Sa Sella 118 by sasella

sa_sella Centre Cultural de Sencelles Associació de Premsa Forana de Mallorca núm. 118 octubre-desembre 2009 - 2,5 €

Revista Sa Sella

sasella@hotmail.com C/ Església, 3 07140 Sencelles (Mallorca) Els articles d’aquesta revista expressen únicament l’opinió dels propis autors. Redacció: Joana Ferragut i Fiol Joan Florit i Horrach Jordi Llabrés i Sans Guillem Mut i Llabrés Guillem Zuazaga i Llabrés Col·laboradors: En Barramot Xiscu Cardona Joan Bover i Serra Miranda Miret i Mairata Maria Vich i Cirer Margarita Zuazaga i Vich Edita: Centre Cultural de Sencelles des de 1983 Portada: Detall del Betlem fet per en Fernando, de can Garau. Dipòsit legal: PM-400-89 Hi col·laboren:

Parròquia de Sant Pere de Sencelles

Fundació Mossèn Bartomeu Oliver

| sa_sella

_Editorial

L’any 2009 s’acaba, darrera ell arriba el 2010 carregats de bons propòsits per a tots. Tots els membres de l’equip de redacció de Sa Sella: en Joan Florit, na Joana Ferragut, en Jordi Llabrés, en Guillem Zuazaga, en Guillem Mut i els col·laboradors / -ores: en Xiscu Cardona, en Joan Bover, na Miranda Miret Mairata, en Barramot, na Margarita Zuazaga, na Maria Vich vos volem felicitar desitjant que passeu unes bones festes de Nadal i un venturós any nou. Agraim a tota la gent que de manera desinteressada ens ha ajudat dins aquest any que la nostra revista sigui any rera any entre nosaltres i surti carrer. La nostra carta als Reis Mags està ben farcida d’energia, il·lusió i moltes ganes de fer feina en aquest proper any que estam a punt de començar. Molts d’anys i bones festes.

_Imatges d’ahir

La foto d'aquesta revista l'ha cedida en Guillem Zuazaga Llabrés. Correspon a una excursió de final de curs de catequesis a l'ermita de la Victòria d'Alcúdia. Asseguts hi ha, d'esquerra a dreta: na Francisca Llabrés de cas Patró, ?, Sor Àngela Nicolau, ?, na Catalina Ramis Alomar de can Llarg, na Margalida Llabrés Fiol de can Renyina, Pedro Llabrés Gamundí de can Pou, ?, na Catalina Ferrer de cas Murer, i na Catalina Ramon Oliver de can Carrina. Drets, d'esquerra a dreta: na Margalida Ferragut de can Gep, ?, en Macià Bartomeu Llabrés Ferrer de can Xim, en Toni Crespí Bennasar de can Morei, na Catalina Ribas des quatre cantons, Francisca de can Carrina, na Francisca Comas de can Serra, na Maria del Mar Ramis de can Raspeta, en Joan Bennasar de ca s'Escolà, en Tomeu Oliver Bestard de Son Pelea. Segona filera: en Jordi Llabrés de can Jordi, en Guillem Zuazaga i Llabrés de can Pou, en Joan Ferrer Cirer de cas Murer, en Joan Campaner de sa Creu, na Rosa Ramis Alomar de can Llarg, na Cati Irene Ferragut de cas Teco, en Biel Pau Bibiloni Alorda de ca sa Pinera, n'Aina Llabrés Llabrés de can París, en Toni Vallés Ramis de ca na Raspeta, en Miquel Llabrés Bennàsar de ca s'Escolà, ?, ?, na Margalida Morro Alomar de can Sinto, en Rafel Cladera Llabrés de sa Placeta, Darrera fila: ?, en Francisco de can Mascaró, na Margalida Llabrés Llabrés de cas Xicot, na Catalina Ramis Llabrés de can Pica, ?, ?, na Catalina Fiol Coll de cas Camion, en Pep Alomar de can Pintat, en Joan Lluís Llabrés Bennasar de ca s'Escolà, na Maria Munar de can Pulit, en Miquel Llabrés Alorda de can Manita, , ?, na Margalida Ferrer Aloy de cas Sord, Guillem Mut na Joana Maria Cirer Varquier de can Puça, na Catalina Cirer Varquier de can Puça, ?

sa_sella |

_Mare de Déu de Lluc (i II) Algunes notes sobre la Mare de Déu de Lluc en motiu del 125 aniversari de la seva coronació pontifícia

| sa_sella

Continua de l’anterior exemplar de Sa Sella. Aquell imponent esdeveniment es va revestir amb les proporcions d’una magna solemnitat, fora precedents; fins i tot es va dir que el Senyor va coronar aquella obra amb un èxit que ningú mai hauria imaginat. El “broche de oro” el va posar l’Ajuntament de Sencelles amb la resolució de nombrar a la Mare de Déu de Lluc, Alcaldessa Honorària i Patrona d’aquesta Vila: “En la Villa de Sancellas, provincia de Baleares, a trece de febrero de mil novecientos cuarenta y nueve. Siendo las trece horas y treinta minutos y bajo la Presidencia del Sr. Alcalde D. Gabriel Fiol Ferragut, se reunieron en el Salón de Sesiones de esta Casa Consistorial los Señores Gestores... Declarada abierta la sesión, el Señor Presidente manifestó que anunciada para esta tarde la llegada a esta población de la Virgen de Lluch y estando preparado el vecindario para tributarle un cordial y fervoroso recibimiento, lleno de amor y sumisión, emblema de un pueblo dotado de profundos sentimientos católicos y que sabe vencer todas las dificultades, superándose a si mismo, siempre que se manifiesta en asuntos religiosos, debe esta Corporación Municipal, poner el sello oficial a este deseo popular y, por tanto, propongo sea nombrada Alcaldesa Honoraria y Patrona de esta Villa con los honores propios del caso. Seguidamente todos los Señores Gestores, expresaron con cálidas palabras su adhesión a la propuesta presidencial y por unanimidad se acordó: Primero.- Nombrar Alcaldesa Honoraria y Patrona de esta Villa a Nuestra Señora de Lluch, para que desde su trono, siga bendiciendo y g u i a n d o a este pueblo, conduciéndolo por el camino de la Paz, de la Justicia, del Amor y de la Caridad. Segundo.- Que en Salón de Actos de esta Casa Consistorial, sea colocado el cuadro de la Virgen de Lluch...” L’any 1954 es tornar a constatar el gran amor que des de sempre els Sencelles hem tingut a la Mare de Déu de Lluc. Dia 24 d’agost d’aquell any l’Ajuntament es tornà a reunir i en nom del poble s’adheria a la proposta de que fos nombrada oficialment Patrona de Mallorca. Entre altres punts es va resoldre: “Seguidamente dióse cuenta de un escrito de los Misioneros de los Sagrados Corazones del Santuario de Lluch, por el que se interesa la adhesión de esta Corporación al propósito de la Diputación de esta Provincia, para nombrar en este Año Mariano universal, Patrona de Mallorca, a la Virgen del referido Santuario; se acuerda con el beneplácito de todos los asistentes, declarar de urgencia la resolución del escrito antes citado, ante el peligro de que la decisión

