sa_sella
Centre Cultural de Sencelles Associació de Premsa Forana de Mallorca núm. 119 gener-març 2010 - 2,5 €
2
| sa_sella
Revista Sa Sella
sasella@hotmail.com C/ Església, 3 07140 Sencelles (Mallorca)
_Editorial
Els articles d’aquesta revista expressen únicament l’opinió dels propis autors. Redacció: Joana Ferragut i Fiol Joan Florit i Horrach Jordi Llabrés i Sans Guillem Mut i Llabrés Maria Vich i Cirer Col·laboradors: En Barramot Xiscu Cardona Joan Bover i Serra Miranda Miret i Mairata Guillem Zuazaga i Llabrés Margarita Zuazaga i Vich Edita: Centre Cultural de Sencelles des de 1983 Portada: Festes Santa Àgueda 2010
Dipòsit legal: PM-400-89 Hi col·laboren:
Parròquia de Sant Pere de Sencelles
Fundació Mossèn Bartomeu Oliver
_Sabíeu que... ...l'ajuntament ha rebut un cotxe nou per a la policia local. Però com pot ser, si de vint i set, quedàrem el vint i vuit, i ja no en repartien més. I ara van i ens ne regalen un. És bencert que "quin no llora no mama". ... El regidor que tenia el PSM ha dimitit? se veu que ha acabat les seves feines i au, cap a ca nostra falta gent. Ara haurà d'entrar el següent que pel que es veu, no ho farà, "alegando motivos personales" i hauran de cercar el de després que ja no sé quin número és, ah sí un representant d'ISIB, pel que es veu el PSIBPSOE es torna a quedar sense representació; a no ser que ja hagin fitxat de cara a les properes
eleccions... ... jo també ho sabia abans que ho publicàs el Sr. Mateu Ferrer del Diario de Mallorca que el regidor de festes troba un puta rollo els plenaris que es fan a l'ajuntament. Idò, ara que ha heredat la cartera d'economia encara tendrà més feina per fer. Com que haurà de donar comptes als propers plenaris, potser seran més divertits. ... els dirigents del PP es queixaven perquè el nou regidor encara no havia pres possessió del seu càrrec? Així ho publicaren en el seu fulletó del mes de desembre. Si és que no havia anat a cercar la seva credencial. Després de gairebé 3 mesos, l'hagueren d'espolsar una mica abans de entregar-li. Xiscu Cardona
sa_sella |
3
_Sencelles i el mapa del cardenal Despuig
4
| sa_sella
L’Excel·lentíssim i Eminentíssim Antoni Despuig i Dameto, novè fill dels egregis Senyors Comtes de Montenegro i de Montoro, Don Ramon Despuig i Martínez de Marcilla, Ram de Montoro i Cotoner, i Dona Maria Dameto i Sureda de Sant Martí, va ser l’home que va augmentar els timbres de la seva il·lustre nissaga, fou baró savi i crític consumat. Sacerdot i Canonge de la Seu de Mallorca, i d’allà, mercès als seus talents, fou elevat a les mes altes dignitats eclesiàstiques. Auditor de la Rota Romana per la Corona d’Aragó, fou creuat Cavaller de l’Ordre de San Joan de Malta que el va distingir amb la concessió de la gran creu honorífica, joia que de les hores, ostentà damunt la creu pectoral; agraciat també amb la Gran Creu de la Reial i Distingida de Carles III. Bisbe d’Orihuela, Arquebisbe de València i Sevilla, Conseller d’Estat i Ardiaca Major de Talavera. Patriarca d’Antioquia i Cardenal de la Santa Església Romana amb el títol de Sant Calixte. Li va imposar el capel·lo purpurat l’any 1803 el Papa Pius VII. El seu biògraf, Gabriel Mateu Mairata, ens diu que “conocida la noticia oficialmente, Mallorca echó las campanas al vuelo para celebrar gozosa la elección al cardenalato de su preclaro hijo. Hubo misa de pontifical y Tedeum en la Catedral, la Ciudad de Palma permaneció iluminada varios días, las Corporaciones públicas y los gremios festejaron con júbilo el acontecimiento y finalmente se dijeron misas, en todas las iglesias parroquiales y conventuales”. Va morir a Luca (Itàlia) dia 2 de maig de 1813 deixant inesborrables records pels molts beneficis que va procurar per Mallorca i el seu nom ha quedat enregistrat en els fasts de la nostra petita pàtria. Mallorca coneix el Cardenal Despuig per moltes raons, per haver estat la persona que va exalçar la figura de Santa Catalina Thomàs, per haver estat el mecenes de moltes causes, per haver-se convertit en el gran senyor de la Possessió de Raixa i també per haver aixecat un mapa de Mallorca, que per afegitó ha estat i es un bon mapa. El camp de la cultura el va distingir també nomenant-lo Rector de la Universitat Lul·liana i membre de la Reial Acadèmia de San Ferrar, soci fundador de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País. L’any 1783 un terratrèmol espantós va sacsar i devastar Calabria en el moment en que ell viatjava per primer a vegada a Itàlia, de tornada a Mallorca pel més de juliol es va instal·lar aquí fins al 1785, que retornà a Roma designat ja com Auditor de la Rota Romana per la Corona d’Aragó. Aquells dos anys d’estada a Mallorca foren molt fecunds. Exercí els càrrecs de Rector i Precancelari de la Universitat Lul·liana, de tinent Vicari General castrense, de jutge conservador de l’Ordre Militar de San Joan de Jerusalem, tan important a la nostra Illa; col·laborador de Vargas Ponce en el seu viatge per tota Mallorca i la posterior publicació de l’obra Descripción de las Islas Pithiusas y Baleares (Madrid 1787). Protector de persones aficionades a les arts i les ciències i com a culminació de tant de dinamisme cultural, realitza i publica l’any 1785 el famós mapa de l’Illa, “exemple del bon gust i de senyorívola munificència” que volgué dedicar a la Princesa
d’Astúries Maria Lluïsa de Borbó, filla del Rei Carles IV. En aquesta obra coneguda amb el nom de Mapa del Cardenal Despuig hi prengueren part altres personatges, els noms dels quals la història ha conservat amb fidelitat. Ells foren: el geògraf Julià Ballester, el gravador Josep Montaner i Fra Miquel de Petra, frare franciscà de l’Ordre dels Caputxins. Aquest darrer fou un home, segons ens diu el seu biògraf Fra Miquel López i Bonet, caputxí, de gran capacitat intel·lectual que es dedicà a l’estudi de la filosofia, de les matemàtiques, de les belles arts i de la teologia moral i dogmàtica. Autor d’una sèrie d’assaigs i obres, i realitzà diversos mapes de les Balears. També es va caracteritzar per la seva activitat com arquitecte, especialment en construccions de l’àmbit religiós; son obres seves l’alçat del Convent del Caputxins de la Plaça d’Espanya de Ciutat, l’església parroquial de Mancor, intervingué a les de Llucmajor i la Cartoixa de Valldemossa. També li son atribuïdes l’església de la Real i la capella dels Quatre Sants Coronats de la Parròquia de Santa Eulalia de Palma. A les hores el Cardenal Despuig ostentava el càrrec de Ministre de la Venerable Tercera Ordre dels Caputxins i d’aquí venia l’amistat. El Mapa geogràfic del Cardenal ve orlat amb trenta sis vinyetes del gravador Montaner, que representen les característiques més importants de cada població. La que correspon a Sencelles s’il·lustra en un primer pla amb una escena de pasturatge amb ovelles, un arbre que ben bé podria ser una figuera i en segon terme s’hi veu alçada la nostra Vila. Destacar d’aquest dibuix que el campanar encara no tenia construït el capitell barroc que el corona (fou construït entorn de 1865). Sota el gravat, l’escut d’armes de Sencelles i la següent llegenda: “SANSELLAS, poblacion de 795 vecinos su situacion es hermosisima por dominar unas llanuras pobladas de arboles y de viñas, su cosecha principal es de granos, ganado, vino, azafran y alcaparras. En su districto se hallan vestigios de haver sido poblacion de los antiguos habitadores de la Ysla”. Una còpia facsímil d’aquest Mapa es troba a Sencelles, hom el pot contemplar a l’oficina de l’entitat “Sa Nostra” Caixa de Balears. El Mapa del Cardenal Despuig en tot el seu conjunt es d’una bellesa singular. No ens ha d’estranyar que l’Europa culta de llavors li tributés tants d’elogis i alabances, com ens confirma l’ historiador Masdeu. Per altra part constitueix una valuosa aportació a la història mallorquina i un document d’interès extraordinari, tal com va observar fa molts anys el poeta mallorquí Pere d’Alcàntara Penya.
