Sa Sella 130

Centre Cultural de Sencelles_ NĂşmero 130_ Abril / Maig 2012_ 2,50â‚Ź

XI festa de Ruberts Associació de veinats de Ruberts

El passat dissabte 28 d’abril, darrer dissabte del mes, com en aquests ja darrers onze anys, l’Associació de Veïnats de Ruberts organitzà la seva festa que, tot i els ruixats que feren al llarg de l’horabaixa, pogué dur-se endavant, recordant la iniciativa del seu desig de protecció del nucli rural.

Devers les cinc, a un costat de la plaça del llogaret, s’anaren muntant les paradetes del mercadet, on es podien comprar llibres, dvd’s, objectes d’artesania, camisetes i altres productes, mentre que, a l’altre costat, s’anava muntant el bar i la parada amb coques dolces i salades. Dins el Convent, al mateix temps, s’anaven preparant i embolicant els pa amb sobrassada i botifarró, amb els quals, després de les set, l’associació convidaria a berenar als assistents. Mentrestant, també a la plaça, tot i la brusqueta que anava fent, a les sis, es va anar fent una rotllana per començar els diferents jocs amb els nins i nines presents.

A les19.15 hores, tal i com estava previst, es va treure el berenar per a tothom, i els nins i nines s’ho menjaren com si seguissin jugant davall del cadafal, com si fos un porxo o cobro improvisat. Passades les 20 hores, la presidenta de l’Associació dirigí unes paraules als convidats, on feia un resum de les gestions fetes durant el darrer any, agraïa la presència dels assistents i donà pas seguidament a l’Orquestra de música barroca Ars Musicae, que ens oferí, dins l’església de la Mare de Déu del Carme de Ruberts, un excel·lent i memorable concert. Acabat aquest concert de música clàssica, retornàrem al Convent, on, durant un grapat d’hores, continuàrem de festa a l’aixopluc.

Des d’aquestes línies, agraïm públicament tots els suports rebuts, tant dels socis, que hi participaren activament, com de tots aquells que hi col·laboraren de manera totalment desinteressada, especialment l’Orquestra Ars Musicae i en Paco que ens munta i presta cada any l’equip de so; també agraïm a l’Ajuntament de Sencelles facilitar-nos tota la infraestructura tècnica requerida, un any més. Gràcies a tothom, sempre, per fer-nos costat i per venir, precisament, a Ruberts en un dia tan tapat!.

Redacció: Joana Ferragut i Fiol Joan Florit i Horrach Jordi Llabrés i Sans Guillem Mut i Llabrés Maria Vich i Cirer Col·laboradors: Associació Pou Major Associació Tia Xiroia Associació Veins de Ruberts En Barramot Biblioteca Municipal Club d’Esplai Burratatxo Escoleta Municipal Joanet de sa Gerra Ma. Cristina Soler i Escalas Martí “Garrit” Obra Cultural Balear Antoni Vallès i Perelló Guillem Zuazaga i Llabrés Margalida Zuazaga Vich

Edita: Centre Cultural de Sencelles Impressió: Gràfiques Rubines, Binissalem

REVISTA SA SELLA sasella@hotmail.com C/. Església, 3 07140 Sencelles (Mallorca)

Coberta: Lavanda Depòsit legal: PM-400-89 Els artícles d’aquesta revista expressen unicament l’opinió dels propis autors.

Parròquia de Sant Pere de Sencelles

Editorial Sa Sella torna una vegada més a estar en vosaltres per la fira. Arriba el número 130 amb unes quantes novetats.

Estam enllestint el llançament d’aquesta nova eina per contactar amb l’actualitat i els protagonistes de les notícies de Sencelles.

La primera és que ens hem modernitzat. Hem canviat el disseny després de quatre anys tenint la mateix paginació. Ja sabeu que és important renovar-se de tant en tant i hem considerat que ja tocava canviar un poc la imatge visual i actualitzar-nos. Hem mudat d’imprenta i això s’hauria de notar amb la qualitat del paper i de les imatges.

Ben aviat ja tendreu aquest nou canal d’informació al vostre abast.

Dins aquesta mateixa línia aviat tendrem la sort de poder comptar amb una pàgina web pròpia de la revista.

Serà un nou espai de col· laboració, d’informació, de participació i de compartir l’actualitat amb tots els nostres subscriptors.

Els continguts de la revista també s’han renovat. Hi ha seccions que continuen i d’altres que desapareixen però la novetat més important és que Sa Sella es converteix en un mitjà de comunicació més actiu.

S’intentarà aprofundir el contacte amb les entitats i associacions del municipi oferint-los cada trimestre un espai on donar a conèixer les seves activitats i novetats.

Esperem que totes aquestes novetat siguin del vostre gust i continueu donant-nos la vostra confiança demostrada al llarg dels 29 anys de vida de la publicació.

Bona fira!.

3

A l’escoleta de Sencelles treballam per ambients...

Jana Suau Coordinadora

Són les 10 del matí, els nins de l’escoleta ja han berenat i comencen a estar inquiets, la mestra els convida a seure i els anticipa l’activitat...

Ara anirem a jugar als ambients i com ja sabeu heu de respectar les normes, vos enrecordeu? Siiii, diu na Laura, hem de jugar i passar-ho bé, també hem de respectar als companys i al material diu en Toni, i hem d’ajudar a recollir puntualitza en Jordi, així és, respon la mestra i de cop... sona la música.

Els nins s’aixequen, s’obren les portes de les aules i els nins surten a jugar als ambients... Moment de trobada de grans i petits, intercanvis d’experiències, sorpreses, descobriments, conquestes de territori, decisions importants, nins aprenent, nins gaudint, mestres observant,... pedagogia per tots els costats.

Farina

Aquest treball consisteix, bàsicament, en una manera diferent d’organitzar els alumnes, l’espai i els materials per tal de propiciar i construir un lloc d’aprenentatge que sorgeixi lliure i espontàniament.

Aquí l’infant és el protagonista i constructor del seu propi aprenentatge. El paper del mestre és basa fonamentalment en observar, organitzar i afavorir aquest aprenentatge.

“Provar d’ensenyar a un infant alguna cosa que pot aprendre per ell mateix, no és tan sols inútil sinó també perjudicial” Emmi Pikler.

Mitjançant aquesta orientació pedagògica volem que els alumnes participin d’una manera més activa, lliure, constructiva i creativa del seu aprenentatge escolar i de creixement com a persona i així contribuir al desenvolupaments físic, emocional, afectiu, social i intel· lectual dels infants.

Aquesta consideració de l’ambient d’aprenentatge com a element curricular suposa la presa de decisions entorn a com ordenar l’espai, com equipar-ho i enriquir-ho perquè es converteixi en un factor estimulant de l’activitat, com organitzar l’accés dels nens als espais de l’aula i com estructurar el projecte formatiu en tom als espais disponibles i els recursos incorporats a ells.

Els ambients no són estàtics ni permanents sinó que els anem modificant segons les necessitats que podem observar als infants.

4

Un mateix ambient va canviant en quant a materials, distribució del mobiliari,... per poder mantenir un estímul actiu ja que a aquestes edats els infants és cansen molt ràpidament, no són capaços de prestar atenció durant un període llarg de temps a una mateixa cosa i més si ja no els hi crida l’atenció.

Ambients

Agafant com a referent el model educatiu de Reggio Emilia en quant a espais cerquem construir una escola que no només prepari per a la vida sinó en la que es visqui i la que ens convidi a quedar per passar una estona agradable.

Hem intentat crear un ambient familiar i acollidor a on es sentin bé pares, alumnes i mestres. Un espai a on l’ordre és molt important ja que pensem i al manco al nostre centre tenim comprovat que influeix directament en l’estat d’ànim del infants i de nosaltres mateixes, un espai ordenat convida a quedar-se, a gaudir dels seus element i pel contrari un espai desordenat crea un ambient mogut, lleva la tranquil·litat i els infants o reflecteixen amb els seus moviments, els seus tons de veu, la seva inquietud,...

D’aquesta manera hem aconse-

guit treballar d’una manera en la que ens sentim a gust i a més veiem gaudir als infants a la vegada que aprenen.

Grans moviments

5

Noticiari Selleters en acció

Dia 9 de març els quintos i quintes del 94 de Sencelles varen organitzar un bingo al local de la tercera edat per recaptar fons per a les seves activitats festives .

Dia 10 de març un motociclista va morir a la carretera que va de Sencelles a Inca a l’alçada de la desviació cap a Jornets víctima d’un accident.

Dia 21 de març va venir al Dispensari Sor Miquela de Sencelles l’unitat mòbil del Banc de Sang de les Illes Balears per recollir donacions.

Dia 24 de març l’escola de Ball de l’associació de Marratxí Terra Roja va fer una ballada popular a Biniali.

Dia 24 de març la delegació local de l’Obra Cultural Balear va fer un acte reivindicatiu en contra de la devaluació legal del català a la plaça de la Vila per preparar la manifestació del dia següent a Ciutat.

