Revista Sa Sella
sasella@hotmail.com C/ Església, 3 07140 Sencelles (Mallorca) Els articles d’aquesta revista expressen únicament l’opinió dels propis autors. Redacció: Joana Ferragut i Fiol Joan Florit i Horrach Jordi Llabrés i Sans Guillem Mut i Llabrés Guillem Zuazaga i Llabrés Col·laboradors: En Barramot Xiscu Cardona Joan Bover i Serra Miranda Miret i Mairata Maria Vich i Cirer Margalida Zuazaga i Vich Edita: Centre Cultural de Sencelles des de 1983 Portada: 2on. Premi de la Marató Fotogràfica de Sant Pere. Autora Caterina Roig - Júlia Bover. Imprimeix: Tirrena S. A. Dipòsit legal: PM-400-89 Hi col·laboren:
Parròquia de Sant Pere de Sencelles
2
| sa_sella
_Editorial
Aquesta editorial s'ha de centrar necessàriament a agrair la rebuda que va tenir el número 116 de la revista. L'especial que el Centre Cultural de Sencelles va editar per celebrar el 75è aniversari de la inauguració de can Bril va ser tot un èxit de participació i de vendes. Moltes de gràcies a tots els que participaren amb la redacció, a la presentació i amb la compra!
_Sabíeu que... ...d'ençà que hi va haver uns atemptats d'ETA a Mallorca i que varen dir que els terroristes havien anat a Santa Eugènia, hi ha patrulles de la Guàrdia Civil seguit seguit a la rotonda de Biniali. ...l'Ajuntament de Sencelles va sol·licitar un vehicle nou per la policia local i la Conselleria de Presidència en va atorgar 27... degué ser que nosaltres quedàrem el 28, ja són collons i això que teníem bo per l'EBAP. ...és ben cert que cada àrea de l'ajuntament va a la seva i si una organitza qualque acte després els altres no en tenen ni idea de què anava la cosa. Per a mostra, la setmana de la mobilitat, la Sala hi participava i en canvi un regidor de l'equip de govern es va sorprendre perquè es va topar amb una celebració i no sabia res
de res. ...l'Ajuntament de Sencelles va sol·licitar un policia turístic d'estiu. Una de dues: o l'estiu encara no ha arribat o s'ha perdut fent turisme per Sencelles. I això que tornàvem a tenir "enxufe". ...durant l'anterior legislatura el regidor del PSIB-PSOE, Felip Ramis, va demanar que posassin més papereres. En aquesta el regidor del PP Bartomeu Adrover hi ha insistit. La Sala ha hagut de menester més de 6 anys per decidir posar fil a l'agulla. Ara diuen que ja tenen els diners, però les papereres encara no hi són. Mem si haurem d'esperar altra mitja dotzena d'anys perquè estiguin col·locades. Xiscu Cardona
_Imatges d’ahir
La foto d'aquesta secció en aquesta ocasió l'ha facilitada en Jordi Llabrés i Sans. Mostra els participants sencellers d'una pelegrinació a Santiago de Compostel·la dia 1 de desembre de 1979. Ells són, d'esquerra a dreta, més o manco perquè són molts i n'hi ha que se veuen poc: en Joan Bestard de can Revull, na Rosa Ferragut i Aloy, na Maria Oliver de can Quaranta, en Jaume Morro de can Carol, n'Antònia Oliver de can Xipos, Sor Miquela, n'Antònia Llabrés de Son Prim i en Miquel Garau de can Grau. Segona filera: na Paula Oliver de cas Capità, en ? Picornell, na Catalina Ramis de can Quelí, n'Àngela Morei de can Ramon, na Maria Vallès de can Merris, na Maria i el seu home Pere, en Francesc Florit de can Bergant i la seva dona. Tercera filera: na Maria Llabrés i Llabrés de cas Sastre, en Bartomeu Bennásar de can Morei, na Margalida Bennásar i Llabrés de can Morei, en Joan Crespí Cabanellas, don Josep Jaume i Cañellas rector de la parròquia, n'Esperança Serra de can Garrover, na Joana Aloy i Llabrés de sa Cometa, na Rosa Corró de can Racó, en Guillem Coll de can Pep, na Magdalena Mut i Pastor de can Revell i el seu home Miquel Torrens. Quarta filera: na Margalida Llabrés de sa Cometa, en Mateu Aloi de can Llargo, en Jaume Salas i la seva dona Francisca Bibiloni de can Pere d'Inca. Cinquena filera: els matrimoni ruberter de can Costa i na Magdalena Llabrés de can Queló, n'Antònia de Sarissal, na Catalina Bestard de can Revull, na Francisca Miralles i Horrach de can Siurell i el seu home Rafel Roig des Campàs. A d'alt de tot hi hem conegut en Francesc Coll de can Pep. Guillem Mut i Llabrés sa_sella | 3
_Recordança La xiringuilla Quan era nina sempre jugava dins el corral de ca nostra, era petit, però jo difrutava de passar-hi el temps. Manco els mesos de més fred, la resta de l’any era el meu lloc especial per jugar-hi. Les hores que jo hi passava eren les més agradables del dia, no és que no m’agradàs anar a custura, com solíem dir-li, que sí que m’agradava, hi anava de bon grat, disfrutava d’estudiar i aprendre coses que fins aquell moment romanien desconegudes per mi, però els jocs infantils dins el corral, ja fos tota sola o en companyia de la meva amiga Antònia, feia que mos ho passàsim de lo més bé. Però quan més disfrutava del corral eren els mesos de primavera. Mumare sempre el tenia ple de ramellers molt ben cuidats i les parets emblanquinades tenien un blanc immaculat que només dóna la calç. La xiringilla que teníem a un racó, era grossa i molt hermosa, les seves flors blanques i elegants, una mica transparents, amb unes fulles d’un verd blanquinós molt encertat, tant les flors con les fulles, sortien d’unes branques molt llargues i esveltes, que feia goig mirarla, era un dels meus passatemps preferits, trobava que donava elegància a n’aquell espai reduït i ben cuidat, estava orgullosa d’aquell petit arbre que primavera rera primavera sempre floria, mai deixava de fer-ho, mai deixava d’alegrar la vista als habitants d’aquella casa. Cada mes de maig, solia dur a l’escola del Convent de la Caritat un bon ram de xiringuilla, que feia mumare i així adornar el “mes de Maria”. Camí de l’escola no podia deixar de mirar el ram, trobava que era el més agradós i més ben fet de tots, que no n’hi havia d’altre tan encertat. Amor de filla! Els mesos d’hivern sempre em venia al cap la mateixa preocupació, la xiringuilla pareixia morta! les seves branques quedaven nues i donava la impressió que s’havien assecat. Però no, cada any es produïa el miracle, l’arbre tornava a florir. Un dia mumare va pensar que ja era massa grossa i feia nosa, l’endemà mon pare la va arrebassar. Maria Vich i Cirer
4
| sa_sella
_Racó de poesia La Mare de Déu d’agost Diada molt senyalada maduren els albercocs i qualque pruna de frare. Diuen que són venticuatro les hores que té el dia si en tengueren ventisiete tres hores més t’estimaria. M’agrada es collir oliva però és un art perillós germanets aferrau-vos que amb doblers no compren vides. Baltasar Porcel L’home recorre el món cercant allò que necessita i torna a ca seva a trobar-ho. George Moore Oh flor de muntanya fina morenor! Oh la pageseta que és pintura i té la cintura com un gerricó! Joan Alcover Copeo, copeo, copeo traïdor roseta encarnada si t’he agraviada jo et deman perdó. Arbre de millors profits com s’ametler no n’hi ha fa fulles pes bestiar ses clovelles per cremar i es bessons per fer confits.
_Es racó de sa cuina Llom a la cervesa Si sou cervesers, heu trobat la vostra recepta, però si no és el cas, no passeu de llarg! Perquè aquí la cervesa només hi dóna aquell gustet lleument amargant que després queda amorosit per la nata líquida. No podreu evitar de sucar-hi pa! Ingredients: 12 talls de llom. 1 ceba. 100 g de xampinyons. 1 tassó de cervesa (amb alcohol o sense). 200 ml de nata líquida. Farina. Julivert. Sal. Pebre bo. Preparació: salpebreu els talls de llom i saltejau-lo en una paella amb un raig d’oli d’oliva calent. Reservau-los en una palangana a part. Pelau i picau la ceba ben petiteta. Netejau els xampinyons i tallau-los a làmines. A la mateixa paella on heu saltejat el llom, coeu la ceba, a foc suau, fins que comenci a agafar color. Aleshores afegiu-hi els xampinyons i coeu-los fins que siguin tendres. Tornau els talls de llom a la paella, ruixau-los amb la cervesa i deixau-la reduir, fins que pràcticament desaparegui. Afegiu-hi la nata i rectificau la salsa de sal i pebre bo. Incorporau el julivert picat i deixau-ho coure tot plegat un parell de minuts més. Podeu acompanyar-ho amb una mica d’escalivada, patates al caliu, arròs blanc... Com que reduïu la cervesa, perd tot el seu alcohol; així podeu servir tranquil·lament aquest plat fins i tot als petits de la casa. També podeu provar de fer-la canviant la cervesa per cava, sidra, vi blanc... Maria Vich i Cirer
Margalida Zuazaga i Vich sa_sella |
5
_Associacions de Sencelles El Sindicat Agrícola i Ramader (i III) Continua de l’anterior número. 4. Els sindicats agrícoles solien tenir adherida una caixa rural amb la qual s’afavoria i fomentava entre els associats l’estalvi i l’accés als préstecs. En el cas de Sencelles, des d’un principi s’apunta al Reglament cap a aquesta possibilitat. I de fet, la comissió per estudiar el reglament d’aquesta secció es va posar en funcionament. El foment de l’estalvi entre els sectors populars va esser un dels ideals d’aquestes iniciatives socials de caràcter catòlic. En el cas d’Inca per exemple s’hi celebrava la festa de l’estalvi regalant llibretes entre els al·lots de les escoles, organitzant col·lectes, etc. No hi ha constància a Sencelles de pràctiques d’aquest tipus. La caixa rural aconseguia per una part, liquidesa fomentant i retribuint l’estalvi que depositaven uns associats, i per una altra, proporcionava préstecs a baix interès a uns altres membres que en necessitaven per a l’adquisició de terres i la seva explotació posterior. Es tractava d’aconseguir que els jornalers del camp tenguessin la possibilitat d’accedir a la petita propietat i per tant no caiguessin dins les xarxes dels revolucionaris. En aquell moment només les ciutats grans tenien bancs o caixes d’estalvi, per tant la tasca difícil era arribar als modestos pagesos, moltes de vegades analfabets i recelosos. Això afavoria sovint que hi hagués abusos en els crèdits: males arts, enganys, taxes d’interès abusives, etc. Contra els intermediaris, usurers i especuladors hi ha un document que ho deixa clar “el Sindicato Agrícola y Ganadero de Sansellas, para redimir á sus asociados y librarlos de los acaparadores, hace funcionar una modesta fabricación de ‘Pulpa’.” Per poder accedir a la propietat i així canviar l’estructura de la terra a Mallorca, reforçant els petits propietaris i implantant mètodes moderns de producció per sortir de la crisi es necessitaven doblers, i els doblers eren mals d’aconseguir: la situació agrícola mancada de sistemes de crèdit agrícola era urgent i clara. El camp necessitava més entitats de crèdit tota vegada que les usures els feien cada vegada més necessaris. La gran preocupació del catolicisme social va ser trobar El
Rafel Vich Cladera, que fou Sindicat Agrícola, també era amant de la música . F oto ama blement cedida pel seu nét Bartomeu Adrover Vich.
