Sa Sella 107 by sasella

SA SELLA

Editorial Ja són aquí! Arriben una altra vegada les eleccions municipals. Sa Sella ja n’ha vistes passar unes quantes: les del 83, 87, 91, 95, 99, 2003... i ara a la volta del cantó venen les del 2007. Molts de politiquetxos de poble han passat per la Sala però, a disgust de molts d’ells, Sa Sella continua viva. I donant guerra i això que des de fa molt de temps no rebem cap ajudar d'ells. Com sempre, sembla que amb el nou ajuntament que entre tots triarem s’acaba una etapa i en naixerà una de nova. Ens espera una altra vegada tot el teatre electoral que es repeteix cada 4 anys: uns que diuen que ho ferien més bé, i els altres que no volen perdre la mamella, uns que amb aquells no hi volen pactar, els altres que per governar vendrien sa mare... Sense oblidar "els professionals" que vindran de la gran Ciutat,a fer-nos gran discursos i a dir-nos que faran el millor per a nosaltres i després qui sap, una vegada guanyat no tornen a venir fins d'aquí a 4 anys més. Esperem que cadascú voti segons li convengui i que tothom sàpiga comportar-se: a Sencelles estam tan avesats ja a actuacions manipuladores que no vendran d'aquí les nostres sorpreses i dubtes: després de 16 anys de majories absolutes del PP, hi haurà canvi? No tendran majoria absoluta però s'entendran amb un altre grup i continuaran al govern. I haurà un govern municipal multicolor? A partir del dia 27 ens veim a Sa Sella per parlar-ne... ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Redacció : Joana Ferragut Fiol Joan Florit Horrach Jordi Llabrés Sans Guillem Zuàzaga Llabrés Col·laboradors : En Barramot Miranda Miret Mairata Guillem Mut Llabrés Josep Pizà i Vidal Francina Roig Pons Maria Vich Cirer Els articles d'aquesta revista expressen únicament l'opinió dels propis autors. Revista Sa Sella sasella@hotmail.com C/ Església, 3 CP 07140 Sencelles - Mallorca

Portada:Correllengua 2007. Dipòsit legal: PM 400-89. Edita: Centre Cultural de Sencelles (1974) des de 1983. Imprimeix: Tirrena SA. Carrer Pintor J. Gris, 2 Tel. 971 555 212 Manacor Mallorca

La Parròquia de Sant Pere de Sencelles és una entitat que col·labora amb el Centre Cultural de Sencelles - revista Sa Sella. El Centre Cultural de Sencelles Revista Sa Sella rep una ajut de la Fundació Mossèn Bartomeu Oliver per al desenvolupament de les seves activitats. 3

SA SELLA

Noticiari Dia 17 de febrer Sencelles va celebrar la festa dels Darrers Dies amb una festa al poliesportiu de can Bril i un berenar solidari de recaptació de donacions a favor del Burundi sota el lema de la campanya "un quilo de mongetes per fer un món

entre d'altres la marxa de l'entitat, els nous projectes, l'avaluació de la tasca realitzada fins ara, etc. Si teniu un treball escolar o professional que versa sobre Sencelles, el terme municipal o la seva gent i creis que pot esser interessant donar-ho a conèixer, Sa Sella vos ho publicarà gustosament a les seves pàgines. Dia 5 de març hi va haver al Casal de Joves una reunió per muntar a Sencelles una delegació de l'Obra Cultural Balear.

més just". Dia 23 de febrer el grup municipal d'Esquerra Unida Els Verds organitzà al local dels padrins una projecció de cinema. Enguany les festes de Sor Francinaina varen tenir com a plats forts una exposició a la Sagristia i dues conferències: una d'una teòloga i una altra del vicepostulador de la causa de canonització. Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística la població del nostre municipi ha passat oficialment de 2.656 habitants l'any 2005 a 2.743 l'any 2006. Si el vostre grup, club, associació o entitat vol veure reflectides sobre el noticiari de Sa Sella les seves noves, activitats o actuacions, comunicau-les a qualsevol dels membres de la redacció o col·laboradors del Centre Cultural de Sencelles - revista Sa Sella. O a l'adreça de correu electrònic sasella@hotmail.com Dia 25 de febrer va celebrar-se l'Assemblea General Anual el Centre Cultural de Sencelles. A la reunió, que va acabar amb dinar, es varen discutir

Dia 10 de març va ferse la prepresentació de la candidatura conjunta municipal formada pel PsibPsoe, el PSM i els Independents de Sencelles i Biniali (Isib). Durant els mesos de febrer i març el mercat setmanal dels dimecres es va traslladar a la seva antiga ubicació de la Plaça de la Vila de resultes de les obres de condicionament que s'han fet a la plaça Nova. Si teniu fotos antigues que per la gent que hi surt o les coses que mostren poden esser d'interès general, feis-ho saber a qualsevol dels

col·laboradors de Sa Sella i la s'enduran i la vos tornaran al cap de molt poc temps. Dia 17 de març el GOB i la plataforma Salvem Mallorca va convocar una multitudinària manifestació contra el desaforat desenvolupisme urbanístic que va comptar amb una nombrosa representació de sencellers. 5

SA SELLA Dia 17 de març els majors del club dels padrins de Sencelles feren una festa amb una fritada. Dia 17 de març les capelleres de la parròquia de Sant Pere de Sencelles anaren d'excursió a la Seu a veure la capella decorada pel pintor Miquel Barceló. Dia 21 de març es va fer al Convent de Biniali el fòrum ciutadà del projecte Agenda Local 21. Dia 22 de març va entrar en vigor la reforma circulatòria del centre de Sencelles. Dia 25 de març es va fer la presentació de la candidatura municipal que presenta el PP a les eleccions amb un dinar al poliesportiu municipal de can Bril. Dia 25 de març també va ferse la presentació pública de la candidatura municipal del PSOE, el PSM i ISIB amb un dinar popular d'arròs burt a l'escola de can Bril. Dia 30 de març el PP va organitzar una torrada a Biniali per presentar els seus candidats a les eleccions. Dia 30 de març es va presentar públicament a la plaça de Sencelles la candidatura d'Alternativa EUEV a l'ajuntament que torna estar encapçalada per Albert Aguilera. Dia 2 d'abril es va fer l'acte oficial de co·locació de la primera pedra del nou centre

d'educació infantil i primària de Sencelles que s'ha previst bastir sobre el camp de futbol de Son Company. A principis d'abril varen iniciar-se els tràmits per cobrir una plaça de feina de caire administratiu a l'ajuntament de S e n c e l l e s . Ta n t l a candidatura d'UM com la del PSOE-PSMISIB varen fer gestions perquè el màxim nombre d'aspirants s'hi apuntassin. UM va pagar un anunci a l'Ultima Hora. Durant els darrers mesos un diari de Ciutat ha estat fent una intensa campanya de desprestigi contra Eberhard Grosske, el candidat del Bloc per l'ajuntament de Palma, que resideix a una casa de camp al camí senceller de Na Graciana. El diari acusava el polític d'haver fet obres il·legals i de pagar manco IBI del que li tocaria. L'ajuntament s'hi va veure involucrat en emetre un informe que concloïa que les il·legalitats són haver fet un cel ras i unes columnes de parral sense permís. El polític va anunciar una denúncia per difamació. Dia 15 d'abril va fer-se un any més el pancaritat de Sarissal. Enguany la novetat va ser que l'acte es va haver de fer al poliesportiu de can Bril degut a les intenses pluges. El PSIBPSOE de Sencelles ha recollit més de

SA SELLA 100 al·legacions contra la declaració d'interès social del camp de golf de Son Saletes. Dia 16 d'abril s'inaugurà la reforma i ampliació que s'ha fet al Museu Diocesà situat al palau del bisbe a Palma. Entre les peces exposades hi destaca una Mare de Déu de Sencelles del segle XIII que presideix la sala dedicada a la plenitud del gòtic. Dia 22 d'abril l'Agrupació Folclòrica es Jonc de Sencelles va reunir amb un dinar a les Escoles a tots els seus membres, actuals i passats, per celebrar el seu vintè aniversari. Dia 24 d'abril el celler de Biniali Binigrau va rebre la certificació de qualitat ISO-9001. Dia 27 d'abril va presentar-se la llista electoral Alternativa per Sencelles que està encapçalada per l'actual regidor d'EU-EV Albert Aguilera.

A principis de maig la primera pedra de la nova escola de Son Company que havien col·locat les autoritats dia 2 d'abril va aparèixer abandonada i destruïda. Dia 7 de maig es va fer una festa i una torrada

Dia 28 a Sencelles i dia 30 a Biniali va fer-se la presentació de la llista electoral que presenta UM a les municipals que torna estar encapçalada per en Joan Carles Verd. El darrer cap de setmana d'abril la Coral Sor Francinaina va fer un viatge cultural a Andorra aprofitant una fira de productes artesanals balears. Dia 29 d'abril va passar per Ruberts, Sencelles i Biniali la flama del Correllengua d'enguany que organitza l'associació Joves de Mallorca per la Llengua. A partir de principis del mes de maig s'han programat al centre de formació Es Quarter una sèrie de curts cursos sobre enologia, tast de vist, viticultura, elaboració de licors tradicionals, etc. Dia 5 de maig hi va haver a la plaça Major de Ciutat una altra edició de la Diada per la llengua i l'autogovern que organitza l'Obra Cultural Balear. De Sencelles hi anà un autocar que havia fletat la delegació local de l'Obra.

a la Plaça Nova que va servir per presentar la nova Penya Mallorquinista de Sencelles. A l'acte hi acudiren diversos representants del RCE Mallorca com el seu president, Vicenç Grande i els porters Miki Garro i Miquel Àngel Moyà. Dia 5 de maig la candidatura municipal d'UM va organitzar una excursió al Parc de Tecnologies Ambientals de Son Reus. Dia 9 de maig la candidatura municipal del PP va organitzar una excursió a les Coves dels Hams de Manacor. Agència de notícies selletera

SA SELLA

Entrevista amb Margalida Moner Consellera d'Agricultura del govern balear El 14 d’octubre de 2003, Margalida Moner assolia el repte de dirigir la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears. La renúncia, per motius de salut, del fins aquells moments conseller Tomàs Cortes, retornava Moner a la vida política activa després del breu parèntesi com consellera del Partit Popular al Consell de Mallorca que succeï als seus dotze anys a l’Ajuntament d’Andratx, vuit d’ells com a batlessa. Gran aficionada al teatre, Moner tornava a l’escena política decidida a donar una forta empenta al sector p r i m a r i . Av u i , q u a n manquen poques setmanes per les eleccions del 27-M, repassa la seva tasca amb la satisfacció d’haver complert amb els objectius que es va marcar des-de el primer dia: obrir les portes de la Conselleria als agricultors, ramaders i pescadors de les illes, escoltar les seves propostes i preocupacions i posar en marxa una política que permetés dibuixar uns nous horitzons als professionals del sector. Moner podria presumir de ser la responsable de que els pagesos hagin cobrat per primer cop dins l’any natural les ajudes PAC gràcies a la creació del Fogaiba, de fer realitat la denominació Vi de la Terra de Mallorca que permetrà a tots els cellers utilitzar el nom de l’illa o d’haver situat a Balears al capdavant de les comunitats espanyoles amb més àrees de reserva marina de la Mediterrània. En canvi, amb l’humilitat que sempre l’ha caracteritzada, resumeix la seva gestió de la següent manera: “No s’he si he complert amb tot el que s’esperava de mí. No és possible tenir content a tothom. Però m’en vaig amb la satisfacció de que tot el que s’ha fet éra el que tocava”. - Ara que s’apropen les eleccions, s’en va satisfeta de la seva gestió? - Quan peg un cop d’ull al passat i faig un repàs de tot el que aquesta conselleria ha fet des de que vaig accedir al càrrec em sent més que satisfeta

perque crec que s’ha fet el que tocava. En aquest sentit, no hem d’oblidar que la major part d’aquest mèrit correspon al méu equip de feina, des de’ls directors generals fins als tècnics i professionals que dia rera dia s’han esforçat per complir amb l’objectiu que tant en Tomàs (Cortés) com jo mateixa ens varem proposar des d’un començament: posar-mos a disposició del sector i treballar per traçar uns nous horitzons de futur. No obstant, a mesura que s’esgoten els dies de gestió i s’apropa la cita electoral, pens que me'n vaig deixant moltes coses per fer. I és que l’agricultura i la pesca representen un món engrescador que et captiva des de el primer moment. D’això en vos podrien parlar tots aquells professionals del sector que, malgrat saben que no és aquest un món precisament fàcil, s’hi dediquen en còs i ànima des de primer hora del matí i quan arriba l’hora de plegar ja pensen en l’endemà. - Ara que ha vist de prop el sector, com veu el seu futur? - Amb optimisme, sempre i quan l’administració i els professionals trobin l’equilibri que garanteixi aquest futur. A veure, no es tracta de posar un peix a l’ham, sino d’enssenyar a pescar. Amb això vull dir que la Conselleria d’Agricultura i Pesca, al manco aquesta ho ha fet així, ha de tenir les seves portes obertes a tots i els ha d’ajudar amb tot el pugui, gratant d’allà on no hi hagi per rapinyar un euro més si és necessari. Però les subvencions, encara que indispensables, serveixen de bén poc si el professional no compleix amb la part que li pertoca adaptant-se als nous temps, evolucionant cap a la tecnificació, vetllant per els nostres recursos naturals i preservant i millorant les nostres senyes d’identitat tant pel que fa a l’agricultura, com a la ramaderia i la pesca. Aquest panorama podria desanimar a més d’un. Encara així, hem assistit, segons dades del Consejo Económico y Social, a un creixement del 2,3 en l’agricultura. El camp, com podeu comprovar, torna

