Sa Sella 127

sa_sella Centre Cultural de Sencelles Associació de Premsa Forana de Mallorca núm. 127 juny-setembre 2011 - 2,5 €

_Carta Durant aquests mesos a l’Associació es Pou Major hem fet moltes d’activitats, entre les que destacam: - Una excursió a es Caló a Betlem dia 29 de Maig. L’autocar era quasi ple i a més hi hagué cotxes particulars.

- Vàrem estar presents a la Fira, per fer la renovació de socis, programar excursions i al sopar de Sencelles Espipella, férem uns 30 quilos de pilotes.

- Mantenim els preus dels socis i aquest any hem renovat el format dels carnets.

- Programàrem una excursió nocturna a la platja d´Alcanada amb bus dia 22 de juliol.

- Preparàrem el sopar de socis dia 10 de Setembre a can Bril on parlàrem per fer una Assemblea amb els socis i renovar la junta directiva.

- Hi ha prevista una sortida de cap de setmana a un hotel de la costa pel mes de setembre.

- Durant el mes d’octubre tornaran a començar els cursos de ball, música, etc…

- Volem dur a terme projectes pel poble amb ajuda de tots.

- Estam mirant si podem dur endavant el “banc del temps”.

Associació es Pou Major 2

| sa_sella

Revista Sa Sella

sasella@hotmail.com C/ Església, 3 07140 Sencelles (Mallorca) Els articles d’aquesta revista expressen únicament l’opinió dels propis autors.

Redacció: Joana Ferragut i Fiol Joan Florit i Horrach Jordi Llabrés i Sans Guillem Mut i Llabrés Maria Vich i Cirer Col·laboradors: En Barramot Joan Bover i Serra Xiscu Cardona Sebastià Roig Antoni Vallès i Perelló Guillem Zuazaga i Llabrés Edita: Centre Cultural de Sencelles des de 1983.

Portada: festes d'estiu a Sencelles.

31 Dipòsit legal: PM-400-89 Hi col·laboren:

Parròquia de Sant Pere de Sencelles

Fundació Mossèn Bartomeu Oliver

_Editorial Diuen que l’estiu és una època a on no hi ha moltes notícies i els diaris han de fer mans i mànigues per trobar la notícia que tengui rellevància i doni que xerrar per tenir entretinguda la gent. La notícia i millor dit el personatge de l’estiu ha estat en boca de tots. Una nova sensació ha sortit del no res i ha començat a fer-se un lloc dins el notre poble. Sí, en Barramot Sencelles ha inundat de comentaris despectius, befes i més d’una mentida per les xarxes socials (facebook), de moda també en aquests temps, insultant i desprestigiant a entitats de pes dins el nostre poble i concretament a una que ens representen a tots, a l’ajuntament i al seu entorn.

Davant aquesta allau de comentaris, per dir-ho així, el senyor batle i algun regidor de l’equip de govern es varen posar en contacte amb la gent de l’equip de redacció d’aquesta revista demanant explicacions al respecte.

Explicacions perquè ells veien que un col·laborador, quasi el més vell de Sa Sella havia canviat la seva actitud d’opinar, de protestar referent al que passa al poble i s’havia dedicat a dir paraulotes i a desqualificar a tothom.

La resposta per part de l’equip de redacció de Sa Sella fou directe i sense pèls a la llengua. Nosaltres no tenim res a veure amb aquesta persona, per anomenar-la de qualque manera.

En Barramot, col·laborador habitual de Sa Sella, persona crítica amb tot, no es dedica a insultar, ni a menysprear a ningú, simplement dóna la seva opinió de les coses que passen al nostre poble i ell com a senceller no les comparteix, o sí. Però mai faltarà al respecte a ningú.

Per tot això des de l’equip de redacció de Sa Sella condemnam els insults, males paraules, d’en tal Barramot Sencelles i volem aclarir que ni nosaltres ni, per descomptat l’autèntic, en Barramot, hi tenen res a veure.

A més, suplir la identitat d’una persona potser considerat delicte, per menys coses n’han tancat a la presó. No serà el nostre cas que ho duguem als jutjats. Però que sapigueu que hi ha qualcú que es fa passar per qui no és.

Servesqui aquesta editorial per posar en coneixement dels nostres subscriptors i de la gent de Sencelles que en Barramot, això sí, seguirà col·laborant amb Sa Sella i dient el que pensa, sempre dins la coherència i el respecte.

Consideram que amb aquestes accions s’ataca el bon nom de Sa Sella que durant més de 30 anys, ha anat fent una feinada de manera desinteressada pels sencellers i personatges com aquests no tenen cap dret a desprestigiar la revista i aprofitar-se d’un nom que no li correspon. sa_sella |

3

_La bandera del municipi de Sencelles (i II) L’any 1789 l’historiador mallorquí Jeroni de

tierra. No es creïble que Santa Coloma se

Berard i de Solà (1742-1794), membre de la

quedase allí a poblar aquellas tierras, porque

Reial Acadèmia de Sant Ferran i de la Societat

no se continuó su memoria en familia. No

Econòmica d’Amics del País, va descriure l’escut

conocemos hubiese otra villa o población

heràldic que el municipi de Sencelles té per pro-

entre Inca y Montuiri. Siendo poblador Cella

pi, i que només cinc anys abans l’Eminentíssim

tendría supcesores a que llamarían Cellas.

Cardenal Antoni Despuig i Dameto, fill digníssim

El tratamiento de los payeses en esta Isla

d’aquesta terra i de nobilíssima ascendència,

desde antíguos tiempos el de cen, como

feu gravar en el mapa que va aixecar i dedicar

señor fulano. A ellos llaman el cen fulano.

a la “Serenísima Infanta de Asturias, Dña. Maria

Luego ya tenemos el orígen del nombre de

Luisa de Borbon”.

Cencellas. El sello, que es lo mismo que

Sencelles aleshores era una de les “32 bones viles” que va visitar el Cronista Berard, juntament a les dues poblacions amb títol de Ciutat, la Molt Noble i Lleial d’Alcúdia i la de Pal-

con algún fundamento formar”.

pequeños”. La visita a quasi totes les localitats,

m’inclinaré per la teoria documentada de que

li ocupà alguns anys de la seva vida; de cada

la nostra Vila prengué el nom que té, pel

un d’ells consultà els seus arxius civils i ecle-

prevere que va acompanyar al Rei Jaume I

siàstics, prenent notes i recollint documentació,

durant la Conquesta, el Canonge Sagristà de

aixecà plànols de carrers, monuments, esglé-

la Seu de Barcelona, Don Pere de Centelles

sies, etc. Va estudiar “sus particulares escudos

(població de la comarca d’Osona que per

de armas que únicamente les sirve de sello,

cert té per patrona Santa Coloma), a qui van

sin que en casi todas ellas se halle noticia de

correspondre 142 cavalleries i mitja dins el

su original”. En definitiva el document que ens

districte de Canarrossa, que com ja hem dit

va deixar Berard “Viaje a las Villas de Mallorca,

fou dels Montcades, vescomtes de Bearn.

1789”, a més de descriure tot el que pogué veu-

Coneixem altres teories que només es fone-

re, és el primer tractat heràldic que de segells

menten dins el terreny de la llegenda i que

municipals existeix a Mallorca.

fan venir el nom de Sencelles de “centum

la Vila de Sencelles i en el nostre escut: “y si nos satisfacen conjeturas, que ojalá todas las antigüedades combinasen tan verosimilmente, diremos que consta entre los primeros pobladores de Montuiri, uno llamado Cella y que

| sa_sella

esta prueba y única noticia que he podido Personalment i com és comú avui dia,

autor en les que fa referència a la fundació de

4

que en mallorquín antíguo llamaban cen, y

ma, la capital, i els 38 “buenos lugares aunque

Ens remetrem ara a les paraules del mateix

Jordi Llabrés i Sans

escudo de armas es una cilla y una campana

despues del Real Repartimiento referido, Berenguer de Santa Coloma y ese Matheu Cella poseían el Rabal Axebec con seis jovadas de

cellas” (cent cel·les, cases o habitacles), de les cent celles de muntar a cavall que es diu que trobà el Rei en Jaume quan arribà en aquestes contrades, dels cent cellers que hi havia dins el poble com a al·lusió de que a les nostres terres s’hi fa un dels millors vins de l’Illa, almenys documentats des de principis del segle XIV i que fins als nostres dies hi ha arribat haver més cent cellers que en altre temps han estat actius, o del crit que pegà

als quatre vents

principi a dir missa cada dia a l’Altar de Sant

algun vell rector

Joan, a mantenir encesa una llàntia tots els

quan tot el po-

dissabtes, diumenges i festes de guardar, a

ble s’afanyava

pagar una part al “Benefici de la Candela” i

en pujar les

als “vuitès de la Seu”. Tots aquets càrrecs els

campanes al

adoptà la Vila quan morí el dit Tries i els ho-

campanar o a

norables Jurats foren hereus dels seus béns i

adreçar la ma-

assumiren el patronat d’aquest Benefici.

teixa torre, que no sabem per que els nostres avantpassats aixecaren vinclada i només “sense elles” la posaren dreta com un fus. El nostre escut ja sabem que té com a motius principals una campana i una sella de muntar en camp de gules o encarnat, clara referència de les llegendes que es transmetien de generació en generació els vells sencellers.

Sense dubte les armes d’aquell escut de Sencelles eren les mateixes que coneixem i usam avui. L’any 1569 el reputat pintor, Mestre Mateu Lopez o Llopis enllestia per la nostra Església Parroquial el preciós retaule de la Mare de Déu del Roser, que encara conservam. En la seva base hi apareixen les armes de Sencelles i és l’escut senceller més antic que avui podem contemplar.

