Sa Sella 104 by sasella

SA SELLA

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

SA SELLA

Editorial

Com acabarà Ruberts?

Equip de futbet de Sa Sella Mare de Déu d'agost 2006 ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Redacció : Antoni Bennàssar Ferrer Joana Ferragut Fiol Catalina Ferrer Llabrés Joan Florit Horrach Jordi Llabrés Sans Maria Antònia Llabrés Llabrés Guillem Zuàzaga Llabrés Col·laboradors : En Barramot Joan Bover Serra Xisca Cirer Cirer Miranda Miret Mairata Guillem Mut Llabrés Josep Pizà Vidal Jaume Sastre Els articles d'aquesta revista expressen

únicament l'opinió dels propis autors. Revista Sa Sella sasella@hotmail.com C/ Església, 3 CP 07140 Sencelles - Mallorca Portada: Campament d'Estiu 2006. Fotos Rosa Llabrés Sans. Dipòsit legal: PM 400-89. Edita: Centre Cultural de Sencelles (1974) des de 1983. Imprimeix: Tirrena SA. Carrer Pintor J. Gris, 2 Tel. 971 555 212 Manacor Mallorca La Parròquia de Sant Pere de Sencelles és una entitat que col·labora amb el Centre Cultural de Sencelles - revista Sa Sella.

SA SELLA

Imatges d'Ahir La imatge del costat correspon a un grup de jovençans que dia 20 de maig de 1968, per la fira de Sencelles, es varen fer aquesta fotografia. El retratista fou mestre Pere Mascaró des retratos de Maria de la Salut. Ells són, de mà esquerra a dreta: en Toni de can Randa, en Pep de can Viquet, en Joan Roig Cirer de can Negret, en Sebastià Llabrés de cas Xicot, en Joan Florit de can Caragol, en Joan de can Poleto, en Joan Pons Noguera de can Rei i en Tomeu de can Morro. La imatge ha estat amablement cedida per en Joan Roig Cirer de can Negret. GLM Aquest grup de jovenets que surt en aquesta foto són d'un grup ben animat que anava a cantar serenates a les al·lotes al voltant dels anys 1945-1950. Ells són, de mà esquerra a mà dreta: en Pep Papa, en Felip Xim, en Jordi Estela i en Bernat Tabac. Els veim just davant de la creu de can Maví amb els seus instruments a punt. La foto té el format de tarjeta posta. Foto amablement cedida per na Maria Vich Cirer de can Xim. La foto del soldat és de 1970 que va fer el servici militar a Enginyers i aquí el veim a Son Suredeta: ell és en Llorenç Arrom Gomila de Lloret casat amb na Maria Magdalena Bestard Campaner de can Revull. La foto del duo de nines són na Maria Magdalena Bestard Campaner de can Revull i la seva germana gran na Catalina. La imatge és de Foto Rosselló de l’any 1948. Imatges cedides amablement per na Maria Magdalena Bestard Campaner de can Revull. JFH

SA SELLA

Es raconet de sa cuina Púding de salmó No vos el salteu, que aquest és un plat que dóna molt de joc! Ben guarnit pot obrir un apat festiu, encara que és tan senzill que el podeu preparar avui mateix, perquè de tant en tant ve de gust una cosa bona de debò! Ingredients: 5 ous. ¾ de L de nata líquida o de llet sencera. 200 g de salmó fumat. 200 g de brossat. 100 g de parmesà ratllat. Pa de motlle. Mantequilla. Sal. Pebre bò. Mesclau, amb l’ajut de la batedora elèctrica, els ous amb la nata, el brossat, el parmesà i un pessic de sal i pebre, fins a aconseguir una barreja homogènia. Encalentiu el forn a 170ºC. Untau amb mantequilla un motlle per a púding. Tallau les llesques de pa a la mida del motlle i traieulos la crosta. En el motlle, posau primer una capa de llesques de pa i mulleu-la amb una mica de la preparació anterior. Al

damunt col·loqueu una capa de salmó, i al damunt d’aquesta una altra capa de pa que tornareu a mullar, i així successivament, fins a omplir el motlle, que acabareu amb una darrera capa de pa. És important que tot estigui ben sucat. Coeu el púding durant uns 45 minuts dintre el forn al bany maria, però recordau que és important comprovar-ne la cocció, ja que el temps pot variar segons la mida del motlle i del vostre forn. Desemmotlleu el púding quan sigui fred. Suggeriments: Acompanyeu el púding amb una amanida i salsa maonesa, per exemple. És un plat ben pràctic per a aquells sopars en què tothom ha de dur alguna cosa. Només caldrà que el desemmotlleu i el guarniu en l’últim moment! no expliqueu que l’heu fet en un tres i no res! Maria Vich

Deu Anys de Vida Al número 45 de Sa Sella que corresponia als mesos d'estiu de 1996 hi havia un reportatge amb moltes de fotos sobre l'arribada del correllengua d'aquell any a Sencelles, una crònica de la visita de l'Esbart del Pi i de la Coral La Violeta de Centelles i un article sobre el momument a la tia Xiroia de la Plaça de la Vila. Al noticiari hi trobam les obres de millora de la Placeta de l'Obra i el viatge de l'Agrupació es Jonc a Ilhavo (Portugal). Sa Sella 10 anys ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Noticiari

Televisió de Mallorca, l'emissora del Consell, va començar a emetre oficialment dia 10 de maig. Amb l'oficialització d'aquest nou canal, TVS ha pogut salvar-se del tancament ja que aquest tipus de canals locals havien quedat fora del repartiment de freqüències del govern balear.

SA SELLA sobre el projecte de reforma de la carretera que va des de Sencelles fins al creuer de Santa Eugènia. Són uns 11 quilòmetres que resten a fer a la via de Sencelles cap a Palma. A l'acte hi

Un any més Sencelles celebrar la seva tradicional fira el tercer diumenge de maig. Enguany la novetat va ser l'ambientació a l'antiga i la manca del campionat de cavalls que ha partit cap a Ciutat. Sa Sella tornar a sortir al carrer per entrar en contacte amb els subscriptors. El Consell de Mallorca ja té preparat el projecte de reforma de la carretera que va de Sencelles fins a Algaida. Les obres ja han passat la comissió d'urbanisme ja que afecten a elements patrionials com jaciments arqueològics, cases de possessió, etc. Segons dades de Gesa, el municipi de Sencelles és un dels de Mallorca on més ha augmentat la demanda elèctirca en el període que va de l'any 2001 al 2005. La pujada ha estat d'un 43'1%.

UM de Sencelles i Biniali convocà per dia 25 de maig una reunió al convent de Biniali i una altra al centre de formació des Quarter per informar 6

intervengueren na Dolça Mulet, Antoni Pascual, Gonzalo Aguiar i Joan Carles Verd. Si el vostre grup, club, associació o entitat vol veure reflectides sobre el noticiari de Sa Sella les seves noves, activitats o actuacions, comunicau-les a qualsevol dels membres de la redacció o col·laboradors del Centre Cultural de Sencelles - revista Sa Sella. O a l'adreça de correu electrònic sasella@hotmail.com El PSM al Consell de Mallorca ha proposat que abans de fer-se les obres de reforma de la carretera de Sencelles-Algaida primer es duguin a terme les de la circunval·lació del nucli urbà de Sencelles. D'aquesta manera s'evitaria l'entrada al centre del poble dels nombrosos cotxes que usaran previsiblement la nova carretera amb la millora que s'hi pensa fer.

SA SELLA Dia 2 de juny es va presentar, amb una berenada, el programa Activem es Pla i les iniciatives Leader al centre de formació d'es

L'escoleta de ball de l'Agrupació Folclòrica es Jonc de Sencelles va celebrar el seu fi de curs d'enguany amb una trobada i ballada dia 11 de juny a la plaça de la vila de Sencelles. Segons dades de la Comissió d'Urbanisme del Consell de Mallorca, durant l'any 2005 al municipi de Sencelles s'autoritzaren 5 habitatges a sòl rústic. Segons dades del Col·legi d'Aparelladors durant l'any passat es visaren 5 habitatges nous al municipi però en els primers mesos del 2006 aquesta xifra ja arriba als 12 nous habitatges.

Quarter de Sencelles. L'Associació de Pares i Mares d'Alumnes del CEIP can Bril de Sencelles va organitzar el segon mercadet solidari dia 10 de juny amb actuacions m u s i c a l s , f i r a s o l i d à r i a , p a e l l a p o p u l a r, demostracions esportives, etc.

