Issuu

SA SELLA

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

SA SELLA

Editorial A la Sala ningú mai es fa responsable de res El Tribunal Superior de Justícia de les Balears ha donat la raó a l'Associació de Veïnats de Ruberts en el plet contra l'Ajuntament de Sencelles per les llicències d'obra dels famosos adossats de Ruberts. El Tribunal ha declarat que els terrenys on ja n'hi ha tres de contruïts, on se n'havien acabat de començar uns quants més i on estava previst de fer-ne encara més, és sòl rústic. L'ajuntament havia decidit a les Normes Subsidiàries aprovades l'any 1995 que aquells terrenys eren urbans. Ara tornen a ser sòl rústic. La conversió en sòl apte per construir es va fer

amb un acord amb la propietat que resultava una mica "xocant": l'amo de la finca cedia uns metres per aixemplar el camí i a canvi li convertien en solars una fincarra... per la zona d'Andratx això li diuen sorpresa urbanística, com a mínim. Ara el Tribunal ha posat les coses a lloc. L'any 1995 varen ser aprovades aquestes Normes Subsidiàries sota el mandat del PP. Ningú a la Sala de Sencelles mai es fa responsable? Ningú demanarà disculpes? Tendran vergonya de tornar-se a presentar? Ningú dimitirà? Qui pagarà les conseqüències milionàries d'aquesta badada? Qui ha pagat fins ara totes les despeses d'aquest procés judicial? Tornarem tenir sarau de zones verdes privades que ara s'hi pot construir i ara no?

Redacció : Joana Ferragut Fiol Joan Florit Horrach Jordi Llabrés Sans Maria Antònia Llabrés Llabrés Guillem Zuàzaga Llabrés Col·laboradors : En Barramot Joan Bover i Serra Guillem Mut Llabrés Josep Pizà i Vidal Maria Vich Cirer Els articles d'aquesta revista expressen únicament l'opinió dels propis autors. Revista Sa Sella sasella@hotmail.com C/ Església, 3 CP 07140 Sencelles - Mallorca Portada: festes de Santa Àgueda.

Dipòsit legal: PM 400-89. Edita: Centre Cultural de Sencelles (1974) des de 1983. Imprimeix: Tirrena SA. Carrer Pintor J. Gris, 2 Tel. 971 555 212 Manacor Mallorca

La Parròquia de Sant Pere de Sencelles és una entitat que col·labora amb el Centre Cultural de Sencelles - revista Sa Sella.

El Centre Cultural de Sencelles - Revista Sa Sella rep una ajut de la Fundació Mossèn Bartomeu Oliver per al desenvolupament de les seves activitats.

SA SELLA

Imatges d'Ahir

A la primera foto, que és dels anys 70, hi surten tres persones: n’Antoni Socias de can Bunyol i les germanes Rosa i Antònia Torrens de can Gallet. A la segona imatge hi podem veure un futbolista de 8 anys. Ell és n’Antoni Torrens Colom de can Castell amb una bona postura a l’entrada de Son Rullan. L’equipació és de l’Atlèlic de Bilbao i la foto va ser feta dia 15 de febrer de 1971. Aquestes dues fotografies han estat cedides amablement per na Rosa Colom de can Castell. JFH ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Sabíeu que... ... Essent regidor de cultura (1999-2003), el Sr. Antoni Ferrer Ramis, va deixar de pagar una ajuda econòmica de 420,70 euros a la revista Sa Sella en concepte de subvenció concedida durant quatre anys per despeses diverses. ...La reunió que es va fer per organitzar els reis fou mitjançant missatge de mòbil que deia: "Si vols que els reis d'orient fassin entrega de regals els nins de Sencelles. Necessiten la teva col·laboració avui 29 a les 19.30h a l'ajuntament per favor psl aquest msm a possibles col·laboradors". A més ambto com a amenaçador; ahhh aquest missatge va sortir des del departament de cultura, ja està bé!!!, se veu que no s'enrecoden que cada dia 5 de gener arriben els Reis, pareix mentida. ... Ahores d'ara encara l'ajuntament de Sencelles no ha renovat el tiquet de la Inspecció Tècnica de Vehicles al cotxe de la Policia Local que està

caducat des del mes de desembre de 2006? I si l'atura la Guàrdia Civil de tràfic que li posarà multa? o per ser "compañeros de oficio" ho deixaran córrer. ... A l'hora de tancar aquesta edició encara hi ha penjats llumets de nadal pel campanar? de qui és feina llevar-ho de la cormo o de l'ajuntament. Si no fan molta nosa ja ho poden deixar fins l'any que ve, això sí que li canviin el darrer número perquè a biniali s'equivocaren i posaren FELIÇ 2006; repetimos? ... Se segueix respirant aire d'eleccions i de cada vegada l'olor és més forta. Els partits acaben de confeccionar llistes: n'hi ha que encara no les tenen llestes plenes, altres no saben si en faran i algun té problemes interns grossos. Molta comandera hi ha per ocupar la cadira de l'ajuntament i ben aviat sabrem qui serà l'Amo i la Madona de Sencelles. La solució dia 27 de maig. Jo de tu no m'ho perdria

Xiscu Cardona

SA SELLA

Temps era temps En aquesta secció de Sa Sella vos hi presentam una notícia publicada al “Correo de Mallorca. Periódico católico” el 27 de juny de 1922 i que tracta sobre la festa del Cor de Jesús.

MMM Crònica del “Correo de Mallorca. Periódico católico”: "Sección Informativa De Sansellas Suntuosos y brillantes, cual corresponde a la Divina Majestad, han resultado los cultos celebrados esos días en nuestra parroquia en honor al deífico Corazón de Jesús. Comenzaron el viernes con un solemne triduo, durante el cual han cantado las finezas del Sagrado Corazón el elocuente orador Padre Jaime Barceló, teatino. Ayer, a las siete, el citado Padre celebró misa de comunión general, que se vio concurridísima; en este acto cantaron preciosos motetes nuestras jóvenes aficionadas. A las diez, se celebraron divinos Oficios, ocupando la Sagrada Cátedra el referido P. Barceló. Terminaron tan piadosos actos con la solemnísima procesión de las Cinco Visitas, que recorrió las principales calles de la población, en las que se habían levantado tres altares en cuyo adorno rivalizaron los vecinos. Felicitamos a los celadores y las celadoras y demás que han cooperado a mayor esplendor de esta festividad. Faltaríamos a un deber de gratitud si dejáramos de consignar el homenaje dedicado al Sagrado Corazón por nuestro buen amigo don Juan Verd y su piadosa señora doña Francisca Provenzal, entronizándolo en su morada. Tuvo efecto la tierna ceremonia anteayer, sábado, a las seis de la tarde, siendo el celebrante nuestro celoso Párroco, don Guillermo Parera, bendiciendo un precioso cuadro que fué colocado, por el mismo señor Verd, en sitio preferente; luego el repetido Padre pronunció una sencilla y conmovedora plática. Terminados los actos religiosos, los invitados, que llenaban por completo la espaciosa casa del señor Verd, fueron obsequiados con exquisito y abundante refresco. Hacemos votos por que el Sagrado Corazón de Jesús colme de gracias espirituales y temporales a nuestro querido amigo y a su apreciable esposa, y que su ejemplo cunda entre los moradores de este religioso pueblo. Sansellas, 26 de junio Corresponsal" ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

c/ Rafal, 31 telf: 971 87 29 92 Sencelles Mallorca Dimarts Tancat Especialitat en carns al forn de llenya i en cuina casolana. Servei de banquets. S'agraeix telefonar per reservar taula. 5

Noticiari Un grup de veïnats de Biniali va iniciar a principis de desembre una recollida de signatures per impedir les 6 promocions d'adossats que suposarien 45 habitatges nou i destruirien l'entorn de Son Raió.

SA SELLA programa Palma, i tu qui ets? escrites pel senceller Pere Bergas. L'Obra Cultural Balear va lliurar dia 16 de desembre a Alcúdia els seus premis anuals 31 de Desembre entre els quals hi figura el que porta el nom de Bartomeu Oliver que enguany va ser per la Comissió de Festes de Santa Maria de Formentera. L'ajuntament de Sencelles figura entre els municipis que encara no han presentat a la Sindicatura de Comptes el balanç corresponent a la liquidació del pressupost de 2003. Un de cada quatre municipis de Mallorca es troba en la mateixa situació. Si teniu fotos antigues que per la gent que hi surt o les coses que mostren poden esser d'interès general, feis-ho saber a qualsevol dels col·laboradors de Sa Sella i la s'enduran i la vos tornaran al cap de molt poc temps.

