Sa Sella 110 by sasella

SA SELLA

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

SA SELLA

Editorial

1983 - 2008 25 anys de selles ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Redacció : Joana Ferragut Fiol Joan Florit Horrach Jordi Llabrés Sans Guillem Mut Llabrés Guillem Zuàzaga Llabrés Col·laboradors : En Barramot Cristina Soler Escalas Maria Vich Cirer Els articles d'aquesta revista expressen únicament l'opinió dels propis autors. Revista Sa Sella

sasella@hotmail.com C/ Església, 3 CP 07140 Sencelles - Mallorca Portada: Celebrant el 27 de febrer. Dipòsit legal: PM 400-89. Edita: Centre Cultural de Sencelles (1974) des de 1983. Imprimeix: Tirrena SA. Carrer Pintor J. Gris, 2 Tel. 971 555 212 Manacor Mallorca

La Parròquia de Sant Pere de Sencelles és una entitat que col·labora amb el Centre Cultural de Sencelles - revista Sa Sella.

SA SELLA

Imatges d'Ahir La primera de les imatges que surten en aquesta revista ha estat cedida amablement per n'Esperança Ramis L l a b r é s d e c a n Va l e r o . H i s u r t e n d'excursió a Lluc, de mà esquerra a dreta: en Bartomeu Ramis Vich de can Racó, n'Antònia de can Fiol, n'Esperança Serra Ramis de can Garrover, n'Esperança Ramis Llabrés de can Valero, n'Àngela Llabrés Llabrés de can Garrau, na ?, na ? , na Catalina de can Bergant, na ?, na ?, en Sebastià Roig des Campàs, na Catalina Amengual Oliver de can Rostit, na ? i na Francisca Horrach de can Bugeta. La següent imatge també ens mostra uns jovençans, però aquesta segona vegada són de principis dels anys vuitanta i ha estat cedida amablement per en Joan Morro Oliver de can Xipos. Ells són, de part esquerra a dreta: en Llorenç Oliver Amengual de ca na Felipeta, n’Andreu Arrom Ramis de can Verda, en Pere Arrom de sa Talaia, en Pep Ramis Ferrer de can Just, en Maties Vallès Ramis de ca na Raspeta i en Joan Morro Oliver de can Xipos. JFH

SA SELLA

Carta Dia 13 de desembre vàrem anar amb es grup de Passius (militars retirats) d'excursió a n'es poble de Campos, mos aturàrem a s'empresa "Formatges Burguera" on provàrem es boníssims formatges; després seguirem sa ruta de cap a s'Ermita de Sant Blai, jo era sa primera vegada que hi anava i em varen agradar molt ses explicacions que mos donaren. Va esser molt interessant. Segons mos varen contar, aquesta Ermita va esser sa primera Parròquia de Campos. El dia 3 de febrer se celebra una gran festa o romeria, perquè és Sant Blai. Uns anys més envant, es construí s'actual Parròquia. Aquí hi ha unes postals per si vos interessa publicar-les. També vos he de dir una glosa: Mu mare em va dur a Sant Blai per què aprengués a xerrar i ara m'hi vol tornar dur per què diu que no call mai. Pd: Tenc un nebot, en Lluís que té una pàgina web que se diu "aixixerram.es" i recull dites en mallorquí i curiositats nostres. És molt graciosa i tot està tractat amb bon humor i per descomptat res de res de política. Cercau-la, i crec que passareu una bona estona, i si voleu, escriviu-hi els vostros coneixements, estirà ben content. Margalida Zuazaga Vich de can Pou

SA SELLA

Noticiari Dia 15 de desembre els redactors de Sa Sella celebraren un sopar al carrer del Gall per fer l'Assemblea General Anual de l'entitat Centre Cultural de Sencelles que és l' editora de Sa Sella. El passat mes de setembre vam organitzar un menjar solidari,pels afectats del terratrèmol del Perú. La societat mèdica d’emergències i catàstrofes (SEMECA), el director mèdic, Carlos Leiva i na Magdalena Perelló, teleoperador del 061, vol agrair al poble de Sencelles la seva participació així com a

dinamització cultural, de recuperació lingüística, de revalorització de la cultura popular) desenvolupada dins un determinat àmbit territorial o social, va ser per a Soca de Mots, associació que aplega la major part de glosadors menorquins, per la seva bona feina en la revitalització del glosat menorquí,

per haver conservat i fomentat el glosat a l’illa de Menorca i haver-lo difós entre la població jove. A finals de desembre el conseller d'interior del Consell de Mallorca, Joan Lladó presentà a Sineu el Pla Insular d'Emergències als muncipis de la contrada. A finals de desembre membres del grup ecologista Gadma i veïnats de Biniali protestaren per la contaminació que suposadament produeix una bugaderia industrial de Consell al torrent de Solleric. Dia 21 de desembre la sencellera Caterina Roig Pons va participar al Campionat d'Espanya de seleccions autonòmiques de futbol femení sub 18 que es va disputar a Còrdova.

tots el col·laboradors que vam fer possible una recaptació de 1.759’98 euros.

Ha nascut una nova entitat cultural al nostre municipi. Es tracta de l'associació Pou Major que té prevists realitzar tallers, xerrades, teatre, exposicions, excursions, cursos, cinema, etc. Dia 15 de desembre l'Obra Cultural Balear va lliurar al Teatre Principal de Palma els seus premis 31 de desembre. El que duu el nom del senceller Bartomeu Oliver i que va destinat a premiar una activitat cívica (de

Les festes de Nadal varen resultar en aquesta edició molt animades ja que des de la Sala es preparà un complet programa d'activitats que a més d'incloure les habituals, com la festa de cap d'any o l'arribada dels Reis, va tenir conferències, concerts, mercadets, teatre, bingo, una exposició, actuacions musicals, festes, etc.

SA SELLA Segons les dades oficials del padró a dia 1 de gener de 2007, la població del nostre municipi era de 2.903 habitants.

presentar els avenços en la construcció del nou centre d'educació infantil i primària de Son Company i anuncià

Dia 16 de gener els sonadors de l'Agrupació Folclòrica Es Jonc de Sencelles animaren el fogueró de la barriada ciutadana d'Es Rafal. El canvi de concessionari, de l'empresa Autocars Cañellas a Transunion, a l'exclusiva del transport per carretera entre Sencelles i Biniali amb Inca o Santa Maria ha motivat protestes entre els usuaris del municipi ja que no fan tantes aturades com abans a petició dels viatgers. Dia 16 de gener Biniali celebrà la revetla de Sant

que les instal·lacions estaran llestes per acollir el nou curs escolar que s'iniciarà el mes de setembre. Dia 25 de gener i al Centre de Formació d'Es Quarter, l'OCB va organitzar una xerrada sobre els tradicionals correfocs. Dia 28 de gener la biblioteca municipal fou la seu d'un taller d'antifaços i de maquillatge impartit per na Margalida Mas. També s'aprofità la proximitat dels Darrers Dies per rebre la visita d'un contacontes que explicà la història del Rei Carnestoltes i la Vella Quaresma Dia 8 de febrer, els padrins i les padrines del Casal de Sencelles celebraren els Darrers Dies menjant coca de tallades.

Antoni amb un fogueró a la plaça de la Puríssima amb actuacions de ximbomba i torrada.

Segons dades de la Conselleria d'Educació, el municipi de Sencelles és el sisè que més

El fogueró de Sant Antoni de Sencelles va ser dia 18 i va comptar enguany amb l'organització de la delegació local de l'Obra Cultural Balear. Les beneïdes de Sant Antoni d'enguany a Sencelles foren molt animades ja que va les feren coincidir amb dissabte, dia 19. Dia 19 de gener el President Antich va convidar a dinar a Son Aloy a les revistes de la Premsa Forana. Dia 20 de gener es varen lliurar els premis Ciutat de Palma al Teatre Principal. Una vegada entregats els guardons, l'Ajuntament de Palma va voler agrair a la funcionària sencellera Francisca Gamundí de can Malagana la seva dedicació a aquests premis al llarg dels anys. Dia 22 de gener Miquel Martorell, director general de planificació de la Conselleria d'Educació, va

