SA SELLA
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
2
SA SELLA
Editorial Durant més de dos anys (concretament des del número de setembre de 2003) l'anagrama de la coordinadora antiautovia d'Inca a Manacor ha acompanyat la portada de Sa Sella. Aquesta revista, solidària com sempre a causes quasi-perdudes, va considerar, davant la petició efectuada per membres de la coordinadora, que havia de contribuir amb el seu modest granet d'arena, a impedir una obra desmesurada i sense justificació. Ara, a la fi, els dirigents dels partits que proposaven aquesta obra han decidit que no, que no s'ha de fer i no la proposaran als seus programes electorals. Per tant ha desaparegut... per ara... (fins que les comissions i les ganes de fer obres tornin a surar?) l'amenaça de la construcció d'aquesta via del tot innecessària. La construcció d'aquesta carretera de quatre carrils que hagués xapat el Pla de Mallorca era un dels projectes que varen sortir just en començar l'actual legislatura. Malgrat les protestes, les manifestacions, les trobades, els plens municipals accidentats, les multes, etc. l'oposició a l'obra va continuar creixent i a la fi podem dir que ha aconseguit la seva finalitat: paralitzar el projecte. Malgrat la tudadissa de doblers públics que ha suposat redactar uns projecte que des de l'inici es veia totalment superflu, els governs no afluixaven en la seva determinació. Ha hagut d'esser la propera celebració de les noves
eleccions el que determinàs que no, que ara ja no interessa, segurament vegent que aquest projecte faraònic i desafortunat passaria factura als partits que li donaven suport. Per tant aquí s'acaba aquesta petita història de la victòria de David contra Goliat per ara... Pensam que aquest darrer canvi d’any ha estat una bona ocasió per fer balanç i reflexionar sobre el que ha suposaa el fet cultural a Sencelles dins els darrers temps. Aquest 2005 a més de deixarnos les magnífiques celebracions d’un fet històric que s’han anat succeint al llarg de tot aquest “Any de la Beata”, ens quedarà el bon record de què gràcies a la novella Associació Tia Xiroia els sencellers hem estat capaços d’aixoplugar a quasi totes les entitats culturals i socials de Sencelles sota un objeciu comú; sens dubte mercès a tot això, la vida cultural del nostre poble podem dir que s’ha reactivat amb molts dels seus aspectes i el seguit d’actes celebrats han estat una mostra de superació encara mai vista. En definitiva el nostre balanç envers aquest aspecte és ben positiu. A més aquest 2005 ens ha deixat arribar a veure publicats els primers cent números d’aquesta revista. Des que el Centre Cultural de Sencelles fou organitzat l’any 1974, els membres que n’han format part han intentat vetllar en pro de la nostra cultura local i Sa Sella ha estat el mitjà on s’han pogut reflectir els fruits d’aquest dia a dia. Teniu a les mans el primer número d’aquest any 2006, esperam que seguigueu disfrutant amb la nostra tasca i que vos sentigueu convidats en totes les activitats i novetats que ja programam pel present curs.
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
Redacció : Antoni Bennàssar Ferrer Joana Ferragut Fiol Catalina Ferrer Llabrés Joan Florit Horrach Jordi Llabrés Sans Maria Antònia Llabrés Llabrés Guillem Zuàzaga Llabrés Col·laboradors : En Barramot Miranda Miret Mairata Guillem Mut Llabrés Els articles d'aquesta revista expressen únicament l'opinió dels propis autors.
Revista Sa Sella sasella@hotmail.com C/ Església, 3 CP 07140 Sencelles - Mallorca Portada: "Per Ventura Golf!" (Santa Àgueda 2006) Dipòsit legal: PM 400-89. Edita: Centre Cultural de Sencelles (1974) des de 1983. Imprimeix: Tirrena SA. Carrer Pintor J. Gris, 2 Tel. 971 555 212 Manacor Mallorca La Parròquia de Sant Pere de Sencelles és una entitat que col·labora amb el Centre Cultural de Sencelles - revista Sa Sella.
3
SA SELLA
Imatges d'Ahir A continuació vénen tres imatges que corresponen a un grup de sencelleres. Aquestes tres fotografies han estat amablement cedides per na Rosa Colom Bauzà de can Castell. Primera imatge, de mà esquerra a dreta, d'alt d'una marjada: na Magdalena de can Feril, na Maria de sa Talaia, na Rosa Colom Bauzà de can Castell, n'Antònia Perelló de
sa Cabana i na Jerònia Fiol de cas Sant. Segona imatge, al costat d'una porta i una tanca: na Rosa Colom Bauzà de can Castell decapitada, na Maria de sa Talaia, n'Antònia Perelló de sa Cabana, sa madona de can Feril i na Jerònia Fiol de cas Sant. Te r c e r a i m a t g e j u s t davant el portal lateral de l'església de Sant Pere de Sencelles: n'Antònia Perelló de sa Cabana, na Rosa Colom Bauzà de can Castell, na Margalida To r r e n s d e M o r e l l ó , n a F r a n c i s c a Gamundí Ferrer de can Malagana.
La darrera foto d'aquesta secció correspon a un duo molt conegut. Elles dues són n'Aina Llabrés Amengual de can París i na Maria Victòria Coll Ramis de ca na Parissa. No sabem com aquesta imatge ha arribat fins a la redacció de Sa Sella i per tant no hi ha culpes que valguin, però una cosa si sabem segura.... amb tant de garbo aquest duo de tradició asturiana arribarà molt lluny en la seva carrera musical. JFH
4
SA SELLA
Combrega amb Sa Sella La imatge de la combregadora d’aquesta revista és de na Margalida Llabrés Llabrés de cas Sastre. La veim ben seriosa, esperant poder veure la foto que quedarà com a record de la cerimònia. La foto ha estat amablement cedida per en Guillem Zuazaga Llabrés de can Pou. GZL
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
Sencelles, municipi turístic ?
La placa que anuncia el carrer de Son Arrom al cap de cantó més acostat al carrer Llabrés Mudoy fa un any que està espenyada. Un camió que fregava la paret la se'n va dur per envant. Creis que poden venir molts de turistes a Sencelles si no poden endevinar per quin carrer passen? SMT
5
Noticiari Segons les dades del padró municipal, dia 1 de gener hi havia 1.613 sencellers i 1.532 sencelleres, el que fa un total de 3.145 habitants. Els Reis d'Orient arribaren com cada any carregats de regals dia 5 de gener enmig d'una vistosa colcada.
SA SELLA de roba usada a favor de l'organització MartesVillena. L'any 2005 la Parròquia de Sant Pere de Sencelles va tenir unes entrades de 14.478 e. i les sortides pujaren als 14.013 e. En quant a l'estat
El calendari de l'any 2006 que va treure l'ajuntament de Sencelles està il·lustrat en aquesta ocasió per unes obres gràfiques originals de na Teresa Reynés de can Riera. Dia 19 de gener es va procedir a asfaltar de bell nou el camí de la Mànega. A principis d'any es va saber que la possessió de Son Rul·lan, que ha estat recentment adquidrida per la família Rosselló Ferragut, passarà a dedicar-se a l'agroturisme. Segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística a Sencelles durant l'any 2004 hi va haver 28 naixements, 7 casaments, 20 morts i per tant un creixement vegetatiu calculat en 8 persones. Durant el mes de gener el col·legi públic de can Bril va dur a terme una campanya de recollida
dels comptes de les obres del campanar, es pagaren 45.032 e. i les entrades del 2005 més el saldo anterior pujà als 55.789 e., per tant hi ha un saldo positiu de 10.757 e. L'Agrupació Es Jonc de Sencelles va animar els foguerons de Sant Antoni de les barriades ciutadanes del Rafal Vell dia 16 i els de Son Espanyolet - Son Cotoneret dia 17 de gener. A mitjan mes de gener operaris del Consell
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
6
SA SELLA de Mallorca, amb el finançament del material d'obra per part de l'Ajuntament de Sencelles, varen començar les obres de restauració dels pous públics d'En Brivó, de Binifat i de Cascanar.
