Sa Sella 109

SA SELLA

2

SA SELLA

Editorial Amb l'arribada del mes de gener de 2008 aquesta revista arriba al 25è aniversari. Fou a principis de 1983 quan sortí al carrer el número 0 de la revista. De llavors ençà han passat moltes de coses pel nostre municipi i ha canviat força. Sa Sella continua fidel a la seva cita amb els lectors. Amb una periodicitat variable ha anat subsistint aquests 25 anys... esperem que continui per 25 anys més.

Durant l'any 2008 la revista sortirà com a mínim 4 vegades i amb l'ajut de col·laboradors, subscriptors i anunciants aconseguirem l'objectiu de passar dies i empènyer anys.

Molts d'anys !

1983 - 2008 25 anys de selles ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Redacció : Joana Ferragut Fiol Joan Florit Horrach Jordi Llabrés Sans Guillem Zuàzaga Llabrés Col·laboradors : En Barramot Miranda Miret Mairata Guillem Mut Llabrés Josep Pizà i Vidal Cristina Soler Escalas Maria Vich Cirer Els articles d'aquesta revista expressen únicament l'opinió dels propis autors.

Revista Sa Sella sasella@hotmail.com C/ Església, 3 CP 07140 Sencelles - Mallorca Portada: taller de llanternes.

Dipòsit legal: PM 400-89.

Edita: Centre Cultural de Sencelles (1974) des

de 1983.

Imprimeix: Tirrena SA. Carrer Pintor J. Gris, 2 Tel. 971 555 212 Manacor Mallorca

La Parròquia de Sant Pere de Sencelles és una entitat que col·labora amb el Centre Cultural de Sencelles - revista Sa Sella.

El Centre Cultural de Sencelles - Revista Sa Sella rep una ajut de la Fundació Mossèn Bartomeu Oliver per al desenvolupament de les seves activitats.

3

SA SELLA

Imatges d'Ahir

La primera de les imatges que surten en aquesta revista ha estat cedida amablement per n'Esperança Ramis Llabrés de can Valero. Hi surten, de mà esquerra a dreta: en Pau Ramis Serra de can Valero, na Jerònia Florit de can Poleto, la monja de can Coques, na Maria Llabrés de can Xaca, na ? de can Randa i en Joan Sans Llabrés de can Busca. La foto mostra un moment del passeig que feien els jovençans pel carrer de sor Francinaina Cirer.

La segona imatge ens mostra una celebració familiar de cas Sastre. Hi surten d'esquerra a dreta, na Jerònia Llabrés de cas Sastre, en Joan Mut de can Revell, els seus dos fills, en To m e u i e n G u i l l e m asseguts davant la taula. Na Margalida Bennasar de can Morei que té en braços en Joan Bennasar.

Darrera: En Francisco Llabrés Mut, Sor Maria, monja de la caritat , na Francisca Bennasar de can Morei, n'Antònia Pastor Joan, na Magdalena Llabrés Llabrés, de cas Sastre. Més enrera na Francisca Llabrés que té en braços un dels seus nets, Sor Catalina Llabrés Llabrés, quan encara duia els hàbits.

Foto amablement cedida per Jerònima Llabrés Llabrés

4

SA SELLA

Ressuscita el Futbol Club Sencelles L’ajuntament de Sencelles ha reformat les instal·lacions esportives de Biniali amb la idea de tornar a comptar amb un equip de futbol a Sencelles. La iniciativa està molt més a prop ja que un grup de pares han traslladat les seves inquietuds l’actual consistori format per la coalició UM-PSM-EU. De fet, tant per a aquests pares com per a l’actual consistori, la promoció de l’esport és una de les seves prioritats i amb la creació del nou club de Sencelles es vol impulsar la pràctica del futbol entre els més petits.

Així doncs, a finals del passat mes de setembre es va posar en marxa un pla de millora i rehabilitació de la deteriorada zona esportiva de Biniali portant a terme diverses actuacions com afegir arena i zero, habilitant i millorant l’estat dels vestuaris, posant noves banquetes i fent un tancament al voltant del camp. A més a més, es

va adequar la il·luminació a les noves necessitats i es va realitzar una nova instal·lació d’aigua corrent.

Després de totes aquestes actuacions, els nins de Sencelles poden gaudir a dia d’avui d’unes instal·lacions adequades per practicar el futbol sense haver-se de desplaçar a altres municipis i formant part d’un nou equip, el Futbol Club Sencelles.

Amb aquestes actuacions l’Ajuntament demostra ser una institució participativa a tot els nivells, implicant a tots els ciutadans en la gestió i el desenvolupament del municipi i vol manifestar els seu agraïment a tota la gent que ha fet possible la realització d’aquesta obra.

Caterina Terrassa

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

5

SA SELLA

Noticiari Durant l'estiu, la regidoria de cultura de l'ajuntament va programar diverses projeccions de cinema a la fresca, com per exemple dia 6 d'agost que s'exhibí la pel·lícula El Perfum.

Un desgraciat accident va causar la mort per asfixia a principis del mes d'agost d'en Josep Ramis de s'adrogueria als 63 anys.

Dia 11 d'agost la Coral Sor Francinaina de Sencelles va celebrar el seu 20è aniversari amb un concert especial d'havaneres.

A principis d'agost es va conèixer la intenció de l'ajuntament de Sencelles de promoure facilitats per al comerç del centre urbà i descongestionar de tràfic la Plaça amb la implantació d'un sistema de rotació d'aparcaments. També s'està estudiant la construcció d'un aparcament soterrani a la plaça de can Bril.

A principis de setembre va començar la substitució de les bandes rugoses instal·lades a principis d'any pels carrers de Sencelles per passos de vianants elevats.

Les actrius Assun Planas i Maria Rotger varen interpretar dia 8 de setembre al local dels padrins de Sencelles l'obra teatral "Na Blanqueta i na Mel" sobre textos de l'escriptora binialera Maria A n t ò n i a O l i v e r. L ' a c t e , o rg a n i t z a t p e r l'ajuntament, estava emmarcat dins de les activitats de l'obra social de La Caixa.

Dia 14 de setembre la Fundació Campaner de lluit contra el Noma va celebrar un sopar a les Cases de Son Sant Martí de Muro per recaptar fons.

Dia 16 de setembre va celebrar-se a Sencelles un dinar i un bingo solidari per recaptar fons per destinar-los a les víctimes del terratrèmol del Perú del mes d'agost.

El convent de la Caritat va celebrar dia 15 de setembre la festivitat de la Mare de Déu dels Dolors i dia 27 del mateix mes la de Sant Vicenç de Paül.

Marcel Cranc participà a la 19.ena edició del Mercat de Música Viva de Vic celebrada entre el 13 i el 16 de setembre. Marcel Cranc oferí dos concerrts presentant el seu nou disc Animal Fràgil, un treball que se mou entre la música electrònica i la música d'autor.

Dia 17 de setembre el Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació va presentar la seva nova comissió executiva on hi està integrada la regidora de Sencelles, Margalida Llabrés.

Dia 17 de setembre l'ajuntament de Binissalem va aprovar, per unanimitat, una moció del PSM per prohibir el camp de golf que està projectat a sòl rústic a la finca sencellera de Son Sales i que també té part de les seves instal·lacions al municipi de Binissalem.

El llibre del professor de la UIB, el senceller Antoni Gamundí, sobre el científic espanyol Ramon y Cajal ("Santiago Ramón y Cajal. Cien años después") va guanyar el premi nacional d'edició universitària a mitjan setembre.

Dia 19 de setembre va començar unes classes d'Arteràpia impartides per Raquel López als locals des Quarter.

Dia 22 de setembre varen casar-se a la parròquia de Sant Pere de Sencelles en Guillem

6

SA SELLA Zuazaga, de l'equip de redacció de Sa Sella, i na Margalida Morro. Que sigui per molts d'anys!

candidatura encapçalada pel mateix president que hi havia abans.

Dia 29 de setembre va començar un nou curs de les activitats del club d'esplai es Burratatxo.

A finals del mes de setembre es varen canviar els retxats del clavegueram del carrer Jaume Sard, a l'altura del carrer Constitució per membres de la brigada municipal.

L'inici de les activitats de catequesi parroquial a Sencelles enguany varen esser molt lluïdes amb una festa a l'església de Sant Pere.

Dia 23 de setembre els majors del club dels padrins de Sencelles guadiren d'un dinar al Foro de Mallorca de Binissalem per celebrar el dia internacional de les persones majors.

Dia 1 d'octubre varen entrar en funcionament els nous apartats postals que s'han instal·lat a l'oficina de Correus del carrer d'Antoni Maura

A mitjan setembre la conselleria de Turisme del govern balear va participar en una fira mundial de turisme que va celebrar-se a Nova York. La representació mallorquina va comptar amb l'actuació a Central Park de dimonis i xeremies, entre ells en Joan Florit Salas de can caragol.

Dia 24 de setembre va quedar tancat per obres, per espai de teòricament dos mesos, el tram de la carretera de Sencelles a Santa Maria del Camí que està comprès entre Ses Alqueries i Biniali.

Les eleccions per a renovar la junta del club dels majors de Sencelles finalment no es varen haver de celebrar ja que només es presentà una

2. En aquesta data varen quedar fora de servei les bústies de l'entrada del poliesportiu cobert.

Dia 6 d'octubre la residència d'ancians va celebrar la festa del seu patronat, Sant Francesc d'Assís, amb una festa que comptà amb l'animació de l'Agrupació Folclòrica es Jonc.

Des de principis del mes d'octubre la biblioteca municipal compta amb una nova reglamentació per regular el seu ús i possibilitar que sigui un lloc d'estudi. S'ha diferenciat l'horari en funció del tipus d'usuari a qui atendrà i es faran activitats lúdiques tipus tallers.

A mitjan mes d'octubre el Club d'Esplai es Burrotatxo va traslladar les seves instal·lacions a l'antic Casal de Joves del carrer Glosador Cartutxo que feia un temps que estava tancat. L'antiga seu de

7

SA SELLA Sa Vicaria no reunia les condicions adequades de seguretat per als més menuts.