Jordi Llabrés i Sans sa_sella |
5
_Noticiari A finals de desembre el Consell de Ministres va donar per bones les dades de població de l’Institut Nacional d’Estadística. Segons aquestes xifres la població del municipi de Sencelles a dia primer de gener 2009 era de 3.105 habitants el que ha suposat un augment en relació al 2008, ja que llavors només érem 3.006 els sencellers.
Dia 28
de desembre, l’OCB va organitzar una
interessant conferència de
Gaspar Valero
per celebrar la festa de l’Estendard.
E nguany les dues dones homenatjades Santa Àgueda foren na Tonina Racó Neus Coques.
per i na
Durant aquests mesos ha continuat l’emissió per IB3 de l’una exitosa sèrie Llàgrima de sang els exteriors de la qual s’han enregistrat moltes vegades al nostre municipi. Els actors de la sèrie revolucionaren a mitjan gener la plaça de Sencelles i el cementeri ja que hi gravaven escenes. A Biniali, les gravacions ja hi passen més desapercebudes perquè els binialers ja s’hi han avesat. L’ajuntament de Sencelles ha decidit variar els preus de les tombes que s’han de construir al cementeri de la vila. A partir d’ara el preu passa de 1.500 a 1.650 euros. Els columbaris però baixen de preu de 900 a 300 euros. Segons dades del Ministeri de Política Territorial aparegudes a un article del Diario de Mallorca de dia 10 de gener, Sencelles és el tercer municipi de Mallorca on més ha augmentat la despesa. En concret de 1999 a 2008 l’augment ha estat d’un 303%. Dia 9 de gener, el Centre Cultural de Sencelles va fer a can Pastilla la seva Assemblea General Anual corresponent a l’any 2009. Entre d’altres aspectes es tractà la idea de treure una revista especial per la fira dedicada a la cuina sencellera.També es produí un canvi a l’equip de redacció. En Guillem Zuazaga passa a ser col·laborador i és substituït per na Maria Vich. Les festes de Sant Antoni arribaren també al nostre municipi. A Sencelles el fogueró de la plaça Nova, organitzat per l’OCB va ser divendres dia 15 i les beneïdes dia 16. A Biniali l’animat fogueró de la plaça de la Puríssima fou dia 16 i les beneïdes que acabaren amb un bon refrigeri, dia 17 a les 12 del migdia.
6
| sa_sella
Dia 23 de gener, es Jonc actuà a la barriada ciutadana de la plaça de les Columnes animant el fogueró de Sant Antoni i de Sant Sebastià de l’associació de veïnats. El municipi de Sencelles rebrà per als projectes que ha presentat al Pla
E de 2010 un total de 324.970 euros. Aquestes obres hauran d’estar acabades abans del 31 de desembre d’enguany. A finals de gener, l’ajuntament de Sencelles va remetre una queixa a Correus per l’augment de preus dels apartats de correus de l’oficina local. Des que fa dos anys, el servei públic va deixar de donar-se a foravila, molts dels seus residents s’han vist obligats a contractar un apartat si volen continuar rebent cartes. El petit tremolor de terra de finals de gener no va tenir gaire incidència al nostre municipi. El fet però va tenir com a conseqüència que es posàs de manifest que l’ajuntament incompleix la norma autonòmica sobre terratrèmols ja que hauria de tenir elaborat un estudi per determinar amb precisió el tipus de roca sobre el que es fonamenten les edificacions.
Les
La
nevades de mitjan mes de febrer varen
deixar estampes com aquesta.
brigada municipal ha estat treballant durant aquests mesos per xermar i arreglar el camí de la bassa de
Son Pou.
Dia 2 de febrer el grup municipal del PP de l’ajuntament de Palma va acusar a l’equip de govern de la batlessa Aina Calvo d’haver afavorit expressament un dels arquitectes, en concret al senceller Francesc Pizà i Alabern de can Raió, que es va presentar al concurs per a l’adjudicació de les obres que s’han de fer al mercat municipal i a la plaça de Pere Garau. A mitjan mes de febrer la regidoria de cultura va organitzar el segon certamen de cartes d’amor els premis del qual es lliuraran coincidint amb el 23 d’abril, festa del llibre. Dia 13 de febrer es va celebrar la rua de Sencelles amb un recorregut pel centre del poble començant al poliesportiu. L’ajuntament i la Fundació Balears Sostenible varen iniciar una cam-
Moltes
parelles de gegants de diferents po-
bles de
Mallorca
participaren a un lluïda
festa d ’ homenatge a la cultura popular durant les festes de
Santa Àgueda.
sa_sella |
7
panya a mitjan febrer per incentivar la compra als comerços del municipi. Dia 18 de febrer va començar, organitzat per la Conselleria d’Interior del govern balear, al Centre de Formació des Quarter un curs sobre voluntariat de protecció civil. L’acció formativa anava dirigida als interessat a formar part de l’Agrupació de Protecció Civil de Sencelles que recentment ha vist aprovats els seus estatuts. Els dies 20 i 21 de febrer un bon grapat de components d’Es Jonc anaren a passar el cap de setmana a un Els Castellers de Mallorca varen aixecar les seves figures i construccions a la plaça de la vila per la festa de
Santa Àgueda.
La festa de Santa Àgueda també es va celebrar amb un animadíssim concurs de carrosses
que va ser un vertader aperitiu de car naval.
Al voltant del 27 de febrer, un any més hi hagué celebracions en honor a la beata Francinaina. Destacà enguany la pregària Una nina com les altres, la ballada d’Es Jonc i la degustació de galletes de la Beata.
hotel de Cala Millor i a participar a uns tallers de música i ball tradicional que tenien la contradança com a objecte d’estudi. Dia 13 de març l’associació de persones majors de Sencelles va celebrar la seva assemblea anual ordinària que va acabar amb un refrigeri.