quals 355 havien nascut a l'estranger. Si teniu un treball escolar o professional que
Dia 27 de gener l'Agrupació Folklòrica Es Jonc de Sencelles va celebrar la seva assemblea anual on es va escometre la renovació dels membres de la seva junta dirigent. Dia 28 de gener es va fer la presentació a Sencelles de la coalició que han fet Els Verds de Mallorca i Esquerra Unida de Mallorca: Alternativa. L'acte es va fer al menjador del col·legi de can Bril i va comptar amb les intervencions de Isidre Forteza i Eberhard Grosske. A finals del mes de gener es va fer oficial la intenció de Ventura Rubí Servera de construir un camp de golf a la finca de Son Saletes aprofitant l'aigua de la depuradora de sa Figuera situada dins
versa sobre Sencelles, el terme municipal o la seva gent i creis que pot esser interessant donar-ho a conèixer, Sa Sella vos ho publicarà gustosament a les seves pàgines. El PSM va demanar al Consell de Mallorca que no s'autoritzàs la construcció de més camps de golf a l'illa mentre no estigui redactar el previst i retardat pla sectorial. Les festes de Santa Àgueda varen passar com de costum amb els actes habituals: fogueró amb animació enguany dels Revetlers des Puig d'Inca, rifa, venda de coques, ofici solemne, refresc, xeremies, camillada i carrosses. EU- Els Verds ha expressat la seva intenció de convocar un referèndum al municipi perquè la població es posicioni sobre si s'ha de permetre la construcció del camp de golf de Son Saletes.
del terme de Binissalem i que tracta les aigües residuals d'aquest municipi i les de Sencelles. Segons les dades del padró de primer de gener de 2005 de l'Institut Nacional d'Estadística hi havia al municipi de Sencelles 2.656 habitants dels
Dia 11 de febrer els majors del casal dels padrins de Sencelles anaren d'excursió a la fàbrica de formatges can Burguera, Cala d'Or i Cala Montdragó. Dia 18 de febrer es va inaugurar la nova carnisseria-xarcuteria Campins siuada al carrer
7
SA SELLA Constitució de Sencelles. A principis de març hi va haver canvis a la vida comercial de Sencelles. Al carrer des Rafal, la botiga Multitud de preus va canviar de local mudant-se a un espai més gran al celler de can París. Al carrer de sor Francinaina s'hi va instal·lar l'estudi de fotografia i reportatges Sebastià. Dia 5 de març els majors del club de Sencelles celebraren la festa dels Darrers Dies amb una berenada de coca amb tallades. Dia 5 de març l'agrupació es Jonc va participar a l'Estadi Balear al primer Carnaval Intercultural de Balears organitzat per l'associació Argentins sense fronteres.
edició de la Mostra de Cuina Mallorquina amb la participació del restaurent sa Cuina de n'Aina de Sencelles amb el plat pitrera de pollastre farcida d'ametles i dàtils. L'hotel rural Son Jordà de Ruberts que hi presentà porcella farcida amb oli d'oliva. Dia 11 de març els majors de la Llar dels Padrins de Sencelles celebraren l'arribada de la quaresma amb una fritada. Dia 11 de març al Quarter el PSM-Entesa Nacionalista organitzà una conferència del seu secretari general Gabriel Vicens, sobre la visió del seu partit del que hauria d'esser el nou estatut. Agència de notícies selletera
Del 8 al 17 de març es va celebrar la XXII
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
Temps era temps En aquesta secció de Sa Sella hi solem posar documents trets de llibres, diaris o revistes que tracten un tema que pot ser d’interès per Sencelles o per tractar de sencellers. En aquest número de Sa Sella vos hi presentam un article publicat al diari La Almudaina dia 11 de juny de 1930. Fixau-vos que en el text original hi ha una errada en el llinatge del rector, diu Pons i tocaria esser Parera. "Para la Beatificación de Sor Francisca Ana Cirer Ayer por la mañana estuvo en Palma, una comisón del pueblo de Sancellas, integrada por el Rdo. señor Cura Párroco, don Guillermo Pons y los propietarios don Buenaventura Rubí, don Bartolomé Bennasar y don Pablo Amengual, representativa del citado pueblo cuyo propósito era recoger las firmas de las primeras autoridades de la Provincia y de la Capital, para encabezar un artístico album que el pueblo de Sancellas ofren-
da al Reverendísimo Cardenal, Monseñor Cerratti ponente en el proceso incoado para la Beatificación de la venerable Sor Francisca Ana Cirer Carbonell, a la que no sólo el pueblo de Sancellas, sino muchos de la isla, tienen una gran devoción, cuyos restos se guardan en dicha villa. Todas las referidas autoridades estamparon sus firmas en la hoja cabecera del album que les fué presentado. Este constará de unas miles de firmas, y será llevado a Roma para hacer entrega personal del mismo al Cardenal Cerratti, por la representación del pueblo de Sancellas que tomará parte en la próxima peregrinación que marchará dentro de pocos días para asistir a las solemnes fiestas que han de celebrarse en el Vaticano, con motivo de la canonización de la Beatra Catalina Thomás." JFH
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
Deu Anys de Vida Al número 43 de Sa Sella que corresponia als mesos de gener-març de 1996 hi havia una original portada imitant l'estil de la revista El Portal de Centelles de la població de Centelles a la comarca d'Osona, ben a prop de Vic. A l'interior hi poguérem llegir un article sobre l'intercanvi que feren els membres de Sa Sella amb els d'El Portal. També hi havia un Cases i Terres dedicat a can Raió, una carta d'en Samuel Monteagudo i l'article de Mallorca Cristiana de na Maria Vich Cirer. També en aquest número hi podem veure la secció De Sencelles: sencellers dedicat a la Beata Francinaina i el clàssic de dades Actualitat de Sencelles. Sa Sella 10 anys
8
SA SELLA
Carta Palma, 17/11/2005 Sencellers amics: Aquest ja passat 16 d'octubre, diumenge, vàrem tenir una diada estupenda, passada un poc per aigua; es feia un homenatge al poeta pollencí Miquel Costa i Llobera. Sa festa va començar amb una emotiva missa oficiada pel nostre bisbe Jesús Murgui Soriano i va tenir lloc a una de ses cases que sa Fundació Rotger-Villalonga té a Cala Murta. Aquesta entitat cada any n'organitza, d'aquests homenatges. Es va fer a l'aire lliure baix de la verdor d'uns gegantins pins Més tard i davant des monument de Costa i Llobera diferents persones, recitaren poesies d'aquest mateix autor. Va destacar la presència de Benat Cifre, vicepresident de la Fundació abans anomenada i que va recitar de manera magistral "Lo pi de Formentor"; vàrem escoltar també alguns versos del també poeta pollencí Miquel Bota Totxo, el qual ens va deixar el passat any i que en molt de gust vos envïi aquesta magnífica poesia "El ropit"; té prop d'una dotzena de llibres inèdits; descansa en pau Miquel. Darrerament, es va fer una dinada popular per tots els que vàrem assistir a tal festa, ambientada més tard, per balls i gloses. Tot va acabar molt alegrement i que jo també acab amb una abraçada. Sa vostra amiga Margalida Zuazaga Vich de can Pou
Llavors, entre els galls que canten, els porcs que grunyen seguit, els barmuls de la vedella que encara no es pot munyir; el bramar de la somera que vol palla; i els conills, i el gos que lladra i madona que arreu mana i llança crits, he sentit com una queixa que del cor m'ha anat al mig. Cau no cau, a la finestra s'hi ha posat un ropit. Aucell de quatre plometes... i amb tan poc es té per ric. Pobre aucell! És coix, no vola, tremola... L'hauran ferit? M'hi acost... Té els ulls vidriosos i té el cos tot ple de visc; té plomes escarrinxades i fred... Mesquí d'Ocellic! Les meves mans prest l'agafen i ell s'arrufa, atemorit... Com li plau l'escalf amable de sentir-se com al niu! Ja l'he curat! D'alegria l'avi vora el foc somriu. Com un desmai de tristesa sofreix l'aucell en partir.
El ropit Per a l'amic Antoni Rosselló i Andreu, mantenidor dels valors de l'esperit
No corre ni un alè d'aire per la frescor del matí. El sol, deixant el jaç d'ones, té peresa de sortir. De ma finestra s'ovira una processó de pins que, cap a la mar, pentinen llur cabellera de brins. El sol ple d'espurnes vives, saltironant mig dormit, entra poruc dins l'alcova fins ajaçar-se al meu llit.
