Sa Sella 124 by sasella

sa_sella Centre Cultural de Sencelles Associació de Premsa Forana de Mallorca núm. 124 gener-març 2011 - 2,5 €

| sa_sella

Revista Sa Sella

sasella@hotmail.com C/ Església, 3 07140 Sencelles (Mallorca) Els articles d’aquesta revista expressen únicament l’opinió dels propis autors. Redacció: Joana Ferragut i Fiol Joan Florit i Horrach Jordi Llabrés i Sans Guillem Mut i Llabrés Maria Vich i Cirer Col·laboradors: En Barramot Joan Bover i Serra Xiscu Cardona Sebastià Roig Antoni Vallès i Perelló Guillem Zuazaga i Llabrés Edita: Centre Cultural de Sencelles des de 1983. Portada: festes de Santa Àgueda 2011 Dipòsit legal: PM-400-89 Hi col·laboren:

_Editorial Des de fa uns anys els que formam l’equip de redacció de Sa Sella ens afanyam en l’elaboració d’una revista monogràfica de qualque tema relacionat en Sencelles i que presentam entorn de la Fira del tercer diumenge de Maig. Ja han sortit publicats els corresponents a les Escoles de Sencelles i el fet de l’educació en el nostre terme, un dedicat a la Beata Francinaina en motiu del cent-cinquentenari de la seva mort, un altre amb col·laboració amb la revista Sa Plaça i que va fer un exhaustiu estudi sobre els anys de la II República Espanyola a Sencelles i el de l’any passat, que dedicàrem a la cuina i gastronomia del nostre poble. Tota aquesta tasca complementària de la que periòdicament surt a la llum amb els números habituals de Sa Sella, contribueix a l’estudi de la nostra història, cultura i idiosincràsia. A principis d’any, com és habitual, ens reunírem en Assemblea General i, entre altres coses, vàrem decidir dedicar un número extraordinari, que ha de sortir en el mes de maig, a un tema ben nostrat, el de Santa Àgueda, patrona de la nostra Vila. Un bon grup de persones ja hi fan feina amb la intenció d’aprofundir més i millor en alguns dels aspectes propis. Com no podria ser d’altre manera, moltes de col·laboracions estaran signades per gent del nostre poble capaços d’aprofundir en temes referents en aquesta festa i celebració, en la seva història, tradició, ... També contarem amb historiadors competents d’arreu de tot Mallorca i de fora, que han acceptat la nostra convidada d’unir-se al projecte d’enguany. De ben segur que entre tots els qui estam a darrera i vosaltres lectors habituals, aconseguirem fer possible el nostre objectiu de seguir treballant per conèixer tot allò que hem rebut els de Sencelles com a llegat dels nostres majors.

Parròquia de Sant Pere de Sencelles

Fundació Mossèn Bartomeu Oliver

sa_sella |

_A propòsit de l’exposició de llibres religiosos

Jordi Llabrés i Sans 4

| sa_sella

A finals del mes de febrer i coincidint amb la festa de la Beata Francinaina, el col·laborador d’aquesta revista, Antoni Vallès Perelló, va presentar una acurada exposició de bona part de la seva col·lecció de llibres antics. Per aquesta ocasió s’exposaren, principalment, llibres de temàtica religiosa normalment emprats per a ús personal, és a dir oracionals i devocionaris, editats entre el segle XVIII i XIX. Aquesta època que es va triar no era una mera casualitat, si no que responia al temps en què visqué la nostra Beata (1781-1855). No hem tingut ocasió de poder veure, encara, tota la col·lecció sencera del fons Vallés-Perelló, però aquest tast avança amb garanties que es tracta d’un vertader tresor bibliogràfic. Cada un dels llibres exposats s’ha presentat amb la seva corresponent fitxa de catalogació, fet que donava a la mostra una qualitat indiscutible i demostrava la dedicació i afecte que el col·leccionista té envers aquestes peces històriques. Els llibres d’oració i devocions per a ús personal han tingut molta importància dins l’Església i principalment entre la gent seglar lletraferida. Aquests quan assistien a les funcions litúrgiques, moltes vegades sense entendre res degut a la llengua llatina emprada per oficiar, aprofitaven el temps de permanència dins el temple per complir amb els actes de pietat que la pròpia Església oferia per afavorir la salvació de les ànimes. Dins un sector molt important de la societat de llavors, podríem dir majoritari, aquestes pràctiques seguien a casa seva. No es estrany que a inventaris antics, fins i tot d’abans i després de la Reforma, trobem entre l’aixovar dels seus propietaris llibres de lectura espiritual i d’exercicis devots. Recordem sino, que dia 20 de juliol de 1471, quan s’aixecà inventari dels béns que Gabriel Gual, ciutadà de Mallorca tenia a la seva possessió de s’Arissal de Sencelles, s’hi van consignar entre moltes altres partides alguns llibres de temàtica religiosa: “Item altre libre de paper ab cobertes de fust bollat apellat libre dels àngells” I aquest mateix personatge a la casa que tenia a la vila de Sineu hi conservava: “Item dos libres de paper la hun ab cobertes de fust apellat Boca de Consolació i l’altre apellat Mirall dels divinals asots...” No falten a Sencelles algunes cases on han sabut conservar els llibres heretats dels seus majors, casi sempre foren propietat d’algun avantpassat capellà o religiós. A l’arxiu parroquial de Sencelles, entre moltes altres curiositats s’hi guarda gelosament una Bíblia en perfecte estat, però amb cobertes malmeses de pergamí, datada de principis del segle XVI. Tots els biògrafs de la nostra Beata Francinaina i fins i tot els que van conviu-

re amb ella estan d’acord a afirmar que mai aprengué ni de llegir ni d’escriure, com era normal en aquella societat, però que sabia ben de cor i perfectament totes les oracions, les practicava i les ensenyava als nins i nines de la costura i que anaven a Doctrina. El seu darrer testament és ben rotund en confirmar-ho: “lo subscriu el dit D. Bartomeu Llabrés, Pvre., per la testadora, por haver expressat no sabrer escriure”. Aquesta tradició és ben comuna dins Sencelles i fins i tot no es pot desmentir amb el fet que a la seva cel·la del Convent de la Caritat hom hi pot veure entre els objectes que li van pertànyer un llibre de petit format, amb tapes de pergamí titulat: “Libre dels Miracles de Ntra. Senyora del Carme”. A dins hi ha una nota manuscrita diu: “Llibre de FrancinayneSiréaliasXiroya”, però amb tota probabilitat el va heretar o fou un obsequi d’algun conegut. Amb tot això no volem dir, de cap de les maneres, que Sor Francinaina fos una dona despreocupada per l’educació dels infants. Una de les seves màximes aspiracions va esser la instrucció principalment de les nines, aleshores tant desateses en aquest camp. Les finalitats de la fundació del Convent de la Caritat de Sencelles són ben clares i es poden resumir amb poques paraules: “Les obligacions d’aquestes germanes són servir els malalts a qualsevol part que siguin cridades; instruir les nines i ensenyar-los la Doctrina Cristiana, tant a casa seva, com als distints caserius, escampats pel terme d’aquesta parròquia”. A les primitives constitucions del Convent aprovades l’any 1851 hi podem llegir al capítol novè: “De l’ensenyança. Sempre es procurarà que en aquesta casa hi haja tantes classes d’ensenyança quantes es consideraran necessàries perquè les al·lotes d’aquesta vila fàcilment estiguin ben ensenyades en lo temporal i espiritual. Per tal fi es posaran en cada classe les mestres que per dit efecte seran menester...” Quan Sor Francinaina va morir les seves successores procuraren complir amb la voluntat de la fundadora fins al punt d’haver d’engrandir el Convent per desenvolupar-se amb més comoditat i espai. L’any 1861 Sor Magdalena de Sant Vicenç de Paül i Sor Concepció del Cor de Jesús compraren la casa veïnada de Can sa_sella |