8
| sa_sella
Dia 28 de març Esquerra Unida va celebrar un dinar al poliesportiu sota el nom de Festa de la Primavera Selleters en acció
_Es racó de sa cuina Papillota de salmó amb llagostins No trobau que la presentació de la papillota sempre fa festa? Com un regal, espera que els vostres convidats trenquin l’embolcall per descobrir la sorpresa que s’hi amaga dins..... Ingredients: 4 racions de salmó en supremes, 12 cues de llagostins, 2 porros, 2 pastanagons, 100 g d’espinacs frescs, 8 xampinyons, vi blanc, oli d’oliva, sal, pebre. Preparació: Palau i rentau els porros i els pastanagons. Tallau-los a bastonets fins. Fer nets els espinacs, igualment els xampinyons i tallau-los a làmines fines. Encalentiu el forn a 200ºC (amb l’escalfor de dalt i baix).
Maria Vich i Cirer
Tallau quatre peces de paper d’alumini d’uns 40 cm de costat, aproximadament. Enmig de cada peça de paper, col·locau un llit de bastonets de pastanagó i porros, al damunt una suprema de salmó salpebrada, unes fulles d’espinacs, unes làmines de xampinyons i 3 cues de llagostins, per aquest ordre. Salau-ho tot i afegiu-hi un raig d’oli d’oliva i un poquet de vi blanc. Tancau els quatre paquets, com si es tractés d’una cresta gegant, procurant que no quedi cap obertura. Posau els paquets a una palangana de forn i s’han de tenir dins el forn uns 20 minuts aproximadament, fins que s’inflin com un globus. Serviu-los immediatament, per tal que cada comensal pugui obrir el paquet i inspirar la fantàstica aroma que deixa anar. També podeu afegir-hi unes làmines de formatge o variar-ne les verdures al vostre gust, i per descomptat canviar el peix per un altre que vos vengui de gust. sa_sella | 9
_30 anys de l’Associació de Premsa Forana de Mallorca 30 anys de difusió de la llengua catalana a través de l’Associació de Premsa Forana L’Associació de Premsa Forana de Mallorca va començar a funcionar l’any 1978, encara que la seva legalització no va arribar fins l’any 1980. L’Associació va néixer amb l’objectiu de representar, gestionar i defensar els interessos comuns de les publicacions i, també, de potenciar el foment i la difusió de la llengua catalana. L’Associació de Premsa Forana de Mallorca (APFM), va néixer sota l’impuls d’algunes publicacions històriques davant la necessitat dels seus representants d’establir relacions i també, per tractar les possibles solucions de les problemàtiques comunes que tenien dites publicacions. Al llarg de tots aquests 30 anys de vida associativa, han format part de l’Associació més d’un centenar de publicacions. N’han estat presidents, per ordre cronològic: Santiago Cortès, Biel Massot, Carles Costa, Miquel Company i Gabriel Mercè qui ho és en l’actualitat. La consolidació de l’APFM s’ha aconseguit gràcies a la constant dedicació de les successives juntes directives i les diverses publicacions d’arreu de l’illa de Mallorca, a les quals també s’hauria d’afegir la col·laboració de les institucions autonòmiques i insulars. Un element que ha definit la consolidació de l’APFM, va ser la consecució de la seu social a Sant Joan, de la qual destaca l’hemeroteca de més de 500 volums, bàsicament formada per les publicacions que han estat i són membres de l’APFM, i que contínuament es va actualitzant, arribant-se ara mateix a tenir més de 700.000 pàgines en total. En l’actualitat formen part de l’APFM, 42 publicacions d’arreu de l’illa de Mallorca, de les quals 6 són de periodicitat setmanal, 6 són quinzenaris, 18 revistes 10
| sa_sella
mensuals, 8 de bimestrals i 5 trimestrals. Tot aquest moviment periodístic està sustentat per més de 1.100 persones, i representa un volum anual d’unes 30.000 pàgines de continguts, repartides en 780 edicions. El tiratge global relatiu d’aquestes publicacions (considerant un sol número de cada publicació) és de 52.000 exemplars. El tiratge global real (considerant-hi tots els números que surten a l’any) és de més d’1.400.000 exemplars. D’acord amb aquestes dades, la difusió periòdica, en relació amb la població dels municipis on s’edita, passa el 60%, el que correspon a unes 300.000 persones. Les publicacions de l’APFM tenen una incidència extraordinària en els seus àmbits de difusió respectius. L’ampla difusió, la seva gran popularitat i la seva proximitat i accessibilitat fa que siguin mitjans molt llegits, molt tinguts en compte i fins i tot estimats per la població local. S’editen majoritàriament en català i és freqüent que aquestes publicacions siguin presents a quasi totes les llars i que es llegeixin i rellegeixin fins que surt el pròxim exemplar. Els mitjans associats a Premsa Forana viuen avui un procés d’adaptació a les noves tecnologies i de creixement. L’hemeroteca de l’APFM està en procés de digitalització, havent-hi ja una part important del fons inclosa a la Biblioteca Digital Científica de la Universitat de les Illes Balears. sa_sella |
11
_Imatges d’ahir Les fotos d'aquesta revisa són ben variades. La primera és de la gran nevada de 1956. És una imatge cedida per en Pere Morell i mostra els cantons dels carrers de Son Arrom i Rector Molines, enfocant cap al jardi tot nevat de can Calent. La següent foto ha estat cedida per en Bartomeu Adrover Vich de cas Manescal i mostra una família disfrutant de la seva moto amb sidecar al carrer d’en Ramon Llull i tenint al fons el pati posterior de les escoles de can Bril. Ells són en Joan Vich Llabrés de cas Manescal, la seva dona, na Margalida Ferragut, i la seva filla Margalida Vich Ferragut, de ca na Ponta. La tercera foto, també cedida per en Bartomeu Adrover mostra un grups d’amic en una imatge d’estudi. Ells són, asseguda, na Margalida Ferragut de ca na Ponta. Damunt la bicicleta hi ha una atlota de les germanes de la botiga de can Gep, un amic, i aguantant el manillar, hi ha n’Àngela Vich Llabrés de cas Manescal. La quarta imatge mostra també amigues de n’Àngela Vich Llabrés que és la tercera començant per mà esquerra. És la típica foto de parada d’un fotògraf per unes festes, amb un decorat fals, i que ja ha sortit altres vegades a la revista encara que amb protagonistes diferents. Moltes de gràcies a tots els que cedeixen amablement imatges perquè tots en puguem gaudir i recordar!