SA SELLA a generar llocs de feina. Per la seva part, la renda agrària ha crescut un 16% en els darrers tres anys, passant dels 248 milions d’euros de l’any 2002 als 290 de l’any 2005. En aquest sentit, crec que aquesta conselleria també hi ha jugat un paper important amb el seu programa de cursos de formació i integració, que hauran estat al voltant de 400 seguits per prop de 6.000 alumnes. Per això deia abans que, malgrat els sacificis que implica, l’agricultura, la ramaderia i la pesca constitueixen un món engrescador. - Abans ha parlat de la seva política de portes obertes. Estaven obertes a tothom? A tots aquells que han volgut transmetre’ns les seves propostes. La conselleria ha escoltat a tothom i ha actuat a partir dels projectes que ha presentat el sector, sense imposar res a ningú. No ha estat aquest un Govern intervecionista. El sector ha decidit quines éren les propostes que considerava més convenients i nosaltres acceptat aquelles que resultaven viables. Per exemple, els ramaders ens varen fer arribar la seva inquetut per l’estat de les seves instal·lacions, que no s’acabaven d’adaptar a la normativa actual en matèria mediambiental. Per això varem posar en marxa les línies d’ajudes Pro-Porc i Pro-Vacú, que permetran gaudir d’unes explotacions ramaderes adaptades al segle XXI i respectuoses amb l’entorn. Aquestes actuacions comptaren inicialment amb dues línies d’ajuda dotades cadasquna d’elles amb 3 milions d’euros. La del Pro Porc, ja tancada, es va ampliar fins a 6 milions. La línia del Pro Vacú també s’ampliarà en cas de sigui necessari fer-ho. - Es sent especialment orgullosa d’alguns dels objectius complerts per la seva conselleria al llarg de la legislatura? - Més que orgullosa, com ja he dit abans, em sent satisfeta de tot el que s’ha fet en general, si bé es cert que m’en vaig deixant bén provada l’eficàcia de la gestió del Fons de Garantia Agrària i Pesquera de les Illes Balears (Fogaiba), que tantes suspicàcies va despertar al llarg del seu procés de gestació i que, en el seu primer any de vida, ha fet possible que tots els professionals del sector rebéssin, per primer cop en la història d’aquesta comunitat, totes les ajudes directes dins l’any natural. Partides que abans es tramitàven en 500 díes, ara n’han tardat menys de 150. L’ens pagador de la conselleria ha gestionat més de 120 línies d’ajudes amb un pressupost de 71,29 milions d’euros i té pràcticament enllestit el nou PDR 2007/2013. Un pla específic per a Balears, consensuat amb el sector i ajustat a les necessitats de la nostra comunitat, en el que hi venim treballant des de fa quasi dos anys amb l’objectiu de no

deixar-mos cap cap per fermar. - En el seu darrer any de gestió ha comptat amb una veu especialment crítica: la Mesa Agrària. Els qui integren aquest col·lectiu han fet allò que han considerat més adient. En el món de l’agricultura, com heu pogut comprovar no fa massa dies, no sempre plou al gust de tots. Som conscient de que no és possible fer content a tothom de la mateixa manera que pens que n’hi ha que, tenint motius abastament per estar-hi, prefereixen estar permanentment de morros davant la gestió d’aquest equip. Jo m’en vaig, com he dit, satisfeta i amb un balanç que, com a poc, convida l’optimisme. - Com per exemple? No es fàcil resumir tots aquests anys de gestió en una entrevista, però si podem dir que la conselleria donat la volta a la truita pel que fa referència a l’assumpte de la política de reguius. Si fins fa uns anys teniem problemes d’aigua, ara, precisament, n’anam sobrats gràcies al conveni del Pla de Reguius signat entre la nostra conselleria i el MAPA per valor de 113 milions d’euros. Amb aquest pla perseguim dos objectius: reutilitzar les aigües depurades per ús agrícola i optimitzar l’aprofitament de les aigües naturals millorant la xarxa de síquies de reg. Tot això és tradueix en una important millora per els nostres cultius i, obviament, contribueix a la preservació dels nostres aquïfers. El pla, amb el que s’ha fet i amb el que està projectat, afecta a més de 3.000 hectàrees de cultius i beneficia a més de 2.000 regants de les illes, que, i m’agradarïa incidir en aquest aspecte, no han hagut de pagar ni un euro per aquestes obres. Aquesta ha estat una de les actuacions més ambicioses de la Direcció General de Desenvolupament Rural, que també ha fet possible dur l’electricitat a més de 13 quilòmetres de zona rural a Menorca, acció que ha costat més d’1 milió d’euros; i que ha invertit altres 12 milions d’euros en millorar 314 quilòmetres de 191 camins rurals de quasi tots els municipis de les Illes. - Ha parlat dels avantatges del Pla de Reguius precisament en un moment en el que les pluges d’abril ens han fet oblidar la sequera de l’hivern. El Pla de Reguius és fruit d’un acord amb el MAPA signat l’any 2004 i que s’està aplicant a bon ritme. Tant és així que ja tenim preparat un esborrany d’actuacions futures per mirar de signar un nou conveni encara més ambiciós que l’actual. No obstant, pel que fa referència al present, està donant uns resultats excel·lents. Basta donar un cop d’ull, per exemple, a les plantacions del Pla de Sant Jordi o a les de la Vall de Sóller i Fornalutx, entre d’altres. Confiam en que, un cop enllestit, pugui contribuïr a pal·liar els efectes d’una possible

SA SELLA sequera. Mentre això no ha estat possible, ja dic, perque esteim parlant d’un pla de recent aplicació, la Conselleria ha estat al costat dels pagesos i ramaders per actuar amb rapidesa davant qualsevol eventualitat. Pel que fa a la passada sequera, aquesta Conselleria va dissenyar i arrancar la campanya en un plaç de quatre dies, a la qual hi va destinar més d’1,5 milions d’euros. - Creu que la forta competència d’altres mercats, ja siguin nacionals o internacional, suposen una amenaça per els productors agroalimentaris de les Illes? Jo crec que aquí hi ha lloc per a tots. Sempre he dit que tot el que trobam exposat als mercats, si hi és, és perquè és bò. Ara bé, no oblidem que tot el que surt d’aquí, de les Illes, sempre serà més fresc que el que ens arriba de fora. És el cas dels productes hortofrutícoles, de la carn i d’un peix que pot presumir d’esser un dels més saludables de la Mediterrània. Hem prioritzat la promoció agroalimentària posant en marxa un pla de 25 línies d’actuació amb un pressupost que només en el darrer any ha pujat a 2,1 milions d’euros. Tot això amb l’objectiu d’apropar al consumidor de les Illes als productes acollits a alguna marca de qualitat. Els resultats demostren un important increment tant pel que fa a la producció com a la comercialització. En aquest sentit, no voldria passar per alt la gran acollida que el consumidor ha dispensat a l’Oli de Mallorca amb DO, que es va començar a comercialitzar dins aquesta legislatura; als formatges amb DO Mahón Menorca i mallorquí, i als vins de les dues DO, Binissalem i Pla i Llevant, respectivament, així com a tots aquells comercialitzats baix l’indicatiu Vi de la Terra. - Una marca, Vi de la Terra, que compta des de fa ben pocs dies amb un nou topònim: Mallorca. Era just i necessari que tots els productors de vi acollits a aquesta denominació poguéssin fer ús del topònim Mallorca, un nom que havia d’estar a l’abast de tots els cellers de la nostra illa. Des de la conselleria ja vàrem dir al seu moment, ara fa poc més d’un any, que ens posavem a disposició del sector perque tots poguéssin fer ús del nom sempre i quan es posassin d’acord. Ells varen complir amb la seva part i nosaltres amb la que ens pertocava. La marca Vi de la Terra Mallorca ja és una realitat com ho és que ja hem posat els fonaments per una futura Denominació d’Origen Mallorca sempre i quan el sector es mostras interessat en posar-la en marxa. - Abans ens ha parlat dels avantages del peix autòcton. Tant bò és? I millor que ho ha d’esser! Els resultats demostren que ha existit una gran implicació i un

fort compromís d’aquest Govern en matèria de protecció del nostre litoral, ja fos ampliant les reserves marines existents o creant-ne de noves com la del Toro, les Malgrats, la de Farrutx-Cap del Freu, s’Almonia i, recentment, la de Llevant. A la preservació i regeneració dels recursos existents cal afegir-hi la nostra preocupació per protegir les espècies en perill d’extinció tals com la cranca de la Meditarrània, la corbina, el déntol o la morruda i en la recuperació de les quals s’hi està fent feina al Laboratori d’Investigacions Marines i Aqüicultura del Govern, un centre que, no vagi per dit, ha estat sotmés a una profunda remodelació dins aquesta legislatura. - Ja que parlam de la mar, quina acollida ha obtingut entre els afeccionats la nova llicència de pesca recreativa per embarcació? Excel·lent si tenim en compta que aquesta pràctica gaudeix d’una forta presència a les Illes. La nova llicència respon a una vella reivindicació del sector i és per embarcació, ja que està comprovat que el 75% de la pesca recreativa a les Illes es practica des d’un vaixell. D’aquesta manera, hem fet possible que fins a cinc persones puguin pescar a la vegada gràcies a una única llicència. Calculam que en dos anys s’en faran unes 20.000 que és el nombre d’embarcacions que, segons les nostres dades, surten a practicar pesca recreativa a les Balears. Actualment s’emeten 45.000 llicències entre individuals i submarines. - Per acabar, quàntes sorpreses l’hi ha deparat la Conselleria en aquests anys de legislatura? Moltes i totes molt agradables. Una d’elles ha estat l’espectacular creixement que ha registrat l’agricultura ecològica en els darrers anys, passant de les 9.000 hectàrees de cultius de l’any 2003 a les més de 18.000 existents a l’any 2006. També s’ha quasi duplicat el nombre de productors. Tot això ha afavorit una major implicació de la conselleria en el foment de l’agricultura ecològica, tasca a la qual hi ha destinat més de 730.000 euros en concepte d’ajudes. Una altre actuació d’aquest equip de Govern, que va fer possible posar remei a un vell problema a la llonja del peix, va esser aconsseguir reunir al 99% del sector pesquer en una associació de productors, OPMallorcamar, que varem recolzar des de el primer dia. Record que el conflicte a sa llonja del peix de Palma va esser un dels primer assumptes espinosos que em vaig trobar recent estrenat el càrrec de consellera. Un foc que, afortundament, varem saber apagar ben aviat amb l’entrada en funcionament del sistema de subhasta electrònica. Premsa Forana