Si el vostre grup, club, associació o entitat vol veure reflectides sobre el noticiari de Sa Sella les seves noves, activitats o actuacions, comunicaules a qualsevol dels membres de la redacció o col·laboradors del Centre Cultural de Sencelles - revista Sa Sella. O a l'adreça de correu electrònic sasella@hotmail.com L'ajuntament de Sencelles va aprovar a mitjan mes de desembre sol·licitar al Consell de Mallorca la declaració dels nuclis de Biniali, Ruberts i Jornets com a Béns d'Interès Cultural (BIC) el que suposaria una protecció per evitar malifetes urbanístiques. Si teniu un treball escolar o professional que versa sobre Sencelles, el terme municipal o la seva gent i creis que pot esser interessant donar-ho a conèixer, Sa Sella vos ho publicarà gustosament a les seves pàgines. Dia 16 de desembre Alternativa per Sencelles, la coalició que uneix Esquerra Unida i Els Verds, va fer una paella al menjador de les escoles de can Bril per presentar l'organització. Durant aquests mesos han continuat les representacions a Ciutat de les obres incloses al

Dia 19 de desembre la Guàrdia Civil va precintar les naus de l'antiga empresa Alsa Española on s'hi havien emmagatzemat de

SA SELLA qualsevol manera centenars de pneumàtics usats, fet que contitueix un atemptat ecològic. La famosa Guia Michelin de 2007 inclou de Mallorca una quarentena de prestigiosos restaurants entre els quals hi figura Sa Cuina de n'Aina de Sencelles. Correus va obrir dia 20 de desembre un termini de tres setmanes perquè els propietaris interessats oferissin un local per llogar d'uns 80 metres quadrats on vol instal·lar-se a partir de 2007. Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el municipi de Sencelles tenia dia primer de gener de 2006 una població de 2.656 persones i dia primer de gener de 2007, 2.743. Es Jonc va celebrar dia 13 de gener al centre de formació Es Quarter la seva assemblea general anual. La Conselleria de Medi Ambient ha destinat 260.000 euros a l'adequació del torrent de Solleric al seu pas pel municipi de Sencelles. Segons les dades de l'Institut Balear d'Estadística, al municipi de Sencelles durant l'any 2005 s'hi celebraren 17 noces de les quals, 10

foren civils i 7 catòliques. A principis de gener, UM va denunciar que l'ajuntament havia estat durant totes les festes de Nadal sense administratius, acusant d'aquest fet a l'equip de govern del PP de no organitzar adequadament els torns dels empleats municipals. Dia 16 de gener Es Jonc va amenitzar el fogueró i les torrades de Sant Antoni de la barriada ciutadana del Poble Espanyol. Segons dades de la Conselleria d'Obres Públiques, al municipi de Sencelles, s'han concedit des de la seva implantació tres Hipoteques Joves. Dia 18 de gener la unitat mòbil de la Fundació Banc de Sang i Teixits de les Illes Balears es va traslladar al centre sanitari Sor Miquela de Sencelles per atendre les donacions dels habitants del nostre municipi. Segons les dades de les que disposa l'oficina d'estrangeria de la Delegació del Govern, al municipi de Sencelles durant l'any 2006 hi havia censats 245 estrangers. Les nacionalitats 7

SA SELLA més comunes són l'alemanya (69), la britànica (64) i la italiana(17). La Parròquia de Sant Pere va celebrar les seves tradicionals beneïdes de Sant Antoni dissabte dia 20 de gener. Durant l'any 2006, hi va haver al nostre municipi ,segons el Servei d'Ocupació de les Illes Balears (SOIB) un total de 72 parats, dels quals 38 eren dones, 8 estrangers de la Unió Europea i 2 de fora de la UE. Dia 22 de gener hi va haver un tràgic accident de circulació a la carretera que va de Sencelles a Inca, just al costat del torrent del Rafal Garcès, amb el resultat de la mort de Pere Oliver Pastor de Son Pelea i l'hospitalització de n'Antònia Florit Amengual de can Caragol. Dia 25 de gener va sortir la sentència del Tribunal de Justícia de les Illes Balears declarant nul·les les llicències d'obra que l'ajuntament de Sencelles havia concedir per contruir 3 adossats a Ruberts. El magistrat va avaluar que les Normes Subsidiàries de l'any 1995 no s'ajustaven a dret en convertir aquell sòl rústic en urbanitzable. Segons dades del Consell de Mallorca, al

municipi de Sencelles es realitzaran obres subvencionades per aquesta institució insular en un 80% (reordenació del tràfic pel centre urbà de Sencelles) i un 70% (obres al centre docent d'educació primària). Les obres estan pressupostades en 126.123 euros i 76.223 euros respectivament. Les reaccions a la sentència contra l'ajuntament de Sencelles sobre les adossats de Ruberts no es feren esperar. L'Associació de Veïnats de Ruberts va manifestar la seva satisfacció per guanyar el litigi i advertia sobre les altres adossats que s'hi han començat i que també s'han paralitzat. El batle va declarar que ho arreglarien. El PSM va demanar la desautorització del batle. Dia 2 de febrer el consell de govern va aprovar la construcció del nou col·legi de Son Company que tendrà 6 unitats d'infantil i 12 de primària. Sencelles celebrà les festes de Santa Àgueda dia 5 de febrer com cada any: sis carrosses, un fogueró musicat per Es Jonc, rifa, refresc popular, camillada, etc. UM ha anunciat que el seu regidor Joan Carles Verd de can Papa tornarà a repetir com a cap de llista a les eleccions municipals del mes de maig. Agència de notícies selletera

SA SELLA

Articles d'opinió Aigua miraculosa En el film Força deu de Navarone els mateixos protagonistes de la destrucció dels canons de l’illa de Navarone tenen encomanada una missió en els Balcans, consistent a fer saltar un pont qualificat d’indestructible. Arran de l’enorme dificultat que comporta la missió, opten prèviament per fer esclatar una presa ubicada allà mateix. I que aleshores sigui l’embat de l’aigua el que se n’encarregui d’arrossegar l’esmentat pont. Amb aquesta finalitat, el major Keith Mallory i el sergent Dusty Miller aconsegueixen col·locar dinamita en punts estratègics de l’embassament. La descàrrega explosiva, però, no ocasionarà els desperfectes desitjats, amb la qual cosa els dos artificiers no se’n sabran avenir. El pas posterior de les hores serà determinant. Tant, que el fracàs inicial de l’operació farà un gir sobtat. Si bé externament la construcció no haurà quedat excessivament malmesa, la deflagració originarà en el seu interior fissures que la força de l’aigua anirà engrandint fins a rebentar-la. I, de retruc, el pont proper a la presa també cedirà. Encara que amb retard, els danys col·laterals de la voladura acabaran per fer reeixir un objectiu complicadíssim. Quan no hi ha resultats immediats es produeix una tendència a deduir que allò que hem engegat ha estat en va. Per contra, aquest exemple cinematogràfic ens mostra que hi ha petits assoliments que són el detonant de l’èxit final. És a dir, que volen un temps abans no se’n recullen els fruits. Davant de murs teòricament infranquejables, fomentar el desencadenament de dinàmiques que els esquerdin és el pas previ. És per això que l’estudi i coneixement dels defectes i febleses de l’adversari permet maniobrar al nostre favor quan es presenta l’oportunitat. No gaudir d’una posició de força t’aboca a moure’t en paràmetres subterranis d’aquest estil que, arran de les circumstàncies, són d’allò més ben pensats i legítims. En front d’una arbitrarietat, no fer res és molt pitjor. És deixar que, sota la teva complicitat, l’abús esdevingui normal. Al llarg de la història l’acció desinhibida i incansable de les minories ha estat cabdal a l’hora de provocar filtraccions d’aigua, que han anant

estovant els bastions d’imperis totpoderosos, de règims dèspotes, de contextos polítics injustos, fins aconseguir ensorrar-los. Després de segles de presència britànica a Irlanda i a l’Índia, la majoria dels autòctons contemplaven com impossible alliberar-se de la metròpoli. Tant, que els grupuscles que van fer els primers passos en aquest sentit eren titllats d’il·luminats i de conflictius pels mateixos irlandesos i indis. L’impuls inicial d’aquests independentistes va ser molt més important del que semblava. I poc a poquet van trobar la mesura d’una clau de volta que els va dotar d’un estat lliure, fet que ningú a hores d’ara qüestiona dins el panorama internacional. Si bé l’independentisme català és un moviment vulnerable, no hem de perdre de vista que de vulnerables ho som tots, encara que sigui en diferents graus. No era extrema la vulnerabilitat de Collins i Gandhi quan s’encaraven a l’imperi de sa majestat i tot i així van poder foragitar els britànics? Mahatma Gandhi deia que la força no prové de la capacitat física sinó d’una voluntat indomable. Per tant, que la vulnerabilitat sigui inherent a la condició humana no vol dir que estigui renyida amb l’enginy i l’empenta, recursos poc explotats. Saber calar com pluja fina per tal que aquelles estructures anquilosades, que ens impedeixen de disposar de sobirania, quedin amarades és una opció intel·ligent. I llavors, més d’hora que tard, l’Espanya menyspreadora dels drets nacionals dels catalans s’esberlarà en mil bocins pel seu propi pes. L’aigua que fuig indeturable per les escletxes i els seus efectes dilatadors són la metàfora d’aquells que no es donen mai per vençuts en front dels greuges. D’aquells que, com l’aigua miraculosa, són sinònims d’esperança, d’oxigen, de frescor, de vida. L’aigua, però, és un bé escàs en l’ecosistema català. Quim Gibert, psicòleg i coautor d’Identitats. Convivència o conflicte? (Revista L'Estel de Mallorca)

