sa_sella
Centre Cultural de Sencelles Associació de Premsa Forana de Mallorca núm. 125 especial maig 2011 - 3 €
Editorial: a mode d e p r e s e n t a c i ó
En el darrer número de la revista Sa Sella, corresponent als mesos gener-març, ja avançàrem en aquest mateix editorial, que el nostre equip de redacció treballava de valent per poder treure un nou monogràfic d’algun tema relacionat amb Sencelles. Ara, en ocasió de la Fira, i com ja és costum en els darrers anys presentam aquesta revista especial. El tema elegit ja sabeu que és el de la patrona de Sencelles, Santa Àgueda que celebram dia 5 de febrer. Tot i que pot semblar un poc estrany presentar un treball d’investigació sobre aquest tema quasi a les portes de l’estiu, pensam que el fet de la seva història i tradició, mai ha estat massa tengut en compte i que quan es tracta de contribuir en cultura, mai és mal moment. En aquest treball hi han participat investigadors d’àmbit local prou coneguts per tots, i també d’altres que projecten la seva tasca a un nivell més general i que gaudeixen de reconeixement a nivell de les Illes. Tots ells no han tengut cap inconvenient a posar a la nostra disposició les conclusions de les seves recerques perquè tots en puguem gaudir i puguem aprendre més sobre el tema de la patrona de Sencelles. Per tots ells serveixin aquestes paraules per agrair-los aquesta feina i el desinterès en compartirla. També cal tenir present les altres persones i institucions que ens han aportat material documental, fotogràfic o qualsevol altra informació, que fa possible que aquesta revista conformi un excepcional arxiu d’història i cultura sencellera. El Centre Cultural de Sencelles és pot sentir ben orgullós d’haver estat una de les entitats que més ha treballat durant els seus 37 anys d’història, a mantenir encès el caliu d’aquesta festa. Dins la dècada dels anys setanta els seus membres foren els qui varen recuperar la festa de Santa Àgueda que aleshores es trobava quasi en vies de desaparició. I en la mateixa època posaren en escena durant alguns anys la Comèdia de Santa Àgueda. Aquest auto sacramental tan carregat d’història que es tractarà en aquest treball i que encara resta obert a la investigació, fou representat per darrera vegada fa quasi devuit anys. No seria gens desventurat pensar a posar-lo de bell nou en escena, tal vegada per la diada de l’any que ve, i així ho podrem donar a conèixer a les presents generacions. I amb aquest treball conjunt de varis autors ha arribat el moment de publicar per primera vegada un treball d’investigació sobre tot el que pot tenir i té que veure amb la patrona de Sencelles, la màrtir Santa Àgueda.
2
| sa_sella
especial_santa_àgueda
Revista Sa Sella
sasella@hotmail.com C/ Església, 3 07140 Sencelles (Mallorca) Els articles d’aquesta revista expressen únicament l’opinió dels propis autors. Redacció: Joana Ferragut i Fiol Joan Florit i Horrach Jordi Llabrés i Sans Guillem Mut i Llabrés Maria Vich i Cirer Col·laboradors: Gabriel Carrió i Vives Francesc Carreras i Catxot Mn. Santiago Cortès i Forteza, pvre. Jerònia Florit i Zuazaga Miquel A. Grau i Jerez Anna Maria Janer i Marquès Manuel Jesús López Felgueras Maria Antònia Llabrés i Llabrés Jaume Llabrés i Mulet Pau Mateu i Vives Isabel Maria Perelló i Becerra Mn. Joan Pons i Payeras, pvre. Cristina Puig i Argente Antoni Vallés i Perelló Dipòsit legal: PM-400-89 Hi col·laboren:
Fotografies: Jorge Argüello Josep Bergas i Llabrés Pep Lluís Bernat i Fiol Joan Bover i Serra Francesc carrerras i Catxot Gabriel Carrió i Vives Jerònia Florit i Zuàzaga Miquel Grau i Jerez Imatges Estudi Sebastià Jordi Llabrés i Sans Rosa Llabrés i Sans Manuel Jesús López i Felgueras Manuel Martínez i Tórtola Pau Mateu i Vives Marc Pellicer i Benejam Sebastià Riutort Taberner Tomàs Vibot Agraïments: Arxiu Diocesà de Mallorca Arxiu del Regne de Mallorca Toni Bennassar i Ferrer Bartomeu Bestard, Cronista de la Ciutat de Palma Biblioteca Lluis Alemany de Palma Biblioteca Pública de Mallorca Catalina Cirer i Adrover Joan Cirer i Campaner Comunitat de Franciscanes Filles de la Misericòrdia de Pina Comunitat de Franciscans de la T.O.R. de Llucmajor Comunitat de la Congregació de Sant
Felip Neri de Palma Comunitat de Teatins de Felanitx Maria de Gràcia Juan i Monserrat Jaume Llabrés i Miralles Margalida Llabrés i Ramis Rosa Llabrés i Sans Pedro Morell i Molinas i família Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona Museu Nacional de Catalunya Mn. Joan Parets i Serra, Pvre. Parròquia de Sant Antoni Abat de Sa Pobla Parròquia de Sant Cosme i Sant Damià de Pina Parròquia de Sant Joan Baptista de Muro Parròquia de Sant Miquel de Felanitx Parròquia de Sant Pere de Sencelles Marc Pellicer i Benejam Francina Roig i Pons Guillem Salas i Caldentey P. Marc Vallori i Rotger, C.O. Xesca Verd i Oliver Coordinació: Jordi Llabrés i Sans Edita: Centre Cultural de Sencelles des de 1983. Portada: Miracle de Santa Àgueda, original de Joan Guerra i Oliver 2011
Parròquia de Sant Pere de Sencelles
Fundació Mossèn Bartomeu Oliver
especial_santa_àgueda
sa_sella |
3
Àgueda de Catània, un exemple de fortalesa i entrega
Tot i l’oblit al que estam
altres, amb les seves promeses ni amena-
destinats la gran majoria de
ces, tengueren la capacitat de reconduir els
mortals, la memòria de Santa
sentiments de Santa Àgueda. Així, passats
Àgueda, de la ben anomenada
els trenta dies, aquella dona de mala vida es
“Heroïna de Sicília”, perdura i
va donar per vençuda i va tornar a enviar la
no mor, perviu i no decau. El
donzella davant la presència del procònsol
seu nom no s’ha perdut amb el
Quincià.
temps, ni el pas dels segles ha pogut amb la potència del seu testimoni.
Aquest en veure’s humiliat per una al·lota, va ordenar que fos torturada amb el màxim rigor fins que morís turmentada.
Àgueda va néixer l’any 230
Aquell cos que no havia pogut aconseguir,
a Catània de Sicília, de família
ara el volia veure sofrint i fins i tot destrossat.
noble i ben situada. Fou edu-
Li foren desconjuntats els ossos, esquinça-
cada en la religió cristiana i de
des les seves carns amb garfis i ungles
ben jove va consagrar la seva virginitat al Sen-
d’acer, cremaren el seu cos amb planxes de
yor. Fou servidora de la comunitat cristiana exis-
metall encès i li arrabassaren els pits. Aquell
tent a Catània, vivint entregada a l’observança
vespre fou empresonada i en aquella situació
dels misteris divins. Assabentat el procònsol de Sicília, anomenat Quincià, de
va ser visitada per l’apòstol Sant Pere, que es feia acompanyar d’un àngel, que li va curar les ferides.
la bellesa i excel·lents qualitats
Quatre dies després, el 5 de febrer del
d’Àgueda, va voler convertir-la
251, fou llançada a un braser de caliu encès.
amb la seva esposa, prenent
Aplicat tot aquell turment, ja en absoluta
com a pretext la imperant per-
agonia, fou traslladada, novament a la presó,
secució contra els cristians, pro-
on va entregar plàcidament la seva ànima al
mulgada per l’emperador Desi.
Creador, al seu Espòs amat.
Per aconseguir que aban-
Al punt, els cristians es van apoderar
donàs la fe, amb la intenció
del seu cos, el van ungir amb perfums i
que tacàs la seva virginitat i
ungüents. Els de Catània varen intuir des
convèncer-la que acceptàs les
del primer moment la grandesa i valor de la
propostes de Quincià, aquest
seva paisana màrtir i varen col·locar aquelles
la va recloure durant un mes a
santes despulles dins un sarcòfag de pedra
casa d’Afrodísia, una matrona
del cementeri cristià, a la part coneguda per
pervertida, que exercia la pros-
“area martirum”, com ho testifica una inscrip-
titució sagrada juntament amb
ció del segle III que ens parla d’una nina, de
les seves nou filles. Ni una ni les
nom Júlia, enterrada prop de la porta del lloc
Manuel Jesús López Felgueras 4
| sa_sella
especial_santa_àgueda
dels màrtirs. Les actes del Martiri ens parlen que quan anaven a donar sepultura al cos d’Àgueda, va presentar-se en aquell lloc un seguici de cent àngels. Un d’ells va col·locar devora el
la guàrdia bizantina, anomenats Gislibert i Goselm. Foren traslladades a la nova catedral, construïda sota el mandat del Comte Ruggero l’any 1094 i que les custodia fins al dia d’avui.
seu cap una taula que contenia la següent
Actualment les relíquies de Santa Àgue-
inscripció: “Mentem Sanctan, Spontaneam,
da es conserven a nou reliquiaris. El primer
honorem deo et patriae liberationem”. I a
i més important és un en forma de bust, que
l’instant tots van desaparèixer i mai més els
conserva el crani, els ossos de la caixa torà-
tornaren a veure. Fou aquell un elogi del Cel
cica i altres parts del seu cos, com ara les
que volia enaltir la figura heroica de la Màrtir,
vísceres. Fou fabricat per l’orfebre Giovanni
que des de llavors va convertir-se en allibe-
di Bartolo l’any 1376.
radora de la seva pàtria, en els difícils moments que ha passat la mil·lenària Catània.
Altres dos reliquiaris conserven les mans i braços, altres dos custodien els fè-
Fou tan gran la fama de santedat de
murs i altres dos els peus i les cames. Tots
la nostra santa des del primer instant de la
foren realitzats pel mateix orfebre i el mateix
seva preciosa mort, que pocs anys després
any. El 1628 es va comanar la fàbrica d’un
el bisbe de Catània, Sant Everi (cap al 270),
nou ostensori per custodiar un dels pits
va manar que es construís una capella en
de Santa Àgueda i finalment, l’any 1915,
el lloc del sepulcre d’Àgueda, que ell mateix
un altre per guardar el miraculós Vel, distintiu
va consagrar sota l’advocació de Ntra. Sra.
de verge consagrada que portava la nostra
de Betlem.
Santa en vida i que en
Posteriorment i un cop acabades les persecucions contra els cristians amb l’Edicte de Milà, el sepulcre, amb el seu cos que no
múltiples ocasions ha detingut els rius de foc del volcà Etna.
mostrava cap senya de corrupció, fou solem-
Els cristians de
nement traslladat i col·locat a un temple, fet
tots els temps sempre
aixecar per custodiar tan preuat tresor i que
hem estat necessitats
avui es conegut amb el nom de Sant’Agata la
de signes concrets per
Vetere. Aquí hi descansarà fins al 1040, any
expressar la nostra fe.
en que, Giorgio Maniace, comandant a Sicília
Un aspecte fonamental
de l’exèrcit imperial bizantí va manar que el
de la religiositat popular
cos de la Màrtir fos traslladat, juntament amb
és la veneració de les
el de Santa Llúcia de Siracusa, a Constanti-
relíquies de Jesucrist,
noble com a regal a l’Emperador.
de la Mare de Déu i dels
En aquella capital bizantina hi va romandre vuitanta-sis anys. El 17 d’agost de 1126, les relíquies tornaren a Catània, gràcies a l’astúcia i valentia de dos soldats de
especial_santa_àgueda
propis sants. L’origen d’aquesta pràctica devota el trobam en els temps més antics de
sa_sella |
5
l’Església, entorn dels màrtirs i durant el
hi varen succeir, a vegades, al seu entorn
període de les persecucions, com el cas Un clar exemple el trobam en el màrtir Sant que hem vist de Santa Àgueda. És a dir, Sebastià; la proclamació d’aquest sant com es remunta a l’època del culte celebrat a
a patró de la Ciutat de Mallorca, tengué la
les catacumbes. A partir de l’Edat Mitjana seva culminació amb l’arribada a la Seu d’un es varen convertir en un vertader motor de braç d’aquest sant, procedent de l’illa de Romoviments de pelegrinatge; recordem si no des l’any 1523 i l’instantani cessament d’una a Espanya el cas del sepulcre de Santiago epidèmia que ales hores assolava tota l’illa. I de Compostel·la a Galícia. Fossin vertade- també el cas de Santa Pràxedis, patrona del res o falses han fonamentat tot temps una Regne de Mallorca a partirm que Don Pere de les més fermes creences i són expressió IV d’Aragó fes lliurament del seu cos sencer, del favor diví que els sants gaudiren en l’any 1570, a la capella palatina de Santa vida. Les seves restes corporals i objectes Anna del Palau Reial de l’Almudaina. d’ús quotidià tenen per a qualsevol fidel una “virtus” de caràcter taumatúrgic incontestable. A més la importància que gaudia la possessió de relíquies, va desfermar una vertadera febre en la qual hi prengueren part ben activa factors polítics i econòmics importants.
Els orígens de la devoció del poble de Sencelles a la seva patrona Santa Àgueda de Catània, almenys que sapiguem fins ara, no té cap relació amb les seves relíquies; la tradició es basa en altres esdeveniments. Però sí que les seves relíquies prenen un relleu importantíssim durant la seva festa.
Molts dels patronats vigents a tota la cris- Un dels actes principals i emotius és el tiandat tenen els seus orígens en la veneració
moment en que tot el poble, encapçalat per
de relíquies sagrades i dels fets miraculosos que l’autoritat civil, en el moment de l’Ofertori de l’Ofici Major de la festa, venera la imatge del segle XVIII que custodia una relíquia d’aquesta Santa. Segons ens informa Jordi Llabrés de moment no s’ha trobat a cap arxiu civil ni eclesiàstic el document que ens confirmi la data en què va arribar a Sencelles ni llur document d’Autèntica, però el poble es manté en la creença certa que és vertadera.
6
| sa_sella
especial_santa_àgueda
Santa Àgueda a Sencelles: sentiment, història i tradició Els orígens Des de fa molts segles, els sencellers i sencelleres hem mantengut amb fermesa la creença que Santa Àgueda V. i M. exerceix la seva protecció damunt aquesta Vila nostra com a Patrona celestial, per una promesa que feren els nostres majors al Totpoderós un any de sequera feresta i, per conseqüent, de calamitat general. Aquesta tradició es manté gràcies al sentiment col·lectiu, la història documentada i la tradició popular. Durant el procés de recerca de documentació per enllestir la nostra aportació en aquesta publicació monogràfica hem topat amb un paper manuscrit que relata la ploguda miraculosa del dia de Santa Àgueda, tal vegada redactat per Sebastià Molinas i Amengual, el qual fou nomenat obrer de la Patrona dia 20 de gener de 1887 per l’Ecònom de Sencelles D. Bartomeu Verd i Serra: “Per tradició se sab que esent ja á últims des mes de Gené de cert añy, no havia plogut gens, en termes de no haver pogut sembrà; en vista de tot lo cual, es moradors de aquest poble tots trists y consterntats per tante desgracie, feren esvot de eleji per Patró de aquesta infortunada vila, al Sant del dia en que el Cel tenguent compasió de ells derramás aigos abundans y profitoses sobre sos camps; y escoltant Deu nostro Señyó aquesta plegaria die 5 de febre des mateix añy, plogué abundantment, se sembrà y tengueren una bona anyada, y com el die 5 de dit mes, l’iglesia conmemora á Santa Agueda en se seva preciosa mort, aqueste verge y màrtir de Jesucrist vá esé elejida Patrona
Jordi Llabrés i Sans especial_santa_àgueda
de Sansellas...” Tota aquesta tradició es recordada en el
cant dels goigs actuals i també en uns d’antics que fins ara ens eren totalment desconeguts: Quan per secada feresta S’esllanguia aquí el conror, Davallà pluja i saó Des del cel en vostra festa. Agraïm aquella anyada Dia cinc, tots els febrers: Protegiu els sencellers, Oh Santa Àgueda estimada. (Lletra de Mn. Pere Joan Llabrés i Martorell, any 1992) Ab tan grans merits molt rica, Qual serà vostro podér Per quant haurem de menestér, El Cel mateix lo publica: En vostra festa molt bona, Fonc l’aygua tan desitjada; Siau la nostra Advocada, De Sensellas gran Patrona. (Lletra anònima, segle XVIII) Aquests darrers goigs segueixen amb una altra estrofa que manifesta el nomenament de Santa Àgueda com a Patrona de Sencelles: Per esto vos elegí Patrona la nostra Vila, Y en vos tot bé recopila La devoció, que hay aquí: Nostra esperanza se abóna En que sereu sempre honrada; Com a la nostra Advocada, De Sensellas gran Patrona. Malgrat l’aparent pobresa material de molts dels goigs mallorquins, avui dia són considerats d’un incalculable valor espiri-
sa_sella |
7
tual i si voleu històric,
avantpassats l’han modificada i enriquida
car són uns vertaders
segons els cànons artístics de cada època.
reflexos de les angú-
Des d’allí Santa Àgueda ha vessat damunt
nies i esperances dels
totes les generacions de sencellers les seves
nostres avantpassats.
gràcies i benemèrita protecció.
Aquestes dues estrofes dels goigs antics de Santa Àgueda resumeixen a la perfecció la tradició per la qual la Santa Siciliana és la Patrona de Sencelles.
mal. Més tard els sencellers obtingueren el privilegi d’obtenir una relíquia autèntica de la nostra Màrtir, i tots ja sabem la importància que tenia per a la gent de llavors posseir i venerar relíquies de sants. La noblesa més prominent de Sencelles, que durant segles
llavors eren ben di-
tengué cura de protegir i enriquir la festa, trià
ferents de les d’ara;
la seva capella i als peus del seu altar s’hi
massa ho sabien els
feu construir son túmul funerari, com fou el
pobres pagesos i con-
cas de la família Morey.
ballaven de sol a sol el nostre camp i que amb prou esforç i suor aixecaren magnífic i esvelt el nostre temple parroquial, que tot depenia de les clemències o inclemències que venien del Cel. Aquell any llunyà que desconeixem, Déu volgué endolcir la penúria dels sencellers, que ja passaven fam, amb aquella copiosa ploguda que hem de creure que es feia del tot necessària. Aquella benedicció traspuava bons auguris per aquells que vivien i convivien al nostre poble, sota la volta del firmament. I els sencellers que sempre s’han honorat amb una pietat exquisida i agraïda del tot, declararen aquell jorn de principis de febrer com a diada de festa colenda i solemníssima, i poc després li aixecaren capella amb altar per entronitzar-la i oferir el Sant Sacrifici. La trobam documentada per primera vegada l’any 1482 (1) i els nostres
| sa_sella
sició freqüent d’aquest nom a la pila baptis-
Les necessitats de
radors, aquells que tre-
8
Tot sumat, també repercutí en una impo-
La família de Morey, devots i protectors de la Patrona de Sencelles Els membres d’aquesta família (2), que fundaren casa a Sencelles en el segle XV i que en el seu temps va arribar a ser la més notable d’aquí, si morien a Ciutat eren enterrats a la Capella del Corpus Christi de la Catedral de Mallorca, on encara s’hi conserva la tomba, i si morien a la nostra Vila, al túmul familiar de la capella de la Patrona, on a partir de 1556 hi trobam ja les armes d’aquesta casa. No podem obviar la relació que durant centúries han tingut els d’aquest llinatge i encara tenen amb la festa de Santa Àgueda; recordem que el primogènit ostenta, també avui, el càrrec de ser un dels obrers majors de la Patrona i altre temps duien la doma de la festa... no en va es deia que la de “Santa Àgueda era festa de senyoriu”. L’any 1608 un tal Ramon Morey i Garcia, fill de Joanot Morey i Vivot, i casat amb Dona Elionor Desmàs i de Torres va fundar una obra pia per perpetuar el sermó de la festa.
especial_santa_àgueda
Fou un dels membres d’aquesta nissaga
Major del dia, la represen-
que moriren a Sencelles i foren enterrats
tació de l’Auto sacramental,
a la Capella de Santa Àgueda.
“misteri” o “comèdia” de
El fet que la família de Morey tengués sepultura a la capella de Santa Àgueda era, sens dubte, una demostració pública dels seus sentiments envers la nostra Patrona. Recentment ens han parlat de la importància que tenia dins la societat i el pensament medieval el fet de disposar d’un vas sepulcral dins una església o en els seus voltants. “Tot es connecta amb la noció del Purgatori. Durant tota l’Edat Mitjana, en el món occidental, els moviments religiosos estaven basats en l’amor a Déu i la por a l’Infern”. Amb el temps el Purgatori es va definir “com un lloc de penitència i purificació de les ànimes abans d’anar al cel i s’assegurà que les ànimes retingudes allà escurçaven el seu temps de purificació mitjançant misses i altres oficis religiosos celebrats a favor seu... per tant, quan més a la vora o l’interior de l’església estàs la sepultura, tantes més facilitats d’accedir als sufragis” (3). Es consolida la devoció a Santa Àgueda
Santa Àgueda, la Processó de la Relíquia, la capta dels obrers, “les taules”, la pujada de la bandera al campanar, el repartiment de la llavor i sembra de les alfabegueres, les enramades a les cases on hi vivia qualque Àgueda, etc. demostraven l’únic origen religiós i la magnificència d’aquesta festa. D’aquest mateix segle és la construcció del retaule de bona factura que vesteix la seva capella i el trono de la bellíssima imatge que la presideix. Aquesta demostra el gran do que posà Déu en la persona que la va esculpir; estic segur que les seves mans foren guiades per una força especial, superada per tota força humana, que la seva ment veia en aquell tronc originari de fusta una fi-
La Santa siciliana tengué fundada a
gura celestial i que amb l’ajuda
la nostra Parròquia una obreria, l’única
dels àngels, separant estella
finalitat de la qual era garantir el seu
darrera estella, va descobrir
culte, promoure la dignitat de la capella
tan sagrada efígie. Alguns han
i assegurar la solemnitat litúrgica i del
atribuït aquella obra de bon
ritual de les seves festes. A partir del se-
mestratge a l’escultor senceller
gle XVIII, emmarcat dins els corrents de
Josep Antoni Llabrés i Mudoy,
les complexes consuetes del barroc, es
però a hores d’ara encara
començaren a cantar els primitius goigs
ens manca que comparegui
i s’imprimiren les primeres estampes; la
per dins de qualque llibre dels
novena, les Completes de la Vigília, l’Ofici
nostres arxius la nota que ens confirmi l’autoria. Sí, sabem
especial_santa_àgueda
sa_sella |
9
que en aquella època i molt abans,
de Déu de Lluc, diuen així:
la capella s’endiumenjava durant
Cubertes són las parets
les festes amb “deu caygudes de
de vostra iglésia santa
tafetà vermell” (4) (teixit de seda,
dels miracles que haveu fets
molt compacte i del que n’hi podia
per la fe que us tenim tanta
haver de diferents classes, senzill, entredoble, llis, vellutat, arrissat, tallat, gira-sol, llustrat, picat i fusat).
i d’altres en honor de la Mare de Déu de Sant Salvador de Felanitx:
I, hi penjava una de les tres llànties de plata que a les hores hi havia a la
Los vostros miracles grans
nostra Parròquia (5), on s’hi cremava
publican vostras parets,
l’oli que aportava la devoció dels
ab vots, prendas, retaulets,
nostres majors al bací de “Sancta
presentalles, peus i mans” (6).
Agata”. Aquesta Capella de la nostra Patrona és talment una copeta d’or fi però per damunt de tot el valor artístic que pugui tenir, també té un valor afegit, el valor pel qual fou construït, per celebrar-hi la fe en aptitud d’agraïment envers Santa Àgueda. Com a nota curiosa cal dir que aquesta llàntia d’argent es va fondre l’any 1821 per poder fabricar monedes de 30 sous i duros amb l’efígie de Ferran VII.
pana major de la nostra Parròquia al bell i robust campanar, li posaren per nom Àgueda i des de fa més de dos segles compleix la seva funció de “Laudo Deum verum, plebem voco, congrego clerum, defunctos ploro, nimbum fugo, festa decoro” (“Alab al Déu únic i vertader, reunesc el poble, convoc els clergues, plor pels difunts, faig fugir el mal temps i alegr les festes”). No en va les
ex-vots oferts pels devots agraïts per una cura-
campanes són una de les coses més poèti-
ció o ajuda que atribuïen a Santa Àgueda. Avui
ques que té l’Església Catòlica i que es fa
ens ha arribat fins al nostrea dies una interes-
present en el dia a dia de la societat, segons
sant col·lecció de joies precioses que llueix la
puntualitza el Pare Vilariño, S.J. a la seva
imatge el dia de la festa i algunes figures de
obra “Puntos de Catecismo”. Tot això fa la
plata retallada de diverses formes, tals com
campana i amb la seva poderosa veu sembla
senyorets i senyoretes vestits a l’antiga, ani-
majestuosa personificació de la paraula divi-
mals, algunes parts del cos humà i sobretot pits
na i la de l’Església, i també la de l’home, de
abans malalts o gangrenats i ara alleujats per la
qui triomfa i de qui resta afligit, sense que hi
curació. Aquesta mena de figures s’han de datar
hagi efecte humà que ella no anunciï, anticipi
en els segles XVIII i XIX i podem dir que són
o representi.
cambres amb malalts, accidentats, etc. i que es trobaven a les escales d’accés als cambrils dels santuaris marians de Mallorca. Alguns “goigs mallorquins, com uns que es canten a la Mare
| sa_sella
sats pujaren amb esforç l’any 1715 la cam-
Altre temps s’hi exposaven innombrables
els successors dels retaulons amb escenes de
10
No cal oblidar que els nostres avantpas-
Sencelles elegeix Santa Àgueda com a patrona principal El colofó apoteòsic de tota aquella embranzida fou la declaració del patronatge oficial de Santa Àgueda sobre aquesta Vila.
especial_santa_àgueda
El Papa Urbà VIII l’any 1642 va reduir de
Marc i Sant Cristòfol. A Sencelles no va ocórrer
46 a 34 les festes colendes que celebrava
res semblant. Dia 14 de gener de 1646 es varen
l’Església Universal, i l’any següent va pro-
reunir els Jurats de la Vila per elegir oficialment
mulgar un altre decret pel qual disposava
un patró, i no dubtaren ni un sol moment que
que cada lloc i cada vila havia de triar un sol
el títol havia de recaure damunt Santa Àgueda.
sant patró, la festa del qual havia de guardar-
La devoció que aquí sempre se li ha professat
se com a de precepte:
arribava, amb aquest fet, al seu clímax, a la
“La Sanctedat del Romano Pontífice Urbano, Papa octau, ab son breu apostòlich que, de ordre del Ilm. I Rvdm. Señyor Bisbe se ha publicat als 29 de juny prop passats,
màxima culminació. Per sort fa uns anys vaig trobar a l’arxiu municipal de Sencelles l’acta que oficialitza el patronatge, vet aquí perquè en pugueu gaudir:
ha manat llevar algunas festas que per la Christiandat se guardavan per precepte, concedint facultat a cada Regne i provincia de elegir un Patró del Regne o de la Provincia, la festa del qual se guarde com a festa de precepte...” (7) La gent va acceptar de bon grat aquella nova llei i la veu popular va arreglar fins i tot cançons que recordaven aquest edicte: Un breu de Sa Santedat Fonch decret i llei solemne Que cada pobble i reine Un sant tengués advocat; etc. (8) Ens trobam en el moment en què la Puríssima Concepció és proclamada Patrona de Mallorca. Aquell fet duit a terme enmig de fastuoses celebracions és la culminació de tot un “procés històric immaculista que beu el seu fervor, a voltes apassionat i polèmic, en les fonts de la nostra Església restaurada” i que de tots els mallorquins, Ramon Llull ha estat el seu puntal defensor.