manescal
secretari del
un sistema de crèdit que donàs resposta a les necessitats dels petits propietaris, per poder fer front a les ideologies socials que s’estaven imposant arreu. El trobaren en el sistema ideat a Alemanya per Frederich W. Raffeisen, ja que tenia un mecanisme senzill: per començar bastava comptar amb un capital inicial, bé per donació privada o bé obtengut d’un altre establiment de crèdit. Els socis fundadors si no tenien béns suficients per garantir el préstec, podien respondre amb els seus propis béns. El franciscà Pere Joan Cerdà fundà a Artà la primera caixa rural a principis de 1907 amb molt d’èxit. A partir de llavors, i gràcies a que mossèn Pont Llodrà a través de Gaceta de Mallorca divulgava els nous sistemes associacionistes de crèdit agrícola, es produí una expansió d’aquestes noves entitats. Segons ens conta Pere Fullana a Les caixes rurals, confessionals...: “Molt aviat el Pare Cerdà començà a ser requerit a diferents pobles per difondre i fundar les caixes com: Alcúdia, Sant Llorenç, Sencelles, Montuïri, Sineu, Sant Joan, etc. gairebé eren sempre capellans els qui es dirigien al pare Cerdà demanant-li consell i participació”. Segons ens diuen Màxim Campillo i Manel Santana a L’associacionisme catòlic a Inca:
Joan Florit i Horrach
“Tot plegat obeeix no sols els objectius de desenvolupament del sector agrícola, sinó que s’aconseguia també allunyar la població rural de tota forma de socialisme, donat que el pagès accedia així a la petita propietat. Aquesta gestió econòmica va acompanyada d’una pretensió
6
| sa_sella
ideològica de caràcter totalitzant a partir de la moral catòlica.” El Sindicat Agrícola i Ramader de Sencelles participà a l’Exposició de Productes de Balears
de 1910 feta a la Llotja de Palma. L’entitat
su generosa adhesión”.
va participar en aquesta magna exhibició
La Federació estimulava la producció de
dins la seva tasca d’incentivació de la vida
polpa d’albercoc aportant una sèrie de nor-
agrària del municipi. En aquesta mostra,
mes comunes per a la seva fabricació i a tra-
organitzada per la Cambra de Comerç,
vés de l’organisme suprasindical es podien
Indústria i Navegació de Mallorca, Eivissa
obtenir els materials que eren necessaris: els
i Formentera, no hi tengué un estand propi
pots de la conserva, les eines de soldar, les
sinó que participà inserida als 42m2 de la
etiquetes identificatives, la comercialització
Federació Agrícola. Hi dugueren a exposar:
posterior de les partides, etc. Aquest projecte
una màquina netejadora de cereals, vins
però no acabà d’anar així com estava previst
variats i de cirera, Champagne, vinagre,
i els resultats foren decebedors.
farines, segó, polpa d’albercoc, ametles, ga-
En l’obra Notes Històriques de Sencelles
rroves, blat i d’altres cereals d’hivern, llegum
a la pàgina 82 se’ns parla que l’any 1912:
divers, formatge i licors.
“L’ajuntament amb col·laboració del Sindi-
D’aquesta exposició, a l’hora del lliura-
cat Agrícola de Mallorca acorden sol·licitar
ment de premis als expositors, el Sindicat
al Ministerio d’Hisenda perquè s’oposi a
Agrícola i Ramader de Sencelles en va
l’augment de les tarifes que vol implantar
obtenir una menció honorífica a la categoria
la companyia Isleña Marítima.” Segurament
dels formatges i quatre medalles d’or per les
aquesta moció, aprovada pel plenari de
seccions de cereals i llegums (concretament
la Sala, va venir instigada pel Sindicat de
per civada, ordi, pèsols, gerdell, faves i blat);
Sencelles fent-se ressò de les peticions en
ametles (dotze varietats) i garroves (tres
aquest sentit que va fer el Sindicat de Palma.
castes); polpa d’albercoc; vins, vinagres,
No se sap fins quan va durar el Sindi-
champagne, anisats i licors. En concret, el
cat, encara que segons una referència del
Sindicat Agrícola i Ramader de Sencelles
Butlletí Oficial del Bisbat de Mallorca de
va esser premiat dins aquesta darrera cate-
gener-febrer de 1928 on s’hi detallen els
goria, la de les begudes alcohòliques, pels
sindicats agrícoles catòlics i el seu nombre
següents productes exposats: Vins negres
de socis, ja no hi apareix el de Sencelles.
dels anys 1817, 1855, 1893, 1894, 1903 i
Segons la Gran Enciclopèdia de Mallorca,
1907; Vins blancs de 1897 i 1905; Moscatell
el 1932 únicament funcionaven 11 societats
de 1904; Vi de cirera; Champagne; Vinagre;
d’aquests tipus i la de Sencelles no hi figura
Canya; Anisat dolç; Palo i rom.
entre d’elles. Una cosa sí però que és certa,
La fabricació de polpa d’albercoc va ser
i és que almanco fins a 1922 era viu, ja que
una de les tasques agroalimentàries més
va cobrar unes vendes efectuades a la Sala,
importants realitzades pel sindicat. Durant
com ja s’ha apuntat abans.
tot el període d’activitats la fabricació de
A l’Arxiu del Regne de Mallorca no hi ha
conserves de l’albercoc va ser una de les
cap tipus de documentació sobre aquest Sin-
produccions més esteses entre totes les
dicat i la recerca de material ha estat difícil.
organitzacions similars de Mallorca ja que
Fins i tot hi ha dubtes d’on era exactament
era un dels gèneres que la Federació de
la seva seu encara que hi ha pistes sobre
Sindicats estimulà amb força. Això queda
la seva situació. La crònica del Correo de
palès en la circular que fou enviada per la
Mallorca de 24 de juny de 1913 que descriu
Federació als sindicats associats dia 13 de
l’entrada del nou rector Guillem Parera al
setembre de 1921: “Una de las principales
poble i la rebuda apoteòsica que li reteren
explotaciones en que desde un principio
les diferents entitats locals, en parlar del
pusieron el mayor entusiasmo nuestros
Sindicat Agrícola dóna a entendre que era a
sindicatos, fue la preparación de la pulpa
l’actual carrer de Sor Francinaina, ja tocant
de albaricoque. Y la Federación apoyó su
amb la Plaça: “Continuando la misma calle,
iniciativa; prestando a tan laudable proyecto
aparecía otro arco soberbio y majestuoso ante
Al manescal Vich li agradava molt fer-se fotos, com haureu pogut comprovar. Aquesta és de principis del seble XX. Està feta a l’estudi Gran Fotografia Austriaca del carrer D. Alfonso I 38 (“junto al Pasaje”) i és de quan estudiava veterinària a Saragossa. La seva família ha tengut l’encert de conservar-les i ara poden il·lustrar articles com aquest.
la casa de los nobles Sres. Molinas. Era el arco de la Adoración Nocturna, de la cual es presidente el señor don Sebastián Molinas. Al final de la calle, y ante el Sindicato Agrícola, aparecía otro arco original y caprichoso. Allí había aperos de labranza y trilla y labores del campo, todo arreglado con mirto y papel de variado color y esta inscripción: “El Sindicato a su Párroco”. En medio de la plaza había otro arco de gusto gótico, muy bien trabajado, donde se leía: “El Ayuntamiento al Párroco”.
No seria molt suposar que la seu fos el celler de can Mallol? El casal en aquella època encara no era habitat de manera permanent, ja que fins als anys vint la família només hi residia esporàdicament. També s’ha de tenir present que el president del Sindicat, Macià Pons Ramonell de Binialmara, era l’home de confiança de la família Mallol i el que exercia d’amo de les seves extenses terres al municipi. Una altra possibilitat seria que la seu del Sindicat hagués estat al carreró de la Placeta de Son Morei, on encara actualment hi ha unes instal·lacions que reben popularment el nom del Sindicat malgrat varen acollir també la presó municipal, l’escola de nins, etc.
sa_sella |
7
_Carta Amics, posaria messions a que no coneixeu sa Villa de Béjar, és un poblet de Salamanca que, temps passat, va arribar a tenir unes vint empreses de tèxtil i tothom vivia d’això. Més tard varen sortir ses màquines, i ja no necessitaven mans i sa feina va anar minvant, quedant més poques fàbriques com a s’actualitat. Tornant enrere, vos vull explicar per què vos parl de Béjar, resulta que a dalt de sa muntanya s’alça es santuari del Castañar on els teatins són els actuals custodis de la Mare de Déu, amb sa festa gran que és dia 8 de setembre. Cada any, convidats per aquesta institució teatina allà, a més d’ajudar a sa seva coral, també donam un concert es dia abans de sa festa. A prop de Béjar hi ha llocs com Peña de la Cruz, Candelario, Fuente del Lobo, s’estació d’esquí Covatilla, Navalquijo i sa mateixa falda de sa serra de Gredos, aquest any ens vàrem banyar els peus a ses cristal·lines aigües del Tormes que estava ple de truites de riu. De tots aquests pobles i d’altres que no anomèn pujava sa gent pes novenari de la Mare de Déu, una demostració d‘amor i devoció que tenen es fills de Béjar i sa comarca a sa seva Patrona i Mare del Castañar. Solem estar-hi uns cinc dies i val la pena conèixer aquesta comarca i honorar la Mare de Déu. De tornada passàrem per sa il·lustre ciutat de Salamanca i ja de cap a s’aeroport de Barajas. Margalida Zuazaga i Vich
8
| sa_sella
_Noticiari Dia 10 de maig hi va haver una altra edició de l’animada romeria que ve des de la Casa Blanca fins a Sencelles per honorar na Francina Xiroia. Dia 12 de maig la unitat mòbil del Banc de Sang es desplaçà fins al dispensari de Sencelles per afavorir la donació periòdica dels habitants del nostre municipi. Dia 15 de maig va presentar-se l’especial que ha fet Sa Sella sobre el 75è aniversari de la inauguració de les escoles graduades de Sencelles. L’acte comptà amb la intervenció del Director General de Planificació i Centres del govern balear, Miquel Martorell.
La
a
Casablanca tornà a venir Sencelles el segon diumenge de maig.