Guillem Mut 12
| sa_sella
sa_sella |
13
_Sa Sella entrevista... Na Tonina de can Racó Va néixer a Sencelles dia 19 de setembre de 1913, a n’es carrer de Bons Aires, concretament a la casa dita de ca’n Matxet, era filla d’en Llorenç Ramis Perelló de ca’n Racó i de na Magdalena Ferrer Ramis de ca’n Pastora. Em recalca que ella va ser setmesona. Al llarg de la seva vida ha fet feines diverses: feina al camp, cosir sabates a n’es Taller de ca n’Ignaci, fer entrunyellat (trençat), fins que es va jubilar. -Quants germans teníeu? Tres, en Felip que era el major, en Tomeu i n’Aina, Jo era la petita. -A quin carrer vivíeu quan hereu petita? Com ja he dit, quan vaig néixer vivíem a n’es carrer de Bons Aires i uns anys més tard a n’es del Rafal. Quan tenia uns 5 ó 6 anys, passàrem a viure a Cascanar, però només de dilluns a dissabte. El diumenge i dies de festa romaníem a Sencelles. -A quins jocs jugàveu amb els vostres germans i amics? A bolles, a “rompes” que era un joc que es feia amb capses de mistos, a agulles que enfonyàvem dins el trespol del carrer i fèiem rotllos, a teia, a bolles, a les set finestres. Jugava amb na Maria Neo, na Catalina Verda, n’Antònia Rata i na Catalina Vindanga.
Maria Vich i Cirer
-Un lloc especial on vos agradàs jugar? A n’es carrer del Rosari i a n’es de
14
| sa_sella
Bons Aires. -Teníeu juguetes? No en teníem moltes. Un diablo, qualque pepa, però no era com ara. -Encara que no en tenguéssiu, vos ho passàveu bé? Sí una estona. Ja que no podíem jugar tant com ara. Havíem d’anar a guardar els indiots... Les mares no ens deixaven jugar molt. -Quant d’anys teníeu quan féreu la primera comunió? Crec recordar que era el dissabte del Ram, jo tenia 10 ó 11 anys. -Com va ser la festa? Els anys en què jo vaig combregar, els pares no anaven a la cerimònia, només la mare. El regal varen ser 10 cèntims de pesseta, això si teníem sort. No record que ma mare fes xocolata. Sí que record que després de la missa, partírem cap a ca’n Palou a Cascanar, que era on vivíem, ja que mon pare el tenia arrendat. Una cosa que sempre he tengut al cap és que aquell dia em vaig llevar les sabates i vaig fer el camí descalça. -Anàreu a escola? No molt. Jo sempre vaig anar malaltissa i ma mare no volia que cada dia fes el camí a peu de Cascanar a Sencelles. Ja he dit que vaig ser setmesona? Per això sempre vaig tenir bony o bua. -Què vos ensenyaven llavors a l’escola? Sumar, restar, les oracions. Sor Maria era la meva mestra i era un poc “rabiosa” i solia pegar-nos amb una canya damunt les mans. -Vos agradava anar-hi? Sí, però la lliçó no m’agradava gens.
Estudiar no era lo meu. -El vostre pare, quin ofici tenia? Era pagès. -La vostra mare, què feia, o ja en tenia prou amb la de casa i els fills? Feia molta de feina, collia figues, ametlles, sembrar, segar, fer garbes... Bé, tota la feina del camp. Aleshores, les dones ajudaven molt al seu home en les feines del camp, hi havia fam i no podien badar. Nosaltres ja ben petitons els ajudàvem molt. -Quan començareu a fer feina? De petita, per això quan vàrem ser grans, ja en sabíem i molt de fer-ne de feina! -Poguéreu triar la feina que volíeu fer? Sí, la feina del camp sempre m’ha agradat molt, també la feina del taller de sabates. -Recordau el jornal que guanyàveu? El primer va ser de dos reals (50 cèntims de pesseta), per xapar albercocs de bon matí fins al vespre -Com recordau aquells temps? Molt bé, jo em sentia molt bé. Rèiem molt. -Què més vos agrada recordar d’aquells temps? El que més m’agradava era sortir a passejar. La gent era millor, la gent s’ajudava més, les portes del carrer sempre estaven obertes... -Qui eren les vostres amigues quan éreu jove? N’Antònia Rata, na Catalina Lluc, na Maria Cirer i na Catalina Llarg. -Què fèieu les al·lotes els diumen-
ges? Anàvem a passejar de sa Plaça fins als quatre cantons de ca Don Jaume Vicari, per amunt i per avall. També de dia, a vegades, anàvem a la sortida del poble, acabat el carrer d’es Rafal, bono, devers on hi ha ara aquelles cases noves d’un color tan rabiós, tan fort. Per allà havíem d’anar alerta, perquè les beates murmuraven.
rents als d’ahir? Molt, ja no són el que eren, són molt diferents, duen més punyeteria. Amb això no vull dir que siguin més dolents, tenen una altra forma de viure i de tractar els altres.
-Com ho feien els joves per acostarse a les al·lotes?
-Canviaríeu aquells anys d’infància i joventut pels actuals?
Els darrers dies de Carnaval els joves duien uns manats d’ortigues, i quan s’acostaven a les al·lotes, les ortigaven els braços, les cames i fins i tot, els més pocavergonyes alçaven el vestit i també per les cuixes, eren un poc bísties. Els altres dies només ens saludaven, no era com ara, no s’acostaven molt.
Si jo tengués 40 anys manco, i doblers, compraria un cotxe i aniria a passejar. Ara en serio, no, no el canviaria.
-Podíeu anar a ballar d’aferrat?
Ara una pregunta un poc indiscreta, qui va ser el vostre primer enamorat? En Toni i era de Sencelles -Amb qui vos casareu?
Nooooooo, això si que no, no hi podíem anar. Les monges i els capellans no ho volien. A ballar boleros sí, però segons el lloc on eren, no.
-Com vos agradaria que fóssiu recordada el dia de demà?
-Les al·lotes s’arriscaven a que les esborrassin de filles de la Puríssima, per poder anar a ballar?
Passaria gust que em recordessin com una persona amorosa i simpàtica.
Al començament no, ja que les al·lotes que havien ballat d’aferrat, i els diumenges anaven a combregar, certes “beates” les pegaven una estirada i les treien de la fila i no les deixaven anar-hi. Era molt vergonyós. Jo no vaig ser mai molt balladora d’aferrat.
Abans d’acabar l’entrevista, voldria donar les gràcies a na Tonina per la seva amabilitat a l’hora de respondre les preguntes de l’entrevista. Al mateix temps, donar-li l’enhorabona per ser la persona de més edat del poble i també la més vital. Gràcies Tonina!
