Sa Sella 129

sa_sella Centre Cultural de Sencelles Associació de Premsa Forana de Mallorca núm. 129 gener-març 2012 - 2,5 €

_Festa del 27 de febrer

2

| sa_sella

_Editorial Revista Sa Sella

sasella@hotmail.com C/ Església, 3 07140 Sencelles (Mallorca) Redacció: Joana Ferragut i Fiol Joan Florit i Horrach Jordi Llabrés i Sans Guillem Mut i Llabrés Maria Vich i Cirer Els articles d’aquesta revista expressen

únicament l’opinió dels propis autors.

Edita: Centre Cultural de Sencelles Portada: Neu a Sencelles

Col·laboradors: En Barramot Biblioteca municipal Joan Bover i Serra Xiscu Cardona Escoleta municipal Joanet de sa Gerra Cristina Soler i Escalas Associació Tia Xiroia Antoni Vallès i Perelló Guillem Zuazaga i Llabrés Jordi Zuazaga i Llabrés

Dipòsit legal: PM-400-89 Hi col·laboren:

Parròquia de Sant Pere de Sencelles

sa_sella |

3

_Palmeres i fassers tudats per l’escarabat vermell D’uns anys ençà i mercès a bons empresaris o persones emprenedores, com les que sempre han honrat aquesta terra mallorquina, bona part del nostre camp va recuperant l’aspecte que el caracteritzava abans de l’any 1891 quan s’acabà d’estendre pel Pla la plaga de la fil·loxera esvaïdora de les vinyes que omplien quarterades i sementers immensos. Aquest nou impuls d’activitat vinícola dóna uns resultats lloables en l’àmbit econòmic i perquè no dir-ho, també en el gastronòmic; un bon amfitrió sempre cuidarà de regar les menjues que ofereix als seus convidats amb un bon vi. Cal considerar també que el suc que es produeix en la verema ha vingut a donar nova vida als centenars de cellers anyívols construïts a cases i casals de les viles i de fora vila. Just en el terme de Sencelles hi podríem comptabilitzar poc més d’un centenar i mig de cellers, alguns d’ells d’arquitectura espectacular i que talment documents en pedra, vénen a certificar un capítol gloriós de la nostra història secular.

Actualment l’atac d’una nova plaga fa que es vegi afectat, altra vegada, el paisatge de tot Mallorca, fins i tot ja, de les altres Illes Balears i de la Península. El becut o morrut vermell (Rhynchophorus ferrugineus) és una espècie d’escarabat curculiònid que afecta greument les palmeres ornamentals, atacantles per l’interior del tronc fins a matar-les per complet. Segons he llegit a Internet és originari del sud-est asiàtic i de la Polinèsia, i des d’allí s’ha estés per tota Àfrica i Europa. Va arribar a la Mediterrània a la dècada de 1980, essent detectat per primer cop a Espanya l’any 1994 i a França el 2006. Actualment s’està estenent també pel continent americà convertint-se, segurament, amb la principal plaga que afecta palmeres de tot el món.

A Mallorca s’introduí l’any 2006 i la primera detecció fou a Sa Ràpita de Campos, poc mesos després ja hi havia focus localitzats a Santanyí, Felanitx i Pollença. A partir de 2009 es troben els primer focus al municipi de Palma i s’escampa ràpidament des de l’Arenal per les zones residencials litorals cap a migjorn on colonitza totes les urbanitzacions costaneres de Llucmajor durant 2010; paral·lelament avança pels barris que envolten el bosc de Bellver i s’estén fins arribar a Palmanova l’any 2011. Als pobles del Pla hi va arribar el 2010 i a principis de l’any següent ja començaren a patir-ne les conseqüències algunes palmeres i fassers de Sencelles.

Jordi Llabrés i Sans 4

| sa_sella

Amb gran virulència ha estat devastador principalment en la part de Tramuntana del nostre poble. A hores d’ara ja han mort quasi tots els que es situaven a la part de Son Morei, Son Prim, S’Asserradora, Ca Don Nadal, el Convent de la Caritat i també a la sortida del poble. Aquí, dissortadament hem de lamentar l’irreparable pèrdua de la palmera datilera que després d’anys i més anys, s’alçava altiva i robusta al bell mig del jardinet de la Gruta de Lourdes, canviant per complet la seva fisonomia i que hom pot observar des del vitrall que hi ha

al darrera del Sagrari a la capella del mateix convent.

Ens trobem davant un mal quasi irreparable.

A Mallorca els fassers i les palmeres són uns arbres no només ornamental, sinó plens de simbologia. Si les trobem al bell mig d’una clastra de possessió o la vora de les cases, significa prestància o l’estatus elevat d’aquella família que n’és la propietària. A l’hort d’un convent, convida als estadants que allí hi troben refugi, a mirar al Cel. Enmig d’una plaça, avinguda o carrer ample, és emblema d’elegància ornamental, en definitiva de bon gust. Aixecant-se a l’entorn d’una església ens recorda que és un d’aquells arbres que podríem classificar com a bíblics i de victòria; símbol de perpètua Entrada Triomfal de Jesús a la Ciutat de Jerusalem i en les nostres vides. Si timbra un escut d’armes, com és el cas de l’escut de la vila de Sencelles, és garantia de lleialtat. Si en destriem ran d’alguna casa de fora vila o hort, sempre ha estat senyal de ben arribada per aquells que s’hi acosten.

Fins no fa gaire dècades, quan la gent anava i venia a peu i que per alguna circumstància es podien veure obligats a travessar d’un cap a l’altre de l’illa, tothom sabia que trobar-se amb algun fasser equivalia a trobar hospitalitat, allò que aquí en diem “pa, aigua i bona cara”. Un de sol significava: “aquí teniu ca nostra que és ca vostra”. Dos: “a més, hi tenim un pou d’aigua perquè en pugueu disposar”. I tres: “quedeu a romandre si teniu necessitat”. Quina gent més sadolla de caritativa germanor, ens ha precedit en el temps i ens ha llegat la terra on vivim i de la que vivim... Tot allò s’ha esvaït, talment ara s’esvaeix un dels símbols naturals que identificaven aquella bella i honrosa virtut.

No de bades l’Arxiduc Lluis Salvador d’Àustria, que sempre va mirar la nostra illa amb ulls plens de simpatia i afecte, va publicar precioses pàgines sobre la idiosincràsia i virtuts dels seus habitants. Ressaltava, que els mallorquins es distingien per la seva dolcesa de caràcter, la seva innata alegria, la seva gran franquesa. Eren comunicatius en grau superlatiu; dòcils, respectuosos amb els superiors; agraïts, compassius, sincers, lleials, fidels i cortesos amb tot el món.