P er
la fira hi va haver un homenatge a
romeria de sa
Dia 17 de maig sortí al carrer un nou número de la revista coincidint amb el dia de la fira de Sencelles. Els subscriptors que passaren per la paradeta de Sa Sella reberen en renovar la quota anual un ventall de regall pintat per en Jaume Ramis de can Pelea. Enguany les festes de la fira de Sencelles foren molt animades amb multitud d’actes com la conferència de l’OCB sobre els Parrins de Porreres, un animat Sencelles Espipella, ...., Dia 23 de maig en Tomeu Mut va oferir un concert amb obres de Bach, Gabrielli, Frescobaldi i Böhm a Alaró dins del cicle Els matins de l’orgue. Dia 27 de maig el celler de Biniali Binigrau va presentar el seu nou vi Obac 2006 amb una festa que també serví per presentar el llibre 217A Declaració Universal dels Drets Humans. Dia 7 de juny hi va haver la votació al Parlament Europeu amb un 50’4% de participació al nostre municipi. Els resultats més destacats a Sencelles foren: PP 34’3%, UM 26’9%, PSOE 23%, EU-Verds 4’2% i ERCEntesa 3’4%. Dia 13 de juny l’Associació de Pares i Mares de can Bril organitzà al Poliesportiu el mercadet solidari de cada any amb menjars casolans, mercat de segona mà, parades solidàries,
l’empresa osca.
El concurs de cossiols i cactus, organitzat per la fira per la Coral Sor Francinaina, Es Jonc, Pou Major i la delegació de l’Obra Cultural Balear, el va guanyar na Jerònia Campaner i Fiol.
sa_sella |
9
música, dansa, futbol, etc. A mitjan mes de juny va esclatar una polèmica a Vilafranca sobre una presumpta estafa immobiliària on hi va estar involucrada la constructora del senceller, exregidor d’hisenda amb el PP, Joan Cirer de can Xaca. Les festes del titular de la Parròquia de Sant Pere enguany varen ser animades amb una marató fotogràfica organitzada per Sa Sella, el tradicional gran festival del Club d’Esplai, la VIII jornada de portes obertes a l’església, la mostra de l’escola de ball des Jonc i de l’escola de Costitx; i un concert del cor parroquial. Dia 6 i 7
de juny va celebrar-se a
Biniali
la
seva segona fira dedicada als jocs tradicionals.
Entre
una ballada d’Es
els actes hi destacaren
Jonc, una revetla amb G èminis i T omeu P enya i concerts de música d’òpera i de coral amb la formació de Santa Maria del Camí. El ball dels gegants va ser molt lluït.
Dia 27 de juny va presentar-se al Quarter de Sencelles l’ONG Concòrdia amb la qual en Macià Pons de can Binialmara va anar a les missions a l’Àfrica central. A principis de juliol un grup de progenitors dels infants que van a l’escoleta varen protestar ja que consideraven que el menú que s’hi servia era perjudical. Les animades festes de Sant Cristòfol Biniali pogueren comptar enguany amb un concert de Clàssica a la fresca, dia 4 de juliol, amb Carmen Jaime cantant peces de Billie Holyday. En canvi, dia 12, la música fou de Concert Popular. La revetla protagonitzada per Tomeu Penya i el seu grup resultà molt exitosa. El Pla d’Obres i Serveis del Consell de Mallorca suposa una inversió per a Sencelles l’any 2009 de 397.314’20 euros dels quals l’ajuntament n’aporta 57.973’56 i la resta el Consell. Dia 11 de juliol es Pou Major organitzà una sortida per anar a veure patis del centre històric de Palma i la intervenció que va fer el pintor felanitxer Miquel Barceló a una capella de la Seu. Dia 12 de juliol, la piscina municipal de Sencelles fou una de les que participaren en una altra edició de l’activitat Mulla’t per l’esclerosi múltiple.
Dia 14 de juny la Parròquia de Sant Pere va celebrar el Corpus amb l’habitual processó i benedicció dels 4 punts cardinals del nostre municipi.
10
| sa_sella
A mitjan mes de juliol, en les declaracions del cas de corrupció Scala, l’ex-regidor del PP de Lloseta Felip Ferré, va implicar l’exbatle del PP de Sencelles Josep Aloy de can Papa en la trama de corrupció com a propietari tapat de Divulgalia, empresa que proveïa el CDEIB (Consorci per al Desenvolupament Econòmic de les Illes Balears, organisme que dirigia Antònia Ordinas) i que presumptament abonava comissions. Dia 13 de juliol el Batle va organitzar una reunió que versà sobre la cons-
trucció del nou camp de futbol de Sencelles. Les festes del Carme de Ruberts comptarem enguany amb una nit de cinema: Madagascar, de la gàbia a la jungla, va ser la pel·lícula exhibida. També hi arribà dia 15 un concert de Clàssica a la fresca amb el grup Ensemble B. Dins del cicle de Nit de Cinema, a Biniali, dia 22 de juliol s’hi projectà la cinta de Woody Allen, Vicky Cristina Barcelona. Una altra edició, la XIV, de la Triada Musical es va celebrar al pati de can Bril, entre dia 24, 25 i 26 de juliol. Enguany hi actuaren Lonely Driften Karen (Bèlgica-Espanya), Shyam Sunder & Tapan Bhattacharya (l’Índia) i Jaume compte Nafas Ensemble (Mallorca).
F oto dels combregadors d ’ enguany de la Parròquia de Sant Pere de Sencelles que varen participar a la processó del Corpus com és tradicional.
Dia 28 de juliol la Policia Nacional va detenir a una finca de Sencelles dos pròfugs alemanys. Els detinguts estan acusats d’estafar un milió d’euros. La detenció va ser complicada perquè la casa de camp estava protegida per tres perillosos cans pitbull. Dia 30 de juliol l’agrupació d’Unió Mallorquina de Biniali i Sencelles va organitzar un sopar a la fresca al pati de les escoles de Sencelles amb música i jocs pels infants.
Dia 21 de juny les comunitats de la Unitat de Parròquies de Sineu, Sencelles, Llubí i Costitx anaren de pelegrinatge fins a Lluc.
Els veïnats de la zonar rural de can Tro, Sarissal i Jornets varen protestar a mitjan mes d’agost davant els reincidents talls de les línies telefòniques. Dia 6 d’agost el Circ Bover oferí un espectacle infantil a Sencelles. Dia 9 d’agost hi hagué a la zona del camí de Son Boi i es Mitjà d’Avall un succés ben estrany. En Miquel Ramis de can Pelea va trobar una dona mig nua, drogada i ficada dins una paret que cridava tot el temps: Això és una trampa gitana!. Sencelles celebrà un any més les festes Mare de Déu d’Agost. Enguany destacaren entre els nombrosos actes, l’ exposició de la Marató Fotogràfica, el concurs de dibuix, el concurs de Truc, l’espectacular festa Solpost de Non solo B-ata, la multitudinària festa de l’Embalat, etc. Aquest estiu hi ha hagut molt de moviment comercial a Sencelles: ha obert un restaurant argentí (Sa Parrilla) allà on hi havia Multitud de Preus que va tancar el seu local de l’antic celler de can París. Una peixeteria (Bon Peix) ha obert també al principi del carrer des Rafal. A Sencelles es gaudí dia 20 d’agost d’una nit de cinema a la fresca
sa_sella |
11
amb les aventures d’Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall. El
primer dissabte d’agost hi va tornar haver a sa
Vileta una animada festa d’estiu,
la sisena.
Les festes de Jornets enguany tengueren com a plat fort dia 22 d’agost un concert del cicle Festival Clàssica a la fresca amb l’actuació de Músiques del Món. A Ruberts s’hi feren el cap dia 28, 29 i 30 d’agost part de les activitats de les segones jornades d’Agroecologia de Mallorca. Hi hagué tallers, pràctiques, allotjament al Convent de Ruberts, visites guiades, concerts amb Barrumbada i Whisky Facile, jocs rurals, i un taller sobre com conservar les tomàtiques: a la seca, en enfilall i envasat. Les festes de Cascanar d’enguany varen fer-se dia 29 d’agost amb una animada missa i jocs per a nins. Dia 8 de setembre a Biniali, dins del cicle Clàssica a la fresca, hi actuà Le Carromato.
La
festa de non solo b-ata al pou major en-
La
guany va superar totes les expectatives.
festa de l ’ embalat per la
Mare
de
Déu
d’Agost tornà a ser un acte multitudinari.
Dia 24 de setembre la Guàrdia Civil va reduir un home a Biniali que s’havia atrinxerat a ca seva i amenaçava de calar-hi foc. Dia 25 de setembre l’OCB de Sencelles va organitzar al Quarter una conferència de Joan Manresa sota el títol de 50 anys de la Nova Cançó a Mallorca. Selleters en acció
12
| sa_sella
_Sa Sella entrevista... Margalida Gallet
"Record que vaig fer la Primera Comunió un dissabte del mes de març de l’any 1938. la festa va ser senzilla. En aquells temps només anava a la cerimònia la mare, el pare seguia amb la seva feina. Desprès de l’acte, ma mare i jo anàrem a ca nostra i em va donar pa amb sobrassada”
“Amb els meu germans jugava a bolles i ens encalçavem per damunt l’era. Quan ells anaven a cercar nierons d’ocells no em volien i quedava tota sola . T ots dos estaven molt gelosos de jo . A mb les amigues a minyè-minyè, a bolles, a botar amb una corda, a amagar mocadors, a diàbolo, feiem vestits de paper per les pepes...”
