sa_sella
Centre Cultural de Sencelles Associació de Premsa Forana de Mallorca núm. 120 abril-juny 2010 - 2,5 €
2
| sa_sella
Revista Sa Sella
sasella@hotmail.com C/ Església, 3 07140 Sencelles (Mallorca) Els articles d’aquesta revista expressen únicament l’opinió dels propis autors. Redacció: Joana Ferragut i Fiol Joan Florit i Horrach Jordi Llabrés i Sans Guillem Mut i Llabrés Maria Vich i Cirer Col·laboradors: En Barramot Xiscu Cardona Sebastià Roig i Miralles Guillem Zuazaga i Llabrés Margarita Zuazaga i Vich Edita: Centre Cultural de Sencelles des de 1983.
_Editorial Arriben les festes de la fira puntuals com la primavera. Enguany aquestes festes suposen un petit comiat ja que ben aviat hi haurà canvis a la Sala. En compliment del pacte firmat al principi de la legislatura, l’actual batle d’UM, en Joan Carles Verd de can Papa, dimitirà i cedirà el càrrec al cap de llista de l’antiga coalició Isib-PSOE-PSM, en Bartomeu Morro de can Xipos. És per això que hem aprofitat aquest moment per entrevistar la cap de llista de la que fou candidatura més votada. Al principi de la legislatura entrevistàrem el flamant batle i això mateix pensam fer en produir-se el relleu previst. D’aquesta manera tots els principals actors de l’escena municipal hauran tengut l’oportunitat d’explicar-se a través de la revista Sa Sella que ja sabeu que és de tots i a més, no n’hi ha cap com ella! Sa Sella arriba també a la fira com cada anys amb sorpreses. Què ja heu recollit el número especial dedicat a la cuina? Molts d’anys i que tengueu unes bones fires de Sencelles i de Biniali!
Portada: foto d'en Sebastià Roig de la festa del Correllengua a la plaça. Dipòsit legal: PM-400-89 Hi col·laboren:
Parròquia de Sant Pere de Sencelles
Fundació Mossèn Bartomeu Oliver
_Sabíeu que...
…El cost de gerres que es donaren durant l’any de la Tia Xiroia pugen una total aproximat de 1.200 €. Tenin en compte que més o manco en varen fer 42 unitats. Ja podeu treure el compte del que va costar cada una. Les factures foren pagades per l’ajuntament; sa Tia Xiroia mai les va veure. Ni va saber el seu cost real. Dóna que pensar, no creis. ...El Partit Popular de Sencelles fa bandera de l’ubicació de les noves papereres que l’ajuntament ha col·locat pel poble. mirau que n’hi ha que no tenen massa memòria, els primers que protestaren per
l’absènsia de papereres foren els regidors del PSIB-PSOE durant l’anterior legislatura. D’això n’han passat més de 4 anys. A vegades convè consultar l’hemeroteca. ... Els nostres polítics segueixen abusant del seu poder i segueixen donant fum envers de llum. Les mostres diaries es poden comprovar a l’hora d’estacionar els vehicles particulars, cada un els deixa mal aparcats, però com que són ells el que comanden, no passa res. Quina vergonya. X i s c u Cardona
sa_sella |
3
_Orígens de la fira de maig de Sencelles
Jordi Llabrés i Sans
4
| sa_sella
La de Maig és l’única que ens queda actualment d’un antic cicle anual de fires a Sencelles. Ara es l’única, i antany, de totes les que hi va arribar haver, la principal. Fa uns anys l’amic en Joan Florit va publicar en aquesta mateixa revista un article sobre les fires i els mercats a Sencelles. D’allí n’extrec les següents paraules: “Les fires han estat des de sempre encoratjades i protegides pels poders públics. Antigament aquestes reunions de mercaders i comerciants tenien gran importància en servir per subministrar els productes de consum més generalitzats als petits i disseminats mercats locals. La gent esperava la fira per comprar allò que necessitava i que a les botigues del poble no hi havia. Amb el progressiu desenvolupament del capitalisme mercantil, el concepte tradicional de fires ha anat canviant i avui es pot dir que són una mescla d’exposicions de productes de la pagesia, de lloc de passejada dominical, de fira de mostres, de manifestacions folklòriques i culturals, entre altres”. Fins a l’any 1901 hi havia a la nostra vila dues fires, la de Maig i una en el mes de novembre, creada l’any 1893, que se celebrava el diumenge anterior al Dijous Bo i que tots sabem que aquest tanca el tradicional cicle de fires d’Inca. En data de 2 de desembre d’aquell any, l’Ajuntament de Sencelles presidit per Macià Pons Ramonell decideix instituir tres fires més durant l’any, una per al darrer diumenge d’abril, una altra per l’anterior a la festa de Sant Pere i una tercera a celebrar el darrer diumenge de setembre. Com a data curiosa es-
mentarem que aleshores, Sant Pere era una festa que estava protegida per l’Ajuntament i anaven al seu càrrec les despeses més importants de la diada, aquell any es gastaren 22 pessetes per pagar el refresc i al predicador, que en aquella ocasió fou el senceller don Antoni Gamundí i Llabrés. A molta de la documentació de l’època consta que Sant Pere es celebrat com a patró de la Vila. La fira del tercer diumenge de maig, per antonomàsia la fira de Sencelles, fou creada l’any 1856 juntament amb el dia de mercat setmanal. Dia 9 de setembre d’aquell any el batle en nom de tota la corporació municipal posa en coneixement del Governador de la província que han acordat “establecer un mercado semanal y una feria el tercer domingo de Mayo” i en demana l’aprovació: “y en consecuencia del art.122 de la ley municipal vigente espera merecer la aprobación de V.E.” Adjunta a aquella sol·licitud hi anava l’informe o memorial que signaren tots els membres de l’Ajuntament i que resulta interessantíssim per explicar els orígens de la nostra fira de maig: “Excmo Sr.: Varias han sido las indicaciones hechas por muchos vecinos de esta villa dirigidas a manifestar la conveniencia de establecer en esta un mercado semanal como se verifica en los pueblos de Inca y Sineu y además feria anual conforme se practica en otros de esta Isla. Tales deseos han ido de día en día en aumento en términos que faltaría este Ayuntamiento a su deber si dejara
de atenderlos, y más aun cuando actualmente tan sólo debe obtener el competente permiso de la Excma. Diputación y Gobernador de la Provincia según lo prescrito en el caso del art. 128 de la ley de 5 de Julio último. Reunido, pues, este Ayuntamiento con su considerable número de mayores contribuyentes y en la seguridad de que encontrará en las autoridades que hoy se hallan al frente de esta provincia la cooperación y apoyo necesarios por hallarse animadas de los mejores deseos de promover todo cuanto interese al bienstar y prosperidad de sus habitantes, ha acordado dirigirse a V.E. solicitando la competente autorización para establecer en este pueblo un mercado semanal en cada domingo del año (*) y además una feria anual el tercer domingo del
mes de Mayo respecto de que en los dos anteriores se celebra en los pueblos de Sineu y Sóller. Al mismo tiempo ruega a V.E. este cuerpo municipal, sirva interponer su poderoso influjo cerca del Sr. Gobernador de esta Provincia a fin de que preste también su asentamiento a los deseos de estos vecinos, en uso de las facultades que le confiere el referido art. 128 de la citada ley. Sansellas nueve Sept de 1856. Miguel Aleñar, Alcalde. Antonio Cirer. Juan Cirer, Regidor. Felipe Cirer, Regidor. Juan Arrom, Síndico. Gabriel Verd, Síndico. Pedro José Amengual, Regidor. Juan Vicente Castell, Secretario”. El dia 3 d’octubre següent l’anomenada “Comisión de Fomento” de la Província va emetre el seu
informe favorable per la creació del mercat setmanal i la fira ja que “tanto lo uno como lo otro facilita y aumenta el comercio y la industria en beneficio de dicho pueblo”. I finalment arribà a Sencelles el document que autoritzava la sol·licitud del poble: “Sr. Alcalde y Ayto. de Sancellas. En 15 oct. 1856. La Diputación ha aprobado el acuerdo de este Ayuntam. en qe establece en esa Villa un mercado semanal el domingo, y una feria anual el tercero de mayo. Lo qe comunica a V. a los efectos consigs...” Per concloure aquesta article, vull agrair a Aina Maria Ferragut Cirer l’amabilitat en posar a la meva disposició bona part de la documentació emprada aquí.