Si teniu fotos antigues que per la gent que hi surt o les coses que mostren poden esser d'interès general, feis-ho saber a qualsevol dels col·laboradors de Sa Sella i la s'enduran i la vos tornaran al cap de molt poc temps. La Conselleria d'Agricultura ha anunciat la seva intenció de subhastar els antics locals que

Dia 10 de juny, Es Jonc va participar a una ballada que es va fer a Lloret de Vistalegre Si teniu un treball escolar o professional que versa sobre Sencelles, el terme municipal o la seva gent i creis que pot esser interessant donar-ho a conèixer, Sa Sella vos ho publicarà gustosament a les seves pàgines. Dia 10 de Juny els simpatitzants sencellers, uns 80, del FC Barcelona celebraren els triomfs del seu equip amb un sopar al poliesportiu municipal de can Bril. A principis de juny va sortir a exposició pública la relació d'expropiats per les obres de la reforma integral de la carretera Ma-3020 que va del creuer de Santa Maria (desviació Santa Eugènia) fins a Sencelles.

ocupaven les desaparegudes Cambres Agràries Locals. Això significarà la venda del local que tenia la Cambra de Sencelles al carreró de la Placeta de Son Morei.

A finals de juny nombrosos establiments comercials de Sencelles i fins i tot cases particulars varen patir les visites dels lladres. La Parròquia de Sant Pere de Sencelles va celebrar la festa del seu titular amb els actes acostumats el darrer cap de setmana del mes de juny. Enguany va destacar el festival que cada any organitza el club d'esplai es Burratatxo.

SA SELLA Dia 6 de juliol l'unitat mòbil de la Fundació del Banc de Sang i Teixits de les Illes Balears va desplaçar-se fins al Dispensari Sor Miquela per recollir les donacions de Sencelles.

El vespre de la festa de Sant Pere va ser el dia escollit per l'Associació Tia Xiroia per presentar el balanç dels comptes de les festes del 150è aniversari de la mort de la Beata Francinaina. També es presentaren en societat els seus nous objectius. Dia 2 de juliol EU-EV Alternativa va organitzar al poliesportiu de can Bril la projecció del documental Muerte en el Valle que va comptar amb un posterior col·loqui amb la seva realitzadora l'americana Cristina M Hardt i l'historiador neerlandès Jean Schalekanp.

A principis del mes de juliol el Govern Balear finalment va aprovar la creació d'una farmàcia al poble de Pina una vegada desestimat el recurs de l'apotecaria d'Algaida que al·legà contra la nova botiga considerant que el terme municipal algaidí ja estava ben atès amb la farmàcia de la vila. Dia 7 de juliol varen quedar inaugurades, amb una visita a Sencelles i a Biniali del president Jaume Matas, les rutes cicloturistíques que han suposat l'asfaltament de 17 camins rurals del municipi.

El primer cap de setmana de juliol, la sencellera Aina Torrens va aconseguir al Campionat d'Espanya de natació infantil dues medalles en la modalitat de papallona, la d'or en els 200 metres, i la de bronze als 100 metres.

Dia 8 de juliol acabà el curs 2005-2006 del Centre d'Espiritualitat Beata Francinaina del Convent de la Caritat de Sencelles. La conferència final anà a càrrec de Chini Rueda, llicenciada en Teologia, que parlà sobre "Espiritualitat Feminista". La nit acabà amb un concert musical del grup que canta peces a capella "No ve d'un to". Dia 22 de juliol els majors del casal dels padrins de Sencelles es refrescaren amb una gelatada.

SA SELLA A finals de juliol el grup municipal d'UM va exigir la millora de les voreres del carrer Antoni Maura. Segons el grup, la deixadesa de les obres del clavegueram havien contribuit al deteriorament de les voreres.

la seva desena edició amb dues actuacions: un recital poètic a càrrec de Pere Bergas i una vetllada musical amb Jaumecompteduet. L'agrupació es Jonc va participar dia 16

A finals de juliol el plenari de l'Ajuntament de Sencelles va aprovar una proposta del PSIBPSOE de condemna del cop d'estat del 18 de juliol de 1936. La moció va prosperar amb el vot favorable de l'oposició i l'abtenció del PP, encara que el batle i la regidora Rubí hi votaren en contra. El club d'esplai de Sencelles es Burratatxo va organitzar un campament d'estiu entre el 31 de juliol i el 4 d'agost. Es Jonc va actuar a la barriada ciutadana de Son Espanyolet en el marc de les festes d'aquesta contrada. Les festes de la Mare de Déu d'Agost varen comptar amb els actes habituals: revetles, torneig de futbet, teatre, ensaïmada per als majors, misses, corregudes de joies, etc. Com cada any, Sa Sella hi va participar el concurs infantil de dibuix. L'equip Perruqueria Aloi va ser el campió

d'agost a una trobada de ball de bot feta a Porreres en el marc de les festes patronals de Sant Roc. Dia 19 d'agost es va celebrar el tradicional sopar dels veïnats del carrer del Rosari que enguany ha arribat a la cinquena edició. Amenitzà la vetllada un grup de música d'Uruguai. El grup municipal d'UM ha demanat la creació del delegat de batlia de zona rural, ja que consideren que aquest àmbit del terme municipal, ha crescut molt en població els darrers anys i

del torneig de futbet.

està mancada d'atenció.

Dia 14 d'agost la Coral Sor Francinaina va presentar el seu nou disc titulat "Cançons de ma vida" amb un concert a la parròquia.

Les olors que desprenen les comporten de la recentment inaugurada xarxa de clavegueram cada vegada són més fortes, la qual cosa provoca el rebuig dels veïnats de les zones afectades de

La tradicional tríada musical arribà enguany a

SA SELLA llogaret. Recentment l'ajuntament de Sencelles ha concedit una llicència per a la construcció de 4 cases més que s'ajuntaran als 3 polèmics edificis del costat de la creu. Segons els veïnats els nous xalets afecten el jaciment arqueològic des Fornàs. Cascanar va celebrar la seva revetla de Sant Bartomeu amb missa, sopar a la fresca i música dia 2 de setembre. Dia 2 de setembre va ser el dia elegit per celebrar la seva tradicional assemblea general anual dels membres del Centre Cultural de Sencelles-Revista Sa Sella. Les festes de la Mare de Déu de setembre de Costitx enguany varen comptar amb Sencelles. Dia 22 d'agost es va presentar una publicació que ha editat el nou comitè local d'UM a Sencelles que estar pre vist que sorti al carrer cada dos mesos. Jornets va celebrar la seva festa de Sant Bartomeu dia 26 d'agost amb missa, sopar i animació musical. El Gob i els veïnats de Ruberts s'han tornat a manifestar en contra de la construcció d'adossats al l'animació de l'Agrupació Folclòrica es Jonc de Sencelles que hi animà la revetla de dia 7. Dia 7 de setembre un pagès d'Inca que cremava rostoi d'una finca de Jornets va morir d'un infart i va quedar calcinat. Els majors del club dels padrins de Sencelles celebraren la Diada de Mallorca amb una tremponada dia 10 de setembre. Dia 10 de setembre es Jonc va oferir una actuació al poble d'es Capdellà del municipi de Calvià. Agència de notícies selletera

SA SELLA ... Essent regidor de cultura, el Sr. Antoni Ferrer Ramis, va deixar de pagar una ajuda econòmica de 420,70 euros a la revista Sa Sella en concepte de subvenció concedida durant quatre anys per despeses diverses .… Varen haver de passar més de dos mesos perquè membres de la brigada retirassin les valles metàl·liques que hi havia a la plaça nova, que varen emplear per posar-hi els animals durant la fira de maig? Ja és per què venien les Festes perquè sinó encara segur que hi serien. … El Sr. Batle es passeja amb la motocicleta que va concedir la Conselleria d’Interior; ja ho mencionava “Sa Foganya” el 9 d’agost, el que no deia és que es passeja sense casc per foravila. Això ja són uns 3 punt menys, segons el carnet per punts; I per a ser el Batle quants ens perdria? … No varen convidar a participar a les Festes de la Mare de Déu d’agost a l’Agrupació Folklòrica Es Jonc? La resposta a la pregunta realitzada pel regidor socialista al ple de l’ajuntament de Sencelles, donada pel Sr. Rafel Florit, regidor de festes, fou que eren ells els que s’havien d’oferir a participar. La revista Sa Sella, al Club d’esplai, a La coral Sor Francinaina no s’oferiren a l’ajuntament per participar, sinó que fou l’ajuntament que les va demanar. Com és que encara feim parts i quarts. ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Sabíeu que...