SA SELLA

Sa Sella entrevista a... En Miquel Alomar Llabrés va néixer a Sencelles dia 2 d’agost de 1930, era fill d’en Guiem Alomar Llabrés de ca’n Pintat i de na Catalina Llabrés Morro de ca’n Mascaró. Tota la vida l’ha dedicada a fer de fuster. -Quants germans tenieu? Cinc, érem tres joves i dues al.lotes - A quins jocs jugaveu amb els vostres germans i amics? Amb sa baldufa; a bolles, tirar amb sa passetga. També jugavem a fer bombes de carburo. - Bombes? Primer feiem un clotet a terra, i possavem aigua, un grumet de carburo i el tapàvem amb un pot de ferro, que a la part de dalt tenia un foradet. Quan se fonia el carburo formava gas i el pot s’omplia; poc a poc començava a sortirne pel foradet, llavors l’hi acostàvem un paper encès, feia un tro ben fort i es pot volava. - I no era perillós? No, mai va passar res. - On solieu jugar, tenieu un lloc “especial”? Vaig néixer an es molí de ca’n Mascaró, an es carreró de Capità, que està davant ca’n Garrover. Jugava amb els nins i nines del carrer de Son Arrom: na Margalida Julià, els germans petits de ca’n Papa, els de ca’n Renyina. -Tenieu juguetes? Ca, jugàvem amb el que venia bé. No tenien res. - Encara que no en tenguesiu, vos ho passaveu bé? Sí, molt. Als sis anys vaig anar a fer d’escolanet. Llavors hi havia, si no record malament sis capellans, inclòs el rector. Començava a la missa primera, a les 6 del matí, fins a la darrera, manco la que cel·lebrava el rector, que la servia l’escolà major, mestre Francisco de ca’n Peret. També feien d’escolanets en Pep Coranta i en Toni de ca’n Poleto. Estàvem de setmana. Ja més grandet, després de la guerra, anava a tocar les campanes el dia de Tots Sants, començàvem a les 6 del capvespre, fins a les 9 de la nit, sense aturar-nos ni un moment. - Recordau quin dia de la setmana féreu la primera Comunió? Ai! no. Però podia ser que fos pel Ram.

- Com va ser la festa? Poca cosa, segur. A lo millor un poc de xocolata. - Poguéreu anar a l’escola? Sí, vaig tenir sort. El meu mestre era D. Pep. D’ell record que comprava una capsa de cigarros i de cada un en feia tres. Així duraven. A l’escola hi vaig anar fins els 14 anys. - Què vos ensenyaven llavors ? Un poc de tot: llegir; escriure; comptes. També ens feien cantar cançons patriòtiques. - Vos agradava anar-hi ? Sí. Record que qualque dia, per la ditxosa juguera, no hi anava, però eren pocs. - El vostre pare, quin ofici tenia? Feia de pagès. Però no va voler que cap fill hi fes. I no en va tenir cap!. Un és capellà, un altre picapedrer, l’altre cuiner i jo fuster. Les germanes feien feina a ca nostra. - La vostra mare, què feia, o ja en tenia prou amb les de casa i cinc fills ? De vegades anava a ajudar a mon pare a segar faves, els fills també, però la resta de l'any estava dins la casa. - Quan començareu a fer feina ? Als 14 anys, acabada l’escola. - Poguereu triar l’ofici que volguereu? Sí. Vaig dir de fuster i vaig por-ho fer, M’animà molt a triar-ho mestre Francisco de ca’n Peret, que era fuster i escolà major. - Recordau el jornal que guanyàveu? Vaig estar dos anys sense cobrar res. Era aprenent. Llavors durant un any i mig, vaig cobrar un duro cada setmana, 5 pessetes. - Quines coses es feien a la fusteria? Portes, carros, portadores de vermar, barreres d’ametler, esterrossadors. Ara portes, persianes i coses per l’estil. A vegades mobles. - Com recordau els temps que fereu d’aprenent? Molt bé, m’agadava. Després de la guerra, la corrent s’apagava molt, sobretot els horabaixes. Així acabàvem prest. Quan vaig saber l’ofici, vaig seguir a

SA SELLA ca’n Peret. Als 21 anys vaig fer el servici militar. Una vegada acabat, vaig tornar a la fusteria de ca’n Peret. També vaig anar a fer de barber a ca’n Coques i a ca’s Mariner. Així guanyava més doblers. - Quants d’anys es necessiten per aprendre l’ofici de fuster? Segons el mestre i s’aprenent. Si un tenia més idea que un altre, feia més via. Jo als tres anys ja en sabia bastant. - A pesar dels pocs doblres que hi havia, la gent estava contenta? Contenta si podien menjar. Record que mon pare anava a la possesió de s’Olivaret d’Alaró, en bicicleta a cercar oli. Bé anava si no el trobava la Guàrdia Civil. A n’aquell temps hi havia de tot. - Qui eren els vostres amics quan éreu jove? En Jordi de ca’n Vileta, en Toni de ca’s Teixidor i en Tomeu de ca’n Papa, - Què feieu els joves els diumenges? Els capvespre anàvem a passetjar pel camí de Costitx, i el vespre del quatre cantons de ca Don Jaume Vicari, fins a ca’n Coques, per amunt i per avall durant un parell d’hores. També anàvem al cine. I havia més diversions que no hi ha ara a Sencelles. - Va ser dura la vida després de la guerra? Per jo no, era un nin i no me’n vaig adonar de res. Teníem menjar i tot anava bé. - Els jornals baixaren molt? Jo no en tenc record. - I el menjar, roba, medecines... pujaren? No estavem malalts! - Com era la vida a Sencelles els anys 40 i 50? Normal. Record que els joves fins que no teníem uns 18 anys no podien anar als cafés, frissàvem de tenir-los.

- Pensau que era millor el poble, llavors o ara? No ho sé. En aquells temps estàvem contents perquè no coneixíem res més. - Una pregunta un poc indiscreta, qui va ser la vostra primera al·lota? Crec que va ser n’Antònia, una sencellera, jo devia tenir uns 15 anys i ella un poc més jove. Més tard vaig conèixer na Magdalena de ca’n Coques. - Quins dies de la setmana anàveu a festejar? Els dimarts, dijous, dissabte i diumenge. - I, el altres dies, res de veure-vos? Sempre podíem dir-nos qualque cosa. - Quants d’anys festejàreu? Uns vuit. - Amb qui vos casareu? Amb na Magdalena Fiol de ca’n Coques. Ja hem fet 50 anys de casats. - On anàreu de viatge després de casar-vos? A Palma. Estàrem uns dies a un pis d'una germana de la meva dona. Record que anàrem a veure una revista de na Marujita Díaz - Tenguéreu fills? Un fill, després de nou anys de casats. - I néts? Dues netes. - Com són les netes? Per jo molt bones. La petita és molt carinyosa, la gran és més sèria. Totes dues són precioses. - Els sencellers d’avui dia, són diferents als d’ahir? Crec que no. - Com vos agradaria que fossiu recordat el dia de demà? Així com som. Maria Vich

Deu Anys de Vida Al número 47 de Sa Sella, que corresponia als mesos de novembre i desembre de 1996, hi havia un reportatge sobre "Música" escrit per en Tomeu Morro sobre l'actualitat dels nous grups locals, a la secció "De Biniali: binialers" hi trobaren les biografies de Bernat Ramis Amengual i Mateu Mairata Coll assassinats arran del cop d'estat del general Franco, i hi poguérem llegir també un l'article de la sèrie "Bruixeries" dedicat al porc escrit per en Miquel Amorós Montserrat. Sa Sella 10 anys

SA SELLA

Pere Bergas, autor teatral El senceller Pere Bergas de cas Patró ha estat l'autor de les quatre representacions teatrals que des del 5 de novembre fins al 4 de febrer, s'han fet a Ciutat incloses dins del cicle "Palma, i tu qui ets?". Les quatre peces teatrals, d'aproximadament una hora de durada cadascuna, han tractat

moments diferents de la història de Palma. Dia 5 de novembre va ser la fundació romana a ses Voltes. Dia 3 de desermbre, a s'Hort del Rei, es va poder veure "Medina Mayurqa, la ciutat més bella de la Mediterrània". El torn al nostre rei en Jaume va ser dia 14 de gener a la plaça de Cort. La darrera obra, va ser la prevista per dia 4 de febrer a les escales de l'església de Santa Eulàlia, trantant el tema de Ramon Llull. Les representacion han vist la llum gràcies a ARCA, l'Ajuntament de Palma i la Fundació Teatre Principal. JFH

SA SELLA

sasella@hotmail.com En aquesta secció de la revista on intentam posar a l'abast de tothom aquelles coses referides al nostre municipi que es poden trobar a la xarxa d'Internet, avui hi tenim una pàgina d'un negoci: www.sonprim.com. Allà hi podem trobar dades en quatre idiomes; de principi en castellà encara que podeu canviar per tenir-ho en català, anglès i alemany. S'hi pot navegar per distintes seccions: Inici, Fotos, Correu, Llibre de visites i Enllaços. A continuació transcrivim el que diu l'Inici:

"Son Prim “Son Prim” és un antic celler ubicat a Sencelles, un poble situat al centre de l’illa de Mallorca. El nou celler que duu el mateix nom, fou construït a peu de vinya l’any 2004, amb el tems just per a la primera verema. És un petit celler on s’elabora vi de la màxima qualitat possible, una empresa de caràcter familiar que en produeix anualment 40.000 botelles aproximadament, vi negre criat en bótes de roure francès, amb raïm procedent de vinyes pròpies treballades durant tot l’any per aconseguir les millors propietats de qualitat i de maduració del raïm. Les varietats de raïm són: Cabernet sauvignon, Merlot i Sirà. Compta amb una nau de 400 m, repartits entre planta baixa i soterrani . A la primera s’hi troben els depòsits de fermentació i maquinària necessària per a l’elaboració del raïm. Al soterrani hi ha la sala de criança que emmagatzema, actualment 135 bótes. Contacte Tel / Fax: +34 971 87 27 58 Movil: +34 607 36 72 37 Direcció del CELLER: Ctra. Inca-Sencelles Km.4.8 Direcció POSTAL: Jaume Llabrés C/ Francisca Cirer 36 C.P:07140 Sencelles, Illes Balears Correu electrònic: correo@sonprim.com Verema 2004 A la vinya, després d’una campanya sense problemes, vàrem gaudir de molt de temps de sobremaduració, els dies passaven amb molt de sol i molta secor, mentre el raïm es madurava tranquil·lament al cep. Dos dies abans de la verema va caure una pluja molt suau que va rehidratar un poc els grans, els quals entraren al celler dia 8 d’octubre. Un any més tard esperam que surtin les primeres botelles, el més probable un Merlot amb un torrat molt intens i un Cabernet molt suau... Noticies Verema 2005 La 2005 possiblement sigui una campanya mítica a la vinya... i al vi. Des del mes de febrer fins al 7 de setembre no ha caigut ni una gota de pluja. El Merlot de SON PRIM va entrar al celler unes hores abans de la primera ploguda forta …25Brix! Vàrem esperar fins al límit per entrar es Merlot de la 161 (9 dies més) quan feia la sensació que començava a fermentar als ceps." És en definitiva una pàgina ben cuidada amb enllaços, retalls de diaris, un espai per fer-hi suggeriments, etc. MMM

SA SELLA

Centenari del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906 -2006) El gran periodista i escriptor mallorquí Miquel dels Sants Oliver descrivia l’any 1906 escrivia al diari La Vanguardia de Barcelona, que dirigia, en un article reproduït a la premsa mallorquina, sobre la situació social de la llengua catalana, que s’havia arribat a una situació “d’una vida pràctica i familiar, divorciada de la vida especulativa i pública; tot el que és parlar i viure, en català; tot el que és escrit i aparença, en castellà”. És a dir, una situació de diglòssia. Però que poc més de mig segle de Renaixença, a la segona meitat del s. XIX, havia bastat per fer una gran exposició de llibres en català amb motiu del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. El motiu de l’escrit d’Oliver era la conferència que Miguel de Unamuno a Barcelona pocs dies abans del començament d’aquest Congrés. Unamuno, amb la presència d’importants científics estrangers en el Congrés i de 3.080 congressistes de tots els Països Catalans amb una gran lleialtat lingüística, no havia gosat atacar directament el català i ho féu referint-se a la llengua basca, que comparà amb una primitiva espingarda, davant la qual i en nom de la major utilitat, preferia un màuser, un fusell modern, amb el qual es referia al castellà. Oliver li digué que “el màuser de Catalunya ha estat fins ara, el seu idioma natural”. El Congrés va ser obra sobretot del mallorquí Antoni M. Alcover, anomenat “l’apòstol de la llengua”, que l’organitzà i el presidí. Alcover s’havia fet molt famós amb les seves campanyes per tot el territori de llengua catalana per a fer el 14

diccionari complet de la nostra llengua amb la participació popular, el diccionari que acabà Francesc de B. Moll. Oliver i les cròniques de Joan Torrendell, donaren testimoni a Mallorca de la popularitat del Congrés, molt ben rebut a l’illa, d’on partiren

192 congressistes, alguns de tan importants com Joan Alcover, Miquel Costa i Llobera, Mateu Obrador, Llorenç Riber. I també Joan Aguiló, que presentà el primer mapa de la llengua catalana conegut. Amb el Congrés la comunitat de llengua

SA SELLA catalana començava a mirar pels seus interessos i a tenir una visió pròpia del seu futur, de la seva capacitat i dels seus drets. L’escriptor Gabriel Alomar aleshores digué que havia estat una obra

d’unitat de totes les terres de llengua catalana. El Congrés de la Llengua al principi només havia de ser de sintaxi, però s’hi tractà de tot el relacionat amb la llengua. Feien falta unes normes

modern i l’acadèmia de la llengua catalana, la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. S’ha dit que si el català no hagués estat una llengua amb unes normes fixades no hauria pogut superar les dues dictadures que vengueren. Això no ho sabrem mai, però les normes hi ajudaren i sobretot l’autoconsciència que ajudà a formar de la nostra comunitat lingüística i que és el fonament del seu futur. Joan Alcover a la cloenda recità aquest poema: Cap al nord s’aixeca el mont dels carboners que fan la sitja, i dins l’espai sense calitja, veuen la costa d’enfront. De banda a banda de la mar, les terres baixes no es coneixen, però si els pics no es descobreixen ja se veuran en dia clar. Vent de llevant boires empeny, oh trobadors de Catalunya! Damunt la mar que els allunya, el Puig Major veu el Montseny.

per a escriure acceptades per tothom i també hi havia consciència que s’havien de fer canvis a les lleis per a recuperar l’ús del català a tots els àmbits. Antoni M. Alcover digué a la inauguració que “som l’afirmació de l’existència del nostre idioma, del seu dret inviolable, il·legislable, imprescriptible, a viure com qualsevol altra de les grans llengües neollatines, les seves germanes, el dret de viure i regnar pacíficament dins tot el seu territori, amb tots els honors i prerrogatives que li corresponen per llei natural”. Moltes de les propostes avui encara no s’han aplicat, i farà cent anys, tot i que s’hagi fet molt de camí. Després del Congrés vengueren dues dictadures, la de Primo de Rivera i la de Franco, que, entre altres mals, prohibiren el català. Però gràcies a aquell Congrés s’havia renovat la confiança en la llengua pròpia, s’havia planificat la seva recuperació i, al cap de vint-i-cinc anys, amb la mica d’autonomia recuperada, hi hagué l’ortografia, la gramàtica, el diccionari del català

Mallorca veu el Montserrat, i si de nit no se colombra, ulls de claror donem a l’ombra, posem-hi fochs de germandat. Antoni I. Alomar ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

SA SELLA

Miquel Arcas, escultor Fa poc més de dos anys que vaig tenir ocasió de col·laborar i veure publicada l’obra que l’amic Antoni Arcas i Garcia-Delgado, natural de Ciutat i director de l’Escola d’Arts i Oficis de Maó, va dedicar al seu avi patern, l’escultor Dn. Miquel Arcas i Pons (Departament de Cultura del Consell de Mallorca, desembre 2004) Aquest llibre a més d’oferir una ben documentada biografia de l’escultor, també presenta un completíssim catàleg de les seves obes, moltes d’elles fins aleshores inèdites. Miquel Arcas, va néixer a Palma l’any 1876 i ben prest “mostrà una gran afició i qualitats per a les arts plàstiques, que no varen passar inadvertides als pares, que postreriorment, donaren suport a la decisió del seu fill d’esser escultor. Inicià la formació artística a Palma amb els pintors Francesc Parietti” i Llorenç Cerdà, ambdós professors de dibuix de l’Escola de Belles Arts. Després, els primers contactes amb l’art de l’escultura li vengueren pels dos “imatgers més coneguts i actius” de Ciutat, Marc Llinàs i Guillem Galmés. Després perfeccionà els seus coneixements artístics amb estades a Barcelona, on acudia als tallers i a la instrucció dels famosos Josep Llimona i Eusebi Arnau, “dues de les figures més representatives del Modernisme català”; i a Madrid, on “segons ell mateix manifestà, acudí a l’Acadèmia de Belles Arts de San Fernando per completar la formació, concretament, en el camp de la pintura”. Toni Arcas pensa que l’etapa

formativa acabaria quan el seu avi tenia vint o vint-i-un anys. “En aquella època la producció d’escultura als obradors mallorquins anava dirigida principalment a satisfer la demanda procedent del sector religiós, amb la contrucció d’imatges” i mobiliari litúrgic per al culte. La primera obra documentada de Miquel Arcas fou una figura de Sant Blai beneïda l’any 1894, quan ell tenia 17 anys, per a la parròquia de Sant Jaume de Palma. Quatre anys més tard fa disposava de taller propi i la premsa elogiava la seva obra i talent. Durant la primera i segona dècada del mil nou-cents Arcas produí algunes de les obres més rellevants de la seva trajectòria; ja havia construït alguns dels seus retaules, moltes d’esglésies tenien talles de sants tretes del seu taller i ja havia introduït a Mallorca la novetat de les escultures fetes amb marbre. D’aquella època són per exemple els preciosos canelobres de set brassos de la parroquial de Porreres (1914); els retaules de Sant Blai de la parroquial de Sant Jaume (1897) i dels Dolors de Petra (1911); de la capella dels pares Carmelites de Palma (1912), de la Puríssima de Binissalem (1914) o del Santíssim de Pollença (1918); l’urna de la Casa Santa de Campos (1910); o els sagraris de Binissalem (1914), de Monti-sion de Pollença (1917) o de la parroquial de Pollença (1918). A la parròquia de Sencelles guardam vàries obres d’aquest autor. La primera és el Sant Lluís Gonzaga que presideix la seva capella homònima. Datat de 1902 és una de les primeres talles que sabem que va obrar. Fou beneïda dia 14 de setembre d’aquell any i la va

