Sa Sella 131

Centre Cultural de Sencelles_ NĂşmero 131_ Juny / Setembre 2012_ 2,50â‚Ź

L’oficina de La Caixa de Sencelles...

Continua col·laborant en les activitats que es duen a terme a Sencelles. No sempre ha de ser necessari ajudar amb aportacions econòmiques, també la logística jugar un paper molt important a l’hora de fer actes per a la gent, tant grans com petits.

Durant les festes patronals a la Mare de Déu d’agost i en l’activitat que va organitzar la Penya Ciclista Sencelles, La Caixa va fer la seva col·laboració a aquest esdeveniment que la Penya vol intentar recuperar després d’anys sense celebrar-se.

Els nins i nines foren el que més bé s’ho passaren lluint les gorres que amablement els havien regalat, quasi tots les lluien amb una gran rialla de galta a galta. Sense oblidar la grapada de caramels que agafaven, i si havien guanyat alguna medalla, encara més contents estaven.

Les activitats de la Penya Ciclista Sencelles La Penya ciclista Sencelles va realitzan cada setmana les seves activitats esportives. Cert és que parteixen ben prest per anar a fer quilòmetres damunt la bicicleta per acabar amb un berenar a part o banda de Mallorca.

Però pel que es veu, l’Illa els comença a quedar petita fins al punt que decidiren pegar un bot a l’Illa veinäda, Menorca. Durant un dia volysren per amunt i per avall, visitant el Museu de la bicicleta que té el president de la Federació Balear de cilcisme, Artur Sintes, i com no, pujaren al punt més alt de l’illa, El Monte Toro, pels comentaris dels que no l’havien pujat cap vegada havia estat bastant dur, ara sí una vegada a dalt l’alegria d’haver conseguit l’objectiu era inmensa, es notava a la cara de cada un dels ciclistes. Enhorabona!!!.

2

Redacció: Joana Ferragut i Fiol Joan Florit i Horrach Jordi Llabrés i Sans Guillem Mut i Llabrés Maria Vich i Cirer Col·laboradors: Antoni Vallès i Perelló Associació Pou Major En Barramot Biblioteca Municipal Escoleta Municipal Guillem Zuazaga i Llabrés Joan Bover i Serra Joanet de sa Gerra Margalida Zuazaga i Vich Martí Garrit Mª Cristina Soler i Escalas Miranda Miret i Mairata

Edita: Centre Cultural de Sencelles Impressió: Gràfiques Rubines, Binissalem

REVISTA SA SELLA sasella@hotmail.com C/. Església, 3 07140 Sencelles (Mallorca)

Coberta: Castellers de Mallorca a la Fira de maig Depòsit legal: PM-400-89 Els artícles d’aquesta revista expressen unicament l’opinió dels propis autors.

Parròquia de Sant Pere de Sencelles

Excursió a Capdepera Margalida Zuazaga i Vich

Per maig d’aquest any vàrem anar amb sa parròquia d’excursió a Capdepera. Allà se celebrava sa Festa Medieval; quina animació s’hi podia veure; moltes de botigues, i els venedors vestits d’època, molta varietat de qualsevol cosa, pastissos, herbes medicinals, cremes, fruits secs, juguetes... de tot.

Després d’un parell d’hores d’estar allà, vàrem partir cap a Sa Pobla, i en concret a Crestatx. Jo no ho coneixiam sabia el seu lloc i que els poblers solen celebrar allà el Pancaritat, però no hi havia estat mai. Està molt bé tot allò: jardins, plantes, tot molt net i curiós.

Després d’aquesta visita, vàrem baixar cap a Ciutat.

3

Els molins. Escoleta de Sencelles Espai familiar i espai nadó Jana Suau (Coordinadora) Ainhoa Ansoleaga (Pedagoga)

4

Una vegada més comença el curs escolar, s’acaba la calor (encara que no ho sembli) i els dies es fan més curts. Què fareu els propers horabaixes de la tardor? I a l’hivern quan tot es fa fosc aviat i fa fred al carrer?. L’Escola Infantil de Sencelles Els Molins ha treballat tot l’estiu perquè totes les famílies amb nens i nenes de 0-3 anys puguin passar unes horabaixes de tardor i hivern ben calentes, per garantir una atenció de qualitat

als nens i nenes i oferir suport a la tasca educativa familiar.

observar els seus fills, oferintlos ajut i suport perquè es trobin segurs en la cura del petit i se sentin competents per interpretar i respondre d’una manera adequada les seves demandes, en el moment precís. Es parteix de la idea de crear grups de suport i ajuda mútua per a les mares i pares que acaben de tenir un fill per tal que se sentin competents en la criança i educació del seu petit. El naixement d’un fill o una filla canvia la vida de la parella i de la família, les seves relacions, els ritmes de vida, l’organització, però sobretot és a la dona a qui més canvia la vida. Encara que estigui envoltada d’atencions familiars després del part, alguna dona acusa un gran sentiment de soledat que es converteix en la necessitat de compartir amb algú altre els petits o grans canvis i les noves situacions que cal resoldre en el dia a dia. Espai Nadó t’ofereix un espai on et sentis ben acollida, còmoda, tranquil·la per parlar amb professionals i altres famílies de les teves vivències i de les coses que fa la teva criatura que et sorprèn i a vegades no saps què fer. El naixement d’un fill o una filla és una experiència intensa, que val la pena de compartir. Us esperem tots el dimarts de 16:30h a 18:30h a l’Escoleta Els Molins de Sencelles.

El dimarts 25 de setembre de 16:30 a 18:30h farem la primera trobada Espai Nadó. Espai Nadó és un servei educatiu municipal per a famílies amb nadons, durant el primer any de vida. Aquest servei s’adreça a les dones i als homes que acaben de ser mares i pares i al seu nadó. Espai Nadó possibilita un entorn privilegiat per tal que les mares i els pares puguin

El dimecres 26 de setembre de 17 a 19h continuàrem amb les trobades quinzenals d’Espai Familiar. Espai Familiar és un servei educatiu municipal per a famílies amb infants de 0-3 anys. És un espai de joc, trobada i relació per a grans i petits, on es tracta d’afavorir el desenvolupament dels infants i d’incidir en el seu context familiar ajudant a pares i mares a entendre

i resoldre els problemes quotidians en la educació i la criança dels fills. Espai Familiar és un espai compartit per infants i famílies, on les criatures poden jugar lliurement i sentir-se acompanyades. Un espai de trobada on les famílies tenen l’oportunitat de conèixer altres mares i pares, fer noves amistats i eixamplar així les relacions. Espai Familiar obre les seves portes cada dimecres de 17h a 19h, anima’t!!

Fa dos anys que estam fent feina en espais familiars a Sencelles amb molt bona acollida per part dels pares: “Les xerrades amb els altres pares i conèixer diferents experiències d’altres famílies m’han facilitat i ajudat a resoldre els meus conflictes com a mare”.

“Tenen l’espai preparat, sempre se’n cuiden de que hi hagi material adequat per als infants, de que tot estigui a punt per fer l’espai acollidor i agradable”.

“Gràcies a l’espai familiar no em sent tan sola, hi ha més mares que els hi passa el mateix que a mi...”.

que es realitza en acabar els espais familiar.

Enguany com a novetat a l’escoleta vos presentem a n’Ainhoa Ansoleaga pedagoga especialitzada en l’atenció socioeducativa a infants petits i a les seves famílies qui s’encarregarà de conduir i dinamitzar els espais nadó i familiar d’aquest curs.

Per saber un poc més dels espais, vàrem fer una xerrada dijous dia 20 de setembre, però podeu contactar amb nosaltres dirigintvos a l’escoleta de Sencelles com més aviat millor.

“Espai Familiar ens ha ajudat a conèixer el nostre fill, hem observat i valorat el canvi positiu en el seu comportament després del joc i de les experiències viscudes amb els altres nins”.

“Se nota que les professionals que condueixen l’espai fan la feina amb il·lusió”.

“Me sentia perduda, ara ja no”.

Aquests són alguns dels comentaris recollits al qüestionari

5

Noticiari Sencellers en acció

El diumenge 13 de maig es va celebrar la XXVI edición de la romería que els devots de la beata Francinaina de la zona de sa Casa Blanca realitzen fins a Sencelles. A les set del matí els pelegrins, que són obsequiats amb xocolata i ensaïmades, iniciaren el seu camí a peu, mentre que carros, tractors i cavalls emprengueren la marxa d’uns 25 quilòmetres una hora més tard. Devers les onze arribaren a Sencelles i, després de l’Ofici, al Poliesportiu Municipal els esperava una multitudinària paella de germanor.

De dia 25 a dia 26 de maig es varen celebrar 24 hores de lectura continuada en català a la biblioteca cas Metge Rei a Santa Maria del Camí, organitzat entre altres associacions per l’OCB, l’Stei i Jubiltats per Mallorca.

El primer cap de setmana de juny Biniali va celebrar una nova edició de la seva fira dedicada als jocs infantils i populars. Enguany destacà l’actuació folclòrica del grup Terra Roja de Pòrtol, l’animació de la colla gegantera de Santa Maria del Camí i la conferència del professor Xisco Amengual Rigo de

6

la Federació Balear de Tir de Fona.

Dia 5 de juny, en assemblea extraordinària es va procedir a l’elecció de la nova junta directiva de l’Associació de Premsa Forana. El nou president és en Rafel Oliver, en substitució d’en Gabriel Mercè.

Dia 13 de juny des de l’Apima i el Centre Escolar es va convocar una carerolada pública per un ensenyament de qualitat.

Dia 14 de juny varen aparèixer unes pintades a l’oficina de Correus i a la Sala. Qualcú enfadat amb el deficient servici postal no va trobar altra manera de demostrar el seu disgust.

Dia 15 de juny mitjançant un ban municipal es va informar dels nous horaris d’obertura de la piscina municipal a més de l’aplicació dels preus aprovats a l’Ordenança Reguladora del Preu Públic per Prestació de Serveis al Poliesportiu Municipal.

Dia 29 de juny els alumnes del taller de música Fem Música de l’Associació Pou Major varen fer el seu concert de fi de curs al pati de l’antiga escola de can Bril.

Aquest mateix dia l’artista Katharina Pfeil inaugurà el seu nou estudi a una de les dependències de l’antiga farinera de s’Osca.

La parròquia de Sant Pere de Sencelles va celebrar com cada any a finals de juny la festa del seu titular.

Entre els actes va destacar l’homenatge que es tributà dia 29 de juny al que fou rector de la parròquia Felip Alzina. L’acte de reconeixement està motivat perquè fou un gran benefactor de la entitat. S’aprofità l’ocasió per presentar en públic la publicació “Les custòdies eucarístiques de la parròquia de Sence-

lles” de l’erudit local Jordi Llabrés.

Des del 29 de juny i el 10 de juliol Biniali celebrà les festes patronals en honor a Sant Cristòfol. Entre els actes que es celebraren destaquen el sopar a la fresca, el pregó a càrrec dels Glosadors per Mallorca, una gimcama nocturna, un concurs de menjar síndries, i com no, les ja tradicionals beneïdes .

