Sa Sella 103 by sasella

SA SELLA

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

SA SELLA

EDITORIAL

Vet aquí una altra mostra de deixadesa per part del nostre ajuntament. El peu de la creu de sa Cometa, devora de l'entrada del poble, fou pintat en un acte vandàlic i, aquest monument del nostre poble romangué més d'un mes sense en aquest estat lamentable, almenys a l'hora del tancament d'aquest número encara no havien procedit a la seva neteja. ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Redacció : Antoni Bennàssar Ferrer Joana Ferragut Fiol Catalina Ferrer Llabrés Joan Florit Horrach Jordi Llabrés Sans Maria Antònia Llabrés Llabrés Guillem Zuàzaga Llabrés Col·laboradors : Associació Veïnats de Ruberts En Barramot Rosa Llabrés Sans Miranda Miret Mairata Tomeu Morro Oliver Guillem Mut Llabrés Maria Vich Cirer

Revista Sa Sella sasella@hotmail.com C/ Església, 3 CP 07140 Sencelles - Mallorca Portada: Cartell Fira 2006 de Sencelles. Dipòsit legal: PM 400-89. Edita: Centre Cultural de Sencelles (1974) des de 1983. Imprimeix: Tirrena SA. Carrer Pintor J. Gris, 2 Tel. 971 555 212 Manacor Mallorca

La Parròquia de Sant Pere de Sencelles és una entitat que col·labora amb el Centre Cultural de Sencelles - revista Sa Sella.

Els articles d'aquesta revista expressen únicament l'opinió dels propis autors.

SA SELLA

Imatges d'Ahir

Les dues primeres imatges d'aquesta secció corresponen a un moment d'una sortida dels integrants masculins de la Rondalla des Repicó durant la revetla de la festa de les Verges a la dècada dels anys 80. A la primera foto hi veim un pla general de tots els músics i a la següent veim el moment quan partien de dins la rectoria per anar a fer la ronda per cantar serenates. Ells són, de mà esquerra a dreta: en Bartomeu Llabrés Alorda de can Manita, en Guillem Llabrés Llabrés de cas Xicot, en Bartomeu Mut Llabrés de can Revell, en Joan Bennàsar Llabrés de can Morei, en Miquel Vicens Sastre de can Panada, en Miquel Àngel Llabrés Llabrés de cas Xicot, en Guillem Mut Llabrés de can Revell i en Jordi Zuazaga Llabrés de can Pou. Les imatges han estat cedides per l'Arxiu Parroquial de Sencelles. GMLL A la tercera fotografia hi surten d’esquerra a dreta, en Francesc Aloy de ca’n Betlem, na Toninaina de ca s’Escolana, na Ventura Aloy de ca’n Betlem, en Pau Ferragut, na Rosa Aloy de ca’n Betlem, en Joan Aloy de ca’n Betlem, en Miquel Ferragut de ca’n Rei, en Joan Ferragut de ca’n Rei. Fotografia feta fa uns 45 anys aproximadament. Cedida amablement per na Ventura Ferragut des Celler. JFF

SA SELLA

Noticiari Dia 20 de març l'Associació de Premsa Forana de Mallorca celebrà la seva assemblea anual a la seva seu de Sant Joan. Dia 21 de març sortí a exposició pública el projecte de reordenació del trànsit per dins del centre urbà de Sencelles. Aquest projecte està inclòs dins del Pla d'Obres i Serveis del Consell de Mallorca per enguany. Si el vostre grup, club, associació o entitat vol veure reflectides sobre el noticiari de Sa Sella les seves noves, activitats o actuacions, comunicaules a qualsevol dels membres de la redacció o col·laboradors del Centre Cultural de Sencelles - revista Sa Sella. O a l'adreça de correu electrònic sasella@hotmail.com Durant el cap de setmana del 25 i 26 de març, membres de l'Agrupació Es Jonc celebraren a un hotel de Portocristo uns tallers monogràfics de fandango menorquí, mateixa, guitarra, guitarró, llaüt i bandúrria, organitzats pel Consell de Mallorca. Si teniu un treball escolar o professional que versa sobre Sencelles, el terme municipal o la seva gent i creis que pot esser interessant donar-ho a conèixer, Sa Sella vos ho publicarà gustosament a les seves pàgines. Segons dades del Col·legi d'Aparelladors, al municipi de Sencelles hi havia l'any 2003 un total

de 2.308 habitatges i locals, i durant l'any 2005 es varen visar 9 habitatges unifamiliars, 27 plurifamiliars i cap adossat. A finals de març, el PSM de Sencelles va treure al carrer una nova edició del seu butlletí Es Mussol íntegrament dedicat a la polèmica sobre els rebuts dels fems. Durant el cap de setmana del 24 al 26 de març es varen celebrar a les piscines municipals de Son Hugo de Palma una nova edició del Campionat nacional de natació Special Olympics en la qual hi participà l'atleta Maria Antònia Serra Bauzá de can Garrover, membre del Club Esportiu Joan XXIII d'Inca. Aquest equip va ser el que va guanyar més medalles d'or. L'agrupació socialista de Sencelles del PSIBPSOE va organitzar dia 31 de març una conferència sota el títol "Estalviam amb la recollida de fems. Puigpunyent, un model a seguir " al local de la Llar dels Padrins. L'Agrupació es Jonc de Sencelles va oferir una actuació dia 1 d'abril a Algaida convidada per l'entitat altruista Algaida Solidària. Dia 2 d'abril un nombrós grup de membres de la Plataforma Salvem la Real va venir en pelegrinació a Sencelles des Sant Bernat de la Real. Qualcun d'ells ho va fer a peu. A part de visitar el Convent, anaren a fer un dinar de germanor a Sarissal.

Especialitat en carns al forn de llenya i en cuina casolana. Servei de banquets. S'agraeix telefonar per reservar taula. c/ Rafal, 31 telf: 971 87 29 92 Sencelles Mallorca Dimarts Tancat 5

SA SELLA Dia 6 d'abril, la Fundació Banc de Sang i Teixits de les Illes Balears va traslladar la seva unitat mòbil fins al centre sanitari de Sencelles per facilitar l'extracció als donants del poble. La Setmana Santa va transcórrer a les dues parròquies del nostre terme de manera acostumada: celebracions religioses, processos i devoció. El pancaritat es va celebrar com cada any amb un dinar a la caseta de Sarissal el dia de l'Àngel, que enguany va caure dia 23 d'abril. El grup local d'Alternativa (Esquerra UnidaEls Verds) va organitzar una sèrie d'actes per commemorar el 75è aniversari de la proclamació de la Segona República. Entre aquests actes destacà la projecció de la pel·lícula Muerte en el Valle. La festa del llibre de dia 23 d'abril va celebrarse a Sencelles amb la instal·lació d'una paradeta de venda de material imprès a la plaça. Al Concurs Mundial de Vins Brusel·les celebrat a Lisboa a finals d'abril el celler Son Prim de Sencelles va obtenir dues medales de plata pel seu Cabertnet 2004 i pel Sirah 2005. El celler Binigrau de Biniali va aconseguir dues medalles d'or, una pel seu vi Obac 2004 i una altra pel Nounat 2005, així com també dues medalles de plata, una per Obac 2002 i l'altra pel Chardonnay 2005. Dia 27 d'abril, la galeria d'art Mediterrània del carrer de la Concepció de Ciutat va inaugurar una exposició del senceller Guillem Llabrés Torrens, que feia 25 anys que no feia una mostra

individual. Dia primer de maig, els majors del club dels padrins varen celebrar la festa del treball amb una passejada i dinar a Sarissal. El grup local d'Alternativa (Esquerra UnidaEls Verds) va organitzar un dinar de paella dia 1 de maig per celebrar la Festa del Treball. L'encontre fou a la Comuna de Biniali. Dia 3 de maig fou inaugurada la bomba impulsora que haurà de dur les aigües brutes de Sencelles fins a la depuradora de Binissalem. Dia 6 de maig el Centre d'Espiritualitat Beata Francinaina de Sencelles va acollir la conferència de mossèn Paco Ramis, doctor en Sagrades Escriptures, sobre el precepte cristià de la misericòrdia a l'evangeli de Sant Lluc. Dia 6 de maig l'Agrupació es Jonc va participar a una ballada a la plaça de l'Ajuntament d'Inca. Dia 6 de maig Alternativa va organitzar una conferència al centre de formació Es Quarter amb la participació de l'escriptor Jean Schalekamp. Dia 13 de maig els balladors de l'agrupació folklòrica Es jonc participaren a la festa organitzada pel RCD Mallorca per celebrar que un any més, i ja són deu, es queden a primera divisió. Dia 14 de maig es celebrar com ja és tradició la Romeria de la Casa Blanca a Sencelles, com sempre milers de romers pariticparen de la seva festa. Agència de notícies selletera

SA SELLA

sasella@hotmail.com En aquesta secció de la revista on intentam posar a l'abast de tothom aquelles coses referides al nostre municipi que es poden trobar a la xarxa, avui hi tenim una pàgina singular: www.memoriadelesilles.org. Allà hi podem trobar dades relacionades amb l'època de la Segona República amb referències a Sencelles. En entrar hi trobar un apartat on s'hi exposa la intenció de la pàgina i després a les biografies n'hi ha una d'un senceller. A continuació les transcrivim. "Intencions Des de principis de l’any 2003 un grup molt divers de persones ens hem anat arreplegant, a títol individual, per treballar, reivindicar, i reflexionar al voltant de la Memòria Històrica de la Guerra Civil a les Illes Balears. Aquesta pàgina web, i la llista de correu electrònic són els nostres vehicles de contacte. De la gent que va lluitar i morí per la República i per la democràcia, encara n’hi ha de desapareguts, hi ha familiars que encara els cerquen, els carrers no porten els seus noms, moltes històries encara ara no són conegudes. I a més a més, perilla que se n’esborri la memòria. Per la voluntat de contribuir a reparar aquests greuges i aquests dèficits democràtics de la nostra societat, ens hem posat en marxa. Pensam, en aquest sentit, que recuperar el passat és guanyar el futur. Aquells que donaren la vida i sofriren per defensar la llibertat i per ideals de progrés individual i col.lectiu, moren cada dia que passen enterrats dins la memòria. Des d’aquesta pàgina us convidam a unir-vos al nostre projecte, sol.icitant, si voleu, l’alta a la llista de correu electrònic, i/o enviant totes les dades que conegueu sobre la repressió franquista (desaparicions forçades, assassinats, torutures, confiscacions de béns, exili forçat) La nostra adreça és: info@memoriadelesilles.org Salutacions cordials "Biografies FERRAGUT SANS, Antoni

Sencelles - Campos (?)