_Imatges d’ahir
Guillem Mut i Llabrés
La foto d’aquesta revista és de l’any 1940 i hi surten les germanes, d’esquerra a dreta, Maria, Bàrbara i Margalida Cirer Ferrer de can Xim. La imatge ha estat cedida per la néta de na Bàrbara, Xisca Maria Deyà Vich. sa_sella |
5
_Carta CORRELLENGUA 2010 Aquest any 2010 la Flama de la Llengua ha tornat a passar i va ésser rebuda al nostre poble com es mereix. Amb tot el reconeixement i la cerimònia que els Sencellers sabem atorgar al que és un dels referents de la nostra identitat com a poble. Agraïm a tots els participants, petits i grans la gran benvinguda que donaren el diumenge 25 d’abril a la Flama. La col·laboració per part de tots fou fonamental, en un temps on pareix ésser que hi ha interès per part d’alguns en voler posar en perill una de les branques d’un arbre que sustenta els valors heretats i que formen part de la nostra identitat. Una identitat per la qual tots els pobles al llarg de la història han lluitat, enfortit i defensat. Una defensa que en el nostre
6
| sa_sella
cas no té raó d’ésser, ja que és nostra, ens pertany i per tant ningú te cap dret a debilitar-la ni enfosquir-la. “Cada llengua que es perd és una visió de l’home i del món que desapareix” (Octavio Paz, Premi Nobel de literatura 1990) Des de l’Obra Cultural Balear seguirem reclamant els nostres drets en matèries lingüístiques i que la nostra cultura i tradicions tinguin el lloc que els hi correspon. Com diu l’emblema circular de l’entitat CADA POBLE LLAURA EL SEU FUTUR. UN FUTUR QUE ÉS NOSTRE! Obra Cultural Balear Delegació de Sencelles
_Ja teniu la taula parada? _I el nĂşmero dedicat a la cuina?
_Sa Sella per la fira fa menjera sa_sella |
7
_Noticiari Del 10 al 12 de febrer va quedar tancat el camí de Morelló perquè el departament d’obres públiques del Consell de Mallorca hi va fer estudis geotècnics. Dia primer de març, el govern balear va lliurar els seus premis anuals. Enguany una de les medalles d’or va ser pel binialer Josep Amengual i Batle, historiador, teòleg i vicari general dels Missioners dels Sagrats Cors. Des de principis de març es pot consultar per Internet l’hemeroteca dels números antics de Sa Sella a la Biblioteca Digital Balear (ibdigital.uib.es). És un servici de la Universitat de les Illes Balears que compta amb el patrocini de la Generalitat de Catalunya, el govern balear i la col·laboració de l’Associació de la Premsa Forana de Mallorca. A la fi s’ha produït el relleu del regidor del PP a l’ajuntament que havia dimitit. El binialer Jaume Alós ha estat substituït per n’Andreu Arrom de can Verda. L’Institut d’Estudis Baleàrics ha editat el llibre “Els estudis i la premsa local al segle XXI” on hi figura l’aportació de Sa Sella escrita per la binialera Miranda Miret i Mairata que té per títol “Sa Sella: 26 anys plens d’històries locals”. Les activitats del Casal de Joves han continuat aquests mesos amb un torneig de Play Station Tekken (dia 2 de març), cine (dia 5 de març), torneig de ping-pong (dia 9 de març) i jocs de taula (dia 17). Durant el mes d’abril s’han fet una excursió al castell d’Alaró (dia 7), cine (dia 9), torneig de Play Station Pro (dia 13), torneig de bàsquet 3x3 (dia 20), celebració del dia del llibre (dia 23) i torneig de truc (dia 27). A principis de març va dimitir del seu càrrec de regidor d’hisenda a Sencelles en Josep Lluís Toledo de can Batista que es presentà amb la candidatura de PSOE-PSMIsib. Va ser substituït per Francesc Oliver Bestard de Son Pelea.
Dia 14 de març la delegació a Sencelles de l ’O bra C ultural B alear va fer un cafè per la llengua al local de ca s’Escolà que comptà amb la presència de la filòloga binialera Aina Moll, l’escriptor binialer Joan Miquel Chacón i Nicolau i el parlament del periodista Tomeu Martí.
8
| sa_sella
A mitjan març va ser detingut el binialer, ex conseller de turisme, Francesc Buils investigat per haver participat en una trama de finançament il·legal del seu partit, UM. Dia 12 de març va nèixer n’Àgueda Maria Bennasar Palmer de can Morei. És la primera nina d’enguany que li posen aquest nom. Dia 20 de març, els jornaters celebraren la festivitat de Sant Josep, titular de la seva capella, amb una missa i un fogueró amb música, beguda i menjar per a tots
els visitants. L’Agrupació folklòrica Es Jonc de Sencelles oferí una actuació a Sóller, a la plaça de l’estació, dia 21 de març dins del marc dels actes organitzats pel programa Un hivern a Mallorca del Foment del Turisme de Mallorca. Dia 9 d’abril la delegació de Sencelles de l’Obra Cultural Balear va organitzar una conferència que sota el títol de “Dones Republicanes” va fer l’escriptora Margalida Capellà al centre cultural des Quarter. Durant aquests dies l’ajuntament va aprovar la liquidació pressupostària de l’exercici de l’any 2007 i va comunicar que tenia ja ben avançada la del següent any 2008 i per tant ja queda poc temps per posar-se al dia en qüestions monetàries. Una any més la Coral Sor Francinaina organitzà la diada de l’Àngel a la caseta de Sarissal dia 11 d’abril. Per 7 euros unes 300 persones pogueren gaudir d’un plat d’arròs (preparat per en Jordi del Mavi), ensaïmada i taronja. Hi actuaren els sonadors d’Es Jonc per entretenir la sobretaula. Dia 13 d’abril l’ajuntament de Sencelles va decidir anul·lar la mesa de contractació que havia d’adjudicar el servei públic d’atenció a la primera infància a instàncies del grup municipal del PP que hi va trobar irregularitats. Els sobres de les ofertes de les empreses que es presentaven a la licitació estaven oberts abans de la constitució de la mesa. Segons el batle, era una feina que l’antic titular de la secretaria havia deixat començada i per això s’havien obert les ofertes. Per no tenir mals entesos, es decidir iniciar de bell nou tot el procés. A mitjan mes d’abril, l’ajuntament va convocar el segon certamen de pintura local sota la temàtica de “un racó de Sencelles”. Al casal de joves de Sencelles s’ha fet un segon taller de ràdio per a tots aquells que vulguin participar en la confecció de la programació de Senseradio.net Dia 17 d’abril l’associació es Pou Major va organitzar una sortida en bicicleta cap a Ruberts. Dia 18 d’abril hi va haver una peregrinació al Puig de Randa de la unitat pastoral de la qual forma part la parròquia de Sant Pere de Sencelles. Del 21 d’abril al 2 de maig va celebrar-se una nova edició de la Mostra de Cuina Mallorquina amb la participació del restaurant de Sencelles que hi va presentar un menú a base de fideus mariners, escaldums d’indiot i robiols. La Biblioteca Municipal i l’Associació de Pares i Mares d’Alumnes va organitzar una sèrie d’actes per la diada de Sant Jordi. Dia 23 d’abril varen lliurar-se els premis del segon certamen de cartes d’amor al Quarter. Dia 24 hi va haver una parada de venda de llibres a la plaça de Sencelles que va traslladar-se a Biniali dia 25.