Dia 30 de juny l’agrupació local de Sencelles de l’Adoració Nocturna va celebrar el centenari de la seva constitució amb un acte religiós anomenat la vigília de les espigues.

La celebració comptà amb una cerimònia religiosa, a altes hores de la matinada, que fou presidida per Jesús Murgui, bisbe de Mallorca.

Els actes s’iniciaren a les 22.30 hores a la capella del convent de les Germanes de la Caritat.

Dia 30 de juny al claustre de Sant Domingo d’Inca es va fer l’entrega dels Premis de relat curt solidari, organitzat per la Finestra del Sud i l’OCB d’Inca. L’acte va ser amenitzat pel grup Volvox.

A finals de juny l’Institut Balear de l’Aigua (IBAQUA) va començar les obres de construcció d’un pont sobre el torrent de Solleric al camí de Montuïri.

Dia 6 de juliol es va celebrar un concert a la Plaça d’Espanya de Palma amb el nom Enllaçats per Mallorca on hi actuaren més de 40 grups de música mallorquins destacant AlMayurca, Anegats, Oprimits, etc... organitzat per l’OCB, l’Stei, Joves per la llengua i Músics per la llengua.

Dia 7 de juliol l’Agrupació Folclòrica es Jonc de Sencelles celebrà el fi de curs de la seva escola de ball amb una ballada i un refresc a la plaça.

Dia 8 de juliol, a la plaça de la Vila, es va delebrar el Festival de Sant Pere organitzat pel Club d’Esplai.

El tema triat per enguany foren les Olimpiades.

Dia 16 de juliol Ruberts celebrà la festa en honor a la Mare de Déu del Carme, la missa solemne i l’actuació del grup de ball de bot Terra Roja foren els actes del dia.

Dia 20 de juliol els funcionaris de l’ajuntament de Sencelles realitzaren un acte de protesta contra les retallades als sous dels funcionaris.

A aquesta manifestació també si va adherir el Batle de Sencelles.

Dia 26 de juliol es va celebrar un ple ordinari de l’ajuntament de Sencelles, entre altres temes es va aprovar una moció en relació dels llocs

7

la bandera.

Dia 10 d’agost els “Jubilats per Mallorca” arribaren a Sencelles seguint el seu recorregut pels diferents pobles de Mallorca per denunciar les retallades socials i els atacs a la llengua per part del Partit Popular.

de feina de l’ajuntament fitxant el coneixement de la llengua pròpia com a requisit. Un altre tema tractat fou l’aprovació porvisional de la modificació de les Normes Subsidiàries que feien referència al camp de golf.

Acció Musical va organitzar un concert a Sencelles dia 28 de juliol al poliesportiu muncipal amb la participació dels conjunts Disaster, Kadmon i Germen.

Durant els dies 30 i 31 de juliol l’escola d’estiu de Sencelles organitzà una acampada oberta als nins i nines d’entre 3 i 14 anys.

8

Auspiciada per la delegació local de l’Obra Cultural Balear, durant les festes de la fira del tercer diumenge de maig moltes varen esser les cases de Sencelles que penjaren la senyera.

La campanya, encara que no va aconseguir canviar el projecte que rebaixava la llengua catalana, va continuar mesos més tard perquè encara hi ha molts de balcons i finestres del poble que llueixen

Dia 11 d’agost es va inaugurar una nova pizzeria, ca s’Arquitecte. El local està regentat per en Miquel Vallés de can Raspeta i na Joana Llabrés de can Mavi.

Les festes de la Mare de Déu d’Agost foren molt animades. Tenim més endavant dues pàgines amb fotos. Un acte molt exitós fou la passejada amb bicicleta.

A partir de dia 1 de setembre és obligatori mostrar un certificat de resident per tenir dret al descompte als vols amb la Península. L’ajuntament de Sencelles ha establit un sistema d’emissió dels certificats gratuït a través d’Internet per facilitar l’obtenció del document als residents al nostre municipi.

Dia 3 de setembre voluntaris de la Fundació Deixalles varen realitzar una recollida de roba usada porta a porta. La gent que volia desprendre’s de roba que ja no usa però que està en bon estat pogué deixar al portal de ca seva aquestes peces per que siguin reutilitzades o reciclades.

El dissabte dia 8 de setembre fou el dia escollit per la directiva de l’Agrupació Folclòrica es Jonc de Sencelles per celebrar els seus primers 25 anys de vida. La celebració va consistir en un sopar a la fresca a la plaça de les antigues Escoles de Can Bril. El sopar, que va comptar amb la presència de més de 150 persones, es va allargar fins ben entrada a matinada amb una festa on no hi podien faltar els balls,

les cançons i les xeremies.

Aquest mateix dia l’associació Morfocirc començà de nou el curs de circ i malabars al poliesportiu de Sencelles.

Dia 1 de setembre es varen celebrar les festes de Cascanar, organitzats pels mateixos veïnats. Els actes es varen retocar degut al mal temps d’aquell dia, passant a celebrar la missa a la parròquia de Sencelles.

Dia 9 de setembre es va celebrar el 1er. Triatló infantil organitzat per l’ajuntament de Sencelles, el Consell de Mallorca i el Bar es Bassiot. Nins i nines d’edats entre 4 a 14 anys competiren en diferents categories. Destacà la presència d’esportistes vinguts de Llucmajor i d’Andratx.

Dia 11 de setembre i dos dies a la setmana començà el curs de Zumba, per passar una estona divertida i cremar calories.

Dia 15 de setembre l’Associació Pou Major va organitzar un multitudinari sopar a la fresca al pati de les antigues escoles de can Bril.

9

Reculls antics Martí Garrit

10

Els municipis de Mallorca no han estat mai els mateixos. Durant els pas dels anys han anant canviant i n’hi ha que s’han anant separant, dividint, agrupant, etc.

Quan encara en es segle XIX a Mallorca teníem 33 viles o llocs amb homes d’armes, s’ordre en què apareixen ses viles o llocs és es següent: Incha, Vayldámusa, Montuhïri, Campos, Escorcha, Calvià, Lluchmajor, Alaró, Porreres, Rubines, Esporles, Sóler, Senceles, Castelig, Huyalfàs, Sineu, Santa Margarita, Muro, Marratxí, Puigpunyent, Santa Maria des Camí, Felanig, Andraig, Selva, Petra, Muntuyri, Bunyola, Sant Johan de Sineu i Muro.

Antics llocs, avui municipis, que en es segles XIX i XX es feren independents. En total són 18.

Així sabem que en el segle XIX es convertiren: Banyalbufar (que abans feia part d’Esporles), Búger (abans de Campanet), Capdepera (d’Artà), Costitx (de Sencelles), Estellencs (de Puigpunyent), Fornalutx (de Sóller), Lloret de Vistalegre (de Sineu), Lloseta (de Binissalem), Llubí (de Muro), Maria de la Salut (de Santa Margalida), Sant Llorenç des Cardessar (de Manacor), Santa Eugènia (de Santa Maria del Camí), Son Cervera (d’Artà) i Vilafranca de Bonany (de Petra).

Ja dins es segle XX tenim s’autonomia municipal de Consell (d’Alaró), de Mancor de la Vall (de Selva), de Ses Salines (de Santanyí) i d’Ariany (de Petra).

Referent a sa segregació des terme de Costitx que abans formava part del de Sencelles.

Ja feia molts d’anys que es desig des poble, era fer-se independents i deslligar-se des poble veïnat, cosa, que no va lograr fins l’any 1858. La reina Isabel II, aquest any va dictar una reial ordre perquè es poble quedàs definitivament content de sa reivindicació des veïns, i de disposar d’un terme municipal propi i deixar de dependre de ses viles que s’estenen per sa falda des turó.

Costitx va agafar fama per tot Espanya, gràcies a que trobaren es tres Caps de Bous de Costitx que són del segle V abans de Crist i que estan guardats al Museo Arqueológico Nacional de Madrid com una de ses majors representacions des culte al bou de s’era pre-romana a Espanya.

Es conegut escriptor i investigador Esteban Urreiztieta va trobar escrit a qualque lloc que es romans, i llavors es àrabs triaren, es poblet de Costitx per es seu lloc estratègic, per defensa i per es cultiu des raïm, per fer vi i sembra de cereals. Aquests romans eren Quint Cecili Metel i Plini el Vell.

Ja que parlam de vi, abans de pegar es mal de sa fil·loxera en es segles XVIII i XIX, a Mallorca, es pobles que tenien més vinya eren Sencelles i Porreres, que entre es dos, es repartien unes 2.500 quarterades.

Activitats des de la Biblioteca Municipal

Cristina Romero

En marxa... i amb noves propostes Després d’un estiu esplèndid, ple d’activitats, vacances, festes, amistats, platja... volem agrair a totes aquelles famílies que han cregut en nosaltres per organitzar les vacances d’estiu dels seus fills.

Realment ha estat un estiu meravellós! Ens ho hem passat mel!

No obstant, el mes de setembre és sinònim de tornada a l’escola i, per tant, de tornada als hàbits rutinaris que regeixen la nostra vida: infants, estudis, feina (una sort per qui en tengui), activitats extraescolars d’allò més variades, pràctica d’esport, recerca d’oci i temps lliure...

I enguany, per la part que ens toca i malgrat la crisi, des de la Biblioteca i el Casal de Joves intentarem donar cabuda al màxim de propostes i activitats pels infants i joves del nostre municipi.

De fet, aquí en teniu un parell de propostes: Per començar, cal informar-vos que a partir d’ara, es podrà utilitzar la Biblioteca tots els horabaixes, de dilluns a dissabte, de 16h a 20h i no sols les sales destinades al Casal de Joves.

Recordau que tenim una sala infantil equipada per a que vengueu a llegir i/o passar l’estona amb els vostres infants; així com també comptam amb una sala de lectura, servei de préstec gratuït i ordinadors i xarxa wi-fi. En canvi, pels qui es vulguin divertir, comptam amb Play-Station, sala de jocs, taula de ping-pong, ordinadors, revistes actuals (National Geographic, Enderrok, Cuina, Sapiens...), premsa escrita... a part de les novetats literàries i audiovisuals que ens van arribant poc a poc.

En segon lloc, vos informam que a partir del mes d’octubre (si no hi ha res de nou) es posarà en marxa un nou projecte destinat als petits

i mitjans del poble, amb la creació d’un nou Espai Infantil. Aquest Espai funcionarà els dissabtes i anirà destinat al desenvolupament d’activitats d’oci, entreteniment i esbarjo, per part d’un equip de monitors que s’encarregaran de la seva gestió i funcionament.

Aviat es posarà a l’abast de tothom més informació sobre l’esmentat projecte i les quotes que s’hauran d’abonar per poder participar a les activitats.

Dia 10 de novembre s’inaugurarà, al mateix edifici des Quarter, una exposició fotogràfica organitzada per la FEiAB (Federació d’Entitats d’Atenció a la Infància i l’Adolescència Balear) i l’Àrea de Serveis Socials de Sencelles. Per la seva inauguració comptarem amb una representant de dita federació, que realitzarà una xerrada de sensibilit-

la Biblioteca.