SA SELLA pagar el clergat parroquial per iniciativa del difunt rector Dn. Miquel Arbona i Mayol. La segona és el Sant Crist d’Altar que fou beneït dia 23 d’abril de 1906. Aquesta imatge fou donació del canonge de la Seu Dn. Bonaventura Barceló i Ramis. La va donar a la nostra parròquia en recordança del seu germà Miquel, que havia estat rector de Sencelles durant 1905. La creu d’altar està tallada en fusta de noguer i l’escultor Arcas utilitzà uns

adornaments d’argent fets per l’argenter Mateu Forteza. Toni Arcas en el seu estudi atribueix a l’escultor Miquel Arcas el joc de candelers de set brassos de l’Altar Major i la peanya de la Custòdia Major (el nigul), donat tot per la senyora Aina Mayol i Bauzà, i beneït l’any 1908. Jordi Llabrés i Sans

Es raconet de sa cuina Espàrrecs arrebossats amb beixamel d'ametles Heu llegit bé. Els espàrrecs arrebossats són una delicia per al paladar, i servits amb aquesta beixamel d’ametlles queden....bé, que és possible que algú perdi el sentit. Jo ja vos he avisat... Ingredients: 1 pot d’espàrrecs en conserva de 500 g (uns 4 per cap). 1 ó 2 ous. Farina. Oli d’oliva. Per a la beixamel: 750 ml de llet (aproximadament). 60 g de mantequilla. 60 g de farina. 4 cullerades d’ametlla mòlta en pols. 2 cullerades de salsa de tomàtiga. Juliverd picat. Sal. Colau els espàrrecs. En un plat fondo bateu un ou. Posau farina en un altre plat. Escalfau una paella amb dos dits d’oli d’oliva. Anau arrebossant els espàrrecs: primer passeu-los per l’ou batut, després per la farina i finalment fregiulos en l’oli calent. Deixau-los que eliminin l’oli posant-los damunt paper de cuina. Per fer la

beixamel, desfeu la mantequilla, en una greixonereta, a foc suau, afegiu-hi la farina i remenau amb una cullera de fusta per tal de coure una mica la farina. Deixau la cullera i agafau el batedor de mà, afegiu-hi la llet a poc a poc i anau remenant fins que aconseguiu una salsa cremosa i sense grums. Afegiu-hi la salsa de tomàtiga, l'ametlla i un polsim de juliverd picat, i seguiu remenant perquè quedi tot ben mesclat. Escalfau el gratinador del forn. Col·loqueu els espàrrecs en una palangana de forn i cobriu-los amb la beixamel, deixant les puntes una mica al descobert. Gratinau-los al forn (no cal posar-hi formatge). Suggeriments: És important deixar les puntes dels espàrrecs una mica descobertes, així els podreu servir sense trencar-los i, a més a més, fa graciós. També podeu combinar espàrrecs blancs i verds. Maria Vich Cirer

Sencelles, municipi turístic ? Hi ha molta de gent que opina que aquesta obra d'art de la Plaça d'Espanya de Sencelles no és massa afavorida per això ara des de la Sala l'han volgut adornar per si així agrada més... Creis que Sencelles, municipi declarat com a zona turística, té futur entre els turistes si en venir troben els monuments decorats d'aquesta manera? SMT

SA SELLA

Els nostres escriptors s'expliquen Bartomeu Fiol i Móra (Palma, 1933) és poeta i llicenciat en Ciències Polítiques per la Universitat de Madrid, però ha desenvolupat també altres oficis, com ara llibreter o hoteler. Des de molt jove, es va veure influït per les veus de Blai Bonet o de Rosselló-Pòrcel, lectures que l’acompanyarien des dels anys universitaris. La seva obra comença amb la publicació de Calaloscans (1966), llibre amb certs ressons de Salvador Espriu. Després arribarien els poemaris Camp Rodó (1973), Contribució de bàrbars (1980), Capells de ferro a Son Cabaspre (1983), Calaportal de Cavorques (1985), Contribució de verges (1990), Canalla contra “Establishment” (1995), La comunió dels sants o Els morts ho callam tot (1997), Cave carmina, cape canes (1998), Catàleg de matèries (1998), Tot jo és una exageració: quaranta-nou textos orals perifèrics (1999), Cròniques bàrbares: obra poètica 2 (1999), Camps de marina i suburbials: obra poètica 1 (2000), Canalla lluny de Grècia: obra poètica (2001). El 2004, fou guardonat amb el premi Carles Riba per l’obra Càbales del Call. S’ha de recordar el seu vessant cívic i la seva participació en diverses activitats ciutadanes, entre les quals destaca la seva època com a president de l’Obra Cultural Balear (1990-1992) i la publicació de nombrosos articles d’opinió en la premsa mallorquina: precisament la seva darrera aportació, en prosa és el recull titulat Sobre la parenta pobra i altres escàndols (1996-1999), Una selecció d’articles publicats a Diari de Balears. (2005). –Com definiries la paraula poesia? Se’n poden donar moltes definicions. Molts lletraferits la conceben com un art, també com un mitjà per crear bellesa a través d’uns joiells verbals. Aquesta no és, però, la meva concepció de la poesia. Per a mi, és un mètode d’investigació, paral·lel amb la mateixa ciència, amb la filosofia, i eventualment, amb la mística; és un mitjà per aprendre, per arribar a alguna petita veritat addicional. –Quins en són els límits? Estic segur que en té, però no els conec ni m’he plantejat mai de conèixer-los. Segurament podríem parlar, per una banda, d’uns límits estètics, i d’uns límits cognoscitius, per l’altra, que canviarien segons els diferents autors i els diferents corrents històricoculturals. –I quin n’és l’objectiu? Reafirm el que ja he insinuat: per a mi, conèixer. –Quin és el pes de l’estètica en els teus versos? Algú va dir –i jo crec que és cert– que no hi ha vers que sigui menys lliure que allò que en deim vers lliure, si és autèntic. D’altra banda, seria del tot inexacte que algú gosàs dir que no hi ha cap tipus de preocupació formal en la meva escriptura. Com que no crec en les instal·lacions transitòries –malgrat ara estiguin tant de moda –, i tampoc no crec en una

poesia que sigui conformista i no vulgui quedar. Perquè un text poètic quedi és absolutament necessari que tengui una vertebració oral, que no té perquè ser bàsicament a través de la rima. Per a mi el ritme és molt més important que la rima; i de la rima he de confessar que m’interessa més la inicial. El fet que no cregui en isosil·labisme, ni tampoc en les diferents fórmules mètriques, no vol dir que no cregui en la necessitat d’estructurar fortament els

meus versos. –Creus que coneixes la teva obra? Després d’una dotzena de llibres publicats, puc dir que sí, que en cap moment m’he sentit ignorant de la meva obra, tot i que no tenc el costum de llegir-me gaire. Quan ocasionalment ho he hagut de fer, quan m’he hagut de tornar a llegir, molt sovint m’he vist amb la necessitat de fer-hi petites correccions per ajustar el missatge: mai no he tengut la gràcia d’haver fet un poema del que pugui estar cent per cent segur que, després d’uns anys, no hi vulgui fer cap tipus de canvi. De tota manera, l’obra d’un poeta no l’acaba l’autor: l’acaba el lector amb cada re-lectura que en fa, i que s’abeura en la seva pròpia personalitat, en la seva història cultural, en el seu estat d’ànim... És ver que la poesia –la parenta pobra, que en dic jo– es presta, com acab de dir, a una pluralitat d’interpretacions, a una diversitat de sentits, però, aquest principi es trenca quan ens referim a la interpretació que en fa un o altre autor de la seva obra, en què, en les successives re-lectures al llarg del temps, segur que hi pot trobar inexactituds que voldrà expressar d’una manera més ajustada, però és improbable que hi descobreixi nous sentits. –Com s’exerceix l’ofici de poeta? Des del meu punt de vista, d’una forma totalment ocasional, ja que no crec en el poeta permanent. Si ens fixam amb la meva obra, veurem que l’escriptura dels meus versos no té una continuïtat: entre llibre i llibre hi ha uns espais de temps bastant considerables. Això no vol dir

