que volen i embruten. Moltes cases estan buides i les seves bústies, finestres i baules arriben anar carregades de paper que moltes de vegades acaba banyat, redolant pel carrer o embossant les clavegueres. A molts de municipis dels nostres voltants ja s’ha establit una taxa per carregar contra aquesta pràctica publicitària indiscriminada. Dia 11 de novembre va morir Maria Ferret gran impulsora, juntament amb el seu marit Eladi Homs, del Moviment d’Escolta i Guiatge de Mallorca. Les seves cendres varen ser enterrades dia 1 de desembre a la finca de sa Torrentera, prop de la contrada de Sarissal de Sence-

lles, lloc habitual de campaments i trobades de l’escoltisme mallorquí. Dia 19 de novembre va entrar en funcionament el nou sistema d’accés al parc verde de Biniali, mitjançant una targeta gratuïta. Els residents a foravila interessats en utilitzar-lo han de passar per l’ajuntament. La pèrdua o substracció de la targeta implicarà abonar 10 € per recuperar-la. Després de celebrar el seu 25è aniversari, Es Jonc ha continuat amb les seves activitats normals. Les classes de ball de bot són els divendres de 18 a 19 hores, per als d’iniciació que van amb la professora Margalida Crespí; i els dissabtes, dirigits per la professora Margalida Miró, de 16 a 17.30 són per al nivell avançat i es fan de 17.30 a 19 hores per als del nivell intermedi. També hi ha classes de música amb el professor Pere Llabrés. Encara hi sou a temps a apuntarvos-hi. Ens han recordat que mai és tard per aprendre si realment hi ha ganes de ballar, sonar o cantar! El grup de música d’arrel tradicional Taverners, del qual en forma part el cascaner Pere Llabrés, ha iniciat una campanya a Verkami a través d’Internet per aconseguir finançament que els permeti enregistrar el seu primer disc.

Dia 23 de novembre la unitat mòbil del Banc de Sang de Mallorca atengué, al centre sanitari Sor Miquela de Sencelles, les donacions que de manera periòdica realitzen els donants del nostre municipi. Dia 24 de novembre la Coral Sor Francinaina va fer un concert a

l’església parroquial de Sencelles amb motiu de la celebració del 25è aniversari. Es va convidar a tota la gent que durant aquests 25 anys formaren part de la coral a cantar una cançó plegats. L’associació cultural Art Sencelles ha continuat amb les seves activitats durant aquests mesos de tardor al Casal de Cultura de can Grau. Dia 6 d’octubre inauguraren una exposició col·lectiva amb el nom “L’Art i el Vi”. Durant l’acte hi hagué una degustació de vi de diversos cellers del nostre municipi com Ca Sa Padrina, Binigrau, Can Ramis i Son Prim. Durant el mes de novembre es programà una mostra d’escultures de quatre artistes diferents: Joan Cunill, Dama Valèria, Toni de la Mata i Lluís López. Per al mes de desembre l’espai expositiu es dedica a la mostra “Sencelles fet Betlem” amb les creacions de Fernando Nadal. Dia 14 de desembre l’Obra Cultural Balear va lliurar els seus premis 31 de desembre amb un acte al nou auditori de Manacor. El premi que du el nom del senceller Bartomeu Oliver va correspondre enguany a l’artista Toni Gomila com a autor i actor teatral del monòleg Acorar. Com recordareu aquest actor va participar a la festa de presentació de l’especial que Sa Sella dedicà a la cuina coincidint amb la fira de l’any 2010 juntament amb altres protagonistes de la sèrie Llàgrima de Sang. Dia 15 de desembre es va celebrar el ja tradicional Mercadet de Nadal a les instal·lacions del Poliesportiu. Hi va haver art, llibres, roba, artesania, menjar, beure, música, actuacions, etc. durant tot el dia.Bril. Aquest mateix dia es va celebrar la Marxa Cicloturista Solidària organitzada per la Penya Ciclista Sencelles.

In memoriam Ramon Morey Jordi Llabrés i Sans

A l’interior de Mallorca hi ha un fenomen encara capaç de posar a tot un poble en peu, aquest és el so de les campanes i més encara si el toc ens anuncia la mort d’un germà o germana de la comunitat. Sencelles no és una excepció. I això és el que va passar el passat 2 d’abril de 2012 quan els bronzes del nostre campanar participaven i ploraven la mort del bon amic en Ramon Morey Llabrés. Dedicar-li unes paraules en ocasió de la proximitat de la festa de Santa Àgueda no ho prengueu com una cosa casual o de caprici, sinó com un deute de sincera gratitud i reconeixement que volíem complir. Primerament val a dir, que aquella separació no ens va deixar indiferents a cap dels que l’apreciàvem a ell i a la seva família. En Ramon va esser un home dels bons i amable, sempre predisposat a donar un cop de mà a qui o a on fes falta. Actuà de bon pare, de bon espòs, de bon fill, de bon germà i de bon amic. Persona que ens va donar grans exemples i perquè no dir-ho, fou un cristià dels convençuts. És molt humana la tendència de quasi “canonitzar” a una persona durant les hores immediates a la seva mort, però en el cas den Ramon, aquells sentiments que molts de sencellers vam manifestar en aquells moments, ara encara són ben vigents dins nosaltres. El record d’una persona que durant la seva trajectòria va posar a tanta altura les virtuts que honoren la vida, perdura i no passa amb tanta facilitat. Amb fidelitat a la tradició que des de temps immemorials distingeix a la seva família, els fills primogènits ostenten l’ofici d’Obrer Major de Santa Àgueda. En Ramon Morey Llabrés fou l’Obrer durant quasi trenta anys, guardant amb orgull aquest càrrec honorífic. El prengué del seu pare, l’amo en Ramon Morey Cirer, qui precisament va morir el dia de Santa Àgueda de l’any 1985. En una altra ocasió ja vam escriure que la continuïtat, gràcies a Déu, estava garantida, però serà inesborrable el record d’en Ramon, el dia de la Patrona entrant a l’Església Parroquial acompanyant al seguici d’autoritats, ocupant el lloc de preferència que el costum té reservat als obrers i escortant i fent honor a la Relíquia de Santa Àgueda, subjectant la bacina, en el moment de l’Oferta. Ben segur que Déu ja l’ha acollit en el seu Regne. Podem suposar que la trobada, entre el Pare i aquest fill, fou amb un somrís mutu. I que ara tot gaudint de la companyia de Santa Àgueda, de la nostra Beata Francinaina i la de tots els sants, intercedeix en el Cel per tots els que l’apreciàrem.

Operación Cortijo Antoni Vallés i Perelló

Dins la vida de les persones hi ha etapes. Això no es nou per ningú i evidentement és bo que passi. Una fita important és quan treus el carnet de conduir i com no pot esser d’altra manera tens el pertinent cotxe. Els joves d’avui en dia estan acostumats a que el primer cotxe sigui d’alt standing ( deportiu o tot terreny depén del gust ) i no com nosaltres que t’havies d’espavilar amb lo que podies enganxar, principalment de segona mà i amb perfil esportiu baix. Dit d’altra manera fins ara el qui comprava mig cortó inmediatament comprava el tot terreny per anar al mig cortó. Però malgrat tota la imaginació ens va permetre gaudir del vehicle i fer coses i superar les limitacions que venien donades per màquines no massa potents. Idò heu de creure i pensar i creure que amb aquells moments d’oci i al mateix temps d’inspiració i revelació maquiavèl·lica decidírem aprofitar que teníem cotxe i poques feines per organitzar una activitat novedosa i poc vista : segrestar gent. Si ho heu llegit bé, segrestar gent. És un hobbi tan respetable com el qui colecciona capses de mistros, llaveros o engabia metleres. El sentit comú ens duia a segrestar gent coneguda o coneguda de coneguts. Tampoc es tractava de sortir en El Caso, setmanari que recollia la crònica negra, negra de la societat d’aquells anys. Dit i fet. L’equipació era senzilla tenguent el cotxe. Bastava un mocador per tapar la cara i un garrot per intimidar amb cert realisme a l’individu que havia estat elegit. Avui diríem que havia estat nominat o nominada. Com tot dins la vida els primers cops varen esser diguem fluixets i el client es va escapar. L’experiència és un grau i clar intentàrem segrestar una persona que anava amb cotxe i ja se sap els objectius mòvils són més difícils. Una emboscada al pont de Biniali va esser un fracàs estrepitós i tot i que el perseguírem el subjecte es va escapar sense massa problemes. Planificàrem un cop que d’una vegada ens donàs prestigi i que de cap de ses maneres havia d’esser un fracàs. Un, fins aquell dia amic, havia començat a festetjar amb una al·lota d’Inca ( poble gran i per tant cercàvem ja una repercusió social ). Amb un seguiment discret havíem pogut localitzar una casa a foravila on vivia amb la seva família. Aquesta casa era un cortijo. I voltros direu per què era un cortijo ?. Hagués pogut ser una caseta normal, un xalet, una villa, … però no al portell hi havia una rajola que posava “ cortijo” i per tant un cortijo és un cortijo.