“Un amic me passa els següents dades d’un familiar seu, per tal de veure si algú en té més dades per poder comunicar a la família, la qual no va saber mai quines eren les circumstàncies de la seva desaparició. Us dic el que sé ara mateix d’ell d’aquest home: els seus llinatges són Ferragut Sans. Era de Sencelles. Funcionari Inspector d’Abastos duranta la II República. Segons conta aquest amic, d’haver-ho sentit contar, arrel d’haver imposat una multa a un establiment de Sencelles (un forn), per no respectar els preus convinguts o per preu abusiu de venda de mercaderies, fou repressaliat per membres de la Falange de Sencelles, els quals tenien alguna relació amb aquell establiment. Estigué empresonat al Castell de Bellver. Me sembla que la família en conserva una carta enviada des d’allà a un amic. A partir d’aquí se’n perd la pista” Llista de correu de Memòria Històrica de les Illes Balears. 7 de març de 2004. Jaume Escales i Tous “Sencelles Estava afiliat a UGT i com que treballava de forner, l’elegiren President del Sindicat de Forners de la Ciutat de Mallorca. El propietari d’un forn ordenà la seva mort i quatre homes l’asassinaren dins el terme de Campos. Jo no en sé res, peró sospit que morí assassinat, com tants altres, quan el posaren en llibertat.” Diccionari Vermell. Llorenç Capellà, 1989. Editorial Moll. “Residia a Palma, on feia de forner, però era de can Xoi de Sencelles. Era líder sindical de la UGT. Va arribar a presidir el Sindicat de Foners de la Ciutat de Mallorca. Aprofitant la rebel.lió militar, per venjança, l’empresari d’un forn va ordenar la seva mort, i quatre homes l’assassinaren a qualque indret del terme municipal de Campos” “Històries personals al marge: assassinats de Sencelles i Biniali. Miranda Miret (Informe elaborat a partir del Diccionari Vermell de Llorenç Capellà)”. Quaderns del segle XX. Nº XXI. La República, poble a poble. Sencelles. Revista Sa Plaça i Sa Sella. Maig de 2004." I fins aquí una part de la informació referida al nostre municipi que podem trobar en aquesta adreça de memoriadelesilles.org que quan es refereix a la informació publicada per l'especial de la Sa Sella incideix en el detall de dir que aquest personatge era de can Xoi quan era un error. MMM

SA SELLA

S’ha d’usar el català perquè no és ni subversiu ni clandestí Jaume Mateu i Martí (Bunyola, 1957) va ser elegit el passat mes de novembre com a president de l’Obra Cultural Balear. És funcionari del Consell de Mallorca adscrit a l’Institut de Serveis Socials i Esportius. És soci fundador i membre en actiu del Col·lectiu Cultural Sitja, entitat de Bunyola que treballa per recuperar la memòria històrica del municipi a través, entre d’altres, de l’edició de la revista bimestral “Es Castellet”. Cooperant de can Gazà, casal autogestionat d’exclosos socials malalts, fundat per Jaume Santandreu, escriptor i activista, és autor de tres llibres de poemes: “Enderrocaments abissals” (1984), “Botons de foc” (1987; premi Bernat Vidal i Tomàs, Santanyí) i “El color del diumenge” (1995; premi Bernat Vidal i Tomàs). Com a prosista, és autor del relat “D’eben i mel” (1986) i de les novel·les “La Pietà” (2003; premi Alexandre Ballester, sa Pobla) i “El balancí de la mare” (2005; premi de Narrativa Mediterrània Pare Colom, Inca). Pregunta.- El novembre de 2005 fores elegit president de l’Obra, ¿en quin estat has trobat la institució? R e s p o s t a . - Va i g t r o b a r u n a organització trista, per moltes raons, tant des de la dimissió de Sebastià Frau, com en els mesos posteriors i fins a les eleccions. L’Obra pareixia que anava desapareixent, no es feia res. Li faltava com a capacitat de resposta immediata, tenia com una tristor interna. P.- És una visió molt negativa. R.- Fa deu anys, la situació que vivim a Balears no era tan terrible; els conservadors han fet una mala tasca en aquest temps, hi ha molts interessos, tant econòmics com ideològics. Una entitat emblemàtica, sòlida i de prestigi com l’Obra, ha de respondre a tot això que patim. És la millor manera de tornar a la gent la il·lusió; ara, el panorama no hi convida a la il·lusió. Hi ha un gran desarrelament mai tan manifest. Davant tot aquest panorama hi cap la il·lusió, sinó jo no hagués acceptat el càrrec. Hi ha un missatge important en tot això: la nació és gran i no tot està perdut i en perill. P.- Què està previst fer? R.- Ara reprenem tota aquesta feina de l’Obra amb ganes renovades, amb una junta molt jove, amb 32 anys de mitjana d’edat. Són joves que vénen de l’activisme, coneixen l’Obra des de dins i han participat en tota classe d’actes arreu de les Illes Balears. L’estructura de L’Obra s’adapta al temps actual. No ens agrada la figura del gerent per ara; hem de fer feina de camp i contactar amb la gent, posar-nos el “mono de feina”. Hem de tenir un president que sigui l’interlocutor amb les institucions, i darrera hi ha d’haver tot l’equip. Tenim Tomeu Martí com a vicepresident i coordinador i també Catalina Alemany a la cúpula, més la resta que conformam els onze integrants de l’actual junta. P.- Aquesta situació difícil que tenim a les Balears,

¿és la mateixa a Palma que als pobles? R.- Bé, Palma sempre centralitza. La situació és molt distinta, sobretot a Ciutat perquè hem de dir que hi ha zones de Palma molt diferents, amb barriades com Son Gotleu, el Polígon de Llevant, etcètera. Tots aquests contrasts socials afecten al contrast cultural. Els musulmans tenen els seus guettos, els sudamericans també. Als pobles la cosa canvia. P.- ¿Què en penses de la mesura de passar del 50% de l’ensenyament en català a l’escola, al 33%? R.- L’Obra no posa pals a les rodes del coneixement. L’ensenyament de l’anglès implica restar temps només a l’ensenyament del català, i nosaltres ens hi oposam. S’han d’eliminar també hores en castellà si ho fan amb el català. Podria ser un triple 33% per al català, castellà i anglès. De tota manera en aquest tema hi ha molts interrogants: suficients professionals, mestres capacitats, i es podria fer el curs vinent? P.- Què es necessita per fer capgirar la truita de la situació difícil del català a casa nostra? R.- Primer de tot desterrar el “cansament”; segon, ser positius, ho tenim tot en contra i hem de resistir per força. Ens tenen al punt de mira (Espanya no és plurinacional). Així i tot, amb aquest panorama no ens hem de desanimar; tenim gent que escriu en català, tenim un diari en català, tenim les revistes de la Premsa Forana de Mallorca en català; tot això ho hem de saber mostrar a la gent. P.- I com? R.- Des de l’Obra hem iniciat una campanya, la del despertador; hem de despertar tots i aixecar-nos. Ja està bé i no ens queda més remei que resistir i usar les nostres eines per avançar en el nostre camí, per a convèncer la gent, mirant-la cara a cara. Hem de contactar amb la gent. P.- Heu fet algunes visites institucionals. Com ha anat la cosa? R.- Hem estat ben acollits i han estat receptius. Hem visitat el president del Govern, Jaume Matas, la presidenta del Consell, Maria A. Munar, el delegat del Govern, Ramon Socías, i la batlessa de Palma, Catalina Cirer. Amb Jaume Matas hi hagué una disintonia en quant als objectius. De totes formes ens escoltà, i hem de ser capaços de trobar un punt per a fer peu nosaltres i ells. Hem de continuar la relació i la interlocució. Què ens pot unir? Tal vegada un article de l’Estatut: la nostra llengua és la catalana; i a partir d’aquí hem d’anar edificant coses. P.- Com anà amb Maria Antònia Munar? R.- En cultura i llengua na Maria A. Munar ha estat valenta. Està d’acord què conèixer el català sigui un deure. Tendrem la televisió insular completament en català. El Consell accepta el català i Munar ha fet mínimament els deures. P.- Esteu treballant també en el nou Estatut de les