El gràcil ropit ja vola, creuant el cel infinit. Un tros de la meva vida vola amb l'aucell agraït. Han passat deu anys. Recorre la vida un riu de neguits. L'home ha amuntegat riqueses; el ropit segueix humil. La gratitud es traspassa, dins el niu, de pare a fill... Cada dia, cada dia, ve a despertar-me un ropit. Miquel Bota Totxo del seu llibre "Torxes de pau"
9
SA SELLA
El Tirant lo Blanc i el realisme novel·lesc La literatura cavalleresca, el sorgiment de la qual va lligat a les obres de Chrétien de Troyes (1170-1183) i les aventures de la cort cavalleresca del rei Artús, durant un llarg període de temps es caracteritzà pel seu caràcter fantàstic i meravellós, amb uns herois capaços de fer gestes que ultrapassaven les possibilitats de qualsevol ésser humà. Aquest caire sobrenatural es mantengué si fa no fa fins que Cervantes en féu la seva paròdia a través del “Quixot”. Ara bé, al segle XV, dins l’àmbit català, ens trobam amb dues obres que s’allunyen en bona part d’aquesta manera d’entendre la qüestió, introduint-hi una dosi de realisme fins aleshores desconeguda. Es tracta de l’anònim “Curial e Güelfa” i del “Tirant lo Blanc”, d’autoria sempre debatuda però que, en tot cas, hem d’atribuir al cavaller valencià Joanot Martorell i, per ventura, amb afegitons d’altres mans (Martí Joan de Galva) i deutes amb Joan Roís de Corella. Tant el “Curial” com el “Tirant” mostren escassos elements inversemblants, en general, i, quan n’hi ha, són usats de manera ben diferent a com eren fets servir en les tradicions originals. Els protagonistes, tot i esser valerosos, no tenen capacitats sobrehumanes, les aventures són situades i localitzades en llocs concrets, descrits amb detallisme, que tendeix a plasmar-los amb realisme, de manera que es creï la impressió de proximitat amb el lector del seu temps, el qual se sent pròxim a l’obra, creu que els fets són possibles i, fins i tot, reals. Això és així, en part, perquè l’autor es basa en fets trets de la realitat per construir la ficció literària. Per exemple Joanot Martorell s’inspirà en un “heroi” de carn i os, Roger de Flor (el cabdill de l’epopeia dels almogàvers en terres bizantines, a principi del segle XIV), per crear el seu Tirant. Només cal veure les fites coincidents en totes dues “gestes”: 1) El marc on tenen lloc és l’imperi bizantí. 2) Els dos protagonistes s’enfronten i derroten els turcs que assetjaven Constantinoble. 3) És una història amb final trist (Roger de Flor és assassinat; Tirant mor en certa manera “assassinat” per l’autor. 4) Tirant i Roger moren a la mateixa ciutat, Adrianòpolis. 5) Tots dos ho fan abans de poder-se instal·lar en el poder i gaudir de l’amor de la princesa que els havia estat promesa (una
10
neboda de l’emperador en el cas de Roger de Flor; una filla pel que fa a Tirant). 6) Tant un com l’altre ocuparen càrrecs semblants, així com els seus acompanyants, que continuaren actius després de la mort dels protagonistes. D’altra banda els fets cavallerívols que ocorren –sobretot els protagonitzats per Tirant quan al principi de la novel·la és un jove cavaller errant- eren ben a l’abast de Joanot Martorell, el qual al llarg de sa vida es comportà com un cavaller, que en diverses ocasions mantengué desafiaments amb altres persones. El més famós de tots, quan recalà a Londres per defensar l’honor d’una germana seva, en una batalla a ultrança que havia de tenir lloc davant la cort reial anglesa però que no s’arribà a celebrar. Per això no és estrany que el “Tirant” comenci a Anglaterra, lloc que Martorell coneixia bé, ja que fet i fet hi romangué durant més d’un any. També en una altra ocasió els seus germans –ell era absent- desafiaren Ausiàs March, que demorava el matrimoni amb una altra germana seva, Isabel, amb qui finalment es casà –novel·lista i poeta eren cunyats-, tot i que n’enviudà al cap de molt poc temps. Una família bregosa, sens dubte, els Martorell... Així mateix, Martorell prengué com a mostra episodis bèl·lics del seu temps. Per exemple, el setge de Rodes de la ficció està basat en l’atac real contra aquesta illa dut a terme pel mamelucs d’Egipte el 1444. Tot i que Martorell no hi fou present, es tractava d’un esdeveniment força conegut al seu temps i sobre el qual fins i tot pogué recollir informació de primera mà de combatents que hi havien participat. I així podríem seguir establint paral·lelismes entre la realitat i la ficció martorelliana. Això explica perquè Cervantes va salvar el “Tirant” de la cremadissa generalitzada d’obres cavalleresques amb què fa començar el “Quixot”: perquè era una novel·la realista i creïble, del seu gust, en una època en què les aventures de cavallers fabulosos ja havien passat de moda. Gabriel Ensenyat Pujol Professor de la Universitat de les Illes Balears
SA SELLA
Qui dies passa, anys empeny! Aquesta imatge antiga del carrer des Rafal correspon a una foto feta pel mestre Francesc Rosselló Gil (1896-1993)al saig de la Sala als anys 20. La imatge surt al llibre sobre "Fotografia a Mallorca 1839-1936" de Maria Josep Mulet. La foto recent és de principis del mes de març d'enguany. En Francesc Rosselló Gil era mestre d'escola i va estar destinat a Sencelles. Va ser regidor a l'ajuntament, dibuixant i també caricaturista. Sa Sella li dedicà un "De Sencelles: sencellers" al número 51 l'estiu de 1999. Destaca com a fotògraf aficionat a partir dels anys 20. Publicà fotografies a la revista Majorica. Concretament la imatge que surt aquí va ser publicada a la número 22 que corresponia a l'octubre de 1925 a la secció Tipos Populares. JFH
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
Sabíeu que... ... Essent regidor de cultura, el Sr. Antoni Ferrer Ramis, va deixar de pagar una ajuda econòmica de 420,70 euros a la revista Sa Sella en concepte de subvenció concedida durant quatre anys per despeses diverses. ... Fins que no s'aprovi el Pla d'Obres i Serveis del 2006 no entrarà en vigor l'ordenança municipal de trànsit aprovada durant l'anterior legislatura? Per tant podeu aparcar el cotxe, camió, bicicleta, carro... allà on volgueu, tanmateix, no vos posaran cap multa, això ho devem al Sr. Batle que no vol fer afectiva aquesta ordenança, idò si vos voleu queixar, a la Sala haureu d'anar. Xiscu Cardona
11
SA SELLA
Documents del passat (i II) Publicam en aquesta sella la rèplica al pasquí repartit l'any 1932 per Sencelles per part dels que governaven l'ajuntament. En aquest document hi veim la diferent visió que tenia l'oposició sobre la polèmica sentència que afectava la cosa pública.
En defensa de la verdad Salió ayer un papelucho dirigido a la opinión, titulado La cuestión del cementerio de Sancellas. No lleva fecha ni pie de imprenta, pero van en él insertados tal serie de improperios que, aunque sin más conexión ni razón que el fuerte bramante ostentoso de su innoble pasión, reviste tal gravedad que hace precisa su refutación, la cual, lector sancellense, juzgarás con tu imparcialidad y sentenciarás sin duda al unísono de honorables Juez y Magistrados de la República, condenando como se merece la actuación arbitraria e injusta de los firmantes del manifiesto, Partidos que forman la mayoría del Ayuntamiento. En el escrito que contestamos, intentantan los… al parecer numerosos y comprimidos firmantes aducir razones para justificar su atrevimiento inaudito de incautarse una cosecha de almendras de una finca, legalmente inscrita desde hace muchísimos años en el correspondiente Registro de la Propiedad a nombre de la Iglesia Católica. ¡Vano empeño! Razones desestimadas por numerosos Letrados y Juez y Magistrados mal podrán ser aceptadas por ciudadanos conscientes que ven claramente el fin torcido y cínico de los firmantes del inicuo manifiesto, que es: Pretender endilgarnos entre diatribas incompatibles con la más rudimentaria cultura que la expoliación sufrida por nuestra caja municipal –por culpa suya- ha sido en defensa de los intereses comunales, cuando salta a la vista que no hay más móvil que su pasión y su instinto caciquil y verdaderamente dictatorial. Dicen y firman los Partidos que forman la mayoría del Ayuntamiento que en 1899 se convino llevar a término el ensanche del cementerio y que dicho lugar sería propiedad del Ayuntamiento y de la Iglesia, y que, a pesar de ello la finca fué, inscrita a nombre de esta última. De este hecho al parecer, se pretende culpar al señor Cura Párroco. Pero… ¡Señores! ¿Conocían Vds. En aquel entonces a nuestro benemérito señor Parera? Y si este señor, en aquella fecha, no era Cura Párroco, ni Cura a secas, ni residía en Sancellas, ¿qué culpa puede tener de dicha inscripción? ¿No resulta claro que la culpa, si la hay, es imputable solamente a los partidos que formaban la mayoría del Ayuntamiento? ¡Cuidado con la farsa! “… nosotros también llevamos en nuestros pechos la religión de nuestros padres…”
12