SA SELLA que no hi pugui haver algun literat que es pugui considerar poeta a jornada completa. No és el meu cas. –Et sents còmode essent un poeta perifèric? En tota cultura existeix sempre un cert centralisme. En el cas de la cultura catalana, tot allò que no es publica a Barcelona, gairebé és com si no existís. Això fa, lògicament, que qui no hi publiqui, s’hagi de sentir perifèric. Del meu cas particular, puc afirmar que he arribat a publicar a Barcelona, però ho he fet després de molts anys d’escriure. –És important que l’obra d’un poeta sigui coherent? Per a mi, sí. A més, que la meva obra ho sigui –almenys jo ho veig així– no té un mèrit especial, ja que, com ja he esmentat abans, consider l’escriptura poètica com un mètode per conèixer; la paraula coherència perd el sentit, però, per als qui consideren la poesia com un sistema per fer orfebreries, perquè se’n poden fer de moltes menes que no tenen perquè tenir una relació interna entre si. –Quina part de tu podem trobar en el que escrius? Tota escriptura, d’alguna forma és autobiogràfica, i no perquè sigui necessàriament un intent d’explicar les pròpies circumstàncies, sinó perquè, moltes de vegades, les circumstàncies que envolten el poeta l’impregnen de tal manera que queden com a subtils testimonis en els seus textos. –Apel·lant al seu poema L’alienista, a què no hem de tenir mai por? Ni a la por. –Com reberes el premi «Carles Riba» 2004 per l’obra Càbales del Call? Amb cap eufòria especial. Aquest guardó no m’haurà servit d’estímul per escriure alguna obra més;

la qual cosa no vol dir que no continuï escrivint eventualment, però, si public algun llibre més, no haurà estat per haver obtingut el «Carles Riba». D’altra banda, si aquest premi l’hagués obtingut als trenta-cinc o als quaranta anys en lloc dels setanta, aleshores segurament tot hagués canviat i m’hauria fomentat les ganes d’escriure. –Quins records guardes de Gralla, la galeria-llibreria que fundares l’any 1956? Va ser un experiment que va durar tres mesos, un intent de crear un espai que fos, a l’hora, galeria d’art, llibreria i capsa de música – com jo en deia– perquè també s’hi venien discos. Si bé tenia l’avantatge d’estar situada a la cèntrica plaça de Cort de Palma, el gran inconvenient era que es trobava en un primer pis. Record que el millor client que hi va aparèixer, pel que fa als llibres, va ser Miquel Bauçà, qui comprà una col·lecció d’obres prohibides pel règim franquista que jo guardava dins un armariet. Potser l’aspecte més important que puc destacar de Gralla és que, a pesar del poc temps que romangué oberta, hi van exposar artistes de la talla de Brunet, Rivera Bagur, Mercant i altres. –Què som? Si em preguntes per la nostra identitat col·lectiva, et diré que ben poca cosa. A les Illes Balears hem parlat català sense ser-ne conscients des de fa segles. A més, el desenvolupament econòmic que hem tingut gràcies al bum turístic –que no hauria estat possible sense una fortíssima immigració castellanoparlant–, que ha esdevingut el motor que ha creat el nivell de vida assolit, ha tingut uns costos culturals aberrants. Allò que hem avançat econòmicament ho hem retrocedit culturalment. Josep Pizà i Vidal

Sa Sella útil .

CASA DE LA VILA

Ajuntament Oficines

971 872 016

Col·legi can Bril

971 872 653

Ajuntament Fax

971 872 316

Centre de Formació Es Quarter

971 872 853

Policia Local

971 872 016

Casal de Cultura

971 872 165

Serveis Socials

971 872 331

Casal de Joves

971 872 038

Mancomunitat des Pla

971 830 441

Poliesportiu can Bril

971 872 035

Associació veïnats Biniali

971 870 336

Unitat Bàsica Salut Sor Miquela

971 872 331

A V A R I E S

Telefonica

1002

Gesa (Inca)

971 880 077

Cita Prèvia consulta mèdica

902 079 079

Aigües Son Company 971 872 541

Apotecaria Llic. Costa

971 872 542

Aigües s'Era Vella

Manescal Pere Torrens (Ruberts) 971 872 872

971 872 527

B A N C A

La Caixa

971 872 313

Banca March

971 872 350

Sa Nostra

971 872 566

HOSPITALS

Estació de Servei Son Ventura

971 872 214

Servei ITV Inca

971 505 812

Parròquia de Sant Pere

971 872 441

Parròquia de Sant Cristòfol

971 883 229

Convent de la Caritat

971 872 567

Son Llàtzer

971 202 000

Son Dureta

971 175 000

Residència Tercera Edat

971 872 636

Inca

971 503 882

Casal Tercer Edat

971 872 894

Manacor

971 847 000

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Palma Connexió Sta. Maria

Biniali Biniali Connexió Sta. Maria

De dilluns a divendres

Palma

06.50

07.13

07.35

07.55

06.45

07.05

07.11

07.29

08.25

08.43

08.50

09.10

07.55

08.15

08.22

08.40

09.25

09.43

10.00

10.20

09.30

09.50

09.57

10.20

10.50

11.13

10.20

11.40

11.00

11.20

11.27

11.45

12.25

12.43

11.20

13.10

12.00

12.20

12.27

12.45

13.25

13.43

13.50

14.10

13.30

13.50

13.57

14.20

14.25

14.43

14.50

15.10

14.30

14.50

15.57

15.20

15.25

15.43

15.50

16.10

15.30

15.50

15.57

16.20

16.50

16.43

16.50

17.10

16.30

16.50

16.57

17.20

17.25

17.43

17.50

18.10

17.30

17.50

17.57

18.20

18.25

18.43

18.50

19.10

18.30

18.50

18.57

19.20

19.25

19.43

19.50

20.10

19.30

19.50

19.57

20.20

20.25

20.43

20.50

21.10

20.30

20.50

20.57

21.20

Dissabte, diumenge i festa

09.55

10.18

10.20

10.40

09.35

09.55

10.03

10.26

11.45

12.08

12.20

12.40

12.00

12.20

12.33

12.56

19.15

19.38

19.50

20.10

19.30

19.50

20.03

20.26

Sencelles

Palma Palma

Interconnexió

Sencelles

De dilluns a divendres

De dilluns a divendres 06.30

06.50

Inca

06.54

07.29

06.21

06.56

Inca

07.00

07.15

07.40

08.00

Inca

08.05

08.40

07.20

07.55

Inca

08.00

08.15

08.30

08.50

Inca

09.10

09.45

08.25

08.43 Sta. Maria

08.50

09.15

09.25

09.50 Sta. Maria

09.57

10.20

08.25

09.00

Inca

09.05

09.20

09.45

10.05

Inca

10.10

10.40

09.50

10.30

Inca

10.35

10.50

11.15

11.35

Inca

11.40

12.20

10.50

11.13 Sta. Maria

11.20

11.45

11.55

12.20 Sta. Maria

12.27

12.45

11.25

12.00

Inca

12.05

12.20

12.45

13.05

Inca

13.10

13.45

12.25

13.00

Inca

13.05

13.20

13.45

14.05

Inca

14.10

14.45

13.25

14.00

Inca

14.05

14.20

14.45

15.05

Inca

15.10

15.45

14.25

15.00

Inca

15.05

15.20

15.45

16.05

Inca

16.10

16.45

15.25

16.00

Inca

16.05

16.20

16.45

17.05

Inca

17.10

17.45

16.50

17.30

Inca

17.35

17.50

18.15

18.35

Inca

18.40

19.20

17.25

17.43 Sta. Maria

17.50

18.15

18.25

18.50 Sta. Maria

18.57

19.20

18.25

18.35

Inca

19.05

19.20

19.45

20.05

Inca

20.10

20.45

19.25

18.50

Inca

20.05

20.25

20.45

21.05

Inca

21.10

21.45

20.25

20.43 Sta. Maria

20.50

21.15

20.25

21.00

21.05

21.20

Dissabte, diumenge i festa 08.05

08.25

09.30

Inca

Dissabte, diumenge i festa

08.32

09.11

09.55 Sta. Maria

10.03

10.26

08.00

08.40

11.05

11.25

11.33

12.12

09.55

11.55

12.20 Sta. Maria

12.33

12.56

18.00

18.20

18.32

19.25

19.50 Sta. Maria

20.03

Inca Inca

08.45

09.00

10.18 Sta. Maria

10.20

10.45

10.30

11.10

11.15

11.40

19.11

11.45

12.08 Sta. Maria

12.20

12.45

20.26

18.00

18.40

18.45

19.00

19.15

19.38 Sta. Maria

19.50

20.15

Inca Inca

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

. E M E R G ÈNCIES . Emergències

112

Guàrdia Civil

062

Ambulàncies Ib-Salut

061

Bombers

085

Policia Nacional

091

P R À C T I C S

TELÈFONS D'INTERÈS GRATUÏTS .