Dia 17 d'octubree en Bartomeu Mut va participà en el XVIIIè Cicle de concerts de l'Orgue de la Catedral de Barcelona, sota el títol "El gregorià, font d'inspiració" va interpretà peces de P. Bruna, D. Buxtehude, J. Alain i J. S. Bach.

Dia 18 d'octubre, dia internacional de conscienciació contra el càncer de mama, va comptar enguany amb l'adhesió de l'ajuntament de Sencelles que penjà un gran llaç rosa de la balconada de la Sala.

Dia 20 d'octubre va celebrar-se a Ciutat la processó de la Beata Catalina Thomàs que comptà amb la participació de l'Agrupació Folclòrica es Jonc de Sencelles.

aquesta mateixa revista.

Dia 6, 7 i 8 de novembre el servei de recaptació de tributs es va desplaçar fins a Sencelles per procedir al cobrament dels imposts municipals de l'any 2007. A Biniali hi varen acudir dia 9.

Dia 6 de novembre un camió dels fems va patir un accident a la carretera de Sencelles a Costitx i va quedar entrevessat el que obligà a tancar la via.

Dia 10 de novembre els majors de l'associació dels padrins de Sencelles celebraren una bunyolada.

Dia 19 de novembre en Tomeu Amengual Ventolrà oferí una conferència, davant un nombrés auditori, a la seu del PSM de Palma. A l'acte hi assistiren entre altres persones destacades en Biel Barceló, Secretari Genereal del BLOC. La conferència duia per títol"El canvi

A mitjan octubre va obrir definitivament les portes un nou local de restauració a Sencelles. A partir d'ara el Ressopó el podreu trobar al començament del carrer des Rafal.

Dia 27 d'octubre el club d'esplai fa organitzar un divertit taller de llanternes per als més menuts.

Dia 3 de novembre l'Associació de Premsa Forana de Mallorca va celebrar la seva assemblea general anual en aquesta ocasió a Porreres. Els assistents varen gaudir d'una visita guiada a la vila dirigida per la historiadora Maria Barceló. Els actes acabaren amb un dinar a Monti-sion.

Dia 4 de novembre va celebrar-se la segona edició de la Romeria de Binissalem a Sencelles que va acabar amb un dinar multitudinari a Sarissal.

Han començat uns treballs d'investigació arqueològica a un dels dos talaiots de Cascanar.

Teniu més informació en un article a part en 8

de model turístic a les Balears. Si voleu saber més sobre aquest projecte, podeu visitar la pàgina web: www.wasteribsostar.com.

Dia 1de desembre, dia internacional de la lluita contra la Sida, va comptar enguany amb l'adhesió de l'ajuntament de Sencelles que penjà un gran llaç vermell de la balconada de la Sala.

Dia 2 de desembre, com ja és tradicional, el Partit Popular celebrà un gran dinar de matances, al polisportiu municipal.

Agència de notícies selletera

SA SELLA

Premsa Forana presenta el projecte de digitalització Els integrants de l’Associació de Premsa Forana de Mallorca es reuniren dissabte dia 3 de novembre a Porreres per celebrar una jornada de treball, la qual fou aprofitada per presentar els treballs de digitalització de l’hemeroteca i per reunir-se en assemblea general ordinària.

El batle de Porreres, Bernat Bauzà, fou l’encarregat d’encetar la diada amb un breu parlament en el qual destacà la labor realitzada durant prop de tres dècades per l’Associació, així com per la revista amfitriona, la porrerenca “Llum d’oli”, declarant-s’hi admirador i bon coneixedor.

A continuació, el director del Servei de Biblioteques i Documentació de la Universitat de les Illes Balears, Miquel Pastor, i el Cap d’Unitat de Digitalització i Web, Eduard del Valle, mostraren als presents l’estat dels treballs de digitalització de l’hemeroteca de Premsa Forana.

Pastor va fer constar l’interès que suposa tant per als investigadors com per als periodistes el fet de poder disposar de tota l’hemeroteca de Premsa Forana a l’abast d’un clic amb l’ordinador. Pastor va oferir a Premsa Forana l’oportunitat que l’hemeroteca digitalitzada passi a integrarse a la Biblioteca Digital Científica que la UIB va obrir fa uns mesos.

Per la seva banda, Eduard del Valle va explicar que la fase actual dels treballs inclou l’escaneig d’aproximadament 270.000 de les 600.000 pàgines que Premsa Forana té emmagatzemades a l’hemeroteca ubicada al primer pis de la seu social de Sant Joan. Aquests treballs podrien finalitzar-se durant els primers mesos de 2008.

Eduard del Valle va mostrar una petita part del treball executat i va realitzar algunes demostracions de recerca en els documents PDF que s’obtenen després d’escanejar els volums, restaurarlos digitalment i aplicar-los un programa de reconeixement de text. La major part dels volums han hagut de ser desenquadernats i tornats a enquadernar per a la seva adequada digitalització.

Els treballs s’han pogut dur a terme gràcies a un ajut econòmic de 70.000 euros concedit per la Generalitat de Catalunya.

Després d’un breu descans, la diada prosseguí amb la celebració de l’assemblea general. El president, Gabriel Mercè, presentà els informes de presidència i també de tresoreria, en absència de la tresorera Maria Galmés.

Gabriel Mercè va fer un balanç positiu de l’acció duita a terme al llarg del darrer exercici, especialment pel que fa referència a l’obtenció de publicitat conjunta. A la vegada, i després d’haver mantingut contactes amb representants polítics de diferents institucions, va transmetre als associats la intenció de les institucions d’augmentar el suport a la premsa feta en català i per entitats sense afany de lucre. També va

comentar les gestions iniciades per poder completar la digitalització de l’hemeroteca.

Al torn de precs i suggeriments es va tenir un record per a la recent desaparició del pare Salustiano Vicedo, fundador de Premsa Forana i de la revista “Apóstol y Civilizador”. També varen sortir a relluir temes com el de la premsa forana digital i d’altres de caràcter administratiu que la propera junta directiva inclourà en el seu ordre del dia.

Seguidament la historiadora de Porreres, Maria Barceló, experta medievalista, obsequià els representants de Premsa Forana, amb una visita guiada pel casc antic de Porreres, tot visitant les cases més antigues de la vila antiga porrerenca, com la casa Bel·la o la primera parròquia que hi

hagué; així com l’església local (coneguda com la catedral de la part forana mallorquina). La visita durà poc més d’una hora.

Tot seguit, l’amfitriona de la diada, Joana Mora, conduí els assistents a l’Ajuntament de Porreres, a on es visità una exposició fotogràfica sobre la Guerra Civil a Mallorca, amb una selecció de fotografies del succés bèl·lic a Porreres. El batle de Porreres, obsequià tots els convidats, el llibre “Porreres. Desfilades de dia, afusellaments de nit” de Bartomeu Garí, i també “La Filharmònica Porrerenca. Estudi històric 1856 - 2006” de Maria Barceló, Francesc Melià, Marta Nicolau i Joan Ballester.

La diada culminà amb un dinar que tengué lloc al monestir de Montision, que comptà amb la presència de la vicepresidenta del Consell de Mallorca i consellera de Cultura i Patrimoni, Joana Lluïsa Mascaró, la qual anuncià nous ajuts econòmics de suport a Premsa Forana.

Cal destacar que la jornada fou seguida en directe pel programa d’IB3 Ràdio “No et quedis a ca teva”, que va realitzar diverses connexions i que comptà amb un enviat especial, el conegut de tots Biel Massot.

9

SA SELLA

Crisi a l'equip de govern municipal A finals de novembre va destapar-se una crisi a l'equip de govern municipal. Per desavinences internes, el regidor d'hisenda Pep Lluís Toledo (PSOE/PSIB- PSM-ISIB) va ser destituït i en conseqüència va deixar de pertànyer a la majoria governant. Amb aquesta acció s'ha desfet la coalició per la qual va ser elegit aquest regidor.

Les diferents forces polítiques han repartit per totes les cases butlletins especificant la seva postura davant aquesta nova situació. A la Sella també ens han arribat aquests tipus de comunicats.

Comunicat de la Coalició PSIB-PSOE – ISIB La coalició vol explicar-vos quina és la situació política a Sencelles tant a nivell municipal com a nivell intern de la nostra coalició.

Hem de separar molt bé els motius del cessament de José Luís Toledo Gómez (PSM) com a regidor de l’equip de govern i la seva expulsió de la nostra coalició.

Volem deixar ben clar que nosaltres hem recolzat i donat suport juntament amb EU, l’altre soci de govern, el cessament de Toledo com a regidor d’Hisenda i com a membre de l’equip de govern per part del batle Joan Carles Verd (UM).

Toledo ha estat cessat per: - Manca de transparència en la seva gestió al front de l’àrea d’hisenda, única comissió pendent de ser creada, vulnerant així el pacte de govern.

- Manca de confiança per part de la resta de membres del govern municipal.

- Obstaculitzar una auditoria comptable que era un dels acords de govern i programa propi de la coalició.

- Remetre escrits a la Sindicatura de comptes on Toledo s’eximeix de tota responsabilitat de la situació financera de l’ajuntament sense el vist i plau del batle i la resta de regidors.

- Presentar mocions per demanar que l’equip de govern aporti informacions al plenari que ell com a membre del govern en tenia accés.

-Recolzar mocions polítiques de l’oposició (PP) per rompre el consens entre les forces que governam.

- Mostrar una manca total i absoluta de lleialtat institucional quan gosa repartir pamflets pel poble sobre temes urbanístics on falta a la veritat i que ni molt manco estan

10

consensuats. Aquests temes es deixaren per tractar de forma monogràfica per la seva complexitat a les comissions d’urbanisme. Per cert, el Sr. Toledo mai ha considerat oportú assistir a cap reunió d’urbanisme però si opina de forma arbitrària sobre aquesta temàtica.

Per aquests motius ha estat expulsat Toledo.

Toledo ha estat també expulsat de la coalició que formàvem PSOE, ISIB i PSM. Actualment aquesta coalició queda formada per PSOE i ISIB ja que, com ara explicarem, el PSM ha decidit autoexcloure’s de la coalició.