Va néixer a Sencelles dia 3 de març de 1930, filla de n’Antoni Ferragut Horrach de ca’n Gallet i de n’Antònia Oliver Pol de ca’n Gorreu. Tota la vida l’ha dedicada a fer feina pel camp i de ripuntadora de cortes de sabates. Quan hereu petita, a quin carrer de Sencelles vivíeu? A n’el d’Antoni Maura, 29. Ara és el número 31. -Quants germans teníeu? Dos, en Tomeu i en Toni. -Un lloc especial on vos agradàs jugar? Sí, a l’era d’en Pelat. Dues cosines meves vivien devora, una n’Esperança Rei a n’es carrer de Son Arrom, i na Margalida Julià a n’es carreró de Capità, hi anàvem a jugar-hi, només dissabtes i diumenges, ja que la resta de la setmana vivia a fora vila, a la possesió de Son Aguió, dins es terme de Binissalem. -Teníeu juguetes? Sí, pepes, cuinetes. També feiem pepes de pedaç. -Anàreu a escola? Els mesos d’hivern fins l’abril. Llavors partíem cap a fora vila. -Què vos ensenyaven llavors a l’escola? Teniem la “Cartilla” amb la que apreníem a conèixer les primeres lletres; més tard quan ja sabíem llegir, el “Grado”. Fèiem comptes de sumar, restar, dividir i la prova del nou. Els capvespres a brodar, fer randa i a ressar el Rosari. M’agradava més que anar a fora vila. -Quina relació tenien aleshores els veinats entre ells? Era una relació de bons germans, sempre ens ajudaven uns als altres. -El vostre pare, quin ofici tenia? Era pagès. -La vostra mare, què feia, o ja en tenia prou amb la de casa i els fills? Feia feina al camp ajudant al meu pare. -Quan començareu a fer feina? Als 7 anys ja tirava faves dins el solc, collia ametles, figues, espigolava, que per cert no m’agradava gens, però només unes hores cada dia. Quan jo tenia 14 anys va morir el meu germà Toni que només en tenia 24, devuit mesos més tard morí l’altre germà, en Tomeu que en tenia 21. A partir de llavors vaig ajudar molt al meu pare, sobretot fent-li costat, anava amb ell a esterrossar, a treure les bísties de la païssa..... I a cuidar ma mare, que després de la mort dels meus germans va quedar molt delicada. -Poguereu triar l’ofici que voliu fer? No, però vaig anar un temps a fer feina a ca’n Xim, devora ca nostra, on les germanes Bàrbara i Margalida tenien a ca seva un taller hi anaven moltes sa_sella |
13
al·lotes a fer “trenza”, trunyella de pell amb la que més tard es feien corretges, bolsos, sabates i un parell de coses més. M’agradava molt anar-hi, ja que els doblers que guanyava eren per jo. Va ser un temps molt feliç. -Recordau el jornal que guanyàveu? No, anàvem a escarada i la fàbrica pagava a tant el metro. Però record que tenia un caixonet per guardar-hi els doblers. -Com recordau aquells temps? El record és molt més bo que no ara. Tot era més familiar, hi havia més tranquil·litat, podies deixar la porta oberta, la gent estava contenta baldament no hi hagués doblers. -Qui eren les vostres amigues quan éreu jove? N’Antònia Ravell, n’Antònia Xotano, na Francisca Serra, na Magdalena de cas Camión, n’Esperança Rei, na Margalida Julià i na Magdalena Queló. -Podíeu anar a ballar d’aferrat? No, però hi anàvem. Quan ho sabien les monges ens llevaven la medalla de Filles de la Puríssima. Ma mare es va enfadar molt. -Com era la vida els anys 40 i 50? El poble era més bo, era més petit i més familiar. - Ara una pregunta un poc indiscreta, qui va ser el vostre primer nòvio? En Toni de Moreió. -Amb qui vos casàreu? Amb en Toni Torrens de Moreió. -Quants d’anys festejareu? Quin dia de la setmana vos casareu? A on i a quina hora? Tenia 18 anys quan el vaig conèixer i als 23 anys ens vàrem casar. Era dissabte, dia 24 d’abril de 1952. A Palma, a l’església de Sant Francesc a les 11 del matí. Ens va casar don Felip Alzina que aleshores era rector de Sencelles. -Quins regals es feien als nuviïs aleshores? Molts de “licoreros”, caceroles d’alumini, plats fruiters, plats de vidre amb tapadora, fruiteres, adressos de cafè, estovalles, coses així. -On anàreu de viatge després de casar-vos? A Barcelona. Hi anàrem en vaixell i tornàrem amb avió, que va aterrar a Son Bonet, l’aeroport oficial i únic de l’illa. -Ja casats, a on anàreu a viure? A ca nostra, a n’el carrer de n’Antoni Maura, amb els meus pares. -Tenguéreu fills/filles? Sí, dues, na Rosita i n’Antònia. -I néts/nétes? Dos. En David i na Maria Magdalena. -Com són el nét i la néta? Una monada, per jo valen molt, no tenen preu. -Com vos agradaria que fossiu recordada el dia de demà? Així com som. 14 | sa_sella
"E l
refresc de noces va ser a l ’ hotel Perú. Férem xocolata amb ensaïmades i una tarta. Vàrem convidàreu unes 70 o 80 persones. Familiars i els veïnats més propers”
"Els diumenges les al·lotes passejàvem pel carrer major , per amunt i per avall , compràvem cacauets a la “ cocovete ra”. També anàvem al cine que estava a l’enfonyada que hi a n’el carrer de Sor Francinaina, devora s’Adrogueria i ca ’ n B runo . els joves per acostar se a les al·lotes solien venir darrera pel passeig dels diumenges i a vegades ens tiraven un “piropo”.
Si s’al·lot
ens
agradava , mos giràvem i li fèiem una rialleta, sinó seguíem envant”
Maria Vich i Cirer
sa_sella |
15
_Concurs Si voleu passar una estona entretenguda, pegau una ullada a aquestes fotos. Les vàrem fer durant la fira, però de tan a prop que no vos serà fàcil aclarir-ne el motiu. El joc consisteix a aparellar la llista següent amb les fotos. Si no ho endevinau, mirau la pàgina 26. - La carpa d’una conselleria - El tocadiscos de Senseràdio - La falda de la geganta - La camisa del batle - L’almud dels olis de Jornets - La camiseta del Pou Major - Una escultura d’en Julià “Ferrera” Joan Bover i Serra
Foto 1
Foto 2
Foto 3
16
| sa_sella
Foto 4
Foto 6
Foto 5
Foto 7
sa_sella |
17
18
| sa_sella
_Crisi a la fira La crisi econòmica mundial es va fer notar fins i tot a la fira, com no podia esser d’altra manera. Alguns firaires varen optar per anunciar “ofertes per a la fira” (que no sabem si devien esser certes o no) i d’altres venien tot un estoc d’ulleres de sol a l’increïble preu d’un euro. Ja vos podeu imaginar de quina qualitat devien esser! Per la banda positiva, en canvi, vàrem parlar amb uns venedors de roba de dona que ens varen assegurar que les vendes de l’horabaixa havien compensat les del matí i que, a ells en concret, els havien salvat el dia. Al final, en varen sortir satisfets, tot i que no tant com l’any passat. Joan Bover i Serra
sa_sella |
19
_Curiositats de la fira El Mundo continua sense vendre gaires diaris, o sigui que no els queda més opció que repartir-los de franc. Ja és la segona vegada que ho fan, com a mínim. I ja veis com acaben... ¿Deu esser una metàfora de l’empresa?
Na Margalida Pinca, el dia de la fira, es va posar com una moto! No és estrany: li varen deixar aquesta Harley Davidson autèntica i ella ja s’imaginava a les totes pels revolts del Puig Major.
Feia una sol que torrava el cul a les llebres. Però la colla de geganters aviat va trobar remei.
L’oli
de
Jornets
va fer la seva presen-
tació en societat a la vila participant al nocturn
S encelles E spipella
i
també amb una paradeta el diumenge de la fira.
Enguany la fira va canviar una mica d ’ ubicació per tal de facilitar el trànsit . E l carrer G losa dor Cartutxo, que presentava aquest aspecte tan animat, hi va sortir guanyant, perquè es va omplir de paradetes.
Una
novetat de la fira va ser
la posada en marxa d ’ una ràdio feta a
Sencelles i que,
d’acord amb els nous temps, emetrà només per Internet.
Així
la podrem escoltar des
de qualsevol racó del món.
20
| sa_sella
_L’art de les arrels En Toni Muntaner és de Santa Maria, però el seu lligam amb el nostre poble és més que evident, perquè la seva dona és sencellera. Des de fa 40 anys, en Toni es dedica a crear formes amb arrels d’olivera, ametller i alzina. Durant aquest temps, n’ha fetes més d’un miler, totes amb motius diferents: animals de tota casta, taules, rellotges... fins i tot n’hi ha una de dedicada a sor Francinaina Cirer. Ho fa per afició artística, ja que no les té a la venda. Durant la fira passada, en Toni va exposar en el local de la tercera edat, convidat pel batle i pel president d’aquesta associació, Josep Hernández.
sa_sella |
21
_Mare de Déu de Lluc (I) Algunes notes sobre la Mare de Déu de Lluc en motiu del 125 aniversari de la seva coronació pontifícia Aquest any de 2009 se celebra amb magnificència a tota la Diòcesi de Mallorca el 125 aniversari de la Coronació Pontifícia de la Mare de Déu de Lluc. Fins a finals del segle XIX no es tenia coneixement a Espanya del llegat que havia fet a la Santa Seu el comte Alejandro Sforza Pallavicino per tal de que es promogués la coronació pontifícia de les imatges marianes mes venerades a tot el món catòlic. Com es sabut, la primera que fou distingida a l’estat espanyol amb aquest mèrit honorífic fou la Verge de Montserrat tres anys abans, tot coincidint amb la commemoració del suposat Mil·lenari de la Trobada de “la Moreneta” catalana i la proclamació del seu Patronatge damunt tot el Principat. A les hores ocupava el càrrec de Mestre de Capella del nostra santuari principal de Mallorca l’antic Blavet Bartomeu Vich Bennassar (Sencelles 1862-Felanitx 1938) el qual essent subscriptor de la “Revista Popular” tingué coneixement de la solemníssima cerimònia i de l’allau de pietat que es despertà a Catalunya entorn d’aquella efemèride. Volgué el Sr. Vich que “la Moreneta mallorquina” contes amb la mateixa distinció, i amb el recolzament i contribució del clergat i de totes les classes socials mallorquines aquell anhel es pogué verificar. En definitiva, a n’aquest senceller, el primer d’una importantíssima nissaga de músics i compositors, més tard afincats a la vila de Felanitx, li cab l’honor de ser el gran promotor de la Coronació Pontifícia que enguany amb solemnitat rememorem. Sense haver-hi constància pretèrita de major concentració de devots en aquest Jordi Llabrés i Sans Santuari, a trenc d’alba del 10 d’agost d’aquell venturós any de 1884 van pujar fins a la
22
| sa_sella
“Santa Casa”, fins al baluard de la pietat mallorquina, més de dotze mil persones amb els pits enardits de fe intrèpida, entonant una i cent vegades l’Himne de Lluc que s’acabava de popularitzar, compost per l’eminent poeta mallorquí Mn. Miquel Costa i Llobera, sacerdot exemplar, gloria i ornament de les nostres lletres. Encapçalava aquell vertader “exercit de pau” l’ancià Prelat mallorquí Don Mateu Jaume, qui per delegació del Papa Lleó XIII que regia l’Església Universal, va coronar les testes de la Mare de Déu i del Nen Jesús que duu en braços, desplegant tota la pompa litúrgica que senyala aquest ritual; per aquell temps els congregats en aquest lloc religiós i geogràfic tan revelador van aclamar amb esplendorós goig i a una sola veu que María Santíssima és Reina i Patrona del poble mallorquí. Els aniversaris més importants d’aquell esdeveniment tan important com és natural s’han celebrat a tot Mallorca prenent part les autoritats civils i religioses, la gent de Ciutat i totes les viles d’aquest “Regne de Maria”; Sencelles com no podia ser d’altra manera sempre s’ha sumat en els principals homenatges a la Moreneta. L’any 1909 gràcies a l’entusiasme del Bisbe de Mallorca Dr. Pere Joan Campins i Barceló, per tot arreu es vibrava per la celebració de les Noces de Plata de la Coronació. Aquell prelat de bona memòria per la historia llucana serà recordat perpètuament per la seva personalitat egrègia i per la munificència envers la grandesa de la Mare de Déu i el senyoriu de la Santa Casa, que el va distingir durant tota la vida. Els seus biògrafs destaquen d’ell que tingué cura de la restauració, amb l’aprovació de l’immortal Pius X de la Col·legiata de Canonges de Sant Pere, que anys enrere havia estat abolida. Un cop acabada la reforma de la decoració de tota aquella església del Santuari que hom la coneix com la “Catedral de pagesia”, la volgué consagrar solemnement com ho estan els principals temples de la cristiandat i va iniciar el tràmits per que fos condecorada amb el títol de Basílica. Engrandí tot el Monasteri, tant la part destinada a la Comunitat que en té cura com la part que havia d’allotjar els innombrables peregrins que pugen fins a Lluc. “Per tot això a Lluc ha tingut la seva glorificació merescuda aquest gran Prelat” de Mallorca; podreu observar davant la Basílica per ell tan protegida, i en actitud d’adoració a la Santa Figura per ell tan estimada, el monument que tota la Diòcesis li va dedicar l’any 1920. Del vint-i-cinc Aniversari de la Coronació en quedà la monumental Via dels Misteris del Rosari que el Bisbe volgué construir al pujol de la Trobada que s’aixeca just devora el Santuari. Els cinc monuments que tots coneixem foren pagats per diverses parròquies i associacions cristianes de Mallorca. La Parròquia de Sencelles que a les hores encara comprenia les vicaries de Costitx i Biniali s’encuidà de costejar el tercer Misteri de Dolor, que es la Coronació d’Espines. El medalló es obra del català Josep Llimona. Dia 21 d’agost de 1909 la nostra Parròquia peregrinà fins a Lluc per oferir aquell tribut filial a la Mare de Déu. D’aquella jornada ens ha arribat una senzilla crònica que fou publicada en el Butlletí Oficial del Bisbat de Mallorca: “Decimoséptima peregrinación al Santuario de Lluch. –Sale de Sansellas compuesta de 550 feligreses con el Sr. Alcalde, dirigidos por el por el Rdo. Sr. Ecónomo, el P. Sebastián Mudoy, SS.CC. y varios sacerdotes. A las cinco de la mañana llegan a la Font Cuberta y se les agregan 320 peregrinos de las filiales de Costitx y Biniali. A las seis asisten á una misa de Comunión General y á las nueve á la mayor cantando la de Angelis, en la que predica el P. Mudoy. Por la tarde á las dos, después de cantado el Magníficat, emprenden la bajada hacia Sansellas”. L’any 1939 la Mare de Déu de Lluc baixava per primera vegada del seu Santuari per assistir durant el mes d’abril a les festes per l’acabament de la Guerra Civil Espanyola, i deu anys després per iniciativa del Bisbe de Mallorca tornà a baixar per recórrer totes les viles de Mallorca i “tornar la visita” a tants de fills seus que durant segles han pelegrinat fins al seu Baluard. Encara queda en el record de molts de sencellers l’entusiasme que es generà a la nostra Vila amb motiu d’aquella visita, la renovació espiritual que sorgí, el consol que reberen els majors i malalts que a les hores amb sacrifici oferien a Déu el transcorre de cada dia, la gratificació de veure tots els carrers i places de Sencelles engalanats com encara mai s’havia vist.