Posseïen un gran sentit de l’hospitalitat. El seu judici era sà; sa intel·ligència, vigorosa; sa constitució robusta... Déu vulgui que prest torni per aquí algun d’aquells viatgers o cronista i pugui tornar escriure semblants lloances dels mallorquins. sa_sella |

5

_Escoleta de Sencelles

Divendres dia 3 i dissabte 4 de febrer, en ple cap de setmana, les mestres d’aquesta escoleta varen decidir dedicar el seu temps lliure a fer formació.

Per a fer aquesta formació, varen convidar una pedagoga especialitzada en petita infància, de l’Associació Pikler Hengstenberg de Catalunya, amb qui mantenen relació professional des de fa un any.

Com que el seu projecte és cooperatiu i obert, varen convidar mestres d’altres escoletes a compartir aquesta experiència, i varen comptar amb la companyia mestres de Montuïri, de Font de Vida i també de l’EAP de Manacor.

Aquestes mestres, dedicades a la primera etapa d’Educació Infantil i conscients de la importància d’aquesta especialitat, cerquen constantment formació per saber més com són els infants petits, com aprenen, quina actitud els cal a les mestres per acompanyar millor les criatures en les seves capacitats, saber compartir pedagogia amb les famílies i també volen saber quins entorns han de crear per que els nins i les nines aprenguin a desenvolupar les seves potencialitats gaudint.

Sempre llegim com són d’importants aquests tres primers anys de vida, però en realitat no veiem a la societat massa sensibilitzada per renovar la seva mirada a la cultura d’infància i donar-hi aquest valor especial.

Per part de les institucions públiques, sovint tampoc trobem les possibilitats de contribuir en fer pedagògicament les coses: tothom està mediatitzat per les carències econòmiques i totes les propostes tenen el regust quantitatiu en front del necessari valor qualitatiu.

Cal recordar que els infants més petits també són persones, són ciutadans que precisen de la comprensió i defensa de tothom, no sols de les seves famílies: tots en som responsables i per tant, cal contribuir a que creixin en salut física i emocional/mental.

Rosa Vidiella i Badell Educadora especialitzada i pedagoga Associació Pikler Hengstenberg 6

| sa_sella

Dissabte, oh meravella! El paisatge estava blanc de neu, sa Serra de Tramuntana feia de teló de fons enfarinada com la d’un pessebre, i el fred ens arribava al moll de l’os! Però puntualment a les 9 del matí, les mestres van acudir a la cita i van romandre fins a les dues aprofundint sobre com millorar les propostes educatives pels infants i com acompanyar-los en el seu creixement i evolució dins la màxima qualitat: no s’escatimava res, ni tan sols prenien força les ganes de ser a casa amb la família, els amics i l’escalforeta... Mestres amb una gran consciència de les seves responsabilitats, es clar!

_Esquitxos de temps passats (I) Quan estava fent recerca per saber els soldats sencellers que varen anar a lluitar a Cuba i a les Filipines, per fer els articles que van aparèixer a les dues revistes anteriors, vaig trobar moltes notícies que publicaven diversos mitjans de comunicació d’aquell temps. Unes molt serioses, altres més bé gracioses, no pel tema tractat, sinó per la manera de contar-les. Com és de suposar, totes estan escrites en castellà, a vegades un poc “d’aquella manera”. He cregut convenient que una part d’elles no les traduiria per no perdre part del seu encant, “ingenu i provincià” que els donava. Esper que aquesta decisió no sigui tema de polèmica.

L’any 1808 i 1809, no hi va haver a Palma la cavalcada de la commemoració de la Conquesta de Mallorca de l’any 1229 per... falta de cavalls!

El 20 d’agost de 1811 desembarca al moll de Palma, una “doncella” catalana, que tenia el grau de Tinent Coronel per haver fet moltes proeses a Catalunya durant la presa de la ciutat de Tarragona. Els francesos varen tenir la crueltat de “meterle in vase naturali cinco cartuchos con bala”. Se halla en peligro en el hospital para sacárselos y es prodigio haya vivido tanto tiempo”.

27 novembre 1814, el bisbe de Mallorca l’il·lustríssim Bernat Nadal, va publicar una Carta Pastoral sobre “la corrupción de costumbres, desenfrenada libertat de pasiones, y vanidades y locuras de las mujeres”.

Dia 28 de juliol de 1815, va sortir un “Bando” pel regidor degà de l’Ajuntament de Ciutat, que tenint present la Pastoral del Prelat de la Diòcesi, de què a les esglésies no es podrien seure junts homes i dones, segons el degà, aquesta sàvia, prudent i cristiana providència, no havia estat obeïda. Ja que aquesta mescladissa feia distreure els assistents als actes i no era decent a la casa de Déu. Per això impòs a qualsevol dona sense distinció de classes ni d’estat, la pena de 201 sous, si s’ha mesclat dins de l’església amb homes, o s’ha assegut als bancs o cadires d’ells. Donava a qualsevol persona facultat per denunciar-les. Si tornaven a fer-ho, se duplicaria la multa. Si no pogués pagar, l’imposarien 3 dies de presó.

25 de desembre de 1817, ordre per la qual la noblesa entrés en quintes aqueix mateix any, disposant que el sortejat pogués redimir-se per 20.000 reals de velló2. (A Mallorca els nobles sempre havien estat exempts del servei militar).

12 desembre de 1818. Poc abans de les 10 del matí morí l’Ilustríssim Sr. D. Bernardo Nadal, bisbe de Mallorca. Morí de cop i resposta. Va rebre l’extremunció via “pro ommibus”. Estava retut de mal de gota. Fou enterrat dia 16 a la capella de Nostra Senyora de la Corona de la Seu, però després fou enterrat a la de Sant Bernat. Fou el primer prelat mallorquí que va ordenar a les persones anomenades del “carrer”.3

Maria Vich i Cirer

1

Moneda antiga mallorquina i que era la vintena part de la lliura.

2

Antiga moneda espanyola equivalent a 25 cèntims de pesseta.

3

Els xuetes.

sa_sella |

7

_Noticiari Al voltant de les festes de Nadal, el PP de Sencelles va treure al carrer un nou exemplar del seu butlletí per agrair el suport rebut durant l’any 2011 a les eleccions celebrades.

Degut a la reducció pressupostària derivada de la crisi econòmica que patim, l’Ajuntament de Sencelles minvà les despeses de les festes de Nadal en 8.000 euros. Per aquest motiu enguany es va suspendre la compra de raïm i cava per la nit de cap d’any; la decoració de les carrosses dels Reis, el confetti i les fotografies de l’arribada de les majestats; entre d’altres retallades.