Enguany ens hem proposat donar-li més cabuda i ús a les instal· lacions des Quarter i per això ens hem ofert per formar part del programa formatiu que organitza, anualment, la Mancomunitat del Pla de Mallorca. Amb això, a n’es Quarter hi haurà la possibilitat de realitzar vàries activitats de diferent tipus, sempre i quan hi hagi un nombre mínim de participants. Les activitats que s’ofereixen són: un taller de fotografia avançada, un taller de dansa oriental, nordic walking i un taller de Flors de bach. Més informació a la web de l’Ajuntament.

Pel que fa a la programació habitual de la Biblioteca, feim comptes continuar amb els contacontes i els tallers variats, d’acord amb les festes i estacions de l’any. Estam muntant les properes activitats i

zació on es donarà informació del què suposa ser família d’acollida permanent, explicarà qui pot serho i quines diferències hi ha amb altres tipus d’acollides o l’adopció.

L’exposició romandrà oberta fins dia 19 de novembre, en l’horari de

actuacions externes. I per a tots aquells que mai s’hagin acostat a la Biblioteca, tan sols dir-los: ànims i força!

I recordau: “un llibre tancat no fa lletrat!”.

11

Se lo que hicisteis el último verano A Miquel Bonet in memoriam Toni Vallés i Perelló

12

Quan érem al·lots tinguérem la sort de que dins el nostre petit món, no més enllà del poble que ens va veure néixer, poguérem gaudir d’una variada riquesa d’experiències.

Avui les noves tecnologies, els medis de comunicació, Internet, els mòbils i aquest món global ens mostren una informació abundant i desgraciadament massa efímera.

Tot passa massa aviat.

Aquells al·lots amb calçons curts i eternes crosteres coneguérem un home al que sempre he pensat que el temps no ha fet justícia valorant tot el que ens va aportar a nosaltres mateixos i a tot un col·lectiu que avui s’afana per mostrar als quatre vents descobriments dins el terreny de l’astronomia, sense que mai hi hagi hagut un record, unes paraules per aquella persona que va encendre la flama primer de la curiositat i després del saber en molta gent.

En Miquel Bonet no deixava indiferent a ningú. Era sens dubte el millor autodidacta que mai he conegut.

Quan fa quaranta anys vaig veure per primera vegada Saturn a través de l’ocular del seu telescopi vaig quedar bocabadat i la sensació era un punt mig entre la ciència i la incredulitat. Aquell telescopi marca Celestrom comprat directament als Estats Units era segurament un dels millors aparells en mans privades de tot Espanya. L’observatori on estava ubicat era fet seu i el sincronitzà amb el moviment de la terra amb un simple motor de rentadora. Una mostra del que podia fer aquell home.

Era caparrut fins a extrems insospitats i avui vull recordar una anècdota que va passar un estiu de fa molts d’anys a ca seva, recordem ubicada al carrer des Rafal i que te-

nia entrada per darrera a través del passatge que dóna al carrer dels Molins.

En Miquel Bonet tenia un moix que estimava amb locura. No record exactament el seu nom però sempre li deia “petit, petit”. Era un animal dòcil, vessiat i anava molt bo.

La qüestió, sinó el tema no s’animaria, és que un altre moix que entrava per la part de darrera del corral cada vegada li prenia el menjar. I com vos podeu imaginar “petit” es va començar a aprimar, en Miquel es va preocupar i el coneixement científic es va ressentir.

Havíem d’arruixar aquell moix que prenia el menjar a “petit, petit”.

Sota la direcció d’en Miquel es va dissenyar una estratègia que evidentment havia de salvar “petit” de la fam.

Construírem una gàbia amb fusta i rejilla i una porta-trampa que quan hi entràs el moix quedàs tancat.

Dit i fet. Un mecanisme sensible permetria que en entrar a agafar el menjar quedàs tancat.

Aquell moix era més viu que nosaltres i després d’hores d’espera amagats darrera la porta que donava al corral el moix si vingué però llevat de les formigues i en “petit” ningú tocar el menjar.

Primer fracàs.

Estratègia més contundent. En Miquel armà una carabina i bales que quan ferien s’expandien. Férem proves amb un tauló de fusta i vos puc assegurar que el forat de sortida feia por. En “petit” ens mirava amb cara de satisfacció i vaig comprende que es contagiàs del nostre optimisme. S’havia acabat compartir el menjar.

Una altra vegada amagats i esperant que el moix que cada vegada entrava pel pas que hi ha darrera la casa i dóna al carrer del Molins.

Hores i hores. Bales i bales i el moix se’n va riure de nosaltres. No hi va haver manera de ferir aquell animal que tenia uns reflexes dignes de veure.

Segon fracàs i la ciència aturada.

Un tercer fracàs hagués questionat sèriament la nostra capacitat i sincerament ja roçàvem el ridícul.

Amb això que en Miquel pronuncià la paraula que va fer córrer un calfred pel nostre petit i fràgil cos: “manu militari”. O com diria Juli César “alea jacta est”, la sort està tirada.

Agafàrem cartutxos i buidàrem la pólvora. Férem un cartutxo gros de la mida d’un barrobí. Col·locàrem aquest enginy a un cap de la canal que atravessava la paret des del passatge cap a can Miquel i que era el lloc per on solia entrar el moix. Dos fils de corrent anaven des del cartutxo cap a una bateria.

L’artefacte havia d’esser infalible.

Una altra vegada a esperar.

Aquell moix després de les dues derrotes que ens havia inflingit anava confiat i això el traí. Pujar per la paret i guaità el nas. Ja era nostre.

Acostàrem un fil a cada pol de la bateria i com si fos un canó allò explotà, rebentà inclús la canal i s’escoltà un gemec breu, intens parescut a quan trepitjau amb tota la força la coa d’un moix.

Aquell “nyeu” intens, diria jo còsmic va esser el preludi d’un temps de pau per en “petit, petit” i a partir d’aquell moment en “petit”, començà a recuperar pes i nosaltres cotinuàrem mirant al cel.

Qualque vespre mirant el cel veus Orió, el gran caçador de la mitologia antiga i al seu costat Sirio l’estrella més brillant a la constel·lació del Ca i al seu costat... en poques paraules un temps que ja no tornarà mai més.

Tasques agrícoles Guillem Zuazaga i Llabrés





LLUNA NOVA

QUART CREIXENT

- Empelt de muda de nisprer

OCTUBRE

 LLUNA PLENA



QUART MINVANT

- Sembra i plantació de lletuges de lletugues - Transplantament de cols

- Estaquillat del roser.

NOVEMBRE

- Esqueixos d’heura - Estaquillat de llorer - Plantació de plantes trepadores -

- Seguim amb la sembra i plantació de lletugues - Plantació de patates.

- Plantació de cítrics i d’estaques de figuera

- Sembra de tomàtiga dins hivernacle

DESEMBRE

- Plantació d’arbusts ornamentals - Empelt de muda d’ametller

Bibliografia: *Calendari Mallorquí de 2012. Sa Plaça

- Sembra de porros - Poda d’ametller i figuera - Adobar les oliveres.

- Plantació d’alls

13

El tresoret almohade El tresoret almohade és senceller?

Maria Vich i Cirer

Fotografies Arxiu Museu de Mallorca

14

La Societat Arqueològica Lul·liana va adquirir el anomenat “Tresoret Almohade”, que va entregar al Govern Balear, i va ingressar al Museu de Mallorca l’any 1989. Oficialment mai s’ha sabut amb certesa on el trobaren, a pesar de ser comprat amb fons públics, però darrerament hi ha certes sospites que fan pensar que fou entre els termes municipals de Sencelles i Costitx.

De les persones què el trobaren no en sabem rés. Els seus representants només varen manifestar què estava amagat dins una cova, sense explicar els temps que feia que el tenien en el seu poder, per tant es veu envoltat d’aspectes científics obscurs. S’ha donat per suposat tant l’origen mallorquí de les joies com també la seva troballa a l’illa, i així ho han expressat molts investigadors. Sobre ambdós aspectes els indicis no són definitius.

Guillem Rosselló Bordoy donà a conèixer aquest descobriment excepcional fet a Mallorca, es tractava d’un tresoret d’època almohade guardat dins una gerreta, constituint el tresor d’un grup clànic o familiar que s’amagà a finals de l’any 1229, moment de la conquesta de l’illa per Jaume I. La trobada s’ha de relacionar per força amb les duríssimes circumstàncies vitals que patiren els pobladors de Mayûrqa amb la conquesta catalana.

Entre les diferents peces del conjunt destaquen un parell d’arracades de planxa d’or que per elles soles són un element fonamental de la joieria d’època andalusí a la Península Ibèrica. El Dr. Juan Zozaya, apuntà que existia un paral· lel d’aquestes obres en el Museu Benaki de la ciutat d’Atenes què, a principis del segle XX, estaven en mans d’una família de Palma.

Les informacions conegudes no són més que indicis que caldria

investigar i la importància del lot és més en la seva excepcionalitat com objectes materials que com testimoni històric. La vinculació de les esmentades peces a un mateix taller i, fins i tot, a un mateix artesà.

“Les semblances són copsadores i es diria que ens trobam davant una còpia exacta si no fos per les diferències decoratives que es veuen als acabatalls... (Rosselló Bordoy).

La fabricació de joieria a Madina Mayûrqa està ben provada: a la documentació posterior a la conquesta de 1229 se cita: “una alcaiceria o mercat expressament dedicat a la venda de productes de luxe i un mercat en el qual hi treballaven els argenters”.

El conjunt es composa d’una gerreta, que suposadament contenia el tresor, diverses joies i monedes, cronològicament coetànies, que el fa un factor positiu a valorar.

Detall de la troballa: -Gerreta. Sembla que tingué dues anses, ara desaparegudes. La superfície de la peça és blanca amb línies pintades amb manganès i òxid de ferro (almangra). En un primer moment es comparà a les trobades al carrer de Zavellà l’any 1938.

Però altres investigadors pensen que la seva semblança correspon a peces trobades al talaiot de Binicalaf i a Ciutadella (Menorca).

-Monedes. Trobaren 17 monedes d’or que amiden 22’5 mm de diàmetre i pesen 2’23 grams, amb el valor d’un dinar almohade. Segons les inscripcions que porten les monedes foren encunyades en temps d’Abû Ya’qûb Yûsuf entre els anys 1184 i 1198. Dues presenten el nom del lloc d’encunyació: Ceuta i Fes. Hi ha tres dinars convertits en penjolls per haver-los soldat una anella, uns d’ells també de Ceuta.

El conjunt conserva dos dirhâm d’argent, que amiden 14’5 mm de costat, almohades per la seva ca-

racterística forma quadrada, dels quals no es pot determinà la data ni el lloc d’encunyació.