Toledo va signar un document dia 25 de febrer de 2007 que es comprometia a renunciar a la seva acta de regidor en cas que la nostra coalició no assolís el tercer regidor.

Toledo va aconseguir un document de Guillem Mut, militant del PSOE sense cap poder per signar documents en nom de l’agrupació socialista, en data 9 de juny de 2007 que el deixava prendre possessió com a regidor. José Luís Toledo ostentaria el càrrec fins que les agrupacions del PSOE i ISIB-PSM decidissin fer efectiva la seva dimissió. Aquest segon escrit fou perpetrat per Toledo i Mut sense fer-ho públic a la resta de companys de les respectives agrupacions.

Tots els problemes apareixen quan li demanam fer efectiva la seva renúncia a l’acta de regidor segons el document que va signar. Davant la seva resposta negativa a complir l’acord és expulsat de la coalició. A

SA SELLA part dels motius abans esmenats cal afegir també que ens vàrem assabentar que havia negociat un pacte de govern amb el PP d’esquena a tota la coalició després d’haver-se signat i fet públic l’acord amb UM i EU. A partir d’aquí Toledo començà una estratègia per mantenir-se a la regidoria, no reconeix com a interlocutors vàlids als que sempre ho havien estat i proposa excloure el PSOE de la coalició i quedar-se PSM-iSiB amb els dos regidors. Fins aquell moment PSM-iSiB era una única agrupació.

Davant la postura de la resta de companys que sí donam valor als acords firmats, ja que entenem la política d’una altra manera, el Sr. Toledo, emparat sota les sigles del PSM, va repartir un correu electrònic per tot el poble en el que diu que no donarà suport a la batlia de Bartomeu Morro el darrer any de legislatura. Així incompleix una vegada més el pacte de govern al qual va donar suport quan votà la presa de possessió del sr.

Joan Carles Verd com a batle i del que ara se’n retracta.

Hem de recordar que l’acord de govern fou acceptat en el si de la coalició amb 16 persones a favor, 2 en contra i el Sr. Toledo, encara que afirmàs que “aquest és un pacte millorable” no s’hi va oposar.

coalició, militant del PSM, incompleixi reiteradament l’esmenat acord.

Alorda, Rodríguez i Barceló menyspreen tots els simpatitzants del PSM que no consenten que de cap manera el senyor Toledo s’escudi darrera unes sigles i un aparell polític per evitar complir la seva paraula donada i signada.

Tots els membres sense cap excepció estàvem d’acord en mantenir el PSM dintre la coalició si Toledo feia efectiva la seva paraula donada. És per això que afirmam que ha estat el PSM qui s’autoexclòs de la coalició.

Tota la gent que va votar la nostra candidatura i que va votar amb la convicció de veure el nostre candidat com a batle es troben que Toledo utilitzarà els vots, que no són del PSM sinó de tota la coalició, per evitar precisament que el nostre candidat Bartomeu Morro sigui batle. Aquest és un fet gravíssim que es durà terme amb el vist i plau de tot l’aparell polític del PSM. Per tots aquests motius ens desvinculam total i absolutament del PSM i del seu únic representant a Sencelles.

Toledo no vol afrontar la seva responsabilitat i se’n va de la coalició autoproclamant-se agrupació del PSM de Sencelles.

La nostra coalició està formada pel PSIB-PSOE i ISIB i seguirem fent feina colze a colze entre nosaltres i amb tota la resta de companys dins l’equip de govern del nostre municipi.

Els senyors Antoni Alorda i Antoni Rodriguez juntament amb el senyor Biel Barceló (secretari general del PSM) donen suport a Toledo i no donen validesa al pacte de govern quan permeten que un membre de la

Seguim fent feina per a la gent que ens ha dipositat la seva confiança i també per a la que no ho va fer perquè el que volem és un municipi millor per a tots els Sencellers.

PSIB-PSOE - ISIB

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Especialitat en carns al forn de llenya i en cuina casolana.

Servei de banquets. S'agraeix telefonar per reservar taula. c/ Rafal, 31 telf: 971 87 29 92 Sencelles Mallorca Dimarts Tancat 11

SA SELLA

Diuen que dic (o el dret a discrepar) Diuen que no he complert amb la meu compromís en el cas de no treure 3 regidors de dimitir perquè entrés el núm. 3

Jo vaig demanar que es deixés per el ple de gener i la proposta ha quedat per el proper ple de gener. Això és votar propostes del PP?

El núm. 3 no vol entrar i arribem a l’acord de deixar en suspens el meu compromís fins que les dues agrupacions (PSM-PSOE) ho considerin oportú.

Diuen que no call quan no estic d’acord amb la decisions del equip de govern:

Diuen que no represent a la coalició PSOE-ISIB perquè estic desvinculat: Estic desvinculat perquè el representant del PSM no va signar el pacte de govern municipal a Sencelles. El nostre vot va donar la batlia al candidat de UM, perquè el poble demanava un govern progressista.

Les iniciatives del PSM de Sencelles les presentem al Ple en forma de propostes i de mocions.

Defens el dret a la discrepància. Així tot encara em podria manifestar contrari a més temes. Es veu que no són bons temps per discrepar.

Diuen que no represent als 350 votants de la coalició: És cert, represent als votants del BLOC que no van votar a EU (uns 150) per tant, el PSM ha obtingut representació.

Diuen que m’aferro a la cadira:

Diuen que he estat deslleial amb l’equip de Govern:

Estic a disposició del PSM, no passaré al grup mixt com a independent. El càrrec és propietat del PSM.

La meva lleialtat és va fer patent amb el vot d’investidura i amb la renúncia del PSM a presentar ni donar suport a un vot de censura.

Diuen que he tret el tema del creixement urbanístic al carrer, quan l’equip de govern encara no ha decidit res:

Diuen que soc contrari de fer una auditoria per aclarir els comptes:

Això no és cert, ja que el PP va contestar al Batle que no estava d’acord amb les seves propostes de duplicar la edificabilitat a Son Company a la comissió informativa i en el Ple, en els quals, curiosament, ni EU

El nostre programa parlava de donar informació al Síndic de Comptes i demanar suport d’un interventor de la Sindicatura o del Consell de Mallorca i així ho hem fet. La meva opinió no és contrària a una auditoria, manifest que no es port fer una auditoria si no està tancada la comptabilitat. La meva tasca ha estat la de formar un equip de funcionaris per tancar l’any 2006 i 2007 abans de març de 2008.

El batle coneix la meva proposta d’auditar 2005 (tancat comptablement) i auditar les factures pendents a 15-6-2007.

Diuen que el meu personal de confiança és afí al govern anterior: Jo faig feina amb el personal de la casa i don fe de la seva professionalitat. El que no faré serà contractar personal ni empreses externes per fer aquesta feina. Trob que l’ajuntament té personal suficient per treure la feina i el Consell de Mallorca té l’obligació de donar suport i recursos humans per posar els comptes al dia.

Diuen que vot propostes del PP: Jo vaig votar la urgència perquè tots els grups mereixen que es voti la urgència quan així ho demanen (cosa que no va fer el PP amb el nostre grup). UM també va votar la urgència.

12

SA SELLA ni PSOE-ISIB es van manifestar en contra d’aquest criteri tan poc progressista, i són ells els que demanen coherència?

El poble té dret a que cada grup expliqui als seus electors quins comptes fa. Nosaltres ja ho hem dit i l’únic que ha començat a respondre a la nostre inquietud ha estat el PP al seu butlletí informatiu.

Diuen que el Centre de Salut està col·lapsat: Això és degut al creixement urbanístic que pateix el nostre municipi. S’ha de planificar el creixement futur del nostre poble amb la dotació de serveis que li correspongui.

I molt més si tenim en compte que la Llei ens obliga a pagar primer el deute d’anys anteriors abans que els actuals. Això ens obligarà a reduir despeses, cosa que actualment no estem fent.

Diuen que aquest Ajuntament ha quedat en una situació d’ingovernabilitat: Ha estat l’equip de govern el que ha volgut quedar en minoria: Jo no he sortit.

El PSM està disposat a reconduir la situació, suposam que els altres també.

Pep Lluís Toledo

Diuen que el 1’2 milions d’euros de deute d’anys anteriors és una càrrega massa pesada per aquest ajuntament:

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

sasella@hotmail.com Ja sabeu que aquesta secció intenta donar a conèixer aspectes relacionats amb Sencelles que es posen a Internet. Avui tenim una pàgina sobre política: http://aframericanet.cecili.cat/post/12048.

Es tracta d’un blog dedicat a les qüestions republicanes. “Vet ací un bloc que, amb el desig d’escampar informació, pretén recollir notícies i dades relacionades tant amb la feina que es fa des d’una organització sindical, com d’una formació política. En certs aspectes, totes dues organitzacions s’afanyen a incidir en l’enfortiment de la societat civil a Mallorca, i arreu dels Països Catalans. A càrrec de:

arreplegar-hi, modestament, aquelles iniciatives de les quals va obtenint alguna notícia; amb l’intent de ferne un recull que es vagi actualitzant de mica en mica.”

MMM

www.cecili.cat" La informació i les imatges que afecten Sencelles són a la relació d'actes que es feren l'any 2006 per celebrar l'aniversari de la República. "Enguany a Mallorca s’han celebrat nombrosos actes amb motiu del 75è aniversari de la proclamació de la República, el 14 d’abril de 1931. Des d’aquest blog, hom intenta

13

SA SELLA

Excavacions al talaiot de Cascanar Javier Aramburu-Zabala Doctor en Història amb la tesi “El patrón de asentamiento de la cultura talayótica de Mallorca”.

Autor de diversos treballs sobre la cultura talaiòtica, entre ells el llibre titulat “Prehistòria de Sencelles”, llibre que va presentar al nostre poble l’any 2001.

Director de les excavacions del poblat de Ses Païses (Artà), del talaiot de Son Fred, a més de moltes altres excavacions. El seu currículum és molt ampli i sempre vinculat a la prehistòria de Mallorca.