Dia 22

de desembre

Art Sencelles

inaugurà una exposició col·lectiva de ventalls al casal de cultura de can

Grau. Hi

d’altres, d’en i d’en

havia obres, entre

Llorenç Ferragut Gabriel Pallicer.

Dia 25 de desembre hi va haver un re· coneixement a tots els cantants de la sibil·la que reberen una litografia pintada d’en

Ferragut.

Diaà.

8

| sa_sella

Llorenç

Dia 25 de desembre la Parròquia de Sant Pere organitzà una festa homenatge a totes les persones que al llarg dels darrers 75 anys han cantat la sibil·la a Sencelles. L’acte que serví per inaugurar els actes per celebrar el 25è aniversari de la Coral Sor Francinaina va tenir també actuacions d’aquesta coral, del Cor Parroquial i un parlament d’en Bartomeu Mut. Dia 27 de desembre va presentar-se en públic l’Associació Pla de Mallorca a l’edifici de s’Escorxador de Sant Joan. L’acte va ser aprofitat per donar a conèixer els actes que aquest col·lectiu de gent jove va organitzar per celebrar la diada del 31 de desembre. El portaveu de l’entitat és el senceller Joan Colom de can Castell.

Dia 28 de desembre la delegació de l’Obra Cultural Balear a Sencelles va organitzar un acte per commemorar la festa de l’Estendard. Enguany l’acte celebrat al centre de formació des Quarter va consistir en una lectura per part del públic del poema o escrit que més li agradava.

Des de dia primer de gener no està permès al solar annex del Punt Verd

de Sencelles de fer-hi abocaments de bagatge i enderrocs provinents de petites obres particulars. Els que tenguin aquest tipus de residus primer s’han de posar en contacte amb el Departament d’Urbanisme.

Dia 7 de gener, els associats a la llar dels padrins de Sencelles celebraren els Reis amb una xocolatada.

La

Dia 9 de gener voluntaris de la Fundació Deixalles varen passar per les cases de Sencelles fent una recollida porta a porta de roba usada i complements.

família de la sencellera més jove,

Maria Gestoso i Florit de can Caragol, va recollir el detall que li va oferir l’ajuntament el dia de Santa Àgueda. na

A mitjan gener es va saber que el govern balear ha accelerat la tramitació per concedir l’interès general al camp de golf projectat al pla de Son Sales pel president de la junta local del PP de Sencelles, Ventura Rubí. Des del PSM es denuncia que s’accelera aquesta declaració mentre que les noves Normes Subsidiàries del municipi, que prohibeixen aquest tipus d’equipaments, des d’abril del 2011 fan coa pendents de tramitació davant la Comissió Balear de Medi Ambient.

L’Ajuntament de Sencelles va aprovar dia 11 de gener presentar al·legacions al projecte que impulsa el govern balear per variar l’actual normativa per exercir de funcionari. Amb la modificació el castellà continuaria sent una obligació i en canvi el català passaria a ser mèrit i no requisit. Votaren a favor de presentar al·legacions els 6 regidors de l’equip de govern (CxI, Isib-Psoe, EU). Dels regidors del PP, 4 votaren en contra i 1 s’abstengué.

Les festes de Sant Antoni se celebraren de manera habitual.

A Sencelles el fogueró fou dia 13 a la plaça Nova i les beneïdes l’endemà. A Biniali en canvi el fogueró fou a la plaça de la Puríssima el dia de la revetla però les beneïdes d’animals varen celebrar-se el dia abans, diumenge dia 15 a la plaça de Sant Cristòfol.

Dia 4 de febrer va començar al poliesportiu de Sencelles un curs sobre circ i malabars.

Sencelles celebrà un any més les festes majors d’hivern entorn de Sant Àgueda. Engany destacà l’espectacle de dansa d’Osmosis Dance i la multitudinària participació a unes carrosses i comparses molt reinvindicatives.

Les

festes entorn del

enguany

varen

27

de febrer

incloure

entre

d’altres una conferència del pro· fessor

Gabriel Janer,

la presen·

tació d’un llibre del nostre col·

Dia 24 de febrer la cooperativa Som Energia va presentar als sencellers les seves activitats amb una conferència al centre de formarció Es Quarter.

Dia 5 de marcç voluntaris de la Fundació Deixalles varen fer una recollida porta a porta de roba de segona mà.

Selleters en acció

sa_sella |

9

_Actualitat de Sencelles METEOROLOGIA (Desembre/Gener/Febrer i resum 2011)

Desembre 11 Gener 12 Febrer 12 Litres 2011 Litres 2010 Litres 2009

Tª Mitjana de la Tª Tª màx abs.

Mit màx 14.4 18.65 21.7 (Dia 1) 12.35 17.65 21.8 (Dia 22) 10.16 15.33 23.2 (Dia 26)

Mitjana de la Tª min 10.15 7.05 5

Tª mín abs. L / m2 6.1 (Dia 19) 11.5 3.5 (Dia 31) 26 0.9 (Dia 5) 54.6 484.5 520 630

Dades corresponents al poble

Temperatures mitjanes i pluges Tª Mitjana Tª Màxima Gener 11,29 15,18 Febrer 12,02 15,93 Març 13,23 16,81 Abril 17,67 21,98 Maig 21,1 24,35 Juny 24,63 29,02 Juliol 26,56 30,24 Agost 27,84 31,83 Setembre 27,08 33,64 Octubre 22,23 28 Novembre 17,76 21,65 Desembre 14,4 18,65

Tª Minima 7,4 8,11 9,66 13,35 16,85 19,04 22,89 23,85 20,52 16,46 13,86 10,15

Pluja 47 53 36 15 13,5 25 23 0 12,5 43 205 11,5

Dades corresponents al poble

Cal recordar els episodis de neu dels dies 4 i 5 de febrer i 12 i 13. L’aire siberià que va arribar a les Illes feu que un mantell blanc tapissàs no sols les muntanyes sinó també tot el nostre terme amb imatges pel record. De fet, un mes després de les primeres nevades, a les muntanyes s’hi veien taques de neu.

Guillem Zuazaga i Llabrés 10

| sa_sella

_Tasques agrícoles MARÇ Dia 19 és Sant Josep, patró dels fusters i Dia del Pare.

Comença la primavera dia 20 a les 06h i 14 m.

Pensau que dia 25 és el canvi d’hora: a les 2 de la matinada del diumenge 25 el rellotge s’ha d’avançar a les 3.

LLUNA NOVA LLUNA NOVA (Dia 22)

QUART CREIXENT (Dies 1 i 30)

LLUNA VELLA LLUNA PLENA (Dia8)

QUART MINVANT (Dia 15)

(1)

(2) (3) (4)

FEINES Sembra i plantació de lletugues.