SA SELLA Illes Balears Sí, hem mantengut una reunió de treball amb la vicepresidenta del Govern Balear, Rosa Estaràs, a la qual li demanarem vàries coses per al nou Estatut: que la reforma sigui ràpida i ambiciosa i estigui enllestida el mes de juny, que inclogui el deure de conèixer el català, que assumeixi competències en matèria de policia i immigració, que aconsegueixi el control sobre els ports, els aeroports i les costes, que inclogui també les bases del model de finançament que hauria d’incloure una Agència Tributària pròpia, que reconegui els problemes derivats de la insularitat i articuli mecanismes per compensar-la, que inclogui la creació d’un poder judicial propi de les nostres illes, etcètera. La nostra entitat ofereix i posa a disposició del Govern i del Parlament la seva xarxa social per difondre i defensar la nova proposta d’Estatut, sempre que inclogui aquests punts irrenunciables. P. - Q u è o p i n e s d e l a n o v a Conselleria d’Immigració? R.- És un fet insòlit, perquè actualment el Govern no en té competències. Tampoc no sabem si és d’immigració o d’emigració, perquè hi ha més països que Argentina. Aquesta Conselleria és una recaptadora de vots, no hi ha cap representant de l’Obra i sabem ben bé per on van els tirs. Estan negant que a Mallorca es parli català als immigrants. Se’ls hi ha de dir que sí, que han d’aprendre el català. Hem de treballar entre tots la interculturalitat, posant-nos d’acord en una llengua vehicular: el català. Tenim una cultura i una llengua. P.- El de València ja s’ha aprovat... R.- El que es fa ara a València és un insult al coneixement, i ens hi hem d’oposar. Un polític no pot ser un mentider, ens volen idiotitzar a través del poder i a través de la mentida. És una persecució amb totes les de la llei, una aberració dir que el valencià és un idioma; i l’andalús, argentí, són també idiomes? P.- També heu visitat a la directora d’IB3 R.- Sí, ens reunírem amb Maria Umbert, la directora, i amb el director adjunt, Germà Ventayol. Fou un debat molt tens, perquè fan una televisió realment molt “xabacana”. Necessitam una televisió com a referència d’aquí. L’Obra els presentà una sèrie de propostes com: que compleixin la Llei de Normalització Lingüística, que es promoguin actituds positives envers la llengua catalana (no canviar de llengua amb els entrevistats que entenen el català, interès per anar millorant el llenguatge…), fomentar les expressions de cultura fetes en català: teatre, música, literatura…, que s’emetin les pel·lícules doblades en català, que els reporters es dirigeixin a la gent que entrevisten en primer lloc en català, que no es promogui una imatge caricaturesca i subsidiària dels catalanoparlants, que en les gales la

llengua catalana sigui preeminent i no com fins ara que ha estat anecdòtica, i que com a directora de la Corporació aprengui la llengua catalana i l’usi habitualment en l’exercici de les funcions del seu càrrec. Li demanàrem tot això i més, perquè creiem que l’hem de millorar molt la televisió IB3, i esperem que ens facin cas i que tinguem la televisió que ens pertoca. P.- Insisteixes molt en usar sempre el català? R.- Si dius que parles català ja ets un catalanista, i s’aprofita la ignorància històrica de la gent. Jo estic ben orgullós de parlar dels millors catalans que es xerren. Els joves saben català però no l’usen, pareix que estam estigmatitzats perquè parlem en català. Si parlassin el català tots els que ho saben, la cosa canviaria. S’ha d’usar el català, perquè no és ni subversiu ni clandestí. Com puc crispar-me amb un dret lingüístic que tenc. A mi m’obliguen per llei a saber el castellà, tot està en castellà. Facem el pas, i parlem el català, usant-lo sempre. P. - Te n i u u n c a l e n d a r i d’actes ben dens. Què hi podem trobar? R.- Bé, estam fent feina en molts fronts, i sobretot ara hem fet el canvi de seu social, passant al carrer Pare Bartomeu Pou, número 31 de Palma, i ens està duent molta feina tot plegat. Hem fet una sèrie de fòrums en relació al nou Estatut, tant a Inca com a Bunyola. Hem mantingut també relacions amb la Federació Llull: Òmnium Cultural, Acció Cultural, i Obra Cultural Balear. Hem anat a València per xerrar i lluitar en contra de posar el valencià com a llengua. Hem fet la primera reunió de la Comissió de Cultura Popular, al nostre local; i també la primera reunió de la Comissió Intercultural de l’Obra. El dia 18 de febrer es féu la constitució del Consell assessor de L’Obra, format per més de quaranta intel·lectuals i persones molt vinculades a l’entitat. Tendrà caràcter consultiu, farà propostes d’actuació a la Junta Directiva i es reunirà cada dos mesos. Hem de saber contactar altre cop amb la gent, i amb alguns grups instituïts que tenguin objectius comuns als nostres, en definitiva, cercar gent, cercar interlocutors i moure tot això, per a dur una feina ambiciosa, urgent i difícil a la vegada. Hem també de fer una gran campanya de socis, és molt important. Ara som 2.300 socis i ens agradaria poder augmentar aquesta xifra considerablement. L’Obra es mereix créixer, per prestigi i classe. Associació de Premsa Forana de Mallorca

SA SELLA

Sa Sella entrevista a... En Mateu Aloy Llabrés va néixer a Cascanar, a la finca de ca’n Florit, dia 17 de març de 1926, era fill d'en Miquel Aloy Llach, “Llargo” i de na Margalida Llabrés Ramis de ca’n Calussa. Tota la seva vida l’ha dedicada a fer de pagès. - Quants germans tenieu? Sis, érem cinc homes i dues dones. - Recordau quin dia de la semana féreu la primera comunió Crec que era dissabte. - Com va ser la festa? No en vaig tenir, en aquell temps no en solien fer. - Quan començareu a fer feina? Als nou anys vaig deixar l’escola pública i vaig començar a fer de pagès, ajudant a mon pare. - Era lo que vos volieu fer, o no poguereu triar? Llavors si el teu pare era pagès, també tu eres pagès. - Recordau el jornal que guanyaveu? De petit i ajudant a mon pare no cobrava, és el normal. El primer va ser els denou anys a Ruberts, per les festes de la Mare de Déu del Carme, tocant les xeremies amb el meu germà Miquel, cobràrem 15 pta. sa colla. Eren els anys 1944 o 1945. - De qui varen aprendre a tocar les xeremies? De mon pare. -El vostre pare, de qui en va aprendre? De mestre Biel “Bandereta” d’Algaida. -Per quins països passejareu la música mallorquina? Sortírem a Alemanya i també per Espanya. -Quants premis heu rebut, tat a Mallorca com al extranger? N’he rebut uns quants. Fan uns anys, l’Ajuntament de Sa Pobla ens va fer un homenatge al meu germà Tomeu i a jo. - I de l’Ajuntament de Sencelles? No. Idò, esperem que aviat vos n’entreguin un, que ja és hora!

- Podríem dir que gràcies a vosaltres la música de xeremies no s’ha perdut a Mallorca? Supòs que sí. Arribarem a ser només quatre colles en tota l’illa. A partir dels anys vuintanta començaren noves parelles de joves sonadors. -Bé, contau-me més coses de la vostre afició de sonador? Vaig anar a Colònia, Alemanya, a inaugurar un mercat mallorquí; a Santiago de Compostel·la; a Barcelona 18 anys; també a Madrid. L’any 1947 el Foment de Turisme convocà un concurs de colles de xeremiers. S’hi varen inscriure trenta-dues colles i se celebrà el 25 de maig a la sala Born, a Ciutat. La primera colla guanyaria 750 pta. En Mateu i el seu germà Miquel es presentaren, i guanyaren el primer premi. A conseqüència de guanyar el concurs, tenguérem molta feina: una vegada el meu germà i jo estàrem quinze dies sense anar a ca nostra; anaven de festa en festa. He sonat a tots el pobles de Mallorca. - Els vostres néts tenen interès a aprendre a sonar

xeremies? El petit pareix que sí, però, a la seva edat tenen alts i baixos. - Ara tornarem un poc enrera. Quant d’anys teníeu quan acabà la Guerra Civil? En tenia tretze. - Va ser dura la vida després de la guerra? No hi havia res, però, fent de pagès sempre pories

SA SELLA menjar: ciurons, figues, el que fos. - He llegit que els jornals baixaren molt, va ser així? Abans de la guerra, els jornalers cobraven 3 pta. cada dia, això si, de sol a sol. Acabada la guerra, mon pare amb 7 pta. pagava el jornal de tres homes, també de sol a sol. - I els preus, pujaren? No bastava el jornal d’un dia per pagar un quilo de blat, que costava unes 14 o 15 pta. - Com era la vida a Sencelles els anys 40 i 50? Era molt trista: un pare de família que cobrava 14 pta. cada dia, no podia mantenir els fills, i això és molt, molt trist. Llauràvem vinya a Biniagual i cobràvem 50 pta. per “tres reies” la quarterada, és a dir, llaurar tres vegades seguides la dita quarterada. Un home cobrava 7 pta. de jornal per cavar vinya i un kilo de ciurons valia 7 pta. - Pensau que era millor el poble, llavors o ara? Ara és millor, però no vivim tan tranquils. - Una pregunta un poc íntima, qui va ser la vostra primera al·lota? Nomia Margalida i era de Sencelles, teníem uns 18 anys. - Amb qui vos casareu? Amb n'Elisabet Llabrés Vich de sa Cometa.

- Anareu de viatge després de casar-vos? Sí, anàrem a ne’s Port de Sóller. - Segons el vostre parè, en què han canviat los noces de llavors i les d’ara? Que llavors feien xocolata amb ensaïmades i ara fan de tot i molt. - Tenguereu fills? En vàrem tenir tres, un va morir. Ara tenc dues filles. - Els sencellers d’avui dia, són diferents als d’ahir? No sé què dir, llavors tot era bondat i innocència, ara hi ha més polissonada. -Quina seria la fórmula, segons vós, per arreglar Sencelles i que tornàs a ser un poble tranquil i sense enfrontaments? No te puc contestar. Del que ha de venir no en sabem res, i el passat ja no val res. - Pensau què val la pena intertar-ho? Jo ja tenc vuitanta anys fets i no puc arreglar res. - Com vos agradaria que fossiu recordat el dia de demà? Així com som; com en Miquel el xeremier. Maria Vich

Actualitat de Sencelles Temperatura

14,0 ºC 12,0 ºC 10,0 ºC 08,0 ºC Temperatura

06,0 ºC 04,0 ºC 02,0 ºC 00,0 ºC Gener

Gener Febrer Març Litres acumulats Litres acumulats gener-març 2005

Febrer

Març

Tª Màxima Tª Mínima Tª Mitjana Total l/m2 Dia més plujós 10,8 ºC 3,1 ºC (dia 18) (dia 5) 7 ºC 41 l/m2 dia 30 130,5 12,6 ºC 2,6 ºC (dia 18) (dia 24) 7,5 ºC 25 l/m2 dia 8 67 17,3 ºC 5,9 ºC (dia 25) (dia 6) 12,6 ºC 14,5 dia 11 30 227,5 115,5

