Sa Sella 122 by sasella

sa_sella

Centre Cultural de Sencelles Associació de Premsa Forana de Mallorca núm. 122 juliol-setembre 2010 - 2,5 €

| sa_sella

_El mite de s’Era Esfondrada de Sencelles Revista Sa Sella

sasella@hotmail.com C/ Església, 3 07140 Sencelles (Mallorca) Els articles d’aquesta revista expressen únicament l’opinió dels propis autors. Redacció: Joana Ferragut i Fiol Joan Florit i Horrach Jordi Llabrés i Sans Guillem Mut i Llabrés Maria Vich i Cirer Col·laboradors: En Barramot Joan Bover i Serra Xiscu Cardona Sebastià Roig i Miralles Guillem Zuazaga i Llabrés Margarita Zuazaga i Vich Edita: Centre Cultural de Sencelles des de 1983. Portada: festa de l'embalat 2010 Dipòsit legal: PM-400-89 Hi col·laboren:

He de dir que envesteixo aquest escrit sense tenir coneixement de causa, però supòs, que enguany altra vegada durant la nit màgica de Sant Joan es degueren sentir de bell nou a s’Era Esfondrada de Sencelles, renous estranys i com a d’ultratomba, sortits de les entranyes d’aquell avenc ara ple de pedreny i de misteri. Les eres dins la cultura i l’etnologia mallorquina han constituït un bon testimoni de la gran expansió del cultiu cerealístic, tan important a la nostra Illa. No hi havia possessió, tant del Pla, com de muntanya o prop de la mar, ni finca, més o menys gran, que no tingués la seva pròpia era. I algunes d’elles han esdevingut objecte de les rondalles mallorquines o motiu de llegenda dins la cultura d’aquí. Aquest és el cas de la nostra Era Esfondrada. La història tots la coneixem, però per enriquir una mica les meves pobres paraules recorreré a un relat de l’autor tan relacionat amb Sencelles, com és en Victorià Ramis de Ayreflor i López-Pinto que ens recordarà aquella feta trasbalsadora: “Al bell mig del pla de l’illa, hi havia, temps enrere, una antiquíssima alqueria que portava un nom suggestiu: els Robiols. Encara avui, damunt un petit pujolet, resten les runes del grandiós i bell casal, abandonat i enderrocat...” “Els Robiols, abans d’establir-se, pertanyia a una família de senyors ciutadans. Encara ara, els pagesos d’aquells entorns asseguren que aquells senyors venien de casta de “marquesos”. Jo, que en sé una micoia d’aquestes coses, puc dir-vos que això no és cert. Aquella família ciutadana no en tenia cap de títol ni de corona de marquès o de comte. Era senzillament, una casa de cavallers de Mallorca, molt noble i molt rica, això sí, que va extingir-se totalment, per manca de successió, fa ja molts d’anys. En els Robiols –quasi quatre-centes quarterades- hi havia amples sementers, tanques de figueral i d’ametllerar, ombrívoles pletes i, sobretot, immenses vinyes. Aquella terra, magre i pedregosa, produïa raïms de tota casta –calops i moscatells, callets i batistes, mantonegros i fogoneus- que feien molt de grau. Més de

Parròquia de Sant Pere de Sencelles

Fundació Mossèn Bartomeu Oliver

sa_sella |

vuitanta quarterades de ceps mallorquins –aleshores no havia arribat a l’illa la fil·loxera-, omplien a la raseta, cada any, quant començava la tardor, les bótes congrenyades de l’espaiós celler, d’asprívol i negret most d’excel·lent qualitat. Sí, aquella terra, certament, era bona terra vinatera. N’hi havia moltes, de vinyes, aspergides al llarg i l’ample de l’alqueria. Vinyes espaioses i petits vinyons. I entre aquells vinyons n’hi havia un de ben conegut pels pobletans d’aquells indrets. Era el vinyó de can Pobre. Tancat de paret seca no passava gaire de mitja quarterada i confrontava amb el camí que arribava fins a la vila. Aquell tancó, can Pobre, era famós a tota la contrada, perquè allà hi havia l’Era Esfondrada, i a l’Era Esfondrada hi sortia por. Avui, des de les llunyanies del temps i d’espai, la record jo encara bé, l’Era Esfondrada. Enmig d’aquelles planures, a un racó de can Pobre, ran del camí s’obria sobtadament aquell clotarro misteriós i suggestiu. Perfectíssimament rodó com una tumbaga, el seu diàmetre superava les cinquanta passes. L’avenc s’enfonsava, terra endins, formant marjades concèntriques de pedreny antic, cada vegada més petites, a mida que s’endinsaven, i ja mig enderrocades. N’hi havia moltes, d’aquelles marjadetes, talment graons, i a la fondària, el cercle perfecte d’un petit cós. Aquell clot, tostemps humit, semblava una panera gegantina de verdor: ullastres i esbarzers, porrasses i revells, esparegueres i fonollasses, en salvatge mescladissa, vestien d’atapida esponera la terra de les marjades i la rosseguera dels esboldrecs. Just en el fons del clos, una figuera borda s’enjoiava, cada estiu, de petites fulles d’un verd clar, com els ulls de les donzelles enamorades... Deien que, segles enrere, l’amo que conrava els Robiols, era un home malànima i descregut, avariciós i flastomador. Només li mancaven la coa i el banyam, per esser un dimoni. La madona i els fills tampoc eren respectuosos de la llei de Déu. Aquella gent només tenia una curolla: replegar i acaramullar riqueses i altres béns terrenals. No miraven gens prim a l’hora d’enganyar als senyors quan passaven comptes, ni d’estafar els mercaders que anaven a l’alqueria per endur-se’n els productes de la finca. I el seu afany de fer doblers i més doblers, feia que no respectessin, com Déu mana, les festes de guardar. A l’alqueria els Robiols, fins i tot els diumenges i festes colendes, treballaven com si res. Per això, els homes honrats i temerosos de Déu, no volien treballar-hi, ni a escarda ni a jornal, en aquella alqueria. Solament els més perduts, que no creien ni en Déu ni en Maria Santíssima, s’hi llogaven com a missatges o jornalers. Un any, el dia de Sant Joan, -aleshores la diada del Baptista era festa de guardarbatien damunt l’era, dins el tancó de can Pobre. Els muls, a compàs de la tonada moresca de les cançons de batre, voltaven sense aturall, trepitjant i esmicolant les garbes de bon blat espargides sobre el dur trespol. Missatges i jornalers, amb les llargues forques de fusta, giraven i acaramullaven aquell blat. A la vora de l’era, l’amo, la madona i els tres fills, vigilaven les tasques de la batuda, posant esment que aquells jornalers i missatges no s’aturassen ni un sol instant de treballar. El toc vibrant d’una campaneta s’acostava pel camí de la Vila. A la caseta dels fiJordi Llabrés i Sans gueralers, un pobre vellet agonitzava i havien demanat els Sagraments. Mentre la petita