-Els sencellers d’avui dia, són dife-
No em vaig casar, som fadrina.
sa_sella |
15
_Èxits del FC Sencelles Els equips del Futbol Club de Sencelles de les categories de Benjamí F7 i Pre-benjamí F8 varen participar dia 28 i 29 de desembre al Torneig de Nadal de futbol base que organitza el CF Pollença amb la col·laboració de l’ajuntament d’aquella localitat i el Consell de Mallorca. Dia 28 de desembre es varen disputar els partits de la categoria Benjamí F7 entre els conjunts participants: Pollença, Murense, Sencelles i Campanet. El resultat dels partits foren Pollença 4 - Murense 0, i FC Sencelles 3 - Poblense 2. La final la va guanyar el Pollença 2 al FC Sencelles 1. Dia 29 de desembre la categoria en joc era la de Pre-benjamí futbol 8 amb partits entre els conjunts de Pollença, Escola municipal de futbol de Binissalem, Campanet i FC Sencelles. En aquesta categoria l’equip del FC Sencelles sortí brillantment guanyador. MMM
16
| sa_sella
_Temps era temps Al número 4 de la revista Endins editada l’any 1977 a Ciutat de Mallorca hi poguérem llegir aquest article en referència a una cova del terme de Sencelles. “Troballa arqueològica a Sencelles per Jaume Damians del SCM Introducció En el present treball s’exposa la troballa de restes prehistòriques a la cova de Son Ganyada, Sencelles. Per I’aspecte de la ceràmica i de la quantitat d’ossos d’home trobats, podem concloure, que la cova servia de cementeri als homes d’aquell temps. Els ossos que varem trobar presenten símptomes d’estar cremats. Damunt la cova hi ha un forn de calç, que arriba fins la primera sala de la cavitat. En resum, el material trobat es composa de: -Ossos d’home -Restes de 3 vasos bitroncocònics o carenats. -Restes d’un vas troncocònic. -Restes d’un vas globular de coll diferenciat. -Restes de tres vasos esferoïdals. -Un punyal de bronze. Anant per la carretera vella de Sineu, cap a aquest darrer poble, a un quilòmetre i mig passat el creuer Sencelles-Algaida, un poc abans d’arribar a les costes de Ruberts, a mà esquerra hi ha un portell, que duu a les cases de Son Ganyada, seguint amb la mateixa direcció d’arribada, passant per un pinar, a uns 200 metres, davall un forn de calç hi ha la cova de Son Ganyada. Les seves coordenades s6n: X- 6” 35’ 2 0 Y- 39O 37’ 33”. Altura, 120 metres. Descripció de la cova La cavitat es divideix en tres saletes unides per una rampa. L’entrada actual no pareix esser la mateixa d’abans de fer el forn, ja que la primera sala presenta les parets empedrades, així com I’entrada. Una cosa que ratifica això, és que només es troba ceràmica a les dues darreres sales. Per tant, I’entrada abans devia estar a la meitat de la primera sala, presentant la màxima amplada d’aqueixa. Seguint la rampa a mà esquerra apareix la segona sala, baixa i plena de blocs, on es varen trobar ossos i ceràmica damunt el pis, sense necessitat d’excavar. Al cap de la rampa, hi ha la tercera i darrera sala amb menys blocs que I’anterior, presentant un pis d’argila. Morfologia El terreny on s’emplaça la cavitat pertany al miocènic Vindobonià.
sa_sella |
17
La cova presenta una manca total de formacions. Espeleometria La cavitat és més bé petita, amb una llargada de 18’60 metres, i un desnivell total de 3 metres. Algunes dimensions d’interès vénen al següent quadre: Totes les mesures estan expressades en metres i segons poligonal. amplada alçada llargada Entrada 1 1’50 1’ sala 5 2 5’30 2’ sala 5 1’70 5’60 3’ sala 5’70 1 10 Rampa 1’70 0’60 4’60 Arqueologia Segons les restes trobades es pot concloure, que la cova servia d’enterrament als prehistòrics. La ceràmica trobada pertany als temps talaiòtics d’apogeu, hi hem trobat ossos d’home, que semblen estar cremats; aquests ossos ratifiquen que la cova servia de cementeri, per una altra part, no podia servir d’habitació, primer, perquè per les reduïdes dimensions de la cova cal anar-hi acotat, i segon, perquè la llum no arriba fins a les restes. Les ceràmiques pertanyen als següents tipus de peces: a.- Fragments de tres vasos bitroncocònics o carenats, que pareixen correspondre al tipus B (segons la classificació de Camps Coll de 1969). 1) Fragment de boca de 18 cm (fig.1). De diàmetres, i altres fragments de la carena. La pasta d’aquests fragments és compacta de gram molt fi, sense impureses, amb molt d’abrasiu; la superfície presenta un vernís procedent dels pòsits de la mateixa pasta; aquest vernís cobreix i dissimula l’espatulat de la peça. Per davall i a un centímetre de la carena duu dues incisions verticals, fetes, sembla, amb un fragment de canya o cosa parescuda. Varen ser fetes amb la pasta encara blana. El color de la pasta és bru-negrenc. 2) Fragment de boca de 32 centímetres de diàmetre, i un fragment de base (fig.2). La pasta presenta característiques anàlogues a la dels fragments anteriors, amb un color negrós. El caire de la boca és més ampla que el de I’anterior. 3) Fragment de boca de 19 centímetres de diàmetre (fig.3). La pasta d’aqueixa peça és de gra fi, amb algunes impureses. El color és vermellós. b.- Fragment de boca d’un vas que sembla esser globular de coll diferenciat de tipus C, (fig.4). la bases acostuma a esser plana i el cos globular. La boca es presenta ben diferenciada de la resta i girada cap a defora. Té 22 centímetres de diàmetre. La pasta és compacta amb gra molt fi, sense impureses, amb molt d’abrasiu. El color és bru. c.- Dos fragments de boca i cos i un de la base d’un vas, que sembla esser troncocònic tipus J. De 9 cm. De diàmetre (fig.5). És un troncocònic invertit. Presenta una boca recta, amb el coll sense diferència, el cos amb una petita corba, base plana no diferenciada. La pasta és molt compacta, de gra molt fi, sense impureses. El color es
18
| sa_sella
bru-negrós. d.- Fragments de boques de tres vasos esferoïdals, sembla tipus K. Solen tenir la base plana, sense coll diferenciat, boca lleugerament inclinada cap a l’interior i en forma triangular. 1) Fragment de boca de 20 cm. de diàmetre (fig.6). Presenta un petit resalt exterior separat la boca del cos. La pasta és de color negrós, de gra fi, amb poques impureses. 2) Fragment de boca de 36 cm. de diàmetre (fig.7). La pasta és de gra gruixat, amb moltes impureses. De color bru. 3) Fragment de boca de 38 cm. de diàmetre (fig.8). La pasta presenta les mateixes característiques que I’anterior. De color bru. e.- Un punyal de bronze (fig. 9) triangular, amb un peduncle que es ficava dins un mànec de fusta. La fabricació d’aquest punyal es va fer per fundició.” I l’article acaba amb il·lustracions, notes i bibliografia. MMM
_Racó de Poesia Sant Antoni Gloriós Guardau-mos sa porcelleta I quan la tendrem grosseta La mos menjarem tots dos!
Al jou unida, O a la carreta Va cada dia La mula negra.
Pagès mallorquí Pagès mallorquí De recte tronc Ets home feliç Sincer, tosc.