... Si el Sr. Antoni Ferrer, batle de Sencelles, no surt elegit batle a les properes eleccions municipals, si és que se presenta, no li mancarà feina?, sinó mirau com es movia damunt el cadafal per ses festes de la Mare de Deú d'agost fent de "gogo" als The Pelucons Flowers. Que no decaiga ... La iniciativa "dia 12, la Bandera al Balcó" no va tenir massa repercusió als blcons de les cases sencelleres, ni va haver, això sí però no en abundància. Els "domassos "del 27 de febrer, guanyen per goleada. ... En els actes conmemoratius de la Diada de Mallorca el Sr. Batle de Sencelles no va assistir a la Missa celebrada a Seu ni als actes de dia 12 ja que estava de viatje. Tampoc hi enviaren a ningú. Sencelles aquests dos dies no ha estat representada. Val a dir que l'any passat sí que hi assistí, però en algun acte arribà "misses dites". ... Si teniu qualque grifo que vos gotetgi, la banyera embossada o un plom que no funcioni podeu anar a l'ajuntmanent, demanar pel Sr. Batle, li explicau el vostre problema i ell mateix vos enviarà qualqú de la brigada i vos solventarà l'averia; la feina molt barato això sí. Xiscu Cardona

SA SELLA

Agricultura Ecològica

Una vintena de pagesos de Mallorca i la Consellera Margalida Moner visitaren explotacions agràries ecològiques a Andalusia Una vintena de productors d’agricultura Pedroches a Pozoblanco (Còrdoba), i diverses ecològica de Balears, acompanyats per la explotacions ramaderes de Sevilla. consellera d’Agricultura i Pesca, Margalida Moner; el director gerent de Semilla SA, Joan Simonet; el president del Consell Balear de Producció Agrària Ecològica, Carlos López-Jurado i la seva directora tècnica, Aina Calafat, viatjaren uns dies a Andalusia, per a visitar diverses explotacions agràries ecològiques i així poder conèixer noves experiències referents a aquesta activitat, que no utilitza cap substància química en els seus processos productius, i que té un bon futur per endavant. Després de ser rebuts pel batle de Huelva, Pedro Els agricultors i ramaders mallorquins Rodríguez i pel d’Ayamonte, Francisco Vella, i visitar la famosa “aldea del Rocío”, l’expedició comencen a veure que el futur està en la producció amb el sistema ecològic. La primera impressió d’aquesta visita fou la gran escala a la qual ha arribat l’agricultura ecològica a Andalusia, amb més de 400.000 hectàrees, el que suposa un 8% de la seva superfície agrària útil (SAU). A les illes Balears es dediquen a l’agricultura ecològica unes 16.000 hectàrees, amb un 7% de la SAU, i amb uns 400 operadors. Els nostres pagesos comprovaren que la producció a gran escala no està renyida amb l’agricultura ecològica, sinó balear visità els cultius de l’empresa Bionest, vora tot al contrari. L’empresa de majors proporcions que es visità el parc de Doñana, dedicada a la producció de fruita; la bodega de Puerto Carretas a la Sierra fou Bionest, que compta amb 900 treballadors, Morena cordobesa; la cooperativa oliera Los d’ells 400 contractats en origen a Rumania. Els

SA SELLA seus cultius abracen unes 500 hectàrees dedicades a la fresa majoritàriament, i també a altres fruites. Produeixen 13 milions de quilos de fresa i tota la producció la venen a França i Alemanya. El balanç general de la delegació balear fou ben clarificador: és possible una agricultura ecològica a gran escala sense perdre qualitat i respecte a l’entorn. La consellera Margalida Moner quedà admirada dels progressos de l’agricultura ecològica a Andalusia, i

animà als nostres pagesos a que “ens presentin projectes per a posar en marxa iniciatives d’aquest

tipus. Des de la Conselleria els recolzarem”. Margalida Moner també indicà: “ja està bé del mite de que l’ecològica sigui una agricultura de “senalleta”, crec que amb aquestes visites a Andalusia, hem descavalcat aquest mite i podem anar a més amb projectes de viabilitat per a la nostra agricultura ecològica”. Durant totes les visites, la delegació balear comptà amb la presència de Francisco Casero, president del Comité Andaluz de Agricultura Ecológica; essent aquest encontre organitzat pel Consell Balear de Producció Agrària Ecològica i patrocinat per la Conselleria d’Agricultura i Pesca. 13

SA SELLA

sasella@hotmail.com En aquesta secció de Sa Sella, que sol sortir més o manco amb regularitat, hi solem posar documents trets d'Internet que tracten un tema que pot ser d’interès per Sencelles o per tractar de sencellers. En aquest número de Sa Sella vos hi presentam una pàgina que parla de la Mare Superiora, però en francès. Són unes notes extretes de la pàgina http:// www.lejardindeslivres.com, que tracta sobre fets sobrenaturals i en parlar de sa tia xiroia diu: "Francisca Ana Cirer Carbonell Soeur de la charité à Majorque, Francisca Ana Cirer Carbonell (1781-1855) a été béatifiée en 1989. Dans les dernières années de sa vie, alors qu’elle atteignait sa pleine maturité spirituelle, elle connut de fréquentes extases accompagnées de lévitations impressionnantes: il suffisait que l’on prononçât le nom de Dieu pour que se produisît le phénomène. Les faits eurent une quantité de témoins, car ils se produisaient à tout moment et en tout lieu, arrachant soudain la religieuse à ses occupations du moment : “Les oraisons du soir ayant été récitées [...] avant d’éteindre la lumière, la fervente Servante de Dieu fut inopinément ravie en extase et commença à s’élever à une hauteur assez conséquente, restant allongée comme elle l’était auparavant, et tirant avec elle la couverture.”

Après un premier mouvement de stupeur, ses compagnes réalisèrent ce qui se passait. Plus tard, malgré la fréquence du phénomène, elles ne s’y habituèrent jamais vraiment : “Etant malade, elle gardait la chambre. Or, parlant de Jésus et des choses du ciel avec Magdalena et Catalina Maria de ca’n Tano, elle fut ravie en extase et commença aussitôt à se soulever, comme si elle était absorbée vers le haut, conservant toutefois la position horizontale. Elle atteignit une hauteur notable, si bien que ses deux compagnes [...] se crurent obligées d’interrompre le mouvement et, saisissant de chaque côté les pans de la couverture [qu’elle avait entraînée avec elle], elles se mirent à tirer de toutes leurs forces vers le bas pour la faire revenir sur son lit.” Chaque année ... la même date est signalée par un apport de fleurs ... -Francisca Ana Cirer la bienheureuse (béatifiée) faisait apparaître des fleurs aux endroits ... et aux moments où on s’y attendait le moins ... « fréquemment, le buis sec dans la cour du couvent de la Charité se recouvrait soudain de fleurs, et que d’un jour à l’autre, des rameaux secs se mettaient à fleurir à profusion.» Le curé et le sacristain arrivèrent au couvent de la Charité ... «Ils frappèrent à la porte et demandèrent des fleurs

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

c/ Rafal, 31 telf: 971 87 29 92 Sencelles Mallorca Dimarts Tancat Especialitat en carns al forn de llenya i en cuina casolana. Servei de banquets. S'agraeix telefonar per reservar taula. 14

SA SELLA à Soeur Francina Aina, qui était venue leur ouvrir. Elle ramassa quelques cailloux par terre et les leur tendit, en disant : « Prenez !». Ils s’étaient transformés en fleurs. Emerveillés, mais non satisfaits, ils lui en demandèrent davantage. Alors, saisissant dans le bûcher voisin un rameau desséché d’olivier sauvage, elle le leur donna: il s’était en un instant couvert de fleurs.» Le curé de Sansellas...et son vicaire Bartomeu Llabrés ...« vinrent lui demander des fleurs. Elle leur répondit d’aller en cueillir, selon leur goût, dans le jardin, où elle les accompagna. Il n’y avait pas une fleur. Ils lui montrèrent alors un rameau sec contre un muret; elle le cueillit et le leur tendit, il s’était converti en une branche chargée de roses superbes.» «Du bois sec sortaient trois petites corolles très blanches et très fines, avec un pédoncule de quelque deux centimètres.» «La bûchette mesurait environ dix centimètres, les petites fleurs paraissaient fraîches et comme jaillissant du bois, elles étaient petites, un demi-centimètre à peine, et très blanches.» Ces fleures se conservèrent assez longtemps ...sans aucune altération ... Une autre de ces fleurs fut gardée pendant plusieurs années ...dans un petit récipient de cristal ... «C’est un brin séché d’asphodèle, qui porte une

petite fleur blanche. Celle-ri paraît fraîche, malgré les années écoulées. Son pédoncule, de quelque dix millimètres de haut, porte comme des barbes très fines. La fleur semble jaillir du morceau de tige séchée, comme si elle était une fleur d’asphodèle.» «Caressant avec bonté la fillette, elle lui demanda: «Te plairait-il de voir le jardin du Ciel?»Comme la petite acquiesçait, elle l’envoya avec sa soeur aînée, regarder la vigne qui occupait alors le petit terrain ou se dresse aujourd’hui la Via crucis. Les deux enfants y coururent, l’aînée Maria Antònia en tête, que suivait à grand peine sa soeur. Maria Antònia fut déçue: il n’y avait là que ceps noueux et sarments desséchés rassemblés ça et là en tas. Mais, sa petite soeur l’ayant rejointe, poussa des cris d’admiration: elle voyait, disait-elle un jardin magnifique, plein de fleurs et de roses. Comme Maria Antònia ne voyait rien, elle traita sa soeur et la religieuse de menteuses. Soeur Francina Aina, qui les avait rejointes, dit alors à la petite infirme: «Veux-tu une rose de toutes celles que tu vois, si belles? Alors, vas-y, mais n’en cueille qu’une seule!» La gamine s’avança parmi les pieds de vigne et, d’un geste décidé, cueillit une rose splendide là où son aînée ne voyait rien; et elle vint, toute contente, la lui apporter.» I fins aquí aquesta aportació francesa de les històries sobrenaturals que es conten sobre la Beata Francinaina. MMM