Guillem Zuazaga Llabrés

SA SELLA

Notes històriques per un Rectorologi Medieval La documentació històrica relativa a l’etapa medieval ens ha deixat els noms d’alguns rectors que tengueren aquest càrrec a la Parròquia de Sencelles. Dic tengueren i no ocuparen perquè en moltes d’ocasions no residien a la seva parròquia corresponent, sinó que el seu era un paper simbòlic, la regien mitjançant un vicari, damunt el qual hauria de recaure tota la responsabilitat i ells tan sols es preocupaven de cobrar els drets que els c o r r e s p o n i e n . Te s t i m o n i s d ’ a q u e l l a è p o c a criticaven fortament aquest sistema; en citarem dos, el primer el franciscà Francesc d’Osuna, gran escriptor, actualitzat fa pocs anys amb motiu del quart centenari de la mort de Santa Teresa de Jesús (aquesta Doctora de l’Església llegia amb summe interès al pare Osuna), el qual anomenava “obispotes llenos de buenos bocados y de puerros y especia” als mals bisbes del seu temps, als quals “no han verguenza de gastar el mentenimiento de los pobres en usos de soberbia y luxuria”, y afegia “que el día de su muerte hará en ellos gran giro el demonio”. L’altra testimoni és del dominic Fray Pablo de León, qui a la seva “Guía del Cielo” censura els prelats i capellans que “nunca ven sus ovejas, sinó ponen unos ladrones por provisores, idiotas mercenarios, que no saben leer ni saben que cosa es sacramento y de todos casos absuelven”. No he volgut citar aquests texts per escandalitzar a ningú sinó perquè pens així ho exigeix el rigor històric. Sabem que poden ser exagerats, però no posam en dubte que es va viure una etapa vertaderament deplorable, avui reflectida en molts de manuals d’història de l’Església. Providencialment el bisbe doctor Diego de Arnedo (que ja he mencionat en d’altres articles) posà fi a tota aquella situació tan preocupant i amb la llei promulgada pel gran Concili de Trento va posar als canonges, abats, beneficiats i rectors entre l’espasa i la paret: o passaven a residir a la seva parròquia o en el lloc que els corresponia, o hi renunciaven. Concedia un termini de temps al rector absent perquè s’incorporàs al seu destí i si

no ho feia com s’estrevenia als millors dels casos, declarava deserta la parròquia o càrrec i convocava oposicions. Aquell Pastor benemèrit de la nostra diòcesi acabà radicalement amb l’acumulació de beneficis, el que avui podríem anomenar pluriempleo, i guanyà per a les seves parròquies una millor atenció espiritual i material. El finançament del personal de l’església de llavors es basava en els delmes. Aquest ingrés econòmic venia principalment de les entrades de blat, vi, anyells, cabrits i hortalissa. No és estrany idò, que encara avui dia una de les dependències de la nostra Església Parroquial rebi el nom de sala des gra, o que a la rectoria hi hagués un celler on es despatxàs vi. L’any 1403 el Consell de la Vila que aleshores a manca de casa comuna era “ajustat el Consell en l’Església e fo.... determinat per tot lo consell, acceptat dos discordants, que lo portal de la rectoria fos e ensís en la plaza comuna, per tal com era pus profitós e pus honest de entrar en la dita rectoria dones e fadrines en cas que si venés vi o en altres negocis que no entrar per lo portal qui ara hi és com de leu se poria fer vilania e hontar una dona e fadrina stant així lo portal ans que no o huhiria nengú, e nos faria si lo portal ix en la plaza, per so fo determinat: que no si fes hobre sino pertant cen bastarien los dinés quis són hauts dels béns de moss. Gispert de Tregura, rector, quondam, e de essò ques haurà dels altres rectors qui après son venguts”. Dels delmes, una quarta part, anomenada primícia, era la paga per al rector de la parròquia i de la resta la meitat era per al Rei i l’altra es dividia entre el Bisbe i els Canonges de la Seu. Alguns monarques renunciaren a la seva part en favor de la mateixa Església com ho feu el rei en Jaume II el 27 de maig de 1293. A Sencelles el quart del rector era valorat l’any 1383 en 40 lliures i l’any 1456 havia augmentat en 142 lliures i 10 sous. Els altres capellans que hi pogués haver depenien dels beneficis; aquests eren

SA SELLA càrrecs eclesiàstics lligats a un altar, amb l’obligació de celebrar misses diàries en sufragi de la família que l’havia instituït, que duien annexa una renda, generalment en forma de censal. D’aquella època és el benefici que Guerau Tries va fundar davant el notari Bernat Sales el 17 de novembre de 1361 per l’altar de Sant Joan, el dit benefici tenia hipotecada la finca de Son Batle de Binifuell i a la mort del dit Tries passaren a ser els protectors els honorables regidors de la Vila. El beneficiat tenia l’obligació de pagar tres lliures, dos sous i sis diners al benefici de la candela i els vuitès de la Seu, a tenir encesa una llàntia a la capella de Sant Joan tots els dissabtes, diumenges i festes de guardar i l’obligació de dir missa tots els dies. Coneixem els noms d’alguns preveres que tengueren càrrec d’aquest benefici i dels altres que amb el temps s’anaren instituint, però passaré a donar-vos una relació dels rectors que durant l’edat mitjana estaren al front de la nostra Parròquia. El nom més antic que és coneix el trobam l’any 1279 en una butlla pontifícia feta amb motiu de les desavinences sorgides entre els frares dominics i els rectors de l’Illa, signà la concòrdia per l’Església de Sencelles el rector Joan Pujals. Vint anys després a una altra concòrdia amb els Trinitaris del Sant Esperit, signà el rector Guillem Pujals. L’any 1337 ho era el prevere Bernat Febrer. L’any 1351, Guillem Perdiguer i l’any 1362 el bisbat concedia la rectoria de Sencelles a Pere Berenguer, prevere d’Elna, vacant per defunció de Guillem Casals. A partir de 1375 trobam el nom d’un rector summament interessant, el prevere Jaspert de Tragurà. Aquest era canonge i degà de la Seu, batxiller en dret. Aquell any en motiu de la defunció del Bisbe de Mallorca Dr. Antoni de Galiana, fou nomenat Vicari General en Seu Vacant. Acabats els funerals per al prelat, es van reunir capitularment els canonges per procedir a l’elecció del nou bisbe, que per majoria de vots va recaure en la persona del Dr. Pedro de Luna, Degà de València. Els 10 vots es distribuiren de la següent manera: 8 per D. Pedro de Luna, 2 per Jaspert de Tr a g u r à , 1 p e r A r n a u Te r r é i 1 p e r G a r c í a

Fernández de Heredia, canonge de Mallorca i de Girona. El nostre rector va elegir D. Pedro de Luna però per raons que desconeixem Sa Santedat Gregori XI va denegar la jproposta feta pel Capítol de Mallorca i en virtut de les reserves pontifícies, aleshores molt generalitzades, va nomenar bisbe de Mallora a Fra Pere de Cima, franciscà

mallorquí, que ja era bisbe d’Elna. El Dr. Pedro de Luna més tard fou consagrat pontífex amb el nom de Benet XIII arran del cisma d’Occident. L’any 1380 per recomanació del rei fou osat c o m a r e p r e s e n t a t d e l r e c t o r d e Tr a g u r à a Sencelles el prevere Pere de Casacuberta, i l’nnay 1396 a un document sobre dotació de la Seu i béns en realeng signà Jaspert de Tragurà, Rector de Sencelles. El seguiren Joan Gibert (documentat al 1404), Francesc de Blanes (doc. 1405), Martí Riera (1451), Guerau de Randen, Joan Pelliser (1458) i Joan Pellicer (1479) que també era beneficiat de la Seu. Dia 23 d’agost de 1488 es notifica al batle de Sencelles que en virtut de “gràcia apostolical” atorgada pel papa als nostres reis, i per defunció de Jaume Pellisser, prevere i rector de Sencelles, ara dits reis han nomenat nou rector al prevere Martí Ponç, doctor en decrets i canonge d’Urgell, capellà particular del rei Ferrando. L’any 1507 des del bisbat es concedeix la rectoria de Sencelles a Antoni Moragues, vacant per defunció de Pere Dies. L’any 1563 l’ocupava el prevere D. Miquel Bauzà, aquest fou oncle i tutelar del qui fou bisbe

SA SELLA de Mallorca, el dominic Fra Simó Bauçà i Sales (ja vàrem explicar a una alta sella que aquest bisbe es va criar i passà la primera joventut a Sencelles). Sembla esser que aquest rector és el sacerdot que apareix revestit amb hàbit coral a la part inferior esquerra del preciós retaule de la Mare de Déu del Roser, obra del s. XVI del taller dels Llopis. Aquest porta un llibret a la mà amb una llegenda escrita en llatí “etas 60”, sens dubte fent referència a que quan el retaule “Fo acabat y beneyt a 28 de setembre de 1569” ell tenia 60 anys. El P. Gabriel Llompart, CR, eminentíssim erudit i molt autoritzat en el camp de la pintura d’aquells segles apunta que aquell retrat

i el del cavaller, vestit amb polaines, capa i capell que apareix a l’altre extrem, podrien esser els primers retrats datats de la pintura mallorquina. Jordi Llabrés i Sans Fonts: - Arxiu Parroquial de Sencelles. - Rosselló, R. i Vaquer O. “Història de Sencelles i Costitx 1229-1600”. - Mateu G. “Obispos de Mallorca”. - Rosselló, J. “Benedicto XIII” protector de los Cartujos de Valldemossa” a “Prínceps i Reis, promotors de l’Orde Cartoixà” (Congrés Internacional de la Cartoixa de Valldemossa, any 2003. - Rosselló, J. “Origen de las canongías, dignidades y prebendas de la Santa Iglesia Catedral de Mallorca según estudio del Dr. J. Miralles Sbert” a “La Seu de Mallorca”. - Llompart, G. “Nostra Dona de la Rosa y su iconografía en el manierismo mallorquín” a Estudis Baleàrics n.20.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Carta Amics de Sencelles, En aquesta ocasió sa meva carta va dedicada a sa meva cosina Àngela Vich. Recordau que vàrem publicar a sa revista es seu centenari? Idò resulta que aquest passat mes de febrer va celebrar ja ses 102 "castanyes"! Què vos pareix? És una cosa extraordinària, no és cert? Encara cuina per sa seva filla Kika i es seus néts, i de moment està forta i somrient, amb sa memòria clara i molt animada, sense donar importància a sa seva edat. Vos envii aquestes fotos que vaig fer-li en es seu aniversari, sa cosina Àngela amb sa meva germana Àngela, també amb sa seva filla Kika, i amb en Francesc Llabrés i sa seva esposa, jo, entre ells. Acabaré desitjant salut i sort.