¡aaaaa! Bonito modo de respetar los que hoy forman la mayoría del Ayuntamiento las determinaciones que en materia religiosa tomaron sus padres, los que formaban entonces la mayoría municipal. “Se abrió una suscripción para la compra de la finca, que el Ayuntamiento encabezó con 100 pesetas y el Párroco con otras 100; el Ayuntamiento cooperó, asimismo, con prestación personal, y lo demás lo pagó el pueblo mediante donativos…” Hecha la salvedad de que las 100 pesetas del Ayuntamiento pertenecían en su totalidad al pueblo y no así las 100 del Párroco, que eran, si duda, de su exclusiva propiedad y de lo cual se deduce que el Párroco de entonces, al igual del de ahora, ya sacrificaban su propio peculio en bien del pueblo. Cabe preguntar: ¿No se desprende claramente que la inscripción de dicha finca a nombre de la Iglesia –entiéndase bien- no a nombre del Párroco, se hizo por voluntad expresa y unánime del Alcalde, los Concejales y el Pueblo? ¿Qué tiene que ver la propiedad del Cementerio con la ayuda económica del Ayuntamiento? ¿No sería facilísimo encontrar en el libro de actas numerosísimos casos, en que el Ayuntamiento ha otorgado dinero en obras y hechos realizados, no solamente en fincas y lugares que no son de su propiedad, sino hasta incluso en asuntos que no son de utilidad pública ni han beneficiado directa ni indirectamente al pueblo ni a ninguno de sus vecinos? En consonancia, es muy lógico y procedente su ayuda económica en cuanto afecta al Cementerio del pueblo, pues en él existen, a más de los muchos panteones de propiedad particular, la propiedad verdaderamente popular de la gran fosa común. Los inconsecuentes firmantes del manifiesto que contestamos, continúan diciendo: … todos estos hechos parecían indicar que la parte ampliada iba a continuar con el régimen del antiguo cementerio, o sea el de todos los cementerios rurales…” ¿Y desde cuándo les parecía esto a los partidos que forman la Mayoría del Ayuntamiento? Hay que ver hasta donde llega su ofuscación! Todo Sancellas sabe bien que nuestra flamante mayoría municipal, los que ahora forman la primera corporación de la República, han intervenido, en ocasiones anteriores –en tiempos de la Monarquía- y durante muchos años, en la administración pública. Es de todos sabido que, tanto el actual Alcalde como la mayoría de los Concejales, han sido regidores en años anteriores. Sabemos también que alguno de ellos se prestó gustoso a ostentar cargos municipales durante el transcurso de la ominosa dictadura. ¿Sabrían decirnos estos Señores?:
SA SELLA ¿Por qué razón han consentido que durante los años que han durado sus respectivos mandatos los Curas Párrocos recolectasen las almendras? ¡Señores! Una de dos: O bien ustedes consentían a ciencia y a conciencia un fraude anual al erario público, dejando recoger almendras plantadas “en la vía pública de indiscutible propiedad municipal”, o bien este año, abusando de su autoridad, han querido perturbar y despojar a la Iglesia Católica del uso y disfrute de su propiedad. Y como esto es lo que en realidad ha sucedido, a nadie puede inculpar que el representante de la Iglesia, defendiendo –no sus derechos- los derechos de la Iglesia, interpusiera contra el Ayuntamiento el interdicto de recobrar. Ustedes, únicamente ustedes, son los responsables, y el procedimiento seguido es el que para estos casos – abusivos- preceptúan los artículos 1651 y siguientes de la Ley de Enjuiciamiento Civil vigente. “Es de notar (continúan diciendo los firmantes) por lo curioso del caso, que, según la Ley, estos pleitos deben ganarse o perderse con costas ¿qué misterio habrá aquí?” Nada de misterios: el pleito fué perdido con costas por nuestro Muy Ilustre Ayuntamiento, según preceptúa el artículo 1658 de la citada Ley, y luego apelado –siempre a costa de nuestro patrimonio común- fué confirmada la sentencia por la Audiencia Provincial, que falló en uso de su derecho y su deber, en consonancia a los Artículos siguientes de la repetida Ley. Precisa también hacer constar que si la sentencia no dictamina respecto a la propiedad del terreno, también ello es debido a los preceptos de la Ley. Si la mayoría del Ayuntamiento pretendía dilucidar este extremo, debía abordarlo claramente, demostrando en forma su derecho de propiedad, de ninguna manera recolectando los frutos de la finca. Queda, pues, claramente demostrada la
exclusiva culpabilidad de la corporación y no menos evidenciado el quebranto económico que su proceder ha ocasionado a nuestro patrimonio común. Y no valen habilidades. Porque afortunadamente, el pueblo sancellense nada tiene de simple para dejar de comprender que el libelo difamatorio que contestamos no encierra otra finalidad que la de disculpar a la flamante mayoría de los prejuicios económicos uqe por sus odios personales y sectarios, por su tozudez y por su oco amor al dinero del contribuyente tendrán que sufrir los honrados vecinos. De sobra sabía o debía saber que el interdicto había de prosperar. ¿Malicia el Párroco por reclamar las almendras? ¡No! señores, no. En todo caso, la malicia está de parte de los que pretendían quitar las almendras. Esto es demasiado claro. Y continúan con sobrada crudeza los firmantes diciendo: “porque uno debía tener los beneficios, administrar los ingresos, y los quebrantos debían sufrirlos otro. ¡Considera, pueblo, de qué manera se te ha querido engañar!” Y decimos nosotros: ¡Considera, pueblo, de qué manera se te quiere engañar! ¡Señores componentes de la mayoría municipal!: ¿Es que basta consignar que no administra los ingresos para afirmar que tiene beneficios? ¿Y las pruebas? Vengan las pruebas, y después de presentadas y debidamente controladas, podrán Vds. decir al pueblo que se le ha querido engañar. Mientras tanto, nosotros, hijos legítimos del pueblo y sabedores del insignificante ingreso que produce la venta de solares y de los gastos realizados por el Párroco en verja, algibe, capilla y otros, nos parece claro que ustedes nos quieren engañar. ¿Quién es el culpable de que se tapiase el antiguo portal?
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
c/ Rafal, 31 telf: 971 87 29 92 Sencelles Mallorca Dimarts Tancat Especialitat en carns al forn de llenya i en cuina casolana. Servei de banquets. S'agraeix telefonar per reservar taula. 13
SA SELLA ¿Qué tiempo hace de ello? ¿Fué el señor Parera o antes de su venida al pueblo? ¿Había intención de convertirlo en cementerio parroquial? Si la había y el Ayuntamiento lo consitió -De parte de éste aparecen los administradores de mala fe. Y Vds. dicen se pretendía entrasen los muertos en avión. ¿Necesitará, tal vez, un paracaídas? Quizas sería más fácil volver a abrir el portal tapiado. “Es de suponer que dará luz al asunto de la propiedad el siguiente lío judicial con que envuelve de nuevo al Ayuntamiento el ya famoso pleiteador…” Tristemente famoso pleiteador de causas perdidas, va resultando el M. I. Ayuntamiento de Sancellas; -¿será que no consulta a su Secretario o que el Secretario no consulta la corporación o que es inepto para resolver tales consultas? –cementerio actual, hospital, los tan manoseados cien duros, marquesa de Vivot y otros… todos pleitos provocados por nuestro Muy Ilustre Ayuntamiento, todos los resueltos, perdidos por nuestro Muy Ilustre Ayuntamiento; todos, al parecer, iniciados por el mismo asesor; todos pagados con dinero del sufrido pueblo. Y continúan: “¿no sabe el señor Parera que en consonancia con el Decreto de 30 de Enero el Ayuntamiento debía incautarse del cementerio tanto si es parroquial, como si no lo es?” Y preguntamos nosotros: ¿No sabe el Ayuntamiento que la “Gaceta” de 6 de Febrero dice textualmente: Los municipios podrán incautarse de los cementerios parroquiales expropiando, en los casos que así proceda el derecho que sobre él pueda acreditarse, con sujección a las bases que se establezcan por el Poder Ejecutivo? ¿Es así como ha obrado el Ayuntamiento? ¿Y si no lo es? ¿A quién corresponde la responsabilidad de este otro pleito, más que a la corporación que se extralimita en el cumplimiento de los Decretos del Gobierno? ¿Que el pueblo tendrá que pagarlo dos veces? Esto está por ver. Pero en todo caso, ¿a quiénes se deberá más que a los Diputados que votaron a favor de la secularización de cementerios y a aquellos que, como los componentes que forman la mayoría del Ayuntamiento, les confirieron con sus votos la representacion parlamentaria? ¿Por ventura durante el largo plazo transcurrido desde la compra del cementerio hasta la fecha, se ha hecho pagar al pueblo el coste del mismo? ¿Acaso ha encontrado el pueblo trabas al derecho de enterramiento? ¡Qué manera de tergiversar las cuestiones! Es como si no teniendo el Ayuntamiento casa propia,
14
se promulgara una ley obligándole a adquirir la que usaba y luego se culpara al propietario de la misma de los gastos de expropiación. ¡Pueblo! De qué manera se te quiere engañar! “Todo esto es política… ¿qué les importa a Vds. unas tristes almendras? La cuestion era armar camorra y hacer política de partido explotando el sentimiento religioso del pueblo”. De acuerdo, completamente de acuerdo; pero invirtiendo el sentido de la frase tal como queda expuesta. “La cuestión era armar camorra y hacer política”. Pero política de persecución, atacar el sentimiento religioso del pueblo, intentar el desprestigio de la Autoridad Eclesiástica, aunque ello cueste el dinero del católico pueblo. Esto. ¡A qué triste sitio han ido a llevar estos administradores del pueblo su programa liberal! ¡Cuántos casos acuden a la mente, que al igual que el presente, contradicen sus palabras y sus hechos! Reclamaciones justas contra repartos injustos, desatendidas. Negaciones y entorpecimientos para edificar, aun en el mismo cementerio, donde parece no pueden entrar más que el mutuo respeto y el sentimentalismo propio del lugar. Negaciones y autorizaciones caprichosas y simultaneas para utilizar los mismos materiales de construcción a distintos vecinos, según filiación política. Atropellos innumerables a la propiedad, contra toda ley, para ensanche de caminos. Negaciones a inscribir vecinos pobres, verdaderamente pobres, en la lista de pobres, mientras los hay inscritos que son menos pobres. Críticas infundadas a la administración del hospital, aún después de publicada la relación clarísisma de ingresos y gastos del mismo y que demuestran palpablemente la escrupulosidad de sus administradores. Utilizar empleados municipales en el reparto de libelos difamatorios de vecinos honrados. ¡Triste libertad! Nosotros creíamos que era precepto moral de los administradores comunales procurar por todos medios el bien de sus administrados, y por ende, salvar, con su actuación, toda posibilidad de que tuvieran que recurrir judicialmente para salvaguardar derechos; en este caso no habría habido necesidad de apurar vías administrativas ni judiciales, ni se hubiera gastado un solo céntimo. ¿Por qué no ha hecho esto nuestro Muy Ilustre Ayuntamiento? ¿En qué ha demostrado amar al pueblo? ¿De qué manera ha querido hacer ver que seguía su doctrina liberal? “… comprando cuarteradas (El o su padre, tanto