El lloc era perfecte perquè estava aïllat, tenia terreny per poder entrar amb els cotxes i estava com deia a Inca per tant aprop de Sencelles. Tampoc es tractava d’anar a vorera de mar no fos que ens confonguéssim i segrestàssim una extranjera i no tractava d’organitzar un conflicte diplomàtic. Un diumenge horabaixa amb fosca anàrem, crec recordar tres o quatre cotxes, cap al cortijo famós. Seríem al manco una dotzena de persones perquè es tractava de no fallar, asegurar el cop i intimidar als moradors de la casa.

Entràrem al cortijo, fent molta pols amb els cotxes per confondre el personal, botàrem a la carrera amb la cara tapada i els pertinents garrots. Com a cabestros entràrem a la casa on estaven els pares d’ella, ella i el nostre amic. Record que estaven asseguts tranquil·lament al sofà del menjador mirant segurament Sesión de Tarde a la primera cadena. No hi havia res més. Això o la carta de ajuste. Com vos podeu imaginar la sorpresa fou monumental i això jugar a favor nostre. Aglapírem l’al·lota, la traguérem defora i cap al cotxes falta gent. Arrancada espectacular fent molta pols una altra vegada i cap a Sencelles. Ja estava obert el Pub i això ens donà suport logístic per poder tancar l’al· lota dins el bany i esperar a veure que passava. L’amic que evidentement ens conegué vingué al cap d’una bona estona més blanc que el referit i dient coses que en aquesta Revista en horari infantil no es poden reproduir. Igualment acabà retingut incrementant el botí i fent que aquesta vegada sí l’operació sortís rodona. Hora de sopar els deixàrem partir amb la satisfacció de la victòria. Han passat molts d’anys, cadascú va agafar el seu camí, i sa veritat és que tots dos ens saluden. El que no tenc massa clar és si entre ells es xerren. Coses de la vida.

Imatges d’ahir

La fotografia que en aquesta ocasió presentam està feta a l’antic camp de futbol s’òliba, situat per devora s’Era d’en Pelat. Aquest va ser uns dels llocs on l’equip local jugava els seus partits. Drets, d’esquerra a dreta Pedro Roig de ca’n Negret, Guillem Alomar de ca’n Mascaró, Joan Florit de ca’n Caragol, Toni Vallés de ca’n Merris, Toni Zuazaga de ca’n Pou, Joan Roig de ca’n Negret, Rafel Florit de ca’n Poleto. Acotats d’esquerra a dreta Joan Pons de ca’n Rei, Pep Pons de ca’n Rei, Jaume Serra, Sebastià Faure de ca’n Pansa, Miquel Llabrés de ca’s Sastre. La fotografia ha estat amablement cedida per na Margalida Bennàssar de ca’n Morei.

Vins Binigrau El nostre vi no és per cada dia, és un vi especial En Miquel Batle és un apassionat del camp. En concret del món de les vinyes i del Joan Florit i Horrach vi. Ha heretat de la família de can Grau de Biniali la fal·lera i el cuquet per les coses de la pagesia. Relacionat des de sempre amb l’agroalimentació, no en va treballà a les Destil·leries Cañellas (el recordareu perquè sortia als reportatges que Sa Sella va dedicar al palo resolis dels números 56/57), al bar s’Obac o amb els cellers Macià Batle, sempre a Santa Maria. L’any 2002 va decidir donar un gir a la seva vida, deixà les destil·leries i la seva participació a Macià Batle i va embarcar-se en l’aventura de crear un nou celler: Binigrau, nom sorgit de combinar Biniali i can Grau. És on actualment treballa amb els seus dos germans Maties i Sebastià. Des del 2002 varen començar a fer provatures amb vins, a cavall entre el 20042005 bastiren el nou celler i a finals del 2005 sortí la primera producció ja amb el nou nom. Foren pioners dins la nostra contrada en l’elaboració mixta de vi de producció ecològica i convencional. Al celler Binigrau es nota que hi ha molta cura dels detalls: tota la documentació i publicitat destil·la disseny acurat; l’edifici del carrer d’en Fiol de Binali (obra de l’arquitecte Llorenç Colom) mostra detalls molt estudiats; les instal·lacions són pulcres i diàfanes, … La seva aposta per la qualitat es tradueix en la posada en pràctica de la normativa de qualitat ISO9001 i la certificació aconseguida d’AENOR. El celler forma part de l’associació de petits cellers de Mallorca i estan inscrits a la Denominació d’Origen Binissalem-Mallorca. També fan producció a l’empara del Consell Balear de la producció agrària ecològica. Les instal·lacions de Binigrau a Biniali “Volíem que l’edifici no rompés amb l’estètica de les cases de poble però que tampoc fos una vulgar imitació d’un buc tradicional. Havia de ser un lloc pràctic per a un celler modern però que no semblàs una fàbrica o un magatzemot. Tampoc no trobàvem adient fer-ho al mig del pla de les vinyes i alterar-hi el paisatge. Volíem que l’edifici fos un reflex de l’ideal que desitjàvem per a la nostra nova empresa, transparent, oberta, arrelada a la tradició amb el marès, la terra i la pedra, però innovadora, actualitzadora, reciclada amb els temps moderns... L’edifici del celler té molt de vidre: per això dic que és com som nosaltres, transparents, no tenim res a amagar com a empresa, tenim tots els permisos, ho hem fet tot bé, sempre ha estat tot legal i tot es pot agafar amb les mans”. “La nostra filosofia és la d’obtenir uns vins de qualitat, a petita escala, fugint d’una rendibilitat industrial: jo ja em sent pagat pel fet de conservar la vinya dels meus padrins. Trob que els joves han d’agafar consciència de l’important que és heretar una terra fruit de l’esforç dels pares. Produïm uns vins amb molta d’estimació. Apostam cada dia per la dita que diu el que jo vull per a nosaltres, també ho podem donar als altres!”.

Som a la D.O. Binissalem-Mallorca “Vàrem decidir deixar de produir dins de la Denominació d’Origen BinissalemMallorca perquè en realitat els nostres vins no hi encaixaven. Nosaltres volíem fer vins arrelats a la tradició però amb tocs novedosos, experimentar, reciclar-nos i el Reglament de la DO ens resultava un corsé. Vàrem proposar-hi canvis però la gent de dins era poc propensa a fer-hi modificacions. La regla tenia 25 anys i ja era

Sencellers amb iniciativa hora poder adaptar-la i modernitzar-la, però no varen voler fer-ho. Per això vàrem apostar, per contra, per treure vins amb la qualificació de Vi de la Terra: Mallorca que ara pràcticament està al mateix nivell de prestigi que una denominació d’origen. Fins i tot ara pots trobar molt de vi mallorquí amb l’etiqueta de Vi de la Terra: Mallorca que és més car que el produït a l’empara d’una de les dues DO mallorquines. De fet, el temps ens ha donat la raó perquè de les 14 empreses que hi ha ara mateix a la DO Binissalem-Mallorca, n’hi ha 11 que fan producció etiquetada a part, perquè estarien fora de les normes encorsetadores. Nosaltres per fer el vi partim de les varietats de raïm de tota la vida de la nostra zona: mantonegro, callet i premsal. Però per reafinar-los i adaptar-los al gustos d’ara i a les tècniques de vinificació modernes, ho combinam amb les varietats chardonnay per als blancs i merlot; i amb syrah i cabernet per als vins negres”. Els premis van arribant “Amb aquests any hem arribat a tenir tants de premis que ja quasi he perdut el compte. En tenim uns 73 i ja no em dóna temps a emmarcar els diplomes quan ja en guanyam un altre! Fa poc que hem vengut de trobades a Bordeus, de Getaria, de Madrid... sortir a fora és per dir: eh, que nosaltres també som aquí!, és fer propaganda, conèixer opinions i veure coses que t’ajuden a millorar. Dels premis que estic més content són d’aquests que es fan a cegues, on els que puntuen no saben quin vi és: per exemple l’altre dia a Madrid hi havia un concurs on un vi de Binigrau va se seleccionat amb altres 130 i just al costat hi havia un Vega Sicilia, que diuen que és un dels millors... això dóna molt d’orgull, veure com un producte d’aquí pot estar parlant de tu a tu amb un de molt de prestigi. Els premis ajuden a que el vi fet a Mallorca es doni a conèixer a fora. El turisme que ve a Mallorca hauria d’ajudar amb això. Si els posam a taula els nostres productes serà una forma de reconèixer-los, de demostrar que donen la talla, que estan ben elaborats, ben curats,... i una mica sí que ha passat això perquè aquesta publicitat directa que hem anat fent durant els anys ha tengut la seva compensació perquè tira a tira les vendes a l’exterior van pujant”. Les nostres vinyes “Des del 2005, quan començàrem a vendre al públic la nostra producció, ho férem a partir només del raïm de les 14 quarterades de les nostres vinyes. Quan vérem que aconseguíem l’acceptació del mercat amb èxit, cada any hem anat incrementant un poc la nostra producció, el que fa que ara mateix no ens basti la verema de les nostres pròpies vinyes i hem arribat a acords amb fins a 12 petits pagesos de la zona de Biniali, Sencelles i Santa Maria que ens proveeixen en exclusiva de la seva producció que arriba fins a unes 40 quarterades de vinyet. Aquests pagesos proveïdors fan feina exclusivament per a nosaltres amb uns estàndards de qualitat de conreu com si fossin les nostres pròpies vinyes. Per això els pagam la verema més cara que al mercat normal”.

