Sa Sella 123

sa_sella

Centre Cultural de Sencelles Associació de Premsa Forana de Mallorca núm. 123 octubre-desembre 2010 - 2,5 €

2

| sa_sella

Revista Sa Sella

sasella@hotmail.com C/ Església, 3 07140 Sencelles (Mallorca) Els articles d’aquesta revista expressen únicament l’opinió dels propis autors.

Redacció: Joana Ferragut i Fiol Joan Florit i Horrach Jordi Llabrés i Sans Guillem Mut i Llabrés Maria Vich i Cirer Col·laboradors: En Barramot Joan Bover i Serra Xiscu Cardona Jerònia Florit i Zuazaga Toni Vallés i Perelló Guillem Zuazaga i Llabrés Edita: Centre Cultural de Sencelles des de 1983.

Portada: composició de fotos d'en Joan Bover sobre el teatre i Sencelles Dipòsit legal: PM-400-89 Hi col·laboren:

_Sa Sella vos desitja molts d’anys i unes bones festes

Parròquia de Sant Pere de Sencelles

Fundació Mossèn Bartomeu Oliver

sa_sella |

3

_Ressenya biogràfica del compositor Mn Rafel Vich Ressenya biogràfica amb motiu de l’estrena a Sencelles d’un concert de peces musicals seves

El passat dia 19 de novembre Sencelles pogué viure un esdeveniment musical de primera magnitud, ben mereixedor de que quedi constatat en els anals de la nostra història. Convidats per la Coral Sor Francinaina el grup de cantaires Units com Brins de Felanitx i la formació d’una petita orquestra de cambra vingueren al nostra poble per estrenar un cicle de concerts dedicats a Mn. Rafel Vich i Bennassar. Aquest acte es va celebrar amb motiu de la festa de Santa Cecília, Patrona dels que es dediquen a l’art de la música.

Mn. Rafel Vich i Bennassar, va néixer a Felanitx dia 24 de març de 1893, fill del també compositor i senceller Don Bartomeu Vich i Bennàssar (1862-1938). El pare fou mestre de capella de la Escolania dels Blavets de Lluc i en cassar-se amb la felanitxera Margalida Bennàssar i Uguet, va admetre el càrrec d’organista d’aquella Parròquia.

Rafel primerament fou alumne del seu progenitor després continuà els estudis d’orgue a barcelona amb el mestre Felip Pedrell, també fou alumne de Josep Massot i de Vicenç Maria de Gibert. De ben jovenet començà els estudis de la carrera eclesiàstica al Seminari Conciliar de Mallorca, en aquest lloc hi va romandre fins a tercer curs de Teologia. Després va seguir al Seminari de San Pelagio de Córdoba. Essent encara diaca, el 15 d’abril de 1921 va obtenir, previ concurs d’oposicions, el Benefici d’Organista amb càrrec de Mestre de Capella, de la CatedralMesquita d’aquella Ciutat, on rebé l’Ordenació Sacerdotal el 21 de maig de 1921. Per aquell motiu va compondre la Missa a quatre veus “Sacerdos in aeternum” que va esser estrenada a Felanitx amb motiu de cantar la seva Missa Nova dins el mes de juny següent. Aquella novella composició ja va merèixer alguns elogis del seu temps. El setmanari El Felanigense aportà una acurada ressenya d’aquell esdeveniment: En aquella “Primera Misa del Rdo. D. Rafael Vich un nutridísmo coro de aficionados, dirigidos por D. José Forteza Adrover, cantó la hermosa partitura expresamente compuesta por el nuevo celebrante “Tu es Sacerdos in Aeternum”... el reverendo Sr, Tomás, adscrito a la Catedral, acompañó al organo la Misa, que se dijo muy bien, y el majestuoso Te-Deum del P. Aulí terminando la ceremonia religiosa con el besamanos... estudiaron las alumnes del Sr. Vich (padre) aquella finísima composición que se cantó en el ofertorio, producción tambien del numen musical del misacantano...”

Tomeu Rosselló, que ha estudiat amb cura tota l’obra dels Vich i coneix perfectament aquesta

Jordi Llabrés i Sans

missa apunta que és “una partitura difícil [d’interpretar] com ella mateixa”. Aquesta, i un breu concert monogràfic de la seva obra, van formar el repertori del passat Concert de Santa Cecília.

Per acabar de situar-nos en la biografia de Mn. Vich, cal remarcar que un cop haver-se

4

| sa_sella

llicenciat per la Universitat Hispalense en Sagrada Teologia (1924), l’any 1929 va obtenir el títol de Professor de Piano i Solfeig en el Conservatori Oficial de Música de Ciutat. A les hores una brillant trajectòria dins el camp de la música l’avalava com a mestre d’aquest art; havia aconseguit quatre premis de musicologia en els famosos certàmens literaris fundats pel Bisbe Campins al nostre Seminari amb els treballs Bach y la música orgànica en la Iglesia: sus caracteres distintives (1918), Cabezón: su significación e influencia en la historia de la música (1919), Juan Ginés Pérez: su significación en la escuela valenciana de música (1920) i Influencia del canto gregoriano en las obres de la polifónica clásica (1921). Va esser organista de la Parròquia d’Alcúdia (1907-1913) i del Seminari Conciliar de Mallorca (19131921), on també hi va ensenyar solfeig i cant gregorià. Va cuidar temporalment de l’ensenyament musical dels nins cantors de la Catedral de Mallorca, compaginant amb la suplència d’organista (1913-1921).

Dia 31 de març de 1931 el Butlletí Oficial del Bisbat de Mallorca publicava la convocatòria que feia el Bisbe Arquebisbe Dr. Miralles i el Degà i Capítol de la Seu a oposicions per ocupar la plaça de Beneficiat Organista de la Catedral que havia deixat vacant per defunció Mn. Joan Engronyat i Estarellas. Aquest era un dels dotze beneficis catedralicis creats en virtut del Concordat de 1851 entre Espanya i la Santa Seu. Els exercicis als que s’havien de presentar els aspirants, segons s’anotaven a la mateixa convocatòria no eren gens fàcils, comprenien interpretar algunes peces a l’orgue de manera improvisada i fins i tot realitzar algunes composicions. Vich va presentar-hi un ofertori anomenat “Lucis Creator Obtime”, un cop aprovades les oposicions prengué possessió del Benefici amb data de dia 15 de juny del mateix any.

Morí a Ciutat dia 29 de gener de 1945. Essent el seu pare senceller i d’una de les famílies més influents dins la Vila, no seria estrany que en alguna ocasió Mn. Rafel presumís “d’una cama sencellera” com es sol fer habitualment. Ens consta que vingué a predicar en algunes ocasions per la festa de Santa Àgueda, Patrona de Sencelles i també per la de la Mare de Déu d’Agost.

Com a compositor és autor d’un bon grapat d’obres corals, instrumentals, de polifonia i per orgue. Rosselló diu que se’n tenen catalogades quasi un centenar entre misses, seqüències, antífones, oratoris, ofertoris, himnes, salves, càntics populars, marxes, etc. De totes aquestes es poden destacar la missa que hem tractat i una per interpretar l’Escolania dels Blavets (“Missa facilíssima), l’Offertorium “Pro Martire non Pontífice” per a 4 veus, estrenat a la Seu amb motiu de la festa de Sant Sebastià l’any 1944, un oratori anomenat Lluc per 5 i 8 veus i orgue, la “Salve Lucana”, una “Salve Regina” per 3 veus blanques i orgue i la “Salve de la Mare de Déu de Sant Salvador”. Una “Marxa Nupcial” i la famosa “L’Encontrada”. Aquesta fou estrenada dia 31 de març de 1944 amb motiu del primer centenari de “l’enderrossall de sa timba” de Felanitx, catàstrofe que se’n portà a la fossa a quatre-centes catorze persones que presenciaven la processó dels Dotze Sermons del Dia dels Rams, en el moment que es predicava la Quarta Estació: “Jesús s’encontra amb sa Mare pels carrers de Jerusalem”. Per acabar d’arrodonir aquest article i com que ja sabeu que qui subscriu no es afectat d’escrits que curtegen copiaré el relat d’aquell fet trasbalsador que feu l’historiador Miquel Bordoy en motiu del mateix Centenari i que he trobada a Internet: “Dia del Ram horabaixa. A damunt el replà s’arremolinen més de tres mil persones per

sa_sella |

5

veure el Via Crucis, la trista paròdia de la Crucifixió, que sortida de la Parròquia, fa les tres primeres estacions i enfila el carrer Major per amunt. S’atura a la quarta, just a l’endret del portal de Santa Rosa, i don Simó Bordoy “casai”, dret damunt una cadira, a modo de trona, comença a predicar l’amarga trobada de Jesús amb sa mare. Davant ell, la processó aturada: les vexil·les, els encapironats, els soldats amb les llances i el capellà don Bartomeu Oliver Capó “calderer”, descalç, descambuixat i carregat amb la creu, encarna el Bon Jesús.

Darrere-darrere, el batle i l’ajuntament, que havien pres possessió del càrrec el mateix dia dematí.

Del cap de cantó de sa Cortera baixa la imatge de la Mare de Déu, portada per quatre jovençans, al mateix temps que el predicador fa el sermó. El pes de la gent a damunt el terraplè de l’església, fa amollar sa timba, i com un tro esquerdat, el renou de l’enderrossall, gela i atura el cor dels presents. De cop en sec, s’hi mesclen els crits de la gent regirada i els gemecs dels qui queden enclosos. Gent enterrada viva, baix un caramull d’escombros, agonitzants, envoltats de morts, que acaben l’alè fent esforços en va. Ossos romputs com una canya que s’esquerda, i el carrer fet un torrent de pols i de sang. La creu queda feta estelles i el Natzaret roman esclafat baix el pes de les pedres i els seus germans. Els qui poden fugir, corren cap a ca seva, confusos davant tant de dolor i mort.

Immediatament, el vicari don Nadal Cabrer administra extremuncions, al mateix temps que les campanes comencen a tocar de mort. Les cases veïnades, la posada de Ses Erasses, el carreró d’Es Rossells i les porxades de La Sala, es converteixen en hospitals de sang. A damunt les fredes pedres d’es replà hi duen els cadàvers, que amb les vestidures esqueixades i les fesomies desfigurades, ofereixen una visió terrorífica. Amb confusió i desordre cadascú grata per trobar als seus. La magnitud del desastre excusa la feina feta de manera equivocada. El Santíssim fou exposat perquè donàs fortalesa als dèbils, salut als ferits, consol als afligits i paciència a tots, però de poca cosa va servir.

