Issuu

SA SELLA

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

SA SELLA

Editorial La Gran reina de les festes patronals, per primera vegada fou una bala de palla, paupada, mimada per molta gent, fopu l'atractiu de les nostres festes, això sí acompanyada dels millors licors de la contrada. L'Embala't i el retrobament amb el Resolis ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Redacció : Joana Ferragut Fiol Joan Florit Horrach Jordi Llabrés Sans Guillem Zuàzaga Llabrés Col·laboradors : Caterina Arrom En Barramot Joan Bover Serra Xiscu Cardona Miranda Miret Mairata Inès Morell Guillem Mut Llabrés Josep Pizà i Vidal Francina Roig Pons Catalina Ribas Llabrés Mª Cristina Soler Escalas Maria Vich Cirer

Els articles d'aquesta revista expressen únicament l'opinió dels propis autors. Revista Sa Sella sasella@hotmail.com C/ Església, 3 CP 07140 Sencelles - Mallorca Portada: Els nous socis de Govern Municipal. Dipòsit legal: PM 400-89. Edita: Centre Cultural de Sencelles (1974) des de 1983. Imprimeix: Tirrena SA. Carrer Pintor J. Gris, 2 Tel. 971 555 212 Manacor Mallorca

La Parròquia de Sant Pere de Sencelles és una entitat que col·labora amb el Centre Cultural de Sencelles - revista Sa Sella.

SA SELLA

Imatges d'Ahir

Amb les fotografies que avui vos presentam volem despertar el cuquet que representa anar de campament durant l'època estival. Era l'any 1983 a sa Ràpita de Campos. Fotografia de dalt: Filera de dalt d'esquerra a dreta: Jaume Morro (monitor), Pep Ramis de can Just, Josep Miquel Pons Boyeras de can Rei, Jordi Llabrés de cas Sord, Llorenç Oliver de na Felipeta, Macià Oliver Bestard de son Pelea, ?, na Catalina Alomar de can Mascaró, Catalina Ramon de Son Pelea. Filera d'enmig d'esquerra a dreta: Margalida Ramis de ca na Pinca, Mª Antònia Coll de can Pep, en Guillem Alomar de can Mascaró, Ramon Ramis de can Grau, na Mª Rosa Cladera, Damiana Cerdà Ramis de can Grau. Filera d'abaix, d'esquerra a dreta: Joan Morro de can Xipos, Tomeu Llabrés de can Manita, Guillem Ferrer de cas Felanitxer, Maties Vallés de can Raspeta, Miquel Vicens de can Panada, Benito Joan Capó de ca na Coloma Mª Rosa, ?. Fotografia de baix: D'esquerra a dreta: Esperança Serra, Jaume Morro, Catalina Ramon, Antònia Carbonell, Biel Socias, Joana Aloy, Antoni Vallés i Guillem Ferrer. Fotografies amablement cedides per Joan Morro.

Sa Sella útil .

TELÈFONS D'INTERÈS GRATUÏTS .

Col·legi can Bril

971 872 653

Centre de Formació Es Quarter

971 872 853

Dones maltracades

900 100 009

Casal de Cultura

971 872 165

Servei d'atenció a dones

900 191 010

Casal de Joves

971 872 038

Telèfon Daurat d'atenció a la tercera edat

900 222 223

Poliesportiu can Bril

971 872 035

Informació sobre immigració

900 150 000

Associació veïnats Biniali

971 870 336

Ajuda contra la drogadicció

900 161 515 Unitat Bàsica Salut Sor Miquela

971 872 331

P R À C T I C S

Cita Prèvia consulta mèdica

902 079 079

Correus Informació

902 197 197

Apotecaria Llic. Costa

971 872 542

Aeroport Son Sant Joan

971 789 099

Manescal Pere Torrens (Ruberts) 971 872 872

Tren + Bus (TIB)

971 177 777

Estació Marítima Palma

971 702 300

. . EMERGÈNCIES .

B A N C A

Estació de Servei Son Ventura

971 872 214

Servei ITV Inca

971 505 812

La Caixa

971 872 313 Emergències

Banca March

062 Parròquia de Sant Pere 971 872 566 Ambulàncies Ib-Salut 061 Parròquia de Sant Cristòfol Bombers 085 Convent de la Caritat

Sa Nostra

112

971 872 350 Guàrdia Civil

H O S PITALS .

Policia Nacional

971 872 441 971 883 229 971 872 567

091

Son Llàtzer

971 202 000

Residència Tercera Edat

971 872 636

Son Dureta

971 175 000

Casal Tercer Edat

971 872 894

Inca

971 503 882

Manacor

971 847 000

CASA DE LA VILA

L T R E S

Telèfon de l'Esperança 971 461 112

Ajuntament Oficines

971 872 016

Ajuntament Fax

971 872 316

Policia Local

971 872 016

Serveis Socials

971 872 331

Mancomunitat des Pla

971 830 441

Protectora d'animals

971 470 060

A V A R I E S

Telefonica Gesa (Inca)

. 1002

971 880 077

Aigües Son Company 971 872 541 Aigües s'Era Vella

971 872 527

Anuncis breus gratuïts .

Immobiliària

Estaria interessat a comprar una casa de camp. Tot legalitzat. És igual la superfície de terra. Millor si hi ha garriga o bosc. Zona de Sencelles. Màxim fins a 120.000 euros. Ref: JC M'interessaria comprar una casa de poble dins Sencelles. Si és antiga molt millor. No importa l'estat. Màxim fins a 200.000 euros. Ref: CSE Interessa comprar un xalet. Tot legal. Zona de Sencelles o municipis veïnats. Màxim fins a 200.000 euros. Ref: JB

. F u n ciona m e n t . Per a insercions gratuïtes en aquesta secció podeu enviar un correu electrònic a l'adreça d'Internet sasella@hotmail.com indicant clarament "Anuncis breus". Pensau a deixar la forma de contacte per si hi ha persones interessades en el vostre anunci. Els anuncis són completaments gratuïts i Sa Sella només fa d'intermediària entre l'anunciant i l'interessat.

SA SELLA

Noticiari Dia 18 de maig va presentar-se públicament la delegació de l'Obra Cultural Balear a Sencelles amb un acte al centre de formació des Quarter que va comptar amb la presència del president Jaume Mateu. Enguany la fira del tercer cap de setmana de maig va comptar amb molta d'animació: atraccions de caire medieval, Coloma Rock, Campionata de Mallorca de cavalls de pura raça,

Dia 16 de juny es va celebrar una nova edició del mercadet solidari que cada any munta l'associació de mares i pares del col·legi de can Bril per recaptar fons. Enguany, del Fons de Cooperació Local, l'ajuntament de Sencelles rebrà un total de 74.157 euros. Si teniu un treball escolar o professional que versa sobre Sencelles, el terme municipal o la seva gent i creis que pot esser interessant donar-ho a conèixer, Sa Sella vos ho publicarà gustosament a les seves pàgines.

festa Non solo B-ata, etc. Com cada any el diumenge de la fira, Sa Sella va sortir al carrer per muntar una paradeta. Dia 20 de maig, els sonadors de l'Agrupació Folclòrica Es Jonc varen fer una tocada a Algaida. Els dies 21 i 22 de maig hi va haver al local dels Padrins unes sessions informatives, per preparar a la població de Sencelles sobre el nou sistema de recollida porta a porta dels residus sòlids urbans, que va començar dia 1 de juny. Si el vostre grup, club, associació o entitat vol veure reflectides sobre el noticiari de Sa Sella les seves noves, activitats o actuacions, comunicau-les a qualsevol dels membres de la redacció o col·laboradors del Centre Cultural de Sencelles - revista Sa Sella. O a l'adreça de correu electrònic sasella@hotmail.com

Dia 27 de maig es varen celebrar les eleccions a l'Ajuntament, al Consell i al Parlament balear. La gran novetat va ser la nova mesa electoral que instal·là a Biniali on el primer a votar fou en Samuel Monteagudo. El cens estava format per 2.219 persones el que suposa una puja d'un 14'56% en relació al 2003. Aquesta pujada del nostre municipi en quant a votants és la tercera més forta de tot Mallorca després de Marratxí (16'05%) i Llucmajor (15'16%).