A mitjan març la Brigada d’Obres de l’Ajuntament va procedir a crear una zona de descans a la zona de Binialmara a mig camí entre el poble i el pou des Cós aprofitant l’espai que sobrava a la vorera d’un revolt. També s’ha posat un retxat al coll del pou des Cós.

A principi de març va celebrar-se el 12è congrés dels socialistes de Mallorca del Psib-Psoe. A la nova executiva hi ha en Bartomeu Morro de l’agrupació socialista de Sencelles que ocupa el càrrec de secretari de la comarca del Pla.

6

Dia 31 de març els quintos del 94 organitzaren una tarda de cinema infantil al casal de joves, a l’edifici d’Es Quarter on projectaren la pel· lícula “Los Pitufos”.

El mateix dia l’associació Art Sencelles inaugurà l’exposició “Ibiza” d’en Biel Pellicer Dia 3 d’abril els alumnes de l’escola de violí de na Laura Álvarez oferiren un concert a l’església de Ruberts.

Dia 4 d’abril en Marcel Cranc, alterego de Miquel Vicens Sastre presenta el seu darrer disc “U” al Teatre Principal de Palma.

Dia 7 d’abril la companyia “D’es Bruix Teatre” presentà al pavelló del poliesportiu de Sencelles l’obra ”Sa Jaia Corema i ses 7 cames”.

Dia 12 d’abril el president del PP, José Ramón Bauzà vengué a una reunió del partit al local dels majors i fou rebut per un col·lectiu de joves sencellers que li recriminaren les seves darreres decisions en relació a la llengua catalana.

Dia 28 d’abril les quasi 300 persones que han passat per l’Agrupació Folclòrica es Jonc de Sencelles tengueren una reunió a les escoles velles per preparar els actes de celebració dels vint-i-cinc anys de l’entitat.

L’associació Pou Major, aquest mateix dia va organitzar un cap de setmana a l’hotel Nordeste Playa de ca’n Picafort.

També aquest dia el pub s’Espiga celebrà la 3ª edició de la Feria d’Abril. Uns dies abans organitzaren un curs de ball de flamenc per gaudir més de la festa.

de 46 joves procedents dels pobles que formen la Unitat Pastoral de Sineu reberen el sagrament de la confirmació per part del Sr. Bisbe de Mallorca. Els confirmants de Sencelles foren 11. Un cop acadada la misa s’oferí un refrigeri a la plaça del Jardí, davant la rectoria.

Dia 12 de maig la Penya ciclista Sencelles organitzà un berenar a la plaça de Cascanar.

El mateix dia es va fer la trobada d’Escoles mallorquines a Esporles. Durant tot el dia es realitzaren diferents activitats. El vespre la festa acabà amb un sopar popular i un concert del grup Volvox.

Dia 13 de maig tornà la Romeria de la Casablanca, enguany ja han complert la XXVI edició.

Durant el mes de maig varen tornar a començar les classes de circ i malabars al poliesportiu a càrrec de l’associació MorfoCirc. Durant el curs també es feren tallers per a la fabricació de bolles i masses.

Dia 1 de maig l’agrupació local del Psib-Psoe juntament amb el partit municipal Isib celebraren un dinar per la festa del treball.

Dia 3 de maig l’ajuntament de Sencelles en sessió ordinària del Ple aprovà l’adhesió a la campanya “Moviment per la Llengua”.

El resultat de la votació fou de 6 vots a favor (CxI, Psib-Psoe - Isib, Eu) i 4 en contra PP. En el mateix plenari es va fer l’aprovació inicial del catàleg de camins del terme municipal de Sencelles.

Dia 4 de maig l’església de Costitx va acollir la celebració festiva

7

L’arada mallorquina Toni Vallés Perelló

“… allò que fa l’arada: obre una ferida cruenta i deixa l’estremiment vital d’una llavor”. (Llorenç Riber).

L’arada ha estat un instrument bàsic durant la major part de la història humana i representa un dels més gran avanços en l’agricultura.

El propòsit principal de l’arada és remoure la capa superior del sòl, de manera que pugin a la superfície els nutrients soterrats, tot enterrant les males herbes i les restes orgàniques dels cultius anteriors, fet que permet que es degradin. També aireja la terra i permet que mantingui millor la humitat.

Les arades antigues que coneixem eren arrossegades per bous i posteriorment per cavalls o mules.

Les primeres arades eren fetes completament de fusta i segurament tenien tracció humana. Segons testimonis pictòrics podem saber que l’arada ja era utilitzada al pròxim orient vers el 3.000 a.c. quan aparegueren les primeres civilitzacions històriques.

El gran avanç va ser quan posterior a recobrir la rella de bronze aquesta es va fabricar tota de ferro i va esdevenir independent de la resta de parts de l’arada, el que la feia més eficaç i resistent.

Aquesta és la que coneixem com a arada romana i que es va estendre per tot l’imperi Romà i que avui és la que nosaltres hem vist si no fent feina si al manco a les finques antigues o a les cases dels avis.

Posteriorment aparegué l’arada normanda o de ferro, l’arada en rodes que substituir l’arada romana també anomenada arada lliscant. Fou un gran avanç ja que era més ràpida i permetia fer els solcs més profunds.

Anem a l’arada més antiga, l’arada romana o lliscant que aquí és la que més ens interessa.

8

Aquesta té tres parts principals (1): una perxa on van junyits els animals i que a Mallorca s’anomena espigó o cameta; una peça de fusta que travessa la part posterior de

l’espigó i que serveix per dur la rella i que s’anomena generalment dental i una tercera peça a manera de mànec que serveix d’agafall per dirigir la feina de l’arada i que nosaltres aquí li deim mantí.

(1) Segons diccionari Català-Valencià-Balear d’Alcover Moll.

L’ a r a d a segons la seva forma i aplicació es denomina de diferents maneres que segur hem sentit anomenar: l’arada que és estirada per una sola bístia es diu arada amb braços; l’arada siquiera (emprada principalment a Manacor) és aquella que serveix per fer les síquies dels horts; l’arada d’encrestallar és la que serveix per fer crestall (munts de terra que limiten lateralment dos solcs de sembradura o de reguiu; l’arada de llaurar vinya és aquella que té els braços desviats de l’eix o línea que segueix la rella de manera que permet llaurar ran dels ceps sense que la bístia els fregui.

Adjunt distintes fotografies d’arades antigues i accessoris que de vegades hem vist com a objectes decoratius principalment a jardins, oblidants l’important funció i valor que tengueren pels nostres avantpassats.

Per acabar un elogi de la vida pagesa, de l’amor a la terra que ens ha vist nèixer: “fermats al silenci i a la terra, els homes no tenen altra cosa que fer més que viure”, (Carlos Mastronardi).

9

Obra Cultural Balear Delegació de l’Obra de Sencelles

Eixos en què fa feina aquesta entitat: Llengua, Cultura i País.

Aquest any 2012 l’OCB farà 50 anys.

Com a Delegació a Sencelles existim des del 2007 i al llarg d’aquests cinc anys hem procurat seguir els objectius fixats en el primer moment en què varem voler que Sencelles s’unís a una Xarxa Territorial que s’estén per quasi tots els municipis de l’illa de Mallorca.

Per a nosaltres és primordial donar a conèixer la nostra cultura, les tradicions i per damunt de tot, la nostra llengua.

El fogueró de Sant Antoni és un dels més preuat actes, l’acompanya també la celebració de la Festa de l’Estendard.

Manifestació de dia 24 de març.

La col·laboració juntament amb les altres entitats del poble i l’Ajuntament en dates importants per Sencelles com Santa Àgueda, Sa Fira, la Mare de Déu d’agost, ... donen peu a unió entre tot el Teixit Associatiu.

De fet l’objectiu de tots és mantenir viu i en alça el nostre poble, no fou que a algú mal intencionat volgués enterrar o adormissar el que s’ha aconseguit els darrers anys gràcies a gent que s’ha posat al davant de cada una de les Entitats.

La Delegació de l’OCB de Sencelles es mantindrà ferma contra els atacs a la nostra llengua. Com sabeu darrerament, Llengua Amenaçada.

Ens manifestàrem ja el dissabte 24 de març d’aquest 2012 amb una concentració a la Plaça de la Vila per dir Sí a la Nostra Llengua. I ho diguérem fort perquè així ens poguessin sentir tots aquells que menyspreen un dret que ens pertoca que no és més que el dret a decidir.

També diguérem No a la crispació creada i que han aconseguit ajuntar a la crisi econòmica, la crisi cultural De fet, ens trobam lluitant amb la dreta que governa actualment a la nostra comunitat i que és la dreta més rància que hi ha hagut a les Illes Balears en democràcia.

10

El diumenge 25 de març la plaça d’Espanya de Palma s’ompli de gom a gom de manifestants en defensa del català i contra les agressions lingüístiques del Govern Balear. Plena de gent des de mitja hora abans de les sis de la tarda, quan estava convocada la protesta.Vam ser 50.000 ! Per això, 50.000 GRÀCIES!.