| sa_sella

processó del Combregar passava ran de l’era, alguns dels missatges, forca amb mà, deixaren la feina i es tragueren l’ample capell de palmes...” L’amo tot enfadat i furiós es va posar a flastomar contra Déu i la Sacrosanta Eucaristia. No sabem que en degué sortir d’aquella boca verinosa i horripilant, però de ben segur que eren unes paraules que no tan sols eren prohibides pels Manaments de la Llei de Déu, sinó que condemnades per les autoritats civils i religioses. El tema de la blasfèmia cristològica o dels juraments, era prou complexa i perseguit. Dia 5 d’agost de 1558 (qui sap si el que contem avui de l’Era Esfondrada, era per aquells dies) a Mallorca es prohibia rotundament que ningú gosés a renegar el Nom de Déu o de la seva Santíssima Mare, sots pena de 5 sous i estança a la presó. Si avui compareguessin aquelles benèvoles autoritats, farien maig. El mateix Sant Vicenç Ferrer, ja en el segle anterior, per Mallorca i per tota la terra que va trepitjar, en les seves incansables predicacions, promovia la lluita contra la blasfèmia: “Gran peccat és jurar Déu en va, e major peccat és de renegar e blasfemar-lo, car tantost (tots dos) són condapnats a mort... tot és pecat mortal, de què nos devem guardar...” El que podríem dir que fou el seu lema de vida, apareix normalment acompanyant les seves imatges i és un resum de tota aquella tasca predicadora en favor d’una humanitat pecadora que ha perdut el temor de Déu i que s’exposa als rigors de la justícia divina: Timete Deum et date illi honorem, quia venit hora iudicii: ‘temeu Déu i donau-li honor, perquè s’acosta l’hora del judici’. I l’Església, també comptà amb un altre sistema de combat que es canalitzava amb la fundació a les parròquies de la Confraria del Dolcíssim Nom de Jesús. Les primeres referències a Mallorca envesteixen en el mateix segle XVI i la principal finalitat que perseguien els confrares o associats era ”l’intent tan solament de servir a Nostre Senyor Déu y augmentar esta santa devoció del Santíssim Nom de Jesús contra lo abús dels juraments”. A Sencelles, la Confraria hi feria la mateixa falta que a tants d’altres llocs, car el bisbe Diego de Arnedo l’any 1568 durant la seva visita pastoral va prohibir, sots pena, a qualsevol senceller, que tingués atreviment de blasfemar. Però aquest corrent piadós, devot i d’associacionisme, no hi arribà fins ben tard, fou l’any 1707 que els Jurats de la Vila s’adreçaren a l’Autoritat Eclesiàstica per sol·licitar-ne la fundació. Poc després es concedí la pertinent llicència i segons els seus estatuts generals, fou “principiada, instituïda i fomentada, oposantse zelosment contra los blasfemos i juradors temerarios, refrenant les sacrilegues llenguas...” El Pare Gabriel Llompart, C.R. ha publicat una quarteta piadosa que molt bé podria resumir l’esperit dels confrares, per invocar el perdó dels càstigs dels blasfems: “Perdonau, oh Jesús meu, al blasfem i malparlat i feu que vostre sant nom de tothom sia alabat”. Podríem allargar-nos tant com volguéssim amb el tema del combat contra la blasfèmia, però convé tornar a l’Era Esfondrada, que era el lloc on deixarem el fil. Prosse-

sa_sella |

gueixen les paraules d’en Ramis de Ayreflor: “Quant el sacerdot sentí aquella horrible blasfèmia, s’aturà en sec. I fou llavors, tot just llavors, que l’era, amb un traüt de terratrèmol, s’esfondrà instantàneament, estimbant-se dins aquell paorós avenc, alhora obert, les persones, els orneigs i el bestiar, sempre endins i més endins, cap a les calderes de l’Infern... els homes que acompanyaven el Combregar, esmaperduts i asparverats, s’hi arrambaren. Només varen veure el clot aborronador, que encara fumejava amb un olor de sofre. Aquells homes escamparen la noticia per la Vila i pels pobles de l’entorn. I el clotarro de can Pobre fou batiat com a “l’Era Esfondrada”. “No acaba aquí, però, la llegenda. Contaven que des de llavors, cada any, la diada de Sant Joan, just a migdia, si aquell que tenga prou coratge per fer-ho, després de passar en vetlla tota

la nit, s’acosta tot sol a l’avenc de can Pobre i posa l’orella enterra, pot sentir, molt llunyà i terra endins, però ben clarament, el soroll de la batuda, que aquells malanats continuen per tota l’eternitat: el trot dels muls, les cançons dels missatges, les flastomies de l’amo, el cruixit de les palles remogudes... Ho deia així tothom, però ningú anava a comprovar-ho. Contàvem, que temps enrere, el sen Rotger, quan era un jovençà, va anar-hi un any i va tornar-ne amb els cabells blancs, etc. etc. Aquell lloc ocupat per l’avenc que s’obrí per venjança divina, ara cobert de romaguers, que engolí homes i bèsties, o fins i tot, homes que pareixien bèsties condemnats a batre eternament entre les pedres, és un lloc maleït. Ningú mai s’hi ha volgut establir en aquella contrada. És un lloc don surt por.” La cultura popular mallorquina coneix un altre exemple d’una era que es va estimbar per la mateixa causa que ho feu la de Sencelles. És la coneguda Era d’Escorca i allà tot succeí talment com a la nostra. Coneixem el relat que en feu Gabriel Janer i Manila en motiu del Centenari de la Coronació Pontifícia de la Mare de Déu de Lluc o més recentment, el de Caterina Valriu. Poetes de la nostra Renaixença, com el gran mossèn Miquel Costa i Llobera, tot recurrint a les seves dots, sempre tan inspirades, referint-se a l’era llucana escrigué uns versos que molt bé es podrien aplicar a la historia de la nostra Era Esfondrada. Els titula “L’Era d’Escorca. Tradició de les muntanyes de Lluch” i d’aquella gran obra, com ho son totes les seves, en treim aquesta petita mostra: “A l’era es va acostar pausat el combregar, i el riure i flastomar no es detenia... Davant tal avalot, s’atura el sacerdot... Horror! Com un gran clot allà s’obria”. Podem creure que aquestes llegendes “s’inventaren” per escampar-se, als quatre vents, com a exemples de predicació damunt les trones de les nostres esglésies, en un moment que es considerava del tot necessari la lluita en contra de la blasfèmia i el promoure la devoció al Santíssim Sagrament; per situar-nos, seria al hora que també sorgiren les trobades de les marededeus dels nostres santuaris i que molt bé serviren per excitar, també, la devoció a Maria. L’historiador P. Josep Amengual, M. SS. CC., ens diu que l’Església ha sabut adoptar una oratòria simple i efectista, que contrastava amb la més culta i poc entenedora de molts predicadors de panegírics. Eren uns exemples que impressionaven moltíssim.

| sa_sella

_Carta ELECTUS UT CEDRI Aquesta invocació bíblica que encapçala el poema “El Pi de Formentor” és segurament la gran desconeguda d’questa peça capdal en l’obra de Costa i Llobera Crec que no ens equivocam si afirmam que quan Costa i Llobera utilitza aquestes paraules del llibre “Cantar de los cantares” de l’antic testament es perquè ens vol introduir dins una lectura simbólica del poema “el pi de formentor”. Arbre escollit o literalment escollit com el cetre això vol dir “electus ut cedri”. Costa i Llobera es refereix al pi igualment que el profeta utilitza el simbol del cetre. El pi és elegit per Déu i ens dona un exemple de vida i així ens demostra perquè Déu l’ha escollit especialmente a ell. Aquesta designació com un ermita que viu feliç dins un bell paratge no és sinó l’exaltació d’aquest arbre humil que “com un vell profeta rep vida i s’alimenta de les amors del cel”. A la poesía de Costa i Llobera conflueixen d’una banda com deim l’ús simbòlic religiós de l’antic testamenti d’una altra els clàssics llatins entre els que destaquesn Horaci i Virgili. Però, i aquí per a mi resideix la grandesa d’aquest poeta, sap transportar aquests elements a la nostra illa de tal forma que inmediatament ens sentim identificats

en la poesía de Costa i Llobera. Aquest pi “gegant guerrer” el compara a la primera estrofa amb ella la vella olivera, amb el fort roure i amb el verd taronger. Tant l’olivera com el taronger i com no el pi són arbres típicament mediterranis. Tots ells ens trasladen joventut ja que tenen sempre fulles verdes i amb això Costa i Llobera ens vol mostrar aquest vigor, aquesta força que com no ens fa pensar en la inmortalitat, “electus ut cedri”. Personalment em deman moltes vegades, perquè hi ha pocs grans poetes. Un gran poeta és aquell que ens sap demostrar l’esència, dins una constelació de paraules ens mostra una idea, una visió inclús afegiria que aconsegueix entrar dins la nostra consciencia. És una gran veritat que la poesía està unida a la filosofía i a la religió. Aquest és per a mi el gran misteri del “pi de Formentor”; Costa i Llobera personifica el pi i deixa de ser un arbre, és un heroi, és un heroi guerrer que dia rera dia lluita contra el món com més perills trova més es reafirma amb la seva fe, és tota una declaració el “lluita constant i vencer…” Acab amb un parell d’estrofes de la traducció de l’Oda XVI de II Llibre d’Horaci traduides magistral-

ment per Costa i Llobera.