Associació Tia Xiroia

L’Associació Tia Xiroia segueix puntualment amb les seves activitats i reunions mensuals

Associació Tia Xiroia

Com ja és habitual, en aquests darrers anys, la del mes de desembre es substituïda per un sopar pre-nadalenc, entre els membres que la formen, la comunitat de monges del Convent de la Caritat i alguna entitat o col·lectiu del nostre poble. A hores d’ara, i en diferents anys, ja hem compartit aquest espai de trobada, d’esbarjo i també d’agraïment amb el grup que formaren el taller de brodadores del Convent, amb els que són o han estat catequistes de la nostra Parròquia, els mestres naturals del poble que exerceixen la seva activitat docent al Col·legi Públic de Sencelles... Enguany els nostres convidats han estat els membres de l’Ajuntament. A la nostra cita hi van acudir el Sr. Batle, Joan Carles Verd, amb els regidors, tant els de l’equip de govern com els que estan a l’oposició, tots a excepció de dos. Sempre hem intentat que aquesta reunió coincideixi cada any, amb l’aniversari de la fundació del Convent de la Caritat (festa de la Puríssima de 1851). La trobada es va desenvolupar en un ambient d’absoluta amistat i germanor. Aprofitàrem l’ocasió per agrair al nostre Ajuntament el fet que cada any la de la Beata Francinaina sigui triada com a festa local i també la seva impli-

cació amb la mateixa, així com tothom pensa que ha de ser. També els vam presentar el programa d’activitats per l’any 2013, que tot just encetàrem, i el que ja anem fermant per el 2014, quan celebràrem els primers 25 anys de la Beatificació de Sor Francinaina. Efectivament, per aquest aniversari encara hi manca més d’un any, però caldrà que ens hi preparem convenientment, ja que aquell fou un esdeveniment que va marcar fortament la història de Sencelles i fou capaç de posar en peu a tot el poble i a Mallorca sencera. La pluja d’idees ja ha començat; algunes molt ambicioses i d’altres més populars, que pensem que totes agradaran a la gent. Per totes serà necessària la participació i implicació de tots i totes, i d’aquesta manera podrem escriure una altra plana d’aquests anals nostres. Així mateix volem dir que l’Associació Tia Xiroia es vol unir a l’homenatge que el passat 28 d’octubre un bon estol d’antigues i antics alumnes van dedicar a la seva mestre Sor Margalida Casasnovas. Ella i les primeres nines que tingué a escola quan va arribar a Sencelles, foren les que iniciaren la molt tradicional Ofrena Floral al Monument, el matí de la festa del 27 de Febrer, que nosaltres ara tant treballem per potenciar. De part de tots els que formem l’Associació Tia Xiroia desitjar-vos unes bones festes de Nadal i un venturós 2013.

Actualitat de Sencelles Guillem Zuazaga i Llabrés

Pluja

Temperatura  90  80  70  60  50  40  30  20  10  0

25  20  15  10  5  0

Setembre

Setembre Octubre

Octubre

32.2 (Dia 12)

Mitjana de les Tª mín (ºC) 19.4

25.2

29.7 (Dia 20)

16.7

9.4 (Dia 30)

19.56

23.4 (Dia 5)

13.1

7.2 (Dia 30)

Mitjana de les Tª màx (ºC) 28.8

Novembre

Octubre

Novembre

Tª màx absoluta (ºC)

Litres acumulats: Gener – Novembre 2009 Gener – Novembre 2010 Gener – Novembre 2011 Gener – Novembre 2012

Tª mín absoluta (ºC)

L / m2

Tª Mit (ºC)

15.2 (Dia 2)

64.5 82 89

24.12 20.95 16.29

557 480 473 386.5

Dades corresponents al poble

Poble Son Boi* Biniferrí** Sa Rota*** Font: * Lluís Zuazaga

Setembre 64.5 34

Octubre 82 78

Novembre 89 76

TOTAL 235.5 188

70.5

202.5

** Maria Llabrés

*** Toni Zuazaga

LLUNA VELLA

LLUNA NOVA

LLUNA PLENA

QUART MINVANT

LLUNA NOVA

QUART CREIXENT

GENER 2013

Dia 27

Dia 5

Dia 11

Dia19

FEBRER 2013

Dia 25

Dia 3

Dia 10

Dia 17

MARÇ 2013

Dia 27

Dia 4

Dia 11

Dia 19

Dies corresponents a cada fase llunar

Qui dies passa ... Miranda Miret i Mairata

En aquesta secció de la revista que fa estona que no sortia, tornam a reprendre la comparació de dues fotos: una antiga i l’altra de recent. En aquest cas, com podeu comprovar, es tracta d’una imatge del carrer des Rafal, des de l’entorn d’abans d’arribar a la creu cap a plaça de l’església.

La foto antiga és de finals de la dècada dels anys 10 o de principi dels anys 20 del segle passat. Això sempre, més o manco, ja que si ens hi fixam, un detall que ens pot ajudar a la datació de la il·lustració, pot ser veure els suports als frontis per transportar l’electricitat. I ja sabem com a Sencelles la primera fàbrica generadora d’energia elèctrica s’hi instal·là l’any 1913 (l’any que ve serà el primer centenari de l’electrificació del nostre municipi!) per tant, sabem per això que no pot ser una imatge d’abans de 1913. Fixau-vos bé també amb la presència a mitjan carrer d’unes quantes bísties esperant enganxar el carro. La foto moderna és de finals del mes de novembre de 2012. Com ha canviat la vida en uns cent anys!. Al carrer ara hi ha més elements... no hi ases però sí molts de cotxes aparcats!. Encara que és perfectament reconeixedora el punt exacte on es va fer la foto antiga per la forma dels portals de les cases dels voltants.

ES RACÓ DE SA CUINA Maria Vich i Cirer

Compota de mil fruites Ingredients per a 4 persones:

1 litre de vi. 1/2 litre d’aigua. 250 gr. de prunes seques sense pinyol. 250 gr. de figues seques mallorquines. 150 gr. de panses de Corint, que no tenen pinyol. 150 gr. d’albercocs secs de Porrres. 1/2 quilo de pomes reineta. 2 peres mitjanes grenyals. 150 gr. de sucre. 1 branqueta de canyella.

Introducció:

Una recepta idel pel dia de Nadal, mitjana festa, any nou o el dia dels Reis. Després d’un bon dinar, amb bona companyia, aquesta compota ajudarà a tenir una bona digestió, per les seves propietats en fibra. Encara que dugui vi negre en la seva elaboració, els infants en poden menjar, ja què després d’uns cinc minuts de bullir, l’alcohol desapareix.

Preparació:

Dins una greixonera de fang posau-hi el vi, l’aigua, el sucre i la canyella, remenau fins que el sucre estigui fus. Quan comenci a bullir tirau-hi els albercocs i deixau-ho uns quinze minuts, els cinc primers amb la greixonera destapada i així, l’alcohol del vi desapareix. Afegiu les prunes i les figues, si aqueixes darreres fossin grossetes, millor si en feis dos trossos de pera i poma, al gust de cadascú. Seguiu bullint-ho fins que la poma i la pera siguin grenyals, uns cinc minuts. És molt millor menjar-la tèbia, però això va a gusts. Bones festes de Nadal i què l’any 2013 no sigui pitjor del què tots pensam.

De jove a jove Joanet de sa Gerra

Avui entrevistam a Andreu Sunyer Digues alguna “frase cèlebre” que hagis dit o que t’agradi. La vida no és esperar a que passi la tempesta, si no aprendre a ballar baix la pluja. Quins programes de televisió mires? No mir massa la televisió, som més de veure sèries per Internet. Ara estic mirant “Breaking Bad” i esperant que comenci la nova temporada de “The Walking Dead”.

Aquesta vegada, he hagut d’anar fins a Madrid per entrevistar a n’Andreu Suñer Bibiloni, que té 22 anys i és de ca’n Tano. Actualment estudia a la Universidad Alfonso X el Sabio la carrera de INEF. A continuació el podreu conèixer un poc més. En quin moment de la teva infància et quedaries? Quan realment no teníem cap preocupació i anàvem al “poli” de les quatre de l’horabaixa fins a les vuit jugant a futbol sense aturar. Què volies ser de gran quan eres petit? S’ha complert? Vaig tenir una època que volia ser notari, perquè em varen dir que amb una firma guanyaven molts de doblers. Res a veure amb el que m’agrada realment.

Quin tipus de música t’agrada? No tenc cap estil definit, depèn del lloc i situació. Quin és el teu hobbie? Sortir amb bicicleta, futbol, gimnàs...

Confessa’ns una mania, un defecte i una virtut que tenguis. Una mania seria la de cruixir-me els dits; un defecte.. que sóc desordenat, i una virtut: som bon al·lot he he he. Què faries... Si fossis un dona? Faria el mateix, jo crec que estam amb igualtat de condicions. Si fossis ric? Em compraria una casa a primera línia de la mar. Si fossis el batle? Un camp de futbol, un gimnàs i una pista de pàdel. Realment potser no sigui el més necessari, però són les meves inquietuds i segons com s’organitzi es pot amortitzar a mitjan termini. Intentaria treure el màxim rendiment al poliesportiu. Un viatge. Vull anar a Nova York sí o sí. No podries estar un dia sense... Mòbil. El millor invent? Crec que un dels més importants dins les noves tecnologies és In-

ternet, la revolució de la Internet ha creat una nova era, la de la comunicació i la informació arreu del món. No entens com hi ha gent què... Maltracta les dones i fins i tot és capaç de matar. Què t’agradaria ser per un dia? Un ocell.