Dia 24 d’abril l’Associació
de
Veïnats
de
Ru-
berts va organitzar la seva tradicional festa reinvindicativa per recaptar fons per dur endavant les seves activitats. la novena festa
Enguany “Conservem Ruberts Sem-
pre” va comptar amb la música dels grups
No diguis Dois i Revetlers del Puig d’inca.
La biblioteca pública municipal de Sencelles, en motiu del dia del llibre que se
sa_sella |
9
celebra dia 23 d’abril va convocar un concurs de narració infantil. A finals d’abril, la coalició municipal de Isib-Psoe va treure al carrer el seu full informatiu número 8 on s’hi fa un balanç de l’any 2009 de la gestió de les àrees municipals sota la seva responsabilitat: la regidoria de festes, esports i participació. Un informe econòmic sobre l’estat de la comptabilitat de l’ajuntament de Sencelles ha conclòs que falten factures per justificar els pagament de més de 550.000 euros efectuats durant l’any 2005. Dia 28 d’abril va quedar inaugurat a Inca un carrer que a partir d’ara durà el nom de la Beata Francinaina Cirer. Els darrers dies d’abril el PP de Sencelles va repartir el seu butlletí informatiu n.2 ln repassen l’actualitat municipal criticant la manca de transparència, la mala gestio del punt verd i fan una composició de les notícies crítiques aparegudes al diaris. Dia 1 de maig, Isib-Psoe va organitzar un dinar al poliesportiu per celebrar la festa del treball.
Dia 29 d’abril va passar per Ruberts, Cascanar i Sencelles, provinent de Pina, la flama de la llengua que en una altra edició varen organitzar el Joves de la
Llengua. La
Sencelles Cucorba. Dia 8
va ser animada pel grup infantil
de maig hi va haver confirmacions a la
parròquia de
10
Mallorca per
festa de la seva arribada a
Sant Pere de Sencelles.
| sa_sella
Dia 2 de maig, l’Associació es Pou Major va organitzar una excursió de Banyalbufar fins al Port des Canonge per la Volta del General. Dia 8 de maig va reactivar-se el fòrum ciutadà de l’Agenda Local 21 amb un berenar de productes ecològics a la plaça. Dia 9 de maig va celebrar-se la XXIV edició de la romeria que els habitants de la zona de sa Casablanca fan fins a Sencelles. Selleters en acció
_Associació es Pou Major PROPERES ACTIVITATS
RISOTERAPIA :MES DE MAIG SOPAR A LA PLATJA: MES DE JULIOL CAP DE SETMANA DE HOTEL: MES DE JUNY O SETEMBRE SOPAR DE SOCIS : MES DE SETEMBRE EXCURSIONS BICICLETADA TALLER DE NEULES DE NADAL
VOS ESPERAM A LA FIRA DE SENCELLES
JA VOS PODEU FER SOCIS, A LA CAIXA Majors de 18 anys/10 euros.Majors de 12 anys/5 euros. Menors de 12 anys gratuït
******* CONTACTAU AMB NOSALTRES ******* WWW.POUMAJOR.BLOGSPOT.COM POUMAJOR_SENCELLES@YAHOO.ES FACEBOOK
sa_sella |
11
_Es racó de sa cuina Peres al vi amb xarop D’ original, original no ho és gaire, però és bonísim. Ah!, econòmic sí què ho és, i avui dia això és molt important. A què sí? A més, el dissabte de la Fira és un bon dia per comprar vi senceller. Ingredients: 4 peres (no massa toves). 1 botella de vi negre de ¾ de L. 200 grams de sucre. 1 branca de canyella. 1 pell de llimona o taronja. Preparació: pelau les peres i posau-les senceres dins d’una olleta on quedin estretetes. Tapau-les amb el vi, el sucre, la pell de llimona i la branca de canyella. Coeu-les a foc mitjà fins que siguin tendres (passats 10 o 15 minuts provau a punxar-les, amb cura, amb un escuradents, per comprovar-ne la cocció). Un cop cuites, deixau-les refredar dins del seu propi suc i guardau-les a la gelera. Un cop fredes, agafau part de l’almívar de vi i feu-lo coure en un cassolí fins que hagi reduït i adquireixi consistència de xarop. I ja ho teniu llest: només cal que serviu les peres amb el seu xarop! Per tal que les peres quedin ben cobertes d’almívar i no es ressequin a la gelera, tapau-les amb un tros de paper de cuina, que, en contacte amb les peres i l’almívar, s’humitejarà del suc i d’aquesta manera evitar que es ressequin. Com sempre, els ingredients son per quatre persones.
Maria Vich i Cirer
12
| sa_sella
_El nom de la patrona de Sencelles He dit i repetit en moltes ocasions que Santa Àgueda és Patrona principal de Sencelles des de temps immemorials per un vot que feren els nostres avantpassats a l’Altíssim. Ella durant segles ha estat la santa que ha duit la doma dins les devocions dels sencellers. El document més antic que coneixem d’aquesta devoció a la nostra vila de moment és de 1482 i és on s’hi anomena per primera vegada la primitiva capella que li dedicaren els nostres majors, sempre tan agraïts, a l’Església Parroquial de Sant Pere. De finals dels sis-cents és un altre paper que dóna relació dels sants més estimats i venerats a Sencelles, l’encapçala Santa Àgueda i el segueixen Sant Antoni Abat, Sant Sebastià, Sant Cosme i Damià, Sant Cristòfol, ... Per aquestes i moltes altres senyes d’aquesta devoció, no ens ha de venir gens de nou que a moltes cases de Sencelles fessin batejar les seves filles amb el nom d’Àgueda, i de fet, aquest fou un dels més
imposats a la Pila Baptismal sencellera, almenys a partir dels segles XVII i XVIII. És un fet prou corrent que als pobles la gent pugui portar el nom de son patró celestial a qui hom té apreci. Així podem trobar marcs a Sineu, gràcies i càndides a Llucmajor, eugènies a Santa Eugènia, bàrbares a Vilafranca, julians i blais a Campos, salvadors a Artà, praxedis a Petra, maries dels Àngels a Pollença, atotxes a Ariany, etc. fins i tot hi ha hagut ajuntaments que han tingut interès en preservar aquests noms sempre tradicionals dins el seu poble, com és el cas d’Inca, on fa una partida d’anys (no massa, tres o quatre, per ventura) que el Consistori del Batle Pere Rotger premiava a les famílies que triassin pels seus fills, el nom d’Abdon o Senén. No és precisament a Sencelles on hi hem localitzat, fins a hores d’ara, per primera vegada a Mallorca el nom d’Àgueda, sinó a Pollença i el recull Antoni Mayol i Llompart al seu llibre La festa a l’època medieval (1350-1450) (pàg. 62, nota 69). Copiam aquesta referència: “el 2 de febrer de 1391 Miquel Campfuyós i la dona Febrera, cunyada seva, eren denunciats per intentar espenyar la seva concertació de noces de la filla de la dona Saurina, muller que abans fou de Joan Soliu, sastre de Pollença. Així Miquel Campfuyós, habitant de l’alqueria de Vàlig havia tret forcívolament de la seva casa on residia prop del Padró, Àgata, vídua, filla de la dona Saurina, i “se’n amenava ab si vert la
sa_sella |
13
Jordi Llabrés i Sans 14
| sa_sella