Durant la nit, ben pocs varen ser els qui aclucaren un ull. El poble era tot un cementeri i qui més qui manco n’hi tenia algun. Quan els amos tornen a ca seva, molts ja no són d’aquest món. Bé pot ser que els estels d’aquella nit il·luminassin tantes llàgrimes com sang havia contemplat el Sol en la seva posta el dia anterior. La disforja desgràcia fa córrer, amb negres colors, com un carrerany de pólvora, la tràgica nova per tota Mallorca. A les tres de la matinada començà la conducció de morts cap al cementeri. Carros carregats de baguls i fúnebres despulles amortallades amb un llençol bo. A darrere, un acompanyament senzill i al mateix temps aterrador. Si trist va ser l’horabaixa del trenta-u de març, pitjor va ser l’alba del primer d’abril. El Sol, convertit en làmpada funerària, tan sols va servir per mostrar amb més detall l’orfandat de la nostra vila. Havia arribat l’hora suprema, l’hora de les despedides. La mare terra se disposava a rebre els seus fills. Al cementeri nou ja s’havien cavat síquies, on tapats de calç, per evitar possibles infeccions, reposarien per sempre.

En el mateix lloc, cent anys després, el poble de Felanitx i les mans de l’escultor Joan Maimó, aixecarien un monument a les quatrecentes catorze persones que amb la seva vida marcaren la nostra història. Déu les tenga a la seva Santa Glòria”.

El Sr. Rosselló que tingué cura de presentar el concert en nom dels seus companys de la formació “Units com Brins” digué de l’obra “L’Encontrada” que Mn. Vich la va compondre amb lletra de “Madò Meravella, poetessa de cànyom i peu descalç”, fou estrenada pel Centenari en el qual ell hi va predicar l’Oració Fúnebre. I copia les paraules d’unes anotacions de marge que es troben a la partitura: “conté el tema l’”Stabat Mater” del P. Aulí que vivia l’any 1844, i dels darrers versets del mateix “Stabat” que acabà el meu conco D. Jaume Bennassar Pre. que portava ciri a la processó del Ram i miraculosament se salvà”.

Fonts: Butlletí Oficial del Bisbat de Mallorca, any 1931.

Estelrich, P., Massot, B., Parets, J., Apunts sobre el fet musical a Felanitx. Any 1986.

Parets, J., Estelrich, P., Massot, B., Compositors de les Illes Balears. Any 2000.R Rosselló i Montserrat, B., Rafel Bennàssar i les notes manuscrites als marges de les partitures: Acte del IX Simpòsium sobre Orgues i Música.

Rosselló, B., “Sacerdos in aeternum”. Article publicat al Setmanari Felanitx. 16-X-2010.

Varis autors, Els Certàmens del Seminari Conciliar de Sant Pere. Edició de la Biblioteca diocesana de Mallorca. Any 2005. costumaritradicional.worldpress.com

6

| sa_sella

_Imatges d’ahir Avui en aquesta secció les dues fotos primeres que surten mostren la plaça de la vila enramellada per unes festes. Les instantànies estan agafades des d’una finestra de l’antiga fonda de can Vich.

Fixau-vos que al fons encara es pot veure un molí amb el ramell. Segurament són de per devers els anys 1915-20.

Les dues imatges són sobre cartrolina i són en format de carte postale. Han estat cedides amablement per en Bartomeu Adrover i Vich.

L’altra imatge és de batedores de l’empresa Osca. Es tracta d’una foto de 1956 que mostra models de batedores que fabricà aquesta empresa a Sencelles i que s’exportaven a fora Mallorca a través del port de Palma, aquí podem veure les màquines esperant per embarcar aparcades a l’altual Parc de la Mar de Ciutat.

Imatge cedida per l’empresa i recollida gràcies a la feina de na Raquel de la regidoria de cultura de l’Ajuntament de Sencelles.

JFH

sa_sella |

7

_Noticiari Dia 10 de setembre l’Associació Pou Major va organitzar un sopar a la fresca al pati de can Bril de pa amb oli i companatge que va ser animat per una demostració del curs de música.

Dia 18 de setembre hi va haver una excursió Biniali organitzada per Sa Sella i l’associació es Pou Major per celebrar la Setmana Europea de la Mobilitat.

L’exitosa festa de les llanternes, organitzada com cada any per la delegació a Sencelles de l’Obra Cultural Balear, fa celebrar-se a la plaça de la Vila dia 25 de setembre.

Dia 17 d’octubre el Pou Major va organitzar una excursió a la zona de Betlem, a les muntanyes d’Artà.

Dia 19 i dia 20 de novembre es va celebrar a Porreres el III congrés de Premsa Forana coincidint amb el 30è aniversari de la fundació de l’Associació de Premsa Forana de Mallorca. Un dels actes celebrats fou el lliurament dels

Premis Periodístics Premsa Forana. Sa Sella va ser nominada al premi al millor disseny per l’especial del mes de maig dedicat a la cuina.

Durant

s’han fet Ramon Llull per convertir-lo en un passeig.

S’han eixemplat les voreres, s’hi sembraran arbres i s’hi han canviat els fanals. aquests

mesos

obres al carrer de

8

| sa_sella

Dia 2 de novembre el Servei de Recaptació de Tributs de les Illes Balears es desplaçà fins a Sencelles i dia 3 a Biniali per facilitar el pagament dels imposts municipals.

Des del mes de novembre, l’associació Pou Major ha iniciat les classes del taller de música a les instal·lacions de l’antiga escola de can Bril.

Dia 7 de novembre els devots de la Beata Francinaina celebraren la setene edició de la romeria que des de Binissalem ve a Sencelles per venerar el sepulcre. L’acte acabà amb un dinar de pa i taleca a Sarissal.

A principis de novembre va sortir a exposició pública el projecte i l’estudi d’impacte ambiental de la variant de Sencelles que ha d’unir les carreteres d’Inca amb les de Palma i Algaida evitant el pas dels vehicles per l’interior de la població.

Dia 10 de novembre el govern balear concedí un

ajut perquè un grup d’historiadors faci un informe sobre les fosses que hi ha a Mallorca de l’època de la repressió durant la Guerra Civil. Una de les fosses a estudiar és la situada al cementeri municipal de Sencelles.

Durant aquests darrers mesos, en Tomeu Mut ha realitzat diferents concerts d’orgue en el que destaquen el fet a Lübeck, a Alemanya del nord, la participació a la setmana d’orgues històrics, el simposium internacional d’orgues històrics organitzat per ACA,el concert fet amb el grup Emsemble B en motiu de Santa Cecília, el concert fet amb el Collegium vocale interpretant el Gloria de Vivaldi i The Fairy Queen, la col·laboració feta en la presentació d’un llibre de faristols, de Pau Villalonga que va ser mestre de capella de la Seu de Mallorca del s. XVI, l’acte fou organitzat per la societat catalana de musicologia.

A mitjan mes de novembre, el municipi de Sencelles va sortir als diaris com a possible localització substitutiva de Capdepera d’un parc temàtic que, amb la temàtica de la Terra Santa, hi ha una empresa que té previst construir a Mallorca.

Amb el lema Seny per Balears, el Partit Popular començà el passat 27 de setembre la presentació dels seus candidats, que actualment estan a l’oposició, a batles per a les properes eleccions locals del 2011.

N’Antònia Vallés, Raspeta, va ser la primera. Va estar acompanyada per un gran nombre de simpatitzants i afiliats a l’acte que es va fer al Local de la 3ª Edat.

Dia 21 de novembre va començar la retirada dels contenidors de rebuigde fems de tot el terme municipal per evitar el seu mal ús i fomentar el reciclatge dels residus.

L’Ajuntament ha decidit crear noves àrees d’aportació a Sonarrossa, Cascanar, Jornets i Ruberts i mantenir els parcs verds de Sencelles i Biniali. Aquests sis llocs seran els únics on podran dur-se els residus de rebuig.

Dia 27 de novembre als associats al Club de la Gent Gran de Sencelles anaren d’excursió a Felanitx i a un dinar de matances.

A finals de novembre va sortir al carrer un nou número, el 10, del Full informatiu PSOE-Independents on es fa un repàs dles 150 dies de batlia d’aquest grup municipal.

També s’informa de l’existència d’un policia tutor i de les obres d’embelliment del carrer Ramon Llull, entre d’altres aspectes.

Dia 27 de novembre hi va haver al poliesportiu de can Bril un taller de neules de nadal organitzat per en Jordi Llabrés, l’Associació Pou Major i el

Dia 12

de desembre

Isib-PSOE

va

celebrar un dinar de nadal al poliesportiu municipal amb la presèn-

Vicenç Thomàs del PSIB-PSOE, Biel Huguet d’Entesa per Mallorca i Joan Lladó d’Esquerra Republicana entre d’altres. cia del conseller de salut

sa_sella |

9

Club d’Esplai es Burratatxo.

Dia 4 de desembre l’Obra Cultural Balear de Sencelles va organitzar un taller que amb el nom Tot pot sonar! va consistir a aprendre a construir instruments musicals amb el que ens envolta: ametlles, canyetes, closques de nous, etc.

A principis de desembre el PP de Sencelles edità el seu Butlletí Informatiu, el número 3, on s’informa que n’Antònia Vallés serà la candidata a la batlia a les pròximes eleccions, es va un repàs a la gestió municipal i a la tasca de l’oposició.

Dia 8 de desembre es va saber que la fiscalia ha imputat a 6 ex caps de televisions locals de Mallorca en la trama Maquillatge on s’investiga el desviament il·ícit de 280.000 euros. Entre les emissores investigades hi ha la que gestionava l’Associació Cultural Difusora de les Arts Audiovisuals Pou de Judí, és a dir, TVS Televisió de Sencelles.

Dia 11 de desembre els majors de la Llar dels padrins es reuniren per celebrar la proximitat de les festes fent una xocolatada.

Durant

aquests mesos s’ha fet una

nova fase de les obres de restauració del casal de can

Grau

que

han refet el frontis entre molts d’altres treballs.

Des de principis de desembre i fins a dia 12 hi va haver a can Grau una mostra pictòrica titulada Expo Nadal amb pintures del grup TotalArt de Sencelles.

Dia 15 de desembre va visitar el Dispensari Sanitari Sor Miquela la unitat mòbil del Banc de Sang per facilitat les donacions als donants de sang del nostre municipi.

Dia 18 de desembre es va fer un mercadet de nadal al poliesportiu amb paradetes, tallers i actuacions de teresetes.

L’Obra Cultural Balear va lliurar dia 18 de desembre a Artà els seus premis 31 de Desembre un dels quals porta el nom del senceller Bartomeu Oliver. Enguany aquest guardó, que premia una activitat cívica de dinamització cultural, de recuperació lingüística o de revaloralització de la cultura popular, va recaure al grup Aires Formenterencs.