Obra Social La Caixa Sencelles 2011 L’Any 2011 La Caixa de Sencelles col·laborà, aportant doblers o bé regals per rifar amb:

Mª Antònia Lladó Daviu, directora de l’oficina de Sencelles

El Mercadet Solidari de l’escola pel mes de juny.

Les festes de Ruberts, amb un obsequi per a la rifa.

Gelatada de la Tercera Edat pel mes d’agost. Excursió pel setembre a Cala Rajada i dinar a les Cases de Son San Martí. S’oferí de manera totalment gratuïta a les 80 persones que hi assistírem el berenar i el dinar. Col· laboràrem amb el dinar de socis pel mes d’octubre amb diferents regals per a la rifa posterior al dinar.

Férem un donatiu a la revista Sa Sella.

Alumnes 3er. cicle. Viatge d’estudis.

Férem un donatiu a l’associació Pou Major.

Col·laboràrem amb un regal per a la rifa del sopar a la fresca organitzat per l’església a l’estiu.

Férem un donatiu al futbol i vàrem regalar 10 balons reglamentaris.

Hem col·laborat amb el viatge d’estudis, fent un donatiu i amb obsequis.

Ara tenim previst que per la fira de maig de 2012 el tercer cicle de primària faci una visita a l’oficina de La Caixa per tal de conèixer una mica el funcionament intern d’una oficina bancària.

11

A les portes de la Vigília de les Espigues

Jordi Llabrés i Sans

12

Amics i amigues, temps enrere ja tinguérem ocasió d’avançar en aquesta mateixa revista de Sa Sella, que el proper mes de juny es complirà el primer centenari de la inauguració de la Secció de l’Adoració Nocturna de Sencelles.

Aquell esdeveniment religiós de primera magnitud, va posar en peu a tot el nostre poble i el feu vibrar d’entusiasme i fervor, ara fa just cent anys. Fou una iniciativa de l’ecònom de llavors, Mn. Jaume Martorell i Cànaves, que trobà suport en tot moment en la persona de qui en fou el primer president, Don Sebastià Molinas i Amengual,

i en el centenar gros d’adoradors, actius i honoraris, de totes les edats, representants de totes les classes socials del nostre poble de llavors, que s’allistaren en aquell exercit devot. Don Sebastià era nebot del conegut Rector Molinas, cavaller piadós i de conducte inatacable, que sempre va viure i es va desviure per la causa del Crist.

Tota aquella gent sencellera de fa un segle, coneixia prou bé l’exemple de la Beata Francinaina, una persona vertaderament enamorada de l’Eucaristia, que va exercir un notable influx en el nostre poble i, que tot i haver passat ja més de

cinquanta anys de la seva mort, de tots era coneguda la seva devoció i veneració envers el Sagrament de l’Amor. Els seus biògrafs estan d’acord en afirmar que moltes foren les nits que quedava vetllant, normalment a casa seva, en oració reparadora i contemplant, des del record, el Sagrari de la seva parròquia que tant va estimar sempre.

La seva vida fou impulsada plenament per la Eucaristia, en aquest Sagrament hi va trobar el mode de renovar les seves forces.

Sencelles estrenava una nova Secció de la nostra Obra adoradora nocturna la nit del 8 al 9 de juny de 1912. Tot i haver viscut algunes èpoques de desànim, silenci i poca activitat, hi ha testimonis suficients que demostren que sempre va estar encesa la flama eucarística, mantinguda per alguns adoradors, i que després prendria en el cor de nous successors. La restauració de la nostra Secció l’any 1956, va suposar una benedicció de Déu i una embranzida de fervor que ha arribat, ben bé, fins als nostres dies. Els darrers anys, tot i que aparentment un mantell de cendra cobria el braser, el foc mai s’ha apagat. I encara que minsa, una representació d’adoradors sencellers, hem fet notar que el nostre cor segueix bategant, desplegant l’alba bandera que ens identifica, any rere any, en les diferents vigílies de les espigues celebrades aquí i a altres indrets; vertaderes assemblees dels adoradors nocturns que hi ha a diversos indrets de Mallorca.

En motiu de tenir ocasió de commemorar el primer centenari de la nostra fundació, el foc ha reprès amb força, i des de fa temps un bon nombre de persones del nostre poble es dedica de valent, en els preparatius de tan fausta cele-

bració. Unint-se a aquest entusiasme, el Consell Diocesà de A.N.E. de Mallorca, va decidir celebrar la Vigília de les Espigues a Sencelles, el proper dia 30 de juny.

A hores d’ara podem afirmar que tots els motors s’han posat en marxa. Moltes de les tasques ja estan distribuïdes i concretats els detalls de les celebracions i de l’ornamentació, l’organització de l’acollida dels que vindran de fora, etc. De tot això els sencellers i sencelleres ja tenim bona experiència en donar una bona imatge i hospitalitat.

Des d’aquestes paraules, voldríem convidar a tots i a cada un a que aporteu la vostra col·laboració, perquè aquesta vegada, tampoc, quedem enrere de res.

Ja està enllestit el cartell que serà distribuït per totes les parròquies i esglésies de Mallorca que convidarà a tothom a participar de la Vigília, el qual vos presentem com a il·lustració d’aquest escrit; és un disseny del dissenyador Miquel Grau de Pollença. També l’estampa recordatori que es repartirà a tots els que es faran presents, obra de les germanes Bàrbara i Maria Vich Cirer. S’ha creat una comissió encarregada de l’ornamentació, una per l’acolliment dels adoradors i una altre de propaganda.

En aquests moments s’estudia la possibilitat de dur a impremta un petit treball d’investigació sobre les custòdies eucarístiques de Sencelles, i també es publicarà la Història de la nostra Secció que sortirà en una seria de números extraordinaris del FULL DEL CENTENARI, butlletí informatiu que edita mensualment la nostra Parròquia amb la finalitat de preparar millor tot el que ens espera. Aquests dos treballs són signats per qui subscriu aquest article.

La Vigília de les Espigues del proper

30 de juny, es preveu gran i això es deu a la bona intenció que hi han posat moltes persones, algunes anònimes, però d’altres que és de justícia que anomenem amb paraules de profund agraïment.

En primer lloc a l’Excm. i Rvdm.

Sr. Bisbe de Mallorca, Don Jesús Murgui, que ha demostrat tot el seu interès en que la Vigília sigui un èxit a nivell diocesà. Després a les nostres autoritats civils i religioses que en tot moment ens han brindat el seu suport. Als que formen el Consell Diocesà de l’A.N. de Mallorca, primerament per elegir Sencelles per celebrar la Vigília i per prestar tot el seu ajut en cada moment que ho anem necessitant.

I també, i no menys important, a tots i cada un de vosaltres que heu tingut cura, voluntàriament, de les aportacions econòmiques de què disposem. Per tots, moltes gràcies de tot i que Jesús Eucaristia vos ho recompensi.

13

Esquitxos de temps passats (II) Maria Vich Cirer

14

L’any 1825 Palma tenia 36.617 habitants. Al cementiri hi va haver 501 enterraments.

13 de setembre de 1826. Morí sense família a l’hospital General l’escultor Miquel (sic) Llabrés, natural de Sencelles i fill d’uns pagesos pobres, anomenats Jaume i Llúcia. Als 13 anys va anar com aprenent a Palma de qualque art (sic), va triar el d’escultor, i baix la direcció del mestre Pere Joan Obrador, molt aviat es va donar a conèixer pel seu enginy, bon gust en triar els originals que proposava per models i coneixements en les arts suplementàries de l’escultura.

Furió va dir d’ell: que la peça presentada per l’examen al Col·legi de Pintors i Escultors, un baix relleu d’una matrona, és una obra molt ben acabada i que va rebre molts d’elogis per part dels examinadors. Pareix que l’any 1839 la citada peça estava en poder de Bernat Matas, deixeble seu.

Antoni Llabrés va tenir una llarga vida laboral i de les seves mans sortiren una gran quantitat d’obres. Només referirem les principals: Artà, Església Parroquial, el grup de la Santíssima Trinitat; Biniali, Sant Cristòfol del retaule principal; Búger, Sant Pere Apòstol revestit de Pontificat assegut, pel retaule major de l’església; Felanitx, Parròquia de Nostra Senyora del Roser, per la seva capella; Manacor, estàtua de Sant Jordi, a la Església Parroquial; Muro, Església Parroquial, estàtua jacent damunt un sepulcre; Palma, el Sagrari, que estava a l’esquena del altar major de l’enderrocada església dels Dominics; església de la Mercè, Sant Pere Nolasc de l’altar major i l’estàtua de la Beata Mariana; Convent dels Mínims, figures de Sant Francesc i del Senyor dintre del Sepulcre, que portaven els frares a les processons; Randa, Retaule Major de l’Ermita de Sant Honorat; Santa Maria, estàtua de Nostra Senyora del Roser i de la Beata Catalina Tomàs; església dels Mínims, també de Santa Maria, estàtua del Beat Gaspar de Bono i del Beat Nicolau de Longobardi, per a les seves respectives capelles; Sencelles, estàtues de Sant Pere, Nostra Senyora del Roser i de la Concepció, a l’Església Parroquial.