del Concejo llegue con retraso ya que la fecha indicada para tal solemnidad es el doce de setiembre próximo venidero. En su vista y dados los hondos sentimientos religiosos del pueblo entero y la devoción que la Virgen de Lluch siempre inspiró a sus hijos, de los que participan los miembros de esta Corporación, ve con satisfacción, agrado y complacencia que se realice el proyectado nombramiento oficial, ya que de hecho la considera como patrona de este pueblo desde el tres de febrero de 1949, en que peregrinando por los Municipios de Mallorca, se dignó visitar a este pueblo y asi consta en el acta leída públicamente en acto de público homenaje a la venerada Imagen y a la vez, de hecho la juzgan como Patrona de la Isla desde los mismos albores de la reconquista...” Altres dates deixaran escrites amb lletres d’or la relació secular que uneix els sencellers amb el Santuari de Lluc. L’any 1984, en celebrar el primer Centenari de la Coronació, el nostre Ajuntament va oferir a la Mare de Déu l’escut amb les armes de la Vila, perquè juntament amb els de la resta de municipis mallorquins vestís les parets del seu Cambril, talment ho havia ideat feia setanta cinc anys el Bisbe Campins: Poc després de que el Papa Joan Pau II va beatificar a la nostra Germana Major l’any 1989, es concedí a la Basílica de la Mare de Déu de Lluc una partícula “ex-ossibus” de la nova Beata, la qual es guardada dins un reliquiari de metall daurat i l’acompanya el document signat pel Bisbe de les hores, Monsenyor Teodoro Úbeda, el qual certifica la seva autenticitat. L’any 2005, en motiu de la celebració de 150 Aniversari de la Mort de Sor Francinaina, la Congregació de Germanes de la Caritat oferiren al Santuari un quadre seu, el qual rep la veneració de tots els mallorquins, juntament amb les altres representacions dels sants i beats de la nostra terra a la Capella de la Font del Baptisme de la Basílica de Lluc; en paraules del Bisbe Jesús Murgui, ells han de ser testimoni i estímul per a nosaltres, que en el Baptisme som cridats a ser ni mes ni menys que sants. Aquest anys de 2009, la nostra Parròquia s’ha unit també al goig de tot Mallorca per la celebració del 125 Aniversari de la Coronació. El passat mes de juny fou l’elegit per homenatjar a la Moreneta. La visita a Sencelles de la Relíquia de la Gonella que segons la tradició portava la Mare de Déu el dia de la seva Trobada, la gran Peregrinació que vam fer dia 21 juntament amb les parròquies germanes de Sineu, Llubí i Costitx, i l’entronització dins la Sagristia de la nostra Església d’un quadre de la Patrona de Mallorca i de Sencelles, han volgut patentitzar de bell nou que la secular devoció que tenim envers la Mare de Déu de Lluc no ha decaigut en absolut.

Jordi Llabrés i Sans sa_sella |

_Noticiari La sencellera Lua Valenzuela i Suau de ca na Clara ha obtingut una beca de treball i d’investigació de l’Associació d’Amics dels Closos de can Gaià de Felanitx per estudiar i preparar les tasques i els informes de la campanya d’excavacions d’aquest jaciment arqueològic de navetes situat a Portocolom. A principis d’octubre es va conèixer que el Govern de les Illes Balears va concedir 600.000 euros al celler Macià Batle per poder millorar la capacitat de producció i d’emmagatzement de vi. Dia 3 d’octubre es va rellançar l’Agenda Local 21 del nostre municipi amb una excursió a Cascanar i a Ruberts i la celebració d’un fòrum ciutadà amb berenada d’Slow Food inclosa. El Casal de Joves de Sencelles va tornar a obrir les seves portes dia 5 d’octubre despres de l’aturada anual dels mesos d’estiu. Dia 24 d’octubre, la delegació local de l’OCB, el Club d’Esplai es Burrotatxo i la Regidoria de Festes varen celebrar un exitós taller de llanternes a sa Plaça.

Dia 7 d’octubre l’ajuntament celebrà una sessió plenària que decidí rescindir el contracte amb la constructora Biel Galmés SL per haver abandonat les obres que feien a la Casa de la Vila. També s’acordà sol·licitar al Consell de Mallorca, per a incloure al Pla d’Obres i Servicis de l’any 2010, els projectes d’adequació de parcs infantils a gairebé tots els nuclis del municipi. Dia 18 d’octubre els majors de Sencelles anaren d’excursió. Dia 21 d’octubre se celebrà un any més la festa de les Verges. La paradeta que cada any instal·la la Corar Sor Francinaina durant aquestes dates al costat de can Bril va tenir molta pressa de clientela que volia assaborir bunyols casolans. El servei de recaptació de tributs va venir a Sencelles dia 4 i 5 de novembre, i a Biniali dia 6, per facilitar el pagament dels imposts locals als habitants del nostre municipi. A partir del mes de novembre va tornar a posar-se en marxa el servici de biblioteca municipal. Enguany les dues novetats són l’activitat d’un grup de tècniques d’estudi i un espai especial per poder realitzar els deures escolars amb la presència d’una persona de suport. Dia 8 de novembre hi va haver la sisena romeria de la Beata des de Binissalem a Sencelles en carro, a peu o a cavall pel camí de Biniagual. La festa va acabar amb un dinar a Sarissal. Dia 14 de novembre, els majors de la Llar dels Padrins feren una bunyo-

| sa_sella

lada. El mateix dia es va presentar en societat el projecte musical Acció Musical, grup que neix amb la idea de promoure les músiques a Sencelles, creant iniciatives musicals com a tallers, concerts o qualsevol iniciativa que tengui a veure amb la música d’una forma no lucrativa. A principis de desembre va sortir un butlletí informatiu del PP de Sencelles on es fa una crítica de la gestió municipal de l’actual equip de govern: Caos circulatori, excessos de càrrecs de confiança i desgavell en la recollida de fems.

Dia 8 de novembre va fer-se a lluc l’assemblea general anual de la associació de premsa forana de mallorca que comptà amb una representació de sa revista sa sella.

Segons un estudi de la UIB un 17’83% de la població del nostre municipi té més de 65 anys. El precentatge a nivell de Mallorca és del 14%. La regidoria de participació ciutadana de l’ajuntament de Sencelles i el club d’esplai burratatxo varen iniciar dia 14 de desembre un taller d’elaboració de màscares de dimonis. Aquest taller té com a objectiu divulgar la cultura popular entre els més joves del municipi. L’encarregat d’ensenyar l’art de la màscara és en Gori Negre de Santa Maria. L’ajuntament de Sencelles va aprovar en un ple extraordinari de dia 16 de desembre la nova bandera municipal. A mitjans desembre va sortir al carrer el número 7 del Full Informatiu PSOE-ISIB on es planteja la postura d’aquesta coalició pel que fa al Pla de carreteres, la carretera Algaida-Sencelles i la ronda nord - Vial circumval·lació.

Dia 19

de desembre va fer-se a la plaça de

la vila un mercadet de inclemències del temps.

Nadal

malgrat les

Dia 18 de desembre l’Obra Cultural Balear va lliurar a Maó els seus premis anuals. El premi Bartomeu Oliver enguany va recaure a l’escriptor pobler Alexandre Ballester. La nova llei de barris del Govern Balear suposarà una inversió a Sencelles de 386.000 euros que s’invertiran a Biniali per implantar un nou arbrat a la plaça de Sant Ferran, la substitució del mobiliari urbà a la plaça de la Puríssima, el soterrament de les xarxes de comunicació i enllumenenat i la reforma del local municipal de la presó. Dia 20 de desembre ISIB-PSOE va celebrar al poliesportiu de Sencelles un dinar de Nadal que comptà amb la presència de na Francina Armengol. Selleters en acció sa_sella |

_L’Ajuntament informa Pla E 2010 L’any que ve el nostre municipi comptarà amb una aportació del Govern central de 325.000 euros. Aquests dies s’estan elaborant els següents projectes pel pla E 2010: 1.- Adeqüació de l’entorn de l’escoleta. Es milloraran els accessos de l’escoleta infantil, s’ajardinaran les zones exteriors i s’executaran noves àrees de jocs infantils. 2.- Enllumenat tram de carretera entre Sencelles i el cementeri municipal. L’obra consistirà en dotar de faroles el tram des del cementeri fins a l’entrada al poble. Dotació de serveis a can Garau En aquesta segona fase es duran a terme la millores en els accessos al local de la tercera edad i al soterrani de Can Garau. També es realitzaran obres de connexió a la xarxa de clavegueram i millores en el sistema de recollida de pluvials de l’edifici. Millores a l’enllumenat públic S’ha projectat millorar l’eficiència energètica col·locant faroles de baix consum. D’aquesta manera els nostres carrers estaran més ben il·luminats. Nou vehicle policial Finalment el proper gener comptarem amb un nou vehicle policial totalment equipat.