SA SELLA

La visita guiada a la Parròquia de Sant Pere En Jordi Llabrés i Sans va esser el guia d’una visita a l’església de Sencelles que va tenir lloc el passat primer de juliol. La visita, que es repetirà una vegada cada any amb motiu de les festes de Sant Pere, va durar prop d’una hora i mitja. Va incloure la rectoria, la sagristia, el cor (on en Tomeu Mut ens va explicar tots els secrets de l’orgue) i les voltes. - Jordi, si de totes les curiositats que amaga l’església de Sencelles, n’haguessis de triar una, ¿quina triaries i per què? Als inicis, el temple arribava només fins a la

Un En Jordi amb un grup explicant la sagristia

- I de les obres d’art que hi ha, ¿quina seria la teva preferida? El retaule de la Mare de Déu del Rosari, que actualment és a la rectoria. És una obra de Mateu Llopis del segle XVI. M’agrada per la iconografia i perquè hi surten els retrats de dos personatges relacionats amb el poble: el rector i el batle reial. - ¿Hi ha cap element de l’església que la faci singular? Si no n’hi ha cap o cap de mínimament rellevant, aquesta pregunta s’ha d’eliminar. D’arquitectònic, no, perquè segueix els esquemes propis de l’època, sense esser gaire original. En canvi, d’artístics, n’hi ha uns En Tomeu Mut donant les explicacions de l'orgue barroc quants i se’m fa difícil decidir-me només per un. Destacaria el tresor de la sagristia, capella de Santa Catalina Thomàs i l’altar estava davall del cor actual. Posteriorment, la varen allargar part l’orgue de Mateu Bosch i la col·lecció de rajoles damunt d’una plaça i varen aprofitar per canviar polícromes dels segles XVI i XVII. Una altra cosa que l’orientació 180º. És a dir, que la varen capgirar: on hi fa singular la nostra església, encara que no sigui un havia l’altar, hi posaren el cor i l’altar nou i la sagristia element artístic, és que mantenim encara el cerimonial varen esser construïts a l’altre extrem, on hi havia hagut tradicional. la plaça del poble. En canvi, la plaça actual era, en aquell - ¿Què diries als sencellers que encara no coneixen moment, un cementeri. l’església?

SA SELLA

Un Sant Miquel amb les rajoles canviades de la mà

n curiós armari amb la forma de l'estàtua que guarda

L'Obraria de Sant Antoni tenia una ruleta per recaptar

L'aturada a la capella del Carme Els medallons dels altars tenen part de les misses perquè el capellà no es cansàs de llegir cap a avall Que s’hi acostin, que s’hi interessin i que demanin, que nosaltres estam a disposició de tothom. ¿Fins i tot dels no creients? Clar, perquè l’església té molt d’interès a altres nivells, sobretot cultural, artístic i històric. Joan Bover Serra

SA SELLA

Els nostres escriptors s'expliquen

Víctor Gayà Porcel (Ciutat de Mallorca, 1952) llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona, especialitzat en psicologia educativa, és reconegut fins ara com un dels narradors més interessants de la literatura catalana dels últims anys. A més d’un llibre d’entrevistes i diverses col·laboracions en premsa, ha publicat l’assaig humorístic Manual per protegir-se de mestres i educadors (1995), la biografia Jaume Santandreu. El sexe del profeta (1997), els llibres de poemes Morfologia d’una femme semàntica (1998), Petit patit país (2000) i Com la sequera (2004), i les novel·les Trenc d’alba (Premi Roc Boronat, 1999), Víctor Fox (2002) i Cercle enigmàtic (Premi Alexandre B a l l e s t e r, 2005). –Què és la poesia? La filosofia, des de fa milers d’anys, ha intentat donar resposta a les preguntes més existencialistes de la humanitat; per tant, aquesta és una pregunta que s’hauria d’intentar respondre des de la filosofia. Des d’aquesta perspectiva, jo la definiria com una manera concentrada d’expressar el doble llenguatge de l’emoció i la racionalitat. –Et consideres poeta? No, no m’hi consider. A més, li tenc molt de respecte a la paraula poesia. Puc dir que he fet poemes, perquè he publicat tres llibres de poemes, però poesia no sé si n’he feta; no tenc, però, gens de reverència a la narrativa, perquè n a r r a r, c o n t a r h i s t ò r i e s , e s d e v e n i m e n t s , anècdotes..., és un acte natural, inherent a la condició humana. En canvi, la poesia requereix una especial intenció. És una visió especial del món, i jo no estic segur ni de tenir-la ni de saberla plasmar en un text realment poètic. –Com descriuries els teus poemes? Els meus poemes són la resposta a una necessitat imperativa d’expressar-me, que sorgeix en moments determinats en què tenc una intensitat d’idees i sensacions que m’han colpit d’una manera especial. El primer poemari, Morfologia d’una femme semàntica, neix de la sensualitat, no només com a percepció, sinó

també com a llenguatge. El segon, Petit patit país, és una enrabiada contra la situació social, bàsicament de Mallorca, encara que se pot extrapolar a d’altres indrets dels Països Catalans, un crit de ràbia contra aquells que volen usurpar una cultura, una llengua, unes tradicions, una manera de ser, i també contra els qui no ofereixen cap tipus de resistència, és a dir, els mateixos mallorquins. I el tercer, Com la sequera, és una reflexió sobre el significat de la trascendència i la mort, i un intent de dessacralitzarla. –Per a tu, escriure en català vol dir...? Quan em vaig decidir a escriure, va ser una de les qüestions que, primer de tot, havia de resoldre: en quina llengua havia de fer-ho. Prendre aquesta decisió no va ser un acte impulsiu, sinó un procés lent i reflexiu. A la fi fou inevitable escriure en català per una raó ecològica i per estar al costat d’on més fa falta una empenta. Com que el català, sobretot a les Illes Balears i al País Valencià, es troba en una situació precària, jo creia que podia fer una aportació, humil i modesta, a mantenir aquesta llengua. Si el català, a la fi, ha de desaparèixer, que ho faci amb dignitat i que deixi un pòsit perquè els arqueòlegs lingüístics, quan gratin, trobin que aquí hi havia una llengua de pes, d’idees i de creació. –Mallorca, d’on és que coixeja? Si tingués cent peus, Mallorca coixejaria dels cent. La solidesa de les seves cames no ha sigut prou forta per aguantar les embranzides de la història. –Pot bravejar d’alguna cosa? Me costa trobar-ne alguna. –Què som? Doncs ni el ball de bot, ni les ensaïmades, ni la sobrassada, ni les tradicions... Som el que hem de ser, el que volem ser de cara al futur, evidentment amb un peu posat en el que vam ser. –Com veus les noves generacions d’escriptors en català? Tot i que la literatura catalana té, vertaderament, una vitalitat prodigiosa a tots els Països Catalans,

SA SELLA són, sobretot, les Illes Balears i el País Valencià els territoris on té més rellevància, precisament, i com he esmentat abans, perquè la situació lingüística és més precària. El fet que, en els territoris de parla catalana, la majoria d’escriptors –tant si ens referim als ressentits com als decebuts, i fins i tot, i sobretot, a la nova saba que s’incorpora a la literatura– emprin la llengua catalana als seus llibres, és motiu d’una gran esperança de deixar, com a mínim, una herència digna als arqueòlegs de les cultures. –Com te valores, com a escriptor? Sempre des de la humilitat. En principi, un escriptor cregut de si mateix, me mereix molt de recel. No puc dir que la meva obra té cap validesa en cap sentit perquè em sembla un acte absolutament impúdic; al mateix temps dic que, si no cregués que el que escric té un mínim de dignitat, ja m’hauria retirat. –És possible que el Premi Nobel es pugui donar a un escriptor en llengua catalana? És possible perquè tenim escriptors molt dignes.