El que no diu la noticia és que va morir pobre de solemnitat a la Misericòrdia.

8 de desembre de 1826. A l’Església de Santa Creu de Ciutat, una dona va parir un “mostruo del tamaño de un plato, su color verdinegro, cabeza de sapo, uñas rampantes, el rabo enroscado y una concha muy fina” (sic); els facultatius varen fer les oportunes observacions i enviaren el “mostruo” al Protomedicato de la Corte, (Madrid).

6 de juny de 1827. Fent un clot per sembrar una figuera a la vila de Sansellas (sic), en una finca del comte de Santa Maria de Formiguera, trobaren “un grande pelotón como avernisado de tierra petrificada: habiendo advertido que dentro sonaba o había cosa que se meneaba, fué arrebatado con fuerza y se hizo pedazos y dentro estuvo lleno de monedas árabes de plata cuya cantidad casi llegaba a un almud, unas mayores que otras, algunas redondas, otras cuadradas con sus caracteres muy bien señalados” Francesc Llabrés veí de Sencelles, va agafar quatre monedes i les va entregar a don Joaquín Maria Bover, que li tenia encarregat que recollís qualsevol antiguitat que trobés per la vila.

Activitats d’Es Pou Major Dia 31 de març aproximadament 40 sencellers i sencelleres participàrem a una sortida per fer una visita guiada a l’edifici del Palau Reial, seu del Consell de Mallorca. L’Hble. Sr. Jaime Juan García, conseller de Presidència, ens acompanyà a la visita i ens obsequià amb un llibre.

Posteriorment ens dirigírem a la Seu de Mallorca on vam poder gaudir de la magnífica arquitectura i decoració de les diferents capelles.

Després de la “foto oficial” d’aquesta excursió, aprofitant el dia tan assoleiat que feia alguns vàrem anar a dinar al Parc de la Mar, fèrem una volteta pel Passeig del Born i per la Rambla dels Ducs de Palma. Un dia complet!

Mª Cristina Soler Escalas

Dia 14 d’abril, dia mig plujós, prop de 30 sencellers ens dirigírem a peu fins a So n’Arrossa per visitar la Cova de Son Sant Joan, la qual per unes indicacions errònees no trobàrem. La visita fou fallida però la passejada no, el temps ens respectà i passàrem un horabaixa ben devertit.

Dia 28 d’abril més de 100 sencellers i sencelleres anàrem de cap de setmana a l’Hotel Nordeste Playa de Ca’n Picafort. Per un preu més que assequible vam poder gaudir de totes les instal·lacions en règim de tot inclòs. El dissabte vespre fou especialment divertit, ja que joves i no tan joves ens divertírem ballant plegats amb les versions de les cançons de sempre i algunes de molt actuals, amb les quals un grapat de les alumnes de ball en línea del Pou Major ens van poder mostrar algunes de les coreografies que havien aprés al taller, amb uns músics no especialment joves, ni guapos... però quan un està entre amics i té ganes de passar-s’ho bé i riure, la música que hi hagi de fons no importa massa. I riure, vàrem riure molt.

15

De jove a jove Joanet de sa gerra

En quin moment de la teva infància et quedaries?

Triar, triaria segurament els horabaixes que passàvem a “ses muntanyetes”, devora s’Era de’n Pelat, amb els meus amics. Ens entreteniem amb qualsevol cosa, i ara m’en don compte de les locures que hi feiem per allà. Però eren altres temps encara que pareixi mentida, llavors ningú tenia ni consoles ni ordinadors ni res per l’estil i ens havíem d’entretenir encara pel carrer i pel camp. Crec que vàrem ser la darrera generació en fer-ho.

Què volies ser de gran quan eres petit? S’ha complert?

De petit sempre deia que volia ser o astronauta o pilot d’avions. Crec que els tirs han anat per bandes ben diferents.

16

El millor invent?

Sense cap dubte l’escriptura.

No entens com hi ha gent què...

Viu d’esquena a la societat i als seus problemes.

Avui entrevistem en Joan Colom Ramis de can Castell de sa tenda, 23 anys i ha estudiat història a la UIB. Quin és el darrer llibre que has llegit? Quin recomanaries?

Ara mateix estic llegit Les veus del Pámano, de Jaume Cabré, que és un dels llibres que em vaig comprar per Sant Jordi. El llibre és una novel.la ambientada en la Postguerra als Pirineus catalans. Si he de recomanar un llibre en aquests dies que vivim recomanaria El món no s’en surt de Tony Judt, un petit però molt complet i rigorós assaig històric sobre les causes i orígens de la crisi que vivim, i sobretot, tot un alegat al paper històric de l’estat del benestar i en favor de la socialdemocràcia autèntica.

Confessa’m una mania, un defecte i una virtut que tenguis.

Una mania que tenc és que no puc tenir res a les mans que no ho vagi punyint tot el temps. Un defecte que tenc és que soc bastant despistat. I pel que fa a virtuts, diria que soc una persona pacient i dialogant.

Quin moment històric t’hauria agradat viure?

Tot i el dramatisme d’aquells anys, en qüestió de guerres i barbaritats, el període que va de l’inici de la Ia Guerra Mundial fins al final de la Segona Guerra Mundial (1914-1945) sempre m’ha apassionat, ja que eren moments de canvis profunds i de moviments socials molt potents. Un altre moment que m’hauria agradat viure és el de la primera meitat del segle XIX en que es van donar tot el seguit de revolucions que van posar fi a l’Antic Règim i van innaugurar una nova època.

Quin és el tema d’actualitat del que més sents parlar? Què en penses?

Actualment sent a parlar molt de les retallades que s’estan fent als serveis socials i dels atacs contra la nostra llengua, la catalana. Pens que tant un com l’altre són autèntiques vergonyes i que els hi hem de fer front amb totes les forces que poguem.

Què trobes de la televisió d’avui en dia?

Trob que de cada dia és pitjor, ja que amb la posada en marxa de la TDT la “teleporqueria” va en augment, al igual que els canals d’extrema dreta de tot pelatge. Llevat de comptats casos d’algunes televisions públiques o privades que ofereixen programes interessants, l’oferta és realment pobre. La veritat és que la frase de que “no posen res de bo” cada vegada pren més sentit.

Una raó per viure a Sencelles i una raó per no viure-hi.

Per viure-hi jo destacaria la pau i la tranquilitat que hi ha. Per no viurehi supòs que la manca de “vidilla” que té el poble durant bastants mesos.

Qui t’agradaria ser per un dia?

En Cristiano Ronaldo ( perquè és guapo, ric i un gran jugador hehe).

La gent de Sencelles... És la meva gent.

Un pla per dissabte vespre?

Depèn molt del dissabte, però per un dissabte normal anar a sopar a fora i anar a fer dues cervesetes amb els amics per fer la xerradeta i fer dues rialles.

Quin és el teu menjar preferit?

No t’ho sabria dir, m’agrada molt menjar però supòs que el frit de freixura.

Un racó que t’agradi de Mallorca.

Cala Varques.

Conta’m una primera vegada.

Record la primera vegada que vaig conduir per dins Sencelles, tot just un parell de dies després d’haver aprovat l’exàmen pràctic de conduir. Va ser un desastre, vaig provocar una mica de caos, ja que llavors encara hi havia doble sentit al carrer del Rafal, i a l’stop de devora Ca’n París no vaig saber com partir amb pendent i el cotxe anava cap endarrera, amb els cotxes pitant perquè veien com xocaria amb ells.

Va ser molt extressant, però finalment vaig cedir el comandament a mon pare i en vam sortir sense ferir a ningú.

D’aquestes opcions trien una: Rossa o morena? Rossa.

Twitter o facebook? Facebook.

Dutxa o bany? dutxa.

Carn o peix? carn.

Casa de poble o casa de camp?

Casa de camp Pomada o herbes? herbes.

Quin ha estat el millor regal que t’han fet?

El flabiol i el tamborí.

Tens alguna fòbia?

Diria que no, tot i que les abelles sempre m’han fet molta por!.

Quins canvis faries a Sencelles?

Més que fer coses materials, m’agradaria molt canviar la manera de ser de la gent de Sencelles i que fossin més actius en la vida del poble, que s’associassin més, que donassin vida al poble.

Col·labores amb el poble? De quina manera?

Col.labor a través de distintes associacions, estic a la Comissió de Festes de l’ajuntament, a la Comissió de l’Embala’t; ara acabam de montar “Es Capoll Llarg”, una associació de cultura popular amb un bon grapat de xeremiers i flabio-

lers del poble; i també form part del partit Independents de Sencelles i Biniali-ISiB. Sempre he pensat que si un es queixa de les coses té el deure moral d’intentar canviar-les i no quedar-se al sofà queixant-se de tot sense fer res.

Com va sorgir el teu interès per tocar el flabiol i el tamborí?

Sempre m’ha apassionat tot el que és la nostra cultura popular i tradicional, i sobretot el so dels xeremiers, perquè és el so de Mallorca.