Una abraçada de na... Margalida Zuazaga Vich de can Pou

SA SELLA

Mecanització de les Campanes Durant la quarta setmana del Temps Pasqual, tècnics valencians de l'empresa "2001 Tècnica i Artesania" de Catarroja - València - varen dura a terme tot el procés de motorització de les tres campanes majors del nostre campanar.

Els bons afers d'aquests mestres campaners amb la introducció de les noves tecnologies faran que d'ara endavant no resulti tant complicat haver de fer tocar les campanes per exemple quan hi hagi un difunt, els dies de festa major i fins i tot per els tocs més habituals. D'aquesta manera fins i tot haurem pogut recuperar alguns tocs que ja havíem perdut com el toc de l'Angelus o de les Avemaries del migdia, el toc de difunts amb tres campanes, el repicar de festa exptraordinària, etc... L'experiència de "2001 Tècnica i Artesania" ve avalada amb tasques anteriors com algunes de ben important duites a terme a València, per exemple a l'ajuntament d'aquesta localitat i a l'Ateneo de Paiporta, a molts d'altres ajuntaments i parròquies d'aquella comunitat, de la de Castelló, Alacant, Múrcia, Osca, Terol, Conca,

Albacete i Tarragona. A les Balears han mecanitzat les campanes de les parròquies de Sant Domingo d'Inca, de Santa Margalida, Llucmajor, de la Catedral d'Eivissa, de Son Sardina, del Molinar, Escapdellà, Establiments, Pont d'Inca, Génova, Son Cladera, Selva, Galilea, Artà, Algaida, Banyalbufar, Randa, Son Carrió, etc...Actualment ja treballen amb la mecanització de les campanes de la parròquia de Santa Maria de Sineu. Si Déu ho vol estrenarem de manera "oficial" el nou sistema per la festa del Corpus d'enguany. Jordi Llabrés i Sans, Sagristà Fotos de Rosa Llabrés Sans

Arxiu 2005 Definitivament en el si de l’Associació Tia Xiroia de Sencelles hi ha hagut eleccions que des d’un temps s’havien anat anunciant. S’ha renovat la Junta Directiva quedant alguns membres dels que ja hi havia i se n’hi han incorporat de nous. Aquell Any de la Beata ens ha deixat records inesborrables, testimonis importantíssims i ha impulsat amb aires novells la devoció de molts de sencelleres i foravilans a la nostra estimada Sor Francinaina. Sens dubte gràcies a l’esperit emprenedor i als esforços de l’Associació Tia Xiroia aquest Any ens ha deixat per exemple la publicació del primer conte de la vida de Sor Francinaina, l’estrena de la nova obra de teatre, la filmació d’un documental sobre la tasca que actualment duen a terme les Germanes de la Caritat al tercer món, la visita i concert da Sencelles del Cor del Teatre Principal, de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears, dels Gegants de Cort i del Consell de Mallorca, de prestigiosos conferenciants, d’antigues alumnes del col·legis de la Congregació, d’algunes delegacions del Bisbat de Mallorca, l’homenatge públic dels sencellers enver ele pelegrins de la Romeria de la Casa Blanca, la declaració de Filla Predilecta de Mallorca, etc. Aprofitant que la revista sa Sella brinda l’oportunitat a totes les entitats culturals del poble de disposar d’espai suficient per deixar-hi reflectides les seves activitats, comunicacions, etc. Intentarem anar-vos presentant amb 16

SA SELLA el temps documents que consideram interessants en relació a la Beata. Avui per començar el que vos presentam és un quadre de la Tia Xiroia, ben original perquè se la presenta vesgtida de pagesa però amb un posat d’autèntica pietat envers el Pare. L’autora és la senyora Paula Gutiérrez Perales, mestre des de fa vint anys de l’escola local de pintura. La paleta i pinzell ben units al talent d’aquesta pintora han fet gala i han sabut reflectir molt bé les paraules que pocs dies després d’aquell 27 de febrer de 1855 que hem celebrat, el rector don Joan Molinas va escriure en el “Curriculum Vitae” de la Mare Superiora: “... s’exercitava en l’oració tot quant podia: vivia retirada a ca seva, mentre no l’obligassin a sortir-ne els actes de religió, la caritat envers el proïsme o el compliment de les seves obligacions, puix sabé unir molt bé la vida contemplativa amb l’activa, donant-se per una banda a la devoció i, per l’altra, al treball a què se solen aplicar les dones del camp, conrant la reduïda herència heretada dels seus pares...” Quan vaig demanar a la senyora Paula perquè va decidir pintar aquest tema amb aquestes característiques aquesta fou la seva resposta: “No ho sé! Sense més ni manco alguna cosa dins tú s’activa. Te n’adones que circumstancialment la teva mà, la teva ment i els teus coneixements es posen d’acord. Ho pots fer i ho fas. Per suposat que en el camí de l’aprenentatge d’aquest ofici s’afiancen els gusts, les preferències...

SA SELLA jugues amb les teves dades i et retes; però te n’adones que la fórmula no existeix i no sempre es materialitza el projecte. El retrat de la Tia Xiroia és per a mi el clar exemple d’aquest embull. Flueix sense gaire complicacions, sobretot perquè la tenia prou definida en el meu pensament i ho vaig poder materialitzar. El meu interès per documentar-me sobre ella ja partia de temps enrera. La visialitzava en el poble, vestida amb el gust de l’època,

compromesa amb els més dèbils i estenent aquells braços grans i forts, però tendres alhora, capaços d’abraçar sense cap tipus de reserva. Aquest retrat és la meva aportació al seu record, per el poble de Sencelles i també per als qui com jo ens sentim sencellers de vocació”. Gràcies amiga Paula i de ben segur que molts de mallorquins també agraeixen aquesta obra teva i admiren el posat de senzillesa que ens hi segueix oferint la Beata Francinaina. Jordi Llabrés i Sans

Sa sella va de noces

Amb es permís de sa meva cosina, vos envii aquesta foto de ses seves noces. Ella és na Margalida Zuazaga Carbonell de can Pou i ell en Sebastià Faure de can Pansa. Margalida Zuazaga Vich de can Pou

Sabíeu que...

... Essent regidor de cultura, el Sr. Antoni Ferrer Ramis, va deixar de pagar una ajuda econòmica de 420,70 euros a la revista Sa Sella en concepte de subvenció concedida durant quatre anys per despeses diverses. ...Dia 3 de maig varen inaugurar les bombes implusores que duen "sa merda" cap a la depuradora de Binissalem. A la fí ja no som el darrer poble de les Balears en no tenir aigües brutes. Ja era hora, no vos ho pareix?

Sa Campana

Notícies Fresques ... Molt de 2006, molta inaugurera i molta de coca amb verdura... però ses aigos brutes encara sense funcionar... Quina vergonya de sigle XXI! En Barramot

Xiscu Cardona

SA SELLA

Es raconet de sa cuina C onill a la sidra

Què teniu la típica botella de sidra de la panera de Nadal avorrint-se a la gelera? No en parlem més! A continuació trobareu una recepta per treure’n tot el suc!, si aquest no és el cas, comprar-ne una també val la pena! Ingredientes:1 conill. 3 cebes. 2 grans d’all. 200 g. de xampinyons. 100 g. de bacó o cuixot salat. 500 ml de sidra. 1 cullerada de mantequilla (opcional). Oli d’oliva. Sal. Pebre. Talleu el conill a trossos petits. Salpebreu-lo. Peleu les cebes i talleu-les a mitges llunes fines. Picau els alls. Netegeu els xampinyons i talleulos a làmines. En una cassola, escalfeu un bon raig d’oli d’oliva amb la cullerada de mantequilla, incorporeu-hi

el conill i coeu-lo fins que sigui ben daurat. Reseveu-lo a part. En el mateix oli, a foc suau, coeu la ceba i els alls, fins que siguin tendres. Afegiu-hi el bacó o el cuixot i els xampinyons i coeuho tot plegat uns 5 minuts més. Torneu el conill a la cassola i banyeu-lo amb la sidra. Coeu-ho tot plegat durant uns 15 o 20 minuts, fins que el conill sigui tendre. Serviu els talls de conill sobre un llit de ceba i xampinyons. Hummm! Aquesta recepta també es molt bona amb pollastre. Si no teniu sidra, però teniu una botella de cava, vos farà el mateix servei. Aquí tot s’aprofita! Maria Vich

Un racó per la poesia Cançoner popular: Es Dijous Sant, estimada vos posareu avinent, que vos he de fer un present d'una candela daurada. Sa taca d'oli se'n va va dir s'olier que el duia però sa de xulla com més fregues més n'hi ha.