SA SELLA Si teniu fotos antigues que per la gent que hi surt o les coses que mostren poden esser d'interès general, feis-ho saber a qualsevol dels col·laboradors de Sa Sella i la s'enduran i la vos tornaran al cap de molt poc temps. Els nous regidors que sortiren elegits dia 27 de maig són: n'Antònia Vallès de can Raspeta, en Guillem Llabrés de cas Xicot, en Jaume Alós d'Aireflor, n'Antònia Oliver de can Negret i en Bartomeu Adrover de cas Manescal, pel PP (690 vots - 41%). Per UM (525 vots - 31%) sortiren en Joan Carles Verd de can Papa, na Margalida Llabrés de can Renyina i en Miquel Fiol. Per la coalició PSIB-PSM-ISIB (340 vots - 20%) hi ha en Bartomeu Morro de can Xipos i en Josep Lluís Toledo de can Batista. La llista (136 vots) la tanca n'Albert Aguilera de can Cartutxo per Alternativa (EU-EV - 8%). Pel que fa a les votacions al Consell de

d'Antoni Maura número 2. En aquest nou espai continuen atenent el públic na Maria Angela Navarro i na Margalida Vich. Dia 16 de juny va constituir-se el nou ajuntament i va procedir-se a l'elecció del nou batle: Joan Carles Verd de can Papa gràcies al pacte firmat entre les candidatures d'UM, la coalició PsibPsm-Isib i Eu-Ev. El mateix dia, es va celebrar el Tercer Mercadet Solidari organitzat per l'APIMA, durant tot el dia hi va haver paredetes de roba, juguetes, actuacions Mallorca, les 5 taules electorals del municipi donaren el següent resultat: PP 674 (42%), UM 391 (24%), PSIB-PSOE 325 (20%) i Bloc 229 (14%). En quant al Parlament balear les xifres a Sencelles són: PP 699 (43%), PSIB-PSOE 357 (23%), UM 317 (20%), i Bloc 234 (14%). Dia 5 de juny va obrir-se la nova oficina de Correus de Sencelles que s'ha mudat des del casal de cultura fins al carrer

musicals fins ben entrada la nit. Dia 30 de juny i com ja és costum per les festes de Sant Pere, el Club d'Esplai organitzà el seu festival musical, enguany dedicat a la pirateria. Un any més la gran participació de la gent fou la nota destacada. Grans i petits s'ho passaren d'allò més bé. Dia 4 de juliol hi va haver al Quarter la reunió informativa per a la creació i formació del nou cos de protecció civil de Sencelles. Dia 12 de juliol visità el dispensari sanitari la unitat mòbil dels donants de sang per atendre les donacions periòdiques dels habitants del nostre municipi. Dia 10 de juliol, dia de Sant Cristòfol, Biniali vacelebrar les seves festes que enguany comptaren amb actes com la revetla amb Horris Kamoi o la ballada de l'Agrupació Es Jonc. Aquest mateix grup també actuà dia 16 de juliol a Ruberts en les seves festes dedicades a la Mare de Déu del Carme que enguany tengueren la novetat de cinema a la fresca. De dia 23 a dia 27 de juliol els nins i nines de Sencelles anaren de campament amb el Club d'Esplai.

SA SELLA Dia 27 de juliol a la placeta de l'Obra es va projectar la pel·lícula Cinema Paradiso en el marc del programa Cinema a la Fresca. A principis d'agost es fa fer la tradicional Triada Musical a la placeta de l'Obra on vàrem poder gaudir de la música de Marcel Cranc. L'organista Bartomeu Mut participà al Festival Internacional d'Orgue d'Skäne a principis del mes d'agost realitzant un total de quatre concerts: El primer de tots fou a Egbjerg a Dinamarca, posteriorment es trasladà a la part sud de Suècia :Ängelholm, Lomma i finalment a catedral de Lund varen ser testimonis d'una gran interpretació musical. Dia 5 d'agost Es Jonc animà les festes d'estiu de la barriada ciutadana de Son Espanyolet-Son Cotoneret. Les festes de la Mare de Déu d'Agost d'enguany gaudiren de moltes novetats com la Ginkana a Bufetades, les corregudes amb bales de palla, etc. Un nou treball musical ha sortit al mercat, es tracta d'un cd gravat am l'orgue de la parròquia de Sant Pere de Sencelles, els autors són músics alemanys i començaren el seu treball a mitjans de novembre de l'any 2006. Agència de notícies selletera

c/ Rafal, 31 telf: 971 87 29 92 Sencelles Mallorca Dimarts Tancat Especialitat en carns al forn de llenya i en cuina casolana. Servei de banquets. S'agraeix telefonar per reservar taula. 8

SA SELLA

El millor de les festes: la participació

L’equip de govern després de la presa de possessió i les primeres passes donades des del 16 de juny tenia la seva primera prova de foc, com aniria la cosa?

Alguns actes no es corresponien amb la tasca que du a terme l’entitat en qüestió i més fent referència a l’Obra Cultural Balear que organitzà un concert de música bàsicament cantada en castellà i anglès, a més d’una pel·lícula en castellà, però la seva tasca no és la difusió de la llengua catalana? Als membres d’aquesta entitat també els va sorprende veure’s al programa organitzant una cosa que no sabien que feien, però com que els ho donaren tot fet, ja va bé, emperò la crítica està permesa.

Els primers interessats donaren la primera passa, la gent jove, inquieta per fer coses, es posà a disposició del nou regidor de festes proposant una comissió de festes que de forma conjunta amb l’ajuntament volien participar de manera activa en les festes.

O bé que alguns actes quedassisn una mica descafeinats, sense paperí, com fou l'actuació dels Castellers de Mallorca o la gincana de cavalls que es celebraren d'una manera desconnectada fora de la resta d'actes del programa.

La maquinària es posa en marxa, les idees comencen a sortir, coses i més coses es van proposant a fi d’aconseguir un programa diferent, atractiu i alternatiu.

La perla de les festes fou sense cap dubte l’Embala’t, una cosa nova, divertida, participativa però que al final es va desmadrà una mica arribant a invadir la propietat privada amb la tirada de melons i síndries, però ja se sap, si no vols pols, no vagis a l’era, i de pols n’hi va haver molta.

Des del canvi de govern fruit dels pactes entre les formacions de centre esquerra de Sencelles se respirava un altre flaire, ple de ganes per fer coses i és clar arribaven les festes patronals de la Mare de Déu d’agost i quin millor moment per demostrar que aquest canvi s’havia produït.

Malgrat tot la inexperiència va jugant alguna mala passada que al cap i a la fi pot dur consequències importants, però a la vista de la gent a algú se li escapa aquests detalls. La descoordinació amb les entitats culturals fa que es quedin sense posar el seu gra d’arena, relegades a un segon pla, així és i com diuen els castellans – para muestra un botón – el tradicional concurs de dibuix que organitza aquesta revista no es celebra per un descuit per part dels organitzadors, aquest fet ocasiona que després de 14 anys de manera continua el centenar llarg de nins i nines fins a 14 anys no puguin gaudir d’un horabaixa per pintar i deixar que la seva imaginació fluesqui de manera espontània plasmant damunt un paper els seus pensaments. Aquest fet puntual, però important al meu veure passà de puntetes per a molta gent, però que hagués passat si l’anterior govern hagués fet aquest descuit? Per no dir el guirigall que hi va haver a la festa infantil on els nins anaven d’un cap a un altre per fer els jocs del Club d’Esplai o escoltar el contecontes per arribar a veure finalment els Cucorba, massa coses fa mal; també la pluja, aquest dia, va tenir part de cupa.