Especial Eleccions 2007

Antònia Vallés: "m'esforçaré i seré constant amb la defensa dels interressos del nostre municipi i dels qui viven en ell" Candidata del Partit Popular que més en sents parlar? Què en equipaments esportius. Què diries per presentar-te penses?. Digues tres coses que sobrin al davant dels sencellers que encara Dels resultats de les eleccions. Que nostre municipi: no et coneixen?. fins el dia 27 de maig no hi ha res Massa circulació dins el casc urbà, Que m’esforçaré i seré constant segur. les drogues i el fems que es deixa en amb la defensa dels interessos del Fer un camp de golf a Sencelles el lloc equivocat. nostre municipi i dels qui viven en ell. és una idea... La plaça de Jornets és... Quin és el darrer disc que Un dels racons més has comprat o escoltat? I el bonics del nostre darrer llibre comprat o municipi. llegit? És necessari que Il DIVO i el darrer llibre “La Biniali... catedral del mar”. Tengui un centre de Quina ha estat la darrera dia pels majors i un parc pel·lícula que has vist? pel més petits. Quina és la que més t’ha Els habitants de agradat?. foravila mereixen... “El velo pintado” i la que més Tenir els mateixos m’ha agradat “El nom de la servicis que els qui vivim rosa”. en el poble. El que més t’agradava Suposam que estàs quan eres petit/a era... a la sessió Anar d’acampada d’investidura, per Confessa’ns una mania, tant estàs a punt de un defecte i una virtut que ser nomenada tenguis. batlessa, que és el Bona, sempre i quan s’adecui a les Una mania no m’agrada el desorde, normes del Consell Insular de primer que faries després de un defecte som impacient i una virtut Mallorca que es l’organisme que ha rebre la vara del batle sortint?. som respetuosa en tothom. Donar les gràcies a tots i dir-los que de donar el vist i plau. Quin esperau que serà el vostre Què opines del tema dels serè una batlessa per a tots els sencellers. resultat en número de regidories?. adossats a Ruberts?. Els que el poble consideri que hem Ens hem de regir per la llei que hi Si una persona de fora te demana on pot trobar La fundació de tenir. ha actualment. Mossèn Bartomeu Oliver, a on li Si cap candidatura treu majoria Digues tres coses que necessiti diries que està? absoluta. Amb qui trobes que el nostre municipi: Al carrer de l’església nº14 hauríeu de pactar?. Un centre cultural. Hi ha extensió universitària a Quan ens hi trobem, ja vorem el Un pla de creixement sostenible. Sencelles? En cas afrimatiu, a que feim. on?. Quin és el tema d’actualitat del Ampliació i millora dels Si, en es Quarter. 11

Especial Eleccions 2007 Saps que vel 1 kg. de No podries estar un dia sense... Riure. tomàtigues, a Sencelles?. No ho sé.

S’era d’en Pelat. Digues una raó per:

Si fossis:

- viure a Sencelles:És el meu Qui és el Patró /-ona de - un home no vull canviar estic bé poble. així com estic. Sencelles?. - no viure a Sencelles: No trob El Patró es Sant Pere i la Patrona la persona més rica del món... cap motiu per no viure aquí. ajudaria als nins necesitats i hem No entens com hi ha gent... que Santa Águeda. dedicaria a obres socials. s’aprofita dels més necessitats. Què llueix a la façana exterior del col·legi Públic Can Bril? ( i no -la batlessa de Sencelles... De qui t’agradaria saber valen els dibuixos / o pintures fets escoltaria a cada un dels meus aquestes coses? conciutadans. pels alumnes). De qualsevol que les vulgui contar. Un racó que t’agradi de L’ escut de Sencelles. Vols afegir qualque cosa? Bona Sencelles. Fira a tots. ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Especial Eleccions 2007

Joan Carles Verd: "Mereixem un Ajuntament que funcioni bé" som un poc caparrut. Virtut, som exclusions. No s’ha d’excloure, per principi, ningú del diàleg. En la Què diries per presentar-te del Barça voluntat de que hi hagi un canvi en la davant dels sencellers que encara Quin esperau que serà el vostre gestió de l’Ajuntament, d’implantar no et coneixen? resultat en número de regidories? una administració municipal Candidat d'UM

Som en Joan de ca’n Papa, Confiam en millorar els resultats moderna, eficaç i bolcada en el servei farmacèutic de trenta-cinc anys, respecte a les passades eleccions, als sencellers i binialers, sense senceller d’arrel i amb vocació de creim que podem aspirar com a exclusions, creim que ens hi podem seguir sent-ho sempre, trobar, si no tots, la tant si visc a Barcelona, majoria de grups. El a Artà o la Conxinxina. que vos puc garantir és Fixau-vos si en som de que no tenim res pactat senceller que m’he abans de les eleccions proposat ser el vostre amb cap partit, per bé batle els pròxims quatre que ens hagin fet anys. oferiments en aquest sentit. El respecte que Quin és el darrer tenim cap a la voluntat disc que has comprat dels votants ens obliga o escoltat? I el darrer a esperar els resultats llibre comprat o electorals. Els sencellers llegit? decidiran si volen Un recopilatori d'en majoria absoluta, o si Caetano Veloso i estic volen pactes, i quina escoltant "Batiscafo casta de pactes. Ells ens Katiuskas", d’Antònia indicaran el camí dia 27. Font. El darrer llibre Quin és el tema que he llegit és "El preu d’actualitat del que de ser catalans", de més en sents parlar? Patricia Gabancho, la Què en penses? diada de Sant Jordi aprofit per fer una bona compra de llibres. Quina ha estat la darrera pel·lícula que has vist? Quina és la que més t’ha agradat? "La vida de los otros". Aquesta em va agradar molt El que més t’agradava quan eres petit era... Les vacances d’estiu, les festes de la Mare de Déu Confessa’ns una mania, un defecte i una virtut que tenguis. Tenc la mania de pensar massa vegades en les coses. Defecte,

De les eleccions. Que és normal que la gent se’n farti, fa més d’un any que pareix que hi ha campanya mínim a obtenir tres regidors (a les passades eleccions ens faltaren vint- electoral. i-quatre vots). Si ens hem de fiar de Fer un camp de golf a Sencelles tota la gent que ens assegura que ens és una idea... votarà, podem aspirar a deu o onze Extravagant, és com fer unes regidors, igual que les altres escoles dins un camp de futbol. candidatures (punyeteros!!!). Què opines del tema dels Si cap candidatura no treu adossats a Ruberts? majoria absoluta. Amb qui trobes És la demostració clara de que el que hauríeu de pactar? batle, l’Ajuntament, han d’escoltar els Si dia 28 tenim l’opció de pactar el veïnats. Ara el mal està fet. Si en el govern municipal, tenim la voluntat de seu moment no s’hagués actuat amb parlar-ne amb tothom, sense tanta prepotència i s’hagués parlat 13

Especial Eleccions 2007 amb els veïnats, ens ho hauríem el primer que faries després de rebre la vara del batle sortint? estalviat Digues tres coses que necessiti Donar les gràcies a molta gent, una fita com aquesta es del tot impossible el nostre municipi: sense la complicitat de moltíssimes Un bon batle, un equip de govern persones. treballador i recuperar les ganes de Si una persona de fora et fer poble. demana on pot trobar la Fundació Digues tres coses que sobrin al Mossèn Bartomeu Oliver, a on li nostre municipi: diries que està? Si em permeteu la broma, crec que Al carrer de l’Església sobren vots. Si sumàssim els que fan comptes treure cada partit en surten Hi ha extensió universitària a més de quatre-mil de vots Sencelles? En cas afirmatiu, a on? (punyeteros!!!). Diria que si n’hi ha, no sé si funciona realment, està al quarter. La plaça de Jornets és...

L’escut del poble No podries estar un dia sense... Llegir alguna cosa. Si fossis - una dona... no crec que fos gaire diferent del que sóc. - la persona més rica del món... potser no seria tan feliç. el batle de Sencelles... seria el batle de tots. Un racó que t’agradi de Sencelles

Hi va haver temps que m’agradava seure a l’acera de ca’n Papa i veure Saps que val 1 kg. de la gent passar, ara amb ca’n Papa Mitja plaça de Jornets tancat, m’agrada la terrassa d’en tomàtigues, a Sencelles? És necessari que Biniali... París. Moltes hores de regar, fermar, Conservi la seva fisonomia i la entrecavar i ensofrar davall un sol de - Digues una raó per: seva personalitat pròpia, ep!! si ho justícia. Ara, són boníssimes, no - viure a Sencelles: la sensació volen els binialers. tenen preu. de pertinença, ets d’allà Els habitants de foravila Qui és el patró/ona de - no viure a Sencelles: mereixen... Sencelles? bàsicament la recerca de la comoditat El mateix que els altres habitants del La vila té dues co-patrones, Santa familiar i laboral. És una bona municipi, un Ajuntament que funcioni Àgueda i la Mare de Déu. pregunta per fer a tants i tants de bé. sencellers que malgrat no viure-hi tota Què llueix a la façana exterior Suposam que estàs a la sessió del col·legi públic can Bril? ( i no la setmana estimen i volen el millor d’investidura, per tant estàs a valen els dibuixos o pintures fets pel poble, tant com els que hi dormen cada dia. I no crec que ningú gosi dir punt de ser nomenat batle, que és pels alumnes). que no son tan sencellers com els ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ altres. No entens com hi ha gent... que entén la política municipal, en principi una activitat de servei als altres, com una manera de enfrontar-se als altres. De qui t’agradaria saber aquestes coses? Resposta òbvia, dels altres candidats Vols afegir qualque cosa? Com que em sembla que aquesta revista es distribuirà entre dia 11 i dia 25 de maig, votau Unió Mallorquina, Avançam junts!. Si la llegiu els dies 26 o 27 de maig, anau a votar. Si la llegiu a partir de dia 28...que estau de bé que ja heu tret es gat des sac!!.

Especial Eleccions 2007

Tomeu Morro: "Necessitam un Ajuntament amb els comptes clars i al dia" Candidat de la coalició PSIB- el defecte és que a vegades som PSOE / PSM-ENTESA / ISIB massa xerrador i la virtud és que crec Què diries per presentar-te que som una persona bastant afable, davant dels sencellers que encara accesible i que sé escoltar. no et coneixen?

Quin esperau que serà el vostre resultat en número de regidories? Crec que després de tant de dies amb la meva cara penjada per mig Molta gent em diu que en farem poble, almanco de vista ja m’han de tres, el cap em diu que em farem conéixer. Però bé els diria que som quatre i el cor em diu que cinc. Com en Tomeu Morro, que som casat amb canta Lluís Llach, “no abarateixis els un fill d’un any i que he decidit somnis”. Per tant, em guiaré pel cor. encapçalar aquesta candidatura perquè trob que Sencelles s’ha de desxondir. Quin és el darrer disc que has comprat o escoltat? I el darrer llibre comprat o llegit? “Benvingut al paradís” del grup valencià Obrint Pas. "Teoria de la Sensibilitat Nacionalista" de Xavier Rubert de Ventós. Quina ha estat la darrera pel·lícula que has vist? Quina és la que més t’ha agradat? Munich. L’he vista en dvd fa poc i parla de la lluita entre el Mossad i els terroristes Si cap candidatura no treu palestins. Una de les que em va majoria absoluta. Amb qui trobes agradar més va ser “El vent que que hauríeu de pactar? gronxa l’ordi” de director Ken Loach. És una pel·lícula que parla del Les nostra primera opció seria procés d’independència d’Irlanda. pactar amb Unió Mallorquina, com ja hem dit públicament al Mussol. El que més t’agradava quan Molta gent ens demana un enteniment eres petit era... etre UM i nosaltres per fer un pacte passar el dissabte matí fent el cotxe de govern seriós i responsable i crec net amb mon pare i el meu germà. que no els podem fallar.

professional però sent parlar molt de les eleccions locals i autonòmiques . Pens que hi ha molta gent que demana un canvi … arribarà aquest canvi? Esper que sí. Fer un camp de golf a Sencelles és una idea... Boníssima per a la immensa quantitat de sencellers que practiquen el golf. A Sencelles sempre hi ha hagut una gran afició per aquest esport. Els sencellers i sencelleres aprenem a jugar a golf abans d’aprendre a caminar. Què opines del tema dels adossats a Ruberts? El mateix que opinen el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears i l’AVV de Ruberts. Digues tres coses que necessiti el nostre municipi: Un ajuntament amb els comptes clars i al dia Uns serveis públics que funcionin Una vertadera política en materia de joventut. Es necessiten més coses però només en puc dir tres no? Digues tres coses que sobrin al nostre municipi: La poca activitat cultural, les nu·les propostes pel jovent i el poc trullet en general que hi ha pel poble. La plaça de Jornets és... de tots. És necessari que Biniali... tengui veu pròpia.