| sa_sella

L’Ajuntament de Sencelles inicià les obres d’asfaltament i acondicionament de diferents carrers del municipi entre els quals es troben el carrer des Retiro i trams del carrer Gall, Jaume Sard i Antoni Maura. A Biniali el carrer de Sant Joan. L’Ajuntament de Sencelles participà en la setmana del Marroc L’Ajuntament de Sencelles es va sumar a les diferents activitats d’intercanvi cultural previstes dins la Setmana del Marroc. Es va fer una recepció amb la delegació d’aquest país a les Bodegues Binigrau de Biniali. Amb aquest encontre l’Ajuntament vol establir un espai de cooperació i solidaritat amb les regions del Rif. Des de la Regidoria de participació ciutadana Hem continuat amb els fòrums ciutadans que, mitjançant l’eina de l’Agenda local 21, duim a terme al municipi. El passat mes de novembre tengué lloc el fòrum ciutadà al nucli de Biniali. Els assistents, que foren molts, participaren activament en aquest acte. De ben segur que intentarem fer bon ús de totes les idees i suggeriments aportats pels nostres amics de Biniali. La iniciativa de la Regidoria de participació ciutadana d’incentivar el coneixement i la difusió de la

cultura popular entre els petits i grans, ens ha portat durant tot el mes de novembre a realitzar un taller de màscares de dimoni. El taller, que ha ajuntat a pares, fills i padrins, ha estat tutoritzat per en Gori Negre, amic i activista cultural de la Factoria de So de Santa Maria. Degut a l’exit d’aquesta iniciativa, vàrem haver de prorrogar una setmana més la durada d’aquest taller. Des de la Regidoria de Festes Estam confeccionant un programa d’actes per aquestes festes de Nadal que esperam que vos agradi a tots i a totes. Dins aquest programa d’actes, el pub s’Espiga, amb la col·laboració de la nostra regidoria, volen organitzar una festa de la nit de cap d’any al pavelló cobert. Vos hi esperen a tots. Aquesta iniciativa compta amb la nostra col·laboració perquè tenim la intenció d’incentivar que en aquesta festa, tot el poble pugui fer bulla sense necessitat d’haver d’agafar cotxe, amb el risc que en un vespre com aquest això implica. Els Reis d’Orient ja ens han confirmat que arribaran, puntuals a la seva cita el proper cinc de gener. Ses Majestats d’Orient ens han informat que hi haurà molts de regals i poc carbó. Des de la Regidoria d’Esports Esperam que a principis de l’any entrant, les obres del bar i

vestidors del poliesportiu puguin estar acabades. Aquesta obra serà una important millora que es notarà sobretot en obrir la piscina a l’estiu. Hem hagut de dur a terme millores i reparacions al pavelló per tal que aquesta infrastructura pugui ser emprada amb normalitat per tots els qui feis activitats esportives. Esperam que durant els propers dies podrem fer efectives les subvencions destinam a les entitats esportives del nostre poble. De ben segur que aquestes subvencions seran un ajut per aquestes entitats que duen a terme una activitat tan important en el nostre poble. Dia mundial contra la violència de gènere El passat 25 de novembre les regidories de Serveis socials i cultura varen voler organitzar un acte al claustre de Can Bril per dir PROU a la violència de gènere i a tota classe de violència en general. Durant l’acte, en el qual es varen concentrar més d’un centenar de persones, es varen realitzar petits discursos en pro de la dona així com una encesa d’espelmes per cadascuna de les víctimes d’aquesta violència. Per tancar l’acte un grup de dones dirigit per

n’Esther Gordiola va fer un ball per expressar el seu particular no a la violència. Proposta de bandera de Sencelles L’equip de Govern va proposar en el passat ple extraordinari

celebrat en el mes de desembre, darrer abans del fi d’any, la seva intenció d’aprovar la creació d’una bandera com a un símbol més de la nostra identitat. Després d’una llarga discusió per part de tots els regidors del consistori on la proposta va tenir bastant acceptació es va decidir resoldre aquesta qüestió en un pròxim ple una vegada que la idea fos consensuada i estudiada per part de tots els grups polítics. El projecte d’aquest nou emblema de Sencelles va ser dissenyat per en Jordi Llabrés Sans.

L’ajuntament va realitzar a mitjan novembre una reforma al Parc Verd de davant del Cementeri de Sencelles on hi va gastar 20.000 euros concedits per la Conselleria de Medi Ambient. Les obres varen consistir en un tancament per evitar els abocaments

L’equip de govern vol desitjar des d’aquestes pàgines un Bon Nadal i venturós 2010 a totes les sencelleres i sencellers.

sa_sella |

_Carta Enguany entorn de la diada de Tots

devastador per a la nostra tradició i història, i

tot: l’excepció confirma la regla. L’origen

Sants vaig tenir coneixement de l’existència

veient que a l’edició de l’any següent s’havia

d’aquesta festa es troba en les “Matro-

d’una entitat creada sota les sigles de

de repetir el mateix ritual vaig començar la

nalia” romanes, la festa de les matrones

GDFM, Grup de Defensa de les Festes

meva reflexió. Per si algú n’està interessat

o dones casades que es celebraven per

Mallorquines.

aquí vos ne faig quatre mots.

les mateixes dates. La festa de Santa

En part, vull adherir-me als seus plan-

Efectivament per moltes poblacions de la

Àgata havia tingut gran efervescència:

tejaments a l’hora d’opinar que la de “Ha-

geografia catalana se celebra la festivitat en

les dones es feien mestresses del carrer i

lloween” no és ni d’un bon tros una festa prò-

honor de Santa Àgueda, Patrona de les do-

plaça, triaven ballador i el treien a ballar;

pia de la cultura mallorquina, tan amenaçada

nes cristianes, amb una certa immersió dels

muntaven a collibè dels marits i es feien

per diversos col·lectius. Tampoc ho són però,

papers que tradicionalment havien corres-

passejar pels carrers, els feien fer el dinar

ni els correfocs que imposen actualment per

post als homes, ara en favor de les dones.

i pastar coques que elles després es

tot arreu les colles de dimonis recentment

Molts d’aquests costums els recull l’etnòleg i

menjaven; es posaven pantalons i ana-

creades, les arribades a les nostres llars del

folklorista Joan Amades i Gelats (Barcelona,

ven a la taverna a beure, fumar i jugar a

Pare Noël, l’acomiadament de l’any menjant

1890-1959) a la seva magna obra anome-

cartes... És típic de Riba Roja de l’Ebre

raïm i fent altres rituals o les processons

nada Costumari Català. El professor Joan

el ball de la dona, amb la cerimònia de

de llanternes a destemps. Dic a destemps,

Soler i Amigó (Badalona, 1941) ens diu que

traspàs de poders a una alcaldessa i dues

perquè si que és veritat que tots els nostres

regidores...”

padrins i fins i tot pares, participaren de

És probable que la devoció a

processons que voltaven pels carrers dels

Santa Àgueda com a Patrona de

pobles de Mallorca; però mai es feien entorn

Sencelles ens vengui dels catalans

dels dies de Tots Sants i Fidels Difunts, sinó

que conquistaren o repoblarenl

que eren pròpies de les messes d’estiu,

Mallorca, però tot i que aquesta

quan els horts oferien la plena dels melons.

hipòtesi fos certa del tot, vos puc

I ja aprofitant també l’avinentesa, faré

garantir que aquí mai de la història

una referència a les imposicions novelles

hi hagué ni traspàs de poders de

que han marcat el ritual de les dues darreres

la batlia ni degustaren els nostres

edicions de la festa de la nostra Patrona,

avantpassats les “mamelletes de

la Màrtir Santa Àgueda. L’any 2008, la

Santa Àgata” pròpies de la tradició

Comissió de Festes ens oferia per primera

de pobles com Arnes a Tarragona.

vegada en la nostra història un programa

Com a nota curiosa podria apuntar

que convidava a degustar “mamelletes” de

que durant el dia de Santa Àgue-

Santa Àgueda i a que tothom comparegués

da, festa en els seus orígens emi-

a la Plaça de la Vila per presenciar la cessió

aquesta festa se celebra especialment a les

nentment religiosa, les dones igual que la

del poder municipal a mans de les sence-

comarques occidentals de Catalunya –fins

resta de l’any ocupaven un lloc secundari

lleres, escenificant l’entrega temporal de la

a la franja d’Aragó- i meridionals i afegeix:

en tots els ordres de la festa, tal com

Vara que distingeix la persona del Senyor

“L’especial devoció a Santa Àgata és degu-

imposaren durant molt de temps les lleis

Batle. La idea de donar un impuls a les

da al fet de ser patrona de les dones que

masclistes catòliques. Vull dir per exem-

festes de Santa Àgueda mai em va semblar

alleten i, per extensió, de totes les dones.