1 Si vengués de viatge a Madrid, quins llocs em recomanaries que visités de dia? I de nit? De dia aniríem a fer una volta per el centre de la ciutat: Gran via, Puerta del Sol, Cibeles, Palau Real, Parque del Retiro ... I de nit supòs que aniríem un poc de festeta. Com ha influït en la teva personalitat el fet d’anar a estudiar a fora? M’he hagut d’espavilar bastant i crec que el fet de viure fora t’ajuda a madurar. Aprens a actuar de forma més responsable i intentes ser 2 més autosuficient. Quin és el teu menjar preferit? No tenc problemes amb el menjar, m’agrada quasi tot, però si he de triar, qualsevol tipus de pasta a la carbonara. Fora ser massa exquisits. Un racó que t’agradi de Sencelles. Es dos pous i encara més quan el torrent duu aigua. Et queixes de... Dels polítics actuals. Conta’m una primera vegada. Quan vaig experimentar de prop el significat de la mort, el dia que se’n va endur el meu padrí Guillem, que era una persona molt especial per a jo. 3

No surts de ca teva sense... Mòbil, claus i cartera (o això intent). Com et desplaces per dins el poble? A peu o en bicicleta. D’aquestes opcions trien una: Twitter o facebook? Totes dues. Dia o Nit? Dia. Vi o Pomada? Em tocaria dir vi, però triaré la pomada he he he. Platja o muntanya? Platja. Poble o ciutat? Poble. Barça o Madrid? Barça. Carn o peix? Carn. Calçons o falda? Calçons. Samsung o Iphone? Iphone. Quin ha estat el millor regal que t’han fet? Poder estudiar a fora i que em paguin els estudis. Sempre has volgut... Aconseguir els meus propòsits. No aguant que... Em diguin mentides. Sé que t’agrada el ciclisme i que formes part de la Penya Ciclista de Sencelles. Em pots explicar com funciona i què feis? Aquest estiu he començat a sortir amb ells i m’ha encantat perquè he tornat a agafar afició a la bicicleta. Al principi em feia com a cosa anarhi per primera vegada però em vaig decidir i em varen rebre molt bé. Quedàvem cada dimarts i dijous a les 18:30 a la plaça per anar a rodar una mica i després els diumenges de matí fèiem la ruta més llarga amb el seu respectiu berenar, que no falti. Així que tothom que li agradi la bicicleta i cerqui qualcú per sortir el rebrem amb els braços oberts. Ara tenc la bicicleta

per Madrid, he provat de sortir un parell de vegades però no conec ningú i tampoc conec les carreteres, a més per aquí hi ha molts de cotxes, així que en tornar m’hauran d’esperar perquè vendre ben baix de forma he he he. A part del ciclisme, practiques algun altre tipus d’esport? Quin? Partidets de futbol i pàdel de tant en tant. Ara amb els companys de pis anam al gimnàs a veure si duram fins a final de curs... Quina és la festa que més t’agrada de Sencelles? Per què? L’embala’t sense dubte, perquè m’hi sent identificat.

Quines expectatives laborals tens? M’agradaria ser professor d’educació física, però mai se sap... També m’agradaria agafar un poc d’afició a sa bodega així que ja veurem.

Quins canvis faries a Sencelles? La circulació que hi ha dins el poble, per arribar a ca meva he de donar la volta sencera al poble. Consider que el volum de trànsit, almenys pel5meu carrer, produeix un renou insuportable i no parlem del perill dels vianants; sobretot pels infants i per les persones majors. Em fan passar pena les persones de la Residència quan van amb els caminadors i els cotxes passen arran d’ells a tota velocitat...

A l’entrevista passada en Pere Marc ens va proposar la següent pregunta: Què en pensa ton pare de què no t’agradi el vi? Ha ha ha, aquesta pregunta l’hi hauríem de demanar a ell, però6supòs que s’estima més que l’ajudi a fer feina a la bodega abans de què m’agradi el vi.

Què penses de les persones majors del poble? Que són molt sàvies i que sempre hem de fer cas del que ens diuen.

Quina pregunta faries a la pròxima entrevista? Quan quedam els dissabtes vespre sempre sols arribar més tard que jo i ja és dir..., la pregunta és: perquè arribes tan tard quan quedam? Ho fas a posta o és que8ets més presumit que una tia?.

Quin esport prefereixes veure per televisió? 7 Futbol.

A qui vols que faci la pròxima entrevista? Jaume Garcies Verd

Nadal sense betlem, no és Nadal

Jordi Llabrés i Sans

Em complau poder accedir a l’amable sol·licitud de col·laboració que m’han fet els companys de l’Associació Cultural Art Sencelles amb motiu de les presents festes de Nadal. En certa manera enguany podrem recuperar una tradició, encara no perduda del tot, com és la d’anar a visitar betlems, durant el temps que duren aquestes festes tan entranyables i esperades per tots. Mercès a la iniciativa de la dita associació i l’artística mestria d’en Fernando Nadal i Oliver, podrem contemplar el Betlem monumental que aquest darrer ha anat creant amb la dedicació d’anys, el bon gust que el caracteritza, la recerca incansable de mil i un detalls, etc. No fa gaire generacions els sencellers i sencelleres durant el cicle litúrgic nadalenc, que comença amb la solemnitat de la Puríssima Concepció (8 de desembre) i es clou amb la festa de la Mare de Déu del Candeler (2 de febrer), anaven visitant algunes cases i llocs que

s’havien guanyat la fama de muntar betlems que despertaven l’admiració i l’interès col·lectiu, molt sovint amb formes espectaculars i artístiques. Cites obligades i contemplats amb extasiada delectança eren el de Can Garrover, muntat per la Congregació Mariana i els joves d’Acció Catòlica, el de l’Hospital de Sant Francesc (a l’antiga posada de Jornets, del carrer de l’Església), el de l’Escola Graduada, el de l’Església Parroquial de Sant Pere i el del Convent de la Caritat. Aquest darrer, el de les monges de la Caritat, era el més esperat durant tot l’any i passades les dècades, avui dia el més recordat per molta gent. A més de la inevitable escenificació del coval rústic i pobre on s’hi encarnà Jesús Infant, hom guarda a la memòria, l’esplendorositat enlluernadora i la riquesa del seguici dels Reis d’Orient amb els seus patges i criats, l’estol d’un pastors i el seu ramat que escalfant-se a la vora d’un foc viu son desvetllats per un àngel que ve a anunciar-los el portentós Naixement de Déu fet Home, els ulls de bou laterals que provists d’un vidre d’augment feien veure escenes camparoles que els infants podien imaginar a escala natural. També les figures que disposaven d’un mecanisme “secret” que els donava moviment; ara un mul que voltejava una sínia, ara un ferrer incansable que portava hores y més hores treballant a l’encruïa, ara una pastora que rentava roba d’un blanc immaculat... segurament per portar a l’Establia i oferir-la a la Mare de Déu... Ah, i la pageseta! Aquella pagesa que alguns anomenaven na “Miquela”,

que entrava i sortia de ca seva amb un paneret a la mà. Si dins aquest hi depositaven una moneda, sortia una altre vegada i et regalava un confit, un conillet o un senyoret de pasta cuita al forn conventual. Aquest és el record que molts de sencellers i sencelleres guarden del Nadal d’antany, en el que tot envoltava en la creença certa de la celebració exclusiva de l’Encarnació del Fill de Déu, la nit sublim i excelsa del Sant Naixement. El Betlem gaudeix d’una forta tradició. Sant Francesc d’Assis fou el seu inventor i animador, encara que es coneixen alguns antecedents que no tingueren mai la seva repercussió. L’any 1223, volent honorar el Naixement del Jesuset, no es va limitar pas a solemnitzar aquella hora sublim organitzant en la seva recordança una festa més o menys esplendent, com bé podia haver-ho fet, sinó que, encès en son cor un amor vivíssim a la humanitat de Crist, volgué fer reviure en forma plàstica i tangible l’emocionant escena de l’Establia. Per això va demanar i aconseguí del Papa Honorio III dispensa per muntar un betlem vivent a l’Església del petit Convent de Greccio durant la Missa de la Vigília de Nadal. Ministrant el propi Sant de diaca i predicant un sermó de circumstàncies, van commoure amb aquesta realització tots els assistents, que eren en gran nombre i en sa major part gent humil d’aquelles rodalies. Des de les hores el pessebrisme ha marcat fortament la tradició espiritual i cultural dels pobles d’Europa principalment, i després amb l’ajut dels missioners ha arribat a la resta de continents tenint fora cap casta de dubte una extraordinària ressonància. El franciscanisme arribà a Mallorca poc després de la Conquesta del Rei en Jaume I (1229), i a poc

