Revista Sa Sella sasella@hotmail.com C/ Església, 3 07140 Sencelles (Mallorca) Els articles d’aquesta revista expressen únicament l’opinió dels propis autors. Redacció: Joana Ferragut i Fiol Joan Florit i Horrach Jordi Llabrés i Sans Guillem Mut i Llabrés Guillem Zuàzaga i Llabrés Col·laboradors: En Barramot Xiscu Cardona Joan Bover i Serra Miranda Miret i Mairata Maria Vich i Cirer Edita: Centre Cultural de Sencelles Des de 1983 Portada: monument a la memòria històrica inaugurat a la plaça Nova. Imprimeix: Tirrena S. A. C/ Pintor J. Gris, 2 Manacor (Mallorca) Tel.: 971 555 212 Dipòsit legal: PM-400-89 Hicol·laboren:
Parròquia de Sant Pere de Sencelles
2
| sa_sella
_Marató fotogràfica La revista Sa Sella amb el patrocini d’Imatges Estudi Sebastià i de l’Ajuntament de Sencelles convoca una marató fotogràfica d’acord amb les següents bases: 1. Hi pot participar tothom amb càmeres convencionals o bé d’un sol ús que seran cedides per Imatges Estudi Sebastià el dia de la marató. 2. S’han de realitzar 10 fotografies (de les 11’00 hores fins a les 17’00 h). La Marató constarà de 4 controls. 1r control: 11’00 hores a la plaça de la Vila. S’entregaran els tres primers temes a realitzar. S’indicaran els següents controls. Els inscrits han de recollir el material amb les instruccions. La sortida s’efectuarà quan el participant tingui el seu material. Dels 3 següents controls s’informarà en el transcurs de la Marató. S’haurà de llegir bé totes les instruccions que proporcionarà l’organització. 3. Cada fotografia té un tema determinat que el concursant pot interpretar segons el seu criteri. 4. Inscripcions. Es poden fer del 18 de maig al 20 de juny de 2009, a Imatges Estudi Sebastià del carrer de Sor Francinaina número 10 en horari comercial, de 17 a 20 h. La inscripció és gratuïta. 5.Les fotografies
d’aquesta Marató seran objecte d’una exposició col·lectiva, durant les festes de la Mare de Déu d’agost 2009. El dia de la inauguració es farà entrega dels premis als guardonats. 8. L’organització i els patrocinadors es reserven el dret d’utilitzar les fotografies premiades per a altres activitats culturals. 9. L’organització no es fa responsable del mal ús que es pugui fer de les càmeres fotogràfiques particulars a causa del maneig deficient o del desconeixement fotogràfic dels seus propietaris, i es reserva el dret de modificar qualqun d’aquests punts per motiu de força major. 10. La participació a la Marató suposa l’acceptació d’aquestes bases. 11. Hi haurà tres premis per a cadascun dels 10 temes de la marató. A més, també hi haurà tres premis generals: 1er. Premi general: càmera digital. 2on. Premi general: marco digital. 3er. Premi general: clauer digital.
_Imatges d’ahir
La fotografia d’aquesta secció en aquesta ocasió ha estat deixada per n’Antoni Sans de can Pafaca. La imatge està presa un dia d’escola per allà l’any 1946, la majoria dels nins van en pantalons curts i qui sap si en més d’un genoll pelat. D’esquerra a dreta (darrera fila a dalt): Pere Cirer de can Xotano, Antoni Sans de can Pafaca, Martí Cirer de can Garrit, Pere Llabrés de cas Sastre, Pere Ramis de can Raspeta, Bartomeu Aloy de cas Sord, Antoni Bennàsar de ca s’Escolà, Pepito Pesquero, Felip Cirer de cas Majoral i Sor Maria de Sant Estanislau. Segona filera: Tomeu Llabrés de cas Xicot, Antoni Torrens de can Reiet, Macià Sans de can Pafaca, Miquel Verd de can Ditet, Pere de can Garrit que viu a Lloseta, Joan Campaner de can Gep, Josep Ramis de can Just, Pere Llabrés d’es Forn, Pere Ramis de can Ferrerico, Miquel Sans de can Busca, Pere Cirer de cas Majoral i Bartomeu Bestard de can Revull. Tercera filera: Nadal Pol de ca’s Murer, Antoni Vallés de can Merris, Jaume Cirer de can Puça, Antoni Llabrés de can Meví, Antoni Ramis de can Queriet, Joan Verd de can Vileta, Gabriel Ferrer de cas Pollastre, Joan Llabrés de can Lloca, Julià Ferragut de can Leris, Llorenç Oliver de na Felipeta, Pere Bergas de can Petita, Bartomeu Llabrés de cas Xicot.