“Sta. Agata. Die als 14 janer 1646. Convocats y ajuntants en lo lloch acostumat de la pnt. Vila de Sanselles, per afecta de tractar las cosas universals de dita vila aso es lo honorable Barthomeu Amengual balle Rl. lo present añy en Sanselles y los honorables Nadal Ferregut y Rafel Capo jurats juntament ab los honorables Masia Sastre Jaume Ferragut jova Andreu Quetgles, Barthomeu Farragut Jordi Mi. Amengual Anthoni Vallespir mi. Vert y Pere Aloy conselles a los quals fonch proposat per lo honorable Nadal Ferragut Jordi jurat en nom seu y per part dels ... Molt Honorable y savi Consell lo
Els municipis de Mallorca durant els anys
perque asi los havem ajuntats es que ja saban
següents varen anar executant el decret, a
com se Santadad estos anys passats lleva las
voltes no sense superar alguns entrebancs.
festas que en son breu costa y ja saban tots
Per exemple a Petra es varen discutir
que en esta vila fejan festa colent de la gloriosa
l’elecció entre Sant Sebastià i Santa Praxe-
Sta. Agada y conforme dit breu cada vila pot
dis, i a Sineu va succeir el mateix entre Sant
allegir un sant y axi vejan vostres merits si son
especial_santa_àgueda
sa_sella |
11
de parer de allegir a la gloriosa Sta. Agada per festa colent en esta vila sobre la qual proposisio discorregueren los vots y fonch conclús y determinat tots concordants y un discrepant que fassa festa de la gloriosa Sta. Agata en esta vila y dequi al davant sia colent com los diumenges y que per confirmatio de asso se acuda a lo Sr. Bisbe per aque confirma dita deslliberacio de dit consell”.
de veure en aquesta mateixa revista. El Papa Joan XXIII, li va donar, amb encert, el títol d’“Agata Splendidísima”, Manuel Jesús López Felgueras ha escrit que pobles i sobirans, prínceps i prelats, reis i papes, al llarg de més de 1750 anys li han demostrat son afecte i admiració, li han tributat els més laudatoris i merescuts homenatges. Davant els seus altars s’hi han postrat reis i s’han
Com veiem, tot el que es refereix a Santa
despullat les seves testes de les corones, de
Àgueda traspua antigor, que no vol dir passat de
les seves mitres els bisbes i purpurats, dels
moda, si no consolidació total en el temps i en la
seus títols els nobles, de llur supèrbia i poder
història del poble. La de Santa Àgueda és una
els poderosos.
història que, com diria el poeta, està embalsamada amb el perfum de l’autèntica tradició. Any darrera any es demostra que la promesa que feren els nostres majors es manté en peu; amb molt d’encert Macià Llabrés Ramis, recentment desaparegut, escrigué: “esta promesa ha venido cumpliéndose a través de los tiempos con las consabidas variaciones de brillantez en los actos cívicos dedicados a la Gloriosa Virgen de Catania; pero no en lo fundamental, lo religioso, que fué, ha sido y será su eje principal” (9).
Tant de bo que les generacions actuals i les que han de venir conservin en el seu cor la mateixa gratitud que professaren durant tants de segles els nostres majors, que no escatimin esforços de cap casta per servar la solemnial festa amb tota la seva vella i bella tradició. Que visquem sempre animats pel testimoni de la seva palma, símbol i confirmació de llur fe segellada amb la sang i marcada per les nafres de son martiri, durant tot el temps que el món sia món, o sia, fins a
Conclusió
la consumació dels segles.
És Santa Águeda la primera de les qua-
NOTES: 1-
tre principals verges i màrtirs de l’Església d’Occident, venerada des del mateix instant
2-
seus infants i advocada pels qui sofreixen mal
Per les notes referents en aquesta família veure: de Montaner, P., “La pobreza estamental en el brazo noble mallorquín: el ejemplo de los Morey”, estudi publicat a la Memòria de l’Acadèmia Mallorquina d’Estudis Genealògics, núm. 5. Palma, 1993.
3-
de pit. En el nostre país és una de les santes
Barceló Adrover, Pep, Sepultures a l’antic Convent de Sant Domingo de Palma. Palma, 2010.
4-
“Libro de Inventarios y Ordinaciones de Visitas [Pastorales] de la Iglesia Parroquial de Sensellas”, Arxiu Parroquial de Sencelles.
5-
Ibid.
6-
Llompart Moragues, Gabriel, C.R., La Mallorca Tradicional de los Exvotos. Palma, 1988.
7-
Moragues Llompart, P. Gabriel, La devoció mariana de Mallorca a la història de la pietat i a la iconografia, al catàleg de l’exposició Nostra Dona Santa Maria dins l’art mallorquí. Palma, 1988.
8-
Ibid.
9-
Veure programa de la festa de Santa Àgueda a Sencelles de l’any 1976. Fons Llabrés-Sans.
de la seva mort i universalment és la patrona de les dones cristianes, de les que alleten els
més celebrades i el seu culte, antiquíssim en grau superlatiu. Seria impossible localitzar tots els pobles on es venera; són incomptables les parròquies, capelles i ermites que la tenen per titular, o fins i tot localitzar els llocs on es venera una imatge o relíquia seva. I aquest fet també es dóna a l’illa de Mallorca com tendrem ocasió
12
| sa_sella
Veure inventari de 1482 publicat per J. Ramis de Ayreflor y Sureda a “Documentos Curiosos del Archivo Municipal de Sancellas”, Butlletí de la Societat Arqueològica Luliana núm. 11, 12, 13 i 14. 1905-1913.
especial_santa_àgueda
Teatre hagiogràfic a Sencelles: la comèdia de Santa Àgueda La Comèdia de s[an]ta Àgada, ver[ge] y
És un text del s. XVIII i està enquadernat en
m[àrtir], de la qual tractarà aquest article, és una
rústica en paper marró, amb un total de 21
obra de teatre hagiogràfic del segle XVIII, que
folis. Tot el manuscrit està escrit d’una sola
es conserva actualment a la Biblioteca Pública
mà. L’obra està dividida en tres parts o en
de Mallorca. L’interès d’aquesta obra recau, fonamentalment, en la mescla d’elements de procedència diversa. És a dir, a més dels punts en comú que mantenen totes les obres de teatre que relaten vides de sants, hi ha una sèrie de pinzellades, sensuals i humorístiques, que la fan una comèdia particular. No és l’única conservada en el seu gènere ni tampoc l’única referent a la santa en qüestió. Trobam el seu antecedent més immediat a la Consueta del Misteri de la gloriosa sancta Àgatha, una obra catalana del segle XVI. I un altre, que és, pràcticament una còpia del manuscrit de la Biblioteca Pública de Mallorca, és la Comèdia de santa Àgueda. Patrona de Sansellas, de propietat privada. De l’anàlisi i la comparació d’aquestes tres obres en podem extreure coses interessants que s’intentaran exposar en aquest text. A més a més, no hem d’oblidar que santa Àgueda és la patrona del poble de Sencelles i aquest poble té l’orgull d’haver representat aquesta comèdia el dia de la seva patrona fins a la dècada dels setanta i, esporàdicament, en anys més acostats.
tres jornades, tal com apareix al text. L’argument de les obres de teatre hagiogràfic sol seguir aquesta estructura: en primer lloc, hi ha la conversió al cristianisme de la persona que després esdevindrà sant o santa; després hi ha la tasca d’apostolat fent cristians el major nombre de gent, tot començant pels més propers fins a límits insospitats (com, per exemple, el cas de Ramon Llull); com a càstig pel rebuig de les lleis paganes i els seus déus ve el turment i martiri del sant o de la santa; i l’exaltació final, amb l’entrada al Regne dels Cels, sol ser la cloenda de l’obra. Aquestes quatre passes també les trobam a la nostra Comèdia, exceptuant la primera. No hi ha conversió, perquè Àgueda va néixer en una família cristiana de Catània (a l’illa italiana de Sicília). La tasca d’apostolat sí que hi apareix, ja que Àgueda transmet la seva creença en la fe cristiana, per exemple, als seus criats i a tota persona que intenti convèncer-la del contrari. La tercera passa, el càstig infligit pel president Quinciano pel rebuig als déus pagans, és un turment esgarrifós, ja que ordena que li siguin tallats els pits i que sigui empresonada sense cap tipus de guariment. Àgueda es manté ferma i el president, encès de ràbia, ordena que sigui arrossegada pel foc i pel caliu fins a cremar-
El manuscrit de la Comèdia de S[an]ta Àga-
la. Finalment, un terratrèmol ensorra el palau
da, ver[ge] y m[àrtir] resta guardat a la Bibiloteca
i el poble es rebel·la contra el president, per-
Maria Antònia Llabrés i Llabrés Pública de Mallorca, o també coneguda com a què creu que la desgràcia és causada pels Biblioteca de can Sales amb el codi ms 1114.
especial_santa_àgueda
sa_sella |
13
turments que ha fet patir a la santa.
vida, els àngels donaren al seu cos.
Quant als personatges, el personatge
El sant o la santa són el vertader leit motiv
humà principal és, sens dubte, santa Àgue-
de l’obra i tot gira entorn d’ells. Aquest perso-
da. Aquest personatge respon al prototipus
natge representa la sublimació del bé i del món
d’heroi o heroïna que solien protagonitzar
espiritual contra el poder del mal i els plaers
aquest tipus de teatre.
terrenals.
Segons la Legenda aurea de Jaume de
Tot i això, el personatge del sant o de la
Voràgine, principal font de l’obra, el nom
santa és un personatge pla, no varia la seva
d’Àgueda té diversos significats. Vegem-ne
actitud durant tota la representació. Ho veiem
uns quants:
clarament amb Àgueda, que tot i les tempta-
-Alguns diuen que aquest nom prové d’agios (sant) i de theos (Déu) i significa etimològicament santa de Déu. Ens diu Voràgine que tres coses caracteritzen la santedat d’una persona: la puresa del cor, la presència en ella de l’Esperit Sant i l’abundància de les bones obres. Totes aquestes característiques es feren presents en Àgueda. -Altres teories sobre el significat del nom d’Àgueda és que prové de a (sense), de geos (terra) i de theos (Déu), és a dir, deessa sense terra, o el que és el mateix, sense apetències terrenals. Els intents de l’adúltera Afrodísia per temptar Àgueda amb els plaer de la carn no donaren el seu fruit. -D’altres pensen que prové de aga (eloqüent) i de thau (consumació) i vol dir persona de consumada eloqüència. Les hàbils respostes que aquesta santa va donar als seus turmentadors mostren que va ser una persona que posseïa aquesta habilitat. -També es creu que el seu nom prové de agath (servicialitat) i de thaas (superior), i equival a esclavitud excelsa. -Finalment, la paraula Àgueda resultant de aga (solemne) i de thau (cosumació), significa solemne final i vendria a constituir com una mena de proclamació anticipada de l’honrosa sepultura que, quan va finir la seva
14
| sa_sella
cions de plaer, de riquesa i de poder que li van oferint, es manté ferma en la seva fe cristiana i, fins i tot, està disposada a patir els turments per tal de mantenir inalterable la seva fe. Amb això podem constatar que estam davant un personatge íntegre, d’una sola peça, que aconsegueix superar els moments de feblesa, tot sovint amb l’ajuda d’alguns personatges sobrenaturals: Sant Pere acompanyat d’un àngel, que la visiten a la presó, sota l’aparença d’un ancià i d’un nin. A la primera jornada ens trobam amb la primera part de la vida de la santa, és a dir, quan demostra obertament la seva fe cristiana i també duu a terme la tasca d’apostolat. La primera vegada que sentim parlar d’Àgueda, però, és en boca de Silvino (un cavaller), que informa Quinciano (el president) de la seva existència. La seva primera aparició no serà fins més tard. Àgueda, amb les seves primeres paraules ja ens demostra el seu profund cristianisme, a nosaltres i també als personatges que l’escolten. “Àgueda. Señor, piedat, clemència valguem en este traball vostra presè[n]cia que en esta pena fort tal peresa, sols és per vostra for-
especial_santa_àgueda
talesa
arriba el guariment de manera merescuda.
vullau, espòs de ma vida, que esta pena en vós estiga unida no fas cas del traball, ni de la pena ni de la vida, ni de esta cadena. Sols fas cas de què no·us amen lo que vòstron sant nom infamen el cor oferesc en sacrifici. y entreg mon cos en el suplici perquè de esta manera los persuadesca la fe verdadera.” (3v, 42-4r, 3). Ben aviat demostra el seu rebuig pel president i per tot allò que ell representa. Reconeix la supremacia del cel contra el món material, de riqueses i plaers que li ofereix Quinciano. Un tret que aquest personatge manté durant tota l’obra és la seva valentia. Ho demostra, per exemple, en els enfrontaments verbals que de manera freqüent sol tenir. D’altra banda, queda ben explícita la vocació de màrtir d’Àgueda, per exemple, quan desitja patir per tal d’arribar amb més seguretat a gaudir de la vida celestial. Aquest aspecte queda ben demostrat a la tercera jornada, que comença amb l’aparició dels dos ministres tot ensangonats, senyal que ja han duit a terme el turment imposat per Quinciano. Mentrestant, Àgueda és a la presó i ens apareix amb una aparença bastant llastimosa: (Treuen S[anta] Àg[ue]da ensangrentada, cadena al coll, las mans lligades darrera ab 2 min[istres] y Marco.). Però tot i haver patit tan de sofriment, encara té forces per atacar Quinciano i seguir defensant el cristianisme.
Com era d’esperar, al final de l’obra Àgueda mor. Abans, però, fa oració tot recordant els suplicis passats i l’esperança de la nova vida que li espera, i que espera a tots els cristians de bé. Encara falta, però, l’exaltació final de la santa. Ara, tothom veu la seva bondat i la seva valentia, en gran part, atemorits pel càstig del terratrèmol que sembla directament enviat del cel com a càstig per la mort de la jove. El personatge antagonista per excel·lència d’aquest tipus de teatre és l’emperador, el pretor, el governador o, com ocorre en el nostre cas, el president. Quinciano (Quintilià) s’erigeix com a màxim entrebanc en la vida plàcida d’Àgueda. La Comèdia comença, precisament, amb un parlament de Quinciano i ja des del primer moment podem veure el tarannà autoritari i cruel del president en relació amb els cristians, amb les persecucions i empresonaments que mana siguin executats. La cosa es complica per a Quinciano quan se li presenta Àgueda. En ella no hi veu només una al·lota jove i bella, sinó que té en compte altres motius quan es proposa conquerir-la. Per una banda, veu en ella la possibilitat d’ascendir socialment, perquè, com queda ben remarcat al text, la jove és d’estirp noble i, per tant, rica. I per altra banda, si aconsegueix eliminar d’aquesta noble tot indici de cristianisme serà ben vist per l’emperador, cosa que el president té molt en compte. Però la jove noble no és tan bona de fer tòrcer com suposava Quinciano, i aquest arriba fins a les amenaces per arribar a paganitzar Àgueda. L’anticristianisme
El comportament d’Àgueda davant la
del president no s’atura i empresona tota
presència de sant Pere i de l’àngel no deixa de
persona que hi tengui res a veure. La cria-
ser curiós. En un primer moment no cedeix a la
da d’Àgueda, Mustaca, també cau, en part
voluntat de l’apòstol de ser curada, però al final
especial_santa_àgueda
sa_sella |
15
gràcies als en-
gràcia. De totes maneres, es deixa entreveu-
senyaments de
re el final tràgic que l’espera.
la santa. La desespe-
pot negar la importància del personatge
ració de Quin-
d›Afrodísia. És important per diversos mo-
ciano, davant el
tius. En primer lloc, perquè és una innovació
rebuig de la jove
introduir un personatge tan distant del món
de convertir-se
cristià com aquest. Efectivament, no és molt
en la seva esposa és tan gran que decideix
general que hi hagi una alcavota a les obres
demanar ajuda a Afrodísia, la alcavota del po-
de teatre hagiogràfic. Ella dóna un toc profà
ble, seguint les indicacions d’un conseller seu.
a la Comèdia. La seva funció la coneixem
En els diàlegs amb la dona, podem veure una
a la primera jornada i és, bàsicament, una:
sensualitat per part del president que fins ara no
aconseguir que Àgueda cedeixi als plaers te-
havia aparegut.
rrenals. Com tots sabem, no ho aconsegueix.
Àgueda no deixa d’exasperar Quinciano, també en relació amb les seves aspiracions econòmiques. El president queda completament decebut, un altre cop, quan comprova que la jove noble vivia en l’absoluta pobresa material. Les males notícies, però no s’acaben aquí. D’ara en endavant apareixerà un Quinciano encara més venjatiu, irascible i carregat de violència. Una mostra d’aquest caràcter és la condemna a mort i el turment que decideix per a Àgueda, davant el rebuig de la jove, una vegada més, de ser la seva esposa i adorar els déus pagans. La irascibilitat i la violència del president es mantenen en un nivell elevat durant tota la tercera jornada. La seva crueltat aflora i no es fa enrere davant res. Ni tan sols l›enfrontament amb el poble el fa recapacitar. Al final de l›obra és assenyalat com a màxim culpable de les desgràcies que han succeït a Catània. Tot per voler convèncer Àgueda mitjançant el turment. Realment, però, no sabem quin és el final de Quinciano. És a dir, a la font més immediata de la Comèdia, la Legenda Aurea sí que tenim notícia de la mort accidentada del president tirà, però el nostre text acaba amb el terratrèmol i amb els planys dels ciutadans per aquesta des-
16
| sa_sella
Tot i tenir un paper més bé breu no es
És un dels altres personatges que està a les ordres del president Quinciano i ella ho accepta de manera submisa, com gairebé tothom. És tanta la ràbia que l’alcavota té a Àgueda que ella mateixa s’ofereix per executar els turments a la jove cristiana. Possiblement, té aquesta actitud per dos motius: el primer, perquè gairebé ella mateixa és convençuda per les paraules de la santa i el segon, perquè ha vist rebaixat el seu prestigi com a alcavota. La Comèdia no és, precisament d’allò més espectacular en accions i aparicions sobrenaturals. No hi ha molt enginy de tramoia, tot i que hi apareixen dos personatges celestials, com no podia ser d’una altra manera. Aquests personatges són sant Pere i un àngel. La seva entrada en escena, com acabam de dir, no és espectacular i es produeix ja a la tercera jornada:(Surt S[an]t Pere y un Àngel ab una canastra.) Sant Pere decideix guarir Àgueda, perquè no pateixi més. Tot d’una té l’oposició de l’àngel, que li recorda per què són allà, però l’Apòstol el convenç. Com ens recorda Ramon Díaz, el personatge de l’àngel, gene-
especial_santa_àgueda
ralment, pot desenvolupar tres rols. El primer
comèdia hagiogràfica barroca, que
és la funció anunciadora, d’intermediari entre
amplifica l’obra medieval afegint-hi
Déu i el sant o la santa; la funció reveladora,
la divisió en tres jornades i, a vega-
on explica els dogmes cristians; i la funció
des, una lloa inicial. Aquesta divisió
protectora, on guareix el sant del martiri i
en tres jornades és una clara in-
li infon forces. El nostre àngel exerceix la
fluència de la literatura espanyola,
tercera funció o, millor dit, acompanya sant
sobretot del teatre de Lope de Vega
Pere que duu a terme aquesta funció.
i de Calderón de la Barca, d’obres
Els personatges tal vegada més populars
del segle XVII.
són els dos graciosos de la Comèdia, o millor
Pel que fa a la lloa inicial, a la
dit, el graciós i la graciosa. Aquests perso-
Comèdia no n’hem trobada cap.
natges, Tamborino i Mustaca, són els criats
Segurament perquè aquestes lloes
de Falcònio (un cavaller) i Àgueda, respec-
van anar desapareixent, perquè no
tivament. Protagonitzen escenes lúdiques,
feien res més que avorrir el públic
amb un llenguatge àgil i, fins i tot, grotesc.
assistent.
També ens ofereixen encalçaments per damunt l’escenari i escenes paral·leles a les dels senyors, amb un certa càrrega burlesca. És inevitable que, en qualsevol aparició, aquests dos personatges no provoquin una rialla. Fins i tot és així en les situacions més tenses i en moments amb una forta càrrega dramàtica.
La versificació de les obres de teatre, més o menys populars, sol ser, en un principi, bastant irregular. L’explicació és senzilla: els manuscrits van de mà en mà i se’n fan còpies diverses, els actors s’aprenen els papers de memòria, a vegades, amb alguna aportació personal. Tot i això, podem dir que, a grans trets, la forma dels versos que apareixen
Pel fet de ser una obra que segueix uns
a la Comèdia de s[an]ta Àgada ver[ge] y m[àrtir]
models preestablerts i una mateixa forma
és bastant correcta. Hi predominen els versos de
de ser, l’estructura de la Comèdia de s[anta]
cinc, set i deu síl·labes.
Àgada, ver[ge] y m[àrtir] és molt bàsica. Tot i que cal diferenciar-la de la dels misteris medievals. Com ens diu Josep Romeu, els misteris medievals es caracteritzen per una major i més fastuosa espectacularitat i pels elements exteriors. Hi destaquen especialment el dinamisme, el realisme i la meravella. El moviment intern, afectiu o conceptual, queda ofegat per aquests altres aspectes, i és poc recercat. D’això ve que gairebé sempre hom segueixi un mateix procés, un ordre d’episodis i una gradació semblants. Quant a les parts de l’obra, trobam que la nostra Comèdia està dividia en tres jorna-
Pel que fa a la tècnica i al muntatge escenogràfic d’aquest tipus d’obra hi ha molt poca informació, i la Comèdia de s[anta] Àgada no n’és una excepció. Com Ramon Díaz ha fet notar, els nostres manuscrits pateixen una manca de didascàlies o acotacions (indicacions de l’autor per a les representacions), sobretot, de l’espai escènic. Aquest fet és una característica habitual del teatre fins al segle XX. Tal vegada, no hi ha necessitat d’incloure aquestes acotacions, perquè aquestes obres no són itinerants i se solen representar en els mateixos llocs, pels mateixos actors, director
des. Aquesta característica és típica de la
especial_santa_àgueda
sa_sella |
17
i per al mateix públic. Totes aquestes idees són aplicables a la Comèdia de s[anta] Àgada, com podem comprovar fàcilment fent una ullada al manuscrit. Les acotacions referides al muntatge escènic
que s’assegura que feren. En el capítol XXXIX es parla la vida i el martiri de santa Àgueda. D’aquí es pren la base de la nostra comèdia, on hi trobam episodis reproduïts exactament i episodis que en disten molt poc.
són molt poques. Aquestes estan suplides
Apareix al nostre
per allò que s’anomena “decorat verbal”, és
manuscrit la referèn-
a dir, la inclusió en el mateix text de l’obra
cia al poder absolut de
d’indicadors escènics.
Déu, capaç de transfor-
“Però, què sento? (Se fa gran renou dedins de terremoto y se’n va Marco corre[ns] ....) Marc[o]. Catània, señor, tota alborotada se’n ve correns aportar-vos mil desditxas y desgràcias. Pel que fa al lloc de representació, podem suposar que, igual que les obres medievals, es devien representar a dins l’església, a la plaça o algun lloc públic. En el cas de la nostra Comèdia el lloc més habitual era a la Plaça de la Vila.
mar en coses agradables tot el turment que fossin capaç de donarli. Després d’això la jove és duta a la presó i martiritzada amb el turment prou conegut de “ferir la jove a un dels seus pits i que després, per augmentar i fer més llarg el seu patiment li arrencassin lentament i a poc a poc”. Àgueda
Pel que fa al nombre d’espais ficcionals
suporta ferma aquest
podem dir que n’hi ha un total de cinc: la ciu-
turment i, una vegada a
tat de Catània (com a marc general), el palau
la presó, és curada per
de Quinciano, la presó, la casa d’Àgueda i
sant Pere i un àngel,
els jardins d’Afrodísia.
“un vellet provist de me-
No tots ells tenen la mateixa importància, ho confirma el fet que n’hi ha dos que són espais simplement decoratius i a la resta, no s’hi desenvolupa l’acció per igual. La font literària bàsica de la Comèdia de s[anta] Àgada, ver[ge] y m[àrtir] és, com sol ser habitual en les obres de teatre hagiogràfic, la Legenda aurea de Jaume de Voràgine. En aquesta obra immensa apareixen relatades les vides de gairebé tots els sants cristians venerats a l’Edat Mitjana,
dicaments precedit d’un nin que, amb una pila a les mans, feia llum en el camí”. L’episodi del guariment de la santa és gairebé calcat a la comèdia, amb els mateixos parlaments. D’aquí fins al final de l‘obra de teatre se segueix punt per punt la Legenda de Voràgine, fins al moment de la mort de la santa, l’any 253, i de l’esvalotament del poble provocat pel terratrèmol i que ha estat considerat un càstig diví.
amb passatges de la seva vida en directe,
Allò que no hi ha a la Comèdia de s[anta]
com puguin ser, per exemple, parlaments
Àgata és el final del capítol que apareix a la
18
| sa_sella
especial_santa_àgueda
narració de Voràgine. És a dir, l’enterrament
Pública de Mallorca. Tan sols hi trobam pe-
de la santa amb la presència de Jesucrist i
tites diferències, sobretot ortogràfiques, però
la col·locació d’una làpida funerària que deia
la resta és pràcticament idèntic. A més de
“Mentem sanctam, spontaneam, honorem Deo
les diferències gràfiques n’hem d’esmentar
et patriae liberationem” (“va tenir una ànima
d’altres que creiem que són més destacables
santa, es va consagrar al Senyor decididament,
i més interessants: en primer lloc, hi ha una
va oferir honor a Déu i va aconseguir el premi
divisió estructural un poc diferent, perquè,
de la vida eterna”). També manca el final del
a més de les tres jornades hi ha també la
cònsol Quintilià, qui mor en un accident amb
divisió en escenes, una altra característica
la seva carrossa, quan els dos cavalls que
que els diferencia és l’absència d’alguns ver-
l’estiraven es van desbocar i ell hi va caure en-
sos en una de les dues obres i també el fet
mig, i és enviat d’una coça, a un riu proper en el
que alguns versos siguin diferents. L’origen
qual desapareix.
d’aquest manuscrit, propietat de Maria Oli-
Com hem pogut comprovar, pràcticament se segueix la llegenda de Voràgine al peu de la lletra, fins i tot, s’hi copien fragments, però a la nostra comèdia, també es deixen entreveure altres fonts literàries. Per exemple, a la narració que acabam de comentar no apareixen en cap moment els dos criats graciosos que amenitzen l’obra teatral. Tamborino i Mustaca provenen, possiblement, de la tradició dels entremesos que durant els segles XVIII i XIX foren tan representats als Països Catalans, especialment a Mallorca. No podem deixar de banda, tampoc, la referència a La celestina, tot i que no s’esmenti de manera directa, com ocorre a la Consueta del Misteri de la gloriosa sancta Àgata, hi sentim la seva petjada. Sobretot en el personatge d’Afrodísia i en alguns parlaments, tant d’ella com de Quinciano, on s’exalten els plaers terrenals i la bellesa de les coses. També hi detectam la influència de la comèdia espanyola, de Lope de Vega i de Calderón de la Barca per la divisió en tres actes, per l’ús de les quartetes heptasil·làbiques de rima encadenada, etc. La Comèdia de Santa Àgueda. Patrona de Sansellas podem dir que és, bàsicament, la mateixa obra que la que hi ha a la Biblioteca
especial_santa_àgueda
ver Roig de Can Quaranta de Sencelles, és força interessant. Tal com explica l’estudiós Ramon Díaz, a finals del s. XIX es va donar per perdut el text primitiu del s. XVIII, que ha estat comentat més amunt. Així doncs, Gaspar Oliver, que va ser director de les representacions de l’obra al poble, va reunir els actors que sabien l’obra de memòria i els la va fer recitar mentre ell la copiava. Després, la va completar i la va revisar. Aquest és el manuscrit que ha servit per a les representacions fetes a Sencelles al llarg del s. XX.