ple, que elles mai tingueren cap paper en

malament ni molt manco, car sóc conscient

Segons l’hagiografia cristiana, li van tallar

els personatges de la “Comèdia de Santa

de les ganes de bulla i festa que tenim els

bàrbarament els pits amb unes tenalles. Per

Àgueda”, auto sacramental de creació

éssers humans. Després d’haver presenciat

la seva festivitat tot el dia manen les dones

local que conegué la màxima efervescèn-

aquell acte, que al meu entendre fou també

que alleten i, els marits els eren submisos en

cia a partir del segle XVIII senceller. Ni

| sa_sella

tampoc en la participació de la solemnial pro-

la fiesta de Santa Águeda”. Tot va començar

suposades tradicions, tradicions emperò

cessó que com a acte destacat de l’horabaixa

a Zamarramala l’any 1227 durant el Regnat

que només tenien aleshores, una edició

del 5 de febrer voltava pels carrers de la Vila

d’Alfons VI, quan aquest es disposava a re-

d’existència. Els Diccionaris són molt

en honor de la nostra Patrona principal; elles,

conquistar el famós Alcazar de Segovia, a les

clars a l’hora de donar el significat de la

hi participaven en el lloc més secundari,

hores ocupat pels seguidors de l’estendard

paraula Tradició. El Diccionari Català-Va-

darrere de tot el seguici, després de les au-

de la mitja lluna mahometana. Les dones

lencià-Balear, iniciat per l’Il·lustre canonge

toritats religioses i civils que presidien. I una

s’ocupaven a entretenir amb els seus balls

manacorí Mn. Alcover que tradició és

darrera nota dins aquest tema, antany quan

als moros, mentre que els seus marits desar-

“costum que ha prevalgut de generació en

tot el poble compareixia a l’ofici de Santa

maven aquella fortalesa i prenien possessori.

generació”. La Gran Enciclopèdia Catala-

Àgueda, i aquell esdevenia l’acte central i

En recompensa d’aquell fet a Zamarramala

na, hi afegeix: “costum, ús, norma que ha

principal de tota la festa, aquell temps que

hi comanden les dones cada any el dia 5

prevalgut de generació en generació. Allò

no quedava més remei que a dins l’església

de febrer i d’allà el costum es va estendre

que és trasmès, contingut objectiu dels

separar-se homes i dones, a l’hora de l’Oferta

a totes les regions d’Espanya i fins i tot de

fets, creences, costums, etc. transmesos

que la gent passa a venerar les Relíquies de

Catalunya. A Mallorca hi arribà fa uns anys

de pares a fills”. El mestre Pompeu Fa-

la Patrona, els Obrers de Santa Àgueda feien

amb la “Asociación de Águedas Castellano-

bra, en el seu Diccionari General de la

bellugar el Penó de manera més pronunciada

Leonesas” que celebren anualment un acte

Llengua Catalana, també hi està d’acord:

quan s’acostaven les autoritats i els homes, i

a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Ciutat

“Transmissió oral de pares a fills de fets

de manera més lleu i menys solemnial quan

i que reberen la Vara de Cort per primer cop

històrics, creences, doctrines religioses,

ho feien les dones, costum que si no vaig

de mans de la llavors Batlessa Sra. Catalina

etc.; allò que és transmès oralment de

errat encara serva la Vila de Pollença durant

Cirer.

pares a fills; costum que ha prevalgut de

l’Ofici del seu Patró Sant Sebastià. Gràcies a

En definitiva amics, esper amb aquest

generació en generació”.

Déu, l’Església ha avançat molt dins aquest

escrit haver fet públic el meu desacord amb

De Diario de Mallorca: “La localidad

aspecte, tal vegada no de manera suficient,

la introducció de certs fenòmens que de cap

de Sencelles festejó ayer la festividad de

però actualment les distincions entre sexes

manera són històrics ni tradicionals en la

Santa Águeda, su patrona, en la que la

són quasi inexistents.

festa de Santa Àgueda a Sencelles. Desit-

principal peculiaridad reside en que el al-

Des de fa un temps tenc el gust del

jaria també que els que tenen la paella pel

calde entrega la vara de mando a las mu-

col·laborar en un treball que estudia tots els

mànec en qüestions de festes a la nostra

jeres del pueblo, auténticas protagonistas

fenòmens i la història relacionats en la festa

Vila, si realment volen unes festes amb tota

de una fiesta que se prolongará hasta el

de Santa Àgueda a nivell de tot Espanya.

l’essència pròpia de la mallorquinitat, vagin

próximo domingo día 8. Se trata de una

Gràcies a això poguérem topar amb els

a les arrels, i a aquells que treballen darrera

tradición antigua que guarda paralelismos

orígens certs d’aquest costum de cedir el

les sigles del GDFM que mai es cansin de

con otros pueblos de la geografía espa-

símbol i el poder de l’Autoritat a les dones

fer-ho sense oblidar l’autèntica idiosincràsia

ñola que también veneran a la patrona de

el dia de Santa Àgueda. Tot ve d’un poblet

que ens ha format i ens forma com a poble.

las mujeres, Santa Àgueda, que también

anomenat Zamarramala que J.M. Avrial des-

Tant de bo que en els mitjans de comuni-

es invocada para evitar las enfermedades

crigué l’any 1839, dient que “es inmediato

cació, quan hi sortim, ho facem sense donar

de pechos. La fiesta se inauguró ayer

a Segovia, pueblo pequeño, que fue en lo

informació que pugui enganar o confondre

a las siete de la tarde en la plaza de

antiguo un arraval de la misma ciudad, don-

als lectors, i no tractem de tradició consoli-

España con el pregón y la entrega de la

de se conserva desde tiempos remotos una

dada allò que no es tradició; per mostra un

vara de mando por parte del alcalde a

costumbre original que excita la curiosidad

botó, acabaré aquesta carta copiant part de

las mujeres. Como manda la tradición,

de cuantos forasteros se hallan en Segovia

l’article que sortí l’any passat al Diario de

se degustaron las mamalletes de Santa

el 5 de Febrero, en que sus vecinos celebran

Mallorca de dia 5 de febrer que parla de

Àgueda, acompañadas de moscatel…” Jordi Llabrés i Sans

sa_sella |

_Es Pou Major El passat 15 de novembre, l’Associació Pou Major es va organitzar una sortida en bicicletes fins a Biniagual, a la que van participar més de cinquanta persones. Ens vam trobar a la Plaça de la Vila a les 10’00 h. Tothom, grans i petits, entavem preparats amb les seves bicicletes, cascs, botelles d’aigua. D’entre els més petits, hi havia els que encara duien rodetes, però també n’hi havia més d’un que anava en cadireta a la bicicleta del seu pare o mare. En arribar, es va convidar a berenar a tots els participants a la bicicletada: Pa amb sobrassada, paté o nocilla. I pels nins, i alguns no tant nins, bosses de patatilla. Després del berenar, vam tornar cap a Sencelles. La diversió i el bon ambient va ser la tònica dominant tota la jornada. Esperam ben aviat tornar a organitzar-ne una altra, i que s’hi animi a participar més gent. L’entreteniment està assegurat. Es Pou Major

| sa_sella

sa_sella |

_Sa Sella entrevista... Na Joana Rovell

Va néixer a Inca dia 12 de desembre de 1928, filla de n’Antoni Ferrer Saurina de ca’n Rovell i de na Francisca Juan Beltran de ca’n Matet. -Quants germans teníeu? Quatre, dues germanes i dos germans. -Teníeu juguetes? Poques. Una pepa, la mare ens en feia de pedaç. -Encara que no en tenguesiu, vos ho passàveu bé?

Maria Vich i Cirer 14

| sa_sella

Beníssim, no canviaria res. Ara mateix, si pogués tornaria a enrera. -A quins jocs jugàveu amb els vostres germans i amics? A la “rasqueta”, a “piso”, a botar amb una corda... -Un lloc especial que vos agradàs jugar? No, no en teníem cap. -Quants d’anys teníeu quan féreu la primera comunió? Nou o deu. -Recordau quin dia de la setmana féreu la primera Comunió? No, ara no, però segur que era diu-

menge. -Com va ser la festa? Férem xocolata per tota la família. -Anàreu a escola? Sí, però no molt de temps. -Què vos ensenyaven llavors a l’escola? Teníem el primer i el segon “Grado” A la lliçó l’havíem de saber de memòria i dir-la en veu alta a la mestra. També apreníem a fer calça, creueta. A jo sempre m’ha agradat fer calça. -Vos agradava anar-hi? Sí. Però a l’hivern, un dia perquè plovia, l’altre perquè feia fred, no hi anava. Aleshores no era tan rigorós com ara. Nosaltres no vivíem dins Inca, sinó als afores, concretament a ne’s camí de Costitx, per això deixava qualque dia. -El vostre pare, quin ofici tenia? Era pagès. -La vostra mare, què feia, o ja en tenia prou amb la de casa i els fills? Feia feina al camp ajudant al meu pare i tenia cura dels fills, per desgràcia va morir jove. -Quan començareu a fer feina? Als 13 anys vaig anar a fer feina a un taller de sabates, anomenat ca’s Català, que era lo que jo volia, fer feina pel camp, mai me va agradar. Quan venia la inspecció al taller, els menors de 16 anys havíem d’amagar-nos a l’excusat. Era l’amo qui mos hi amagava, ja que de trobar-nos hauria de pagar una multa per tenir menors treballant. -Poguéreu triar l’ofici que volíeu fer? Sí. Jo volia anar a fer feina a un taller, hi vaig anar-hi. -Recordau el jornal que guanyàveu? Sí, no m’ha fuit mai del cap. Vaig guanyar 14 pessetes la setmana. Fèiem