Dia 28 de

novembre es va fer la pri-

mera excursió de la penya ciclista

Anònima

de

Sencelles. Feren

una sortida per anar a berenar a

10

Montuïri.

| sa_sella

Selleters en acció

_Trobada de catequistes de la parròquia de Sencelles El passat dia 9 d’octubre, coincidint amb el 21 aniversari de la Beatificació de Sor Francinaina i del primer aniversari de la seva proclamació com a Patrona Diocesana de tots els catequistes de Mallorca, l’Associació Tia Xiroia va organitzar una trobada amb els catequistes que han prestat aquest servei a la nostra Parròquia durant els darrers quaranta anys aproximadament i amb els que formen l’equip actual.

Els actes resultaren molt festius i s’hi van congregar una cinquantena dels catequistes que hem tingut les darreres generacions de sencellers. Vam començar amb la celebració de l’Eucaristia a l’Església Parroquial i acabarem compartint un sopar al pati de la Rectoria. Durant els transcurs d’aquest l’Associació Tia Xiroia i la Congregació de Germanes de la Caritat obsequiaren amb uns recordatoris a tots els que s’hi varen fer presents.

Cal recordar que el document per el qual fou confirmat el patronatge fou signat a la Santa Seu pel Cardenal Antonio Cañizares Llovera amb data de 26 de setembre de 2009. El dia 30 d’octubre següent el Sr. Bisbe de Mallorca ho comunicava oficialment a tota la Diòcesis i les campanes de la nostra Parròquia repicaven anunciant-ho a tots els sencellers. I el dia 7 de desembre, Vigília de la Solemnitat de la Immaculada i aniversari de la fundació del Convent de la Caritat, el Sr. Don Jesús Murgui vingué al nostre poble per presidir una solemne celebració d’acció de gràcies i es feu pública la proclamació.

L’Associació Tia Xiroia visqué amb molt de goig aquest esdeveniment històric que veritablement ha contribuït en que la Beata Francinaina sigui més coneguda ens els àmbits de la Catequesis, camp que ella durant tota la seva vida va estimar tant i s’hi va desteixinar. Els que formam aquesta associació ja treballam de valent en la elaboració del programa de celebracions i actes per al proper “Vint-i-set de Febrer”.

Associació Tia Xiroia

sa_sella |

11

_Es racó de sa cuina Tiretes de pollastre amb curri i xampinyons Arrebossat o a la planxa? A la planxa o arrebossat? No n’estau fins al cap-damunt, sempre el mateix? Provam de fer qualque cosa diferent? És clar que sí...

Ingredients: 3 pits de pollastre. 150 g de xampinyons. 300 ml de nata líquida (aproximadament). 2 culleradetes de curri en pols. 1 gra d’all. Juevert.

Oli d’oliva. Sal. Pebre bo.

Preparació: Tallau les pitreres de pollastre en filets fins i després feis-ne tiretes. Salpebreu-les. Netejau els xampinyons i tallau-los a làmines. Pelau l’all i picau-lo ben menut amb unes fulles de juevert. Escalfau un bon raig d’oli d’oliva en una paella i enrossiu-hi les tiretes de pollastre durant 2 minuts. Reservau-les a part. A la mateixa paella, saltejau els xampinyons amb l’all picat i el juevert. Passat 3 o 4 minuts, quan els xampinyons siguin cuits, afegiu-hi la nata, les tiretes de pollastre i el curri, deixau-ho coure tot plegat uns minuts més. Tastau la salsa i rectificau de sal, pebre i curri si cal; si la salsa vos queda molt espessa o bé escassa, també podeu afegir-hi una mica més de nata, sempre al vostre gust.

També hi podeu afegir uns pinyons torrats, uns anacards, unes panses... I si feis servir aquesta recepta per omplir vol-au-vents? Només caldrà que talleu el pollastre menut abans de començar tota la preparació.

Com sempre, els ingredients són per 4 persones.

Maria Vich i Cirer

12

| sa_sella

_La sibil·la: patrimoni cultural de la Humanitat A mitjan mes de novembre el Comitè Intergovernamental de la UNESCO reunit a Nairobi (Kenia) va prendre la decisió d’incloure el Cant de la Sibil·la en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, reconeixement per qual havia apostatel Consell de Mallorca, l’Església Diocesana i tota la societat mallorquina. Enguany, com sempre, aquest cant apocalíptic d’orígens medievals ressonarà sota les voltes de les esglésies de tots els racons de Mallorca durant la solemne funció de les Matines.

Aquest tema, ben estudiat per persones autoritzades com en Francesc Vicens, es ben mereixedor de algú hi dediqui els seus esforços per esbrinar la tradició i repercussió que ha tingut dins Sencelles. Mentre esperam que això arribi i per commemorar aquest nomenament que ens ha satisfet a tots, vos convit a que llegiu un article de l’amic Mn. Nadal Bernat, Pvre. Publicat al Diario de Mallorca i que reflexiona sobre la vertadera projecció que ha tingut i ha de tenir el Cant de la Sibil·la dins la cultura nostrada.

JLLS La sibil·la: la religió feta cultura La primera reacció a la recent declaració per la UNESCO de la Sibil·la com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat ha estat el record de la trentena llarga de Sibil·les escoltades, sempre corprès, des que tenc consciència d´anar a la celebració de Matines de Nadal, o reviure i rellegir la preciosa descripció de la Sibil·la que fa Mn. Llorenç Riber a La minyonia d´un infant orat. Després una passa més. Satisfacció, i de les fondes. Hem sabut fer diversos binomis: treballar i convèncer; respectar àmbits d´actuació i, alhora, realitzar col·laboracions generoses; Església i institucions; institucions i societat civil; iniciatives personals i treball d´equip. I això ens honora, i honora als qui han treballat de valent per aconseguir el reconeixement.

I, com no, una reflexió. La fe cristiana és l´única a tot el món que contempla com la divinitat es fa home com nosaltres, en la persona de Jesucrist, perfecte home i perfecte Déu alhora. És l´encarnació de Déu el fet decisiu que explica la raó profunda per la qual la fe cristiana s´ha expressat mitjançant multitud de manifestacions culturals al llarg dels segles. Podríem dir que cap llengua i cultura li és aliena. I, també, que la fe vivifica qualsevol cultura. La Sibil·la és una expressió cultural cristiana més que ha arribat als nostres dies des de la llunyana Edat Mitjana, com explica magníficament Francesc Vicens al seu llibre El Cant de la Sibil·la a Mallorca.

La Sibil·la neix al món dins un context exclusivament religiós nada-

sa_sella |

13

lenc com a representació d´una realitat espiritual que es vol explicar, i és aquest context el que l´ha mantinguda amb vida en una espècie de relació simbiòtica. La Sibil·la acompanya una de les celebracions més importants a la litúrgia cristiana catòlica, la Missa de la Nit de Nadal, i és aquesta Eucaristia el marc natural i únic que dóna a la Sibil·la tot el seu significat i bellesa, de manera que no s´entenen l´una sense l´altra. Separar la Sibil·la del seu mitjà de subsistència semblarà a aquelles representacions del ball dels cossiers que es feien a alguns establiments turístics per entretenir els turistes. Possiblement, era maco i entretingut, però estava privat del seu significat tradicional i primigeni. Mancat, per tant, de la seva essència. Si en l´àmbit dels cossiers hem sabut recuperar la tradició i li hem retornat tot el seu significat, en el marc de les festes religioses i populars, no podem amb la Sibil·la actuar en la direcció contraria.

Ara que tenim en la Sibil·la una manifestació cultural reconeguda com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, el que hem de fer és conservar-la i estimar-la. Per a això se m´ocorren entre d´altres, dues propostes. La primera és fomentar el seu estudi des de les perspectives litúrgica, musical i històrica, així com potenciar-ne l´aprenentatge.

En segon lloc participar d´aquesta manifestació cultural religiosa en el lloc on assoleix el seu significat ple i la seva màxima bellesa, és a dir, la Missa de la Nit de Nadal.

Escoltar-la fora del seu context serà un bell exercici estètic però no farà, com deia, sinó restar-li la seva essència, és a dir, vulgaritzar-la i a poc a poc privar-la d´interès. Aquesta seria la primera passa cap a la seva desaparició.

Mn. Nadal Bernat, Pvre.

14

| sa_sella

_Crònica d’una bomba anunciada Record perfectament que era un dia de juny quan es albercocs començaven a inflar, ja feia calor i els horabaixes ja cercàvem ses ombres.

El meu company d’aventures d’aquell dia era en Xesc de Son Pelea (Harry), com que segurament no teníem res a fer anàrem una vegada més a ca sa bruixa. Teníem 9 o 10 anys i ganes de descobrir món.

Ca sa bruixa (esper que ens perdoni aquesta bona dona) és sa darrera casa d’es carrer d’es Retiro voltant cap al carrer dels molins. En aquesta casa ara fa més de 35 anys hi vivia una dona major, record que era estrangera, segurament alemanya. Noltros al·lots quan no teníem res a fer anàvem a molestar-la i ella guaitava per la finestra i ens cridava, més ben dit segurament ens malaia i com que ni l’enteníem ni la volíem entendre nosaltres la batiàrem amb el nom de sa bruixa.

Resulta que un bon dia sa casa es pegà foc i quedà completament destruïda, a ella la sen varen dur i crec que al poc temps es va morir.

Com és bo d’imaginar aquella casa buida fou automàticament “okupada” i saquejada en tot el que noltros al·lots creiem ens podia ser útil. Després d’un temps relativament curt no quedava res llevat de ses parets i sa teulada.

Idò bé, aquell horabaixa de juny estàvem ociosos a ses escoles i vet aquí que diguérem d’anar fins a ca sa bruixa pensant que tot i que ja no quedava res igual es seu esperit ens assustaria una vegada més i ben mirat tot entreten. Entràrem peus plans ( ses portes i finestres estaven en es galliner

de no m’enrecord qui) i aquella olor de cremat i la desolació feien pànic. Al fons conseqüència del foc havia caigut un tros de paret i mira per on començàrem a remoure pedres, terra, coses cremades i, de cop i resposta, un objecte metàl·lic ens cridà s’atenció.

Era una cosa de forma allargada, redona i d’aproximadament 40 cms i pesava molt. Ràpidament la vàrem desenterrar, sortírem al carrer i la férem neta. Record que vaig dir: pareix una bomba. Però ben mirat que hi feia una bomba a una casa des carrer des Retiro de Sencelles.

El que pareixia s’espoleta hi havia números. Ja està!!, era una vidriola.

Traduït: variat, coca-cola, gelats, xocolatines… és a dir sí o sí l’havíem d’obrir i agafar es seu preciós contingut.