-Joies. Es composa de dues arracades, bolles granets i allargadors, polseres i braçalets, anells i tumbagues, un amulet i plaquetes per a ser cosides. Les dues arracades són semicirculars, fetes amb planxa d’or, amb relleus i grans de filigrana. En elles es representa l’arbre de la vida flanquejat per dos falcons contraposats i, a la part inferior, una banda semicircular amb cinc petits apèndix triangulars, i els extrems rematats per dues flors de lotus. A la banda hi ha una basmala o oració: “En nom d’Allâh, el clement i misericordiós”. La presència de las basmala propiciatòria fa pensar que eren part d’un típic adreç nupcial, atès el caràcter sacre i la vinculació de les arracades amb basmala amb el casament. També es trobaren denes de collar, consistents en un conjunt de 50 bolles d’or i 36 d’electre, 12 granets cilíndrics d’or i electre, 10 allargadors cilíndrics de filigrana i bolles d’electre, 12 allargadors de fils entorcillats i botons esfèrics d’or i pedres dures (àgates), una de color verd, dues de color vermell i tres bolles blanques. Nombroses perles diminutes i 17 grans i allargadors de pasta de vidre en verd, dues cels i una ovoïdal, blanca. Dues polseres de fil d’argent i uns de caure, decorades amb fines incisions, dos braçalets d’argent amb tancador, amb incisió i fil niellat d’argent embotit que representava la Mà de Fàtima, signe profilàctic contra maleficis. El conjunt es completa amb dos anells d’agent, i a més dos anells d’argent amb castó de pasta de vidre. També hi ha un penjoll o amulet d’argent, amb remat de dos ataurics invertits, i inscripcions alcoràniques. Finalment hi ha 24 petites plaques d’or en forma de flor de quatre pètals, encunyades -11- i amb granets de filigrana -13, a més d’un segell de Salomó en

or, i dues peces triangulars, tal volta d’una corona o taj.

La vista dels objectes fa pensar que pertanyen a una mateixa troballa per l’homogeneïtat formal i cronològica dels objectes. Els dinars són iguals els convertits en penjoll que els que no. Les monedes foren encunyades abans del 1188 i no sembla que en el conjunt hi ha objectes posterior al segle XII. Sembla que estem davant d’un típic adreç de núvia, joies, una diadema, arracades, Mà de Fàtima...

Contemplant els objectes descrits, en va venir al cap que probablement el tresor pertanyia a una dona “sencellera”, que davant les noticies d’invasió per part de gent estrangera de la seva terra, i plena d’angoixa, va decidir amagar-ho, pensant que una vegada passat el perill tornaria a desenterrar-lo. No va ser possible.

Ja dins l’àmbit de la fantasia, fins i tot podem pensar que morí en els primers dies de la guerra, o tal vegada fou esclavitzada i venuda fora de l’illa... Fos con fos, aquella dona va perdre per sempre la seva casa, la seva terra i el seu “tresor” i mai sabrem el què realment va passar.

Bibliografia: Capellà Galmés, M.A. i Riera Frau, Mª Magdalena. “Un tresor mallorquí d’època almohade a Atenes.

BSAL, 62 (2006), 355-362 pàg.

VV.AA. “Monedes d’ahir tresors de hui”. Col·lecció Perfils del Passat” Nº 2. Valencia, 1997, 63 p.

VV.AA. “En temps del Rei en Jaume.

Bahia Indústria Gràfica. DL PM-1222009.

15

Antònia Vallès, diputada polèmica MMM

L’honorable diputada sencellera, Antònia Vallès i Ramis, es va veure envoltada de polèmica a principis d’estiu com a conseqüència de la seva activitat parlamentària, o més ben dit, de la seva patent poca activitat parlamentària registrada.

Degut a l’actual crisi, els representants polítics a les institucions es veuen qüestionats pel poble que els ha elegit. La ciutadania, que ho està passant malament amb l’augment de preus, d’imposts, de l’atur, amb la baixada de prestacions socials, etc. i està observant amb lupa quina feina fan els polítics, quines són les seves despeses, com són els seus sous, quines les seves decisions que costen molt al ciutadà, etc.

Als mitjans de comunicació es va viure una polèmica quan el Parlament de les Illes Balears va fer balanç del primer any de l’actual legislatura.

Durant aquest any, la diputada de Mallorca pel PP, Antònia Vallès de can Raspeta i de can Merris només ha parlat una única vegada en seu parlamentària. Tot això, malgrat que, segons les dades del propi Parlament, la diputada forma part de tres comissions: la d’Assumptes Institucionals Generals, la de Medi Ambient i Ordenació Territorial i la de Salut. A més també té dret evidentment a intervenir durant un Ple com a membre del grup parlamentari popular. Idò bé, durant el primer any d’aquesta vuitena legislatura només ha tengut UNA sola iniciativa parlamentària, que va ser una ingènua pregunta al conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Territori, Gabriel Company i Bauzà, amb sol·licitud de resposta oral davant el ple.

La pregunta, segons consta al Diari de Sessions del Ple de dia 27 de març de 2012, que ens ha costat a tots el sou d’un any d’una diputada (és a dir, 57.406 euros), fou la següent: Segona pregunta, RGE núm. 1961/12, relativa a nous itineraris en el parc natural de la península de Llevant, que formula la diputada Sra. Antònia Vallés i Ramis del Grup Parlamentari Popular. Té la paraula la Sra. Diputada.

La SRA. VALLÉS I RAMIS: Moltes gràcies, Sr. President. Senyores i senyors diputats, el parc natural de la península de Llevant està situat, principalment, en el municipi d’Artà, tot i que en formen part també zones dels pobles de Son Servera, Capdepera, Sant Llorenç i Santa Margalida.

Fou declarat com a tal dia 9 de novembre de 2001 i consta d’una superfície de 1.600 hectàrees aproximadament. Amb una afluència de 30.000 visitants a l’any ofereix al públic una àrea recreativa, una zona d’acampada, tres refugis de muntanya i, fins fa poc, onze itineraris senyalitzats.

Ara ja són tretze els itineraris, gràcies a l’am-

16

pliació que s’ha duit a terme amb el suport de la Conselleria de Medi Ambient i l’Obra Social de La Caixa. Aquests itineraris compten amb la possibilitat de visitar-los amb l’ajuda d’autoguies que contenen narracions explicatives de la zona i l’espai, disponibles en diferents idiomes, les quals es poden descarregar al mòbil o per

Internet.

L’ampliació de les rutes ofereix als visitants noves possibilitats de fer turisme rural o de muntanya i visitar indrets fins aleshores inaccessibles al públic en general. També es pot accedir més fàcilment a platges verges integrades dins el parc, com són Cala Matzocs, Cala Font Celada i s’Arenalet d’Albarca.

Per tot això, demanam al conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Ordenació del Territori de la implantació de nous itineraris en el parc natural de la península del Llevant.

Moltes gràcies.

Evidentment es nota clarament que es tracta d’una pregunta preparada per o per a persona que l’ha de respondre per produir lluïment propi. Fer lluir un conseller contestant una pregunta càndida al Parlament val 57.406 euros. Que pagam entre tots...

ES RACÓ DE SA CUINA Maria Vich i Cirer

Conill amb poma La carn cuinada amb fruita seca o fresca sempre ha donat bon resultat, idò imaginar-vos uns bons trossos de conill amb unes bones pomes àcides i el resultat serà perfecta.

Ingredients: (per 4 persones) 8 trossos de conill (cuixes o braços, millor que la part de costelles) 2 cebes.

2 pomes.

2 domàtigues.

1 tassó de cava. (si no en teniu a mà, serveix vi blanc).

Oli d’oliva.

4 grans d’all.

Frígola, llorer, sal, pebrebò.

Preparació: Salpebrar el conill, fregir amb l’oli d’oliva i reservar en una greixonera.

Amb l’oli restant fregir les dues cebes tallades en juliana i els 4 grans d’all picats. Quan la ceba sigui morta, afegir-hi les domàtigues pelades i picades, un poc de frígola, el llorer, sal i pebrebò, deixar fer xuc xuc uns 5 minuts, després afegir les 2 pomes pelades i tallades a quadrets, donar unes quantes remenades als ingredients i així agafaran tots els gusts, la carn de conill, el tassó de cava i deixar-ho coure de 15 a 20 minuts.

Tastar i si és al vostre gust, llevar-ho del foc i servir.

Bon profit!.

17

2

1

18

1

LES FESTES EN FOTOGRAFIES

4 1

6

19 7

8 1

De jove a jove Avui entrevistam a Pere Marc Arrom i Aloy Joanet de sa Gerra

esser policia. No s’ha complert però estic content amb el que faig.

Quin és el millor record que guardes amb els teus amics?

N’hi ha un grapat que no puc contar.

Però dels que hem viscuts em qued amb els campaments d’estiu a on no aturàvem de riure en cap moment.

Digues alguna frase cèlebre que hagis dit o que t’agradi.

No hi ha metes impossibles, només ments incapaces.

Com et definiries?

Jo em definiria, per damunt de tot, com una persona nerviosa, amic dels seus amics i si em puc permetre una virtut, una persona amb molta força de voluntat, potser una mica obsessiu amb coses que no tenen tanta d’importància.

Practiques qualque esport?

Intent mantenir-me un poc en forma, m’agrada molt el tennis i el futbol.

Idò sí! Avui el vostre amic en Joanet de sa Gerra s’ha trobat amb en Pere Marc de ca’n Negret.

Aquest jove fa poc que ha acabat la carrera d’Economia i actualment està fent feina. Així, començam l’entrevista per conèixer millor aquest al·lot de 24 anys de Sencelles.

20

En quin moment de la teva infància et quedaries?

Possiblement em quedaria amb aquells estiu de quan érem infants i amb els amics ens passàvem tot l’horabaixa al poliesportiu, jugant, nedant.

Què volies ser de gran quan eres petit? S ‘ha complert?

Just record que quan era petit volia

Quina és la trastada més gran que has fet per culpa del tennis?

Entre les moltes que puc contar, un dia després d’arribar molt tard de festa (devers les 8 o les 9 del matí) en comptes d’anar al llit, vaig agafar la raqueta i vaig anar a jugar un partidet. Tot s’ha de dir, ho vaig passar ben malament.

Quin és el darrer llibre que has llegit? Quin recomanaries?

El darrer llibre que he llegit és “Els Jocs de la Fam” de la Suzane Collins (no el vaig trobar tant interessant com deien) i un llibre que recomanaria és “La sombra del viento” de Carlos Zafón.

I la darrera pel·lícula que has anat a veure?

La darrera pel·lícula que vaig anar a veure al cinema va ser “Piratas del Caribe 4” a Suècia en versió original i subtítols en suec. No em vaig adonar de res.

M’han dit que estudiares un any a fora? Com va ser l’experiència?

Sí, vaig anar a fer un any de la carrera a Suècia. La veritat és que l’experiència va ser molt enriquidora i la recoman a tothom. No dubtaria a tornar-la a repetir.

Tens algun personatge històric o actual amb el qual et puguis identificar?

Admir molts de personatges actuals i passats, però no m’identific amb cap 1 d’ells.

Qui t’agradaria ser per un dia?

Sempre he tengut curiositat per conèixer la vida d’un esportista d‘èlit .

No podries estar un dia sense...

Beure un cafetet.

No surts mai de ca teva sense...

La cartera, el mòbil i les claus.

Has viscut tota la vida a Sencelles?

En un futur t‘hi agradaria viure?

Sí …i en un futur m’agradaria continuar-hi vivint.

2

Com et desplaces per dins el poble?

Ja que visc a fora del poble, sol desplaçar-me en cotxe.

Una raó per viure a Sencelles i una raó per no viure-hi.