Confessa’ns una mania, un Quin és el tema d’actualitat del Els habitants de foravila defecte i una virtud que tenguis. que més en sents parlar? Què en mereixen... Una mania és que sempre m’he penses? Els mateixos drets i deures que la d’aixecar de dormir amb el peu dret, No sé si és per deformació resta d’habitants del municipi.

Especial Eleccions 2007 Suposam que estàs a la sessió Sencelles? d’investidura, per tant estàs a Santa Águeda, per això la meva punt de ser nomenat batle, que és nebodeta li fa el nom. el primer que faries després de Què llueix a la façana exterior rebre la vara del batle sortint? del col·legi públic can Bril? ( i no Faria una mirada de complicitat i valen els dibuixos o pintures fets agraiment a la meva esposa per tot pels alumnes). el que s’ha hagut sacrificar per mi en Un escut de Sencelles. aquesta campanya electoral. Si una persona de fora et No podries estar un dia sense... demana on pot trobar la Fundació pensar en la meva família. Mossèn Bartomeu Oliver, a on li diries que és?

Si fossis:

N’hi ha molts: els dos pous, Ruberts, la plaça de Jornets, la placeta de l’Obra, el carrer del Rosari... - Digues una raó per: - viure a Sencelles: perquè la meva dona i jo volem que el nostre fill sigui senceller i, que quan li demanin d’on és, es senti orgullós de ser senceller, d’el pla de Mallorca i mallorquí. Pensam que Sencelles li pot donar aquesta identitat.

-una dona... seria una dona - no viure a Sencelles: No en Si això passàs, el primer que faria nacionalista i progressista, és a dir tenc cap ja que fa mig any que hem seria sorprendre’m i després faria el mateix que ara que som un tornat a viure al poble perquè ens enyoràvem molt. Tanta sort que a la m’oferiria per acompanyar aquesta home. meva dona a Sencelles sempre s’hi persona a ca don Bartomeu Oliver - la persona més rica del ha sentit molt bé i sempre hi havia al carrer de l’Església. món...ufff! Mai ho he pensat. Faria volgut venir a viure. Hi ha extensió universitària a moltes donacions a entitats que Sencelles? En cas afirmatiu, a on? defensen el territori, la llengua i el país, No entens com hi ha gent... que té tan poc sentit de la justícia. Hi ha un cartell al quarter que indica també m’agradaria fer algun tipus de que hi ha una extensió universitària. mecenatge cultural i, evidentment, De qui t’agradaria saber Els joves universitaris de Sencelles faria moltes aportacions a tasques aquestes coses. m’han dit que no ha funcionat mai... humanitàries. De tothom, som una persona molt per tant, em fii més dels joves de - el batle de Sencelles... aquesta curiosa. Sencelles que dels cartells que penja és la hipòtesi més probable de les tres l’Ajuntament. que em plantejau. Governaré per a Vols afegir qualque cosa? Saps que vel 1 kg. de tots els sencellers, per a tots els qui Agrair –vos als amics de Sa Sella ens han votat i sobretot pels qui no aquesta entrevista tan original.Vos tomàtigues, a Sencelles? vull encoratjar a continuar la tasca ho han fet. Entre 1.50 i 1.80 euros Un racó que t’agradi de que des de fa anys portau a terme. Sa Sella i la premsa forana fan un Qui és el patró/ona de Sencelles. paper molt important de vertebració ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ social i normalitazació lingüística a molts de pobles i ciutats d’aquest país. ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Especial Eleccions 2007

Albert Aguilera: "La corrupció és inerent a cert pensament capitalista". Candidat d'Alternativa Esquerra Unida - Els Verds

Més especulacions... els ciutadans Un nou model de cultura política tenen sa darrera paraula. Els (l’interés del conjumt dels ciutadans Què diries per presentar-te consultarem i farem alló que diguin. sobre els interessos d’uns quants). davant dels sencellers que encara Quin és el tema d’actualitat del Uns serveis socio culturals de nivell no et coneixen?. que més en sents parlar? Què en (escola, esopai poliesportiu, teatre). Benvinguts a sencelles. Si heu de penses?. menester res visc al carrer del rosari La corrupció que és inerent a cert Peatonització del centre urbà de sencelles i aparcaments pel residents. 29. pensament capitalista. Quin és el darrer disc que has Fer un camp de golf a Sencelles Una planificació econòmica diferent i amb participació dels ciutadans. comprat o escoltat? I el darrer és una idea... llibre comprat o llegit?. Digues tres coses que sobrin al nostre municipi: Al meu amic Serrat. El llibre “Emili Darder Cànaves (18951937) Vida i martiri” de na Catalina Moner i Mora. Quina ha estat la darrera pel·lícula que has vist? Quina és la que més t’ha agradat?. “A les cinc de la tarda” sobre les dones afganes i l’Islam. Pel·lícula de molta actualitat i maravellosa realització. El que més t’agradava quan eres petit/a era... Nedar a la platja. Confessa’ns una mania, un defecte i una virtut que tenguis. No puc amb les “palomitas” en el cinema. No m’oblit fàcilnent de les ofenses. He adquirit una sòlida cultura envers la tolerància. Quin esperau que serà el vostre resultat en número de regidories?. No faig quinieles electorals. Trob que no és científic ni seriós. La nostra feina camina per uns altres indrets i l’especulació és temps perdut. Si cap candidatura treu majoria absoluta. Amb qui trobes que hauríeu de pactar?.

La plaça de Jornets és... Guapa, acollidora... però No Privada. És necessari que Biniali... Ratifiqui el BIC i augmenti el seu nivell d’autonomia i gestió municipal. Una carretera de circunvalació. Els habitants de foravila mereixen... Tot ciutadà que visqui al municipi de Sencelles ha de tenir els mateixos drets, deures i serveis. Suposam que estàs a la sessió d’investidura, per tant estàs a punt de ser nonbrat batle/-essa, que és el primer Pel promotor serà genial, però.... que faries després de rebre la per els sencellers en general suposa vara del batle sortint? més comsum del territori, més contaminació... “pan para hoy y Donar la paraula al poble. Són els que dicideixen el seu futur. El Batle i hambre para mañana” l’equip de regidors gestionarà. Què opines del tema dels Si una persona de fora et adossats a Ruberts? demana on pot trobar La fundació Qui sigui capaç de destruïr uns del Mossèn Bartomeu Oliver, a on li llocs més emblemàtics de Mallorca diries que està?. no es mereix cap respecte personal Pel carrer de l’esglèsia. ni polític. Digues tres coses que necessiti Hi ha extensió universitària a Sencelles? En cas afrimatiu, a on? el nostre municipi:

Si però... d’adornament. Saps que vel 1 kg. de tomàtigues, a Sencelles?. No soc en ZP.

Especial Eleccions 2007 No podries estar un dia sense... Si fossis - una dona... donaria gràcies a Déu per no haver-hi nascut home.

- viure a Sencelles: Els meus companys i amics. - no viure a Sencelles:

No entens com hi ha gent...Tant i tant hipòcrita. Qui és el Patró /-ona de - la persona més rica del món... Sencelles?. no hauria fam al món. De qui t’agradaria saber Al cel hi ha molts de sants i santes - el batle... molts mals de cap. aquestes coses?. però només un en té les claus…Sant - Un racó que t’agradi de Vols afegir qualque cosa?. Pere. Sencelles. Salut per a tots. Que llueix a la façana exterior La placeta de l’obra. del col·legi Públic Can Bril? ( i no valen els dibuixos / o pintures fets - Digues una raó per: pels alumnes). ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

MERCADET SOLIDARI Dissabte 16 de juny de 2007 a partir de les 11 h. al poliesportiu municipal. Hi haura: Activitats pels nin Paredetes Tómbola Música amb Dj's Organitza: l'APIMA de Sencelles

Sa Sella útil .

TELÈFONS D'INTERÈS GRATUÏTS .

Dones maltracades

900 100 009

Servei d'atenció a dones

900 191 010

Telèfon Daurat d'atenció a la tercera edat

900 222 223

Informació sobre immigració

900 150 000

Ajuda contra la drogadicció

900 161 515

B A N C A

971 872 313

Son Llàtzer

971 202 000

Banca March

971 872 350

Son Dureta

971 175 000

Sa Nostra

971 872 566

Inca

971 503 882

Manacor

971 847 000

P R À C T I C S

Correus Informació

902 197 197

Aeroport Son Sant Joan

971 789 099

Tren + Bus (TIB)

971 177 777

Estació Marítima Palma

971 702 300

CASA DE LA VILA

Ajuntament Oficines

971 872 016

Ajuntament Fax

971 872 316

Policia Local

971 872 016

Serveis Socials

971 872 331

Mancomunitat des Pla

971 830 441

L T R E S

Telèfon de l'Esperança 971 461 112 Protectora d'animals

Col·legi can Bril

971 872 653

Centre de Formació Es Quarter

971 872 853

Casal de Cultura

971 872 165

Casal de Joves

971 872 038

Poliesportiu can Bril

971 872 035

Associació veïnats Biniali

971 870 336

Unitat Bàsica Salut Sor Miquela

971 872 331

Cita Prèvia consulta mèdica

902 079 079

Apotecaria Llic. Costa

971 872 542

HOSPITALS .

La Caixa

971 470 060

Manescal Pere Torrens (Ruberts) 971 872 872 Estació de Servei Son Ventura

971 872 214

Servei ITV Inca

971 505 812

Parròquia de Sant Pere

971 872 441

Parròquia de Sant Cristòfol

971 883 229

Convent de la Caritat

971 872 567

Residència Tercera Edat

971 872 636

Casal Tercer Edat

971 872 894

. EMERGÈNCIES .

A V A R I E S

Emergències

112

Telefonica

Guàrdia Civil

062

Gesa (Inca)

. 1002

971 880 077

Ambulàncies Ib-Salut 061

Aigües Son Company 971 872 541

Bombers

085

Aigües s'Era Vella

Policia Nacional

091

971 872 527

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Anuncis breus gratuïts .

. F u n ciona m e n t .

Estaria interessat a comprar una casa de camp. Tot legalitzat. És igual la superfície de terra. Millor si hi ha garriga o bosc. Zona de Sencelles. Màxim fins a 120.000 euros. Ref: JC

Per a insercions gratuïtes en aquesta secció podeu enviar un correu electrònic a l'adreça d'Internet sasella@hotmail.com indicant clarament "Anuncis breus". Pensau a deixar la forma de contacte per si hi ha persones interessades en el vostre anunci.

Immobiliària

M'interessaria comprar una casa de poble dins Sencelles. Si és antiga molt millor. No importa l'estat. Màxim fins a 200.000 euros. Ref: CSE Interessa comprar un xalet. Tot legal. Zona de Sencelles o municipis veïnats. Màxim fins a 200.000 euros. Ref: JB

Els anuncis són completaments gratuïts i Sa Sella només fa d'intermediària entre l'anunciant i l'interessat.