SA SELLA va créixer entre el 2006 i 2007 (5.83%). Aquest fet és el motiu de l'existència de quatre aules prefabricades a can Bril a l'espera de la posada en marxa del nou edifici de Son Company. A mitjan mes de febrer es va conèixer la intenció del Consell de Mallorca de crear una agència de control urbanístic per combatre la indisciplina. L'ajuntament de Sencelles s'hi ha adherit traspassant-li la competència de la vigilància del sòl rústic. Dia 22 de febrer l'artista senceller Marcel Cranc, altrament conegut com a Miquel Vicens Sastre de can Panada, va fer un concert al Teatre Sans de Ciutat. Dia 22 de febrer el PP celebrà un míting de cara a les eleccions a Corts al poliesportiu de Sencelles. La coalició Esquerra Unida-Els Verds també va fer un acte electoral anomenat La Ràdio amb na Marisol Ramírez dia 29. El PSIB-PSOE va triar dia 4 de febrer amb la participació de na Francina Armengol. Per la seva part el partit Independents de Sencelles i Biniali (ISIB) es va adherir a la candidatura d'Unitat per les Illes. Les festes de Sor Francaina enguany varen comptar amb una conferència de l'historiador Pere Fullana, una xocolatada, la tradicional ofrena floral, etc. Dia 28 de febrer al Centre de Formació des Quarter hi va haver un fòrum ciutadà per presentar propostes de cara a millorar la qualitat de vida del nostre municipi. L'acció es trobava emmarcada dins de l'Agenda Local 21 de Sencelles. Aquesta trobada va tenir continuïtat durant molt de dies de març amb temes ja més en concret. Per dia 8 d'abril està previst l'inici d'un curs de la Conselleria d'Agricultura i Pesca al Centre de Formació des Quarter sobre el cultiu ecològic de vinya.

reglamentació per aparcar al carrer des Rafal. Es tracta de la zona blava amb un període d'estacionament limitat a 45 minuts com a màxim. També s'ha llogat un solar del carrer dels Bons Aires per fer-hi un aparcament. Dia 1 de març els membres de l'Associació Pou Major varen anar d'excursió a la zona del Puig de Maria de Pollença. Dia 4 de març hi va haver al Quarter una assemblea de la delegació local de l'Obra Cultural Balerar. Dia 8 de març, dia internacional de la dona, es varen programar diversos actes al poliesportiu de can Bril: mercadet, actuacions musicals, dinar solidari, etc. Dia 9 de març varen celebrar-se les eleccions a Corts amb els següents resultats per al Congrés de Diputats al municipi de Sencelles. El PP 678 vots (42'72%), el PSIB-PSOE 608 (38'31%), Unitat 177 (11'15%) i EU-EV 71 (4'47%). Dia 16 de març va actuar al poliesportiu de can Bril el Circ Mamma Mia. Agència de notícies selletera

Dia 1 de març va entrar en vigor la nova ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Es raconet de sa cuina Porros graninats amb gambetes (o sense) Aquests porros disfressats de canelons poden fer miracles amb els nins reticents a les verdures! Ingredients: 12 porros (3 de ben macos per persona). 100 g de formatge ratllat. 100 g de gambetes pelades congelades (opcionals) Per a la beixamel: 2 cullerades de mantequilla. 2 cullerades de farina. 200 ml de llet. Sal i pebre. Nou moscada (opcional) Preparació: Netejau els porros, traientlos la part més verda, però no els talleu. Bulliulos coberts d’aigua amb una mica de sal, fins que siguin ben tendres, però amb compte que no es desfacin. Colaulos i, dins la mateixa aigua, bulliu les gambes durant un minut. Guardau part d’aquesta aigua en un recipient, per fer la beixamel. Encalentiu el gratinador del forn. Per

fer la beixamel, desfeu la mantega en un casserola, a foc suau, afegiu-hi la farina i remenau-ho emb una cullera de fusta mentre cou una mica la farina. Llavors deixau la cullera de fusta i agafau el batedor de mà. Afegiu-hi la llet, sense deixar de remenar, i incorporeu-hi l’aigua dels porros a poc a poc, fins que aconseguiu una salsa de textura cremosa i sense grums. Tastau-la i rectificau-la de sal i pebre bo. Col·locau els porros en una palangana amb les gambetes per damunt. Cobriu-los amb la beixamel i tirau-hi per la superfície el formatge ratllat. Gratinaulos al forn. Podeu canviar les gambetes per cuixot salat tallat a tiretes, o, millor encara, embolicau cada porro amb una llesca fina de cuixot… uhmm! Maria Vich

SA SELLA

Sabíeu que... … enguany l’entrada de l’any nou a la plaça de la vila ha estat un exitasso. Mirau si va anar bé que hi va haver gent que se va quedar sense menjar “ses uvas”. I jo que em pensava que amb el govern nou tot canviaria, idò se veu que no. L’any que ve s’hauria de mirar en el padró municipal l’augment de la població i damunt aquest augment fer ses bossetes de raïm, possiblement d’aquesta manera en sobrarien. … que el calendari que ha editat enguany l’ajuntament no és de l’agrat de molta gent? Innovador, sí que ho és; modern a més no poder. El que passa és que han canviat una sèrie de festes sense dir-ho: les festes de Cascanar ja no són dia 24 d’agost, segons el calendari són dia 1 de setembre. La celebració de la Beatificació de Sor Francinaina, abans era dia 1 d’octubre i enguany, segons “el almanaque” és dia 4, que aquest dia era el de Sant Francesc, que també l’han canviat de lloc?; uy, uy ,uy, serà millor penjar el calendari que me va donar el perruquer amb aquella senyora que té els pits a l’aire que me farà millor servei que no el de l’ajuntament que l’únic que hi guanyaré serà una emprenyadura cada vegada que vagi a veure quin sant ens toca. ... el dia de l’arribada dels Reis Mags de l’Orient grans i petits varen desitjar bons auguris per el nou any que acabam d’encetar. Fins i tot demanaren pau entre Sencelles i Toledo; i ara que els hem fet cap mal a la gent d’aquesta ciutat castellana? O és que volen fer “buenas migas” per fer un agermanament? Cap com aquesta. ... durant els darrers mesos s’han esdevingut actes vandàlics contra popietats privades de gent del nostre municipi? Vidres de cotxes trencats, rodes punxades, carrosseries ratxades, cossiols que desapareixen de les voravies, ... i això que s’ha augmentat el cos de policia amb més efectius, serà que “els hombres de Harrelson” estan millor dins la Sala que fent voltes durant les fresques nits d’aquest hivern.

més lluit possible, també podrien haver estat triades per representar a les dones a l’ajuntament, ja ho val algú se va oblidar de dir-ho, i ja van unes quantes vegades. ... en els plenaris de l'ajuntament són molt concurrits. El públic omple la sala de plens escoltant atentament el que es debat per part dels grups polítics. Anys enrera es podien comptar amb els dits d'una mà la gent que hi assistia, l'interès per saber cap on va el vot decissiu d'un o altre se veu que ha despertat la curiossitat dels sencellers. ... les carrosses de Santa Àgueda varen ser molt concurrides, entre comparsses i carrosses superaven la vintena. Els temes com sempre varen ser diversos, destacant l’homenatge a Venècia amb les típiques màscares, els primitius de Binifat feren acte de presència, els siurells ompliren de color fins i tot alguns es casaren a la catedral de Toledo, punyetes, si que anaren ben enfora, amb la guapa que és la nostra Catedral i anaren tan alluny. ... el notre ex-batle que havia anunciat que per a finals d'any passat se n'aniria a les missions encara no ha partit, se veu que ha trobat una "postura missionera" més bona per aquí. ... encara hi ha la colla de “A sa rota hi tenc un pi” que encara no ha pogut celebrar el 2on. premi obtingut a la gimcana de les Festes de la Mare de Déu d’agost. Resulta que encara estan pendents de rebre el “jamón” que varen guanyar. Esper que quan les ho donin no estigui caducat. ... a la pàgina web de l’ajuntament de Sencelles a l’apartat de l’organigrama polític encara surt com a regidor d’hisenda, pressuposts, foment de l’economia, fires i mercats el Sr. Pep Lluís Toledo, i jo que em pensava que el batle l’havia destituït i havia agafat les seves competències, o serà que ja s’ha empenedit del que va fer i no han canviat a la web per no haver de ferho 2 pics. Xisco Cardona

... continuen circulant en direcció prohibida cotxes i motocicletes pels carrers d’Antoni Maura, Constitució, no sé si s’hauria de repartir un plànol del poble a cada casa perquè la gent sàpiga en sortir de ca seva per on pot circular i per on no. ... l’ordenança de medi ambient aprovada durant la darrera legislatura prohibeix la circulació de cavalls pel poble? Idò sí, resulta que sovint es pot veure aquests animals passejant pe Sencelles, i no van de passeig ni en xarret. ... la revista Sa Sella no va ser convidada a cap reunió per preparar les festes de Santa Àgueda conjuntament amb altres entitats culturals. I això que comptam amb dones valentes que treballen perquè la revista surti el