Això sí de forma extraordinària, i no em cansaré de dir-ho, la gent va sortir al carrer a fer festa, que és el que toca. Cada acte, nou, començant per la Tríada musical, el “Sol-post, el sopar a la fresca, el concert de la banda de música, a les diferents berbenes, als diferents activitats esportius, els focs artificials, una mica descafeinats, els esmentats jocs infantils, la visita guiada pel poble, i com no la gincana, que més que gincana semblava un Gran Prix, però per ser la primera vegada va estar molt bé. En definitiva, moltes coses, la gran majoria positives i novedoses que al cap i a la fi foren les grans triunfadores d’unes Festes Patronals diferents. Però no hem de caure amb l’error de donar-los la màxima puntuació o ressò i deixar en un segon pla les tradicions. Cert és que la inexperiència del primer any hi és, la novatada ja l’han pagada i permeteu-me dir que l’han aprovada, ara bé no hem de perdre de vista que cada dia 15 d’agost és la Mare de Déu i que el poble de Sencelles fa festa en honor a ella. Xiscu Cardona

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

SA SELLA

sasella@hotmail.com En aquesta secció intentam donar a conèixer aspectes relacionats amb Sencelles que es poden a I n t e r n e t . Av u i p r e s e n t a m un negoci: www.candilesmallorca.com Es tracta d’una empresa dedicada a la fabricació d’espelmes de caire artesanal. L’empresa està radicada al carrer dels Molins de Sencelles. Ben segur que si hi heu passat, heu ensumat les olors amb les que perfumen els ciris. Al principi de la plana web hi podem trobar un portal que ens presenta la informació en tres idiomes: castellà, anglès i alemany. Per què no hi és la nostra llengua?. És ben fàcil de posar-la també en català: realment no hi ha excusa possible. Sorpèn la quantitat d’elogis dirigits a Mallorca que surten als textos però després es rebutja la seva llengua pròpia: resulta poc creïble. Una vegada entrats, s’hi pot navegar per les seccions on ens informen dels mercats i botigues on es venen els productes, com es pot fer un encàrreg per correu, el catàleg de formes, olors i dibuixos que tenen, etc. “Aquí estamos, luego de años de intenso trabajo y muchas incertidumbres.

Desde aquí, nuestro molino en Sencelles, Mallorca, con nuestro mayor anhelo de llegar a todos los que quieran lograr en su hogar un clima cálido, armonioso, relajante y hasta seductor. Ofreciendo lo mejor de nosotros en estos productos para disfrutar tanto del color como de su aroma y su diseño. Vaya con nuestro nombre, el reconocimiento a la Isla que nos dio la posibilidad. Así, “Ca´n Diles Mallorca”, les ofrece ahora su esencia.Los aromas y colores, influyen

directamente sobre nosotros, ya que poseen efectos físicos y psicológicos. Un cuenco que se enciende

genera energía, y cada uno de los perfumes y colores, producen efectos diferentes sobre nosotros. Las esencias tradicionales que ofrecemos son: vainilla, fresa, limón, naranja, azahar, manzana verde, frutos del bosque, flores del Pla, jazmín, canela, antitabaco, Ylang Ylang, violetas, rosas, coco y piña. Permanentemente incorporamos nuevas esencias y colores, actualmente podemos agregar a las tradicionales ya mencionadas, cuencos ambientadores con esencias de perfumes de primera línea. Hemos recorrido todos los pueblos de Mallorca, descubriendo lo mejor de su gente, ofreciendo lo mejor de nosotros y nuestro amor al trabajo. Desde aquí podrán agendar nuestra participación en los diferentes puntos de venta, en las ferias de cada pueblo y también en las ferias temáticas que se organizan en diferentes puntos de España. Visítennos!!!” MMM

SA SELLA

Festes d'estiu en imatges

SA SELLA

Festes d'estiu en imatges

SA SELLA

Sa Sella entrevista a... Madò Teresa Cirer Ramis, el mes de maig passat va celebrar el seus 102 anys. Quants germans ereu? Set germans, jo era la petita, els padrins joves eren els meus dos germans majors. Tenia dues germanes una era monja, l'altra anava amb ma mare a fer feina al camp. Quan tenia tres anys la meva germana monja es va morir, a la meva germana la vestiren de Puríssima. Els meus germans nomien: Felip, Sion, Tomeu, Sebastià, Aina, Bel i jo Teresa. Mon pare nomia Felip i ma mare Mª Teresa. Sortieu molt a jugar al carrer? Vi v i a a f o r a v i l a , a Sonarrossa, per això no jugava al carrer, jugava al camp. A què solieu jugar?

Com eren els joves abans? Els joves anaven a peu a Biniali, sempre feien bromes i pareixien com a beneits. Què feieu els diumenges? S o r t í e m a p a s s e j a r, m o s n'anavem fins al pou de Biniali, guaitàvem al torrent i després tornàvem. La mare ens deia: "a s'Ave Maria heu de ser aquí". Les "Ave Maria" se tocaven el matí, el mig dia. I el vespre es deien pel campanar. Cada dia anàvem a missa com a obligació els vespres. Com anaveu a Ciutat?

Jugava a maquet i jugava tota sola. Com passaven vetlades?

Només vàrem comprar una ensaïmada i visitàvem només els tios i ens donaven 4 cèntims com a molt.

les

Quan es ponia el sol mos n'anavem a jeure i mos aixecàvem molt prest quan sortia el sol. Quines diferències hi ha de les festes d'ara? La festa era de Sant Cristòfol, llavors era la festa del poble i ball`svem boleros però no com els d'ara. També feiem jotes... A la festa es menjava carn. Per la corema només es podia menjar carn en diumenge. Quin regals hi havia el dia dels Reis? Posàvem una sabata qualsevol a la finestra i els Reis mos duien caramels. Quants d'anys tenieu quan vareu fer la primera comunió? Vaig combregar als 10 anys.

Amb una bístia i hi estàvem un dia per arribar-hi, estàvem en cases o hostals. De què solieu dinar? Ciurons, llenties, faves...lo que sembràvem. Els dies normals no menjàvem carn. Els galls els veníem per comprar vestits. Quines feines feieu durant el dia? Anàvem a costura amb tres monges de Sant Francesc, no tenien llum, tenien llumets d'oli o petroli, més envant posaren carburo. Les monges mos feien resar el rosari i la coroneta d'or. Ara encara ho res. El meu pare era picapedrer però després va anar a fer feina al camp amb els meus germans. Era una de les persones que feien l'església de Biniali. Les nines brodàvem i fèiem randa de mundillo, amb màquina. No m'agradava així que jo ho feia a mà. Inès Morell i Caterina Arrom

Vareu fer festa, com va ser?

SA SELLA

Història de l'església de Sant Cristòfol de Biniali (I) La unió entre la història i la tradició ens demostren l’antiguitat del lloc de Biniali. Tots sabem, i Mascaró Passarius en el seu Corpus de Toponímia ens ho confirma, que aquest nom significa el “Fill d’Alí”; l’any 1229, després de la conquesta del Rei en Jaume I d’Aragó, el nom del lloc ja apareix documentat, formava part del districte de Canarrossa, era coneguda com l’alqueria d’Abenialia i estava formada per 5 jovades. Una jovada era el que es podia llaurar amb una parella de bous i equivalia a 16 quarterades. Després de poc temps el lloc ja es va començar a establir; hi ha documentació que parla de què l’any 1241 ja hi vivia un matrimoni anomenats Pere Genovard i Arsenda de Segar. L’any 1324, Pere Ferragut estableix a Bernat Ballester un pati de terra a l’Alqueria de Biniali, un altre solar a Francesc Comes amb la mateixa intenció, d’aquesta manera anà consolidant-se el nucli primitiu del lloc de Biniali. El patró del lloc de Biniali és Sant Cristòfol, màrtir a Nicomèdia segurament del segle III, en la figura del qual s’uneixen història, mite i fantasia, en qui ha prevalgut el gegantisme de la seva figura i el significat del nom: “portador de Crist” o “Christophoros”. Segurament aquesta devoció la dugueren de Catalunya a Mallorca els mateixos repobladors que arribaren amb la conquesta catalano-cristiana. Aquells ja veneraven el sant tal com el coneixem avui (portant el Nin Jesús a l’espatla, travessant el riu i recolzant-se a un fasser), però l’art del romànic el representava amb l’esquena del màrtir senzill de peu i amb la palma del martiri a la mà. En el s. XV la devoció ja estava ben consolidada arreu de tot Espanya i fins i tot de l’Europa cristiana. Uns versos de 1498 demostren que la seva imatge presidia moltes capelletes de carrer de la ciutat de València:

“Pintada veig per tots lloc esta marca, temples, carrers, portals ab viva , brodats estan de tan real figura...” Sant Cristòfol tenia una capella dedicada a la Seu de Barcelona, almenys des de 1318, a la de Vic a 1331 i en 1391 a València es va formar la confraria de jueus conversos que van cedir la seva sinagoga per dedicar-la

a aquest sant: “nedejada en aprés, la dita sinagoga, hi és estada mesa la ymatge de Sant Cristòfol, on es fa contínuament maior encenall de candeles”· El primer altar del que he trobat constància a la Part Forana de Mallorca es trobava a l’església parroquial de Sineu, el qual fou consagrat l’any 1417 per un bisbe de l’illa de Sardenya anomenat Fra Joan de Casa. En aquella vila Sant Cristòfol tenia molta devoció, contava amb confraria pròpia formada per la majoria de menestrals sineuers, els quals disposaven de 11 caigudes de tafetà groc i verd, un tern negre usat en els funerals dels menestrals i la imatge d’un sant crist amb dues llanternes que guardaven al famós Hospitals de Sineu. Els confrares participaven activament de les solemnes processons del Corpus i Setmana Santa, tenien enterrament en un vas obert en el trespol d’aquella capella i l’any 1645, a l’hora de triar un patró oficial per la Vila defensaren a ultrança que fos Sant Cristòfol. Després anaren aixecant-se altars a altres pobles de l’illa. De la documentació de les visites pastorals que feu el Bisbe Diego de Arnedo després del Concili de Trento tenim constància d’altar l’any 1562 a Llucmajor, un any després a Muro i a Sencelles, l’any 1564 a Binissalem, Sa Pobla i Sant Joan, i l’any 1565 a Alcúdia i Pollença. Poc després apareix per primera vegada una confraria erigida a la capella de l’Hospital d’Inca. A Ciutat, Sant Cristòfol tenia retaule a l’església de Santa Creu, gràcies a Déu, avui dia conservat en perfecte estat. El pare Gabriel Llompart C.R., que en certa ocasió digué que és el sant que més imatges ha tengut en l’època medieval mallorquina, ha estudiat minuciosament aquesta obra i l’atribueix a Francesc Comes. Aquest pintor mallorquí que treballà entre 1392 i 1415, vengué de València per introduir a l’illa el gòtic internacional. Curiosament l’any 1570, Arnedo visità el retaule i la crònica diu que ja era vell i demanava restauració. Altres capelles les trobam a la parròquia de Santa

SA SELLA Eulàlia, almenys des de 1562, i el mateix any a l’església de Santa Fe, on només hi havia aquest altar i el major, i on encara es mantén ben patent aquesta devoció. En el mateix barri ciutadà de la Calatrava, la capella que li van dedicar els honorables del gremi de Bosseria. El seu culte també es garantia per una benefici fundat a la Seu pel canonge Simó Rovira i per la família Arnau de Sineu. Ja sabem que els beneficis eren càrrecs eclesiàstics lligats al culte i devoció d’un sant a través d’un altar, amb l’obligació de celebrar misses diàries en sufragi de la família que l’havia instituït, que duien annexa una renda, generalment en forma de censal. Per aquest darrer benefici, la família Garau de Sencelles pagava cada any el dia de Sant Marc vuit lliures per un cens que tenien sobra la seva possessió de Judí, ran del Camí Reial,

segona consta en un document de l’any 1561. Com veim en el s. XVI la devoció de Sant Cristòfol a Sencelles ja era ben palesa. De la Parròquia va passar a la família dels nobles cavallers de Sant Joan, els quals posseïen la possessió major del lloc de Sonarrossa. Allà tenien capella aixecada on es venerava a més d’una pintura del Calvari, un retaule de Sant Cristòfol, segons consta en un inventari de 1586 dels béns del cavaller Jeroni de Sant Joan. (Continuarà) Jordi Llabrés i Sans La fotografia del retaule de Sant Cristòfol de la parròquia de Santa Creu de Palma és extreta del llibre de Josep Nicolau Bauzà.

Es raconet de sa cuina Pit d’indiot amb pesto de mostassa És senzill, lleuger, equilibrat i saborós…. la vida de vegades ja és prou complicada, vos l’heu de complicar també a la cuina? Ingredients: 1 pit d’indiot, 4 patates, oli d’oliva, sal, pebre bo. Per al pesto de mostassa: 12 fulles d’alfàbrega fresca, 2 cullerades de mostassa, 40 g de parmesà ratllat, 30 g de pinyons, 1 gra d’all, oli d’oliva, sal. Encalentiu el forn a 180ºC (amb l’escalfor de dalt i baix). Pelau les patates, rentau-les i tallau-les redones d’un centímetre, aproximadament. Salpebreu la carn. En una palangana que pugui anar al forn, col·locau les

patates cobrint-ne la base i salpebrau-les. Al damunt posau-hi el pit d’indiot, banyau-lo amb un raig d’oli i coeu-lo al forn, ja calent, durant uns 20 ó 30 minuts. Mentrestant, dins el tassó de la batedora elèctrica, triturau tots els ingredients del pesto, afegint-hi l’oli a poc a poc per aconseguir una pasta cremosa però espesseta. Quan la carn sigui cuita, banyau-la amb la salsa, tornau-la al forn i coeu-lo 5 minuts més. Tallaula a llesques fines i serviu-la acompanyada de les patates. Podeu intensificar el gust de mostassa afegint-ne unes cullarades més; com sempre, al vostre gust. Evidentment, podeu tastar la mateixa recepta amb pits de pollastre, però s’ha de tenir en compte que couen més de pressa. Maria Vich

“ De Joseps, Joans i ases n’hi ha a totes les cases”

Un racó per la poesia “Per Sant Josep cada oroneta a son indret” (Proverbis populars.)

“Per Sant Josep el moraduix treu el bec”

“Sa Corema ja és passada; Mare de Déu, que no torn,

“El cant del cucut, Sant Josep el porta i Sant Pere se l’enporta”

Que tenc s’esquena escorxada D’anar-me colgar dejorn”. (Dita Popular) Margalida Zuazaga Vich de can Pou

SA SELLA Sa Campana

Notícies Fresques Quina futuda, quina futuda més grossa!!! Jo que ja el tenia tot pensat, dat i beneit i m’he quedat “vestida y sin novio”. No crec que alci cap. Ha estat molt fort lo meu. Jo que ja me veia mandant i en feina segura, i he quedat en no res. Tenia molt clar fer de batle uns mesos, desprès dimitir ja que m’enxufarien a una feina a Palma. Una feina d’aparentar, res més, no vos pensasiu. Quina futuda!! Ai, Ai, Ai!!!! Estic desesperat. Hi qui pagarà ara tot lo que he comprat? Con ho faré? No tendré altre remei que cercar feina, però, que sia com fins ara, es a dir: cobrar i no fer res. I saps que és de cómodo pintar-la i cobrar cada mes. Ai! Ai! Ai! Na Juanaina fa flomada. Jo ja no seré batle i clar, ella no serà batlesa i no podrà lluir tots es modelitos que havia comprat. Ella jo ho diu: havies d’anar en so partit que guanyàs. Però, i jo que sabia. Ai! Ai! Ai! Hi hara ve lo bò! Varem passar set dies i set nits enfilats dalt d’una paret i amagats, vigilant dia i nit, en ses màquines retratadores i ses màquines de vidéo penjades pes coll, i aixi agafar infraganti es pintor o pintora de parets un dia abans de ses eleccions. No tenguerem sort: no va aparèixer. Jo vaig estar ajagut damunt una pedrota tots es dies, clar no me poria moure. Tenc un blau a nes c....... que me fa un maleeeer. Sa meva princesa tot d’una sa pensava que avia anat de rauxa, però, quant li vaig mostrar una foto des meu trasero assagut damunt sa paret, va callar. Ah!!!! l’any 2011 farem lo mateix. Ja veig que tendré que treure de nou es xandal de sa caixa i tornar a lo que era sa meva feina. Ja no m’enrecordaré. I un, dos, tres: salto: potro: job, job. Niños una vuelta al patio. Un, dos, tres, un, dos, tres. Ai! quedaré ben esbravonat. Quina perdalada! Dos dies després del 27 de maig, vaig llegir a un diari, que es periodistes no varen poder localizar a ne’s components de sa llista du’n partir senceller, per demanar-lis ses seves impressions per es resultats de ses votaciones. I jo dic. Perquè no les entrevistaren es dia de sa Fira i des Firó, (dia 20 i 21 de maig)? Tot lo dia estaren pes carrer, parexia que no tenien casa. I és que a vegades es periodistes són mig banbols. Menos mal que després de tant de trui m’han quedat de record ventalls, alfabagueres, senalletes, bufetes, i una bona penxada. I ara de què xerraré? Si a Sencelles mai passa res. Bé, si que passa, pero són de Tres R i no el puc publicà. I és que les coses del cuore i de s’entracuixa no són per Sa Sella. Que hi farem!!!!