En aquest moments està excavant a Cascanar. La feina se va iniciar el passat mes d’octubre i la campanya finalitzarà el proper mes de febrer de 2008. Hi ha un equip de voluntaris que participen en les tasques, ja sia fent neteja d’arbres arrelats damunt del monument, o excavant, aquests voluntaris vénen de diversos indrets de l’illa. Els sencellers participants han estat escassos només n’hi ha participat un. Els treballs estan patrocinats per l’Ajuntament de Sencelles.

En el conjunt de Cascanar s’hi troben dos talaiots de planta quadrada, tipologia no tan habitual con els de planta redona, però les característiques formals de tots dos són parescudes.

El que se està excavant és el situat més al sud i medeix 10’5 mts. de costat. La seva entrada mira cap al sudoest, és un dels pocs de Mallorca que hi mira.

La feina més important és datar-lo, per això s’enviarà un trosset d’os que s’ha trobat a un laboratori de Brussel·les que per mitjà del carboni 14 darà la data exacta de la mort de l’animal. El problema principal que vol resoldre el doctor AramburuZabala, és perquè servia el talaiot, la seva funció.

Per tant s’ha d’excavar amb molta cura, ja que es troben poques pistes. No hi ha enterraments, si se’n trobassin, probablement serien posteriors. Es va construir devers l’any 850 a.C. i es va utilitzar uns 350 anys. Més tard els Baleàrics, cultura posterior als talaiòtics, també l’empraren.

En paraules d’Aramburu-Zabala, Sencelles és un paradís de restes talaiòtiques per la seva bona conservació. Una vegada excavat es podria incloure en una ruta turística.

Maria Vich

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

14

SA SELLA Sa Campana

Notícies Fresques Es mes d’agost, vaig passar un dies de vacances a Eivissa, ambsa meva dona Juanaina, és clar!. I voleu pensar i creure i creure i pensar que dia 22 va ploure 28 litres per m2 i s'extraordinària, meravallosa i no sé que més, autopista, sí, aquella que va esbucar tantes cases i arrassar finques de s’illa, pero no ses des cacic, es va d’haver de tancar vuit hores i mitja, i jo no vaig porer agafar s’avió. Es millons que va costar! I ses llàgrines d’eivissencs i és una xapussa nacional, mundial. Quina tropa!

I des metro de Palma que m’hen direu? Ses estacions anegades. I a ne quin cap cap, no fer-hi sortides d’aigo, no tapar ses escales d’entrada, etc. etc.? I ara s'exconsellera remena sa cova diguent que tot està molt ben fet. A damunt d'agafar-nos per beneits, volen que siguem cecs, perquè lo que vérem a sa televisió va ser massa. Quina tropa! Pena tenc de que no hagin agafat, tota sa tropa, s’avió cap a Amèrica.

I que no tornin. Au! Vos enrecordau quan s'exconsellera deia a tort i a dret que es metro era una infraestructura símbol de sa bona gestió del seu partit al front dels asuntos públics de ses illes? Quina gestió? I tot lo que surt a llum és igual de dolent. Tropa!

No és bo despistar-se, no, no és bo! Perquè fer una piscina amb una llargàri tan grossa, ja m’he direu si no! que va de sa plaça d’Espanya fins a sa Universitat és massa, fins tot i a trossos va per davall terra, haver de nedar tant fa que arribis rebentat, tot mullat i sensa ganes d’estudiar, i tot es camí amb sos llibres damunt es cap perquè no se remullin. Quina pardalaaaada!

Una piscina molt cara. Havia de costar 242.000.000 d’euros, però, sempre hi ha un però, va costar 70.000.000 d’euros més, és a dir, un total de 312.000.000 d’euros, és a dir, 51.912.432.000 de pessetes (cinquanta un mil nou-cents dotze millons quatre-centes trenta-dos mil pessetes. Idò!!!! Hi ara s’ha de tornar refer. Pardalaaada!

Estic amb sos cabells drets! Aquests darrers quatre anys, es Govern Balear ha estat, segons diu una dita molt nostra, molt mallorquina, una merienda de negros. Cents i cents de millons d’euros, mils i mils de millons de pessetes, s’han gastat? amb una alegria extraordinàri. Si una obra només havia de costar 100 millos d’euros, idò ells en pagaven? 200. Així va anar tot. Idò! Quina marranada, això es de jutjat de guàrdia.

I és lo que jo sempre dic: fins que no fotin un polític/a a sa presó i tirin sa clau a la mar, es s’altres seguiran distraguent es doblers nostros.

Un va dir: “El palacio de la ópera en Palma es un regalo para todos los ciudadanos”. Sí, un regal de 1.200.000 •, només sa maqueta, 199.663.200 pessetes. I de passada carregar-se la Seu i es Port.

I ara ve lo bo! S’arquitecte ara demana que l’hi tornin sa ditxosa maqueta. Bé, però ell ha de tornar es milló dos-cents mil euros. Què no ho trobau? Quina tropa!

Tots pensàvem què es 1.200.000 d’euros que pagaren a s’arquitecte, després de perdre ses eleccions, ojo al dato, era per sa maqueta de s’òpera. Idò no. Eren es preu de s’idea i de sa foto que s'havia de fer sa mateta. Idò! Tomá ya!

Sa meva estimada sogra té ravó, diu que es polítics quan acaben es seu mandat, no han de quedar “limpios de polvo y paja”, no. Si s’han fet desastres han de ser jutjats i si se demostra que són culpables, a sa presó!!! Si fos així anirien més vius. Es robar està molt mal fet, i tots hem de ser iguals.

Que no ho trobau?

Si tenen ravó!!! Això de donar 3.500 euros a mares fadrines és una indecènci. A ses fadrines amb fills se les ha de fer lo mateix que en temps d'en paquito, marmular-les i tirar-lis domàtigues. Noltros, com persones ben aducades que som i molt cristians, no tenim filles fadrines embarassades. Noltros les enviam a Londres. Faltaria!!!

Ara, frissen molt per tenir s’hospital nou a Palma. Però ells el retrassaren, com a mínim quatre anys, per interessos econòmics personals i des seus amigots?. I ara: criats correu que sa senyora se compixa. Ja ho val!

Estic molt enfadat, molt enfadat! Es sencellers no som gens patriotes. Es passat dia 12 de setembre “Diada de Mallorca” se porien comptar amb sos dits de sa mà ses senyeres mallorquines penjades a ses finestres. Però, bono, i que no és guapa? L’any que ve, esper que no tengueu tanta pardalaria i defenseu lo nostro. Au idò!

A la fí! A la fí! Han llevat es troncs pintats de blanc que ficaren esmig des carrers des poble, ets altres mandamassos.

Ja era hora! Ara sí, es nous mandamases des nostre poble comencen a guanyar-se es sou. Ses amigues de ma mare estan totes contentes, es camins estan nets, així quan van a caminar no se rapinyen ses cames i cuixes. Enhorabona. Això va bé!

Però també han de mirar de llevar cotxos aparcats a sa plaça. I a ne’s carrers: Nou, Gall, Antoni Llabrés, Rosari, etc. no pot haver-ni d’aparcats, ja que són molt estrets i en pasar-hi altres cotxos es xofers s’en recorden de sa mare de tothom. Au idò, ses cames a ne’s coll i a fer feina. Sobretot a sa plaça que encara pareix un mercat de cotxos de segona mà.

Voltros si fossiu hotelers, llogarieu a un personatge que durant vuit anys s’ha tocat es nas i ha duit a sa bancarrota a un ajuntament? Idò se veu que sí! Serà per agrair favors? Qui lo sa. Perquè feina, ha demostrat que no en sap fer, sis anys sense dur comptabilitat a un Ajuntament! Ets hotelers donen feina a tente crio. A un, l’envien a fer les amèriques i a s’altre, a fer les mallorques. És vinaters de Sencelles van d'un peu. Es dies 14 i 15 i part des 16 d’octubre, ses ventes de vi pujaren molt. Mig poble de Sencelles no tenia aigua i és clar, se rentaven amb vi. Com va dir aquell, VIVA EL VINO!!!!!!

Lo que diu sa meva sogra Mariaina és cert. L’amo de s’aigo no mos cobra un ronyó i mig? I encara que no tenguem doblers a nes banc hem de pagar es rebut? Idò ell ha de correspondre: quan s’espenya sa bomba, de s’aigo, n’ha de tenir una altra de recanvi i es servei només s’ha d'aturar un minut. Si s’espenya es depòsit, cataclà! s’ha de passar a ne’s de reserva, si no troba electricista, perquè es diumenge, n’ha de tenir un altre, a nòmina, que tot d’una s’ha de posar a fer feina. Per això el pagam i molt bé!! A que sa meva sogra té raó? S’Ajuntament ha d’agafar nota i posar fil a l’aguia.

Sa televisió de ses nostres illes també fa aigo, com es metro. Té un deute de 138.000.000 d’euros (vint i dos mil noucents seixanta- un millons, dos-centes seixanta-vuit mil pessetes). Quina burrada! Ah! i cada any s’ha de pagar d’interessos 4.300.000 d’euros. I a tot això, es governants

15

SA SELLA anteriors no se cansen de dir que eren extraordinaris, meravellooosos, molt bons gestors. Mira que s’hi no arriben a ser-ho! Quin vertader desastre!!!!

La fí del món ja es aquí!!! Però, que passa?. No només van remoguts es polítics, no, hi va tot. Caps de fibló, tornados, huracans, diluvios universales. Ai, Ai, Ai!!! Hem de fer bonda I molta. Sa naturalesa va fora corda i sa cupa és nostra pes desastres que feim i farem. S’home (i sa dona) són s’únic animal que travela dues vegades amb sa mateixa pedra. No tenim remei!

Qui és confrare que prengui candela. Això ve pes dois que diven certes gentetes, que ara s’han quedat sense menjadora. El temporal podría haberse evitado en parte.

Bono, bono, bono!!! No sap aquest cerebrito que s’hi ha desastres són deguts a sa vitalitat de sa Terra? Viure per veure!!! Encara volen fer-nos creure que sa cupa des mal temps és des govern actual!!!!.