Sagordí que habilitaren com a escoles. “Sor Concepció tindria un local digne per exercir el seu, encara, flamant títol de mestre nacional”. En efecte, la Congregació de la Caritat havia procurat que el tragués i dia 10 de juny de 1858, el Rectorat de la Universitat de Barcelona l’anomenava “mestre de l’escola pública de nines de Sancellas, amb el sou de dos mil dos-cents reals anuals”. El títol fou expedit el 26 d’octubre i Sor Concepció començà la seva tasca docent a l’escola del Convent dia 2 de gener de 1859. Voldria acabar el meu article copiant uns dels versos d’uns “Goigs als Bons Llibres” escrits per Osvald Cardona i Roig i musicats per Antoni Riera i Estarelles, foren publicats en el mes d’octubre de 1996 dins la Col·lecció “La Sibil·la”, núm. 150: Font d’amor i de mesura que esdevindrà un vast torrent: llibres bons, en tot moment, valga’ns la vostra lectura. Llibres, deixeu-nos cantar les vostres lloances certes, amb les pàgines obertes i el text arran de la mà, i ala vista ben segura que envolti l’enteniment... Llibres bons, en tot moment, Valga’ns la vostra lectura. Pel cabal que no s’atura d’inesgotable corrent: llibres bons, en tot moment, valga’ns la vostra lectura. Bibliografia: Rosselló Vaquer, Ramon. Vaquer Bennassar, Onofre. Història de Sencelles i Costitx 1229-1600. Palma, 1993. Moyà Pons, Sor Margalida, G.C. De Casa de Caritat de Sencelles a Congregació de Germanes de la Caritat. Comunicació del VII Simpòsium D’Història Social de la Religió. Noves aproximacions a la Beata Francinaina de Sencelles, celebrat a Sencelles l’any 2005. El llibre amb les comunicacions fou publicat l’any 2008. Colombàs Llull, P. Benito, M.B. Francisca Ana Cirer. Una Vida Evangélica. Palma, 1971.

| sa_sella

_Imatges d’ahir

Avui en aquesta secció hi surten dues imatges. A la primera, situada a l’esquerra hi surten na Maria Ramis de can Just, de Catalina Cirer de can Garrit i n’Antònia Bennasar de can Morei. A la segona imatge hi trobam, d’esquerra a dreta, na Catalina Bestard de can Revull, na Catalina Cirer de can Garrit, na Maria Ramis de can Just, n’Antònia Faure de can Pansa, na Margalida Reinoso de cas Pastoret i n’Antònia Bennasar de can Morei. Fotos cedides molt amablement per na Catalina Cirer de can Garrit.

Joana Ferragut i Fiol

_Racó de poesia Sant Antoni gloriós guardau-mos sa porcelleta i quan la tendrem grosseta la mos menjarem tots dos. Pagès mallorquí Pagés mallorquí de recte tronc ets home feliç sincer, tosc. Mans torrades rudes, calloses Mai aturades

mai ocioses necesidad de ayudar a los demás. Al jou unida Leonor Roosevelt o a la carreta va cada dia Tu ets per a mi com la flor pura la mula negra de l’ametler de l’hort. Les teves mans rudes El ple de la hivernada de la meva vora l’esposa vellura sient tan dures primaveral record. que suaus se tornen. Victorià Ramis d’Ayreflor Tejada Morey Lo que ha mantenido activa, tanto tiempo, es la

Margalida Zuazaga i Vich de can Pou sa_sella |

_Noticiari La sibil·la d’enguany de la Parròquia de Sant Pere de Sencelles va ser na Caterina Maria Bestard Ferrer. A dia primer de gener de 2010, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística que sempre va amb un any de retard, la població oficialment empadronada al nostre municipi era de 3.155 persones de les quals 1.606 eren sencellers i 1.549 sencelleres. Aquesta xifra suposa un increment en relació a l’any 2009 (3.105) de 50 habitants.

Dia 27

de desembre la delegació lo-

cal de l’Obra

Cultural Balear va Quarter de Sencelles la Festa de l’Estendard amb un parlament d’en Jordí Llabrés, celebrar al

sonada de xeremies i un combat poètic a càrrec del col·lectiu

Can Seixanta format per l’activista Tomeu Martí, el binialer Joan Miquel Chacón i el periodista Rafa Gallego entre d’altres. de poetes anomenat

El Centre Cultural de Sencelles va celebrar a Alaró dia 22 de gener la seva Assemblea General Anual corresponent a l’any 2010. Entre d’altres acords es decidí editar per la fira de Sencelles un monogràfic de la revista Sa Sella dedicat a Santa Àgueda.

L’OCB de Sencelles organitzà dia 14 de gener el fogueró de Sant Antoni a la plaça Nova de Sencelles com cada any. Les beneïdes d’animals de Sant Antoni foren a la parròquia de Sencelles dia 15 de gener a les 16 hores a la plaça. Les festes de Santa Àgueda d’enguany varen seguir la tònica habitual d’actes de cada any: torrada, ballada, mamelletes, cultura popular, homenatges, carrosses, etc. La novetat d’enguany fou la presentació del llibre de Xesca Verd titulat Malnoms de Sencelles. Dia 19 de febrer a les Escoles Noves, l’associació Pou Major va organitzar un curs de risoteràpia. Dia 22 de febrer va venir al dispensari Sor Miquela la unitat mòbil del Banc de Sang de Balears per facilitar les donacions altruistes dels Sencellers. Dia 25 de febrer el Casal de Joves, ara instal·lat al Centre de Formació des Quarter, va programar la pel·lícula Resacon en las Vegas. Les festes de la Beata Francinaina varen celebrar-se el darrer cap de setmana de febrer. A part dels actes habituals de cada any, enguany hi va haver la novetat de la presentació d’una nova pintura sobre la tia Xiroia, la presentació de la nova pàgina web i un bingo solidari amb les missions de la Caritat al Burundi. Dia 5 de març, organitzat per l’associació Pou Major, hi va haver una festa de carnaval al poliesportiu municipal de Sencelles.

| sa_sella

Selleters en acció

Durant

les festes de

Santa Àgueda Malnoms

es va presentar el llibre de

Sencelles

a càrrec de la seva

coautora la professora ca

Verd.

Els nals ler

Frances-

ciclistes professioJoan Horrach (biniad’adopció) i en Vicenç

Reinés varen iinaugurar dia 12 de febrer una botiga de material per a ciclistes a

Bunyola.

sa_sella |

_Carta Fa un parell de dies i estant a ca la meva amiga Micaela, m’assombrà quan de dins un calaix va anar treient un bon número de labors com eren: coixins, cobertors, agafadors, jaquetes i altres coses, tot això fet seu i fet a mà. Com que n’entenc d’aquestes coses per experiència no puc deixar que quedi ignorat aquesta feta. Na Micaela amb els seus 91 anys no fa altra cosa que els que vos he dit i tot per regals a uns i altres, jo trob, que per la seva edat és extraordinari. Aquesta amiga és descendent de Sencelles, de llinatge Ferrer, el seu padrí era selleter d’ofici. Va començar en el nostre club a classes de pintura a damunt tela, farà devers 5 anys i tot d’una demostrà el seu talent per a qualsevol manualitat. Bé ha estat un goig parlar-vos avui d’aquesta persona de 91 anys i que té els seus orígens a Sencelles. Sencellers amics, a una revista passada poguérem veure la foto de noces de na Ventura Ferragut des Celler i en Francisco Llabrés de sa Cometa; a mi m’agradaria molt afegir-hi unes paraules, i és que des de fa molts d’anys som amiga de na Ventura i n’estic tant contenta de que hagi pogut celebrar juntament amb en Francisco els 50 anys de casats. No és massa freqüent arribar a aquest aniversari, ja que un matrimoni ha de compartir alegries i sofriments i no sempre ho sabem dur amb tota la paciència i l’estimació que fa falta, per seguir endavant. Vaig llegir una vegada, que estimar-se no és mirar-se als ulls, sinó mirar tots dos a la mateixa direcció. Segurament això és el que han aconseguit fer aquestes dues belles persones i els desitj que amb l’ajuda de Déu puguin seguir, acompanyats dels seus fills Juani i Joan Toni i els seus néts Xavi i Margarida. Per molts d’anys!