Ara en serio. Quina pau, quina tranquilitat a partir des 28 de maig. Tot pareix més net i més clar, com si Sencelles fos un altre. A que sí? Tant d’aire fresc, tant d’aire fresc, que ara estaràs congelada. Idò!!! Quin desespero, quina angúnia, quin malestar, quina nirviada, quin de tot!!!. Ara s’han quedat sense menjadora, és clar, no saben fer res. I on aniran? Per aixó han fet dimitir a sa número 8 de sa llista. Les prenia un lloc. No valen noses. Com pagaré ara es meu palau, es meu cotxo, sa meva barca, es meu xalet?. Ja el deia ma mare: estudia i troba feina pes teus mèrits i no per enxufe. Tenia tota sa raó!!! Rovega claus, està rabiosa. Da se seva boca (per cert, i es morros a lo Angelina Jolie, on són?) Jura i perjura, diu animalades. Podria ser que dia 27 l’hi reblanís es servell? Aquell que dur barba i té es ulls esglaiats diu: "exigiré que gobierne la lista más votada". Sempre exigint, però a nes s’altres. A Canarias, ells que tenien més pocs vots han agafat es poder. I jo deman: La llista més votada que mandi, si és sa nostra, sinó, res de res?. Criatures, pareix que van col.locats. Van tan cegos que mos volen fer creure que un 46 per cent és més que un 54. Quan no se tenen estudis i molta poca vergonya, passa això. Sabeu qui són es que primer abandonen es barco quan se’n va a fons? Idò sí. S’altre dia sa meva princesa Juanaina anava tota alsurada, amb un paper amb sa mà. Jo vaig pensar que havia trobat una entrada de’s Rasputín. Quin susto. No, aera un rebut de s’aigua. I que vos pensau. Havíem gastat 3’27 •, d’aigo, i pegavem un total de 18’82 •. Quina perdalada! Sa diferència era de: Manteniment contadors 9’50 •; Cànon vivendes 5’45 •; comissió 0‘60 • (es Bancs també se posen ses botes) total 18’82 •. Bono, deu ser que es contador és d’or pur i es canon de diamant. Quina estafa! Hip, hip, hip, estic gat. Però això no fa rés. Si el melenes va begut i condueix i ademés ho diu, una de dues: o va més gat que una sopa, és curt, o ses dues coses. Hi això tenguerem vuit anys? Quin desastre!!!! I des nou mandamás de Sencelles, què men direu?. Sa meva princesa diu que és currillo. Ja era hora de tenir un batle condret!!!! I faner, també és faner. Això diu molt al seu favor. Jo no sé si es curro o no. Lo que jo sé és que l’hi ha deixat un bon mort. Aviat sabrem el millons que hi ha de deute, que segur seran molts. Així que sort!! I no escoltis sa bilis que deixen anar per sa seva boqueta es perdedors. Tot aixó és enveja!!!! Quina perdalada, quina perdalada més grossa! Es

SA SELLA Govern Autonòmic que teniem abans de dia 27 de maig, ha deixat una deuta de 2.700.000.000’- •, en pessetes 449.242.200.000’- Mare de Déu, ni es nostres renents la tendran pegada. Quina perdalada!!!! Vos recodau de sa gran inauguració d’un centre per descapacitats a Palma que es va fer el passat mes de març? Idò, no estava acabat!!! I a hores d’ara encara no pot agafar pacients. Per què tenien tanta presa? No seria que és que ara ha fuit cametes amigues, lo que volia era sortir a una foto en la reina? Ja ho val, encara s’ha estorbat a fugir!! Tenien una frissera terrible per obrir s’Hospital. No té aparcaments abastament, casi no té metges, ni casi telefonistes, ni casi res. Era prest per obrir-lo, però, ses eleccions ja arribaven. I ara se queixa perquè va haver d’esperar turno. Es cap, és per pensar, no només per pentinar-se. Idò. I ara que hi pens, perquè no se va fer s’autopista, Palma-Alcùdia uns 100 mts. enfora de s’Hospital, en lloc de plantar-la casi damunt, i axí tenir uns aparcaments com cal, i porer el dia de demà engrendir-lo? Seria que en aquest cas s’autopista pasaria per dins finques des seus?.

Hi ha periodistes? Que no toquen de peus a terra. “Si a Palma haguesin tengut 3230 vots més tendrien majoria absoluta. Si a Mallorca 2570 vots més, també majoria absoluta. I si a jo hagués guanyat s’Euromillones, a hores d’ara seria millonari. Ja te val!!!! Ara diven que 30000 vots no poren dicidir un govern. Però si ells tenien es poder i es govern per només1700 vots (de Formentera). Quina tropa!!!! No, hi ara ja se barallen entre ells. Van fora corda. Clar, ja no tenen cotxe oficial ni xofer, ni menjadora, ni viatges gratis total. I na cirereta diu que sa jefa de s’oposició guanya poc. Ara s’en recorda. Fins ara els altres han cobrat lo mateix que ella cobra!! I de ses festes d’Agost que m’hen direu? Això son festes!!! Festarres. Sa gent pareixia que anaven en darrer de festes. Sa veritat que els darrers anys més que festes pareixen enterros. Ja frís que arribin ses del any que ve. Quines festes, quines festes!!!!!!!!! Ara diuen que s’IB3 s’ha de tancar, que és un mostruo. Un mostruo? i que no la pariren ells? I ara renegen del seu fill? Criatures!!! Serà que ara no manden? A sa pròxima Sella xarrarem de’s rebut de s’electricitat. En Barramot.

Carta Estam a s’any 2007, i sa meva cosina Àngela ha tornat a complir anys, ja són 103!!! Que vos pareix? Se pot dir que ella és una valenta dona i dic valenta, perquè a sa mort d’es nostre cosí Joan de ca’s Manescal, jo tenia reparos a donar-li sa trista notícia, però quan més tard ho va saber me digué tota tranquil·la: “Margalida, no passis pena, perquè a jo ja no hi ha res que m’impressioni, ni cap fet per dolent que sigui, n’hi vist i rebut tant de tota casta…" així vaig comprendre que ella tenia tota sa raó. Vos envii aquest retrat per treure-la a sa Revista, ella està molt amb els seus besnets petits. Té es coneixement ben clar, però ja no surt pel carrer, camina per sa casa i viu amb sa seva filla Kika i una dona al seu servici. Margalida Zuazaga Vich de can Pou ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

SA SELLA

El projecte de variant nord de Sencelles El projecte de la Variant de Sencelles està inclòs al Pla Director Sectorial de Carreteres de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

El trànsit de la travessia de Sencelles és molt dens. Això se uneix al caràcter turístic de la zona que provoca que al nucli urbà es registri unasaturació de vehicles, que a l’estiu s’incrementa, amb els conseqüents riscs de sinistralitat. El centre urbà registra uns 8.000 vehicles diaris, dels quals uns 3.000 són de pas, és a dir no tenen com a destinació la població. La variant de Sencelles es presenta com la millor opció tècnica que solucionarà aquests problemes, ja que permetrà treure del nucli urbà aquests 3.000 vehicles diaris, dels quals un 6% són de vehicles pesants. El traçat discorre pel costat nord del nucli urbà de Sencelles amb l’objectiu de desviar el trànsit de pas de les carreteres Ma3120 (d’Inca a Sencelles) i Ma-302 (de Santa Maria a Sencelles) fora de la població. Així s’aconsegueix incrementar la seguretat i millorar el nivell de servei de la carretera en aquest tram. La variant tendrà 1.588,7 metres, amb una calçada de dos carrils de 3,50 m. Cadascun i unes voreres

d’emergències de 1,50 metres. A part d’això també té una berma de 0,75 metres, dues rotondes als extrems de la variant i una al centre per enllaçar amb el camí de

Binialmara. Disposarà a més de dues interseccions en forma de T al pas pel camí del Pou Major. Al creuer amb el camí dels horts que surt de davant can Collera hi haurà un pas superior per a vianants. Les obres compten amb un pressupost de 2.470.439,27 euros i està previst que s’executin l’any 2017. MMM ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