a poc el seu carisma i espiritualitat, basada en l’absoluta pobresa i en l’esperit de l’evangelització, fou estes per tota l’Illa. El primer convent el van obrir en el lloc i església que després fou Hospital Militar de Palma, l’any 1232, i el van seguir d’altres com ara el de Miramar, Inca, Sóller, Alcúdia, Lloret, Petra, Artà, Llucmajor, etc. Així disposaren d’una ampla xarxa per estendre el seu apostolat per tota l’Illa. En una de les seves esglésies conventuals, a la de Ntra. Sra. dels Àngels o de Jesús Extramurs, al carrer de Jesús de Palma (avui Hospital Psiquiàtric), s’hi venerava fins a l’exclaustració que l’any 1835 va promoure Mendizàbal, el Betlem més antic de Mallorca, datat del s.XV, d’escola italiana (actualment a l’Església de la Sang de l’Hospital Provincial), que ara és el degà dels conservats a Europa i un dels més antics de tota la cristiandat. D’allí, la devoció al Naixement de Jesús i la costum de muntar betlems va passar a la resta de convents dels frares del seràfic cordó, a les parròquies de Ciutat i Part Forana, als monestirs de vida contemplativa, a les institucions civils i a la majoria de les llars dels mallorquins. Sens dubte la gran empenta d’aquest corrent devot va arribar quan els betlems sortiren de les esglésies i muntats dins escaparates tancades amb vidres, entraren

a les casses i podien ser contemplats i venerats per famílies senceres durant tot l’any. A més, igual que els altres mobles que contenien imatges de la Mare de Déu o dels sants, eren una mena de petit oratori casolà o un mostrador de les devocions familiars. D’aquells betlems que hom anomenava de vitrina i que bons historiadors han tingut esment d’estudiar, son els antecedents del nostre betlem familiar. A Sencelles disposem d’una extraordinària col·lecció d’aquets, perfectament conservats, principalment fabricats mercès al bon afer de les monges de clausura i que en algunes ocasions han estat exposat, per a gaudi general, a la Parròquia de Sant Pere. Malgrat que el consumisme d’aquets dies sembli que s’apoderi de la societat, i el sentit real de la celebració pareix que nomes es pugui celebrar en l’intimidat de les nostres esglésies, Nadal és una de les festes més entranyables i familiars, per això la bona costum que hem de mantenir de fer el Betlem cada any en les nostres llars. Si construïm el Naixement cal tenir ben present que la nostra obra és en honorança del Bon Jesús, i d’altra part no podem oblidar que en fer-lo som conreadors d’una de les nostres més belles tradicions, aquella que els avis van saber incorporar-la als costums pairals de la nostra Mallorca.

Sense por d’errar, podem confirmar que avui veiem com la nostra tradició reviscola, és honorada i està enlairant-se de manera ben ferma. L’actuació empresa pel ressorgiment dels nostres betlems, ha desvetllat l’afició. I si fa pocs anys, el qui amuntegava quatre suros amb herbeta i sorra, i a tort i a dret hi col·locava una munió de figuretes, es creia que feia un betlem, avui, qui més qui manco, s’afanya per a bastir la seva obra amb mirament i respecte, procurant que resulti ben acabada i d’altura. No s’ha pretès crear una cosa nova i fictícia, sinó que s’ha recollit l’esperit d’una cosa ben viva i nostrada, que a vegades ha semblat que estava mig esmorteïda sota les cendres. Podem comprovar, que ha bastat un buf amorós perquè el caliu es convertís en flamarada de bona virilitat. En aquest sentit hi trobem l’extraordinària feina que fa l’amic Fernando i tots els que com ell, amb dedicació, no descuiden de muntar el propi Betlem durant les festes nadalenques. La seva obra, d’uns anys ençà, ja era contemplada amb delectança per molts al rebedor de ca seva, a Ca Don Jaume Vicari. Ara tothom en podrà gaudir i convé no desaprofitar l’oportunitat que tindrem de contemplar aquesta vertadera obra d’art. Han de sentir-s’hi convidats des de l’alumnat de les escoles amb els seus mestres, les famílies, els diversos

grups i associacions, etc. No ens trobem davant un betlem qualsevol, si no davant un betlem singular del tot, senceller cop cap altre. Totes les escenes s’ambienten en el marc de l’entorn del nostre poble. Fixeu-vos amb la reproducció de la Plaça, del Pou Major... Cal admetre, sense la més lleu reserva, aquell betlem que podem dir-ne mallorquí, aquell on al voltant de la Cova s’hi reprodueix un paisatge propi d’aquí i els pastorells son adients i vesteixen, com dirien les nostres padrines, a “l’ampla”. Aquesta és l’escola que podríem dir que va fundar el Seràfic Pare Sant Francesc, el Poverello d’Assissi, quan a la Gruta de Greccio es va rodejar de la gent camperola d’aquelles rodalies, que recordaven als humils de Judea. Ja l’any 1947, en plena repressió cultural que sofria Catalunya, el Pare Basili de Rubí, de l’ordre dels franciscans caputxins, “tenaç lluitador per les llibertats i per la cultura del nostre poble” va publicar un tractat sobre pessebrisme en el que defensava que “els betlems o pessebres no havien de ser historicistes ni arqueològics, sinó populars; decorats amb els paisatges populars de les nostres comarques, amb ramats i pastors de les nostres contrades catalanes i balears, guarnits amb rabasses, suro, grèvol, molsa, galzeran i roc pinyolenc... amb els reis muntats no pas d’alt d’enormes dromedaris i camells, sinó damunt d’una modesta mulassa o d’una egua pairal”. En definitiva volia que una cosa tan arrelada a la nostra cultura, s’inserís en el cor de la pròpia història i en la terra en la que tots hem nascut i hem aprés a estimar. L’amic Fernando ha admès que l’afició al pessebrisme l’ha desenvolupada una vegada haver-se casat amb una sencellera. Desconec si coneixia o ha conegut les teories del Pare Basili i les de tants d’altres que com ell han defensat aquest estil propi. El que si puc dir és que s’ha desvetllat per fer de la seva obra un autèntic homenatge a la nostra terra, del que ara en podem gaudir tots.

SE BUSCA NINSENTENGUIN QUEEL

ATUR

$$$

URDANGARIN SANITAT

SANSELLAS LA PUEBLA CAN PICAFUERTE

Sa Campana

notícies fresques

En Barramot

Opinions de mumare i sa sogra. Ninets, ninetes, estudiau molt, molt i molt, si no sereu una còpia de Wert, ministre d’incultura, és a dir “es toro colló”. Ninets, ninetes, estudiau molt i molt, si no acabareu con en Delgado “s’enanito de Calvià des collons des cérvol”. I si ara Santa Claus no pot repartir juguetes per cupa d’ell, ja què ha mort es cérvol? Serà... Ninets, ninetes, estudiau molt, molt, si no acabareu com en Joanet Ramonet Bauçanet, “es calçons baixos”, ja que tot lo dia no fa més que baixar-se’ls, per haver de tornar arrere una vegada i altra tot el què fa i manda.

barramot@gmail.com és l’adreça per si voleu suggerir notícies fresques o deixar comentaries sobre notícies anteriors.

Ah! Enhorabona a n’es Batle i regidors que formen part de s’equip de govern des nostro Ajuntament: Sencelles és es poble que manco imposts fa pagar a n’es sencellers. Això és tenir seny. Què “prenguin mostra de na Pastora es governs des PP”. Visca Mallorca, i visca sa llengo catalana. Viscaaa! Bones Festes Nadalenques! I ara, ses meves barramotades

Ninets, ninetes, estudiau molt i molt, si no acabareu con en Rajoy “un mentider patològic, irresponsable, vago i campeón des paro” Ja hi ha qasi 6.000.000 de parats”

Eleccions anticipades jaaaa! A s’estat.

Ninets, ninetes, estudiau molt i així quan el dia de sa Constitució anau a n’es Senat, sa gent no vos cridarà, com ho feren a na Cospedal, “ladrona, ladrona,...”

Es mentiders no poren estar a n’es govern.

Ninets, ninetes, estudiau molt i així no sereu com en Rotger, president des Parlament Balear, què està imputat per pressumpte robo i no dimiteix de diputat. No té ofici ni benefici.

més decent i honrat. Així que ja ho sabeu: estudiar, fer deport, créixer amb dignidat, ser bons ciutadans, bons veïnats i bonda, molta bonda, i quan sereu grans, si vos dedicau a sa política, no sereu com els que tenim a Palma i a Madrit.

I sobre tot, a més d’estudiar, teniu molt de seny, decència, dignidat i civisme. Sa religió no és massa necessari, això és una cosa privada, què han d’ensenyar es pares i l’esglèsia. L’escola no està per això, allà comptar, física, història, geometria, geografia, etc., etc. Noltros dues coneixem a molta de gent què és agnòstica i és de lo

Eleccions anticipades jaaaa! A totes ses autonomies.