Guillem Mut i Llabrés
Quarta filera i asseguts en terra: Bartomeu Llabrés de sa Quintana, Jaume Cirer de can Balcona, Pere Cirer de can Garrit, Pere Alomar de can Mascaró, Bartomeu Pol de can Conet i Jordi Zuazaga de can Pou. sa_sella |
3
_Editorial
_Noticiari
I arriba un altre any la fira del tercer diumenge de maig i Sa Sella, puntual, torna a ser a la disposició de tots els subscriptors enmig del carrer, a la tradicional paradeta. Enguany amb novetats: regal fresquet per passar l’estiu, marató de fotografia per Sant Pere i l’especial dels 75 anys de can Bril. Estam ben animats eh?
Dia 12 de març la Conselleria de Medi Ambient va inaugurar les obres de la depuradora que s’ha construït al centre de ses Garrigues d’Amunt. El cap de setmana de dia 14 i 15 de març unes 50 persones de l’Associació Pou Major anaren a passar un temps de relax a un hotel de cala Millor. Dia 16 de març s’inauguraren oficialment les noves instal·lacions del col·legi públic de can Bril que s’han construït a la zona de Son Company. Dia 19 de març el Centre Cultural de Sencelles, entitat editora de Sa Sella va rebre una subvenció de l’Ajuntament de Sencelles que possibilita, entre d’altres, la compra d’un equip informàtic nou amb el qual es pensa confeccionar la revista amb més facilitat. A principis d’abril, com a conseqüència de l’inici de les obres de remodelació de la casa de la Vila de la Plaça, les oficines de l’Ajutnament de Sencelles es traslladaren a l’antiga escola de can Bril. Dia 4 d’abril el Circo Magic visità Sencelles instal·lant-se a la Plaça Nova.
DIA 30 DE MARÇ A S ANT JOAN , L ’ASSOCIACIÓ DE PREMSA FORANA DE M ALLORCA VA CELEBRAR LA SEVA ASSEMBLEA GENERAL ANUAL AMB PARTICIPACIÓ DE
S A S E L L A . L’ A C T E V A C ULTURAL
SERVIR TAMBÉ P E R Q U È L ’O BRA
B ALEAR
FES UN DELS SEUS CAFÈS PER LA
LLENGUA AMB LA GENT DE LES REVISTES DELS POBLES .
Les festes de Pasqua enguany varen resultar una mica accidentades ja que el mal temps trastocà el calendari de celebracions. Dia 19 d’abril, la Coral Sor Francinaina va organitzar un any més el tradicional i multitudinari pancaritat a la caseta de la Beata de Sarissal. Dia 22 d’abril hi va haver, al pati interior de can Bril, una reunió de la campanya recordatori de com s’ha de fer la recollida selectiva de residus. La reunió a Biniali va ser dia 24 d’abril a la rectoria.