dita alqueria i [això] havia fet per destorbar lo matrimoni que la dita Àgata havia contractat i jurat ab en Francesch Gari e per tal que al manassàs i por indrius fes vanir aquella contra lo sagrament que havia prestat per seguretat del dit matrimoni”. El nom és el primer regal que ens fan els pares quan naixem, el primer i l’únic que ens ha de durar fins als darrers dies i també, un dels més premeditats. A Sencelles no hi han mancat cases que hagin batejat les seves filles amb el nom de la nostra Santa Patrona, algunes observant la tradició familiar, antany tant present de generació en generació. Àgueda es un nom d’origen grec, prové de la paraula “Agathós” i significa “aquella que és bona i virtuosa”. És impossible ara oferir-vos una nòmina completa d’aquestes sencelleres, a més, resultaria llargarut i no ens duria a cap conclusió, però si, permeteu-me que faci al·lusió a les àguedes sencelleres d’aquests darrers cent anys aproximadament. Hi trobam dues monges de la Caritat, Sor Àgueda Florit Ferrer i Sor Maria Àgueda de Jesús Serra Colom, ambdues conegueren personalment a Sor Francinaina de la Mare de Déu dels Dolors, fundadora del Convent de Sencelles. Una altra, Àgueda Llabrés Cirer, que morí de nina,
Àgueda Maria Carbonell Oliver, Àgueda Mut Llabrés que morí l’any 1919 de grip i amb 24 anys d’edat, Àgueda Florit Oliver i sa mare Àgueda Maria Oliver Mut, que moriren amb dos dies de diferència en el mes de març de 1939. Àgueda Capellà Bennàsar que morí l’any 49, Àgueda Amengual Capó l’any 1993 i Àgueda Ramis Ferragut l’any 2009. Aquestes dues darreres, que molts encara hem conegut, foren batejades l’any 1915 i és ben natural que durant dècades es pogués pensar que el nom d’Àgueda a Sencelles es perdés. Particularment em sembla molt lloable que ara dues famílies sencelleres hagin elegit aquest nom per les seves filles, garantint d’aquesta manera la presència del nom de la nostra Patrona entre nosaltres durant molts d’anys més. L’any 2006 naixia Àgueda Morro Ramis i el passat mes de març Àgueda Maria Bennásar Palmer. Vull agrair als seus pares aquesta consideració envers la nostra tradició, aquesta mostra d’afecte cap a Santa Àgueda i l’haver accedit a deixar fotografiar-les a la Capella de la Patrona per il·lustrar el present comentari. Seria bo que encara més famílies s’animassin a fer el mateix i que les autoritats de la Sala, que tenen la paella pel mànec en qüestió de festes locals, recuperassin el costum que un temps es feia a Sencelles: els obrers de l’Obreria de Santa Àgueda enramellaven amb palmes i canyes verdes, per la seva festa, les carreres de les cases on hi havia alguna Àgueda. Genuïna manera de brufar, també, a les que celebren aquesta onomàstica.
_La rosassa de Ruberts, restaurada Breu ressenya sobre la “claraboia” de l’oratori de la Mare de Déu del Carme de Ruberts Aquest mes d’abril de 2010, l’Oratori de la Mare de Déu del Carme de Ruberts ja torna lluir el vitrall de la rosassa o “claraboia” que durant dos anys i mig mancava al seu lloc habitual. Aquesta peça hagué de ser restaurada a causa de les conseqüències del cap de fibló que, el 4 d’octubre de 2007, va travessar Mallorca i que, a Ruberts, va fer tombar i trencar en nombrosos bocins aquesta peça. Avui, després d’un llarg i minuciós procés de restauració, finalment, ja podem tornar contemplar en la seva ubicació originària la “claraboia”, on hi veim representada la patrona de Ruberts amb el Nin Jesús, en el moment en què visita el Purgatori per salvar dues ànimes que allà es troben. La peça és una vidriera emplomada, rodona, d’uns 100 cm de diàmetre, pintada a foc a partir dels vidres de l’antiga vidirera; a més de la substitució del material malmès i de la neteja de les peces originals en bon estat, també s’ha completat la tasca amb un vidre protector per evitar que es torni a repetir l’incident. El vitrall original va ser beneït l’any 1944, per iniciativa de Mossèn Llorenç Vanrell i Ramis, que era el capellà encarregat de l’Oratori de la Mare de Déu del Carme de Ruberts i, segons tenim entès, va ser pagat pels veïnats de Ruberts. L’empresa encarregada de la restauració ha estat “Cristalería Artísticas Fiol” i el seu cost (uns 8.000 €), una vegada més, serà sufragat pel llogaret de Ruberts, a través de l’Oratori i de les aportacions i donacions voluntàries de veïnats i particulars, que, com és costum i des de temps enrera, sempre han mostrat una especial consideració i sensibilitat per a la conservació del seu llogaret i del seu patrimoni. Que durant molts d’anys, tots podem contemplar-lo. Miquel Àngel Torrens
sa_sella |
15
_Inca dedica un carrer a Francinaina Cirer La ciutat d’Inca inaugura un carrer dedicat a la memòria de la Beata Sor Francinaina Cirer de Sencelles (1781-1855) Dia 28 d’abril Inca va celebrar l’obertura d’un carrer que ha dedicat a la beata Francinaina de Sencelles per iniciativa de l’Ajuntament d’aquella Ciutat. A l’acte s’hi feren presents el batle Sr. Pere Rotger i bona part dels regidors, la Superiora General de la Congregació de les Germanes de la Caritat, Sor Barbara Pasqual, les comunitats de Sencelles i d’Inca, un bon grup de sencellers i mestres de les escoles de Sant Vicenç de Paül i de la Beata Francinaina d’Inca. El solemne acte s’inicià amb el descobriment de la nova placa que porta el nom de la Beata per part del Batle Sr. Rotger i la Superiora General de la Congregació. Acte seguit hi hagué intervencions per part de la Sra. Margalida Llabrés i Fiol, regidora de l’Ajuntament de Sencelles que agraí la consideració que el Consistori i la Ciutat d’Inca ha tingut en acceptar la proposta que l’Associació Tia Xiroia de Sencelles feu a tots els ajuntaments de Mallorca l’any 2005, en motiu de l’Any de la Beata, de quan procedeixin a obrir algun carrer de les seves poblacions tenguin present el nom d’aquest personatge mallorquí. Seguidament tingué la paraula Sor Barbara Pasqual que agraí el fet en nom de totes les germanes de la Congregació i va concloure l’acte el Batle de la Ciutat d’Inca, qui va destacar el detall de sentir-se orgullosos de tenir a la seva població un carrer dedicat a la Beata. Acabat tot, arribà el moment que les autoritats, les germanes de la Caritat, el grup de sencellers, veïns del nou carrer, etc. es fotografiassin prop de la placa que recordarà una vegada més la beata Francinaina dins Inca. Associació Tia Xiroia
16
| sa_sella
sa_sella |
17
_Imatges de la Setmana Santa a Sencelles
18
| sa_sella
sa_sella |
19
_Sa Sella entrevista... N’Antònia Vallès
Què
en penses dels matrimonis del mateix
sexe?