CALMA Calma suplica el navegant qui es trova Per la mar ampla, si ja negre núvol Tapa la lluna i cap estel propici Guia li dóna. Però té per viure qui en modesta taula Posa amb nou llustre lo saler dels avis: Mai li dissiper una son lleugera Sòrdides ànsies. Què tants d’esforços per tant curta vida? Per què dins terres que altre sol fecundà Viure voldríem? Qui, deixant la patria, Mig de si propi? L’ànim, alegre en lo present, no curi Lo que demà puga venir; les penes Mescli amb lo riure… Res al món se trova Bo de tot caire. Toni Vallés Perelló

sa_sella |

_Noticiari Dia 19 de maig va visitar el centre sanitari Sor Miquela la unitat mòbil dels Donants de Sang per facilitar les extraccions altruistes de tots els sencellers. A finals de maig es va conèixer la intenció de l’ajuntament de firmar un conveni amb Palma perquè tots els residents al nostre municipi puguin disposar de la targeta ciutadana amb les mateixes condicions que els habitants de la capital de Mallorca.

Foto

de l’arribada de la

blanca d’enguany.

la fira de

Romeria

Camí

Casa-

B iniali d ’ enguany hi destacà Santa Maria

l ’ actuació dels gegants de del

de sa

Dia 29 de maig tots els que volgueres pogueren anar a conèixer les noves instal·lacions de l’escoleta municipal ja que hi va haver una jornada de portes obertes que va incloure una visita guiada. El nou edifici de Son Company ha tengut com a arquitecte en Francesc Pizà i Alabern de can Raió. La brigada municipal a finals de maig va col·locar les plaques de carrer que feia anys que estaven espenyades. En concret s’han renovat la del carrer de la Constitució cantonada amb Jaume Sard i la del carrer de Son Arrom cantonada amb Escultor Antoni Josep Llebrers i Mudoi. La fira de Biniali, en la seva tercera edició, va organitzar-se el cap de setmana del 5 i 6 de juny. Enguany s’ha de destacar la presentació d’un llibre sobre jocs tradicionals escrit per Francesc Amengual, l’actuació dels gegants de Santa Maria del Camí i l’actuació de Brot de Taparera. L’ajuntament de Sencelles signarà aviat un conveni amb el de Palma que facilitarà que els empadronats a Sencelles gaudeixin dels mateixos beneficis que els inscrits a Palma pel que fa a la utilització de la targeta ciutadana als autobusos urbans de Ciutat. Dia 11 de juny va guanyar les eleccions a president del Col·legi Oficial de metges de Balears el traumatòleg de ca s’Escolà, el doctor Antoni Bennassar. Dia 12 de juny l’Associació de Pares i Mares d’Alumnes

| sa_sella

de can Bril va organitzar una nova edició del seu mercadet solidari. Enguany es va arribar a la sisena convocatòria i va estrenar nou lloc de celebració a la plaça Nova. Dia 12 de juny l’Associació Pou Major va convocar un curs de risoteràpia. Dissabte dia 12 de juny va dimitir del càrrec de batle en Joan Carles Verd de can Papa. Dia 14 de juny hi va haver al pati de l’antiga escola de can Bril una reunió amb pares i mares per preparar l’escola d’estiu de Sencelles. Dia 16 de juny els músics i cantadors d’Es Jonc animaren una ballada de les festes d’estiu de la barriada de la Plaça de les Columnes de Ciutat.

el mes de juiny hi hagué els plenaris de dimissió del

Batle Joan Carles Verd Tomeu Morro.

d’elecció del nou batle

i el

Dia 19 de juny l’Associació Pou Major va organitzar un cap de setmana d’activitats a un hotel d’Alcanada. Dissabte dia 19 de juny va celebrar-se el plenari de l’ajuntament per triar el nou batle. Va resultar elegit en Tomeu Morro de can Xipos en compliment del pacte de govern que varen signar al principi de la legislatura les tres formacions que conformen la majoria municipal. Dia 22 de juny el jutge instructor del cas Fundació Illes Balears va imputar el senceller Carles Pizà i Alabern de can Raió que va ser director gerent de l’lnstitut d’Estratègia Turística (INESTUR). Aquest cas es refereix a una suposada desviació irregular de fons públics cap a aquesta

Dia 20 de juny el PP de Sencelles celebrà un dinar al poliesportiu que comptà amb la presència del nou líder de la formació a nivell balear i batle de rratxí, José

Ramón Bauzà.

sa_sella |

Ma-

fundació privada que dirigeix l’ex-president Gabriel Canyelles. A finals de juny la Parròquia de Sant Pere celebrà la festa del seu titular amb molts d’actes entre els quals destacà la marató fotogràfica de Sa Sella, el fi de curs de l’escoleta de ball de bot d’Es Jonc i el tradicional festival de play-back del club d’esplai Burratatxo. Imatge d’alguns

dels participants al concurs

de dibuix infantil que cada any gestiona

Sella a les festes d’agost.

Les festes de Sant Cristòfol varen tenir un gran ressò. L’exitosa vetlada musical de Biniali atreu cada vegada un nombre major de visitants. Dia 3 de juliol va fer-se a la plaça de sa Quintana de Biniali el primer dels espectacles del cicle Festival Clàssica a la fresca que varen dur la música clàssica a Biniali i a Ruberts durant el mes de juliol. Día 11 de juliol la piscina del poliesportiu municipal de Sencelles va ser escenari per la festa reivindicativa Mulla’t per l’esclerosi múltiple. A finals del mes de juliol, el cap de llista de la candidatura d’UM de Sencelles, Joan Carles Verd, va ser nomenat secretari d’organització del partit a nivell insular. Dia 9 d’agost va fer-se, en el marc de la tradicional Tríada musical, un concert acústic del grup Sterling. Dia 3 d’agost al pati de can Bril hi va haver la primera sessió del curs

F o t o d e l s g u a n ya d o r s d’enguanyh del concurs de Truc que cada any per la Mare de Déu d’Agost organitza Sa Sella: primers foren en Sebastià i en Baltasar i segons en Miquel i en Joan Antoni.

| sa_sella

d’iniciació musical amb el mètode Dalcroze. A mitjan mes d’agost es va saber que l’ajuntament de Sencelles hauria de tornar a l’Estat 48.850 euros de la liquidació de l’any 2008 per haver-los rebut de més. Les festes de la Mare de Déu d’Agost d’enguany varen ser tan animades com les dels darrers anys. Destacaren un multitudinari Embalat, unes disputades corregudes del Cós; l’OCB organitzà una vetllada poètica i una passejada cultural; hi hagué el concurs de truc i de dibuix organitzats per Sa Sella; una espectacular Festa Sol post, etc. A finals d’agost l’ex-batle de Sencelles, Joan Carles Verd de can Papa, va ser nomenat director de la Fundació Mateu Orfila per a la Investigació en Salut depenent de la Conselleria de Salut del govern balear. Selleters en acció

L’Obra Cultural Balear de Sencelles va organitzar per les festes d’agost una vetlada poètica amb el poeta binialer Joan Miquel Chacón autor del llibre Llobades per a muts. Imatge d’en Sebastià Roig.