Aquesta obra tradicionalment era
representada a la plaça de la vila, tot i que en anys posteriors es va representar a recintes tancats. Segons un testimoni de la representació: “Cal dir que els comediants anaven disfressats no com els temps des romans, sinó així com millor podíem. L’únic vestit era el de Tamborino, que és el mateix que hi ha ara”. Les representacions d’aquesta obra tradicional religiosa se solien celebrar a la plaça de la vila, com hem dit, i únicament prenien part en ella actors masculins, com era la norma. Fins i tot els personatges femenins estaven encarnats per homes. Segurament, devia ser un altre al·licient del públic per assistir-hi. Ho entendrem si ens imaginam
sa_sella |
19
sols per un moment el personatge de Mustaca definitiva, allò que més interessava quan i d’Afrodísia interpretats per homes, a més, co- s’acudia a aquests tipus d’actes era, a més neguts per tot el poble. El cadafal estava situat de ser alliçonats, divertir-se amb els graciodavant el cup de Can Maiol (Cas Felanitxer). Hem de remarcar que, temps enrere, aquesta activitat teatral era iniciativa privada. Eren les classes potentades de Sencelles qui pagaven les despeses del muntatge, perquè el poble en gaudís. Els senyors i cavallers eren qui corrien
sos, com Mustaca i Tamborino, que eren realment, els personatges més entretinguts i els que feien la comèdia famosa. No debades, els actors que els encarnaven encara són vivament recordats al poble. En definitiva, amb aquest article s’ha pre-
amb les despeses del ric vestuari i qui tenien tès exemplificar la possibilitat de mesclar en l’honor de guardar als seus casals, durant la
una mateixa obra elements sacres i elements
resta de l’any, els vestits que els comediants sensuals i profans. Les comèdies comentalluïen a la representació teatral el dia de santa des en són una mostra. Àgueda. Després d’haver comentat un poc les di-
Bibliografia: -Article extret del projecte de fi de carrera La vida de
ferents comèdies relacionades amb la vida i
santa Àgueda feta teatre de Maria Antònia Llabrés
martiri de santa Àgueda, podem concloure dient
Llabrés.
que totes tenen una base comuna, que és la
S’anomenen textos de:
Legenda aurea de Jaume de Voràgine. Els tres
-DÍAZ I VILLALONGA, Ramon. El teatre hagiogràfic a
manuscrits hi tenen molts de punts en comú, tot
Mallorca a l’entorn del segle XVIII (1702-1864). Tesi
i que tots ells se’n distancien una mica.
doctoral presentada a la U.I.B. Inèdita. 1992.
La dicotomia entre la llei pagana i la llei cristiana presideix aquestes comèdies. Aquest és l’eix que després va ornamentat de maneres diferents. Les dues peces que menys s’assemblen són la Comèdia de s[an]ta Àgada i la Consueta del Misteri , a causa de la seva pertinença a èpoques diferents. Recordem els diferents as-
-MASSIP, Jesús Francesc. Teatre religiós medieval als països catalans. Barcelona: Edicions 62. Publicacions de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. (Monografies de Teatre; 17). 1984. -Teatre hagiogràfic, vols. I i II. Barcelona: Barcino. (Els nostres clàssics; 80). Edició a cura de Josep Romeu. -VORAGINE, Santiago de la. La leyenda dorada,1. Madrid: Alianza Editorial. 1982
pectes escenogràfics i estructurals que hi ha entre l’obra medieval i la barroca. La Comèdia de s[an]ta Àgada i la Comèdia de santa Àgueda del poble de Sencelles són, pràcticament idèntiques, tot i que hi ha petites variacions, sobretot es va canviar un poc el text antic, per fer-lo més entenedor al públic. En
20
| sa_sella
especial_santa_àgueda
Girant l’ullada cap enrera...records de la comèdia de Santa Àgueda
Les fotografies que acompanyen aquest escrit corresponen a la representació de la Comèdia de Santa Àgueda de l’any 1974. Sota la direcció de Macià Llabrés de Can Renyina, gent coneguda per tots vosaltres amables lectors, escenificàrem a la plaça de la Vila el martiri de Santa Àgueda. Com de costum la representació fou a la Plaça, l’escenari estava col·locat a la façana lateral de cas Felanitxer, just davant els portellons que tanquen el cup de la casa i la portassa. Després de la comèdia tots els que vàrem actuar forem fotografiats al pati interior de l’escola de can Bril. La representació tengué lloc a la Plaça, al cor del poble. No hi ha concepte més mediterrani que el de plaça, lloc de convocatòria, punt receptiu de tots els esdeveniments populars. Una obra teatral on es junta la tradició i el costumisme a un lloc on batega el poble. Observau que tots els personatges estan representats per homes en total fidelitat a la tradició. L’any que va venir a davant, o el següent, els papers femenins ja foren interpretats per al·lotes de Sencelles. Al costat dels personatges històrics i religiosos hi trobam entranyables de sa Mostaca i en Tamborino que donen un caire costumista i rialler a una obra dramàtica. Record com només pujava tant sa Mostaca com en Tamborino, que per cert i no sé per quin misteri compareixia damunt el cadafal amb un rave ben gros que podeu veure en alguna de les fotografies, la gent ja esclafia a riure i al costat del caire solemne de la resta d’intèrprets, ells amb una prosa i uns moviments més bé anàrquics aconseguien que l’obra teatral fos molt entretenguda. Aquell any de 1974 fou el darrer que la tradició es va mantenir al peu de la lletra. Els dos anys següents la representació tengué lloc al teatre de can Garrover, a partir de l’any 75 el paper de Santa Àgueda ja fou interpretat per una dona i l’any següent també ja ho foren tots els papers femenins. En veure aquestes fotografies no puc sentir més que nostàlgia i el drama de no poder aturar, fixar el temps en un moment. Es inexorable el pas del temps, l’avui i l’ahir, gent que hem conegut i que avui ja no hi és, la festa que any rera any es repeteix però que mai serà igual. Sempre he pensat que per Santa Àgueda és quan el fred de l’hivern es manifesta en tota
Antoni Vallés i Perelló especial_santa_àgueda
la seva cruesa. I si hi ha un lloc fred al poble de Sencelles sens dubte aquest és a la Plaça. Aquell any no fou una excepció i el constipat que després va dur les preceptives vuit injec-
sa_sella |
21
cions en dóna fe. Jo a la representació vaig fer el paper de l’àngel que acompanya Sant Pere en la visita que aquest feu a Santa Àgueda dins la presó. Per a l’ocasió ma mare va arreglar el vestit de combregar de la filla de mestre Joan Rei, crec que era el de na Bel. Com què sempre hi ha un però, i com que deien que jo era massa petit no vaig poder anar al sopar que després de la comèdia es va fer al Foro de Mallorca a Binissalem. Sempre he estat un ferm defensor de la festa de Santa Àgueda i crec que s’hauria de recuperar l’esplendor perdut. Hi ha algun altre lloc en tot Mallorca que sigui festa el dia de Santa Àgueda? Hi ha comèdia més nostra que la Comèdia de Santa Àgueda? Hi ha personatges més propers que sa Mostaca o en Tamborino? És l’anhel apassionat de la tradició, és la festa viscuda amb joia i admiració i és l’orgull que es mostra a les fotografies, que no és més que la vivència de la festa que esperem que no sigui una tradició perduda per sempre.
22
| sa_sella
especial_santa_àgueda
El retaule i la capella de Santa Àgueda a l’església parroquial de Sant Pere de Sencelles El retaule de santa Àgueda està situat a la
edifici al mateix emplaçament del primitiu
quarta capella de l’epístola (a la part dreta del
temple parroquial.3 Dia 22 de juliol de 1691
portal principal).
fou col·locada la primera pedra de l’actual
Estilísticament, s’inscriu dins l’estil barroc. Això no obstant, no disposem de dades documentals que ens confirmin ni la cronologia exacta ni l’autoria. Segons G a s p a r Va l e r o i Martí, la traça
Al llibre Viaje a las villas de Mallorca, publicat l’any 1789, Jeroni de Berard afirmava que el retaule no era antic6, per la qual cosa podria tractar-se d’una obra del segle XVIII. L’escut de Sencelles que apareix a l’àtic fa suposar que el retaule fou pagat pels Jurats del municipi.
una obra realitza-
Àgueda és d’autoria desconeguda. No obs-
da per Rafel Blan-
tant això, segons Jordi Llabrés, no pot des-
quer Macip l’any
cartar-se que sigui obra de l’escultor sence-
1662 . No obstant
ller Antoni Josep Llabrés Mudoy (Sencelles,
això, Jordi Llabrés
1749 – Palma, 1826)7, qui també és autor
Sans afirma que
d’altres escultures situades a la mateixa pa-
el retaule de Blan-
rròquia, com ara la imatge de la Immaculada
quer al qual fa re-
Concepció del retaule de la Puríssima i la
ferència Valero és
de la Mare de Déu del Roser del retaule
una traça anterior
homònim8. De fet, si comparem els detalls
(1662 – 1691) 2 .
d’aquestes dues imatges marianes amb
Si la hipòtesi que
la imatge de santa Àgueda, observem un
sosté Valero fos
tractament similar dels rostres, de les mans
certa, suposaria
i dels plecs de la roba. Les imatges de sant
que l’actual retau-
Bartomeu i de sant Francesc foren fabrica-
le ja estaria ubicat
des a algun dels tallers d’imatgeria religiosa
segle XVII es determinà la construcció d’un nou
especial_santa_àgueda
va ser una de les primeres en ser bastides5.
Quant a les escultures, la talla de santa
a l’anterior temple parroquial, ja que a finals del
Jerònia Florit i Zuazaga
ple fins el 17054. La capella de santa Àgueda
actual podria ser
1
1
església, però les obres no començaren de
VALERO, G. Sencelles. Guia de passeig. Palma: Documenta Balear, 1999, p. 34. 2 LLABRÉS, J. “Santa Águeda también quiso plantar su trono en Sencelles (Mallorca)”. Boletín de la Hermandad de Santa Águeda, Excelsa Patrona de la Villa de Sorihuela del Guadalimar (Jaén), núm. XXXVI. Sorihuela de Guadalimar: Hermandad de Santa Águeda, 2011, pp. 43 - 48.
3 ALZINA, F. Sencelles. A MASCARÓ PASARIUS, Josep. Corpus de toponimia de Mallorca. Tomo V. Palma: Promocions, 1986. p. 1547. 4 Ibídem. 5 LLABRÉS, J. Op. cit. pp. 43 - 48. 6 BERARD, J. Viaje a las villas de Mallorca. Palma: Ajuntament, 1983 (1789), p. 248. 7 LLABRÉS, J. Op. cit. pp. 43 - 48. 8 Enciclopèdia de la pintura i l’escultura a les Balears. Volum 3. Palma: Promomallorca, 1996, p. 14 – 16.
sa_sella |
23
de la localitat catalana d’Olot. L’estàtua de sant Francesc fou donada pel notari Sebastià Molinas i Amengual, que era obrer de santa Àgueda. Ambdues imatges foren col·locades a aquest retaule l’any 1898 en substitució de dues teles anteriors9, que representaven a sant Ponç i a sant Lluís Gonzaga. Pel que fa a l’escultura de sant Sebastià situada a l’àtic i a les pintures de la predel·la, en desconeixem la cronologia i l’autoria. Tipològicament, ens trobem davant un retaule de carrers convergents, que combina el llenguatge pictòric i l’escultòric, ja que presenta escultures exemptes, relleus decoratius i pintures.
estriades amb capitell corinti i volutes, que estan decorades amb garlandes i angelets, i sostenen un entaulament amb figures d’àngels, el qual funciona de nexe entre el cos principal i l’àtic. Aquestes columnes delimiten la fornícula poligonal, que està situada al centre i presenta, a la part superior, angelets i un colom amb el
El retaule té una alçada de 741,5 cen-
resplendor i, a la part inferior, un canelobre de
tímetres i una amplada de 386 centímetres.
cinc braços. Als carrers laterals hi trobem els
Les escultures tenen una alçada de 100 cen-
espais anteriorment ocupats per les pintures,
tímetres (sant Bartomeu i sant Francesc), 152
que estan emmarcats per rocalla i altres mo-
centímetres (santa Àgueda) i 150 centímetres
tius decoratius vegetals. A més, dues pilastres
(sant Sebastià)10.
- que presenten la mateixa decoració que les
Pel que fa als materials, l’estructura i els relleus són de fusta sobredaurada, les pintu-
columnes - i una polsera tanquen el retaule a ambdós extrems laterals.
res foren realitzades a l’oli damunt tela i les
Tot el conjunt està rematat per l’àtic, que
escultures són de fusta policromada (santa
presenta una fornícula central i un entaulament
Àgueda i sant Sebastià) i de pasta cartró fus-
a la part superior, i està decorat per àngels i
ta (sant Bartomeu i sant Francesc).
motius vegetals.
En referència a la descripció formal, el
Respecte a la iconografia, la predel·la
retaule està assentat damunt un sòcol de pe-
presenta tres pintures. Al costat esquerre, hi
dra amb la part frontal decorada amb rocalla
trobem sant Gaietà, representat amb la Ver-
i motius vegetals, i consta de predel·la, un sol
ge Maria i l’Infant Jesús. Al centre, hi situem
cos i un àtic.
l’escena del martiri de santa Àgueda, just en
La predel·la presenta motius pictòrics i cartel·les decorades amb rocalla i motius vegetals. El cos del retaule és tetràstil. El carrer central està flanquejat per quatre columnes 9 BERARD, J. Op. cit. p. 248. 10 Mides preses per Guillem Zuazaga Llabrés.
24
| sa_sella
el moment en què el botxí li talla els pits amb unes estenalles. Al costat dret, hi ha representat sant Vicenç de Paül. El cos principal és format per tres escultures. Al lateral esquerre, hi trobem una imatge de sant Bartomeu amb els atributs que representen el seu martiri: la palma de màrtir a la mà dreta
especial_santa_àgueda
i el tros de pell escorxada a la mà
jar la capa de brutícia superficial de la tela
esquerra. Al nínxol central, hi trobem
central de la predel·la (el martiri de santa
la talla de la titular, santa Àgueda, que
Àgueda).
presideix el retaule, amb l’Esperit Sant. La patrona apareix representada com a verge i màrtir, amb un vel daurat damunt del cap i vestida amb un mantell ocre i daurat sobre una túnica verda i daurada. A més, porta una corona d’argent, la palma del martiri a la mà esquerra i un plat amb els seus pits a la mà dreta. Al lateral dret del cos principal, hi ha la imatge de sant Francesc d’Assís vestit amb l’hàbit franciscà i portant els estigmes de la Passió, un llibre a la mà dreta i un crucifix a la mà esquerra.
altres elements que no formen part del retaule de santa Àgueda, però que s’ubiquen dins la capella, com ara l’altar, situat a la part central, annex al retaule. La part inferior de les parets laterals de la capella està decorada amb plafons de rajoles policromes (de color blanc, blau, verd, groc i taronja) que podrien datar del segle XVIII11. Al mur esquerre, podem observar un conjunt de rajoles que conforma un gerro amb flors. A la dreta, a més, hi trobem un armari encastat a la paret amb les portes de fusta. Als peus
L’àtic està presidit per una imatge de
de la capella, hi ha la làpida sepulcral de
sant Sebastià en el seu martiri, representat
Joan Cirer i Amengual, que fou rector de la
com un home jove amb fletxes clavades al
parròquia de Sencelles i morí dia primer de
cos, quasi nu - només porta un mantell co-
gener de 1738.
lor de cel lligat a la cintura. El conjunt està rematat per un escut d’armes de la vila de Sencelles. L’estat de conservació és regular. Quant a les patologies més destacades, en primer lloc, constatem una visible acumulació de pols a les parts superiors del retaule, sobretot, a la zona de l’àtic. Els
BIBLIOGRAFIA ALZINA, F. Sencelles. MASCARÓ PASARIUS, J. Corpus de toponimia de Mallorca. Tomo V. Palma: Promocions, 1986. BERARD, J. Viaje a las villas de Mallorca. Palma: Ajuntament, 1983 (1789), pp. 247 – 254. Gran Enciclopedia de la pintura i l’escultura a les Balears. Palma: Promomallorca, 1996.
elements més precaris del retaule són les
LLABRÉS, J. Santa Águeda también quiso plantar
pintures laterals de la predel·la (sant Gaietà
su trono en Sencelles (Mallorca). Boletín de la Herman-
i sant Vicenç de Paül), ja que presenten
dad de Santa Águeda, Excelsa Patrona de la Villa de
un enfosquiment de la policromia, així com
Sorihuela del Guadalimar (Jaén), núm. XXXVI. Sorihuela
cruis i despreniments a la capa pictòrica.
de Guadalimar: Hermandad de Santa Águeda, 2011,
De fet, part del tramat de la tela es troba
pp. 43 - 48.
desfet als extrems. Igualment, els daurats pateixen desgast i observem manques volumètriques a les columnes, a les motllures i als elements decoratius de tot el retaule. L’any 2010 es va restaurar la talla que presideix el retaule (santa Àgueda) i nete-
especial_santa_àgueda
Per concloure, volem fer referència a
CABOT, J.; MULET, B. Rajoletes policromes de Mallorca. Palma: Edicions Miramar, 1990. VALERO, G. Sencelles. Guia de passeig. Palma: Documenta Balear, 1999, pp. 32 - 34. 11 CABOT, J; MULET, B. Rajoletes policromes de Mallorca. Palma: Edicions Miramar, 1990.
sa_sella |
25
Goigs sencellers en honor a la patrona Santa Àgueda Goigs i festa és la cons-
català en ball rodó”, del segle XIV. També
tant de l’Església. Goig i fes-
tingué molta influència en la composició de
ta perquè ens sentim salvats
goigs a l’edat mitjana l’himne “Gaude flore
i estimats per Déu el nostre
virginali...” atribuït a Tomàs de Canterbury,
Creador.
del qual trobam una traducció catalana molt
Però posada la paraula
literal al “Cançoner de Joan Berenguer de
en plural: goigs, esdevé una
Masdovelles” que tradueix: “Alegra’t flor vir-
composició poètica, popular,
ginal i incompresa...”
del gènere líric, escrita en
A poc a poc van prenent força, sobre tot,
alabança de Déu, de Maria,
els “Goigs de la Mare de Déu del Roser” que
dels àngels o dels sants,
els primers que s’imprimiren són atribuïts al
i destinada a ser cantada,
mític sant dominicà i valencià Vicenç Ferrer.
sobre tot, en ses diades.
Des del segle XVI, els goigs son impre-
Al manco des del segle
sos en fulls solts, també solien anar al final
XII, la literatura llatina me-
de les vides de sants, de les novenes o
dieval ofereix peces en vers
dels oracionals. Fora dels Països Catalans,
o en prosa que exalcen els
generalment, van al final d’aquests llibres,
goigs (Gaudia, en llatí) de la
encanvi tant a la Catalunya Principat, com
Mare de Déu. Eren els set
a la Catalunya Nord, com a València i a
goigs de Nostra Dona Santa
les Illes Balears trobam més corrent que es
Maria. La mateixa litúrgia
publiquin en un full amb l’estampa del sant
adopta fórmules especials
i son propagats per les confraries per les
per a l’ofici diví i misses
cases i a les esglésies, santuaris i ermites de
pròpies dels set goigs que
tots aquests països. Aquests fulls es repar-
tingueren difusió certa a
tien a les festes, a les grans concentracions
Europa i, en especial, als
i es donaven a la recapta d’almoines. Era
països catalans on son documentats des
costum cantar-los a la diada de la festa del
d’antic. Al Missal Mallorquí hi trobam la Mis-
sant generalment anant en processó, també
sa dels set Goigs de la Mare de Déu fins al
es resaven en particularment, en privat, i
Concili de Trento.
fins i tots, els posaven damunt el cos del
Els “Gaudia Beatae Mariae Virginis” fo-
difunt de persones piadoses, sobre tot si
ren traduïts a totes les llengües romàniques
eren membres d’alguna confraria, ho feien a
i germàniques. Ben aviat alguns poetes
semblança d’aquelles bul·les de difunts que
imitaren aquests “Gaudia” i escrigueren les
abans del Concili Vaticà II encara tinguerem
seves composicions en llengua materna.
ocasió de veure.
Ramon Llull fou un dels primers. En el “lli-
A Sencelles coneixem dos models di-
bre vermell de Montserrat” hi trobam també
ferents de goigs que al llarg de la història
“Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar
Àgueda. Els més antics titulats “Goigs de
Mn. Santiago Cortès i Forteza, Pvre. composicions molt antigues, una d’elles és la s’han cantat o es canten en honor de Santa 26
| sa_sella
especial_santa_àgueda
la Gloriosa Santa Agueda Verge, y Martir
títol ni la decoració típica de les flore-
Patrona de la Vila de Senselas”, son d’autor
res. L’orla tampoc és tant sumptuosa.
anònim i la música que els acompanyava
També va sortir de la impremta de
ens es desconeguda. Formen aquesta com-
Can Guasp.
posició catorze estrofes i la tornada. Foren
Els darrers que coneixem tots i
impresos a finals dels segle XVIII “en casa
que cada any entorn de la festa de la
de Pera Antoni Guasp”; aquest impressor,
Patrona de Sencelles es canten son
membre de la nissaga més representativa
els “Goigs a Santa Àgueda Verge
de Mallorca i una de les més considerades
i Màrtir, patrona de Sencelles (Ma-
a tot Europa, va continuar el negoci familiar
llorca)”. La lletra fou composta per
entre 1774 i 1811, fent-se titular “Impresor
Mn. Pere Joan Llabrés i Martorell,
de la Real Marina”. Aquests goigs de Santa
Pvre. I musicats per Xavier Carbonell
Àgueda s’emmarquen amb una orla barroca
i Castell. Foren editats pel mes de
i al cap d’amunt hi veiem una estampa de
febrer de 1992 amb el núm. 2 de la
la santa enmig de dues floreres, seguint el
col·lecció de goigs “Ximbellí”, gràcies
costum estètic dels goigs.
a l’ofrena que feu a la seva parròquia
Coneixem una altre edició més moderna,
el capellà senceller Mn. Bartomeu
presentada amb només deu de les estrofes
Oliver i Amengual, Pvre. Aquest
que apareixen al document original, amb un
exemplar presenta vuit estrofes i la
format molt més senzill i, tot i que reprodueix
tornada, i els fulls estan impresos a
la mateixa estampa que l’anterior, no ni porta
ambdues cares. La de davant mostra la mateixa estampa que apareix als goigs antics enmig de dues floreres, les estrofes i una oració a Santa Àgueda. A la part del darrera hi trobem la música i una notícia històrica signada per Mn. Simó J. Garau i Mates, Pvre., a les hores rector de Sencelles el qual, entre altres coses, recorda la tradició de la ploguda prodigiosa que Déu envià a Sencelles per intercessió de Santa Àgueda un temps llunyà de molta sequera. Amb motiu de la presentació d’aquests goigs es va organitzar una exposició a la sagristia de la Parròquia de Sencelles d’un bon nombre de goigs, principalment catalans, dedicats a Santa Àgueda i a l’Assumpció de la Mare de Déu, que formen part de la col·lecció del que signa aquest article.
especial_santa_àgueda
sa_sella |
27
La festa de Santa Àgueda: tradició i modernitat A Sencelles celebram cada any una festa per Santa Àgueda, dia 5 de febrer, el dia de la patrona de les infermeres i de les dones en general. La festa ha anat en constant evolució. Actualment compta amb actes que es repeteixen any rere any i que n’hi ha que són tradicionals, n’hi ha de més recents i n’hi ha d’altres de nova incorporació: ofici i veneració de la relíquia; revetlla, foguerons i torrada; desfilada de carrosses, música de xeremies i ball de bot; homenatges als majors, combat de gloses de picat, etc. Un acte que es duia a terme durant la festa era la representació teatral de la vida de la santa. Aquesta peça va esser representada per darrera vegada l’any 1994 després de 16 anys sense fer-ho interrompent una tradició secular. D’aquesta obra teatral que exposa el martiri de Santa Àgueda en teniu diversos articles en aquesta mateixa edició i ha estat tractada també a d’altres números de la revista.
Joan Florit i Horrach 28
| sa_sella
Àgueda, Àgata, Àgada, Àgatha... és un nom d’origen grec que significa aquella que és bona i virtuosa. És també el nom d’una flor i d’una pedra preciosa. Però quina relació té això amb la festa de Sencelles? No se sap amb certesa quan es va començar a celebrar aquesta festa major d’hivern tan nostra, encara que ja a l’any 1482 Santa Àgueda tenia una capella
dedicada a l’església del poble. El motiu del patronatge d’aquesta santa siciliana, que morí martiritzada durant l’època de la dominació romana, ve explicat per la tradició popular que tots coneixem. Un hivern de forta sequera, els pagesos del poble decidiren que elegirien com a sant patró aquell que els dugués aigua, i succeí que dia 5 de febrer plogué amb força i encara es pogué salvar la collita, per la qual cosa des de llavors Santa Àgueda es venerada a Sencelles. De la festa i de la veneració a Santa Àgueda a Sencelles s’encarregava l’obreria de Santa Àgueda. Una obreria és una organització de seglars encarregats d’atendre l’administració material d’una capella d’una parròquia. És la institució que segurament va desenvolupar un paper decisiu en la configuració de la festa. Els seus membres, anomenats obrers o caixers, s’encarregaven de captar donacions per dedicar-les a la construcció o al manteniment de la capella de la seva advocació i a l’organització de la seva festa. El càrrec suposava una mica de feina però també poder gaudir de determinats privilegis, com per exemple poder seure a l’obreria, el banc destacat situat dins la capella de la santa on solien seure els obrers presidint els dies de les festivitats de l’Església. Normalment els obrers de cada parròquia eren elegits per les universitats (enteses com a actuals ajuntaments) de les parròquies i eren presidits per un clergue des del segle XIV. La seva forma d’elecció solia estar determinada especial_santa_àgueda
a les constitucions sinodals i les consuetes parroquials. Al segle XVIII, com a conseqüència del procés de centralització eclesiàstica, els obrers varen començar a ser nomenats pels bisbes, a proposta dels rectors. De fet però, hi va haver ajuntaments que s’atribuïren la continuïtat de les antigues universitats i continuaren nomenant els obrers fins al concili Vaticà II. De l’obreria de Santa Àgueda a Sencelles n’hi ha poques dades. Encara que segur que és molt més antiga, la primera dada que sabem és que Sebastià Molinas i Amengual en fou nomenat obrer major per part de l’ecònom de Sencelles Bartomeu Verd el gener de 1887. Actualment els obrers són en Guillem Ferrer i en Ramon Morey. La capellera és na Petra Horrach. Els dos obrers els veim cada any presidint la comitiva i ajudant a la capta que es fa a l’ofici de la patrona a l’hora de la veneració de la relíquia. Enguany, 2011, hi ha hagut unes quantes novetats com ha estat la sortida del penó nou que varen aguantar els pares de les dues nines sencelleres que tenen per nom Àgueda. A veure si poc a poc revitalitzam la festa! A d’altres pobles de Mallorca les associacions encarregades de vetllar i fomentar la festa del seu patró s’anomena encara obreria. Són famoses les obreries de Capdepera, de Son Servera o de Sa Pobla dedicades a la potenciació de les seves multitudinàries festes de Sant Antoni. La diada de Santa Àgueda a Sencelles també està íntimament lligada amb una antiga tradició ben nostrada que enllaça les tres festes més imporespecial_santa_àgueda
tants que tenim al poble. El dia d’aquesta santa era el que el calendari pagès de la vila tenia marcat per dedicar-se a fer el planter d’alfabeguera, que durant la fira del poble del tercer diumenge del mes de maig havia de ser trasplantat als cossiols que, per les festa major d’estiu del 15 d’agost, adornarien el llit de la Mare de Déu Morta. D’aquesta manera les festes de santa Àgueda, la fira i la Mare de Déu d’Agost tenien en l’alfabeguera les fites que suposaven certificar el pas del temps, veure els dies empènyer dins dels subconscient dels sencellers. L’alfabeguera és una planta herbàcia anual, sovint cultivada encara que també n’hi ha de silvestres, de la família de les labiades, molt olorosa, de fulles ovades senceres i flors de tonalitat entre blanca i rosada. N’hi ha bàsicament de dues castes: la de casta de fulla grossa (Ocimum basilicum) que s’arriba a fer molt gran i és emprada com a condiment i per extreure’n un oli essencial aromatitzant; i la de fulla menuda (Ocimum minimum) que no agafa tanta de volada, és de fulla més petita i té una aroma manco intensa. Aquesta tradició del plan-
sa_sella |
29
l’alfabeguera de manera ben arrodonida per tots els costats. Si tancau els ulls, encara vos semblarà sentir la flaire tan perfumada de les alfabegueres quan les toquen! Les que decoraven el llit de la Mare de Déu Morta eren, crec, de fulla petita ja que quan creixen ho fan fent la forma esfèrica més ben definida. Les de fulla grossa, que serveixen bàsicament per cuinar, ara s’usen molt perquè són de més fàcil creixement però no són tan vistoses ja que creixen de manera més anàrquica i no tant motllurada com les de fulla menuda.