Dones maltracades

900 100 009

Servei d'atenció a dones

900 191 010

Telèfon Daurat d'atenció a la tercera edat

900 222 223

Informació sobre immigració

900 150 000

Ajuda contra la drogadicció

900 161 515

Correus Informació

902 197 197

Aeroport Son Sant Joan

971 789 099

Tren + Bus (TIB)

971 177 777

Telèfon de l'Esperança

971 461 112

Estació Marítima Palma

971 702 300

Protectora d'animals

971 470 060

L T R E S

SA SELLA

De Biniali: binialers Cristòfol Bover i Fiol (1901 – 1969) En Tòfol “de can Viudo” va néixer a Biniali l’any 1901 i, com molta gent aleshores, no va poder cursar més que estudis primaris. Això no va esser cap obstacle per a la seva inquietud cultural, que el va dur tota la vida a voler aprendre pel seu compte, sobretot a partir de la lectura. En Tòfol considerava que la vida a Mallorca estava una mica endarrerida si la comparava amb altres indrets d’Europa. Les ganes de medrar el varen portar, el 1918, a França, on va arribar per fer feina per a una casa d’exportació de taronges de Sóller, can Mayol. L’any 1922 va haver de tornar a Mallorca per fer el servei militar obligatori, però aquest retorn forçat va tenir una cara bona: en el passeig dels diumenges, que anava des de la creu de can Maví fins a la placeta, va conèixer na Francisca Llabrés i Carbonell “des Celler”. Es varen casar devers l’any 29 i varen muntar una botiga de queviures a Palma, en el carrer de can Vallori. El negoci no va anar bé i això va confirmar les sospites d’en Tòfol: a França hi havia més futur que no aquí. Se n’hi tornaren, en concret a la localitat d’Elbeuf (departament de Seine Maritime, Normandia), i tot d’una va néixer la seva primera filla, na Jerònia. Un any després naixia el segon, en Joan. Tot aquest temps varen regentar una fruiteria. Però na Francisca s’enyorava. L’atac de pleuresia que va patir la seva filla Jerònia va determinar que tornassin a Sencelles, on l’any 35 va néixer la tercera filla, na Catalina. En Tòfol es va veure forçat a vendre la fruiteria, així que va muntar un cafè a la plaça, en el carrer de Sor Francinaina, número 1: la taverna de Can Tòfol. Les idees modernes que havia importat de França el varen fer participar a dues associacions progressistes: l’Agrupació Obrera Santa Maria, de la qual va esser tresorer i la Sociedad Recreativa La Lealtad. Amb aquesta darrera, va voler dinamitzar la

vida social dels joves, que en aquell moment es reduïa gairebé del tot al passeig dels diumenges, ja esmentat. D’aquesta manera, va impulsar unes sessions de ball d’aferrat que tenien lloc a una sala habilitada a posta en el primer pis de la taverna, amb gramola i tot. Per conservar la intimitat de la seva família, que també vivia a dalt del cafè, va fer construir una mitjanada que separava la zona de ball dels dormitoris… però els fills aviat varen descobrir-hi un forat i s’entretenien mirant d’amagat el ball i les parelles. Aquesta “modernor” va xocar amb l’estament més reaccionari del poble, que el va acusar davant l’autoritat. En el Butlletí Oficial de la Província de Balears de novembre del 1936, hi figura el seu nom com a represaliable per pertànyer a una associació obrera adherida al Front Popular. A la llista també hi ha el seu germà Llorenç, que era el vicepresident de la secció local d’Esquerra Republicana Balear. El cafè va acabar precintat i en Tòfol va haver de passar tres mesos empresonat a can Mir de Palma (actualment, el cinema Augusta). En acabar la guerra, va aconseguir permís per tornar a obrir el cafè, al qual es va dedicar, juntament amb les seves aficions: les corregudes de bicicletes, els cavalls i una gàbia enorme al terrat on tenia moltes castes d’ocells. Deu anys després, el local del cafè es va dividir en dues parts: a una, hi varen posar una esparteria, que duien en Tòfol i sa dona; l’altra va continuar essent un cafè, però traspassat a en Joan d’Inca, que estava casat amb na Teresa Gelat. A la vegada, en Tòfol va passar a fer d’encarregat d’una de les dues fàbriques de perles que hi havia a Sencelles, la que era propietat del militar Dionisio Peñarrubia y Ponce de León. Mentrestant, na Jerònia coneix en Pierre Mudoy, un francès descendent de mallorquins (de Sencelles i d’Algaida), que era per aquí de vacances i queden compromesos. Les xerrades d’en Tòfol amb el seu gendre espera-esser li reneixen les ganes de tornar a França.

SA SELLA Aquesta vegada, el lloc triat va esser la ciutat de Bourges (al departament de Cher, a la regió Centre), on na Jerònia s'havia casat amb en Pierre l'any 1954. L'any 1955 hi varen arribar en Tòfol amb la seva dona i la filla petita, na Catalina, per muntar la seva segona fruiteria. En aquell moment, les lleis d’immigració franceses restrigien molt l’assentament d’espanyols, però en Tòfol va poder demostrar que ja havia estat comerciant a França en anys anteriors i que, a més, hi havien nascut dos dels seus tres fills. Malauradament, na Francisca va patir una embòlia i es va haver de fer càrrec del negoci ell i la seva filla Catalina. L’any 1956 s’hi va ajuntar en Joan, el fill, que havia acabat el servei militar. Estant a França va col·laborar i exercí de

corresponsal de la revista París-Baleares una publicació feta per immigrants mallorquins que mantenia informats de les seves novetats als subscriptors La família hi va quedar fins al 1962, en què varen decidir tornar a Sencelles per un triple motiu: d'una banda, na Francisca, la mare, havia patit un atac cerebral; de l'altra, el petit comerç francès ja començava a estar amenaçat per les grans superfícies; i finalment, tant la mare com la filla petita no s'havien adaptat mai a la vida a França i s'enyoraven molt de Mallorca. Per això decidiren instal·lar-se definitivament a Sencelles, al carrer dels Jardins. El 19 de març del 1969, en Tòfol Bover mor. Joan Bover i Serra

SA SELLA

Actualitat de Sencelles Resum 2006 (FONT: Elaboració pròpia) Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setem. Octu. Nove. Dese. Tº màx. (ºC) 10,8 12,6 17,3 19,2 25,9 27,7 30,4 29,7 27,7 24,0 19,2 15,3 Tº mín. (ºC) 3,1 2,6 5,9 12,0 14,4 15,6 24,7 21,4 17,6 17,2 12,2 6,0 Tº mit. º(C) 7,0 7,5 12,1 16,2 18,9 23,1 28,0 25,2 22,9 20,3 15,1 9,6 Pluges (L/m2 130,5 67,0 30,0 24,5 21,0 3,0 5,5 19,0 63,0 22,0 2,0 185,0

Temperatura màxima (ºC) Temperatura mínima (ºC) Temperatura mitjana (ºC) Pluges (mm)

21,65 12,71 17,15 572,5

Temperatura mitjana (ºC) Total pluges (mm) Total pluges 2005 (mm) Mitjana de les mínimes del mes més fred Mitjana de les màximes del mes més calurós Màxima absoluta Mínima absoluta

17,15 ºC 572,5 mm 362,5 mm 2,57 ºC (Febrer) 30,39 (Juliol) 35,5 ºC (dia 31/7) 0,5 ºC (dies 5 i 14/1)

200 180 160 140 120

Temperatura (ºC)

100

Pluges (L/m")

80 60 40 20 0 G

G F M A Ma J Ju Ag S O N D Temperatura (ºC) 7 7,5 12,1 15,8 18,9 23,1 27,9 25,2 22,9 20,3 15,1 9,6 Pluges (L/m") 130,5 67 30 24,5 21 3 5,5 19 63 22 2 185 humit humit humit àrid àrid àrid àrid àrid humit àrid àrid humit

Aquest passat any 2006 fou un any més o menys benèvol en quant a pluges. A més, si el comparam amb el 2005 (362.5 mm), la diferència és força gran. Si analitzam un poc el climograma veim com hi ha el típic pic a principi d’any i una zona àrida quan la temperatura sobrepassa la línea de pluja però aquest cop també hi ha hagut una segona zona o àrea àrida durant la tardor, quan , per regla general, en aquesta època de l’any hi sol haver un segon pic de màxima pluviositat. Les pluges de desembre (185 mm) han estat les que han rentat, mai millor dit, la cara d’aquest 2006 perquè la situació ja era insostenible donats els 22 mm de l’octubre i els insignificants 2 mm del novembre. De totes formes, seguint el criteri de l’INM alhora de catalogar els anys, en aquest 2006 el podem considerar com a plujós (de 1 a 5, estaria el 4).