Margalida Zuazaga i Vich de can Pou 10

| sa_sella

_Sabíeu que... Essent regidor de cultura n’Albert Aguilera l’any 2009 hi va haver una convocatòria oficial de projectes culturals subvencionables i Sa Sella hi va presentar l’edició de l’especial de maig 2009 sobre les Escoles. La subvenció va ser concedida però som a principis de l’any 2011 i encara no ha arribat res... ...El Centre Cultural de Sencelles essent una institució tant antiga és normal que hagi tengut imitadors: la secció Combrega amb Sa Sella va ser plagiada a una exposició per les festes de Santa Àgueda i a l’acte d’homenatge a la cultura popular els convidats eren actors de la sèrie Llàgrima de Sang, cosa que recorda massa la presentació per la fira de l’any passat de l’especial sobre la cuina que va editar Sa Sella... ...sembla que devers La Sala ja están de vacances o pensen més en les eleccions que vendran que en res més. Des de fa, almanco poc més d’un any, Sencelles o el que es fa no surt pràcticament als diaris ni a la Tv. Això sí, en qüestió de festes, s’omplen pàgines i pàgines, però per la resta, res de res. Serà que tot ja està inaugurat i no queda res per fer-se fotos. ... l’ex-regidor de cultura, Sr. Albert Aguilera, no ha pagat una ajuda concedida a la revista Sa Sella per a la realització de la primera marató fotogràfica que es va organitzar a l’any 2009. Durant el seu mandat tampoc es va reunir

amb aquesta associació per saber les seves inquietuds i necessitats. ...comença a ser habitual veure cotxes aparcats damunt el carril bici del carrer Ramon Llull. Evidentment no passa res. ... El carril bici s’ha fet, entre altres coses, perquè els al·lots que van a l’escola en bici; si hi van des del carrer d’es Gall, no hagin d’anar a voltar fins al carrer donants de sang i fer una gran voltera per arribar a l’escola. Ara bé, si un al·lot ve del carrer d’es Rafal i vol arribar a l’escola té dues maneres de fer-ho: una anar pel carrer des Molins, baixar pel carrer d’es Retiro o d’es Gall i agafar el carril bici, vaja una gran voltera. L’altra solució i més curta és que quan arribi a l’altura del carrer Ramon Llull agafi la bicicleta en pes i arribi fins a l’Aprop (tot aquest tros no hi ha carril i circularia en direcció prohibida) i allà ja poc continuar pel carril bici fins a l’escola. Veure per creure. ... el poble està ple de senyals de trànsit. Marques verticals a punta pala, marques horitzontals a balquena, i senyals sense cap sentit ni un, més ben dit, sense cap utilitat. Per a mostra un botó: a devora la creu de can Maví hi ha un pal d’una senyal de prohibició, el disc ja no hi és, el pal sí. ... la llei de normalització lingüística no ha arribat a la policia

local de Sencelles. Cert és, resulta que les denúncies es fan en castellà. Cal recordar que Sencelles va ser un dels pobles pilots en apuntar-se al carro de la normalització lingüística, i encara més tenim un batle que diu que és “nacionalista”.

...jo ja tenc preparada una sol·licitud per posar un toilekan al corral de ca meva, d’aquesta manera quan na “linda” faci les seves necessitats les podré recollir amb una bosseta del toilekan. Si n’han pogut posar un a Son Company (mirau la foto) amb tots els mals de caps que han tingut amb el seu propietari, no en podem tenir un dins ca nostra. Això sí, he posat que quan acabin ses bosses, venguin a omplir-lo de bell nou.

Xiscu Cardona

sa_sella |

_Mamelletes de Santa Àgueda

Maria Vich i Cirer 12

| sa_sella

La festa de Santa Águeda està molt arrelada dins el poble de Sencelles, per això a vegades pensam que els actes festius han d’esser els de sempre, els de tota la vida, que no es pot canviar ni innovar res de res. És més que segur que els primers anys en què es va celebrar la festa, aqueixa no tenia gaire a veure amb la d’ara. Possiblement la bulla es va reduir a una missa solemne i ben poca cosa més. Però els homes i els costums canvien i al llarg dels temps la diada de la Santa es va fer més mundana: obra de teatre de la vida de n’Àgueda de Catània a la plaça de la vila; foguerons; ximbombades; gloses; rom cremat; botifarrons i llonganisses torrades; qualque gatera... i darrerament les “mamelletes de Santa Àgueda”. L’any 2008, si mal no record, va ser el primer en què varen aparèixer les “sortades” mamelletes. Certes persones del poble estaren/estan en contra d’elles o del seu nom, ja que pensaven/pensen que anomenar-les així era una ofensa a la Santa. Molta altra gent no ho trobà i, el nou dolç seguí endavant. El 2 de febrer d’aquest any estava visitant terres de Burgos i, a Aranda de Duero vaig veure uns pasquins anunciant la celebració de la festa de Santa Àgueda. Un d’ells em va cridar molt l’atenció, ja que deia: “tetillas de Sta. Águeda” de trufa, fresa y limón, 1’50 €”. De cop i volta vaig pensar que, si a terres de la molt catòlica Castella i Lleó, no tenien cap “escrúpol” d’anomenar “tetillas” el seu dolç, a Sencelles podem i hem de seguir endavant. Crec que ningú va voler ofendre a la catanesa, ni a cap senceller/era, però hem d’estar d’acord que el nom del que tallaren els verducs a la jove Àgueda, no es pot disfressar. Podrien haver cercat un sinònim, però quin? Pensem que al llarg dels segles certs dolços han tengut noms “estranys”: garrovetes del Papa; pets de monja, bras de gitano, huesos de santo... i ningú s’ha sentit ofès. Només són noms...

_Es racó de sa cuina Crema d’espàrecs i llagostics amb allada i salsa de iogurt al curri Aquesta vegada per nom no estarem, i fa venir salivera... l’oloreta i el gust són insuperables. És una recepta per quedar com a senyors, molt ràpida de fer i deixar els convidats ben satisfets. Ingredients: Per a la crema: 2 manats d’espàrrecs verds, 2 patates, 1 ceba petita, aigua, oli d’oliva, sal. Per als llagostins: 12 llagostins pelats, 2 grans d’all, 50 ml d’oli d’oliva. Per a la salsa de iogurt: 1 iogurt natural, 2 culleradetes de curri en pols, sal i pebre bo. Preparació: Pelau i tallau les patates, els espàrecs i la ceba. En una olla, bulliu les verdures cobertes d’aigua durant uns 30 minuts aproximadament, fins que siguin ben tendres. Retirau part del líquid i reservau-lo en un recipient a part. Triturau les verdures, amb l’ajut de la batedora elèctrica, fins a aconseguir una crema fina. Si és del vostre gust, podeu deixar un parell de puntes d’espàrecs per decorar el plat. Afegiu-hi part del líquid que heu reservat, si fos necessari. Si voleu que vos quedi més fina, passau la crema pel colador xinès. En una pella, escalfau l’oli a foc molt suau i enrossiu-hi els alls picats. A continuació, afegiu-hi els llagostins. Retirau la pella del foc i deixau-les refredar dins. Mesclau en un recipient el iogurt amb el curri i un polsim de sal i pebre bo. Serviu la crema, freda o calenta, posant-hi al damunt els llagostins i unes gotes de salsa de iogurt. Podeu perfumar la crema amb unes fulles de sàlvia o d’alfabeguera, si vos ve de gust. Com sempre, els ingredients són per a 4 persones.