ter de l’alfabeguera ha caigut bastant en desús darrerament. Molts encara podem recordar aquelles padrinetes que cada Jo t’estim, alfabeguera, gentil planta riolera, matí treien les seves esponeroses alfabeestufada i finestrera gueres al sol i les cuidaven amb molta de com un jove cor fadrí, cura en una espècie de competició amb plena d’olor volandera que refresca i refrigera les veïnades per veure qui tenia el cossiol amb perfums de primavera, més gran, qui era la madona de la planta amb frescors de serení. amb forma més arrodonida. Record com usaven una tècnica per aconseguir que les Llorenç Riber (A sol ixent 1912) branques de la planta cresquessin per tot el redó de manera uniforme per així donar una forma ben esfèrica a la bolla verda: hi posaven garses humides que, amb el seu petit pes, anaven fent créixer la capçana de
30
| sa_sella
Hi pot haver una planta més estiuenca, més agradable a la vista i a l’olfacte i també perquè no dir-ho… més sencellera que l’alfabeguera! i a més la tradició diu que espanta els moscards!. És que sembla que n’hi fet a posta que el cicle vital d’aquesta planta coincidesqui amb les tres festes destacades del nostre calendari festiu: el planter es fa per Santa Àgueda, es trasplanta al seu cossiol coincidint per la fira i pel mes d’Agost estan en tot el seu esplendor just a punt per decorar el llit de la Mare de Déu Morta! L’alfabeguera però, no és exclusiva de les festes de Sencelles ja que cosa deu tenir de màgica que també és part de les festes de Sant Bernat de la Real o dels Cossiers: en duen un brot quan ballen a les festes d’estiu a Montuïri o Algaida. Quan els Cossiers però, ballen durant les festes d’hivern, per exemple per Sant Honorat a Algaida, el brot d’alfabeguera muda i es converteix en un ramet de murta. La festa de Santa Àgueda a Sencelles ha anat variant amb els temps. A
especial_santa_àgueda
finals dels anys 70, la celebració amb la tradició de l’alfabeguera, ja havia caigut bastant i la comissió de festes del Centre Cultural la va voler potenciar amb l’afegitó de nous actes al programa festiu: s’hi organitzà el fogueró amb torrada i vi de franc, el concurs de carrosses fou traslladat de Sant Antoni al dia de Santa Àgueda, es repartiren sobrets de llavor d’alfabeguera per incentivar el costum ancestral, entre d’altres actes. A principis dels 90 una nova embranzida va fer que la festa de Santa Àgueda agafàs nous aires. La festa va canviar una mica: el fogueró va incorporar parades amb dolç, dimonis, rom cremat i rifa. Les anomenades Dames del Càncer s’encarregaren de revitalitzar la nit. Qui no recorda aquelles rifes que semblava que no acabaven mai! i quan ja s’entreveia el final del sorteig resultava que encara hi havia per rifar un tapetito brodat per na Margalida X, un lot de dues botelles de vi ofert per la Botiga de n’Antònia Y o una consumició al negoci de na Maria Z... Aquesta associació entre la festa de Santa Àgueda i la lluita contra el càncer és ben encertada ja que la santa siciliana és també invocada pels mals de pit, parts difícils i problemes amb la lactància. Existeixen diferents associacions de lluita contra el càncer de pit amb el nom de Santa Àgueda, com una entitat a Huelva o una fundació als Estats Units: sinó mirau el logotip de l’entitat com mostra una santa ben explícita lluitant amb guants de boxa tapant-se els pits. Darrerament s’han incorporat a la nostra festa uns actes (lliurament de la
especial_santa_àgueda
vara a les dones, homenatge a la cultura popular, correfoc, pastissets, etc.), que han estat a vegades criticats i no ben explicats. Hem de tenir present que la cultura popular és viva, es mou, evoluciona. Jo crec que no hem de tenir por a la incorporació de nous actes a les festes sempre que es puguin mantenir els que eren més nostrats. Per ventura els nous actes, qualque dia, si s’accepten bé, també els podrem considerar part de la nostra festa. Si la festa és viva, ha d’evolucionar encara que tampoc no hem d’anar a inventar res, si hi ha actes que ja estaven fixats i han estat oblidats, seria simplement qüestió de recuperar-los. N’hi ha que fan incorporacions a la festa molt més arriscades de les que han fet a Sencelles. Basta d’exemple el dibuix agafat de la revista satírica El Jueves que per la festa de Tots Sants de l’any passat proposava als lectors que en lloc de disfressar-se de monstre a l’estil americà, recuperassin la vestimenta i ambientació de les imatges populars dels sants més tradicionals que amb membres amputats, escenes de tortura i ambient gore... fan por igual, guanyen a qualsevol americanada, són més nostrats i fins i tot més sàdics. Tot és proposar-s’ho!
sa_sella |
31
Festa de Santa Àgueda a Catània d’arrel llatina. N’era un gran devot. Àgueda és la patrona de la seva ciutat i tots els habitants li tenen molta devoció, segons ens digué. Els catanesos s’encomanen a ella per qualsevol mal: terratrèmols; la força destructora del volcà Etna; crisis econòmiques; epidèmies de pesta...
Maria Vich i Cirer 32
| sa_sella
Fa un parell d’anys vaig visitar l’illa de Sicília i, quan vàrem arribar a la ciutat de Catània, una de les coses que vàrem voler veure, com a bones sencelleres, va ser la presó on va ser tancada i torturada la nostra Santa Àgueda, i aleshores enterrada.
En sentir que a Sencelles, un poble de Mallorca, tenia per patrona a la “seva Santa” va sentir una gran satisfacció, i a partir d’aquell moment passà a ser el nostre guia, fins i tot, ja que a Catània no poden deixar el bus aparcat sense un “vigilant” dintre , telefonar a la seva dona i als seus fills, i tots varen venir, perquè el seu marit i pare pogués mostrar-nos les petjades d’Àgueda.
Era diumenge i la ciutat estava molt tranquil·la, no hi havia quasi gent pels carrers, i aprofitant l’avinentesa, demanàrem a la guia que ens acompanyats. Però ella no sabia, segons ens va dir, res de la santa, ni el lloc on ella va romandre presa fins a la mort. Mentrestant el xofer, quan va sentir el nom d’Àgueda, posar atenció al que jo demanava a la guia, i malgrat que ell parlava el catanès, i jo el català, això no va ser cap entrebanc per poder entendre les seves explicacions, i ell les meves preguntes. Al cap i a la fi són dues llengües
Enfront d’ell, s’hi troben part de les runes, que fins aleshores s’han excavat, de l’antic forum romà, que
El conductor, em sap greu no recordar el seu nom, tenia moltes ganes de poder mostrar-nos la presó, ara convertida en església, on va ser brutalment torturada i humiliada la jove Àgata. Per sort, els constructors del temple nou, deixaren un parell de coses molt importants sense destruir i els visitants poden gaudir-ne. El temple s’anomena “Santa Àgata al Carcere” i fou construït el segle XVIII.
especial_santa_àgueda
suposadament ella, podia veure des de la seva cel·la. La petita finestra dóna a un carrer del costat esquerre de l’església. No poden confirmar que sigui l’autèntica, però sí que no té res a veure amb l’edificació actual. Mirar-la impressiona. Per desgràcia l’han “malmenada”, no per mala fe, sinó per l’amor que li tenen, ja que més que amor el que professen a la Santa, es vertadera passió. Després de visitar-la, partírem cap a un carrer, amb una bona costa empedrada, que és el vertader protagonista de la festa. El guia improvisat, ens va dir que, a la part de dalt s’hi col·loquen un parell d’homes que carregen damunt les seves espatlles, una imatge de la Santa, i a la part de baix exactament el mateix, és a dir, una altra imatge de n’Àgueda i els homes corresponents per portar-la. I comença una ”correguda”. Els que primer arribin a un punt determinat del carrer, són els guanyadors. Vist així pot parèixer un doi, però per ells és un gran honor, i no tothom pot gaudir de dur la Santa durant la corredissa. Hi ha “bufetades” per ser els elegits. El carrer es posa de gom en gom, tothom ho vol veure. Només imaginar-ho ja ens donà gran satisfacció. És l’acte més important de la gran festassa del 5 de febrer. Almanco jo ho vaig entendre així.
la Vetusta; l’abadia de Santa Àgueda i el Duomo de Santa Àgueda. Això si no record malament. És un exemple clar de la devoció de la gent de Catània envers d’ella. Sempre he pensat que seria molt interessant, que els sencellers féssim una visita a Catània per les festes de la seva Santa Àgata, això ens podria donar una visió nova de la festa, i qui sap, donar-li un caire nou a la nostra. I al mateix temps fer un viatge de lo més instructiu. Així mateix, voldria fer una suggerència a l’ajuntament del nostre poble, fer un agermanament entre Sencelles i Catània.
Voldria no haver narrat qualque inexactitud, ja que l’escrit l’he fet fiantme de la memòria, i de les fotografies, Hi ha altres esglésies a la ciutat i... han passat ja dedicades a ella: Santa Àgueda cinc anys del viatge. de la Hornacha; Santa Àgueda especial_santa_àgueda
sa_sella |
33
Sorihuela del Guadalimar (Jaén) i Sencelles units per un mateix sentiment envers la seva patrona ambdós conformen el senyal d’identificació d’un poble i la fe dels seus habitadors. D’orígens un tant incerts, el nostre terme municipal fou ocupat per l’home des de la més remota antiguitat, trobant-hi vestigis de diversos períodes de la prehistòria i de la història. El cert és que el poble que avui coneixem, sorgeix a l’època medieval, a partir del segle XIII. Coincideix el naixement de la pròpia Sorihuela amb el de la devoció a Santa Àgueda. Cal indicar que durant l’època musulmana, en el lloc on s’hi enclava la nostra vila, hi existia un antic baluard que servia de defensa a la fortalesa d’Iznatoraf i que fou pressa pels cristians que encapçalaven el rei Ferran III “El Sant” i don Rodrigo Ximénez de Rada. Des dels seus orígens, Sorihuela del Guadalimar és postra davant Santa Àgueda. Quan ja es començava a gestar en aquestes terres vermelloses i accidentades un poble únic i irrepetible, en els cors, ja hi bategava i regnava Santa Àgueda.
Segons la tradició més arrelada, quan el Rei Sant es va disposar a fer-se amb aquesta zona, era dia 5 de febrer de 1224, segons uns o, 1235 segons d’altres. Era costum que els reis cristians, abans de la batalla, oïssin missa i s’encomanassin a Déu,
Bategava, batega i bategarà; regnava, reg-
a Santa Maria i a tots els sants, especial-
na i regnarà; perquè per als de Sorihuela Ella
ment aquells que es feia memòria durant el
és la seva fe de vida, la seva companya incan-
dia de circumstàncies. Els cristians es feren
sable, la que mai ens abandona ni en els bons
ràpidament amb el territori aquell mateix
ni en els mals moments, la que estén la seva
dia. Posteriorment, el lloc fou repoblat amb
mà quan hi ha necessitat, la nostra intercessora
cristians venguts, sobretot, de Castella i Lleó
fidel davant Déu.
que acompanyaven al propi Sant Ferran III
Sorihuela és un petit municipi de la comarca
i que formaven part de les hosts cristianes.
de les Cuatro Villas a la província de Jaén. Des
A l’ombra d’aquella petita fortalesa que
dels seus orígens enfonsa les arrels cristianes
servia de defensa a la matriu d’Iznatoraf, s’hi
entorn a la devoció d’aquesta santa màrtir i cer-
anaren agrupant persones, dedicades al con-
tament podem assegurar que Sorihuela és San-
reu del camp, que aixecaren un petit temple,
Manuel Jesús López Felgueras ta Àgueda i Santa Àgueda és Sorihuela. Dos el qual posaren sota la protecció de Senyora noms propis inseparables, units des de segles,
34
| sa_sella
especial_santa_àgueda
Santa Àgueda, Verge i Màrtir.
del títol de vila l’any 1595.
No molt després d’aquella “conquesta”,
Diversos arquitectes participaren en aquella
la naixent Sorihuela del Guadalimar fou
construcció: Andrés de Vandelvira, Sebastián de
entregada per Sant Feran a Iznatoraf com
Solís, Alonso Barba... Primerament es va cons-
a aldea i l’atorgà com a senyoriu a la Mitra
truir la torre campanar i el grandiós presbiteri,
Arquebisbal de Toledo, entrant a formar part
acabat al voltant de 1571. Aquesta primera fase
de l’anomenat “Adelantamiento de Cazorla”.
és va produir mentre ocupava la diòcesi de Jaén
L’any 1595 el lloc de Sorihuela s’eximeix de
com a bisbe don Francisco Delgado.
la jurisdicció que hi tenia Iznatoraf. Aquest any aconseguí el títol de vila, mercès al rei Felip II i a l’esforç dels seus veïns, que hagueren de fer front a nombroses despeses per obtenir l’esmentat títol i privilegi.
Una segona fase i que donaria per acabades les obres del temple, es dugué a terme durant el pontificat de don Francisco Sarmiento de Mendoza. Aquest, de gust més auster que els seus predecessors, va reduir dràsticament el
Retornant als orígens de la devoció a
pressupost que ja estava destinat a la construc-
Santa Àgueda a Sorihuela, cal dir que els
ció de l’església de Santa Àgueda. Els del poble
que hi han investigat no es posen d’acord;
no podien afrontar les despeses que suposava
la manca de fonts escrites que ens donin
pal·liar el retall econòmic ordenat pel bisbe, ja
aclariments certs, ha fet que sorgissin opi-
que és trobaven embolicats de ple en els tràmits
nions de tot tipus. El que si és cert, és que la
per la independència d’Iznatoraf. L’única solució
devoció a Santa Àgueda en el nostre poble,
fou paralitzar el projecte original i concloure
és tan antiga com el propi nucli de població
l’obra d’una forma més humil i senzilla. Al final el
i la consagració de la santa com a titular de
poble de Sorihuela va poder veure enllestida la
la seva parròquia, tant antiga com el primer
conclusió del seu temple parroquial l’any 1582.
temple que s’hi erigí.
Aquell mateix any fou comprat pel preu de
Tot això se’ns manifesta a les Relaciones
cent ducats un antic retaule de l’església de
de Felip II de l’any 1575. En el capítol XXX-
Sant Bartomeu de Jaén, que fou col·locat en el
VIII de les mateixes, els veïns hi declaren
presbiteri i també, en aquell mateix moment, per
que: “no hay más que una Iglesia Parroquial,
poder presidir el retaule i presbiteri, fou enco-
su advocación de Señora Santa Águeda, y
manada la magnífica imatge de Santa Àgueda
que como dicho tienen, es de obra muy frágil
que encara conservam. Aquesta talla estofada,
y la advocación de tiempos muy antiguos”.
de finals del segle XVI es pot enquadrar dins les
Aquell primitiu temple “d’obra fràgil”, que els primers “sorihueleños” varen consagrar a Santa Àgueda, va perviure almanco durant tres segles, amb algunes reformes. A mitjan segle XVI el poble emprengué la construcció d’una nova i més monumental església d’estil renaixentista d’acord amb l’època
línies estilístiques de l’Escola Granadina en transició del Renaixement al Barroc. La Santa Màrtir es presenta dreta i amb posat solemne, porta a la mà dreta la palma del martiri i a l’esquerra la safata amb el pits. Va vestida al mode romà, amb túnica i mantell des de les espatles, també porta el tocat propi de les nobles romanes.
d’esplendor que és començava a viure en el
Amb tota seguretat, en el segle XVIII va
lloc i que havia de culminar amb la concessió
sofrir algun tipus d’adaptació, consistent en repintar-la, sobre tot les mans, cara i cabell, i la
especial_santa_àgueda
sa_sella |
35
inclusió d’una peanya que serviria per fixar la
que anirà visitant, durant tota la nit, totes les
talla a un tabernacle per portar en processó.
dones que duen el nom de Santa Àgueda per
Aquesta porta la inscripció: “A expensas de
donar els molts d’anys i cantar-los la serena-
Blas Leal y Blas Martínez”.
ta igual que a la patrona. Menció també me-
L’afecte que la gent de Sorihuela professa a la seva patrona des de sempre, feu que durant la Guerra Civil de 1936 la seva imatge no fos destruïda, així com va succeir amb quasi totes les imatges de l’església parroquial. No va córrer la mateixa sort
reix la solemne celebració de l’Eucaristia de dia 5, la multitudinària processó vespertina i les esgarrifoses ofrenes de pólvora que es realitzen durant els dies de festa, però sobretot el temps que la imatge de Santa Àgueda va en processó pels carrers de Sorihuela.
una relíquia de Santa Àgueda, custodiada
La devoció que una persona del nostre
en el retaule major, devora la imatge, i que
poble té envers la seva patrona, fa que mai
s’exposava a la veneració pública durant la
es pugui oblidar d’ella sigui allà on sigui.
festa del 5 de febrer. Es va perdre, igual que
Bona mostra del que dic és el vostre poble
molts d’altres objectes sagrats del nostre
de Sencelles, que cada 5 de febrer acull,
patrimoni.
un considerable grup de “sorihueleños”
Des de llavors el nostre poble anhelava tenir una relíquia de la seva patrona. I des de dia 3 de febrer de 2006, a la nostra església s’hi guarda una, dins un preciós reliquiari d’argent i guarnit de pedreria. Consisteix en un fragment del cuir cabellut de la Santa,
residents, des de fa anys, a Mallorca. Els d’aquí i els d’allà s’uneixen fusionant la seva devoció, provocant un comú sentiment i des de fa unes dècades festegen i aclamen la mateixa patrona a l’uníson, com si d’un sol poble es tractàs.
extret del seu crani, que es custodia a Catà-
Per acabar, vull agrair ben sincerament
nia junt amb les restes del seu cos. La seva
al meu amic Jordi (company de fatigues i
autenticitat ve testificada per un certificat
d’hores d’investigació), la deferència que ha
signat per monsenyor Salvatore Gristina,
tengut amb mi, convidant-me a col·laborar
Arquebisbe de Catània, en data de 8 de des-
en aquest monogràfic i poder així mostrar i
embre de 2005.
exposar, encara que breument, la història,
Sorihuela celebra dues festes en honor de la seva patrona. La primera, els dies 4
devoció i passió que la gent del meu poble, Sorihuela, sentim envers Santa Àgueda.
i 5 de febrer, i va precedida d’un solemne
I com no podia ser d’altra manera, agraï-
novenari entre els dies 27 de gener i 4 de
ment també, en nom de la Germandat de
febrer. La segona festa el dia 24 d’agost, tot
Santa Àgueda de Sorihuela del Guadalimar
coincidint amb la fira del nostre poble.
i de tot el nostre poble, per l’acollida que
Durant la festa principal de febrer, hi destaca l’anomenada i popular “nit de les Àguedes”, que consisteix que a mitjanit de la vigília, el poble felicita Santa Àgueda amb el cant d’una serenata a l’església. A continuació es forma un multitudinari acompanyament
36
| sa_sella
dispensau cada any als nostres paisans residents a Mallorca. Sens dubte Sencelles i Sorihuela, es donem la mà, beneïts sempre per la protecció i intercessió de la nostra Patrona, la gloriosa Santa Àgueda Verge i Màrtir.
especial_santa_àgueda
El castell de Santa Àgueda de Menorca Es ben sabut que al puig de Santa Àgueda
ens trasllada a l’època romana, de la qual
de l’Illa de Menorca descansen les runes d’un
alguns historiadors defensen la possibilitat de
dels béns patrimonials més enigmàtics de les
l’existència d’un poblat romà al puig, aquesta
Illes Balears, les runes del Castell de Santa
contrastada amb troballes arqueològiques;
Àgueda. Dit castell d’època islàmica fou cons-
però la falta de documentació fa molt difícil
truït a dalt del
l’afirmació i l’estudi de dita possibilitat.1 La
puig a una alça-
teoria exposada per Bernat Moll i la més
da de 264 me-
defensada per altres historiadors com Mi-
tres sobre el
quel Àngel Casasnoves ha estat l’existència
nivell del mar, a
d’una fortificació d’època Bizantina. Després
l’extrem occiden-
de la conquesta de l’illa devers l’any 535, la
tal de la serrala-
Menorca bizantina va passar per un perío-
da la Marina de
de de pau i benaurança (s.VI i s.VII). Però
Serra, tant sols
dita tranquil·litat començaria a trencar-se a
a uns 14 km de
conseqüència de nombrosos atacs per part
Ciutadella i con-
d’altres poble, dels quals el més important
siderablement a
fou el del poble musulmà. Per tant, tal i com
prop dels ports
defensen dits autors els bizantins a dita èpo-
de Sanitja i de
ca podrien haver creat noves fortificacions
Fornells. En són
per defensar-se del perill exterior i un dels
moltes les incògnites que han generat aquestes
enclavaments més òptims de l’illa podria
runes, des de mirades ben diferents; la dels
haver estat el puig de Santa Àgueda amb la
arqueòlegs, historiadors, viatgers, amants de la
construcció d’un castell al seu cim.2
cultura popular, etc. El puig de Santa Àgueda ha estat i és un dels indrets més populars de l’illa de Menorca ja sigui pel que en coneixem la seva història com pel que encara roman per conèixer-se.. sigui qui sigui que el visiti, pujant el camí del puig que ens porta al Castell, trepitjant la calçada que encara es conserva, sent el pes de la història que emana aquest indret. Arran de l’interès sobre l’origen de dita fortificació han sorgit algunes hipòtesis que intenten recrear la història de dita fortificació per tal d’esbrinar el seu transcurs vital. A partir del treball arqueològic es creu que el primer
Anna Maria Janer i Marquès especial_santa_àgueda
assentament humà al puig de Santa Àgueda seria d’època talaiòtica. La següent hipòtesi
Lluny de saber-se en certesa si abans de l’arribada dels musulmans a l’illa el puig comptava amb una fortificació romana o bizantina, el que si és evident que les runes que encara avui guarda el puig de Santa Àgueda són de l’època islàmica, amb algunes reformes o restauracions i construccions posteriors. L’annexió definitiva de les Balears
1
A l’epoca romana imperial (abans s. V) tal fortificació no tindria tant de sentit, ja que la necessitat de defensar-se era pràcticament nul. CASESNOVES CAMPS, Miquel Àngel. El Castell de Santa Àgueda. Notes Històriques. Monografies Ferrerienques, núm. 12. Edita Biblioteca Municipal de Ferreries. 1992. Pàg. 15.
2
CASESNOVES CAMPS, Miquel Àngel. El Castell de Santa Àgueda. Notes Històriques. Monografies Ferrerienques, núm. 12. Edita Biblioteca Municipal de Ferreries. 1992. Pàg. 17-18.
sa_sella |
37
a l’emirat Omeia d’al-Andalus es produeix amb
gjorn. En segon lloc trobem el segon recinte
la conquesta de l’illa de Menorca d’Isam al-jaw-
o com es coneix des Castellet, perímetre del
lani l’any 902-03. De l’època musulmana de
qual és rectangular, aquest interromput per
Menorca es coneix com a nucli principal, del
una sèrie de torres de les quals sobresurt la
qual manava el poder polític, la ciutat “Madina al
torre coneguda com la torre grossa. Ambdós
Yazïra” que correspon a la ciutat de Ciutadella;
recintes gaudien d’autoabastiment d’aigua
a la ciutat de Maó únicament hi ha, segons les
a partir d’aljubs i safareigs. Finalment tenim
fonts històriques, un castell ubicat a on avui en
el tercer recinte o Casa d’Armes, aquest té
dia hi ha l’ajuntament i el convent de les mon-
forma irregular i es creu que podria ser un
ges concepcionistes de Maó. La població de la
lloc de refugi temporal. D’aquest recinte tant
resta de l’illa s’organitzava a partir d’alqueries i
sols ens han arribat les teules. La torre 35
rafals, els quals sobrevivien majoritàriament a
del recinte és la coneguda popularment com
partir de la producció agrària. Per últim caldria
la Casa d’Armes. 5
esmentar l’assentament poblacional que es situaria al voltant del Castell de Santa Àgueda, Sent Agayz pels musulmans, el qual esdevindria per un costat com a hàbitat permanent i per altra com a refugi ocasional per la gent que vivia a les terres properes al castell.3
pobles de conquerir Menorca, la seva excel·lent ubicació a la Mediterrània com a punt d’unió de rutes comercials d’orient
El Castell de Santa Àgueda d’època islàmi-
forta empremta cristiana de conquerir territori
ca comptava amb una
musulmà, feren que, en aquesta ocasió fos
extensió de sis hec-
la Corona Catalana-aragonesa la que posés
tàrees i mitja, és un
els ulls sobre les Illes Balears. Després de la
conjunt defensiu cons-
conquesta de Mallorca de la mà de Jaume
tituït per tres recintes
I l’any 1229, un dels objectius foren con-
independents però re-
querir les Pitiüses i l’illa de Menorca. De la
lacionats entre ells. En
voluntat de conquerir Menorca se’n deriven
primer lloc destacar el
dues propostes ben diferenciades: una fou
recinte central que es-
l’empremta que va dur a terme el rei Jaume I
devé el castell en si.
que amb el tractat de Capdepera l’any 1231
Aquest recinte té la for-
va aconseguir la infeudació dels musulmans
ma d’un polígon de set
menorquins que reconeixien Jaume I com a
costats rectilinis format per 16 torres amb un
senyor i per altra banda Jaume I els permetia
accés situat al tram de murada que mira a mi-
conservar la seva autonomia, cultura i religió
CASESNOVES CAMPS, Miquel Àngel. El Castell de Santa Àgueda. Notes Històriques. Monografies Ferrerienques, núm. 12. Edita Biblioteca Municipal de Ferreries. 1992. Pàg. 26-27.
islàmica. Els anys venidors foren relativa-
3 4
Bernat Moll descriu que les torres barregen dues formes: la rodona i la quadrada o rectangular; sembla ser que les torres en un primer moment haurien estat rodones. MOLL, Bernat. El Castell de Santa Àgueda a la Menorca Musulmana. Publicacions de l’Ajuntament de Ferreries. Edita Ajuntament de Ferreries. 1991. Pàg. 15.
| sa_sella
ció i tampoc es lliurà de la voluntat d’altres
amb occident i sobretot l’existència d’una
4
38
El poble musulmà no en fou una excep-
ment tranquils els menorquins responien per
5
El Castell de Santa Àgueda en el seu conjunt presenta semblances amb els castellsrefugi de l’alpujarra i Sudest peninsular en el fet de disposar d’un considerat nombre de torres. CASESNOVES CAMPS, Miquel Àngel. El Castell de Santa Àgueda. Notes Històriques. Monografies Ferrerienques, núm. 12. Edita Biblioteca Municipal de Ferreries. 1992. Pàg. 24.
especial_santa_àgueda
una banda a la fidelitat de la sobirania de
que dit Castell, a conseqüència del
Jaume I i per altra seguien sota el govern del
creixement de Ciutadella i Maó, a poc
moixerif integrista Abu Utman Sa’id Hakam,
a poc passaria a un segon pla en quan
del qual cal destacar una reconeguda pros-
a fortalesa de defensa. Però serà amb
peritat econòmica i una voluntat de protegir
el regnat de Pere el Cerimoniós (a
la cultura musulmana, amb el suport a les
partir de 1343) quan el Castell serà
arts i les lletres. A la mort d’Abu Utman Sa’id
definitivament abandonat. Al segle XV,
Hakam l’any 1281, li succeeix el seu fill Abu
a conseqüència dels atacs turcs que
Umar Hakam ibn Sa’Id que esdevindria l’últim
sofrirà Menorca hi haurà nous intents
governant musulmà de Menorca. La segona
de recuperar i restaurar el Castell, però
i última proposta per conquerir Menorca fou
aquests no fructificaren6, esdevenint el
la conquesta definitiva duta a terme pel rei
final de la fortalesa com a lloc defensiu.
Alfons III l’any 1286, que ens ha arribat ben
Des d’aquest moment el recinte del
documentada a partir de la Crònica de Mun-
Castell seria utilitzat com a terres de
taner i la Crònica Menorquina de Carbonell.
conreu.
El Castell de Santa Àgueda serà l’últim cop
Bibliografia consultada:
que farà de castell-refugi, ja que serà el lloc
AA. DD. Menorca. Guia d’Arquitectura. Edita
que escollirà el rai Abú Umar juntament amb
Col·legi oficial d’Arquitectura de Balears. Delega-
altres menorquins per esperar el desenllaç
ció Menorca. Maó. 1998.
final. La rendició dels musulmans succeïda
CASESNOVES CAMPS, Miquel Àngel. El Castell de
al Castell que fou segellada amb el tractat de
Santa Àgueda. Notes Històriques. Monografies Ferrerien-
Sent Agayz signat el 21 de gener de 1286,
ques, núm. 12. Edita Biblioteca Municipal de Ferreries.
del qual se deriva el futur del poble musul-
1992.
mà. Aquest seria quasi en la seva totalitat
Enciclopèdia de Mernoca. Història II. De la conquesta
expulsat de l’illa de Menorca o venut com a
cristiana a la Guerra de Successió. Tom desè. Edita Obra
esclaus. Per tant aquest poble desapareixerà
Cultural de Menorca. Pàgs 3-32.
de Menorca i l’illa serà repoblada en la seva totalitat en una doble vessant: per la proce-
Enciclopèdia de Mernoca. Història de l’Art I.Tom setzè. Edita Obra Cultural de Menorca. Pàgs 10-13.
dència majoritàriament seran de Catalunya, però també d’Aragó, València, Itàlia, Ma-
MASCARÓ PASARIUS, J. El Castillo de Santa Águeda. Edita Ajuntament de Ferreries. 1983.
llorca, etc; i per l’estament social: cavallers,
MOLL, Bernat. El Castell de Santa Àgueda a la Menor-
institucions religioses, capes populars, etc.
ca Musulmana. Publicacions de l’Ajuntament de Ferreries.