SA SELLA

El Dia Mundial de la Dona Treballadora Manifest de Sencelles, 08 de març de 2008 Avui celebram a nivell internacional el “dia mundial de la dona treballadora”. Aquesta data és important perquè ens parla, per una part, de conquestes i triumfs assolits per les dones en el seu (el nostre) procés d’emancipació. I ens recorda, per altra, la necessitat de seguir despertes i continuar lluitant per noves conquestes i noves espectatives. Certament el procés d’emancipació de la dona no ha acabat i es segueix consolidant de diferents formes i maneres. Avui, en moltes ciutats d’arreu del món, no hi mancaran les manifestacions públiques als carrers, organitzades i realitzades per dones que reivindiquen els seus drets laborals. Però, justament amb aquestes, existeixen les presències callades i silencioses de dones que des del dia a dia de la seva vida, de s de la seva sensibilitat, valoració i respecte, resten al costat d’altres dones compartint amb elles i fent juntes el camí de lliberació o emancipació. Un camí particularment llarg i difícil en els països del Sud:

països del Tercer Món i en procés de desenvolupament, on les dones encara són discriminades, marginades, maltractades, minusvalorades i reduïdes a l’àmbit o espai familiar i al seu rol de mares en el sentit de que la seva funció és a de”dur fills al món”. Per elles i a favor d’elles ens manifestam avui en aquesta jornada solidària que porta com a lema: “Dones que ajuden a dones” Tenim presents i ens referim a les Germanes de la Caritat que fa 45 anys varen tenir la valentia de deixar Mallorca i anar-se’n a Amèrica del Sud: Bolívia i Perú; i uns anys més tard a Àfrica: el Burundi i Honduras. I avui continua la seva presencia allà (a qualcuna d’elles les coneixeu perquè són filles d’aquest poble de Sencelles, n’Antònia Campaner i na Francisca Pons). Reforçant i acompanyant tantes dones, retornant-los la seva dignitat, ajudant-les a sentir-se valuoses i útils a la societat.

Aquesta aportació callada, però constant, ha aconseguit que als països esmentats, algunes dones, des de la seva realitat i la seva pobresa, prenguin

consciència de la seva dignitat, dels seu valor, de la seva riquesa; que puguin viure amb més autonomia i contribuir al desenvolupament de la societat de la que formen part; que tenen accés a un treball més digne, a uns estudis i una formació. D’altres, amb rostres i noms propis, s’han convertit en gestores de petites empreses i líders d’associacions populars, dirigents de comunitats o membres actives en la política local, barrial o distrital. Manifestam que la lliberació i emancipació de la dona te molt a veure amb la igualtat de sexes i l’autonomia de la dona; exigències, per altra banda, dels Drets Humans i condició necessària per aconseguir un món més just i solidari. Tenint en compte que a l’altra meitat del planeta, les dones són un element fonamental de cohesió i desenvolupament de la societat, estam convençudes que contribuir, mitjançant l’educació, la capacitació, la formació i projectes de cooperació, en el seu desenvolupament és la millor manera de recordar i celebrar el “dia mundial de la dona treballadora”.

Poema Solidari La major de les germanes a Sencelles noltros tenim no va poder dir mai que no la Beata com saber per aquest gran favor ella a voltros vos ajudarà i no rebre res a canvi més que voltros no pogueu donar. En aquest dia solidari l’enhorabona hem de donar que tenim tots aquí plegats a tota sa gent que ha fet feina

SA SELLA per donar un gra d’arena per poder fer aquest dinar a sa notra germandat per ajudar als nostres germans. Un fort aplaudiment hem de donar tant de milions de dones allà a totes les nostres germanes que fan festa en aquest dia que maldament estiguin enfora se mereixen dedicar al nostre cor sempre hi romandran una petita poesia. Voldria tenir bon cap Germanes de la Caritat

i tenir molta memòria que deixau vostra Mallorca per recordar aquest dia tan gran i també deixau ca vostra on tots som tan solidaris sense mai haver-vos queixat. Ben enfora vos n’anau supòs que la nostra Beata com és el Perú i Hondures vos la en duis allà on anau pel Burundi i altres altures perquè vos doni una mà escampades per tot n’hi ha i s’importa ses dues. Una sencellera devota

Cap a la celebració d’un centenari Des de la Parròquia de Sencelles, estant de ple dins el temps gojós de la Pasqua de Ressurecció, avançam que al final de totes aquestes celebracions pròpies, commemorarem, tot coincidint amb la Solemnitat del Corpus Christi, el primer centenari de la Custòdia Major de Sencelles. Els actes seran senzills, però voldríem que la gent prengués part en la tradicional processó i en l’ofici del dia. La Custòdia és una peça revestida de gran importància; és un dels joiells del nostre Tresor Parroquial, tant per la seva vàlua artística com per la històrica. Les custòdies han tingut dins l’història de l’Església la seva especial rellevància. Durant els dotze primers segles d’existència, el culte a l’Eucaristia es va mantenir entre vels de cautela i de misteri; únicament els cristians podien adorar a tan alt Sagrament en el sacrifici de la Missa i en la Sagrada Comunió. A les hores, la Reserva només era usada com a Viàtic per als moribunds. No fou fins al s.XII que s’introduí en la Litúrgia, l’Elevació del Pa i del Vi, i a partir d’aquí la primera Exposició. Amb aquesta innovació dins el Ritual, es comença a notar entre la gent un vertader frenesí per veure i adorar a Jesús en la presència reial de l’Eucaristia, acte que consideraven com a font de bonances. Els feels corrien d’una església

a una altra per tal de contemplar el major temps possible la Sagrada Forma. Finalment el Papa Urbà IV, tot i el seu breu pontificat, l’any 1264 amb la Butlla “Transiturus” va crear i intituir a tot l’Occident la solemne festa del Corpus Christi, encomenant a Sant Tomàs d’Aquino que en compongués la litúrgia pròpia. Només mig segle després, s’hi introduí la Processó Teofòrica, és a dir portadora del mateix Déu Sagramentat, i amb tot això el culte cobrà més espectacularitat i fastuositat. Però el nou ceremonial, sorprengué desprevengudes les parròquies; no posseien cap vas sagrat que servís per al trasllat processional del Santíssim, de manera que la Sagrada Forma, quedàs patent als ulls dels nombrosos devots. S’hagueren d’enginyar forsosament i així com pogueren per apel·lar aquelles improvisacions. En aquesta època, trobam doncs, l’origen de les custòdies. Podríem enllestir ara, encara que fos breument la història particular de la nostra riquíssima Custòdia ja centenària, pero això ho farem en el proper número de la nostra revista; ara només volíem anunciar l’imminent aniversari i encetar la reflexió sobre la importància que tendrà per a la nostra Parròquia aquesta reflexió. Jordi Llabrés i Sans, sagristà

SA SELLA

Publicitat Telefon cita prèvia

és a l'escriptori 12

SA SELLA

sasella@hotmail.com En aquesta secció de la revista on intentam posar a l'abast de tothom aquelles coses referides al nostre municipi que es poden trobar a la xarxa d'Internet, avui hi tenim una pàgina d'una institució centenària: l'Institut d'Estudis Catalans. Concretament amb l'enllaç negoci: www.iecat.net/.../ josepamengual.htm hi podem trobar dades d'un dels membres de l'entitat que és binialer. Es tracta del pare Josep Amengual i Batle que va néixer a Biniali ("Sencelles. Mallorca Septentrional") l'any 1938 i que és membre corresponent (el número 124) de la Secció HistòricoArqueològica des de 1987. La pàgina en qüestió diu així: "Membre de la Congregació de Missioners dels Sagrats Cors des del 1954, fou ordenat prevere el 1964. Fou superior general de l’esmentada Congregació des del 1993. Doctorat en història per la Universitat de València, llicenciat en història de l’Església i doctorat en teologia per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, fou professor d’història de l’Església al Centre d’Estudis de Teologia de Mallorca i, del 1970 al 1977, a la Facultat de Teologia de la Universitat de Deusto (Bilbao). Ha publicat La atracción del Padre y la fe en Cristo (1973); Consenci. Correspondència amb sant Agustí I i II (1986, 1991); Llengua i catecisme a Mallorca. Entre la pastoral i la política (1991); Orígens del cristianisme a les Balears i el seu desenvolupament fins a l’època musulmana I i II (1991, 1992), i L’Església com a poble de Déu (1993). És autor també d’articles a Pyrense, BSAL, Revista Catalana de Teologia, Lluc, Comunicació i Revista del CETEM". MMM ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Deu Anys de Vida Al número 54 de Sa Sella, que corresponia als mesos de gener-febrer de 1998, hi havia un article sobre el bitllet de la panada, un altre sobre la visita que féren en Jordi Sans i en Guillem Zuazaga a Centelles per a la seva Festa del Pi. També hi poguéreum llegir un reportatge sobre el pas del tren pel terme municipal de Sencelles i en aquest número començava la sèrie Un any en la vida de Sencelles sobre el diari personal d'un senceller de l'any 1905. Les coses que passen a Sencelles són a Sa Sella. Sa Sella 10 anys ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

c/ Rafal, 31 telf: 971 87 29 92 Sencelles Mallorca Dimarts Tancat Especialitat en carns al forn de llenya i en cuina casolana. Servei de banquets. S'agraeix telefonar per reservar taula. 13

Festes de Santa Àgueda

foto en color es diu Dones amb vara i és sobre l'escriptori

foto en colo

foto en color 0591 aquesta foto en color es diu 0642 i és sobre l'escriptori

foto en colo aquesta foto en color es diu 140600 i és sobre l'escriptori

aquesta foto en color es diu 0611 i ĂŠs sobre l'escriptori

or 0619

foto en color 062

foto en r 0630 color 0709

SA SELLA

Sa Sella útil .