Maria Vich i Cirer sa_sella |

_Les festes a Sa Sella

| sa_sella

sa_sella |

_Arribada dels Reis d’Orient

| sa_sella

Fotos d’en Sebastià Roig

_Carnestoltes

sa_sella |

_Sa Sella entrevista... Un grup de joves

Fa uns dies vaig tenir una trobada amb un parell d’al·lotes i un al·lot d’aquest poble, elles/ ell són: na Maria Magdalena Colom de sa Tenda; en Mateu Arrom Aloy de sa Perruqueria, o de ca’n Negret; na Marta Salas de ca’n Quaranta; a Margalida Bennasar de ca s’Escolà i na Maria del Mar Ribas d’es Quatre cantons. La nostra xerrada va ser molt agradable, entretinguda i molt, molt interessant, ja que em donaren una visió del poble i d’ells mateixos que en va sorprendre... i per bé. Les preguntes i les respostes son les següents. -Com voldríeu que fos Sencelles? Què hi hagués més coses pels joves, activitats culturals, d’oci... -Si fos possible, què canviaríeu? Què la gent fos més participativa. No hi ha vida de poble. S’ha de fer més per animar-lo! -Estau a gust vivint aquí? Sí, tots. És un poble molt tranquil. -Els caps de setmana els passau al poble? No tots. Solem anar a sopar a ca’n París, a ca s’Escolà... després anam a fora poble. -És avorrit o vós ho passau bé? Si no hi ha festa és avorrit. Hem d’aconseguir fer coses per animar-lo. -Com veis la gent major de Sencelles? Persones majors... Però en general són simpàtiques fins i tot més que qualque jove... -Creis que són oberts o més bé un poc “xafarders”? Oberts, tots. Les dones són més xafarderes. -Pensau que haurien de canviar un poc o ja va bé així? Si no fossin així com són no serien ells. Això fa poble. -Què feis per aconseguir canviar el poble? Na Marta i na Maria Magdalena som monitores del Grup d’Esplai Burratatxo, que com la paraula ja diu, és per l’esplai dels nins i nines, per divertir-los i també per ensenyar-los a conviure. En Mateu està dins el grup de xeremiers i na Maria del Mar as Jonc,que com tots sabeu, és un grup de balls mallorquins. -Podríeu fer més? Sí, ens agradaria, però... Estam estudiant o fent feina. -Què més? Aconseguir fer un grup de joves, sobretot això. Ajudar més per les festes, tant de la Mare

| sa_sella

de Déu d’Agost, la Fira de maig, Santa Àgueda. Animar el poble i engrescar els joves. -Com són les relacions amb els vostres pares? Bones, tots. -Pensau que sou sortats de tenir uns pares com els que teniu? Sí, tenim molta de sort, tots. Gràcies a ells ho tenim tot. -I els estudis, feis la carrera que volíeu, o no vareu tenir altra opció? Si, tots. -La UIB és con vos pensàveu que era? No, uns. Sí, els altres. -Millor, pitjor? Un parell pensaven que seria millor, altres que bé. El nivell d’ensenyament és bo. Hi ha gent que diu que la UIB no té un nivell alt, però pensam que s’equivoquen, ja que els professors són molt exigents i posen les notes prou baixes. Per mor de les notes baixes dóna la impressió que la universitat no està a l’alçada d’altres i no té el prestigi que mereix. -Una vegada acabada la carrera seguireu vivint al poble? Sïiii, tots... de moment. -I ara coses sèries. Els joves/al·lotes de Sencelles com són? Són...de Sencelles. Som amics d’uns i amb altres no hi ha massa relació. -Els veis en ganes de “menjar-se el món”? Bo. Són bastant “passotes”. -Idò, no estan implicats en temes locals o de l’illa? No, passen de tot. En Mateu voldria quedar els caps de setmana al poble, que fos més animat, que hi hagués més festes. Els joves formen “illes”, no es relacionen, no són un grup, són molts de grups. Uns sempre feim feina, que és el nostre grup, i el grup del més grans. El més jovenets, com ja hem dit, passen de tot, o almanco ho pareix. Na Marta i na Maria Magdalena que fan de monitores al grup d’esplai, es queixen que de cada dia hi van manco nins i que els pares s’haurien d’involucrar molt més, de seguir així, el club durarà poc temps. Seria una pena ja que fa molts anys que funciona i, no seria gens bo que no seguís. Voldríem que després de nosaltres hi hagués més monitors/tores i nins abastament. Tots pensen que els nousvinguts no s’han integrat, no fan poble i no col·laboren gairebé en res. No són tots, però si una gran majoria. -Encara una cosa molt més seria. Voldríeu, tots, qualcuna, un, un parell mallorquí, col·laborar amb Sa Sella? Tots. Ves, és clar que sí. -No només una vegada, sinó en totes i cada una de les revistes? Tots. Sí. Voldria que després d’aquesta xerrada, Sa Sella s’omplís de saba jove, i els seus articles,

Maria Vich i Cirer opinions, entrevistes, animassin els joves a llegir-la, però no només els joves, també els més grans, tant de la primera, segona o tercera edat. Només estimam les coses si les coneixem.

sa_sella |

_El sol “Oh sol donador de vida, descendent del Senyor de la creació, profeta solitari del cel! Escampa la teva llum i aparta la teva resplandor enlluernadora perquè jo pugui contemplar la teva forma radiant: aquest Esperit llunyà que hi ha en tu és el teu propi Esperit interior” (Upanishad Isa – aproximadament 700 anys abans de Crist). Aquest any 2011 ha començat amb un fet excepcional, un eclipsi parcial de sol que es pogué veure sense cap problema des de Mallorca. Aquest fenomen es produeix quan el sol, la terra i la lluna es troben alineats i la lluna tapa des del punt de vista de l’observador situat a la terra una part de la superfície del sol en el cas de l’eclipsi parcial. Intentem conèixer un poc més la nostra estrella: el sol. El sol és una immensa bolla d’hidrogen i heli que representa el 99’9% de tota la massa del nostre sistema solar. Tot i això la podem qualificar com una estrella de dimensions mitjanes en relació a altres estrelles que podem observar dins la nostra Via Lactea. El nostre sol s’alimenta de reaccions nuclears en el seu nucli on els àtoms d’hidrogen es fonen per produir àtoms d’heli més pesats, aquest procés de fusió desprèn una immensa quantitat d’energia que viatja lentament des del nucli cap a la superfície del sol i una vegada a la superfície escapa cap a l’espai en forma de llum i calor i aquest fenomen és el que fa possible la vida a la nostra terra. Pensem que cada segon aquesta explosió continguda converteix 655 milions de tonelades d’hidrogen en heli a una temperatura de 15 milions de graus centígrads.