Aquest retaule és un dels molts vestigis que es conserven del temple anterior; la primera

Aquest apareix documentat per primera ve-

pedra de l’actual fou beneïda i col·locada

gada a principis del segle XVI, encara que amb

l’any 1691 i procedent de l’Església que es

això no vull negar que existís des de feia temps.

va desfer conservam el fragment d’un altre

En el mes de juny de 1532, els Honorables

escut datat de 1621 i que probablement per-

Jurats tornaren aixecar “inventari de totes les co-

tany a una de les claus que coronarien les

ses de la iglesia de dita perrochia” i entre moltes

voltes de creueria gòtiques d’aquell dissortat

coses trobaren “... un palis de velut vert en qui

temple parroquial. Del mateix segle XVII

es la figura de Sent Pere y de Sent Johan y las

són els escuts que apareixen a les tapes de

armes de la vila...” L’any 1563 es refà l’inventari

pergamí d’alguns llibres conservats a l’Arxiu

i tornem trobar el mateix pal·li o frontal d’altar.

Històric de Sencelles.

Hem de reconèixer un cert patronat dels antics Jurats sobre els sants Pere i Joan. El Sant Príncep dels Apòstols ja hem vist que es venera aquí des de els mateixos orígens i els tres temples que ha tingut la Parròquia li han estat dedicats, la solemnització de la seva festa corria a càrrec de la Vila, la qual mai escatimà esforços per que resultés lluïda. En quant al Sant Baptista, sabem que en el mes de novembre de 1361 s’instituí un benefici eclesiàstic fundat i dotat per Guerau Tries a la seva capella homònima, tenia hipotecada la possessió de son Batlle a Binifuell i el beneficiat que el posseís estava obligat en un

Del segle XVIII tenim importants exemplars del nostre escut municipal; just quan fou començada aquella centúria, l’any 1701, en plena construcció de la nova Església, els Honorables Jurats es van reunir i es comprometeren a “obrar la capella major de dite iglesie a la qual poseran les armes de dite vila...”

Aquell escut és el que encara es conserva a la volta del cor, car en aquell indret s’hi situava l’Altar Major durant els primers anys de construcció. Aquell mateix any altres famílies o personatges es feien càrrec d’acabar

sa_sella |

5

la resta de capelles i retaules que havien de

la cúpula de la Capella del Santíssim Sa-

vestir el novell temple. Per exemple al noble

grament i Mare de Déu del Roser, acabada

Don Miquel Ramis de Ayreflor i Ferrer de Sant

i decorada per Vicenç Matas l’any 1883; del

Jordi se li va assignar el patrocini de la Capella

segle XX són el conjunt de mobles litúrgics

de l’Arcàngel Sant Miquel, avui dedicada a la

que donà a la Parròquia la família Mayol i

Mare de Déu del Carme: “... una capella de las

atribuïts a l’escultor Antoni Arcas, com ara

novas q. es fan en dita Isga. que es la primera

el salomó major i els candelers dits de set

a la dreta apres del altar major la qual capella

braços, la Custòdia Major obrada als tallers

sera y designa per V.M. y los seus, lo qual tindra

d’orfebreria dels Forteza-Rey de 1908, el

obligació V.M. dit Sr. Dr. Ramis y Ferrer acabar a

monument aixecat a la Plaça a Sor Franci-

ses costas donantli facultats de que puga en ella

naina Cirer l’any 1855 i obrat per Jaume Mir,

los Sts. Que V.M. li aparaxera y ben vist li sia

el sepulcre de la mateixa, autoria de Remí-

com y tambe que en dita capella pugui posar les

gia Caubet de 1988, etc. Tot adornat amb

suas armas, la capella li designam com a cosa

l’antiquíssim escut de la sella i la campana.

sagrada y dedicada a Déu”.

I com és natural trobam escuts de Sencelles

Un altre escut del vuit-cents, és el que es troba ornamentant el Portal dels Homes de la Parròquia, col·locat devora un altre de la família dels qui foren senyors alodials de Sencelles, els Marquesos de Vivot, datats de 1707. També

escola de ca’n Bril, que el trobam coronant el portal principal i ornant el coll de la cisterna del centre del claustre.

La citada Acadèmia diu que “malgrat es

de la Sagristia Major de 1732 i el que corona

té la potestat per crear un disseny comple-

l’orgue majestuós que construïren l’any 1746 els

tament nou” per la creació d’una bandera,

reconeguts orgueners de la família Bosch. Tro-

“és a dir, sense cap referència explícita

bam també dins aquesta centúria la construcció

envers el municipi, és un fet normal cercar

del retaule de la Capella de Santa Águeda, V. i

qualque lligam o símbol històric identificatiu”.

M., Patrona principal de Sencelles i la fabricació

Per al nostre cas crec que es oportú tenir

del preciós reliquiari de Sant Pere, tot ornat

en compte els símbols que ens han estat

amb l’escut de la Vila, clara referència del com-

legítims des de centúries i han representat

promís que des de temps immemorials havien

el nostre municipi: és a dir l’escut, la vexil·la

tengut els nostres Regidors en l’ornamentació

amb les Barres d’Aragó i fins i tot la de drap

de l’Església Parroquial. Aquets mateixos l’any

vermell que altre temps anunciava i vestia les

1742 fundaren i dotaren un altre benefici a l’Altar

nostres festes des del cap d’amunt del cam-

Major i sota l’advocació de Sant Pere, reservant-

panar, sense saber de moment don provenen

se el dret de poder col·locar-hi l’escut de la Vila.

els seus orígens.

Ramis d’Ayreflor i els van obligar a costejar el retaule major que havia projectat fra Albert Borguny, de l’Ordre dels Predicadors del Convent de Sant Domingo de Ciutat; el moble novament fou coronat amb una autèntica sella de cavalcar.

| sa_sella

en el pati del Casal de ca’n Garau o a l’antiga

el que apareix a la clau de volta de la creueria

L’any 1766 mantenien un plet amb la família

6

en edificis civils, com la Casa Consistorial,

El segle XIX ens aporta el coronament de

Per tot això la nostra proposta per la creació de la Bandera Municipal de Sencelles va esser la següent: Bandera partida.

El primer de gules carregat amb les armes de Sencelles, que són la campana i la sella, timbrades per la palma i el brot de llorer. El segon camp, sobre or, quatre pals de gules.

_Combrega amb Sa Sella Avui en aquesta secció hi surt na Jerònia Bover i Llabrés del cafè de can Tòfol. Va fer la seva primera comunió a la parròquia de Sant Pere de Sencelles a la dècada dels anys 30.

Foto amablement cedida pel seu germà Joan Bover i Llabrés.

Joan Bover i Serra

_Signatura del Pacte El passat dissabte dia 9 de juliol a les 11.00 hores a la Sala de plens de l’Ajuntament de Sencelles es va dur a terme l‘acte de signatura del pacte de govern entre els regidors dels grups de Convergència per les Illes, PSOE-Independents i EU. L’acord, que dóna continuïtat al signat ja fa quatre anys, contempla entre d’altres els següents aspectes.

Durant els primers dos anys i mig de legislatura exercirà la batlia en Joan Carles Verd (CxI) mentre que el darrer any i mig serà assumida pel regidor Tomeu Morro (Ind-PSOE).

Les àrees de govern quedaran distribuïdes de la següent manera: El regidor Miquel Fiol (CxI) serà el responsable de Vies i Obres i Serveis Socials i Salut, en Joan Miquel Mulet (CxI) Esports, Participació i Medi Ambient, Francesc Oliver (PSOE-Ind) Economia i Hisenda, Bartomeu Morro (PSOE-Ind) Cultura i Festes i Antonio Micol (EU) assumirà l’àrea d’Educació, Joventut i Patrimoni. Les àrees d’Urbanisme, Policia i Personal seran assimilades per la persona que ocupi el càrrec de Batle durant cada període.

Amb la signatura d’aquest document tots els regidors assumeixen el compromís de treballar conjuntament per dur endavant un projecte comú en benefici de tots els sencellers.

Sgt. Els regidors de l’equip de govern de l’Ajuntament de Sencelles sa_sella |

7

_Noticiari A principis de maig hi va haver problemes a la xarxa d’aigua potable que explota l’empresa s’Era Vella. Unes avaries amb els motors d’impulsió i diverses fuites varen provocar la queixa dels seus abonats. A mitjan mes es va haver de suspendre el subministre uns quants dies per arreglar les deficiències.

El cap de setmana del 13 al 15 de maig va celebrarse la fira. Hi destacà l’homenatge al celler de can Ramis, la presentació de la nova associació d’escaladors Enfila’t i una nova edició de la concorreguda festa gastronòmica Sencelles Espipella.

L’OCB

va organitzà el divendres

de la fira al pati de can

Bril

una

lectura poètica entorn del món del vi.

L’empresa d’espectacles propietat d’en Joan de cas Porrassar va denunciar, uns quants dies abans de les eleccions locals, als jutjats i a la premsa, que l’ajuntament li devia factures antigues i que es negaven a pagar-les.

Dia 20 de maig obrí les portes un nou negoci a Sencelles. El molí de cas Ferrerico del carrer de l’Església acull a partir d’ara un bar-restaurant amb el nom de Molico (contracció de les paraules MOLI FerreriCO). Dia 21 hi actuà el cantautor senceller Marcel Cranc (alter ego d’en Miquel Vicens de can Panada). Si un negoci obri, un altre tanca: Sa Parrilla, el restaurant argentí situal al celler de can París es traspassa.

Dia 22 de maig hi va haver eleccions per elegir regidors, consellers i diputats balears. Als comicis locals hi va haver un 74% de participació amb els següents resultats: PP 636 vots, un 39’48% i 5 regidors. CxI 462 vots, 28’68% i 3 regidors. PSOE-Isib 359 vots, 22’28% i 2 regidors, i finalment EU 131 vots, 8’13% i 1 regidor. La composició per tant de la Sala pels propers quatre anys queda exactament igual com estava.

Dia 14 de maig Sa Sella va presentar un número especial dedicat a Santa Àgueda amb una multitudinària festa a la placeta de l’Obra que comptà amb la presència d’actors de la sèrie d’IB3 Mossèn Capellà.