feina de dilluns a dissabte el migdia. -Com recordau aquells temps? Jo estava encantada de la vida. Nosaltres vivíem de la terra i no passàrem fam. Després de la Guerra Civil, hi havia el que anomenaven la “Cartilla de Racionament” i unes de les coses que se podíem comprar amb ella, era el tabac. El meu pare i els meus germans no fumaven, per això la meva mare el canviava per oli i per altres aliments que no teníem a casa. -Què més vos agrada recordar d’Inca d’aquells temps? Tot m’agradava. Anar al cine els diumenges, a passejar, a ballar a ne’s Victòria, que estava a ne’s carrer Major. També record molt la festa del Dijous Bo, les Fires... -Qui eren les vostres amigues quan éreu jove? En tenia dues. Na Margalida de ca’n Margoi i n’Antònia Costa. Encara ho són amigues. -Què fèieu les al·lotes els diumen-

ges? Ens passejàvem pel carrer Major. Anàvem de Santa Maria la Major fins a la fonda Espanya, que ara hi ha el Banc de Crèdit Balear. -Com ho feien els joves per acostarse a les al·lotes? Quan a un jove li agradava una al·lota feia un poc el “beneit” i es posava a parlar amb ella. -Podíeu anar a ballar d’aferrat? Sí, la meva mare ens hi deixava anar, però només podíem entrar si teníem uns 16 anys. -Com era la vida els anys 40 i 50? La gent traballava als tallers de sabates. Aleshores Inca tenia molta vida. - Ara una pregunta un poc indiscreta, qui va ser el vostre primer novio? En Toni Renyina. -Amb qui vos casàreu? Amb en Toni Alorda Llabrés de ca’n Renyina. Com vos coneixereu? Ell, era senceller i va fer el servici militar a Inca, al quarter de Lijares. I així ens vàrem conèixer. -Quins dies de la setmana festejàveu? Els dijous, dissabtes i diumenges. Els dimarts no venia, ja que fer el camí de Sencelles a Inca en bicicleta és un poc pesat. -Quants d’anys

festejàreu? Uns tres i mig. -Quin dia de la setmana vos casàreu? Era en dissabte. -A on i a quina hora ? A Santa Maria la Major d’Inca, a les 11 hores del dia 27 de novembre de 1948. -El refresc de noces, com va ser? Férem xocolata amb ensaïmades i “xampany” a la fonda Espanya -Convidàreu molta de gent? Sí, uns cent i pico. -Quins regals es feien als nuvis aleshores? Una dotzena de plats, culleres, casseroles. -On anàreu de viatge després de casar-vos? A Lluc i a Sóller, hi estàrem vuit dies. -Ja casats, a on anàreu a viure? A Sencelles a n’es carrer de General Goded, ara carrer d’Antoni Llabrés Mudoy. -Tinguéreu fills/filles? Un fill. Com és el fill? Molt carinyós, molt bon atlot i molt de tot. -I néts/nétes? Un nét. -Com són els/les néts/nétes? Per jo és molt “guapo” i molt simpàtic. -Com vos agradaria que fóssiu recordada el dia de demà? Normal. Així com som.

sa_sella |

_Trobada de brodadores Dins dels molts d’actes que aquest any l’Associació Tia Xiroia ha organitzat a Sencelles amb motiu de les festes de Sor Francinaina Cirer i del desè aniversari de la seva Beatificació a Roma, podríem destacar per la seva simpatia, la primera trobada de les al·lotes que formaren l’antic Taller de Brodadores del Convent de la Caritat. A finals del passat mes de setembre, un dissabte a vespre, volguérem reunirles a totes, juntament amb les monges de la Caritat que foren les seves mestres i en un ambient d’alegria que desbordava, celebraren l’Eucaristia a la Parròquia de Sant Pere; la qual fou oferta per a les brodadores que ja han mort, na Maciana Ramis de can Just i na Sebastiana Llabrés de can Randa. Després anàrem al Convent de la Caritat on s’havia preparat un bon sopar per a totes elles. La vetllada que fou improvisada, va seguir de manera molt festiva. Es notava que aquelles sencelleres, avui algunes ja mares de família, d’altres amb néts... es trobaven molt a gust, i malgrat els anys que havien passat, encara es sentien com a casa, així com ens hem sentit tots sempre en el Convent. Associació Tia Xiroia

| sa_sella

_Carta Sencellers amics: Vos he parlat sovint de sa meva cosina Àngela Vich; després de 105 anys de vida ha arribat en es seu terme, es seu coret ja no en va voler pus i dissabte 21 de novembre horabaixa de prest mos va deixar per una vida de pau i esperanza. Sa seva idea era ser enterrada a Inca a on hi tenia es seu home i altres familiars i així s’ha fet. A Inca se va fer una funeral i després el mateix a Sant Alonso Rodríguez per ses seves amistats de Palma. Què dir-vos de sa seva personeta, discreta, educada, treballadora i més. Sa seva gran estimación cap a sa seva filla “Kika” i ella li ha correspost amb es seu mateix amor. Ara vos vull afegir aquest càntic pensant amb n’Àngela: “Trobarem a faltar el teu somriure dius que ens deixes, te’n vas lluny d’aquí, però el record de la vall on vas viure no l’esborra la pols del camí…” Fins aviat, sa vostra amiga Margarita Zuazaga Vich de ca’n Pou

Com a anècdota, aquesta foto mostra dues de ses àngeles de sa família, sa més vella i sa és jove. (Davora la làmpada)

sa_sella |

_La Serra de Tramuntana, patrimoni de la humanitat La serra de Tramuntana és de cada vegada més a prop de convertir-se en patrimoni mundial basant-se en el valors com a paisatge cultural. Es tracta d’un indret geogràfic de més de 90.000 hectàrees, un espai natural amb uns valors excepcionals. Per aquest motiu, el Consell de Mallorca impulsa la iniciativa amb mesures efectives de gestió i millora que assegurin el manteniment d’aquest espai tan valuós com a llegat de futur. La institució insular ha fet ja una gran passa en favor de la declaració. La serra de Tramuntana és la candidatura que representa Espanya davant la UNESCO. Així ho va anunciar el Consell de Patrimoni Històric, dependent del Ministeri de Cultura, que es va reunir a Palma el passat mes de juliol. Una decisió que el Consell de Mallorca ha acollit amb plena satisfacció, segons paraules de la presidenta de la institució insular, Francina Armengol, qui va qualificar aquell 17 de juliol d’històric: «Avui Mallorca és protagonista, ja que es reconeix el nostre patrimoni, que assumeix com a propi el govern espanyol». Segons la presidenta del Consell, la selecció de la candidatura de la Serra suposa un distintiu de qualitat per a Mallorca i per al conjunt de les Illes Balears i un reconeixement de la tasca que duu a terme la institució envers la protecció del paisatge i del patrimoni de l’illa. Valors de la Serra La serra de Tramuntana és candidata a patrimoni mundial. En la seva decisió, el Consell de Patrimoni Històric ha valorat les línies de la proposta de la Serra com a paisatge cultural. Aquest indret és un exemple de creació d’un paisatge singular gràcies a la feina, durant segles, de diverses generacions i cultures, sobretot de la combinació de la cultura islàmica amb la cultura occidental. Es tracta d’una obra conjunta de l’home i de la naturalesa feta en equilibri de fa molts de segles, a partir de la combinació dels elements patrimonials de tipus cultural i etnològic, i també de naturals, en la qual destaquen els sistemes hidràulics tradicionals i les construccions de pedra en sec que l’han modelat, a més dels cultius d’olivar, vinya i regadiu, que han definit històricament aquest territori i que encara es conserven avui. La conjunció de molts diversos valors és el que li dóna prestigi, distinció i qualitat per arribar a ser patrimoni de la humanitat. Beneficis per a la ciutadania La declaració de la serra de Tramuntana patrimoni mundial de la UNESCO és una contribució molt important per assegurar la preservació dels valors patrimonials de Mallorca. Al mateix temps, li atorga un El Consell