Foto

dels participants de la passejada cultu-

Sarissal que organitzà Sencelles amb les explicacions d ’ en J ordi L labrés i S ans . I matge d ’ en Sebastià Roig. ral a la clastra de l’OCB de

sa_sella |

_Es racó de sa cuina Saltat d’albercocs (o melicotons) al pebre bo amb gelat de vainilla Una molt bona combinació de temperatures i sabors en unes postres que, a més, és molt bona de fer...... però no per això menys sofisticades! Ingredients: 12 albercocs (o 4 melicotons). 4 cullerades de sucre. 1 cullerada de mantega. 1 pessic de pebre bo negre mòlt. Per acompanyar: gelat de vainilla (o nata). Preparació: pelau els albercocs (o no), traieu-los el pinyol i tallau la polpa a daus. En una paella, a foc mitjà, coeu el sucre amb la mantega fins que comenci a agafar un color suau de caramel. Aleshores, abaixau el foc, afegiu-hi els daus d’albercoc i incorporau-hi un pessic de pebre bo mòlt. Saltejau-ho tot plegat uns 2 o 3 minuts. Quan arribi el moment de servir les postres, tan sols haureu d’escalfar una mica la paella un altre cop i servir els albercocs tebs, acompanyats d’una bolla de gelat. Per pelar els albercocs d’una manera ràpida i fàcil, vos recoman d’escaldar-los uns segons en una olla amb aigua bullent.

Maria Vich i Cirer

| sa_sella

_Festes de Sant Pere

Amb diferents activitats la Parròquia de Sencelles, com té costum de fer-ho tots els anys, va organitzar la festa del seu titular l’Apòstol Sant Pere. Tot i a no ser considerat patró del poble i el seu dia no esser festa local, des de fa uns anys s’ha recuperat l’esplendor d’aquesta festa i aquests dies són assenyalats a l’agenda cultural de Sencelles. Entre els diversos actes organitzats cal destacar l’actuació dels membres de l’Agrupació Folklòrica “Es Jonc” i de les escoles de balladors i de sonadores de castanyetes de Sencelles. També, el concert que oferiren a l’Església Parroquial els alumnes de l’Escola de Violí que dirigeix la Sra. Laura Àlvarez, profesora titulada pel Reial Conservatori de l’Haia (Holanda) i pel Conservatori de Música i Dansa de les Illes Balears. La ja consolidada jornada de portes obertes a l’Església i museu parroquial per tal de conèixer millor el nostre patrimoni religiós i l’Ofici Solemne en honor de Sant Pere. Aquests dies de festa es tancaren amb el festival que tots els anys, per aquestes dates, organitzen el monitors del Club d’Esplai “Burratatxo”, entitat parroquial amb més de trenta anys d’experiència en el camp dels infants, i en el que hi actuen els millors artistes locals.

Jordi Llabrés i Sans sa_sella |

_Els infants: protagonistes de les fires de Sencelles i Biniali

| sa_sella

Fotografies dâ€™en Joan Bover i Serra

sa_sella |

_Imatges de les festes dâ€™estiu

| sa_sella

sa_sella |

Fotografies amablement cedides colÂˇlaboradors de www.embalat.org

| sa_sella

pels

_Acaben les obres a la capella fonda La capella fonda estr ena tr espol nou i queda ober ta després d’un any d’obres Després de tot un any de feina i coincidint amb la festa de la Mare de Déu d’Agost, la Parròquia de Sant Pere de Sencelles ha beneït la Capella del Roser després de dur-hi a terme unes importants obres de consolidació del seu trespol i nou enrajolat. Després de l’Ofici major de la solemnitat que va presidir el Molt Il·lustre Don Sebastià Planes i Llabrés de Jornets, canonge de la Seu i en el que hi varen assistir els membres de l’Ajuntament i la major part del poble que omplia de gom en gom la nau de l’Església Parroquial, tots els assistents es dirigiren a la dita capella i es va verificar la solemne benedicció. El cost total de les obres ha pujat a uns vint-i-sis mil euros pagats integrament per la feligresia de Sencelles, la qual s’ha sent molt satisfeta pels resultats d’aquestes intervencions. Tant de bo que aviat ens animàssim a envestir amb una segona etapa de restauració d’aquest espai de la nostra Església que consistís amb pintar de bell nou les parets i restaurar-ne les pintures al fresc que han embellit la cúpula central des de la seva construcció. Vos oferim avui unes fotografies de tot el procés duit a terme i del moment de la solemne benedicció.

sa_sella |

_Marató fotogràfica de Sant Pere Durant les festes de Sant Pere de finals del mes de juny d’enguany va celebrar-se una nova edició de la marató fotogràfica que organitza Sa Sella. Els participants varen haver de lliurar un rodet amb les seves fotos que havien de tenir un tema proposat per l’organització. Hi va haver en total 10 temes dels que s’havia de presentar una imatge. Aquests temes foren en primer lloc Típic, típic, típic; després Blau, Sa Sella, Fent Carrerany i Pujar fa suar. La tongada següent de cinc temes per fer fotos varen ser: M’esclat, En l’estiu, xigales!; Fred i calent, Alça curro! i finalment, Quina monada!. Els guardonats varen ser els següents. El primer premi va ser ex-aequo per a dos maratonians participants que varen empatar a punts. Un d’ells, que va concursar amb el pseudònim de Salander, va resultar ser, una vegada obert el sobre lacrat, en Jaume Perelló Llabrés. L’altre primer premi va ser pel maratonià que es posà el malnom de Petergi, alter ego d’en Sergi Suau. Aquests dos guanyadors es repartiran a mitges la dotació de 150 euros que tenia aquest primer premi. El segon premi, dotat en 75 euros, resultà ser per la participant que trià el pseudònim de Coni, o el que és el mateix na Margalida Nicolau Vanrell. El tercer premi, dotat en 50 euros, anà a parar al maratonià de nom Acalorat, que resultà ser en Francisco Ramon Oliver.

Fotografia d’en Jaume Perelló Llabrés del tema Pujar fa suar.

Els premis són en material i feines fotogràfiques aportades molt amablement per Imatges Estudi Sebastià que col·labora estusiàsticament en la marató de cada any. En aquestes dues pàgines teniu una mostra de les imatges recollides durant la marató. Moltes de gràcies als participants i a en Sebastià Roig per la feina feta. JFH

Fotografia d’en Francisco Ramon Oliver amb el tema Alça curro!

| sa_sella

Foto feta per en Sergi del tema Sa Sella.

Foto d’en Jaume Perelló Llabrés presentada pel tema M’esclat.