En aquells anys sa tecnologia era limitada o sigui que anàrem a agafar ses eines que solucionaven tots els problemes: escarpra i masseta. Agafàrem allò que pareixia una vidriola en forma de bomba, ens la vàrem col·locar enmig de ses cames i cop va i cop ve. Record que suàrem s’ànima. I aquell tros de ferro que ni s’inmutava.

Fracassàrem i sa bomba ens guanyà es primer assalt. S’esperit és dèbil, apareixen ses primeres dubtes. I si no era una vidriola. Trobàrem un home i li demanàrem opinió, rotundament ens digué que era es pes d’un rellotge de paret.

S’esfumaren de cop variats i llepolies.

Dubtàrem que fer. En aquells moments tinguérem una idea brillant. Anem a cas ferrer que posi sa bomba dins da

sa_sella |

15

Toni Vallés i Perelló

16

| sa_sella

fornal i així sabrem realment que és aquest tros de ferro i veurem es seu contingut.

Anàrem a sa ferreria de can Cota situada a sa placeta. Es ferrer Cota ens escoltà i quan li mostràrem sa peça i ses nostres intencions quasi s’acubà.

Record que quan vaig veure sa seva casa i ses exclamacions vaig entendre que allò realment era una bomba.

Ens envià tot assustat al quarter de sa guàrdia civil.

Sortírem i clar, que feim? Si anàvem en es quarter era possible que no tornàssim veure sa bomba i si no hi anàvem sa nostra consciència ens menjaria. En es final es deure cívic s’imposà i cap al quarter falta gent.

Imaginau s’escena. Dos al·lots i una bomba entrant al quarter. Sa cara des guàrdia de portes es va transfigurà. ¿ Pero donde vais? Estáis locos? Esto es una bomba. Aquell bon home ens mirà i ens digué “marchaos de aquí y os vais a enterrar rápidamente esta bomba”.

Aquell bon home no ens coneixia. Com

expliques a dos al·lots que han trobat una bomba enterrada que la tornin a enterrar? Evidentment no trobes una bomba cada dia. L’havíem destrossada a cops de masseta i no havia explotat.

No era serio. Una altra vegada a pensar.

Hi havia d’haver una solució i no la trobàvem.

En es final en moments de desesperació sempre ens quedava es nostre “sancta sanctorum”: ses muntanyetes (sa banda d’abaix des matadero i s’era d’en Pelat).

Agafàrem sa bomba i començàrem a tirar-la cap abaix amb força. Una vegada i una altra, insistint. I en es final, sonar com un petard i sa bomba supòs jo que cansada d’aquells dos al·lots tan pesats es partir per la meitat i mostrà ses seves entranyes: pólvora i metralla.

Aquesta història completament verídica va tenir lloc ara fa aproximadament 35 anys i vist amb el temps i com a conclusió crec que si tots tenim un àngel que ens guarda del perill estic ben segur que aquest dia el nostre àngel acabà com deim avui “estressat”.

_Sencelles a escena Toni Vallès: “Els meus pares m’han donat arrels i ales” En Toni Vallès és un actor senceller que fins a principi de desembre va estar triomfant amb ¿Enyores Mallorca o qualque aspecte de Mallorca?

Enyor

compartir més coses amb

les persones que estim que estan a

Mallorca,

la família, els

l’obra teatral Vida privada, ni més ni pus que al Teatre Lliure de Barcelona. En Toni va partir cap a la ciutat comtal ja fa vuit anys, però no ha perdut el contacte amb el seu poble. De fet, ell era un dels intèrprets de Francina, l’obra sobre Sor Francinaina Cirer que vàrem poder veure al Poliesportiu el 2005. Hem volgut aprofitar el seu debut a un escenari tan prestigiós com el Lliure per fer-li una entrevista.

amics i les amigues, però agafar

¿Quin és el teu paper a Vida privada?

és gaire car i amb un bot hi som!

El meu paper és el de Ferran de Lloberola, fill d’una família de l’aristocràcia barcelonina a

un avió és un moment, tampoc no

Hi

vaig sovint per feina també,

o sigui que tampoc tenc gaire temps d’enyorar-los.

través de la qual coneixem aquesta ciutat a final dels anys 20 i principi dels 30. En Ferran, amb els seus 18 anys, decideix enfrontar-se a la realitat que l’envolta. Per això representa el cop damunt la taula, el canvi social, polític i generacional a través del seva adolescència. ¿Què t’ha estat més difícil a l’hora de preparar aquest paper?

L’obra és una adaptació d’una novel·la de Josep Maria de Sagarra. L’adaptació incorpora molts de números corals de cabaret i vodevil, i hem hagut de ballar, cantar a l’estil de les Andrew Sisters, tocar les castanyetes, etc. La veritat és que quan un treballa del que li agrada, les dificultats es tornen reptes i la il·lusió i les ganes fan que la feina no sigui difícil, sinó agraïda. ¿Què és vigent de l’obra 80 anys després de la seva publicació?

Llegint la novel·la te n’adones que els anys passen, però els conflictes i els temes universals continuen sent els mateixos. Shakespeare, Txèkhov, Ibsen són tan importants precisament per aquest motiu, per la atemporalitat de les seves obres. Les adaptacions permeten que s’acostin al nostre temps, però la base, el subtext, el tema no varia, és el mateix i és vigent. Vida privada

Foto de na Jerònia florit i Zuazaga de quan anaren un bon grapat de sencellers un cap de setmana a

Barcelona a veure en Toni de can Raspeta triomfar al Teatre Lliure.

parla del canvi polític i social d’una època, de la degradació dels seus personatges en el nucli familiar d’una aristocràcia vinguda a menys. Parla també de l’Exposició Universal de Barcelona del 1929, totalment comparable amb el Fòrum de les Cultures celebrat fa pocs anys a la mateixa ciutat. Els cuplets que cantam, escrits en aquella dècada, parlen de crisis, de la pujada dels preus... els cicles es repeteixen i Vida privada ens ho mostra clarament.

La novel·la va esser un escàndol quan es va publicar. ¿Encara avui penses que és transgressora?

Va ser un escàndol i pens que conserva part del seu caràcter transgressor per alguns temes que encara ara provoquen certa morbositat. Ajuntar el món de l’aristocràcia amb els baixos fons del barri xino, les imatges que descriu Sagarra sobre les pràctiques sexuals als prostíbuls i la selecta clientela que els freqüentava; passats tants anys sembla mentida que encara provoqui certa commoció... ¿Què destacaries de l’equip artístic

sa_sella |

17

de la funció?

Destacaria l’entrega de tots i cada un dels companys que hem treballat en aquest projecte, la seva generositat, el talent, la professionalitat i el sentit de l’humor. Ens ho hem passat molt bé i ens hem cuidat molt entre tots.

Del públic, tampoc no te’n pots queixar. Na Jerònia “Poleto” i un grup de “fans” teves varen anar a posta a Barcelona per veure’t. Però ¿i els altres? ¿Podrem veure Vida privada a Mallorca?

No, no està previst que hi véngui. La producció en principi ja ha acabat. ¿Què et crida l’atenció de la manera de fer feina a Barcelona, en muntatges professionals?

En aquest cas concret he de dir que hem treballat de manera molt còmoda, amb totes les ¿Com

és el teu dia a dia a

celona?

La

Bar-

veritat és que bastant atapeït

i sense pausa!

D’un

assaig a un

altre, i en època de feina acab la jornada bastant tard pels

facilitats possibles, on cadascú s’encarregava de la seva tasca particular. Com a actor em podia centrar exclusivament en la meva feina sense haver-me de preocupar de res més. Tot un luxe, perquè en teatre no m’ha passat gaire sovint. Al final sempre acabaves fent moltes més coses de les que et tocaria. A més de ser un emblema a nivell europeu, el Lliure és una casa ben gestionada i que mira sobretot pel bé dels artistes i de les produccions que presenta.

horaris de les funcions, però

Parlem ara de com s’està desenvolupant la teva carrera. ¿Per què vares venir a Barcelona?

molt content i aprofitant al

Hi vaig venir per estudiar Comunicació Audiovisual, i quan vaig haver acabat vaig fer les

màxim cada moment i projecte.

proves d’accés a l’Institut del Teatre i hi vaig entrar. Ja fa vuit anys que hi visc i estic molt agraït als meus pares, que m’han donat l’oportunitat de viure la vida que tenc. Consider que el regal més gran que m’han fet, a més de donar-me la vida, és haver-me donat arrels i ales. ¿Tens contacte amb altres sencellers a Barcelona?

Ara mateix no tenc contacte amb els sencellers que viuen per aquí, però vaig passar molts d’anys amb na Margalida Ramis Coll i vàrem compartir moltes estones que recordarem sempre. ¿I amb altres mallorquins?

Estic envoltat de mallorquins, en tenc de molt bons amics, molts amb qui faig feina... som una plaga!

Ara que has acabat els estudis, ¿penses tornar a Mallorca, quedar a Barcelona o aniràs i vendràs?

De moment sé que me’n vaig a passar 5 mesos a Praga per acabar i ampliar els meus estudis. Després, la feina ho dirà. ¿Tens cap projecte que et faci il·lusió?

Anar a la República Txeca és un projecte que me’n fa molta, d’il·lusió, però abans de partir estarem el mes de gener al teatre Círcol Maldà de Barcelona amb l’obra 108.1 Hi ha algú a l’altra banda?, el meu projecte de final de carrera amb la companyia Corcada Teatre. Aquesta sí que esper poder venir a fer-la a Mallorca i que hi pugueu venir tots.

Idò a nosaltres també ens agradaria. Des de Sa Sella, et desitjam molta sort en aquestes dues noves aventures i en totes les que emprenguis en el futur. I esperam

18

| sa_sella

poder gaudir de les teves actuacions damunt els escenaris mallorquins.

Moltes gràcies!

Inauguració del teatre Mar i Terra de Palma

Joan Bover i Serra

Afortunadament, els nostres artistes no triomfen només fora de Mallorca.

Els companys de Non Solo B-Ata han pegat un bot fora de Sencelles per participar a la inauguració del reformat teatre Mar i Terra, a la barriada d’El Jonquet de Palma. Va esser durant diversos caps de setmana de novembre i desembre.

Encara que la idea va néixer de forma prou improvisada (els de l’Ajuntament de Palma els avisaren amb només quatre dies d’antelació i sense una idea gaire clara), el resultat va esser francament divertit i entretingut, tal com en Ramon Morey i la seva troupe ens tenen avesats. Ell mateix ens ho explica: Es tractava de fer una animació-performance de benvinguda i mostrar el teatre tal com si s’inauguràs per primera vegada. Per això vàrem pensar de fer una recreació de possibles personatges de l’època i actuar i interactuar amb la gent segons els costums del final del segle XIX. Hem de pensar que El Jonquet de l’any 1898 no era París, sinó un barri pobre i humil. Per tant, la caracterització dels personatges havia de ser bastant moderada per no parèixer del Moulin Rouge. Ens vàrem documentar sobre la vestimenta i el context historicosocial de la barriada i del teatre.