Sembra i plantació de tomàtiga.

Empelt de vinya.

Empelt de mudes de figuera.

Recollida de mudes.

Cítrics Plantació.

Poda.

Empelt de muda de caquier.

Recollida de mudes de noguer.

Multiplicació per estaques del baladre.

(1) Sobre branques de 3 o 4 anys.

(2) Per empeltar a l’abril.

(3) Començar després de Sant Josep.

(4) Als 12 dies de la Lluna Plena i guardar-les.

ABRIL Dia 8 és el dia de Pasqua. Aquest dia sempre cau el primer diumenge després del ple de primavera.

També aquest mes es celebra el 100 anys de l’enfonsament del Titànic, ocorregut la nit del 14 al 15 d’abril.

LLUNA NOVA LLUNA NOVA (Dia 21)

QUART CREIXENT (Dia 29)

LLUNA VELLA LLUNA PLENA (Dia6)

QUART MINVANT (Dia 13)

(1)

(1) Als 12 dies de la Lluna Plena.

Bibliografia: *Calendari Mallorquí de 2011. Sa Plaça.

FEINES Sembra i plantació de lletuga.

Plantació de tomàtiga.

Sembra de melons.

Sembra de síndria.

Empelt de vinya.

Recollida de mudes.

Olivera Empelt de muda o de placa.

Plantació Figuera d’estaques.

Empelt.

Empelt de placa o Cítrics escudet.

Poda.

Empelt de muda de nesplera, magraner i ginjoler.

Empelt de placa i escudet de garrovers.

sa_sella |

11

_Imatges d’ahir Avui en aquesta secció hi torna a sortir una imatge ben antiga d’un grup de nines en edat escolar amb la seva mestra monja, Sor Amparo, al front. És una imatge de la dècada dels 50 feta per Reportajes España del carrer de Sant Miquel de Palma. El preu per a 2 fotos valien 10 pessetes.

Foto amablement cedida per na Maria Llabrés Llull d’es Quarter vell.

_Combrega amb Sa Sella

Avui en aquesta secció hi surten devuit combregadors i combregadores.

Varen fer la seva primera comunió a la parròquia de Sant Pere de Sencelles.

Davant, d’esquerra a dreta: n’Antònia Vallori, na Rosa Ramis de can Coques, en Biel Alomar de can Llarg, en Francisco Coll de can Pep, n’Andreu Roig de ca’n Negret, en Toni de can Simó, n’Antònia Va l l é s d e c a n R a s p e t a , n a M a r i a L l a b r é s d ’ e s q u a r t e r v e l l .

Guillem Mut i Llabrés 12

| sa_sella

Enmig: En Jaume Alomar de can Pintat, en Pep Aloy de can Pou, en Biel Ferrer, en Toni Horrach de can Bugeta, en Toni Cirer de can Puça.

Darrera: en Miquel Alorda de cas Alois, ¿, en Miquel Villalonga (fill d’un guàrdia civil), en Joan Llabrés de can Vileta, en Pedro Llabrés de can Maví.

Foto amablement cedida per na Maria Llabrés Llull d’es Quarter vell.

_Es racó de sa cuina Musclos amb salseta Només llegir el nom ja fa venir gana. És una recepta bona de fer i, si teniu convidats, quedareu con un/a bon/a cuinera/er. Endemés si comprau la sípia, el calamar i les gambes congelades, el plat sortirà més econòmic, els musclos és molt millor que siguin frecs, ja que el brouet que fan dóna un gust molt especial al plat.

Ingredients per 4 persones: 2 quilos de musclos. Una sípia. Un calamar. 250 g de gamba pelada. 3 grans d’all. 4 tomàtigues d’enfilar. Juevert. Un tassonet de vi blanc. Sal i pebre bo.

Maria Vich i Cirer

Preparació: Netejau els musclos i obriu-los al vapor, juntament amb dos grans d’all esclafats, sal i pebre bo. Reservau-los només amb una closca.

Dins una greixonera de fang, amb oli d’oliva, sofregiu les gambes, uns dos minuts i llevau-les de la greixonera, després posau-hi la ceba ben picadeta, quan sia daurada afegiu la sípia trossejada i el calamar tallat en anelles, sal i pebre bo, remenau-ho, afegiu les tomàtigues pelades i ben picades, tornau a remenar i quan el sofregit hagi agafat color, feu-ho coure uns cinc minuts amb el tassonet de vi blanc, després afegiu-hi els musclos i tornau a deixar bullir uns cinc minuts més, al darrer minut posau-hi les gambes i el gra d’all reservat i el juevert ben picadets.

Que véngui de gust! sa_sella |

13

_Les carrosses de Santa Àgueda

14

| sa_sella

sa_sella |

15

_De jove a jove Entre torrada i torrada, des de Sant Antoni a Santa Àgueda, jo, en Joanet de sa Gerra m’he trobat a una al·lota de Sencelles de 23 anys que si l’hagués de descriure en tres paraules les més adequades serien: alegre, feinera i sobretot simpàtica.

Sempre té un somriure a la boca per regalar a la gent.

Ella, és na Maria Antònia Oliver Ramis de Ca’n Calí, que ha tengut l’amabilitat de contarme un poc de la seva vida perquè la poguem conèixer millor.

En quin moment de la teva infància et quedaries? Amb els moments viscuts al pati de ses escoles, jugant a qualsevol joc inventat, intercanviant ferratines, papers d’oloreta...

Actualment a que et dediques, estudies o treballes? De què?

Ara mateix estic fent feina de farmacèutica a una farmàcia de s’Arenal.

Un ocellet m’ha contat que vas haver de partir a fora per poder realitzar-te acadèmicament. Hem podries contar l’experiència?

Joanet de sa Gerra 16

| sa_sella

Si, vaig anar a Barcelona a estudiar farmàcia. El primer any d’estar a fora va ser una mica dur, m’enyorava molt i la carrera no m’acabava de convèncer, de fet em vaig plantejar tornar a Mallorca i estudiar una altra cosa, però al final vaig seguir amb el que ja havia començat. La carrera de cada vegada m’agradava més, vaig fer grans amistats i vaig disfrutar molt de l’experiència però les ganes de tornar a Mallorca no se’n

van anar mai.

Hem podries contar alguna anècdota que et passés durant les pràctiques de la teva carrera? A primer de carrera durant les pràctiques de l’assignatura de química inorgànica casi ens vam asfixiar dins el laboratori perquè un al·lot del grup havia tret un producte irritant de la campana extractora i dins el laboratori no podíem ni respirar, vam haver de sortir tots fins que es va ventilar una mica.