SA SELLA

Sabíeu que... ... l'ajuntament de Sencelles ha hagut de fer front al deute deixat per l'anterior consistori governat pel PP? idò, també haurà assumit el deute pendent del Sr. Antoni Ferrer en la seva etapa de regidor de cultura deixant de pagar 420,70 euros a la revista Sa Sella en concepte de subvenció, o no?. … fa estona que no sent a piular a n’El Mussol? Estic una mica preocupat, la veritat. Els mesos abans de les eleccions el podríem trobar fins i tot dins sa sopa, i ara no el veuen ni en pintura. No sé si és que l’han col·locat devers la Sala o ara toca nedar i guardar la roba. … durant la campanya electoral la coalició PSIBPSOE, PSM, ISIB pregonaven que a La Sala hi havia unes 28 persones que feien feia per a l’Ajuntament i que deien que si ells entraven farien una reestructuració de personal; vaja, que segons ells sobrava gent. Idò que vos pensau, la plantilla de l’ajuntament ha augmentat amb 3 o 4 efectius més i tots relacionats amb l’àmbit d’Unió Mallorquina i cap problema. Ja ho deia aquell: Sant Pere ve fer els seus parents sants. … els carrers d’Antoni Maura i Constitució són els carrers més transitats? Transitats en direcció prohibida. Diàriament circulen cotxes i motos en aquest sentit. I aquí no passa res. … el cotxe de la policia local de Sencelles ja ha passat la ITV? Així ho vaig dir fa uns mesos que circulava sense haver passat la inspecció tècnica, ha costat una mica, però sí ja poden estar tranquils fins que torni a tocar una altra vegada. … fins a 5 efectius ha augmentat la policia local de Sencelles. Durant les festes han estat guardant que tot anàs com una seda; a vegades encalçant algun motoret que feia massa via semblaven “los Hombres de Harrelson”. … el PSM i el PSIB-PSOE no tenen grup polític municipal? No en tenen entre altres coses perquè les darreres eleccions es varen presentar en coalició, ara s’anomenen Grup municipal nacionalista i progressista, uff una mica llarg, haurien de mirar de posar-hi algunes sigles meam com queda. … l’ajuntament de Sencelles té pendent a pagar factures per valor de 660.000 •? És a dir que no ha pagat treballs realitzats per a questa quantia. El deute que arrossega és molt superior. Per fer-vos una idea vendria a ser com si cada senceller major de 18 anys degués 300 • (al darrer cens electoral hi havia 2.200 persones apuntades, treis comptes). … si algú ha de menester res del misser de l’ajuntament pot passar per la casa de la vila els dimarts de 9 a 14 h., supòs que en cita prèvia, no fos cosa que hi aneu de bades.

… el parc verd de Biniali continua sense tancar-se els vespres, resulta que només està net el dia que venen a netejar-ho des del Consell de Mallorca, després per arribar als contenidors de reciclatge és una prova de supervivència ja que s’arriba a acumular de tot i molt. No sé si no els donaren la clau, quan hi va haver el canvi de llogater a l’ajuntament, però això ho haurien de mirar de resoldre. … hi ha gent que encara no ha tret cap vegada el poalet de matèria orgànica al carrer? I per descomptat encara no s’han après les diferents fraccions a treure ja que a hores d’ara els fematers deixen bosses que s’han tret per error. Per altra banda les empreses tampoc no han rebut els contenidors apropiats per a les seves necessitats, ni tant sols les bosses apropiades per a les diferents fraccions. Ja ho deia jo que això era anar a correcuites, manca informació de bon de veres. … el concurs de dibuix que durant 14 anys es celebrava per les Festes de la Mare de Déu d’agost, enguany no s’ha fet? Segons informacions oficials perquè a la impremta havien agafat un programa per un altre. Se veu que hi havia un programa de festes B i envers d’imprimir el programa A imprimiren l’altre. I aquí no ha passat res. I jo me deman: que hagués passat si en el 2007 governàs el PP? Algú hagués mossegat fins i tot al batle. … els plenaris de l’ajuntament de Sencelles es celebren el primer dijous de cada dos mesos a les 5 de l’horabaixa? Punyetes, jo no hi puc anar, a n’aquesta hora jo no me perdo el capítol de “Amar en tiempos revueltos”, per enganxar després en “Yo soy Bea” i “España directo”, com veis tenc l’horabaixa molt ocupat; que no ho mostren per sa tvs?. … a l’hora de fer els plenaris, el nou consistori no contempla com a mitjà de comunicació a n’aquesta revista? Com abans, no els avisen de l’acte, això sí a altres mitjans de foravila tot d’una despengen el telèfon i au!! ja ho saben. Hi ha coses que sembla que no canvien, velles tradicions se mentenen, algunes d’aquestes s’haurien de canviar, o no? … ja podem dir que hem tengut batlessa a Sencelles? La Sra. Margalida Llabrés la setmana després de festes va substituir al càrrec al Sr. Joan C. Verd ja que aquest estava de vacances, ben merescudes per altra banda. … si heu pensat en tenir un infant no cobrareu els 2500 • que va prometre el Govern Central? Només en rebreu 2499 • el que falta l’haureu d’abonar a l’ajuntament per l’empadronament del nou vingut. Mira que pagar per tenir nins ja és tot quant se pugui dir!!! Xiscu Cardonha

SA SELLA

Actualitat de Sencelles Temperatura 30 25 20 15 10 5 0 Abril

Maig

Juny

Juliol

SA SELLA Evolució de les pluges i temperatura durant l’any Tª Mit (°C)

Tª màx (°C) Tª màx abs. 22 29.5 18 Abril (Dia 26) (Dia 24) 25.8 32 22.3 Maig (Dia 25) (D.11-13-24) 28.5 35 25.3 Juny (Dia 22) (Dia 20) 29.5 36.5 27.6 Juliol (D.16-17-18) (Dia 16) Litres acumulats Gener – Juliol 2007 Litres acumulats Gener – Juliol 2006

Tª mín (°C) 12.8 (Dia 10) 18 (Dies 2 i 4) 21.3 (Dia 3) 24.8 (Dia 12)

Tª mín abs. L / m2 7.5 78.5 (Dia 8) 10.5 32 (Dia 4) 15.5 2 (Dia 4) 17.5 0 (Dia 6) 229.5 281.5

La reforma integral de la carretera de Palma La carretera Ma-3020 és la via natural de comunicació de les poblacions de Sencelles, Biniali i ses Alqueries, amb Santa Maria i Palma. Era una carretera estreta i perillosa ja que la calçada tenia una amplada de només sis metres, el traçat dels revolts no era l’adequat per garantir la seguretat i moltes de les parets de cada banda estaven esbucades a causa dels accidents. El projecte de reforma de la via que té una longitud total de 7’7 quilòmetres, ha comprès un tram de la carretera Ma-3020, situat entre la intersecció amb la Ma-3040 cap a Santa Eugènia i l’entrada al nucli urbà de Sencelles. Aquest projecte ha tengut per objecte una reforma integral de la Ma-3020, que ha millorat de manera radical les condicions de seguretat i comoditat per als usuaris de la carretera. La inversió aproximada ha arribat als 7.500.000 d’euros incloses les expropiacions. Les obres han consistit amb l’ampliació de la secció de la carretera que ara serà de set sobre deu: dos carrils de 3,5 m. i dos vorals de 1,5 m d’amplada. Això es complementa amb 3 metres de domini públic per a cada banda, cosa que dóna una secció total de setze metres per al corredor que forma la carretera. S’ha construït una intersecció amb un tercer carril central a l’encreuament de Santa Eugènia, que abans és una intersecció en forma de T. A l’alçada de la travessia de ses Alqueries s’ha fet una petita ronda, ja que eixamplar la carretera en aquest punt suposava una forta agressió als habitatges que hi ha. A l’encreuament de Biniali s’hi ha fet una rotonda que respecta la zona ajardinada i s’han conservat els arbres més voluminosos que hi havia. Els accessos entre la zona ajardinada i el poblet s’han urbanitzat a fi de preservar el caràcter de passeig que té el recorregut.