8

| sa_sella

Als comicis autonòmics la participació fou del 79% i els principals resultats sencellers varen esser: PP 628 vots i 40’13%, PSOE 308 vots amb un 19’68%, CxI 255 vots el que suposa el 16’29% i PSM-IV-EM 158 vots i 10’10%.

L’empresa Aigües Son Company també va estar envoltada de polèmica pel subministre a la zona del camí de Son Matet on els veïnats es queixaven del retard en la connexió a la xarxa. L’empresa va emetre un comunicat demostrant que eren ells qui havien assumit el cost de la electrificació del servici.

A mitjan mes de maig el celler binialer de Binigrau va participar al Concurs

Mundial de vins de Brusel·les on aconseguí sis medalles: dues d’or pels vins negres s’Obac 07 i s’Obac 08; i quatre de plata pels vins blancs Nounat 2010 i Chardonnay 10 i pels negres E-Negre 09 i Dolç 09.

Els donants de sang de Sencelles pogueren fer les seves periòdiques donacions al centre de salut Sor Miquela ja que dia 25 de maig s’hi desplaçà la unitat mòbil de recollida de sang.

Dia 29 de maig l’entitat es Pou Major organitzà una excursió a la zona d’es Caló, a la Colònia de Sant Pere d’Artà.

El cap de setmana del 4 i el 5 de juny Biniali visqué una nova edició de la seva exitosa fira amb una ballada popular,

gegants,

etc.

exposicions,

El Museu de Mallorca de Ciutat cada mes tria un dels elements de la seva col·lecció com a Peça del Mes. Durant el mes de juny, aquest privilegi fou per una plaqueta de plom de l’època talaiòtica (500 aC) trobada a la Cova Monja de Biniali.

Dia 11 de juny hi va haver una altra edició del mercadet escolar solidari a la Plaça Nova. S’ha arribat a la setena edició.

La festa del Corpus va ser celebrada a la parròquia de Sant Pere dia 26 de juny.

La parròquia de Sant Pere de Sencelles celebrà el seu titular amb unes festes on hi destacà el final de curs de l’escola de ball de bot d’Es Jonc dia 25 de juny i el festival del club d’esplai Es Burrotatxo.

A principis de juliol començaren les obres de reparació de la xarxa de subministrament d’aigua que tants de problemes havia causat. Les

Dia 30 de Bergas

maig, el senceller i

Llabrés

de cas

Pere Patró

presentà en el marc de la fira del

Palma, el seu poemari Envit-i-gatge que acaba de publicar l’editorial Documenta Balear. llibre de

Dia 11

de juny es va cons-

tituir el nou ajuntament i s’elegí el nou batle,

Joan CxI. de govern ha quedat constituït pels 6 regidors de CxI, PSOE-Isib i EU. El PP queda a l’oposició amb 5 regidors.

Carles L’equip

Verd

de

sa_sella |

9

obres s’han centrat al carrer de l’Escultor Llabrés Mudoi i al del Metge Jaume Sard. A finals d’agost els treballs arribaren a la Plaça de la Vila i al carrer de l’Església.

Biniali celebrà les seves festes de Sant Cristòfol on, entre moltes d’altres activitats, hi destacaren les exitoses revetles i la tradicional beneïda de vehicles.

Imatge del lliurament de premis a les parelles guanyadores del torneig de truc que organitza

Sa Sella

l’Ajuntament ha demanat al

Consell Sencelles (Antoni Maura, es Rafal i Sor Francinaina Cirer) i de binaili (d’en Fiol Major, des Pou i plaça Concepció) que els carrers de

tenguin una limitació de velocitat de

10

30 Km.

| sa_sella

A mitjan mes de juliol es firmà el pacte de govern entre tres de les quatre candidatures municipals. El nou pacte, hereu de la legislatura passada, suposarà que CxI ostenti la batlia dos anys i mig, i la coalició PSOE-Isib, l’any i mig restant. El pacte, que també inclou al regidor d’EU, està format per 6 dels onze regidors.

Ruberts celebrà la festa de la Mare de Déu del Carme amb un cap de setmana farcit d’activitas lúdiques.

Dia 21 de juliol la Guàrdia Civil va arrestar els integrants d’una suposada banda mallorquina que controlava el narcotràfic a Inca, Sencelles, Son Serra de Marina i Lloseta. Entre els detinguts hi havia diverses persones d’origen senceller, de can Racó i de cas Pastoret, encara que amb residència a Inca, com na Jerònia Ramis de can Racó, els seus dos fills, Jaume i Bartomeu, etc.

Dia 31 de juliol l’associació de gent gran de Sencelles va fer la seva assemblea general de socis on s’hi decidí que la quota passarà de 15 a 20 euros anuals i que el ball del diumenge vespre queda suprimit per manca d’ajuts i subvencions.

Les festes de la Mare de Déu d’Agost enguany tornaren a destacar per la nombrosa participació al torneig de futbet, a l’embalat, al concurs de truc, a les multitudinàries revetles, la festa de solpost, la presentació del poemari d’en Pere Bergas, la visita guiada a Biniali, la conferència d’en Felip Munar, etc.

A mitjan agost es va saber que els familiars de la coneguda traficant de droga de Son Banya, la Paca, s’havien traslladat a Ruberts on, suposadament, continuen amb el mateix tipus d’activitat.

L’ajuntament ha demant al Consell que reduesqui la velocitat màxima a les carreteres que travessen els pobles de Biniali i de Sencelles.

Dia 10 de setembre va fer-se la inauguració d’un nou negoci que ha substituït a la Perruqueria Margalida Aloy del carrer de Sor Francinaina. El nou centre de perruqueria i estètica es diu Essence.

Dia 10 de setembre l’associació es Pou Major va organitzar un sopar a la fresca al pati de can Bril amb la intenció de recollir donatius per a l’assistència social.

Selleters en acció

_Actualitat de Sencelles Temperatura

Pluges

30

25

25

20

20

15

15

Temperatura

Pluges

10

10

5

5

0

0 Maig

Juny

Maig Juny Juliol

Juliol

Agost

Maig

Juny

Juliol

Agost

Màxima de les Tª mitjanes diàries (ºC)

Mitjana de les Tª màx (ºC)

Tª màx absoluta (ºC)

Mínima de les Tª mitjanes diàries (ºC)

Mitjana de les Tª mín (ºC)

Tª mín absoluta (ºC)

L/ m2

Tª Mit (ºC)

26 ( Dia 26)

25.35

33 (Dia 25)

15.5 (Dia 2)

16.85

14 (D. 9 i 11)

13.5

21.10

14 (Dia 4)

19.04

13.5 (Dia 2)

25

24.03

19.75 (Dia 24)

22.89

18 (Dia 25)

23

26.56

23.75 (Dia 9)

23.85

20 (D. 11 i 28)

0

27.55

29.75 (Dia 26) 31.25 (Dia 11)

Agost 30.5 (Dia 24)

29.02 30.24 31.83

Litres acumulats: Gener – Agost 2008 Gener – Agost 2009 Gener – Agost 2010 Gener – Agost 2011 Dades corresponents al poble

37.5 (Dia 26) 37 (D. 7 i 11) 36.5 (Dia 18) 286.5 219.5 280.5 212.5

Maig Juny Poble 13.5 25 Son Boi* 5 30 Biniferrí** 10.5 76 Sa Rota*** 12 50.5 Font: * Lluís Zuazaga ** Maria Llabrés

Juliol 23 13 35 25 *** Toni Zuazaga

Agost 0 0 0 0

TOTAL 61.5 48 121.5 87.5

Guillem Zuazaga i Llabrés sa_sella |

11

_Receptari medicinal... del temps de la picor (I) Els nostres avantpassats no tenien costum d’anar a visitar el metge. Això no vol dir que la seva salut fos de ferro i que mai estassin malats, ni molt manco, la raó principal era la falta de doblers. Si quasi no tenien per menjar, molt manco per “tudar” amb metges i medecines. Per recobrar la salut perduda recorrien a medecines naturals. A tots els pobles de la nostra illa, hi havia un/a curandero/a que s’encarregava de recollir herbes medicinals per tornar la salut perduda als seus “clients”.

L’altre dia mirant un bolletí de la Societat Arqueològica Luliana, “vaig descobrir” unes receptes anomenades “Medecines que han obrat”. Són molt curioses i interessants, a la vegada que molt gracioses. Esper que vos agradin i al mateix temps ens ajudin a recobrar la salut. Les he reproduïdes talment foren editades. En una d’elles s’hi detalla que les començaren a escriure el 23 de maig de 1750.

Per mal de pedra.- Fas nota de la notícia que tinch per experiència de mal de pedra y es la siguent: Posar tres cabasses de ais en una olla o casola ab dos escudelles de aiguay quant ha bullit y aminvat la mitad del aigua treureu del foch y picar els ais sens parar tot junt y axartarho ab la aigua y colarho ab un padas y dempres posar la quantitat ben vista de sucra candil y posarho al foch fins sia desritit y alasores pendra aquella beguda fa rompre les pedres que pot tenir un pacient mediant la voluntat de Deu. Medecina per morenes.- Pendre 4 diners de trementina y aquellas morcas o oli qui baxa de la tremuja1 de las campanes y fer un unguantet ben dabatut y mesclat y posatso al lloch a ont donan dolor les dites morenes y de est modo se van morint.

La següent recepta no és medicinal, però és prou interessant per afegir-la al receptari.

Per fer tinta per escriurer.- Per cada 8 lliures de aygua de pluja, 6 unses de gales2 finas picades, 4 unses vidriol y mitje unsa goma arabica, y tot mesclat estara 10 o 12 dies dins una ancolla3. Se ha de remanar un poch cade dia ab un basto vert de figuera borda perque la lletrada done llustre a la tinta. Serà bo que les gales picades se posen en dita aygua dos o tres dies antes de posari las dames coses.