Aquest repoblament fou propiciat gràcies a
Edita Ajuntament de Ferreries. 1991.
la política d’incentius econòmics i de béns. Pel que fa a l’organització governamental, Menorca quedava constituïda al voltant d’una Universitat amb seu a Ciutadella. Pel que fa al futur del Castell de Santa Àgueda, durant la primera meitat del s. XIV, aquest es mantindria, fins i tot gaudiria de certes restauracions, però el que comença a deixar
6
Miquel Àngel Casesnoves ens conta com durant aquesta època hi hagué intents de recuperar la fortificació, però l’enfrontament d’opinions al respecte entre la Governació i la Universitat General feren que dits intents no fructificaren. Sobretot arran del informe de l’enginyer italià enviat per Felip II, que aconsella al rei la paralització de les obres del Castell. CASESNOVES CAMPS, Miquel Àngel. El Castell de Santa Àgueda. Notes Històriques. Monografies Ferrerienques, núm. 12. Edita Biblioteca Municipal de Ferreries. 1992. Pàg. 60-62.
entreveure la documentació de l’època és
especial_santa_àgueda
sa_sella |
39
La devoció de Santa Àgueda a Menorca De ben antic ja trobem en alguns documents
sobretot per motius de salut. El concís tre-
i en la cultura popular menorquina no escrita,
ball quan xerra de l’ermita diu: “...Alfons III
petits esqueixos que ens xerren de la devoció
(1287), va concebre la idea d’alçar algunes
cristiana a la màrtir Santa Àgueda nascuda a
capelles [ perseguint una divisió territorial]
l’illa de Sicília en el s. III.
entre altres, una en el castell de Sent Agayz,
Quan els menorquins parlem de Santa Àgueda, la primera imatge que ens ve al cap son sens dubtes, les runes del vell castell musulmà construït sobre el tercer turó més alt de l’illa, a 264 metres per damunt el nivell del mar. Aquí, en aquest indret tan peculiar del municipi de Ferreries, molts son els investigadors que han estudiat en acurat detall, com van ser aque-
durant els segles quart i cinquè, Menorca ja convivia amb petits nuclis cristians com ho demostren les diferents basíliques paleocristianes i que arran d’aquests testimonis ja es venerava dita imatge.
en un principi segons la documentació com
diferents arxius històrics, ens xerren d’alguns
Sain Agaz, Sant Agaiz, Sent Agayz (tot apunta
detalls que fan referència a l’antiga capella,
a un topònim d’origen mossàrab segons Joan
ara com una reial ordre del 7 de maig de
Coromines), Santa Agatha i finalment, Santa
1518 i una altra del 16 de març de 1620, en
Àgueda, convertides en una petita fortalesa
que el Reial Patrimoni feia donació de 25
pel control del territori. Sabem per diferents
lliures cada any amb l’obligació de que es
documents, que en el s. XV el castell estava en
celebrés una missa el dia de la onomàstica
runes perfilant en anys posteriors, petites obres
de Santa Àgueda (5 de febrer), costum que
de reformes tan de les muralles com en la petita
es va mantenir que sapiguem fins el 1820.
cinquanta del segle passat, el lloc o possessió de Santa Àgueda, va funcionar com explotació agrària. La Capella Han sigut varis els estudis realitzats sobre la muntanya de Santa Àgueda i la devoció a la santa siciliana, però potser el que més ens parla de manera més acurada en sentit de tradició, ens vingui de la ma de Mossèn Llorenç Olives i Galmés, quan ens cita a un opuscle publicat el 1956, l’antic costum de pujar a peu a dalt el cim per demanar llurs favors a Santa Àgueda
| sa_sella
l’advocació a Santa Àgueda perquè potser
Alguns altres documents espargits per
dels pits. Tot i així, fins a principis dels anys
40
Es creu que en un principi ja podia estar sota
lles primeres estructures de defensa conegudes
capella dedicada a la santa protectora dels mals
Francesc Carreras i Catxot
allotjada a dins la torre de l’Homenatge...”.
Al llarg de quatre segles, s’han organitzat diferents rogatives i processons, algunes per demanar pluja com una el 1621 o per motius de salut. Finalment, un inventari amb data de cinc de febrer de 1738, ens descriu els estris que hi havia a la capella, entre altres uns canelobres, un faristol, tres campanes que tenien diferents funcions, les imatges de Santa Àgueda, Santa Llúcia i Santa Escolàstica i tot un grapat de “vots o promeses” és a dir, petits regals molts d’ells en forma d’alguna part del cos humà, per així donar les gràcies a la santa per la seva curació. El 1954, s’intentà recuperar la ‘pujada’
a la muntanya cada cinc de febrer, festivitat
així s’havia acordat, als antics propietaris
de Santa Àgueda, organitzada pels joves de
que en l’actualitat la custodien.
l’Acció Catòlica de Ferreries guiats pel seu consiliari Llorenç Olives, obtenint durant uns anys una gran participació ciutadana, unes manifestacions de religiositat i pietat popular que van quedar ben paleses dins la memòria de molts menorquins i menorquines durant més de la meitat del segle vint que en algun moment de les seves vides, van pujar dalt el pujol homònim com a prova de la seva fe a una santa tan estimada i advocada, costum que ja fa uns quants d’anys es va perdre. Tot i el pas del temps, encara son moltes les dones a Menorca que porten el nom d’Àgueda o Gadita en sentit popular, nom propi pres del llatí Agathe amb el significat de ‘bona’. L’accés actual sols es pot fer caminant pel vell camí en alguns trams empedrat, i a hores d’ara, 2011, s’està rehabilitant part de
Algunes notes sobre aquest treball Per realitzar aquest resumit article sobre Santa Àgueda i la seva devoció a Menorca, hem consultat els següents estudis: Història de Menorca, Guillem Pons Pons, 1971. El Castell de Santa Àgueda, Josep Mascaró Passarius, 1984. Història de l’illa de Menorca, John Armstrong, 1978. L’illa de Menorca, Arxiduc Lluís Salvador, 1982. La Muntanya de Santa Àgueda, Llorenç Olives Galmés, 1954. El Llamp de 1843, Miquel Àngel Limón Pons, 1993. Història de Menorca de Pere Riudavets i Tudurí, 1982.
les muralles del vell castell i la casa, conver-
Arxiu Històric i Diocesà de Menorca.
tida en llar dels pagesos que durant segles
Arxiu i museu militar, Es Castell.
va ser la capella.
Nota de l’autor:
La bella imatge de Santa Àgueda de devers uns 60 centímetres d’alçada feta de terracota que es venerava a dalt la muntanya, un cop abandonat el lloc a l’acabament dels anys cinquanta, fou traslladada a la possessió veïna de Santa Cecilia i custodiada fins el 1980, moment en que s’aprofità per fer-li una profunda restauració realitzada per l’artista ciutadellenca, Nina Camps el 1954. A partir d’aquí, passà a presidir l’altar de la capella del quarter d’infanteria de l’Esplanada de Maó que estava sota l’advocació de Santa Àgueda, fins la dissolució d’aquest cos militar als tombants de la dècada dels anys noranta, retornant-la com
especial_santa_àgueda
finalment ens queda dir, que sense poder-ho confirmar amb prou exactitud per manca de prou dades fiables, l’antiguitat de les tres imatges que presidien la capella de Santa Àgata, és a dir la homònima i les de Santa Llúcia i Santa Escolàstica, a dia d’avui es conserven en bon estat, les tres imatges que fins la meitat del segle passat van ser objecte de devoció i pietat popular del poble menorquí.
sa_sella |
41
La reial capella de Santa Àgata de Barcelona Introducció Abans una de les santes més celebrades a Catalunya fou Santa Àgata, la festa de la qual s’escau dia 5 de febrer. Per fer-nos una idea d’això cal consultar el Costumari Català del professor, etnòleg i folklorista J. Amades el qual relata els trets característics de la seva diada: “Santa Àgata havia estat la patrona de les dones. Per les contrades de la Catalunya nova es conserven encara alguns costums molt interessants de ginecocràcia que bé poden recordar temps llunyans i obscurs de matriarcat”. Era l’únic dia de l’any que les dones cobraven cert protagonisme dins la vida local i en els afers sempre reservats als homes; se’ls
Miquel A. Grau i Jerez Jordi Llabrés i Sans 42
| sa_sella
bració eminentment religiosa; ho demostra la gran quantitat de quadres i escultures que hom pot contemplar a moltes esglésies de tot el Principat. I també algunes que han acabat formant part de les col·leccions dels museus més prestigiosos del nostre país, com la taula d’estil gòtic de la Verge Maria del Museu Nacional d’Art de Catalunya obra de Giovanni di Pietro da Pisa de principis del segle XV, on hi apareixen varis sants i entre aquests Santa Àgata. Igualment vegeu el retaule de l’Anunciació o dels Sants que s’exposa a la permanent dels tresors del Monestir de Pedralbes, de fundació reial. Aquesta obra anònima de l’escola catalana i de finals del segle XVI ens mostra, en una de les seves pintures laterals, a Santa Àgata, també de cos sencer i pintada amb unes enginyoses invencions plenes de vivacitat i emmarcada dins un barroc temperat.
autoritzava a sortir a ballar i fins
També la trobem present al discurs ico-
i tot a treure a ballar als joves, a
nogràfic de la Catedral de la Ciutat Comtal,
entrar a les tabernes on podien
dedicada a la Santa Creu i a Santa Eulàlia.
beure i jugar i també, aquest dia,
A un dels angles del claustre hi trobem la ca-
assumien el poder municipal ces-
pella dedicada a Santa Llúcia o també de les
sant a l’alcalde de tots els seus càrrecs. Tots
Onze Mil Verges i Màrtirs, amb accés directa
aquests costums foren introduïts en el Principat
a l’exterior del conjunt catedralici, manada
a partir del segle XIX procedents de Castella i
construir entre 1257 i 1268 d’estil romànic,
en una època en la que es pensava que tot el
sota el pontificat del bisbe Arnau de Gurb. En
que venia del centre peninsular era millor que
aquest lloc primitivament s’hi trobava un altar
el que teníem a casa. Avui dia molts d’aquells
i retaule dedicat a Santa Àgata. Ja a l’interior
llocs, que foren receptors d’aquella tradició
de la pròpia catedral la podem veure en un
castellana, han esvaït aquelles consuetes en un
baix relleu del retaule de Sant Sever, bisbe
intent de tornar a les arrels i a la recuperació de
de Barcelona i màrtir, data de 1683 i en ell
la pròpia tradició.
hi intervingueren els escultors Francesc de
Per damunt de tot això, la festa fou sempre i ho és encara als llocs on es manté, una cele-
Santa Creu i Jacint Trulls, el fuster Agustí Llinàs i el daurador Pau Llorenç. Més antiga és la taula de Santa Àgata que trobem a la
especial_santa_àgueda
capella de Santa Clara d’Assís i Santa Ca-
ho. Després de
tarina d’Alexandria; aquesta, gòtica datada
signar
en 1456, fou encomanada a Miquel Nadal i
tractats amb altres
Pedro García de Benavarre.
sobirans i de su-
La capella palatina de Barcelona Però del que hem de parlar ara és de la capella del Palau Reial Major de la Ciutat de Barcelona, antiga residència dels comtes catalans i dels comtes-reis de Catalunya-Aragó entre els segles X i XV. En aquest monument autèntic del gòtic català hi convergeixen els orígens de la devoció a Santa Àgata a Catalunya. El Rei en Jaume el Conquistador tingué especial interès per incloure a la seva Corona el Regne de Sicília, dins l’afany de donar un nou impuls a la Reconquista i expandir els seus reialmes per la mar Mediterrània. A aquest monarca se li atribueix la fundació de l’Odre Militar de Cavallers del Collar de Santa Àgata de Paternó, totalment dedicada en aquest afer d’engrandiment de la pròpia Corona. Sicília, era un punt clau, a molts nivells, dins el “Mare Nostrum” i sofrí les ambicions de totes les potències. Aquells interessos es reforçaren amb el casament del seu fill primogènit i de la Reina Violant d’Hongria, l’Infant Pere, amb Constança filla del Rei Manfred I de Sicília i de Beatriu de Savoia. El matrimoni es va celebrar a la Catedral de Montpeller l’any 1262. Des de 1266 l’Illa de Sicília restava sota el domini de Carles de França, Comte d’Anjou, el qual hi regnava sotmès i per indicació de la Santa Seu, que mantenia el Senyoriu de l’Illa. Constança, que es convertia en la legítima hereva un cop finit el seu pare tot i que el cosí Conrad de Sicília, reclamà el Regne, però En Pere, s’afanyà per evitar-
especial_santa_àgueda
alguns
perats no pocs entrebancs que interposaven els de la Casa d’Anjou i del Papat, dia 30 de març de 1282, en el capítol anomenat de les Vespres Sicilianes, esclataren en rebel·lió els sicilians. Estaven encapçalats pel noble Joan de Procida, i aquella revolta anava en contra de la denominació angevina; mataren a tots els francesos que hi havia a l’Illa i oferiren la Corona al Rei Pere, que fou III d’Aragó, I de Sicília, I de València i II (Comte) de Barcelona. Aquell succés es conegut amb el nom de les Vespres Sicilianes, “perquè començà quan uns soldats francesos feren certs abusos davant l’Església de l’Esperit Sant de Palerm mentre les campanes cridaven els fidels a les Vespres del Dilluns de Pasqua”. Així començava la vertadera història de la Sicília catalana, car amb aquella coronació, el Regne de Sicília va restar unit als altres estats d’Aragó. A partir d’aquests moments en que ja s’havia passat de senyorejar el Principat de Catalunya i Aragó a dominar amplis territoris d’ençà i d’enllà la mar, és a dir tant peninsulars (País Valencià) com insulars (les Illes Balears i la pròpia Sicília), el primitiu palau comtal romànic va haver de ser ampliat i remodelat progressivament per acordar-lo a les noves necessitats logístiques i representatives d’una reialesa que s’imposava en el context de la Mediterrània occidental. Per això, el palau primitiu fou notablement modifi-
sa_sella |
43
cat durant el segle
mònies litúrgiques de la capella palatina, en
XIII. Dins aquest
instituir i dotar generosament sis presbiterats
procés s’inclou la
o beneficis que garantissin la celebració con-
construcció, sobre
tínua del culte.
la muralla romanocomtal, de la capella àulica o palatina.
dugueren a terme tasques d’embelliment de tot el palau. Pel que fa a la capella, va fer decorar el seu enteixinat a Alfons de Còrdova,
va formar part del
va encarregar un paviment heràldic de terra
complex progra-
cuita a l’escultor Joan Claperós, brodats,
ma de reformes
vidrieres i orfebreria. I també el retaule que
i transformacions
avui dia encara presideix, obra de Jaume
del Palau emprès
Huguet de 1465, dedicat a l’Adoració dels
durant el govern
Reis d’Orient.
sota la direcció del mestre d’obres reial Bertran de Riquer a partir de l’any 1302; disposava de
Santa Àgata passa a ser la titular de la capella reial
porta directa amb el palau i d’una tribuna a la
La capella adquirí progressivament al
part del darrere i enlaire per a l’assistència dels
llarg de tot el segle XIV un major realç i
reis a les cerimònies religioses. Originàriament
prestigi, augmentats en convertir-se en el
va esser dedicada a Santa Maria i tot i que a
dipòsit permanent del ric tresor de relíquies
partir de 1311 ja consta que s’hi celebrés culte,
acumulat pels reis. Aquest procés culmina a
no és fins a 1317 que es tenen notícies de
finals d’aquest segle i principis del següent,
l’existència de l’altar major.
mercès a la voluntat del Rei Martí (1396-
Durant el regnat de Pere III el Cerimoniós (1338-1387) continuaven les obres i decoració de la capella. El conegut pintor d’estil italianitzant Ferrer Bassa va fabricar l’any 1344 un retaule major dedicat a Jesús i Maria, avui desaparegut. També en aquest mateix temps va començar el creixement lateral de l’edifici amb la construcció de noves capelles, una de les quals era coneguda com la capella de la Reina i que segurament corresponia a la que era dedicada a Sant Nicolau. En el seu interior, presenta, esculpits en relleu, els escuts de la primera i la tercera esposes del Rei Pere, les reines Maria de Navarra i Elionor de Sicília. El Rei Pere organitzà minuciosament les ceri-
| sa_sella
el Contestable de Portugal (1464-1466) es
Aquesta obra
de Jaume II d’Aragó (1291-1327). Fou bastida
44
En temps de l’efímer regnat de Pere
1410) l’Humà o l’Eclesiàstic, decidit a convertir la capella en el centre de les solemnitats religioses de la monarquia. El seu model no és altre que la Sainte-Chapelle parisina dels reis de França, autèntic reliquiari arquitectònic, dotada dels més grans privilegis i exempcions. Al llarg de deu anys treballà en el projecte de fundar i dotar la capella d’un monestir dedicat a les santes relíquies que garantís el culte i la solemnitat. Després de diversos intents frustrats aconseguí fundar una comunitat de monjos celestins francesos, coneguts precisament per la riquesa de la seva litúrgia, fundada en el segle XIII per Pietro Angeleri di Murrone, després papa Celestí V. Un orde monàstic sota una regla
especial_santa_àgueda
amb elements eremítics i cenobítics i amb
i per la noblesa catalana distingida.
pinzellades de franciscanisme, aleshores
Només la formaven confrares casats,
totalment desconeguda a la Corona d’Aragó.
els quals dedicaven llurs devocions
L’any 1408 es col·locaren les primeres pedres del cenobi i a les acaballes del mateix any es redactava el document de fundació. Paral·lelament, el rei s’afanyà en la recerca de relíquies per augmentar el seu tresor i entre aquestes una de la màrtir Santa Àgata i la pedra damunt la qual foren col·locats els pits de la santa i que segons la tradició mostrava, encara, restes de la seva sang. El rei Martí havia conegut la devoció a Santa Àgata mercès a la seva mare la reina Elionor de Sicília, la qual quan va morir va cedir-li els drets sobre el Regne de Sicília. Dia 25 de setembre de 1401 demanava al seu fill Martí
al desig que les mullers respectives obtinguessin una lactació fàcil i sense mal de pits. El fet de la fundació ve recordat en uns goigs antics que els confrares cantaren en llaor de la seva titular: Cárlos quinto Emperador Gran defensor de la Fe, En vostroamparo tingué Gran particular favor: Confraria os ha fundada, Tan santa y devotament; Devan Deu Omnipoten Siau la nostra advocada.
I de Sicília, casat l’any 1392 amb la reina
El memorial de la fundació de la
Maria de Sicília, que li enviés la relíquia de
confraria ens constata de l’existència
la pedra: “Lo Rey d’Aragó: Rey molt car pri-
de la relíquia i l’estima en què es tin-
mogenit. Com nos havens singular devocio a
guda; ve a ser un resum del que hem
madona sancta Agata desigem molt haver la
dit al respecte: “entre les altres relí-
pedra on foren posades les mamelles de la
quies huy en die se troba en la dita capella una
dita madona sancta Agata, pregam vos afec-
preciosa relíquia de aquella pedra sobre la qual
tuosament, Rey molt car primogenit, donets
foren posdes les mamelles de la gloriosa Verge
obra ab tot acabament que nos aiam la dita
Santa Agata quant en lo seu martiri li foren lle-
pedra, segons que l’amat capellà nostre en
vades, en la qual se mostren algunes gotes de
Ponç de Tahus vos explicara pus llargament
sang de la dita santa Agata, e la qual relíquia
de part nostra. Certificant vos, Rey molt car
lo senyor Rey don Marti de gloriosa recordació,
primogenit, que d’açonsfarets plaer molt
tenintla en gran devocio mana fos en la dita
agradable. E sia tostemps, Rey molt car pri-
capella a perpetual memòria recondida, e com
mogenit guarda vostra lo Sant Spirit...”
a moltes persones de aquesta ciutat per la gran
De totes les relíquies que romangueren a la capella àulica aquesta de Santa Àgata fou la que va aconseguir una major devoció entre la pròpia monarquia i la ciutadania barcelonesa en general. Per aquest motiu a principis del segle XVI el rei i emperador Carles V va fundar-hi una confraria en honor de la santa, integrada per les persones reials
especial_santa_àgueda
devocio que tenen a la dita relíquia desijen fos feta una general confraria de la dita relíquia en la dita capella, per tant lo dit vicari per suplir a les devocions de les gents e per que la dita relíquia sia mes venerada e manifestada, suplica humilment a vostra illustre senyoria sia mercè sua donar licencia que la dita general confraria sia feta en honor, gloria e reverencia de nostre senyor Deu Jesucrist e de la sacratíssima tostemps
sa_sella |
45
Verge mare sua senyora nostra Santa Maria,
capella de Santa Àgata del Palau Reial Major de Barcelona.
e de la dita benaventurada sancta Agata...”
Història i restauracions. Barcelona, 1999.
És a partir de l’any 1601 que gràcies a una butlla pontifícia del papa Climent VIII la capella va canviar la titularitat de Santa Maria per la de Santa Àgata i la va dotar de quantioses indulgències. Aquest fet històric queda reflectit en els mateixos goigs que abans hem
Garrido, Josep-David. Vida i regnat de Martí I, l’últim rei del Casal de Barcelona. Barcelona, 2010. Giunta, Francesco. La Sicília Catalana. Barcelona, 1988. Història de Mallorca. Volum I. Mallorca (Editorial Moll), 1982.
fet referència: Obrint lo tresort sagrat Als confrares grans perdons De gracies grandisims dons Concedi Sa Santedad: Fonc esta gracia otorgada Del Sant Pare Octau Clement; etc. Durant el procés de la desamortització de Mendizàbal la capella fou tancada al culte i després destinada a diversos usos profans i fins i tot abandonada. Actualment, totalment restaurada forma part del recorregut que els visitants poden fer al Palau Reial, al famós Saló Tinell i al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona. Hom encara hi pot contemplar el retaule gòtic dit del Conestable, l’enteixinat, les vidrieres, els diversos blasons esculpits en pedra i tot el seu programa decoratiu. També, i dins la capella de la Reina, s’hi conserva la taula de Santa Àgata del segle XV atribuïda a Burgo de Osma. Avui dia, la devoció es manté ben polenta a l’Església Parroquial de Sant Jaume de la Ciutat Comtal. Allà hi fou traslladada des de el Palau l’any 1835, juntament amb la Confraria de Santa Àgata. Hi trobem la seva imatge, tot i que no massa antiga, a la primera de les capelles de la part de l’Epístola. Bibliografia: Amades, Joan. Costumari Català. Vol. I, Barcelona, edició de 2001. Riu-Barrera, Eduard. Torra, Albert. Pastor, Alfred. La
46
| sa_sella
especial_santa_àgueda
Santa Àgueda a l’església de Pina La vinculació entre Pina i Sencelles no s’ha
parròquia de Pina un temple singular en re-
explicar, de tan òbvia com és, als habitants de
lació a santa Àgueda, per bé que la devoció
la vila natal de sor Francinaina Cirer. Es tracta
envers ella no li és, evidentment, exclusiva.
d’una relació de veïnatge que ve de temps
Així ho testimonien altres esglésies, arreu de
immemorial i que gairebé menysprea la divi-
Mallorca, que inclouen, en algun dels seus
sió administrativa. Proper i amable, el llogaret
altars, la també patrona de Malta, com són
d’Algaida dista d’una excursió a peu, passant
ara les parròquies d’Alcúdia, Algaida, Selva
per Son Xotano, que solament ha de superar la
i Sóller, entre d’altres. No obstant aquesta
intersecció de la
llista, en espera de la redacció d’un exhaus-
carretera de Si-
tiu catàleg iconogràfic, no ens estam de re-
neu, just a l’indret
ferenciar l’extraordinària talla escultòrica del
del pou de Judí.
segle XVIII que es venera a la capella de la
Un al·licient que
Mare de Déu del Carme de l’església d’Inca
els sencellers
de Santa Maria la Major.
afegeixen és la presència de
Gabriel Carrió i Vives
santa Àgueda
El primer testimoni de la màrtir de Catà-
a l’església de
nia que hom pot considerar a la parroquial
Sant Cosme i
de Pina és una petitíssima relíquia identifi-
Sant Damià, pa-
cada com a «Santa Agata» que fa part d’un
rroquial del lloc,
reliquiari d’una vintena llarga de mostres ha-
custodiada ara
giogràfiques. La peça, que segueix el model
per la congrega-
formal d’una custòdia, és molt senzilla, cons-
ció de les religio-
truïda de fusta policromada d’efecte argentat.
ses franciscanes
La peça es conserva a la cripta de sant
Filles de la Mi-
Plàcid, de sota l’altar major, on es localitza
sericòrdia. Com
una part de la vasta col·lecció de relíquies
veurem, el fun-
que el reverend fundador dugué de Roma,
dador d’aquesta
en els seus diferents períodes de sojorn. Pre-
comunitat, Mn
cisament, la «catacumba», com la definia ell
Gabriel Marià
mateix en els seus escrits, influenciat per la
Ribas de Pina
cultura clàssica, rep el nom d’un dels quatre
(1814-1873), tan
cossos de màrtirs que el papa Gregori XVI li
vinculat també al
lliurà, a banda de sant Pius, sant Urbà i sant
llogaret senceller de Biniali, tingué molt a veure
Faustí. Aquests altres foren dipositats a les
amb la inclusió de la patrona de Sencelles en el
esglésies de Santa Eugènia, del Capdellà i
temple piner.
de Biniali, respectivament.
Són, gruixudament, els factors que fan de la
especial_santa_àgueda
Una relíquia
Tal volta seguint el model del monu-
sa_sella |
47
ment funerari de
pertanyen al ric programa iconogràfic que
sant Alonso Rodrí-
establí devers l’any 1871 el fundador de
guez al col·legi de
les germanes franciscanes, realització que
Monti-sion (Palma),
es perllongà més enllà de la seva mort. La
les restes de sant
pintura principal del moble, la del sant ermità,
Plàcid resten dins
és obra de Salvador Torres. La pintura de la
una escultura que
màrtir inclosa a la capella antoniana és obra
representa el sant.
de Vicenç Matas, pintor que realitzà la resta
La imatge jacent
de les pintures del retaule: la Mare de Déu
és vestida amb
de la Corretja amb sant Agustí, sant Antoni
armadura romana
de Pàdua, santa Bàrbara i sant Vicenç Fe-
que suggereix que
rrer. A la predel·la, hi trobam el símbol del
es tracta del Plàcid
Cor de Jesús.
sicilià i no del monjo benedictí nascut a Roma posteriorment, cap el 507. Cal recordar que l’afany de relíquies era, a l’Antic Règim, una consideració de primer ordre que traspassava el camp de la religió per intervenir també en els afers de la política i del poder civil i militar. I, a l’època de Mn Gabriel Marià Ribas de Pina, era especialment intensa dins la classe sacerdotal de classe nobiliària, la tradició d’atresorar mostres físiques o objectes vinculats a persones que havien excel·lit en la vivència de la fe —sobretot si pertanyien al martirologi. Aquesta vocació es podia emprar per consolidar cultes, orientar devocions, organitzar fundacions monàstiques o apuntalar el prestigi social de l’estament eclesiàstic que anava paral·lel a l’estesa creença popular que la relíquia contenia el valor mateix del sant o de la santa en qüestió. Recordem aquí la connexió entre la intersecció de santa Àgueda i les rogatives de pluja dins la història de Sencelles; motiu llegendari pel qual la verge fou nomenada patrona de la vila. Una pintura en un retaule Existeixen, a més a més, a l’església pinera dues pintures que representen santa Àgueda: una al retaule de sant Antoni Abat i, una altra, a la volta de la coberta del temple. Ambdues
48
| sa_sella
La imatge de santa Àgueda, de rostre juvenil i mirada enlairada, és de cos sencer i dempeus. Du els cabells llargs i retirats. També és il·luminada des del cel i coronada per una aurèola divinal. La figura és situada en un paisatge més aviat esquerp, de terra eixuta, amb uns matolls esparsos de fons i un horitzó de pujols baixos i llunyans. La santa vesteix túnica blanca —signe de la virginitat— i mantell vermell —record del martiri— que sosté amb la mà dreta damunt el cor. Aguanta amb la mà esquerra la palma del martiri, l’instrument del qual resta al terra, al seu costat: unes tenalles. El quadre no presenta cap referència als pits que aquestes tenalles extirparen, el Pectoris papilla tollitur. La tradició més estesa i coneguda sol mostrar-los en un plat, que aquí no existeix. Una pintura a la volta La segona representació iconogràfica de santa Àgueda pertany al programa iconogràfic de les voltes del temple piner, realitzat pel pintor Vicenç Matas. És en aquest àmbit on es recull més intensament el pensament religiós de Mn Gabriel Marià Ribas de Pina que no es pot desvincular de la missió
especial_santa_àgueda
evangelitzadora i predicadora que dugué a
entre d’altres. Santa
terme de manera molt intensa a Mallorca. El
Àgueda apareix, per
sacerdot vetllava per la instrucció del poble,
exemple, dins l’obra
coherent amb la missió educativa a través de
la Glorificació de la
la fe. Segons deixà per escrit, l’ornamentació
Mare de Déu entre les
figurativa de l’església de Pina, amb un
santes màrtirs, tela
indissimulat matís franciscà, havia de servir
del portuguès Diogo
per a l’enaltiment de la Mare de Déu i de les
Teixeira, realitzada
seves virtuts; missatges que havien de ser
cap el 1590-1600, i
subratllats per la presència d’un gran nombre
conservada al Museo
de sants i beats. Així, doncs, cada secció de
de São Roque, de
la volta de l’edifici, exposa un carisma marià
Lisboa.
diferent, assenyalat puntualment amb filacteris honorífics extrets de la lletania lauretana. La culminació, una Coronació de la Mare de Déu per la Santíssima Trinitat, sota l’epígraf Regina angelorum —Reina dels àngels— resta a la cúpula del transsepte.