SA SELLA

sasella@hotmail.com Ja que a la revista anterior no hi pogueren sortir gaire fotos i com què la pàgina www.somprim.com està tan ben feta, en aquest número de Sa Sella vos oferim més imatges d'aquest celler. MMM

SA SELLA

Actualitat de Sencelles Tempertura mitjana

Pluges

100

l/m2 40

8 6

0 Gener

Febrer

Març

0 Gener

Febrer

Gener Febrer Març Litres Gener-Febrer-Març 2007 Litres Gener-Febrer-Març 2006

Març

Tª Mitj Tº màx. 10,5 14 (dia 31) 14,7 18 (dia 12) 14,7 19,5 (dia 3 i 4)

Tª màx. Abs. 24 (dia 16) 28,5 (dia 4)

Tª mín. 6,5 (dia 7) 11 (dia 9) 10,3 (dies 28 i 29) 131,5 227,5

Tª mín. Abs. L/m2 4 4,5 (dia 2) 32 5 (dies 20 i 21) 95,5

Evolució de les temperatures mitjanes

Evolució de les pluges i temperatura durant l'any

Temperatura Pluges Tipus de mes L. Acumulats

G F M A M J Ju A S O N D 10,51 14,67 14,65 4 32 95,5 àrid humit humit 4 36 131,5 36 95,5 Hivern Primavera 21

SA SELLA

Combrega amb Sa Sella

El combregador d’aquesta sella és n’Antoni Torrens Colom de can Castell. A la imatge del costat el podem veure tot riallós a l’altar de l’antiga capella del Convent de la Caritat, tot just abans de partir amb la processó que duia els combregadors fins a la Parròquia de Sant Pere de Sencelles. A l’altra foto hi podem veure tots els nins combregadors d’aquest any, a mitjan dels anys 60. Segurament que a l’altra banda de bancs hi devien seure les nines. Darrere ells hi ha el pare i la mare de cadascun. Ells són, de mà esquerra a dreta, primera filera: els dos germans de can Llargo, n’Antoni i en Miquel Aloy Campaner, en Miquel Bauzà Torrens de can Panada, ? (possiblement n’Antoni Ramis Corró de can Racó), en Mateu Ramis Llabrés de can Pica. A la segona filera hi trobam: en Bartomeu Ramis Vich de can Racó, en Joan Reinoso Ramis de cas Pastoret, ?, i n’Antoni Torrens Colom de cas Castell. Les fotografies han estat cedides amablement per na Rosa Colom de can Castell. JFH

SA SELLA

Carta

Dos de gener de 2007 Li mancaven molt pocs dies per complir els 90 anys però al seu cosset ja no hi cabien més dolors, i amb tot això vos parl del meu bon al·lot cosí Joan Vich llabrés, fill del que temps passat va ser manescal de Sencelles, el qual era casat amb na Margalida Llabrés de can Romanyà. I tornant al nostre cosí Joan, en molt poc temps va perdre la seva estimada esposa na Margalida Ferragut Ramis del pont de Ruberts; després va sofrir una intervenció molt delicada i per últim la sobtada i inesperada molrt de la seva germana Angeleta (ja vos en vaig parlar a una revista passada): tot això minva la salut a qualsevol., veritat? Pel seu caràcter dòcil i agradable no demostrava res de les seves molèsties; quan jo anava a ca seva, que no era sovint, la seva cara era de gran alegria, veure qualcú de la família era un goig per ell. Per acabar, se n’ha anat un bon home que era l’alegria per a tots, molt apreciat; que descansi en pau. La vostra amiga Margalida Zuazaga Vich de can Pou ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Un racó per la poesia Refranys Trons de Juliol, desperten el caragol Si pel novembre trona, la collita serà bona Entre Tots Sants i Nadal, ni boires ni mestral. Per Sant Martí, l’aigua al molí i tastar el vi.

Dita popular Sa Corema ja és passada, Mare de Déu que no torn que tenc s’esquena escorxada d’anar a colgar-me dejorn. Margalida Zuazaga Vich de can Pou

SA SELLA

Sa Sella entrevista a... En Felip Ramis Campaner va néixer a Sencelles el dia 23 d’abril de 1918, era fill d’en Jaume Ramis Perelló de ca’n Racó i de na Catalina Campaner Gelabert de ca’n Estela. Ha fet diverses feines al llarg de la seva vida, els darrers vint i nou anys ha fet de marger. -Quants germans tenieu? Cinc, tres germanes i dos germans. Amb jo erem sis. -A quins jocs jugaveu amb els vostres germans i amics? Quasi no jugàvem, però quan el fèiem solia ser a: salta la mula; a tirar fletxes que fèiem amb un verduc d’ullastre, sa fletxa era d’albó; a fer escopetes de canya i un verduc; a fer bombes de carburo, i a moltes altres coses. -On solieu jugar, tenieu un lloc “especial”? Si. Vivíem an es carreró del Papa i sa nostra casa tenia un corral molt gran, solíem jugar-hi. Però no jugàvem molt. Amb ma mare anàvem a una finca que teniem, Son Palou, amb una somera. Per anar-hi, ja que érem petits, ma mare posava els més menuts a dins les beasses, si un pesava més que s’altre i per por de que no fesin balança, a dins des que pesava més poc, hi aficava una pedra. Així la ajudàvem a collir figues, ametles i moltes altres feines. -Tenieu jugetes? No, però les fèiem nosaltres. -Encara que no en tenguesiu, vos ho passaveu bé? Molt bé, érem molt feliços. No les coneixíem i no les trobàvem a faltar. -Recordau quin dia de la setmana féreu la primera Comunió? Això no. Devia ser entre setmana i jo tenia uns set anys. -Com va ser la festa? No me’n record. -Poguéreu anar a l’escola? Quan era petit no. Vaig començar a anar-hi als tretze anys a Ruberts. Dues monges feien escola, tenien nins i nines dins la mateixa aula, però, uns a un costat i les nines a l’altre, això si, ens donàvem la cara. El Convent estava en el camí de Lloret i no a la plaça. -Què vos ensenyaven llavors ? El primer de tot les vocals, més tard a escriure, fer comptes, un poc de tot. Ja més gran vaig anar a ca’n

Morro, amb el mestre Ques, també a ca’n Ramon, sempres els vespres. -Vos agradava anar-hi? Sí molt. Els dictats era el que més m’agradava. -El vostre pare, quin ofici tenia ? Era pagès. -La vostra mare, què feia, o ja en tenia prou amb les de casa i sis fills ? A ella ja l’hi bastava amb els fills. Però, com ja he dit mon pare era pagès, i els temps de més feina a fora vila, ajudava mon pare, i nosaltres a ella. -Quan començareu a fer feina ? A deu anys. -Poguereu triar l’ofici que volguereu? No. Ma mare morí molt jove, llavors mon pare me va llogar a la possessió de Son Sales per mosso de pastor. Com ja diu el nom, ajudava as pastor. Els dies de formatjar i de pastar, feina que pertocava el pastor, jo guardava les ovelles. Les duia a pasturar per les vinyes fins as terme de Binissalem. A més jo tenia altres feines: omplir el forn de llenya, treure aigua i omplir unes gerres grosses de gin, que posava damunt el gerrer, i així la madona sempre en tenia al seu abast. -Recordau el jornal que guanyàveu? A Son Sales no me’n record. Més tard una pesseta cada dia. -Com recordau els temps que fereu d’aprenent? Molt bé. Varen ser dos anys bons. -A pesar dels pocs doblers que hi havia, la gent estava contenta? Si, contenta. -Qui eren els vostres amics quan éreu jove ? En Toni de ca’s Sord, en Toni de ca’n Xotano i en Tomeu de ca’n Riera. -Què feieu els joves els diumenges ? Quan comensàvem anar d’al·lotes, ens passetjàvem pel carrer de Sor Francinaina i d’Antoni Maura, fins als quatre cantons de ca D. Jaume Vicari, també fèiem una volta per la plaça. Les al·lotes anaven per una banda de carrer i els joves per l’altre, si plovia no l’anul·lava, duiem un paraigua, i venga per amunt i per avall. -Va ser dura la vida després de la guerra? Jo no el record malament. Quan va començar la

SA SELLA guerra vaig ser mobilitzat per l’Exèrcit, em tocà Enginyeria, en total hi vaig estar set anys. L’instrucció a Son Bonet, després a Aucanada, allà hi havia un senceller, en Toni de ca’n Placa, que era amic dels cuiners, i me va col·locar a la cuina, era un bon lloc. Més tard, els de la quinta del 1939, ens passaren a Infanteria, i cap a Palma a ne’s quarter del Carme, a la Rambla. Allà “repertien” els soldats a diferents pobles. Jo no vaig demanar destí i m’enviaren a Felanitx, allà hi havia famílies que donaven posada a ne’s soldats per un poc de menjar. De Felanitx ens enviaren a Eivissa, tot el batalló (500 homes), per anar-hi carregàrem muls i cavalls. A Eivissa vaig estar destacat a les platges per vigilar possibles invasions franceses. Havia començat la II Guerra Mundial. Hi vaig estar-hi cinc anys, durant aquest temps només vaig venir a Sencelles dues vegades. L’any 1944 em varen llicenciar. -Com era la vida a Sencelles els anys 40 i 50? Bé, la gent anava a fer feina al camp. -Pensau que era millor el poble, llavors o ara? Llavors. Podien deixar la porta de la casa en pes o amb la clau a n’el pany. Ara no. -Una pregunta un poc indiscreta, qui va ser la vostra primera al·lota? Va ser una sollerica que nomia Àngela, havia estat la meva “madrina de guerra”, les madrines ens enviaven cartes, qualque regalet i això era bo. -Quins dies de la setmana anàveu a festejar? Dijous, dissabtes i diumenges. -Quans d’anys festejareu? A Sóller dos anys. També vaig festejar a Sencelles una al·lota que nomia Catalina un any o any i mig, però ho deixàrem anar. Més tard, també a Sencelles, i aquesta vegada va ser la bona, set anys. -Amb qui vos casareu? Amb na Catalina Llabrés Ramis de ca’n Pica. Quan començàrem a festejar, ella tenia devuit anys, i com ja he dit foren set anys de festeig. Li vaig fer una cançó: Quan hi vaig començar anar era una rosa poncella, i quan va ser una rosa bella, els seus pares la’m varen dar. -M’ha agradat molt, gràcies per donar-la a conéixer. -On anàreu de viatge després de casar-vos?

A Palma, però vàrem haver de tornar molt aviat, ja que mon pare es va posar malalt. -Tenguéreu fills? Sí, sis, cinc fills i una filla. El major i el darrer moriren poc després de néixer. -I néts? Sis, quatre nins i dues nines. -Com són els/les netes? Una maravella, estic molt content. -Els sencellers d’avui dia, són diferents als d’ahir? Molts diferents, ara no són com llavors. -Abans d’acabar, podeu contar com és la feina de marger? Per començar es fa una espècie de solc i se lleva tota la terra fins que se troba fort, després hi pos pedres grosses dretes als costats, a dins no importa tan grosses, la paret s’acaba amb més petites, no massa, amb un cadenat. Abans de començar vull tenir totes les pedres que necessitaré, és molt important, ja que cada pedra té el seu lloc i no m’agrada haver-les d’arreglar per encaixar-les, és molt millor trobar-los el lloc a cada una. Si quan l’encaix es mou un poc, ja no li pos, ha d’encaixar perfecta, ja que m’agrada mavelejar. -Com vos agradaria que fossiu recordat el dia de demà? Com a una bona persona. Abans d’acabar, voldria comentar que l’amo en Felip, va dir un parell de vegades la paraula malavejar, que segons el diccionari català-valencià-balear vol dir: afanyar-se, esforçar-se, per obtenir alguna cosa. Un bon exemple a seguir. Maria Vich

SA SELLA

En aquest lloc El canvi que es va produint en la parròquia és un procés en curs en la majoria d’indrets que dóna lloc a unitats pastorals o conjunts parroquials. Aquest procés desembocarà en la fusió de les antigues parròquies. Reestructuració vol dir replegament, reducció. No s’ha d’amagar el fet de que l’antiga parròquia no està en condicions de correspondre a la societat actual. La llibertat humana així ho ha volgut. Així, la parròquia va prenent forma per tal de resoldre la necessitat dins una realitat nova i té la seva raó de ser en permetre la reunió religiosa en un lloc el diumenge. I oferirà tot allò essencial per a esdevenir cristià, des del naixement a la fe pel baptisme fins a l’entrada a la vida en els funerals: descobrir Jesús, viure el seu Esperit i caminar en la fe, esperança i caritat gràcies a l’anunci de la Paraula, la litúrgia i els sagraments, el suport i ajuda mútua, etc. I per existir com a tal l’ha de crear l’autoritat competent i ha de ser territorial, és a dir, comprendre tots els cristians d’un territori determinat. Ells són l’Església que pren cos en aquest lloc, i no tan sols els simples beneficiaris d’un servei públic. Són cridats a ser membres actius de la comunitat parroquial segons les seves vocacions, estats de vida, carismes i ministeris. El territori és el fet d’estar junts, fins i tot el fet de tenir en comú (coses culturals, patrimonials, religioses). I en una societat marcada per l’estabilitat social i la continuïtat d’una tradició religiosa, a més a més majoritària, la parròquia esdevé una combinació on l’espai religiós i el civil coincideixen. La vida social trobava la coherència en la referència a una mateixa religió. Era la cistiandat. La institució parroquial va exercir, durant segles i amb llums i ombres, un paper d’integració social. La sortida de la cristiandat ha produït una crisi que no suposa necessàriament posar en qüestió la institució parroquial i a què respon. El món modern afirma el subjecte (l’individualisme) i l’experiència immediata. Avui es cerca l’emoció del moment i de l’expressió. Es dóna importància a la imatge i a l’espectacle, posant interès en el temps forts, festius i, en particular a allò on tots vibren i s’emocionen junts. El fet de creure, que continua essent possible, ja té poc a veure amb la institució religiosa. La mobilitat ofereix contactes, obertura a altres persones i llocs. Es multipliquen els llocs de referència i la vida religiosa es queda sense territori. Es poden seleccionar els llocs religiosos. I, enmig de tot això, el cristianisme ha de seguir donant testimoni de la veritat duita per Jesús i tenint en compte el moment present. La parròquia, per tant, com a fet social conserva una funció simbòlica en la nostra societat postcristinana.