Si creven de veres què no poren fer res més. Perquè síííí què se pot fer molt més sense retallar. Bé, a sa “tropa pepera, sí que la porem retallar”. Què deixin es govern i noves votacions ja! “Alí Bauçà Pepe i sus 49.000 ladrones” no en fan una a se n’endret. Mirau lo què diu d’ell, un pepero de tota la vida, en Miquel Segura de sa Pobla, (aquell que va col·locar la seva filla a fer feina pes govern d’en Matas, i què l’hi “feren una entrevista a Ciutat, però ella no era ni tan sols a Mallorca”) idò aquest ha dit d’en Bauçanet a s’Ultima Hora de dia 26 de novembre d’aquest any:

té una imatge nefasta dins els ambients polítics de Madrid propers al PP. Què personalment, en Segura, no pot suporta dels governants d’aquí i de Madrid, què a més de ser inútils són personatges d’una gran supèrbia. No té aquest “homenet” un lío amb sa seva farmàcia?... En fi: s’ho ha de fer mirar... Cort contracta una empresa de neteja que el Govern va denunciar per frau (?). Es Govern d’en Josepet Ramonet Bauçanet, ha convocat 17 noves jefatures de servei, negociat o secció, amb salaris molt generosos. Més d’un és es quefe i es departament sencer, és a dir: varen despedir tots es treballadors i ja no tenen ningú a ses seves ordres(?). Tota sa premsa estrangera ha publicat sa foto d’en Delgado amb sos collons des reno o cérvol damunt es cap. Déu mos trobi confessats... Això deu ser propaganda turística moderna? Quins coll... En Bauçanet és un incapàs. No ha tengut “dellons” per destituir en Rodríguez ni en Rotger. Quin vaaaaleeeeent... Sa promotora que va demandar a Cort per excés de volum a n’es pis d’en Bauçanet exigeix què el tirin a baix. Ja què així ho va dir sa sentènci des Tribunal Suprem. José Maria Rodríguez: mai ha fet pagos del PP i manco en doblers negres. Ji, ji, ji... Govern d’en Bauçanet. Ara anomenat “Saraos privados en Cabrera”... Per cert, “senyora” Cabrer González. La setmana passada s’ha tornat a negar es Metro. I què

no és guapo això? Es Govern d’en Bauçanet gasta mils d’euros en estudis que podrien fer es funcionaris. Mentrestant es ciutadans a paaaagaaaaar... Bé. En fan tantes, tantes i tantes, i totes mal fetes, què no acabaria mai de dir-les. Per això, voltros lectors, persones intel·ligents i cultes, ja les vos imaginau. Per això... Aaaaaah! En Bauçanet s’ha hagut de tornar a baixar en calçons: es hospitals no se tanquen. “Que se jodan. A. Fabra” Vos desig un bon dinar de Nadal i una bona juerga de Cap d’Any. Molts d’anys a tots! Pensaments: Els mals governants, per dissimular la seva mala gestió, sempre donen la culpa de tot als governats anteriors a ells. (Maquiavel). Fa un any votàrem un president que duia un designi larvat: fotre’ns bé a tots, en benefici propi i dels seus amics banquers. (José Manuel Barquero) I ara un per s’ajuntament de Sencelles que veig que posa fulls informatius perquè sa gent que treu es cans a passejar i les pega ganes d’anar de cos, per ser una mica fins, el que han de fer es agafar es seus escrements i no deixar-los enterra. Pel que se veu, ho posen de bades perquè segueix havent-hi regals d’animals arreu del poble. I per no parlar de ses pixerades que deixen per aquí i per allà. Sa meva filla està negre de fregar sa carrera, cada dia li deixen sa cera plena de pixum. I això com s’arregla, Sr. Batle?.

Noticies des de la Parròquia de Sant Pere

Jordi Llabrés i Sans, cronista de la Parròquia de Sencelles

La vida parroquial a Sencelles, durant aquest darrers mesos ha vingut marcada fortament per la posada en marxa de la majoria de les seves activitats i grups, i per alguns canvis. A finals de setembre començaren les trobades dels distints grups de catequesis. Gràcies a un bon equip de catequistes a hores d’ara podem oferir-ne per infants de pre-comunió, comunió i post comunió, també de confirmació, post confirmació i familiar. També a partir del dia 4 d’octubre es reprengueren les visites als majors i malalts de Sencelles, que ho desitgen, i que demanen rebre la Comunió. Ja sabeu que sempre es pot demanar rebre aquesta visita comunicant-ho als nostres capellans o també en el Convent de la Caritat. A nivell de l’Arxiprestat del Pla, en el que pertany Sencelles i altres 16 parròquies, i que el nostre Rector, Mn. Josep Cerdà n’es l’arxipreste, el dia 5 del mateix va començar el curs amb les trobades i conferències mensuals en el Santuari de Consolació de Sant Joan. Els temes que es tracten enguany giraren entorn de la Fe, coincidint amb l’Any de la Fe, que l’actual Papa Benet XVI ha convocat amb motiu del cinquanta aniversari de l’obertura del Concili Vaticà II. Se’ns presenta un temps propici per “revisar, redescobrir, aprofundir i animar la nostre Fe, a vegades malmenada per les influències del mon actual”. L’obertura oficial a Mallorca, es dugué a terme el dia de la Mare de Déu del Pilar, a la Seu, la qual fou celebrada a Sencelles amb una repicada general de campanes. Acomiadament del Bisbe Jesús

A la Seu de Mallorca, el passat 23 de setembre, a les 5 del capvespre, s’hi va celebrar una solemne Missa per acomiadar al que durant aquests darrers nou anys ha estat el nostre Bisbe, Don Jesús Murgui i Soriano, a hores d’ara ja Bisbe d’Oriola-Alacant. El nostre Temple principal s’omplí de gent, hi comparegué la major part del clergat mallorquí i bona representació de les autoritats civils i militars. De Sencelles hi va anar una representació de gent. Just en acabar la celebració el Bisbe, volent patentitzar el seu afecte per Mallorca va fer entrega d’alguns dels seus ornaments i objectes personals en el següents llocs: la creu pectoral que va usar aquests darrers anys al Santuari de la Mare de Déu de Lluc i tres solideus per el Sant Crist de la Sang, la Mare de Déu de la Salut i Santa Catarina Thomàs. A l’oratori del Palau Episcopal hi va llegar una reproducció del Sant Calze que es conserva a la Catedral Metropolitana de València que l’hi havia regalat el Cardenal Agustí García-Gasco. A la Beata Francinaina de Sencelles la va voler distingir amb la seva mitra, com una mostra més de la gran devoció que sempre l’hi ha tingut i l’estima envers el nostre poble, demostrada amb tantes ocasions i amb tants de fets. El dia 1 d’octubre següent, coincidint amb l’aniversari de la Beatificació de Sor Francinaina, el que fins ara havia estat Vicari General M.I.D. Rafel Umbert, vingué al Convent de la Caritat per fer entrega a la comunitat de la mitra, la qual resta exposada a la Sala d’Exvots.

Recés de terciaris franciscans a Ruberts Del 5 al 7 d’octubre, coincidint amb la festa de Sant Francesc d’Assis, el lloc de Ruberts va acollir un encontre i recés per els membres de la fraternitat dels terciaris franciscans seglars, del Convent dels Pares Caputxins de Palma, a Ruberts. Solemnitat de Tots Sants i commemoració dels Fidels Difunts Amb les celebracions de costum, el passat dia 1 de novembre vam celebrar la solemnitat de Tots Sants. Una vegada més, el cementeri de Sencelles s’omplí de gom en gom per la Missa del capvespre, així com s’ha notat durant aquests darrers anys. El dia 2, al vespre, celebràrem un solemne funeral en sufragi de tots els difunts de la nostra Parròquia, especialment els 23 que ens han deixat durant aquests darrers dotze mesos. Per cada un d’ells s’encengué un ciri que després els propis familiars pogueren emportar-se a casa seva o deixaren a la Capella del Sant Crist de les Ànimes. Ordenació i inici del ministeri del nou Vicari parroquial Com ja havíem anunciat en el darrer noticiari el Pare Jaume Ripoll i Janer, de la Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri de Ciutat, és el nostre nou Vicari. Mn. Jaume Seguí es va acomiadar de Sencelles el dia 27 d’octubre, amb una celebració de l’Eucaristia molt emotiva i plena d’agraïment envers els anys que ha dedicat a la nostre Parròquia i al poble. El dissabte dia 3 de novembre la Seu fou el lloc que va acollir la multitudinària ordenació sacerdotal del P. Ripoll i d’altres

quatre companys preveres. Va presidir la celebració l’Excm. i Rvdm. Don Jesús Murgui Soriano, Bisbe d’Oriola-Alacant que vingué a Mallorca, expressament. De Sencelles s’hi feu present un nombrós grup de persones, molts hi anaren amb l’autocar que s’havia contractat aposta i d’altres amb els propis cotxes. Després de l’Ordenació poguérem saludar als nous sacerdots en els Jardins del Palau Episcopal on s’hi serví un bon refresc. Un dia després el “Misacantano” Pare Jaume Ripoll va dir la Missa Nova a l’Església de Sant Felip Neri de Palma i el dimecres dia 6 la va celebrar per primera vegada a Sencelles, a la Capella del Convent de la Caritat. Càritas Parroquial Dia 10 de novembre, les que formen el nostre grup de Càritas Parroquial participaren a Binissalem de l’inici d’un procés assembleari a nivell diocesà, que durarà dos anys, sota el lema Càritas compromís transformador. Va dirigir la ponència d’aquell dia titulada Càritas, artesanos de la esperanza el Sr. Sebastián Mora Rosado, de Madrid, secretari general de Càritas Espanyola. Nomenament del nou Bisbe de Mallorca Dia 16 de novembre, a les 12 del migdia i a la Casa de l’Església, a Palma, sortia el comunicat de la Nunciatura Apostòlica d’Espanya, en que es feia a saber que el Papa Benet XVI havia nomenat nou Bisbe de Mallorca Monsenyor Xavier Salinas i Viñals, que des de 1997 ha estat Bisbe de Tortosa. La noticia fou rebuda amb alegria general a tots els nivells. Automàticament les campanes