Així, cal cercar la patrona de Sencelles dins el grup ubicat a la banda de l’Evangeli. Com bé ja retragué cap al final de la dè-
Santa Àgueda es localitza al tram més
cada dels anys 1980
proper a la façana principal del temple, titu-
l’investigador Príam
lada sota el lema Regina virginum —Reina
Villalonga de Cantos,
de les verges. Com en la resta de seccions,
en un imprescindible
la Mare de Déu presideix l’esquema pictòric
article sobre les pin-
i és envoltada d’emblemes i personatges ha-
tures murals d’aquesta església, no totes les
giogràfics. En aquest cas, Maria amb un grup
santes triades en aquest indret per Mn Gabriel
d’angelets, en el punt central del tram, ves-
Marià Ribas de Pina són representades amb
teix de blanc i du un brot de lliris a la mà. La
els seus atributs propis, circumstància que
presència de l’Anyell ve excusat per la cita
dificulta la identificació plena de cada una de
bíblica: «Aquests són els qui no s’han tacat
les integrants. El treball de camp es veu encara
amb cap dona: són verges. Han estat adqui-
més perjudicat per tal com, en el segon plànol,
rits d’entre els homes com a primícies per a
només apareix el bust de les protagonistes i pel
Déu i per a l’Anyell, i segueixen l’Anyell arreu
fet que, a partir de la tercera filera, només es
on va.» (Ap. 14, 4) El tipus de composicions
veuen les cares, que van difuminant les seves
de sants en grup no és una fórmula usual
faccions a mesura que se simula la llunyania.
però sí que es coneix d’antic. És el cas de la
Conscient, Villalonga, del greu entrebanc que
representació d’un determinat ordre religiós
suposa aquesta circumstància, es limità a repe-
o dels seus membres més destacats. Poden
tir el propòsit de l’il·lustre capellà, sense renun-
ser deutors, en certa manera, de les imatges
ciar a expressar la seva opinió que l’ambigüitat
per a la Mare de Déu de la Misericòrdia o del
iconogràfica vendria donada també pel fet que
tipus Adoració de la Creu o del Cor de Jesús,
aquesta àrea pictòrica fou una de les darreres
especial_santa_àgueda
sa_sella |
49
execucions de l’obra. I tot dur a pensar que,
cruels martiris a l’edat de dotze anys, segons
efectivament, fou així.
s’expressa a la Llegenda Daurada.
Per la seva banda, l’estudi del canonge Pere
La segona línia de personatges, l’última
Joan Llabrés sobre el mateix tema, publicat
que es pot llegir, està conformada per tres
post mortem el 2006, només identifica algunes
figures femenines. La que més destaca ves-
de les santes, evidentment, per la mateixa raó.
teix una túnica blanca d’inspiració romana i
La diferència amb l’assaig de Villalonga és que
sosté un brot de flors blanques i dirigeix la
l’investigador inquer posà damunt papers el
mirada cap a santa Maria Magdalena. Es
resultat de les seves observacions, tot i que no-
pot aventurar a dir que respon al perfil de
més assegurà reconèixer santa Bàrbara i santa
verge romana com ho foren santa Llúcia
Agnès. La llista de personatges que Mn Ribas
i santa Apol·lònia. Una o l’altra podria ser
de Pina preparà per al lema Regina virginum
també la que vesteix d’igual manera però
conté vint noms. La majoria són membres cano-
sense cap altre atribut, situada darrera santa
nitzades d’ordres monacals, la representació de
Bàrbara. I ara com ara, només ens queda
les quals es localitza a la banda de l’Epístola. En
afirmar que santa Àgueda ha de ser l’única
són exemples santa Caterina Tomàs (agustina),
que mostra la palma martirial —i no flors
santa Teresa d’Àvila (carmelita descalça) i santa
d’evocació virginal. És el bust que sobre-
Caterina de Sena (dominica). Només vuit noms
surt darrera santa Maria Magdalena. En un
del projecte pertanyen a verges canonitzades
afany d’hipotètica resolució, no seria estrany
d’època romana, que són, amb l’ordinal amb el
veure juntes aquestes tres santes —Llúcia,
qual figuren explícitament: Maria Magdalena (1),
Apol·lònia i Àgueda— així com ho marca
Àgueda (2), Llúcia (3), Caterina (4), Bàrbara (5),
una llarga tradició present, per exemple, a
Apol·lònia (6), Eulàlia (7) i Paula (18).
l’església de la Transfiguració del Senyor,
La representació de l’advocada de l’artilleria és l’única contundent, vista la torre com a atribut i la pròpia entitat de la pintura —la més ben definida del grup. En segona posició es troba Maria Magdalena. Sense cap dels seus símbols habituals, tan sols disposa d’un impersonal brot florit a la mà. Això sí, la delata la cabellera — roja?— lleugerament descomposta i el posat del cos que recorda la penitència dins la caverna, com així sol aparèixer en la clàssica composició dins la història de l’art. Voltant l’aresta de l’arc, es veu, una mica apartada, santa Eulàlia amb la creu de sant Andreu. Degué ser aquesta la figura que Mn Llabrés assenyalà com a santa Agnès de manera errònia; tampoc no surt a la llista. La confusió no és original: ambdues comparteixen dades llegendàries perquè foren víctimes de
50
| sa_sella
d’Artà, i d’altres. Talment com en el retaule de la capella de sant Antoni de Pina, no es fa menció del martiri mamari, manifestant així la preeminència vers el seu caràcter virginal, en concordança al tema de la Regina virginum. De fet, en aquest àmbit, no es mostra cap instrument martirial. Recordem que, segons l’hagiografia, la protectora de Sicília conservà miraculosament el seu estat immaculat quan fou obligada a entrar en un prostíbul per ésser sotmesa a una violació ritual. Conclusió És natural associar el sant als seus atributs primordials però no es pot negar que l’absència d’aquests elements identificadors —pocs sants en tenen solament un— també
especial_santa_àgueda
és un fet a considerar i, sovint, en imatges que resulten emblemàtiques per a la història de l’art. Aquest és el cas de l’Àgueda que fa part de la processó dels sants de l’església de Sant Apollinar il Nuovo, de Ràvenna. De
Palma, 2006 Munar, Gaspar, Breve biografía del M. Rdo. D. Gabriel Mariano Ribas de Pina, Gráficas Miramar, Palma, 1973 Réau, Louis, Iconografia del arte cristiano, 6 vol, Serbal, Barcelona, 1996
fet, durant molt de temps, només se li conce-
Villalonga de Cantos, Príam, «La iglesia de los S. S.
dí l’atribut impersonal de la palma del martiri.
Cosme y Damián de Pina en Algaida (Mallorca). Progra-
Una altra qüestió és el sentit que prenen,
ma constructivo e iconográfico», dins Mayurka, 21, 1985,
aquests atributs. El cas de la palma és uni-
327-391
versal i sempre s’ha lligat a la superació del martiri a través d’una visió redemptora de la mort. Però aquestes lectures estandarditzades poden veure’s condicionades pel conjunt artístic en el qual s’emmarca la presència del sant o pel costum tradicional del lloc o per les directrius de regles monàstiques o, finalment, per l’àmbit geocultural. Si a Pina cercam la representació amb uns pits tallats damunt un plat és perquè és la tipologia iconogràfica més estesa en el nostre entorn. I el significat que d’aquesta imatge se’n desprèn, s’avé també amb el que les generacions anteriors ens han llegat. La vinculació de santa Àgueda al poder protector contra les erupcions de volcans i altres patronatges derivats contra el foc no han entrat a Mallorca però, en canvi, són universalment reconeguts. I no diguem a la seva terra natal on l’Etna ha fet grans estralls al llarg de la història. Bibliografia Bibiloni, Gabriel i altres, Algaida. Guia dels pobles de Mallorca, Hora Nova, Palma, 1999 Florit Zuazaga, Jerònia; Ordinas Garau, Antoni, Sencelles. Guia dels pobles de Mallorca, Hora Nova, Palma, 2003 Fullana Puigserer, Pere; Llabrés Martorell, PereJoan, Gabriel-Marià Ribas de Pina (1814-1873), Congregació Religioses Franciscanes, Palma, 1997 Llabrés i Martorell, Pere-Joan, La iconografia de l’església de Pina (Mallorca), Lleonard Muntaner Editor,
especial_santa_àgueda
sa_sella |
51
Santa Àgueda a l’oratori pobler de Crestatx El primer impacte que s’endu el visitant
iconogràficament el retaule està dedicat a
quan s’acosta al retaule de l’altar major de
Santa Margalida representada en forma de
l’oratori de Crestatx<1>, tot seguit haver con-
bultexcent a la fornícula central. A la part de
templat la titular, santa Margalida màrtir, en el
l’Evangeli hi ha la imatge de Sta. Àgueda i
centre, és la majestuositat de les dues pintu-
baix aquesta, en la predel·la Sant Magí en
res laterals, ambdues, de dues màrtirs i de la
dimensions més reduïdes; al seu peu canta
mateixa autoria, santa
“Fonch fet ese quadro Santa Àgata essent
Àgueda a la dreta i santa
obrer Joan Company”. Per altra banda, Joan
Apol·lònia a l’esquerra;
Parera Sansó, <4>, defensa que l’any 1731,
les tonalitats dels colors,
ja hi era la pintura de santa Àgueda. I encara
el moviment iconogrà-
més a un altre indret sosté que el retaule és
fic de cada una d’elles,
molt més antic: “El mencionat retaula que
així com el paisatge que
se construí l’any 1673 y se degué acabá el
els envolta, no presenten
siguent, és d’estil barroc, y sense cap classe
dubtes de que ha sortit
de dubte es el mateix que veim actualment,
de la mateixa mà, tot i
y com ja es bastant vey, are fa us vit y dos
què en un principi no es
anys que per restaurarlo un que sol sabia
feren per aquest retaule,
pintar carros l’embrutá una cosa fora mida”
donades les dimensions,
<5>, així ho deixava estampat Parera l’any
avui retallades <2>.
1912; fins i tot esmenta que la benefactora
Situació de santa Àgueda en el retaule de santa Margalida
fou Dona Mariana Mir i que el seu cost va ser de 200 lliures <6>. Per la seva banda, el P. Josep Obrador. M.SS.CC., sosté que l’antigor d’aquest retaule és molt més llun-
Una de les estudioses
yana, tot identificant-lo amb el retaule que
dels retaules poblers és
veié el bisbe Tomàs de Rocamora a la visita
Maria Soledat Cladera
pastoral que ell en persona efectuà l’any
Méndez <3>, així descriu
1646 <7>.
el retaule: “El retaule de l’altar Major de l’oratori de Crestatx és d’estil barroc-classicista i pertany a l’escola mallorquina. Data de l’any 1773/74 i els autors són Guillem Torres
Moltes són, com és de suposar, les restauracions que ha tengut al llarg dels segles; el mateix investigador Parera n’esmenta algunes. La darrera fou l’any 2004. <8>. La devoció a santa Àgueda a l’oratori crestatxer
en l’escultura i Joan Company en les pintures
Els ex vots, molt freqüents als santuaris Joan Pons i Payeras, pvre, (...) Es tracta d’un retaule pla d’un sol cos amb Rector de Crestatx (sa Pobla) fornícula central, tres carrers, predel·la i àtic (...) de Mallorca, no hi ha dubte que són expo-
52
| sa_sella
especial_santa_àgueda
nent de l’arrelada devoció que el poble de
la imatge de santa Mar-
Déu ha tengut al llarg dels anys. La fe de
galida, patrona de la vila
generacions d’homes i dones cristians que
de sa Pobla, un s’adona
a moments particulars de la seva història
inspeccionant les teles
s’han adreçat a Déu Pare, per mitjà de la
pictòriques pel seu da-
verge santa Àgueda, per a implorar els seus
rrera que en el seu dia
favors. La majoria d’ells són del segle XX,
s’acomodaren a les me-
però volem pensar i creure –malgrat les
sures de l’esmentat retau-
poquíssimes referències documentades- que
le. Mesures de la quadre:
temps enrere també n’hi degué haver. Vet
La tela 90 x 160; tela vista
aquí a mode de mostra:
actual 0’68 x 1’50.
1904. Joana Trobat Obsequio a santa Agueda por haberme alcanzado un favor. Margarita Serra Crespí. Joana Serra Crespí, agradecida a santa Agueda. La Puebla, 13 d’agost 1944. Recuerdo de Martina Serra Ferrer. 28/5/ MCMLIII. C. Pons 14/XI/94
<3> Maria Soledat Cladera Méndez, «RETAULES DE L’ESGLESIA PARROQUIAL DE SA POBLA I DE L’ORATORI DE CRESTATX (Del segle XVI al XVIII). UIB 1995. Maria Soledat Cladera Médez, “Retaules
Anònim (2 pits de plata).
de l’oratori de Crestatx”. Cfr. “Història i actualitat
7 pits de plata.
del Santuari de Crestatx en el centenari de la
Tots aquests ex vots avui es poden contemplar a una vitrina que es troba a la sala denominada Es museu, al costat de la sagristia, exponent de la vitalitat que tengué antany la santa italiana martiritzada en el segle III, entre els feligresos de sa Pobla i viles veïnades. <1> Per a conèixer la història de l’oratori de santa Margalida de Crestatx. Cfr J. Parera S. “Notícies històriques sobre l’antic santuari de Crestatx”. Tip. Catòlica de S. Pizà. Palma de Mallorca (1914). Ed. Facsímil. Gràfiques Gelabert, sa Pobla (2007) Cfr. Sa Marjal, Joan Parera Tom IV pàgs. 3-10. J. Obrador – B. Cladera, CRESTATX. Gelabert, sa Pobla (1999). Varis, “Història i actualitat del Santuari de Crestatx en el centenari de la seva reforma (1906/7 – 2006/2007). Gelabert, sa Pobla, 2007. <2> Donat que el retaule disposa d’un encertat cambril, a fi que els fidels pugui passar a pregar i besar
especial_santa_àgueda
seva reforma (1906/7 – 2006/2007). Gelabert, sa Pobla, 2007. Pàgs. 77- 87. <4> J. Parera S. Revista “Sa Marjal” (1909-1928). Edició facsímil, ajuntament de sa Pobla “Gràfiques Miramar” , 1990. Tom IV p. 27, Visita Pastoral de 23 novembre de 1731: “Primo un quadro ab sa pastera ab so Camarill ab sa figura de bulto de Santa Margarita noua ab dos figures colletarals pintades la una, figura de Sta Apolonia, y la altra de Sta Agata...” <5> J. Parera S. “Sa Marjal”, o.c. Tom IV pàg. 9. <6> Cap a l’any 1890 es dugué a terme un restauració prou deficitària cfr. M. S. Cladera M. “Retaules de l’oratori...” o. c. pàg 79. <7> cfr. J. Obrador S. “Crestatx” Sa Pobla (1999). Pàg. 77 i ss. <8> CRESTATX nº 3 (abril, 2004). Butlletí informatiu de l’oratori de santa Margalida de Crestatx, sa Pobla (Mallorca).
sa_sella |
53
Santa Àgueda i un motiu de reflexió sobre l’art pictòric dels López a Sencelles (1569-1583) Sencelles, segons Jerònim de Berard participació del taller. (1789): “...se halla en un paraje llano, aunque por su norte declina a modo de ribazo y descubre, una agradable llanura de lo más poblado de la isla hasta la montaña, de modo que, en concepto de muchos sujetos de gusto, les parece la más agradable vista mirado desde las ventanas de Son Morey, que es la casa dicha que posee un caballero de Palma, como diremos en su lugar”.
Dedicats quasi per complet a la pintura de retaule, la iconografia religiosa dels López és abundant. Un tema destacat va ser el de la Mare de Déu del Roser del que coneixem al manco deu representacions i de la vida de Maria, a part del dogma de la Puríssima Concepció, varen tractar quasi tots els episodis: la Anunciació, la Visitació, la Nativitat, l’Epifania, la Sagrada Generació,
Amb aquesta descripció tan l’Assumpció i la Coronació al Cel. Entorn poètica del segle XVIII, m’ha agra- a Crist, també treballaren prou temes: la dat remarcar el costat nord de la Circumcisió, l’oració a l’Hort, el Lavatori, el vila on el revingut campanar de Sant Sopar, l’Ecce Homo, la Crucifixió, el la parròquia destaca entre unes Judici Final, etc. El santoral és pel contraquantes torres de molins fariners. ri molt més variat, a part dels apostolats Parlant de la parròquia aprofitarem característics dels sarcòfags de la Mare l’avinentesa per fer una reflexió so- de Déu morta podem destacar: sant Joan bre la iconografia de santa Àgueda Baptista, sant Pere, sant Pau, sant Llorenç, i l’art pictòric dels López, pare i fill, sant Miquel, santa Catalina, sant Francesc, tan ben representat en el patrimoni santa Clara, sant Jeroni, sant Bartomeu, sant senceller. D’entrada hem de dir Onofre, sant Antoni abat, sant Agustí... i en que Mateu López sènior va néixer aquest darrer apartat, podem afegir la figura a Còrdova vers 1520 i va morir a de santa Àgueda que formava part de la Ciutat de Mallorca el 1591. Es creu iconografia menor representada en el retaule que va passar a Mallorca des de de la possessió de Valldurgent de Calvià (el València, un dels grans focus de portal d’aquesta possessió surt a la imatge la pintura hispànica del Renaixe- del costat). ment, de manera que ja es trobava establert a l’illa el 1545 any del seu primer matrimoni. D’aquest enllaç amb Magdalena Oliver va néixer Mateu López júnior (Montuïri, 1549- Palma, 1584) Gràcies al pare Gabriel Llompart C.R., Joana Maria Palou i José Mª Pardo, comptam amb una bona ressenya biogràfica d’ambdós artistes i la catalogació
Aquell retaule, ara en lloc desconegut, estava dedicat a la Visitació i tenia una estructura senzilla: predel·la, un sol cos principal dividit en tres carrers, entaulament i àtic, format quasi segur per un frontó triangular. Pintats en el frontis de l’entaulament s’hi veien els bustos de cinc sants distribuïts de
Jaume Llabrés de can Cup la següent manera d’esquerra a dreta: santa de setanta pintures sortides indistintament o (Jornets) Agnès, sant Cosme, sant Gregori, sant Daconjuntament de la seva mà i, de vegades, en la
54
| sa_sella
especial_santa_àgueda
mià i santa Àgueda. Pel petit format de les
de Sencelles. Me centraré en
figures i per estar representades tan sols de
el darrer cas, perquè és el que
mig cos, hem de dir que la seva iconografia
ara ens interessa i diré que per
era esquifida i, per això, la màrtir siciliana
a l’església de sant Pere pinta-
tan sols se distingia per l’atribut dels pits
ren els retaules de les capelles
tallats posats sobre una safa. Com només
del Roser, de sant Antoni i
coneixem una fotografia defectuosa d’aquest
del Nom de Jesús les taules
retaule feta per Jeroni Juan Tous se fa im-
principals dels quals s’han con-
possible entrar en majors precisions estilísti-
servat. Llavors altre peça des-
ques. Fa uns anys, ja vaig comentar que la
tacada, ubicada encara dins
iconografia del retaule de Valldurgent (datat
l’església, és el sarcòfag de la
vers 1575) tenia que veure amb els patro-
Mare de Déu morta. A tot això
nímics de la família Brondo, propietaris de la
cal afegir una taula de sant Pau
possessió: sant Bartomeu, sant Miquel, sant
de bona mida (236 x 111 cm ) i
Gregori, encara que el tema central dedicat a
la porta d’un tabernacle amb el
la Visitació estaria relacionat, pens jo, amb el
tema de la Coronació de Maria
desig de tenir descendència, un fet sempre
amb la Santíssima Trinitat (92,5
anhelat per qualsevol llinatge de l’estament
x 62 cm). Aquestes dues peces
noble. Per això, a la predel·la del retaule san-
darreres, procedeixen de l’antic
ta Aina era flanquejada per Maria Salomé i
retaule major documentat el
Maria Cleofas ambdues acompanyades amb
1583, per la qual cosa hem
els seus fills infants. Així s’explica, també, la
de lamentar la pèrdua de gran
presència de santa Àgueda que era invocada
part del conjunt original . Ex-
per les dones per afavorir la lactància i contra
ceptuant el sarcòfag, la resta
el mal de pits. Altres sants relacionats amb la
de taules es veuen penjades
salut, presents en el retaule, són sant Sebas-
a la casa rectoral i la de la Cir-
tià, contra la pesta, sant Antoni contra el mal
cumcisió (145 x 96 cm) es troba ara a l’oratori
de foc i els sants metges Cosme i Damià.
de Nostra Senyora del Carme de Ruberts, però
Sobre els López, també coneguts a la documentació com a Llopis, ja sabem que
el seu lloc original era la capella del Nom de Jesús que ja he esmentat.
ocupen un lloc destacat a la pintura del
En el cas de Sencelles crec que hi ha tres
segle XVI a Mallorca perquè aportaren els
obres francament remarcables de l’art pictòric
aires renaixentistes de l’escola valenciana,
dels López. En primer lloc citaré la taula del
però en tot cas sempre foren, tan el pare
Roser, datada el 1569, que ens presenta la
com el fill, uns artistes limitats que triomfaren
iconografia pintada clàssica d’aquest tema a
a Mallorca perquè ja era hora de passar
Mallorca i que els dos Mateus varen difondre tot
pàgina a la pintura gòtica. La producció
seguint els models dels gravats alemanys del
dels dos Mateus, que sovint pintaren junts,
segle XV. En aquest cas, la Mare de Déu acom-
té una bona representació a tres llocs de la
panyada del Bon Jesús, apareix entronitzada
part forana: el monestir de sant Bartomeu
dins un gran oval l’orla del qual va vorejada
d’Inca, la parròquia de Montuïri i la parròquia
per les representacions dels quinze misteris del
especial_santa_àgueda
sa_sella |
55
Rosari inserits dins la
reeixits. A tall d’exemple. citaré el sant Barto-
figura simbòlica d’una
meu i el sant Llorenç del retaule de Montuïri
“rosa” pintada de forma
o el sant Joan Evangelista i el sant Miquel
esquemàtica perquè
conservats a la parròquia d’Alcúdia.
aquesta és tan sols un cercle ribetejat de “pètals”. Des del meu punt de vista, aquesta peça sencellera és la millor de les vuit que coneixem amb una composició semblant, si bé he de dir que també m’agraden molt les que hi ha en el Museu de Mallorca (Palma) i en el convent de Sant Bartomeu (Inca). Passem ara al sarcòfag de la Mare de Déu (92 x 248 x 69 cm) que segons Llompart, Palou i Pardo “és segurament l’obra en millor estat, dels López, que ens ha arribat, i per això, la que ens dóna més idea dels seus colors, vius, brillants i contrastats”. Amb una alabança com aquesta poca cosa podem afegir, només que els mateixos autors la daten entre 1582 i 1574 amb la participació del pare i del fill i també potser del taller.
56
| sa_sella
En conclusió, crec que aquest ric llegat de la parròquia de sant Pere necessita ésser reivindicat dins el panorama històric i artístic mallorquí. A Montuïri ja ho han fet recomponent les taules de l’antic retaule major dins una capella de l’església parroquial. Ara, ja li toca el torn a Sencelles i cal reunir aquest tresor patrimonial en un lloc adient del temple major i amb fàcil accés al públic. Podria ser la capella del Roser o, tal volta, l’espai del cor i així de passada els visitants podrien gaudir d’una esplèndida ullada sobre la nau de l’església un bell exemple de l’arquitectura barroca mallorquina massa ignorat per la fortuna crítica. No vull acabar el present article sense fer un apunt misteriós. Ho dic perquè el nostre estimat Jerònim de Berard amb el que he encapçalat el text ens aporta una informació pens que valuosa. Diu que a l’església de Costitx “las capillas son cinco a cada lado. Primeramente, al derecho, la de Santa Agueda, pintada con tablas contiguas [sic] con fondo dorado”. Aclariré, tot seguit, que una
Definitivament, l’obra més admirada per mi
taula que té el fons daurat només potser una
és la taula de sant Antoni ( 236 x 135 cm) on
pintura medieval o , com a molt, del segle
la imatge del sant ressalta sobre la represen-
XVI. I ara em deman, podria haver existit
tació, tipus horror vacui, dels passatges de la
una taula de santa Àgueda pintada pels
seva vida i un fons daurat que me sembla com
López mateix traspassada a l’església de
una pervivència del gòtic. Se creu que el sant
Costitx des de la parròquia de Sencelles? Jo
va ser pintat per Mateu júnior i el paisatge per
pens que sí, perquè se sap que en una visita
Mateu sènior i la datació vers 1582. A part del
pastoral de l’any 1595 a la parròquia de Sant
meu gust personal, diré que el sant Antoni de
Pere el bisbe va visurar la capella de “Santa
Sencelles me pareix la figura més destacada de
Àgata on hi ha la figura de l’Asumptio”. Tot
tot el santoral produït pels López. Pens que els
això indica, que el sarcòfag de la marede-
dos Mateus, en imatges d’aquest estil, és a dir
déu morta i una taula cinccentista de santa
de cànon monumental, mai no varen estar molt
Àgueda formaren un sol conjunt en una de
especial_santa_àgueda
les capelles del temple anterior de l’actual. A
de Sencelles queda aquest important llegat
través de les visites pastorals sabem que a
pictòric dels López i la llinda i les rebranques
Costitx el 1704 només hi havia l’altar major i
del portal dit “dels homes” que hauria de ser
els de sant Josep, del Roser, de les Ànimes i
el precedent d’un espai com el que ara m’he
de sant Vicenç Ferrer. Llavors, aixecat del tot
atrevit a proposar. Arribats al segle XXI i
el temple del segle XVIII ja apareix la capella
amb els coneixements que tenim ara de l’art
de santa Àgueda, citada per Berard i consig-
mallorquí se fa imprescindible que les cinc
nada en la visita pastoral del 1788.
taules del patrimoni parroquial trobin lloc a
Pel mateix Berard coneixem les transformacions artístiques i estètiques efectuades a les capelles de la parròquia de sant Pere i quan parla de l’altar de santa Àgueda diu “...se ve de bulto y mediano gusto, puesta en camaril pequeño entre adorno de quatro columnas pareadas, corintias, dorado y con lienzos y testeras a los lados con relieves de adornos, no antiguo”. De la de sant Antoni, ens conta que conté un “antiguo lienzo regular de San Antonio Abad” , de la del Roser “..con la imagen alta, nueva” i de la del Nom de Jesús “lienzos pintados y remate ordinario, todo viejo y sin dorar”. De tot això, podem deduir que l’estètica del barroc, tant la del XVII com la de bona part del XVIII, ja havia passat per les capelles parroquials i per això Berard ja no parla de pintures sobre taula com foren les executades pels López, inserides a l’hora en les estructures dels retaules del segle XVI.
l’església on se manté, per sort, la peça més ben conservada d’aquests dos artistes rellevants: el sarcòfag de la Mare de Déu morta. Bibliografia per ordre cronològic: Gerónimo Berard, Viaje a las Villas de Mallorca (1789). Palma, 1983 Joan Amades, Costumari Català. El curs de l’any (1950). Barcelona, reedició del 2001. G. Llompart C.R. / Joana Mª Palou / J. Mª Pardo, Els López dins la pintura del segle XVI a Mallorca. Palma, 1988. Ramon Rosselló Vaquer / Onofre Vaquer Bennàsar. Història de Sencelles i Costitx, 1229-1600. Palma, 1993. Gran Enciclopèdia de la Pintura i de l’Escultura a les Balears, volum 3. Palma 1996. Jaume Albertí / Ramón Rosselló. Història de Costitx (1600-1868). Costitx, 1997. Jaume Llabrés Mulet, “Iconografia de Santa Elisabet d’Hongria a l’àmbit artístic mallorquí (segles XVI al XVIII)” en: El Franciscanisme a Mallorca. Art, festes i devocions. Palma, 2007.