TELÈFONS D'INTERÈS GRATUÏTS .

Dones maltracades

900 100 009

Col·legi can Bril

971 872 653

Servei d'atenció a dones

900 191 010

Centre de Formació Es Quarter

971 872 853

Telèfon Daurat d'atenció a la tercera edat

900 222 223

Casal de Cultura

971 872 165

Informació sobre immigració

900 150 000

Casal de Joves

971 872 038

Ajuda contra la drogadicció

900 161 515

Poliesportiu can Bril

971 872 035

Associació veïnats Biniali

971 870 336

Unitat Bàsica Salut Sor Miquela

971 872 331

Cita Prèvia consulta mèdica

902 079 079

Apotecaria Llic. Costa

971 872 542

P R À C T I C S

Correus Informació

902 197 197

Aeroport Son Sant Joan

971 789 099

Tren + Bus (TIB)

971 177 777

Estació Marítima Palma

971 702 300

CASA DE LA VILA

Manescal Pere Torrens (Ruberts) 971 872 872 Estació de Servei Son Ventura

971 872 214

Servei ITV Inca

971 505 812

Ajuntament Oficines

971 872 016

Ajuntament Fax

971 872 316

Parròquia de Sant Pere

971 872 441

Policia Local

971 872 016

Parròquia de Sant Cristòfol

971 883 229

Serveis Socials

971 872 331

Convent de la Caritat

971 872 567

Mancomunitat des Pla

971 830 441 Residència Tercera Edat

971 872 636

Casal Tercer Edat

971 872 894

. EMERGÈNCIES . Emergències

112

Guàrdia Civil

062

A V A R I E S

Ambulàncies Ib-Salut 061

Telefonica

Bombers

085

Gesa (Inca)

Policia Nacional

091

Aigües Son Company 971 872 541 Aigües s'Era Vella

1002 971 880 077 971 872 527

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Actualitat de Sencelles (Resum 2007) METEOROLOGIA: L / m2

Tª Mit Tª màx

Tª màx abs.

Tª mín

Tª mín abs.

Gener

10.5

14 (Dia 31)

6.5 (Dia 7)

Febrer

14.7

18 (Dia 12)

24 (Dia 16)

11(Dia 9)

4.5 (Dia 2)

Març

14.7

19.5 (Dies 3 i 4)

28.5 (Dia 4)

10.3 (Dies 28/29) 5 (Dies 20/21) 95.5

Abril

22 (Dia 26)

29.5 (Dia 24)

12.8 (Dia 10)

7.5 (Dia 8)

78.5

Maig

22.3

25.8 (Dia 25)

32 (D.11-13-24)

18 (Dies 2 i 4)

10.5 (Dia 4)

17.5

Juny

25.3

28.5 (Dia 22)

35 (Dia 20)

21.3 (Dia 3)

15.5 (Dia 4)

Juliol

27.6

29.5 (D.16-17-18) 36.5 (Dia 16)

24.8 (Dia 12)

17.5 (Dia 6)

Agost

27.1

29.8 (Dia 29)

36.5 (Dies 2 i 29)

21.5 (Dia 24)

15 (Dia 25)

Setembre

24.3

28.5 (Dia 14)

34.5 (Dia 14)

17.8 (Dia 26)

11 (Dia 28)

Octubre

19.7

25.3 (Dia 2)

31.5 (Dia 1)

14.5 (Dia 27)

10.5 (Dia 21)

134

Novembre 19.5

18.5 (Dia 8)

24.5 (Dies 6 i 7)

9.7 (Dia 16)

2.5 (Dia 18)

101.5

Desembre

18.3 (Dies 9 i 10) 27.5 (Dia 5)

8 (Dia 15)

1.5 (Dia 19)

28.5

14.7

9.2

580.5

12.5

MITJANA 19.7 23.1 30.9 Litres acumulats Gener – Desembre 2006 572.5

Evolució de les pluges i temperatura durant l’any G

Temperatura 10.5 Pluges 4 Àrid L. acumulats 4 64.5

14.7 32 Humit 36 191.5

14.7 95.5 Humit 131.5 53

18 78.5 Humit 210 271.5

22.3 17.5 Àrid 227.5

25.3 2 Àrid 229.5

27.6 0 Àrid 229.5

27.1 51 Àrid 280.5

24.3 36 Àrid 316.5

19.7 134 Humit 450.5

19.5 101.5 Humit 552

12.6 28.5 Humit 580.5

Com es pot veure al gràfic i a la taula anteriors, l’any passat tinguérem pràcticament la mateixa quantitat d’aigua que el 2006. En aquesta ocasió veim com hi ha hagut tres màxims en quant a la pluja: un en cada una de les primaveres i l’altre durant el mes d’agost. Pel que fa a la temperatura no s’observa cap anomalia significativa, si bé assenyalar que a partir de l’any passat es van poder observar les màximes i mínimes absolutes, és a dir, la temperatura màxima i mínima de qualsevol dia. Guillem Zuazaga Llabrés

Climograma 2007 P (m m) 200 180 160 140 120 100 80 60 40 20 0

100,00 T (°C) 90,00 80,00 70,00 60,00 50,00 40,00 30,00 20,00 10,00 0,00 G

Temperatura

Pluges

SA SELLA

Associacions de Sencelles Amb aquest número de Sa Sella comença una sèrie d'articles que versaran sobre la vida associativa del nostre municipi durant el segle XX. S'intentarà fer un repàs de les diferents entitats que animaren la vida social de Sencelles durant el segle passat, un temps molt ric en iniciatives de caire assistencial, educatiu, recreatiu, polític, religiós, etc. És una manera de conèixer més bé la història del nostre entorn més immediat. La Societat de Socors Mutus L’Amistat (I) A finals de 1930 va ser fundada a Sencelles la societat de socors mutus per a accidents i defuncions L’Amistat. Les societats de socors mutus eren unes associacions que tenien per finalitat proporcionar assistència sanitària, mèdica i facultativa, i oferir als socis una pensió, que suposava una entrada monetària que suplia el jornal que no s’havia pogut cobrar, en cas que patissin una malaltia, un accident, una defunció; arribassin a la vellesa; sofrissin d’atur forçat, d’invalidesa, etc. La doctrina social de l’Església Catòlica durant la dècada dels anys 20 es caracteritza per la creació constant de mútues, com és el cas de L’Amistat de Sencelles. La unió dels catòlics és un fet corrent en aquest moment davant de l’expansió del feixisme i del socialisme a Europa el que provoca la definició d’una tercera via, d’una solució intermèdia entre els dos totalitarismes, tant d’esquerra com de dreta. Es pot dir que, com arreu de tot Mallorca, es creà a Sencelles una mútua catòlica, en aquest cas anomenada L’Amistat, amb la finalitat d’oferir als sectors populars els servicis de mutualisme fomentant a la vegada una cultura antisocialista. L’Amistat té uns estatuts molt ben detallats i estructurats ja que segurament varen esser agafats d’un model estàndard que devia circular per les rectories de Mallorca. En el cas de L’Amistat, la finalitat de l’entitat era:  Proporcionar a les famílies dels associats, servici mèdic en casos de malaltia.  Donar als socis una quota diària quan per causa de malaltia estiguin impossibilitats per al treball.  Auxiliar a les famílies dels associats quan aquests es trobin pròxims a la mort i en cas de defunció. A L’Amistat tenim un mostra clara de catolicisme social dins del seu reglament: “Fermament convençuts que els drets vertaders de la classe treballadora, així com la seva perfecció progressiva, es troben i es trobaran sempre en les ensenyances socials de l’Església Catòlica; aquesta Societat, s’ajustarà en tot a la seva