De fet, hi ha hagut candidats. Seria una situació molt positiva per al català perquè el Nobel té una gran repercussió mundial. Crec que, molts cops – s’ha vist amb autors de països africans i asiàtics; s’ha vist amb en Saramago també– amb aquest premi, s’ha intentat premiar, no només el conjunt de l’obra d’un autor concret, sinó tota una cultura, tota una llengua. El dia que li donin el Nobel a un escriptor en llengua catalana, indirectament també me’l donaran a mi. –Què són els Països Catalans? Actualment són una utopia, no pas un disbarat com opinen certs sectors de la població espanyola. Els mallorquins, per no anar a cercar la societat valenciana, per motius diversos, sobretot d’intoxicació ideològica patida des de fa molts anys, i no només els de dictadura, no estan preparats per admetre que són catalans, i per tant membres d’aquesta comunitat cultural. Josep Pizà i Vidal

Combrega amb Sa Sella

La combregadora que surt en aquesta sella és na Maria Magdalena Bestard Campaner de can Revull que va fer la seva primera comunió l’any 1955. La imatge és de Payeras del carrer Bisbe Llompart d’Inca. La foto ha estat amablement cedida per na Maria Magdalena Bestard Campaner de can Revull. JFH

Temps era temps En aquesta secció de Sa Sella, en aquesta ocasió hi surt un llibre escrit per un senceller. El “Método de Mecanografía” escrit per en Miquel Gamundí Ferrer de can Malagana, “del Cuerpo de MecanógrafosCalculadores de Estadística, premio especial de pulcritud y clasificado en tercer lugar por la velocidad de escritura en el Campeonato Nacional de Mecanografía celebrado en Barcelona el 28 de abril de 1935”. Va ser publicat per la Imprenta Vich d’Inca-Palma al desembre de 1938 i posat a la venda el 1939 al preu de 7 pessetes. Els textos per practicar l’escriptura són d’en Jaume Balmes, Miguel de Cervantes, Marcelino Menéndez y Pelayo, Pedro de Alvarado, Juan Valera, San Juan de la Cruz, Juan Eugenio Hartzenbusch, Gutierre de Cetina, Rodríguez Marín, Pedro Antonio de Alarcón i Fray Luis de León. Hi podem trobar un pròleg que és molt il·lustratiu sobre les intencions, les característiques de l’obra i sobre els tipus de textos triats... tots amb una bona flaire fascista, fruita del temps, no debades es va escriure en ple na matança i represió i es va publicar l’any d’acabament de la guerra.

“PRÓLOGO Al publicar el presente libro, es mi intención no presentar una copia o recopilación de ejemplos de otros libros ya publicados anteriormente sobre esta materia, sino un Método de Mecanografía. En todo el sentido que significa la palabra MÉTODO. Este método tiende a establecer una nueva manera de escribir a màquina, sujetándose a reglas determinadas y ordenadas totas sus lecciones y ejemplos para que el futuro mecanógrafo pase, sin darse cuenta, de la lección más fácil al escrito corriente que encontrará en la última parte de este libro.

SA SELLA

Atendiendo a las instrucciones que se darán, durante el estudio de este método, se conseguirá escribir a máquina con pulcritud y perfección. Se logrará también velocidad en la escritura, pues sujetándose a un ritmo y dando el mismo tiempo a cada pulsación, se consigue aprovechar todos los momentos y, por esta razón, una rapidez que no se aprecia hasta haberla comprobado. Forman el presente tratado cuatro partes. Se exponen en la primera veinte lecciones abstractas para aprender, sin mirar el teclado, el puesto de colocación de todas las letras, números y signos de la máquina y al mismo tiempo educar los dedos. En la segunda, palabras escogidas sin dificultad alguna en su escritura a máquina, sujetándose a las reglas de colocación de dedos que se dan en la primera parte. En la tercera, que es en la que más se nota la revolución en la escritura a máquina, se exponen casos y se dan las reglas para su resolución en la escritura de palabras que, de seguir la regla general de pulsación de letras o signos siempre con el mismo dedo, tendrían que repetirse varias seguidas con uno mismo o pasar un dedo por encima de otro. Con las normas que se dan, se evitan estos defectos y se consigue una bella digitación, limpieza y más velocidad en la escritura. En las partes segunda y tercera, se han ordenado palabras de escritura dudosa casi todas ellas, para que, al mismo tiempo que sirven al mecanógrafo de lección, también le sean de máximo provecho por la práctica ortográfica que con ello consigue, aun más necesaria que la pulcritud en la mecanografía. En la cuarta parte hay una serie de escritos que, atendiendo a las reglas dadas y a los ejemplos que habrá visto para mejor comprensión y práctica de

SA SELLA aquéllas, podrá copiar. No figuran escritos extravagantes ni en idioma que no sea el nuestro, el Español. Son versos o prosa de buena ley y en estilo corriente, que será el que comunmente se verá obligado a escribir o copiar todo mecanógrafo. Sancellas (Baleares) 29 septiembre 1938. 3º T. Miguel Gamundí Saludo a Franco ¡¡Arriba España!!“ Com sempre i com tocava en aquella época tot en simbologia facha: en Español nuestro idioma (sic), Viva Franco, Arriba España, III A.T. (tercer año triunfal...), etc. MMM

Sa sella va de noces Amb es permís de sa meva cosina, vos envii aquesta foto de ses seves noces. Ella és na Catalina Zuazaga Carbonell de can Pou i ell en Rafael Florit de can Poleto. Margalida Zuazaga Vich de can Pou

Sa Campana

Notícies Fresques Si haguessiu seguit ses indicacions des calendari de la Sala haguessiu celebrat sa fira es segon diumenge de maig enlloc des tercer... A Pina també tendran una farmàci i a Biniali encara no sabem de què nam

Està molt bé això de fer homenatges i de passo que també homenatgin a ne qui ha organisat s'homenatge, en això li diven autohomenatge, que no és lo mateix que un homenatge que va en cotxo, ho dic perquè en es corral de can Grau ja no hi entren cotxos... En Barramot

SA SELLA

Actualitat de Sencelles Temperatura

Pluja

30,0 ºC

6,0 l/m2

20,0 ºC Temperatura

10,0 ºC 00,0 ºC

4,0 l/m2 Pluja

2,0 l/m2 Juny

Juliol

0,0 l/m2

Juny

Juliol

Màxima Mínima Mitjana Total l/m 12,7 ºC 15,6 ºC (dia 23) (dia 1) 23,1 ºC 3 Juny 30,4 ºC 24,7 ºC (dia 31) (dia 8) 28,0 ºC 5,5 Juliol 281,5 l/m2 Litres acumulats 144l /m2 Litres acumulats gener-juliol 2005

Dia més plujós 1,5 l/m2 dia 15 i 16 5,5 l/m2 dia 18

Enhorabona Campiona!

N'Aina Torrens Calvo es proclamà Campiona d'Espanya en el Campionat escolar de natació G3 disputat a Alacant al centre de tecnificació Mont Tossal els dies 27, 28 i 29 de Juny de 2006. Quedà en 1ª posició i per tant aconseguí la medalla d'or en la prova dels 200 mts papallona amb un temps de 2:30:65, a un segon del rècord del CAM. També disputà la prova dels 100 mts papallona quedant en la tercera posició, i medalla de bronze amb un temps de 1:09:74. L'ajuntament de Sencelles li va retre un merescut homenatge el passat 7 de juliol coincidint amb la visita i inauguració de l'asfaltat de les rutes cicloturístiques promogudes pel Govern de les Illes Balears i comptant amb la presència del Director de S'Institut i del molt Honorable President de la Comunitat Autònoma, el Sr. Jaume Matas i Palou. Xisca Cirer

SA SELLA

Anècdotes dels primers turistes a Mallorca Sol de Mallorca Protagonistes: Raimaque, Nora, Madò Catalina, l’amo en Pere i la Vespa. Sobre l’any 1957, uns suïssos sentiren parlar del fort sol que feia a Mallorca. Com que a Suïssa quasi mai hi ha sol, vengueren a Mallorca i llogaren una d’aquelles famoses Vespa per anar passejant pel fort sol de juliol i agost i així conèixer Mallorca. Començaren per les cales de Santanyí, una cala rera l’altra. Com que la Vespa tenia benzina, Raimaque i Nora, corre que corre, un poble rera l’altre. Arribaren a la zona anomenada possessió cas Busso, allà les vengué fam i s’aturaren per veure si a la possessió tenien qualque cosa per menjar, com que a Mallorca es trobaven que havia passat la guerra, no sobrava el pa enlloc. Els majorals els oferiren el que tenien, que era sobrassada, formatge de cabra, i una altra cosa que no sabien com es deia en castellà, i la dona s’acotà i va començar a fer la gallina per indicar-los que era un ou. La parella tenia tanta de fam que decidiren quedar a menjar. Mentre esperaven la menjua es posaren a passejar pel camp i en això que veren el majoral i tota la cort que venien de collir ametles, tots coberts amb el seu capell de palla, els seus manegots i unes calces gruixades perquè el sol no els cremàs la pell. En aquell moment, la parella de suïssos es miraren molt estranyats en veure aquella vestimenta tan d’hivern, quan ells anaven amb calçons curts i camisa de màniga curta; ella amb uns calçons tan curts que quasi no tapaven les seves “necessitats”. Varen voler disimular la seva sorpresa, però no pogueren evitar parlar entre ells i com que no les entenien, el ca de pastor començà

a lladrar-los i l’hagueren de fermar perquè crec que els hagués mossegat. El temps passava i sense menjar. Passà una hora, una altra, i sobre les quatre de l’horabaixa pensaren que els senyor Pere i la seva señora Catalina no els volien donar de menjar, tornaren a demanar; però? resultava que la gallina no ponia l’ou; a la fi ho va fer. Quasi sense acabar de pondre’l, ja el fregien amb sobrassada. Fosca si els agradà la menjua! Allò que com havia dit la madona de la possessió, feia cuà, cuà, cuà… va ser la menjada més gustosa que havien menjat des que eren a Mallorca. Pagaren a madò Catalina amb un bon feix de doblers. La dona els ensenyà a l’amo en Pere i ella en veure que per un ou i un poc de sobrassada havien guanyat més que conrant el camp, pensaren a posar-se a fer feina preparant menjar per als turistes, i dit i fet, així va ser com es construí el restaurant de cas Busso. La parella d’estrangers va seguir venint a Mallorca, i duent molta més gent. Sempre que venien anaven a menjar al restaurant de cas Busso. Un dia varen anar a menjar a un altre restaurant, sempre contaven el que els havia succeït amb molt d’entusiasme, dient allò que la dona s’acotava i començava a fer cuà, cuà, cuà… Va ser el més garrit de les seves vacances des de l’any 57. Maria Magdalena Bestard