L’aportació sencellera a l’esdeveniment va venir per part de n’Esperança Serra, que feia el paper de dona Catalina, de na Teresa Reynés com a actriu local de l’època i del mateix Ramon, fent de fotògraf. A part d’ells, alguns actors de la primera promoció de l’Escola Superior d’Art Dramàtic de les Illes Balears es varen encarregar de les parts amb més text.

Els sencellers varen tenir molta de feina: El divendres, a part de la rebuda de les autoritats (tallar la cinta d’inauguració, acompanyar-los pel teatre i fer intervencions sorpresa), al moment de portes obertes ens encarregàrem d’informar sobre els objectius i les activitats del teatre i d’interactuar amb la gent, que estava encantada i molt sorpresa.

El dissabte i el diumenge ens vàrem encarregar, com a actors, de fer les visites guiades per les instal·lacions. S’ha de dir que la informació que teníem de l’espai era mínima i que hi vàrem haver de posar molta imaginació i una mica de barra i sal. L’espai, després de la restauració, ha quedat una mica desangelat llevat de la sala principal del teatre. Com que la proposta va esser tan ben acollida, l’Ajuntament de Palma va decidir repetir les visites guiades i perllongar-les més caps de setmana dels inicialment prevists.

Com si tot això fos poc, a la sessió del dia 20 de novembre, s’hi va afegir per sorpresa un altre senceller: el nostre col·laborador Joan Florit de can Cota, que ho va viure així: havia anat a fer la visita guiada i com què em coneixien... em varen aplegar per fer de Romeo. Va ser molt divertit i fent un trosset d’aquest dramot amb l’altra “víctima”, na Julieta, m’ho vaig passar molt bé.

sa_sella |

19

20

| sa_sella

sa_sella |

21

_Sa Sella entrevista...

En Mateu Pintat

Va néixer a Sencelles dia 2 de desembre de 1929, era fill d’en Jaume Alomar Munar de ca’n Pintat i de na Maria Vanrell Munar de ca na Siona, de Lloret.

Al llarg de la seva vida ha fet de pagès, repartidor de begudes refrescants, treballador a una fàbrica de productes químics a Sencelles i més tard de porter a una finca de pisos a Ciutat.

-Quants germans teníeu?

Quatre. Na Francisca, en Josep, na Praxedis i na Maria.

Jo era el petit.

-A quins jocs jugàveu amb els vostres germans i amics?

A baldufa, a bolles, a conions...

-Un lloc especial que vos agradàs jugar?

A n’es carrer on vivíem, llavors es deia de General Franco.

-Qui eren els vostres amics?

En Pep Murer, en Miquel Puça, en Toni Randa, n’Andreu Vesit, en Toni Teixidor, en Miquel Xargues...

-Teníeu juguetes?

No. Fèiem les pilotes de roba.

-Encara que no en tenguéssiu vos ho passàveu bé?

Síiiii, més bé que ara. Ara no fan cas de res.

-Recordau quin dia de la setmana féreu la primera comunió?

No. -Com va ser la festa?

Maria Vich i Cirer El rector ens donar un “rotllo” de pasta dolça. Més tard partírem cap a l’hort a

22

| sa_sella

regar.

-Anàreu a l’escola?

Sí, fins els 13 anys.

-Què vos ensenyaven llavors a l’escola ?

Només teníem un llibre petit, però duia tot el que era necessari.

-Vos agradava anar-hi?

Sí.

-Quina relació tenien aleshores els veïnats entre ells?

Bona. Tothom se feia cas, a l’estiu seien a la fresca, tots se saludaven...

-El vostre pare, quin ofici tenia?

Els meus pares, l’any 1910 varen emigrar a França, ma mare estava embarassada, i quan eren a Barcelona va tenir na Francisca. A França no record a quina ciutat vivien, però mon pare feia feina a un magatzem de fruita d’un mallorquí que nomia J. Munar. Hi varen estar 10 anys. Quan tornaren a Sencelles, compraren un hort a Cascanar i una casa a n’es carrer General Franco, ara d’es Rafal, on jo hi vaig néixer. Mon pare, a més de fer de pagès, els diumenges anava a vendre a n’es mercat de Binissalem. Ja a Mallorca varen tenir la resta de fills. De la meva germana major a jo hi ha una diferència de 19 anys.

-La vostra mare, què feia, o ja en tenia prou amb la de casa i els fills?

Havia de cuidar-se del fills, la casa i fer feina a l’hort. Va morir quan jo tenia 3 anys.

-Quan començareu a fer feina?

Devers els 13 anys, després de

deixar l’escola.

-Poguéreu triar la feina que voliu fer?

No. Vaig començar a fer feina de pagès a ca don Bartomeu Capità, més tard a Son Calussa fins que em vaig casar. Llavors em vaig treure el carnet de conduir i vaig començar, amb un camió a repartir begudes refrescants: pinya, gasosa, llimonades, taronjades, sifons...

-Recordau el primer jornal que guanyàreu?

Dotze duros cada mes. Quan manava el camió, 500 pessetes cada setmana i el dinar.

-Com recordau aquells temps?

Jo era feliç i no tenia cap mal de cap.

-Què més vos agrada recordar d’aquells anys?

Sobretot les festes. La Fira, la Mare de Déu d’agost, les de Biniali...

-Ja de gran, tenguereu els mateixos amics què de petit?

No, ja que com he dit, ma mare va morir quan jo tenia 3 anys, i un poc després vaig anar a viure amb la meva germana gran, na Francisca, que vivia al carrer General Goded, ara Antoni Llabrés, per això de més gran els meu amics foren en Biel Tonses, en Jaume de Lloret casat amb n’Antònia Cartutxo, en Tomeu París i en Tomeu de Binifat.

-Què fèieu els al·lots els diumenges ?

Jugàvem a futbol, passejàvem pel camí de Costitx. A l’hivern a les 8 del vespre a retiro cap a casa. Ah! També anàvem a n’es cine a veure pel·lícules de l’oest.

-Com ho feien els joves per acostarse a les al·lotes?

Les miràvem, les demanàvem si

estaven compromeses, coses així.

-Podíeu anar a ballar d’aferrat?

No he ballat mai a berbenes. Pels figuerals s’hi ballava. Els vespres després d’aplanar figues sí que ballàvem, a Binifat, a Son Jordà...

-Les al·lotes s’arriscaven a que les esborrassin de filles de la Puríssima, per poder anar a ballar?

Sí. Uf! Llavors sí.

-Com era la vida a Sencelles els anys 40 i 50?

Molt feliços. Podíem deixar les portes obertes només amb una cadira darrera, fins i tot a la nit les portes romanien en pes.

-Pensau que era millor el poble, llavors o ara?

Llavors i de molt.

- Ara una pregunta un poc indiscreta, qui va ser la vostra primera al·lota?

D’al·lotet na Jerònia Poleto i na Maria Xaca, bé al·lota, al·lota no, coses de jovenets. Més tard, perquè m’agradava, amb na Catalina Xoi. -Amb qui vos casareu?

Amb na Catalina Carbonell Verd de ca’n Xoi -Quins dies de la setmana festejàveu?

Els dimarts, dijous, dissabtes i diumenges. Només una hora i enrevoltats de “velles”. Sa mare, son pare, sa tia

sa_sella |

23

Imatge

de

1913

del negoci de frui-

tes on va fer feina son pare d’en

Mateu. Era a la ciutat de Mirecourt, al departement francès dels Vosges, a la regió de Lorena. Aquí veim la família just davant de la botiga.

24

| sa_sella

Esperança, el tio Mateu, un cunyat i sa cunyada, tots a la mateixa camilla i amb els braços ben a la vista. A n’el braser només hi arriàvem amb les puntes de les sabates.

-Quants d’anys festejareu?

Quatre.

-Quin dia de la setmana vos casareu?

En dimarts i era el dia de les Verges de l’any 1958.

-A quina hora?

A les 10 del matí a l’església de Sencelles. Ens va casar el meu cosí en Pedro Munar de ca’n Carona.

-El refresc de noces, com va ser?

Xocolata i ensaïmades. La xocolata la va fer na Magdalena Xeliu i la festa va ser a n’el cafè de ca’n Jeroni.

-Convidàreu molta de gent?

Sí molts, familiars i un parell d’amics.

-Quins regals es feien als nuvis aleshores?

Na Catalina feia “trensat” per una fàbrica d’Inca que crec recordar es deia Llorja, o una cosa semblant, i els senyors li varen regalar una coberteria que l’any 1958 era un regal molt bo. També casseroles, tovalloles, setrilleres, copes...

-On anàreu de viatge després

de casar-vos?

A Palma, hi estàrem 7 dies a una pensió de la Plaça Redona.

Anàrem a n’e’’s cine, a passejar...

També anàrem a passar 2 dies a Manacor a ca una tia de sa dona.

Va ploure els 9 dies, no es va aturar gens ni mica. El diumenge, que era el darrer dia, anàrem de Manacor a Inca a veure jugar el Constància. Tornàrem a n’el poble amb el camió d’en Ramis.

Trobàrem la cisterna de la casa, que era nova, plena de tant que plogué.

-Ja casats, on anàreu a viure?

A n’es carrer d’es Gall n. 35, hi vàrem viure 25 anys fins que partírem a Palma.

-Tenguéreu fills?

Sí tres. Na Maria, na Margalida i en Jaume.

-I néts?

Sis. -Com són els/les nets/netes?

Una monada. N’hi ha dos que són bessons, nin i nina. Tots són molt amorosos, tots molt bé.

-Com vos agradaria que fóssiu recordat el dia de demà?

Així com som.

_Sa Campana Notícies fresques Avui començaré, com darrerament, amb sa opinió de mu mare i sa sogre.

A n’es darrer bolletí que ha tret es PP de Sencelles hi ha un apartat avon destaquen sa mala gestió de s’actual equip de govern posant trossets de diaris.

En un diven que a una publicació local bla bla bla.... si se refereixen a Sa Sella poren posar a partir d’ara mateix directament Sa Sella i no publicació local, que a Sencelles

Per

cert.

Hi ha una candidata a batle del poble, que segons diven els seus “amics/amigues”, ella no se presenta per exercir de batle, noooo, ella ho fa per cobrar a fi de mes. Només a fi de mes?

Barramot@gmail.com

és

l’adreça

de correu electrònic per si voleu suggerir notícies fresques o deixar comentaris sobre les que han sortit.

molt dolent, ja, ja i jaja.