Fotografia

Margalida Nicolau VanTípic, típic, típic.

feta per na

rell del tema

Fotografia fresentada per en Sergi Suau amb el lema Alça curro!

sa_sella |

_Sa Sella entrevista... En Tomeu Morro Des de fa uns mesos tenim un nou

mateix sexe?

batle a Sencelles. Com a conseqüència del

Mira... abans d’ahir en vaig oficiar un.

compliment del pacte firmat a principis de le-

Bé, jo crec que en aquesta vida ja és prou

gislatura entre les candidatures d’UM, PSIB-

difícil arribar a la felicitat com encara posar-hi

PSOE - PSM- ISIB i EU-EV, en Tomeu Morro

traves. Estic completament a favor.

i ho seguirem fent i ho farem millor. Ser la tercera formació més votada a les eleccions i ocupar la batlia, no és un premi massa gros?

de can Xipos és per un any, el nou ocupant de la batlia. A les darreres eleccions locals el PP no aconseguí majoria absoluta i passà a l’oposició després de 16 anys al capdavant de l’ajuntament. Tres anys després i amb el relleu de càrrecs volem saber què pensa el nou batle. Com és en Tomeu Morro en el seu dia a dia? En Tomeu Morro en el seu dia a dia és una persona que intenta ser propera, que viu el dia a dia del poble, pare de família i que intenta implicar-se en tot el que pot i té temps. És difícil compaginar la vida personal i la política? És el més difícil, i més quan hi ha infants, ja que els horaris polítics, no són els mateixos que els horaris familiars. Encara ets tan aficionat a la música independent? Ara quedaria bé si digués que sí, però no tenc tant de temps per aquesta afició.

Estic a favor del dret a decidir, crec que

Quin és el teu llibre de capçalera.

cada mare o cada persona ha de tenir el

És L’audàcia de l’esperança de Barak

dret a decidir el futur seu i el futur de la seva

Obama. Quin és el racó que més t’agrada del teu poble. Tothom diu que és la placeta de l’Obra, però n’hi ha d’altres que m’agraden com pot ser s’era d’en Pelat, els molins, per no xerrar de Jornets, Ruberts o Biniali. És difícil trobar un racó predilecte. Què en penses dels matrimonis del

Estàs a favor de l’avortament?

| sa_sella

criatura. La formació política que representes, s’ha reunit qualque vegada amb les associacions del poble per saber quines són les seves inquietuds?

[Rialles] no, no és un premi massa gros i diré el perquè, quan no hi ha una majoria absoluta, el mandat dels votants cap a les persones que han elegit és que s’equilibri una unió de forces que permeti unes majories i aquest és el cas de Sencelles. El PP va ser la formació més votada però els seus vots no bastaren per aconseguir una majoria, per tant la resta de partits varen articu-

S’ha reunit, sí, no d’una manera conjunta

lar un pacte que pogués arribar a una

entre totes però sempre s’han intentat copsar

majoria absoluta per poder governar

interessos o inquietuds de les associacions,

Sencelles. Crec que no, sincerament. En el teu discurs d’investidura vares dir que eres el primer batle d’esquerres després de 800 anys. Vares témer en qualque moment no ser-ho? [Rialles] bé, no, no ho vaig témer perquè el pacte ha funcionat d’una manera bastant correcta, prova d’això ha estat

tes que han sortit són molt interessants.

més alt que el rebut de fems de Ma-

A partir d’aquí el que hem de fer és arti-

ria de la Salut que recicla un 70 %.

cular totes les accions que poguem des d’aquí fins a finals de legislatura per poder donar pas a tot aquest pla d’acció, que per cert és molt extens i des d’aquí he d’agrair a tota la gent que hi ha participat. Hi ha hagut molta participació?

És molt normal veure diàriament cotxes mal estacionats i no passa res. No és que no passi res, si vos fixau és que hi ha 7 o 8 cotxes mal aparcats i sempre són els mateixos. Estam intentant començar una cam-

el relleu; el que passava pena és de no

Hi ha hagut molta participació, la qual

panya no tant sancionadora, però una

haver-ho estat. I fent un poc d’hemeroteca,

cosa no vol dir que hagi vengut moltíssima

mica imaginativa per posar d’una ma-

si bé tècnicament he estat el primer, és

gent, si que la poca o molta, segons se

nera còmica en evidència als infractors.

vera que a la República hi va haver un

miri, que s’hi ha implicat, ho ha fet de veres.

batle progressista que era d’una força més liberal, que també es podia considerar d’esquerres. Aquí vaig pecar d’eufòria diria jo. Les teves àrees, apart de batlia, són festes, esports i participació ciutadana. Com es pot fer participar la gent de Sencelles, que per dir-ho així és una mica còmode. Sí, tens raó. A vegades és més una qüestió de mantenir una intensitat participativa. Hem intentat des de coordinar participació i festes perquè una manera de poder fer sortir la gent al carrer és aprofitar les festes i també, he comptat amb l’ajuda inestimable de totes les associacions del poble que m’han ajudat moltíssim a mantenir aquesta intensitat d’actes, de feina i a poder coordinar tot el tema de participació. A quin punt es troba l’Agenda Local 21. Està el pla d’acció redactat, les propos-

Segons

les

enques-

Sencelles, recicla un 9% de tot

tes, el PP pot tornar a gover-

el fems que produeix, és un tant per

nar a Espanya, què en penses?

cent molt baix, què és el que ha fallat?

Les enquestes, enquestes són,

La informació no ha estat suficient, n’hem

com deia el poeta amb els somnis,

de fer més. Per cert una de les accions pri-

que somnis són i que l’enquesta que

mordials del pla d’acció de l’agenda local 21

val és la del dia de les eleccions

és intensificar les campanyes de reciclatge.

i que com deia no el poeta sinó en

Sencelles per tipologia és molt complicat

Toni Garrit, a les costes ens veurem.

perquè tenim molta població disseminada

Malgrat tot, creus que els es-

què degut a que tenen molts de contenidors,

càndols de corrupció que esqui-

a vegades el reciclatge s’obvia. A partir

txen al PP li poden passar factura?

d’ara hem decidit retirar els contenidors de foravila i instal·lar punts d’aportació per tot el terme, i en aquests punts sí que es podrà fer el reciclatge al 100%. Això ja serà un incentiu més per augmentar el reciclatge, però l’incentiu més clar que ha de tenir la gent és que el rebut de fems de Sencelles, desgraciadament haurà de ser

Jo vull pensar que sí. Jo encara no he vist mai un polític que surti a fer un discurs i digui: “hem robat i què, què passa”. Prova d’això és que el PP, per exemple, ha fet una campanya en contra dels imputats del seu partit i això deu ser perquè es deven pensar que la corrupció no els afavoreix. UM també ha fet un congrés en el qual ha fet un gir de 180 graus i una ponència ètica a la qual dóna un nou rumb al partit i esperem que així sigui. Jo crec que si la corrupció no influís, per dir-ho de qualque manera, encara se’n riurien de nosaltres cara alta. Arrels dels pactes entre Entesa per Mallorca i el partit socialista, reps el premi de ser gerent de l’Escola Balear d’Administració Pública (EBAP), com

sa_sella |

va ser el teu pas per aquest organisme.

i amb el candidat que la meva coalició trii.

Va ser una experiència més, de la qual

En un cas hipotètic, tor-

vull pensar que n’he après molt i que no té

naries a readitar “el tripartit”?

res a veure amb una batlia. La batlia, el poble, Sencelles, l’ajuntament és el dia a dia, és de circular, de fer feina com aquell que diu amb una senalla i una espardenya, és tenir els recursos molt limitats i, gestionar una escola de formació de funcionariat, de policia i bombers, és funcionar amb un equip impressionant, amb un recursos també limitats però que ja no partim del mateix nivell. Ha estat un pas per la política autonòmica que per a mi m’ha satisfet molt i que esper haver pogut servir al poble, també, d’aquesta manera. Governar amb tants de grups polítics a la vegada sembla tasca difícil, quina valoració fas de la primera part de legislatura? La valoració que jo he de fer és positiva, perquè a la vista està que aquest ajuntament, i vull insistir, més en una crisi econòmica greu, no ha deixat de fer coses dins Sencelles. Aquest equip de govern ha sabut aprofitar recursos, ha sabut aprofitar Pla E, que ens ha servit per dotarnos d’unes infraestructures que no teníem

Si el tornaria a readitar ... home... aquest pacte va ser per quatre anys, i si s’hagués de tornar a readitar no seria el mateix,

que ha continuat que és ISIB PSIB-PSOE.