Doctrina; i procurarà establir entre els socis la major intimitat de relacions i de sol·licitud fraternal.” També tenim a L’Amistat mostres de puritanisme, dels condicionaments morals catòlics: els familiars dels socis difunts percebien un ajut si el finat havia rebut abans els Sants Sagraments; Quedaven exceptuades de socors les malalties venèries, l’embriaguesa, les lesions rebudes en bregues, les ferides rebudes prenent part en jocs, i les afeccions causades per actes que la moral reprova. En l’època del naixement de L’Amistat els problemes socials eren crònics i hi havia poques alternatives: la precarietat dels locals per a l’educació, per a la sanitat, el poc esment en el sanejament, la pobresa, etc. eren mancances habituals. Si es té present que la legislació per part de l’Estat en matèria social era encara molt magre i que això propiciava l’existència d’uns sectors populars mancats de les mínimes prestacions, ens entenem de la importància d’aquest servici que va a començar a oferir la mútua L’Amistat. S’ha de recordar que L’Amistat per tant va venir a cobrir un buit que existia en la cobertura social. La Seguretat Social a Espanya es va començar a desenrotllar a partir de l’any 1905 amb l’Instituto de Reformas Sociales i després, l’any 1908, l’Instituto Nacional de Previsión. Les contingències cobertes però eren poques i s’avançava a un ritme lent: el març de 1910 es va preveure la creació d’assegurances populars, el 1919 es va crear el Seguro de Retiro Obligatorio Obrero, anys més tard l’assegurança de maternitat (1931) i el d’accidents de treball. No és però fins al 1942 quan s’aprova el Seguro Obligatorio de Enfermedad, implantat a partir de 1944, i principal finalitat que tenien, a partir de 1930, les prestacions de L’Amistat. És ben probable, que a partir d’aquesta data, amb l’assegurança obligatòria assumida en el règim de la Seguretat Social i el nacionalcatolicisme al poder amb la dictadura de Franco, L’Amistat deixàs de tenir sentit i es liquidàs. A part dels serveis mèdics, la mútua abonava una dieta temporal als socis malalts o accidentats i que estaven de baixa. Un altre servei que oferia era el de defunció, abonant a la família del soci difunt al voltant d’unes vint pessetes. Això es complementava amb els servicis d’enterrament i dels funerals. En el Reglament s’hi establia amb molta de cura la quota que cada membre havia de satisfer amb la qual s’establia el fons de reserva i per tant les límits màxims de les prestacions que podia fer front la mútua:”Tots els socis queden obligats al pagament d’una de les quotes trimestrals següents: 1ª classe 7’50 pta.; 2ª classe 6 pta.; i 3ª classe 4 pta. Hauran a més de satisfer per una sola

SA SELLA vegada una quota d’entrada igual a la trimestral que la Junta Directiva els assigni. Es consideraran socis Fundadors els que ingressin dins del primer mes de constituïda la Societat i no tendran obligació de pagar quota d’entrada.” Entre els set socis fundadors que figuren a l’acta de constitució de la societat com a membres de la comissió organitzadora hi ha moltes de les persones de la classe política tradicional i conservadora que exercien o exerciren càrrecs a Sencelles durant aquells anys: Pau Amengual de can Ferreró, Gaspar Oliver de can Quaranta, Antoni Campaner, Gabriel Fiol de can Vicenç, Jaume Aloy, Gabriel Morell de can Molinas i Bartomeu Bennasar. Els directius que figuren a l’acta de fundació de dia 23 de novembre de 1930 eren:  El Consell Directiu: President Pau Amengual Figuerola; vicepresident Jaume Aloy Arrom, vocals Joan Capó Moyà, Gaspar Oliver Bibiloni i Llorenç Amengual Serra; tresorer Bartomeu Bennasar Gelabert; secretari Gabriel Fiol Ferragut; vicesecretari Pere Campaner Ramis.  La Junta de Vigilància: President Gabriel Morell Oleza; vocals Antoni Campaner Gelabert i Antoni Vallés Ramis; secretari Macià Oliver Bibiloni. Si s’analitzen detingudament aquests directius i promotors de L’Amistat podem comprovar com estam parlant de persones molt acostades a la Parròquia que se varen significar per estar al costat del poder durant la dictadura de Primo de Rivera (Gabriel Morell), per representar les idees més ultraconservadores durant la Segona República (Pau Amengual) i/o per ocupar càrrecs durant la dictadura de Franco (fins i tot batles com Gabriel Fiol o Macià Oliver). Són personatges

representatius del més pur estil catolicista conservador local. A part, fou nomenat conciliari (representant de la jerarquia catòlica elegit pel Bisbe) el llavors rector de Sencelles, Guillem Parera Pascual. La mútua s’organitzava a partir de la Junta o Consell Directiu que celebrava un diumenge de cada mes sessions on s’acordaven les qüestions del govern. També hi havia un Consell de Vigilància que era un organisme supervisor de la marxa de la gestió que atenia les queixes i reclamacions que s’hi presentaven. Anualment se celebrava també la Junta General. Tal com disposava el reglament de la societat, cada dos anys es renovava la meitat de la Junta o Consell Directiu i del Consell de Vigilància. El metge Miquel Ferrer Truyol va ser el facultatiu titular de la mútua. El domicili social va ser al carrer d’Antoni Maura número 4. Encara que, segons quina sigui la documentació, hi figura el mateix carrer però els números ballen i van des del 2 fins el 6 passant pel 4. A partir de l’any 1932, la mútua L’Amistat va entrar a formar part de l’entramat de l’Acció Catòlica a Mallorca seguint les indicacions d’un decret de l’arquebisbe Josep Miralles sobre l’organització a Mallorca de la Federació Diocesana d’Acció Catòlica. Continuarà al proper número. Joan Florit Horrach jflorith@hotmail.com

Imatges: segell de l'entitat i Gabriel Fiol de can Vicenç que fou el secretari de L'Amistat.

SA SELLA Sa Campana

Notícies Fresques Les festes de Santa Àgueda d'enguany les vaig trobar més animades que anys passats. Se veu que tenir un equipo nou, fa venir ganes de fer coses noves... ara bé, sa tudada d'envasos de porexpan de sa revetla se l'haguessin poguda evitar... Si això ho fan governant Els Verds... que farien ets altres... No vui ni pensar es crits que hi hagués hagut a la Sala si u riba a fer es PP! És per demés, s’honradesa no vas amb ells/es. Venga festes, venga bauxes, venga Moet Chandon, venga de tot i molt. Si paguen es beneits!! Que som noltros. Ara van furiosos, no poren posar mà a sa caixa i, clar, així les va! Metins a balquena, venga raig i roi a ne’s metins, ja pagarà es Govern Balear. De moment ja tenim 2.217 euros per un dinar fet pes pepes carregat a n’es govern de ses illes. 2.276’59 euros de vigilanci p’en Rajoy que també pagarem tots nosaltres. I segueixen sortin factures que volien que pagàssim noltros. Idò! Robar no té importanci si ho fan ells. Vos imaginau sa pardalada de doblers que han desaparescut els tens que ells mandaven? A Sencelles en tenim un bon exemple. En vista de tot això, pregaria els bisbes que no s’ajuntassin amb aquesta tropa. I recordin lo que va dir Jesús: el meu regne no és d’aquest Món. Au idò! Recordau aquella que sempre diu que es metro és una meravella i que ella l’ha fet tot molt bé. Idò ara, s’ha fet bruixota, i l’endevina tot, quines rialles, no toca bolla, és en Raphel femení, ji, ji, ji Quan governen ells sempre surten Rasputins: es rasputin de Rússia; es Rasputins de dinars i sopars. Com sempre ells no saben res de res. Diuen que son més nets que un infant acabat de néixer. Per cert, sa meva sogra que és un poc xafardera, me va demanar si jo sabia que feien dues dones a un ple de s’Ajuntament més vermeies que una domàtiga i més enfadades que un dimoni? Tenen por de que surti a llum tot lo que feren els seus parents, quan estaren dins s’Ajuntament? Tranquil·les, si tothom ja ho sap! Hi ha coses molt rares, sí molt rares. L’any 1991 un únic regidor d’un partit se va vendre? Per més poc que un plat de llenties, i així varen porer mandar? i fer feina? un grup que mai havia fet res. I es poble va començar a anar malament. Més tard un altre canvià de jaqueta, és a dir, se va fer trànsfuga, i així aconseguí ser batle. Ara un altre regidor pareix que no sap que vol (i és des mateix partit que el primer i es segon). Però què passa? Pens que és necessari molt de seny, molta decenci, i molta dignidat. Pensau que lo primer és es poble, i després ells i es partit de cadascú. I és que s’oposició actual només vol tapar tot lo es seus feren es passats 16 anys, i seguint xupant del bote. Na Salom ha dit referent a n’es 4 anys que ha estat a Madrid: he trabajado intentando representar a Baleares en el Congreso y defender los intereses del PP. No ha fet feina per tots noltros, no, ha fet feina només per ells, i a damunt ho diu. Aquesta dona és una aliarda, i només diu dois i bataionades. Ah!!! Sa meva dona Juanaina i jo, anàrem a ses festes de Sant Sebastià i mos acostarem a un fogueró que donaven