de la Catedral començaren a repicar i seguidament ho feien les de totes les esglésies parroquials i conventuals de la Diòcesis. Les de Sencelles, començaren el seu particular repic a les 12:30, i a la Missa del vespre sen va donar gràcies a Déu. La pressa de possessió de la seva nova Seu, serà el proper dia 12 de gener. Festa de Santa Cecilia i 25 Aniversari de la Coral Sor Francinaina Com no podria ser d’altra manera la nostra Parròquia celebra i s’uneix al goig d’un grup de Sencelles que enguany celebra els seus primers 25 anys de fundació i amb el que sempre s’ha sentit molt unit, la Coral Sor Francinaina. El passat dia 24 de novembre vam celebrar una solemne festa en honor de Santa Cecília, patrona dels que es dediquen a l’art de la música. Després de la Missa sabatina es dugué a terme un magnífic concert de commemoració. L’església parroquial s’omplí de gent, desitjosa de gaudir de l’acte. Ocuparen llocs de preferència una representació de les autoritats municipals, el nostre Rector i Mn. Simó Garau, Rector d’Inca, que fou l’impulsor d’aquesta agrupació coral.

Després del repertori musical, vingueren les intervencions per felicitar als components. En primer lloc, prengué la paraula el Sr. Joan Carles Verd, Batle de Sencelles que parlà en nom de l’Ajuntament i del poble, i els feu entrega d’un quadre pintat per la Sra. Gina Mayrata de Biniali. Després va parlar Jordi Llabrés en nom de la Parròquia i Mn. Josep Cerdà va entregar-los un altre quadre de Santa Cecilia, que porta

unes paraules de reconeixement i agraïment envers la Coral. Restauració i benedicció de la Creu d’Es Rafal Com molts recordaran el passat dia 5 de novembre, entorn de les 4 del capvespre, uns al·lots, jugant, varen tomar la creu de terme dita d’Es Rafal, que va quedar esbocinada. Ràpidament la Policia Local i la Brigada Municipal van procedir a retirar-la. També, sense esperar, l’Ajuntament va encomanar la restauració i fou tal la bona diligència de tots, que en menys d’un mes ja estava refeta i es pogué beneir. La benedicció es dugué a terme a la Parròquia després de la Missa del dia 24 de novembre. Ara s’esperen els permisos pertinents de Patrimoni perquè la creu pugui esser restituïda al seu lloc. Solemnitat de la Puríssima i col·lecta per Lluc El camí que ens condueix a les grans festes de Nadal ve marcat per la solemnitat de la Inmaculada Concepció, que a més és la patrona de tota la Diòcesis de Mallorca. La missa de la vigília la vam celebrar a la Capella de la Caritat i tinguérem bona ocasió per donar gràcies a Déu pel 161 aniversari de la fundació del convent, per part de la nostra Beata Francinaina l’any 1851. Les misses del dia foren a la Parròquia. No cal dir que la Capella de la Puríssima lluïa engalanada, mercès a les seves capelleres. La col·lecta de totes les misses d’aquesta festa anaren destinades a la restauració del Santuari de la Mare de Déu de Lluc, que el passat dia 12 de setembre s’endugué una gran malmenada a causa d’un cap de fibló. Per aquest motiu a l’altar

major de la nostra Parròquia s’hi col·locà la figura de la Moreneta, adornada amb la bandera i escut del seu santuari. El primer en fer el seu donatiu personal fou el Sr. Joan Carles Verd, Batle de Sencelles, el qual va cedir a la Mare de Déu, mentres va estar exposada, la seva Vara de Batllia, en recordança de que Ella té el títol d’Alcaldessa Honorària de Sencelles. Fent camí cap a Nadal I mentre tothom es prepara per les festes entranyables del Nadal, des de la Parròquia també fem lo propi. A hores d’ara ja estan

exposats a tots els negocis, botigues i comerços de Sencelles els cartells per les Matines. Enguany amb la fotografia d’una figura de la Sibil·la, obra de l’artista senceller Joan Guerra. Tots i totes esteu ben convidats a participar de les nostres solemnes Matines de la nit sublim de Nadal, seran com cada any a les 11 del vespre i contarem amb les tradicions pròpies d’aquesta festa, com ara el cant de la Sibil·la i de l’Anunci de l’Àngel, el Sermó de la Calenda, nadales, etc. Que passeu unes bones i santes festes de Nadal.

Les activitats d’es Pou Major Els dies 20 i 21 d’octubre, un bon grapat de sencellers i sencelleres gaudiren d’un cap de setmana a l’Hotel Talayal de Cala Egos. El vespre va fer una bona tormenta, cosa que no va aturar a un grup de Tuna-improvisada que se passejà per les habitacions cantant “Clavelitos”. Dia 2 de novembre vàrem començar les classes de ball en línia al gimnàs de les escoles noves. Està obert a gent de totes les edats i s’ensenyen coreografies molt divertides de diferents balls. Tots els divendres de 18.30 a 19.30 h. Vos animam a provar-ho.

Maria Cristina Soler i Escalas

Dia 15 de desembre l’Associació Pou Major va col·laborar a la marxa cicloturista solidària #vaportinacho #minerval, fent les llesques de pa amb sobrassada pels ciclistes.

Activitats des de la Biblioteca Municipal Per Nadal, un llibre... De misteris, d’intrigues, d’amor, d’actualitat, històrics, fantàstics, d’humor, en còmic, en contes... per a joves, per a infants, per adults i encara més adults... un llibre sempre és una bona pensada per Nadal. Arriben festes i és temps de dinars familiars, bons desitjos i... regals! Si no sabeu què voleu que us portin els Reis o el Pare Noel, sempre podeu demanar un llibre. En voleu una tria? Què hi ha de nou? Us ho expliquem...

Cristina Romero

Per als amants dels misteris: La reina del misteri infantil, J. K. Rowling, potser aconseguirà seduir els pares dels addictes a la saga de Harry Potter, o fins i tot als seus fans més veterans, que han anat creixent amb les seves lectures. Sigui com sigui, Rowling s’atreveix amb la seva primera novel·la per a adults i això és digne, almenys, de tastar. La vacant imprevista (Empúries / Salamandra) surt aquest desembre en català i en castellà després d’arrasar a les llibreries angleses, nord-americanes, nova zelandeses, irlandeses i australianes. La trama ens situa a Pagford, un idíl·lic poblet imaginari del sud d’Anglaterra, on la mort sobtada d’un regidor desferma una pugna ferotge per aconseguir el seu lloc. Per a les sentimentals i atrevides: 50 sombras de Grey (Grijalbo), E. L. James. El plat fort és l’erotisme de la novel· la, amb esquitxades sadomasoquistes “light”. Les seqüències tòrrides que es descriuen són bastant explícites, de manera que no de-

cebran als que les vagin buscant. No obstant això, crida l’atenció el fet que l’autora aconsegueix deixar el públic amb ganes de la segona i, després, de la tercera part. Sens dubte, després d’haver venut més de 20 milions d’exemplars en tot el món i ser la novel·la britànica més venuda de la història, alguna cosa ha de tenir. Per als addictes als fets històrics: VICTUS: Barcelona 1714, d’Albert Sánchez Piñol. Una novel·la històrica que ens narra la guerra de Successió espanyola, un conflicte que es pot considerar com la primera de les conteses mundials i que acaba l’11 de setembre de 1714 amb un apocalíptic assalt a Barcelona. VICTUS és un malbaratament d’informació i rigor històric al servei d’un relat àgil, potent i desenfadat. Per a gent informada: Diguem prou!, d’Arcadi Oliveras. Arcadi Oliveres diu «prou» a una economia i a una política que han tocat fons. Ha arribat l’hora de canviar el sistema! «El sistema capitalista ha tocat fons», diu Arcadi Oliveres, que assegura que ni les retallades ni els rescats no «salvaran» una economia sustentada en la injustícia social: com pot ser que, mentre es donen diners als bancs, hi hagi famílies vivint al carrer? Com pot ser que, els que posen nota als països siguin els mateixos que especulen amb les finances i retallen els drets socials? Com pot ser que, havent-hi prou recursos per a tothom, cada dia es mori gent de gana i que els rics siguin cada cop més rics i els pobres cada dia més pobres? Mentrestant, els polítics ens diuen que no hi poden fer més. «Un sistema que dóna prioritat als interessos d’alguns per sobre de les vides humanes és un sistema