Ja ve sa Setmana Santa també sa de Passió setmana de comprar un xot i corda per fermar-lo. Bon arbre és es garrover que fa garroves tot l'any quan li culls ses d'enguany ja té ses de l'any que ve. Margalida Zuazaga Vich de can Pou

Carta Desitjaria que publicassiu aquest escrit. No entenc el perquè de publicar escrits com el de "Temps era temps" del número 100 de la revista firmat per MMM sobre la Falange. No resam i demanam cada dia per la pau? ¿Creis que recordant situacins i fets irregulars, protagonitzats per un bàndol o un altre durant i després de la guerra civil, feis qualque mèrit per aconseguir d'una vegada per totes la reconciliació i la pau? A més, és curiós que totes les coses "dolentes" que s'hi relaten, sempre venguin de la dreta. Opín que qualque cosa "dolenta", encara que fos molt

poc, degueren de fer els altres, no ho creis?. Però, encara que sigui així, facem tot el possible entre tots per no recercar en el passat els errors que es varen cometre. Mon para i ma mare, ambdós de Sencelles, m'ensenyaren a no tenir rancor ni odi cap a ningú, sinó a viure el present amb l'esperança d'un futur millor. En aquests dies deixem a un costat les dues espanyes de les que molt bé parlava Don Antonio Machado i ajudem a construir un món millor. Rebeu els meus millors desitjos de salut i pau. Margalida Zuazaga Vich

SA SELLA

Combrega amb Sa Sella Les imatges de comunions d'aquesta revista són una mica especials. En principi no veim tan sols un combregador sinó que veim diferents moments del dia de la primera comunió d'un grup de nins i nines de Sencelles. En primer lloc hi ha la imatge dels nins i nines anant en processó des del Convent de la Caritat fins a la Parròquia. Els nins van darrera el pendó dels Congregants de Sant Lluís i les nines darrera el pendó de les Filles de la Puríssima. Tots ells sota l'atenta mirada de les monges entre les que podem distingir sor Maria de Sant Estanislau Servera. La segona foto és dins l'antic Baptisteri de la parròquia en el moment de fer la renovació de les promeses baptismals amb don Felip Alzina i sor Maria de Sant Estanislau. La tercera imatge és ja als bancs dels nins amb ells ben situats a les primeres files aguantant el ciri. Hi tornam a veure sor Maria tenint cura de què tot vagi així com toca. JLS Un altre cop ens toca disculpar-nos ja que per segona vegada, i ara sí que no tenim cap tipus de perdó, ens hem tornat equivocar amb una foto de na Maria Magdalena Llabrés Llabrés de cas Sastre. A la darrera sella hi sortia una foto seva de combregadora i li baratarem el nom una altra vegada pel de la seva germana Margalida. Disculpes mil! JFH

SA SELLA

MATEU CRESPÍ VOL QUE EL PSM SIGUI UN PARTIT DE PRIMERA El candidat a la presidència de les Illes Balears pel PSM-Entesa Nacionalista, Mateu Crespí, té molt clara la meta política que vol aconseguir: “el PSM ha de deixar de ser un partit de segona opció, per passar a ser de primera”. Per això, Crespí apunta que cal apropar-se a les agrupacions municipals. Nascut l’any 1967 a Santa Eugènia, Mateu Crespí és i ha estat batle d’aquella localitat durant les tres darreres legislatura. Per altra banda, forma part de l’executiva del PSM des que Mateu Morro era secretari general. Durant els anys de Pacte de Progrés, va ser Director General de Fires i Congressos. I, a les passades primàries el mes de gener, resultà elegit com a presidenciable. De conversa tranquil·la, Mateu Crespí és home un feiner i decidit, de conviccions nacionalistes, però també d’esquerres i ecologista. Com varen ser els teus inicis en política? Als 19 anys, vaig formar part d’una llista d’independents a Santa Eugènia i, als 23 anys, ja em vaig presentar com a cap de llista del PSM a les municipals. Aleshores vàrem treure dos regidors, que quedàrem a l’oposició, i a les properes eleccions municipals, vàrem ser la llista més votada. Per governar, formàrem un pacte amb Unió Mallorquina (UM), formació amb la qual compartírem la batlia dos anys per hom. Des de 1999, però, el PSM governa l’ajuntament de Santa Eugènia amb majoria absoluta. Per què te vares ficar en política? Durant molts d’anys, a Santa Eugènia, hi havia hagut el mateix batle. Per això, amb un grup de joves, volguérem lluitar contra el poder establert i treure Santa Eugènia de l’endarreriment a què estava sumida. En una paraula, vàrem voler canviar Santa Eugènia. Com valores l’experiència de ser batle del teu poble?

Primer de tot, la vanitat política està complida. Però també és un gran somni poder fer coses perquè el teu poble funcioni. Fet això, cal encarar una nova aventura, un punt d’engranatge que falta per aconseguir una nova meta. L’experiència a la batlia de Santa Eugènia, però, és força diferent a ser candidat a la presidència de les illes Balears? Bé, però, jo tenc experiència en política autonòmica, ja que durant els anys del Pacte de Progrés vaig ser Director Deneral de Fires i Congressos. A part que ser batle de Santa Eugènia, un poble que fa partió amb Palma i que, per això, suporta una important pressió urbanística; no és ser el batle d’un poblet petit. Des del 1995, el PSM està en davallada, per què? Per començar, cal aclarir que, percentualment, no ha baixat tant. La forta immigració registrada a les illes Balears perjudica partits com el PSM. Per altra banda, també s’ha produït un cert desgust dels anys de govern. I, sobretot, pens que hi ha hagut una desconnexió del partit amb les agrupacions municipals. Per tant, crec que és aquí que s’ha de fer feina per aconseguir que el PSM deixi de ser el partit amb més bona situació com a segona opció de vot d’una immensa quantitat de ciutadans, per passar a ser la primera opció de vot. En parlar del PSM, es fa referència a dos sectors o sensiblititats. Què els diferencia i què les uneix? Tenc ganes de deixar de parlar de sectors diferenciats, sobretot, perquè, a l’últim episodi de les primàries, a Manacor, es posaren moltes cartes damunt la taula i es va tancar l’episodi de les dues sensibilitats.

SA SELLA Ara bé, el PSM és un partit en què tothom pot dir el que es pensa i n’hi ha que són més nacionalistes, altres que són més d’esquerres i d’altres que són més ecologistes. En cap cas, afortunadament, no parlam de famílies. Com veus que hi hagi dues llistes al proper congrés del PSM? A les primàries, pens que és molt sà que hi hagi diferents opcions. Particularment, a mi, haver superat unes primàries em legitima a ser candidat del PSM. Per contra, al Congrés, pensava que només hi hauria una llista a la secretaria general, per la qual cosa ja havia treballat per arribar a un acord sense haver de fer pactes de cara a donar el sus a les eleccions. Però ha sorgit una segona opció. Per a mi, la millor persona per liderar el partit és Jaume Sansó, però també m’agradarà comptar amb persones com Biel Barceló o Nanda Ramon la vàlua dels quals està demostrada, que tenen ganes de fer feina i que tot el partit necessita. Canviaria qualque cosa si resultàs elegit Biel Barceló? Som el candidat de tot el PSM. Per tant, si sortís en Biel Barceló, cosa que no crec perquè estic convençut que serà Jaume Sansó, seguiré sent el candidat. Ara bé, no em sembla de rebut que, a un any vista de les eleccions municipals, es posi un tema nou damunt la taula com ha fet en Biel Barceló com és la creació d’un partit en què el PSM deixi de ser PSM i altres partits deixin de ser el que són per formar un partit nou. A un any de les eleccions no em sembla un bon moment; en tot cas, l’any 2008 ja se’n parlarà. I és que no es tracta d’un fet cojuntural, sinó definitiu. No és seriós proposar fer un partit nou amb el nostre candidat.

Hi ha altres diferències entre renovadors i oficialistes? Uff! És que la diferència és molt grossa, ja que trastoca la pota nacional, en incloure partits d’obediència espanyola. Com a persona m’incomoda, ja que som nacionalista. Com es presenten les eleccions de 2007? A grans trets, el PP no tendrà majoria absoluta i es podrà reeditar el Pacte de Progrés. En aquest sentit, avanç que el PSM no serà un entrebanc ni durant el pre-pacte ni durant la legislatura. Ara bé, s’han de superar alguns errors que cometérem, sinó que cal acordar un gran pacte ideològic que guiï quin ha de ser el funcionament d’aquest pacte i s’han de crear òrgans de gestió. Finalment, s’han de repartir els càrrecs, sense que això impliqui el menyspreu de cap partit. La prioritat han de ser les Illes Balears, no els partits polítics. L’important no és què pensa l’executiva, sinó què pensen els ciutadans. Com veus tenc una visió diferent dels analistes, però és que estic convençut que el PP no tendrà majoria absoluta, perquè difícilment es repetirà una pressió tan caciquil sobre els ciutadans com al 2003. A banda que als municipis governats pel PP s’està demostrant que no els importen els ciutadans, sinó que miren de beneficiar-se ells mateixos. Cap a on ha d’anar el PSM? Amb els anys, el PSM ha de liderar un gran bloc nacionalista i de progrés. Hem de seguir un model propi que englobi des del mallorquinista fins a l’independentista. Per això, caldrà fer cessions. Però hem d’aconseguir un partit en què molta gent s’hi senti còmode. Un partit d’esquerres el més ampli possible. Tomeu Morro Oliver

SA SELLA

Temps era temps En aquesta secció de Sa Sella vos hi presentam un article publicat al diari La Almudaina Diario de la Mañana Avisos y Noticias, de dimarts, 25 de març de 1930. "La Escuela Graduada de Sancellas. Colocación de la primera piedra. Asisten el Gobernador civil y el presidente de la diputación. El pasado domingo, en Sancellas, tuvo lugar el acto de la colocación de la primera piedra para la Escuela Graduada que ha de ser levantada en aquel pueblo. El pueblo de Sancellas se engalanó, como en los días de gran fiesta, para recibir la visita del Gobernador, que asistió al acto. Fueron levantados dos arcos, uno a la entrada del pueblo y otro frente a la Casa Consistorial, con inscripciones de salutación al Gobernador Civil; los balcones y ventanas lucían hermosos damascos y en algunas fachadas había adornos de verde ramaje. Biniali, el vecino pueblecito de Sancellas, asocióse también a tan simpático acto levantando en su carretera vistoso arco con la siguiente inscripción: “Biniali al Excmo. Gobernador Civil”, acudiendo en masa a saludarle a su paso para Sancellas con su Alcalde pedaneo don Guillermo Bibiloni; el Vicario in cápite don Antonio Amengual. Dos señoritas ofrecieron al señor Gobernador dos ramos de flores. El Gobernador bajó del auto para agradecer el entusiasmo de aquellos vecinos. Las escuelas del citado lugar con la maestra doña Margarita Sabater, fueron a Sancellas para asistir al acto. Una comisión del Ayuntamiento integrado por los concejales D. Bartolomé Bonet, Don Bartolomé Bennasar Gelabert, don Antonio Llabrés y don Bartolomé Mairata, adelantáronse hasta la linea que separa el término municipal de dicho pueblo del de Santa Maria para dar la bienvenida al Gobernador. Acompañaban a dichos señores las bellas señoritas Angela Vich Llabrés, Francisca Durán, Mariana Llabrés y María Cirer ataviadas con el típico traje que prestaba gran realce a su natural