I ara ve lo bo! A sa revista passada vaig xerrar des rebut de s’aigo, i a n’aquesta des.. .tatxan!!! Rebut de Teléfono: Consum, 8’0902 euros, Serveis, Línia bàsica 36’764 euros, Abonament provincial? 22’84 euros, IVA (sobretot, això que no falti) 10’8311 euros TOTAL A PAGAR 78’53 euros. Que vos pareix això? S’ha gastat de telefonades, vuit euros i s’ha de pagar 78’53 euros.I això és que fa un any i mig que es teléfono va malament i no han tengunt c....... de venir a canviarho. Això és de jutjat de guàrdia!! Es govern central hi ha de posar remei. Es lladres a sa presó!! Clar, si es govern d'en melenas no hagués privatitzat sa telefónica, ara tot aniria més bé. Però, havia de regalar mil millons de pessetes a un amig seu de pupitre i de passada dar-nos pes c...... als altres.

Beneïda sa nova llei que diu que a partir d’ara es conductors, de cotxos, que vagin gats, no tenguin carnet de conduir, o fassin massa via, aniran a sa presó. Ja era hora! I per molts d’anys.

A sa propera revista sí que xerraré des rebut de s’eletricidat, a n’aqueixa no he pogut com havia promès, perqueèsa meva santa i estimada dona, va perdre es rebut. Però segur que també estau d’acord amb lo que he dit des teléfono. I és que es vera, a n'es pobres tots mos gafen per beneits. Perquè serà?

Jo ja sé que som molt famós i tothom lletgés es meu escrit, però, fins i tot ser copiat, ja és massa! Sí, ninets i ninetes que heu escrit? un bolletí informatiu? i repertit pes poble. Jo sa passada revista vaig dir: tant d’aire fresc tan d’aire fresc, i ara estaràs congelada. Ido bé això és lo que m’han copiat, referent a un llorer, no sé a que ve això des llorers i d’un jardiner, per ventura un/a d’ells ho són? i han quedat tan panxos/es. Ninetes i ninets: no sabieu que a n'es mentiders/ es i copions/es les agafen més aviat que a un coix?

I ara una cosa que me costa molt dir, fa temps que ho pens, però s’ha de dir!. Ja que si no esclataré. Perquè es de sa tercera edat fan es seus comunicats en foraster? Jo no tenc rés contra es foraster, però no creis que ja que som mallorquins i vivim a Mallorca, s’ha d’escriure-hi? Au idò, ja que tenien tantes ganes de seguir mandant, que mandin, però bé: que fagin un curs de reciclatge i tot s’ha d’escriure així com toca.

Bon Nadal i venturós 2008 vos ho desitja…

En Barramot

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Es raconet de sa cuina gelera, amb l’ajut de la batedora elèctrica de varetes.

Bavaresa de xixona No se vos ocorre res per acabar magistralment un esplèndid dinar nadalenc? Doncs aquí teniu la solució: unes postres bones i (atenció, que ara ve el millor!) molt còmodes. Tot i que, vaja, tampoc no cal que vos espereu a Nadal per tastar aquesta fantàstica bavaresa de xixona! Vos fa por que sigui massa dolça. ? Però ja l’heu tastada?

Ingredients: 1 barra de torró de xixona (d’uns 300 g.). 400 ml. de nata líquida per muntar. 1 natillas de vainilla (compreu-les fetes). 4 cullarades de sucre. 3 fulls de gelatina neutra.

Per fer la base del pastís: melindros, magdalenes, pa de pessic...

Preparació: Ratllau el torró de xixona. Dins d’un recipient amb aigua freda, remulleu els fulls de gelatina durant uns minuts, fins que s’estovin. Escalfau un rajolí (uns 50 ml.) de nata fins que estigui ben calenta i, fora del foc, desfeu-hi els fulls de gelatina escolats. Dins d’un bol mesclau les natilles de vainilla amb la gelatina desfeta sense parar de remenar amb l’ajut d’un batedor de mà i, a continuació, afegiu-hi el torró ratllat i les 4 cullerades de sucre. Muntau la resta de la nata, ben freda de la

16

No cal que estigui molt pujada, basta que tingui cos.

Amb l’ajut d’una espàtula, afegiu la nata a la barreja del torró, fent-ho amb cura, barrejant de dalt a baix, perquè no perdi esponjositat, fins que quedi ben homogeni.

Ompliu amb aquesta preparació un bol de vidre gran, o un recipient de plàstic, o bé un motlle per a pastissos. Cobriu-ne tota la superfície amb una fina capa de melindros, o magdalenes a tallades redones. Posau el pastís al congelador.

Pensau que és molt important congelarlo bé, perquè, si no, és molt mal de fer desemmotllar-lo. El dia que volgueu menjar-vos-el, només caldrà que unes hores abans el desemmotlleu encara congelat. Per fer-ho sense problemes, vos recoman que passeu el motlle per devall un raig d’aigua calenta.

Una altra de les coses bones que té el fet que s’hagi de congelar aquest pastís és que el podeu preparar amb molta anticipació i això vos permetrà d’estar tranquils i programar les coses sense neguits! Si sou pocs a la taula, poreu preparar-lo en motlles individuals: d’aquesta manera emprareu cada vegada les racions necessàries per a l’ocasió, i encara vos quedarà la resta per a un altre dia.

Maria Vich

SA SELLA

Sa sella va de noces La parella de recent casats d'avui està formada per na Joana Aina Serra Llabrés de can Serra i en Joan Cristòfol Bover Llabrés de can Tòfol. L'enllaç va celebrar-se a la parròquia de Sant Miquel de Ciutat dia 18 de novembre de 1965.

Foto amagablement pispada per en Joan Bover Serra de can Tòfol.

JFH ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Sabíeu que... ...Els carrers d'Antoni Maura i Constitució segueixen essent els més transitats en direcció prohibida? No sé si haurien de posar els lletreros més grossos o algú a la cantonada nit i dia. ... Des de que han llevat les bandes rugoses de dins el poble el carrer Antoni Maura s'ha convertit en una auopista urbana? Tornen a circular vehicles a gran velocitat, menos mal que s'han d'aturar a l'Stop que sinó s'aturen a sa creu de sa Cometa. ... Si telefonau a la Policia Local de Sencelles i no vos pot contestar vos surt un misssatge que poc o més que diu: "Está en contacto con la policia local de Sencelles..." efectivament, primer surt en castellà i després en català, I ara quina és la llengua amenaçada?. ...A la fi la revista Sa Sella va ser convidada al ple celebrat en el mes de setembre? No va ser així en el de novembre, algú se va oblidar de fer l'encàrrec.

... El grup municipal nacionalista progressista s'ha romput. El tripartit d'esquerres s'ha convertit en dospartits ja que s'ha expulsat de la coalició al PSM. Ara li hauran de posar un altre nom, si algú vol aportar idees .... ... L'ajuntament ha aprovat una ordenança de plicia i bon comportament, idò que vos pensau quan es va debatre aquesta ordenança al ple de l'ajuntament hia va haver una batalla dialectal entre l'equip de govern i l'oposició sobre un punt que feia referència als Països Catalans, paraula que volia la gent del PP que s'eliminàs. Si el més improtant semblava que era això, que ha de ser l'ordenança. ... L'ajuntament no ha realitzat cap concurs per a l'explotació de la piscina municipal ni de la gestió del bar, s'ha donat a dit. Sembla que alguna cosa ha quedat de l'anterior consistori.

Xiscu Cardona

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Deu Anys de Vida Al número 53 de Sa Sella, que corresponia als mesos de novembre-desembre de 1997, hi havia un article sobre com era Sencelles en temps de l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria, un reportatge sobre Sonarrossa i s'hi publicà també la narració de Jaume Arrom Roig que guanya el primer premi de la categoria d'adults del concurs de narrativa que havia organitzat la Fundació Mossèn Oliver.

Sa Sella 10 anys

17

SA SELLA

Carta Amics sencellers, quan pogueu m'agradaria publicàssiu aquesta redacció o carta.

Quasi tothom conegué a na Bel, una bona al·lota que vivia al Terreno. Sa família, primer tengué un forn, més tard un estanc anomenat de can Rollet. De petitona en es seus cinc o sis anys era un cas de llestesa, era molt destra, sumava aviat i mai s'errava però... es seu cervellet treballà massa i li sobrevingué un atac de meningitis.

Passat es anys aprengué l'ofici de planxadora i demostrà tenir molt destresa per ses peces delicades de tul i sedes que li eren encomanades.

Fent feina jo a can Pons i Bonet la vaig conèixer, la veia entrar a sa Tenda amb una falda fins a mitja cama, calcetins i sabates grosses i planes, es seus cabells entrunyellats; quasi sempre quan afinada a don Alfredo li demanava

en veu alta "un mocadoret" i sense dubte, sempre era complaguda.

Per Ciutat la coneixien bé, per ses seves brusques i rareses. Però va arribar es dia fatal, va travessar l'autopista i un cotxe que no la va veure li entaferrà un cop mortal i encara ella es va atrevir a dir: "sa culpa ha estat tota meva, no castigueu ningú".

Record una de ses seves rareses i que vaig veure, va agafar es tramvia en marxa i es va penjar des costat després es deia que botava en marxa i anava de gambirot...

Va ser un personatge rar, però sense molestar ningú.

Així "a grosso modo" he parlat de s'existència de na Bel Bauçà i Tomàs, ella ja no hi és, però com a tots es ciutadans, com en es terreneros, sempre estarà en es record de tothom.

Margalida Zuazaga Vich de can Pou

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Un racó per la poesia L'amor que és somni de dos cors junts.

Jo somniar-lo voldria amb tu.

Victorià Ramis d'Aireflor És primavera, fulles i flors, sospirs de brisa besos de sol.

Avui, per anar pel món

s'ha de mester molta testa.

Quantes n'hi ha que fan festa per les Verges, i no ho són!

Dites populars Quan canta el puput amb una hora plou i amb una altra està aixut.

Per Sant Martí es porc deixar de grunyir.

Qui no acostuma anar a missa en es portal s'agenolla.

Vos desija un bon hivern, sa vostra amiga, Margalida Zuazaga Vich de can Pou

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

18

.

Sa Sella útil .

TELÈFONS D'INTERÈS GRATUÏTS .