sa_sella |
23
_Carta
24
| sa_sella
Grup d’Opinió d’Arquitectes La febre de les rondes s’ha escampat per tota Mallorca i no hi ha poble o llogaret que no en reivindiqui una. És el progrés. Quan el Pla Territorial de Mallorca dibuixà, seguint el que definien les Directrius d’Ordenació del Territori, les zones de creixement dels nostres pobles, s’assegurà d’una banda que no es crearien nous nuclis de població aïllats; però també, de manera simplista, es proposà un model de creixement -que ja estan seguint els nous planejaments- mitjançant capes homogènies, una damunt l’altra com les pells de ceba, que no atenia les particularitats de cada nucli. I ara els pobles van omplint els buits que quedaven i es configuren de manera compacta amb rondes que ressegueixen les absurdes formes ameboides de les Àrees de Transició. Així, pobles que fins ara s’havien estès com una malla o retícula ortogonal indefinida en totes les direccions, com sa Pobla o Petra, es volen encorsetar a dins rondes curvilínies, creant noves façanes anodines que amaguen la imatge tradicional del poble, i que en el cas de sa Pobla, ja ha destruït un dels seus grans patrimonis, el fet de tenir unes traces que seguien les pautes de les Ordinacions de Jaume II. El model resulta encara mes perniciós en el cas dels pobles que es generaren al voltant del creuament d’un parell de camins, com Algaida, Campanet..., ja que en aquests en reomplir els buits que feien que el camp arribàs ben be, fins el centre, s’està alterant totalment la seva fisonomia, i les noves rondes aïllaran, com recintes emmurallats, les cases d’aquells camps que fins ara eren devora. No és que demanem que els pobles hagin de quedar fossilitzats, sense poder créixer, sinó que a l’hora de fer-ho, s’entengui la seva dinàmica i origen, condicionant certs llocs per on no s’hauria de desenvolupar, per així preservar els seus trets més característics. Tot això ve perquè recentment s’ha aprovat de manera inicial el Pla Director Sectorial de Carreteres, que com molt be han dit certs sectors de la societat, no té sentit sinó es contempla dins d’un pla de mobilitat. El pla promou nous desdoblaments i grans infraestructures viàries que també han estat criticades, però a més, i això ha passat més desapercebut, proposa rondes a tots els pobles que ho han demanat. Es clar que són necessàries certes rondes, com pugui ser la de Son Servera, que treurà dels carrerons estrets del poble el trànsit que va cap a Cala Millor, un dels nuclis turístics mes importants de l’illa. El que ja no és tan clar és plantejar, per exemple, una ronda a Bunyola per desviar el trànsit des de can Penasso cap a la carretereta d’Orient, destruint la fondalada de la vall d’Honor; o la ronda sud d’aquest mateix poble, que pretén desviar el trànsit cap a la carretera de Santa Maria per una zona impossible, si no és mitjançant un gran túnel que travessi els turons de Caubet; sobretot si pensam que, uns kilòmetres mes avall, hi ha una carretera plana que ho permet. Ningú nega que avui en dia travessar Bunyola sigui dificultós, però és complicat perquè el carrer principal i el carrer d’Orient estan plens de cotxes aparcats i no
Imatge
Sencelles presentat per l’antiga consellera d’Obres Públiques Mabel Cabrer pel mes d’abril de 2007. del plànol de la variant de
per mor del mínim volum de cotxes que volen travessar la població. Com aquesta, moltes de les rondes que es proposen responen més a un problema de trànsit intern que no a la necessitat de desviar el trànsit exterior que és el que hauria de resoldre un pla de carreteres. Segurament l’absurd d’aquestes dues propostes, farà que mai es realitzin i es solucionarà el problema des de dins, creant els aparcaments necessaris per donar fluïdesa als carrers principals, però a altres llocs, on les dificultats tècniques no són tan grans segurament el pla s’executarà. A Sencelles, per exemple, es vol fer una ronda per unir la carretera que ve d’Inca amb les que venen de Palma i Algaida, donant connectivitat al nou camp de golf que es vol desenvolupar a Son Saletes. La nova ronda estirarà el creixement cap un costat del poble que mai s’havia desenvolupat degut a què el terreny fa un petit tall a sobre del qual hi ha les cases i el perfil de l’església, definint una autentica façana consolidada que és la imatge més pròpia del poble. Ara aquesta imatge pot quedar destruïda per sempre si es fa la ronda prevista, primer perquè tallarà els camps ara lliures de construccions i més endavant perquè començaran a aparèixer les edificacions periurbanes que aquestes vies sempre acaben generant. I Sencelles passarà de ser un poble amb una forta identitat a ser un conjunt residencial amb camp de golf, com tants dels pobles desnaturalitzats que ha generat l’urbanisme descontrolat dels darrers anys arreu de la península. I així podríem seguir poble a poble: Santa Margalida, Llubí, Artà... i ens adonaríem que s’està perpetrant des dels planejaments municipals mateixos o bé des del Pla de Carreteres la destrucció de moltes de les estampes tradicionals dels nostres pobles. Hauríem d’exigir que entre els nostres tècnics i dirigents hi hagués més sensibilitat a l’hora de resoldre els nous creixements i els problemes de trànsit, per no caure en l’absurd que des del planejament mateix es facin malbé els nostres pobles. Estam xerrant del nostre paisatge i del nostre patrimoni. sa_sella | 25
_Carta Nou anys de servei als nostres infants Nou anys donant resposta a una necessitat del poble, dels nostres infants i de les nostres famílies. Intentant fer-ho d’allò més bé possible, cercant respostes i donant sortida a una necessitat primordial i lluitant per poder seguir endavant. Arriben temps de canvis, s’ha de fer una escoleta nova, una cooperativa i si vols formar-hi part, has de renunciar a la antiguitat i a la indemnització que et pertoca per llei, o al menys a una quantitat considerable... sinó, res de res, ...sense seguretat de futur, d’estabilitat laboral i sense sabre cert si t’escolliran, has de formar una cooperativa “forçada”... què fas? Com vos podeu imaginar, venen malestars, males cares, nervis, bregues, impotència, ràbia... i d’altres coses que no vull dir per no ferir ni fer sentir culpable a ningú... Has de triar: o això o... cap a l’atur i setmanes de lluita per aconseguir que et paguin el que toca. Heu d’entendre, però, que l’any que ve hi haurà “professionals”... què? i fins ara que hi ha hagut? I tota la feina d’aquests anys... no és res? A tot aquell que vulgui còpies de les titulacions pertinents que ho digui... Personalment crec que és una llàstima que les coses hagin d’acabar així, crec que no ens ho mereixíem i crec que els pares/mares que heu disfrutat del servei aquests darrers anys, n’estau més o menys conformes, o no? Hem fet el que hem pogut dins les nostres possibilitats, clar que tot pot millorar, diuen que tot canvi és bo o està encaminat a ser-ho, però hi ha maneres i maneres de fer les coses... Tot va començar malament des d’un principi, per voler fer-ho tant bé, es va enfonsar... i personalment i com a educadora que som, esper que tot acabi bé i surti endavant, i si és millor del que hi havia, beníssim, els nostres nins es mereixen el millor! Xisca Cirer Escoleta de Sencelles
_Combrega amb Sa Sella El combregador que surt en aquesta sella és en Bartomeu Adrover Vich de cas Manescal que va fer la seva primera comunió a l’església del convent de Sant Francesc de Ciutat sobre l’any 1955. La imatge és una fotografia feta per Foto Casa Planas que estava al carrer Colom i a la plaça Gomila de Ciutat. Aquesta imatge ha estat cedida amablement per en Bartomeu Adrover Vich de cas Manescal de Sencelles. JFH Solucions al concurs de fotos de sa Fira: - La carpa d’una conselleria és la foto 6. - El tocadiscos de Senseràdio és la foto 4. - La falda de la geganta és la foto 2. - La camisa del batle és la foto 7. - L’almud dels olis de Jornets és la foto 5. - La camiseta del Pou Major és la foto 3. - Una escultura d’en Julià “Ferrera” és la foto 1.