4
| sa_sella
Dia 23 d’abril varen lliurar-se els premis del certamen de cartes d’amor, que per celebrar el dia del
D IA 18 D ’ ABRIL VA INAUGURAR - SE A LA PLAÇA N OVA EL MONUMENT COMMEMORATIU DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA QUE H A INSTAL·LAT L ’A JUNTAMENT DE S ENCELLES .
llibre, va organitzar la regidoria de cultura. El primer premi va ser per n’Antoni Vallès Ramis per “A.C.”. Hi va haver un premi especial per na Jerònia Florit Zuazaga per “T’he estimat, t’estim i t’estimaré”. El premi jove fou per Ambar Vich Mulet per “Para tí”. Del 22 al 26 d’abril, el restaurant de Sencelles, sa Cuina de n’Aina, participà un any més a la Mostra de Cuina Mallorquina. Enguany presentà un menú format per frit mallorquí de porcella i mè de llet, porcella mallorquina al forn de llenya i púding d’ensaïmada. El batle de Sencelles, Joan Carles Verd, va ser elegit a mitjan mes d’abril candidat d’UM a la coalició de partits nacionalistes conservadors que es presenten plegats a les eleccions europees. Dia 26 d’abril varen muntar-se parades per a la venda de llibres a la plaça per commemorar el dia de Sant Jordi.
D IA 25 D ’ ABRIL L ’A SSOCIACIÓ DE VEÏNATS DE RUBERTS VA CELEBRAR LA SEVA VUITENA FESTA REIVINDICATIVA “C ONSERVEM R UBERTS S E M P R E ”. E N G U A N Y H I V A H A V E R J O C S INFANTILS , UN MERCADET , BALLADA POPULAR AMB EL GRUP C ALIU , BALL D ’ AFERRAT AMB PACO SÁNCHEZ, BERENADA DE FRANC, CORREFOC AMB ELS D IMONIS DE MANCOR DE LA V ALL , UNA GRAN RIFA I UNA REVETLA AMB EL GRUP W HISKY F ACILE .
La quantia que enguany rebrà l’Ajuntament de Sencelles del fons de cooperació local del govern balear puja fins als 106.882’69 euros. Dia 1 de maig l’agrupació política Isib-Psoe va organitzar el dinar del dia dels treballadors al poliesportiu de Sencelles. Dia 8 de maig la pintora sencellera Àngela Adrover va inaugurar una exposició amb les seves obres a la Galeria Berlín de la plaça de Santa Magdalena de Ciutat. Per dia 10 de maig estava prevista la celebració de l’edició número 23 de la Romeria des de sa Casa Blanca fins a Sencelles. Selleters acció
en
sa_sella |
5
_Nova depuradora a ses Garrigues d’Amunt La Conselleria de Medi Ambient va iniciar a principis de març les obres d’un sistema de depuració a la residència ses Garrigues d’Amunt (municipi de Sencelles), dependent del Patronat de l’Agrupació pro-Minusvàlids Psíquics de la Comarca d’Inca. Aquest patronat presta serveis a persones amb discapacitat intel·lectual per tal d’incrementar la seva qualitat de vida i la dels més propers del seu entorn. A les residència s’ofereix suport generalitzat durant tot l’any, de tal manera que les persones ateses puguin potenciar les seves activitats individuals, normalitzar les seva vida quotidiana i fomentar els vincles amb l’entorn comunitari i familiar. Fins ara, ses Garrigues d’Amunt han disposat d’un pou negre per al tractament de les aigües residuals del centre, la qual cosa no cobreix les seves necessitats. La instal·lació de la depuradora a un conveni de col·laboració entre la Conselleria de Medi Ambient i el patronat. L A C ONSELLERIA DE M EDI A MBIENT VA INICIAR DIA 12 DE MARÇ LES OBRES D ’ UNA DEPURADORA A LA R ESIDÈNCIA PER A PERSONES AMB DISCAPACITAT INTEL · LECTUAL DE SES
G ARRIGUES B INIALI . L A C ONSELLERIA DE MEDI AMBIENT HI INVERTIRÀ 96.000 EUROS EN TRES MESOS.