Mallorca impulsa la candiSerra com a paisatge cul-

datura de la

tural perquè sigui declarada patrimoni mundial de la

UNESCO el 2011.

reconeixement internacional que pot servir de base per al seu desenvolupament territorial sostenible i per a la seva utilització científica i pedagògica. Des del Consell de Mallorca es vol destacar que aquesta declaració és també una garantia de qualitat de vida i de futur per a la ciutadania. De fet, la institució insular treballa en un pla de gestió per a la conservació d’aquest espai natural. A més, el dit pla té l’objectiu de garantir el desenvolupament econòmic de la zona, la qual cosa revertiria directament en els habitants i en tots els mallorquins i les mallorquines. Tot això sens oblidar el vessant turístic, ja que la distinció suposaria un increment de la nostra qualitat com a destinació.

| sa_sella

El Consell vol deixar clar que la declaració de patrimoni mundial no suposaria aplicar cap normativa nova ni afegir-hi cap restricció, ja que la delimitació de la zona es farà aprofitant

els límits que s’estableixen en les figures de protecció que hi ha actualment. El que sí significaria seria la garantia d’evitar futures possibles agressions en nom de la protecció territorial, en una elecció per part de la institució insular d’un altre model basat en el no-consum de territori. Per la protecció del territori La UNESCO requereix que tots els béns declarats patrimoni de la humanitat comptin amb un pla de gestió que en garanteixi la conservació i que els beneficis de la declaració recaiguin directament sobre la població resident en aquest indret. Una passa que el Consell de Mallorca ja ha avançat. El Ple de la institució del 4 de juny passat va aprovar per unanimitat la creació d’aquest òrgan gestor de la candidatura. Es tracta d’un organisme en què prendran part totes les administracions: l’estatal, a través del Ministeri de Cultura; l’autonòmica, mitjançant el Govern de les Illes Balears, i la local, a través del Consell de Mallorca, les mancomunitats i els ajuntaments, i que comptarà amb la participació dels diferents agents socials. Els elements propis del paisatge de la Serra que cal potenciar a través d’aquest òrgan gestor estan relacionats amb l’agricultura, l’oli i el vi, que són els que han configurat l’entorn natural i les manifestacions artístiques i culturals pròpies, així com la conservació i la recuperació de tot el patrimoni cultural present a la Serra. Participació ciutadana El Consell de Mallorca treballa ja en aquest pla de gestió, que es basa en quatre eixos principals: el desenvolupament econòmic de la Serra, vinculat a la recuperació del paisatge cultural; la protecció i la restauració del patrimoni; la gestió i el control de l’afluència de visitants; i l’educació i la divulgació dels valors de la Serra arreu de Mallorca. En aquest darrer punt, la institució insular considera indispensable la participació de la ciutadania a l’hora d’impulsar la declaració i, per aquest motiu, el Consell ha visitat fins ara 18 municipis de la Serra per donar a conèixer la candidatura i recollir de primera mà les opinions i els suggeriments dels seus habitants. Així mateix, la serra de Tramuntana ha arribat també a les escoles. Representants de la institució insular han visitat els col·legis públics de Mallorca i s’han reunit amb l’equip docent per divulgar la candidatura. La serra de Tramuntana, patrimoni mundial, també està previst que es doni a conèixer a diferents entitats culturals i cíviques de l’illa. El futur de la Serra La serra de Tramuntana és a un pas d’integrar la llista dels 878 indrets que actualment estan declarats patrimoni de la humanitat. De fet, la Serra es troba a la llista temptativa de la UNESCO des de l’any 1996, una llista de llocs o béns culturals que proposen els estats membres i que són susceptibles de ser declarats patrimoni mundial. Espanya, a través del Consell Nacional de Patrimoni, pot presentar una candidatura cada any davant la UNESCO per a aquesta declaració, privilegi que enguany ha recaigut en la serra de Tramuntana. L’informe de nominació es lliura al Comitè del Patrimoni Mundial perquè el valori i se’n completi l’expedient. Així aquest Comitè lliura l’informe als organismes consultius ICOMOS, IUCN i ICCROM perquè els seus experts l’avaluïn i finalment serà el Comitè del Patrimoni Mundial el que recollirà les recomanacions d’aquests organismes i prengui una decisió. El Consell de Mallorca treballa en la declaració de la serra de Tramuntana com a patrimoni mundial des de 2008, un procés llarg i exhaustiu que finalitzaria amb la inscripció de la serra de Tramuntana en la llista de patrimoni de la humanitat el mes de juny de 2011.

sa_sella |

_Es racó de sa cuina Llenties a la marinera D’entrada, aquesta recepta no pareix la més encertada per les festes Nadalenques, però, quan ja arriba Cap d’any, no començau a estar embafats de porcella rostida, gambes, llagostins...? Idò, aquí teniu un plat que vos desembafarà, nutritiu i a la vegada molt original. Heu tastat mai llenties amb cloïsses? (almejas). Ingredients: 300 g de llenties pardines seques de primera qualitat. No s’han de remullar. 8 calamars. 300 g de cloïsses. 3 tomàtigues madures. 1 ceba. 1 all. ½ litre de brou de peix. 1 litre d’aigua mineral. Oli d’oliva. Sal.

Maria Vich i Cirer

| sa_sella

Preparació: Feis netes les cloïsses i deixau-les en un recipient tapades d’aigua i una bona grapada de sal. Rentau les llenties. Netejau els calamars i tallau-lo a la manera que més vos agradi. Pelau la ceba i l’all i picau-ho ben petitet, ratllau les tomàtigues. En una olla amb un poquet d’oli calent, sofregiu la ceba juntament amb l’all i els calamars. Uns minuts més tard, afegiu-hi les tomàtigues i sofregiu-ho tot, fins que quedi ben confitat. Afegiu-hi el brou, l’aigua, les llenties i un poquet de sal. Colau les cloïsses. Posau-les en una olla amb un poquet d’aigua i tapau. Posau l’olla al foc i esperau que s’obrin. Colau el brou que han fet i guardau-ho. Quan ja les llenties siguin cuites, afegiu les cloïsses, i el brou que han fet, i deixar-ho coure uns 2 o 3 minuts. Les llenties s’han de remenar de tant en tant i comprovau que no hi falti aigua. Ah! També les podeu fer amb sípia.

_Històries d’un cafè (i II) Continua de l’anterior Sa Sella. Na Jerònia i en Joan són fills d’en Tòfol Bover (del cafè de can Tòfol, on ara hi ha la Banca March). Aproximadament entre el 1935 i el 1954, quan encara eren nins, ajudaren son pare i sa mare (na Francisca Llabrés “del Celler”) a regentar l’establiment. Eren temps de misèria i no hi sobrava ningú: tothom havia de fer feina. En aquest número, oferim la segona part de la conversa que hi tenguérem perquè ens contassin com es veien les coses des de darrera d’un tasser durant la guerra i la postguerra. Cafè amb additius Joan.- Una feia que no m’agradava gaire era la de torrar el cafè, perquè era una responsabilitat massa grossa: si et passaves de dos o tres minuts, ja era massa tard: veies sortir fum i això volia dir que havies cremat el cafè. Mumare, cada vegada que passava això, tenia un bon disgust, perquè representava que perdia molts de doblers. Hi havia tres castes de cafè: el bo, el mallorquí (que era quadrat, de la mida d’una llentia i més barat que el bo) i l’adulterat. Jerònia.- El cafè havia de retre i per això l’adulteràvem. De vegades hi mesclàvem ciurons i ordi torrats. Quan mumare deia “Au, una estona perhom a moldre ciurons!”, ja havíem begut oli. No ens agradava gens perquè allò de rodar i rodar era molt feixuc. El cafè bo era per a determinada gent, com ara l’amo de Son Calussa o l’amo de Son Verd. L’amo de Son Calussa sempre demanava “Fes-me’l bo, eh?” i en canvi ell no convidava mai! L’amo de Son Verd el volia en cafetera individual. De vegades, el cafè no passava bé, perquè no estava ben mòlt o vés a saber per què. Aleshores anàvem a la seva taula i hi pegàvem copets fins que sortia del tot, però quan havia sortit, ja era massa fred. Sovint ens demanava, a cau d’orella: “¿Quantes pastilles hi has posat, de sucre?” Nosaltres n’hi havíem posades dues, com sempre, però ell no es conformava: “Posa-n’hi una altra, posa-n’hi una altra.” Això ens matava, perquè tot anava molt magre i no estaven les coses com per regalar sucre. Cada vegada que ens demanava més sucre, pareixia que ens treien una costella! Joan.- Un altre afegitó era la sacarina. De sacarina, no en volia ningú, perquè no tenia bon gust. No era com el sucre, ni prop fer-hi. De manera que la posàvem dins la tassa abans d’abocar-hi el cafè i així, quan arribàvem a la taula, no se’n notava l’efervescència. Estratègies per sortir de pobres: l’esparteria, la cafetera exprés i l’estufa Joan.- Mumare sí que en sabia, de tractar els clients: era molt dolça i amable amb tothom. Mon pare, no. En aquell temps, hi havia molt d’odi dins