26
| sa_sella
_Històries d’un cafè (I) Na Jerònia i en Joan són fills d’en Tòfol Bover (del cafè de can Tòfol, on ara hi ha la Banca March). Aproximadament entre el 1935 i el 1954, quan encara eren nins, ajudaren son pare i sa mare (na Francisca Llabrés “del Celler”) a regentar l’establiment. Eren temps de misèria i no hi sobrava ningú: tothom havia de fer feina. Hem volgut parlar amb ells perquè ens contin com anaven les coses en aquella època i, sobretot, com es vivien des de darrera el tasser.(1) La història del cafè Joan.- Mon pare havia emigrat a França, on duia una fruiteria. Com que mumare s’enyorava de Sencelles, va tornar a Mallorca i amb els doblers que havia aconseguit, va llogar el cafè que havia estat de can Vich. Ell pensava que així viuríem millor, però s’equivocava, perquè hi havia massa diferència entre la realitat que ell havia viscut a França i la que va trobar a Mallorca. Tanmateix, mon pare no era gaire cafeter i de vegades no sabia tractar bé els clients. Fins i tot en va barrejar qualcun! Al cap de prop de vint anys, el va llogar a na Teresa “Gelat”. El tabac de contraban Jerònia.- Just acabada la guerra, mon pare ens avesava a tenir por de la Guàrdia Civil. Encara ara, i mirau que han passat anys, la Guàrdia Civil no em fa gràcia. Mon pare ens deia: “En venir els carrabiners o la Guàrdia Civil, heu de treure tot allò que hi ha amagat dins el rebost: cafè o pastilles de tabac.” El tabac l’anàvem a cercar a ca na R. nosaltres, els fills, per no aixecar sospites i de nit. En canvi, el cafè, el comprova el pare d’estraperlo quan anava a Palma. Un dia varen venir uns carrabiners. Jo, tot d’una que els vaig veure, vaig anar correntsos al rebost, vaig agafar les pastilles de tabac dins una senalleta i, molt a poc a poc per no fer renou, em vaig acostar al batiport. Quan vaig esser defora, vaig córrer com un conill. Vaig pensar: “M’aturaré a can Ramis”. Els carrabiners, així mateix, em varen veure i varen demanar als meus pares: “¿Qui és aquesta nina?” i ells contestaren: “¿Nina? No n’hem vista cap.” Ells no s’ho cregueren i em varen venir darrera, però una nina sempre corre més que un guàrdia civil. Vaig arribar a can Ramis. L’amo en Ramis seia a un balancí. Quan va saber que m’encalçaven, em va fer entrar dins el celler: “Amaga’t darrera aquesta bota! Mentre no et véngui a cercar, no et bateguis!” Hi vaig estar devers dues hores. Mentrestant, ca nostra es va omplir de gent. Mon pare
El tasser del cafè de can Tófol amb la família al complet.
Retrat de jove de na Jerònia Bover Llabrés
1.- Hi ha una tercera filla, na Catalina, que no ha participat en aquesta conversa.
sa_sella |
27
ho contava a qui sabia que ho podia contar. Els carrabiners em cercaven per devers Son Verd. Quan ja feia fosca negra, l’amo en Ramis em va aconsellar: “¿Saps què has de fer? Vés pel carreró de l’església, deixa la senalla aquí i nosaltres la durem a ton pare.” Jo vaig partir i vaig entrar a ca madò Rosa, tota blanca. Ho vaig contar i em pujaren a la sala. Madò Rosa va anar al cafè i va dir als meus pares que ella em tenia a ca seva. Després em va venir a cercar, em va dir que ja podia anar al cafè, que els carrabiners havien partit i que tothom m’esperava. En tornar, em varen aplaudir. La presó Joan.- Mon pare va esser acusat de tenir una associació obrera, però jo no record haver vist cap reunió ca nostra.(2) Jerònia.- Ni jo. Per ventura era una acusació malintencionada, sense fonament. Mon pare parlava massa bé de França i això el va perjudicar, perquè a Mallorca, la gent no estava tan avançada com per entendre les seves idees. Joan.- L’acusaren el batle V., que era franquista, i en P., perquè estava gelós que nosaltres fóssim la seva competència. Així que les autoritats ens varen precintar el local durant tres mesos i mon pare va acabar a la presó de can Mir (actual cinema Augusta). Un dia, mumare em va dur a Palma i, d’enfora, em va mostrar mon pare, que pelava patates damunt la vorera del carrer, vigilat pels funcionaris de la presó. Aquesta imatge m’ha quedat fixada al cap. Després de tres mesos, un alt càrrec, en Gil, el va treure d’allà. La sala de ball Jerònia.- Com que a Sencelles no hi havia res per al jovent, mon pare va decidir fer qualque cosa. A dalt, hi teníem una sala molt gran i mon pare va aprofitar que una gramola enorme que tenia en el bar per organitzar sessions de ball els dissabtes i els diumenges, que varen tenir molt d’èxit. Molts de joves hi duien els discos que volien escoltar i en Bernat “Gelat” era el professor de ball.(3) Joan.- Això sí: mon pare va fer fer una pareteta perquè nosaltres, que érem petits, quan anàssim a jeure no véssim que els al·lots i les al·lotes ballaven plegats. Jerònia.- Però tanmateix, nosaltres, amb una tatxeta, hi vàrem fer un foradet i els espiàvem! El joc Joan.- Mon pare no n’hi volia gens, de joc. Jerònia.- I això que hi perdia molts de doblers. Si hagués deixat jugar dins el cafè, hauria tengut clients que jugaven tota la nit i que, per tant, bevien tota la nit. Joan.- Però ell ho tenia ben clar. En tot cas, deixava jugar a bingo, que llavors li dèiem loteria. I mai amb doblers: només amb faves i mongetes. No veies mai cap duro damunt la taula. Continuarà a la pròxima Sa Sella. 28 | sa_sella
En Joan Bover Llabrés militar.
2.- En
quan feia el servici
realitat, està documentat que en
TòBover va esser tresorer de l’Agrupació O brera S anta M aria i que també va pertànyer a la S ociedad R ecreativa La Lealtad. fol
3.- Se
suposa que aquesta era una de les
activitats promogudes per
La Lealtad.
Joan Bover i Serra
_Setmana de la mobilitat El passat mes de setembre es va celebrar a tot Europa la Setmana Europea de la Mobilitat, a la qual, Sencelles hi va participar amb un programa d’activitats organitzades per les associacions de Pou Major i Sa Sella, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sencelles. El lema triat per aquesta ocasió fou “Millora el clima de la teva ciutat”, clar referent a la situació que es viu arreu del món pel tema del canvi climàtic que sense donar-nos compte cada vegada l’estam espanyant de cada dia. Pot ser amb l’aportació de tots durant aquesta setmana de la mobilitat s’hagi contribuït una mica a aturar aquest canvi global. Es varen organitzar activitats per als més petits, com varen ser les pintades a la Plaça de la Vila. Però també hi va haver activitats per a totes les edats, com la berenada amb bicicleta que es va fer a Jornets. L’objectiu d’aquestes activitats i de la Setmana Europea de la Mobilitat no és altre que mostrar als ciutadans i ciutadanes d’arreu d’Europa que no només existeixen els cotxes com a vehicles de transport, sinó que hi ha altres alternatives. En el cas de Sencelles, per les seves característiques, pensam que la bicicleta és una bona alternativa de transport dins el municipi, i principalment, dins els nuclis urbans. Esperam que, a poc a poc, anem canviant els nostres hàbits de transport, per tal de tenir un municipi més respectuós amb el medi ambient, més saludable i en conseqüència, més humà. David Sans
sa_sella |
29
_Actualitat de Sencelles Pluges
Temperatures 16 14 12 10 8 6 4 2 0
30 25 20 15 10 5 0 Maig
Juny
Juliol
Agost
Tª Mit Maig
Maig
Tª màx 25.75 (Dia 22)
Tª màx abs.
Juny
Tª mín 18.25 (Dia 16) 22 (Dies 8 i 22) 25.5 (Dia 19)
Juliol
Tª mín abs.
33.5 (Dia 22) 11 (Dia 16) 37.5 (Dies 24) Juny 25.58 28.25 (Dia 14) 16 (Dia 8) 31.5 38.5 Juliol 28.69 (Dies 23 i 24) (Dies 22 i 24) 18 (Dia 19) 29.5 37 (Dies 16,21 i (Dies 15 i 21) 26.5 (Dia 12) 20.5 (Dia 13) 25) Agost 28.22 Litres acumulats Gener – Agost 2009 219.5 Litres acumulats Gener – Agost 2008 286.5 Dades corresponents al poble 21.68
Maig 14.5 0 3.5 14
Poble Son Boi* Biniferrí** Sa Rota***
Font: * Lluís Zuazaga
Juny 11.5 0 5.5 11
Juliol 0 0 0 0
** Maria Llabrés
60
40
50
35
30 25 20 15
20
20
15
5 0
Evolució de les temperatures màximes i mínimes
40 30 20 10
0
9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29 31
0 1
3
5
7
9
11 13 15 17 19 21 23 25 27 29 31
min
pluja
JULIOL
45 40 35 30 25 20 15 10 5 0
50
5
0
max
max
1,2
min
AGOST 6
40
1 0,8 0,6 0,4 0,2 0 1
3
5
7
9
11
13
15
17
19
21
23
25
27
29
31
35
5
30 4
25
3
20 15
2
10 1
5
0
0 1
3
5
7
9
11
13 Pluja
Pluja
30
8.5
10
10
pluja
0
60
25
30
10
7
11.5
TOTAL 34.5 7 25 58
30
40
5
14.5
JUNY
35
3
L / m2
*** Toni Zuazaga
MAIG 40
1
Agost 8.5 7 16 33
Agost
MAX
15
17 MAX
19
21
23
25
27
29
31
MIN
MIN
| sa_sella Guillem Zuazaga i Llabrés
_Carta
Hola amics, ell s’estranyarà de sortir a sa revista, pes seu caràcter callat i tímid, però avui vos vull parlar d’aquesta persona que sempre podem veure pes mig des poble pes gran servici que fa a sa gent de Sencelles: es tracta d’en Joan de can Llarg. Es fill d’en Biel i na Catalina, molt acostats a noltros i sobretot a sa padrina de can Pou i es seus. Sempre que hem acudit pes motiu que fos a Sencelles, quasi tot d’una mos ha venut a saludar amb sa rialla a sa boca i molt satisfet de trobar-nos, com si fóssim de sa seva pròpia família. Jo de nina vaig viure molta d’estona a ca sa padrina Pou i tenc molts bons records d’aquells temps. Na Catalina de can Llarg venia molt per ca sa padrina, sempre passàvem molt bones estones. Per noltros, era una família molt apreciada i com en Joan era es major, el vaig conèixer més que als altres. Com de nina, segueix essent molt bona persona, servicial com ell tot sol. Per això vos volia parlar d’ell, trob que ara és es moment de fer-ho i donar-li ses gràcies per sa bona feina que fa. Tot això va per tu Joan, amic meu. Vos enviï dues fotos de sa família de can Llarg fetes en es casament d’en Guillem de can Pou. Ara, una altra cosa, vaig escriure sobre n’Antònia Serra, en motiu de sa seva mort. Dies passats vaig visitar sa seva germana Joana i es seu cunyat. Com sabeu són sencellers i mai han oblidat sa seva petita pàtria. Resulta que vaig anar a veure’ls per recordar s’estimada Antònia. Vos enviï una foto. Rebeu una forta abraçada de na... Margalida Zuazaga i Vich de can Pou
sa_sella |
31