polítiques i intentar tornar a arribar a acords. Durant aquests 3 primers anys, s’ha fet feina damunt l’auditoria que l’equip de govern va dir que faria, per demostrar les irregularitats de l’anterior equip de govern, penses dur-la fins al final o quedarà dins un calaix? No, no quedarà dins un calaix... S’han fet dues coses: per una banda s’ha auditat i per l’altra es va fer un balanç de l’any 2005. El fet de fer una auditoria a Sencelles ha estat una tasca gairebé impossible. Administrativament era impossible trobar qualsevol documentació, i per tant el procés ha

del 2005, aquest ajun-

dues persones, hi ha distintes tendències, distintes idees, hi ha una confrontació a vegades de prioritats, però... hi ha les mateixes tensions amb un govern en majoria absoluta que en un govern en coalició. I

partir

d’ara,

què?

tament va fer el que havia de fer, enviar aquest informe a la instància competent que és la Sindicatura de Comptes. Què ha fet la Sindicatura?, sincerament no ho sé. Sé que ho tenen i no sé quines mesures prendrà, però que quedi molt clar

A partir d’ara a fer feina fins al mes de

que ja no és una tas-

maig i pel maig intentar presentar-nos a les

ca de l’ajuntament.

eleccions en les millors condicions possibles

L’ajuntament va lliu-

| sa_sella

les discrepàncies que hi ha hagut?

ríem oberts a parlar amb les mateixes forces

Després em demanes si és difícil gover-

ja és una qüestió d’allà on hi ha més de

PSIB-PSOE - PSM - ISIB després de

PSM, i en queda una coalició electoral

Referent al balanç

els seus ... ja no és una qüestió de partits,

Què en queda de la candidatura

Sencelles no són les mateixes, però esta-

bar a la piscina, hem fet una escoleta ...

i em digué que ja era difícil governar amb

referent a aquesta etapa anterior.

D’aquesta candidatura en va sortir el

estat molt més lent.

batle que governava amb majoria absoluta

dicatura de Comptes li va demanar

evidentment, perquè les circumstàncies de

com pugui ser rehabilitar can Grau, fer un

nar amb tants de grups, ehhh... jo record un

rar tota la documentació que la Sin-

Et tornaràs a presentar? Si els meus companys ho volen i s’arriba en aquest acord amb una assemblea, jo he de reconèixer que... encara que sigui molt polític amagar les cartes, em faria il·lusió si els meus companys ho decideixen. ISIB existeix realment o és només una façana per presentar-se amb el PSIB-PSOE sense remordiments? [Rialles] no, ISIB existeix i a més

no és cap façana, ISIB està en contacte amb altres partits independents, de caire progressista i nacionalista. ISIB, per exemple, ha col·laborat amb Entesa per Mallorca, en campanyes amb ERC i davant el panorama de l’esquerra nacional a Mallorca, ISIB intenta mantenir una independència respecte a tots els partits, però que és un partit que vol ajudar a crear situacions que puguin ser de trobada amb altres partits nacionalistes.

normes el màxim consensuades possibles. Quines són les prioritats de Sencelles de cara a la nova legislatura? En el 2007 ens vàrem trobar un poble que va, pràcticament, duplicar la seva població i que tenia uns serveis que no pertanyien a un municipi amb aquests habitants. Durant aquesta legislatura s’ha fet molta feina per dotar a Sencelles d’uns serveis que estiguin en consonància amb els seus habitants Del 2011 al 2015, la meva idea com a

El PP presentà una denuncia pel con-

senceller seria una etapa de contenció, una

curs de l’adjudicació de l’escoleta. Hi ha

etapa de sanejament i una etapa de conser-

motius per sospitar tractes de favors?

var i millorar els serveis que ja tenim, però

No, sincerament no. Vos diré perquè. Els sobres que diu el PP que estaven oberts eren els sobres de la documentació administrativa. Dins un sobre amb documentació administrativa no hi ha cap proposta econòmica i per tant si aquests sobres estaven oberts o no... El que sé és que per agilitar el procés es va demanar per una banda la documentació administrativa i per l’altra les propostes econòmiques. La documentació administrativa és pública, per tant si el sobre estàs obert o tancat era intranscendent, l’únic que passa és que per poder iniciar el procés de concurs, la documentació administrativa ha de ser correcte. És molt més senzill repassar abans la documentació administrativa i si aquesta és correcte passar a la proposta econòmica. Ho vaig trobar d’un zel excessiu per part del PP. Com les

està

normes

crec en tema de dotació de serveis l’esforç que s’ha fet en aquesta legislatura no pot ser el mateix esforç que s’hagi de fer a la pròxima. Jo crec que a la pròxima s’ha de fer un esforç per sanejar econòmicament l’ajuntament i el poble. A Ruberts encara no s’ha arreglat el tema dels adossats. Com estan les relacions amb l’Associació de Veïnats i quina solució té. Les relacions com a batle són excel·lents, prova d’això és que el termini de l’execució de la sentència dels adossats acabava dia 16 de setembre, en el qual a partir de dia 17 el jutge em podia posar una multa de 2000 euros cada setmana o cada quinze dies fins que no s’arreglàs aquesta situació, i prova d’aquesta relació és que els veïnats juntament amb l’advocat de la Sala, varen anar a demanar una pròrroga de l’execució de la

sentència precisament perquè estam arribant

subsidiàries?

a uns acords que poden ser satisfactoris

tema

Tira endavant i esperam poder dur una aprovació inicial abans de final d’any. Unes normes subsidiàries no és un procés gens fàcil, ha duit el seu temps i ho durà. Però si volem unes normes que no les tomin a les primeres de canvi com varen ser les del 2003, ho hem de fer amb seny, intentant que tot el poble pugui aportat tot allò que cregui necessari, que siguin unes

del tema de joventut i amb tots els conflictes que es poguessin ocasionar. El que passa és que se va optar per una altra opció, va ser una aportació de l’ajuntament de Sencelles, que veient que hi ha 10 municipis que van a l’institut de Sineu, el més important era que hi hagués un policia tutor a Sineu que es coordinàs amb nou policies que fessin les tasques de coordinació amb el policia tutor i l’institut de Sineu. Molts de focus que detectam, a dins Sencelles, de conflictivitat a vegades ens venen donats des de l’institut i molts de problemes que podem tenir de vandalisme els provoquen joves que vénen d’un altre municipi que coneixen altres joves que van a l’institut de Sineu, com em consta també que hi ha molts de joves de Sencelles que se’n van a fer malfraig a un altre municipi. La figura del policia tutor no és una figura sancionadora, s’encarrega dels joves però també és un amic en el qual els joves es poden dirigir per qualsevol problema que puguin tenir. La reforma de l’ajuntament està aturada, que tendràs temps d’inaugurar-ho? La reforma està acabada, queden uns quants detalls i jo també confii d’aviat poder fer el trasllat. Queden quatre cosetes que s’han de complir, però que queda poquet. Has tides

dit

moltes

durant

men-

l’entrevista?