SA SELLA

Sa Sella entrevista a... Na Margalida Fiol Serra va néixer a Sencelles el dia 11 de juliol de 1928, era filla d’en Miquel Fiol Cirer de ca’n Gori i de na Tonina Serra Bordoy de ca’s Puigpunyent. Tota la seva vida l’ha dedicada a fer de modista. Quants de germans teniu ? En tenia tres, amb jo érem quatre, dos nins i dues nines. - Recordau quin dia de la setmana féreu la primera Comunió? Sí, era el dissabte del Ram de l’any 1935. El rector mos regalà a tots el nins i nines un rotlle de pasta dolça - Com va ser la festa? Bé, dinàrem ma mare i els meus germans; mon pare era a fer feina, el normal en aquells temps. El vestit el va cosir n’Antònia de ca’n Leris, era ple de bastines. Jo el trobava preciós. L’endemà, el dia del Ram, anàrem a Palma a fer-me la foto a un fotògraf del carrer dels Bastaixos, ara Jaume II. Per fer-me contenta, mon pare me va comprar uns botadors. - Quan començareu a fer feina ? Mon pare feia feina a ca’n Castell i necessitaven una dona per tirar la llavor dins el solc i li demanaren si jo podia anar-hi; al principi ell no estava molt convençut, però jo que tenia uns 12 anys, volia ajudar a la meva família i vaig aconseguir-ho. Sembràrem 10 quarterades de faves a sa Vinya Gran. Quan tornava al poble ja era horabaixa i partia corrensos cap a ca’s Manescal, on la seva filla Àngela, que era mestra, feina escola els nins i nines i no tant nins, els vespres. Per cert, aquesta setmana n’Ángela s’ha mort. M’ha sabut greu. - Recordau el jornal que guanyàveu? Jo guanyava 6 pessetes cada dia i mon pare un duro i blat per tot l’any. - Quan aprenguereu l’ofici de cosidora? Devers els 14 anys. Vaig anar a aprendre’n a ca n’Antònia Pica, després d’un any i mig ja en vaig saber, i llavors vaig aprendre a brodar a ca na Francisca de sa Tenda. Després de l’aprenentatge, vaig començar pel meu compte. I encara faig de cosidora! Però, ja

poquet. - Quants d'anys tenieu quan començareu a fer de cosidora de debò? Devia tenir uns 16 anys. El primer que vaig fer foren uns vestidets per la meva germana petita, na Francisca.

Després, ja vaig tenir clientes. Saber cosir i brodar era molt bo, això em donava avantatge davant les altres cosidores, ja que els camisons i robeta d’infant que sortien de ca meva, ja no havien de passar per unes altres mans, i així les dones tenien menys mals de caps. També vaig fer vestits de núvia i de primera comunió; (d’aquests darrers un d’ells va ser el teu!, però, llavors ja era casada). Tenia molta feina i estava molt contenta d’ajudar els meus pares. - La màquina de cosir, on la compràreu? A ca’s Sastre d’Inca, una Cima, encara va molt bé! Era diumenge, també compràrem una bicicleta al meu germà Tomeu. Record que mon pare no tenia molt clar si les tendes tenien obert en diumenge, i va demanar a un home que estava damunt el portal de ca’s Sastre: l’amo i que veneu en diumenge? I ell va contestar; si mos comprau sí! - Ara tornarem un poc enrera. Quans d’anys tenieu quan acabà la Guerra Civil? En tenia onze. - Va ser dura la vida després de la guerra? Si, bastant, però l’amor dels meus pares la feren més agradable. - He llegit que els jornals baixaren molt, va ser així?

SA SELLA Sí, i les rendes del lloguer, i el més important, el menjar també. El blat anava a 15 pessetes el quilo i la farina a 18. - Com era la vida a Sencelles els anys 40 i 50? Hi havia moltes privacions, però, tothom feia el posible per tirar envant. - Pensau que era millor el poble, llavors o ara? Llavors m’agradava més, era molt familiar i tranquil. Ara hi ha més doblers. - Una pregunta un poc íntima, qui va ser el vostre primer novio? En Felip Cirer de ca’n Xim, jo tenia uns 13 anys. - Amb qui vos casareu? Amb en Felip. Ell tenia 27 anys i jo 26, festejàrem molt d’anys, en aquells temps era així. Mos va casar D.Bartomeu Llabrés de ca’n Romanyà, que era cosí de la meva sogra, i va tocar l’orgue D. Jaume de ca’s Vicari. - Anareu de viatge després de casar-vos? Sí a Palma. L’amo’n Miquel de Son Calussa, on en Felip solia fer feina, ens va deixar un pis que era de la seva dona, estava molt a prop de l’Església de Santa Creu. Hi estàrem una setmana.

- Segons el vostre parè, en què han canviat los noces de llavors i les d’ara? Han canviat una cosa grossa. Primer la festa era xocolata amb ensaïmades, ara es massa luxe. - Tenguéreu fills? Sí un fill, també Felip com son pare, el seu padrí i el seu repadrí. Ara tenc un net, també amb el mateix nom, Felip. - Els sencellers d’avui dia, són diferents als d’ahir? Jo pens que són iguals. Els veïnats del meu carrer, del Retir, sempre han estat molt familiars i carinyosos. - Quina seria la fórmula, segons vós, per arreglar Sencelles i que tornàs ser un poble tranquil i sense enfrontaments? Això jo no ho sé. Tothom vol comandar i així no anam enlloc. - Pensau què val la pena intertar-ho? Sí que val la pena, si no ho provam no ho sabrem mai. - Com vos agradaria que fossiu recordada el dia de demà? Així com som. Maria Vich

SA SELLA

Mateu Joan Florit, 26 anys al front de la revista l’Estel Autodidacte.Aquest home de 72 anys fou pioner amb la revista s’Arenal de Mallorca que després es transformà amb s’Estel Poble a Poble. La revista i ell recorren els pobles fins a terres catalanes. -Quan i on vas néixer? Vaig néixer el 23 de novembre de 1934 a Sant Joan. Mon pare va morir tísic quan jo tenia dos anys. Nosaltres érem veïnats de l’amo en Joan “Feleu”, un gran home, el pare de qui va ser Consellera de Cultura de la Generalitat, Catalina Mieres. Mieres és un poblet que està entre Olot i Banyoles. Bé, el cas és que aquest home era el nostre veïnat on anàvem a vetlar els vespres. Allà hi havia moltes velles. Ens llegia una meditació sobre la mort d’Alfonso Ma de Ligori en foraster. Tothom s’avorria. Llavors treia els contes d’en Jordi des Recó i tothom bavava. És normal. Un que ens parlava de la mort i en foraster i un altre que ens feia riure en mallorquí. Era massa. Aquest home per ventura va ser el pare que jo no vaig tenir perquè jo era molt a ca seva. Era un home il·lustrat encara que tenia “El Quijote” com un llibre de bojos. -De l’escola franquista, què me’n pots dir? Vaig anar a l’escola fins als 14 anys. Vaig tenir es mestre Fuster i es mestre Jacinto. Aquest havia estat un sergent de la guerra del 36 i els al·lots ens pensàvem que e r a f o r a s t e r. F a p o c s a n y s h e descobert que era Riutort de llinatge. Eren uns anys terribles. Quan entrava qualcú a escola dèiem “Buenos días”, ens aixecàvem tots drets i ens feien estirar el braç. Jo no sabia per què però després vaig saber que era el salut feixista. Ens feien cantar el “Cara al sol” i un pic a la setmana fèiem instrucció com si fóssim soldats; “alinearse, izquierda...”. Vàrem aprendre a fer comptes de porcs. -I després de l’escola? En deixar l’escola vaig fer feina un any per Palma un any al Tallers Verdera. Però com ja t’he dit per culpa de la cama que sempre havia de dur embenada ho vaig deixar. Després vaig fer feina per la possessió d’Els Calderers amb en Bovarri

fent marges i tallant llenya. També vaig fer de pagès fins als vint-i-cinc anys. Quan varen sortir els tractors, vàrem deixar de batre i acabàvem la feina aviat. -I llavors què va passar? Un dia en Karmany, el famós corredor de bicicletes de Sant Joan, que és quinto meu, me va dir: “Mateu, no vas bé! Canvia de vida! Ves-te’n a l’hostaleria”. I poc temps després en Joan “Moliner” me va ficar de cuiner al Carabela de Peguera. I com que jo sabia anglès perquè na Maruja dels telèfons me n’havia ensenyat -ella en sabia perquè havia estat a les Filipines - aviat me varen passar a recepció. Vaig estar tres anys a Cala Fornells i un any a l’hotel que hi ha davant