Les teves mans rudes Vora l’esposa Essent tant dures Que suaus se tornen. (Tejada Morey)
Mans torrades Rudes, calloses Mai aturades, Mai ocioses
Margalida Zuazaga Vich de can Pou
sa_sella |
19
_Carta La festa del 27 de febrer
esdeveniment memorable i per haver-se re-
Enguany, mercès a què la festa del afirmat el tribut que tenim cap a aquesta dona 27 de Febrer va caure en dissabte i que que tota la vida es va caracteritzar per estiel bon temps s’hi volgué mar fora mesura Sencelles i els sencellers. associar, la celebràrem a
La nostra Associació Tia Xiroia mai es
Sencelles de manera ex- cansarà de contribuir a donar-la a conèixer traordinària en honra de la i fer-la estimar, per així poder mantenir viu, nostra Beata Francinaina, l’esperit d’orgull que sencellers i sencelleres amb una participació mas- de moltes generacions hem mantingut de la siva de gent sencellera i Beata Francinaina Cirer. vinguda de fora, i amb la
Per intentar aconseguir aquesta finalitat i
col·laboració inestimable i segons ens hem anat marcant durant aquests desinteressada de molts darrers anys, intentam arribar a tothom, i que de voluntaris.
tothom pugui participar de la festa; per això,
La festa d’enguany en el programa que enllestírem hi tingueren ha estat marcada per un cabuda els infants, les famílies senceres i fet molt important per la solidaritat envers els germans necessil’Església Diocesana i per tota Mallorca, car tats (en el Bingo Solidari del dia 28, ens hi ella, la Tia Xiroia, la sencellera més il·lustre arribàrem a aplegar unes 300 persones que de tots els temps, com ja sabeu fou procla- entre tots recaptàrem prop de 600 euros que mada fa uns mesos Patrona dels nostres aniran destinats a ajudes per al poble d’Haití). catequistes. Aquests dies han estat marcats També, i com no podia ser d’altra manera, hi per un esperit d’acció de gràcies per aquest hagué moments de celebració i pregària, la reobertura, amb material nou, de l’exposició de gent vestida a l’ample que per les festes de Santa Àgueda havien organitzat les associacions de Sencelles i els actes ja tradicionals d’aquesta diada. Un d’aquests i un dels centrals de la Festa del 27 de Febrer es l’Ofrena Floral al monument de la Beata, obra de Jaume Mir i aixecat a la Plaça de la Vila l’any 1955 amb motiu de la celebració del Primer Centenari de la mort de Sor Francinaina. Per il·lustrar aquestes paraules, que volen ser d’agraïment profund per totes les persones que ens ajuden i recolzen, oferim unes fotografies d’aquesta Ofrena i les tancam
20
| sa_sella
copiant el discurs de salutació que
el nostre amic Antoni Vallés Perelló va escriure i dedicar a tots els presents a la festa: “Quan em varen comentar de dir unes paraules de benvinguda aquest dia i en aquest lloc tan assenyalat vaig sentir un gran orgull de poder prendre part activa d’aquesta festa i aquest acte que sempre hem sentit tant nostre i proper. Cercant dins els records que formen part de la nostra vida vaig agafar una foto meva
per dolor, per amor...; els anys passen i dins
que la Beata Francinaina visqué un temps
aquests fulls s’escapen llàgrimes i com no,
on la vida no era fàcil. La gent s’havia
rialles i bones notícies.
de conformar amb poca cosa. Diuen els
de quan tenia 5 o 6 anys, on vestit de pagès
Aquests darrers anys en referència a la
i amb un ramet de flors estava, avui fa quasi
Beata Francinaina hem escrit amb lletres
quaranta anys en aquesta plaça i als peus
d’or fulls d’aquest llibre. Destacar d’ara fa
del monument en el que dipositarem les flors.
vint anys la seva Beatificació. Tots visquérem
Les fotografies tenen una dura crueltat
amb joia i festa aquells dies tant assenyalats.
ja que mostren com el temps ha passat i aquella innocència dels primers anys per desgràcia ha passat, però al mateix temps donen testimoni d’un fet, d’una festa que tots guardam dins un racó del nostre cor i que avui ens mou a estar aquí passant el testimoni de generació en generació. D’aquella foto avui han passat molts d’anys i moltes coses. Sempre s’ha dit que la vida no es més que un llibre amb els fulls en blanc en el que cadascú de nosaltres anam omplint cada full. Hi llegim alegries, penes, nits en blanc
cronistes d’aquells anys que es passava fam, que es menjava carn un pic en l’any i valgui com exemple que es compraven unes sabates per fer la Primera Comunió i un altre joc per les noces.
L’any passat escriguérem també un altre full
Realment dins aquells anys, només
assenyalat també, quan fou nomenada per
una dona de qualitats excepcionals i
la Santa Seu, Patrona dels catequistes de
extraordinàries virtuts va poder tirar enda-
Mallorca, recordant el que va ser la gran
vant la tasca que avui tots coneixem i que
tasca de la Tia Xiroia: ensenyar la Doctrina
ha arribat als nostres dies.
als infants, orientar i aconsellar els joves i al·lotes, asistir els malalts i obrir les portes de la seva caritat a tot el poble.
Deia el gran Vicenç Ferrer que no malaexis la foscor si pots encendre un ciri. Res més, saludar-vos a tots. Donar
Hem de parlar d’il·lusió.
la benvinguda a aquells que ens visitau;
No descobriré res si dic que als pobles
teniu la nostra hospitalitat i l’agraïment de
tots ens coneixem pel malnom. Si cercau al diccionari l’adjectiu “Xiroi” trobareu la definició de animat, festiu, alegre i jo afegiria, il·lusionat.
que participeu d’aquesta festa. Vull acabar amb un desig: he parlat d’escriure fulls, esperem molt aviat escriure amb lletres majúscules la Canonització
La nostra Tia Xiroia
de la nostra Beata Francinaina Cirer. I
que fou una dona sen-
com deia el nostre poeta Costa i Llobera:
zilla i natural, amable i
“Sortat el poble, sortosa l’època d’on surt
afectuosa amb tothom
una dona de força màxima...”
tenia com a qualitat més destacada una alegria, una il·lusió que la feia agradable a tothom. No hem d’oblidar
Gràcies a tots i que tingueu un bon dia de festa”. Associació Tia Xiroia
sa_sella |
21
_Sa Campana Notícies fresques
Sr. Batle, pensau a posar multes, que ja tothom va fot qui fot. “Mano dura”
A la fi! Bravo, bravo i bravo! Ja era hora. Una condemna per destruir Mallorca. A la fi! Ara senyors jutges i fiscals, a seguir, teniu feina per molts, molts anys.
A ne’s partit de sa corrupció, ja comencen a no fer tan de xulos i xules. Es primers n’Hidalgo i Massot han estat condemnats. Ni ha més però, molts més.
Ara que Barcelona ha proposat com a candidata pes jocs olímpics d’hivern del 2022 i a la vista de que a Sencelles fa tanta neu, no sé si demanar que facin per aquí colque eslalom.
Barramot@gmail.com
és l’adreça de correu
electrònic per si voleu suggerir notícies fresques o deixar comentaris sobre les que han sortit.