Igualment, s’ha adequat l’aturada de l’autobús TIB. Per al camí de Canarossa s’ha fet igualment un tractament urbà i s’ha construït un nou pont sobre el torrent. A l’arribada a Sencelles s’ha dissenyat una simple conversió de la carretera en el carrer d’entrada a la població. S’ha d’esmentar però que està en projecte la variant de Sencelles que preveu la ubicació d’una rotonda en aquest punt. Tota la nova carretera té dues bermes laterals de tres metres d’amplada que s’han recobert amb material granular natural a fi de crear un espai de seguretat per als usuaris de la carretera. En els punts on ha estat necessari un drenatge per protegir el ferm s’hi ha disposat un tub dren enterrat. Aquesta uniformització del domini públic ha anivellat els marges de la carretera respecte de la calçada a fi d’eliminar perills i permetre’n l’ús en cas d’emergència. El pont del segle XVIII de Son Sales, que passa per damunt del torrent de Solleric, va esser ampliat fa una dècada i s’ha conservat tal com estava perquè l’obra de fàbrica tenia una amplada suficient tant per a la carretera com per al torrent. En canvi, el pont de mitjan segle XX de l’entrada de Biniali, un model normalitzat de formigó en massa, s’ha eixamplat ja que l’amplada que tenia era insuficient per al pas de la nova carretera. A la contrada del Torrent Fals, no hi havia pont, però se n’hi ha fet un com el de Biniali perquè encara que és un punt on el torrent ha desaparegut, hi compareix un cabdal d’aigua important. Al llarg de tota la via s’ha fet la reposició dels tancaments de les finques de la carretera, amb les mateixes característiques constructives i estilístiques que tenien originalment. Es mantén així la idiosincràsia de cada finca. MMM

SA SELLA

Sa Sella entrevista a... Aquesta vegada la nostra entrevista no serà a una persona major del nostre poble. Avui serà a un home jove, jove, però ben preparat. Ell és en Joan Carles Verd Cirer “Papa “, nascut a Sencelles l’any 1971, està casat i té un fill. Estudià Farmàcia. Des del passat dia 16 de juny és el nou Batle de Sencelles per UM. Ho serà els tres primers anys de legislatura gràcies a un pacte de govern amb EU- Els Verds i PSIB-PSOE, PSM i ISIB. El darrer any el batle serà en Tomeu Morro Oliver. Del anys 2003 al 2007 ja va ser regidor de l'Ajuntament. -Per què o per qui te posaren el nom de Joan Carles? Joan pel padrí de ca’n Papa i Carles va ser un afegitó de la meva germana gran Francisca. -Quins record tens de quan eres nin? D’està sempre per la plaça, jugar amb els clients del nostre cafè, anar escola a ca ses monges, vorera, vorera, sempre solia arribar un poc tard. Els records normals que solem tenir d’una infantesa raonablement feliç. -Què volies ser de gran? Bomber. Com que sempre feia tard, ma mare deia que arribaria quan la casa fos cremada. També porter de futbol, per no haver de córrer tant. -Per què estudiares farmàcia i a on? Perquè sempre vaig tenir predilecció per les ciències de la salut i per la química. Va ser a Barcelona. -Tens bons records dels anys d’estudiant? Molts bons. És una època de creixement, tant a nivel personal con intel·lectual. S’aprèn a viure tot sol i a tenir responsabilitats. -Tengueres mai la tentació de quedar-te a viure a Barcelona? Ho vaig pensar diverses vegades per les sortides professionals, però l’enyorança, el desig de tornar, varen fer tombar la balança cap a tornar. -Com vares conèixer la teva dona? A Barcelona, a ca una política il·lustre, na Francina Armengol, Presidenta del Consell de Mallorca, que també estudiava farmàcia. -Tenir un fill és de les coses millors que podien passar-te?

Si se decideix formar una família, és el motiu principal per tenir-ho, és una de les millors coses. -Com va ser que entrassis en política? Quan vaig tornar a Sencelles, vaig trobar una situació política que no m’agradava gens. Hi havia un govern municipal en decadència, i en aquelles eleccions no se perfilava un canvi, una alternativa clara. Per això amb uns amics decidírem animarnos per oferir una alternància. -Quina impressió tenies abans del 27 de maig? Vèiem que hi havia ganes de canvi en el poble, i un cansament de la manera de governar fins a les hores. Els resultats varen ser els que esperàvem. -Pensaves que podries guanyar? Sí. Crèiem que el canvi era possible si juntàvem a diverses persones i que jo podia ser el batle. -La nit de les eleccions, i després de saber que hi havia possibilitats de governar, què pensares? Que havia arribat l’hora de no defraudar a les persones que tant havien confiat en nosaltres. Sents una gran alegria, però al mateix temps una gran responsabilitat. -Té va venir de nou? O com la majoria de sencellers ja l’esperaves? Ja l’esperàvem. -Un diari, l’altre dia se demanava d’on sortiren el 200 vots que va tenir més UM que en les eleccions de l’any 2003. Tu que els diries? Surten de diferents coses: una feina sèria d’oposició els passats quatre anys; de l'esforç que va fer el partit de Sencelles per fer arribar el missatge als sencellers; i de la gestió nefasta del PP. Les eleccions no se guanyen, sa perden per part del partit que governa. -Aconseguir pactar amb els altres partits, va ser mal de fer? Nosaltres, ni ells, teníem experiència amb pactes de govern. Amb EU va ser bo de fer ja que ells tenien clar que hi havia d’haver un canvi. Amb els altres va costar un poc més, però no va ser mal de fer. Pens que ha sortit un pacte molt bo pel poble.

SA SELLA -Tots teníeu clar que el primer era el poble i no el partit de cada un? Evidentment. El partit és un instrument per ajudar el poble, i el partit de Palma, sempre ha vist bé el nostre desig. -Per què el partit en més vots, però sense majoria, no va començar les negociacions d’un hipotètic pacte amb vosaltres? Hi va haver una trobada, informal, passat una setmana de les eleccionas. Nosaltres vàrem entendre que UM era la principal alternativa. Poca gent hauria entès un pacte entre nosaltres dos. Per què el PP no va aconseguir un pacte amb els altres partits? Ho haurien que explicar ells.

fer-ne un altre? És molt bon equip. A més és un aquip obert a totes les persones que tenen interès per fer feina pel poble, de fet, l’estam ampliant. -Què podries destacar d’ells? Sobretot la seva generositat en voler “complicar-se” la vida pel poble sense rebre pràcticament quasi res. Fer política a nivell de poble, el noranta per cent de vegades, és un acte de generositat. -I del teu equip de govern? El compromís que tenen amb el sencellers i les ganes de fer les coses ben fetes.

-No volien compartir batlia? Ni cap classe de poder?

-Creus que l’únic partit de l’oposició farà la guitza només per fer-la?

De fet no arribàrem a n’aquest plantejament. Va quedar clar que cada un miraria d’aconseguir majoria suficient per governar.

Crec que ells faran la seva feina d’oposició pensant amb el bé comú, con hem fet nosaltres els darrers quatre anys. En democràcia l’oposició és important.

-Quines mancances, segons el teu parer, tenien els anteriors equips de govern? Crec que hi havia poca dedicació al poble, la majoria de regidors no comparexien per la Sala. -Creus que Sencelles aquests darrers setze anys ha estat malmenat pels governants municipals? No diria malmenada, pens que se presentaren al càrrec per fer-ho bé. Sí que crec que han estat setze anys perduts, sobretot els darrers vuit. El municipi ha crescut molt i l’Ajuntament ha quedat estancat. -Què deixaren de fer pel nostre poble que era molt necessari? Tr e s c o s e s b à s i q u e s : 1 ª D e s c u i d a r u n a planificació urbanística coherent, que donàs servei al poble. 2ª L’àrea econòmica els darrers vuit anys ha patit un gran descontrol. 3ª Serveis de caire municipal i de l’administració no s’han modernitzat. -Què feren per interessos, diguem privats, i que han estat dolents pel poble? En aquest darrers setze anys, s’ha tengut la sensació que han antepossat els interessos privats als generals. Els privats són legítims i respectables, però a una administració pública, en cas de conflicte, sempre s’ha de vetlar per l’interès general. -Podria ser degut a que un batle i diversos regidors no eren sencellers? Quan un té voluntat, estima el poble, hi posa dedicació, ser o no ser senceller és irrellevant. -El teu equip de partit, és el millor, o no pogueres