Dones maltracades

900 100 009

Servei d'atenció a dones

900 191 010

Telèfon Daurat d'atenció a la tercera edat

900 222 223

Informació sobre immigració

900 150 000

Ajuda contra la drogadicció

900 161 515

.

P R À C T I C S

.

T

I

L

S

.

Col·legi can Bril

971 872 653

Centre de Formació Es Quarter

971 872 853

Casal de Cultura

971 872 165

Casal de Joves

971 872 038

Poliesportiu can Bril

971 872 035

Associació veïnats Biniali

971 870 336

Unitat Bàsica Salut Sor Miquela

971 872 331

Cita Prèvia consulta mèdica

902 079 079 971 872 542

Correus Informació

902 197 197

Apotecaria Llic. Costa

Aeroport Son Sant Joan

971 789 099

Manescal Pere Torrens (Ruberts) 971 872 872

Tren + Bus (TIB)

971 177 777

Estació Marítima Palma

971 702 300

. EMERGÈNCIES . .

H O S PITALS .

Emergències

112

Son Llàtzer

971 202 000

Guàrdia Civil

062 Son Dureta

971 175 000

Ambulàncies Ib-Salut 061 Inca

971 503 882

Bombers

085 Manacor

971 847 000

Policia Nacional

091

.

Ú

CASA DE LA VILA

.

Estació de Servei Son Ventura

971 872 214

Servei ITV Inca

971 505 812

Parròquia de Sant Pere

971 872 441

Parròquia de Sant Cristòfol

971 883 229

Convent de la Caritat

971 872 567

Residència Tercera Edat

971 872 636

Casal Tercer Edat

971 872 894

Ajuntament Oficines

971 872 016

.

Ajuntament Fax

971 872 316

Telèfon de l'Esperança 971 461 112

Policia Local

971 872 016

Protectora d'animals

Serveis Socials

971 872 331

Mancomunitat des Pla

971 830 441

.

A

L T R E S

.

B A N C A

Gesa (Inca)

.

La Caixa

971 872 313

Banca March

971 872 350

Sa Nostra

971 872 566

971 470 060

A V A R I E S

Telefonica

.

.

1002

971 880 077

Aigües Son Company 971 872 541 Aigües s'Era Vella

971 872 527

Anuncis breus gratuïts .

Immobiliària

.

. F u n ciona m e n t .

Estaria interessat a comprar una casa de camp. Tot legalitzat. És igual la superfície de terra. Millor si hi ha garriga o bosc. Zona de Sencelles. Màxim fins a 120.000 euros. Ref: JC

Per a insercions gratuïtes en aquesta secció podeu enviar un correu electrònic a l'adreça d'Internet sasella@hotmail.com indicant clarament "Anuncis breus". Pensau a deixar la forma de contacte per si M'interessaria comprar una casa de poble dins Sencelles. hi ha persones interessades en el vostre anunci.

Si és antiga molt millor. No importa l'estat. Màxim fins a Els anuncis són completaments gratuïts i Sa Sella 200.000 euros. Ref: CSE només fa d'intermediària entre l'anunciant i Interessa comprar un xalet. Tot legal. Zona de Sencelles o l'interessat. municipis veïnats. Màxim fins a 200.000 euros. Ref: JB

19

SA SELLA

Sa Sella entrevista a...

En Josep Oliver Roig va néixer a Sencelles el dia 03 de novembre de 1928, era fill d’en Macià Oliver Bibiloni de ca’n Quaranta i de na Francisca Roig Gelabert de ca’n Negret.

Tota la vida l’ha dedicada a fer de ferrer.

-Quants germans tenieu?

Cinc, amb jo érem sis. Tres germans i tres germanes -A quins jocs jugaveu amb els vostres germans i amics?

Amb baldufes, amb cércols, pilotes de pedaç. Els nins d’una barriada i de s’altra ens tiràvem pedres, coses d’al·lots. Jugava amb els nins de ca’n Busca, de ca’n Papa, de ca’n Xim. -On solieu jugar, tenieu un lloc “especial”?

A la Creu d’en Pelat, ens agradava molt.

-Tenieu juguetes?

Les que feiem nosaltres mateixos..

-Encara que no en tenguesiu, vos ho passaveu bé?

Més que ara, llavonses érem feliços.

-Recordau quin dia de la setmana féreu la primera Comunió?

Me pareix que era dijous i tenia set anys. Ma mare estava malalta i m’acompanyà la tia Maria.

-Com va ser la festa?

Rés, no hi havia festa. Me vaig menjar es “rotllo” de pasta dolça que ens regalava el Rector.

-Poguéreu anar a l’escola?

Si, fins els set anys a ca ses monjes, després de fer la primera comunió els nins passaven a l’Escola Pública, amb el mestre Ques.

-Què vos ensenyaven llavors ?

Quasi tot: geografia, geometria, matemàtiques. Tots o quasi tots els “problemes” que havien de fer eren saber el que valien els porcs. Llavors tot anava amb arroves i s’havien de passar a lliures per saber que costava el porc a comprar o vendre. També damunt la verema que anava a somades o quintars. Era més complicat que ara.

-Vos agradava anar-hi?

Sí molt. Era un estudiant normal, però la vaig d’haver de deixar prest.

-El vostre pare, quin ofici tenia?

Era ferrer. Va començar a fer-hi a Palma i guanyava una pesseta cada dia i pagava la pensió que vivia 0’75

20

cèntims de pesseta. Feia panys a ca’n Castelló, devia ser a principis de 1900. Els primers anys el mestre quan ensenyava un al·lot l’ofici, no pagava res, al contrari, aquest havia de donar una barcella de blat al mestre.

(He vist els llibres de comptabilitat que duia son pare, corresponents als anys 1925, 26, 27 i 28, i se detallava : «por herrar una mula 2 pts., por arreglar una pieza asiento carro 0’50 pts.» Uns llibres molts interessants, dignes d’un estudi).

-La vostra mare, què feia, o ja en tenia prou amb les de casa i sis fills?

Era sastressa, cosia roba per home. Més tard feia els uniformes dels soldats. Les al·lotes de ca’n Masset també en cosien i juntes anaven a Palma a entregar la roba acabada i recollir-ne per seguir fent feina.

-Quan començareu a fer feina?

Devia tenir uns 14 anys.

-Poguereu triar l’ofici que volguereu?

Fer de ferrer sempre m’havia agradat, ja que era la feina de mon pare.

-Recordau el jornal que guanyàveu?

No guanyava res, de tant en tant solien dar-me una alegrança..

-Quines coses sa feien?

Arreglar xipetes que empraven les dones per anar a entrecavar, arades, ferrar bísties, abans de ferrar-les havien de fer les ferradures, que eren diferents si eren per cavalls o per muls, si eren per les potes de davant o de darrera, del «peu» dret o de l’esquerre. Els ferrers anaven units amb els fusters, ja que hi havia feines que es feien conjuntes, per ejemple fer o arreglar carros, corretges de persiana, ganxos i gaufons de portes. Les rodes de carro cada un parell d’anys païen i els cércols de ferro les anaven grans, les llevàvem i juntament amb el fuster tornàvem a posar els cércols. També fèiem barreres de ferro, però poques, eren cares.

-Com recordau els temps que fereu d’aprenent?

Era molt agradable, ja que els clients eren com de la família. Si un d’ells s’aturava de venir, tot d’una se demanava que havia passat, s’hi havia mal entesos, en una paraula, un client era un amic.

-Quants d’anys se necessiten per aprendre l’ofici de ferrer?

SA SELLA Depèn de cada persona, però aprendre de forjar no és bo de fer. Jo quan vaig anar en el servici, ja sabia fer de tot.

-A pesar dels pocs doblres que hi havia, la gent estava contenta?

Sí érem feliços, molt més que ara.

-Qui eren els vostres amics quan éreu jove?

En Miquel de Son Verd, en Joan de ca’n Tonces, en Llorenç de Morelló, en Joan de ca’n Just, en Biel de ca’n Queló que va emigrar a Paraguai, bono els de la meva edat.

-Què feieu els joves els diumenges ?

Passejar pel carrer major, per amunt i per avall. No podien passar més amunt de la carnisseria de ca’n Serra, ja que llavors la gent xerrava.

-Com ho feieu per acostarvos a les al·lotes?

Per exemple: ens acostàvem i les dèiem; meam, què estàs compromesa? Fèiem bromes, com ara.

-Podieu anar a ballar d’aferrat?

No n’hi havia, a Sencelles no deixaven fer-ne. A ca’s Felanitxer, en Sebastià n’ensenyava i feia pagar tres pessetes. Tenia un gramòfon amb discos, uns d’ells, encara m’enrecord deia “mi abuelito tenía un reloj de pared...” era la que agradava més.

-Les al·lotes s’arriscaven a que les esborrasin de filles de la Puríssima, per poder anar a ballar?

Hi havia pobles que no se mirava tant prim, a Algaida, Binissalem feien berbenes. La primera vegada que en feren una, que jo me’n recordi, va ser un “San Quintín”, el Rector Parera estava rabiós.

-Com era la vida a Sencelles els anys 40 i 50?

Només se parlava d’estraperlo, tot s’havia de comprar de manera il·legal, llavors hi havia la “cartilla de racionamiento” i és clar, no bastava per res. Tothom comprava baix mà, era més car, però quin remei.

-Pensau que era millor el poble, llavors o ara?

Primer hi havia més unió, però molta de gent ho passà malament ja que no hi havia feina. Les dones feien el que porien, anaven a entracavar, collir ametles, els

albercocs. Uns anys moltes al·lotes anaren a fer feina a una fàbrica de roba d’Inca.

-Els sencellers d’avui dia, són diferents als d’ahir?

Si, trob que sí, el que ens ha “fotut” ha estat la política.

Jo puc entendre les idees dels altres, però també vull que acceptim les meves i ser tots amics.

-Una pregunta un poc indiscreta, com vareu conèixer la vostra dona?

Ella va venir a Sencelles, ja que era de les Alqueries de Santa Eugènia, era i és germana d’en Mateu des Molí, casat amb na Maria de ca’n Pep, i així ens vàrem conèixer, i ens casàrem na Rosa Coll Roca i jo.

-Quins dies de la setmana anàveu a festejar?