Una raó per viure a Sencelles és la seva tranquil·litat i un bon lloc per viure. Una raó per no viure-hi és la falta d’oci que té el poble.

Un racó que t’agradi de Sencelles.

Els dos pous, m’encanta la vista que ofereix del campanar.

Quins canvis faries a Sencelles?

Ara per ara crec que s’estan fent gran avanços en el poble crec que està ben encaminat. Un detall que si que m’agradaria molt seria veure la plaça del poble empedrada.

3

Què penses dels nouvinguts al poble?

Crec que són bona gent i sempre seran benvinguts si s’hi integren i es fan amb la resta del poble.

Què penses de les persones majors del poble?

Pens que tenen moltes coses interessants per contar-mos i crec que el joves hauríem d’estar més interessats en el que diuen, ja que a vegades pareix que les deixam de banda.

Col·labores amb el poble? De quina manera?

Intent fer-ho. Fa poc hem creat una associació de xeremiers conegut com es Capoll Llarg, actualment estam en procés de constitució. També form part de la comissió de l’Embala’t i organitzador del torneig d’estiu. Entre d’altres coses sempre intent donar un cop de mà.

D’on ve la teva afició a les xeremies?

De ben petit he escoltat el meu padrí tocar les xeremies. Ell mateix m´ha inculcat l’amor i el respecte per la cultura popular.

Una part de Mallorca que sempre has volgut visitar i mai hi has anat.

M’agradaria molt fer la Fosca, si qualque pic hi tenc la oportunitat de anar-hi no m’ho pensaré.

Com penses que ve la següent generació de joves? Els coneixes?

En conec un parell i pugen bé.

Com veus el futur per els joves d’avui dia?

Crec que vénen temps difícils, i malgrat soni malament pens que si es te l’oportunitat d’anar-se’n fora s’ha de partir.

Què faries... * Si fossis una dona? Probablement faria el mateix que faig ara. No deixaria de fer res del que faig. * Si fossis ric? Diversificaria les meves inversions i probablement faria viatges pel món. * Si fossis batle? Intentaria fer les

coses bé per tothom, sense cap color polític.

Un viatge Qualsevol part dels Estats Units.

El millor invent?

No me’n ve al cap quin podria ser el millor invent. Personalment crec que uns dels millors, i a la vegada dels pitjors invents de l’home, són els doblers.

Què trobes de la televisió d’avui dia?

Malgrat que en els darrers anys hem arribat a tenir molts més canals de televisió, en comptes de proporcionar programes dinàmics, didàctics i culturals, s’ha donat més preferència a la telebasura, premsa rosa i demés.

Quin és el tema d’actualitat del que més sents parlar? Què en penses?

El tema del qual se sent més parlar és la crisi financera que es viu actualment.

Crec que les mesures que s’haurien d’aplicar són aquelles que incentivassin tant el consum com la inversió i donar prioritat a les Pimes més que a les grans empreses.

Un pla per dissabte vespre?

Anar a fer dues canyes i veure com anirà el vespre.

Quin és el teu menjar preferit?

D’ara i sempre, la pizza, i la de ma mare, la millor.

Et queixes de...

Totes aquelles persones que critiquen i menyspreen la feina dels altres sense aportar solucions.

Quina melodia dus al mòbil?

La que venia de sèrie.

Conta’ns una primera vegada.

La primera vegada que vaig anar a l’estranger, a Anglaterra específicament va ser un poc dur ja que hi vaig anar tot sol. Posteriorment vaig poder repetir l’experiència, a Suècia i és una de les coses que estic més satisfet.

Com és ben sabut les primeres vegades mai solen anar bé.

D’aquestes opcions trien una: Rossa o morena? Rossa Tuenti o facebook? Facebook Verbenes o discoteques? Verbenes Dutxa o bany? M’encanta banyar-me Ca o moix? Ca Mallorca o Atlètic de Balears? Barça i Mallorca No aguant què... La gent arribi tard.

A qui faries la pròxima entrevista?

Quina pregunta faries a la pròxima entrevista?

M’agradaria féssiu la pròxima entrevista a n’Andreu Suñer de ca’n Tano. I la pregunta és: què en pensa ton pare de què no t’agradi el vi?.

21

Olis de Jornets Som un mal empresari, tot el que guany ho reinvertesc al negoci.

Joan Florit i Horrach En Mariano Planas i Gual de Torrella és un prejubilat de Sa Nostra que va decidir fa

uns anys seguir amb l’explotació agrícola de les terres familiars que va heretar al llogaret de Jornets. Abans allà s’hi conraven cereals i hi pasturaven ovelles però l’any 1998 va decidir sembrar vuit quarterades d’oliveres a la seva part de la possessió.

Recentment ha aconseguit diversos premis que donen prestigi al seu afamat oli. A Jornets però les oliveres no són unes estranyes ja que dins l’Alzinar de sa Pleta hi va trobar antics ullastres empeltats d’olivera.

Té 1.200 oliveres sembrades a Jornets que presenta un sòl molt adequat per al conreu d’aquest arbre ja que és un terreny molt porós que fa que l’aigua no s’embassi. La humitat, l’aigua embassada, els fongs a les fulles, etc. són molt perillosos per a les oliveres que necessiten molt de sol i exsecallar cada any per llevar els rebrots no desitjats i per orejar l’arbre. La seva explotació és regeix amb criteris d’ecologia ja que només esquiten contra la mosca blanca i amb coure contra els fongs. Sempre fent servir les quantitats mínimes.

Varen sembrar els arbres amb el sistema de tres peus, a una distància de 7 metres un de l’altre. Així van eliminant un dels tres peus a mesura que van malament o tornen vells. Amb 7 metres per tots costats els arbres tenen més espai, s’oregen i no són tan proclius a patir malalties. Ja no llauren i les branques i fulles exsecallades les trituren perquè la matèria orgànica torni al sòl.

Tots els arbres són de la varietat picual. La raó d’aquesta elecció és perquè la picual és una varietat que aporta a l’oli resultant una qualitat excel·lent i el fa més durador i estable. L’oli fet amb picual es conserva fàcilment fins a dos anys i amb totes les seves propietats: primer d’un verd intens i després més groguenc. Si usassin olives mallorquines (també anomenades empeltre) o arbequines, l’oli només duraria un any en perfecte estat. En canvi les picual per trencar o salar, no són gaire bones.

La principal característica del seu procés d’obtenció de l’oli és però la recollida. Cullen durant uns 8 dies, a principis de novembre, quan l’oliva ja és a punt però encara de color verd. Si la collissin quan ja és madura, pansida o marronenca en traurien més oli però no seria de tan alta qualitat. Sacrifiquen litres d’oli per tenir un oli més bo. L’olivar està arribant a l’època adulta, que està entre els 15 i els 30 anys d’antiguitat, i per tant cada vegada, si les condicions atmosfèriques i de plagues són normals, tendran més producció. L’any passat varen collir 72 tones d’olives (surt a uns 65 quilos per arbre) i feren 9.000 litres d’oli. El secret de la qualitat de l’oli també és que tan aviat com les olives són collides les duen a premsar a la tafona de la cooperativa de Sóller on mitjançant procediments mecànics, no químics, són mòltes en fred.

22

El resultat és un oli verge extra de màxima qualitat, d’una acidesa molt baixa, afruitat, equilibrat entre un gust amarg i lleugerament coent. Ben conservat, amb el temps va agafant un gust més dolç. En 8 anys no han apujat els preus i, encara que n’hi ha que el troben car, s’ha de tenir present que va dirigit a un públic gourmet que ha de saber apreciar un oli autèntic, natural i elaborat per alimentar els sentits. Està inclòs dins la denominació d’origen Oli de Mallorca.

Sencellers amb iniciativa

El producte es comercialitza en diversos formats, mides, recipients, etc. encara que darrerament s’ha posat de moda entre els turistes, sobretot els nòrdics, les llaunes metàl·liques que són més lleugeres i segures alhora de posar-ho entre l’equipatge en facturar a l’avió. Aquest envàs es ven molt a les botigues de souvenirs de la costa entre els que volen endur-se com a record un producte autòcton i típic de Mallorca.

Amb els anys s’ha presentat l’oli a diversos concursos i s’ha anat fent un currículum. El passat mes d’agost va guanyar el premi Prestigio Oro al concurs Olivinus fet a Mendoza (l’Argentina). Al mes de maig va ser premiat amb la medalla d’or al concurs Terraolivo celebrat Jerusalem (Israel). També enguany, la prestigiosa revista alemanya de gastronomia Der Feinschmecker (amb una tirada de 100.000 exemplars mensuals) el va situar entre els 50 millors olis d’oliva de tot el món. Al març del 2011 va guanyar la medalla de plata al Concurs AVPA de París.

En Mariano és un apassionat de l’elaboració de l’oli i una persona molt inquieta. Actualment forma part de la junta directiva del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Oli de Mallorca i li agrada estar sempre a l’aguait de les darreres novetats d’aquest món agrari. Li preocupa molt la producció però també la comercialització. Creu que els petits productors no podem estar esperant que arribin subvencions perquè s’han d’espavilar tot sols. A finals de setembre se’n va anar uns dies a Madrid a unes jornades sobre las tendències futures i per conèixer les darreres novetats sobre el conreu de l’olivera.

En Mariano opina que el petit productor ha d’optar per comercialitzar directament sense intermediaris per això li agrada molt anar de fires (com la de Sencelles, la de Biniali, o la de Caimari especialitzada en l’oliva). Li agrada el contacte directe amb el consumidor per explicar-li com fan l’oli, els sistemes que segueixen, sentir els comentaris dels compradors, etc. Ell no vol vendre la producció a una majorista i desfer-se de mal de caps, vol el contacte amb la gent compradora del seu petit tresor: “jo no vull créixer com a empresa més del que puguin créixer les meves oliveres”, és una frase seva que ho resumeix tot: la passió per l’oli i la feina ben feta.

Una cosa també demana insistentment a l’Ajuntament de la vila: que s’asfalti el tram de l’antic camí de Costitx a Inca, al seu pas entre la partió dels municipis de Sencelles i Inca. Són aproximadament un quilòmetre i mig entre el camí de Muro i el llogaret Jornets que està en molt mal estat, l’únic tros sense asfaltar i necessita mà de metge urgent.

23

Notícies des de la Parròquia de Sant Pere Jordi Llabrés i Sans, cronista de la Parròquia de Sencelles

La Parròquia de Sencelles ha viscut uns mesos d’intensa activitat, malgrat sembli que l’estiu no més convidi al descans i a la desconnexió del que és propi del curs. Agraint i aprofitant l’oportunitat que ara, més que mai, brinda la Revista Sa Sella de poder comunicar-nos amb el poble i tots els lectors vos pre-

sentem aquest petit noticiari.