Tot va començar al 2009 després de l’homenatge que van fer als germans Aloy “Llargos”, jo i en Pere Marc ens vam aninar a aprendre’n ja que en Toni “Drogueria” i en Joan “Revull” van començar a donar classes d’iniciació. I poc a poc vàrem anar incorporant a més gent i montant un grupet de xeremiers per sortir per tot on poguéssim i fer sonar el millor possible els instruments.

Què penses de les persones majors del poble?

Que són com com la resta de persones majors de Mallorca, amb els seus encants i els seus defectes, i que sobretot són la memòria viva del nostre temps, cosa que per jo és molt important.

Una verbena que no hagis oblidat?

La d’aquest estiu passat per la revetla de la Mare de Déu d’agost va ser impressionant, la millor que record.

La millor companyia?

La dels amics de tota la vida.

Una dita que t’agradi?

T’en diré dues: “No diguis blat fins que estigui al sac i ben lligat” i ”On penses que no hi plou no hi poden estar de goteres”.

Què en penses d’independitzar-te en aquests temps que corren?

Que és pràcticament una quimera així com està el mercat laboral pels joves.

Com veus el futur dels joves en quant al treball?

Ho veig de cada dia més negre, som la generació més ben preparada de la nostra història, tenim títols, tenim idiomes, però tenim condicions laborals més pròpies de principis de segle XX que del XXI i un nivell d’atur que escarrufa.

Alguna cosa no marxa quan la formació es premia amb l’atur i l’emigració, i em sembla que per arreglar-ho caldran canvis profunds.

Te’n aniries a fer feina a fora per necessitat?

Seria la decisió més difícil que hauria de prendre perquè estim molt tant la meva familia, com la meva gent, com Mallorca, i ho trobaria molt trist haver de realitzar la meva vida en un altre lloc; però supòs que si aquí no trobàs res no hi hauria altra sortida que anar-se’n.

Si haguessis d’anar a una illa deserta que t’enduries?

Bona companyia, perquè tot sol, per moltes coses que m’en pogués endur, em tornaria loco.

A l’entrevista passada, na Maria Antònia ens va proposar la següent pregunta: Si poguessis triar, quin personatge històric t’hauria agradat ser?

No tenc un personatge històric en concret de referència, m’identific amb totes aquelles persones, sobretot les anònimes, que al llarg de la història han intentat fer del seu món un lloc més just, des dels Agermanats mallorquins del segle XVI, fins als milicians que lluitaven contra els feixistes als anys 30 i 40, passant per moviments socials de tota l’Edat Contemporània (sindicalisme, nacionalismes, moviments de drets civils, etc.). Donar-los a conèixer i fer-los visibles sempre ha estat una de les meves principals motivacions per dedicar-me al que em dedic.

A qui vols que realitzem la pròxima entrevista?

Pere Marc.

17

ES RACÓ DE SA CUINA Maria Vich Cirer

Coca tapada amb fruits secs Ingredients per a 4 persones: Dues làmines de pasta de fulls.

100 g. de mantequilla.

100 g. de bessons d’ametla mòlts crus.

100 g. de sucre pols.

Dos ous.

Una llimona.

Vuit albercocs secs.

Introducció: Una coca bona de fer, fins i tot per les persones que saben poc de cuina, econòmica, i sobre tot, és una delícia pel paladar.

Preparació:

18

Posau en aigua tèbia, uns 15 minuts, els albercocs per rehidratar-los.

Col·locau dins un motllo, millor redó, després d’untar-lo de mantequilla, una làmina de pasta de fulls estirada, i li feis picades amb una forqueta.

Per fer el farcit, posau dins un plat fondo gros la mantequilla, els bessons, el sucre pols, els ous, la pell de la llimona rallada, i els albercocs, una vegada fets a trossets. Remenau molt bé la mescla i l’abocau damunt la pasta de fulls. Tapau el farcit amb l’altra làmina de pasta, fent un tancat amb decoració, la punxau i l’untau amb ou.

Enfornau a 190-200 graus, uns 40 minuts.

Bon profit i bona fira!.

Carta Margalida Zuazaga Vich

Ja han passat més de vuit dies del que vos vaig a contar: Se va fer un homenatge a ses treballadores de can Bonet, tenda de ses més importants i que més de dues dones de Sencelles hi devien ve fet feina. Aquest homenatge mostrava en una exposició, els seus brodats i quina maravilla! Era allò, pareix mentida que d’unes mans de dones, la majoria de Santa Catalina, que llavors era barri o poble de pescadors, i elles amb els seus ditets, poguessin realitzar tanta perfecció, en tants diferents dibuixos.

Casa Pons i Bonet va ser fundada al 1862 i va acabar l’any 2007. En l’actualitat és D. Alfredo Bonet que conserva aquesta magnífica col·lecció de meravellosos brodats.

Racó de poesia Al tabac: A molts pocs he donat salut I a altres he causat la mort Mirau si tenc mala sort Que em volen comprar de gust.

En tenir blat, tenc farina Jo saben que estic de bé!

Tenc s’estimat moliner I me vol es mateix dia.

Un animal moll moll Que no té ossos ni espina I tota la seva vida Ha de dur sa casa al coll. ( es caragol).

Sa Llum Fa visible i bella sa realitat de sa vida, per molt destruida que estigui.

Vos que en so mirar matau matau-me sols quan miren que més m’estim que em mateu que viure si no en mirau.

19

Sa Campana En Barramot

notícies fresques

Opinions de mumare i sa sogre Noltros dues volem sabre de què riven es Gobierno central i es Govern Balear, quan anuncien els “robos que fan a tots es ciutadans”? És a dir, quan retallen drets i mos fan pagar dues a tres vegades per lo mateix. Serà que són imbècils, retrassats, o què s’estan umplint ses butxaques des nostros impost? Voltros mateixos!

Sa nostra revista Sa Sella, n.129, va sortir un parell de dies abans que un article d’opinió del senyor Planas i Sanmartí a nel Diario de Mallorca de dia 20 de març, plana n.25. Al·leluia!, al·leluia! Això ve a conte de què noltros dues, varem inspirar el senyor Planas i Sanmartí lo que ell va escriure, només tres dies després d’haver sortit Sa Sella.

Ell va dir això: ...Vostès imaginin-se que tots els que protesten fan vaga i manifestacions, desconnectassin IB3, mai més ... i es negassin a abdicar de l’ús de la nostra llengua, pagassin “en negre” i fessin una resistència activa davant les decisions d’aquesta tropa que diu que ens governa. Què això no pot ser?... passaria i molt si fóssim més, molt més... Estimats compatriotes ferits en els drets lingüístics, sanitaris, educatius, culturals, socials, polítics, passau a l’acció d’una manera tan senzilla com no fer res.

Au, coratge!

20

barramot@gmail.com és l’adreça per si voleu suggerir notícies fresques o deixar comentaries sobre notícies anteriors.

Ai! Ara el senyor Planas és el nostro “gran amor”. Però no te preocupis Matietes, que també escrius a n’el Diario de Mallorca, tu seguiràs com a número 1-bis. Ai! Senyor Planas és el nostro heroi, el nostro ídol.

Endavant i coratge!

Rajoi, Bauzà, i tota sa patulea pepera, són i seran uns “Pinotxos, rePinotxos”, “Són uns impresen-

tables, no serviu ni per un tap de bomba”.

Per cert. Per què no vos baixau el vostro sou un 50%? Perquè no deixau d’anar en primera en s’avió?

Perquè no deixau de cobrar comissions? Perquè no llevau es Senat què no serveix per res? Etc. etc.

Aaaah! Què punyetes feia en Bauzà a sa tercera edat de Sencelles de nit i d’amagat? Es quefe de sa 3ª edat de Sencelles, no volia deixar es local, què és nostro, no seu (ningú l’ha votat), per fer es Bingo Solidari, i sí a n’es PP? Per cert, “las aguas del PP de Sencelles, bacan turbias” Se barallen com a moixos, volen treure la jefa, aiii!, aaaiii! I aaaiii! Ja se sap maneta, “què poc dura s’alegria a sa casa des pobre”.

“Senyor” batle de Campos (PP): Ja que has dit que Ses Covetes seguiran verges a pesar des macro hotel (dels amiguets vostros), noltros dues vos deim; La setmana propera tiràrem dins ca vostra deu, sí deu tones de merda d’excusat, i cada setmana unes tres o quatre més, però no passis pena, sa teva casa estirà molt neta i no farà pudor i seguirà neta, veerge virginal!

I ara sa darrera d’aquesta Sella.

Què m’en direu del rei. Ai, ai i ai!.

Nooo, si quan ja va deixar casar es seu fill amb “aquella”, ja varem veure que no era tal como volia aparentar. Vol donar lliçons de estrènyer-mos es cinturó i ell de caceria, ai! Això no té ni tendrà remei! I què serà ver que tornarà sa república?

El temps ho dirà!

I ara sa darrera, darrera, per avuiiii!