Les vegades que podia, normalment dissabtes i diumenges i en bicicleta.

-I, els altres dies, res de veure-vos?

No, normalment no.

-Quants d’anys festejareu?

Set o vuit, a les hores festejàvem molt.

-On anàreu de viatge després de casar-vos?

A Palma i gràcies. Els regals foren casseroles, plats, culleres, bono, coses així. La festa va ser una xocolotada amb ensaïmades.

-Tenguéreu fills?

Sí, sis, tres nins i tres nines.

-I néts?

Nou, sis nines i tres nins.

-Com són els/les netes? És tot, sense ells crec que no podria viure.

-Com vos agradaria que fossiu recordat el dia de demà?

Com un bon ferrer.

Maria Vich

21

SA SELLA

22

SA SELLA

Ens ha deixat un col·laborador: el Pare Vicedo ha mort L’Associació de Premsa Forana de Mallorca està de dol, però al mateix temps farcida d’agraïment per la mort del Pare Salustiano Vicedo, pare franciscà que visqué 21 anys al convent de Sant Bernardí de Petra. Està de dol per la seva mort als 83 anys a una residència de Terol. Però més agraïment que dol, ja que Premsa Forana no es pot entendre sense la seva figura i sense la seva feina: - Feina constant i callada en la publicació de la revista “Apóstol y Civilizador” i de tot el que fes referència a la figura del Pare Serra i a la història de Petra.

- Feina acollidora per la confecció i edició de moltes de les nostres revistes de Premsa Forana. Hem de recordar que estam als anys setanta i vuitanta, les revistes disposam de minsos recursos econòmics i cal emprar l’enginy i el voluntarisme per poder treure les nostres revistes... I el Pare Vicedo amb la seva impremta i l’adquisició d’una nova màquina offset i el seu baix preu féu possible la

continuïtat de moltes de les revistes de Premsa Forana i l’aparició de novelles.

- Feina aglutinadora i animadora en la creació del col·lectiu Premsa Forana: ell hi fou present i estirant del carro. És per això que l’Associació de Premsa Forana de Mallorca vol retre-li aquest petit homenatge, expressant dos bons desigs: Que el Pare Vicedo tengui allò pel que tota la vida ha lluitat: la pau.

Que tots els qui feim feina a Premsa Forana el seu record sigui un estímul engrescador en la tasca de dur endavant les nostres publicacions malgrat els entrebancs... La constància del Pare Vicedo pot esdevenir llum dins el nostre caminar.

Pare Vicedo, Premsa Forana vos diu: moltes de gràcies!

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Carta L’Associació de Veïnats de Ruberts vol expresar públicament amb aquest escrit el seu agraïment a l’actual Ajuntament de Sencelles pels motius següents: en primer lloc, per la rapidesa en actuar en un tema tan urgent com necessari pel llogaret com era tapar els enormes clots que hi havia, des de fa molts d’anys, devora la zona dels contenidors del fems. S’ha de dir que allò que no s’aconseguí durants els sis anys anteriors (curiosament, coincidents amb el contenciós administratiu que aquesta associació va haver d’interposar contra l’administració local, en defensa de l’interès general i que guanyàrem en primera instància i en segona en el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears), s’ha aconseguit, en canvi, a tan sols un mes de l’entrada d’un nou equip de govern municipal, que és, de moment, tan plural com resolutiu i eficaç, i que, en definitiva, és el que a l’administrat realment importa, més enllà de

tendencioses qüestions ideològiques, perquè de tots és sabut que, en les distàncies curtes, ben poc compten els colors polítics, sinó que allò que un vol és que es faci feina i que sigui en benefici del poble. En segon lloc, també volem agrair que des de la Sala s’hagi reprès el contacte amb l’associació i se’ns hagi convidat a participar de nou en l’organització i la coordinació de les festes de la nostra patrona, la Mare de Déu del Carme, que, tot i que enguany, a deu dies vista, s’hagué de fer el programa a correcuita, això no afectà a què les festes es poguessin celebrar amb la dignitat que corresponia.

Des de la nostra associació desitjam que aquesta mostra d’una altra manera de fer les coses no sigui excepcional i, per això, felicitam i animam a aquest equip en particular, i a qualsevol futur equip de govern local, a continuar mirant pel bé comú, escoltant tothom i fent del seny i de la justicia un espai comú, on tots i totes hi hem de tenir cabuda.

Maria Antònia Sampol Gili Presidenta de l'Associació de Veïnats de Ruberts

23

SA SELLA

Història de l'església de Sant Cristòfol de Biniali (II) La construcció de l’església La història del lloc de Sonarrossa, es pot dir que és tan antiga com la mateixa conquesta de Mallorca. Aquest nom prové, sens dubte, del de Canarrossa, que designava el districte d’origen islàmic del qual formava part Sencelles (juz o districte de Qanarusa), segons ens diu l’historiador Gaspar Valero i Martí. L’any 1240 el lloc ja s’havia establit i des de 1247 es tenen notícies de l’existència d’una esglesiola i, devora, una plaça i un cementeri. Tot i això, queda ben descartada la hipòtesi que la primitiva Parròquia de Sant Pere de Sencelles fos allà; aquell era un simple centre per al culte de la contrada.

La noble família dels Sant Joan a p a r e i x e n documentats per primera vegada com a propietaris del lloc a partir de 1519.

Segons Dn. Joaquim Maria Bover i de Rosselló, aquella família arribà a Mallorca amb el rei En Jaume I. Reconeix per fundadors a Pere i a Bernat de Sant Joan, als quals els correspongueren terres en els termes d’Inca i Petra. Aquella baronia s’extingí de Mallorca l’any 1659 amb la mort del noble D. Jordi de Sant Joan i Espanyol, cavaller de l’Hàbit de Santiago. Heretaren el seu patrimoni les famílies Espanyol, Salas, Rossinyol i Villalonga i quan Bover concloïa la seva obra del Nobiliario Mallorquín, posseïen vincles i propietats seves els marquesos de la Romana (successors dels Salas), els marquesos de Bellpuig (successors dels

Espanyol), els marquesos de Campofranco que ho eren dels Rossinyol i Dn. Mariano de Villalonga i Togores.

Efectivament Sonarrossa va pertànyer a partir de la segona meitat del s. XVIII a la nobilíssima senyora Dna. Margalida Sureda i Martí, esposa de Dn. Pere Caro i Fontes, cavaller de l’Hàbit de Montesa, segon marquès de la Romana, vescomte de Benaesa, baró de Moxente i Novelda, i senyor del Castell de la Mola.

Aquell matrimoni havia rebut la possessió de Son Sant Joan de Sonarrossa de la família d’Oms, la qual l’havien tengut en propietat almanco des de 1689.

Amb l’estada de la família Sant Joan a Sonarrossa, que durà uns 170 anys, es donà nom a la casa major del lloc; se n’aixecaren les cases relativament tal com ara les veim ara, amb portal forà coronat per l’escut d’armes familiar i la capella cobrà moltes de les característiques que encara avui conserva.

La família Caro en fou la propietària fins a mitjan segle XIX. El darrer propietari d’aquella nissaga fou D. Pere Caro, Salas, Sureda-Valero, Boxadors, Togores, Maza de Lizana, Cornell, Centelles, Cardona, Luna, Aragon, Carrillo de Albonoz, Fuster de Salas, Andreu, Nuñiz de San Juan i Ferrandell; quart marquès de la Romana, vescomte de Benaesa, Baró de Moxente i Novelda, Grande d’Espanya de primera classe, gentil-

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

24

SA SELLA home de cambra del rei, Gran Creu de la Real i Distingida Ordre de Carles III, maestrant de la Reial Cavalleria de València, etc. etc. etc.

Amb el temps, el culte d’aquell oratori anà manquebant o era exclusivament per a l’ús privat de la família propietària.

Coneguts, encara que somerament, els orígens de la devoció a Sant Cristòfol i del lloc de Sonarrossa on es mantingué durant segles, començarem a tractar la història de l’església pròpia de Biniali.

A mitjan s. XVII el nombre d’habitants en aquell lloc ja havia augmentat de manera tan considerable que veien necessària la construcció d’una església per al compliment dels deures religiosos.

La primera sol·licitud que feren fou l’any 1671. Dos anys després el bisbe de Mallorca Dn. Bernat Cotoner i d’Oleza autoritzà la construcció de l’església. Les obres anaren avançant molt ràpidament sota la supervisió del rector de Sencelles Dn. Pere Catany. Per aconseguir recursos s’hagué de vendre una part de les Comunes i llogar-ne una altra.

Dia 25 d’octubre de 1675 ja es pogué beneir aquella esglesiola que dedicaren a Sant Cristòfol i que depenia totalment de la Parròquia de Sencelles i del seu rector.

L’encarregat de la cerimònia fou el rector Dn. Gabriel Ballester, el mateix que ordenà la construcció de l’actual església de Sencelles i del que hi conservam la sepultura

a la capella de Sant Antoni. El primer capellà que es va designar per aquell lloc fou Mn. Antoni Canyelles.

Aquell oratori era ben diferent d’així com el veim ara, només disposava d’un altar on s’hi celebrava la missa, presidit per un quadre de Sant Cristòfol pintat per Antoni Borràs, i dels ornaments i vasos sagrats justs i necessaris.

L’any 1686 el Dr. Pedro de Alagon i Cardona, bisbe arquebisbe de Mallorca, efectuà la primera visita pastoral a l’església de Biniali. Trobà, a més del quadre de l’altar, un calze i copons de plata, ornaments i llibres per a la litúrgia, “tres campanas açò és una a la terrada, altra per repicar las missas y altra de mà” i “un platillo per acaptar la obre de la Igla.”. Notà en falta molts d’ornaments i ordenà que en fessin de nous a més de “dos ruquets, un per el Vicari, y altre per lo Scolà”.

Aleshores n’era el vicari del lloc el Dr. Miquel Martorell i l’obrer era Pere Gelabert.