Marivent. -I les estrangeres, devien fer matx? Sí. Hi havia moltes estrangeres disponibles perquè en aquells temps venien a posta per això. No venien a Mallorca per passar el rosari. Venien per passar-ho bé i per passar-ho bé han d’estar amb parella. Així i tot era difícil perquè si el director t’agafava amb elles te renyava i te deia “te fotré defora”. Després vaig estar a l’hostal Planells i el darrer hotel va ser el Bahía de Palma,del famós Damià Sastre. Per ventura hi vaig estar 20 anys. -Com te va passar pel cap fer una publicació

SA SELLA en català? Durant els hiverns me n’anava a veure món per Alemanya, ... i vaig veure que per allà feien revistes gratuïtes i que regalaven per les cases. I bé, per Mallorca ja començaven a fer revistes per la Part Fornana com el Dijous d’Inca i me vaig dir: “Cagondena, jo he de fer una revista” perquè els forasters de S’Arenal m’emprenyaven i me duien pel camí de l’amargura. Jo era d’UGT perquè els hotelers ens tractaven de qualsevol manera. I és clar, després també hi havia els forasters que t’emprenyaven. -Com varen ser els inicis? -Aquells anys vàrem fundar una Associació de Veïnats a S’Arenal per reivindicar millores, arreglar un poc el poble, fer festes... Nosaltres volíem la independència de s’Arenal. Volíem que fos un municipi independent de Palma i de Llucmajor perquè ja tenia molts d’habitants i molts de problemes com a zona turística. associació fa 26 anys. Primer se deia S’Arenal de Mallorca i només anàvem pels pobles i barriades de la comarca: Sant Jordi, Son Ferriol, Can Pastilla, Ses cadenes, Es Pil.larí, Es coll d’en Rebassa... Llavors vares començar a col·laborar tu, en Bernat Joan, en Balutxo, en Quetglas... i me vareu animar a tenir personal. El primer va ser en Tomeu Martí, avui un periodista famós, el segon de l’OCB i un activista dels millors del país. El segon va ser una nina que li deien Albertí. El darrer va ser en Gracià Sànchez, que també és santjoaner i ara té l’editorial El Gall de Pollença. -Després va arribar l’etapa d’anar per tot Mallorca i el canvi de nom, L’Estel de Mallorca En Gracià va ser un bon element i me va animar a anar per tot arreu fins que un dia era a Capdepera i des del far vaig veure Menorca la mar de bé. I he estat un parell de vegades. Formentera, Dènia i a aquells poblets de mallorquins de Tàrbena i Gallinera que el 2009 farà 400 anys que varem repoblar perquè s’havia despoblat per l’expulsió

dels moriscos. Allà on he fet més subscriptors és a Girona. Hi he estat dues vegades. Una setmana cada vegada. En Miquel Roca hi ha anat un pic o dos i també m’ha fet suscriptors. Això de posar l’Estel va ser una idea teva. Jo veia clar que havíem de canviar el nom perquè quan anava a un poble o a Ciutat a fer subscriptors i a cercar anuncis i me presentava com “S’Arenal de Mallorca”, molts me deien: “i noltros què tenim a veure amb S’Arenal”. Hi va haver gent que me va dir que hauria d’haver fet un concurs d’idees però “L’Estel” ami me va agradar perquè hi ha “L’Estel de l’auba”. A més l’estel és un símbol revolucionari que significa entre d’altres coses la independència. les independències de les colònies d’Amèrica, Àfrica... s’han fet amb estelades. - Jo també vaig pensar en aquells versos d’en Joan Alcover amb què acaba el poema L’espurna: “Però, de sobte, un crit vola pels ecos / de les altures de llevant. Oviren / un llumenar ... El Puig Major saluda. / És l’estel de Mallorca !”. Bé, el cas és que arribàrem a tenir 3.200 subscriptors però 72 anys i ara fa mesos que no puc sortir a fer subscriptors. - Com estàs després de l’operació? Quan tenia devers vuit anys me vaig fer una ferida i després sempre m’havia d’embenar el peu i era un emprenyo. Jugàvem amb la pilota per la farinera vella i se veu que qualque fill de puta havia deixat una botella rompuda i me vaig espenyar les venes. I això ja no ha tengut cura. Fa uns mesos me varen tallar la cama i ara estic al cel. - Et veig animat. Sí, avui he agafat el tren fins a Sineu i he fet en un parell d’horetes deu subscriptors i dos anuncis. Això són 400 •. Tothom coneix l’Estel i és ben rebut. No sé com ho faré, necessit trobar qualcú que me dugui pel món amb la cadira de rodes com aquell personatge de TV N’Ironside. Jaume Sastre

SA SELLA

Articles d'opinió Miquel Costa i Llobera i el paisatge No fa gaire es celebrà el 150è aniversari del naixement de Miquel Costa i Llobera, un dels grans poetes de la nostra terra i de la llengua catalana. Va ser molt amic de Joan Rosselló de Son Fortesa de qui vaig parlar un dia. Miquel Costa i Llobera va néixer a Pollença. Era fill d’una família rica de terratinents que, entre d’altres possessions, tenia la de Formentor, que Costa immortalitzaria amb un famós poema que és a les antologies universals i que ha estat traduït a totes les llengües cultes. Aquest poema el va escriure quan era un jovenet de només 21 anys. Deu anys més tard, publicà el seu primer llibre “Poesies”. Per tal de seguir la seva vocació religiosa va anar a estudiar a Roma i fou ordenat sacerdot. Una vegada a Mallorca va ser nomenat canonge de la Seu. Va exercir la seva funció de capellà i de canonge i prengué cura del seu pare que va morir només tres anys abans que ell. Darrera una poesia continguda, elegant i bella s’hi amaga el drama d’una persona que en molts moments de la seva vida va sofrir grans depressions i va ser víctima d’escrúpols religiosos que li feren destruir part de la seva obra. Encertadament, algú ha qualificat la seva poesia amb les paraules: “la musa i l’àngel”. La importància que té Costa en la poesia catalana és que aconsegueix enaltir la nostra llengua en uns moments que ho necessitava. Durant molts d’anys la llengua catalana pràcticament no havia tengut una literatura normalitzada i necessitava de grans poetes com Verdaguer, Maragall, Joan Alcover o el mateix Costa, que reinventassin aquesta llengua literària que s’havia perdut durant els anys que no havia estat escrita. La poesia de Costa té dos temes principals que són el paisatge i el sentiment religiós. Aquests dos temes no van per separat, sinó que estan íntimament units. Costa veu el món com la creació de Déu. Miquel Ferrà conta que Costa, al seu despatx de Palma, tenia una imatge de la creació de Miquel Àngel. El paisatge, per altra part, és el símbol de la perfecció a la què està cridada la 28

vida humana. Aquesta vida s’ha de superar contínuament. Tots aquests aspectes queden bellament reflectits a “El pi de Formentor”. Per altra part, el romanticisme de quan començà a escriure –que ja és molt moderat- es torna, més endavant, classicisme al llibre de poemes “Horacianes”. Costa va morir el dia de Santa Teresa de l’any 1922, mentre predicava el sermó de la santa en un convent de Palma. Francisca Alcover, la nostra poetessa, li va dedicar un poema parlant d’aquesta mort i imitant les estrofes d’”El pi de Formentor”. Voldria acabar aquest article amb una petita reflexió sobre el tema central de la poesia de Costa que, com he dit, és el paisatge. Davant la devastació actual d’aquest paisatge que tan bé va saber descriure Costa com a símbol de l’ànima mallorquina, em deman si els mallorquins perdrem aquesta ànima, darrera la dèria d’un possible enriquiment, que finalment ens empobrirà a tots. I perquè això no passi, vos convit a llegir algun llibre de Costa i a fer alguna passejada per Sóller per veure, aquí, aquest paisatge mallorquí que cantava el poeta i que encara, a certs indrets, podem gaudir. Mentre passejam, podem contemplar tot allò que encara queda i plànyer tot allò que ja ha estat destruït. Davant aquest espectacle ens podem proposar d’estimar aquesta ànima nostra i determinar-nos a no destruir més ni deixar que arruïnin aquest paisatge que ens constitueix com a persones arrelades en la terra que estimam i deim nostra. Que la lectura i el passeig vos facin un bon profit. Francesc Lladó i Rotger (Veu de Sóller)

SA SELLA

Carta

Necrològiques 25 de juny de 2006 Després d’una llarga temporada d’estar impossibilitat de poder caminar degut tal vegada a una malaltia greu que patia, ens va deixar el nostre Joan, va néixer el 3 de maig de 1926, era nét i fill de sencellers, sempre orgullós del seu poble. Ara va fer 80 anys.

va tenir el càrrec de manescal del poble; aquesta cosina quan era nina va ser la que va donar la benvinguda al Sr. Governador D. Constantino per la col·locació de la primera pedra per l’escola graduada. Referint-me a “n’Angeleta”, com l’anomenava tothom, era intel·ligent, agradable i molt festosa, tenc un record immillorable d’ella. Que aquestes dues personetes estimades descansin ja en pau.