D ’A MUNT A
L’aigua tractada podrà ser aprofitada per al reg a través d’un dipòsit i una xarxa de síquies filtrants. La capacitat màxima de depuració serà de 50 metres cúbics per dia, suficient per a cobrir les necessitats del centre. La inversió és de 95.933,01 euros i el termini d’execució de les obres és de 3 mesos. Malgrat ser una inversió petita en el conjunt de la depuració, aquesta actuació resulta important per a l’objectiu de que totes les aigües residuals de les Illes Balears siguin depurades i reutilitzades. L’actuació és un exemple de col·laboració entre l’Administració i la societat civil, en aquest cas per assolir una finalitat ambiental i contribuir a un millor funcionament dels centres dedicats als serveis i les prestacions socials. La depuració de les aigües residuals és un dels àmbits d’inversió més importants de la Conselleria de Medi Ambient. L’esborrany del Pla Hidrològic estableix inversions fins a l’any 2027 en sanejament i depuració d’aigües residuals, i en reutilització de les depurades, per un import de 1.137 milions d’euros, quantitat que representa el 55 per cent de les inversions del pla. Les Illes Balears són capdavanteres en depuració d’aigües residuals, però cal insistir a mantenir aquest lideratge amb l’objectiu de què totes les aigües depurades puguin ser reutilitzades. Això suposarà un important estalvi en les captacions i extraccions de l’aigua bona dels aqüífers, i garantir el bon estat mediambiental dels torrents.
6
| sa_sella
_Associacions de Sencelles El Sindicat Agrícola i Ramader (II) L’administració del sindicat girava al voltant d’un comitè directiu que celebrava periòdicament sessions on es decidien les directrius i els aspectes on havia d’incidir la societat. Aquest comitè va estar format al principi per: President: Macià Pons Ramonell de Binialmara. Vice-president: Joan Verd Cirer. Tresorer: Sebastià Reinés Llabrés. Secretari: Rafel Vich Cladera de cas Manescal. Vice-secretari: Miquel Ramis Llabrés. Vocals: Gabriel Bibiloni Bibiloni i Antoni Vallès Bibiloni. El Sindicat Agrícola i Ramader de Sencelles va formar part de la federació de caixes rurals i sindicats agrícoles de Mallorca. Aquesta organització va ser creada l’any 1909 per iniciativa de mossèn Andreu Pont Llodrà, director del diari catòlic Gaceta de Mallorca. Mossèn Pont dia 25 de març de 1909 va convocar una reunió a la redacció del diari per als representants de les caixes rurals i sindicats amb dues finalitats: aglutinar les forces catòliques i fomentar el cooperativisme econòmic. El mes d’abril se celebrà una altra reunió on es varen intercanviar opinions sobre les relacions amb els proveïdors per aconseguir mancomunadament condicions més avantatjoses, adobaments químics, participació a l’exposició agrícola de València, contactes amb els països amb pagesia de característiques semblants a Mallorca, etc. Com a síntesi final es va proposar la creació de la Federació de Societats Agrícoles de Mallorca. Hi participaren a la reunió fundacional les caixes rurals d’Artà, Capdepera, Montuïri, Santanyí i Sant Joan; els sindicats agrícoles de Santanyí, Manacor, Llucmajor, Sóller i Sencelles; i les cambres agràries de Palma i Llucmajor. Fou un primer intent documentat d’agrupar totes les entitats de caràcter agrícola catòlic. Ja durant el mes de maig es discutirien els estatuts de la federació anomenada Comunitat Agrícola Balear que va adoptar un lema conjunt: Tots per a cadascú i Déu per tots! Va tenir una vida molt curta, ja que desaparegué l’any 1910, poc temps després que Andreu Pont es retiràs de l’activisme, quan a finals de 1909 els fets de la Setmana Tràgica de Barcelona varen dur com a conseqüència la pujada al poder de la diòcesi de Mallorca d’integristes que forçaren la destitució de mossèn Pont com a director de Gaceta de Mallorca. Amb la caiguda en desgràcia del principal valedor, la nova entitat quedà orfa. Era molt habitual que els sindicats agrícoles, sempre a partir de les necessitats específiques de cada cas en concret, s’organitzassin internament creant diverses seccions com la d’adquisició de subministraments (adobs, llavors i maquinària agrícola), la d’aspectes mutuals, la de cooperativa de consum i la caixa rural. Passem a analitzar-ne cadascuna. 1. Compres d’adobs, llavors i maquinària. El mateix reglament del Sindicat de Sencelles ja deixava clar des d’un bon començament la intenció de muntar una secció de llavors, maquinària, etc. La secció de llavors, adobs i també
EL
MANESCAL
R AFEL V ICH C LADERA
PEL SEU
TARANNÀ EMPRENEDOR VA ESTAR MOLT IMPLICAT EN LES INICIATIVES QUE SORGIREN A
SENCELLES DEL SEGLE
DURANT LES PRIMERES DÈCADES
XX. E N
AQUESTA FOTOGRAFIA DE
S ÓLLER EL VEIM FENT FOTO AMABLEMENT NÉT B ARTOMEU A DROVER
QUAN VA EXERCIR A
COM SI EXAMINÀS UN CA . CEDIDA PEL SEU
VICH.