-Creus que l’oposició està preparada per contribuir a dur endavant el poble? Sí. Des de la seva posició poden contribuir a millorar. -Com has trobat, en general, l’estat d’ànim de la gent del poble amb el nou equip de govern? En general molt contenta. Se sent l’il·lusió, i les esperances que tenen en nosaltres. No són necesàries paraules, les seves mirades ja diuen el suport que tenim amb ells. -Penses que estan contents amb el canvi? Majoritàriament sí. Les persones que tenien interessos en la situació anterior, supòs que no. Malgrat això, arribaran a adonar-se que el canvi era necessari. -Què fereu vosaltres per no defraudar-los? Bàsicament posar l’Ajuntament al dia, modernizar-lo. Sobretot escoltar les seves necessitats i intentar donar solucions. -Quina mesura va ser la primera que prenguéreu? Reestructurar els serveis administratius i fer un estat de comptes; sumar totes les factures pendents per intentar posar-nos al dia. -Com trobàreu l’adjudicació de la nova escola, i de l’escoleta? L’escola començada. L’escoleta no té projecte i degut a aquesta manca, s’ha perdut la subvenció d’uns 600.000 • en quatre anys. Però tenim els compromís que només seràn 50.000 •, els

SA SELLA corresponents a l’any 2007 els que no cobrarem, la resta, uns 550.000 • s’invertiran en altres obres. El projecte de l’escola no contemplava fer un carrer i ara s’ha de fer en només dos mesos. -No seria millor canviar-la a uns altres terrenys més grans en vista a properes ampliacions? E n p r i n c i p i j a é s i n v i a b l e . L’ e s c o l e t a e s canviarà en vista a hipotètiques ampliacions. -Per què, penses, que es va triar un lloc tan poc adient con el camp de futbol?

l’aparcament. Així aconseguirem que la gent que va a comprar, pugui aparcar a un carrer on ara no poden. -Hi haurà sancions econòmiques? En cas contrari, creus que serà efectiu sense multes? Els que es passin del temps s’arriscaran a una multa. -Els sis-cents mil euros de deute de l’Ajuntament, són dels anys que estau a punt de tancar –2001-2006- o són de les quatre darreres legislatures?

Perquè no hi havia planificació, no havia terrenys per fer-la.

Aquesta quantitat no és tot el deute, només són de les factures pendents de pagament, és a dir, els proveïdors. A part d’això, hi ha els crèdits que tenim amb els bancs; les pòlisses de crèdit, etc. S’han d’unificar tots els crèdits, pagar tots els proveïdors i només deure doblers als bancs. La gent que ha fet feina per a l’Ajuntament ha de cobrar.

-Per ventura hi havia motius econòmics? Directes no, indirectes possiblement. El que no se cercasin alternatives, podria v e n i r, c o m j a h e d i t , p e r interessos econòmics. -Pensau fer un altre camp de futbol, o no està l’economia per fer filigranes?

-Com es pot acumular un deute tan gros a un poble com

Avui per avui complirem en primera instància el compromís que l’anterior equip de govern no va cumplir: acreditar el camp de futbol, de moment a Biniali. A llarg termini, un camp nou s’haurà de fer. -La nova distribució de la circulació en el poble, és la correcta? S'hauria de modificar almanco en part? Hi ha questions que s’han de rectificar de manera urgent. Els reductors de velocitat, la prohibició d’aparcar els carrers - retxes groges-, les places d’aparcament. És a dir, llevar-ne uns quants i pintar-ne d’altres. Això com a primera mesura.

La zona blava anirà des de la Plaça, començament del carrer Rafal, als quatre cantons de ca’n Morro, o de ca na Parisa. Se deixarà aparcar mitja hora, i seran els usuaris els que posaran dins del cotxe i a la vista, un rellotge –regal de l’Ajuntamenteque detallarà l’hora de

Això passa quan se gasta sense tenir ingressos. És a dir, no tenir cap tipus de control ni criteri. Avui dia no sabem quina és la situació econòmica real. Tampoc la sabia l’antic equip de govern, però ells no feren gaire feina per aclarir-ho. -Podreu treure la fí de tot l’embull de papers que hi ha a l’Ajuntament? Serà molt costós i complicat, durarà gran part de la legislatura. Volem arreglar en dos anys el que no s’ha fet en vuit. A més, de la feina de dur en ordre l’actual i és molt complicat. Però ho farem. -El passat equip de Govern, no duia una

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

-Segons va sortir a un diari, aviat Sencelles tendrà zona blava de franc. De quina forma controlareu que el cotxes no aparquin més del temps acordat?

Sencelles?

SA SELLA comptabilitat? Des de l’any 2000, no. Començaren l’any 2006. -Com es pot arribar a tot aquest desordre monetari? És una mescla d’incompetència, d'irresponsabilitat i un poc de vagueria. -Hi ha moltes factures pendent?Fereu una auditoria? H i h a p e n d e n t s 11 0 . 0 0 0 . 0 0 0 d e p e s s e t e s , 661.113 •. I la ferem sobretot per dos motius: el poble té dret a saber que ha passat amb els seus imposts i perquè ningú del nou equip de govern està disposat a assumir responsabilitats que no són nostres. -Segons el que reveli l’auditoria. Es podran demanar responsabilitats als antics gestors? Evidentement que sí. La responsabilitat política hi és i es determinaren a les eleccions. Altres tipus de responsabilitats les determinen els tribunals. -Si no s’arregla el tema econòmic, podreu fer tot el que teníeu pensat? El primer que farem serà arreglar l’economia. A partir d’aquí, intenterem fer el que pensem que és més necessari. No és el mateix trobar un ajuntament que funciona que un ajuntament en coma. - L’ A j u n t a m e n t d’endeutament?

arribat

màxim

Hores d’ara no ho sabem i no se sabrà fins que no se faci l’auditoria. -I amb el tema urbanístic, pensau posar-hi remei? Una de les prioritats que tenim és adaptar les Normes Subsidiàries al Pla Territorial. En quant a disciplina urbanística s’ha de fer una crida a la responsabilitat de la gent. Les obres s’han de fer amb permís de l’Ajuntament. Vigilarem que sia així. -Com van les relacions entre els diferents partits del l’equip de Govern?

Són molt bones. No hi ha diferents equips de govern, sinó un equip de govern amb objectius comuns. -Pensares en cap moment no cedir un any de batlia? A nivel polític pensàvem que teníem legitimitat per tenir quatre anys de batlia. Has de pensar que forem l’únic partit que se presentà a les eleccions i que augmentàrem el nombre de vots. Així i tot, en un govern cohesionat com el nostre, el paper de coordinador –batle- tampoc és tan important. No era una questió de cadires, sinó de projectes. -La majoria de sencellers tenien clar que el pacte era el millor pel poble? Et sents recolzat per ells? Crec que sí. I em sent absolutament recolzat. -Avui per avui, creus que podreu tirar endavant a pesar de tots els inconvenients que s’han trobat? Com va dir en Churchill, costarà sang, suor i llàgrimes, però ho aconseguirem. -Les festes patronals ja estan a punt d’acabar. En vista de la gran participació dels sencellers/ sencelleres podríem parlar de que han estat un èxit total? A nivell de participació i satisfacció sí. Els propers anys s’haurà de millorar, ja que el fet de ser gent nova, haver tengut només un mes i mig de temps per muntar-les, ha fet que hi hagi qualque mancança, però en general molt bé. L’entusiasme de la gent ens ha desbordat. -La gent, anava endarrer d'unes festes de poble com cal? Sí. Per fer festes de poble hi ha de participar el poble i això crec que s’ha aconseguit -Aquesta entrevista podria ser molt més llarga, ja que hi ha molt per demanar, però seria un mai acabar. Jo et deman: què vols dir a tots els sencellers i sencelleres? Dues coses: confiança en nosaltres i sobre tot exigiu-nos. Maria Vich Cirer

Deu Anys de Vida Al número 49 de Sa Sella, que corresponia als mesos de març-maig de 1997, hi havia un article sobre una guia de viatges de 1881 on hi apareixia el nostre municipi, uns comentaris sobre psicologia escrits per na Neus Vallès Perelló i hi poguérem llegir també un l'article de la sèrie "suggerències" escrit per en Tomeu Morro i en Pep Ramis. Sa Sella 10 anys