1

Maria Vich i Cirer 12

| sa_sella

Peça de fusta o de ferro que, unida a les anses d’una campana, serveix per sostenir-la i li fa de contrapès en ventar-la.

2 Excrecència morbosa de certes plantes que s’empren en la indústria per fabricar tintes.

3 Alfàbia petita i amb 4 anses.

_Els rellotges solars de Sencelles L’abundància de rellotges solars per tota l’Illa de Mallorca evidencia un temps, no molt llunyà, on aquests oferien el principal sistema de medició del temps.

Fa devers dos anys vaig començar un catàleg de peces de patrimoni menor, exclusivament per a ús personal, que inclou els ponts antics, pous, finestres i portals peculiars, “creus d’anguila”, escuts heràldics i rellotges de sol, que hom pot trobar a les diferents contrades del terme de Sencelles. En aquest hi vaig incloure vint-i-tres rellotges de sol, i som conscient que aquesta petita tasca potser sigui del tot incompleta.

Alguns, malauradament ja han desaparegut, tal com el rellotge de sol per ús públic que es trobava damunt el “Portal dels Homes” de l’església parroquial de Sencelles i que podia ser visible des de qualsevol punt de la Plaça. És una llàstima que en totes les fotografies antigues que tenim de la Plaça no es pugui apreciar aquest detall, però encara són ben visibles les senyes que deixà l’existència d’aquest rellotge solar, tals com el forat on era clavada l’agulla. Crec que el degueren fer desaparèixer en la dècada dels anys vint, en un moment en que l’horari ja estava exclusivament regulat pel rellotge mecanitzat del campanar i que per al bon funcionament d’aquest, l’Ajuntament hi destinava una important partida dels seus pressuposts.

No seria gens desafortunat que les nostres autoritats locals s’animassin a reconstruir-lo, talment com fa pocs anys ho feu la ciutat d’Inca amb el rellotge de la façana lateral de l’Església de Santa Maria la Major. En aquesta Església hi ha el Sol que me regeix, tal vegada seria una llegenda encertada per posar en el nostre rellotge solar.

D’altres rellotges les trobam a can Morell, can Llabrés, la rectoria de Biniali, Son Reió de Biniali, can Daviu, can Bassa, ses Comes, can Queló de Ruberts, Son Jordà, Binifat, s’Ermita, Binifuell, Aireflor, can Riera de Cascanar, ca na Fustereta, Morelló Nou, sa Talaia, can Bosc, ca l’amo en Sebastià de Ruberts, Son Aloi, el Pou de Son Llucià, can Raió de Leiar i a la Casa Major de Jornets.

La decisió per escriure aquestes paraules i compartir amb vosaltres les fotografies que vos adjunt, ve donada perquè recentment he vist desaparèixer un rellotge solar d’una casa de fora vila, recentment reformada i situada ran del camí o carretera d’Inca, en el seu traçat antic, entre es Serral d’es Vent i les cases de Biniferrí. Voldria que abans de que aquestes paraules Jordi Llabrés i Sans foren publicades el rellotge fos restituït al seu emplaçament original. sa_sella | 13

_OCB Enguany la visita guiada organitzada com cada any per les festes per la delegació local de l’OCB va tornar a esser un èxit de participació.

L’activitat, guiada per en Jordi Llabrés i Sans enguany va visitar Biniali per conèixer, a través d’un recorregut urbà, les mostres artístiques més representatives del poble.

14

| sa_sella

_Es racó de sa cuina Sardines amb pebre i domàtiga És una recepta sana i econòmica. A més les sardines al forn no “perfumen” la casa del seu olor si les fregiu. Au idò! Fil a l’agulla i a preparar aquest plat.

Ingredients: - 12 sardines grossetes. 500 gr. de domàtigues. 2 cebes. 1 pebre verd. 1 gra d’all. Pa rallat. Juevert. Oli d’oliva. Sal i pebre bo.

Com sempre, els ingredients són per a 4 persones.

Preparació: Llevau el cap i les espines a les sardines, i rentau-les. Pelau les cebes i tallau-les a mitges llunes fines. Igualment les domàtigues, i tallau-les a quarts, i de cada quart en feis tres trossos, de per llarg, que quedin com grells de taronja. Si fossin petites, només quatre trossos de cada una. Feis net el pebre i tallau-ho a tires finetes. Posau una pella amb un raig d’oli al foc, afegiu-hi la ceba i deixau-la coure a poc foc. Quan ja sigui transparent, afegiu-hi el pebre i la domàtiga. Posau sal i pebre bo i deixau-ho coure fins que el suc de la domàtiga s’hagi evaporat. En el tassó de la batedora elèctrica, triturau l’all amb un raig d’oli. Escalfau el forn a 180ºC. Abocau el sofregit dins una palangana de forn i col·locau-hi per damunt les sardines obertes amb la pell cap amunt. Repartiu per damunt d’elles un poc de pa rallat i ruixau-les amb l’oli d’all i juevert. Enfornau-les durant uns 15 minuts, aproximadament.

Maria Vich i Cirer

Si les sardines no són del vostre gust, podeu fer la recepta amb “boquerons” o verat.

sa_sella |

15

_Les festes en imatges

16

| sa_sella

Fotos de www.embalat.org sa_sella |

17

_Les aparences enganen Amb totes aquestes imatges captades durant la fira vos proposam un joc: intentau aparellar cada foto amb la primera frase.

A la pĂ gina 35 hi trobareu les solucions.

Foto 1: semblen pepes anorèctiques.

Foto 2: sembla un poema surrealista.

Foto 3: sembla un bocĂ­ de canonada de fang.

Foto 4: semblen ormetjos de pesca.

Joan Bover i Serra 18

| sa_sella

Foto 5: semblen Lacasitos.

Foto 6: Semblen ous de gallina per menjar i degustar.

Foto 7: Semblen espectadors davant una gàbia de parc zoològic.

Foto 8: sembla un buratatxo.

Foto 9: sembla una cosa que no serveix per a res.

Foto 10: sembla una diabètica accelerada.

Foto 11: sembla una peça de ceràmica d’en Miquel Barceló.

sa_sella |

19

_Carta Els qui habitualment anau llegint les notícies i informacions que anam publicant a la revista Sa Sella des de la nostra entitat, vos adonareu que l’Associació Tia Xiroia és una de les que dins el nostre poble té més vida i realitza més activitats al llarg de tot el curs. Això sí, sempre centrades en els objectius que ens identifiquen com a grup i que no són d’altres que donar a conèixer per tot arreu la vida, obra i espiritualitat de la nostra Beata Francinaina.

Cada un dels que hi formam part, a més d’enriquir el grup, estam convençuts que ens enriquim a nosaltres mateixos. Vàrem néixer l’any 2004, amb la idea de preparar tot un any de celebracions commemoratives pel cent cinquantenari de la mort de la Beata i després de tot aquest temps hem anat creixent, no només amb membres, si no que també amb il·lusions, reconeixement per part del poble i les institucions, experiències, etc.

Pels qui no ho sabeu ens trobam el primer dimecres de cada mes, al vespre, al Convent de la Caritat per estudiar amb grup i compartir diversos punts de la vida de Sor Francinaina, i per parlar de temes d’actualitat que tenen a veure amb la seva popularitat i devoció. En el si d’aquestes reunions han sorgit idees tan vàlides com la seva proclamació com Patrona Diocesana dels Catequistes, la celebració aquest any del XXV Aniversari de la Romeria de Casa Blanca a Sencelles, les trobades que anualment feim entorn de l’inici de curs i que a hores d’ara ja ha reunit a les al·lotes que durant anys formaren l’antic taller de brodadores del Convent, als qui han estat catequistes de la nostra Parròquia durant els darrers 40 anys i els que actualment presten aquest servei... D’aquí va sortir, també, la idea d’organitzar una magna trobada dels catequistes de tot Mallorca, i de cap de les maneres podem oblidar la preparació del programa d’actes i celebracions que entorn de la festa del 27 de Febrer cada any organitzem amb les ganes d’arribar a tothom.

Associació Tia Xiroia 20

| sa_sella

Aquestes celebracions de la festa gran de la Beata ens donen l’oportunitat de que els sencellers i sencelleres ens sentiguem solidaris amb les persones més desfavorides, ja que hem organitzat més de 10 campanyes de recaptació de diners que íntegrament s’envien a les germanes de la Caritat que resideixen a les missions d’Hondures, el Burundi i el Perú, i que elles poden destinar a diversos

projectes com la construcció de dispensaris de salut, orfandats per infants, etc.

Totes aquestes activitats ens omplen d’orgull com a grup i amb ganes de compartir tantes satisfaccions que aporta veure com és van desenvolupant, des de aquí no més ens queda recordar, que ara que s’acosta l’inici d’un nou curs, l’Associació Tia Xiroia està oberta a totes les persones que sentiu interès per formar part del nostre grup, que estimeu a la Beata Francinaina i que voleu treballar perquè sigui coneguda i estimada, encara, per més persones.

Aprofitant aquesta avinentesa volem compartir una notícia amb tots vosaltres.

Convidat per les germanes de la Caritat de Sencelles i la Postulació de la causa de Canonització de Sor Francinaina, el Bisbe de Mallorca don Jesús Murgui, el passat dia 9 de maig va visitar el Convent de Sencelles per tal de beneir el recent restaurat pati, manat construir per la Beata en el moment de fundar a ca seva el convent, l’any 1851.

El Sr. Bisbe quan arribà fou rebut per la Mare General de la Congregació, Sor Bàrbara Pasqual que vengué acompanyada de la secretària del Consell, Sor Maria Llull, per les dues comunitats de religioses que hi ha al nostre poble, pel Vicepostulador de la Causa Mn. Gabriel Ramis, els preveres de la nostra parròquia i els membres de l’Associació Tia Xiroia.