El seu missatge no és “veniu a ca nostra” sino “Déu ha vengut entre nosaltres i ens convida a la seva festa. Mirau el rastre del seu pas, escoltem junts la seva Paraula, admirem allò que ens ofereix”. És en un lloc un signe que remet a un més enllà d’ella mateixa, un signe que suggereix, no imposa. Enmig dels canvis actuals fa visible i accessible allò que ens provoca l’Evangeli. Ara bé, ha de dir adéu a la funció passada d’integració social en un món que ja no és sociològicament cristià, si bé encara se sent religiós, ens hem d’alliberar de l’obsessió del número per podernos demanar sobre la pertinència i la qualitat del testimoni que oferim, sense deixar de banda les expectatives “ambigües” de moltíssims allunyats de la vida de les parròquies i que, tanmateix sol·liciten serveis “religiosos”. No ens hem de deixar tancar en el paper de religió civil. Les parròquies heretades del passat ja no corresponen a les circumstàncies que les varen fer néixer. Pitjor encara amb el pluralisme d’idees i creences, com també el desinterès bastant estès anb relació al cristianisme i la minvada creixent de capellans, fan que les parròquies ja no s’adaptin a la seva missió de ser l’Església en un lloc. I això exigeix una seriosa reflexió, tasca mal de fer, però no és impossible. Les celebracions litúrgiques, distribuïdes racionalment en el reagrupament de parròquies, són el factor determinant de la nova elaboració. I sobretot, la solidaritat i la voluntat comuna de dur a terme junts la missió en aquest lloc, els feligresos es mobilitzen elaborant un projecte pastoral per a la nova unitat pastoral. Es tracta d’una qüestió de gran importància hi està en joc la visibilitat de l’Església de Déu en aquest lloc. Extret de “Mutacions pastorals i remodelació parroquial” d’Alphonse Borras, professor de la Universitat Catòlica de Lovaina. Josep Cerdà Tomàs, rector de Sencelles, Costitx, Sineu i Llubí ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

SA SELLA

La Cartoixa de Valldemossa i Sencelles Fa un temps que en aquesta mateixa revista vàrem publicar la biografia d’un monjo de la Cartoixa de Jesús de Natzaret de Valldemossa, natural de Sencelles, que havia passat a la història per esser el darrer monjo i el darrer apotecari que havia habitat en aquell monestir després de l’exclaustració de Mendizábal l’any 1835. En aquell article, mencionàrem un altre monjo senceller que era reconegut com un dels més il·lustres de Mallorca. Ens referim al P. Joan Capó, O. Cart., nat a Sencelles l’any 1684. Va professar en aquella Reial Cartoixa i prengué la capulla (hàbit propi dels cartoixos) dia 2 de juny de 1707. Va morir dia 6 de febrer de 1754 a l’edat de 70 anys i 47 de professió religiosa. Durant tota la seva vida monacal, segons diuen les cròniques, fou un rar exemplar entre la Comunitat i gran aficionat a la lectura de documentació antiga, principalment relacionada amb l’arxiu històric de la pròpia Cartoixa. La crònica conventual assegurava que deixà escrites vàries obres d’estudi manuscrites i que només en va donar a l’impremta una: “Recopilaciones de la Reales Concesiones, Privilegios, Instrumentos Públicos, Declaraciones y Sentencias, en Orden al Dominio, Curso y Uso de las Aguas de la Fuente llamada de Mestre Pere con que se riega el Predio de Son Bibiloni del Real Monasterio de la Cartuxa de Jesus de Nasaret...” Per espai de molt de temps ocupà el càrrec de mestre de novicis i durant 33 anys el de Procurador. Aleshores el càrrec de Procurador requeria molta responsabilitat i dedicació. Era una època en què la Cartoixa disposava de terres de cultiu per tot Mallorca, que proveïen d’ingressos als monjos de Valldemossa. L’administració de tot aquell extens patrimoni requeia sobre el Procurador, el qual normalment residia a la posada que tenien a Palma. Primerament la trobam a la

Parròquia de Santa Creu. Aquesta ben documentada en s.XV i XVI, apareix com a “procura” o “rectoria”. En el segle següent passà a la Parròquia de Sant Miquel i poc després al carrer de la Portella; on encara ara s’hi aixeca el casal conegut com a “Posada de Cartoixa” i que funcionà com a tal fins a la Desamortització de 1835. La nova edificació quedà enllestida tal com actualment la veim l’any 1735, en temps del monjo Joan Capó, i a l’hora que els cartoixos ampliaven considerablement la Cartoixa de Valldemossa i aixecaven una segona posada a la vila de Llucmajor. Des d’aquell casal aixecat amb les característiques arquitectòniques de les principals cases i palaus de Ciutat, enrevoltat de nobles cavallers, tals com el Comte de Formiguera o el Marquès de la Torre i amb el Portal Forà coronat amb la fornícula que guarda el Sant Pare Fundador, Sant Bru; els cartoixos de Jesús de Natzaret de Valldemossa dominaven i administraven tots els seus dominis. Aquests s’estenien per Ciutat, Llucmajor, Felanitx, Binissalem, Deià, Pollença, etc. Des de l’any 1652 els Cartoixos havien heretat un hort de la noble Senyora Dona Joana Nebot, viuda de Pere Desmàs. Aquest estava emparentat i posseia antigues propietats dels Cavallers de la mà major sencellers de la família Morey. Des d’aleshores aquella terra fou coneguda amb el nom de “Lo Hort des Frares”. Dos anys després els cartoixos l’ampliaren amb la compra de noves terres veïnades. Jordi Llabrés i Sans

SA SELLA

Entrevista al president del Consell de la Joventut de les Illes Balears Rafel Sedano, nascut a Palma el 1980, és diplomat en Magisteri d’Educació Física. Posseeix una àmplia experiència asociativa i de participació en moviments socials (GOB, Joves de Mallorca per la Llengua, BEI-CEPC, Moviment Escolta i diverses plataformes). És membre de la Comissió Permanent del Consell de la Joventut de les Illes Balears des del 2002, que presideix des de l’abril de 2006. - El Consell de Joventut és una institució encara desconeguda pels joves de les Illes Balears. Quins objectius teniu marcats per donar- vos a conèixer? Tot i els més de 20 anys de vida del CJIB, és cert que no es prou conegut per la ciutadania, però, tot i que el CJIB té un component molt alt de voluntariat, també són necessaris recursos econòmics per poder dur a terme aquesta tasca. Uns recursos que sempre han estat insuficients i que, malgrat que el CJIB és una plataforma d’entitats creada per Llei per promoure la participació del jovent en el desenvolupament econòmic, cultural i social de la nostra societat, pareix que les institucions no han tingut gaire interès en potenciar i donar a conèixer. Tot i això un dels principals objectius de l’actual comissió permanent és seguir el procés de vertebració territorial iniciat fa 4 anys i crear els enllaços necessaris i adequats amb les entitats i associacions que, per manca de coneixement de qui som o de que feim, no han arribat a acostar-se al CJIB sobre tot a la Part Forana de Mallorca i a Menorca i les Pitiüses, així per exemple , la Vicepresidència actual l’ocupa una al·lota de Formentera, amb la qual cosa ja queda clar la importància que donam al fet interinsular. El CJIB ha estat massa temps un organisme de Mallorca o, fins i tot, de Palma, i pràcticament les reivindicacions que duia a terme es centraven a l’Illa major. - Per a una persona que no conegui la realitat del Consell de Joventut, ens podries explicar quins avantatges té per a una entitat formar-ne part? La integració d’una entitat al CJIB suposa apostar per un model de participació més sòlid, que es caracteritza per la diversitat, pluralitat i coordinació associativa, i que a més podrà beneficiar-se d’espais de formació i espais de trobada i assessorament. Jo diria que és una escola de participació democràtica. Però no només té avantatges per a les entitats que en formen part si no per a les entitats juvenils en general, per exemple l’Ajuntament de Palma fa un any va estar a punt de tancar la seu d’una associació perquè no tenia

llicencia d’activitats, gràcies a la mediació del CJIB aquesta entitat segueix treballant i desenvolupant els seus projectes a la seva seu. Fins fa un any si hi havia un romanent a la convocatòria de subvencions per entitats juvenils, aquest romanent es tornava a Hisenda. Gràcies a la proposta del CJIB actualment aquest romanent es redistribueix entre els projectes susceptibles de ser subvencionats. Al final, la feina que es fa al CJIB es beneficiosa per tot el jovent, sigui associat o no, sigui membre o no, però el fet de que la gent hi formi part, ens legitima més, si escau, la nostra feina. - Quins projectes teniu en marxa en aquest moments Estem treballant intensament en el desenvolupament de les Polítiques en matèria de Joventut de la nostra Comunitat. Per aquesta raó estam preparant un Congrés de Joventut que es durà a terme el primer cap de setmana del mes de març. Per això durant els mesos de novembre i desembre hem fet reunions amb les entitats juvenils informadors juvenils, assemblees de joves dels municipis de totes les Illes Ara per ara aquest és el nostre objectiu més immediat perquè pretenem que d’aquest congrés surtin uns documents de les vuit àrees en que dividim al CJIB (participació, salut, educació, emancipació, llengua i cultura, medi ambient, igualtat d’oportunitats i internacional) on siguin els i les joves que defineixin cap on han d’anar encaminades les Polítiques de Joventut a les Illes Balears. - Que n’opinau de les Polítiques de Joventut que s’estan duent a terme? És molt important estar a l’aguait del procés i moviments que darrerament estam vivint a nivell de polítiques de joventut amb una Llei de Joventut i unes transferències de Joventut als Consells de Menorca i d’Eivissa i Formentera que just són efectives a partir d’aquest mes de gener. Alhora, estam en un moment on no hi ha cap Pla de Joventut ja que el que s’estava preparant es va paralitzar a finals de l’any 2005 i ja fa 3 anys que no tenim cap tipus de regulació a nivell de Polítiques de Joventut, de fet gairebé totes les comunitats autònomes compten amb el seu Pla Jove, per això des del CJIB hem demanat que s’inclogui una partida als pressuposts de la CAIB de 2007 per començar treballar el Pla Jove perquè en un principi tot i que la Llei de Joventut ho recull no s’havia previst cap partida . Des del CJIB pensam que tot aquest procés de Llei de Joventut, Transferència de competències i Pla Jove

SA SELLA ha estat precipitat i marcat per una manca de consens o, almenys, d’informació suficient perquè fos tan efectiu com caldria. A nosaltres no ens val allò de “fins ara no havia res i ara, almenys, ja hi ha alguna cosa”, nosaltres el que volem i necessitam és que allò que surti sigui el millor possible, i això passa per un consens del 100% en qualsevol de les fases. Una Llei de Joventut on més del 45% dels diputats hi vota en contra o no hi vota a favor, no és la millor. - El Triangle Jove és una experiència associativa entre el CJIB, el Consell de la Joventut del País Va l e n c i à i C o n s e l l N a c i o n a l d e J o v e n t u t d e Catalunya que va camí dels seus 8 anys de vida. En que consisteix? Com establiu les relacions? Aquesta experiència associativa ha servit per, durant aquests anys de vida, compartir experiències per tal de millorar la qualitat de l’associacionisme i potenciar la participació social de la joventut mitjançant tota una sèrie de trobades i altres accions acordades pels tres Consells. Cada any es celebra a una de les comunitats, de forma rotatòria, una trobada, entre entitats i joves de tot el territori de parla catalana on es debaten i treuen conclusions sobre diferents temàtiques que afecten a la joventut i, especialment, a la joventut associada així per exemple s’han fet monogràfics sobre educació, tercer sector, participació, resolució de conflictes. Alhora, també hem editat conjuantament dues guies sobre creació de Consells Locals i de Dinamització de joves i associacions a nivell més local que han servit molt tant a entitats com a ajuntaments. En aquesta mateixa direcció, fa 3 anys que celebram una altra trobada entre Consells Locals de Joventut i altres formes de participació a nivell municipal tres consells de joventut. - Enguany s’ha celebrat el centenari del 1r Congrés de Cultura Catalana i vint anys del 2n Congrés i de

l’aprovació de la Llei de Normalització Lingüística. De quina forma el CJIB s’ha implicat en la seva commemoració i en la promoció de la llengua i cultura catalanes? Des del CJIB sempre hem tengut molt clar el nostre posicionament en defensa de la llengua i cultura catalana, pròpia de les Illes Balears. Com no podia ser d’altra

forma, el CJIB també ha volgut posar el seu granet d’arena per commemorar aquests esdeveniments i s’ha fet de diverses formes. Per una banda, s’ha col·laborat amb l’Obra Cultural Balear en preparar una exposició del Centenari que es va exposant a diferents municipis de les Illes. Per altra banda, en l’organització del Congrés esmentat, hi tendrà un pes important l’area de llengua i cultura, on les polítiques de defensa de la llengua catalana des de l’àmbit juvenil partiran del treball d’aquests cent anys des del primer Congrés de Cultura Catalana. Associació de Premsa Forana de Mallorca