SA SELLA da)”… No Despilfarrando en pleitos el dinero del pueblo, aumentando el reparto de consumo en un 33 por 100 el pasado año y en un 20 por 100 el presente, negando con su silencio el pequeñísimo estipendio que representa el pago de médico y medicinas para poder abrir el hospital que un generoso sancellense tuvo a bien donar y encomendar a la dirección del Cura Párroco y otros, aumentando la paga de los empleados que manejan el tinglado, y por si todo esto no bastara, acordando un préstamo de 70.000 pesetas que gravar por muchos años nuestra hacienda municipal. Mucho mejor hubiera sido la continuación de la política que disfrutábamos con los concejales anteriores, que supieron acumular, según reza la Memoria de la gestión muncipal de 1929, un bonito ahorro en la caja del Consistorio, ¡como nunca lo había habido! ¡¡¡117.338’18 pesetas!!! Y supieron comprar casas y convertirlas en plaza y fincas con la esperanza de converetirla en Escuela. Pero no por el procedimiento fácil y desastroso del préstamo, antes al contrario, por el procedimiento de la virtud y del ahorro llevados escrupulosamente a la administración pública. Por el mismísimo procedimiento con que “…”(el o su padre, tanto da) comprar cuarteradas…” Siguiendo la verdadera Luz, fomentando y equiparando el trabajo, la limosna y el ahorro ¡qué contraste con estos turbios manejos! ¡Cuánta combinación por la suspirada sed de mando que constituye el móvil de todos sus desvelos! Menos mal que, con ingenuidad, confiesan los firmantes que “…no han sido afortunados…” Pero no deducen de ello lo procedente; ni aparece tampoco por ningún lado la paciendia de que blasonan, antes al contario, pruega evidente de que están dominados por cuanto pueda representar la antítesis del paciente, es precisamente el escrito que contestamos. “Pueblo medita, no te dejes embaucar por cualquiera de estos que no pueden consentir hayas alcanzado las honrosas libertades de que gozas…” Piensa que la Iglesia Católica ha sido siempre la gran amiga del pueblo, piesa que los Romanos Pontífices se han adelantado siempre a todos en hacer sentir su voz en beneficio del obrero, piensa que son hechas de los gobiernos conservadores
y mauristas casi todas las leyes beneficiosas a los necesitados que hoy disfrutas, piensa que son hechas por estos gobiernos: La ley que reconoce el derecho de las mujeres y los niños. La ley del subsidio de la maternidad. La ley que reconoce el derecho de huelga, que antes negaba el Código Penal. La ley de accidentes de trabajo. La ley de enfermedades profesionales. La ley del descanso dominical y nocturno. La ley de colonizacion y repoblación interior. La ley de cooperativas de funcionarios. La ley de tribunales industriales. Casi todo lo legislado sobre seguros de la vejez y jornada de trabajo. La creación del Instituto Nacional de Previsión, con su admirable centro de estudios y obras de previsión social, etc., etc. Piensa que dentro el partido conservador, los hombres de más tendencia derechista son los que realizaron obra más favorable a los trabajadores piensa que ello es debido a que habían bebido en las cristalinas fuentes de la sociología católica y piensa que los partidos de la izquierda y el partido liberal en particular no ha hecho casi nada en esta materia. Sigue llevando en tu noble pecho los sentimientos religiosos de que blasonan los Partidos que forman la mayoría del Ayuntamiento. Pero no; al modo de ellos, que contradicen sus palabras con sus obras. Respetando a Dios en sus Ministros y cumpliendo los mandamientos de su Santa Ley, que bien sabes son diez, que se encierran en dos: Amar a Dios y amar a los hombres, que impone, por consiguiente, un solo y único precepto: el Amor. Deja amigo lector, para el autor del escrito que ha motivado estas líneas, todo su bagaje de odio y piensa, compara y medita con toda detención la diferencia inmensa que para lograr tu felicidad presente representa nuestro programa de amor y su programa de lucha y rencor. Partido que forma la minoría del Ayuntamiento Sancellas, 20 de junio, de 1932 Imprenta “La Esperanza”
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
15
SA SELLA
Sa Sella amb davantal Bunyols de poma Bé, que diu poma, diu plàtan, melicotó, pinya, mango, pera... vosaltres mateixos! Fa de mal triar, oi? I què vos semblaria una macedònia arrebossada? Ingredients: 3 o 4 pomes Oli de gira-sol o d’oli d’oliva suau Per la pasta: 2 ous 150 ml de llet 150 g de farina 1 sobret de llevat en pols 1 pessic de sal Per a l’arrebossat final: 3 cullerades de sucre 1 cullerada de canyella mòlta Preparació: Començam primer per la pasta. Dins un recipient
bateu els ous amb la llet i el pessic de sal. Seguidament afegiu-hi la farina i el llevat en pols i remenau-ho fins que no quedin grumls. La pasta ha de quedar cremosa; així, si els ous són molt grossos potser haurem d’afegir una mica més de farina. Deixau reposar la mescla uns 10 minuts. Mentrestant, pelau les pomes i tallau-les a daus o, si voleu, també les podeu treure el cor i tallar-les en forma d’anells. Preparau l’arrebossat final mesclant el sucre amb la canyella mòlta. Encalentiu oli de gira-sol abundant dins una paella (ha de ser un oli suau perquè no predomini el seu sabor sobre el dels bunyols). Anau sucant els daus de poma en la pasta i fregiu-los dins l’oli calent. Per acabar, arrebossau els bunyols amb el sucre i la canyella. També són deliciosos amb un rajolí de mel pel damunt. També es pot aromatitzar la pasta amb un rajolí de licor. Bon profit! Maria Vich Cirer
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
Sa Campana
Notícies Fresques Lo darrer que mos faltava per sentir era que a Sencelles hi farien un camp de golf...Ja tenim la Seu plena d'ous... o de pilotes de golf! Poreu estar segur que si en Bonasort ho ha decidit: se farà i punt... encara que necessita per fer-ho això que se diu declaració d'interès general que dóna es Consell.... governat per UM gracis a que el PP li deixa... A Sencelles la Sala li informarà favorablement.... segur, vaja... que hi posaria sa mà en es foc... a un lloc amb tant d'obra... molta comissió hi haurà per repartir.. i per devers es Consell que hi diran? A Santa Margalida que també hi volen fer un camp de golf per devers Son Real, UM diu que no... a Sencelles que hi diran es d'UM... a la Vila diuen que ses compensacions que proposa s'empresa que el vol fer (150.000 euros i 85.000 metros per s'ajuntament), són una burla... Estic segur que a Sencelles no arribarem ni ha una quarta part.... i sinó mirau exemples... una empresa d'aigos propiedat d'un golfo (o se diu futur golfista?) fa siquis pes camins i és la Sala
16
qui els ha d'arreglar anys i anys més tard... No, si ja ho diven, bada, bada... i ses comissions pets altres... pardal asolellat que som!....ja m'ho deia sa mea dona... apunta't, apunta't, apunta't a n'aquest partit coions llarg! I per cert, ja som a l'any 2006 i a Sencelles encara no tenim servicis d'aigos brutes... quina vergonya! En Barramot
SA SELLA
De Sencelles: sencellers Gabriel Morell i d’Oleza (1892-1958) Va néixer a Palma l’any 1892 i va morir el 26 d’abril de 1958. Casat amb Francisca Molinas Oliver, d’una coneguda nissaga sencellera, va tenir set fills. Va estudiar al col·legi dels Jesuïtes a Barcelona. Era advocat, carrera que va exercir a Palma, Campos i Sencelles. Va pertànyer a la Conferència de Sant Vicenç de Paül i a la Confederació Catòlica de Pares de Família. Molt relacionat amb el municipi de Campos, a la dècada dels anys 20 era el vertader primer dirigent del Sindicat Agrícola Catòlic de Campos. També en fou jutge de pau i president local d’Unió Patriòtica. Va ser president del Centre Parroquial Sant Julià de Campos on hi organitzà la societat carlina El Centro que obtingué la majoria absoluta a les eleccions municipals d’abril del 31 essent elegit tinent de batle de Campos, càrrec que ocupà fins que fou destituït pel Governador en imposar una gestora formada per membres del Front Popular. Va estar molt implicat en la vida social, reli-
giosa i política de Sencelles degut al seu matrimoni. El juliol de 1931 fou un dels impulsors a les illes del partit Unió de Dretes (fruit de la conjunció entre Dreta Social i Partit Conservador). Va ser secretari polític de Lluís Zafortesa, diputat per Balears a les eleccions de 1933. Fou president de la junta parroquial d’Acció Catòlica de Campos i de la Junta de Vigilància d e l a m ú t u a L’ A m i s t a t d e Sencelles. Es retirà de la vida política a partir del cop d’estat del 36. Fou president del Consell Diocesà dels homes d’Acció Catòlica de Mallorca des de 1941 fins al desembre de 1949, quan per malaltia passà a ocupar-ne el càrrec d’arxiverbibliotecari fins al 1953. A partir del 53 en fou vocal fins al 56 en que fou nomenat vocal assessor. Pius XII li concedí la creu Pro Ecclesia et Pontifice. JFH A partir d'informació i documentació aportada per Jordi Llabrés Sans i Pedro Morell Molinas.