Després d’uns breus moments de pregària a la Capella del Convent i d’haver venerat el sepulcre de la Beata, va procedir a la dita benedicció. Un cop acabada aquesta, els membres de l’Associació Tia Xiroia, amb agraïment, obsequiaren al Sr. Bisbe, amb una litografia, mida natural del quadre “La Tia Xiroia de Sencelles”, obra recent de la reputada pintora Paula Gutiérrez i a hores d’ara ja ben popularitzat.

sa_sella |

21

_Homenatge a l’Ignorancia

L’altre dia me varen caure el els que prolonga la reedició d’aquell d’aquí. meves mans diversos números de la setmanari i tot per una molt senzilla Es cert, (los va contestà;) revista “L’Ignorancia”. raó, els que publicaren l’Ignorancia Però, si allà no s’estila, Aquests números corresponien se varen trobar el poble, el poble que Tampoch tenim a la vila és tota la societat. La gent comprava als anys 1879 i 1880.

Tants d’ases per abeurà.

I voltros, com jo mateix em l’Ingorancia perquè simplement es COVERBOS (número 44 – 27 vaig demanar, me direu i que era trobava retratada en aquell setmanari de març de 1880). “l’Ingorancia”. Era un periòdic de tira- humorístic.

Un señó de Sencelles vengué Jo com a homenatge a aquest seda setmanal eminentment humorístic que treia punta a tot i que com a virtut tmanari he agafat trossos que perso- un dia a Ciutat, per feynes, y com tenia la de treure les pessigolles a nalment m’han agradat principalment les tengué enllestides s’en anà a tothom. En el moment que es publicà pel to humorístic i pel fet d’esser dina a la fonda. Li serviren un ví va tenir una gran popularitat i com assequible a tothom, gens literari i molt bó d’es seu poble; y ell en recorda Lluí Ripoll en e l comentari sobretot popular. He respectat la pri- begué, callà y no digué res. mitiva ortografia que com molt Llavó es fondista com a mitx pibé veureu no estava subjecte cat perque no n’hi havia fet elogis a regles. n’hi fé serví d’un altre casta molt més inferió. Es sencelle el tastà y FABULA (del número 21 – comensà a dirne alabanses.

8 de novembre de 1879).

Sovint he sentit contà Qu’un pages, una vegada,

Se coneix que vostè es homo qu’heu entén, per esser de Sencelles (digué es fondista).

Primér li he fet treure vi d’alló milló, y no n’ha dita paraula y ara Tranquil contemplant la m’alaba tant aquest, que’es ví de mà. dotze.

Uns sabatés, com el véren Idò aposta (respongué es S’estava dalt sa murada

Mirant tan embadalit,

S’hi arrambaren tot seguit, Y riurese d’ell volgueren Que li trobau? (un va dir;) Per la vila, segons vetx, No’n teniu cap de safretx Tan gran com aquest

señó). Es vi que m’heu tret primé, es bó, y ell y jo ja mos conexem; per axò no ha mesté que jo l’alab; are lo qu’es aquest derré, aquest sí qu’ha menesté alabanses, perque sino... ja’l poreu gordar per vinagre.

Y continuà dinat.

COVERBOS (número 44 – 17

22

| sa_sella

d’abril de 1879)

un mariné, y sescolà li deya:

Y ben mirat, ¿qu’es sa vida? ¿Anont morí ton pare? (deya un filòsof mal humorat). TraA la mar, (responia es mariné) bayà per menjà, menjà per viure, ¿Y ton avi? viure per patí, patí per enmalaltirse, A la mar. enmalaltirseper morí, morí per re¿Y es teu rebesavi? posà. Y ja li poreu donà voltes: que També a la mar, com tots els alcomprou hauréu rdat, vendréu a parà tres. en el mateix lloch!. ¡De beneyt! No sé com no estàs COVERBOS (número 45 – 24 escalivat. ¿Y encara t’embarcas?

COVERBOS (número 77 – 4 de desembre de 1880).

Entre es papés d’un mort hy trobaren una nota que deya axí:

Me vatx casà amb una viuda, que tenia des seu primé marit una filla casadora. Ara bé: monpare, que venia a eurem cada dia, s’enamorà d’aquella atlota (filla meua política) y se casà amb ella; de modo que monpare vengué a esser es meu genre perque se va Callà es mariné una estona; pegà casá amb sa meua filla; y sa meua d’abril de 1879) Un forasté visitava un des nostros xuclada a sa pipa, escupí, y llavó li filla política vengué a esser sa meua madastra perqu’era sa dòna convents y s’escolà li motrava totes preguntà a s’escolà ¿Y ton pare ahont morí? de monpare. ses reliques. De cop se trovaren amb un cap de mort, ben estojat dins una ¿Mon pare? Dins el llit.

Algun temps després sa meua arquileta. dòna va teni un fiy, que fou cuñat ¿Y to avi? de monpare perque era germà de ¿ De qui era aquest cap de mort Dins el llit. a meua dòna; y al matex temps tan gros? ¿Y es teu rebasavi? net seu, perque era fiy meu; y onDiuen qu’era de Sant Agustí – resTambé dins es llit, com tots els clo meu perque era germà de sa pongué s’escolà tot amatent. altres. meua madastra. ¿ Y aquest altre? Preguntà es !De beneyt,¡ y encare t’en vas a Sa dòna de monpare també forasté reparantne un altre que n’hi jeure cada vespre! tengué un fiy, que va esser germà havia, no tan gros. meu perque era fiy de monpare y També: d’es mateix Sant.

EPIGRAMAS (número 75 – 20 de net meu perque era fiy de sa meua ¿Com s’entén això? fiya. novembre de 1880).

Sí señó: aquest es de com era Sa meva dòna era padrina Preguntava en Poca-roba petit. meua, perque era mare de sa A Don Xim aquest hivern: meva madastra, y jo venia a esser Entre un sastre y un Govern COVERBOS (número 46 – 1 de marit y net de sa meua dòna. ¿quina diferència hey trobau? maig de 1880).

Y tota aquesta parentel.la noY Don Xim que parla clà, Conversavan fumant un escolà y més era entre sis persones, sense Riguent, riguent li va dí: faltà a nés canons de l’Iglesia.

Qu’un, es poble sol vestí, Y s’altre el sol... despuyà.

Toni Vallés Perelló sa_sella |

23

_De jove a jove Això era una jaia de l’any u, carn fuita, barra bifa, cama de foc, més pòlissa que ses genetes i afectada de riure-se’n de qualsevol i de fer llenya damunt és qui badaven. Jo, en Joanet de sa Gerra no en vull saber res d’aquesta jaia Gri perquè no pareix ser molt bona peça, jo de qui vull saber moltes coses és de na Margalida Crespí Bennasar de ca’s Sastre i de ca’n Morei. Aquesta joveneta, totalment diferent a sa jaia, té 22 anys i actualment està estudiant un Grau en Educació Primària a la Universitat de les Illes Balears i si voleu saber més coses d’ella seguiu llegint...

En quin moment de la teva infància et quedaries? Ufff...

Amb els campaments de l’esplai, ja que és d’allà on tinc més records, m’ho passava d’allò més bé frissava que arribàs l’estiu per anar d’acampada..

Què volies ser de gran quan eres petita? Perruquera o mestra S’ha complert? Està en procés, ja que actualment estudii magisteri a la Universitat de les Illes Balears.

Quin tipus de música t’agrada?

Una mica de tot, encara que la música electrònica em cansa.

Joanet de sa Gerra 24

| sa_sella

de programes de xafardejos i de gent que vol guanyar doblers a costa d’altres.

Quin són els teus hobbies?

Ballar boleros, escoltar música, fer manualitats...

Digui’ns alguna “frase célebra” que hagis dit. “Et fotré un coet” més que célebra és una frase que utilitz molt quan en treven de lloc.

Quin moment històric t’hauria agradat viure? A la cort de l’Edat Mitjana però a la part dels rics. Per què? Per les indumentàries que duien.

Confessa’ns una mania, un defecte i una virtut que tenguis.

Mania: He de dur arracades, sinó sent que em falta alguna cosa. És un doi però em fan falta!

Defecte: Cridar Virtut: Constància Una raó per viure a Sencelles i una raó per no viure-hi. Una raó per viure a Sencelles és perquè hi tenc les arrels i tota la vida hi he viscut, i una raó per no viure-hi no en trob cap, és una cosa que mai m’havia aturat a pensar.

Quina ha estat la darrera pel·lícula que has anat a veure? “Águila Roja.

La película”. Quin és el motiu pel qual la vas anar a veure? Perquè segueixo la sèrie de televisió.

La gent de Sencelles... som molt xafarders.

Què trobes de la televisió d’avui dia? No és gens educativa. Hi ha molts

Com et desplaces per dins el poble? A peu, en cotxe, en bicicleta

Un racó que t’agradi de Sencelles. El Pou Major, quan passa el torrent.

i en moto.

Que faries...

Si fossis una famosa? Crec que no faria res d’especial. No ho sé, ja que mai m’he trobat a la pell d’un famós.

Si fossis la batlessa? Bono...

Canviaria el sentit de la circulació i llevaria els botets.

Un viatge somiat. M’agradaria calor. fer la volta al món.

Conta’ns una primera vegada.

Quin és el tema d’actualitat La primera vegada que vaig agafar del que més en sents parlar? el cotxe em pensava que volava. No Dels desastres naturals. Que en em creia que conduís jo. Eren temps penses? Que la natura és sàvia. de pràctiques.

Amb quin animal No surts de ca teva sense... Un t’identifiques? Amb un dofí. No rellotge. és que m’identifiqui amb ell però és l’animal que més m’agrada.

D’aquestes opcions trien una: No podries estar un dia sense... Escoltar música.

El millor invent? La rentadora! És el millor de tot!

No entens com hi ha gent què... Intenta viure aïllat del món.

Un pla per dissabte vespre?

Sopar a ca’n París i anar al cinema.

Quin és el teu menjar preferit? En tenc un parell. El conill torrat o les costelletes de mè, entre d’altres.