En definitiva, de l’esplendor renaixentista
especial_santa_àgueda
sa_sella |
57
Santa Àgueda a Muro i la capella de l’Assumpció de la seva parròquia Dia 24 de febrer de 2008 es va inaugurar a
XVIII. Aquest segons Sebastià Riutort és un
la Parròquia de Sant Joan Baptista de Muro la
dels millors d’aquella església i l’atribueixen
restauració de dos dels seus retaules més esti-
a Gaspar Oms i Barrera. I en el mateix con-
mats per tots els murers, el de l’Assumpció de
vent, a un dels corredors del claustre també
la Mare de Déu i el de l’Arcàngel Sant Miquel.
hi havia un altre quadre Santa Àgueda que
El primer d’ells serà el protagonista d’aquest article, ja que una de les pintures que hi trobem representa a Santa Àgueda, vertader motiu d’aquesta publicació. Aquest moble datat en la segona meitat del segle XVIII el trobem a la darrera de les capelles del lateral del baptisteri de l’església i s’emmarca dins els darrers anys del barroc i els primers alens del neoclassicisme. L’obra commemora i representa el dogma de l’Assumpció de la Verge Maria, i des de la restauració podem gaudir amb més claredat i netedat de les meravelloses pintures de la titular amb els apòstols i àngels que presencien i participen de la seva glorificació. I també les pintures d’altres sants, entre ells, Santa Àgueda. Altre temps aquesta santa, patrona de Sencelles, degué ser molt venerada a la Vila de Muro, ja que també la trobem representada
Isabel Maria Perelló i Becerra 58
| sa_sella
feia parella amb un de Santa Llúcia, que fou tret d’aquell lloc en motiu de la Desamortització i de moment sembla desaparegut. Anàlisi estilística del retaule de l’Assumpció L’estructura del retaule de l’Assumpció de l’església parroquial de Muro es caracteritza perquè no hi ha cap element arquitectònic que ens defineixi els espais, com si era habitual a l’època plenament barroca i es pot comprovar comparant-lo amb els altres retaules de la mateixa església. S’articula mitjançant motllures i rocalles, que defineixen un cos central i un anell de pintures que l’envolta. El disseny del retaule, com apuntà Jeroni de Berard i ratificà Riutort ens recorda a un gran reliquiari. Efectivament, a la sagristia se’n conserven exemplars del segle XVIII del mateix gust. A més, gràcies a les fotografies antigues i testimonis orals, hem pogut constatar que els reliquiaris es posaven a l’altar del Monument de la Mare de Déu d’Agost. La relíquia seria, metafòricament parlant, la preciosa imatge de la Mare de Déu jacent, una de les més formoses de Mallorca. El retaule estilísticament s’emmarca dins la tendència del barroc tardà. Cronologia i autoria
a una de les capelles de l’església de Santa
Fins ara, l’únic document d’arxiu loca-
Anna, a l’ex convent dels frares mínims. Es
litzat que ens permet datar l’obra va ser
tracta d’una pintura lateral del retaule de Santa
publicat l’any 1998 per Sebastià Riutort. El
Llúcia, també de la segona meitat del segle
document en qüestió diu que a l’any 1771
especial_santa_àgueda
el retaule s’estava construint. Respecte a l’autoria ens basam en l’atribució feta per Antoni Furió, el qual afirmà que les teles són obra de Francesc Herrara, el darrer d’una importantíssima nissaga d’artistes. Segueixen aquesta atribució Jeroni Juan Tous, Gaspar Munar i Marià Carbonell. L’escultura de la Verge adormida, del nínxol inferior, a les notes històriques que acompanyen l’edició de la Novena a l’Assumpció, composta per Mn. Andreu Marià Perelló, s’afirma que està feta pel pintor i escultor Joan Muntaner. Francesc Mulet i el pare Gaspar Munar, reiteren aquesta teoria. La historiografia també ens ha destacat la figura de Mn. Andreu Mariano Perelló com a promotor, tant del retaule com del monu-
coronada amb dotze estrelles, és eleva-
ment i el culte de la Novena.
da al Paradís en cos i ànima. Maria seu
Tot plegat, haurem de continuar la recerca en els arxius per intentar documentar degudament aquest retaule.
damunt niguls, amb els braços estesos, acompanyada dels Arcàngels i altres angelets. El cel s’obre en un esclat de llum i es disposen a rebre a Maria, Déu Pare,
Iconografia
Jesucrist i l’Esperit Sant -la Santíssima
Respecte a la Dormició de la Verge que
sició –la terrenal- contemplen admirats
podem veure a la nostra església, forma part d’un Cicle de Glorificació i Assumpció. La talla de la mare de Déu està sobre el seu llit dins un nínxol decorat amb pintures que representen una bellíssima escena celestial: un grup d’àngels amb instruments i les seves partitures entonen una harmoniosa melodia.
Trinitat-. A la part inferior de la compoel prodigi vuit apòstols que envolten el sepulcre buit. En la penombra i en segon pla veiem dues dones. Es tracta d’unes pobres vídues, amigues de Maria, que segons la llegenda haurien heretat dos vestits de la Verge.
Destaquen els àngels dels laterals, a la dreta
Envoltant el cos central hi ha un anell
un àngel turiferari, a l’esquerra un altre sosté
de pintures que representen vuit sants.
una garlanda de flors que fa l’efecte visual –
Fins a la restauració no els havíem pogut
recurs típic del barroc el de combinar pintura
contemplar en plenitud a causa de la
i escultura- que està coronant a la Verge
sutge i a la brutícia. Fins i tot la de Santa
jacent. Sobre el nínxol, en el cos central,
Àgueda en algunes ocasions era identifi-
una magnífica pintura representa l’escena de
cada com a Santa Llúcia.
l’Assumpció i glorificació de Maria. La Verge,
Aquests sants son: Sant Vicenç de Paül , que sosté un crucifix a la mà es-
especial_santa_àgueda
sa_sella |
59
querra, i amb la mà dreta assenyala, prova
aquí, pronunciant l’Ave Maria. I per acabar el
de la seva fe, i amb una flor de llis als seus
cicle iconogràfic tenim a Sant Andreu Avel·lí,
peus. Sant Lluís Gonçaga apareix ageno-
que només apareix representat amb la flor de
llat en oració amb un crucifix a les mans,
llis. Una curiositat respecte a aquest sant és
un lliri, símbol de la puresa de Maria, una
que mentre celebrava missa va sofrir un atac
calavera i una disciplina fan referència a la
d’apoplexia davant l’altar, en el moment en que
seva vida ascètica i de penitència. Santa
pronunciava: “Intribo ad altare dei”. Per això
Catalina d’Alexandria, porta la palma marti-
era invocat contra la mort sobtada en els casos
rial i vora ella hi ha representat l’instrument
d’apoplexia i té un altar com atribut. També a
amb el qual volgueren martiritzar-la, la roda
vegades té un calze del qual emergeix el Nin
dentada, encara que sobrevisqué. Sant
Jesús duent la creu.
Tomàs d’Aquino, dominic, apareix amb el seu gran rival Sant bonaventura, franciscà. Sant Tomàs representat amb un solet al seu pit, sosté una ploma, de la qual li surt un raig de llum, que va fins a la porta de la maqueta de l’església que sostenen tots dos. Es tracta de la representació de la Visita de Sant Tomàs a Sant Bonaventura. El dominic demanà a bonaventura en quins llibres havia assolit el seu profund coneixement de Déu. Per respondre, el franciscà retirà una cortina de la seva biblioteca i descobrí un crucifix, única font de la seva ciència. Quant a Santa Àgueda de Catània, sobre una taula hi ha una palangana amb els seus dos pits que els botxins li arrencaren amb unes tenalles. De vegades aquests pits s’han confós amb dos pans, ja que el dia de la seva festa, els fidels duien a l’altar pans sobre una palangana. Sant Pere va restituir-li els pits.. per aquesta raó es convertí en patrona de les comares i de les mares que alleten els seus fills. És invocada per la curació de mastitis i càncer de mama. El Beat Simó de Roxas, representat amb una calavera als seus peus, una mitra al costat, un angelet que sosté un rosari i les disciplines. Fou un gran devot de maria, visitava els seus santuaris, imitava les seves virtuts, cantava les seves alabances, prova d’això, és que se’l representava com veiem
60
| sa_sella
especial_santa_àgueda
Santa Àgueda en el retaule de Sant Pere de l’església parroquial de Felanitx La vila de Felanitx, aixecada als peus del
(1). Estava ubicada darrera el portal de Sant
puig i santuari de la Mare de Déu de Sant
Pere (2), i era la primera capella al costat de
Salvador, venera a les seves dues principals es-
l’Epístola.
glésies, la parroquial dedicada a l’arcàngel Sant Miquel i la del Convent de Sant Agustí, la verge i màrtir Santa Àgueda. A la segona d’aquestes, hom la troba pintada a un quadre del segle XIX a la predel·la d’un dels retaules de la Capella Fonda i representa el moment del martiri d’aquesta santa. A l’església parroquial i de factura molt més antiga està situada, també en pintura, a un dels carrers laterals del retaule de l’apòstol Sant Pere.
Cristina Puig i Argente especial_santa_àgueda
L’any 1687 l’església va rebre la visita del bisbe Don Pedro de Alagón, el qual va deixar constància al llibre de visites pastorals que l’altar de Sant Pere es trobava decent (3), donant a entendre que estava en bon estat. Al mateix llibre s’esmenta que l’any 1691 es va manar que fos retirada la figura de Fra Bartomeu Catany que es trobava a l’altar (4), encara que l’investigador Pere Xamena afirma que en principi no la retiraren, sinó que li pintaren una mitra als peus i el nom de Jesús al costat, convertint-lo en Sant Bernardí de Siena. Durant uns anys aquesta pintura fou substituïda per una altre de sant Pau apòstol. El patrocinador de la capella i del moble que el presideix, Mn. Bartomeu Catany, les armes del qual apareixen a la volta de la
L’església parroquial de
mateixa, fou doctor en Sagrada Teologia i
Sant Miquel de Felanitx
rector de la parròquia de Sencelles (5). Tal
va ser finalitzada a les da-
vegada durant el seu rectorat a Sencelles
rreries dels segle XVI. En
va conèixer la devoció a Sta. Àgueda que
aquells moments encara no
volgué plasmar en aquest retaule de la
existia la capella de Sant
parròquia nadiua. Fou un incansable propa-
Pere, que es a on es troba
gador de la fama i devoció del Venerable Fra
actualment el retaule. La
Bartomeu Catany, franciscà qui va introduir
primera menció documental
l’Observança a Mallorca i fundador, entre
coneguda a hores d’ara
altres establiments, del desaparegut convent
sobre la capella data de dia
de Nostra Sra. Dels Àngels de Palma i de
6 de gener de l’any 1651,
l’Hospital General. Mn. Pere, es tenia per
quan el reverend D. Pere
descendent de Fra Bartomeu i com que du-
Catany, natural de Felanitx
rant els segles posteriors a l’òbit del frare se
es va oferir als jurats per obrir la capella de
li retia culte com a beat, Mn. Pere feu pintar
Sant Pere i fer el retaule. La capella va ser
el retaule (6).
començada poc després de les festes Pasqua
El retaule de Sant Pere va ser elaborat
sa_sella |
61
per l’escultor Gabriel Oliver Soler (Felanitx
tral, i la pintura del se-
1625-1690). El primer projecte de la peça era
gon cos. La seva sig-
d’un grup d’escultors vinculats a Jaume Blan-
nificació pretén enaltir
quer, com Pere Mestre, Joan Antoni Oms i
el poder de l’Església
Jaume Ballester (7), el projecte fou continuat
i del Papat durant el
per Gabriel Oliver. L’autor de les pintures
període barroc.
ha estat identificat per Marià Carbonell com Jaume Blanquer Beltran (8) (Palma ca. 16581743), pintor que va continuar la línia iniciada pel seu pare: Jaume Jordi Blanquer Macip, que va destacar sobretot en el cap del retrat. Jaume Blanquer Beltran va destacar també com a retratista i estampador, va treballar a diverses parròquies i a convents com Santa Eulalia o Sant Felip Neri, entre d’altres. Les pintures del retaule de Sant Pere, i entre elles la de Santa Àgueda, foren acabades devers l’any 1709 (9), i destaquen perquè les figures s’emmarquen dins un fons paisatgístic, i pel gran detallisme manifest al tractament dels rostres i robes, tret característic de la seva producció.
Al centre de la predel·la trobem una pintura que representa el Papa Sant Lleó I sortint a l’encontre d’Àtila al moment que anava a envair Roma, al costat dret de l’escena altre pintura ens mostra sant Gil, i al costat esquerre santa Apol·lònia. Al cos central hi ha l’escultura del titular. Al costat esquerre del sant, trobem dues es-
Pel que fa als trets formals del retaule,
cenes pictòriques; la
una de les coses que més crida l’atenció és
superior representa
la seva alçària monumental. El seu discurs
santa Llúcia i la in-
estilístic s’enllaça de manera directa amb els
ferior santa Catalina.
postulats barrocs, la composició formal de la
Al costat dret de sant
predel·la, cos central i segon cos s’adscriu
Pere hi ha dues pintures més, la superior repre-
a la pròpia dels retaules de les darreries del
senta santa Àgueda, motiu d’aquestes lletres,
segle XVII (10), moment en què es van per-
i la inferior a sant Nicolau de Bari. A la pintura
petuar tipologies i ornamentacions de tradició
del segon cos apareix representat fra Bartomeu
renaixentista i els retaules tendiren a pre-
Catany convertit en Sant Bernardí.
sentar unes estructures formals estàtiques enfront de les pròpies del segle XVIII (11).
Santa Àgueda, també anomenada Gadea de Catània, va néixer al peu de l’Etna, a Ca-
El retaule de sant Pere presenta una
tània. El prefecte Quintilià, la volia convèncer
riquesa iconogràfica evident. Pel que fa a la
perquè oferís sacrificis als déus i sotmetre-la
seva lectura cal parlar d’una línia narrativa
als seus desitjos. Davant la seva negació li van
concreta que coincideix amb l’eix central del
arrancar els pits amb unes estenalles. El seu
retaule, i inclou la pintura del centre de la
culte va ser molt difós per Constantinoble, Itàlia,
predel·la, l’escultura del titular del nínxol cen-
França, Alemanya i Espanya, especialment a
62
| sa_sella
especial_santa_àgueda
Barcelona, on gaudeix de capella pròpia (12).
1996, vol. 3, pàg. 362.
Al retaule es presenta amb la palma martirial
Ib.
a una mà i amb els pits dins una safata. A
CARBONELL, Marià: “Blanquer Beltrán, Jaume”, dins
Mallorca el seu culte es va estendre molt durant els segles XVIII i XIX, per exemple a Sencelles és la patrona. Els recursos formals i iconogràfics emprats en aquest retaule mostren que l’obra va ser produïda a un taller local. Al marge d’aquests trets, cal considerar el retaule no únicament com una obra d’art, sinó com un moble que al llarg del temps ha format part de tota una celebració litúrgica cristiana, per tal cosa no podem obviar la seva dimensió com a objecte religiós. La seva lectura tenia com a finalitat transmetre el missatge i discurs contrareformista, així ho mostren els
GEPEB, vol. 1, Palma, 1996, pàg. 278. En aquests moments es mantenia l’esquema tradicional del retaule propi del segle anterior, amb els carrers en convergència; es fa necessari en aquest sentit fer esment del retaule del Corpus Christi ubicat a la Seu de Mallorca i realitzat per Jaume Blanquer Florit entre els anys 1626 i 1636, que es presentava com a model a seguir pels artistes d’altres mobles. Veure: SANTAMARIA, Rosselló i MOLL, Sebastián: Baleares, Madrid, 1974, pàg. 250. CARBONELL, Marià: “Retaules barrocs”, dins PASQUAL, Aina (coord.): La Seu de Mallorca, Palma, 1995, pàg. 149. RÉAU, Louis: Iconografía del arte cristiano, tom. 2, vol. 3, traducció de Daniel Alcoba, 1997 (1957).
programes teològics i iconogràfics. NOTES: Noticia extreta de: XAMENA FIOL, Pere: “Anys Enrera. SXVI”, IIª part, Separata del Setmanari “Felanitx”, tipografia Ramon Llull, Felanitx, 1979. Referit a: Llibres de Consells. Arxiu Municipal de Felanitx, i manuscrits del Sr. Esteve Bordoy, en poder dels hereus de D. Miquel Bordoy Oliver. Veure: XAMENA FIOL, Pere: Visita a l’Església Parroquial de Felanitx, Felanitx, 1989. Llibre de visites pastorals de Don Pere de Alagón, any 1687. (Arxiu Diocesà de Mallorca). Item se ha visitat lo altar de Sant Pere se ha manat que se lleva la figura del venerable Fray Catany que esta en dit altar. Llibre de visites pastorals de Don Pedro de Alagon, any 1691, fol. 28. Veure: MORRO VENY, Guillem: Bartomeu Catany. Un teòleg al servei del compromís i la concòrdia. Palma, 2008. Ib. Noticia extreta de: CARBONELL, Marià: “Oliver Soler, Gabriel”, dins Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura de les Balears, -a partir d’ara GEPEB-, Palma,
especial_santa_àgueda
sa_sella |
63
La promoció de la devoció a Santa Àgueda a Palma. El convent del Sant Esperit
Pau Mateu i Vives 64
| sa_sella
Jordi Llabrés, una bona persona i bon dinamitzador
tius, Ordo Sanctissimae Trinitatis de Redemptione
cívicoreligiós, sabedor de les meves curolles sobre els
Captivorum, fou fundada per Sant Joan de Mata (+
trinitaris a Mallorca, em va demanar si volia col·laborar
1213) amb l’ajuda de Sant Fèlix de Valois (+ 1212).
amb un petit article sobre la vostra Santa Patrona, a un
La primera casa de l’Orde es va obrir a França a
monogràfic que la vostra revista local de Sencelles, Sa
la localitat de Cerfroid dins la diòcesi de Meaux. El
Sella, feia comptes dedicar-li. En el convent trinitari del
Papa Innocenci III a la butlla Operate divine disposi-
Sant Esperit de Palma Santa
tionis del dia 17 de desembre de 1198 aprovà l’Orde
Àgueda hi tengué una capella
i el text de la Regla escrita per Sant Joan de Mata,
dedicada al seu culte i devoció.
en la qual es recollien els fonaments de la missió
Com podeu veure no li vaig po-
de la nova Religió: rescatar els captius de les mans
der dir que no. No sé si l’article
dels pagans, principalment dels musulmans, i assistir
que vos present haurà complit
malalts i pobres en els hospitals. Els trinitaris duien
les seves expectatives, o les
hàbit blanc amb una creu patada blava i roja damunt
vostres, però sigui una cosa o
l’escapulari i una capa negra. Aquesta vesta sovint
en sigui una altra, a continuació
es confonia amb la dels dominicans que la duien
podreu llegir la meva petita con-
igual, però sense la creu.
tribució a l’estudi històric del cul-
Podeu veure pintats els dos pares fundadors
te a Santa Àgata al vostre poble
de l’Orde Trinitari al retaule del Nom de Jesús de
i a la nostra terra mallorquina.
la vostra bella església parroquial, que es troba a
L’article està estructurat en
la primera capella a l’esquerra entrant pel Portal del
diferents apartats: en el primer
Homes. Hi podeu observar el que hem dit abans i els
vos faig avinent de forma breu
trets més característics referits a aquest Orde.
quin va ser l’origen i les caracte-
El retaule del Nom de Jesús de Sencelles és
rístiques generals de l’Orde Tri-
obra barroca d’influència germànica, de pintura i
nitari i comentarem breument el
escultura, construïda a mitjan segle XVIII. Consta
retaule del Nom de Jesús de la vostra parròquia, ja que
de predel·la, un sol cos i àtic, tot aguantat sobre un
hi apareixen els pares fundadors de l’Orde, Sant Joan
sòcol de pedra esmolada. Verticalment s’estructura
de Mata i Sant Fèlix i la devoció mariana promoguda per
en tres carrers, amb el central més ample que els
aquest religiosos, la Mare de Déu del Remei. En el se-
laterals. Tipològicament respon a un retaule de ca-
gon apartat parlarem de l’arribada i implantació de l’Orde
rrers convergents.
a Mallorca i després veurem quines foren les principals
L’estructura arquitectònica es presenta a partir
devocions i cultes que promogueren els trinitaris al llarg
de quatre estípits que separen els carrers. Aquestes
dels segles. En el darrer punt exposarem quan i per què
estípits tenen la part superior formada per un bust
es començà a promocionar la devoció a Santa Àgata des
antropomorf que aguanten l’entaulament (les dues
del convent del Sant Esperit, fins que arribà, ja dins el
del carrer central amb les dues mans i les laterals
segle XIX, l’exclaustració del clergat regular i amb ella la
amb el cap) Aquest dóna pas a l’àtic, que es troba
desaparició d’aquesta devoció secular a Palma.
flanquejat per dues volutes. El fris està decorat amb
L’Orde Trinitari
motius de caire vegetal. En el retaule les rocalles
L’Orde de la Santíssima Trinitat Redemptor de Cap-
són un motiu que es repeteix; les veim entrellaçades
especial_santa_àgueda
formant un sol element a les polseres i a les aletes
En el retaule de la parròquia de Sencelles són dos ange-
que voregen l’àtic.
lets els qui reben de mans de Maria els referits objectes.
El repertori iconogràfic del retaule del Nom de
Aquests després seran lliurats de les seves mans a les
Jesús és el que més ens interessa ja que és en els
dels sants, que se situen en els dos carrers laterals del
carrers laterals i a l’àtic on trobam representades les
cos inferior.
devocions trinitàries d’aquesta capella.
Els trinitaris s’escamparen ràpidament per tot
En els carrers laterals del cos s’ubiquen dues
França sota la protecció dels reis de la dinastia dels
pintures; a la dreta hi veim una representació de
Valois, de la qual Sant Fèlix n’era família; el mateix
cos sencer, dret, de Sant Joan de Mata, tonsurat i
passà a la Corona d’Aragó, Castella, Portugal, Escòcia,
amb barba que vesteix l’hàbit del seu Orde, portant
Anglaterra, Itàlia, Alemanya i més tard per tota l’Europa
l’aureola de santedat i que sosté amb la mà dreta
de l’est. Des de bon començament s’ocuparen de la
una ploma, així mateix, amb l’esquerra aguanta un
activitat redemptora i missionera per les terres del nord
llibre i la maqueta d’un temple. Tot plegat fa referèn-
d’Àfrica i el Pròxim Orient. Segles més tard, en el segle
cia a la seva tasca de fundador del nou Orde trinitari
XVI, Sant Joan Baptista de la Concepció comença una
i la redacció de la seva regla. El Patriarca també
reforma radical de l’orde. Dia 20 d’agost de 1599 el papa
sosté amb aquesta mà la creu patriarcal i, a baix
Climent VIII, en el breu Ad militantis Ecclesiae, dels reg-
del quadre s’hi pot llegir “S Ioan de Mata fundador”.
nes hispànics a fi de distingir-los dels de l’antiga regla, el
Trobam Sant Fèlix al carrer de l’esquerra, també de
trinitaris calçats que eren els que havien arribat a Mallor-
cos sencer i dret. Hi apareix tonsurat, amb l’aureola
ca després de la conquesta. Els trinitaris descalços són
de sant, amb barba grisa. A la mà dreta porta la creu
l’única de les dues branques trinitàries que existeix avui,
patriarcal; a la mà esquerra aguanta una cadena
ja que la Revolució Francesa primer i, els successius
rompuda que fa referència a la tasca alliberadora i
processos desamortitzadors als estats europeus durant
de rescat dels captius caiguts en mans dels musul-
tot segle XIX tengueren com a conseqüència la desapa-
mans instituïda pels dos sants. A baix hi llegim “S
rició dels trinitaris calçats.
Fèlix fundador.”
Els Trinitaris arriben a Mallorca
Presideix l’àtic del retaule la Santíssima Trinitat
L’orde dels trinitaris s’establí a la Corona d’Aragó
(Pare, Fill i Esperit Sant) coronant a la Mare de Déu
i, com havia passat a França, gaudiren del suport i la
del Remei, que porta l’hàbit dels trinitaris, la vesta
protecció de la casa comtal de Barcelona. El monestir
blanca amb l’escapulari que porta a sobre la creu
d’Aviganya, al Segrià, fou la primera fundació trinitària
blava i vermella i a damunt la capa negre. Aquesta
de la península i el propi Sant Joan de Mata en va ser el
representació és característica de la iconografia
fundador, quan només feia tres anys que l’Orde havia es-
trinitària, per un costat hi tenim la Trinitat que dóna
tat aprovat per Roma. L’arribada i l’activitat dels trinitaris
nom a la religió de la qual parlam i, per l’altre la Mare
a Catalunya fou ben acollida a la Cort de Pere el Catòlic.
de Déu del Remei; aquesta advocació mariana és la
El rei donà suport personalment a les primeres redemp-
patrona de l’Orde trinitari. La Verge es va aparèixer
cions que els trinitaris feren al Marroc; sobre això, cal
als sants fundadors i els lliurà, respectivament, una
recordar que Catalunya era terra de frontera amb l’islam.
bossa de diners que representa el pagament del
El rei Jaume I el Conqueridor, fill de Pere el catòlic,
rescat dels que havien caigut en captiveri i, a l’altre
arrabassà Madîna Mayûrqa als musulmans l’any 1229.
l’escapulari amb la creu que es posaven tots els
Mallorca deixava de ser islàmica i els nous senyors
alliberats pels pares trinitaris quan retornaven de les
de l’illa, arribats de Catalunya, dugueren amb ells la fe
terres dels infidels i que aquests lluïen en la processó
cristiana.
que en acció de gràcies es feia quan havien arribat.
especial_santa_àgueda
Els trinitaris s’establiren ben prest a Mallorca, jun-
sa_sella |
65
tament amb els principals ordes religiosos masculins
totes les persones, tots els oficis, i fins els mateixos
d’aquell moment, els franciscans i els dominics. La
regnes, tenien els seus sants protectors. Aquest fe-
data de fundació del convent de Mallorca és la de
nomen va anar acompanyat de la difusió dels noms
1240; es dugué a terme en unes cases cedides per
del santoral cristià entre els habitants dels reialmes,
Constança d’Aragó, (filla natural de Pere el Catòlic,
que es començar a adoptar des de l’any 1000. Es
i germana del rei En Jaume) que el seu difunt ma-
varen multiplicar el nombre de llocs de culte i es
rit Guillem Ramon de Montcada, cinquè senescal
va generalitzar la veneració de les relíquies. Els
d’Aragó, mort pels musulmans a la batalla de Portopí
principals llocs del cristianisme (Roma, Jerusalem,
havia rebut en el repartiment de les terres guanyades
etc.) i les esglésies, les ermites i els monestirs on
als moros. Els Montcada eren els senyors de les
es conservaven les relíquies sagrades varen atreure
terres on s’havia fundat el primer convent de l’Orde
nombrosos viatgers i pelegrins.
a la península, el convent d’Avinganya, el qual es
En el segle XVI durant el Concili de Trento
convertí en el seu panteó familiar, d’aquí, molt proba-
s’afirmà que: “Els sants que regnen en unió amb
blement, la especial protecció que reberen els trinita-
Crist, ofereixen les seves oracions, a Déu pels ho-
ris d’aquesta família vinculada a la nostra casa reial.
mes, especialment pels seus familiars i amics, i és
Fra Llorenç Reynés a la “Crónica de la Provin-
bo i útil invocar amb les nostres súpliques, i demanar
cia de Aragón del Orden de la Santísima Trinidad,
beneficis de Déu pel seu Fill, nostre Senyor Jesu-
y Redención de Cautivos” de 1770 afirma que els
crist, que és el nostre Salvador i Redemptor, anar a
trinitaris passaren a l’Hospital del Sant Esperit dels
les seves oracions, intercessió i auxili...”