| sa_sella

El nostre sol amb una massa de 322.946 vegades la de la terra i un volumen de 1’3 milions de vegades el volumen de la terra és una estrella que la podem qualificar com a groga i que ha consumit aproximadament el 45% del seu combustible, és a dir, d’aquí uns 5.000 milions d’anys s’esgotarà el combustible i s’expandirà per convertir-se en una estrella més brillant, posteriorment tornarà una estrella anomenada gegant roja amb un radi 160 vegades més gros que l’actual, a continuació formarà una nebulosa planetària incandescent i progressivament s’anirà apagant. Com molt bé podeu entendre tot aquest procés repre-

sentarà el final de tota la vida a la terra. Afortunadament cap de nosaltres serem aquí per contar-ho. El sol ens dóna calor i aliment, ens dóna llum i el seu poder supera l’experiència humana, tota la naturalesa saluda diàriament la sortida del sol. El sol que dóna nom al sistema solar on es troba la terra està situat dins una galàxia immensa l’anomenada Via Lactea que és simplement una més de les 100.000 milions de galàxies que avui es creu que existeixen. Avui es fa pràcticament impossible assimilar d’una forma racional tot l’abast de coneixement astronòmic. El sistema solar està ubicat a un dels braços espirals de la nostra galàxia, és a dir, tenint en compte que la galàxia té una forma similar a una ensaïmada la terra estaria situada a la part de defora. Teniu aquí dues fotografies del sol fetes a focus primari (càmera fotogràfica col·locada directament al telescopi com si aquest fos l’objectiu) amb filtre d’hidrogen. És molt important tenir en compte que mai s’ha d’observar el sol directament amb cap instrument òptic (prismàtics o telescopi), els danys que provocaria aquesta observació en els nostres ulls serien irreversibles. Acab amb una cita d’Ovidi a la seva obra Metamorfosis escrita el segle primer: “Hay un camino en lo alto, visible en los cielos transparentes, llamado la Via Lactea, que resplandece con brillo propio. Los dioses van por ella a la morada del Gran Tonante y su residencia real. Allí los famosos y poderosos habitantes del cielo han sentado sus Toni Vallès i Perelló reales. Esta es la región que podría atreverme a llamar la Vía palatina del Gran Cielo”.

sa_sella |

_Carta: Associació Tia Xiroia Un any més l’Associació Tia Xiroia, integrada per les Germanes de la Caritat, la Parròquia de Sencelles i un bon grup de sencelleres i sencellers, hem estat al davant de l’organització de la festa de la Beata Francinaina. Aquesta vegada, a l’espai que ens cedeix els companys de la Revista Sa Sella, volem compartir amb vosaltres algunes de les millors imatges recollides entre els dies 25 de febrer i 1 de març. Tot i que al dia central de les festes, el 27 de Febrer, per a l’Ofrena Floral no ens va acompanyar el temps, podem afirmar que a tots els actes hi va haver una participació massiva. Ho confirmava el fet que a cada un dels celebrats a l’interior de l’Església Parroquial, aquesta resultava totalment insuficient per reunir a tanta gent d’aquí i vinguda de tots els recons de Mallorca. A més de les celebracions de caire religiós acostumades dins aquests dies i de les que no volem oblidar-nos de la pròpia Ofrena amb tanta tradició dins el nostre poble i de la vetlla de pregària entorn del sepulcre de la Beata, avui dia ja ben consolidada i molt participada, volem destacar altres actes de caire més popular i fins i tot cultural que han omplert el programa, amb la intenció de fer unes festes en les que tothom hi pugui participar. En primer lloc la inauguració de l’exposició de llibres religiosos dels segles XVIII i XIX de la col·lecció de l’amic en Toni Vallés de sa Cabana, que ens ha va situar un poc millor dins alguns corrents de pietat de l’època de Sor Francinaina i la presentació del quadre “La Tia Xiroia de Sencelles”, a càrrec de la seva autora, Sra. Paula Gutiérrez, professora de pintura i dibuix del nostre poble. És per a nosaltres molt important el fet que a partir d’ara poguem donar a conèixer la nostra Beata Francinaina a tot el món a través de la xarxa d’internet. Des de aquí vos convidam a que entreu i faceu difusió de la nostra web www. beatafrancinaina.tk on hi podreu trobar tota classe de notícies actuals i històriques d’interès pels devots i devotes de la Tia Xiroia. La tasca de creació la hem d’agrair a dos jovenets ben entusiastes i coneixedors de les noves tecnologies, en Jaume Aloy i en Pep Toni Llabrés. En aquesta mateixa pàgina hi trobareu una adreça de correu electrònic des de on podreu fer-nos arribar qualsevol informació o suggerència. I no convé oblidar-nos de la Campanya de Solidaritat que els darrers anys hem organitzat a favor de les missions que les Germanes de la Caritat tenen a Burundi, Perú i Hondures. Aquest any, amb el lema “SI TENS MOTIUS PER DONAR GRÀCIES: COL·LABORA”, s’han recollit uns mil cent euros que aniran destinats a uns projectes del país africà de Burundi, on hi ha una germana sencellera, n’Antònia Campaner. Volem aprofitar aquestes paraules per agrair ben vivament a tots i a totes els que ens heu ajudat d’alguna manera a preparar tos i cada un dels actes, i també a tots aquells que hi heu participat.

| sa_sella

_Carta: viatge a Rússia

Una vegada retirada de sa feina de ca’n Pons i Bonet, vaig juntar-me a un grup viatger que dirigia el Rrd. Don Toni Fullana. Va ser un gran encert, perquè d’aquesta manera he conegut llocs allunyats que mai em pensava anar-hi. A aquest grup hi anaven sencellers amics, que eren antics viatgers d’altres vegades. El meu primer viatge amb ells, va ser a Rússia, per començar vaig botar enfora, però vaig disfrutar de veres. Aquella plaça de Moscou anomenada Plaça Roja o Bella (i de veritat que ho era) és d‘abans de la revolució de 1917. Els edificis o palaus, tenien un detall molt curiós, i és que totes les seves cúpules estaven forrades d’or, quedàvem enlluernats. Quan ho varen construir hi havia els dos extrems, una gran riquesa i la pobresa més absoluta; segons el que contaren. Una de les tantes coses que vàrem visitar va ser la universitat estatal, d’estil gòtic, que podeu veure’ns a davant, part d’amics. Un altre dia visitàrem Sant Salvador de la Sang. La història conta, que aquí varen assassinar el Tsar Alexandre II. Moltes coses més visitàrem, però seria massa llarga. Va ser un viatge per recordar sempre. Tot el grup mos vàrem dur molt bé i vàrem fer més viatges que, si no vos he cansat massa, vos seguiré contant. Margalida Zuazaga i Vich de can Pou sa_sella |