Ros o moreno? Moreno Tuenti o facebook? Facebook

generació de joves? Tudada totalment per les noves tecnologies.

Quina és la festa que més t’agrada de Sencelles? L’embala’t Estàs involucrada en alguna agrupació del poble? Fins ara he estat a l’Esplai Burratatxo, des dels 4 anys fins als 15 com a nina i dels 16 als 21 com a monitora, dins el Cor Parroquial des dels 9 anys i actualment encara hi estic i a l’agrupació Es Jonc des de fa 18 anys.

Què penses de les persones majors del poble? Que són molt Xocolata o fraula? Les dues co- sàvies. ses, i millor si estan mesclades!

A l’entrevista passada, na Rosa ens va proposar la següent prePlatja o muntanya? Muntanya gunta: Ens pots explicar què va Poble o ciutat? Poble passar amb la colònia de roses?

He, he, he! feia molta olor! Agafàvem Dutxa o bany? Dutxa pètals de rosa i els ficàvem dins un Ca o moix? Ca pot, els esclafàvem i hi posàvem Bikini o banyador? Tant m’és. En colònia “Nenuco” i un poc d’aigua perquè així retia més. tenc un de cada.

Dia o nit? Dia

Et queixes de... mm.. Moltes A qui vols que realitzem la Quin ha estat el millor regal que coses! En aquest temps, de la t’han fet? Una germana. pròxima entrevista? Francina Roig Pons Com penses que ve la següent sa_sella | 25

_Sencellers i binialers repatriats de les guerres d’Ultramar (I) La Corona Catalano-Aragonesa primer, i

lació, és a dir: nom, llinatge i malnom. A Sen-

més tard Espanya, sempre estaven embarcats

celles si només llegim els llinatges no sabem

en una i mil guerres i els mallorquins eren en-

ubicar la persona, però si sabem el malnom,

viats a la força, a lluitar.

llavors sí que estam segurs de qui parlam.

Espanya a finals del segle XIX, va haver de fer front a dos conflictes bèl·lics molt sag-

Any 1897

Balears sofriren, a pesar de la llunyania de les

Juliol -3-. Arribaren a Palma amb el

Molts de joves sencellers i binialers, varen haver de lluitar i, el que és pitjor, morir a terres

soldats ferits o malalts: Pere Seguí Capó de Sencelles.

Setembre -11-. Amb el vapor correu de

importava molt poc. Moriren en total 4 joves, 3

Barcelona, arribaren soldats malalts o ferits

de Sencelles i 1 de Biniali. La quantitat esmen-

procedents d’Ultramar: Joan Ferragut Serra

tada podria ser més alta, ja que de les llargues

de Biniali.

llistes que he consultat, n’hi havia que només

Any 1898

detallaven el nom del soldat, ja fos repatriat o

Abril -21-. Declaració de guerra entre

mort, sense especificar el poble de procedència.

Espanya i els Estats Units d’Amèrica del

Moltes defuncions no eren per ferides de bala o

Nord. Aqueix esdeveniment va tenir greus

de morter, més bé a causa de la fam i a malal-

repercussions pels habitants de Sencelles.

Octubre -7-. El “Diario Oficial del Ministe-

La relació està feta igual que en els do-

rio de Guerra”, publica una relació de soldats

cuments consultats, per ordre cronològic, així

morts a la campanya de Cuba, entre els

tenim una idea més clara de com eren les coses

mallorquins hi figura: Jaume Ferrer Pocoví

a finals del segle XIX.

de Sencelles.

El Govern de Madrid els enviava a lluitar i

Octubre -8-. A bord del vapor correu de

morir, però ni tan sols tenia la dignitat de pagar-

Barcelona arribaren els següents repatriats

los la soldada. Al llarg de l’escrit veureu que fins

de l’exèrcit de Cuba: Jordi Sans Oliver de

i tot feren manifestacions reclamant el cobra-

Sencelles.

ment. He de suposar que arribaren a cobrar, o

Octubre -11 i 12-. En el “Boletín del Mi-

cansats de protestar ho deixaren anar, ja que no

nisterio de la Guerra” es publica la següent

he trobat cap escrit que ho detallàs. Les coses

relació de soldats naturals de Balears morts

no han canviat massa.

a la campanya de Cuba.... Llorenç Arrom

Voldria demanar a les persones que recordin les històries que contaven les seves padri-

| sa_sella

correu de Barcelona, procedents de Cuba

llunyanes, per un conflicte que a nosaltres ens

ties tropicals.

26

que arribaren repatriats de Puerto Rico.

nants: Cuba i Filipines. Els habitants de les Illes terres esmentades, l’arpada de la guerra.

Maria Vich i Cirer

També he trobat un petit número de soldats

Llabrés de Sencelles; Teodor Ferrer Amengual, de Biniali....

nes, ties-padrines, mare... que un parent seu va

Novembre -9-. Procedents de Barcelona

anar a les dites guerres i va morir, o no a Cuba

arribaren els següents repatriats de la Guàr-

o Filipines, i sàpiguen el nom d’ell. M’agradaria

dia Civil, que feien el seu servei a Puerto

que m’informassin i així, podrien completar la re-

Rico:... Antoni Oliver Bernat de Sencelles;

Pau Vert (sic) Villalonga de Sencelles...

Llabrés de Sencelles.

Desembre -1-. A bord del vapor correu de

Desembre -17-. Procedents de Barce-

València arribaren els repatriats de l’exèrcit

lona arribaren els repatriats de l’exèrcit de

de Cuba: ... Josep Genestra Llabrés de

Cuba: soldats... Antoni Oliver Mut de Sen-

Sencelles.

celles; Jaume Ferrer Gelabert de Biniali.

Desembre -9-. A bord del vapor correu de

Desembre -31-. A bord del vapor

València arribaran a Palma els repatriats de

Bellver, correu de Barcelona, arribaren a

l’exèrcit de Cuba que pertanyien a infanteria:

Palma 217 repatriats que varen pertànyer

Antoni Llabrés Oliver de Sencelles.

al “Batallón provisional de Baleares”, que

Desembre -10-. Espanya i el Estats Units

el 22 de novembre de 1895, embarcaren

d’Amèrica del Nord firmaren el “Tratado de

en destinació a L’Havana, a bord del tran-

Paz”. Espanya va cedir al guanyador les illes

satlàntic “San Ignacio de Loyola” Relació

de Cuba i Puerto Rico a les Antilles, així com

de mallorquins que retornaren: caporals: Antoni

Filipines i l’illa de Guam a l’arxipèlag de les

Ferragut Munar de Sencelles; soldats: Miquel

illes Marianes.

Ferragut Bibiloni de Sencelles; Antoni Cirer

Desembre -12-. Procedents de l’exèrcit

Capó de Sencelles.

de Cuba arribaren els soldats... Antoni Vallés

_Sabíeu que... ...Sa meva sogra està que trina, cada dia ha de treure es poal i sa fregona per fregar els pixats dels cans que la gent va passejant i això sí els duen darrera per no veure a on fan les seves feines, no fos cosa que algú surti al carrer i els oferesqui la fregona perquè facin net les feines dels seus animals. Això ja és es colmo, com diria aquell. ...El batle en un sopar de companyinina va dir que a partir del mes de setembre se començaria a posar multes als cotxes mal aparcats. Acabam el mes de setembre i encara continuen hevent-hi cotxes aparacats al carrega / descarrega, en doble fila per sa plaça, damut les ratlles grogues dels cantons, etc.... En fin un desgavell i nigú hi posa remei. Serà que això no és massa populista i resta vots de cara a la galeria. ...Els carrers continuen estan bruts de cada dia més. I resulta que la brigada grena quasi cada dia, idò digau-me que hi posen dins ses bosses? Per cert per devers ca nostra no s’acosten, i l’ltra dia de pagès vaig haver d’agafar l’espàtula per desferrar la rata morta que hi havia davant el portal de ca meva. Quina vergonya!!!.

Xisco Cardona sa_sella |

27

_Imatges d’ahir

Avui en aquesta secció hi tornen sortir unes quantes imatges de l’antiga empresa fabricant de batedores OSCA. Són imatges

que mostren la teringa de màquines ja fabricades i en fila disposades per pujar a les embarcacions que els durien a la Península.

Són imatges de la dècada dels 40-50 quan aquesta empresa sencellera exportava aquesta maquinària. Podem observar l’esplanada de l’actual Parc de la Mar de Ciutat, el Moll Vell, la Seu, etc.

Fotos procedents de l’audiovisual que realitzà na Raquel López per a l’acte d’homenatge que l’ajuntament o r g a n i t z à 28

| sa_sella

_Sa Campana Notícies fresques Opinions de mu mare i sa sogre.

Quina pena!, quina pena! Ara ja no tenim una presidenta des consell guapa,curra i ben vestida. Ara tenim... bé, tothom sap se ”desgràcia” que mos ha tocat. Tenim “lletjor, ravenets, ineptes, vagues, etc. etc”. Ah! “I xeram madament”

sermó. I de qualsevol lloc del món, les persones catòliques, el podrien veure des de l’església, plaça, local, o el que sia. I tots els doblers que s’han gastat el que han fet turisme, el Gover central, la comunitat de Madrid, s’ajuntament, també de Madrid, tot, tot i tot, és a dir, que nigú se quedàs comissió, es doblers s’enviasin a Somàlia, que hores d’ara se moren de fam. Què no vos pareix que és una bona idea?

A la fi! Ha surtit a llum sa dona del Juanrá. Però, no vos pareix que sa seva sortida ha estat ben igual que ses surtides, ja fa anys, a rotlo que Per cert. Qui va pagar es viatge a feina sa dona de Cascos, quan hi Madrid per veure el papa de na Salohavia eleccions i, desprès cada qual meta, na Cirereta i tota sa “púrria” a ca seva? que les va a darrera?

Perquè sa “quefa” de s’oposició de Sencelles, no va obrir boca, quan varen elegir batle?