Reforma de l’ajuntament: com haureu pogut comprovar les obres de reforma de l’edifici de l’Ajuntament per dur a terme les obres de supressió de barreres arquitectòniques estan aturades des de juliol. Després de requerir a l’empresa en diferents ocasions sense obtenir resposta, el Consistori ha acordat rescindir el contracte i adjudicar de nou la reforma. L’Ajuntament invertirà 20.000€ en senyalització i equipament urbà: s’ha rebut una subvenció de 20.000 € de la Conselleria de Comerç i Indústria destinada a l’adquisició de mobiliari urbà i senyalització col·lectiva. Aquesta ajuda s’inclou dins les actuacions que la Conselleria du a terme per fomentar el comerç rural per a un millor servei al comerciant i al client. El projecte que es desenvoluparà inclou la instal·lació d’uns panells informatius en català a les principals entrades del poble on es donarà una informació precisa dels carrers comercials del nucli, del mercat setmanal i entre la connexió entre ells i altres indrets d’interès. A la Plaça Nova s’instal·larà una columna amb informació permanent i actualizada sobre el mercat i resta de comerços així com de les activitats relacionades que puguin fomentar el consum general. L’iniciativa es complementarà amb la instal·lació i millora de l’equipament urbà existent tal com nous bancs, papereres i papereres destinades a la recollida d’excrements d’animals. Aquesta inversió es complementarà amb un segon projecte més ampli per un import de 193.000€ de millora i acondicionament d’espais urbans, voravies i places el qual es troba en fase de resolució
_L’Ajuntament informa Canvis de circulació: amb l’inici del curs escolar s’ha posat en marxa una reforma circulatòria per tal de facilitar i donar fluidesa als vehicles que circulen pels carrers que envolten l’escola. El resultat ha estat positiu ja que han desaparegut els embossos i les acumulacions de vehicles a les hores punta. L’Ajuntament acondiciona diversos carrers, camins i torrents: l’Ajuntament de Sencelles ha inciat les obres d’asfaltament i acondicionament de diferents carrers del municipi. Actualment s’han executat el carrer des Retiro i el de Sant Joan a Biniali. En breu s’asfaltaran trams dels carrers Gall, Jaume Sard i Antoni Maura. A més a més s’ha executat la connexió de clavegueram a la xarxa general de les vivendes situades a la zona de sa Quintana. A foravila s’ha acondicionat també el camí de sa Bassa de sa Llentia. Aquesta millora, fa temps demandada, ha estat possible gràcies a la col·laboració de la Conselleria de Medi Ambient. També s’ha fet una neteja profunda de la síquia del torrent de Biniali i pròximament s’acondicionaran altres síquies i torrents del terme. Obres Plan E: una vegada finalitzada la temporada d’estiu s’han iniciat les obres de construcció del bar amb vestuaris adjacent a la piscina municipal. S’ha eliminat l’antic parc infantil per ampliar les zones de gespa. Aquesta obra es complementa amb altres dues iniciades fa uns mesos, l’asfaltament de camins rurals i la rehabilitació de can Garau les quals van a molt bon ritme. Degut a les obres del l’Ajuntament ha destinat una persona que s’encarregarà de la vigilància i manteniment de la zona esportiva. Des d’aquí convidam a la gent del poble a la bona convivència i al respecte als espais públics. Cursos de natació per a gent gran: ateses les demandes de la nostra gent gran enguany hem organitzat un curs de natació gratuït a la piscina municipal. Tots els dilluns i dimecres dels mesos de juliol i agost s’han impartit aquestes classes que han ajudat a reforçar la confiança i seguretat dins l’aigua així com mantenir-se en forma. La experiència ha tingut molt bona acollida i confiam poder tornar a repetir l’any que ve. Aprofitam així mateix per animar també als homes a participar en aquesta activitat esportiva tan sana i divertida. Taller de memòria: el passat 6 d’octubre es va inaugurar l’inici del curs de memòria i habilitats socials. Aquests tallers, que compten amb un nombre important d’assistents tant a Sencelles com a Biniali, estan dirigits a persones majors de 60 anys i pretenen exercitar l’activitat cerebral amb diferents activitats i exercicis. Si estau interessats podeu apuntar-vos els dimarts a Biniali en el Convent i els dimecres al local de la tercera edat. Aquest és un més dels serveis socials gratuïts que ofereix el nostre Ajuntament. Recollida selectiva: volem aprofitar aquestes línies per sensibilitzar-vos de cara al reciclatge. Enguany la quantitat de rebuig que hem enviat a la incine-
definitiva.
radora ha estat su-
32
passat. Això signifi-
| sa_sella
perior a la de l’any ca que reciclam menys i que, malgrat tenguem un servei de recollida selectiva de qualitat,
Activitats d’estiu a Sencelles, Bino l’aprofitam així com cal.
niali, Ruberts i Jornets: per segon any
Biblioteca Sencelles: el proper mes de novembre es torna a obrir la biblioteca dilluns i
consecutiu aquest estiu hem organitzat
dijous de 16’30 a 20’00 hores. A més dels serveis habituals, comptarà amb dues noves ac-
diferents activitats culturals a la fresca
tivitats: un grup de tècniques d’estudi i un espai on poder realitzar deures amb la presència
durant l’Estiu. Cinema, concerts i ac-
d’una persona de suport.
tuacions circenses han animat diferents
1. El grup de tècniques d’estudi va dirigit a nins/es de 10 i 11 anys. L’horari serà els dilluns de 18’00 a 19’00 hores. 2. L’espai per realitzar els deures amb la persona de suport serà els dilluns de 17’00 a 18’00 hores. Aquesta activitat està pensada per a infants de 6 a 9 anys.
vespres del nostre municipi. També enguany comptant amb l’iniciativa d’un grup d’artistes de Biniali hem organitzat el que ha estat el Primer Festival Clàssica a la
Per aquestes dues activitats cal inscriure’s ja que comptem amb places limitades.
Fresca amb diferents concerts als lloga-
L’Ajuntament de Sencelles participa en la setmana del Marroc: l’Ajuntament de
rets de Biniali, Ruberts i Jornets.
Sencelles s’ha volgut sumar a les diferents activitats d’intercanvi cultural previstes dins la
També hem col·laborat amb el “Front
Setmana del Marroc amb l’organització d’una recepció a la delegació d’aquest país al Celler
d’Artistes Maltractats” en l’organització
de Binigrau de Biniali. Amb aquest encontre l’Ajuntament vol establir un espai de cooperació
de la XIV edició de la Triada Musical a
i solidaritat amb les regions del Rif.
Sencelles, enguany hem canviat de lloc
Anunci per a les associacions i entitats culturals i socials del municipi: ja es troba
de realització, ens traslladàrem al claustre
obert el plaç de presentació d’al·legacions a la convocatòria d’ajuts per a projectes culturals i
de l’antic col·legi de can Bril, fet que ens
socials, per les accions realitzades durant l’any 2009. Dins el mes de novembre es produirà la
ha permés donar cabuda a més públic i
publicació definitiva de la convocatòria d’ajuts. El plaç de presentació de projectes finalitzarà
aprofitar les característiques de l’entorn
en un mes des de la publicació definitiva de les bases. Ja podeu anar preparant els projectes,
per gaudir d’unes màgiques nits amb uns
la convocatòria serà molt similar a la de l’any passat.
músics de gran qualitat.
Regidoria de festes, esports i participació ciutadana: des de la regidoria de festes
Totes aquestes activitats s’han pogut
hem organitzat durant aquest estiu les festes de Biniali, amb l’ajut inestimable de la comissió
realitzar gràcies a la col·laboració de
de festes. Han estat un èxit de participació.
l’IBATUR i a les subvencions del Depar-
De les festes de la Mare de Déu d’Agost volem destacar, com ja ve essent costum els darrers anys, la gran implicació de les associacions que han volgut participar organitzant algun acte. També volem destacar la gran assistència que han tengut tots els actes celebrats durant les festes patronals.
tament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca. Escola d’estiu i estiu jove: mitjançant la subvenció concedida pel
Enguany ens vàrem proposar recuperar les corregudes del cós que no es duien a terme
SOIB, enguany hem tingut l’oportunitat
a Sencelles des de feia quaranta anys. Ens congratulam de la gran acceptació i participació
d’organitzar una escoleta d’estiu amb un
d’aquestes corregudes. De ben segur que any rere any s’aniran consolidant com un dels
gran equip de monitors que han sabut
actes més importants i vistosos.
dur a terme un projecte educatiu de gran
Des de la regidoria d’esports, hem tornat a treure la convocatòria de subvencions. Amb
qualitat. Uns cent-trenta nins i joves de
aquesta convocatòria volem donar suport i poder col·laborar amb les entitats esportives del
Sencelles han gaudit d’unes activitats
municipi. Dites bases foren aprovades inicialment al Ple del 10 de setembre i fou publicat al
novedoses i variades:com conèixer no-
BOIB núm. 142 de 29 de setembre de 2009, tot obrint-se un termini de 30 dies hàbils per
ves cultures i països amb les activitats
presentar al·legacions.
de “La Volta al Món”, excursions a parcs
Al poliesportiu han començant les obres del bar de la piscina. Esperam que ben aviat poguem gaudir d’aquesta nova instal·lació. Des de la regidoria de participació ciutadana, seguint amb el pla de l’agenda 21, el passat mes de setembre es va celebrar una diada a Ruberts. Amb les ruberteres i ruberters vàrem fer
aquàtics, acampades, sortides en bici, sortides a Ciutat, tallers i festes que els han permés passar un estiu d’allò més entretingut.
una passejada amb bicicleta, després férem una berenada de productes ecològics a la plaça
Assistenta social: a partir de pro-
de Ruberts i acabarem la jornada amb un fòrum ciutadà amb totes les ruberteres i ruberters
per novembre l’assistenta social aten-
que hi volgueren participar. La jornada va ser molt profitosa i, de primera mà, sentirem quines
drà al públic els dimarts. Pròximament
eren les inquietuds i necessitats dels veïns d’aquest nucli.
s’establiran també dues hores de consulta
Seguint amb la programació de l’agenda 21, esperam ben aviat poder extendre els fòrums
setmanal a Biniali.
a la resta de nuclis de Sencelles. Des de la regidoria de participació ciutadana, col·laboràrem amb l’organització, per part del club d’esplai Burratatxo i la delegació de Sencelles de l’OCB, d’un taller de llanternes dia 24 d’octubre. Així, recuperam una tradició que s’havia anat perdent.
sa_sella |
33
_Sa Campana Notícies fresques Llaaaadres! Llaaaaadreesss! Llaaaadreeeeessss! Una pregunta a n’en Kaimito s’Americà, quan l’any 2003 va dir; “vamos a gobernar sin complejos”. És, todos a robar? Ara, a n’en Kaimito ja li fan ses pesigolles endins. No pensaren mai que les trobarien, ja que mai, mai varen pensar perdre es poder. Ara no guanyen per paper d’excusat. Per això vos dic aquella dita tan nostra, tan mallorquina: “El criminal nunca gana”. Ha dimitit, ha dimitit! Pobrissona, està malalta. Sa mala vida du això, malatia al canto. I jo dic: si està malalta per ser sa presi des pepé, per què no dimiteix de Brussel·les? Serà perquè així s’imputació és més mala de dur endavant? Porqué será? Si qualcú té dues feines i se posa malalt i ha de deixar sa feina, vos pareix de rebut que només en deixi una? No serà que lo de sa malaltia és comèdi i sinverguenza.