Que va ser el que més enyoraves de Mallorca? I de Sencelles?

De Mallorca enyorava el sol i la platja. De Sencelles la meva família, els meus amics i la tranquil·litat del poble.

Què volies ser de gran quan eres petita? S’ha complert?

Sempre he estat una mica indecisa i cada dia deia una cosa diferent: perruquera, mestra d’escola, advocada... ja de més grandeta durant uns quants anys deia que volia ser forense, però res del que deia s’ha complert.

Confessa’m una mania, un defecte i una virtut que tenguis.

Una mania: moure els peus abans de dormir-me Una virtut: som positiva Un defecte: sempre sol deixar ses coses pel darrer moment Digues-me alguna “frase cèlebre” que hagis dit o que t’agradi.

“No diguis mai d’aquesta aigua no en beuré” Quin ha estat el millor regal que t’han fet? Tots els regals son bons, però

per jo els millors son aquells que et fan un dia qualsevol que no t’ho esperes.

Sempre he volgut... participar en algun projecte de voluntariat a l’estranger i esper fer-ho algun dia.

No podries estar un dia sense... xerrar Quin és el teu menjar preferit? No tenc menjar preferit però, per exemple, el tumbet m’agrada molt.

Quin color predomina al teu armari? El color gris.

Conta’m una primera vegada.

La primera vegada que vaig fer forats amb un “berbiquí” va ser un desastre!

Quan estudiava a Barcelona havia de fer forats a la meva habitació per col·locar una cortina. Les meves companyes de pis i jo vam estar tot un horabaixa per fer els 4 forats i vaig fer un desastre a la paret perquè el “berbiquí” se’n va escapar i va foradar una mica més del compte.

Vam acabar totes plenes de pols i arreglant la paret, però això si, vam riure molt i la cortina va quedar penjada.

El millor invent? El telèfon Amb quin animal t’identifiques?

Amb una marmota, m’agrada molt dormir No entens com hi ha gent què... fa mal als altres Quin és el tema d’actualitat del que més sents parlar? Què en penses? La crisis. Penso que no sé com ens ensortirem.

Que faries...

Si fossis un home? Em deixaria

barba Si fossis rica? Compraria una casa devora la mar Si fossis la batllessa?

Miraria pel bé del poble Un racó que t’agradi de Sencelles. Sa creu de s’Era d’en Pelat La gent de Sencelles... és “gent de poble”, gent agradable.

Una raó per viure a Sencelles i una raó per no viure-hi.

Una raó per viure-hi la tranquil·litat. Per no viure-hi les poques coses que hi ha en quan a entreteniment i diversió pels joves.

A l’entrevista passada, na Francina em va proposar la següent pregunta: On vares aprendre a colcar amb bicicleta? A davant ca meva amb el meu padrí. Vares tenir qualque denou? Si! El dia que estrenava una bicicleta que m’havien regalat vaig anar a fer una volta per la costa que hi ha davant ca meva i com que no controlava molt bé a un revolt no vaig frenar i vaig pegar amb tota la cara a la paret. Pel que m’han contat, quan em van veure arribar pareixia que m’havien atropellat, lo graciós es que no duia cap genollera només era la cara. Vam anar a l’hospital i no tenia res romput, però vaig dur la cara plena de ferides i crosteres una bona temporada.

A qui vols que realitzi la pròxima entrevista? A en Joan Colom Ramis Quina pregunta faries a la pròxima entrevista? Si poguessis triar, quin personatge històric t’hauria agradat ser?

sa_sella |

17

_Carta Informe sobre es topònim de Senselles S’etimologia des topònim ha estat objecte de debat en diverses ocasions. Pel que fa a s’escriptura d’aquest topònim, d’acord amb sa informació reportada pel P. Antoni Muntaner, el P. Jusep Capó y Francesc Pérez, tenim ses siguiens grafies: En es sigle XIII, ses grafies que coneixem són: Sencelles/Sencellis (1237), Sentcelles (1247), Censellis (1248), Sencelles (1248-50), Sinxeles (1297), Senceles (1298).

En es sigle XIV, segons una recopilació de cent setenta exemples, totes se formes documentades d’aquesta vila duen (e) en sa primera i en sa tercera síl·labes, menos onze que duen (a) en sa primera síl·laba i dues que la duen es sa tercera, i no n’hi ha cap que tengui (a) en ses dues síl·labes,. Onze formes tenen la síl·laba final amb (i), perquè són textos en llatí que imiten la terminació d’ablatiu plural llatí en (is).

Des sigle XV tenim una altra llista consemblant reportada pes mateix autor, amb seixanta-sis exemples. Totes ses formes duen (e) en sa primera i en sa tercera síl·laba, menos dues que duen (a) en sa primera síl·laba i dues en sa tercera, cap duu (a) en totes dues síl·labes i deu tenen sa síl·laba final amb (is) pes llatinisme.

Des sigle XVI fins ara tenim també diversos llistats procedents de Mn. Antoni M. Alcover: Com sa descriure Senselles? Ses grafies documentades d’aquest sigle en sos llibres sagramentals d’aquesta vila a s’Arxiu Diocesà de Mallorca són ses siguients: Sencelles (1563, 1576), Sencellas (1564, 1571), Senycelles (1572), Sançellas (1597), Sancellas (1565, 1569), Senselles (1593), Centcelles (1578), Cencellas (1581, 1583, 1585-88, 1590) Des sigle XVII: Sencellas (1600), Sencelles (1607, 1663, 1669,1673), Sancelles (1625, 1627, 1636, 1638, 1658,1691), Sanselles (1631, 1698), Senselles (1646, 1649), Sensellas (1698), Cencelles (1614, 1658).

Des sigle XVIII, cuant es procés de castellanització comensa a actuar de manera uberta, a part de Senselles, Sancellas, que trobam a principis des sigle, se va consagrant sa grafia Sancellas (1741, etc.)

En es sigle XIX ses formes que trobam són Sancellas, Sencellas i Sansellas, sa darrera de ses cuals s’anirà consagrant amb el tens L’any 1924 s’Ajuntament, d’acord amb es tècnics, resolgué canviar sa (s) en (c). Totd’una hi hagué un poquet de resistència, infundada certament, però en pocs anys quedà vensuda totalment i tods deixaren d’escriure Sansellas i el substituiren per Sancellas.