sopar de franc, si de franc! quina fotuda! Mos demanaren es carnet d’identidat. No el donàrem i mos quedarem sense tastar es seus butifarrons, xoriços, etc. Més tard vaig pensar: I perquè volien es nostre carnet? Seria que així ells podrien votar a ses pròximes eleccions per correu, com si fóssim noltros? Ah! es fogueró va resultar ser d’aquells que sempre diuen que tot ho feren molt bé, fins i tot es metro. Són capaços de tot i se la tallarien, si amb això aconseguissin que tot anàs malament a n’es país i ells torna agafar es poder i porer dir: Ja vos ho dèiem! Però i lo seu tallat, el deixaran en esperit o l’enterraran? Mu mare i sa meva sogre es passat dia 2 de febrer, s'endiumenjaren i pintaren, s’agafaren de bracet i cap a ses festes de Santa Águeda i no les tornarem a veure es pèl fins dimecres de matí, dia 6. Ses festes, varen dir, un deu, un deu i mig! Vaja festes, això son festes! Festarres. Ah! i es dia de Santa Águeda a hora de missa, a sa plaça ja no hi havia es fogueró, tot estava net i polit! Sa meva dona i jo també mos ho passàrem de lo més bé. Un vint, un vint a ses festes i a n’es que les organitzaren! Gent a balquena a tots es actes. Això que es partit de s’oposició, envià per imails que es seus no hi participassin. Vos imaginau? I això que només surt de sa seva boca que tot ho fan pes poble. Sí, sí, obras son amores y no buenas razones. A demés de xoriços i altres coses pitjors no saben ni xerrar. Ses gravacions que darrerament escoltam per ses ràdios, des presumptes corruptes d’Andratx, demostren quin grau de cultura tenen. Senyor, senyor! Una pregunta: ja s’han donat de baixa des Padró Municipal sa genteta que se donà d’alta a Sencelles abans de ses eleccions de maig de l’any passat a cases que mai havien viscut? Segur que es padró baixarà en uns 150 empadronaments. Com és possible que es preus des productes bàsics de consum de cada dia, baixin en es camp, que es pagesos de cada vegada cobrin manco, i a ses botigues i supermercats es preus estan pes niguls. Aquí hi ha una mà negra que se fa millonari/a amb aquest robo, sí robo! I per on és ara es factótum de Sencelles que darrerament està desaparescut? Per ventura a partit cametes amigues cap un altre poble? I per què ara tanta de por? S’oposició vol governar aquest país i ni tan sols saben rellenar un folleto de propaganda electoral. Na Salometa a n’es seu, ha errat 10 anys es seu naixement, i en Fageda es poble on va néixer. Què més coses han falsificat? Ah! sa plaça millor, però, encara sobren uns 5 cotxes. Però molt millor. Ara, s’han de arreglar es lletreros des noms des carrers, ja que un parell de parells d’ells, fa anys que les falta un tros des nom. Au idò, endavant. Dimecres 27 de febrer vaig agafar un dia de vacacions per assistir a sa festa de la Tia Xiroia, i vaig anar vestit de pagès, ben igual que na Juanaina. I una cosa me va cridar s’atenció: una o dues donetes, que segons elles també anaven vestides de pageses, però, una duia ulleres de sol i pes cap no s’havia posat ni rebosillo, ni volant. Ses coses se fan bé o no se fan. Què no ho trobau? Sempre n’hi ha que fan coses per cridar s’atenció. A sa porta des Corter hi pengen tant de papers que

SA SELLA ja no pareix una porta sinó un colador de tants de forats que hi posen. Tant costa posar una vitrineta o un suro com a tauló d'anuncis? I ara per acabar. Mi niña! mi niña! Mi primo! mi primo! Pardalada

A la fi ja tenim retxes blaves pes carrers i així aparcam sense por. En Barramot barramot@gmail.com

Sa sella va de noces Els recents casats d'aquesta sella són en Francisco Vich Gelabert de can Viquet i na Bàrbara Cirer Ferrer de can Xim. La cerimònia es va celebrar a Sencelles dia 10 de febrer de 1948. El noviis partiren de viatge de noces a Lluc. Foto amablement cedida per na Bàrbara Cirer Ferrer de can Xim. MVC

Carta “Estàs amb mi o contra mi” Em sent una persona afortunada per tenir una feina que em permet poder viure, i disposar de temps lliure per poder dedicar-lo a les meves curolles. Me definesc com una dona inquieta, perfeccionista, optimista, creativa, valor el treball en equip i m’agrada més una estona de conversa que un bon dinar. Tot això m’ha duit a la política. I ara ja fa quasi nou mesos que form part del nou equip de govern de l’Ajuntament de Sencelles. Tot una experiència nova dins la meva vida. Vos ho podria dir més fort però no més clar, darrere tot això no hi cerc res més que no sigui posar les meves qualitats, les meves inquietuts, per ajudar a que cada dia el nostre poble millori en serveis, en gestió i en equipaments. Aquesta legislatura no serà fàcil, però sí podria esser molt enriquidora, i n’hem de ser molt conscients, el fet de que no hi hagui una majoria absoluta que

imposi, es fa necessari que hagi un diàleg permanent per poder arribar a consensos. Tots som necesaris, tots hem de jugar el nostre paper sense perdre la nostra identitat. Dins una societat cada dia més plural és important el respecte, l’honradesa i la coherència. Pensar diferent no ens fa enemics, tot el contrari, diuen que ens enriqueix. Els qui volem treballar en serio pel nostre poble tenim més coses que ens uneixen que lo que ens pot separar. Pot ser ens equivocam, pot ser fracassem però si no creim en noltros mateixos, qui hi creurà? Caure està permès, aixecar-se és una obligació. Una teoria que intent posar a la pràctica és la següent: ”És més important donar dues passes en tot un poble que cent tota sola”. I per acabar dir-vos que quan sentiguem comentaris de persones que no pensen com noltros tenguem la maduresa suficient per diferenciar que no van contra noltros. Margalida Llabrés i Fiol. Regidora de Serveis Socials

SA SELLA

Sa Sella entrevista a... En Guillem va néixer a Sencelles el dia 29 de març de 1931, fill d’en Joan Sans Torrens de ca’n Busca i de n’Esperança Llabrés Bestard de ca’n Lluc. Tota la vida l’ha dedicada a fer de pagès. -Quants germans teníeu? Sis, amb jo érem set, tot homes. -A quins jocs jugàveu amb els vostres germans i amics? Pegàvem bots per damunt un altre nin que estava acotat, a boti-boti, i a la Creu d’en Pelat, a tocar bauleta per les cases, si mos agafava sa madona havien de córrer fort. -On solíeu jugar, teníeu un lloc especial? Jugàvem per tot, sobretot a futbol. -Teníeu juguetes? Cap ni una. Quan érem més grans teníem una bicicleta que havia de servir pels set germans. -Encara que no en tenguéssiu, vos ho passàveu bé? Sí. A l’estiu anàvem als safareigs dels horts a nedar, i això que quasi no en sabíem, però així n’aprenguérem. Si venia l’amo havíem de fugir. -Recordau quin dia de la setmana féreu la primera Comunió? No. Només record que al meu germà bassó i jo, a sortida de missa, ens donaren galletes. Pens que devia ser ma mare. -Com va ser la festa? Ja ho he dit. A combregar i galletes. -Poguéreu anar a l’escola? Sí, fins els 10 o 11 anys. -Què vos ensenyaven llavors ? Hi havia es “grado” però no hi arribàvem. Aprenguérem a llegir i escriure, però en castellà. Si per sort llegíem en mallorquí ens renyaven. Si qualcú escrivia amb la mà esquerra ho prohibien, ja que era cosa de comunistes, segons deien. -Vos agradava anar-hi? No, no. A dins l’escola feia bonda, però no m’agradava gens. -El vostre pare, quin ofici tenia? Feia de pagès. -La vostra mare, què feia, o ja en tenia prou amb les de casa i set fills? Amb les feines de cases, ja en tenia prou. -Quan començareu a fer feina? Els 12 o 13 anys. -Poguéreu triar l’ofici que volguéreu? (S’ha posat a riure) Vaig fer de pagès. -Recordau el jornal que guanyàveu?