24

Festes del titular i de la Vigília de les Espigues El passat dia 29 de juny celebràrem la festa de l’Apòstol Sant Pere, titular de la nostra Parròquia. Els actes es van celebrar al vespre d’aquell dia. Hi va haver un ofici molt solemne que presidí i en el que va predicar Mn. Simó J. Garau i Mates, Rector de la Unitat de Pastoral d’Inca i Arxipreste de Lluc-Raiguer, molt conegut i apreciat de tots nosaltres. Un cop finalitzat, es va retre un emotiu homenatge a Mn. Felip Alzina i Amengual, que fou ecònom de Sencelles i gran benefactor de Sencelles. L’amic en Toni Bennassar va dedicar-li unes sentides paraules de record i reconeixe-

ment i fou destapat el retrat de Don Felip, ara col·locat a la galeria de retrats de rectors i benefactors de la nostra Parròquia. La vetllada va acabar amb la presentació del llibre Receptàculum Christi. Les Custòdies Eucarístiques de Sencelles, de l’historiador local Jordi Llabrés i Sans, que fa un repàs a la història d’aquests valuosos objectes que es conserven en el nostre tresor parroquial. Els interessats en adquirir aquest treball ho podreu fer a la Sagristia, per un mòdic donatiu.

El dia 30, i després d’uns mesos d’ntensa i il·lusionada preparació per part d’un bon nombre de persones es va celebrar a Sencelles, solemnement i sense precedents, la Vigília Interdiocesana de les Espigues, commemorativa del primer centenari de la Fundació de la Secció Adoradora Nocturna de Sencelles. Els mitjans de comunicació autonòmics se’n feren ressò i és molt destacable la presència d’unes 700 persones que vingudes de tot Mallorca i de les illes germanes de Menorca i Eivissa, vingueren a Sencelles per festejar aquesta efemèride i celebrar aquesta tradicional vetlla eucarística. En el Convent de la Caritat hi hagué la recepció dels adoradors i del Excm. i Rvdm.

Sr. Bisbe de Mallorca Don Jesús Murgui, i la presentació de la Vigília. Després a la Parròquia missa solemne, torns de vetlla amb Jesús Sagramentat i com a cloenda, l’apoteòsica processó pels carrers de Sencelles, bellament engalanats com mai s’havia vist. La Vigília de les Espigues d’aquest 2012 no va deixar indiferents ni els que ens visitaren aquest dia ni a la majoria de sencellers i sencelleres. Molts s’mplicaren amb els preparatius i l’acolliment dels adoradors i adoradores externs. Per tots i totes el nostre agraïment. La crònica completa d’aquell esdeveniment queda

publicada en un número extraordinari del Full del Centenari, publicació mensual de la nostra Parròquia.

Sopar a la fresca i festival de Sant Pere.

Com ja vam fer l’any passat, tancàrem el curs amb un sopar a la fresca que organitzaren els membres dels Consell Parroquial el passat dia 21 de juliol. La vetllada va esser aprofitada per recaptar fons per les necessàries obres de la Rectoria.

Els beneficis que vam treure foren de quasi 1900 euros.

Igualment, i dins el mateix sentit d’oferir espais d’esbarjo i diversió, dia 8 de juliol es va celebrar el ja tradicional Festival de Sant Pere. Hi va haver participació d’un bon nombre d’artistes locals i comptàrem amb el patrocini del Molt Il·lustre Ajuntament de Sencelles que va assumir l’import del premis que es repartiren. Aquest any la temàtica fou la dels Jocs Olímpics i va esser organitzat per un bon estol d’antics monitors del Club d’Esplai.

Canvi de Vicari Parroquial A mitjan mes de juliol vam conèixer que el Sr. Bisbe de Mallorca ha nomenat per ajudar a la nostra Unitat de Parròquies de Sencelles, Sineu, Llubí i Costitx, al diaca Germà Jaume Ripoll, de la Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri de Palma. Un cop sigui ordenat de sacerdot serà nomenat Vicari Parroquial de la Unitat Pastoral, això serà si Déu ho vol, dins el proper mes de novembre. Vindrà a substituir a Mn. Jaume Seguí, el qual durant aquests darrers cinc anys ha estat entre nosaltres, deixant-nos records de la seva afabilitat tant en el camp de l’acció social i el de catequesis d’infants. Mn. Jaume parteix com a monjo de l’Orde de Sant Benet a l’Abadia de Sant Josep de Clairval, molt prop de Dijón

a França, on Déu el crida a la vida contemplativa.

Càritas Parroquial de Sencelles

Festa de Ruberts Dia 16 de juliol els habitants del llogaret de Ruberts solemnitzaren la festa de la seva patrona i titular de l’Oratori que allà s’hi aixeca, la Mare de Déu del Carme. Al vespre hi va haver missa solemne i posteriorment vetllada amb sopar, música i balls populars. Durant la tradicional oferta a la Mare de Déu es dugué terme una col·lecta de donatius per destinar a la restauració i reparació del campanaret i campanes de l’Oratori. Durant la festa també es dugueren a terme diverses rifes amb aquest mateix objectiu.

Càritas Parroquial Durant els mesos de vacances alguns grups de la nostra Parròquia han fet les merescudes vacances, però en canvi d’altres no han aturat en absolut la seva activitat. Davant les necessitats que es presenten a causa de la crisis econòmica que estem vivint, el grup de Càritas Parroquial ha seguit amb la seva tasca, atenent a una vintena de famílies que quinzenalment s’acosten al rebost parroquial a recollir els lots d’aliments. Tot això es pot dur a terme a la generositat de molta de gent de Sencelles, la que agraïm amb aquestes paraules.

Les necessitats no minven, si no

25

que augmenten de cada cop més i aprofitem l’oportunitat de recordar que ens podeu fer arribar les vostres aportacions en els llocs de costum, tant a la Capella de Sant Antoni, com en el comerços del poble. El que més es necessita són aliments bàsics: llet, oli, sucs

de fruites, arròs, sucre i tota casta d’aliments empotats o de conserva.

26

Un nou quadre de la nostra Beata El passat 27 de juliol la noble família Ferrer de Sant Jordi feu donació al Convent de la Caritat de Sencelles d’un retrat de la nostra Beata Francinaina, pintat a l’oli amb tota probabilitat per un avantpassat seu, Don Joan Antoni Zaforteza i Morro, Ferrer de Sant Jordi i de Vives, vuitè Comte de Santa Maria de Formiguera, i restaurat recentment per Juan Coll de San Simón y Brucher. Aquest quadre va romandre durant molts anys a la possessió de Sant Martí de Vilafranca de Bonany i ara tothom que s’acosti al Convent podrà gaudir-ne de l’obra que ha estat col·locada a la portaria. Representa a Sor Francinaina,

vestida amb l’hàbit de Germana de la Caritat, asseguda i resant el Rosari, que porta a les mans. La pintura fosca esdevé un testimoni de la seva antiguitat i està emmarcada amb les seves originals i riques vases.

Pocs dies després unes nebodes del que fou Rector de Sencelles per espai de quasi 40 anys, Mn. Guillem Parera i Pasqual, de Manacor, van regalar a la nostra Parròquia un altre retrat del seu oncle capellà, també pintat a l’oli i que li van dedicar els joves congregants de Sencelles per les festes de la Mare de Déu d’Agost de 1932.

Festa de la Mare de Déu d’Agost.

El dia 15 d’Agost, solemnitat de l’Assumpció de la Mare de Déu, el nostre poble de Sencelles honra aquest misteri marià mantingut durant segles amb molta estima, devoció i tradició. L’ofici solemne, amb assistència de les nostres autoritats locals, fou presidit pel Molt Il·lustre Don Joan Darder i Brotat, Canonge de la Seu i Rector de la Parròquia de San Alonso Rodríguez de Palma. Hem d’agrair la participació, sempre tan fidel, de la Coral Sor Francinaina i la de l’Agrupació Es Jonc, les que volem felicitar en motiu de celebrar, ambdues, els seus primers 25 anys de vida.

Esperem comptar amb la seva col· laboració i fidelitat durant molts anys més.

La nostra Parròquia, va col·locar el bell mig de la nau de l’església el tradicional llit de la Mare de Déu, amb la seva bellíssima figura. I com en els darrers anys va aparèixer en el llistat de les marededéus mortes per les rutes que organitza el Consell de Mallorca.

Préstec d’algunes peses del nostre patrimoni per exposicions.

Recentment la nostra Parròquia ha col·laborat amb l’organització

d’algunes exposicions aportant peces del nostre patrimoni artístic i històric. En primer lloc un llitet de la Mare de Déu Morta al Convent de les Caputxines de Palma per l’exposició que sobre aquest tema organitzen cada any entorn de la festa de l’Assumpció. Es tracta d’un moble de factura popular, que podem datar del segle XIX i que mostra una figura jacent de la Mare de Déu de terrissa policromada. Ha perdut alguns dels seus elements i es fa necessària la seva restauració.

Aquesta peça es conserva a l’Oratori de la Mare de Déu del Carme de Ruberts.

I amb motiu de les festes de Santa Catalina Thomàs de la Vila de Santa Margalida, la nostra Parròquia va col·laborar amb l’organització d’una exposició sobre la devoció mallorquina a la Beata, prestant una pintura del segle XIX que representa a les santes Catalina d’Alexandria i Catalina Thomàs, així com també la bassineta antiga de la seva Obreria, que porta una figura de l’anomenat Mestre de les Verges Rosses.

Un article de Jaume Llabrés al diari Última Hora Dia 28 d’agost el diari Última Hora publicava un interessant article del nostre bon amic historiador Jaume Llabrés i Mulet, d’ascendència jornetera sobre el Portal dels Homes de la nostra Església Parroquial de Sencelles, titulat El portal dels homes: un collage arquitectònic d’època moderna a Sencelles, el qual volem agrair moltíssim a aquest autor.

Acte d’entrega d’un retrat de la Beata

Festes del Convent de la Caritat Setembre és el mes que el nostre Convent de la Caritat es vesteix de festa per honorar els seus patrons.

Dia 15 és la diada de la Mare de Déu dels Dolors, advocació mariana que la nostra Beata Francinaina va triar per titular de la seva fundació i de la capella, i que també s’afegí al seu nom de pila en fer-se monja. I el dia de Sant Vicenç de Paul, patró de la Congregació de les Germanes de la Caritat.

Ambdues festes foren celebrades amb goig i mostres d’alegria, com és habitual.

Inici de curs Deixant enrere els mesos d’estiu ha arribat l’inici del nou curs, amb la posada en marxa de les activitats pròpies i de tots els grups parroquials, el Consell Parroquial, el Cor, els diversos grups de catequesis d’infants, comunió, postcomunió, confirmació, postconfirmació i familiar, el Grup Tia Xiroia, el Club d’Esplai, etc.

A tots els que en formen part els desitgem un bon i profitós curs 2012-2013, i a tots els que no, vos convidem a integrar-vos-hi.

Francinaina, per part de la noble familia Ferrer de Sant Jordi

Bacineta de la Beata Caterina Thomàs, recentment cedida en prèstec per a una exposició

27

Les activitats d’es Pou Major Maria Cristina Soler i Escalas

28

Dia 19 de maig tingué lloc el “Sencelles Espipella”. Es Pou Major va fer les seves ja famoses pilotetes, ni més ni manco que cinquanta quilos!!! Va ser un exitasso, més de tres-centes raccions, n’hi va haver que refegiren un grapat de vegades.