Quan una “dona” s’embulica amb “s’enanito de Calvià” una de dues, o està desesperada per trobar “novio” o és una “trepa” i s’aferra a

qualsevol cosa que troba. Ja que es “tio” es dur d’emprendre.

I ara, ses meves barramotades No basta, nooo, no basta dir: “lo siento no lo volveré a hacer” què és lo que no farà? No tenir un altre accident quan estigui de caceria?

Anar-hi però que noltros no ho sapiguem? Què és lo que no farà? No

troba què dir que es seu gendre no ha sabut ser honrat, ni “ejemplar”, és tenir poca decència si vos anau de cacera?

Quina olla de caragols que és es govern de ses Balears. No saben fer res de res. Sa barallen com a moixos, ara diuen blanc, ara diuen negre, groc, vermell o lo que les passa pes co... I ara ells mateixos ja volen traure en Bauzà!

Esplai Burratatxo Club d’Esplai Burratatxo

L’Esplai Burratatxo és una entitat sense cap ànim de lucre. El nostre objectiu és proporcionar als infants i joves, d’entre 6 i 12 anys, del poble un lloc on realitzar activitats educatives de temps lliure.

Com a curiositat, abans de tenir aquest nom, s’anomenava de Grup d’Esplai des Pla. Però farà uns deu anys que entre tots els infants que formaven l’esplai en aquell moment decidírem canviar el nom i posar-li el que té actualment.

L’esplai Burratatxo es troba afiliat al GDEM, entitat que el recolza en qualsevol moment, però també té el recolzament de la parròquia de Sencelles. El que vol aconseguir l’esplai, és que els nins aprenguin coses noves i experiències que a l’escola i a casa seva no ho poden experimentar. Els hi volem donar una oportunitat per obrir-se cap a nous camins, envoltats d’amics, monitors, sempre d’una manera divertida i engrescadora, fent tallers, campaments, excursions, cantant cançons…

Actualment són dos els monitors que estam a l’esplai, així que des d’aquí animem a tots aquells joves que estiguin interessats en realitzar activitats amb infants, que ens venguin a veure.

Sermita, un licor de camamil·la fet a Sencelles Joan Florit Horrach

Licors de camamil·la en fan a altres llocs com a Menorca amb la famosa camamil·la de Maó.

En Pedro Muntaner i Morell és un brusquer descendent de nissaga sencellera: la seva família és ben coneguda com a propietaris dels casals de can Calent, de can Maví, de les possessions de sa Talaia o de s’Ermita.

Precisament aquest topònim senceller és el nom que ha triat per donar marca a un licor que acaba de posar al mercat en emprendre amb il·lusió una nova aventura comercial. Ell mateix és qui l’elabora i l’embotella a Sencelles amb un contingut d’alcohol d’un 30%.

Després de més de mig any de tramitació administrativa, fou el mes de febrer quan s’obtengueren tots els permisos i el nou licor va poder sortir al mercat amb tots els permisos i les garanties pertinents.

Ell sempre havia estat aficionat a fer variats licors d’herbes com a passatemps però com que el de camamil·la li sortia tan bé, s’ha decidit a fer-ne un negoci. Considera que treure a la venda un altre licor d’herbes no tenia gaire sentit ja que el mercat està saturat de bons licors d’herbes i a uns preus molt ajustats. El destil·lat de camamil·la és més original, autèntic i personal.

22

De licors de camamil·la en fan a d’altres llocs. Com per exemple a Menorca amb la famosa camamil·la de Maó.

També se’n fa a Galícia però tant a una banda com a l’altra, té molta més alta graduació que la feta a Sencelles. Segons el sr. Muntaner el que s’ha fet és un licor original adaptat al gust mallorquí que s’estima més que no sigui tan carregat d’alcohol.

Sermita Camamil·la és un licor que neix després d’una llarga maceració freda de flors de camamilla amb un cupatge d’anissos seleccionats. Aquesta barreja n’aporta a la begu-

Sencellers amb iniciativa

da l’aroma de cadascun i una graduació que dóna cos i contundència al licor.

Per fer-lo es mesclen anissos i caçalla, juntament amb una exclusiva camamil·la ecològica comprada a València a 50 euros el quilo. Per respectar les propietats de les plantes macerades, es realitzen filtrats no agressius en el procés de fabricació. El resultat és un color intens i un sabor ric en matisos.

Sermita Camamil·la combina el sabor dolç de l’anís amb l’amarg de la camamil·la, aconseguint un contrast de sabors que donen personalitat única a aquest licor.

Té un sabor intens, el color de la mel i un perfum persistent. És una mescla d’aromes de camamil·la, regalèssia i llimona el que el converteix en una experiència distinta.

Es recomana que sigui servit molt fred i està especialment indicat per prendre després de dinar o com a acompanyament de les postres.

Ara per ara es pot comprar una botella, de les 200 que s’han tret a la venda, a Sencelles (al supermercat Aprop i a la botiga M. Aloy), Caimari, Palma, Inca i Selva. També en podeu demanar una copa a qualsevol de les tavernes del poble. Es comercialitza en botelles de mig litre i botellins de 10 centílitres especialment dissenyats per ser venuts a agroturismes i establiments de turisme d’interior.

Na Nerea, una nedadora paralímpica

Jordi Llabrés i Sans

El passat 25 de febrer a les piscines del Consejo Superior de Deportes de Madrid s’hi dugué a terme l I Campionat de Natació AXA de Promeses Paralímpiques, amb la participació d’una nedadora que descendeix de Sencelles. Na Nerea Barrientos Arrom de can Revull és una novella atleta que contribueix en mantenir en bon nom l’esport entre els sencellers.

Aquesta campiona té una iniciativa pionera que ha posat en marxa el Comitè Paralímpic Nacional, patrocinada per la companyia asseguradora AXA i amb la col·laboració de les quatre federacions esportives que podran participar de les proves de natació dels Jocs Paralímpics de Londres 2012, la de cecs (FEDC), la de persones amb discapacitat física (FEDDF), la de persones amb discapacitat intel·lectual (FEDDI) i la de paralítics cerebrals (FEDPC). En aquesta activitat es pretenia aconseguir un alt nivell de rendiment dels nedadors seleccionats, mitjançant plans tècnics de formació i especialització, assistència a competicions nacionals i internacionals, recolzament a entrenadors i clubs, amb la mirada posada en el Jocs Paralímpics de Rio de Janeiro 2016.

En el campionat hi participaren 80 nedadors amb discapacitat menors de 18 anys, procedents de totes les comunitats de l’Estat. Un total de quatre esportistes balears han aconseguit set medalles, dues d’or, dues de plata i tres de bronze. Les actuacions més destacades a tots els nivells foren de na Nerea que s’emportà les dues medalles d’or, imposant-se en les modalitats de 25 metres lliures o crol, i braça.

Una vegada aconseguit aquest èxit començaren les felicitacions a na Nerea i als altres esportistes de part de les institucions, associacions i particulars. Amb aquestes paraules hi va la nostra i la il·lusió de poder veure ben aviat a una sencellera formar part de l’Equip Paralímpic Espanyol.

23

Associació Tia Xiroia La ciutat d’Inca té dedicat a la Beata Francinaina un col·legi, un alzinar i un carrer.

Associació Tia Xiroia

24

L’Associació Tia Xiroia celebra i viu amb gran alegria totes les mostres de reconeixement que arreu de Mallorca, i també fora de Mallorca, s’organitzen en honor de la Beata Francinaina de Sencelles. Sens dubte, ella és el personatge més destacat de tota la nostra història, la que dóna importància al nostre poble. Per ella, sens dubte, Sencelles ha passat de ser un punt ocult i desconegut del pla de Mallorca, a ser un lloc on hi conflueix gent de per tot, a voltes necessitada i a voltes agraïda, que peregrina fins aquí per visitar el sepulcre de la Beata; molts d’ells, no sense sentir una certa enveja sana de nosaltres i del nostre poble, que som els que la tenim més a prop.

En cap cas el nombre de visites disminueix, tot i a l’aparent descristianització que viu la societat. Els registres del Convent de la Caritat confirmen que any rere any van en augment, i ja sabeu que les germa-

nes de la Caritat només tenen cura de comptabilitzar aquelles persones que visiten la casa o acusen la seva arribada al lloc, fent-se impossible dur un control de les que tant sol passen per la Capella sense avisar. De tot això també en deixa constància el concurs de gent que podríeu veure si qualsevol dia de cap de setmana o festiu, guaiteu al carrer de la Caritat.