El Papa ha criticat a tot i per tot. Però no “ha

Recordau que na Salometa va estar implica-

pensat” lo malament que ho fa es clero en certs

da amb sa corrupció des Tunel de Sóller? I si no

temes perillosos, que no s’aturen de sortir a

acabaren malament ella, en Cañellas, etc. etc.

ne’s diaris i a sa radio. Bé, idò ha deixat que una

(malament vol dir a sa presó) va ser per que lo

divorciada, ara amb ínfules de princesa, l’hi fes

des Tunel havia prescrit. Vos imaginau qué un

reverències i bassades de mà. L’Esglèsia sempre

robo pugui prescriure? Idò sí.

fent parts i quarts.

declarar culpables, però havia passat mes de cinc

Xerrant de criticar, no trobau que seria millor

El jutge els van

anys. Pardalada!

que es millons que mos ha costat es viatge del

Per cert, la resta de partits quan faran sa

Papa, ves estat millor aprofitar-los per crear llocs

presentació des candidat/ata? Ja tenc ganes de

de feina? Es católics/católiques con nosaltres

saber-ho, i podré xerrar encara més.

dues, no tenim necessitat de que el Papa vengui

Si no mos bastàs es partit de sa corrupció, o

de visita per ser millor cristianes. Sa nostra fe és

si vós agrada més el de “coge el dinero y corre”,

prou forta per no necessitar de grans boatos i

ara també tenim es controladors que mos pute-

fanfarries. Molt millor seria tornar a la vertadera

gen. I sabeu perquè ho poren fer? Idò per que

Església de Jesús de Nazaret. No ho trobau?

l’any 1999, a l’estiu, n’Aznar, Rajoy, Arenas, etc.

I ara, ses meves barramotades.

etc. se baixaren els calçons i se posaren a quatre

Malament comença’m. A un paper/panfleto

potes davant es controladors i les donaren tot el

penjat per ses botigues, cafès, etc. notificant sa

que demanaven, ja que tots, o eren familiars o

presentació d’una aspirant a batlessa de Sence-

votants seus. Les varen donar: control absolut

lles, pes partir de sa corrupció. Idò, un burrataxo

damunt ses seves condicions laborals i econòmi-

de lo més malt fet i groller damunt s’hora de

ques; planificació, horaris, accés i formació.

començament de s’acte. Si s’impremta se havia

També tenim es umeros que sortiren tan lla-

equivocat, o ells havien canviat de pare, lo que

dres com es partit de “coge el dinero y corre”, per

s’ha de fer és una rectificació ben feta. Vos

qualque cosa varen governar? junts molts d’anys.

imaginau es desastre que serien, si arribassin a

Una cosa bona? Si que han tengut es umeros,

tocar sa “menjadora” que tan desitgen, és a dir,

que tot d’una que se va saber se seva presumpta

s’Ajuntament? Si en una cosa tan senzilla la fan

corrupció de una guarda d’ells, les tiraren a ne’s

tant, tant malament.

carrer. Idò, endavant se justícia, es fiscals, es

Per cert, es seu quefe de ciutat, aquell que pareix que menja cucs de magre que està, i sem-

En Barramot

presidente des Consell de Mallorca. Quin xiste! I

jutjes, es policies i tots es que mos guarden des lladres, uns, i de presumptes es s’altres.

pre xerra es foraster, i du se pulsera espanyola

Ah! Hi ha un candidat a ne’s gover central,

a sa munyeca, va arribar dues hores tard a sa

que ja promet que baixarà es impots. No vós ho

meravellosa presentació de candidata, deu ser

cregueu, es una coxina mentida. Lo que feria, si hi

que està encantat amb la extraordinària i requete-

arribés, seria lujar-los encara més. Alerta! Alerta!

maravellosa candidata. O poques ganes que tenia de venir a Sencelles i de veure sa candidata i la

Reflexió: La recompensa d’un mentider, és no ser cregut encara que digui la veritat. Aristòtil

resta des rossegall.

Ja, ja, ja i ja. Na Marieta Saloma candidata a

sa_sella |

25

_Actualitat de Sencelles Temperatura

Pluges

100% 100%

80% 80%

60%

Temperatura

40%

60%

Pluges 40%

20%

20%

0%

0%

Setembre

Octubre

Novembre

Setembre

Octubre

SETEMBRE 40

35

35

30

30

25

25

Novembre

NOVEMBRE 25

80 70 60 50 40 30 20 10 0

20

20

20

15

15

15 10

10

5

5

0

0 1

3

5

7

9

11

13

15

Pluja

17

19

MAX

21

23

25

27

29

10 5

31

0

MIN

1

4

7

10 pluja

13

16

19

max

OCTUBRE 60

40 35

50

30 40

25 20

30

15

20

10 10

5 0

0 1

3

5

7

9

11 13 15 pluja

26

| sa_sella

17 19 21 23 25 max

min

27 29 31

Guillem Zuazaga i Llabrés

22 min

25

28

31

_El llogaret de Laiar serà declarat Bé Catalogat El Consell de Mallorca ha iniciat els tràmits per declarar com a Bé Catalogat el llogaret de Laiar. dia 11 de desembre El 1789 Jeroni de Berard va descriure Laiar com a un llogaret situat en un indret baix i de terres humides, de poques cases i sense església, dedicat a la producció de blat i de vinya, d’on sobresortien les propietats de Can Raió i Can Castell.

va sortir publicat al Butlletí Oficial l’anunci de la tramitació acompanyat d’un dossier descriptiu dels valors de la contrada que la ferien mereixedora d’aquesta figura proteccionista. Pel seu interès, vos passam un resum.

L’origen del que actualment és l’anomenat llogaret de Laiar es troba en l’alqueria islàmica d’Alayar, que formava part del juz de Qanarussa. En el Repartiment va correspondre al vescomte de Bearn, Gastó de Montcada.

L’activitat agrària fou fructífera a partir d’aleshores, i aviat Laiar va esdevenir actiu en el cultiu de la vinya i en la cria de ramaderia. Durant els segles XIII i XIV Laiar veu augmentar la seva població, coexistint l’antiga alqueria amb petites propietats, formant el llogaret.

En el segle XVI (1578) ja s’hi documenten dues possessions (Can Raió i Can Genestar), un rafal (Can Rotger), set cases (Can Miquel Rotger, Can Florit, Can Amengual, Can Canullar, Can Pere Reió, Can Joan Raixó i Can Mir) i set horts.

En el mateix segle, els Raió guanyaran preeminència en aquesta zona fins a esdevenir la nissaga principal, de manera que la possessió anà guanyant importància, essent així fins al segle XIX. En el segle XVII es documenta una important millora en les cases, i el 1621 es sap que ja comptava amb les cases, la clastra, un important celler, un molí de sang i 4 alambins. A més, la possessió tenia vinya, camps de cereals i lleguminoses.

Amb la puixança del cultiu de la vinya el llogaret es va mantenir poblat, però amb l’atac de la fil·loxera a finals del XIX, el llogaret entrà en decadència i va quedar pràcticament despoblat.

El petit nucli de Laiar el conformen actualment les cases de Can Raió, Can Castell, Can Ribes, i d’altres de menor entitat com Can Ros o Can Tano.

L’accés a Can Raió es realitza a través d’un portal forà de grans dimensions, situat davant la carretera de Sencelles i amb un arc de mig punt rematat per una cornisa. La disposició d’aquest mur i del portal (obert a llevant) respecte de l’orientació de la façana principal determinen una planta totalment irregular de la clastra i també les seves reduïdes

Joan Florit i Horrach

dimensions. A la part posterior de les cases s’hi troben les dependències de producció: el celler, cisterna, rentadors, forn, galliners, etc.

Can Castell es troba prop de Can Raió, a l’esquerra de la carretera en direcció a Algaida. La façana s’aixeca davant la carretera, s’orienta al sudoest i té tres plantes d’alçat. El portal forà és un arc escarser, flanquejat per dos colcadors. Les cases tenen tres aiguavessos distribuïts a través d’un eix central, amb dependències a ambdós laterals.

Can Ribes es troba seguint el camí que surt a l’esquerra, just després de Can Castell. La façana es troba ben davant de la carrera i té dues plantes, amb un bloc complementari a la dreta, en perpendicular al mur principal. El portal forà és de llinda, flanquejat a esquerra i dreta per pedrissos i per una finestra a cada costat.

Malgrat les reformes puntuals que han sofert les cases que conformen el nucli de Laiar, es conserven els seus trets bàsics tipològics i estructurals. Les modificacions més importants s’han produït en els espais agrícoles annexes.

Per contra els espais com l’anomenada plaça de Laiar presenten un estat de conservació deficient, envaïts amb vegetació que els fan pràcticament invisibles i amb tancaments inadequats.

sa_sella |

27

_Deu dies que mai no varen existir

Calendari asteca segle XVI

i calendari del

Maria Vich i Cirer 28

| sa_sella

Sabíeu què en el segle XVI varen desaparèixer 10 dies? Què va passar?

El Calendari Julià vigent en la Cristiandat en el segle XVI, era el que havia elaborar l’astrònom grec Socigens, que fou posat en vigor a Roma per en Juli Cèsar l’any 46 aC. Però el dit calendari tenia un defecte, es basava en el supòsit de que la duració del any tròpic era de 365’25 dies, això va fer que es produís un error de 0’0075 dies per any, 7’5 dies en mil anys. Els romans ja varen haver d’afegir dies per compensar les diferències acumulades. La reforma va consistir a contar el començament d’any el primer dia de gener en lloc del primer de març, vigent fins aleshores. Varen establir la duració de l’any civil en 365 dies; afegint un dia cada quatre anys, fent doble la jornada del 23 de febrer. Aqueixa jornada doble va ser anomenada, a la nomenclatura romana “bis-sexto die ante calendas martinas”, d’aquí ve el nom d’any bixest.

El calendari gregorià actual és fruit de la reforma del calendari julià que va ordenà el papa Gregori XIII l’any 1582. Varen restablir-se les estacions segons el cicle solar existents l’any del concili de Nicèa (325), de fer coincidir les duracions de l’any civil i de l’any tròpic. Aleshores havien passat 1.257 anys i el retràs acumulat era d’uns 10 dies, i es decretà: 1er que el dia següent del dijous 4 d’octubre de 1582 fos el divendres 15 d’octubre; 2on que fossin bixest tots el anys múltiples de quatre, però que els anys seculars (els acabats en dos zeros) només fossin bixest aquells dels quals el nombre de centenes fossin múltiple de quatre. Els noms de setembre, octubre, novembre i desembre, provenen del antic calendari romà.

Aqueixa reforma per part del Papa Gregori XIII, va ser sotmesa a l’aprovació dels sobirans. Espanya, Portugal i part d’Itàlia, que encara no estava unificada, l’adoptaren el mateix any i varen suprimir del 4 al 15 d’octubre de 1582. La resta de països anaren fent-ho el llarg del segle .