SA SELLA

Es raconet de sa cuina Pebres del piquillo amb ous Un d’aquells plats senzills i ràpids de preparar tapada. Incorporau-hi un parell d’ous per i amb els ingredients que corren per persona, procurant que el vermell no casa. Per què complicar inútilment el es trenqui, i posau-hi una mica de sal. que ja és fantàstic? Seguidament afegiu-hi el ½ tasó d’aigua restant i tornau a tapar la Ingredients: 16 pebres del piquillo greixonera fins que els ous quallin. en conserva (aproximadament). 8 Serviu-ho ràpidament. ous. 2 ó 3 grans d’all. 1 tassó d’aigua. ½ tassó d’oli d’oliva. Sal. Suggeriments: És important servir el plat acabat de fer, acompanyat de Tallau els pebres a tires fines. En pa torrat calentet. una greixonera de fang o en una paella, escalfau l’oli amb els alls Una llauna de pebres del piquillo tallats a làmines. Quan comencin a vos pot ser molt útil en un moment de enrossir-se, afegiu-hi els pebres i donau-hi dues desesperació per improvisar un sopar. Teniu-ne voltes. Afegiu-hi ½ tassó d’aigua i un poquet de sempre al rebost; s’estorba molt a fer-se malbé. sal, i deixau-ho coure 5 minuts amb la greixonera Maria Vich ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Temps era temps En aquesta secció de Sa Sella vos hi presentam una notícia publicades al diari "Gaceta de Mallorca" dia 23 de desembre de 1908 i que parla de la resolució d'un assumpte de successos d'aquella època. Gaceta de Mallorca: "Lo de Sansellas Nos enteramos que el Capitán general de estas islas,

señor Ortega, ha aprobado el fallo del Consejo de Guerra celebrado contra el guardia civil Rafael Lliteras Fiol, acusado del homicidio por imprudencia, en actos del servicio, cometido hace algún tiempo en Sansellas. El Lliteras ha sido condenado á la pena de seis meses y un día de prisión y 1.000 pesetas de indemnización al padre del interfecto, sirviéndole de abono el tiempo en prisión preventiva sufrida". MMM

Deu Anys de Vida Al número 48 de Sa Sella, que corresponia als mesos de gener i febrer de 1997, hi havia un article sobre "Música" escrit per en Tomeu Morro, un reportatge sobre el 125è aniversari de la mort del rector Molinas, i hi poguérem llegir també un l'article de la sèrie "Bruixeries" dedicat a les ànimes i cases de la por escrit per en Miquel Amorós Montserrat. Sa Sella 10 anys

SA SELLA

Nova edició de la festa en defensa de Ruberts Amb l’objectiu de donar a conèixer Ruberts a aquells que encara no el coneixen i amb la intenció de promoure la seva conservació, l’Associació de Veïnats de Ruberts, un any més, va posar en marxa la seva festa anual, que enguany ja ha arribat a la sisena edició. D’aquesta manera, el passat dissabte 28 d’abril, a Sa Plaça del llogaret, els ruberters i ruberteres, a les cinc de l’horabaixa, havíem quedat per ultimar els preparatius de la festa, amb un desig en comú: que no plogués! I així va ser: des de les dues del migdia fins devers les quatre i mitja de l’horabaixa va ploure a estones, però a partir de les cinc ja es va aturar definitivament de ploure fins a l’endemà i poguérem dur a bon terme la festa que amb tanta il·lusió havíem preparat. Així, a les cinc anàrem acabant d’enllestir els jocs i les activitats per als nins i nines, que començarien una hora després amb un concurs de dibuix, corregudes de canyes, de sacs, etc.; mentrestant, anàrem col·locant el objectes al mercadet i, a la vegada, s’anava preparant la berenada que oferiríem més tard, de nit, de pa amb sobrassada, pa amb botifarró i pa amb oli amb formatge, per convidar, a partir de les 20.30, als visitants. Després de la benvinguda als assistents per part de la presidenta de l’Associació de Veïnats de Ruberts i de donar el sus a la berenada, poguérem gaudir de les actuacions dels Arpellots Havaneres Band (que ja

havien estat amb nosaltres fa sis anys enrera, a la primera festa que férem), del grup musical Adhoc i, per últim, de Juan Noguera, els quals aconseguiren regalar-nos una nit d’allò més variada i entretinguda. Com tots molt bé sabeu, un any més, feim festa perquè volem que Ruberts sigui conegut i visitat, però sobretot respectat, perquè com més gent conegui aquest llogaret del pla de Mallorca, més seran els que voldran veure’l així per molts d’anys, com a testimoni viu d’una part de la nostra història i de la nostra cultura més senzilles, i naturalment, també, com a part d’un patrimoni etnològic que no hauríem de deixar minvar més de cap de les maneres. Per acabar, des d’aquí volem agrair un pic més el suport de tots aquells que ens recolzen, i gràcies, molt especialment, a Juan Noguera, al grup Adhoc i als Arpellots Havaneres Band per haver pogut venir a Ruberts a ajudar-nos. Que aquesta festa serveixi també com acte de gratitud a tots aquells que ens heu demostrat sempre el vostre suport i que, any rera any, ens acompanyau en aquesta tasca d’aconseguir que Ruberts pervisqui per molts d’anys tal i com l’hem conegut nosaltres. I ara un desig: que l’any que ve puguem fer la setena edició i que tots hi pugueu tornar! AVV de Ruberts

c/ Rafal, 31 telf: 971 87 29 92 Sencelles Mallorca Dimarts Tancat Especialitat en carns al forn de llenya i en cuina casolana Servei de banquets. S'agraeix telefonar per reservar taula 31

SA SELLA

ENTREVISTA DE JOVE A JOVE Teresa Reinés de can Riera Quin és el darrer llibre que has llegit? Recomana’n un. Si jo fos fuster i tu et diguessis Maria de Blai Bonet. Recomanaria Los cornudos del viejo arte moderno d’en Salvador Dalí. Quin és el darrer cd que has comprat? Original o pirata? S’Arrual Jazz Mort. Original. Quina ha estat la darrera pel·lícula que has vist? Quina és la que més t’ha agradat? Match Point d’en Woddy Allen i la que més m’ha agradat és Gato Negro, Gato Blanco i The Rocky Horror Picture Show Quin ha estat el teu darrer viatge? Conta’ns una anècdota. He estat al Marroc i a Irlanda. Una anècdota d’Irlanda fou quan va sonar l’alarma de la casa on estava perquè em vaig equivocar teclant la clau. Vaig sortit al carrer on ja hi havia tots els veïns i jo cridava: I’m student! Per sort la madona de la casa va arribar al cap de 5 minuts. La teva seria mítica de dibuixos animats és... Arare. El que més t’agradava quan eres pertita era... Jugar amb els meus cosins. Què no et perds de la TV? M’ho perd tot, no mir mai la televisió, sempre mir pel·lícules en DVD. Quin és el tema d’actualitat del que més en sents parlar? Què en penses? El tema de la corrupció urbanística i les mangarrufes que es fan des de la majoria d’ajuntaments. Pens que aquest és un tema que ens afecta a tots i en moltes ocasions és difícil assabentar-se ja que sovint la informació que ens arriba dels mitjans de comunicació està manipulada, i més ara que hi ha eleccions. Què penses de la societat d’avui dia? Que la gent viu només pensant amb el dia a dia i no disfruta. Una persona o personatge que admiris. Per què? No admir a ningú en concret. Hi molta gent que té fets que fan que els admiris. Amb quin animal t’idendifiques? Amb un moix.

Confessa’ns una mania, un defecte i una virtut que tenguis. Un defecte és que soc molt desordenada. Una virtut que soc molt imaginativa i creativa, i una mania ... crec que no tenc cap mania. No podries estar un dia sense... Escoltar música. Fes un pla per un dissabte vespre. Sopar amb els amics i sortir de marxa. D’aquestes opcions, tria’n una: ros o moreno carn o peix dolç o salat vi o aigua dutxa o bany platja o muntanya estiu o hivern barça o madrid Si fossis - un home... mai perdria el respecte a una dona. - la persona més rica del món... viatgeria molt i em dedicaria a ajudar la gent. - la batlessa de Sencelles... tendria molta feina.

SA SELLA Un racó que t’agradi de Sencelles Ruberts i Cascanar. Una raó per.. ... viure a Sencelles la tranquil·litat. ... no viure a Sencelles No pots fer gaires coses i hi ha poca oferta cultural. No entens com hi ha gent... Que predica el que no creu. De qui t’agradaria saber aquestes coses? De la meva germana Carme. Vols afegir qualque cosa? Moltes gràcies. Francina Roig

Sa Campana

Notícies Fresques Esper que aquesta vegada no aparexeiran PINTADES a una paret d’una casa, es dia abans de ses votacions, ni cartetes a sa madona. Això ja fa molta pudoreta. I jo deman: perquè no hi ha pintades la resta des temps, quant no hi ha votacions i domés uns dies abans d’elles? Serà que es que fan ses pintades no són es que volen fer-mos creure? Tot es meu equipo i amics estarem vigilants nit i dia, en càmeres de vidéo i de màquines retratadores per agafar es pintors in fraganti. I que vigilarem és vere, i no un doi d’en Barramot. Quin desastre!!! Moltes, moltes inauguracions, i tot per sa foto, ja que feina, poooooca, molt poca. Inauguració? i primera pedra a sa nova escola de Sencelles, però, i sa segona, tercera, quarta i més pedres? Per quant ses gallines treguin dents? Venga, venga, això és tenir poca vergonya. I per acabar-ho de compondre, un tractor, pressumptament, ha rebassat sa primera pedra, (que posaren en tanta estufera es polítics), quan volia aplanar es camp de futbol-escola-picadero pes cavalls de sa fira de maig, dia 20. I llavonses tornar a deixar es camp fet un femer. I mai millor dit. Ai, ai, ai!! Sa nostra plaça pareix una soll, pes merder que sempre hi ha de cotxes mal aparcats, i no deixen passar ets altres. I lo que jo dic, això passa per estar sa plaça tan a lluny de s’Ajuntament, i clar, es municipals, regidors, batles, etc. etc. no ho veuen i no poren posar-hi remei. Ja ho val. Sa meva dona, na Joanaina, va que fa flamada, Sempre troba cotxos aparcats a nes revolts des carrers i ben, ben damunt de ses retxes grogues, hi ha de fer mil i una maniobra. Ai!, tampoc es nostros mandamasos no ho

veuen, i tampoc fan res. I es que pagam imposts, fotuts i banyuts. Per això jo ja ho tenc ben decidit. A partir des mes de maig, que jo ja seré batle, a sa plaça només hi aparcarà es cotxe enramellat de sa nuvia, quan vagi a casar-se a s’Església a o s’Ajuntament. Es altres que caminin un poc, que és molt bo per sa salut, boníiisim, i així tendrem una plaça com Déu mana: amb flors i ramellers i gent fent tertúlia (xafardetjant). Ara les ha pegat sa retxera de groc pes carrers. Pens que sa marevellosa reforma circulatòria, domés és a sa imaginació de s’equipo de govern des poble. Hi ha moltíííísima gent que fa flamada, i sa ravó les passa per damunt es cap, per anar a ca teva, has de fer un tur. Quina pardalada!!!. Però, quina pena que ses matetes no poguesin inaugurar-visitar-passetjar per damunt ses retxes grogues. Hi és que han fet tan poques coses!!!!!. Perquè serà que a nes polítics només les pega feineria dos mesos abans de ses eleccions? Un viatge de franc a Nova York a qui ho endevini. Poques coses i mal fetes. De totes maneres, es guiemets, per ventura, menjaran pepitos i toniets, i podran presumir per tot el món, de ser els PERFUMADORS OFICIALS DES MÓN MUNDIAL. Hi és que s’oloreta de ses aigos brutes de cada dia van a més. Hi esperau s’estiu, si que serà bo!!!!!! Després d’un futimer d’anys de tenir mal arreglada sa plaça Nova, i de moltes, moltíííísimes vegades de queixar-se, tot es poble, a batles, regidors i a tot quisqui, des mal estat d’ella i dir-los que posassin fil a s’agulla i l’adobassin, ara, damunt ses eleccions les ha pegat per fer-hi obra. Ja era hoooora!!! Perquè serà que només les pega sa feineria un mes o dos abans de ses eleccions? Polítics, quina guarda!!! Aquets dos darrers mesos he hagut de fer arreglar