Tant com l’hi agrada “aparentar i fer demagògia” Barramot@gmail.com

és

l’adreça

de correu electrònic per si voleu suggerir notícies fresques o deixar comentaris sobre les que han sortit.

En Barramot

Volem demanar al senyor batle de Sencelles, si podria aconseguir que del dia 15 de juny fins el 15 de setembre, sa recollida de rebuig se fes dues vegades per setmana. Ja que hi ha moltes pells de domàtiga, cloveVarem quedar, totes dues, boca lles de meló, de síndria, etc. i tot això badada, quan varem saber que es fa molt de brou i pudor dins es corral. viatge del Papa a Espanya mos Ho podrà arreglar senyor batle? costarà a ne’s pagandos, 50 siiii, 50 millons d’euros. Quina animalada!

Senyor Batle de Sencelles. No Si se veu benísim per televisió. podieu fer qualque cosa per aturar es desastre de cotxos mal aparcats?

Per això hem pensat, que sa tro- És una vertadera vergonya! Sa gent bada de joves, o el que sia, se fes de només té enteniment quan s’ha de la següent manera: posar mà a sa butxaca. Perquè no El Papa Benedicte XVI a les se- posau multes a balquena i així aniran ves cambres del Vaticà, i la RAI o la alerta? cadena que volgués ell, retransmitís per tot el món el seu missatge i el seu Ara ses festes de la Mare de Déu sa_sella |

29

d’agost. Quina monada, quina delícia, quin de tot. Tot va estar molt bé, però lo que més mos va agradar, va ser: sa passejada cultural amb en Jordi escolà; es concert dels Ministril, es Sol post 2011, sa Revetlla; es Caparrots; s’Homenatge als xeremiers “Llargos”,; s’ofici solemne en honor de la Mare de Déu d’agost. La resta, molt bé pels joves, per noltros, ja que no anam a ballar ni a corre, ja mos era igual. Però bé!

I ara, ses meves barramotades.

I jo no sabia això! A ses illes Balears, hi ha 194.680 “lladres uns”, presumptes altres, però tots estan baix suspita. Alerta, molta d’alerta.

serà convenient no votar es seu partit a ses eleccions del 20-N? Ja que segurament, serà molt pitjor, millos de vegades pitjor. No ho trobau?

tre anys no mos coneixerà ningú.

Pobrets de noltros, des 2011 a ne’s 2015, sa crisis serà quatre millons de vegades més grossa que ara! Quina pena, quina pena!

“Senyors/nyores” des gover/ consell, manco fotos, manco reunions, manco passejades, i més feina. Heu passat més de tres mesos sense fer-ne ni brot. Vagos, més que vagos. Si tot està tan malament, perquè fos presentareu a ses eleccions?

Un guarda forestal, quefe de sa televisió IB3. No tenen remei.

Ses autonomies de València, Múrcia, Galicia, Madrid, etc. i s’ajuntamente de Madrid, son ses que deuen més doblers, ses que estan pitjor. I son totes peperes.

També tenen sa cupa els altres?

I lo més futut! A Sencelles 636. Mentiders més que mentiders!

Hi ha gent “que no pensa en so cap, pensa amb lo que empleam, els alSabeu sa derrera? Idò es Baútres, per seure”! Això sí: Ses dues za va anar a Madrid per assumpdarreres eleccions, el 2007 i el 2011, tes des pepe amb un vol privat, ha baixat en vots. Serà per sa cap de que costà una burrada i pagallista que no agrada? rem tots nosaltres. És clar, a “Mallorca només tenim un vol de El “senyor” Baúza, abans de ses sortida cada mes, i es probret den votacions de maig. Va dir: Yo bajaré Baúza no poria esperar” I aquest las listas del paro, todo será mérito “tipo” és el que diu que ella salvarà mia”. I de llavors ensà, hi ha més ses illes? parats que mai. Aiiii, quines rialles!

Hi això només és el començament, Quin desastre, quin desastre! esperau un poc.

Quins “pendons berbeneros” tenin a nes gover balear i a nes consell En vista de lo que han fet, es a dir, de Mallorca! Els que no serveixen que no han fet rés de rés a ses Co- per res ara volen mandar. Pobre munitats autònomes que guanyaren Mallorca! Pobres illes Balears! a ses eleccions des mes de maig. No Pobretes!, pobretes!. D’aquí qua30

| sa_sella

Exclusiva mundial! Ja se sap qui te sa culpa des gran clotot que va surtir a ses avenides de Ciutat. Idò sa Maribel Cabrerita, va pegar un bot enmig de s’avinguda. I clar, ja que és una dona de “talla grossísima, es trispol no ho va resistir, i va surtir un clotarro de: dos metros d’amplari i tres metros de fondari. Quin desastre! A n’aqueixa dona no la podem deixar a lloure. I menos mal que es seus servell és petit i pesa poc.

Austeritat, austeritat! Això és lo que deien el pepes. Si, austeritat pels altres. Ells, s’han pujat es sou! Això te un nom, i no és gens guapo.

Quiiiin susto que en vaig pegar s’altre dia quan vaig obrir un diari.

Quin “morraco” quin “morraco”. Ni tan sols xera be. I això tenim com a presidenta a Mallorca?. He de suposar que es diari se va equivocar i sa foto era de sa “jaia Miquela” A què sí?

En Maquiavelo va dir: Donar la culpa els altres és la tàctica dels mals governants. Això es lo que fa tota sa peperia, xerren, xerren, tornen a xerrar, se fan fotos, més fotos i més fotos, però feina rés, de rés, de rés i

de rés, ni ho faran, ara ni mai!

Llaaaaadres, llaaaadreeeees!

Molta llengo per dir que ells son honrats, mai han robat, sempre han pagat es seus trajes!

Aaaaaiiii quines rialles més grosses. Hi ara s’han declarat culpables de robar, jaaaaa, jaaaa.

Lladres, lladregots, lladregassos,

vera això?

volen reduir despeses? Així volen regenerar sa vida política? Així volen Lo que tendrien que fer el “sen- demostrar que son bons governats? yor” Baúsa, “senyora” Salom, alies la Estam bens arreglats! No tenen ni “exà palante” “senyor” Isern de pura tendran mai remei! cepa, seria bo que no cobrassiu sa nòmina, ni tampoc dietes, ni “comiPer cert. Perquè no cercau els dosions”, així aprimarieu es deute de sa blers, que deis que no hi ha, enterrats Comunitat. Ara que hi pens, vosaltres dins capses de Cola-Cao que varen entrareu no per fer feina, sinó per....? enterrar es des vostro partit?

“Yo siempre pago mis trajes”.

Si es vostro partit que va goverJa, ja i ja. Ara ha firmat que no nar des de l’any 2004-2207, no ves els va pagar. I encara vol anar arrasat es calaix de sa comunitat, ara d’honrat. Vergonya! tendrieu doblers a balquena. Tampoc deutes.

Per cert. En Rajoy diu que amb ell a ne’s poder “Eppanya” aniria L’únic que ha fet i farà és destruir, bé. Si, si. Si no va saber gestionar destruir i destruir. Han llevat TV Maes desastre des Prestige, i va dir llorca, els dinamitzadors culturals, es que lo que surtia des barco enfon- departament de cultura catalana, els sat eren “hilitos de plastilina” Com premis culturals de Mallorca en catapensa dur endavant es carro de là, etc. etc. Lo que passa és que és tothom si tan sols no sap contestar un “ressentit (es seu llinatge és maquan li fan preguntes es perio- llorquí, però ell és un “bord”). També distes? Fa anys que diu “mañana pot ser que lo que passa és que té un me pongo a trabajar” Però aquest complexa d’inferioritat que és massa, demà mai arriba! Vago! i li surt es “remalazo”..

Si no tenen doblers, con diu s’estufat de pura cepa de s’ajuntament de Palma, perquè ara se gasten 200.000 € per destruir un “carril bici” que va fer sa senyora Calvo, molt bona i molt encertada. Perquè? Perquè? Que se posi a fer feina i deixi de surtir a fotos i més fotos. Que no en fa ni brot! Bè, per fer feina primer de tot n’han de saber, i què no és ben

Ja ha arribat sa repartidora de càrrecs i entre es de Sencelles hem de dir que ses de per davers es pla de Son Sales han quedat ben col·locadetes...: n’Helena Rubí és sa nova secretària de comunicació d’en Bauzà i na Margalida Rubí és sa nova gerent de Semilla... i ara no creis que tot això servirà per Comunicar-mos bé que sa Llavor des camp de golf serà si o sí?

Jo ho diven, lo primer és lo primer... i que és primer que tenir sa famili ben col·locadeta? Mumareta ja m’ho deia: ande yo caliente... i ets altres que me votin. No, al final sempre és igual... es mateixos de sempre.

S’unic col·lectiu que tendrà doblers a balquena seran els bombers.

Ah, i per cert... n’Antonieta de can Aquets no tendran crisis. Jaaaaa, Raspeta és diputada. Enhorabona i jaaaa, jaaa! a veure si tenir bo mos serveix per colque cosa a part de sortir molt pes Per cert, un tal Rotger que va ser diaris i anar ben mudats per amunt i batlle d’Inca, que presumeix d’honrat, per avall. ha contractat un xofer, “amiguet seu”.

Això ja sabem que és una pràctica Reflexió: Els mals governants, molt estesa entre ells, però hi ha 30 per dissimular la seva mala gestió, xofers aturats cobrant cada mes del sempre donen la culpa de tot als gogovern,! Millor dit, de nosaltres. Així vernats anteriors a ells (Maquiavel). sa_sella |

31

_Imatges d’ahir En aquest nou espai pretenem donar a conèixer algunes de les diferents feines d’hort o de jardineria que es poden dur a terme segons l’època de l’any i que esperam siguin d’ajuda. La majoria van relacionades amb la fase de la lluna amb la qual ens trobam; per això explicarem un poc les diferents etapes de la lluna i perquè poden afectar a les nostres plantes.