Gran Bretanya va fer el canvi l’any 1752; Japó va adoptar-lo l’any 1863; Rússia el 1918 (després de la Revolució); Romania i Grècia l’any 1924; i Turquia el 1927.

Hi ha calendaris que varien segons els diversos fenòmens astronòmics en que es fonamenten: els solars que es basen en el any tròpic, amb un valor de 365’242 dies. Els lumisolars tenen la mateixa duració, però els mesos segueixen aproximadament les llunes. Tenen un mes variable que permet fer ajustaments, i així, l’any comenci amb les mateixes circumstàncies astronòmiques. És el cas del calendari israelià, el grec antic, el xinès, el mongol, l’indi, el maia.... i l’eclesiàstic.

I per pura necessitat, 10 dies mai no varen existir.

_ Joan Horrach: “Poden venir

qualsevol dia a ca nostra a ferme un control”

No cada dia podem fer una entrevista de tant renom, tampoc podem gaudir de la presència

preferides que són de dance.

d’esportistes professionals en el nostre municipi, avui

Què en penses dels polítics?

vos presentam en Joan Horrach Ripoll, de professió

No vaig de polítics, la majoria són uns lladres,

ciclista. En Joan neix a Deià al 1974, i al 2000 passà

i a més ho han demostrat. No som polític, no vaig

a ser professional. Des de fa un temps viu a Biniali

d’això.

amb na Joana Maria Canyelles de can Mairata, la seva al·lota.

Com és en Joan Horrach?

El Govern creus que ajuda suficient l’esport balear?

Almanco ajuda, o dóna ajudes, no sé si

Bé… En Joan Horrach és divertit, la majoria

abastament o poc. Jo quan vaig ser amateur

de vegades. Sempre si tenc qualque problema ho

m’ajudava l’ajuntament de Deià, no me puc

deixam a ca nostra i quan sortim intentam ser divertit,

queixar. El Govern Balear va fer un equip, també

molt amic dels meus amics i bàsicament divertit. Vull

degueren robar doblers com tot, però se va fer. No

estar sempre content i viure a bloc, com se sol dir.

tenc jo suficient poder per saber si realment ajuda

Quin és el motiu que et va fer canviar Deià per Biniali?

Com tots els motius, sa dona o s’al·lota, és la qui

molt o podria ajudar més, però bé ajuda una mica.

A l’any 2000 arribes a ser professional, començares tard a practicar el ciclisme?

comanda. Quasi sempre te’n vas allà on ella és o a

Sí, fins als 18 anys vaig passar a amateur

on tens la possibilitat de viure. Nosaltres vàrem tenir

sense passar per juvenil ni cadet. Va ser un any

la possibilitat de fer-nos una casa a Biniali; Deià és

que estava avorrit per ca nostra, jo mai havia anat

impracticable, no se pot comprar res. Tenim una casa

a veure cap carrera de bicicletes ni colcar amb

a Deià que és dels meus pares que hi van a l’estiu.

bicicleta. El meu germà des del 12 anys va amb

Què t’ha donat Biniali que no puguis trobar a Deià?

bicicleta i jo li vaig demanar si podia entrenar amb ell, me va dir que sí, me va començar a agradar,

A Deià es pot trobar tot. L’únic que m’agrada molt

vaig veure que m’anava bé. Bàsicament va ser

de Biniali és que està al Pla, que pots sortir a entrenar

perquè no tenia res a fer, vaig decidir fer gimnà-

de pla. A Deià havies de sortir per sa Pedrissa o cap a

sia, anava amb mountain bike, jugava a futbol...

Sóller, i el sol. A Biniali tens sol a les 7’30 del dematí

El Maia portuguès fou el teu primer equip

i a Deià surt a les 11’00 h i això, el sol, és el que ens

professional, passares per l’Illes Balears, i ara

fa riure i estar contents sobre tot els mesos d’hivern.

formes part de l’equip Katusha, com valores

Com té tracta la gent de Biniali?

aquesta progressió?

Molt bé, d’ençà que vaig venir. Vaig arribar a Bi-

Realment va ser molt difícil entrar a ser pro-

niali sent amateur i l’any següent ja vaig passar a ser

fessional, vaig haver d’anar a Portugal gràcies

professional… I beníssim, no he tingut cap problema

a un representant de Galícia. Vaig estar 4 anys

amb Biniali.

a Portugal, estava a un dels millors equips de

Quins foren els teus ídols de la infància?

Portugal i per un espanyol sempre tens la il·lusió

Com sempre n’Indurain i en Perico. Tothom els

de passar a un equip bo; en aquells anys hi havia

ha tenguts, en tema de ciclisme.

Guillem Mut i Llabrés

i m’han posat música italiana. En tenc unes de

l’Once, Kelme, Euskadi i Banesto. Vàrem tenir la

Quin tipus de música escoltes al teu ipod?

sort que Banesto acabà i Illes Balears va passar

De tot. Tenc una mescla de tecno-dance, espan-

a ser el patrocinador i volien els mallorquins (Rey-

yola, italiana... fa 2 anys que tenc italians a l’equip

nés, Colom, Tauler i Horrach) És molt difícil entrar

sa_sella |

29

en un equip espanyol i nosaltres vàrem tenir la

o a les concentracions de pretemporada?

quatre o cinc clàssiques del món com són ParísRobain, Lieja Baston Lieja, Flandes...

possibilitat de córrer dins un equip espanyol dels

Durant les carreres amb lnternet, consola,

grans de n’Eusebio Unzue i n’Echevarry. Això per

la playstation, la psp i en pretemporada fent

Al món del ciclisme no es parla de quanti-

un espanyol és el millor equip.

feina a ca teva, que no s’acaba mai, sempre

tats de doblers com al futbol. Està ben remu-

has de fer alguna cosa. M’agrada molt anar a

nerat un ciclista professional?

Com és un equip de ciclisme professional per dedins? Com s’estructura.

Tot està al mil·límetre, se suposa, però a ve-

la mar, tenc una llanxa i sempre que puc, que també és difícil.

Si ho mires amb el futbol, no. Si ho mires amb uns altres esports, sí. Si ho miram amb un

gades falla. Nosaltres som 27 corredors, però per

Tens facebook?

que fa atletisme sí, cobram una burrada devora

ventura hi ha 100 persones que fan feina, entre

No. Hi ha un tal Joan Horrach, però no

ells. Si ho compares amb en Ronaldo o en Nadal

mecànics, massatgistes, directors, directius i més directius; i a més en aquest equip rus hi ha gent per tot i no sé que fan, hi ha molts de vividors,

som jo. És poden tenir amics dins el pilot professional?

per exemple, no. Jo no em queix. Mai m’hagués pensat poder viure d’un esport, jo volia ser skater o fer snowboard que no has de sofrir tant i tot

Se’n poden fer, però més que amics jo

el dia fan barbacoes, festes... però tot el que he

16 russos, 2 espanyols, 4 italians, belgues

diria coneguts. Hi ha coneguts més bons i co-

volgut ho he pogut comprar gràcies a la bicicle-

i fins i tot qualque australià, sembla l’ONU,

neguts més dolents. És molt difícil fer un amic

ta, tots els capritxos que he volgut els he pogut

és difícil la convivència amb gent de tantes

dins un lloc a on estaràs deu anys de la teva

aconseguir gràcies a la bicicleta i crec que hem

nacionalitats?

vida i que després te n’aniràs, a no ser que

estat ben pagats.

com per tot.

No, jo crec que és millor que si tots són

sigui un mallorquí com en Vicenç (Reynés).

En Cancellara val 3 milions d’euros?

espanyols, ve ser com els mallorquins que som

Jo els amics els tenc fora de la bicicleta. En

N’hi ha de més cars. En Contador val 7. En

molt caparruts i no volem tòrcer el braç; els ma-

la bicicleta tenc amics però que no són profes-

Valverde ja fa molt que en guanyava un i mig,

llorquins, tothom vol ser el millor, igual que els

sionals, són cicloturistes que te’n vas un dia a

quan era Illes Balears. El tema dels doblers és

espanyols. Igual que els amics, que si tu tens un

sopar, te’n vas de marxa...

molt elàstic. Quan érem Illes Balears ja pagàvem

cotxe, el veïnat l’ha de tenir millor, si tens un ca, el

Diuen que el ciclisme és un dels es-

veïnat l’ha de tenir més gros. Aquí és diferent com

ports més durs que hi ha, què en penses?

que tot som una mescla et dus molt millor. Jo em

És el més dur que hi ha. El ciclisme és

Quants de quilòmetres arribes a fer durant

duc molt bé amb els belgues. Un equip és molt

duríssim, quan estàs bé disfrutes i quan no

l’any? Com es prepara un ciclista professio-

millor que hi hagi molta gent diferent que no de la

estàs bé has d’anar al ritme dels altres, si

nal?

mateixa nacionalitat ja que un rus pot fer feina per

puges no et pots aturar, perquè com t’aturis,

Surten devers 34.000. La mitja són 100 diaris.

un italià perquè guanyi i al revés, però un espan-

ja l’has cagao... Ara quan ets més vell que no

Fent footing, anar a caminar per l’arena, molt

yol fer feina per un altre espanyol...

t’has de cuidar tant i vas un poc dièsel... i quan

de gimnàs i bicicleta i bicicleta. Ara ja ha canviat

Quin és el teu rol dins l’equip?

ets jove, t’has de cuidar molt, no pots menjar

un poc perquè des de que acabes una carrera a

Jo només ajudar a l’equip i posar bon ambient

segons quines coses, has de fer gimnàsia, no

una altra ja no hi ha tant de temps. Ara compagi-

quan baixa un poc la moral; com que jo sempre

pots sortir de marxa, no pots beure, i és auto-

nam bicicleta i gimnàs.

estic content intent que la gent estigui contenta

control que és molt difícil. És molt difícil ser un

Se vos exigeix massa als ciclistes?

perquè ja que sofreixes... Jo ja dec ser un dels

ciclista professional.

A vegades hi ha molt d’estrés, si l’equip aca-

a hisenda un 43 %, sabent que tens una carrera de 10, 12 anys s’hauria de mirar més...

més vells del pilot mundial ara mateix, n’hi ha

Quina és la carrera per excel·lència?

ba la llicència UCI Pro-tour, que l’ha de renovar,

qualcun com n’Iñigo Cuesta que en tenia 41, des-

No ens queda altra que el Tour de France,

si dus un líder, si l’equip fa molta estona que no

prés algun de 38, de 39 i després ja vénc jo. Però

pel tema de la televisió i la gent. Jo que he

guanya i els sponsors... normalment jo que som

la resta tots són joves. Però no es respecta molt i

corregut Giro, Tour i Vuelta i me qued amb

per fer feina no se m’exigeix més que la meva

en carrera manco.

el Giro com espectacle. La Vuelta a España

feina i si la fas bé la gent està contenta.