En Barramot 22
| sa_sella
El senyor Bauzà, quefe des pp a Balears ha escrit: el pacto de izquierdas persiste en su naufragio, incapaz de introducir las medidas de austeridad... Senyor Bauzà, sa austeritat que vòste predica, és sa que es seu partit, es pp, va dur a terme sa legislatura passada?. Si, milions i millons d’euros que mos han robat a tots es ciutadans de ses Balears? Això es sa seva austeritat?, Ja, ja i ja. Prengui nota de sa vertadera austeritat. En un diari del dia 23 desembre 2009, hi surt la següent noticia: Carles Manera i cinc acompanyants anaren a firmar sa nova finançació a nes Ministeri d’hisenda en metro, dinaren de MENÚ i tornaren a s’aeroport en taxi. Total 130’- €. En canvi vóstes, hotel de 5 *****, puticlubs Rasputins, palacetes, viatges a Xina, capses de Cola-Cao, ......... Més austeritat: reducció d’alts càrrecs, de empreses, que va “fundar el PP del Sr. Matas,de la sra. Estaràs, sra. “beata” Cirer, sr. Flaquer “rasputín”, sr. Font que va fer votar morts, sra. Ordinas Cola Cao, etc. etc.” ara les han donat de baixa, a les empreses, creades per els “senyors i
senyores” escrits més a dalt, i així “donar menjar a nes seus afamats” Ja era hora, ja era hora. Felicitats Sr. Antich. Vos promet que entre Jalovins i mamelletes, i pares noels secuestrats i vares de quita i pon,... entre festes tradicionals i invents m’he fet un embuiarro. Res, que propòs que la Sala faci per Santa Àgueda un tradicional concurs de mamelles. Però en viu i en pèl. Podríem escullir sa mamella sencellera més agraciada, sa mamella nouvinguda de més planta, sa mamella major que podria presindir ses festes, sa mamelleta infantil, sa mamelleta més aguda, sa mamella més sessi, sa mamella que-sempreraja-i-la-font-que-mai-s’aixuga, sa mamella més operada, sa mamella més fotogènica, sa mamella on-totses-polítics-s’hi-amorren, etc... res que en definitiva d’idees no m’en falten. Per primera vegada estic completament d’acord amb un polític. El Sr. Antich, President del Govern de les Illes Balears, va dir a ne’s seu discurs de fi d’any lo següent: “ara vivim els efectes dels excessos d’altres temps, d’aquí ve la crisi i d’aquí vénen els casos judicials”. Xapó Sr. Antich, xapó! Ara es partit de sa corrupció, de sa brutor, des lladres, d’es presumptes lladres, lladregots, lladrets, lledretes, sí, ses que cobraven un sou i no feien rés a s’oficina, no feien rés, per que no saben fer rés, no han tangut maig ofici ni benefici. Però cobraven, vaja si cobraven. Tota aquesta guar-
da ara diu que es Govern Balear és il·legítim, és a dir: es vots que no son seus (és a dir del pp), son il·legítims? Putaaaaada.
amb s’avioneta a la beata Catalina Cirer, també és, de moment, presumpte corrupta, na Munar, vengaaa que no ve d’un pam.
També diuen que ells son es que han de manar, ja que ells no “tenen imputats”. No han tangut mai vergonya ni decència ni dignitat ni rés de rés. Bono si que han tangut, unes mans molt, molt, molt llargues per agafar lo que no és seu.
També lo d’Um es maaaassa, maaassa. Ja se sap, “qui van amb un coix, al any ho son tot dos” i um va anar da sa maneta i ben, ben agafadeta amb sos peperos. Ja ho val, quina pena de polítics que tenim! Quina pena!
Ses mocions de censura, només Es clar, ara, es d’Um imputats han poren fer-la es partits que estan nets dimitit, però, es 16 ò més imputats de “Polvo i Paja” vòstes srs peperos peperos, quan dimitiran?. Supòs que estan fins a sa coronilla de merda. mai, ja què de què viurien? Si, preMirau si volen seguir tenint “man- sumptament, entraren a sa política gantes i lladregots”! dia 23 gener per això. Bé, es qui ja són a sa presó, 2010 en Maties Vallés va entrevistar supós que ja han dimitit. a nen José M. Rodríguez. segons ell, en Rodríguez, està immaculat i rés a veure amb sa corrupció des seu partit, noooooo! Ell no va dir: “hoy es lunes y estoy en mi despacho” a nes lladre Hidalgo. Bé va dir a s’entrevista.....”Si el pp gana, todo el mundo se podrá realizar. Habrá arroz para todos” Això vol dir lo que tots varem pensar quan llegirem s’entrevista, que podran seguir robant tant o més que han fet fins ara? Estimats lectors de Sa Sella: Pensa-ho bé, val la pena. No estan penedits, noooo, lo que les sap greu son es 4 anys que no san pogut dur rés a sa...butxaca? Tornau a pensar-ho, val la pena.
R eflexió : N i
siguis insaciable cercant tota
casta de plaers ni et tiris de cap al menjar, perquè menjar massa porta a la malaltia i la golafreria acaba en diarrea.
37, 29-30.
Ah! Sa
Siràcisa,
meva dona, mu mare i sa sogra van d’u
peu amb sa senalleta.
No, i es ben grossa!
Sr. Batle de Sencelles: a ne’s poble segueix havent-hi cotxos per tot. I quan dic per tot, es que estan mal aparcats. Ja va bé! Multes a tentebonete. Aqueixa gent només fa bonda, si les toques sa butxaca. Bono, es mes de febrer és una festa a Sencelles. Santa Àgada, Beata Francinaina. Dues festes mol diferents, però totes dues molt sencelleres. Enhorabona a tots es qui feren feina, perquè les festes sortissin tan bones i tan participatives. Enhorabona!
Quina fredor, quina fredorada, això no és de rebut. Fins i tot tenc des idees gelades......fins i tot es Si no mos bastaven es peperos, cu......! S’hivern 2009-2010 ha estat ara es umeros. Venga raix i roi, co- de collons. Quina fredorada. Ah! I rrupció i més corrupció. quina aigada, no aturava mai. En Nadal, no es toca pilotes, el toI ara, veeeenga neu i més neu. rra collons, es que va dur a passejar Estic congelat!
Com és que es meu companyero de penes, En Xiscu Cardona se queixava a sa revista de s’estiu que no teníem bo per devers sa Conselleria de Presidènci i no mos havia tocat un cotxo policial nou si después a sa revista de s’hivern a s’Ajuntament Informa mos deien que sí, que sí, que arribaria un cotxo nou perquè tenim molt de bo.