_Carta: Sa Sella agonitza Si avui fos sa darrera vegada que surt i no se tornàs a publicar, hi hauria més gent contenta que fellona. Jo normalment les llegeisc, però ho faig, quant el que mos dóna sa televisió no m’agrada i estic cansat de vore-la rossegar damunt sa camilla. Quant l’ob me trob amb un símil de sa revista anterior. Puc llegir es temps que mos ha fet o es que mos farà; del temps que ha fet ja ho sabem no val que en parlis, del que farà demà, no sigues tan agosarat. Mos parla dels infants nascuts i dels darrers difunts. Després, a final d’any mos fa un recompte. A una altra pàgina, mos donen una recepta dolça o salada, segons es turno. No sé si qualque vegada s’han atrevit a donar-mos receptes de sopes, aguiats o escaldums. Surten els fets més destacats de s’ajuntament i sa policia local, i els quatre aconteixements passats al poble. Del que no han fet, no en parlen. Mos fan una entrevista a una persona major que conta sa seva vida i costums. Surt molt de tard en tard i de forma esporàdica un col·laborador, contant coverbos sense to ni so, que dóna sa impressió que l’interessa, més que participar, veure escrit i publicat el seu treball (podria parèixer el meu cas). També tenim cròniques i informacions que n’hi ha que troben que fan olor d’encens i vi de missa. Parlen generalment de la nostra església parroquial de Sencelles dedicada a l’apòstol Sant Pere. Mos parla d’estils, conservacions i reformes. Tot plegat, mitja dotzenes d’homes fent una feinada durant un mes, no sé quantes hores cada dia. Tots aquests comentaris, no són certs ni els he sentit mai, però si vos puc assegurar que comentaris parescuts, sí que n’he sentit. Sa revista local a ca nostra si és lletgeix. Es considerada una revista amena i cultural. Mos informa del temps, que no pareix res, però me recorda que temps passat, que no disposàvem de sa informació actual, era una cosa freqüent. Surt sa cuina. A n’es meu entendre aquest apartat hauria d’ampliar, m’agradaria més que en lloc de sortir una recepta sortís un menú. De totes maneres reconec s’esforç i sa constància. M’agradaria molt estar informat del que passa a s’ajuntament mitjançant sa publicació, de lo contrari estaria al marge de moltes coses. Referent a la policia municipal, bé és vera que a vegades no està a n’es puesto que hauria d’haver estat, però si és cert que no pot estar a dues bandes al mateix temps. Jo particularment puc assegurar que quant l’he haguda de menester, l’he trobada. M’ha atès sempre correcte i apressuradament. No sé dir exactament si m’agraden ses entrevistes. Aquest detall no fa res més que història i poble; lo escrit, queda i ho sabran els nostres petits. Vull donar suport i agrair públicament aquells articles que qualcú troba que fan olor d’encens i vi de missa, a mi me fan olor de papers vells mig esborrats dels temps que tant aprecien els historiadors. Sa sella no agonitza, a sa Sella li falten dues coses: subscriptors i col·laboradors, i Pedro Morell i Molinas moltes idees noves, sense menysprear ses actuals, que són molt bones.

| sa_sella

_Sa Campana Notícies fresques Enguany en es dinar de nadal des socialistes de Sencelles estava anunciada sa presènci des president Antich però el varen excusar diguent que

havia tengut un imprevist urgent.

Después

va sortir a n’es diari que

havia fet matances i sortia a n’es seu feisbuc amb una foto amb ses llangonisses dient: feina feta!. feta s’imprevist idò...

just passat

Bona

Biniali, en sortir des terme

municipal abans hi havia un senyal

que avisava per on passava sa raia.

Quan varen fer sa carretera de Ciu-

tat nova el varen llevar i encara és hora que torni comparèixer... qualcú de la

Sala

que avisi per favor!

Avui començaré, com darrerament, amb sa opinió de mu mare i sa sogre, ja que sa meva dona no vol sabre res d’escriptures ni escriptors/tores de poble. Domés lletgeix revistes sèries, com s’Hola. I sa dona d’en Bauzá on és, on està? Talment pareix que aquesta dona no és d’aquest món. Si no la veim, mos quedarem amb ses ganes de “criticar” es seus vestits. Serà vera es rumor que cor? Es temps ho dirà. Si fos vera es rumor, cap de noltros dues tendrien res a dir, si ell no anàs pel món de cristià, honrat i decent, endemés de molt matxote. Però, ai! Una cosa es predicar i s’altra donar blat. Per cert, véreu retratada a ne’s diari a na Roseta “de l’ull fi”, i “barra gruixada” amb un pèls talment hagués posat es dits dins un enxufe. Aqueixa dona, no té remei.

Barramot@gmail.com

és

l’adreça

de correu electrònic per si voleu suggerir notícies fresques o deixar comentaris sobre les que han sortit.

En Barramot

Aaaaah! devall de sa foto, posava que aqueixa “senyora” havia anat a un hotel, anomenat Pula (vaja nom) un futimer de vegades a gratis total, factures que pressumptament foren pagades des nostros dobbers més 28.000 € a un golf de Pula ella, es seu homo, quin homo? I un futimer de parents. Això se diu “elegànci i honradesa” Pensau que un ex d’UM és a sa presó per molt manco des 28.000 €, per haver fet un negoci brut, no per pagar amb sos nostros dobbers, això

s’ha d’investigar i aviat. Venga, venga! És clar, l’amo de Pula era molt amic seu. Nooo, sí ja ho sabem que sempre ha tengut molts “d’amics i amiguets”........... Això ja mos ho esperàvem. No ve de nou. Na Magdalena, sa dona de fer feines de sa Rectoria de Sant Jeroni de la Roca, no llegeix Sa Sella. Vàrem dir, sense voler ofendre, que tenia ses persianes brutes. Encara les hi té, meam si les fa netes d’una vegada. Però, una cosa té bona. A sa gelera de dins sa cuina, hi ha aferrada una estampa de sa nostra tia Xiroia. Molt bé Magdalena, molt bé. Aaaaah! Es nou passeig i es carril de bicicleta a n’es carrer de Ramon Llull és una passaaada. Noltros dues passetjant i ses dues nines en bicicleta. Xapó, xapó i xapó. I ara, ses meves barramotades. Idò jo que voleu que vos digui... a jo m’agraden ses mamelletes. Les trob ben bones i no fan mal a ningú.... a no ser que t’en fotis dues dotzenes, si és així no m’estranya que puguin caure malament... Arriben ses elecccions i ja estic pensant a veure quin politiquetxo des nostros la dirà més grossa, qui presentarà un projecte més sonat. Ho tenen difícil però... superar es projecte de tomar can Garrover, fer-hi un apar-

sa_sella |

cament subterrani, una plaça damunt i una mini òpera per Sencelles va ser molt bo... Avís: es pas elevat que han fet a devora es quatre cantons des carrer d’Antoni Maura ha cegat una comporta de ses aigos brutes i ha quedat tapada... se veu que tornar-la fer era massa feina... si se necessitava quan varen fer ses canonades de ses aigos brutes és molt estrany que ara ja no se necessiti... Si ja no hi ha TVS i tot va amb TDT, podrien llevar ses antenes de de vora l’iglesi que fan mal d’ulls. Abans almanco si era per poder tenir TVS hi havia excusa però ara valdria més que ja no hi fossin. Amb lo molt que mos va costar fes es campanar nou i tenim aquell bunyol de fils i cables allà entaferrat! Avui he vist a ne’s diari, que ja ha sortit de l’hospital un conseller des Govern de Múrcia que va ser agredit i, segons digueren entre altres coses, l’hi havien romput sa barra/quijada/ barbilla. Bé, feia molt bona cara, i pareixia que no havia passat res. Aquests periodistes que seeeeeempre egigeren! Sa Sella i jo ens alegram de sa seva ràpida curació. Fa pocs dies ha sortit a n’es diaris, que un ex-batle ha estat condemnat per haver empadronat gent que mai va viure, ni viuria mai a n’es poble de Muro, i així poder votar per ell i pes seu partit (UM) a ses eleccions de l’any 2007. Idò que aquest jutge

| sa_sella

vengui per Sencelles, ja que es mateix any, es partit de “sa corrupció”, presumptament feren el mateix. I si no anam alerta, enguany 2011, presumptament volen fer lo mateix. Ara, que el 2007 no les va servir de res. Aaaaah! Ja tenc un bon grup de gent que es mes de maig tornarà a vigilar certes cases que, milagro! sa nit abans de ses eleccions, sempre apareixen escrits per ses seves parets, presumptament injuriosos. L’any 2007 sa vigilància va anar molt bé. Els “presumptes perjudicats” no varen poder queixar-se. Alerta, alerta! Pensau que només a Egipte han mort més de 300 persones, a Líbia, segur que seran més d’uns milers, a Bahréin unes 100, etc. etc., per voler engegar des seu pais a nes lladres, lladragots, lladrets, etc. etc. que estaven a n’es poder. Si es egipcis, libanesos, bahreiens, tunecins, marroquins, etc. etc., han estat capaços de morir per treure es lladres des poder, a Mallorca mai hem de consentir que tornin a mandar lladres, això seria un desastre i un desbarat, un desbarat i un desastre. Per cert, voldria que un des molts egipcis que llegeixen Sa Sella, mos diguesin com se diu sa ditxosa plaça del Cairo. Tarir, Tagir, Tarit, Tartit, Tagrif? Ja que es periodistes l’han batiada de mil maneres i, sa veritat, jo som molt lletrut i vull dir-ho bé. Per cert. Si, ell, en Bauçà, ah!! Noooo, en Bauzá, què és “foraster”.