De jornal no en cobrava, ja que vaig començar a fer feina ajudant a mon pare, que duia les terres de l’amo Antoni de ca’n Guixa i de ca’n Llabrés. Després vaig passar d’amitger a ca’n Xim de Cascanar. Més tard a l’hort de ca’s Manescal, que era d’en Joan Romanyà, a la possesió d’Alcoirà a Montuïri uns 13 anys. M’agradava fer feina, però jo volia ser majoral. Més tard a Son Catiu uns 15 anys. I per acabà vaig fer feina de majoral a Son Saletes, a Binifat i a s’Estany. Als 65 anys em vaig jubilar.

-Quines coses sa feien? Llaurava, i tot el que s’ha de fer al camp. Manava al personal que venia a tondre unes 700 o 800 ovelles. Fèiem de tot; molta feina. -Com recordau els anys 40? Érem joves llavors, ara ja no és igual. -A pesar dels pocs doblers que hi havia, la gent estava contenta? Els joves sí, els pares no tant. Els diumenges el nostre pare ens donava unes cinc pessetes, hi havien de durar tota la setmana. -Qui eren els vostres amics quan éreu jove? En Pep Xim, i el seu germà Biel, però en Biel era molt serio; en Pep Negret i el seu germà Pedro; en Tomeu Puigpunyent; en Sebastià Calí; en Bernat Just; en Tomeu i el seu germà Francisco Rei. -Què fèieu els joves el diumenge? Anàvem al cine, al cafè i preníem un barretjat, que era un cafè que havia passat dues vegades per la cafetera. Un poquet clar. -Com ho fèieu per acostar-vos a les al·lotes? D’això ja no me’n record. (Ha rigut, la seva dona l’escoltava). -Podíeu anar a ballar d’aferrat? No en vaig aprendre mai, i això que anàvem a la caseta d’en Biel Ferrer a fer pràctiques, però no va servir de res.

SA SELLA -Les al·lotes s’arriscaven a que les esborrassin de filles de la Puríssima, per poder anar a ballar? Jo no ho sé. Però en temps de pelar ametles anaven a les cases que en solien pelar, tant joves com al·lotes. Després quan acabàvem ens convidaven a menjar meló i síndria i més tard ens deixaven ballar un poc, hi havia moltes velles que miraven. -Pensau que era millor el poble, llavors o ara? No és que fóssim millors, hi havia molta de fam. -Els sencellers d’avui dia, són diferents als d’ahir? Jo crec que sí. - Ara una pregunta un poc indiscreta, qui va ser la vostra primera al·lota? Na Magdalena de ca’n Revull. -En qui vos casareu? Amb ella, amb na Magdalena. -Quins dies de la setmana anàveu a festejar? Dimarts, dijous i dissabte. -I, els altres dies, res de veurevos? No, a no ser que ens trobàssim pel carrer. -Quants d’anys festejareu? Vuit anys. (Aquí ha contestat la seva dona, els homes quasi cap ha recordat el temps de festeig). Quin dia de la setmana vos casareu? Era dimarts, per cert, de la setmana de la fira de maig. -A quina hora? A les 11 i a la Seu. -El refresc de noces, com va ser?

Férem xocolata amb ensaïmades. -Convidareu molta de gent? Unes 30 persones. -On el féreu? Ja que ens casàrem a Palma, férem el refresc a ca una tia de na Magdalena que vivia al carrer de Sant Elies, una travessia del carrer dels Oms. -Quins regals es feien als noviïs aleshores? Doblers no. Ens regalaren culleretes de cafè, plats fondos i plans, bé, coses així. -On anàreu de viatge després de casar-vos? Quedàrem a Palma, a la casa on férem el refresc de noces, vàrem estar-hi fins al dissabte. -Ja casats, a quin carrer anàreu a viure? Al carrer del Rosari, sempre hem viscut, de casats, a aquest carrer. -Tenguéreu fills? Sí un, en Joan. -I néts? Dos, un nin i una nina. -Com són? Molt bons al·lots i molt feiners. Els agrada molt el camp, fins i tot tenen un petit hortet que cuiden molt bé. -Com vos agradaria que fóssiu recordat el dia de demà? (Riu) No ho tenc clar. Per tot on he estat, sempre m’han agraït el que he fet, i cada vegada que em veuen em fan molt de cas. Això ja em basta. Maria Vich

SA SELLA

L'ajuntament informa NOVA ZONA BLAVAA SENCELLES Des del passat 1 de març es permet aparcar als carrers on fins ara estava prohibit de manera que de les 9.00 a 13.00 i de 16.00 a 20.00 els dies feiners i de 9.00 a 13.00 els dissabtes es podrà aparcar als llocs senyalitzats amb una línia blava durant un temps màxim de 45 minuts. Amb aquesta mesura, que ha dotat al poble de 14 noves places d’aparcament, es preveu que els clients dels comerços, bancs i altres serveis mitjançant una nota amb l’hora d’arribada o uns rellotges que ells mateixos distribuiran de manera gratuïta entre els seus clients, puguin aturar-se durant un temps limitat a efectuar les seves compres i gestions. De fet ja s’han repartit els rellotges entre tots els comerços col·laboradors i l’acollida ha estat molt positiva. En aquests rellotges s’ha de marcar l’hora d’arribada amb un temps màxim d’estacionament de 45 minuts. En quant a la resta d’hores del dia, es permetrà aparcar directament en aquestes zones.

carrers que, degut a poca amplària, fan molt difícil la circulació a ambdós sentits. SUPRESSIÓ DE BARRERES ARQUITECTÒNIQUES Aquest Ajuntament s’ha acollit a la convocatòria de subvencions per a l’eliminació de barreres arquitectòniques emesa per la Conselleria d’Habitatge i Obres Públiques. Amb aquesta mesura es preveu obtenir el finançament necessari per readaptar els accessos i les oficines de l’Ajuntament a persones amb mobilitat reduïda. REVISIONS DE GAS BUTÀ Aquest Ajuntament vos vol recordar que no és ni molt manco obligatori deixar passar els operaris de les empreses de revisió de la instal·lació del butà a les vostres cases. Si teniu qualsevol dubte telefonau a l’Ajuntament. ENCÀRREC DE LA REVISIÓ DE LA XARXA DE CLAVEGUERAM L’Ajuntament ha contractat els serveis d’una empresa la qual es dedicarà a revisar i reparar totes les avaries i deficiències que pugui patir la xarxa de clavegueram municipal. De fet, han començat les tasques de revisió a Biniali on s’han desembossat les conduccions dels carrers principals. Aquesta empresa també controlarà el funcionament de les bombes impulsores dins tot el terme. MILLORES EN EL SERVEI DE PEDIATRIA Després de les converses mantingudes amb el gerent i el subdirector d’atenció primària s’ha arribat a l’acord de que el nou personal de pediatria passi consultes a Sencelles els dimarts, dimecres i dijous. Així mateix podren trobar el nostra pediatra els dilluns a l’horabaixa a centre sanitari de Binissalem.

MODIFICACIONS EN EL TRÀNSIT DINS EL CENTRE URBÀ Vistes les demandes dels veïns i amb la intenció de millorar la circulació dins la nostra vila, l’Ajuntament de Sencelles ha modificat el sentit de diversos carrers del poble per adaptar la circulació a les necessitats dels conductors i dels vianants. Una vegada efectuats diferents estudis sobre la viabilitat i la necessitat de modificar els sentit del trànsit dels carrers, s’ha determinat donar un doble sentit al carrer Antoni Maura, entrada al poble des d’Inca fins a la Creu d’en Maví. A més a més s’han col·locat miralls a encreuaments conflictius per tal d’evitar riscos i accidents i s’ha col·locat un senyal de STOP al carrer Bons Aires (encreuament amb Jaume Sard). També s’ha modificat la senyalització d’alguns

RECOLLIDASELECTIVA Des d’aquest Ajuntament també vos volem recordar que els dies que es fa la recollida selectiva són: Dimecres, divendres i diumenge. Recordau que, perquè aquest servei funcioni correctament, és imprescindible que dipositeu la matèria

SA SELLA orgànica en les bosses biodegradables que vos facilitàrem de manera gratuïta a l’Ajuntament.

Horari Adults:

L’AJUNTAMENT DE SENCELLES HABILITA UN SOLAR URBÀ PER CREAR UN NOU APARCAMENT

Dijous de 17.15 a 19.15

Dilluns de 18.00 a 20.00

Dissabte de 9.30 a 13.30

Dins les mesures destinades a millorar l’aparcament dins el nostre municipi, l’Ajuntament ha adquirit un solar al carrer Bons Aires destinat a aparcaments per cobrir principalment la manca d’espai per estacionar a una sèrie de carrers.