Home treballador com el que més i un bon pare. Quedà viudo ha fet 6 anys, des de llavors la seva vida ha anat mancabant poc a poc fins que dia 14 de juny el seu coret va deixar de bategar. A ell, li faltava la seva estimada Andrea. Una de les coses bones que va fer, va ser cercar les arrels del seu llinatge, va imprimir un llibre que va repartir entre els nostres familiars; gràcies a aquest fet, hem pogut saber de familiars de Bilbao que no coneixem. Estant a dins d’aquesta falta del meu germà, vàrem tenir la trista notícia de la mort sobtada de la meva cosina, filla del nostre oncle Rafel que en el seu temps

Aquest escrit vol ser un petit homenatge al meu germà en Joan Zuazaga Vich i a la meva cosina Angeleta Vich. Margalida Zuazaga Vich de can Pou

Un racó per la poesia Cançoner popular En el cel voldria anar

el cel com me moriré. Margalida Zuazaga Vich de can Pou

a fer una passejada, i, com hi seria entrada, ja no voldria tornar. En el cel hi ha confits i una bosseta de mel; tots els angelets del cel hi van a mullar-hi els dits. Jo voldria, jo voldria jo voldria, jo voldré; el cel com me moriria

SA SELLA

L’enigma del quadre “La perfecta esclavitud” de la Sala De la col·lecció d’art religiós antic que conserva l’Ajuntament de Sencelles, vull destacar avui i vos present un quadre de bones proporcions, guardat amb molt mal estat de conservació i de molt interès històric i iconogràfic. Els historiadors classifiquen les obres que igual són trobades arreu de tot Mallorca com a “Esclavituds de Jesús Sacramental”. Responen a un moviment devocional post-tridentí datat del S. XVII. L’any 1957 el P. Gaspar Munar, m.ss.cc. publicava a la revista de Lluc un primer inventari de les obres trobades; entre d’altres catalogava el del Convent de Sant Francesc de Palma, el del Monestir de Sta. Clara, el del Convent de les Franciscanes de Pina, el del Convent de Sant Bonaventura de Llucmajor, Sant Francesc d’Inca, etc. Aquesta devoció era propagada i mantinguda dins els c o n v e n t s devocionals que emanaven dels grans convents que l’ordre fundada per Sant Francesc d’Assís tenia a l’Illa. No oblidem la gran influència que exerciren a Sencelles, per la seva proximitat, els frares dels convents d’Inca fundat ja l’any 1329, i els del Convent de Lloret fundat l’any 1550, encara que amb breu temps de vida seràfica. Aquest primer Convent encara avui conserva la seva “Esclavitud Eucarística” a l’àtic del retaule de la capella de Sant Bonaventura. El P. Gabriel Llompart, C.R. diu que les pintures d’aquesta confraria van influenciar en la vida mística d’algunes dones mallorquines, de les que abans anomenaven beates o terciàries, tot i que com veurem

la vida confraternal fou breu. L’esquema iconogràfic sempre és el mateix: el Bon Pastor, que descansa enmig del Prat, envoltat d’ovelles, de les quals algunes pugen a les seves cames o fins i tot s’introdueixen dins el seu cos, pel costat esquerre obert. En un segon terme veim unes escenes que representen la mort del confrare, la seva pujada al Cel enmig de núvols i la rebuda de la seva ànima per part de la Sagrada Família. En aquest mateix pla, sempre hi apareix la Immaculada Concepció damunt el drac apocalíptic. Advocació inspirada i ben defensada pels franciscans quasi just des de la seva arribada a Mallorca amb la mateixa Conquesta. De mida més gran i més a dalt hi apareix representada l’ànima del confrare, amb faccions femenines i juvenils, agenollada entre núvols i amb els braços estesos. Entorn seu la Verge Maria i Sant Josep, els quals la tenen encadenada pel coll. Damunt ella s’hi recolza un cor que en el seu interior porta la figura de l’Infant Jesús. Tot el conjunt iconogràfic és presidit en l’altura amb la custòdia eucarística. El quadre de Sencelles segueix exactament el mateix esquema. No ens aturarem ara a explicar els orígens de cada una de les advocacions que hi apareixen, però sí que ho faré referint-me a la Custòdia (tema principal de tot el quadre). Totes les que apareixen en aquests quadres segueixen el mateix model de construcció, és a dir, dins l’estil barroc i amb un cos central en forma de templet per contenir el vehicle amb la Forma Sagrada. Algunes custòdies que es obraren a Mallorca en l’època mateixa de la confraria i dels quadres són ben semblants, com la que es conserva a la Parròquia de Sant Jaume de Ciutat, donatiu de la noble Dna. Onofria Mir. En aquells

SA SELLA mateixos dies de 1657 en obra de Joan Antoni Homs, escultor i de Rafel Rigo, argenter; està enriquida amb un cercle de brillants, 14 botons d’or, cinc anells amb brillants i una creu de maragdes. Un altre estil de custòdies que es popularitzà també dins aquesta mateixa època del barroc i amb el que classifica la que apareix al nostre quadre, Hom les anomena “Sagrament” o “custòdia de sol”. Aquest simbolisme es troba perfectament entonat en un versicle del Salm 18: “In sole posuit tabernaculum suum” “En el sol hi va posar el seu tabernacle”. D’aquestes custòdies en trobam molts bons exemples en tot Mallorca, fins i tot els bons argenters del s.XVIII, XIX i XX encara n’obraren bones mostres. El segle XVII fou el segle d’or per les celebracions eucarístiques en que Jesús Sagramentat era exposat en les custòdies. Aquí arranquen els solemníssim tridus de les XL Hores i la jornada del Corpus adquiria un dels seus màxims exponents, fins i tot perllongant la festivitat dins una octava molt celebrada. De tot això en tenim bones referències històriques i de “consueta” que han arribat fins ben entrat el passat S.XX. A mitjan segle XVII a la Parròquia de Sencelles els nostres avantpassats podien adorar l’Eucaristia en “una custòdia de plata sobre daurades ab son vericle per tenir el Ssm petent ab dos Angels”, talment la va trobar el Bisbe de Mallorca Dr. Diego de Escolana y Ledesma l’any 1658.

anys després de la seva fundació. Tal vegada per unes possibles confusions del concepte d’esclavitud, cadenes i manilles, que sorgiren dins l’esperit dels fidels. Dia 15 de setembre de 1675 el Papa Climent X la suprimia amb el Breu “Pastoralis Officii”, el mateix temps que perderen vigència els documents “Sommario della Schiavitudine di Gesù Sacramento, Maria Inmacolata Tornant al quadre de la “perfecta Esclavitud” que e Giuseppe Fiusto, intitolato Ovile del buen Pastore”. ens ocupa, ens hem de situar ara vuit anys abans a la En definitiva la confraria que ens ocupa tot i la seva data d’aquesta visita Pastoral a Sencelles. L’any 1650 la Santa Seu aprovava l’erecció de la Confraria del curta història ens deixà entre altres coses aquests “Rebañyo del Bon Pastor i més perfecta esclavitud de quadres com el de Sencelles, en els que s’hi Jesús Sacramentat, Maria Immaculada i Joseph Just”. representaven les grans devocions popularitzades en Comptà amb les aprovacions dels pontífexs Innocenci el barroc: la Passió, el Cor de Jesús, l’Eucaristia, l’Infant X (+ 1655), Alexandre VII (+ 1667) i Climent X (+ Jesús i la Sagrada Família. 1676); els seus confrares podrien guanyar indulgències Com hem dit al principi l’obra l’Esclavitud Eucarística plenàries durant la Dominica del Bon Pastor, la de Sencelles se’ns presenta en molt mal estat. En les Dominica infraoctava del Corpus, el dia la Immaculada, fotografies quasi quasi és impossible identificar les seves el de Sant Josep i el de Sant Francesc d’Assís, estaven figures i per això les fotografies que us oferim obligats a resar diàriament sis Parenostres, amb Ave- corresponen en el seu emplaçament actual, el quadre Maries i Glòries. El que avui anomenam una “estació” del Convent de Sant Francesc d’Inca i a una estampa quan visitam el Santíssim. de l’època conservada a l’Institut Municipal d’Història Aquesta confraternitat acabà els seus dies vint i cinc de Barcelona. Jordi Llabrés i Sans