Me pareixen bé
20
| sa_sella
A les darreres eleccions locals el partit popular per obtenir el govern a l’ajuntament va presentar una cara nova, jove, alegre… els resultats no foren els esperats i després dels pactes fets per la resta de formacions polítiques dugueren al PP a l’oposició després de 16 anys governant. Tres anys després i a les portes d’un canvi de batlia arrel dels acords arribats, volem saber que pensa i com veu la situació actual nÁntònia Vallés de can Raspeta Com és n’Antònia Raspeta en el seu dia a dia? Mare de família el primer de tot i compaginant la feina i la política el millor que podem. És difícil compaginar la vida personal i la política? A vegades sí, perquè ambdues coses requereixen molt de temps i el dia només té 24 hores, sempre ens falten hores!!!! Encara et dediques al cant? La veritat és que en aquest moment a passat a segon terme, però sempre està aquí, molt present i quan torni a tenir un poc de temps lliure, serà una de les primeres coses que tornaré a agafar, anant a classe i disfrutant del que la música em fa sentir. Un polític, què ha de tenir? El polític així com jo
ho entenc, ha de saber escoltar els seus ciutadans servint i ajudant en el dia a dia de cada un de nosaltres donant solucions dins les seves possibilitats perquè per això la gent li ha donat el seu suport, i sobretot ha de ser honrat i sincer. Quin és el racó que més t’agrada del teu poble? És mal de fer decidir-se per un racó, crec que dins el nostre municipi en tenim molts d’hermosos, tant Ruberts com Jornets com Biniali trob que tenen l’encant dels petits on cada racó d’ells és molt hermós i de Sencelles què hem direu tota la banda que dona a la serra de tramuntana, és diví. S’era d’en Pelat, la volta dels dos pous, son arrossa, cas Canar… és molt mal de fer decidir-se per un. És suficient que l’església demani disculpes pels abusos sexuals comesos a menors que s’estan destapant darrerament? No crec que sigui una cosa que em corresponguí a mi decidir, però hem de tenir present que les institucions no tenen culpa de res, són les persones que les formen i com per tot n’hi ha de bones i dolentes, els homes que han comès aquestes aberracions han de ser jutjats com a qualsevol ciutadà i donar comptes a la justícia. S’ha reunit el PP alguna vegada amb les associacions del poble per saber quines inquietuds tenen? La veritat és que oficialment no, però com podeu veure molts dels nostres
militants estan dins les diferents associacions de Sencelles i ens arriben les seves inquietuds, perquè tenim la gran sort de viure a un poble on encara la gran majoria ens coneixem i sabem de fonts directes els problemes i les necessitats que tenen. Anem a pams, ser la formació política més votada a les darreres eleccions locals i estar a l’oposició, no és un càstig massa gros? No, de totes les experiències s’aprèn i quan estàs a l’oposició estàs més devora la gent, les queixes t’arriben més i pots millorar, si et donen el suport, el que els altres fan malament. Vares veure en algun moment que podries ser la primera batllessa de Sencelles? Crec que per la majoria de sencellers que anaren a les urnes volien una batllessa, el que passa és que a vegades no es fa el que la gent vol sinó el que es decideix dins els despatxos. Segons les enquestes, el PP pot tornar a governar a Espanya, que en penses. QUE ÉS BEN NECESSARI! Aquests que governen no han sabut gestionar la crisi, a més, ens han dit mentides. L’any de les eleccions ells negaren la crisi un pic i un altre i, fins que no es reconeix que tens una malaltia, no pots curar-la. 4,5 milions d’aturats dels quals 1,2 milions tenen tots els membres de la família a l’atur. Aquest és el balanç que podem treure d’aquesta mala gestió. Malgrat tot, no creus que els escàndols de corrupció que esquitxen al PP li poden passar factura? Com he dit anteriorment no són les
institucions que han comès els delictes sinó les persones que les formen, és per això que aquests que han defraudat als ciutadans han de ser posats en mans de la justícia. I el Partit Popular serà contundent amb tots aquests que defraudin la confiança dels electors. De qui a poc ens trobarem en un canvi de batlia; quina opinió te mereix aquesta primera part de legislatura? Me pareix que quan més són més s’embullen, trop que hi ha hagut falta de comunicació entre ells, que cada un tirava per la seva banda i en aquests moments no hi ha res per tirar. Què esperes a partir d’ara? Que hi hagi més diàleg i que s’escolti als ciutadans, deixant l’ajuntament obert a tot aquell que vulgui acostar-s’hi. Segons l’auditoria encomenada per l’equip de govern conclou que a l’any 2005 hi va haver uns 548.000 € sense justificar, que opines. En primer lloc he de dir que encara a dia d’avui (07-05-2010) no tenim al nostre poder l’informe de procediment acordat i no l’auditoria, que va publicar l’equip de govern al diari. Per això no podem fer una avaluació com toca.
Estàs a favor de l’avortament? En segons quins casos sí.
Però perdona la correcció, sense justificar no, no es troben les factures que és molt diferent, i si llegireu el diari les quantitats més grosses (370.000€) es pagaren
sa_sella |
21
Et tornaràs a presentar? Això ho decidirà la junta local o els nostres afiliats, entre tots triarem el candidat que trobem més convenient.
mitjançant transferència bancària i un xec nominatiu (70.000€). Tothom que ha fet feina en comptabilitat sap cert que si vas al banc i demanes un extracte bancari et diran qui va rebre aquests doblers, tenen nom i llinatges, a més te diré que fa uns mesos trobaren un quadre, de N’Aleix Muntaner, que havien tirat al punt verd, sense adonarse quan feren la reforma a Ca’n Grau, no pot ser que qualque caixa de factures dugués pitjor sort que el quadre? Fa un any la sindicatura de comptes va demanar unes factures del mateix any a L’Ajuntament, aquest respongué que no en tenien cap, quan les estrenyeren sortiren en dos dies. Tot això dona molt que sospitar. Això demostra que hi va haver una mala gestió durant l’anterior legislatura?
Com
està el tema de les
Normes Subsi-
O una mala administració, perquè com sabeu, el responsable d’ordenar les factures i fiscalitzar-les no és una qüestió que correspongui als polítics, sinó als administratius i al secretari interventor. Els polítics roden, els funcionaris són permanents. S’ha de demanar responsabilitats a algú?
H a s d i t m o lt e s m e n t i d e s d u r a n t l’entrevista? No, perquè com sabeu, primer aga fen a un mentider que a un coix.
No hem de jutjar i fer festa abans que les autoritats competents diguin el seu parer. Alguns regidors actuals han demanat la dimissió dels regidors que estaven a l’anterior legislatura, quina postura prendrà el PP. Demanar no fa preu. No podem prendre cap mesura perquè com deia abans no hi ha delicte, i nosaltres no som ningú per jutjar, si tenen cap indici de res que ho duguin
22
| sa_sella
als jutjats. Com està la família popular a Sencelles. Diuen les males llengües que hi ha discrepàncies? Estau molt mal informats, crec que feia anys que la família del PP a Sencelles no estava tan unida, a més et diré que cada dia s’hi afegeix gent nova que vol participar i implicar-se amb el futur del nostre poble. Per què ara feis el butlletí amb dos idiomes? Perque som bilingües i teníem gent estrangera que ens ho demanava ja que llegir el mallorquí els costava més, no vol dir que totes surtin amb els dos idiomes, però volíem saber l’acceptació de la gent. El PP presentà una denúncia referent al concurs l’adjudicació de l’escoleta. Per quin motiu. Sospitaveu de tracte de favors? No sospitàvem res, però la llei de contractes de l’Estat estableix que els sobres s’obrin davant la mesa de contractació, no que venguin oberts pels polítics que estan en el govern. El sobre nº 1 ja vengué obert i com sabeu nosaltres som l’oposició i tenim el dret i l’obligació de fiscalitzar que les coses es facin bé. Cap a on ha d’anar el Sencelles del futur Cap un poble unit on tots ens trobem representats i escoltats.