malalt», assegura Oliveres, una de les veus que han donat suport a la indignació del moviment 15M, el qual considera també que ha arribat l’hora de caminar cap a propostes radicals de desobediència a un sistema i a unes polítiques que ja no són ni ètiques ni sostenibles. Ha arribat l’hora de canviar! Per als qui comencen a descobrir el plaer de llegir Wonder d’R. J. Palacio (La Campana ), és un descobriment per a adolescents (i grans) que ja s’ha convertit en tot un fenomen als Estats Units, on fins i tot s’ha engegat un moviment social amb el lema “Tria ser amable”. I és que ens fa adonar del nostre comportament i del que significa ser amable a través de la història d’un noi de 12 anys que pateix una deformitat greu a la cara i que, després d’educar-se a casa durant anys, es matricula a l’escola amb altres nois de la seva edat. Per als entusiastes preadolescents dels misteris, Una bona tria és Sherlock, Lupin y yo d’Alesandro Gatti (Destino Infantil & Juvenil) que l’autor signa com a Irene Adler, el personatge femení creat per Arthur Conan Doyle. Es tracta d’una revisió del famós detectiu, que ens situa en els seus inicis, a l’estiu del 1870, i narra les aventures que comparteix un jove Holmes amb Arsène Lupin i Irene Adler durant les vacances a SaintMalo, a partir de la trobada d’un home mort a la platja. I per a infants: A partir dels 7 anys, Escuela de vampiros: un viaje escalofriante de Peter Bentley, narra les aventures d’un grup d’alumnes d’una divertida escola nocturna on els nens aprenen a transformar-se en

ratpenat, a agitar la capa i a cuinar amb all. El Bat Pat té una característica que el fa ser molt més especial! És el un dels pocs ratpenats sapiens! (I què millor que si tens el do de parlar i pensar com una persona que... Ser escriptor??!! Doncs això és el que fa aquest intrèpid ratpenat que viu incorporat a una família, els Silver. Són encantadors, i tots 5 saben el seu petit secret, però els que se’n cuiden son els tres fills: el Leo, el Martin i la Rebecca (la seva preferida). Ells tres, viuen en un poble anglès bastant normalet, però se les empesquen totes per experimentar les missions, els misteris i les aventures més inversemblants! Temps de castanyes, d’Esther Baldo (Barcanova). Durant la tardor, els tons groguencs, ocres i marronosos dominen la natura. És temps de castanyes, de moniatos, de panellets i també de fruites com les magranes, les figues i els codonys. Mitjançant fotografies i divertides il·lustracions, els nens i les nenes coneixeran els trets més propis d’aquesta estació. Per afavorir la lectura autònoma dels infants, cada doble pàgina presenta el text de manera breu i escrit amb dues modalitats de lletra: de pal i lligada.

Esquitxos de temps passat (III) 14 d’octubre de 1827. A les 7 del matí tota l’illa de Mallorca va patir un espantós terratrèmol per espai de 3 minuts i dos segons; “se vieron temblar los enormes edificios pero con particularidad la parte forense”, Santa Maria, Binissalem, Sencelles, Sant Joan, Montuïri i altres. “En Sineu causó muchos estragos, se arruinó la rectoría y algunos pozos arrojaron el agua por espacio de muchos días”. Las iglesias quedaron estropeadas, pero no hubo novedad mayor”. Abril 1828. A principis de mes la pigota feia feredat a Mallorca. Gener 1829. El nombre d’ànimes que tenia Mallorca era de 154.398. 29 de desembre de 1829. Va morir a Sencelles l’il·lustre Sr. D. Pedro José Molinas, canonge de la Seu. Fou capellà del Consolat d’Espanya a l’Alger i, consta que el mes de juny de 1794 va arribar al port de Palma comandant la polacra1 “La Virgen María”, amb 64.000 mesures de blat “quitado” als francesos. L’any 1797 el varen designar per la canongia de Mallorca, vacant per promoció del Dr. Antonio Villa y Camps al nou bisbat de Menorca. 31 desembre 1829. “Este año ha sido estéril de todas cosechas, ocasionando muchos trastornos a los mercaderes y hacendados”. (Dels pobres que morien de fam, no en parla).

31 desembre 1829. “Llegó mucho trigo de Sevilla en buques mallorquines y forasteros, por haberse desgraciado a su

1 Vaixell de dos pals de dues peces, ambdós proveïts de vergues, i el de popa, també, de botavara. És semblant al bergantí.

tiempo la cosecha de la isla y necesitarse muchos socorros por ser considerable su consumo”. 31 desembre 1829. Aquest any circularen per l’illa amb molta profusió quartos2 i tresetes3 de plom que imitaven perfectament les llegítimes. 31 desembre 1830. Tornaren a circular a Mallorca noves tresetes i quartos falses... “con el valor de la enorme cantidad que se reunió, se fabricó de orden del intendente D. Santiago Gómez de Negrete la gran argolla de bronce que está en la entrada del muelle nuevo de Palma, junto a la casita de sanidad llamada La Consigna, que sirve para amarrar los buques”. 8 i 9 d’agost de 1831. “Puesto el sol se incendió el meteoro de la admósfera de nuestro hemisferio de tal modo que eran cerca de las 8 de la noche4 y aun daba un resplandor reverbérico que era a la par que claro muy horroroso; el dia siguiente sucedió lo propio y el dia 10 amaneció el sol tan ceniciento (alias) sulfírico que fué admiración de todos, pues resplandecia aplomado por todas partes; la noche anterior fué muy fria, y el dia desplegó una ardiente constelación”. 31 de desembre de 1831. Este año ha sido estéril, la cosecha de aceite desgraciada, los cargos

Moneda antiga mallorquina equivalent a tres cèntims de pesseta. 3 Moneda antiga mallorquina que valia tres doblers (valia dos diners i era la sisena part d’un sou) i era la meitat d’un sou (valia dotze diners de billó i que era la vintena part de la lliura). 4 S’ha de pensar que s’horari no era l’actual, per tant les 20 hores d’aquell temps, correspon a les 22 hores actuals.

muchos y los productos pocos. Esta ciudad y parte de los pueblos han adolecido de unos terribles resfriados que era un horror los estragos que de ellos sobrevenían, se temió mucho no tuviesen funestos resultados pues apenas hubo persona que pudiese escaparse de este pegajoso mal, que se disipó con un par de meses.

Maria Vich i Cirer

Les activitats de la Penya Ciclista Sencelles A l‘anterior número vos contaven les darreres aventures de la Penya Ciclista Sencelles per l’ illa de Menorca. Les seves quimeres van de cada vegada més enfora. Aquests darrers mesos han estat engrescat en un projecte molt important per a ells, col·laborar per una causa justa. Durant l’any, diferents clubs, penyes, la mateixa Federació Balear, organitza marxes cicloturistes des de poc més o manco el mes d’abril fins a l’octubre. Enguany han durat fins el desembre ja que la Penya Ciclista n’ha organitzat una de Solidària. En Nacho, el fill d’en Juan Carlos Hurtado va morir a causa d’un glioma o tumor cerebral, el seu pare va cercar arreu algú que pogués trobar un medicament que curàs al seu fill i a més gent que pateixen aquesta maleltia. En Nacho no ho va aconseguir i en Juan Carlos va decidir seguir cercant un remei a aquest tipus de càncer. Aquí és on entra la Penya Ciclista Sencelles, organitzant la Marxa Solidària per recaptar diners per ajuddar a la causa d’en Juan Carlos. Va ser un èxit total, han estat mesos i mesos de feina continua. La primera passa fou donar a conèixer a la gent de Sencelles les passes fetes per Juan Carlos i el Dr. Pablo Escribá, biòleg de la UIB, que ha trobat una molècula que pot ajudar a combatre el glioma. Una conferència va ser l’inici de tot, anar al programa de ràdio “Protagonistas Mallorca” que dirigeix en Carlos Duran i en Josep Palacios de Compro Oro, la continuació.. La cirereta final a tot aquesta tasca fou la Marxa que gràcies a la col·laboració de gent de manera desisnteressada començant per la Federació Balear de ciclisme, els ciclistes David Muntaner, Joan Llaneres, Maria Mora i Joan Horrach que apadrinaren la Marxa, la gent de l’Associació Pou Major, que ens ajudaren a preparar el berenar, els amics del motorclub ½ Milla que ens donaven pas per cada cantó, creuer,

regulant el trànsit i com no, a tots els sponsors, tendes de bicicletes que ens donaren material per rifar i a tota la gent de Protecció Civil i la Policia Local, tots els feren possible que sortís rodó. Recórrer les carreteres del Pla de Mallorca acompanyats de gairebé 200 ciclistes, va ser un luxe. La feina feta per tots va valer la pena, i l’any que vé en farem una altra, esperant repetir i millorar si encara és possible la Marxa d’enguany. La Penya Ciclista Sencelles s’ha tornat una penya solidària, idò la cosa no acaba aquí. S’han adherit a l’ONG Bicicletas sin Fronteras per ser punt de recollida de bicicletes a Mallorca i si és possible a la resta d’illes. Bicicletas Sin fronteras s’encarrega de recollir, arreglar, pintar bicicletes velles i les destina a projectes que duen arreu del món. Sense anar més enfora, fa poc varen entregar 90 bicicletes per a gent en pocs recursos que treballen a Catalunya en la collita de la fruita per despleçar-se d’un lloc a un altre. Per tant, ara ja no teniu excuses, si teniu una bicicleta que no utilitzeu, que sigui vella o que vos hagi quedat petita, posau-vos en contacte amb la gent de la Penya Ciclista Sencelles, que ells s’encarregaran de donar-li una segona oportunitat.