Es topònim Centcelles des Camp de Tarragona(>llatí Centum Cellas) no se sap si aquesta coincidència de nom prové de immigració de gent de Mallorca cap a Catalunya o al revés. D’altra banda, per lo que fa al nom de partida des País Valencià <<En Carles Sarthou i Martínez Aloy dins sa Geografia de sa Província de Valencia consignen que devora Sueca (Ribera Baixa) existia una vileta, avuy desapareguda, de nom Sanselles o Cincelles. Ja sabem que conquistada Valencia per lo rey en Jaume, se poblaren es litoral de Valencia a Tarragona. També trobam nous parescuts pes resto del mon, com (Isles Seisselles) – Senticella en es Maestral de Andalucia…

Aquest topònim Centcelles des Camp de Tarragona al·ludeix a un < antic terme del municipi de Constantí (Tarragonès) en es sur de la vila, entre aquesta i es Francolí, on hi ha es mausoleu de Centcelles, un des monumens romans conservats més importants de Catalunya en mosaics

Martí “Garrit” excepcionals. Es lloc fou ocupat per una gran vil·la de s’alt imperi, completamen refeta durant es 18

| sa_sella

sigle IV d.C; a aquesta segona fase de sa vil·la pertenexen unes termes. Hi fou edificad damunt es mausoleu aprofitat durant s’epoca medieval com a capella dedicada a San Bartomeu, i des-

pués com a casa de pagès fins l’any 1958. Sa primera referència a ses restes romanes es del 1572 –Pons Icard-, però es mosaics no foren descuberts fins el 1877>> Segons Helmut Schlunk.

Que des de l’any 1959 comensa a cavar es lloc, es mausoleu va ser es sepulcre de l’emperador Constant, mort l’any 350 a ses Gal·lies.

Mn. Alcovert –ja anomenat- después de fer unes consideracions de caire històric sobre el Centcelles de Tarragona conclou que es induptable que reunia un petit vehinat en el tens, va desfetse de dit punt per fe sa casa de Constantí, quedant l’iglesi com una ermita, afegida a sa parròquia de Constantí.

Segons en lo que diu Mn. Alcover, ell sosté que Senselles ve de Centum-Cellas, i que a proposit d’aquest nom comenta que Centumcellas és es nom antich de Civitavecchia, prop de Roma>>. Encara més envant. <<No ès duptós que Sanselles vé de Centumcellas per una partida de tresmudanses que els diferents sons de tal paraula experimentaren. Sa tracta d’una paraula composta de centum i cellas>> Pel que fa a sa grafia, Mn. Alcover opina que <<Conseqüentment eb tot lo que he heduit i al·legat, he de dir trop que aquest bo de nom l’em d’escrire: Sanselles o be Sancelles. Sanselles ès mes popular; Sancelles ès mes etimòlogich, ya que conserve sa 2ª c de Centumcellas. Centcelles el trop massa etimòlogich i que exclueix la forma Sancelles que prengué de Sueca prop de València, forma que no porem excluir perque ès un desplegament orgànich de sa llengo. Per sa mateixa raó no porem admetre Senselles. Es solar de sa nostra llengo inclou tres grans regions: Reyalme de València, Catalunya i ses isles Balears. No porem refuar cap forma espontània que haja brollat dins cap territori d’aques, independentement de tota influencia forastera>> No estaria malamenrt, que fessim cas, de lo que diu Mn. Alcover, ja que ell sabia molt sobre aquest tema, ademes, es ell que va sercar durant casi tota sa seva vida, ses paraules per forma es diccionari de ses balears, recorreguent mes de una vegada ses nostres isles per aconseguirho i aprofitant es diccionari (Mallorquí-castella-llati) des Doctor en ambdos drets “Don Juan Pep Amengual, abogat des Ilustre Colegi de Palma, 1º i 2º tom impresos en 1858 i 1878 acompanyat de sa seva gramatica tambe mallorquina impres en 1835 castellana-mallorquina (que tens en so meu poder (pes que ho voleu veure o consultar).

Amb tot aquest material dins sas seves mans i a peticio de valencians i catalans, va recorrer tots es pobles d’aquestes dues provincias per aixi poder formar es primer tom (llavors seguiren es altres 9) des diccionari Catala-Valencia-balear o mallorquí. Pes qui tenguin aquets 10 toms, mirin com quedarem es mallorquins, amb poc contengut de lletres i es derres de sa coa.

Referent a lo que va fe “Don Bartomeu-Capita”- per canviar es nom de Sancellas per Sencelles, aquestes fores ses seves raons. Va fer imprimir un petit llibreto (jo en tenc un) en es cual deia que antes des sigle XVIII domes havia trobat 8 noms de ·”Senselles” dels cuals 7 duien (e) intercalada i domes 1 que due (a). Amb aquestes proves, va convencer a ses autoridads i mes gent entesa. Fe que se ficassin dins una bossa 7 papers amb sa lletra (e) y 1 amb sa lletra (a), amb sa condició que si sortia (e) pes sorteix es noms des poble seria (Sencelles) i si sortia (a) se quedaria amb es mateix que teniam Sancellas. Com que casi no podia surtir d’altre manera, va surtir (e) i d’aquesta manera es com va surtir es nom que tenim actualment.

Vull deixar constancia que es “Toponim” Centelles, Sentelles o Centellas, no consta per res en totes ses grafies antes anomenades en es comensement d’aquest escrit, ames aquest senyor (Gilabert de Centelles) fou es qui va tayar es coll al nostro Rei Jaume III dia 24 de Octubre de 1349 en es Camp de sa Batalla de Lluchmajor a sa alqueria “Son Monjo” per tant, es que pretenen que es nom Centelles prevengue d’aquest Boix asesi, que si mirin un poc.

L’any 1989, ja vaig advarti damunt (Sa Sella n.12) que aquesta posibilidad podria darse (de mes verdes nan maduradas).

sa_sella |

19

_Eleccions municipals

Antoni Vallés i Perelló 20

| sa_sella

No, no m’he equivocat. Que els que governen l’Ajuntament no s’assustin.

Pareix que vénen les eleccions municipals quan varen esser fa poc però aquest manifest electoral és de fa cent un anys.

Una cosa no ha canviat, els nostres avantpassats ja es repartien estopa per poder comandar a l’Ajuntament i si el llegiu atentament veureu que és ben interessant tant en el fons com en la forma.

Idò bé amb motiu de les eleccions municipals de 1911 ara fa cent un anys el crit de guerra de la candidatura “Sansellense” era per poder desallotjar “a los que hasta han tenido asaltado el municipio”.

Les eleccions tingueren lloc el dia 11 de març i a nivell nacional guanyaren majoritàriament els republicans amb diferència damunt el partit conservador, els lliberals i el catòlic.

A Sencelles fou elegit batle Sebastià Ramis Llabrés de 1911 a 1914 i ell mateix repetí mandat l’any 1922.