SA SELLA es meu cotxe, que és un tot terreny de sis millons de pessetes, tres vegades, tres. Ara, han posat pes mig des carrers uns troncs pintats de color blanc, i clar, cada vegada que es meu cotxo, hi passa per damunt: catacloc, catacloc, catacloc, crup, crup, criqui, crí, plaf! Fiets i fietes, es pobre vehicle ho pasa fatal, però he fet pagar ses factures a s’Ajuntament. Faltaria! Bono, bono, bono, quin ramell d’aspirants a nes trono, que dic trono, batlia que és molt més. Sa meva princesa Joanaina va d’un peu, ella veu molt clar qui és es millor aspirant. Jo. Ets altres poca cooooosa. I ara que vos parl de sa meva dona, vos he de dir que ella no és petita com un ratolí, jo també som un bon bergantell, i ja se sap que no se pleguen que no se semblin. Ella és com una top model, de gran i curra. Es seus vestits fan mirera, cap ni un d’ells és de roba de sofà. Ara que jo no qued darrera, feim una parella de sine americà. Quan sortirem a ses revistes del corazón deixarem a tothom boca badada. Quin desastres. Inauguracions per tot arreu: es polítics vestits des diumenges, des dies feiners, amb gorra, per cert, les cau fatal; dinars i més dinars, sopars i més sopars. Un gastòrum terriiible, des nostros doblers, és clar! I ara que hi pens, no varen dir que a partir de s’u de març no farien més tallades de cinta? Això és tenir paraula? Quina tropa!!!! A sa Berlinae?, s’ITB? o jo que sé, bé, sa fira turística de Berlín des passat mes de març, es govern de ses illes, hi dugueren dues estrelles mediàtiques? per fer propaganda de ses Balears i ses Pitiüses, quant vull som un sabut, sa Claudia Schiffer i en Boris Becker. Bono, bono, bono, si na Claudia ja està més passada, professionalment, que una coca de verdura de fa dos mesos, i no s’enrecord d’ella ni sa mare, bé, és un dir. I d’en Boris?, si jo tenia catorze anys quan ell era famós, i ja en tenc quaranta. Supòs que no cobraren, ja que si no...... I ningú més adient no trobaren? Pensau que en Boris ha fet una malifeta urbanística i na Claudia lo mateix. Ja ho diu aquella dita tan nostra, tan mallorquina: Dios los cría y ellos se juntan. Quina pena, quina pena més grossa!! Es nostre president de govern no té il·lusió per manar a Mallorca, no en té ganes, i què hi farem, res. Ja ho sabeu, un dia molt assenyalat des mes de maig, sa papereta que sia per un altre: ni per ell ni pes seus. Manifestacions, manifestacions i més manifestacions. Pancartes, i més pancartes, insults i més insults. Una de dues, o bé no tenen idees, res a dir, poca feineria, totes ses coses amb un pic, o ganes de fotre es germà proïsme, o tot d’una vegada, qui sap. Es qui fan l’Havana són es fabricants de draps. I aqueixa gent cobra una animalada per estar on està? Per cert, es president d’un partit VUIT MIL • CADA MES, I DIU QUE NO POT ARRIBAR A FINAL DE MES. Quina poca vergonya. Què han fet o fan de profit? No se sap, res sut a llum, bé, sí, corrupció,

bé, presumpta, i més corrupció, i certa genteta tancada a sa presó. Ara domés falta dir que ells han de manar per mandat diví. Alley-hoop, lo que no mata engreixa. Fris molt que comenci sa campanya electoral. Cada metin acaba amb un sopar, o tiberi i així es qui hi anam mos estuviam sopar a ca nostra. Quan hagi acabat sa campanya haurem estuviat més de cent euros. Idò. Això sí, es sermons que fan, són mal d’empassar i son, molta son. I volen governar per tothom i fan una excursió i només hi volen els seus. Si amb una excursió ja fan això... i què faran quan siguin a n’es govern? Si estassis rosa, i te pegàs per voler fer net a casa d’altri i sa teva plena de merda, què pensarieu? Què durant molt d’anys s’ha aprofitat i ara, com sempre, dius mentides. Això de fer net, només serà fins que hagin passat ses eleccions. Porqué será!!!! Ara es sants ja no fan miracles. Sinó mirau es retrato que hi ha adesiara pes carrers. Una dona no massa guapa i de morros molts fins, a nes retrato en té, sa seva expressió quasi sempre és de pomes agres, a sa foto no. Què ha passat? S’ha operat?. Pareix que no, ja que quant la vaig veure a un diari era com sempre. Miracle? Idò no. És es PHOTOSHOP. Un aparato que arregla ses fotos. Idò!!!!. Sa meva dona mai ha necessitat d’això. Ai! no hi pensava. Voltros sabieu res de sa plaça d’Administrativa, sí administrativa –en femení- de s’Ajuntament des nostre poble? El duien molt amagat. Serà que volen una administrativa que només tengui s’E.G.B. i res més i així seguint donant una imatge deplorable de Sencelles? Perquè serà?? Ai, Ai, Ai!!! Quin disgust! quin disgust més gros que tenc! Un regidor des nostre poble, gran i gros com un guardarrobes de set cossos, està futut... Ja no surt a ses fotos, ni compten amb ell, i no li queda més remei que tornar-se a apuntar a sa llista des nostre poble. Pobrissó, no som res a n’aquest món!!!! Hi ara sa traca final. UNA ÒPERA, Déu meu, si ni tan sols saps què és una òpera. Perquè no se dedica a fer cases per sa gent jove i amb pocs doblers? Porquè serà. A lo millor ses comissions serien més petites? A veure si fan una passadeta pes camins aixecant tots es indicadors d'això de ses vixicletes que hi ha per enterra... ENDEVINALLES. Les va contar un padrinet de Sencelles. Què diu un lladre a s’altre? Corre, fer via, que sa guàrdia civil mos pers...... Idò sí! Quin candidat/a dimitirà després de ses eleccions si no guanya? Idò sí. Quines madones tornaran a canviar a nes veiets sa papereta abans d’entrar a n’es col·legi electoral? Idò sí. En Barramot

SA SELLA

Imatges d'Ahir

Enguany Es Jonc celebra els seus primers 20 anys. Aquesta imatge és la primera foto de grup que es feren al mes d’agost de 1987. Són, drets: na Catalina Oliver Bestard de Son Pelea, na Francesca Jaume de s’Hostal de Ruberts, n’Antònia Roig Ramis de can Negret, na Maria Florit Amengual de can Caragol, na Joana Ferragut Fiol de can Betlem, en Francesc Ramon Oliver de can Carrina, n’Antònia Vallès Ramis de can Raspeta, na Margalida Ramis de can Coques, na Maria Fiol Coll de cas Camion, en Jaume Ramis Bibiloni de can Pelea, n’Esperança Serra de can Garrover, na Victòria Coll de cas Camion i en Joan Florit Horrach de can Cota. Acotats hi ha: en Bartomeu Ramis Vich de can Racó, na Catalina Faure Zuazaga de can Pansa, na Maria Antònia Llabrés Llabrés de can París, na Catalina Ramon Oliver de can Carrina, na Maria Magdalena Llabrés de can Queló, na Catalina Rosselló Ramis de ca na Carel·la, n’Antònia Cirer Gelabert de can Teco, en Joan Ferrer Cirer de can Reiet, na Catalina Ferrer Cirer de can Reiet, na Francisca Bennasar Llabrés de can Morei, na Margalida Ramis Cañellas de ca na Pinca, na Margalida Bennasar Llabrés de can Morei, na Sebastiana Llabrés de can Randa i en Josep Alomar de can Pintat. JFH

SA SELLA

Carta Vos envii aquesta instància per si la podeu publicar. La vaig presentar a l’Ajuntament dia 26/02/07 amb núm. d’entrada 336, per solucionar un problema i encara no he rebut contesta. A día de hoy (24/04/07) la solución del transporte no está solventada y de la ayuda de la trabajadora familiar todavía no tengo ninguna noticia ni solución. Sra. Joana Alomar Aloy, provista del DNI 42.946.— J i domiciliada al carrer Papa, - de Sencelles, atentament davant V.S. Con fecha primero de febrero del año en curso tuve una reunión en el propio ayuntamiento con el alcalde D. Antonio Ferrer en la cual le expuse lo siguiente: que debido a la precariedad de salud de mi madre Catalina Aloy Sans con un 92 % de minusvalia reconocida y documentada por la autoridad competente de esta comunidad autonoma, solicitaba que la ruta de la furgoneta de la Ma posteriormente llegar sobre las 9.30 h. aproximadamente al Centro de Dia de Costitx, se la pudiera recoger más tarde, ya que el recorrido es posible variarlo ya que se recogen personas en Llubí,

Lloret, Maria, Sineu y Sencelles hasta llegar a Costitx y que por la tarde de regreso a casa se pudiera adelantar su llegada (adjuntamos documento del Centro de Salud). El Sr. Alcalde manifestó que haría las gestiones oportunas, como asimismo le solicité también ayuda por parte de “una trabajadora familiar”. Al cabo de dos dias el Sr. Alcalde me confirmó de palabra que la recogida de mi madre por parte del vehículo de la Mancomunidad del Pla para llevarla y devolverla de Costitx estaba solucionado, como asimismo que en la ayuda de Mancomunidad del Pla que la recoge por la mañana a las 8 h., haciendo un recorrido para “la trabajadora familiar” habría un resultado definitivo en una semana. I per aquests motius sol·licita de V.S. que, previs els tràmits reglamentaris es digni concedirli Contestación urgente a este escrito de tres folios para conocer la situación después de todo este tiempo, a que debo atenerme y poder proceder. És gràcia que espera obtenir del recte procedir de V.S.

Sabíeu que... ... Essent regidor de cultura, el Sr. Antoni Ferrer Ramis, va deixar de pagar una ajuda econòmica de 420,70 euros a la revista Sa Sella en concepte de subvenció concedida durant quatre anys per despeses diverses.

… ha desaparescut la primera pedra de la nova escola? Els diaris, els dibuixos les monedes… si algú sap on és que ho comuniqui, si no se troba s’haurà de fer una altra una altra posada, un altre catering, una altra rebuda d’autoritats, reunir els al·lots al camp de

… a les llistes del Partit Popular hi ha infiltrats, bé persones que en les anteriors eleccions anaven a llistes d’una altra formació política de caire totalment oposat. Això se diu amiguisme, transf…isme, “vamos” que no té nom. Però cadascú és “cadascual”, com diu el meu amic Pasqual. … la campanya electoral ha començat, segur que ja ho heu vist. N’hi ha que estan penjat per ses altures i altres aferrats per ses parets. I si ho deixam durant tot l’any d’aquesta manera? aquesta enremellada és millor que el paperí de ses festes. … el correllengua passà per Sencelles i va ser un exitasso. Gran i petits corrent darrera una flama, quina cosa!! Llàstima el batle no pogués rebre la flama, hagués estat to un detall.

futbol, convidar de nou els mitjans de comunicació, quin desassei... quina feinada per un tros de mac. Xiscu Cardona