Dia 20 de maig, a la fira, posàrem paradeta a la Plaça de l’Església per a renovar les subscripcions dels socis d’Es Pou Major. Ja som ???!!!

Dia 17 de juny una quarantena de sencellers anàrem a passar una diada de platja a Cala Mondragó i s’Amarador. Varem tenir un dia molt assoleiat, una aigua neta i per dinar una bona ombra. Els infants i no tan infants ho passàrem d’allò més bé.

Dia 9 d’agost Es Pou Major va participar a la Festa del Sol Post amb una paradeta d’entrepans i coques dolces. Activitat que estava emmarcada dins les festes de la Mare de Déu d’agost.

Dia 10 d’agost 39 sencellers gaudiren de les llàgrimes de Sant Llorenç a la platja d’Alcanada, la gent sopar de pa taleca i com sempre hi hagué quatre rialles.

Dia 18 d’agost Es Pou Major també va participar al carnaval d’Estiu de Sencelles amb el berenar.

Dia 15 de setembre tingué lloc l’esperat sopar de socis d’Es Pou Major. El pati de les Escoles Velles era ben ple de gent preparada per gaudir d’un bon sopar de Pa amb oli, gelat i coca, el més típic de l’estiu. Si això ho combinam amb un grapat d’amics i una bona música no es pot demanar més.

Jubilats per Mallorca “Jubilats per Mallorca” es declara en peu de guerra

Essent que el govern Balear, i ara també el partit que li dóna suport en el Parlament han romput el consens que hi havia en torn del grau d’exigència de coneixement de la llengua pròpia de les Illes Balears, l’associació “Jubilats per Mallorca” considera que és l’hora de reivindicar una situació de més justícia que la que suposava l’esmentat consens: és completament injust i colonialista que cap llengua tengui, en el nostre territori, un grau d’obligatorietat superior al grau d’obligatorietat de coneixement de la llengua pròpia dela autòctons, i això ja no hem patit des de que farà aviat 300 anys, i per la força de les armes, es començà a perseguir la nostra llengua i a imposar-nos-ne una altra, amb períodes de més o manco virulència però de forma ininterrompuda. Així i tot el consens al que s’havia arribat en els darrers vint anys, tot i que mantenia la situació d’injustícia abans esmentada, suposava un grau més rebaixat d’exclusió de la nostra llengua i permetia tenir un cert nivell d’esperança de recuperació de la normalitat del seu ús.

Ara, que han romput el consens, trobam que no bastava, no hi volem tornar. Ara exigim que, d’acord amb la Declaració Universal dels Drets Humans, i d’acord amb l’especificació que en fa la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, la llengua catalana, aquella que col·loquialment coneixem com a mallorquí a Mallorca, com a menorquí a Menorca, com eivissenc i formenterer a Eivissa i Formentera, i que l’Estatut d’Autonomia vigent reconeix com a llengua pròpia de les Illes Balears, tengui en el nostre territori el grau màxim d’oficialitat, i que la possible oficialitat o cooficialitat d’altres llengües pugui, si convé, igualar, però no pugui en cap cas superar el grau d’obligatorietat de coneixement de la nostra, ni dificultar ni suposar cap entrebanc al seu ús en cap àmbit, ni de la vida pública oficial ni de la relació amb les empreses privades establertes en el nostre territori, i que mentres en els continguts verbals de les emissores de ràdio i de TV que ocupen el nostre espai comunicacional no hi tengui, en conjunt, una presència mínima del 50 per cent, les emissores de propietat pública han d’emetre en la nostra llengua al 100 % de la seva programació.

Entenem que qualsevol llei constitucional o d’altra casta, que impedeix o dificulti el recobrament dels drets lingüístics dels indígenes de les Illes Balears, és una llei colonialista i que, per tant, ha de ser derrogada, i que, en justícia, no es pot esgrimir com a argument per perllongar l’intent de genocidi lingüístic decretat fa 300 anys en base a “la fuerza superior de las tropas” i a la “victoriosa espada de Felipe V”, per fer servir les seves mateixes paraules, etnocidi que sembla que l’actual govern Balear vol acabar de consumar.

Contra aquest intent d’etnocidi i en defensa de tots els drets de la nostra gent del nostre poble i de la gent que enmig del nostre poble ha plantat tenda, des de la no-violència activa, ens declaram en peu de guerra.da d’aquells fos perpetual per glòria. E llegim que honor sens exercici de molts actes virtuosos no pot ésser adquirida.

29

Gas radó Guillem Zuazaga i Llabrés

Margalida Zuazaga i Vich

En Pep Pons Noguera de can Rei ens ha fet arribar uns resultats d’un estudi ambiental referent al gas radó que es va realitzar a la fusteria durant l’any passat per la Càtedra de Física Mèdica de la Universitat de Cantabria.

Aquest gas és el carcinògen ambiental més important conegut després del fum del tabac. No es veu, ni té gust i no irrita els ulls ni produeix mal de cap però s’acumula a les nostres cases dins l’aire que respiram i ens pot provocar un càncer de pulmó ja que s’ha demostrat una forta relació entre la inhalació de gas radó i càncer de pulmó.

El gas radó està a la natura de manera natural i en petites quantitats i prové d’uns dels components de l’escorça terrestre que és l’urani, el qual es transforma en radi i, aquest, en radó que pot provocar certes dosis de radiació. També el podem trobar dins l’aigua a causa del contacte d’aquesta amb les roques subterrànies però no es tan problemàtic que quan es troba en l’aire.

Racó de poesia Na rotja és bona mula, Jo ho he de dir an es senyor Es caire que té millor Que en dir-li “erri”, s’atura.

Arbre de millors profits Com s’ametller no n’hi ha Fa fulles per bestiar, Ses cloovelles per cremar I es bessons per fer confits.

30

Per tant, el seu estudi és un indicador del contingut d’urani i radi en els edificis i en el lloc a on estan ubicats aquests edificis.

Segons les indicacions d’aquest universitat de Cantabria, de manera general les mesures es poden incloure dins tres opcions: Opció A: Valors inferiors a 200 Bq/ m3 : No s’han de prendre mesures ja que no hi ha cap tipus de risc.

Opció B: Valors entre 200 i 400 Bq/ m3 : S’ha d’augmentar necessàriament la ventilació natural.

Opció C: Valors superiors a 400 Bq/m3 : Els nivells són perillosos i ja es necessari un estudi en profunditat i a seguir un protocol de seguretat.

Gràcies a la informació donada per en Pep “Rei”, els resultats obtinguts pel detector va donar uns valors de concentració de radó de 26 Bq/m3. Per tant, la concentració de gas radó és molt baixa el que significa que l’aire que respiram al nostre poble és saludable pel que fa en aquest gas.

Una puça saltant Va romper un mitjà L’amo de la casa Li va fer pagar.

Actualitat de Sencelles Guillem Zuazaga i Llabrés

Pluges

Temperatures 18 16 14 12 10 8 6 4 2 0

30 25 20 15

Temperatures

10 5 0 Maig

Juny

Maig Juny

Juliol

Agost

Pluges

Maig

Juny

Juliol

Mitjana de les Tª màx (ºC) 27.96

Tª màx absoluta (ºC) 33.1 (Dia 31)

Mitjana de les Tª mín (ºC) 16.3

Tª mín absoluta (ºC) 12 (Dia 2)

32.36

36.8 (Dia 29)

21.55

17.9 (Dia 13)

33.01

37.5 (Dia 28)

22.39

19 (Dies 2 i 24)

34.54

37.8 (Dia 22)

23.98

Juliol Agost

Litres acumulats: Gener – Agost 2008 Gener – Agost 2009 Gener – Agost 2010 Gener – Agost 2011 Gener – Agost 2012

Agost

L / m2

Tª Mit (ºC)

22 (Dia 27)

17 0 4 2

22.13 26.96 27.70 29.09

286.5 219.5 280.5 212.5 151

Dades corresponents al poble

Poble Son Boi* Biniferrí** Sa Rota*** Font: * Lluís Zuazaga

Maig 17

Juny 0

Juliol 4

Agost 2

TOTAL 23

15

0

5

5

25

** Maria Llabrés

*** Toni Zuazaga

LLUNA VELLA

LLUNA NOVA

LLUNA PLENA

QUART MINVANT

LLUNA NOVA

QUART CREIXENT

OCTUBRE

29

8

15

22

NOVEMBRE

28

7

13

20

DESEMBRE

28

6

13

20

Dies corresponents a cada fase llunar

* Recordau que dia 28 d’Octubre, la nit del dissabte al diumenge, hi ha el canvi d’hora corresponent. A les 3 h. de la matinada el rellotge s’ha de retrassar una hora.

31

Sa Campana

notícies fresques

En Barramot

Opinions de mumare i sa sogre Rajoy dimissió, sióóóóóóó´...

Rajoy

Bauçà dimissió, siiiiiiióóóóó´...

Bauçà

dimidimi-

Sa presumpte impresentable i presumpta inocent, sencellera, ha votat en contra de sa nostra llengo! a ne’s Parlament Balear. Com és possible, vos demanareu? Idò bé.

Ara cobra un sou per només aixecar es braç per votar, no sap a què, ni ho sabrà mai, ella a votar lo que sigui, i “qué se jodan” (A. Fabra) Sa diputada sencellera que cobra 57.406 € cada any, només ha fet una pregunta (iniciativa) en un any.

Voltros trendireu a nòmina a una dona què només fes feina un dia s’any?. O la despedirieu? Idò, fil a l’agulla!

I sabeu sa pregunta (iniciativa) què va fer? Idò jo vos ho diré! “Que es conseller d’agricutrura explicàs es maravellossos itinirares del parc natural del Llevant. Ai nina! “Després d’aquest esforç, es cervell degué quedar sec” Es president de govern Balear, ha dit: acusa a los partidos de la oposición de ser cómplices de los facistas y violentos. Aiii! Joanet Ramonet Bauçanet “el ladrón piensa que todos son de su condición”

32

barramot@gmail.com és l’adreça per si voleu suggerir notícies fresques o deixar comentaries sobre notícies anteriors.

Consell Insular. Si es Consell és un Cabildo, tu que ets, ....?”

Jaaaaa, jaaaa, jaaaa! En Joanet Ramonet Bauçanet no s’atura de fer és “ridícul” Menos d’un 10% han triat anar a escola amb castellà. Pobreeeet, tot li surt tarat!! Lo què passa és que és de Madrit i va com a loco per ser ministre, i no té ni “pajolera” idea de Mallorca ni de la resta de les illes.

Na Cospetal, (“mare de fill de pare desconegut”) tan “espevilada”, ella!: va tratar de Cabildo es nostro

Na Cospetal, tan “espavilada” va dir: “ en Joanet Ramonet Bauçanet, i la seva honradés? és un exemple pel PP de tota Espanya.

Jaaa, jaaaa! ! que de malament està es PP si això és una mostra d’honradesa. Jaaa, jaaaa!

Bé, podria ser que quan va dir tot això, estigués un poquet piripi?