Guillem Mut i Llabrés
_Llinatges sencellers d’ara i de fa 500 anys Hi ha llibres que mai seran èxits de venda, ja que poca gent els llegirà, ni tan sols els diaris faran ressò de la seva publicació, només revistes especialitzades ho faran, però sempre seran un petit tresor per conèixer millor la història de Mallorca, tresor que hem de difondre i animar a llegir a tots els mallorquins. Quan jo vaig llegir el llibre, del que més avall hi ha una molt petita pinzellada, el primer que vaig pensar fou que els noms de les persones sencelleres que sortien a la relació de les transaccions fetes davant els notaris Llitrà, eren el mateixos que tenim al poble avui dia, cinc-cents anys més tard! Durant cinc-cents anys no havien canviat gens. Vos pareix que duraran gaire més? Això, pensareu, tan sols és una curiositat i no té gaire importància en el dia a dia de les persones, tal vegada sigui així, però no es pot negar que reflecteix un fet que per ventura molt aviat, i degut a la forta immigració, els cognoms Pons, Ramis i Torrent i molts d’altres, només siguin un “record llunyà”. Esperem que no. 1489, maig, 1. -Pere Llitrà, notari, com a procurador del rector de l’església de Sencelles Martí Pons, arrenda a Martí Pastor, prevere, els drets de la dita església per tres anys i pel preu de 115 lliures anuals a pagar la meitat per Nadal i la resta per Pasqua. Arxiu del Regne de Mallorca, Prot. F-118, 48-49. (pàgines 48-49 del llibre) 1495, gener, 6. -Caterina, vídua de Llorenç Ramis de Sencelles, nomena procurador el notari Jeroni Cervià per tal de demanar i exigir totes les quantitats degudes per Jaume Vida, ciutadà. El salari es de 10 lliures. ARM, Prot. C-241, 3v.-4. (pàgina del llibre 231). 1495, març, 8 -En un document relatiu a Antoni Torrent del lloc de Judí, a la parròquia de Sencelles, s’esmenta al notari Arnau Llitrà com a lloctinent del magnífic receptor de la Santa Inquisició. ARM, Prto. C-2.641, 58. Barceló i Crespí, Maria: “Els Llitrà. Una nissaga de notaris a la Mallorca Baixmedieval”. Editorial Lleonard Muntaner, Palma, 2001. Maria Vich i Cirer
sa_sella |
23
_L’Ajuntament informa
Regidoria d’Educació, Cultura i Joventut 14 d’abril Homenatge a la Memòria Històrica El passat 16 d’abril celebrarem un acte commemoratiu a la Memòria Històrica al Monument de la Plaça nova, al que assistiren unes 50 de persones.
23 d’abril Dia del Llibre Per celebrar el dia del llibre la Biblioteca juntament amb l’APIMA organitzaren la venda de llibres al col·legi i a la Plaça de la Vila. La Biblioteca municipal ha convocat un certamen de narracions per als nins/es del col·legi. Es varen donar el premis del que ha estat el Segon Certamen de cartes d’amor, l’acte celebrat el dia 23 va tenir gran interès i participació. Durant la Fira a l’estand de l’Ajuntament es trobaran exposades les cartes premiades.
24
| sa_sella
Inauguració de la nova escola pública 0-3 anys El proper 17 de maig es farà la inauguració de la nova Escola Publica Infantil de primer cicle de Sencelles 0-3 anys, a les 11’00 hores es descobrirà la placa commemorativa. Aquest edifici es la culminació d’un gran projecte d’inversió al nostre municipi, amb una voluntat de millora dels serveis per als ciutadans/nes de Sencelles. Esperam que vos animeu a fe una volta per aquest edifici de futur. Escoleta de Sencelles “un món per descobrir i per experimentar”
de les de 10’00 fins a les 13’30 hores. Hi haurà activitats infantils. A les 12’00 hores es farà una visita guiada per les instal·lacions. Vos volem convidar a fer-nos una visita i conèixer aquest nou equipament.
Jornades de portes obertes a l’Escola Pública Infantil de primer cicle El proper dia 29 de maig es farà una Jornada de Portes Obertes a la Nova Escola Pública Infantil de Primer Cicle de Sencelles, a partir
Nou regidor a l’ajuntament En el transcurs del ple extraordinari celebrat el dia 22 d’abril, va prendre possessió com a nou regidor de la corporació Francesc Oliver i Bestard (ISIB/PSIB-PSOE) en substitució del regidor Josep Lluis Toledo el qual va renunciar al
Breus A finals del mes del maig s’obrirà el termini d’inscripció a l’Escola Infantil de Primer cicle, a la plana Web de l’Ajuntament trobareu tota la informació. Estem fent feina de cara a l’Escola d’Estiu i Programa Estiu Jove 2010, esperam que per principis de mes de juny poder-vos donar tota la informació al respecte.
càrrec el passat 3 de març. Oliver, que assumirà les àrees d’Economia i Hisenda, ha manifestat la seva il·lusió satisfacció amb el nomenament i afirma que assumirà el càrrec amb responsabilitat i una ferma voluntat de fer feina pel seu poble.
organitzar un Fòrum/Berenar de l’Agenda Local 21 a les 11h a la plaça de la Vila. En aquest fòrum tancaren el llistat de propostes que formaran el Pla d’Acció. La regidoria va demanar a les diferents associacions del municipi, com a representants de societat civil del poble, que hi fessin aportacions per aquest futur Pla d’Acció, que de ben segur han estat ben interessants.
L’ajuntament aprova la liquidació pressupostària de l’exercici de 2007 Continuant amb les tasques de l’actualització comptable de l’Ajuntament de Sencelles s’han aprovat aquests dies la liquidació comptable de l’exercici de 2007. Així mateix vos comunicam que la liquidació de 2008 es troba bastant avançada i està previst que s’aprovi als mesos de juny juliol amb la qual cosa el retard comptable que aquest Ajuntament venia patint des de fa anys quedarà resolt.
Es va voler que aquest dia també fos un dia de celebració i, per aquest motiu, varen convidar a un berenar de productes ecològics a càrrec d’en Gabriel Torrens i Llabrés de can Queló de Ruberts.
Resultats del II certamen de cartes d’amor de Sencelles Ja s’han conegut el resultats del segon certamen de cartes d’amor organitzat per la regidoria d’Educació i Cultura de l’Ajuntament de Sencelles. El concurs, que enguany ha comptat amb un bon nivell de participació, ha constat de dues categories:general i juvenil. A la categoría general ha obtingut el primer premi la carta titulada “Quan deixis d’esser part de mi” de Jerònia Florit Zuazaga i el segon premi ha estat per la carta “Adios” de Mª Carmen López Castro. A la categoría juvenil el premiat ha esta el jove de dotze anys Cristian Hill Amador amb la cart “Julia”. Els membres del jurat, compost pels escriptors del municipi Mª Antònia Oliver i Jean Schalekanp, han valorat molt positivament la qualitat i el nivell literari dels escrits presentats.
Regidoria de Participació Ciutadana Dia 8 de maig la regidoria va sa_sella |
25
_Actualitat de Sencelles Pluges
Temperatura 40 35 30 25 20 15 10 5 0
20 15 10 5 0 Març
Març
Abril
Tª Mit
Març
13.84
Abril
17.54
Abril
Tª màx 18.75 (Dies 26 i 27)
Tª màx abs.