sa_sella |
7
EL
MANESCAL
R AFEL V ICH C LADERA ERA EL SINDICAT AGRÍCOLA I DE S ENCELLES . A QUÍ EL VEIM
SECRETARI DEL
R AMADER
EN UNA FOTOGRAFIA USANT EL SEU MICROSCOPI
PROFESSIONAL.
AMABLEMENT
CEDIDA
PEL
SEU
FOTO NÉT
BARTOMEU A DROVER VICH.
l’adquisició mancomunada de maquinària i eines agrícoles, que el Sindicat deixava als associats, va ser una de les que foren posades en marxa a Sencelles ja que hi ha documents que donen compte de la creació d’una comissió que havia d’estudiar la compra de maquinària i que informen de l’adquisició d’una arada brabant. 2. Mutualitats. Altres seccions habituals varen esser les de les socors mutuals per als socis o per al seu bestiar. El mateix reglament del Sindicat de Sencelles especificava l’interès a desenrotllar la tasca mutual. 3. El Sindicat va arribar a tenir una secció de cooperativa de consum. Aquesta secció cooperativa tenia per objectiu la comercialització de tots aquells béns i articles que fossin susceptibles d’esser consumits pels associats, generalment tota casta d’articles per menjar, beure i vestir. Era idò en realitat una espècie d’associació de consumidors. L’entitat comprava els articles a l’engròs, aconseguint evidentment millors condicions, i després els venia a la menuda als associats o fins i tot als no associats. En realitat però, només varen ser una minoria els sindicats que varen muntar una secció de cooperativa ja que l’aprovisionament d’articles de consum a bon preu no era a la part forana una necessitat tan gran com a les zones urbanes. La secció cooperativa de consum solia disposar d’uns tipus de productes específics d’ús habitual per a la població agrícola. L’oferta d’alimentació n’era el gruix principal i els articles provenien tant de la Península com de la resta de l’Illa. Estam parlant de blat i el seus derivats mòlts, ordi, civada, sègol, faves, cacauets, arròs, blat de les índies, cebes, patates, bacallà, sucre, fideus, remolatxa, alfals i garroves. En segon lloc tenien a l’abast dels associats productes que satisfeien les necessitats de la població que vivia al camp: insecticides, arena, sal, sabó, vacunes, carbur, petroli, bàscules, romanes, adobs químics com el nitrat de Xile, sulfat amònic i superfosfats. Aquests sofisticats productes químics els importaven directament, a través de la Federación Católico Agrícola o fins i tot de l’Asociación Provincial de Ganaderos. No hem de pensar en parlar de cooperativa de consum amb unes grans instal·lacions sinó que més bé en una espècie de botiga de queviures per poder comprar-hi aliments a la menuda. Aquestes senzilles botigues dels sindicats tenien la mateixa finalitat: comprar a l’engròs directament del productor, eliminar així intermediaris i d’aquesta manera aconseguir una significativa rebaixa del preu final dels productes. Per altra banda també comprar al Sindicat reduïa la possibilitat que hi hagués un frau en el pes i en la qualitat dels béns.