Lo què volem saber totes dues és: qui ha pagat tota sa tropa de guardies civils, antidisturbis, policies nacionals, policies locals, etc. , que va fer venir de Espanya en Joanet Ramonet Bauçanet per sa seva protecció? Sa seva protecció? Si es que necessitam protecció som moltros, es mallorquins de la seva mala administració i incompetència! Perquè tota aquesta doberada tendria que pagar·la es PP, però, ho pagarem.. . Aiii, aiii i aiii! Qui l’adivina?

I què me n’endireu de la Soraya (sa abandona fills) quan surt es divendres a fer una roda de premsa? Tal ment una mestre de primària donant lliços e nes nins. “Ella que va abandonar es seu fill quant només tenia 2 dies i ja va sortir “com una loca” a fer campnaya electoral. I llevonses va de beata. Però si només està casada por lo civil i amb un divorciat! Això és un pecat mortal!

També voler saber de von treu en joanet Ramonet Bauçanet 10.000 euros que paga cada mes d’hipoteques, ja que es seu sou no dóna per tant! Don les treu, volem saber!

“De donde saca, pá tanto como destaca” Diu una cançó madrilenya.

J és ben hora de que sa divorciada amb ínfules de princesa faci feina i deixi de marejar amb botets i cares rares a nes palco d’un camp de

futbol. “Ja basta de vagos!” I per més inri, quan ve a Mallorca a passar s’estiu a “cuerpo de rey” se va atrevir a dir “a esto le llamas vacaciones”?

Sa divorciada amb ínfules de princesa tan estirada ella, què no volia xerrar amb l’infanta Cristina, pes presumptes xanxullos des seu homo, ara s’ha d’eficar se llengo a dins sa butxaca. Sa seva família, paterna, no és precisament un model d’honrades. Sa padrina imputada per “levantamiento de bienes” en poques paraules, per presumpte lladre, també son pare, la tia... I una germana diguem un poc “casquivana”, per no dir un molt. I encara tanta presumidera? Ja ho val!

Aquest any hem anat a s’Embala’t i mos ho hem passat de meravella, fantàstic, divertidiiissim, Aaaaah i un dinar de deu. Fins l’any que ve.

I ara, ses meves barramotades Eleccions anticipades jaaaa! A s’estat.

Eleccions anticipades jaaaa! A totes ses autonomies.

“Que se jodan” (A. Fabra) “Sa Prima de Riesgo se llama Mariano Rajoy”.

“Sa Prima de Riesgo se llama PP incompetent”.

“Sa Prima de Riesgo se llama PP immoral”.

“Sa Prima de Riesgo se llama “Que se Jodan” (Andrea Fabra)” “Sa Prima de Riesgo, què seria sa niña den Rajoi que ha crescut i ha surtit tant tarada com ells/lles?

No tenen vergonya ni dignitat, són uns immorals! Es dia que a n’aquest pais, per sa seva incompetència, vagaria, l’han de rescatar en 100.000 millons d’euros, que pagarem noltros, ses persones honrades i decents, ells sen van de “picos pardos” és a dir, a nes futbool a Polònia en avió privat, en

Rajoi, es princeps, i en Joanet Ramonet Bauçanet (he copiat es nom que li donen sa sogre i mumare, i així emprenyar-lo) a Paris, i a dormir a un hotel de superlujo un parell de nits, a gastar es doblers que “roben de sa sanitat, de s’aeducació, etc. etc.” Com diven mumare i sa sogre, Dèu les castigarà! I què nosaltres ho vegeim!

Jo, jo, jo, fascista? Jo?. No Joanet Ramonet. Ca barret, si es facistes són es de dretes!. “Es meu padrí va lluitar amb els partits democràtics, és a dir, amb els d’esquerres, contra es seu padrí que presumptement era den franco.

Què ha dit sa Conselleria de Cultura? referent a ne’s fracàs de elecció de llengua: estamos agradablemente sorprendidos: Agradablement sorpresos per fer es ridícul?...

Aaaaah! S’han gastat 40.000 € enviat cartes a nes pares perquè “rectifiquin” i agafin es forester enlloc des català. Vos imaginau gastar 40.000 € en “pardelades” i “robar s’atenció metge, i medicines a ne’s malats?

Es govern den Joanet Ramonet Bauçanet pareix una calça, tothom dimiteix, o les treven, i tot per triar uns “incompetens”. Ha passat un any i mai, mai, aquestes illes havien estat tant, tant malament. Mos falta poc per tocar fons. I quin fons!

Cosa què fa en Bauçanet, cosa què ha de rectificar. Sa pujada des 25% a nes seus amiguest. Quina futuuuuda!

S’IVA ha pujat. Es PP havia dit que ells ho baixariem. Mentida coxina”.

I en Joanet Ramonet Bauçanet noooo ha donat sa cara davant s’opinió pública per explicar perquè digueren mentides.

També varen dir que “ses tasses aèreas” baixarien. Puja aquí voràs Portopí! Haaaan pujat. “Que se jodan” (A. Fabra).

Es PP va dir: no tocaremos el IVA. I l’han pujat. I sa gent no compra ni comprarà!

Es PP va dir: no subiremos impuestos. I l’han pujat. I sa gent no compra ni comprarà!

Es PP va dir: no bajaremos(en €) el despido. I l’han baixat i sa gent se mor de fam!

Es PP va dir: no tocaremos las prestaciones de desempleo. I les han tocadas i retocades.

Es PP va dir: no tocaremos la sanidad. I l’han deixada en pel.

Es PP va dir: no tocaremos la educación. I l’han deixada en pel.

Etc. etc. i etc (Ho he dit en forester perquè es PP ho entengui.)

En Rajoy diu que lo que fa no li agrada. Idò que dimitesqui, ja!

En Bauçà diu més mentides que en Montoro (Maties Vallés) Rajoy confirma que no ha fet rés.

(Maties Vallés).

Ses festes d’Agost, xapó, molt bé.

Divertides, ben organissades, i barates!

Ara una cosa què mai havia pensat que diria: Senyor Zapatero...toooorniiiii!

Sa darrera, per avui. En José Mª Rodríguez, ha dimitit de delegat des Govern! Que poc ha durat s’alegria. Idò “no fer coses lletges amb Gurtel”.

Pensaments: els mals governants, per dissimular la seva mala gestió, sempre donen la culpa de tot als governats anteriors a ells.

(Maquiavel).

Estam en una època de grans problemes i de homes petits.

(Miquel Dalmau).

33

Algunes notes sobre can Mayol de Sencelles Jordi Llabrés i Sans

34

A finals del segle XIX i principis del XX, una de les famílies més importants de Sencelles per diverses raons socials era la de can Mayol. Parlem d’una casa de grans propietaris, en algunes èpoques els mes rics del terme, i que amb el temps esdevingueren destacats benefactors de la nostra Parròquia. Aquesta família procedia de Ciutat i tenia sa casa pairal al carrer Apuntadors (barri del Puig de Sant Pere o de Santa Creu), molt a prop de la Plaça de la Reina. Un dels seus membres més coneguts fou Martí Mayol i Mayol, capità corsari (+1734), que havia prosperat com a mercader i esdevingué el personatge més ric i influent del seu grup social. Durant la Guerra de Successió, que esclatà l’any 1702, s’identificà en el bàndol defensor de Felip V, d’aquí que es convertís en capità “militaritzat” i el mateix rei el va recompensar amb franquícia de contribucions i drets municipals.

Aquell casal és una edificació aixeca en el segle XVII, molt reformada durant el Barroc i modificat recentment, amb poc encert. El més notable és el pati, amb una llotja interior fabricada amb pedra bellament esculpida.

Els Mayol entroncaren matrimonialment en el segle XIX amb els Bauçà de Llucalcari, donzells de

Mallorca, en casar-se don Martí Mayol i Carrió, comissionat del Banco de San Fernando, amb Dona Maria Francisca Bauçà de Llucalcari i Gelabert. Amb aquesta unió van heretar llavors part del patrimoni d’aquella família que pertanyia a la vella aristocràcia de Deià i s’havia domiciliat a Ciutat en el segle XVIII, on adquirí nombroses propietats, precisament en el barri de Santa Creu.

A partir de 1862 trobem aquest matrimoni documentat a Sencelles.

Foren pares, entre d’altres, del successor de la línia familiar, Don Martí, de Don Francesc, militar distingit, tinent coronel d’Infanteria i cavaller de l’Ordre de Sant Ferran, i de Dona Aina, que es va destacar com a important i molt esplèndida benefactora de la nostra Parròquia. Aquesta família fou la que feu construir la Capella de Sant Martí de Tours de la nostra Parròquia, l’any 1886, i encomanaren llur retaule als artistes italians establerts a Mallorca Francesc i Josep Parietti.

A la definició del mateix hi trobem, bellament treballat l’escut d’armes familiars. A les hores la seva casa era la de can Mayol de sa Plaça (avui cas Felanitxer).

El fill Martí es va casar amb la Senyora Francina Rayó (+1880), la sepultura de la qual és una de les més antigues que es conserven en el Cementeri Municipal de Sencelles. Per aquest fet, els Mayol passaren a ser propietaris de la possessió de can Raió de Leiar, la grandiosa posada que tenien en el carrer major de Sencelles (avui ca don Nadal es Metge) i

d’altres finques. Amb el temps, anaren adquirint mes propietats i engrandint la seva hisenda particular. El patrimoni familiar esdevingué encara més dilatat quan un net dels esposos MayolBauçà de Llucalcari, que era Martí Mayol Sureda, es va cassar amb la rica Dona Joana Aina Gelabert Massip, aleshores viuda i hereva de Xim Roca Rayó. Ella era senyora de les possessions de Son Massià i es Rafal de Manacor; Son Roca de Puigpunyent; sa Cabana de Binissalem; Llucalcari de Sóller; Son Mayol d’Establiments i, dins Sencelles, de Son Company, Son Amora, Es Tancats Grans i Petits, s’Estany, Son Gat, Morelló, sa Vinya Gran, es Camp de sa Cova.

A més de les cases senyorials del carrer Apuntadors i la casa de Can Roca, al carrer Caputxines.

Pel que fa a la Sra. Aina Mayol i Bauçà de Llucalcari, cal dir que va viure tota la vida fadrina, residia al cassal del carrer Apuntadors de Palma, però passava llargues temporades a Sencelles. Quan era aquí aprofitava per fer importants donacions a la nostra Parròquia, com son la Capella del Sagrat Cor de Jesús, la de Sant Lluís Gonzaga,

el salomó mig deenl’església, Peu del de fotografia negatiu els candelers de set braços, la riquíssima i majestuosa Custòdia Major, etc. Totes aquestes peces que hem esmentat porten l’escut d’armes del llinatge Mayol.

Dels fills que tingué el matrimoni Mayol-Gelabert, el successor en la línia familiar fou Martí Mayol Gelabert, que es va cassar amb Dona Catalina Moragues Morell; tingueren varis fills, entre ells Ignasi, Aina, Catalina, Eduard, Xim, Lluis i Martí. Vivien a la casa del carrer Major de Sencelles que abans fou de can Rayó, juntament amb el personal de servici format per un criat, un xofer, una serventa, una cambrera, una cuinera y una altre criada. L’any 1924 vingué a viure amb ells l’avia Joana Aina Gelabert. Dins aquella dècada el patrimoni familiar es va començar a dissoldre per raons que ara no vénen al cas.

35