Tª mín
25 (Dia 29)
5.75 (Dia 11)
22.75 (Dia 27)
31 (Dia 29)
13.25 (Dia 13)
L / m2
Tª mín abs. 1.5 (Dies 11 i 12) 8 (Dies 2, 3 i 6)
Litres acumulats Gener – Abril 2008 Litres acumulats Gener – Abril 2009 Litres acumulats Gener – Abril 2010
39 24.5
80 185 195.5
Dades corresponents al poble
Març 39
Poble Sa Rota*** Font: * Lluís Zuazaga
** Maria Llabrés
Abril 24.5
TOTAL 63.5
*** Toni Zuazaga
MARÇ Tª 30
Evolució de les temperatures màximes i mínimes
30 L/m2
25
25
20
20
15
15
10
10
5
5
0
0 1
3
5
7
9
11
13
15
Pluja
17
19
21
MAX
23
25
27
29
31
MIN
ABRIL Tª
18 L/m2 16 14 12 10 8 6 4 2 0
35 30 25 20 15 10
Guillem Zuazaga i Llabrés
5 0 1
26
| sa_sella
3
5
7
9
11
13
Pluja
15
17
MAX
19
21
23
MIN
25
27
29
31
_Carta Baviera (Alemanya romàntica) En aquesta ocasió, la destinació del nostre viatge va ser, la ciutat romàntica de Munich. La primera visita va ser a la ciutat d’Ilabsburg, d’on se diu que el visitant se queda amb la boca oberta per l’antiga ciutat dels Fugger i del Renaixement. A l’Edat Mitjana, tota persona que era important venia a Ilabsburg a fer les compres, tal era el cas, per exemple de la Zarina Caterina II o el rei de Prússia. Aquest dia a Munich, visitàrem la gran plaça de l’Ajuntament amb el famós Carrilló. Cada cosa que vèiem ens donava més ganes de seguir per tot el recorregut baix la direcció del nostre estimat don Toni Fullana amb la seva bandereta mallorquina que ens guiava cap a ell. Un matí la visita va ser al Palau més famós de Baviera, el dia era carregat de boira, i així era més ple de sentiment el camí per dins aquella espesura d’arbres de conte de fades. Aquest palau de Neuschwachtein estaba situat dalt d’un pujol i era tot un espectacle. Diuen que fins i tot Walt Disney se va inspirar aquí per crear el seu palau de Disneyworld. Aquí va pujar al trono Luís II, el 1864, va reinar 21 anys fins a la seva tràgica mort. Altres dies vàrem conèixer ciutats i poblets com Nuremberg, Bayreuth, Bamberg, Ottobeuren, etc. amb una paraula, ciutats netíssimes, cuidades i extraordinàriament nostàlgiques. S’acostava el final i ningú ho volia, de tant de gust que passàvem. Varen ser uns dies molt plens d’hermosures, no acabaria mai de contar aquestes coses d’aquest viatge, però ho deixaré perquè ja ha estat massa llarg. Acab amb una abraçada. Margalida Zuazaga i Vich de can Pou
sa_sella |
27
_Sa Campana Notícies fresques D urant aquests mesos no hem donat abasto a n’es sustos: que si escobilleros de 300 euros, que si viatges pagats a la família de la niña prodigio cantante de Pollença, que si falten factures a la S ala .... no sé on arribarem a parar!
Barramot@gmail.com
és l’adreça de correu
electrònic per si voleu suggerir notícies fresques o deixar comentaris sobre les que han sortit.
Avui començaré amb sa opinió de mu mare i sa sogre.
robaren de doblers, saps que en robaren!!!!!
Però bono! Que l’he heu vista quan anava a declarar com imputada davant el jutge? Operacions a balquena. Sa seva cara era talment un moginote. Sa pell, esteriraaaada, estiraaadaaa. Pareixia una barbi decadent. I nos vos demanàreu per què, sense fe gens ni mica de fred duia es coll ben tapat amb una bufanda, i el se’n demà amb un jersei de coll ben, ben alt? Idò per que sa darrera operació la s’ha feta a ne’s coll i encara se veuen ses cicatrices. Pobreta! Si ja té 60 anys i per molt que gasti doblers, que son nostros, sempre farà sa “planta d’un car assegut!! Pobre Maite, ara ningú li fa amiga. Menos mal que té en Kaimito s’americà. No som rés a ne quest món!!!!!!!!
Per cert, i aquella “presumpta” funcionaria de Sencelles, que mai fa feina, però cobra, quan la pensen engegar? Mos “roba” a tots es sencellers!
Una cosa. I que farà ara si la tanquen a sa presó amb ses animalades de vestits, bolsos Luis Vitónes, Dolces i Cabanas, Carolinas Herreras, millons de sabates, etec. etc? Bé, farà enveja a ses altres preses. Qui no sé consola és per que no ho vol. Idò!!!!!! I ell!! Què me’n direu? Ben igual, ben igual que ella. Fan cara d’anar restrets. No se’n poden avenir! Mai, mai, pensaren que les glapirien, ells, pensaven, que estarien a ne’s poder, fins els segles dels segles. I por la grasia de Dios. Idò no!
En Barramot 28
| sa_sella
I saps que, presumptament, en
He dit presumpta funcionària, ja que segons es va dir i es diu pes poble, jo no hi entr ni hi surt, ella no va aprovar s’examen, sinó que ja l’hi daren fet. Fins i tot foren capaços de fer això? I ara haurà, na Maite, d’entregar ses seves joies com a penyora per sa fiança. Però tranquila!!!, sempre li quedarà sa granereta de s’escussat per penjar-se-la pes coll. A què cap de vosaltres, dones, no teniu cap ni un de collar que valgui 347 euros? Idò ella, encara por estar tranquil·la. Per cert: sabeu si na Rita Barberà és un homo o un travesti. Se seva veu és molt, molt sospitosa. Nosaltres no mos decidim per una de ses dues coses. Espera’m es vostros escrits amb molta d’ il·lusió. Aaaah! Què trobareu a sa vestimenta de sa Leticia Ortiz es dia de Pasqua per anar a missa a la Seu? Nosaltres dues mos possam lo mateix es dimecres per anar a plaça. Ses sabates no, noltros no tenim complexes de petites. Ni ho som. Seria molt bo que agafàs mostra de la seva real sogre, la Reina, ella si que
sap vestir! Ser elegant no es qüestió de doblers.
seus criats sempre han lluït còfia, davantal i guants.
Per cert, i que faran ara ses madones de Sencelles amb sa foto, que tenen/tenien emmarcada, d’elles devora en Kaimito s’americà? Ja l’han retirada de s’entrada?
Volia fer sa llista de tots el imputats i presumptes corruptes des pp, però és molt, molt i molt llarga. I si vos digués es que no estan plens de merda i corrupció? Aquesta sí que és curta, no n’he trobat cap ni un ni una¡¡¡¡¡¡¡¡¡
Vos heu fiçat que ses persianes de sa Rectoria de Sant Jeroni de la Roca sempre estan plenes de pols? Pareix mentida que una dona tan neta con na Magdalena, mai les tengui netes! Això és un fallo molt gros de “Mossèn Capellà” I ara, ses meves barramotades. Tres, tres millons d’euros de fiança!!! Vos imaginaaau lo que presumptament va robar? Ah! I si vol posar sa fiança amb bens immobles, tendra que presentar sis millons d’euros. Però, si només té es palacete, i segons ell, només val 900.000 € Pobret! Ja el veig a sa presó. Va trobar es tres millons d’euros per pagar sa fiança sense tan sols despentinar-se. Quants millons deu tenir a Paraisos Fiscales? Cent vegades més? Aqueixa gent no caga merda, noooooo, caga or i pixa petroli. Quin poderío, quina elegància, quin de tot!! Funcionaris de sa presó de Palma, preparau-vos. A partir d’ara, tendreu que dur còfia i davantal. Es senyors americanos no mereixen menos. Es
I ara que farem sense en Kaimito s’americà i na Munar? Ses fotos ja no seran tan glamuroses, ni tan sofisticades, ni tant, tant.................. Això sí, es mil de millons d’euros, estaran més segurs dins sa caixa des Govern i des Consell. A veure si n’aprenen. Per cert, a Sa Sella fèiem una enquesta i espera’m es vostros vots: 1ª.- Lo que han robat, presumptament, superarà es mil millons €?
Es nou president pepero, sí, aquell que de petit se va empassolar una branca d ’ ullastre i mai més s’ha doblegat, i dona s’impresió que va restret i prem, va dir que ell no volia corruptes, però, però.. se seva nova executiva té cinc, cinc, consellers den Kaimito s’americà, i dos, dos imputats. Això és per ell regeneració ?. O volia dir tornar - hi torne-hi?
Sabeu
sa darrera?