Joan Florit i Horrach jflorith@hotmail.com
8
| sa_sella
Una mostra documental d’aquesta botigueta que tenia el Sindicat el trobam reflectit per una compra que va fer l’Ajuntament i que figura al llibre Notes Històriques de Sencelles. A la pàgina 104 s’hi parla d’uns pagaments: “9’65 pta. al Sindicat Agrícola per corda i fil subministrat per a les festes cívico-religioses de 1919-20 i 1921”. Continuarà al proper número.
_Combrega amb Sa Sella La imatge de la combregadora d’aquesta sella és na Joana Serra Llabrés de can Serra de Sencelles que encara que nascuda a Palma l’any 1927 tant sa mare com son pare eren de Sencelles. Va celebrar la seva primera comunió a l’edat de 7 anys a la parròquia de Sant Miquel de Ciutat. La imatge és amb format de targeta postal i és de Rul·lan “Fotógrafo de la Excelentísima Diputación Provincial de Baleares. Diploma en la Exposición Internacional de 1927” que tenia el seu estudi al carrer Palacio, 10 de Palma. Foto cedida amablement pel seu fill Joan Bover Serra. JBS
_ Sa Sella va de noces La imatge dels recent casats d’aquesta sella és d’aproximadament 1945. Ella és de Sencelles i és n’Angela Vich Llabrés de cas Manescal i ell en Bartomeu Adrover Oliver d’Inca. Varen celebrar les seves noces a la parròquia de Sant Pere de Sencelles. Foto cedida amablement pel seu fill Bartomeu Adrover Vich de cas Manescal. JFH
sa_sella |
9
_Inaugurades les noves escoles El president del Govern de les Illes Balears, Francesc Antich; la consellera d’Educació i Cultura, Bàrbara Galmés; i el batle de Sencelles, Joan Carles Verd, varen inaugurar dia 16 de març les noves instal•lacions del Col•legi Públic can Bril de Sencelles. El projecte és una de les sis actuacions previstes al Pla d’Infraestructures educatives 2008-2009 que impulsa la Conselleria d’Educació i Cultura, i que suposaran una inversió de més de 15 milions d’euros (15.419.211 d’euros) en obres que permetran ampliar i millorar la xarxa de centres educatius de la Mancomunitat del Pla de Mallorca. En concret, la Conselleria d’Educació i Cultura ha destinat 3.381.876 d’euros a la construcció del CP Can Bril, un edifici de nova planta que substitueix les instal•lacions obsoletes de l’escola vella per espais més amplis i lliures de barreres arquitectòniques. I MATGE
DEL MOMENT E N Q U È E S DESTAPA L A
PLACA DE LA INAUGURACIÓ .
LA
COMITIVA
OFICIAL
VISITÀ
LES
NOVES
DEPENDÈNCIES I ENTRÀ A DUES AULES , UNA D ’ EDUCACIÓ INFANTIL I L ’ ALTRA DE PRIMÀRIA .
A més a més, les 450 places d’educació infantil i primària del centre donen resposta a la creixent demanda d’escolarització de la zona. El batle de Sencelles en el seu parlament agraí l’esforç de l’Administració i del Consistori passat per aconseguir aquest nou equipament. També tengué un record pel batle i mestre Llorenç Duran i pels mestres de la família de can Rabassa, Antoni i Jaume Verd Rubí, que en durant la Segona República lluitaren per aconseguir, ara fa 75 anys, edificar l’antiga escola graduada de can Bril. El president del Govern de les Illes Balears, Francesc Antich, va expressar la seva satisfacció per unes instal•lacions modernes, que garanteixen la qualitat del servei educatiu d’aquest centre i que donen resposta a les n e c e s s i t a t s d’escolarització del municipi de Sencelles. El màxim responsable de l’Executiu autonòmic va recordar que la construcció de noves
10
| sa_sella
escoles i instituts, així com la millora de les infraestructures que ja existeixen, respon a la voluntat manifesta del Govern de les Illes Balears de dotar la comunitat autònoma d’una xarxa d’equipaments educatius moderna i adaptada a les necessitats d’escolarització.