Barramot@gmail.com
és l’adreça de correu
electrònic per si voleu suggerir notícies fresques o deixar comentaris sobre les que han sortit.
Na Rosita de Brussel·les ha dimitit. Però no vos penseu que se’n va amb “un dit a n’es cul i s’altre a s’orella”. Nooo, ella cobra i cobrarà cada mes 14.000 €. Heu lletgit bé, 14.000 € cada mes, caaaada mes. Lo que vos madò Maria, madò Joana, l’amo en Miquel, l’amo en Bernat cobrau en un any, lo que cobren es vostros fills, nores, gendres, néts i nétes en un any. Xerra molt de decènci i dignidat, però això és una cosa que ella mai, mai ha duit a terme. Lo seu era juergues amb amics, llagosta, Moët Chandon, viatges, viure com una reina. I lo que “te contaré morena” que jo no cont per decènci personal i perquè vaig anar a col·legi de pago de frares.
En Barramot 34
| sa_sella
I tot a canvi de no fer res. Però cobraaaava! Aqueixa senyora no ha fet mai, mai feina, mai ha tengut ofici ni benefici. Lo seu era sa política, sa política “indecent, sa política de corrupció, sa política des cola-cao, sa política de sa mentida, etc, etc.” I no només ella, lo que acab d’escriure
va con anell al dit per la resta de sa seva tropa. Sinó girau sa vista per Sencelles i ja me’n direu. Sr. Rajoy, Sra. Estaràs, Sr. Font, Sra. Cirer, Sra. Cabrer i pressumptes, Sra. Aina Castillo, Sra. Rosa Puig, (perquè cobrava? Si no sabia res de res i firmava sense lletgir), Sr. Xinito Conseller i grassonet que gastava es nostros dobbés en viatges a la Xina, es quefe de sa capsa de Cola-Cao (àlies Carmona) Srs. i Sres. des PP. A nes pressumptes lladres, assassins, malfactors i la resta de males herbes que hi ha pel món, quan la Guàrdia Civil, Policia Nacional i Policia Local, les aglapeix, les posa grillons. I així s’ha de seguir fent. Sa Curta de gambals de na Catalina Cirer, va dir: “ pero si son políticos”. Idò més que més, ells, es polítics, enlloc de donar llum donaren fum. A n’e’’s polítics, quan les agafen “con las manos en la masa” no només grillons, sinó una cadena embolicada pes coll, que devalli per sa cintura con un cinturó i finalment pes peus. Així n’aprendran i no faran més robatoris que això ja no se pot soportar. I encara en vendran més. Jo ho voreu! Sr. Matas, Sra. Estaràs, beata Catalina Cirer, Sr. Font, Sra. Cabrer, Sr. Flaquer Rasputín, Sr. Aloy ex-batle de Sencelles, Sra. Aina castillo, Sra. Rosa Puig, Srs. i senyores i resta de males herbes del passat Gover vos dic: Manaments de la Llei de Déu: el setè, no robaràs; el vuitè, no diràs falsos testimonis ni diràs mentides. Qui és confrare que prengui candela. Per cert, recordau quant el Sr. Jaume Font, ex-batle de Sa Pobla va ser jutjat i condemnat per haver fet votar morts? De aquellos polvos estos lodos. Per cert, quan el varen condemnar i retirar (un jutge) un temps de sa política, encara no era des partit de sa corrupció. Tot d’una que va acabar sa seva condemna, es PP se donà pressa per apuntar-lo a sa seva llista. Noooo, i ja ve d’enfora sa corrupció pepé. Estan tan, tan, tan plens de merda, que se pasen es dia bufant per embrutar es altres i poder dir, que no sols són ells que estàn emmerdats, també es que els
enrevolten van esquixats. I així no xerrar eleccions locals de 2007 deia per tot i a de sa seva tropa de n’Alí Babà i los tro- tothom que ho que volgués escoltar que: si no anava a sa llista pepera, contaria pecientos ladrones. tot lo que havien fet fins aleshores a I de monent sabem, que varen fer s’Ajuntament? Ell hi havia participat, ja desaparèixer 250 millons d’euros. Però, que era regidor des del 2003. Idò sa en sortiran més i més, de millones desquefa de sa nova llista el va agafar i en aparecidos, no és vera Sra. Estaràs?, molt de gust. No vos pareix que si ella Per sa nostra desgràci, ella i sa seva hagués entrat de batlessa, per sa nostra tropa encara s’atreveixen a xerrar de desgràci, tendrien més de lo mateix? Ja regeneració, decènci, dignidat, estalviar que si volia fer net de bon de veres de dobbés, etc. etc. presumptes corruptes des seu partit i Mil millons d’euros, per lo baix hau- governar amb dignidat i sense presumpran desaparegut dins buxaques de tes robatoris hauria d’haver-lo enviat a particulars, quan es fiscals anticorrupció porgar fum. Idò no! El va agafar ben acabin sa seva feina. Ja ho voreeeeu! Sí, contenta. I així li ha anat! per sa nostra desgràci, ja ho voreu. Vos Aaaaah! I ja encalcen a n’en Flaquer, imaginau totes ses coses que podria fer (sí es des Rasputín, aquell que va anar es Govern Balear actual, i no podran, si de putes a Moscú amb sos nostros aquesta animalada de dobbés no hagués dobbés) i també a n’es guardarobes de estat distreta per presumptes lladres? quatre cossos que va ser batle de SenClar, sa recepta dignidat, claredat, celles 1999-2003. Sí, aquell que s’en honradés, és per altres partits, ja que va anar sense quadrar cap compte de ells només saben gastar, tudar, robar, fer s’Ajuntament, (senyal que no li convenia metros plens d’aigo, maquetes d’òperes, i així deixar sense aclarir es seus mal autopistes destructores, palacetes, Möet gastos?). Chandon, Raputins, capses de ColaSenyors Fiscals de Balears, teniu tot Cao, sopranos, cotxes de lujo, amiguets s’apoyo de tota sa gent honrada i dei amiguetes, gents que no serveix per cent d’aquestes illes. Endavant! I seguiu res, però que colocaren a dedo i aquesinvestigant a tots es corruptes, que són tes agraïdes, se presentaren a batles o molts, igualment a n’en Matas que de batlesses ja que no tenen ni tendran ofici seguir així aviat trobareu petróleo i així ni benefici, etc. etc. el podrem enxironar. Podran enganar tothom un temps i Sa traca més grossa (de moment), fins i tot els pobres d’esperit tota la vida, es Palma-Arena. Sí d’arenas movedizas. però no a tots fins es segles des segles. S’edifici està apuntalat per ses goteres; Amèn. sa pista sense homologar; un marcador No només ella se n’hauria d’anar a de més de 6 millons d’euros comprat Brussel·les sinó tot es seu partit, incluïts a un amiguito del alma; una cuina que es de Sencelles, que bons uns i bones mai s’ha empleat i ha costat 100 millons unes mos tocaren en sort. Jesús Bon de pessetones, vestuaris de locura, un ascensor que surt a fora vila, etc. etc. Jesús! I tot això ha costat 110 millons d’euros, Aaaah! Es seus imputats són blancs, d’euros. Quants d’aquests millons estanets, purs, puríssims, àngels davallats ran dins sa bossa des peperos?. Això del cel i no han de dimitir per res. Fals’ha d’aclarir. taria! Ells roben amb elegànci i alevosia, Es nouvinguts a Sencelles, i qualque i per poder dur un fabulós tren de vida i senceller de soca rel, tenen sa mala cosno com sa púrria que les vota. tum de aparcar enmig des carrer quan Proposició a n’es Govern Balear: a van a cercar es fills a s’escoleta (carrer tota sa “patuleia de vagos i maleantes” d’Antoni Llabrés, que és ben estret per que fan “feina, és un dir, a n’es tren, les cert) i es altres que se fotin. No creis han de despedir, se passen es dia fent que podrien aparcar a sa plaça o un vagues, és claaar varen entrar a dedo lloc adient i anar a recollir ses criatures d’en Matas and Company, feina poca, a peu? peroooò cobraaaaaven, vaja si cobraven, Jo vui dir a n’aquestes maretes i pai a n’es seu lloc possar-hi treballadors feners, honrants i decents. Ja s’ha de fer rets (de pares) que si no poren caminar i es usuaris des tren respirarem tranquils. deu passes perquè estan escaldades/ dats de na Paloni o des Siurell, que Vos enrecordau que un subjecte vagin a sa metgessa i les donarà uns senceller uns mesos abans de ses
polvos per curar-se. Lo que ja passaria de mida seria que UM fes costat a n’es Consell de Mallorca a n’es partit des lladres (ja n’han condemnat a set) pressumptes lladres i de sa corrupció, això ja seria massa i tots es mallorquins de seny i honrats no les perdonaríem mai. Es lladres a sa pressó i si certs personatges des partit frontissa (bisagra) no pot aguantar pressions, que s’en vagi a ca seva. Aquest partit té gent molt valiosa que ja el duran cap endavant. Ara a sa comarca des Llevant, han surtit uns pocs “salvadors” de Mallorca. Quan es PP va destrosar Mallorca, per interessos privats, mai aixecaren sa veu. Ara que es Govern vol fer arribar es tren cap Artà, protesten diguent que estan destruint Mallorca. Sinverguenses. Ses festes ai! ses festes. Bones, bones, molt participatives i tot molt bé. Sa celebració a n’es Pou Major anomanada “Sol post” un encert total. Però he de dir dues cosetes: 1ª es quintos han de dur més menjar i més beure, ja que sa gent va quedar afamagada i assedegada, i ells deixaren de guanyar doblers. 2ª entre les 20’30 i les 22’30 hores, s’ha de fer qualque cosseta; música de ball i sa gent remenaria una estoneta es culet, jocs pes grans i petits, i tots es assistents s’ho hagués passat de lo més entretengut. Això és una crítica constructiva que no destructiva. Aquesta festa és de ses millors i s’ha de seguir endavant. Aaaah! I anar vestits de blanc és un encert total. Ànim i endavant. Recordança al Sr. Batle: S’han d’explicar el “mal gastos” de s’anterior Ajuntament, una vegada que s’Auditoria estigui feta, donau-vos pressa! que ja fa coió. Encara que no puguin dur-los a sa presó, per haver prescrit es delicte (quina coionada, per haver prescrit: un lladre és un lladre) és igual, s’ha de publicar i, així podren escupir i cridar “llaaadres” quan passin pes carrer Vui aprofitar s’avinentesa per dir a s’Ajuntament: l’any que ve vui fer es pregó de festes d’agost. Ja el tenc preparat. Reflexió. Així acaben tots es lladregots: el mateix robatori els roba la vida (Proverbis 1,19).
sa_sella |
35