hermosura. A la entrada del pueblo esperaban al Gobernador el Alcalde don Antonio Bibiloni, el Teniente de Alcalde don Matías Pons, el cura-párroco don Guillermo Parera, el secretario del Ayuntamiento señor Verd, el Juez Municipal don Rafael Vich y don Rafael Ramis. El clero parroquial, los niños y niñas de las Escuelas de Sancellas, con sus maestros don Jaime Qués, don Lorenzo Duran y doña María Moll, el médico titular de Sancellas, don Antonio Verd Salvá;

el Veterinario, don Rafael Vich; el Farmacéutico titular y Presidente del Colegio de Farmacéuticos don Juan Nadal; el médico titular de Santa Eugenia don Juan Llabrés y el maestro don Antonio Verd. A las 11’25 llegaba a Sancellas entre una salva de aplausos el Gobernador civil de la Provincia don Constantino Vázquez, acompañado del Presidente de la Diputación Provincial señor Massanet Moragues y de los Inspectores de Primera Enseñanza señores Capó y Leal. La encantadora niña de diez años Angela Vich Llabrés, hija del Veterinario don Rafael, vestida con el traje de payesa, dió la bienvenida al Gobernador con singular soltura y bella expresión entregándole dos hermosos ramos de flores, uno para su distinguida esposa y otro para sus bellas hijas, correspondiendo el señor Vázquez al saludo, besando la candorosa frente de la niña. Después que las Autoridades hubieran saludado al Gobernador y acompañantes se formó la comitiva que, precedida de la banda de música de Lloret de Vista Alegre, marchó hacia el lugar conocido por “Tanca de Ca’n Borrero”, situado en uno de los extremos del pueblo en donde ha de ser levantada

SA SELLA la Escuela Graduada. Llegada la comitiva al citado sitio precedióse a la ceremonia de bendición de la primera piedra por el Rdo. Cura-Párroco señor Parera, asistido del presbítero Rdo. don Bartolomé Llabrés, y a la colocación de la misma por el Excmo. Sr. Gobernador Civil. Dióse luego lectura al acta de la ceremonia que fue firmada por el Gobernador, y como testigos el Presidente de la Diputación y los Inspectores de Primera Enseñanza. Tomaron luego asiento en la tribuna, que había sido instalada al efecto, las autoridades y los representantes de la prensa de Palma que habían sido invitados al acto. Usó de la palabra, el Secretario del Ayuntamiento, Sr. Verd, empezando su elocuente parlamento diciendo que le era grato saludar al Excmo. Sr. Gobernador Civil en nombre del Alcalde y del pueblo de Sancellas y agradéciole su asistencia al acto. De la Escuela, añadió, es de donde han de salir los futuros ciudadanos de la patria y en donde se han de formar y capacitar para el bien de la misma. Terminó haciendo un elogio de los Inspectores de 1ª Enseñanza por su infatigable labor y agradeciendo la asistencia al Presidente de la Diputación. Solicita al Sr. Gobernador que eleve al Rey y a su Gobierno la acrisolada lealtad del pueblo de Sancellas. Tomó luego la palabra el Inspector Señor Capó, diciendo: Me obligan dos motivos a usar de la palabra, mi amor a la educación y mi predilección por Sancellas. Recuerda que hace 21 años fué maestro de aquel pueblo, lo que hace que fuese el primero en apoyar la iniciativa de la erección de una escuela graduada, para así extinguir de él la lepra del analfabetismo. El Sr. Leal se expresa en términos de agradecimiento para el Secretario señor Verd por los elogios que le ha tributado, de los que se juzga inmerecedor. Pasa luego a reseñar la importante labor del Maestro en la escuela, diciendo que el alumno es como quiere el que le educa. Da gracias al Sr. Gobernador por la ayuda que presta a la Inspección en todo cuanto se refiere a la cultura. Termina dando gracias al Ayuntamiento y personalidades que con su asistencia han resaltado el acto y hace un cumplido elogio al arquitecto señor Oleza, por lo acertado que ha estado al proyectar la escuela. Todos los oradores fueron aplaudidos. Entre atronadores aplausos y calurosos vivas, levantóse el Gobernador Civil señor Vázquez,

quién, después de saludar a las autoridades y pueblo de Sancellas, dedica un saludo a la prensa. Dijo el señor Vázquez en su elocuente y bello discurso que sentía no poseer la elocuencia de los grandes oradores para poder expresar sus sentimientos de satisfacción al asistir a un acto de cultura que ha de servir de gran provecho a Sancellas, y añadió: desearía poseer vuestro bello lenguaje para conseguir así darme a entender mejor a todos. Tuvo frases de elogio par los señores Capó y Leal, a quienes, dijo ofrezco mi apoyo a favor de la cultura, añadiendo, que se sentía altamente honrado por haber sido invitado a la colocación de la primera piedra de un edificio que tal vez el destino ha designado para semillero de hombres que han de honrar a Sancellas y a España. Se extiende el Gobernador en consideraciones sobre las ventajas de la escuela perfecta y progresiva y la compara con la máquina que perfecciona. A la escuela –añade- le entregan al niño imperfecto y en manos del maestro se pulimenta y queda convertido en hombre de corazón y de provecho. Por tanto, nunca me cansaré de recomendaros la asistencia de los niños a la escuela. Termina diciendo, como cristiano y creyente no dudo en asegurar que la ciencia bien orientada conduce al reino de los cielos, el fin supremo de nuestras intenciones. El discurso del Sr. Gobernador Civil fué muy aplaudido por todo el pueblo de Sancellas que se hallaba congregado en la amplia explanada que ha de ocupar la Escuela. Después el Gobernador examinó los planos, dándole el Arquitector y autor señor Oleza y Frates las explicaciones convenientes, teniendo el Sr. Vázquez frases de elogio para el joven Arquitecto. El nuevo edificio escolar de tres grados exclusivo para niños, será edificado bajo las reglas higiénicas que dicta la mas moderna Pedagogía. Estará dotado de un amplio salón para proyecciones, conferencias, etc., y de un amplio patio para la práctica de los ejercicios gimnásticos de los alumnos. Dado por terminado el acto la comitiva se dirigió a la Casa Consistorial donde fueron obsequiadas las autoridades e invitados con pastas y licores. El señor Vázquez levantó su copa, brindando por Sancellas, por sus mujeres, por la Patria y por el Rey, siendo muy aplaudido. El Gobernador, entre las manifestaciones de simpatía del pueblo de Sancellas, emprendió su regreso a Palma con las personalidades que le habían acompañado." La imatge que acompanya aquest escrit va sortir publicada al mateix diari uns dies més tard que la crònica. Concretament va ser dia 29 de març de 1930 amb el següent peu: "Grupo de asistentes al acto de la bendición de la primera piedra. Figuran en el grupo las distinguidas señoritas que, vistiendo el típico traje de payesa, dieron la bienvenida al Sr. Gobernador Civil. Fot. D. Durán" JFH

SA SELLA

V edició de la Festa a Ruberts L’Associació de Veïnats de Ruberts celebrà el passat dissabte 29 d’abril, per cinquè any consecutiu, una festa a Ruberts amb la intenció de conservar aquest nucli rural del municipi senceller tal i com s’havia aconseguit preservar durant tants d’anys. Per això els ruberters convidaren a passar un dissabte horabaixa i vespre d’allò més animat a tothom que volgués acostarse fins al nostre llogaret. Com en altres anys, després dels preparatius, la festa s’encetà a les sis de l’horabaixa, amb els infants com a protagonistes, amb diferents jocs i activitats, com varen ser les carreres de canyes o un concurs de dibuix a sa Plaça. Mentre els més petits jugaven i dibuixaven, els més grans que se varen poder entretenir mirant i comprant els objectes del mercadet que s’instal·là també a sa Plaça, on hi podien trobar des de llibres antics o dvd’s, fins a productes ecològics mallorquins, plantes o camisetes per a la defensa de Ruberts, per així donar suport a l’associació en la seva campanya per conservar Ruberts. Després, a les 20.00 h., l’Orquestra de Cambra Barroca ARS MUSICAE, amb la col·laboració especial del prestigiós organista Timothy Roberts al clave, ens oferí un excel·lent concert a la Capella de la Mare de Déu del Carme de Ruberts, que s’omplí de gom a gom. Mentrestant, a defora, tot s’anava enllestint per a la torrada. Va ser després del concert que

escoltàrem unes paraules de la presidenta de l’Associació de Veïnats de Ruberts, qui ens convidà a recollir el pa i la llengonissa, el botifarró i la xulla o ventresca per anar cap a les torradores. Durant tota la nit sopàrem acompanyats de música i ball. Qui donà el sus musical va ser el grup folk “AlMayurqa”; després vengué el torn del solista J o a n Noguera, amb un estil més lleuger i de ball de saló i, finalment, per als més joves, el grup jove de rock en c a t a l à “Sparadrap”. Va ser una nit de festa amb un plantell ben divers que aconseguí acontentar tothom. En conclusió, un any més i una festa més, i ja és la cinquena!. Moltíssima gent s’acostà a Ruberts, a fer festa amb tots nosaltres i per això volem, des d’aquí, també agrair el seu suport, l’assistència i la col·laboració. Per part nostra, un pic més, mantenim que és ben necessari seguir amb aquest desig de conservar aquest nucli rural de les Illes Balears; Ruberts és un exemple del que no hauríem de deixar tudar i perdre per a sempre. Ja ho hem dit en altres ocasions, però mai està de més recordar-ho: de llocs com Ruberts, no en queden molts i està entre les nostres mans preservar-lo. Associació de Veïnats de Ruberts