Els preus 30 cèntims. Un cafè de cafetera, 30 cèntims. Un cafè exprés, una pesseta Pinya, “graciosa”, orange o xifon: 10 cèntims Les anxoves se servien d’una en una (era habitual, per exemple, comanar una copa de palo i dues anxoves) i d’ensaïmades, només en teníem sis els diumenges ( i qualque diumenge no s’acabaven!). Una

copa de cassalla,

sa_sella |

la societat mallorquina i mon pare tenia fama de republicà i de “massa modern”. Per culpa d’això, vàrem perdre alguns clients. Però ell sempre tenia noves idees. Quan va veure que ens quedàvem sense ingressos, va fer una mitjanada que separava ca nostra en dos bocins i hi va posar una esparteria: hi veníem cordes, vencisos, espardenyes, senalles, murrions... Ho dúiem de Palma. Això degué esser devers el 45. Mon pare, quan anaven mal dades, sempre tenia noves idees per fer clients: per exemple, comprar una cafetera exprés. Era cara, però el cafè sortia molt més bo i vàrem aconseguir que tornassin molts de clients. Fins i tot vàrem arribar a servir cafès a un altre cafè, el de Cas Comte, qualque dia que hi anaven fulanes i tenien molta de feina i volien quedar bé. Als altres cafès, els va fer molta de ràbia que el nostre fos més bo i ben aviat varen comprar també cafeteres exprés. Jerònia.- Una altra idea va esser la de comprar una estufa. Era rodona i alta. Com que no teníem gaire llenya, n’havíem de comprar, i també clovelles. Hi havia clients que venien el matí, bevien una copa de cassalla o un cafè amb llet i ja no es movien de devora l’estufa. El dia que plovia, procuraven venir més prest, per trobar bon lloc i que no els prenguessin la calentor. Els dies que hi havia moll (és a dir, que havia plogut massa i no es podia fer feina al camp), se n’anaven a dinar a ca seva i llavors tornaven a venir l’horabaixa de prest, per tornar a tenir el millor lloc devora l’estufa. N’hi havia cada un, de client! Me’n record d’en Tomeu Simó, que sempre bevia una copa de rom i quedava adormit fins a l’hora de tancar. Els espectacles musicals Joan.- Devers tres pics cada any, mon pare contractava cantants a Palma. Dos dies abans, posàvem una pissarra al carrer i ho anunciàvem: “Algabeño y su hija, la Colombiana”. N’Algabeño aquest cantava cançó espanyola la mar de bé. La seva filla no era colombiana, però li deien així perquè cantava aquest estil de cançons. Un senceller, en M., la festejava i la citava a Palma, d’amagat, dies després de l’actuació. Jerònia.- El dia que teníem actuació, omplíem. Això anava molt bé per pagar les lletres que devíem, però a mi, em feia una víctima a l’escola. Me’n record molt bé de Sor Maria, que em deia: “¿Vols dir heu tornat a tenir cantants? Vaja un exemple que vos dóna, ton pare! Mira que fer venir gentussa d’aquesta per cantar i ballar!”

| sa_sella

Les cartes No tothom sabia llegir ni escriure. Per això, molta de gent acudia al cafè de mon pare perquè li escrivís una carta per al seu

fill, que per ventura feia el servei militar

S aragossa , o per a la seva al · lota . Tampoc no hi havia molt per dir: — L’amo en Tòfol, ¿em podríeu escriure una carta per a la meva al·lota? — Sí. ¿Què li dic? — Què sé jo. Que l’estim molt. — Bé, peró, ¿i què més? — Que tenc ganes de veure-la. a

Joan Bover i Serra

_Carta Carta adreçada a les Germanes de la Caritat Aquest any 2009 ha estat molt important pels sencellers i per tots els devots de Sor Francinaina Cirer; una vegada més participam del goig que també viviu vosaltres, apreciades Germanes de la Caritat, en veure que la vostra i nostra Germana Major ha estat reconeguda per la Santa Seu com a Patrona de tots els catequistes de Mallorca. L’Associació Tia Xiroia, ja sabeu que és una entitat que fou creada a Sencelles l’any 2004 donant resposta a les ganes de celebrar de manera gran el 150 aniversari de la mort de la Beata, que havíem de celebrar l’any següent. La commemoració d’aquella efemèride tant important durà un any sencer i quan s’havien de clausurar les festes, tal vegada donat per l’embranzida de goig que allò va suscitar entre nosaltres, decidírem no dissoldre l’Associació, si no que, prenent aires nous, mantenir-la viva. Així, dins les nostres possibilitats, podem col·laborar a manifestar l’esperit de la Beata dins el nostre poble i estendre les ganes de seguir celebrant la seva memòria. Podem garantir en nom de tots els nostres companys, que aquesta experiència ens enriqueix de manera extraordinària, ja que ens ajuda a conèixer més i més la vida de la Mare Superiora i a estimar l’obra que ella volgué dedicar en benefici dels seus paisans; aquestes paraules nostres ens semblarien buides si no manifestéssim des de la sinceritat, que és un orgull per nosaltres trobar sempre les portes obertes del Convent de la Caritat, a unes germanes vostres dispostes a recolzar-nos incondicionalment en tot, i fins i tot en donar-nos autonomia a l’hora d’exposar iniciatives, prendre algunes decisions, etc. Per tot això, sempre restarà dins els nostre record l’esperit d’agraïment cap a la tant estimada Congregació de Germanes de la Caritat de Sant Vicenç de Paül. Voldríem que la tasca que ens mou fos un bon motiu per demostrar-vos tot això. Gràcies de tot cor per deixar-nos formar part de la vostra gran família. Les activitats duites a terme durant el present any han estat diverses com hem intentat durant els darrers anys. Just iniciat el 2009 ja treballàvem entre tots de valent amb l’organització de la Festa del 27 de Febrer; algunes d’aquelles foren la ja consolidada vetlla de pregària entorn del Sepulcre de la Beata durant la vigília de la seva diada, les ganes de promocionar amb força la tradicional ofrena floral al Monument de la Plaça, el goig de comptar amb la presència de Mn. Teodor Suau que com sempre ens dirigí unes paraules encoratjadores en la seva homília, o la gran xocolatada a benefici de les vostres cases que teniu a Missions, i que sempre ens renova l’afecte i el record per unes germanes sencelleres que viuen dedicades exclusivament pels més desafavorits. Poc després emprenguérem el projecte per presentar la proposta que la Beata Francinaina fos declarada Patrona dels Catequistes de Mallorca. Ens va animar molt la bona acollida que aquesta idea tingué en el sí de la vostra Congregació, del Rector de Sencelles, Mn. Josep Cerdà que sempre ens ha brindat el seu suport i assessorament, i també la il·lusió que hi posà el Senyor Bisbe de sa_sella | 23