Si no fa lo que promet a n’es seus, segons diven es des seu partit de sa part forana, com voleu que cumplesqui rés de lo que mos ha prometut a noltros? A veure si lo que vol és fer lo mateix que va fer en Kaimito s’americà i tota sa seva petulea? I en Kaimito s’americà, pobret, buaaaa! Buuuaaa!, ha tornat a n’es jutjat. I diu que és innocent. Innocent? Barrut és lo que és, i presumpte lladre. I si per en Miquel Nadal (uemita), demanen 4 anys i mig de presó, per entregar 12.000€ a un amic seu, cosa molt ben feta, quants d’anys hauran de demanar de presó es fiscals a n’en Kaimito s’americà, na Rosita de Pula i companyia, en Cardona de la Xina, n’Ordines de sa soprano i des ColaCao, en Pepito ex-batle de Sencelles, na Cabrerita, en Flaquerito, etc. etc. i etc.? I a nes sencellers ex de s’Ajuntament d’aquest poble? I ara ha desaparescut UM. Això pot ser bo, ja que es presumptes lladres, fora des sembrat. I es PP quan ferà lo mateix? En bauzá diu que ells “regeneraran sa corrupció”. Senyors, si “la corrupción eres tu”. A sa revista des mes de maig estaré més fi i molt més crític. S’ocasió ho requerirà. Reflexió: Lladres, lladragots, lladrets, vagos, maleantes, tots fora d’es sembrat i mai més tornar-los al poder.

_Carta A la regidoria de festes de l’ajuntament de Sencelles Si no m’equivoc he estat l’única persona que fins a hores d’ara he criticat públicament i en alguns mitjans de comunicació algunes de les novetats que s’han introduït en aquests darrers anys a la festa de Santa Àgueda, mercès a la Regidoria de Festes de l’Ajuntament de Sencelles. Per unes paraules que apareixen a l’escrit de la contraportada del programa del present any, vull dir que en certa manera m’he sentit al·ludit, ja que efectivament em sent part d’aquells sectors que vos han fet arribar la seva crítica entorn de la festa. I com que després de quatre anys d’aquest “revitalitzat i modernitzat format del segle XXI” encara no m’hi sent convençut ni content amb aquesta festa, expressaré una vegada més la meva opinió. Per començar cal dir que el vostre escrit no em sembla apropiat per a un programa de festes. Més que una convidada a la festa, no són poques les persones que pensem que semblava el guió per un míting polític o el contingut d’un d’aquells panfletos que han d’omplir les persianes de ca nostra o ens faran arribar en mà durant la campanya electoral que ja està a punt de començar. Cada frase vos ha servit per expressar tot el que heu fet i heu fet, però no penseu que tot això que heu fet, hagi agradat a tots. Molt bé ho deis quan apunteu “que és impossible fer els gust de tots”. Un exemple que demostra el descontent d’un considerable sector de gent del nostre poble, m’atreviria a dir fins i tot majoritari i en què m’hi he d’incloure, es demostra en l’aspecte que ha ofert la Plaça durant aquests anys; a l’hora d’iniciar les festes amb el pregó, lliurament de la vara de la Batllia a les dones i la degustació de les mamelletes, no era tanta, ni prou fer-s’hi la gent congregada que ens voleu suposar, com la que després compareixia pels foguerons. A més la concurrència que aconseguireu arreplegar davant la Sala en el moment d’aquests novells costums, recordeu que molta era de fora poble, alguns vinguts fins aquí per la curiositat que si que heu aconseguit despertar a “nivell extern” i a través dels “mitjans de comunicació arreu de tot Mallorca” i d’altres perquè ja havien arribats a Sencelles per actuar en el ball de bot o en el correfoc. No convé oblidar que per la revetlla de Santa Àgueda, des de sempre i fins i tot, abans d’aquests darrers quatre anys, sempre s’ha omplert la nostra Plaça fins a la bandera. No dubteu tampoc que en aquells anys que s’aprofitava aquesta vetlada per dur a terme les campanyes de Lluita Contra el Càncer o la de la recaptació de fons per a la conservació i restauració del patrimoni parroquial, vertaderament s’hi bolcava quasi tot el poble, en el sentit més estricte de la paraula. Es per tot això que voldria dir-vos que de cap de les maneres penseu que amb aquestes “invencions” heu revitalitzat la nostra festa patronal.

Jordi Llabrés i Sans

Si que vull aplaudir el vostre esforç envers la tasca que realitzeu perquè en alguns aspectes la festa de Santa Àgueda resulti ben sencellera; vull referir-me a la participació

sa_sella |

que donau a les diverses associacions, negocis i fins i tot particulars, a la creació de la nostra colla de caparrots, les exposicions de fotografies d’època que ens permet a tots sortir a rotlle, i a l’animació de combats de glosadors, un temps amb tanta tradició entorn de la festa patronal de la nostra Vila. També a l’homenatge que dediqueu a la sencellera de més edat i a la més joveneta, realment és un acte entranyable i que ens ha de satisfer com a poble. Vivim en una època en que la majoria de pobles s’afanyen a recuperar les tradicions pròpies que el pas del temps ha esvaït. Aquestes es prefereixen davant les introduïdes els darrers temps i que provenen de l’exterior. Dins aquest grup s’hi ha d’incloure tot això que ens heu imposat a la celebració de Santa Àgueda. El costum d’elaborar pastissos en forma de mamella i que vosaltres anomeneu mamelletes de Santa Àgueda començà al nord d’Espanya, zona on encara és molt celebrada la Màrtir siciliana i la del “lliurement, de forma simbòlica, de la vara a les dones dels poble” començà a un poble anomenat Zamarramala a la província de Segovia. Tot això està prou documentat i d’aquesta manera ss celebra arreu de quasi tot Castella la festa del 5 de febrer. Si que és veritat que alguna d’aquests costums entrà a Catalunya durant la segona meitat del segle XIX i que Joan Amades, el patriarca dels etnòlegs i folkloristes catalans, introdueix en el seu magne Costumari Català; però també és veritat que molts de pobles de per tot arreu avui dia prefereixen donar un caire nou en aquest hipotètic mandat de la dona no més per un dia, car de cada vegada s’està demostrant més que això no contribueix en el “reconeixement del paper de la dona dins la nostra societat, amb l’afany d’aconseguir la seva igualtat de gènere”. I això no tan sols ho dic jo, si no que és el que defensen els col·lectius feministes. Penso, també, que heu fomentat la confusió de tal manera que a mitjan mes de febrer a un programa de televisió balear ja es parlava de les mamelletes sencelleres com el dolç més tradicional de Mallorca, posant-lo, per exemple, a l’altura del flaó eivissenc i passant per damunt de l’ensaïmada, els robiols, els quartos, doblegats, etc. Aquest és un fet inadmissible, que es contradiu amb la vertadera història i tradició gastronòmica de l’illa i que necessàriament s’ha de rectificar. A Mallorca la dita popular “canten papers i menten barbes” està prou estesa i el seu significat és ben conegut. La festa de Santa Àgueda almenys amb cinc-cents anys de tradició, segons es pot comprovar en els documents, no ha estat mai falta d’aspectes que la feren única i abans, també, amb anomenada a tota l’Illa. La seva invenció es deu a l’agraïment de tot un poble envers aquella que els salvà dels tràngols d’una sequera terrible que assolava els nostres sementers. Dins la consueta establerta i transmesa de manera hermètica de generació en generació s’hi deixava veure clarament la vigència de la promesa dels nostres avantpassats i els orígens eminentment religiosos de la celebració. No per això no hi tenien cabuda els actes de caire més popular com les corregudes de joies, l’encesa de festers, els glosats, les “taules” i la Comèdia, i tot allò si que realment tenia un segell de mallorquinitat.

| sa_sella

_Actualitat de Sencelles 30  100  90  80  70  60  50  40  30  20  10  0

25  20  15  Temperatura

10  5

ne Fe r  br er   M ar ç  Ab ri l   M ai g  Ju ny   Ju lio l A   Se gost te   m b Oc re  t No ubr ve e  m De br se e  m br e

ne Fe r  br er M   ar ç  Ab ril M   ai g  Ju ny Ju   lio A l  Se gos te t  m b Oc re  No tub ve re  De mbr se e  m br e

Pluges

Tª Mit

Mitjana de la Tª màx

Tª màx abs.