Ses bombilles d’en Kaimito Matie, valen cada una 100 euros, sí, sí, 100 eeeeuros!!!!. ses bombilles de ses làmpades. Si ells haguessin tangut més “ luses ” a tots ens aniria ara més bé . Incluits ells dos. americano i sa
2ª.- Lo que han robat, presumptament, superarà es dos mil millons €? 3ª.- Digau sa quantitat que pensau que és sa correcta. Bé, amics i amigues, alots i al·lotes, nins i nines, vellets i velletes sencellers. En Barramot vos dona ses Bones Festes de sa Fira i es Firó. Gastau molts de doblers i així es fireros estaran contents. I vos esperam a tots a ne’s xiringuito de Sa Sella, el dissabte vespre i el dia de la Fira. Au diò. Hi ha sorpreses. Vos encantarà. Reflexió: Aconseguirem tota casta de riqueses, ens farcirem la casa de rapinya. (Proverbis, 1, 13).
sa_sella |
29
_Les basses de Sencelles i Biniali Les recents obres que ha fet l’ajuntament de Sencelles per arreglar el camí de Son Pou
Joan Florit i Horrach
| sa_sella
Llucmajor.
que mana a la bassa que hi ha allà ha posat
Hi ha un agrupament especialment sig-
d’actualitat aquestes antigues obres hidràuli-
nificatiu a la zona del Pla: Sencelles i Santa
ques. Però, què és una bassa?
Eugènia.
Una bassa és qualsevol excavació, na-
I finalment, tenim les basses de la
tural o artificial, feta a la roca o a la terra,
muntanya: punts d’emmagatzematge d’aigua
o un clot gros / petit, especialment desti-
al capdamunt de les serres en relació als
nat a recollir l’aigua de pluja, que serveix
ramats que hi pasturen: Sóller i Bunyola.
d’abeurador, de safareig o de rentador. És
Per les pròpies característiques del
un depòsit a l’aire lliure amb parets d’obra on
depòsit, moltes de vegades natural o només
s’hi fa anar aigua, generalment destinada a
excavat a la pedra o terra, la informació so-
regar. La bassa a Mallorca per excel·lència
bre el seu ús al llarg de la història és poc co-
ha representant tradicionalment la forma més
neguda. Però quant més s’aprofundeix amb
primitiva i poc elaborada d’emmagatzemar
la lògica tradicional de la utilització de l’aigua
l’aigua de la pluja que bàsicament s’utilitzava
a les zones més àrides de l’illa, més es pot
per abeurar els ramats a les comarques més
confirmar la funció central de les basses per
àrides.
a l’organització del poblament. A més, les
En esser simplement uns depòsits na-
basses de major durada han tengut una gran
turals, o precàriament excavats, en part o
importància per a la flora i fauna, han per-
totalment, poden arribar a tenir perfils molts
mès la supervivència de formes endèmiques
diversos i irregulars. No solen esser massa
que no es troben a altres indrets de la Medi-
fondes, i sempre almanco per un dels seus
terrània, com ara l’animal anomenat calàpet.
costats el ramat s’hi pot acostar a peu pla
Les basses públiques es situaven sobre-
per beure a mesura que el nivell de l’aigua
tot als voltants dels nuclis urbans. La pràcti-
minvava. Perquè l’aigua s’hi conservi fresca
ca totalitat d’aquestes basses han desapare-
durant més temps i amb millors condicions
gut en l’actualitat, però el seu ús, no sols per
de salubritat, moltes de les basses es col-
abeurar els ramats, sinó també per beure era
gaven, en part o totalment, amb una coberta
important al segle XV quan s’organitza el po-
feta a base d’una enramada vegetal de bran-
blament agrupat a partir d’antigues alqueries
ques i taulons aguantada sobre pilars. Hi ha
amb tramats urbans de nova planta.
a vegades basses de més petita grandària
Referències al nostre municipi sobre
que es cobrien amb una volta postissa de
basses n’hi ha des d’antic. Com per exemple
pedra seca o amb una estructura de bigam
les següents que surten al llibre “Història
que sostenien lloses.
de Sencelles i Costitx 1229-1600” d’Onofre
Si s’observa com es reparteixen terri-
Vaquer Bennàsar i Ramon Rosselló Vaquer:
torialment per Mallorca les basses que po-
Dia 18 de febrer de 1304, Arnau Cer-
dríem considerar com les més importants es
dà estableix a Marimon Rafal una vinya a
veu que estan situades en tres agrupacions
l’alqueria de Canarrossa, confrontant amb
diferents:
la bassa.
A la part més seca de l’Illa, el migjorn
30
i el llevant: Santanyí, Campos, Manacor i
El 9 d’abril de 1389, Guillem Guitard
i muller Valença d’Alayar estableixen a
torrent del puig de Incha ne manco
Francesc Ferrando la terra dita lo Estany a
presumesquen axugar lo dit lli amarat
Alanyar.
que sia sinó en lo dit lloch”.
Dia 5 de maig de 1447, la viuda de Joan
Josep Mascaró Pasarius, l’any
Umbert té la bassa de na Rosa i els confron-
1960 al “Corpus de Toponimia” va
tants tenen empriu a abeurar el bestiar. Ara
inventariar 8 basses a Sencelles que
la bassa és plena d’herba i brossa i és ne-
consten amb nom propi, la denomina-
cessari escurar-la, i vol que els confrontants
ció de qualcuna d’elles és correspon
contribuesquin a pagar les despeses. El 10
amb la d’antigues alqueries del XIII
de maig de 1448, la senyora Marquesina,
com són les de Canarrossa o Laiar
viuda de Joan Umbert, vol que els que tenen
Les basses de Sencelles més
empriu d’abeurar el bestiar a la bassa de la
conegudes són la bassa de Laiar, la
possessió de Canarrossa paguin les despe-
bassa de Son Pou, la bassa de So-
ses d’escurar-la.
narrossa / Canarrossa i la bassa de la
Segons aquest mateix llibre sobre la
Llentia o de la Llàntia.
història de Sencelles sabem que al nostre
La bassa de la Llàntia o Llentia. “Està
terme hi havia basses on s’amarava el
situada entre Son Pelai, la bassa de Laiar,
lli prop dels nuclis de població, cosa que
can Castell i Morelló Nou. Documentada
ocasionava malalties, segurament malària o
al segle XVI com a bassa de Llentia.
paludisme, i per evitar-les s’ordenà amarar a
El 1992, segons la Gran Enciclopèdia
uns llocs concrets lluny dels nuclis habitats.
de Mallorca, es denomina també bassa
El 15/11/1514, a causa dels amaraments
de sa Llentia i està reblerta de terra i
de lli que corrompen l’aigua, se segueixen
pedreny.
malalties. El lloctinent general, prèvia con-
La bassa de Laiar, també desapare-
sulta de metges i persones expertes, dicta
guda, envaïda per la voracitat de terreny
unes ordenances indicant a cada vila el lloc
dels veïnats, és al llogaret del mateix
on s’ha d’amarar el lli. A Sencelles que “no
nom. Pels contorns també hi ha unes te-
guosen ne presumesquen amarar lli sinó al
rres a nomenades s’Estany de Laiar, nom
que segurament també pot fer referència a l’existència d’una antiga bassa. La bassa de Son Pou es troba entre el camí de la Mànega i la carretera de Sencelles-Pina. Molt reblida, arreplega les aigües que xopen les terres baixes de la contrada del sud de la vila anomenada Son Pou. Gràcies a les obres de la brigada municipal el seu camí ja torna està obert als ciutadans i és fàcil d’accedri-hi. Amb la xermada feta s’hi pot observar perfectament com el camí s’endinsa dins la bassa per facilitar l’abeurada del ramat. La bassa de Canarrossa té especial interès tant per les seves característiques com perquè es disposa d’informació sobre el seu ús des del segle XIV. Es tracta d’una bassa de dimensions considerables, avui reblida parcialment de terra i cultivada, que se situa a una cota de 100 metres, vora el torrent de Biniali. La peculiaritat d’aquesta bassa és que recull les aigües pluvials d’una ampla zona al peu d’un turó de 320 metres per mitjà d’una canal de pedra seca que desemboca a la bassa després de recórrer aproximadament uns 2.700 metres. Aquesta canal és la síquia de Son Mascaró que drena les terres entre Santa Eugènia i Biniali.
sa_sella |
31