DESPRÉS
DE LA INAUGURACIÓ OFICIAL I ELS
DISCURSOS HI HAGUÉ UNA FESTA PER ALS INFANTS ANIMADA PER UN GRUP MUSICAL I DE PALLASSOS .
En aquest sentit, el Pla d’Infraestructures Educatives 2008-2009 que impulsa la Conselleria d’Educació i Cultura preveu, a la Mancomunitat Pla de Mallorca, una inversió de 15.419.211 d’euros destinada a la construcció, ampliació i reforma de nous centres educatius, que permetran ampliar en 1.505 l’oferta de places de la zona. Concretament, el pla preveu actuacions a 6 municipis de la zona: Algaida, Lloret de Vistalegre, Petra, Sencelles, Sineu i Villafranca. El president Antich va destacar que la voluntat del Govern de les Illes Balears és continuar implementant la xarxa de centres educatius en quantitat i qualitat, amb una major celeritat. Per aconseguir-ho, Antich va assenyalar que la Conselleria d’Educació i Cultura ha elaborat un projecte arquitectònic tipus que, a més d’agilitzar els tràmits per a la construcció dels centres, aposta per la sostenibilitat, la plena adaptació a la normativa de barreres arquitectòniques i la mínima complexitat constructiva i estructural.
L ES
AUTORITATS RECORREGUEREN LES NOVES
INSTAL · LACIONS I TAMBÉ S ’ INTERESSAREN PEL SERVICI DE MENJADOR I PER LA CUINA .
sa_sella |
11
_La festa de l’Àngel La Coral Sor Francinaina de Sencelles va tornar a encarregar-se de la festa de l’Àngel a la Caseta de Sarissal, dia 19 d’abril. El més destacat d’enguany fou l’arròs brut que va fer en Jordi d’Es Mavi, la celebració de l’Eucaristia i un homenatge dedicat a una sencellera, sor Brígida de la Santíssima Trinitat (Germaneta dels Pobres), que va professar ara fa 60 anys en aquella congregació. Aquesta monja abans de professar li deien Francisca Fiol Ferragut de can Coques. Aquí tenim el parlament que m’encomanaren que li fes per aquesta celebració. Aniversari de Sor Brígida de la Santíssima Trinitat Com hem dit a l’inici d’aquesta celebració de l’Eucaristia, l’hem oferta en acció de gràcies pels 60 anys de consagració religiosa de la sencellera Francisca Fiol. Ella a l’edat de 20 anys fou suficientment valenta per abandonar la casa, les amistats i tot aquest poble de Sencelles que tant estimava, bressol d’un dels seus referents espirituals al llarg de tot el seu existir, la Beata Francinaina, la Mare Superiora com ella tant agrada anomenar per tot arreu, per consagrar-se exclusivament a Déu com a Germaneta dels Pobres. La Congregació per la qual se sentí atreta vocacionalment té els seus orígens a França, fou aprovada l’any 1839 gràcies a la iniciativa espiritual de la Beata Joana Jugan, que d’aquí uns mesos, el d’octubre, si Déu ho vol, serà canonitzada pel Papa Benet XVI. I passats 40 anys de la fundació ja obriren casa a Ciutat de Mallorca, i aquí romanen de llavors ençà, consagrades exclusivament al seu carisma i ideal cristià: assistir a la gent major, pobre i més desemparada, ajudant-la a viure la darrera etapa de la vida en un sentit cristià de fe, esperança i caritat. La Congregació de Germanetes dels Pobres sumen actualment 4.000 religioses, repartides en 30 països diferents, la comunitat de Palma, instal·lada al bell edifici del carrer General Riera està formada per 16 religioses de totes les edats. La nostra germana, la sencellera Francisca, que dins la Congregació és coneguda com a sor Brígida de la Santíssima Trinitat, nom que li posaren en la Professió, actualment està destinada a la Comunitat de Talavera de la Reina, però també ha estat a les cases de Madrid, ben davant la Casa de la Moneda, Salamanca, Mataró, el Ferrol, etc. dedicada exclusivament en aquell ideari que tant agrada a Déu, de mantenir a tots els