Hem entrat a formar part del Circuit d’Arts Escèniques de Mallorca, això suposarà que podem mantenir una programació de teatre i dansa amb certa assiduïtat.

D’aquesta manera els veïnats dels carrers Bons Aires, Rafal, Rosari i Jaume Sard disposaran d’un solar amb una superfície aproximada d’uns 1700 m2, que estarà dividit en dues parts.

Aviat tornarà a estar obert el Casal de Joves. Tots els horabaixes podreu gaudir d’una sèrie d’activitats i aviat comptarem amb un dinamitzador/a obert als vostres suggeriments. Actualment els joves del Club d’esplai organitzen les seves

Per una banda, una de les meitats del solar es destinarà a dipòsit municipal on romandran els vehicles retirats per la grua a la vegada que servirà d’aparcament dels vehicles municipals i de magatzem dels materials de la brigada de manteniment. L’altra meitat del solar es destinarà a aparcament gratuït municipal el qual comptarà amb 55 places amb les que es facilitarà l’aparcament a tot els residents d’aquesta zona del poble. BIBLIOTECA Aquest és el nou horari de la biblioteca el qual s’ha dividit en adults i infants. A més , periòdicament s’aniran organitzant tallers varis com són els contacontes, teatre, etc.,.Vos animam a participar-hi! Horari de la biblioteca: Horari Infantil:

activitats al Casal de Joves els dissabtes dematí.

FIRA DEL LLIBRE Estam preparant la Fira del Llibre a Sencelles i Biniali, per els dies 18-19-20 i 23 d’abril. Aquesta fira estarà oberta a totes les entitats que vulguin participar i pròximament es farà una reunió informativa. Si estau interessats en participar-hi vos podeu posar en contacte amb l’Ajuntament. SUBVENCIONS Entre d’altres s’ha sol·licitat una subvenció per poder comptar amb un dinamitzador per al casal de joves a més d’una subvenció per crear una emissora local de ràdio i un local d’assaig. També s’ha sol·licitat una subvenció posar en marxa el

Dilluns de 16.00 a 18.00

punt d’informació juvenil

Dijous de 15.15 a 17.15

ETS JOVE...

FES SENTIR LA TEVA VEU!!!

DILLUNS 31 DE MARÇ A LES 19’00h al “Casal de Joves” VOLEM SENTIR LES VOSTRES DEMANDES I PROPOSTES

VOLEM FER-VOS ARRIBAR LES NOSTRES IDEES I PROJECTES Si tens entre 16 i 30 anys...TU TENS LA PARAULA!!! ORGANITZA: REGIDORIA DE JOVENTUT. AJUNTAMENT DE SENCELLES

SA SELLA

Història de l'església de Sant Cristòfol de Biniali (III) El segle XVIII: la dotació de l’esgésia La primitiva església de Biniali en els seus orígens com hem vist fou molt senzilla i així es mantingué durant molts d’anys. L’any 1704, quan era vicari del lloc Mn. Josep Amengual i obrer major l’Honor Joan Batle s’ordenà “... per quant són molts los obrers i clavaris de la Iglesia de Biniali, qui no han donat compta y altres qui lo han donat, y deuen moltes quantitats que perçò tots aquells, qui no han donat los comptas tingan obligació de anar en la vila de Sansellas, y donar aquests al Rector...” Després d’aquella ordenança, l’església sofrí la primera ampliació i a partir de 1715 ja es té constància de l’existència d’altres altars laterals dedicats a Sant Josep, a la Mare de Déu del Roser i a les Ànimes del Purgatori. L’ornamentació s’anava acabant a poc a poc, per exemple “sols se troba el quadro de St Joseph Labrat per escultor si bé no finit ni acabat” i el Bisbe Atanasio de Estarripa ordenà “que les obres de la Igla. de Biniali tingan cuydado y fassen las degudas diligencias perque lo menestral ab qui se concertà fer lo quadro del altar major ab tota brevedad finesca aquell del modo y forma que se resolgué·” Aquell retaule l’any 1733 ja estaria enllestit ja que en un inventari apareix el “quadro de Sanct Christophol en lo Altar Major que es Patró de dit lloch, y altres diferents figuras.” L’any 1767 el bisbe Francesc Garrido de la Vega feu visita pastoral a la parròquia de Sencelles i visità també els oratoris públics que aleshores en depenien i que eren el de Santa Maria de Costitx, el de Sarissal dedicat a la Sagrada Família i propietat de la família del marquès de Vivot, i el de Sant Cristòfol de Biniali. En aquest hi trobà un altar dedicat a Sant Bernat. Segurament aquesta devoció la va introduir el prevere binialer Bernat Amengual, gran benefactor d’aquella església, que entra altres donacions va deixar una casulla d’or i seda quan va morir. A partir del segle XVIII la població de Biniali cresqué considerablement i això afavorí que des de 1717 es permetessin els enterraments dins l’església i que el 1807 s’hi instal·làs una pila baptismal. Tot això avançant-se a la concessió del títol de Vicaria in Capite per l’església

de Biniali. Aquesta categoria fou concedida l’any 1817 i des d’aleshores a l’església hi hauria un sagrari per a la reserva del Santíssim Sagrament a l’altar, gràcia que anhelaven i demanaven amb insistència els binialers. L’any 1782 el bisbe Pedro Rubio Benedicto y Herrero, enviava una exhortació des del palau episcopal al rector de Sencelles. Aquell prelat, sempre tan paternalment preocupat i dedicat per la seva diòcesi, li deia: “Dad a Biniali una atención qe se merece por su demasiada vecindad y por el estado en que se hallava en mi Sta. Visita. Procurad empeñar y obligar a aquel pueblo a qe se reconozca lo que puede y deve hacer para mantener y decorar aquella pobre Iglesia que sus antecesores dotaron competentemente. Decidles con caridad que se acuerden de la piedad de sus mayores y que traten de executarla en el modo que les sea posible. En suma estos, los de Costitx y todos los que habiten fuera de esa Parroquia como los de esa misma Parroquia, todos son tan vuestros como mios. Miradmelos con el amor conqe yo quisiera tratarlos, cathequizarlos, instruirlos y llevarlos a Dios por mi mismo. Desempeñad a proporcion de vuestro Ministerio esta buena parte del mio qe no puedo cumplir por mi mismo. Dios, C.H. nuestro sera el remunerador y yo sere el obligado. Dios remunerara en vosotros lo que yo no merezco y vosotros mereceis, etc. etc.”. Abans de tancar aquest apartat de la història dedicat al segle XVIII facem un repàs general de com es trobava aquella esglesiola. Per això ens remetrem al testimoni del viatger Dn. Jeroni de Berard i Solà, de la Cavalleria i Maganola, noble molt aficionat a les belles arts, acadèmic d’honor i de mèrit de la Reial de Sant Ferran i soci fundador de l’Econòmica Mallorquina (1795). Aquest feu una visita a molts de pobles de l’Illa, i l’¡any 1789 en deixa constància a través del llibre “Viaje a las Villas de Mallorca”: “Hay una iglesia pequeña que se fabrico el siglo pasado y fue bendecida y concluida en 1675 dia 27 de octubre. Consta de 13 varas de largo, cuatro el presbiterio y ocho de ancho. Su fabrica de cañón de bóveda, de piedra ordinaria arenisca sobre tres arcos rectos, cunetones apuntados y cerrados en los intermedios y el presbiterio con pechina lisa”. “Al lado

SA SELLA derecho tiene la primera capilla dedicada al Glorioso San Joseph pintado en lienzo y relieve de madera, y figura espirales imitando cuatro pilares. Sigue la segunda puerta muy pequeñita. Y después la capilla de San Vicente Ferrer, en lienzo pintado oridinario y cuatro pilares dorados, liso y plano o espacioso. El Altar mayor, de sólo maderaje viejo, sin definición, y el Glorioso San Cristóbal, su titular. Sigue al lador del evangelio la capilla de San Bernardo, lo mismo que la de San Vicente ya referida. Sólo tiene ésta más que algunos colores reglasado o sobredorado. Sigue Nuestra Señora del Rosario, imagen pequeñita con adordo de cuatro

columnas, relieves a lo antiguo con dorado y colores y con lienzos pequeñitos de los misterios, todo regular y ordinario. Y, últimamente, las de las Benditas Almas, con sólo un Santo Christo, pintado en pequeño nicho, dos columnas y dos pilares con otras dos a la definición con lienzos y dorada toda, ésta únicamente entre todas las referidas. Está asistida de un vicario súbdito al rector de Censellas”. Jordi Llabrés i Sans