Mitjana de la Tª min

Tª mín abs.

L / m2

Desembre 10

11.34

14.73

7.95

2 (Dia 26)

Gener 11

11.29

15.18

19.5 (Dies 8 i 9) 20.5 (Dia 14)

Febrer 11

12.02

15.93

20 (Dia 25)

8.11

7.40

1.5 (Dia 23) 5.5 (Dies 5 i 6) 520 630 633.5

Litres 2010 Litres 2009 Litres 2008 Dades corresponents al poble

47 53

Temperatures mitjanes i pluja Tª mitjana

Tª màxima

Tª mínima

Pluja

GENER

10.23

14.35

6.11

FEBRER

11.41

15.63

7.2

MARÇ

13.84

19.16

8.52

ABRIL

17.54

23.6

11.48

24.5

MAIG

19.86

25.6

14.13

74.5

JUNY

23.5

29.32

17.68

JULIOL

28.31

34.63

21.98

AGOST

26.92

32.87

20.97

10.5

SETEMBRE

23.96

29.73

18.18

OCTUBRE

18.88

23.55

14.21

98.5

NOVEMBRE

14.56

18.37

10.75

DESEMBRE

11.34

14.73

7.95

Guillem Zuazaga i Llabrés

sa_sella |

_Carta: don Bartomeu Don Bartomeu Oliver i Amengual nasqué el 24 d’agost de 1903 a cas Capità al carrer de Son Arrom. Tenia dos germans. Va tenir una infància igual que la dels infants d’aquella època; quan acabava l’escola anava a jugar al carrer i els vespres anava a ca ses monges a doctrina, d’on li sorgeix la vocació religiosa. Dels dos germans, en Miquel vivia al carrer de Son Arrom i na Paula vivia amb Dn. Bartomeu al carrer de l’església número 13. Era un home inquiet, intel·ligent... ell mateix es definia com “inconformista i revolucionari davant una irregularitat o davant una injustícia” “Tot canvia però en Tomeu Oliver sempre ha estat ell mateix, independent, partidari de la justícia de la llibertat, la democràcia i de la igualtat social, poc amic del general Primo de Rivera i molt amic de la nostra llengua catalana”. Senceller d’arrel fonda va néixer a Sencelles i sempre digué “aquí vull morir”. Es va interessar molt sempre amb el que passava, tant a l’església com al poble “ho llegesc tot, tot em preocupa”. L’any 1916 entrà al seminari de Mallorca on conegué i es va fer bon amic de Don Francesc de Borja Moll, fou ordenat el 18 de juny de l’any 1928. Durant els primers anys de capellà exercí de vicari a la parròquia de Sencelles. La tasca de capellà sempre l’ha viscuda a Sencelles col·laborant als quefers parroquials. Els seus sermons eren clars i punyents, davant persones i fets socials, eclesiàstics o polítics, no va callar mai reivindicant la paraula o per carta la defensa dels drets humans. Davant els assassinats de la guerra civil fou l’únic capellà a Mallorca que gosà dir damunt la trona “Déu no vol que mateu. No mataràs” “els comunistes són també germans nostres”. Ell mateix contà com va ocórrer tot: “Pasqua de 1937, servaven set capellans que havien de predicar un dia perhom. També m’hi posaren a mi cosa que em sorprengué perquè la meva actitud era prou coneguda”, “ el dia següent quan venia de predicar quaresma de Consell, em vaig trobar uns amics meus que m’esperaven per dir-me que un comissari havia arribat a Sencelles per detenir-me i dur-me engrillonat” “uns dies més tard vaig esser a ciutat a un consell de guerra. Afortunadament vaig tenir per jutge un comandant que era molt comprensiu i molt bona persona. Gent significativa del poble va fer passes... a la fi el procés es va sobreseure” “Ja n’estava cansat de veure barbaritats. No ho podia suportar més. Ho havia de dir. Ja no em feia por que em matassin”. També va estudiar la carrera de magisteri a l’escola normal de mestres de les Balears. El 1930 es presentà i aprovà les oposicions de mestre, fou destinat a l’escola de Villatomil, Burgos. Des de l’any 1931 al 1947 (tret del curs 36-37 que va quedar a Sencelles per la guerra civil) fou enviat a Algaida. El 1947 va ser destinat Inés Morell i Sánchez a Sencelles com a mestre i director de “Ses Escoles” fins a l’any de la seva 30

| sa_sella

jubilació, el 1966. Va ser el primer biògraf de la venerable sor Francinaina, publicant el 1933 una biografia seva, breu i seriosa. El 1934 escriu “Mare d’un poble” obra per a ser representada. Sempre era a les escoles, a l’església o a l’hort, on no hi anava a passar el temps sinó a treballar. Va fer un viatge a València per aprendre sobre el tipus de conreus i les maneres de conrear que tenien allà. Va estudiar d’agricultor agrònom, i va fer un curs de català a Barcelona amb Pompeu Fabra. Era un bon defensor de la llengua catalana, “malgrat no posis els accents o facis qualque falta, escriu en català”. Avui dia ja està ben vist parlar la nostra llengua però en l’època de Don Bartomeu estava perseguit i castigat parlar-la. Tot i això ell sempre es va mantenir coherent i sovint sol. Lluità per la correcció de la grafia de Sencelles i no Sancellas ni res semblant. El 1986 escrivia a la revista “Comunicació” (revista del centre d’estudis teològics de Mallorca). El 1987 es varen crear els premis 31 de desembre un dels quals dur el seu nom, don Bartomeu, està entre els cinc primers socis-fundadors de l’Obra Cultural Balear. Va viure els seus darrers anys a la residència de Sencelles, el darrer any de vida ja no hi veia el suficient com per llegir, així que cercava gent que li pogués llegir articles del seu interès. Va morir a principis del 1993 prop de complir els 90 anys. Ho va fer just 15 dies després del seu germà Miquel, funeral al qual assistí com a capellà dedicant-li unes paraules ”No vos faré cap sermó. Només vull afegir una pregària a les que acabam de fer. Pau, justícia i llibertat”. El dia 5 de maig de 1994 es va crear la fundació Mn. Bartomeu Oliver, amb l’objectiu de fer conèixer i estimar el patrimoni artístic i cultural del poble de Sencelles. Potser aquest personatge no fos valorat per part de la població, degut a les seves idees esquerranes, però simplement pel fet de mantenir-se constant en la defensa de la nostra llengua pròpia, durant èpoques de prohibició o indiferència s’ha de reconèixer que té mèrit.

sa_sella |

_sa sella per sa fira traurĂ pit...

_editarĂ un especial ben aguedĂłs...