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
17
SA SELLA
Sa Sella entrevista a... En Miquel Alorda Llabrés, va néixer a Sencelles, en
el carrer de Son Arrom el dia 15 de gener del 1920, era fill d’en Miquel Alorda Mut de cas Alois i de na Tonina Llabrés Fiol de ca’n Renyina. Tota la seva vida l’ha dedicada a fer de pastor. - Quants germans teníeu? En tenia sis. Érem 4 nins i 3 nines. - Recordau quin dia de la setmana fereu la primera Comunió? No, però era un dia feiner. - Idò, el diumenge no era dia de fer-la? No, no es feia mai, que jo sàpiga en diumenge o dia de festa. - Com va ser la festa? Record que matàrem un xot i convidàrem la família. - Quan començareu a fer feina? Tenia uns 7 o 8 anys quan vaig començar a ajudar a mon pare a fer de pastor. Als 11 vaig anar llogat, de pastor, a Aireflor Vell. - Era el que vós volíeu fer, o no poguéreu triar? Idò sí, era el que volia fer. Sempre m’ha agradat molt fer de pastor; encara m’agrada. P- Recordau el jornal que guanyàveu? Dues pessetes cada dia, més que els missatges! Els pastors teníem bona paga, ja mai teníem dies de festa. Encara me’n record dels missatges que hi havia a Aireflor, eren l’amo’n Joan Sabater i l’amo’n Jaume Mairata, tots dos de Biniali. -Quant d’anys teníeu quan acabà la Guerra Civil? En tenia 19. Vaig fer 7 anys i mesos de servici militar, d’ells, 1 any i 9 mesos vaig passar-los a Ceuta, a Villa Carlos que només era un llogaret o un destacament militar. Fins i tot vaig aprendre qualque paraule de moro; les figues es deien “calnoso” , els ous “alvaida” i el mercat “zoco”. M’agradà, va ser una experiència nova. - Va ser dura la vida després de la guerra? Uf, molt, molt dura. Menjàrem moltes figues seques, bé, els que en tenien. - Què pensareu de tot aquell enrenou? Res. Només frissava de tornar a ca nostra. - He llegit que els jornals baixaren molt, va ser així? Sí molt, ja que la gent es llogava només pel menjar. Els amos pagaven una misèria, s’aprofitaven. Me’n record que vaig fer feina set anys a Son Sales i no m’asseguraren ni un sol dia. Quan ho vaig saber, volia arregar-ho però, en el Sindicat digueren que ja no
18
podien fer res. I jo que sé! - I els preus, pujaren? Sí moltíssim. - Com era la vida a Sencelles als anys 40 i 50? Era trista. Ja que els pobres no podien menjar. “L’estraperlo” venia el blat a 15 pta. el quilo. Una burrada. - Pensau que era millor el poble llavors o ara? Ara, ara és molt millor.
- Una pregunta un poc íntima, qui va ser la vostra primera al·lota? Nomia Maria i era de Sencelles. Jo tenia uns 14 anys, ella per l’estil. - Amb quí vos casareu? En na Catalina Serra Oliver de ca’n Garrover. El dia del casament menjàrem ensaïmades i xocolata. - Anareu de viatge després de casar-vos? Passàrem un dia a Ciutat. Jo en aquell temps feia feina a ca’n Reió i, ses senyores em convidaren a passar un dia a Sóller, però, no hi anàrem, amb un dia ja bastava. Les senyores, que tenien una fàbrica de teixits, ens regalaren roba per fer dos llençols i també per fer-me una camisa. - Segons el vostre parè, en què han canviat los noces de llavors i les d’ara? Han canviat una burrada. Quan ho contam al jovent d’avui dia, pensa que deim mentides. - Tenguereu fills? En tenguérem cinc, uns dells va morir quan tenia 1 any i 19 mesos; l’any de la neu (1956). - Els sencellers d’avui dia són diferents als d’ahir? La vida és molt diferent, llavors per poder sobreviure havien de fer molta feina i molt feixuga, i quasi no podíem menjar. Per això la gent no és igual.
SA SELLA - Millors o pitjors? Avui hi ha de tot, igual que un temps. - Quina seria la fórmula, segons vós, per arreglar Sencelles i que tornàs ser un poble tranquil i sense enfrontaments? Avui no ens podem sofrir els uns als altres, ja que sempre volem tenir més que el veïnat i mai no ens conformam.
- Pensau què val la pena intertar-ho? Sí, el que em de fer és bonda i molta feina, i ajudarnos els uns als altres. - Com vos agradaria que fossiu recordat el dia de demà? Pel bé que he intentat fer el llarg de la meva vida. Maria Vich
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
Articles d'opinió El Ministeri de Cultura destina un milió d’euros a promoure el català a les Illes Balears i al País Valencià El Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés dels Diputats aconsegueix que el Ministeri de Cultura destini un milió d’euros a la promoció del català a les Illes Balears i al País Valencià, amb motiu de la celebració del 515 aniversari del llibre ‘Tirant lo Blanc’. Escrita a partir de 1460 i publicada per primera vegada el 1490, Tirant lo Blanc és una novel·la cavalleresca que narra les aventures d’armes i d’amor del seu protagonista, Tirant, al servei d’un bell ideal: alliberar l’Imperi Grec, Constantinoble, del setge dels turcs. Qualificada encertadament com a novel•la total (alhora de cavalleria, cortesana, militar, eròtica i, en cert sentit, psicològica), la seva versemblança l’allunya de les novel·les de cavalleria de l’Edat Mitjana; i la seva trama variada i rica en registres (des del to greu fins a l’humor; des de la crueltat fins al sensualisme), la fan una lectura plaent i divertida, que ha resistit el pas del temps. És, no res menys, una de les millors novel•les europees del moment. La presència activa del grup parlamentari d’ERC al Congrés dels Diputats, -a través del diputat principatí Joan Tardà i del diputat valencià Agustí Cerdà- ha aconseguit que el Ministeri de Cultura, atenent-ne la petició de commemorar el 515 aniversari de la publicació valenciana de ‘Tirant lo Blanc’, hagi destinat enguany un milió d’euros a la promoció de la llengua catalana, tant al País Valencià com a les Illes Balears. Gràcies a les gestions efectuades per aquests dos diputats d’ERC, el 4 de novembre de 2005, el Consell de Ministres aprovava un Reial Decret que regula la subvenció directa d’un milió d’euros a la ‘Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales, S.A.’, per finançar activitats destinades a difondre el coneixement i l’ús social de la llengua en què està escrit el llibre ‘Tirant lo Blanc’ (1460), de l’autor valencià Joanot Martorell (1415-1468), dins l’àrea d’influència directa d’aquest llibre, és a dir, les comunitats autònomes Valenciana i les Illes Balears. Juan Carlos Gomez Condado és el nom de la persona que, en representació de la Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales, S.A., ha fet arribar a l’Obra Cultural Balear (Mallorca) el text d’un conveni de col•laboració encaminat a potenciar el coneixement de ‘Tirant lo Blanc’ i, paral•lelament, a difondre el coneixement i ús social de la llengua catalana l’àmbit de Mallorca. Què és la SECC? La “Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturals, S.A.” és la societat anònima encarregada de preparar, organitzar i executar activitats relacionades amb la commemoració de persones, obres i esdeveniments remarcables de la història i la cultura d’Espanya, en coordinació amb el Ministeri de Cultura. Què es proposa la SECC?