Ens sembla curiós que entorn de la festa del 27 de Febrer, alguns mitjans de comunicació de l’illa sortissin al carrer a demanar a la gent si coneixien la figura de la Beata i la majoria dels entrevistats manifestà que si la coneixien, i alguns que eren devots seus o assidus a visitar-ne el sepulcre. Això ens alegra als sencellers, i als que formem l’Associació Tia Xiroia ens anima a treballar més de valent per contribuir a fer més gran i conegut el nom de Francinaina. Les primeres llavors d’estimació dels mallor-

quins a la Beata, foren escampades per tot arreu per la Congregació de Germanes de la Caritat, que han estat i són presents a molts de llocs. Elles han sabut transmetre els seus valors a l’alumnat dels col· legis que tenen oberts, han posat en pràctica el seu carisma amorós atenent a residències d’ancians, hospitals i altres centres de salut, han transmès que la Beata era una dona d’esperit jovial i tota de Déu treballant en el camp de les parròquies i en l’àmbit dels pobles, en grups d’atenció social, personal, etc. De tot això hem d’estar agraïts els sencellers.

La Congregació de GG. CC. aquest any celebra el goig dels primers cinquanta de l’escola que tenen oberta en el barri de Crist Rei d’Inca. La història d’aquesta institució educativa és senzilla com ho és la pròpia del barri on es troba situada. Des de començaments del segle XIX es construí a Inca, més enllà de les vies del tren, el quarter de soldats General Luque (19091915), al voltant del qual anà sorgint la barriada. La Parròquia d’Inca la volgué dotar d’una capella on els veïns hi poguessin celebrar la fe i que amb el temps fou encarregat a les monges de la Caritat. La seva presència a Crist Rei ha estat molt fecunda, des de l’any 1947 van atendre un parvulari, tot i que a les hores encara residien a la comunitat del Convent del carrer de Sant Francesc, i es traslladaven allà diàriament. L’any 1951 s’enllesteix un col·legi que anomenen de Crist Rei i l’any següent s’obria un primer convent per residència de les germanes. L’any 1960 quedà erigida la casa i comunitat de la Caritat de Crist Rei, independent de la del centre d’Inca. En aquell temps es fa necessària la construcció d’un nou convent i col·legi, pensat per a 12 religioses i que comptava amb parvulari mixt i set aules d’ensenyament complet per a nines, amb una cabuda de 280 alumnes. L’any 1963 tot ja estava en ple funcionament i també comptava amb un

dispensari per atendre malalts. A finals de la dècada dels anys setanta la Congregació tingué a Crist Rei el noviciat. L’any 2009, el col·legi fins a les hores nomenat de Sant Vicenç de Paul, ja es troba totalment desvinculat a nivell organitzatiu i de gestió de l’altre col·legi que la congregació té a Inca, i en aquella data canvia el seu nom denominant-se de la Beata Francinaina Cirer.

El passat dia 25 d’abril tot l’alumnat del Col·legi Beata Francinaina, el professorat, la Congregació de Germanes de la Caritat i la Ciutat d’Inca encapçalada pel seu batle Sr. Rafel Torres i altres autoritats, es bolcaren en un acte de reconeixement per aquests més de 50 anys d’escola a Crist Rei. El moment central va esser la inauguració d’un alzinar que sembraren els propis alumnes a la Plaça 1 de Maig, que s’anomena Alzinar del Col·legi de la Beata Francinaina, i el descobriment d’una placa que deixa constància d’aquell fet.

A l’acte també s’hi feu present Sor Margalida Moyà, coordinadora dels 14 col·legis que les Germanes de la Caritat tenen a Mallorca, que va destacar que aquest de Crist Rei va néixer com un element dinamitzador e integrador del barri. Per això el nom de la Beata l’hi escau molt oportú ja que ella fou sempre exemple de servei i entrega als demés.

A la Ciutat d’Inca, lloc on la Cari-

tat s’hi fa ben present a través dels seus dos dinàmics col·legis i les germanes són molt estimades, aquell acte no l’hi fou gens estrany.

Tal vegada sigui un dels llocs on la Beata Francinaina hi té més devots i no es difícil veure molt sovint inquers que peregrinen a Sencelles fent a peu el trajecte que ens separa un lloc de l’altre. A més Inca és una de les localitats mallorquines que, igual que Sencelles, ja ha dedicat, un dels seus carrers a la Beata, així com ho han fet també a Palma, Binissalem, Son Serra de Marina (Santa Margalida), etc.

25

Activitats des de la Biblioteca Municipal Cristina Romero

26

Fa un parell de dies la Regidoria d’Educació i Joventut es va coordinar amb l’escola de can Bril i l’APIMA de Sencelles per tal d’organitzar, un any més, la Festa de Sant Jordi. Així, gràcies a la seva ajuda i participació, els dies 21, 22 i 23 d’abril es varen muntar paradetes de llibres de primera i segona mà per a que, tant infants com adults, tinguessin l’oportunitat d’adquirir llibres de lectura a uns preus més que raonables.

El dissabte matí es va muntar un parada a la plaça de la Vila i el diumenge es va fer a Biniali. El dilluns, dia del llibre i festivitat de Sant Jordi, es va muntar una paradeta al vial de les escoles, per què tots els escolars i mestres poguessin visitar-nos i adquirir llibres, contes i d’altres, per a ús personal i/o escolar.

Finalment, a la Biblioteca es va organitzar un contacontes musical a càrrec de la Fundació Kairós, que representà la Història d’en Paff, el Drac Màgic. Després de gaudir del conte, cantar i tocar diversos instruments fets amb materials naturals, els infants feren un taller de punts de llibre.

Sens dubte, un any més, hem d’agrair a l’escola, l’APIMA i a tota la gent que ens va visitar, la seva participació a les activitats.

Aprofitant doncs, que ha estat Sant Jordi i que a la Biblioteca ens ha arribat una bona remesa de material de préstec, aprofitàrem l’espai que ens queda per fer un repàs de les darreres novetats literàries que hi ha al mercat i, que també han arribat al Quarter...

Rafel Nadal ha estat l’autor català més venut d’aquest Sant Jordi, a nivell estatal, seguit molt de prop per Lluís Llach, Imma Monsó i Jaume Cabré. La gran quantitat i qualitat de novel·les en català però no ha pogut superar la narrativa estrangera, que ha estat la gran triomfadora d’aquesta diada...

Entre els llibres més venuts de narrativa en català hi ha l’última novel·la de Rafel Nadal Quan érem feliços, seguit de La dona veloç d’Imma Monsó (Premi Ramon Llull 2012), i el Jo,confesso de Jaume Cabré; també la novel·la Crim de Sang de Sebastià Alzamora (Premi Sant Jordi 2011) i L’art de no amargar-se la vida, de Rafel Santandreu.

Entre els llibres més venuts en castellà trobem El lector de Julio Verne d’Almudena Grandes, Quantic Love, de Sonia Fernández Vidal i El temblor del héroe d’Álvaro Pombo.

Partint dels comentaris dels nostres usuaris habituals, ens atrevim a recomanar-vos dues lectures i us adjuntem una petita ressenya literària...

El lector de Julio Verne d’Almudena Grandes. Editorial: Tusquets Editores.

“Nino, fill de guàrdia civil, té nou anys, viu a la casa quarter d’un poble de la Serra Sud de Jaén, i mai podrà oblidar l’estiu de 1947. Pepe el Portuguès, un foraster misteriós, fascinant, que acaba d’instal·lar-se a un molí apartat, es converteix en el seu amic i el seu model, l’home en el qual li agradaria convertir-se alguna vegada. Mentre passen junts les tardes a la vora del riu, Nino es jurarà a si mateix que mai serà guàrdia civil com el seu pare, i començarà a rebre classes de mecanografia a la casa de les Rosses, on una família de dones soles, vídues i òrfenes, resisteix a la frontera entre la muntanya i la plana. Mentre descobreix un món nou gràcies a les novel·les d’aventures que el convertiran en una altra persona, Nino comprèn una veritat que ningú havia volgut explicar. A la Serra Sud s’està lliurant una guerra, però els enemics del seu pare no són els seus. Després d’aquest estiu, començarà a mirar amb altres ulls als guerrillers liderats per Cencerro, i a entendre per què el seu pare vol que aprengui mecanografia.”

Quan érem feliços. Rafel Nadal.

Editorial: Destino.

“Basada en les peripècies d’una família nombrosa de dotze germans a la Catalunya de postguerra, Quan érem feliços és una història real plena d’emocions, d’humor i de tensions en la qual l’autor evoca en primera persona els paisatges de la seva infantesa. Un recorregut de

vegades íntim i de vegades panoràmic, gairebé cinematogràfic, ple d’imatges poderoses dels carrers del Barri Vell de Girona, l’estiueig a la Fosca, els setembres a pagès al mas d’Aiguaviva i els anys d’internat al Collell.”

I ara, per acabar, aprofit per regalar-vos una dita que us pot servir: “Si tu tens una poma, i jo tinc una poma, i les intercanviem, ambdós continuem tenint una poma. Si tu tens una idea, i jo tinc una idea, i les intercanviem, tindrem dues idees cadascú.” Bernard Shaw.

Mercadet del dia de Sant Jordi.

27

Imatges d’ahir Joan Florit Horrach

Avui en aquesta secció hi podem observar tres imatges de festes a la plaça. Són tres fotos cedides per en Bartomeu Adrover i Vich fetes per encàrrec del seu padrí, el manescal Rafel Vich i Cladera.