Eren anys, com ara, d’una gran crisi política, social i econòmica. L’any 1909 aquesta situació convulsa provocà la caiguda del mallorquí Antoni Maura i l’ascens del partit liberal per Canalejas.

L’any 1907 es promulgà una nova llei electoral que afavoreix els partits minoritaris fins ara marginats i per primera vegada es dona l’oportunitat de tirar enrere el sistema caciquil principalment a les zones rurals.

Fou curiós com aquesta llei afavorí la participació política possibilitant que es presentassin a les eleccions tants partits polítics com entitats culturals i econòmiques.

Probablement la candidatura que es presentava baix el lema “Justicia y Administración” era una entitat i no cap partit polític, evidentment dins un ideari liberal i amb l’idea de derrotar els conservadors que durant anys havien governat el nostre municipi.

Com havia senyalat eren uns anys molt complicats. Hi havia vagues generalitzades que dugueren a la vaga general de 18 de setembre de 1911. La guerra del Marroc produïa una greu situació econòmica i ocasionava una forta agitació social i obrera. Els incidents s’estenien pertot arreu i alguns es resolgueren amb la pena capital.

Amb aquest panorama no ens ha de sorprendre els termes en que està redactat aquest fulletó que es repartí per les cases del nostre poble.

Com a conclusió no queda sinó dir allò de que qualsevol temps passat no sempre ha estat millor.

_Sa Campana Notícies fresques Opinions de mumare i sa sogre Nosaltres dues hem declarat sa “guerra a s’IB3 per no fer ses películes en català. Es “mentider” Baúsà va dir que era per estuviar. “mentider més que mentider”, ses películes les hi donaven de franc, ja traduïdes, sa TV3, “coxino mentider” Ets pitjor que en Pinotxo.

Tothom ha de deixar de mirar s’IB3. A ses Balears no necessitam una televisió forastera, que hem de pagar amb sos nostres impots. Ja n’hi ha ben abastament de televisions forasteres.

Barramot@gmail.com

és

l’adreça

de correu electrònic per si vo· leu suggerir notícies fresques o deixar comentaris sobre les que han sortit.

En Barramot

Sa divorciada amb ínfules de princesa, està molt contenta, ara ningú l’hi fa nosa. Ha aconseguit que ses Infantes no surtin a rotlo, se n’ha desfet d’elles, ara només farà planta ella. És lo se pensa, que planta en fa poca.

I què me’n direu de sa Borrego con a secretària d’estat de turisme? La volen fer passar per mallorquina, si,si. Ben forastera què és ella, però té una cosa a nes seu favor: ara és s’actual “amigueta” d’en Martínez Pujalte, segons sap tothom, fins i tot ha surtit a nes diàris de Mallorca. Per cert: estaven retratats s’interfecto, sa “xixisbea actual, i sa passada”.

Nosaltres dues hem pensat que

es sencelleres honrats i decents, tant homes i dones, hem de fer una manifestació pública pes carrer des poble. Es motiu, aconseguir que es quatre ..... que són des partit de sa corrupció, i que votaren en contra de sa nostra llengo, no tenen cap feina a nes poble, que aquí a Sencelles no les volen, i arruix que sen vagin a Madrid.

Aquí són persones “mon grates” Quan més prest partesquin millor per tots.

A Sencelles no volem traïdors ni traïdores, ni “morts de fam”, aquest és un poble decent i no hi caben “desgraciats/ades ni traïdors/ores” Una des “club des traïdors” (grup de’s PP) a s’hora de sa votació, no va votar contra es català... no va votar, les va deixar, als altres quatre, amb es “cul a l’aire” menos mal que en aquest partit de sa “corrupció”, hi queda una minoria, molt petita, amb un poc de seny. Aleluia!

Estam horroritzades, horroritzades! Ses dones des PP son massa... La Cospedal té un fill de pare desconegut, és a dir, va quedar embarassada sense estar cassada, ni tenir novio/os coneguts i la Soraya viu en pecat i té un fill. I això és es partit de s’esglèsia catòlica? Vergonya, vergonya. sa_sella |

21

Aquixes dues, i moltes d’altres, s’han d’excomunicar de l’església catòlica. Això no és honrat ni decent i les dones “immorals” no tenen cabuda dins el govern, ni s’església, ni... en lloc.

Amés, amén i amén

Pensaments: Els

mals governants, per dissimular

la seva mala gestió, sempre donen

la culpa de tot als governats anteriors a ells

El

(Maquiavel).

món no està en perill per les males

persones, ho està per aquelles que permeten la maldat tein).

(Albert Eins-

Si això ho haguessin fet unes altres al·lotes, que no fossin des partit de sa corrupció, seria gros, “ses loques” des nostro poble, cridarien com ... loques, no xerrarien de rés més, ferien sabonera per sa boca. Però mirau, quines coses, no han dit rés de rés. Por qué será?

Aaaah! Enhorabona a nes Por Major i a nes Mercadet Solidari, que gràcies a ses dones valentes i feineres que formen part d’aquets dos col·lectius, Sencelles va tenir Rueta. Però, sempre hi ha un però, en general sa gent no col·labora, vol coses però no dóna mai una mà ni un dobler, Perquè fer la Rueta val euros.

I ara, ses meves barramotades Quina olla de caragols que és es govern de ses Balears. No saben fer rés de rés. Sa barallen com a moixos, ara diuen blanc, ara diuen negre, groc, vermell o el que les passa pes co...

En Baúsà que va dir què ell acabaria amb so paro en un mes.

Sí, sí. Ara ja tenim 150.000 parats,

22

| sa_sella

de seguir així, i seguirà, arribarem a nes 300 mil. I lo que te rondaré morena. Ja ho voreu, per desgràcia.

Es cap esflorat? Baúsà, va dir s’altre dia: “los turistas no pueden llegar y encontrarse una ciudad cerrada” Té tota sa ravó, per això ses “tres dones de sa meva vida” i jo hem pensat que; lo millor per donar una bona rebuda a nes turistes de “cruceros”, ell, amb un vestit negre, collet blanc, falda curta, còfia blanca, calces de malla, negres, i un caixó penjat pes coll ple de pipes, tabac, xiclets, etc. les doni les benvinguda a nes moll, serà... apoteòsic. I estaria...

Sabeu a qui se semblen es gover central i es de ses Balears?

A n’es capìtà des Costa Corcordia, que va ser un incompetent.

Per això Espanya està a punt d’embarrancar!

Ah!, perquè hi ja gent que despotriquen de ses mamelletes de Santa Àgueda? No ho entenc.

Serà per... emprenyar?