Una
de dues, o es
bo ha vengut de cop o veure coses sobre sa revista provoca coïtja i corredisses...
sa_sella |
23
_Carta Amics de Sencelles, venc a bé enviar-vos unes fotos que m’han arribat de la festa de la Beata Francinaina a Pachacamac (el Perú) on li tenen molta devoció. Feren una celebració que començà més de vuit dies abans del 27 de Febrer i tota la setmana anterior la imatge de la Beata va visitar cada una de les famílies devotes i a cada casa o poblet s’hi ajuntaven els veïnats per fer-li una pregària i donar-li gràcies pels favors rebuts. També a la Parroquia de Paiporta el dissabte beneïren una imatge de la Beata i feren una gran festa. Moltes gràcies. Maria Llull, germana de la Caritat
24
| sa_sella
_Actualitat de Sencelles Pluges
Temperatures 300
25
250
20
200
15
150
10
100
5
50
0
0
Ge
ne r Fe br er M ar ç Ab ril M ai g Ju ny Ju lio l Ag os Se t te m br Oc e tu No bre ve m De bre se m br e
Ge ne r Fe br er M ar ç Ab ril M ai g Ju ny Ju lio l Ag Se ost te m br Oc e tu No bre ve m De bre se m br e
30
Poble Son Boi* Biniferrí** Sa Rota***
Desembre '09 73 105 110 103
Gener'10 71 73 86,5 88,5
Febrer'10 61 77 83,5 79
TOTAL 205 255 280 270,5
Font: *Lluís Zuazaga ** Maria Llabrés *** Toni Zuazaga
Temperatures mitjanes i pluja Tª mitjana Tª màxima Gener 10,8 15,66 Febrer 11,28 16,59 Març 13,73 29,58 Abril 15,98 21,68 Maig 21,68 28,02 Juny 25,58 32,5 Juliol 28,69 35,23 Agost 28,22 34,65 Setembre 23,41 29,02 Octubre 20,25 25,61 Novembre 16,69 22,2 desembre 11,9 16,23
Tª mínima 5,94 5,96
Pluja 56,5 42,5
7,89
38,5
10,27 15,34 19,1 22,16 21,79 17,8 17,8 11,18 7,56
47,5 14,5 11,5 0 8,5 284,5 24,5 28,5 73
Tª mín 7.56 6.11 7.20
Tª mín abs. -1 (Dia 20) 1 (Dia 12) -0.5 (Dia 13)
Dades corresponents al poble
Desembre Gener Febrer
Tª Mit 11.9 10.23 11.41
Litres 2009 Litres 2008
Tª màx 16.23 14.35 15.63
Tª màx abs. 23 (Dia 8) 20.5 (Dia 20) 24.5 (Dia 26)
L / m2 73 71 61
630 633.5
Cal destacar les dues nevades caigudes la nit del dia 11 al dia 12 de febrer i la de dia 10 de març. La primera donat que va caure de nit i no havia plogut va aferrar (a certes bandes, gruixos de 3 cms.) i, a causa de les baixes temperatures, feu que en certs llocs quedàs congelada i que aguantàs bé fins a mitjan matí. La segona, en canvi, donat que va caure de dia i que més qui manco la pogués veure sembla que fou més gran que l’anterior però no va quedar al terra ja que abans havia plogut.
Guillem Zuazaga i Llabrés sa_sella |
25
_L’Ajuntament informa Inici cursos de formación del voluntariat de protecció civil. Aquestes setmanes s’han realitzat els cursos de formación bàsica pels interessats en formar part de l’agrupació de voluntaris de Protecció Civil de Sencelles. En vista de la recent aprobación dels estatuts de l’agrupació i una vegada reunits tots els interessats amb membres del cos de voluntaris de Protecció Civil d’Inca, representants de la Conselleria d’interior i de l’ajuntament de Sencelles, es va establir un calendario de cursos que es va iniciar el passat dia 18 de febrer. Una vegada fet el curs, els mem-
bres de l’agrupació es reuniran en una assemblea per decidir el seu cap. L’ajuntament estrena papereres per a cans Durant aquesta setmana l’ajuntament ha instal·lat papereres i dispensadors de bosses destiandes a la recollida d’excrements de cans als carrers per on aquests passejen més 26
| sa_sella
sovint. D’aquesta manera s’evitaran les molèsties que aquests animals provoquen a zones com les places i els aparcaments públics dels voltants. II certamen de cartes d’amor Un any més la regidoria d’Educació i Cultura ha organitzat el certamen de cartes d’amor, al certamen es podran presentar cartes relacionades amb l’amor en qualsevol de les seves varietats i formes: vertader, platònic, desamor, passió desig, odi, filial,… En segon lloc poden estar dirigides a qualsevol destinatari, company, companya, marit, dona, núvia, un autor literari, un objecte, un companys de feina, una jugueta… El certamen té la modalitat general per a totes les cartes escrites per persones majors d’edat i un premi especial jove en el que es podran presentar cartes escrites per joves que tenguin entre 12 i 17 anys. El plaç de presentación de les cartes acaba el 31 de març i podeu
consultar les bases al web de l’ajuntament o als fulletons que trobareu als diferents edificis municipals. Nou horari de la treballadora social A partir del mes de gener l’horari de la treballadora social és el següent: dimarts de 11.00 a 13,00 al convent de Biniali i el dimecres de 9.00 a 13,00 a l’Ajuntament. Cloendes tallers de memòria Tant a Sencelles com a Biniali s’han duit a terme els tallers de “Memòria i habilitats cognitives” que tant agraden als nostres grans Si a Sencelles ja fa uns quants anys que el duim a terme, a Biniali l’hem repetit per segona vegada. Els resultats han estat molt positius i continuam pensant que val la pena fer l’esforç per fer arribar aquests cursets als postres majors ja que ells ben s’ho mereixen.
nística vigent amb més exactitud.
Nou vehicle a la policia local L’ajuntament de sencelles ha rebut recentment un nou vehicle adaptat per a la policia local el qual ha estat rebut per part dels agents del municipi. Aquest vehicle s’ha aconseguit mitjançant una subvenció concedida per la conselleria d’Interior, la qual va publicar aquesta convocatòria amb la intenció de millorar els mitjans tècnics i materials per tal de garantir la prestació adequada dels serveis policials als ciutadans. Aquest vehicle substituirà al que actualmente tenien el qual compta amb tretze anys d’antiguetat. L’ajuntament signa un conveni per adaptar i actualitzar la cartografia municipal L’ajuntament ha signat un conveni amb la Conselleria de Mobilitat i Territori per actualitzar la cartografia de tot el municipi. Així quedaran reflectides totes les variacions i les noves edificacions que s’han anat produint al llarg d’aquests anys. Des de l’inici d’aquesta legislatura
una de les prioritats que es va propasar l’equip de govern va ser dur a terme la revisió de normes subsidiàries per a la seva adaptació a la normativa vigent. Actualment s’està fent molta feina en aquest sentit i un dels impediments amb els quals es varen trobar els tècnics va ser que la cartografia municipal té deu anys d’antiguetat. Així doncs i atès l’oferiment de la Conselleria s’ha estimat oportú signar aquest conveni de manera que la cartografia quedarà totalmente actualitzada. És important destacar que amb aquesta signatura s’aconseguirà una millota significativa dins el departament d’urbanisme així com es realitzarà l’adaptació del planejament a la normativa urba-
Inici de la campanya “compra a Sencelles, tots hi guanyarem!” L’ajuntament ha posat en marxa la campanya “Compra a Sencelles,, tots hi guanyarem!!!” amb l’objectiu de promocionar els comerços locals i incentivar el desenvolupament d’hàbits sostenibles. La iniciativa es concreta en el repartiment de senalles, donades per la Fundació Balear Sostenible, a tots els ciutadans que presentin tiquets que avalin compres a sis establiments comercials del municipi adherits a la campanya. Des de l’ajuntament volem remarcar que el suport dels i als nostres comerciants és molt important i mostra d’això és que ja s’han adherit més de trenta comerços.
sa_sella |
27
_Ja podeu començar a parar taula
_Sa Sella per la fira farĂ menjera