Hi ha dues imatges que mostren la plaça de la Vila, el mateix dia, des de dues perspectives confrontades: des de davant la rectoria i des de la part contrària.

Són imatges de finals dels anys 10 i principis del 20 del segle passat quan a Sencelles hi va haver una agrupació d’escoltes, els Exploradors de Sencelles de la qual el manescal Vich en fou el president.

Les imatges mostren moments de les demostracions que feien els Exploradors de Sencelles o els d’altres pobles que els feien una visita.

La tercera imatge és també d’una demostració escolta, segurament feta un altre dia, enmig de la plaça però captada des d’una de les finestres de l’antiga fonda de can Vich.

Hi podem veure la gent fent un rotlo observant l’actuació dels nins boys-scouts.

28

Sa Parròquia de Sencelles Consta en es arxius, que l’any 1236, va venir a Mallorca, comissionat pel Papa, es Propòsit de Tarragona Ferrario de St. Martí per ordenar tot lo que feia referència al culte diví i es diu que en aquella ocasió va constituir a sa nostra illa ses primitives parròquies.

S’entrevengué que per aquelles dates, es major nucli de població se trobava a s’Alqueria de Costitx, i allà va ser on de bon començament se va construir sa primera Capella; cobria tot es districte de Canarrossa.

Dos anys després, és a dir, l’any 1238, es que acabava de ser nomenat Bisbe de Mallorca, don Ramon de Torrella, per una major comodidat des habitants des districte, va canviar sa parròquia de Canarrossa (dins es terme de Costitx) a s’església de St. Pere de Senselles que acabava d’esser construïda.

Però així i tot el Bisbe, per evitar molèsties a don Arnau de Santacília i es veïnats de Costitx, va manar que un capellà de sa Parròquia de Senselles celebràs una missa a sa Capella de Costitx dos pics per setmana.

Per tot això, es di a 15 de març de 1238 se va confirmar d’una manera oficial, sa fundació de sa nostra Parròquia de Sant Pere.

Tenim una altra versió semblant, que diu així: l’any 1238, es primer Bisbe de Mallorca, don Ramon de Torrella feu traslladar sa Parròquia de Sta. Maria de Costitx a Sant Pere de Senselles, per raó que aquesta darrera era més cèntrica i avinent per a poder assistir-hi als actes de culte des habitants de sa contrada.

Nota: si això fos així significaria que ses dues parròquies de Senselles i Costitx ja funcionarien com a tals abans de l’any 1238, cosa que no seria d’estranyar, si tenim en compte que damunt (es anys 400) ses Balears estaven cristianitzades

tal és es cas des Bisbe Severo de Menorca, que allà estava destinat, per convertir es molts infidels jueus que hi vivien.

Molts d’aquests jueus, els havien engegats de Rússia i d’altres països.

També teníem Bisbe i jueus a Mallorca i jueus a Eivissa en es anys 400 i posteriors.

En aquest mateix escrit mos diu que es primer Bisbe de Mallorca for don Ramon de Torrella cosa que no ser esser així, si com veim damunt 800 anys abans ja teníem es Bisbe Severo abans anomenat.

Sa història de Mallorca mos diu que el Rei Jaume II a l’any 1300 va funda una pobla reial per agrupar sa població dispersa de Senselles en aquesta Alqueria.

També diu que dins es mateix terme s’hi trobava una Alqueria o llogaret de nom Messale i que disfrutava de mesquita pròpia i que Ramon de Torrella l’any 1247 l’establí a Ramon de Palauet. Qualcú sap res de Messale?

Com a curiosidat convendria no descuidar que dins es districte de Canarrossa i en aquest petit nucli de cases, avui possessió, hi ha un camí que separa una altra possessió, de nom Son Sant Joan. En aquesta darrera és on s’hi troben ses restes de sa petita església de que encara són ben visibles a sa façana, avui restaurada.

Damunt l’any 1985 l’amo de Son Sant Joan em va dir que sabia des seus avantpassats que tal possessió era tan antiga com a Canarrossa, per lo tant, això pot fer pensar si no seria aquesta sa primitiva església des districte de Canarrossa.

Ses cases de Son Sant Joan són

Martí “Garrit”

d’un gran valor històric i artístic.

Tant per sa sobrevivència des topònim Sonarrossa com per s’existència d’una sèrie d’elements arquitectònics de tipologia àrab. Se creu que són es vestigis des nuclis originals des districte musulmà de Canarrossa. Així ho expressava Bover, Berard (“Viaje a las villas de Mallorca”). També Colomines i Mascaró Passarius en es Onomasticon Cataloniae i es Corpus de Toponímia.

Com a elements més característics, tenen una finestra gòtica en bon estat de conservació, un portal forà amb s’escut d’ares des Santjoan i s’oratori amb elements gòtics.

Aquestes cases, que en es Repartiment correspongueren en es Vescomte de Bearn, han estat propiedat des Santjoan, des Doms, des Salas i finalment des marquesos de la Romana, fins l’any 1983. Actualment són de sa família de ca’s Xicot de Binali i Senselles.

29

Actualitat de Sencelles Guillem Zuazaga Llabrés

MAIG JUNY JULIOL AGOST

Tª màx absoluta 28.3 (Dia 30) 30.8 (Dia 27)

Mínima de les Tª mitjanes diàries 11.65 (Dia 7) 11.5 (Dia 16)

Mitjana de les Tª mín

185 195.5 150 128

LLUNA VELLA LLUNA PLENA QUART MINVANT 6 12 4 11 3 11 2 i 31 9

Dies corresponents a cada fase llunar

9.84 12.97

PLUGES

Màxima de les Mitjana de Tª mitjanes les diàries Tª màx 19.85 22.55 Març (Dia 31) 23.9 23.72 Abril (Dia 27) Litres acumulats: Gener – Abril 2009 Gener – Abril 2010 Gener – Abril 2011 Gener – Abril 2012 Dades corresponents al poble

Tª mín absoluta 7 (Dia 7) 8.8 (Dia 16)

Poble Sa Rota Son Boi Biniferrí

L/ m 2

Tª Mit

21.5 16.19 26

Març 21.5 23 19

18.34

Abril 26 35.5 36.5

LLUNA NOVA LLUNA NOVA QUART CREIXENT 21 28 19 27 19 26 17 24

TOTAL 47.5 58.5 55.5

Santorals i curiositats

Guillem Zuazaga Llabrés

El mes de maig és el mes de Maria i diuen que rentar-se la cara amb la rosada d’aquest mes fa desaparèixer els gran de la cara. Resulta també que el dia de la fira (dia 20 de Maig) és Sant Baldari que és el patró dels ganduls.

Pel que fa a Juny, recordar que dijous dia 7 és el Corpus, tot i que la festa es celebra el cap de setmana.

Cal remarcar que enguany es celebrarà la Vigília de les Espigues al nostre poble dia 30 de Juny, dia de Sant Marçal, patró dels forners. No ens hem d’oblidar tampoc de la festa dels Peres (patró) i Paus dia 29 ni tampoc St. Joan dia 24. Curiós és també que si heu perdut res i no hi ha manera de trobar-ho, invoqueu a St. Antoni de Pàdua (dia 13) ja que és invocat de les coses que es perden.. Pels qui pateixen de ventre, tenen per patró Sant Erasme (dia 2); es diu que prenent una tassa de camamil·la i herba lluïsa al matí i resant tres parenostres es nota milloria. Dia 4 hi haurà un eclipsi parcial de sol però que no es podrà veure des d’Europa. Finalment, dir que dia 21 començarà l’estiu i a partir d’aquí el dia s’escurçarà.

En quant al Juliol, recordar les festes de Sant Cristòfol (patró dels conductors i dels verdulers) a Biniali i la Mare de Déu del Carme (patrona dels mariners) a Ruberts. Durant aquest mes també comença el Ramadà pels musulmans. Teniu present també que dia 20 hi ha la patrona de les dones lletges però no és Santa Margalida sinó Santa Lliberata, i dia 13 és St. Enric, patró dels asmàtics. Recordau, fent referència a la calor, que Santa Margalida l’encén i St. Bernat l’apaga.

Si ara miram l’Agost, tenim com a festa principal la Mare de Déu d’Agost (dia 15). Aquest mateix dia és St. Tarsici, patró dels escolans. També tenim dia 2 la Mare de Déu dels Àngels, dia 11, St. Clara, patrona de les modistes, dia 10, St. Llorenç, patró dels bibliotecaris, dia 20 St. Bernat, dia 24 St. Bartomeu (patró dels carnissers) i St. Ramon Nonat dia 31, entre altres. Recordau que al voltant de dia 11 hi haurà les llàgrimes de Sant Llorenç. És curiós que aquest mes tendrà dues llunes plenes; a la segona lluna se li diu lluna blava.

Aquest fenòmen es sol repetir entre 3 i 7 vegades cada segle. El darrer cop que es va donar fou els mesos de gener i març del 1999. També es curiós que si el dia de St. Llorenç feis foc i a la cendra feis la senyal de la creu, la casa quedarà assegurada d’incendis.