De tothom és conegut que la Lluna té quatre fases: Lluna Nova, Quart Creixent, Lluna Plena i Quart Minvant i tarda 29 dies, 12 hores i 44 minuts per dur a terme tot el cicle: De Lluna Nova a Quart creixent: El cicle comença amb la Lluna Nova, quan la Lluna es troba entre la Terra i el Sol i, per tant, no veim la Lluna o sols veim un cercle. És durant aquesta posició de Lluna Nova quan es produeixen els eclipses totals de sol però perquè es donin, entre altres motius, l’òrbita de la Lluna, és a dir, el camí que segueix per donar una volta al voltant de la Terra ha de ser paral·lel al que segueix la Terra per donar una volta al Sol, com si tallàs l’òrbita de la Terra. Òbviament, això no passa sempre ja que aquesta òrbita llunar pot estar més amunt o més avall que la de la Terra i no tenim cada mes un eclipsi de sol.

Durant aquest període en el subsòl es produeixen, entre altres coses, grans moviments d’aigua fet que afavoreix les llavors de germinació ràpida com el blat de les índies o l’arròs, les quals, a més de germinar ràpidament, ho fan de manera homogènea. A més, el creixement

32

| sa_sella

de les plantes es reparteix entre fulles i arrel, de tal manera que no hi ha un creixemnt desigual.

De Quart Creixent a Lluna Plena: Seguint amb les fases de la Lluna, amb el seu desplaçament, la Lluna va mostrant-se poc a poc i tenim la Lluna Creixent fins a arribar a veure-se totalment, moment en en qual tenim el Ple. Durant el creixent, la vitalitat de les plantes és major, ja que creixen perquè va augmentant la llum llunar. Quan més s’acosta al Ple, més força tenen per lluitar contra paràsits o malalties, aporten més vitalitat a qui les menja, les flors aguanten més dins els gerros,... En aquesta fase hi ha poc creixement de les arrels però molt de les fulles.

Fins aquí hem tengut la Lluna Nova (fase de Lluna Nova més Lluna Creixent), durant la qual, a més, podem: * Guardar llenya de qualsevol tipus d’arbre que no perdi la fulla (arbres perennen). * Fer empelts d’arbres que no perdin la fulla. * Sembrar llavors de cereals d’anys anteriors.

Lluna Plena a Quart Minvant: A partir del Ple, la Lluna comença a minvar fins a arribar un altre cop a Lluna Nova. Hi ha un creixement ràpid i vigorós de les arrels i un creixement lent de les fulles. Això provoca que el sistema radicular sugui vigorós i ben format cosa que farà que la planta pugui obtenir nutrients i aigua suficient per a un bon creixement.

Durant la lluna vella, les plantes tenen manco vitalitat però els colors, olors i sabors són més perceptibles així com

les propietats medicinals o dietètiques són més fortes.

Quart Minvant a Lluna Nova: Hi ha un lent creixement tant de fulles com d’arrels i es considera un període de repòs per les plantes. Això es aprofitat per realitzar les tasques agrícoles durant aquest temps per evitar danys a les plantes Aquestes dues fases (Ple i Minvant) corresponen a la Lluna Vella durant la qual també podem: * Guardar llenya de qulasevol tipus d’arbre que perdi la fulla (fulla caduca). * Empeltar arbres que perdin la fulla.

Com a curiositat, dir que Pasqua sempre cau el primer diumenge després del Ple de pimavera.

La lluna segueix un camí o òrbita que és el·líptica. Això fa que a vegades estigui més a prop de la terra (perigeu) i altres cops més allunyada (apogeu). Com més ens acostem al perigeu, més forts seran els efectes de la lluna sobre els plantes.

Aquesta òrbita el·líptica que segueix la lluna no és sempre paral·lela a l’eix de la Terra (recordau que si ho és tenim els eclipsis) sinó que va, perquè ens entenguem, de biaix. Això fa que la lluna tengui un moviment ascendent i un de baixada que afecta als líquids interns de la planta (saba).

La lluna puja quan va cap a l’apogeu i baixa quan ho fa cap el perigeu.

Durant el camí ascendent hi ha més saba, per tant més activitat per damunt el sòl a la part aèria de les plantes. És el moment idoni per recollir

fruits sucosos, fer empelts,... però també és preferible no tallar els arbres si un els vols per guardar (fer barreres, garrots,...) o recol·lectar plantes per a secar a causa de que la saba està activa i no deixaria secar bé.

Per contra, quan la lluna fa un moviment descendent l’activitat vegetativa de les plantes és a les arrels. És durant aquest moment que s’han de recollir arrels o parts aèries que es vulguin assecar ràpidament, llaurar i treballar la terra, escampar fems, transplantar i fer plantacions, sobretot d’arbres, ja que el seu arrelament serà millor. També és bon moment per talar, podar i tallar llenya.

Una fruita collida en lluna ascendent serà més gustosa i rica en energia mentres que la lluna descendent ens afavorirà la maduració i, per tant, permet que certes propietats es conservin més temps.

Per les fruites que volem que ens durin molt de temps després de la recol·lecció (albercocs, cireres,...) serà preferible fer aquesta collita en Lluna Creixent i Descendent. Per a la recol·lecció de les plantes d’arrel s’obtenen bons resultats de conservació en Lluna Minvant i Descendent a excepció dels alls o cebes que prefereixen la Lluna Creixent.

Veurem, de manera resumida i esquemàtica, algunes de les tasques que podem fer durant els mesos que queden per tancar l’any. Tot i que al costat de les llunes surt el dia en el qual estarà en fase plena, nova, creixent o minvant, les tasques que es relacionen fan referència no en aquest dia en concret, sinó entre lluna i lluna.

Octubre LLUNA VELLA: Dia 12 / Lluna Plena: Sembra i plantació de lletugues.

Sembra de faves. Sembrar-les pel

Pilar.

hivernacle.

Trasplant de cols.

Empelt de mudes d’ametller.

Dia 20 / Quart Minvant:

LLUNA VELLA:

Seguim amb la sembra i plantació de lletugues i també trasplantant cols.

Dia 10 - 18 / Lluna plena i quart minvant:

LLUNA NOVA: Dia 26 / Lluna Nova:

Sembra i plantació de lletuga i porros.

Es fa l’estaquillat del roser. Pot allargar-se fins al desembre.

Multiplicació per esqueix del Tamarell. És necessari donar-li calor.

Dia 4 / Quart Creixent: Empelt d’estella de vinya.

Empelt de muda de nisprer.

Seguim amb l’estaquillat del roser i la multiplicació del tamarell.

Novembre LLUNA NOVA: Dia 25 / Lluna Nova: Plantació de bulbs de tulipa.

Plantació de trepadores.

Esqueix d’heura. Estaquillat del roser.

Dia 2 / Quart Creixent: Sembra de tomàtiga dins hivernacle.

Seguim amb les mateixes tasques que en lluna nova.

LLUNA VELLA: Dia 10 - 18 / Lluna Plena i quart minvant: Sembra i plantació de lletuga.

Plantació d’estaques de figuera quan cauen les fulles.

Plantació de cítrics.

Desenterrar i guardar els bulbs d’aquelles plantes que no resisteixen el fred. Plantació de patata.

Desembre LLUNA NOVA: Durant tota aquesta lluna es poden plantar arbusts ornamentals Dia 2 / Quart Creixent:

Poda de l’ametller i aclarir un poc la figuera.

Adobar l’olivera.

Durant aquest darrer mes de l’any hi ha els pronòstics populars per preveure quin temps farà l’any següent i segons el municipi, s’agafen uns dies o uns altres. Així, a Manacor s’agafen els 12 dies anteriors a Nadal i els 12 següents per prediure el temps durant l’hivern. A altres llocs les observacions es basen en l’observacxió dels astres; comencen dia 13 de desembre (Santa Llúcia) i acaben el dissabte de Nadal. Aquest dia es descansa perquè segons la creença popular els astres estan tapats, i es torna a començar a la segona festa de Nadal fins el dissabte dels Reis. En total són 24 dies d’observació dia i nit.

Alguns pobles només utilitzan els primers 12 dies d’aquest calendari perquè la creença diu que representen els 12 mesos de l’any.

Una altra curiositat d’alguns llocs és que la nit de Cap d’any es talla una ceba en dotze trossos que representen cada un dels 12 mesos, s’hi posa una mica de sal a sobre i es deixen a l’intempèrie. Al matí es van a veure i s’observa com es tan els bocins. Si estan secs, el mes serà eixut i si estan humits, serà plujós.

Bibliografia: *Calendari Mallorquí de 2011.

Sa Plaça

Sembra i plantació de tomàtiga dins

sa_sella |

33

_Zona Vip

34

| sa_sella

Solucions a Les aparences enganen: Foto 1: semblen pepes anorèctiques, però són pinces de depilar.

són llums decoratius.

Foto 5: semblen Lacasitos, però són collars de plàstic per a nines.

Foto 2: sembla un poema surrealista,

Foto 6: semblen ous de gallina per men-

però és una mostra d’una empresa artesanal

jar i degustar, però són ous de fang per mirar

que es dedica a la fabricació, la restauració i

i no tocar.

reparació d’embarcacions tradicionals.

Foto 3: sembla un bocí de canonada de fang, però és pa dolç.

Foto 4: semblen ormetjos de pesca, però

Foto 7: semblen espectadors davant una gàbia de parc zoològic, però són pares amb una paciència infinita.

Foto 9: sembla una cosa que no serveix

per a res, i efectivament és una cosa que no serveix per a res.

Foto 8: sembla un buratatxo, però és un penjaroll postmodern.

Foto 10: sembla una diabètica accelerada, però és un intent d’atreure gent cap a l’escoleta.

Foto 11: sembla una peça de ceràmica d’en Miquel Barceló, i és una pica. Es veu clarament que és una pica.

sa_sella |

35