Guillem Zuazaga Llabrés

SA SELLA

Carta L’Associació Tia Xiroia, una vegada haventse consolidat dins el poble de Sencelles, va complint els objectius que la identifiquen. Aquests són tres i giren entorn de l’esperit altruista que sempre va viure la Beata Francinaina: col·laboració amb la parròquia, el poble i les missions. Després d’haver passat ja més d’un any de la clausura de l’Any de la Beata, volem manifestar la nostra satisfacció per les passes que anam donant com a grup, gràcies sense dubte a l’incondicional entusiasme de molts dels seus membres. L’any 2006, amb els actes que vàrem organitzat també quedarà gravat en els llibres de la nostra història. El caliu de l’Associació es manté ben viu i podem dir que reprèn. Prova d’això va ser l’organització de dos actes molt importants, entre d’altres, que ens han honorat. El primer, en el mes de juny i dins del marc de les festes de Sant Pere, titular de la parròquia, vàrem presentar un DVD amb un recull d’imatges fotogràfiques, com a record d’aquell any commemoratiu del 150è aniversari de la mort de Sor Francinaina. Durant aquella mateixa vetlada festosa a la plaça,

l’Associació va fer lliurament a Sor Pilar Bosch, Superiora General de la Congregació de les Germanes de la Caritat, d’un taló de 6.000 euros (un milió de pessetes), perquè fos destinat a les missions que les nostres religioses mantenen a Hondures, el Perú i Burundi. L’altre acte, dia 1 d’octubre i per celebrar l’aniversari de la Beatificació de la Mare Superiora, com a acte principal organitzàrem el magne concert de les Gales Líriques del Teatre Principal a l’Església Parroquial de Sencelles. A finals de desembre els membres de la nostra Junta Directiva ens reunírem amb el vicepostulador de la Causa de Canonització de Sor Francinaina al Covent. Aquesta trobada fou fructífera i serví, entre d’altres coses, perquè d’ara endavant l’Associació podrà fervos arribar els seus missatges a través de la popular Fulla Informativa. En definitiva, aquest any passat, ha estat un any molt satisfactori per la Junta Directiva i per tots els membres de l’Associació i en aquests moments ja ens dedicam de ple a aquest any nou de 2007. Actualment tenim la dedicació centrada en els dies de festa de la Beata Francinaina als que vos hi convidam. Coralment, els membres de la Junta Directiva de l’Associació Tia Xiroia

Combrega amb Sa Sella

La combregadora d'aquesta revista és na Bàrbara Vich Cirer de can Xim que va fer la seva primera comunió dia 24 de març de 1963. La foto és de Oliver Reportajes del carrer de la Boteria 20, 3er 1a (Travesia Líric a Llotja) de Palma. Foto amablement cedida per na Maria Vich Cirer de can Xim. JFH

SA SELLA Sa Campana

Notícies Fresques Jo no tenc retratadora però com que ahia moltes ànimes caritatives a n'es nostros pobles m'han passada aquesta foto i la vos vui mostrar. És es dia de ses beneïdes de Sencelles, (ses de Sencelles com sempre, perquè ses de Biniali mai els a treis bergantells, això va per aquest jovençans de Sa Sella que sempre se pensen que u fan tot bé...). Idò lo que vos deia, entonses aquest dia, a ses beneïdes, estava privat d'aparcar a sa plaça, tot ben natural, perquè no hi ha d'haver emprenyos per davant... però a què no sabeu qui tenia bo? qui hi podia aparcar sense que li diguessin res? Això és donar llum? Un èxit, un èxit! He rebut dues cartes d’ànim per presssentar-me a ses properes eleccions municipals de maig amb el meu partit PPPE. Ja sé com serà es meu equip de govern. Es regidor que més me preocupa és es d’Hisenda, ja que la pela és la pela. Per això es nostro regidor d’Hisenda serà: 1er. Honrat; 2on Homo de paraula; 3er Fener; 4rt Cada any donarà COMPTES CLARS as sencellers; 5nt Sabrà fer números, no embulls; 6t Tendrà títol universitari; 7im Serà senceller i estimarà Sencelles. Estic mirant de princonte es padró i es cens municipal, si, sa llista de sa gent que podrà votar, no vull sorpreses. Ara per ara, he trobat dos xinos. M’han dit que es seus pares i quatre padrins eren, viven i mai han sortit de la Xina, però ells varen néixer a Sencelles?. He quedat espantat. I alerta amb sos russos, ja que amb s'afaire

Rasputín mai se sap. Ells (es russos) poren dir que en tenen sis de padrins de Sencelles. Són molt vius! Qui sap si sa visita de ses nostres autoridats de sa Conselleria de Turisme a Moscú, va «dur coa ». Ja m’enteneu. Idò, ALERTA! Trankimazín, molt de transkimazín estan prenguent certa gent de Sencelles. Nirvis, molts de nirvis. Es Cas Matas o Voramar no se l'esperaven, mos tenen a tots per beneits. Es mes de maig és molt a prop i se poren quedar «amb un dit a ne’s c...... i s’altra a s’orella”, és a dir: sense feina. Lo millor és trobar feina per tu mateix i no per enxufe. Idò. Es Fortasec va escàs a ses apotecaries, qui més qui manco té cagarrines. I no per cupa des menjar. Ja m’enteneu. És molt encertada aquella dita tan nostra, tan mallorquina: Cuando las barbas del vecino veas pelar, pon las tuyas a remojar. Aqueixa dita la diu molt sovint sa meva princesa Juanaina. Jo no tenc ni he tengut mai rés a veure amb sa corrupció d’Andratx. Me va venir molt de nooou. I això que es batle era molt amic meu i cada dos per tres hi anava a sopar o dinar amb ell a Andratx, (no veia rés perque tancava els ulls, i així no dic cap mentida) i ell venia a ne’s meu despatx. Però jo no sabia res. Me va venir de nou. Tremola Sencelles, tremola. Abans d’estrenar s’Hospital d’Inca, porem quedar-nos sense, i haver de tornar a Son Llàtzer. Lo que pasa és que l’han fet en uns terrenos que tenen molt de perill de quedar anegats quan plou fort. Segons es Pla Territorial de Mallorca. Idò! En què pensaven quan compraren ses finques per fer-ho allà?

SA SELLA Sencelles alerta! De s’arxiu municipal de Sóller varen desaparèixer documents del s. XIV, i s’arxiu està vigilat. Quants hauran desaparegut des de Sencelles que està abandonat i pot entrar-hi qui vol? Qualsevol dia se cala foc i sorpresa! tots es documents se converteixen en cendra. Sinó mirau que ha passat a sa Conselleria de Cultura? des Govern Balear. A un magatzem que no serveix ni per guardar fems, guardaven peces d’un valor extraordinari des nostro patrimoni. I què ha passat? Idò que s’ha calat foc. «A lo mejor» els entexinats eren, per «casualidat a un altre lloc ». I 100.000 • a fer punyetes. Sencelles alerta! Dia 13 de desembre passat se va inaugurar un pont a sa carretera de Valldemossa. Una setmana després ses parets queien a trossos. Hi ha fotos. Sa Consellera d’Obres des Govern Balear és una meravella. Què passarà a ne’s que s’ha de començar a Sencelles des camí de Montuïri? s’espenyarà abans de fer-ho? Alerta! Crec que s’ha de cercar s'Autor Intelectual de s’atemptat de Barajas de dia 30 desembre passat. Ses bombes pareixen d’Eta, però, s’Autor Intelectual, qui és? S’ha de cercar-ho, ja que una cosa és una cosa, i una cosa és s’altre. Quines festes de Nadal més mogudes que hem tengut a n’es poble. S’Ajuntament ha tirat sa casa per sa finestra: festes infantils; il·luminació a TOTS es carrers; concursos amb gran premis per: ses fatxades més engalanades; es betlem més autèntic; cantada de nadales pes carrers. Bono, bono, quines festes! Encara estic rebentat. Sa meva carta a ne’s Reis d’Orient diu: Estimats Reis, jo aviat seré batle d’un poble de Mallorca, i per por a sa por, voldria que dia 6 de gener, deixasiu dins sa meva finestra una “trituradora” de paper (sa que ara hi ha a s’Ajuntament, segur que estarà destroçada). Gràcies. I de ses matances que me´n direu? Un porcarro, casi un verro. Menjar per tothom, i això que ses entrades, de

venudes poques, totes regalades. (A jo no me convidaren, no sé per què) Feren un mal negoci. Bè, lo millor de tot, sa veveta que sa sent a ne’s video de TVS: No regaleu ses llangonisses de mig quilo, són massa grosses. Ah! a ses meves matances, sí vendran representants polítics de Palma. Ah! Aquí es porc no va desaparèixer. I jo me deman: com un porc de casi 300 k. pot volar? O serà que deien que el tenien, però no el tenien, i sí lo que tenien eren carn forastera. Això de porc mallorquí pareix que no els interessa. Estam a dia 16 de febrer de 2007 i quan de bon matí vaig an es café a beure una copa de cassalla i un rebentat, amb un poquet de cafè, encara veig a sa plaça ses bombilles de Nadal. Això0 despista. No sé si ja ha passat Nadal o encara ha de venir. Quin problema, mos valen embullar. Sa meva dona casi se va acubar quan va lletgir es programa de festes de Santa Águeda. S’Ajuntament cremaria a unes Amazonas sa nit de sa revelta. Pobres dones! I que han fet elles a s’Ajuntament? No creis que seria millor que cremassin rom de sa marca Amazona? i deixassin de fer fogueres tipo Inquisisió? Bono, esper que no fos res, ja que ella no va voler anar a sa festa, estava escarrufada. I és que sa meva princesa, és molt princesa. S’altra dia de pagès vaig mirar un fulletó d’un partit polític que se presenta a ses properes eleccions. Hi havia una foto amb molta de gent, mig amagada i feta de molt enfora (sa foto). Jo, que som molt curiós i volia saber qui eren, vaig agafar sa lupa i au, mira que mira, de cop i resposta: plaf! vaig veure una cara que me deixà gelat. Però, aquest no era un que fa quatre anys que deia per tot es poble que sa gent d’aquest partit eren uns lladres; uns poca vergonyes, etc. etc?. I ara que ha passat?. Això fa pudor, molta de pudor! Ah! Hoy es lunes y estoy en mi despacho. En Barramot