D’una banda, commemorar el 400 aniversari de la publicació de la part primera del llibre de Miguel de Cervantes Saavedra, Don Quijote de la Mancha. També vol, segons el text del conveni subscrit amb l’OCB, potenciar el coneixement d’aquesta altra gran obra que s’emmarca en la tradició dels llibres de cavalleries, en els quals s’inspira l’obra cervantina: el llibre ‘Tirant lo Blanc’. Paral•lelament, la SECC vol difondre el coneixement i l’ús social de la llengua en què està escrit aquest llibre, dins l’àrea d’influència directa d’aquest, és a dir, les comunitats autònomes, Valenciana i les Illes Balears. En què consisteix aquesta col·laboració? Amb el repartiment de quasi una quarta part del total de la subvenció ministerial per a les Illes. L’aportació que s’hi fa a través de la SECC és una quantitat de 165.000,00 euros per a l’Obra Cultural Balear (de Mallorca). Què ha fet l’OCB? Ha promogut, durant l’any 2005, tota una sèrie d’accions encaminades a afavorir, d’una banda, l’aprenentatge i, de l’altra, l’ús social de la llengua catalana a Mallorca. Amb quins objectius? L’objectiu primordial és haver potenciat l’associacionisme que funciona en català i com a escola d’integració. També s’hi assenyalen d’altres objectius, com són ara: - potenciar els mitjans de comunicació en català; - els missatges positius a favor de la integració de la població recent arribada a les Illes; - la pedagogia sobre la necessitat d’aprendre la llengua catalana; - o l’oferta de la llengua catalana com a eina d’interrelació entre els mallorquins de qualsevol procedència i condició social. On van destinats aquests recursos? A Mallorca, a la mateixa Obra Cultural Balear, en una part significativa, per activitats diverses que ha realitzat l’entitat (62.000 euros). La resta de la subvenció (103.000 euros), mitjançant la signatura de convenis bilaterals, l’OCB els reparteix entre una quinzena d’entitats mallorquines que han realitzat activitats semblants. Conclusió: Per primera vegada en la història, el Ministeri de Cultura, en destinar un milió d’euros a la promoció de la llengua castellana -en què va ser escrit el llibre de Miguel Cervantes, Don Quijote de la Mancha, també destina idèntica quantitat a la promoció de la llengua catalana, -en què va ser escrit el llibre del valencià Joanot Martorell, ‘Tirant lo Blanc’-. S’ha de valorar molt positivament una decisió ministerial d’aquestes característiques. I també, per què no dir-ho? la tasca desplegada pels diputats Joan Tardà i Agustí Cerdà -del grup parlamentari d’ERC al Congrés dels Diputats- que l’han promoguda, l’han impulsada i han contribuït tan positivament a fer-la realitat. Cecili Buele i Ramis ERC-Illes Secretari de Moviments Socials i Xarxes Cíviques
19
Carta Davallada en picat... De què? Un fet espectacular esdevingué el 5 de febrer, l’inici de la davallada... Durant molts d’anys la participació era intensa, l’entusiasme efusiu, les ganes de fer feina excitants, i l’emoció es disparava; però els temps han canviat! Qui tendria tots aquests sentiments, aquestes inquietuds, aquesta eufòria?... per 150 euros. A algú li sonen els títols: “Animals de granja” i “Conte-contam”? Desgraciadament a ben pocs. Aquests foren els títols reals de les dues úniques carrosses d’enguany: ens referim al concurs de carrosses de Santa Àgueda! El gràfic de dalt mostra la participació minvant de carrosses en el decurs dels anys i l’augment d’un altre fenomen que any rere any ha pres el lloc a les carrosses... les comparses. Quin padrí podria imaginar que la celebració del dia de la copatrona del nostre poble s’ha convertit en un simple horabaixa, on quatre arreplegats intenten que perduri la tradició de tants anys? Passant a un altre tema, quan es comunicà que hi hauria concurs de carrosses? unes quantes setmanes abans? Uns quants dies abans? No, fou el divendres abans (03/02/06). Qui amb dos dies, o millor dit, amb un dia fa una carrossa en condicions? On hi ha la motivació per part dels organitzadors! I no parlem del jurat! No parlam de les persones en si, sinó de l’elecció d’aquestes, sempre els mateixos...? Per què no es cerca gent de diferent edat! Des d’aquí volem proposar unes noves bases: Començant pel jurat, hi hauria d’haver gent de tota edat: Nins Adolescents Joves Adults Persones majors Agafaríem dues persones de cada, per tenir
20
SA SELLA més opinions, d’aquesta manera tenim el gran avantatge de comptar amb la sensibilitat i valoració de cada edat. Passant a un altre punt, la manera de valorar els participants. Ja que el fenomen comparsa és un fet, es farien dos tipus de premis: un per a carrosses i un per a comparses. Ítems per valorar una carrossa: · Originalitat · Tradicionalitat · Elaboració · Animació · Vestuari · Nombre de participants Ítems per valorar una comparsa: · Originalitat · Tradicionalitat · Elaboració · Animació · Vestuari · Nombre de participants La valoració serà d’1 a 5 per a cada ítem i després es sumaran i qui més puntuació tregui serà el primer, el segon que tengui més puntuació serà el segon i així successivament. En cas d’empat compartirien la posició però no el premi, es donaria la quantitat corresponent a cada un. Clar està que la quantitat del premi no ha de ser el mateix per a les carrosses que per a les comparses! (Supòs que no cal dir quin dels dos ha de tenir la quantitat més elevada). Seguint amb els premis, s’hauria de replantejar la quantitat que es dóna com a premis, ja que les actuals no cobreixen les despeses que s’han d’invertir per poder celebrar aquest dia com cal. I per acabar, dir que si no canvien les coses mataran la il·lusió de la poca gent que encara hi participa. En Gargot
SA SELLA
Actualitat de Sencelles Desembre i resum 2005 (Font: Elaboració Pròpia) Gener Febrer Març Abril 13,4 12,4 18,3 18,9 0,3 1,5 4 7,7 7,4 6,4 11 14,9 15,5 72 28 20
Tª Màx. Tª Mín. Tª Mit. Pluges
Maig 23,4 15,7 19,5 7
Juny 29,8 20,2 25,2 0
Temperatura màxima (ºC) Temperatura mínima (ºC) Temperatura mitjana (ºC) Pluges (mm) G F M A Temperatura (ºC) 7,4 6,4 11 14,9 Pluges (l/m2) 15,5 72 28 20 humit humit humit àrid
Ma 19,5 7 àrid
J 25,2 0 àrid
Juliol 29,4 21,2 26,5 1,5
Agost 28,4 20,4 25,2 19,5
Sete. 27,9 16,6 21,8 70,5
Oct. Nov. Des. 22,2 18,6 10,8 13,3 5,8 2,8 17,8 12,1 7,8 55,5 44 29
21,12 10,79 16,31 362,5 Ju 26,5 1,5 àrid
Ag S O N D 25,2 21,8 17,9 12,1 7,8 19,5 70,5 55,5 44 29 àrid humit humit humit humit
Temperatura mitjana (ºC) Total pluges (mm) Total pluges 2004 (mm) Mitjana de les mínimes del mes més fred
16.31 ºC 362.5 mm 560 mm 0.3 ºC (Gener)
Mitjana de les màximes del mes més calurós Mínima absoluta Màxima absoluta
29.8 (Juny) -2.5 ºC (Dia 27/ 1) 35 ºC (Dia 28/ 6)
Climograma 2005 70,00 T (°C) 60,00 50,00 40,00 30,00 20,00 10,00 0,00
P (m m ) 100 50
0 G
F
M
A
M
J
J
Temperatura
A
S
O
N
D
Pluges
De tots és ben conegut la manca de pluges que hi va haver l’any passat. Uns 362.5 litres que suposen ser el tercer pitjor any dels darrers dotze, només superat pel 1995 (370.5 mm) i l’històric 1999 (264 mm). Per altra banda, el litres caiguts durant el mes de gener d’enguany (2006) sumen un total de 130.5 mm que venen a ser una tercera part!!! dels litres de l’any passat. Si comparam els mesos dels darrers dotze anys entre si, és a dir, comparar, per exemple, tots els mesos de gener per una banda, els de febrer per una altra,... s’observa com els mesos de juny i tots els de l’hivern (Gener, Novembre i Desembre) de 2005 foren mesos molt secs (un altre dia s’explicara quan es considera un mes sec o molt sec o plujós). Tambe cal remarcar que el mes de novembre, amb 44 mm, fou el pitjor novembre dels darrers anys, tot i que la sensació, tal volta, fos tot el contrari. El motiu fou que els dies de pluja contabilitzats foren de 14, és a dir, la meitat del mes va ploure i va provocar, juntament amb les temperatures més suaus, probablement una sensació de haver plogut més. Si diferenciam els mesos segons l’Index de Gaussen (més àrid si P<2T), veim com enguany els mesos centrals de l’any han estat tos àrids, cosa normal, tot i que remarcar com aquesta època seca o àrida de l’any comenca ja pel mes d’Abril i que el Marc es salva de poc de considerar-lo també un mes àrid. Guillem Zuazaga Llabrés