A partir de 1691 apareix per primera vegada un altar secundari dedicat a Sant Vicenç Ferrer, amb un quadre del sant; aquell dominic natural de València que l’any 1413 vingué a Mallorca a predicar en plena època del Cisme d’Occident (1378-1429), va recórrer molts dels pobles de l’Illa i entre els que va causar més impressió fou el de Binissalem, on va predicar en presència del bisbe de Mallorca Luis de Prades i d’una gentada del lloc i vinguda dels voltants.

Jordi Llabrés i Sans

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Enhorabona des de Sa Sella !

25

SA SELLA

L'Ajuntament Informa: Mig any de feina ben profitosa.

Aquest any ha estat un any històric per a tots nosaltres. D’entrada allò que per a molts era, si més no, un somni s’ha convertit en una realitat. L’inici d’aquesta legislatura amb un equip de gent amb esperit de compromís i voluntat de fer feina pel poble, n’ha estat un bon exemple. Entre d’altres feines hem procurat apropar la nostra gestió a tots els sencellers i hem posat en marxa nous projectes que, sense dubte, contribuiran a millorar la qualitat de vida de tots els habitants del nostre municipi.

Aquest és un balanç de les principals actuacions dutes a terme per part aquest Ajuntament.

Urbanisme S’ha iniciat la subsanació de deficiències de la revissió de les Normes Subsidiàries, adaptant-les al Pla Territorial a la vegada que continua endavant la declaració de Bé d’Interés Cultural (BIC) dels nuclis de Biniali, Ruberts i Jornets.

Economia Hem encarregat l’auditoria a una empresa profesional especialitzada en aquesta matèria. Ja tenim pràcticament tancada la comptabilitat dels anys 2005, 2006 i 2007.

Obres i manteniment.

Hem iniciat diverses obres de caràcter urgent. Hem promogut la instal·lació d’un bar al poliesportiu amb personal encarregat de mantenir i controlar que es faci un bon ús de les instal·lacions esportives. S’ha connectat la instal·lació d’aigües residuals del poliesportiu a la xarxa general de clavegueram.

S’han reparat clots, llevat bandes reductores molestes, col·locat nous fanals, s´han arreglat i acondicionat els jardins del cementeri els quals estaven completament abandonats i s’ha practicat un dessembós d’urgència a la xarxa del clavegueram de Biniali.

Paral·lelament a totes aquestes actuacions hem elaborat un projecte de reforma integral de la zona educativa del poble, escola i escoleta. S’ha realitzat el projecte per dotar de serveis el vial d’accés a la nova escola.

Hem acondicionat el camp de futbol de Biniali A Biniali hem asfaltat el cami de Dalt de ses Rotes i a Ruberts hem asfaltat un tram de carretera.

Estam considerant diferents estudis per ubicar punts verds devora els nuclis de Jornets, Ruberts, Cascanar i Sonarrossa a més d’aplicar diferents mesures per millorar la gestió i el manteniment del de Sencelles i Biniali.

Hem continuat amb la recollida selectiva porta a porta.

26

A nivell administratiu hem aprovat dues noves ordenances:la de policia i bon govern i la d’ocupació de via pública. També hem aprovat el reglament per crear un cos de voluntaris de Protecció Civil.

Els llocs de feina del personal de l’Ajuntament també s’han reestructurat per millorar tant l’eficiència en el servei d’atenció al públic com en les relacions internes entre les administracions. Al mateix temps, hem augmentat la plantilla policial per tal de gaudir de més seguretat durant tota la setmana. També hem iniciat conversacions amb els sindicats per negociar un coveni col·lectiu.

Hem gestionat i aconseguit subvencions per un total de 125.181,64•.

Serveis socials i salut.

Hem aconseguit que a partir del proper mes de gener la treballadora social es desplaci fins a Biniali per atendre els seus veïnats. Maldament els serveis d’assistència a domicili van en augment, s’està intentant que no hi hagi llistes d’espera.

A més a més, està prevista la incorporació d’un educador de carrer mancomuntat per als nostres fills i filles.

Els municipis que pertanyem a la mancomunitat del Pla hem estat triats per posar en marxa el pla pilot de la llei de dependència. Per tant serem dels primers en rebre ajudes en aquest concepte.

Des del nostre Ajuntament no deixarem d’insistir davant l’Administració en la necessitat de poder disposar d’un segon metge.

Educació, cultura i joventut.

Hem organitzat i gestionat la documentació i assumptes pendents dins les tres àrees. Hem instal·lat un espai específic al Quarter des d’on ens hem posat en contacte amb les diferents associacions culturals del poble.

Hem col·laborat i impulsat projectes amb l’escola , l’escoleta i la biblioteca.

Hem posat en marxa un nou projecte de Escoleta Municipal que es començarà a executar en el 2008. Al mateix temps hem fet un seguiment de les obres de la nova escola.

Hem acondicionat el casal de joves per, en l’any vinent, posar en marxa la nova ràdio i herm creat un calendari d’activitats per a joves d’entre 12 i 18 anys.

Juntament amb l’àrea de festes hem promogut la participació ciutadana en els diferents actes festius i culturals realitzats al nostre municipi.

Festes i esports.

SA SELLA Hem impulsat la creació del nou futbol club Sencelles per promoure la pràctica d’aquest esport entre els més petits.

Des d’aquesta àrea s’han dinamitzat les festes populars com la de la Mare de Deu, les llanternes, Nadal… animant a tothom a participar-hi. Per tal de fomentar la participació de tots hem creat la comissió de festes que funciona de manera autònoma però coordinada amb les regidories de festes i culltura

Estam coordinats amb els joves i els membres del club d’esplai per organitzar la festes de cap d’any i reis.

Tot i que algunes d’aquestes actuacions són projectes a llarg plaç estam posant tot el nostre esforç i la nostra voluntat per dur endavant la nostra il·lusió que no és altra que fer de Sencelles un poble millor per tots.

Així des de l’Ajuntament tots els regidors i regidores vos desitjam unes bones festes de Nadal i que l’any vinent sigui ben venturós.

Hem actualitzat l’Agenda Local 21 i molt aviat la posarem en marxa.

L’Equip de Govern

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Programa de festes de Nadal Divendres 21 desembre 9’30h Concert de Nadales dels nins/es del CP Can Bril. A la Parròquia de Sant Pere, Sencelles 17’00 a 21’30h. Mercat de Nadal. A la Plaça Nova Sencelles.. Mercat d’artesania, comerç just, petits comerciants i articles de 2a mà. Hi haurà tallers, espectacle de Dansa del Ventre i malabars amb foc.

Dissabte 22 desembre 10’00 a 24’00h Mercat de Nadal. A la Plaça Nova Sencelles.. Mercat d’artesania, comerç just, petits comerciants i articles de 2a mà. Hi haurà tallers, espectacle de Dansa del Ventre i malabars amb foc.

21’00h Concert Mercat de Nadal. Amb l’actuació de: COOL DADDIES I DINAMO Dilluns 24 desembre 23’00h Solemnes Matines de Nadal amb el cant de la Sibil·la. Acte seguit inauguració exposició “La tradició del Betlem en la llar familiar” (Comissariat per Jordi Llabrés i Sans, Sagristà de la Parròquia).. L’exposició romandrà oberta durant totes les festes. Visites comentades els dies: 26 desembre a les 19’00h i 5 de gener a les 12’00h.

Dimarts 25 desembre 19’00h Concert Nadales a càrrec del grup Harmonia. A la parròquia de Sant Pere, Sencelles Dimecres 26 desembre 18’00h Bingo solidari. Al poliesportiu.. Organitza: Associació 3a Edat Sencelles Dijous 27 desembre Festa de l’Estendard 20’30h Conferència. A la sala d’Actes de “Es Quarter”.. A càrrec de Jaume Mateu President de l’Obra Cultural Balear. Organitza: OCB Divendres 28 desembre 18’00h Teatre infantil “Ballam un conte”. A la Llar d’Ancians. C/ Antoni Llabrés Mudoy, Sencelles.

Organitzat juntament amb “La Caixa” 20’00h Inauguració Exposició Carmen Cañadas. Al edifici de “Es Quarter” 20’30h. Recital Poesies a càrrec de Antoni Albalat.

Al saló d’actes de “Es Quarter” Diumenge 30 Desembre 16’30h Visita del Patge Real a Biniali. A la Plaça de la Concepció, Biniali 18’00h Visita del Patge Reial. A la Plaça de l’ajuntament. Arribada del patge reial a recollir les cartes pel reis. Organitza: Club d’Esplai 20’30h. Teatre “La Sorpresa del Roscón”. Monòleg a escrit per Elvira Lindo e interpretat per Assun Planas. A la Llar d’ancians c/ Antoni Llabrés Mudoy * No recomanable per a menors de 13 anys Dilluns 31 desembre 23’30h Festa de cap d’any. A la plaça de l’Ajuntament: Convidam a tots els sencellers a donar la benvinguda a l’any 2008. Hi haurà Raïm, cava i animació.

A les 00’30h Festa al Poliesportiu. Bauxa i ball de Nit de Cap d’Any fins que el cos aguanti. Hi haurà djs. i servei de bar.. Organitzat per Comissió de Festes. També hi haurà ball al local de la Llar d’ancians, C/Antoni Llabrés Mudoy, Sencelles Dijous 3 de gener 18’00h. Concert de Musiques del Món. A càrrec dels violinistes Laura Alvarez i Jordi Garcia. Al saló d’actes de “Es Quarter” 20’30h Presentació del llibre : “La guerra de la piscina” de Jaume Sastre i Josep Palou. Al Saló d’actes de “Es Quarter”. Organitza: OCB Divendres 4 de gener 18’00h Concert de Musiques del Món. A càrrec dels violinistes Laura Alvarez i Jordi Garcia. A la Parròquia de Sant Cristòfol, Biniali Dissabte 5 de gener 18’00h. Cavalcada dels Reis a Sencelles. Itinerari de la cavalcada dels Reis: Bons Aires, Jaume Sard, Antoni Maura, Sor Francinaina, Cartutxo, Ramon Llull, Rafal i Plaça d’Espanya. Rectoria: Rebuda oficial.. Organitza: Club d’esplai, Jonc, Cor petit, Caballistes i APIMA. 19’30h Arribada dels reis a Biniali. A la Plaça de la Concepció, Biniali

27