Mallorca, Monsenyor Jesús Murgui i tota la Delegació Diocesana de Catequesi. Fou encoratjador que altres institucions i persones, com ara el Consell Parroquial de Sencelles, l’equip de catequistes de la nostra Parròquia, el Batle de Sencelles en nom de l’Ajuntament i tants de catequistes i persones de tot Mallorca, s’adherissin a aquest projecte aportant la seva signatura. Amb tot això i després d’algunes reunions, ja sospitàvem que aquest procés anava per bon camí i que tal vegada la notícia d’aquesta desitjada proclamació arribaria abans del que poguéssim tenir previst. Calia preparar-se. Entorn de la festa de Sant Vicenç de Paül i del Primer d’Octubre (aquestes dates sempre estaran escrites en lletres majúscules dins els nostres records) convidàrem a una trobada festiva, que consistí en la celebració de l’Eucaristia a la Parròquia i una vetllada en el Convent, a totes les al·lotes (avui ja mares de família, algunes padrines o fins i tot alguna Germana de la Caritat) que durant els seus anys de joventut formaren el Taller de Brodadores de la Caritat. En total són unes seixanta, que reunint-se de bell nou amb les monges que les varen dirigir, com Sor Maria Bauzà, Sor Margalida Casasnovas o Sor Catalina Rosselló, vos podem garantir que s’ho passaren d’allò millor. Entorn d’aquelles dates, no hi faltaren tampoc les estones per compartir la pregària entorn del Sepulcre de la Beata, lloc on sempre hi trobam consol, esperança, il·lusió i també moments de plena felicitat. No volem deixar d’apuntar que les reunions que mantenim puntualment cada mes i les conferències que habitualment ens ofereix el Centre d’Espiritualitat Beata Francinaina, sempre tan encertades, ens ajuden veritablement a viure millor tots aquests moments que consideram transcendentals dins les nostres vides. Tal vegada, sense esperar que arribés tant prest, dia 30 d’octubre un cop més repicaren les campanes de Sencelles en honor de Sor Francinaina i els nostres cors tornaven exultar de goig, car ens arribà la confirmació que la Santa Seu, per mitjà de la Congregació per al Culte Diví havia confirmat la sol·licitud que feu el nostre Senyor Bisbe en nom de tota l’Església de Mallorca perquè la Beata Francinaina fos declarada Patrona dels catequistes de les nostres parròquies. Les grans celebracions en Acció de Gràcies es celebraren en el nostre poble coincidint amb el Pont de la Puríssima. Dia 7 de desembre, coincidint amb el 158 aniversari de la Fundació del Convent de la Caritat de Sencelles, el poble es va engalanar de festa per celebrar aquest magne esdeveniment. En definitiva, aquest és el millor regal que podíem rebre en la celebració del 20 Aniversari de la Beatificació de la Tia Xiroia i la millor recompensa que podem tenir els qui avui per avui ens volem dedicar per fer que el seu nom sigui un dels més considerats entre tots els cristians i la societat de Mallorca. Rebeu la nostra felicitació, Jordi Llabrés Sans i Margalida Llabrés Fiol 24

| sa_sella

_Actualitat de Sencelles Pluges

Temperatures  300

250

200  15

150  10

100

0  setembre

octubre

novembre

setembre

Tª Mit

Tª màx Tª màx abs. Tª mín 29.5 36 18.5 (Dia 4) (Dies 2 i 4) (Dia 28) Setembre 23.41 24.75 31 16 (Dia 9) (Dies 7 i 9) (Dia 21) Octubre 20.25 21 27.5 12.5 Novembre 16.69 (Di4 16) (Di4 16) (Dia 10) Litres acumulats Gener – Novembre 2009 Litres acumulats Gener – Novembre 2008 Dades corresponents al poble Poble Son Boi* Biniferrí** Sa Rota***

Setembre 284.5 163(1) 238 263

Font: * Lluís Zuazaga

Octubre 24.5 31 24 27.5

Tª mín abs.

L / m2

14 (Dia 26) 10.5 (Dia 20) 6.5 (Dia 10)

284.5 24.5 28.5

TOTAL 337.5 219 290 317.5

*** Toni Zuazaga

SETEMBRE T (ºC)40 35

novembre

557 523.5

Novembre 28.5 25 28 27

** Maria Llabrés

octubre

OCTUBRE

35 T (ºC) 30

L/m2

25 20 15

10 5 0 1

pluja

16 max

30 20 10 0 1

11 13 15 17 19 21 23 25 27 29 31

min

Evolució de temperatures màximes i mínimes

L/m2

pluja

max

min

NOVEMBRE T (ºC)30

12 L/m2

0 1

Pluja

17 MAX

MIN

Guillem Zuazaga i Llabrés sa_sella |

_Sa Campana Notícies fresques

Bono,

darrerament estic un poc gripós, i tenc

poca xerrera.

A més, ara venen ses festes Nadal, Any Nou, Reis, la cuesta de Enero i la de Febrero, i s’ha d’estalviar, fins i tot amb sa tinta de s’ordenador. de

Avui promet i repromet que no xerraré, de moment, des partit de sa corrupció. I vosaltres direu: com? Jo vos ho diré. Estic fins a nes dellonços de tenir agrura d’estómac, vomitar i tornar a vomitar. Des de fa un any sempre duc una bossa de plàstic dins sa butxaca. Ja que si me trob de cop i volta amb es personatges corruptes, presumptes, no vull fer sa vomitada enmig des carrer, és més net fer-ho dins sa bossa, lo mateix quan mir sa televisió i es diari. Això no vol dir, que m’he a dormit, nooooo!, però de moment, no vull embossar, perquè encara en sortiran de més grosses, molt més grooooosses.

Barramot@gmail.com

és l’adreça de correu

electrònic per si voleu suggerir notícies fresques o deixar comentaris sobre les que han sortit.

Avui he deixat a sa meva dona ses coses ben clares. A partir d’ara, ha de fer lo mateix que feia sa princesa d’en Matas. Passaren tres anys gastant només 340 €. Això és una dona de totes totes! No com sa meva, que cada dia ha d’anar a comprar menjar. És una derroxadora!. No, això s’ha acabat. Ah! Una cosa, sa nostra granereta des wàter, mos va costar tres euros.

En Barramot

| sa_sella

Un exemple: que pensaríeu si un amic vostro, anomenat Bartomeu compràs un pis a Madrid, se suposa per ell i sa seva família i, sa vostra dona, anomenada Maite,

mandàs fer-hi reformes, ben costoses. Una de dues, o sa vostra dona vos engana, i en aquests cas serieu un banyut o es pis és vostro i lo que volíeu ´s tapar sa compra des pis i per tant, serieu un “corrupte”? Si seguim així, ses presons s’hauran d’ampliar. Tiempo al tiempo. Jaaa, jaaaa i jaaa. Xerra molt de renovació, però ell s’ha presentat de president des pp a Palma, siiii, aquell que va dir a n’Hidalgo quan era batle d’Andratx: Hoy es lunes y estoy en mi despacho. Xúpate esta!!!! Sabeu sa darrera de mu mare i de sa sogre? Idò jo vos ho diré! Ara, totes dues volen fer un partit polític. Sa dirà : “Per sa neteja de ses butxaques des votants”. Van com a loques, diuen que arrasaran, ja que elles cada diumenge i festes de guardar, van a missa i a l’ofici de les 11. Me tenen negre, tot lo dia les he d’acompanyar a Palma, a arreglar papers per legalitzar es partit. Bono, no sabeu lo que és bo. Elles diuen que, tranquil, tranquil!, que quan siguin batlesses, (ses pomes, se pensen que ho seran totes dues), sa meva dona, ses meves filles i jo, tendrem sa vida arreglada, i sa butxaca ben

gruixada. Bé, si és així, val la pena es sacrifici!! Senyor Batle de Sencelles, tenc una cosa molt seria per dirli: sa plaça des poble i la resta des carrers tornen a ser un des-

mierde. Cotxos per tot, sa plaça torna perèixer Can Bum, hi ha dies que ni tan sols a peu porem passar. Pes carrers cotxos aparcats damunt sa retxa groga, dins es revolts...... Això no pot seguir

així. Heu deixat de posar multes!!! I és clar, tothom sen fot dels altres. S’ha de posar remei, ja! I és ben cert que a vegades s’ha de remugar, protestar i denunciar ses coses perquè es nostres polítics les cumplesquin. “Ja están aquííí´” què no les heu vistes? Són ses paperees que s’han posat pes poble, ja tocava no ho trobau? Mem, mem mem, vaig veure l’altra dia per sa Última Hora que s’ajuntament vol fer una bandera nova i que s’ha de penjar pel 27 de febrer. Ara que ja m’havia comprat es domàs per posar davall sa finestra i me venen aquests que hi hem de posar una bandera. Ja no podré lluir es vellut, amb s’il·lusió que me fa. Desig i estic ansiós, de que per ses festes de Nadal ja estarà tot arreglat. Aaaamén. Bono, darrerament estic un poc gripós, i tenc poca xerrera. A més, ara venen ses festes de Nadal, Any Nou, Reis, la cuesta de Enero i la de Febrero, i s’ha d’estalviar, fins i tot amb sa tinta de s’ordenador. Estimats lectors i lectores, amics i amigues, nins i nines, dones i homes, vellets i velletes i..... rellamps, a tot quisqui!!!!! Que passeu unes bones Festes de NADAL I ANY NOU!!!!!!! Reflexió: Paz y amor y Sa Sella..... al salón. sa_sella |