Si les he dites no s’ha notat que és el més important, no és vera?, hehehehe.

pels veïnats i que poden definitivament regularitzar el tema dels adossats de Ruberts. Sencelles compta amb la figura del policia - tutor, en què consisteix? Des de l’institut de seguretat de les Illes Balears se va pensar fer un pla d’acció pel Pla de Mallorca. La primera idea era crear una figura de policia tutor a cada municipi

Guillem Mut i Llabrés

que pogués ser el policia que s’encarregàs

sa_sella |

_Imatges d’ahir Avui en aquesta secció surten fotos que il·lustraren l’acte d’homenatge que l’Ajuntament feu, durant la fira de l’any passat, a l’empresa Osca. Es tracta de 4 fotos que mostren models de batedores que fabricà aquesta empresa a Sencelles i que s’exportaven a fora Mallorca a través del port de Palma. Imatges cedides per l’empresa i recollides gràcies a la feina de na Raquel de la regidoria de cultura de l’Ajuntament de Sencelles. JFH

| sa_sella

_In memoriam d’en Macià Llabrés i Ramis Mentre la nostra Vila vivia de ple les festes que dedica a la Mare de Déu d’Agost, moria a l’edat de 77 anys, a causa d’una greu malaltia i a ca seva del carrer Sor Francinaina, don Macià Llabrés i Ramis de Can Renyina, dia 13 del passat mes d’agost. Tan sols havien passat quasi quatre mesos de la partida de sa dona, na Francisca i aquell mateix dia 13, era el seu aniversari de noces. Don Macià ha estat una persona que ha de ser recordada com a un dels benefactors de la cultura sencellera; a més de ser batle entre 1976 i 1979 és l’autor d’un llibre que volgué titular “Notes Històriques de Sencelles” que va veure publicat l’any 2003 i en el que vaig tenir el gust de col·laborar. Aquesta obra de divulgació, senzilla i amena fa un repàs de la història del nostre poble des de l’any 1900 fins a 1936 que esclatà la Guerra Civil Espanyola. Recupera els malnoms de totes les famílies veïnes de la Vila i aporta una acurada relació de tots els cellers existents en el terme, els de Sencelles, els de cassals de possessió i els que hom trobava als diversos llogarets. Volgué destacar-hi les dades més rellevants del cens elaborat per l’Ajuntament just en començar el segle XX i va relatar com es celebraven les festes tradicionals de Sencelles i les meses dels sequers, del veremar, del segar i del batre, etc. Don Macià fou un absolut enamorat de la història, principalment de la història nostrada. Mestre de professió i per vocació, exercí la docència a Ciutat, Alaró i altres pobles, però principalment a Sencelles, on s’hi va jubilar ocupant el càrrec de director del Col·legi Públic can Bril. Els de la nostra generació el recordarem perquè, gràcies a ell, poguérem conèixer molts, dels talaiots escampats per Sencelles, molins de vent fariner, pous, sínies, etc. Les passejades per aquí i per allà, durant els trimestres eren habituals i força enriquidores. També ens introduí a molts en el gust envers el teatre i els autors clàssics de la poesia de Mallorca, especialment aquells de la Renaixença. Mai acabava un curs escolar en que no es representés alguna obreta o “sainete” de teatre costumista, que ens feia assetjar a la sortida de l’escola o als migdies, abans d’anar a dinar. Volgué desenvolupar aquesta afició fins i tot fora de les aules. Don Macià fou qui dirigí les darreres representacions de l’auto sacramental “Misteri de Santa Àgueda”. L’any 1975 fou representada per darrera vegada només per homes, l’any següent els papers femenins ja foren representats per al·lotes sencelleres. Aquells intèrprets foren mestre Joan Rei i l’amo en Pep Puça, en Tomeu Riera, en Llorenç Cartutxo, en Toni Bugeta, na Margalida Masset, n’Andreu Sunyer, en Felip Garrover, en Toni Merris, en Guillem de s’Arissal, en Jaume Pica, en Sebastià Roig, en Biel Pafaca, en Jaume Negret, en Guillem Quaranta, na Magdalena Pelea i na Francisca Rei. La “Comèdia de Santa Àgueda” fou representada per darrera vegada i per iniciativa seva, el capvespre de la festa patronal de l’any 1994 i els diferents papers foren interpretats per en Tomeu Riera, n’Antònia Respeta, na Conxa Llabrés, en Tomeu Pobler, en Joan Cota, en Pep Puça, na Joana Betlem, en Jaume Pica, en Pep Vaquer, en Joan de Can Peret, en Toni Xim, en Felip Garrover i na Margalida Bennassar. En Felip Pica i servidor hi férem d’apuntadors. Aquelles primeres representacions feren que els joves actors s’aficionessin tant al teatre que fundaren el Grup Teatral Santa Àgueda que va actuar a tantes places de Mallorca. Supòs que de don Macià podríem destacar altres facetes que el feren gaudir de la vida i amb les que feu gaudir als demés; serveixin aquestes paraules de reconeixement d’un dels seus alumnes, amic i col·laborador. Voldria acabar aquest escrit amb un fragment de l’obra “Lo Pi de Formentor” de Mossèn Miquel Costa i Llobera que poguérem aprendre gràcies a ell: Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada i arrela dins l’altura com l’arbre dels penyals. Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada, i tes cançons tranquiles ‘niran per la ventada com l’au dels temporals. Al Cel sia.

Jordi Llabrés i Sans sa_sella |

_Actualitat de Sencelles Pluges

Temperatures 80

30 70

50 40

15 30

10 0

Maig

Juny

Juliol

Juny

Tª Mit Maig 19,86 Juny 23,5 Juliol 28,31 Agost 26,92 Litres acumulats Gener-Agost 2010 Litres acumulats Gener-Agost 2010 Dades corresponents al poble

Tª Màx. 26 (dia 31) 29 (dia 29) 38 (dia 11) 36,5 (dia 11)

Tª mín. 13,75 (dia 4) 33 (dies 28 i 29) 38 (dia 11) 23,25 (dia 3)

Maig Juny Poble 74,5 0 Son Boi* 81 15 Biniferri** 108 12,5 Sa Rota*** 65 15 ** Maria Llabrés *** Toni Zuazaga

Font: * Lluís Zuazaga

Juliol

Agost

Tª mín. abs. 9,5 (dia 5) 15 (dies 20 i 22) 25,25 (dia 25) 23,25 (dia 3) 280,5 219,5

Juliol 0 0 0 0

Agost 10,5 ?? 13,5 9,5

L/m2 74,5 0 0 10,5

TOTAL 85 96 134 89,5

Evolució de les temperatures màximes i mínimes JUNY

MAIG

40 30 20 10 0 1

11 13 15 17 19 21 23 25 27 29 31

pluja

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29 31 pluja

max

min

AGOST

JULIOL 1,2

40 35

30 25 20 15

0 3

13 Pluja

Guillem Zuazaga i Llabrés 28

| sa_sella

17 MAX

21 MIN

0,6

0,4

0,8

4 3

15 10

0,2

min

0 1

13 Pluja

17 MAX

23 MIN

_Sa Campana Notícies fresques Es

batle nou d ’ ara no deixa cap ocasió per

deixar dit que ell és es primer d’esquerres que hi ha hagut a

Sencelles en tota s’histori.

és ben raro que qui va ser al capdavant

de la

Sala

just abans des

Moviment

no fos

d’esquerres si era d’un partit que se deia

Esquerra Republicana Balear...

Sabeu

que hem pensat? Idò que

Sa Sella

Avui començaré, com darrerament, amb sa opinió de mu mare i sa sogra.

farà

una llista de sa sencellera més elegant, sa més xic, sa que té més distinció.

També sa més Què vos pareix? Espera’m ses vostres cartes. De totes maneres, nolttros dues, farem una llista a cada revista. Per cert, Hem de dir es nom, o es malnom, sense dir noms de ses afortunades? friki, i sa més mal vestida.

Barramot@gmail.com

Abans de res, vui donar es condol a sa famíli de na Lurdes Morro, de part de Sa Sella i per descomptat, d’en Barramot.

és l’adreça de correu

electrònic per si voleu suggerir notícies fresques o deixar comentaris sobre les que han sortit.