Com mates el temps durant les carreres

30

| sa_sella

també m’agrada molt perquè corrs a Espanya,

I com pot ser que avui facis una etapa de

les etapes són més curtes... Després hi ha les

190 km passant per l’Alpe d’Huez i a l’endemà

sortir i fer-ne 210 més. I així durant 3 set-

futbolistes i tothom ho sap

manes de competició?

que hi havia això.

Físicament és fotut, però és més psicològicament. Tu et fiques dins el cap que ho

Tu has firmat el passaport biològic?

has de fer, estàs preparat per fer-ho, i ho fas.

Sí, jo tenc el passaport

Si tu et canses, el veïnat es cansa, una mica

biològic, l’ADAMS que és el

més o una mica manco tots ens cansam. Però

sistema de localització durant

més que res és psicològic perquè sé que quan

tot el dia, a mi em poden ve-

acaba en 21 dies, el 22 estàs mort i el dilluns

nir qualsevol dia a ca nostra

després no en faries ni 50 perquè el xip t’ha

a Biniali i fer-me un control.

canviat i has dit: demà no he de córrer, però si

Llavors he d’apuntar cada dia

a l’endemà haguessis de fer 200 km els faries.

allà on vaig a dormir. Jo no

Basta per recuperar-te un plat de pasta

puc anar a dormir a S’Arenal,

i unes fregues? Aquí podríem entrar dins el

sense apuntar-ho, sinó em

tema de doping.

cerc un gran problema.

a “Ciclismo a Fondo” que tu i en Karpets

No, no és tema de doping, no et recupe-

No hi ha presos que estiguin tant controlats com

ereu “uns colegas del supervideo”, quina

res, cada vegada et fan més mal les cames,

noltros... n’Abarca, estava manco controlat que jo. No

és la relació amb el número 1 del ciclisme?

cada vegada estàs més cansat, els dematins

sé com passam per això. El món del ciclisme està

A n’en Purito fa molts d’anys que el conec,

no et pots aixecar i és horrorós, el que passa

molt poc unit i “ande yo caliente... riase la gente”.

és que quan començam per exemple després de fer l’Alpe d’Huez i fer 210 km més, els 20

És molt estricte l’equip Katusha amb el tema del doping?

ell és de Catalunya i jo vaig anar a viure a Girona i era un rival meu. Va coincidir 2 anys amb jo amb l’Illes Balears i ara ha tornat amb el Katusha.

primers et fan molt de mal però els altres ja no.

Superestricte. Ens varen fer firmar un contracte

Què opines del que li passa a n’Alberto

que si dones positiu has de pagar el teu sou 3 vega-

Estic en el Katusha gràcies a n’en Karpets

des, jo també ho trob un absurd perquè jo puc estar

perquè se’n va anar de l’Illes Balears – Banes-

No sé si és una injustícia, no sé si potser.

ben tranquil i un espectador em dóna una botella i

to i em va demanar si volia anar amb ell. Aquí

L’únic que trob és que s’estan passant amb

don positiu perquè m’ha donat un líquid dins aquella

em donaven 2 anys i al Caisse d’Epargne me’n

el ciclisme perquè l’estan matxacant massa.

botella i jo no he fet res, no puc tornar el meu sou 3

donaven un i me’n vaig anar amb ell. Tenc una

Podria ser que hagués estat una intoxicació

vegades, és impossible.

amistat amb ell més bona que amb uns altres.

Contador.

d’un bistec, podria ser que n’hagués pres,

Les bicicletes que emprau estan fetes a mida,

però trob que per un 0’0000005 d’un bistec

sempre teniu les mateixes de cap a cap de tem-

canviï un resultat... És molt difícil controlar el

porada?

És un dels pocs que qualque dia el crid per saber que fa, com està...

Qui prepara la temporada. Qui decideix les carreres que corres?

doping. El doping existeix en el ciclisme, en el

Normalment n’empres 3: a principi de temporada,

futbol, en el tennis, a tots els esports; “hecha

després te la canvien per una altra igual i després a

Enguany han fet una cosa diferent, però

la ley hecha la trampa”, tothom vol guanyar

final de temporada, si no s’espenyen. Dins el camió

normalment són ordres d’equip. Ens han

més doblers tothom té ambició, quan ets jove

en tenim, per cada un, 6 o 7 per temporada.

donat un full i han demanat quines carreres

et vols menjar el món.

Quins desarrollos dus?

t’agradaria fer del calendari nacional, tothom

El que primer haurien de fer és investigar-

Normalment dus 53-39 davant (fent referència

n’ha triat unes i llavors deven fer una llista ells.

ho i després treure-ho a la societat, en els

als plats) i 11-21 (són els pinyons). Però segons la

Però normalment els directius et diuen, ves a

diaris, no sé perquè primer han de treure una

carrera... jo al Giro he arribat a dur 34 davant i 29

córrer la París–Niça i tu hi has d’anar, tant si

cosa i després dir: “ara ho estudiarem” perquè

darrera, que és una exageració, però clar si no has

plou com si fa sol. Ara per exemple a Austràlia

et poden fer molt de mal posant per enmig a

de disputar l’etapa...

a jo m’agrada anar-hi perquè aquí fa molt de fred i allà és l’estiu i a mi m’agrada la calor,

la teva família, als teus pares, als teus amics i

I quin pes aproximat té la bici?

no sé perquè ho han de posar sense haver fer

Uns 7 Kg. La d’en Purito sol fer aquest pes. Però

estàs 26 dies i entrenes a 30º amb calçons

no sé quin és el pes mínim, crec que 6’800 gr., si

curts amb el casc, no t’has de preocupar de

baixes d’aquest pes has de posar plom o alguna cosa

res més, i m’agrada i ho faig amb ganes.

l’anàlisi de la mostra B per exemple.

Trob que s’estan passant amb el ciclisme.

Quan va sortir el tema de l’Operación Puerto, només varen veure ciclistes, hi havia tenistes,

que no baixi d’aquest pes.

En Joaquín Rodríguez va dir una entrevista

Quina alimentació has de dur?

Quan ets joves, l’ensalada, la pasta, els

sa_sella |

31

bistecs de pollastre a la planxa... Molts de

Sempre tenc paperets apuntats: he de fer això, he

pistard ha tengut molts de títols, per llevar-se el

carbohidrats, molta pasta, poca bolleria...Jo

de fer allò... em queda molt, i esper poder-ho fer.

capell.

ja fa devers 3 anys que vaig de gratis i el que

A part del ciclisme, practiques altres

vull fer és viure bé, si vull menjar un croissant

esports?

Lance Amstrong. Un americà que vol ser el millor del món, que té un raig de Tours, que l’ha

de xocolata el menj i si avui veig que vaig una

Només faig jet-ski, wakeboard, snowboard

perseguit el doping, que no l’han pogut sancionar

mica roncer i me’n vull anar a ca nostra, no

fa molt que no en faig però... cada any en feia i

que s’ha casat amb artistes... un americà, vamos.

entren... Jo ja no som un exemple a seguir ara

mountain bike, que m’encanta. Un pic per setma-

Si ell és en carrera no et faran cap foto.

com a ciclista, diguéssim.

na hi anam els vespres amb un grup de Consell i

Miguel Indurain. El ciclista espanyol més...

cada divendres vaig amb mountain bike. Em que-

no hi ha ningú que no el conegui a Espanya. Hi

da per fer la Tittan Desert, qualque any o recórrer

pot haver ciclistes més bons o manco, però a n’en

Hi posen de tot, pastelitos, Kit-kats, Fe-

un país amb mountain bike amb un parell d’amics,

Miguel Indurain el coneix tothom.

rrero Rocher, trossos de pa amb confitura,

és una cosa que vull fer, vull anar a Madagascar o

Joaquín “Purito” Rodríguez. El jefe de files

barretes, gels que són de ràpida absorció...

a una illa grossa dues setmanes amb la bicicleta.

de l’equip que estic i número 1 en el 2010 i és un

Una curiositat: què vos posen dins les bosses d’avituallament?

Si no haguessis estat ciclista, a què t’haguessis dedicat?

Fuster, el meu germà ho és, mon pare també.

El món del triatló agafa adeptes per moments, has pensat dedicar-te una vegada deixis el ciclisme?

Què demanes per aquesta nova temporada que estàs a punt de començar?

Sí, sí que ho he pensat. Em fa ganes provar-

El que li deman és que tota la gent que

Fins quan tendrem Joan Horrach?

ho però per hobby, anar a córrer, nedar, o bicicle-

m’estima, que està amb jo tengui molta sort i sa-

Jo crec que fins poc. Ja fa 3 anys que dic

ta... em fa ganes més que res per estar en forma,

lut, si ells estan bé, jo quasi segur que hi estaré, i

per fer cosa, no professionalment.

amb l’esportiu que no tengui cap lesió ni caigudes,

això. Ara tenc un any de contracte i intentaré tenir-ne un altre si puc i si no intentaré ser

Defineix-me les següents persones:

director esportiu i sinó sempre tenc la fusteria

Guillem

de ca nostra, a Deià i no tenc cap problema

Timoner. No

amb posar-me a fer feina 8 hores.

el conec per-

I després? T’agradaria seguir estant vinculat al món del ciclisme?

sonalment, l’he vist a

Tenc el curs de director esportiu i la meva

qualque ho-

idea és fer un parell d’anys de director més

menatge que

que res per seguir vinculat al ciclisme i des-

ens han fet

prés deixar-ho.

i ell hi era.

Com veus el ciclisme balear, en ge-

Sé que va

neral. Creus que poden tornar a sortir

ser campió

corredors ciclistes com tu o els germans

d’Espanya,

Reynés?

campió del

Ho veig un poc difícil, està un poc magre,

món, és el que

però bé supòs que... tot va per èpoques. Me’n

té més títols

record quan vàrem sortir noltros feia molta

de Mallorca,

estona que no n’hi havia. Va començar en

però en pista.

Tauler, en Colom, n’Alzamora, jo en Vicenç,

E d d y

ara... quan partirem noltros s’haurà de des-

Merx. Caníbal,

cansar un poc...

era un mata-

Ara hi ha el germà d’en Reynés i en Lluís

dor, diguem.

Mas, però no els veig que tenguin la sort sufi-

Sempre volia

cient per arribar...

guanyar i no

Què et queda per fer?

tenia amics.

A jo? Buff ... moltes coses. Formar família,

Joan Lla-

acabar la casa, sempre tenc coses per fer.

neras. Com a

32

corredor que ara per ara hem de currar per ell.

| sa_sella

les victòries són pels joves....ha ha ha ha!