Enhorabona a ses quatre entitats que feren feina i gastaren es pocs doblers que tenen, per fer una festa de Santa Àgueda ben lluïda. Gràcies, moltes gràcies.

Una llàstima que fes tan de fred i no sortís més gent a sa plaça.

L’any qui ve farà un any!

_Festa de la Beata Francinaina 2012

Associació Tia Xiroia

Sense por a equivocar-nos i d’acord amb l’opinió general les d’enguany han esta unes festes de la Beata brillants en molts d’aspectes i per aquesta raó, des de l’organització, hem volem deixar constància i presentem algunes fotografies perquè tots en pugueu gaudir. Serveixin aquestes paraules nostres per agrair ben de cor la col·laboració de tantes i tantes persones que han contribuït en aquest èxit. També als mitjans de comunicació que en tot moment s’han fet ressò del que succeïa a Sencelles i han mostrat com el nostre poble vibra en memòria de la seva Filla més Il·lustre. Intentàrem que el programa fos, una vegada més, variat i pensat per a tothom, on la principal protagonista fos la Beata Francinaina i també tots i totes.

La conferència de Don Gabriel Janer i Manila i la presentació del llibre “La Beata Francinaina, el sentiment de tot un poble” del nostra company Jordi Llabrés i Sans, van esser una oferta pels qui de veritat estimen la cultura. La trobada dels nins i nines de les catequesis de l’Unitat de Parròquies de Sineu, Sencelles, Llubí i Costitx, acompanyats de les seves famílies el dissabte 25 de febrer, la celebració del dia de la Beata al matí, que va incloure la representació escènica de la vida de la Tia Xiroia i les activitats d’oci i lleure en el poliesportiu, van aconseguir que els més petits és sentissin ben integrats en la festa que honora aquella que sempre es va preocupar per ells. Els joves trobaren un espai on gaudir amb el recital que amb tant d’encert ens oferiren els integrants del grup Volvox. I tothom ha tingut l’oportunitat de celebrar i recordar a la sencellera més estimada per tots ja sigui durant la vetlla de pregària entorn del seu sepulcre, durant la tradicional ofrena floral al monument, en les celebracions de l’Eucaristia, etc.

A tots i a totes moltes gràcies per la vostra col·laboració i participació. Sens dubte entre tot i tots garantim que Sor Francinaina sigui coneguda i reconeguda per tot arreu. sa_sella |

23

_Activitats des de la Biblioteca Municipal Aquests darrers mesos han estat bastant moguts a la Biblioteca de Sencelles, ja que s’han duit a terme diversitat d’activitats per a tots els gustos.

pàgina web d’IB3 (a la carta).

Un cop començat l’any, cada quinze dies s’han anat organitzant diferents contacontes. Així, dia 16 de gener i dia 30, na Belinda Kaffel, Per començar, hem d’esmentar una veïnada de Biniali, ens visità per que vàrem tancar l’any 2011 amb la fer gaudir els infants amb les seves visita d’IB3 Televisió, amb el Progra- historietes: Tramposo, el Zorro i Quin gust fa la lluna?

El 23 de gener: IB3 ens tornà visitar per sortir en directe al programa Crònica d’Avui, mentre un grup d’infants participava a un Taller d’elaboració de Pintura Casolana amb elements de la natura. Amb el taller es va mostrar com amb un simple tros d’herba o amb un poc de terra es poden crear diferents colors, la qual va deixar meravellats als nostres participants.

Biblioteca Municipal 24

| sa_sella

El 10 de febrer es va organitzar una tarda de cinema amb la pel·lícula infantil El rey León (amb crispetes incloses), activitat que tindrà continuïtat un cop al mes, degut a la bona ma Fum, Fum, Fum! Què entrevista- participació que rebem cada cop que ren els infants que participaven a un muntem una projecció. taller de rebosteria nadalenca i, tamEl dia 13 de febrer, la Contacontes bé ho feren amb els Quintos del 94 Belinda Kaffel ens va visitar per coni el 93, que es trobaven reunits a la tar-nos més històries de Tramposo, Biblioteca, per tal d’organitzar-se amb el Zorro, un personatge molt admirat les activitats que donaven per acabat pels nostres infants, que cada mes l’any (per a uns) i les que s’havíen de ens visita per contar-nos les seves començar a pensar (per als altres). trastades.

Si algú es troba interessat a veure El dia 22 es va organitzar un Tales emissions ho podreu trobar a la ller d’Animació a la Lectura, partint

del conte d’en Patufet. Els nins i nines sortíren de l’activitat ben contents i amb una titella perhom. Es divertiren molt, per això s’organitza aquesta activitat un cop al mes.

i necessitats dels joves del municipi.

D’aquesta reunió s’han tret idees molt bones i algunes propostes interessants.

Les properes activitats que es tenen previstes a la Bibioteca són les següent: Dia 12 de març: Contacontes Marieta busca casa, a càrrec de na Belinda.

Dia 21 de març: Taller d’Animació a la Lectura amb contes en català, a càrrec de la bibliotecària.

Dia 26 de març: Contacontes La oveja Clifton, a càrrec de na Belinda.

El 24 de febrer la Regidoria d’Educació i Joventut va organitzar una xerrada informativa sobre energia sostenible, a l’Edifici es Quarter. La xerrada va anar dirigida per la Cooperativa Som Energia, agrupació que promou la producció i el consum d’energia renovable.

Des de la Regidoria d’Educació i Joventut, volem donar les gràcies a totes aquelles persones que participen del dia a dia de la Biblioteca i la ludoteca, ja que és gràcies a elles i per a elles que s’organitzen totes aquestes activitats.

Aprofitem també per animar a participar a totes aquelles persones que encara no s’han decidit a trepitjar la Biblioteca, doncs comptem amb sala d’estudi, servei d’Internet gratuït, servei de prèstec, ludoteca... d’entre altres serveis.

El mes de març, l’hem començat Així com també animem a tots amb un contacontes: El sombrero volador, aprofitant les petites vacances que aquells que se sentin capaços de han tengut els infants, amb l’esperat 1 col·laborar amb nosaltres, ja sigui per muntar un taller, un contacontes de març, Dia de les Illes Balears. o similar. De ben segur que hi ha El 8 de març, s’ha duit a terme una moltes mares, pares, tietes, padrins reunió amb els joves, el Regidor de i padrines que saben contar molt bé Joventut i el senyor Batle, Joan Carles les històries i els agradaria fer-les Verd, per tal de conèixer les inquietuds arribat arreu. sa_sella |

25

_Un altre any de la neu?

Fotos: Jordi Zuazaga, Guillem Mut i Antoni VallĂŠs 26

| sa_sella

_Festes dels darrers dies

sa_sella |

27