21
SA SELLA
Els nostres escriptors s'expliquen Antònia Vicens (Santanyí, 1941), autora capdavantera de l’anomenada Generació dels 70, és considerada com una de les narradores catalanes contemporànies de més prestigi. Amb només 26 anys, guanya el Premi Sant Jordi amb l’obra 39º a l’ombra i es dóna a conèixer al gran públic. A partir d’aquí, i entenent el fet d’escriure com un acte d’absoluta llibertat, ha anat publicant les novel·les: Material de fulletó, La festa de tots els morts, La Santa, Quilòmetres de tul per a un petit cadàver (Premi Ciutat de Palma 1981), Gelat de maduixa (Premi Ciutat de València 1984) i Homes i un jardí, entre d’altres. També ha publicat un llibre infantil: L’àngel i la lluna, i un altre de juvenil: Massa tímid per lligar. Lluny del tren és la seva darrera novel·la. –Per què ha de servir l’ambició literària? És una pregunta que no m’havia plantejada mai, perquè l’escriptor neix d’una vocació, o d’una inquietud interior, o d’unes ganes de plasmar el món i la realitat que ens envolta… Pot ser sana si l’objectiu és voler fer una obra de cada cop millor; sense aquesta fita, l’ambició literària no serveix per a res. –Com reaccionaries si et trobassis algun dels teus personatges pel carrer? Me’ls hi trob sempre. Normalment abans d’escriure una novel·la ja he vist els personatges. Moltes vegades, quan vaig pel carrer, em fix en determinades persones, que no conec, i que em criden l’atenció. A vegades parlen soles, es diuen coses agradables a elles mateixes i tenen tota una expressió plena de goig. Altres vegades, en canvi, sembla que se’ls moren els gestos a la cara, i fins i tot ploren. És a partir d’aquestes observacions que sóc capaç de crear uns personatges. Naturalment el seu dolor no serà el mateix que el d’aquelles persones que he vist plorar pel carrer, o d’aquelles altres que semblaven més felices, però aquest primer 22
impacte visual del seu físic m’ajuda molt a confegirne la personalitat. –Mallorca, d’on és que coixeja? Mallorca no coixeja; s’enfonsa. El record que tenc d’aquesta illa de quan era nina és que era una terra molt pobra i la gent era molt ignorant, mai no havia anat a escola. I clar, si mesclam pobresa i ignorància surt un còctel esgarrifós. Quan vingué el turisme de masses, la gent, que era pobra, va a començar a vendre. Això és perfectament comprensible, perquè la misèria fa que desitgis sortir-ne. La terra era prima i s’havia de fer molta feina per molt poqueta cosa. Començant per la costa, Mallorca ho ha anat venent tot. La desgràcia del poble mallorquí és no haver tingut governants que l’hagi ensenyat, que l’hagi educat, que l’hagi il·lustrat…; per tant, som un poble encara sense gaire orgull d’ésser qui és. –I de què pot bravejar? De ciment. N’hi ha per tot. On hi havia camps d’ametlers florits, ara hi ha oceans de ciment. Potser que ens hi arribem a enfonsar, dins aquests oceans. –És important que l’obra d’un autor sigui coherent? El més important és que l’obra estigui ben feta i que l’autor s’hi reconegui. Entenent la bona literatura com un art, pens que ho pot ésser tot. Tant si és coherent com si és incoherent, ha de ser bona, potent, ha de tenir la força de trasbalsar el lector, de fer-li mirar el món d’una altra manera, de copsar la dimensió humana… –Quin futur li augures a la llengua catalana? La llengua és l’ànima d’un poble, per tant el català és l’ànima del nostre. Pens que seguirem sempre igual. Sempre direm que la llengua s’està morint; però també nosaltres mateixos ens anam morint, i tot, a la fi, acaba per renéixer. Ara passa per mals moments, tot i que sempre l’he vista passar-ho malament. Sempre tindrem el país veí que ens voldrà envair, que farà tot el possible
SA SELLA perquè el català no tiri endavant, perquè no arribi a tothom… Aquí, la primera llengua hauria de ser la catalana, i després l’espanyola, l’anglesa o la que vulguin. La nostra llengua els fa por. – L’ e s t a t d e l e s l l e t r e s c a t a l a n e s , é s encoratjador? La literatura catalana està al mateix nivell que la literatura que ens arriba traduïda. El que passa és que s’edita moltíssim, i, de vegades, té més trascendència el tipus de literatura que en diem light o kleenex. A favor d’aquest fenomen diré que perquè un país estigui normalitzat lingüísticament és necessari que s’escriguin obres literàries per al gran públic, que tanmateix no trascendiran mai. El més important, però, és que hi siguin, perquè la gent pugui llegir en català al seu propi nivell d’exigència. –Que el jovent s’engresqui a llegir, o a escriure, depèn dels docents? Els docents poden engrescar a llegir, fer que la lectura sigui un plaer i fer entendre que, si hom llegeix, mai no es trobarà sol. Altrament, el fet d’escriure neix d’una inquietud interior. –És la creu de Sant Jordi el guardó més important de la teva carrera literària? No crec que hi hagi cap guardó que sigui important. Com a escriptora, pens que l’important és aportar alguna cosa nova a la literatura. –Què destacaries de l’Asociació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) mentre tu hi estaves al capdavant?
Quan hi vaig entrar, encara hi havia moltes editorials, i algunes mallorquines, que no feien cap tipus de contracte. En aquella època, vàrem lluitar molt per abolir aquestes pràctiques i enlairar la dignitat de l’escriptor. També vàrem intentar ser una veu crítica front d’algunes activitats del Govern Balear en contra del català. –Tens una opinió positiva sobre el que s’ha anat fent a l’AELC després del teu “mandat”? En Gabriel Sampol, que és qui ara ocupa el meu càrrec a l’AELC, continua la mateixa línia. És una persona intel·ligent, amb un gran esperit crític, coherent i combativa. Així mateix està fent moltes coses per difondre l’obra dels nostres autors. –El veredicte de la primera convocatòria dels premis Mallorca (dels quals tu n’has estat membre del jurat) s’ha declarat desert. Això va en detriment d’ells mateixos, o els dóna més prestigi? Ni una cosa ni l’altra. Dins la història de la majoria dels premis, sempre hi ha algun any que el veredicte és desert; i no perquè sigui desert, els premis s’enfonsen o s’enlairen. Això sí: el jurat en tot moment ha intentat d’ésser molt honest. –Penses, doncs, que són uns premis amb futur? Si el Consell de Mallorca s’ho proposa, poden arribar a ser uns premis molt importants dins la literatura catalana. Josep Pizà i Vidal
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
Comunicat La família Llabrés-Sans de can Jordi pel present comunica a tot el veïnat que a partir de dia 1 d'abril de 2006 deixen d'esser corresponsals de Pompes Fúnebres - Serveis Funeraris d'Inca. A partir d'aquesta data passa a esser la nova delegada la senyora Aina Llabrés Amengual de can París, amb qui hauran de contactar per a qualsevol defunció estrevinguda a Sencelles, al seu terme o per a la realització de qualsevol conducció amb destinació al cementeri d'aquest poble. Els membres de la nostra família desitjam haver realitzat el nostre treball de la millor manera possible i del gust de tots vostès, i així mateix seguirem pregant a Déu per les ànimes de qui hem pogut servir. Sencelles, març de 2006 Família Llabrés-Sans Nous telèfons de contacte: 666 558 596
23