Rossos l’any 1299. Amb tota seguretat es pot afirmar
Un bon exemple del que hem explicat i que, a
que, des de el principi del segle XIV els “frares dels
més, podem referir a la nostra santa el trobam en
captius” -com eren coneguts- ja residien al convent del
un llibre de sortides del Convent del Sant Esperit. El
Sant Esperit, dins la parròquia de Sant Miquel. L’orde
títol és el de Quitacions i misses (obligacions) que
de redemptors de captius ocupà el mateix solar fins
comprèn els anys entre1656 i 1723 (ARM signatura
a l’exclaustració i posterior desamortització dels béns
C-1502 s/f) En aquest llibre hi trobam la següent
eclesiàstics decretat l’any 1836 i promulgada pel govern
anotació: “Als 5 fabrer die y festa de Sta Agata offici
liberal de Mendizábal.
cantat ab diaca y subdiaca per anima de Agatha
Vull assenyalar que el convent dels trinitaris feia
Albanell”. Efectivament, Àgata Albanell, que gaudeix
amitgera amb el convent dels mercedaris, l’altra Orde
d’una bona posició socioeconòmica i porta el nom de
religiosa fundada per el sant català Sant Pere Nolasc
la verge màrtir, institueix la celebració anual d’unes
i que sota la protecció dels reis d’Aragó (el seu escut
misses el dia de la seva onomàstica, a la seva ca-
porta les quatre barres) també es dedica a la redempció
pella, perquè, Santa Àgata, com a protectora seva
dels captius, fet aquest, que produí una forta rivalitat i
intercedesqui per ella davant l’Altíssim. Això, ho farà
durs enfrontaments entre els dos ordes.
per mitjà d’unes misses cantades que se celebra-
Els principals cultes del convent del Sant Esperit
ven amb el cant de diverses oracions, que havien
L’Església, des de sempre, ha venerat els sants. El
d’aconseguir la salvació de Dona Albanell.
culte que hom els tributa es dirigeix, en realitat, a Déu,
Les congregacions religioses promocionaren
atès que en ells es manifesta la seva obra creadora i re-
des dels seus convents les devocions als sants fun-
demptora. Els sants són, a més, intercessors i models. El
dadors dels seus ordres, els seus confrares màrtirs,
poble creient no tan sols ha venerat a les persones dels
el seu particular culte marià i alguns sants propis per
sants, sinó també les seves imatges i relíquies.
atreure als seus llocs de devoció la major quantitat
A finals del segle XIII s’havia estès la idea de que
66
| sa_sella
possible de feligresos i, al mateix temps, obtenir els
especial_santa_àgueda
recursos necessaris pel manteniment del culte als
a la predel·la de retaule, al Beat Ramon Llull, el
zat la primera anotació, a l’any 1671, pensam, que
convents i esglésies. A tots se’l assignava unes qua-
doctor il·luminat que havia intentat convertir els
al llarg del segle XVII ja es devia celebrar alguna
litats intercessores i protectores què, el poble devot,
infidels del nord d’Àfrica i que morí allà martirit-
prèdica i festa a la patrona sencellera, perquè els
acudia a demanar per alliberar-se de tots els mals
zat. Aquest fet de la vida del Beat ens recorda
apuntaments “per un sermó” els veiem en el mateix
que els afligien, sobretot en unes èpoques en què
la tasca redemptora de captius dels trinitaris
llibre comptable des de 1658.
la malaltia, la fam, les pestes i, en definitiva la mort,
per terres musulmanes. Una altra confraria, la
En els anys posteriors a aquest i que comprenen
eren present al llarg de tota la seva vida. Era una so-
dels forners, hi tenia capella al convent, aquests
de 1672 a 1677, trobam altra volta la anotació per
cietat on el avenços de la medicina eren molt limitats.
promovien la latria al seu sant protector, Sant
“un sermó” sense especificar per a qui es feia, però,
D’aquesta manera, els franciscans promociona-
Marçal, que compartia retaule i adoració amb
com amb dit sus damunt, hem de suposar que era
ren Sant Francesc, Santa Clara, Sant Bernardí i la
Sant Vicenç i Sant Sebastià. A més, la Església
per la festa de Santa Àgueda.
Mare de Déu de Gràcia; els dominics Sant Domènec,
Catòlica després de Trento impulsà el foment
Alguns anys la festa de Santa Àgata queia molt
Sta. Caterina de Sena i la Mare de Déu del Roser;
devocional d’alguns sants com Sant Josep que
a prop dels “Darrers Dies”, en els quals també es
els mínims Sant Francesc de Paula, Sant Miquel i la
també fou molt promocionat pels trinitaris.
realitzaven oficis amb sermons, per predicar contra
Mare de Déu de la Soledat, i així podríem seguir amb la resta dels ordes.
Amb el que hem dit fins ara crec que d’alguna manera ha quedat clar que tota devoció
els possibles excessos que es produïen durant els dies de disbauxa propis del Carnestoltes.
Els religiosos trinitaris promogueren la devoció a
respon a causes molt concretes: relacionada
L’any 1678 tornam trobar una anotació que diu:
la Santíssima Trinitat, de la qual, a més, agafaren el
amb l’orde religiós o promoguda per un particular
“per candelles seu per les festes de Sta. Agatha
nom, trinitaris; a Sant Joan de Mata i Sant Fèlix de
o per un col·lectiu, les confraries, però també,
8 sous i a continuació per dos sermons 4 sous”
Valois com a pares fundadors i, a la Mare de Déu
perquè aquell sant o santa tenia unes especials
(sense foliar). En aquest apuntament ens apareix un
del Remei com a culte marià lligat a l’orde ja que ella
qualitats protectores que el feien objecte d’una
dels elements imprescindibles en les celebracions
s’havia manifestat a Sant Joan de Mata. Juntament
especial devoció per part d’un col·lectiu nombrós
religioses i devocionals que acompanyaven els actes
amb la Mare de Déu del Remei, Santa Agnès i Santa
de la feligresia. També fou el cas de Santa Àgue-
litúrgics destinats a la veneració del sant. A més, cal
Caterina d’Alexandria que foren considerades les
da, com veurem més endavant.
recordar, que fins a l’arribada de l’electricitat era la
dues santes patrones de l’orde. El culte de Santa Àgueda al convent del Sant Esperit A mesura que anaren passant els anys i els
¿Quan i per què comença al convent del
forma que es tenia per il·luminar les esglésies i les
Sant Esperit la devoció a Santa Àgueda, la
capelles, juntament amb les llànties d’oli que crema-
verge màrtir protectora de Sicília i patrona de
ven davant els altars.
Sencelles?
En el llibre de despeses que va de l’any 1679
segles el nombre de devocions i cultes es va anar
Per intentar treure’n el net hem utilitzat dues
fins el 1715 (ARM signatura C-1175) hi continuam
ampliant al convent ciutadà del Sant Esperit, tant
fonts, la primera els llibres d’entrades i sortides,
trobant les mateixes eixides de diner per pagar tot
amb aquells religiosos de l’ordre que havien destacat
o sols els de sortides, que eren els llibres on els
el que envoltava la celebració de la festa a la màrtir
pel seu martiri per la fe o per les seves virtuts, com
frares duien la administració i els comptes d’allò
cristiana. L’any 1680 “per un sermo dia Sta Agade 2
també per aquells altres, que tot i no estar vinculats
que s’ingressava o es gastava al convent. Ana-
sous”, però els dos anys següents no hi tornam tro-
a l’orde, anaren engrandint les capelles del nostre
litzant la gestió econòmica de la comunitat hem
bar cap apuntament especific. El 1683 hi veiem “ser-
convent i eren objecte d’especial promoció i vene-
pogut esbrinar algunes dades que ens informen
mons dia de sta Agata y dominica 5 1 lliure 10 sous”
ració. També els gremis i confraries que s’havien
sobre la data en què es va començar a venerar
i el següent apunt és “per catifes 1 lliure”. Aquesta
establert a l’església dels frares captius difonien la
a la santa siciliana al convent del Sant Esperit.
darrera anotació ens surt adesiara i no podem asse-
veneració dels seus sants protectors. La Confraria de
Efectivament, pel llibre de sortides que com-
gurar del tot que estigui relacionada amb la festivitat,
la Santíssima Trinitat agrupava el gremi de gerrers,
prèn els anys 1658-1679 i que es troba a l’Arxiu
però pensam que aquestes catifes eren utilitzades
ollers i teulers, ja que l’home fou creat amb fang per
del Regne de Mallorca (amb la signatura C-1185)
per cobrir i adornar el sòl de la les capelles el dia de
Déu. En el retaule que aquesta Confraria tenia a la
sabem que dia 9 de febrer de 1671 s’anotava
la festa i que també, els feligresos s’agenollaven per
seva capella, a més de la Trinitat, es venerava amb
una despesa per “un sermo de St. Agada 2 sous
fer les seves pregàries, oracions o súpliques.
especial devoció Sant Antoni i, que es podia veure
i 6 diners” (foli 248 r.) Tot i que haguem localit-
especial_santa_àgueda
Dos anys després el 1685 s’anotava “per 2
sa_sella |
67
de l’organització dels diferents cicles festius: el de la
St Felix a la misa major 6 l” i també “per xirimias
Setmana Santa, el del Corpus, les festes patronals
a la nit y dematinada 1l 10 s”. Quan finalitzava
o celebracions religioses en honor als seus sants.
la festa sovint es feia un refresc per obsequiar
Les candeles també eren portades per feligresos i
aquells que hi havien participat, “un refresc pels
confrares a les processons que es feien en acabar la
musichs y a completes 1l” (octubre de 1666). Per
celebració i que constituïen el colofó final de la festa.
tant, la música sacra i la profana eren un altre
D’aquestes despeses anotades a principis del
dels ingredients imprescindibles de la festa. Tam-
segle XIX es desprèn que un frare de la comunitat
poc no hi podia faltar un bon refresc a la sagristia
sermons dia Sta Agatha 4 sous” i a continuació
tenia assignada la feina de preparar l’organització de
o al refectori perquè frares, sermonador, músics,
“2 lliures candelles seu 4 sous 8 diners”, i el
la solemnitat. Amb tota seguretat això es devia fer
benefactors i feligresos poguessin brufar la Santa
mateix per l’any 1686. Aquestes anotacions es
abans, però no és fins aquests moments que s’anota
tots plegats i, donar-se el molts d’anys, i així l’any
repetiran tots els anys fins l’any 1699 que acaba
als llibres de comptes.
que venia davant poder tornar-se reunir entorn a
la centúria. Trobarem les mateixes despeses du-
L’estudi dels llibres de pagaments que hem pogut
la seva protectora.
rant tot el segle XVIII. Així, l’any 1725 o el 1788
analitzar al llarg de quasi dos-cents anys indica que
La solemnitat es completava amb la impres-
trobarem “per un sermo dia de Sta Agata 2 sous”
la celebració festiva en honor a Santa Àgueda no va
sió del sermó que havia fet el predicador convi-
i l’any 1790 anotaren “per los sermons dia de Sta
canviar i que, i fins i tot, com assenyalen els mateixos
dat. L’estampació de sermons era molt corrent i
Agnes y Sta. Agueda quatres sous” (s’ha suposar
llibres, tampoc variava gaire de les celebracions que es
així ho hem pogut constatar també en els llibres
dos sous per sermó) i, l’any 1796 “sermo del
feien a altres sants. L’única diferència que s’hi obser-
de comptabilitat dels trinitaris, sí bé, com també
dia Sta Agueda 2 sous”. Haureu pogut observar
va és en la quantitat de diners que s’hi destina, que,
hem indicat més amunt quan posavem exemples
que al llarg de cent cinquanta anys el predicador
pensam, està en funció de la importància del sant que
dels diferents actes que envoltaven la celebració,
que feia l’homilia cobrava dos sous per sermó,
es commemorava.
no hem trobat cap referència concreta a la publi-
sembla com si durant la modernitat no es cone-
Així, podem dir que la celebració de la festa
cació de la prèdica feta en llaor de Santa Àgue-
guessin els processos inflacionaris que vivim en
comportava uns preparatius que eren encarregats a
da. Ara bé, molt més il·lustratiu que una anotació
el nostres dies.
algun dels frares trinitaris, segurament a aquell que
en una comptabilitat és l’edició del sermó que el
No serà fins el començament del segle XIX
devia tenir assignat el culte a Santa Àgata. Aquest
pare Miquel Ferrer Bauçà pronuncià l’any 1794
que hi trobarem algunes variacions en les anota-
netejava i decorava la capella amb catifes i altres ador-
que es conserva a la Biblioteca Alemany (T-3
cions, però que en definitiva, són semblants a les
naments, com puguin ser els domassos, i preparava la
(78)/60). A la portada podem llegir:
que hem vist fins ara. Així, el gener l’any 1800
il·luminació... Un predicador trinitari o d’un altre Orde
SERMON
s’hi indica “Per el sermo Sta Agatha 2 sous” i
era convidat a fer el sermó, que, és segur, narrava la
DE LA VIRGEN MARTYR SANTA AGUEDA,
més avall “Per el treball de buscar la illuminaria
vida de la santa i enaltia les virtuts de la verge màrtir,
de Sta Agatha a Fr. Reyal dotze sous” i l’any
procurava promoure la devoció dels feligresos que
següent “Per la llumanaria de Sta Agada a Fr.
assistien a l’ofici religiós.
Y EXORTACION A LOS FIELES, PARA QUE REUNIDOS
Allò que les fonts no indiquen es si es devia cele-
CON los demostrados Sentimientos de nuestro
La lluminària és un conjunt de llums encesos
brar una processó després de l’ofici, per dins l’església
Piadosisimo, y Catolico Monarca, don Carlos IV
que es feia per a solemnitzar una festa, que es
o pel seus voltants, cosa que sí que hem pogut veure
(que Dios Guarde,) contribuyan todos, para que
posaven especialment en les finestres, balcons,
per a altres festivitats. La música devia ser un altre
salgan triunfantes las Armas Españolas, supedi-
carrers, etc., (Diccionari català, valencià Balear
dels elements fonamentals que devia formar part del ri-
tados los errores de la Convencion Frances;
tom 7 pàg. 80) No es pot establir amb seguretat
tual, així ho indiquen diverses despeses que apareixen
QUE EN LA FESTIVITAT QUE ANUAL-
la data de naixement de les “lluminàries”, però
en celebracions d’altres festivitats com per exemple:
amb molta probabilitat la seva difusió es pot
“per música de St. Joan de Mata el 7 de febrer” de
col·locar en l’edat barroca, al costat de l’afirmació
1726, el 6 de maig de 1726 “per Rafel Gener músic de
de les confraries com a col·lectius essencials
la Seu”, el de 1666 “per música a 3 cors la festa de N P
Juan Real 12 sous”.
68
| sa_sella
MENTE Consagra à dicha Santa la Reverenda
especial_santa_àgueda
Comunitat
desenvolupava tota l’acció, l’església conventual,
pels moros. Aquest Crist conegut con els Sant Crist
De PP. Trinitarios Calzados.
que com hem vist s’havia endiumenjada per la
Rescatat, porta en el seu pit l’escapulari amb la creu
DIXO EN LA IGLESIA DE SU COMBENTO DE
celebració, així, les imprecacions i gesticulacions
trinitària que duen tots els captius redimits de mans
Santi Spiritus de la Ciudad de Palma dia 5 Febrero
del sermoner, la il·luminació, la música, l’encens,
dels musulmans. Avui encara es conserva la capella
de 1794
els acolorits adornaments, les vestes dels con-
que li fou erigida a l’actual església de Sant Felip
celebrants, etc., en definitiva, tota una espec-
Neri, antic convent del Sant Esperit.
Fr MIGUEL FERRER DIACONO RELIGIOSO TRInitario, é hijo de dicho Combento.
tacularitat teatral que l’església romana havia
A continuació transcric el que ell narra dels fets
En casa de Salvador Savall, Impresor.
anat perfeccionant des de feia segles i, que fins
que es produïren a l’arribada de l’expedició dirigida
Aquest document imprès corrobora algunes de
a l’arribada dels actuals mitjans audiovisuals no
per el pare Bello i que ens han de servir per clarificar
tengué rival per captar l’atenció del poble.
el foment i les característiques de la devoció que
les coses que hem explicat i que ens indica com la predicació era, possiblement el principal element de
Una segona cosa que ens aporta el docu-
la celebració festiva. El sermó era des de l’època
ment és que l’encarregat solia ser un diaca trini-
“Corrio la voz de la rica prenda, con que enno-
baix medieval un instrument de comunicació i de
tari. La tercera que la comunitat trinitària celebra-
blecia el Padre redentor Bello a este nuestro conven-
dominació dins una societat completament illetrada.
va cada any la festivitat de Santa Àgueda des de
to, fue tanto el concurso de la gente, que las calles
L’aparició de la impremta va permetre la impressió
feia un segle i, per tant, eren els el promotors del
mas anchas, eran muy estrechas para recibirlas;
dels sermons i en va facilitar la seva difusió subs-
seu culte a Palma. Finalment, també ens aporta
llego al convento, y pidio el Padre Bello, si acaso
tituint, així, els repertoris o còpies que s’elaboraven
que el sermó servia per lloar la vida de la santa i
abria en casa algun Religioso, que se hallase en al-
sobre la marxa, plens d’irregularitats i contradiccions
glorificar les seves virtuts, tot i que, també podem
guna enfermedad; dixeronle que uno avia ya oleado
entre els diferent repertoris. Sant Vicenç Ferrer fou el
observar que sovint es feia política des de les
y desauciado de los medicos: este era el Padre lector
nostre representat més destacat en el conreu de la
trones, com és en el sermó de Fra Miquel Ferrer,
Fr. Bernardo Bover natural de la villa de Porreras, e
sermonística; tant és així que les prèdiques crearen
on es demana la intercessió de la santa per anar
hijo de habito de esta casa. Vamos alla dixo el Reve-
escola i que ens ha arribat mitjançant la tradició oral,
contra els revolucionaris francesos que han des-
rendissimo Padre Redentor; y al llegar a su cama, le
de manera que no hi ha església de Mallorca que no
pullat l’església de França de tot el seu poder, del
dio en breves palabras noticia del que en sus manos
en tengui una representació iconogràfica. És el sant
seus privilegis i dels seus béns terrenals i que,
trahia, y lleno de viva fe el Padre enfermo adoro con
del dit enlaire.
per tant, eren enemics de l’Església i, també, del
puro coraçon la sacratissima figura del Santo Christo
catòlic rei d’Espanya defensor de la fe i, que els
rescatado, y des de aquel instante fue mejorando de
havia declarat la guerra, per defensar-la.
la gravissima enfermedad, hasta cobrar entera, ca-
Crec que és important recordar que els principals elements de la transmissió oral i de l’oratòria
analitzam. Diu el text:
–i la “sermonística” en seria un dels seus gèneres-
La segona font documental que ens ha
bal, y perfecta salud, la que gozo por muchos años,
són: producció, comunicació, recepció, conservació
d’ajudar a escatir més coses sobre la celebració
reconociendo deverla alseñor, que quizo valerse, y
i repetició. Posar el sermó per escrit, damunt paper
de la festivitat de Santa Àgueda és el manuscrit
tomar por instrumento su prodigiosa figura en Argel
ha permès els dos darrers i permetia a altres ecle-
del pare Joan Cervera, religiós de O. SS. T. na-
rescatada por aquel Redentor Trinitario. Divulgose el
siàstics, més o menys il·lustrat inspirar-se per fer la
tural de Porreres, titulat: “Tratado histórico de los
prodigio siendo el mesmo Padre lector el pregonero
seva predicació.
conventos de Mallorca de la Orden de la Santísi-
del portento, que en su persona executó, exhortando
Els bons predicadors gaudien d’un cert estatus
ma trinidad, y de sus ilustres” de 1758, que l’any
a todos le tuviessen cordial devocion, que el de su
social, i en el cas concret de Miquel Bauçà era així,
1697 una expedició de Trinitaris de Castella anà
parte, y en su nombre assegurava al que con fe
ja que durant la seva vida fou constantment sol·licitat
a fer una redempció a Alger i que, de tornada cap
segura acudiesse a las puertas de la misericordiosas
per predicar per totes les esglésies mallorquines. El
a la península, els captius redimits feren escala
de su Magestad Soberana, copiosos raudales de
sermonador jugava el paper social de mitjancer en-
a Mallorca. El P. Joan Antoni Bello, que dirigia
beneficios, favores, y gracias”.
tre Déu i la societat; comptava amb la predisposició
el viatge, en agraïment a les atencions rebudes
Un cop ens ha contat els fets miraculosos que
psicològica dels fidel, aplegats a l’església o al lloc
dels pares del convent de Palma els deixà un
ha obrat la imatge del Sant Crist explica com desper-
assignat, que ja estava preparat i acostumat a rebre
Sant Crist que havien redimit al nord d’Àfrica,
tar l’entusiasme entre el poble i de com es va erigir
aquests tipus de discursos i, sobre tot, l’entorn on es
el qual havia estat befat i arrossegat per terra
especial_santa_àgueda
sa_sella |
69
una capella pel Crist Rescatat.
dir “y es grande la devocion que a la Santa professan
Ben segur que aquest conjunt de quadres devia
“Fue la devocion tan fervorosa, que siendo
essas mugeres”. La mortalitat entre les dones que
servir per exemplificar les paraules que els sermoner
la fe madre de los milagros, por la que tuvieron
parien era molt alta i afectava tant els minyons com
devia pronunciar durant el panegíric que dedicava a
los mallorquines, fueron innumerables los que
les mares, pensem que són moltes les complicacions
la Verge Màrtir.
experimentaron; en breve se hizo una capilla con
que es poden tenir en el moment del part i que no
Tot això, ens fa pensar que des del 1700 la
su nincho, donde se venera, y su quadro todo
serà fins a la segona meitat del segle XX que els
capella del Crist del Rescatat, amb els diferents qua-
dorado; y presto se vio lleno de presentallas de
avenços de la obstetrícia reduesquin moltíssim la
dres que hem esmentat de la vida de Santa Àgueda,
oro, y plata, y votos, que en agradecida memoria
mortalitat de les mares i els nounats.
es degué conservar, segons la descripció del Pare
de los favores recibidos se presentaron sus devo-
No és difícil imaginar un constant anar i venir
Cervera, fins al 1836, any en què els trinitaris foren
tos, a cuiyas expensas se hizo el quadro, y tres
de mares, sogres i paridores, anant a demanar un
exclaustrats i l’església convertida en presó, teatre
lamparas mayores de plata;”
bon part o bé anant a donar les gràcies pel desen-
i magatzem. És en aquests anys que el quadre és
llaç feliç.
traslladat a la veïna església de la Mercè perquè
No entrarem a analitzar el relat perquè s’escapa del tema d’estudi, però de les seves
L’expedició del pare Bello arribà a Palma amb un
la festa se seguís celebrant en aquella ésglésia. El
paraules queda molt clar la manera com es pot
Sant Crist l’any 1697 al qual ben prest se li dedica un
quadre restà allà fins que els pares de congregació
iniciar una devoció i culte i la posterior dotació
altar. És en aquesta capella on la devoció particular
de Sant Felip Neri, que ara ocupaven l’antic convent i
a la capella de tots els objectes necessaris per
del frare trinitari de Santanyí, Salvador Tou, col·locà
església del Sant Esperit en reclamaren el seu retorn
realitzar el culte. És en aquest punt on la seva
una pintura de Santa Àgueda damunt el retaule
per restituir-ne el culte, l’any 1859. En el lloc que
explicació enllaça amb allò que ens relaciona el
del Rescatat. Allò que no queda clar és si aquesta
ocupava la imatge de Santa Àgata avui hi ha un nai-
Sant Crist Rescatat i Santa Àgueda, que és el
figura fou manada fer pel pare Tou o ja es trobava al
xement de Jesús. Aquesta és la darrera notícia que
que ens interessa:
convent. El mateix Cervera indica que Salvador feia
tenim sobre aquesta imatge tan venerada, que va
“En el remate del quadro del Santo Chisto
quaranta anys que era sagristà i que, per tant, devia
desaparèixer juntament amb els altres quadres i que
rescatado puso la devocion de Fr. Salvador
fer els mateixos anys que es dedicava a augmentar
encara no han estat localitzats. Aquests darrers fets
Tou natural de la Villa de Santañii, Sacristan
el fervor a la màrtir. Hem de pensar que a l’any 1671
posen de manifest una altra gran pèrdua del nostre
menor que fue por el dilatado espacio de qua-
trobam la primera referència a la celebració d’un
patrimoni moble fruit de les turbulències històriques
renta años, la figura de la gloriosa virgen y martir
sermó el dia de Santa Àgueda, 26 anys abans de
del nostre passat més recent.
Santa Agueda, la que abogan devotas todas las
l’arribada del Crist d’Alger. És, per això, que ens po-
Amb l’exclaustració liberal de 1836 desaparei-
paridas; y a fuer de la diligencia de dicho Fr.
dem demanar si era aquella la capella dedicada a la
xen més tres-cents anys d’una llarga tradició i culte
Salvador muy exemplar y devoto, se pusieron las
santa i, més tard fou recol·locada allà mateix un cop
a Santa Àgueda que havia anat creixent i arrelant
paredes de la capilla con quatro quadros con sus
fet el retaule pel Sant Crist. També podem pensar si
entre els habitants de Palma i de l’illa des de feia
marcos dorados, en que se miran los martirios,
s’aprofità la construcció del nou retaule per renovar
alguns segles.
muerte y sepulcro de Santa Agueda, y todos los
la capella o alguna antiga imatge de Santa Àgueda i,
años se celebra su festividad en este convento
dignificar-la amb una nova localització. Si no fou així,
con musica y sermon y es grande la devocion
per què es tria la capella del Rescatat per resituar-la?
CERVERA, Joan O. SS. T. (1758): Tratado histórico
que a la Santa professan essas mugeres.” (19
El que si queda clar és que fou ell el que va completà
de los conventos de Mallorca de la Orden de la Santísi-
vers i 20 recte)
la decoració de la capella amb altres pintures: “y a
ma trinidad, y de sus ilustres. Manuscrit que es troba a
Fra Joan Cervera, amb la seva narració,
fuer de la diligencia de dicho Fr. Salvador muy exem-
la Biblioteca Pública de Mallorca.
corrobora allò que els llibres de comptabilitat ens
plar y devoto, se pusieron las paredes de la capilla
havien mostrat i que més amunt havíem exposat
con quatro quadros con sus marcos dorados”. Sigui
sobre com se celebrava la festa a Santa Àgueda:
una cosa o una altra el que es posa de manifest és
RENOM I FERRER, Maria Teresa (1998): Miquel
“todos los años se celebra su festividad en este
que un cop més l’especial devoció d’una persona
Ferrer Bauçà protagonista en la societat de Mallorca.
convento con musica y sermon”, però, a més,
concreta, en aquest cas Salvador Tou, impulsava la
Publicacions de l’Abadia de Montserrat dins la Biblioteca
ens fa avinent algunes altres coses. A més, ens
devoció a una figura religiosa.
Abat Òliba. Barcelona.
Per fer aquest treball hem utilitzat la següent bibliografia:
MUNAR OLIVER, Gaspar (1935): Les ordes religioses a Mallorca. Palma de Mallorca.
diu molt clarament qui s’adreçava a la Santa per
Aquests quadres representaven diferents esce-
REYNÉS, Llorenç, fra (1770): Crónica de la Pro-
requerir la seva gràcia “la figura de la gloriosa
nes de la vida de Santa Àgueda, dos representaven
vincia de Aragón del Orden de la Santísima Trinidad,
virgen y martir Santa Agueda, la que abogan
escenes del martiri al qual fou sotmesa, un altre la
y Redención de Cautivos. Manuscrit que es troba a la
devotas todas las paridas” i més avall ens torna
seva mort i el quart representava el seu enterament.
Biblioteca Pública de Mallorca.
70
| sa_sella
especial_santa_àgueda
especial_santa_Ă gueda
sa_sella |
71
72
| sa_sella