SA SELLA

Noces d'argent d'un senceller 25 anys de dedicació a una mateixa causa, avui en dia pot semblar inusual. Un senceller enguay ha complit les seves noces d’argent a una de les confraries de Setmana Santa d’Inca, la Joventud Seràfica. Ens referim a Pedro Llabrés Fontirroig, de can Maví, el qual començà a formar-hi part l’any 1981, cinc anys després de que anàs a viure a Inca. Actualment aquesta agrupació de penitens està formada per 237 membres i fou fundada l’any 1938. Aquests es comprometen a participar dels actes de la Setmana Santa inquera en les seves processons, actes religiosos, etc... i sobretot fomentar la veneració del pas de la Pietat que posseeix la confraria i que acompanyen durant la processó del Divendres Sant. Cal destacar també que posseeix un vestit de centurió i quatre de romans, missió dels quals és custodiar Jesús duent la creu a la processó del Dijous Sant. Els confrares porten com a vestimenta reglamentària una túnica de color gris cendra, cenyit

amb severa corda, creu de fusta, caputxa del mateix color que llueix l’escut dels terciaris franciscans, sandàlies de pell negre i fanal de metall amb ciri. En Pedro és el responsable dels confrares portadors del pas. La resta de membres que integren la junta directiva són el president, el vicepresident, el germà major dels portadors, el pare conciliari, secretari, tresorer, clavari i quatre vocals. Aquests es reuneixen aproximadament cada mes i abans de la Setmana Santa convoquen assemblea General. Sempre després de les festes de Pasqua queda temps per l’esbarjo amb un ja tradicional partit de futbol i una trobada dels familiars dels confrares al puig de Santa Magdalena. Des de l’equip de redacció de Sa Sella volem felicitar de manera ben cordial a l’amic Pedro per aquests 25 anys, que poguem veure complir-ne 25 més. Equip de Redacció

SA SELLA

Els nostres escriptors s'expliquen Miquel Àngel Lladó Ribas (Palma, 1958) és llicenciat en Filologia Catalana, treballa a l’Administració autonòmica i té tres fills. Fins al moment ha publicat les següents obres: Bagdad, un conte desfet (1992), Deu contes ecològics (1995), Jardí de quarantena (1999), Illa de Corberana (2000), Antull de tu (2001), L’inquilí del gel (2002), Reivindicació de Jane (2004) i Tocar mare (2004). A més dels seus treballs en prosa i poesia, és col·laborador habitual de la premsa local i de revistes especialitzades amb cartes i articles sobre temes d’actualitat, entre els quals destaquen els publicats en defensa de la igualtat en drets entre homes i dones com a portaveu del Grup d’Homes contra la Violència Masclista. –Com entrares en el món de la literatura? Com a escriptor, hi vaig entrar de la mà de dos llibres adreçats a nins i nines en una època de la meva vida de forta preocupació ideològica, amb la intenció de transmetre’ls uns determinats valors. Abans, però, d’editar el meu primer llibre, ja havia col·laborat amb revistes de premsa forana, havia enviat cartes al director, havia escrit alguns articles d’opinió, havia publicat qualque relat, etc. Vull dir amb això que sempre m’ha agradat escriure. –Quin dels premis obtinguts t’ha omplert de més satisfacció? En destacaria dos. El primer pertany a un llibre de poemes titulat Illa de Corberana i que vaig dedicar a mon pare amb motiu de la seva mort, amb el qual vaig obtenir el III Premi “Alella a Maria Oleart”. El segon és el premi de narrativa Miquel Àngel Riera amb la novel·la Tocar Mare. –Què t’ha aportat la literatura? Bàsicament, la literatura m’ha servit per expressar sentiments i per fer amics. M’ha obert també moltes portes que m’han permès conèixer gent amb uns valors molt semblants als meus. El que em mou a escriure és, sobretot, el desig de comunicar, és a dir, que les meves inquietuds i les meves reflexions arribin d’alguna manera al lector. Si això arriba a succeir, consider el lector com una mena de còmplice, un nou amic: aquest és per a mi un dels tresors més enriquidors del fet d’escriure. –Coneixes la teva obra? Supòs que sí, entre altres coses perquè és una part

substancial de mi. De tota manera, també és cert que des del moment en què es produeix l’edició d’un llibre, quan el fas públic en una paraula, passa a tenir tantes interpretacions i/o visions com lectors. –Qui vols que conegui la teva obra? Quan escric no tenc normalment en ment un perfil de lector; és a dir, el destinatari no és algun col·lectiu concret. Per això pens que qualsevol persona amb sensibilitat i amor cap a la vida i la literatura és susceptible d’apreciar-la. Allò que més satisfacció em produeix quan public una nova obra és el fet de poder compartir amb qui la llegeix els mateixos anhels, les mateixes esperances, les mateixes formes de patir o de gaudir… –Si escrius en català és per...? Perquè és la llengua dels meus sentiments. D’altra banda m’agradaria afegir que no tenc cap prejudici envers el castellà o altres llengües. Però com he dit abans i atès el tarannà de la meva obra, em costaria molt ara com ara expressar els meus sentiments en una llengua que no fos el català. –Tens ambició literària? Crec que me’n falta un poc, però alguns dels premis que he guanyat –els premis tenen sobretot per a mi una funció d’estímul–, a banda de donar-me una gran alegria i omplir-me d’il·lusió, m’han servit per obrir camins. D’altra banda no és menys cert que guanyar un premi en llengua catalana, sobretot quan un opta per escriure poesia, és una de les formes més ràpides i efectives de publicar la teva obra. De totes maneres jo no em puc queixar, ja que els diferents editors als quals he acudit quan he tengut algun recull entre mans sempre m’han obert la porta, en aquest sentit he d’agrair-los la confiança que han dipositat en mi, tot sigui dit. –D’on coixeja Mallorca? El coixejar de Mallorca ja no és una qüestió tant d’ideologies com de sentit comú, tot i que trob que la sana i necessària indignació per la contínua degradació del nostre entorn està cada vegada més apagada, i això em preocupa. Basta fer una volta per l’illa, tant per les zones més urbanes com per les més rurals, per adonarse del progressiu empobriment paisatgístic. És clar que hi ha qui argumenta que això no és cap degradació, sinó que és l’evolució normal del progrés, el preu que hem de pagar per viure millor i gaudir d’una major qualitat de vida. Jo no ho crec, en tot cas el que és cert és que aquesta illa no té res a veure, ni d’un bon tros, amb la Mallorca de fa només uns anys, un fet que al

SA SELLA meu parer hauria de disparar moltes alarmes. –I de què pot bravejar? Doncs, i malgrat tot el que he argumentat abans, tots els que vivim en aquesta illa hauríem de ser conscients que vivim en un lloc privilegiat, tant pel que fa a la seva ubicació geogràfica, com pel seu entorn, clima, etc. Un s’adona de tot això quan viatja i coneix altres països, altres realitats, no sempre necessàriament millors que la nostra. En aquest sentit som una part important del llegat mediterrani clàssic, que és el bres de la civilització que coneixem i que representa, entre d’altres, els valors de la llibertat, la tolerància i el respecte envers l’altre, fonaments de la democràcia. És per això que pens que hauríem d’aturar certs processos de degradació, abans que no sigui massa tard... –L’estat de les lletres catalanes, és encoratjador? Jo pens que sí, vull dir que som relativament optimista pel que fa a aquesta qüestió. Fa uns anys, a Mallorca hi havia pocs escriptors que usassin el català com a llengua literària, vull dir que els referents eren més aviat escassos: Josep-Maria Llompart, Blai Bonet, Miquel Àngel Riera..., per posar alguns dels exemples contemporanis més significatius. Ara hi ha una gran varietat d’estils i escriptors, aquesta és la veritat. Per a mi això és un bon símptoma de salut lingüística. En tot cas el temps ja s’encarregarà de posar cada escriptor en el lloc que li pertany, però el que és innegable és que mai com ara hi havia hagut tanta gent que escrivís en català i tant de mitjans per donar a conèixer la nostra producció literària. –Que el jovent s’engresqui a llegir o a escriure, depèn dels docents? Els docents tenen una tasca molt important a l’hora d’estimular els joves a llegir o escriure, qui ho pot negar. Però també és responsabilitat de l’entorn familiar. Com a pare de tres fills que som sempre he pensat que la

millor educació que pots donar-los en tots els àmbits és l’exemple. Vull dir que serveix de ben poc sermonejarlos, en canvi si els nins veuen i viuen a casa l’hàbit de llegir, sigui una novel·la, un còmic o el diari, arriben a assimilar-los com a hàbits propis i a gaudir-ne, sens dubte. –Pots donar-nos una raó per parlar de poesia en aquests moments tan difícils que el món travessa? La poesia, si un vol, és un excel·lent vehicle per transmetre valors. Només per això ja ho paga, d’escriure’n o de llegir-ne. –Què suposaria per a la nostra literatura que un escriptor en llengua catalana obtingués el Premi Nobel? Seria un fet molt important, no hi ha cap dubte, sobretot pel ressò mediàtic que tendria, ja que la nostra és dissortadament una cultura desconeguda per bona part del món. Com en moltes altres cultures minoritàries, el premi esdevindria un altaveu impressionant i crec que ja hi comença a haver un nivell de qualitat suficient com per poder somiar-ho algun dia. Però com a escriptor també pens que no hauríem de caure en el parany de prioritzar la reivindicació lingüística, d’altra banda necessària ateses les circumstàncies, per damunt del contingut, que és el que realment importa quan parlam de literatura, que al cap i a la fi, i en paraules de Paulo Coelho, és un llenguatge universal. Estic d’acord amb ell quan afirma que les obres literàries, amb independència del vehicle que usem per expressar-les -que en aquest cas serien les diferents llengües del món-, parlen un llenguatge comú i universal, que no és altre que el llenguatge dels sentiments, de la nostra experiència personal i de la visió del petit bocí de món que ens envolta i on ens ha tocat viure. És senzill i bo d’entendre, sovint el més complicat és dur-ho a la pràctica i plasmar-ho damunt d’un paper. Josep Pizà i Vidal

Deu Anys de Vida Al número 44 de Sa Sella que corresponia als mesos d'abril i maig de 1996 hi havia la secció Cases i Terres dedicada a can Raió, un article sobre comentaris de psicologia i les Notícies del Club Ciclista. També hi havia un article d'en Lluís Gavaldà, cantant d'Els Pets, que parlava sobre el cinema d'Alfred Hitchcock. També en aquest número hi podem veure la secció De Sencelles: sencellers dedicat al doctor del segle XVIII Miquel Garau i el clàssic de dades Actualitat de Sencelles. Sa Sella 10 anys