Quin desastre! Certes mares, es dia de sa primera comunió des seus fills, pareixien tal ment una tribu d’indios. Una mare amb plomes pes cap, vestits per anar a sa platja, no per anar a l’iglési. Bono! Molta estufera i gens d’elegànci ni sabre estar. I de ses noces de Suèci, que me’n direu? Clar! Com que paga’m noltros, es vestits d’un parei de convidades i convidats. Venga vestits de 3.000 € ! I pensar que fa ben poc, una d’elles, era “una morta de fam”. Ja ho val. Ses festes de la Mare de Déu d’agost mos agraden molt, però, lo que més de tot es sa passetjada cultural i històrica per Sencelles. En Jordi s’explica molt bé i és molt simpàtic! Aaaaah i s’Embalat és un 10, un 10. Divertit, bon menjar, riaies a tope. Sa veritat és que fa 4 anys són unes festes molt de poble, fetes per i pes sencellers. Enhorabona! I això que encara no han començat. Bones festes d’agost per tothom. I ara, ses meves barramotades.

En Barramot

L’amos i madones de la tercera edat. Les escribo en castellano, ya que parese ser que sólo saben eso. Es desir, es mallorquí res de res. Bé, lo que queria desirles, es que una gelatada a dos,

dos euros, es, según mi pareser, una animalada de car. Saben que una tortada de gelat marca Comtessa, vale 1’85 €, i és boníiiiisima, boníisiiima, pueden comer unas ocho personas? Donde irán a parar toda esta dobbarada que han cobrado? A benefisiensia? O a una ONG cualquiera? Vivir para ver! Catetos més que catetos/tas. Això va per sa gent de sa Costa del Sol, per com s’han portat en sa visita de la Obama. Pobre dona, no l’han deixada respirar. Bé, no importa anar a sa península per veure catetes. S’altre dia de pagès, fa uns anys, unes sencelleres anaven com a loques: contaven a tothom que s’havien rentat ses mans a ne’s mateix lavabo que na Botella. Catetes, més que catetes! Quant de dobbers degué, presumptament robar, en Kaimito s’Americà? Si cada mes ha de pagar, entre pitos i flautes 27.000 €, més menjar, roba, pis, estufera, etc, etc. D’on les treu? Si no fa feina i no té ofici ni benefici? Vos imaginau sa gran dobberada que, presumptament, ha robat? Quant de cents, i fins i tot mils de millons s’ha cepillat? I que me’n direu des nou kefe des partit de sa corrupció? Diu que no vol imputats a ses seves llistes, Però ell, sense ser diputat aparca es seu cotxo a s’aparcament des dits diputats. I ell no ho és. Això no vos pareix que també es corrupció? Bé començam! Si arriba a s’enfront, ferà lo mateix que en Kaimito, na Rosita, na Cabrereta, na Cirereta,

sa_sella |

Ah! Ha

arribat a ses meves orelles, que sa que

se pensa que serà candidata a batlesa de

Sencelles,

pes partit de sa corrupció, no

està tant clar.

partit vol presentar un

altre candidat per batle. claus. Ja ho val!

El temps ho dirà.

I la pobre rovega Quedarà fotuda i banyuda?

Sabeu aquell que va ser batle des poble, es anys 1999-2003, sí, aquell gran i gros, (gran iglésia pocs perdons), i que va partir de sa batlia sense tenir es comptes des quatre

anys aclarits? Idò pot ser que acabi a sa

presó, per presumptes robatoris quan era, no sé que de s’IBATUR.

Ara

no tenia es comptes clars a

ja veig perquè

Sencelles! No

els volia aclarits, així era més mal de fer que

ets altres trobassin es seus embulls? Idò,

Sencelles i es sencellers l’han d’aclarir! Què ja és hora.

Sabeu

sa darrera?

Ara es funcionaris podran Així sí que en faran poca de feina! Ja ho val! Sa de Sencelles que fa més de tres anys que no fa feina, ara si que li anirà bé. En ser vagos, ho són! fer feina a ca seva.

| sa_sella

etc. etc? Aquell que sempre va sense afeitar i amb ulls esglaiats, air va dir a Palma: que ells aconseguiran fer 5 millons d’empleos nous. Jo deman. Homo, segur que tornarà donar feina a tots es seus amiguets i amiguetes que no serveixen per res. Aquí a Sencelles en tenim bons exemples. Per cert senyor rajoy, com és si vosteè és tan eficient, i fa tanta feina per Espanya, que a ne’s Congrés des Diputats ni tan sols emplea es 10 minuts que té per explicar ses seves opcions per fer anar envant s’economia. No serà que, ademés de ser un vago de cap a peus, no té ni p..... idea de res? I molt manco d’economia? Tenen una barra que se la trepitgen! Ells, ells, quan mandaven, en un sol any gastaren 550.000 € (y lo que te rondaré morena) de s’Ajuntament de Sencelles, és a dir, de tots noltros, sense factures. Heu escoltat bé, sense cap factura ni una. Això vol dir que no se gastaren per coses des poble? I ara sa que vol ser batlesa, pes partit de sa corrupció, predicant a dalt d’un cadafal, (això de tenir protagonisme a ella li va bé), que no era vera, que era mentida, que no gastaren rés. Sí, sí, mentida!. Lo que és segur, que és mentida, és que domés siguin 550.000 € sense factures, seran molts, molts, molts més € que desaparecieron. I ells/elles, mentides, mentides i més mentides. I és que no saben dir ni fer res més! Una cosa que me té mosca és que diguin que hi ha molt de paro. Vos pareix, que si hagués tan de paro, sa gent seguirien anant de viatge, de compres, de restaurants, de cafès, de puticlubs, etc. etc.? No serà que fan feina en negre

i cobren de dues parts? Des paro i des jornal. Això sí, robant a tots ets altres s’IRPF i sa SS, (no vos asusteu, SS significa Seguretat Social) I es marranos des patrons, empresaris, etc., cada dia més grassos i més rics. Roben a tots i per tot. Això es un merder! I ses persones honrades i decents a tomar por saco. Menos mal que es que sempre va “emputat, amb barba de una setmana i només sap dir, no, no i no”, està de vacacions i no hem de sentir es seus dois. No fris gens que arribi es setembre. Ji, ji, i ji. El Madrid és un equip de bàmbols. Molta estufera, molta bravetgera , molta cartera, però res de res. Una guarda d’estufats de poques plomes. Si diumenge passat només va ser capaç d’empatar amb el Real Mallorca. I això que un sol jugador d’ells, guanya més en un dia que tots es jugadors del Mallorca en un any. És molt encertat lo que va dir no se qui a un diari: Un equip de cartera és incapaç de guanyar a un equip de cantera. Toma ya! Ara, ses festes d’agost. Aquell atlot de Ruberts, va lletgir un pregó de festes de lo més encertat. Repassant sa seva vida, va fer un repàs de sa vida sencellera, a partir de l’any 1971 fins el dia d’avui. A mesura que sentia sa seva explicació, vaig fixar-me en lo que ha canviat es poble. I no per bé, ni molt manco! “Es sol post”, de cada any se supera. Enhorabona a totes ses persones que ho fan possible. Són meravellosos! Bé, tot va anar molt bé, requetebé. I fins l’any que ve, que vos supereu, si això és possible. Reflexió:A n’es lladregots i corruptes, ni aigo, ni vi, ni pa, ni vots, ni res de res.

> Tramitau les ajudes per a la dependència als serveis socials del vostre ajuntament La Conselleria d’Afers Socials, Promoció i Immigració del Govern de les Illes Balears ha incorporat als ajuntaments 47 treballadors socials per fer més propera la gestió de la dependència. Ara ja podeu fer tots els tràmits de la Llei de la dependència i informar-vos-en als serveis socials del vostre ajuntament. Així de fàcil, sense haver de sortir del vostre municipi.

re Semp nt a v a d en

> Ara, més a prop teu.

sa_sella |