12
| sa_sella
seus residents en una joventut eterna i transcendental de l’esperit, dins un clima evangèlic, d’ambient familiar i de respecte total per la vida. Vides com la nostra sor Francisca, ens honoren com a poble que avui dia fa gala del seu afany solidari, i com a comunitat parroquial que vol viure el missatge encaptivador de Jesús. El Diumenge de l’Àngel, l’entitat capdavantera dins Sencelles, és des de fa molts anys la Coral Sor Francinaina amb l’organització del Pa amb Caritat. Els seus membres amb
Jordi Llabrés i Sans
nom del nostre poble i avui en aquest entorn tant particular de la Tia Xiroia, vos volen fer entrega d’un record, per que així com sempre heu fet fins ara, sor Brígida, vos seguiu recordant
sa_sella |
13
_El rotllo de campanetes del cor Aquest aparell, ben visible des de la nau de la nostra església, és el més alegre dels instruments musicals emprats en l’àmbit de les esglésies tradicionals, però desgraciadament hem de tenir present que a molts de llocs l’ús de campanes i campanetes per al culte ha estat reduït en el silenci; tots sabem de parròquies que ja no convoquen als seus feligresos a la Celebració amb el toc de campanes, ni marquen els costums ni les hores, ni comuniquen els esdeveniments més importants succeïts en el sí de la comunitat. I altres llocs que ja no fan ús de les campanetes per indicar el començament de la Missa, l’elevació a l’hora de la Consagració, el moment gojós del Glòria, etc. Aquells tocs han desaparegut així com un dia s’esvairen els acompanyaments solemnes del Sant Viàtic als parroquians moribunts, anunciats durant tot el trajecte amb els “culis” o campanetes de mà tocades per escolanets. Parlar-vos de la història del Rotllo que tenim a Sencelles, resulta un tant difícil. En els inventaris antics de les esglésies no hi apareixen; no per què no hi fossin, si no per què era un aparell fitxat a la paret, i donada la seva condició d’immobilitat era considerat com a immoble. Jordi Llabrés i Sans
14
| sa_sella
Les primeres mencions que existeixen i que el P. Gabriel Llompart pogué recollir a l’article Es rotllo de campanillas en Mallorca (Revista de
Dialectología y Tradiciones Populares, num.55, any 2000), són de 1436 i pertanyen a Binissalem. Alguns anys després, el 1440 ja n’hi havia a la Parròquia de Pollença, el 1461 a la de Marratxí i el 1498 el clergat de la Seu feia construir el seu “rotllo del Cor”. El de Sencelles també ho podem incloure dins aquest grup dels primitius, és a dir, actualment és un dels més antics dels que es conserven a Mallorca. Ens ho confirma el seu estil i la seva ornamentació, formada bàsicament per carotes, motius geomètrics i escuts heràldics. Aquests darrers representen les armes de la família de Moyà que segons Joaquim Mª Bover i de Rosselló són “en campo de plata, cuatro fajas azules, ondeadas, de las que los heraldos llaman veros, y sobre ellas una banda de oro con tres salmonetes encarnados”. Els d’aquesta família arribaren i fundaren casa a la nostra Vila en el s..XV. Vivien al casal que després fou Son Morei i posseïren importants terres dins el terme com Son Estela i s’Alqueria Rotja, entre d’altres, que llavors passaren a ser dels Sureda (després Marquesos de Vivot) i als Morei. Foren cavallers distingits i benefactors preclars de la nostra Parròquia. Dia 19 de juny de 1416 l’honor en Barthomeu de Moyà, ciutadà de Mallorques féu donació en aquesta Església d’un calze d’argent “tot deurat amb seu senyal”, amb les seves armes. Per un inventari aixecat l’any 1482 sabem que a l’Altar Major hi havia “dos canalobres de ferro ab
L ES FOTOS D ’AQUEST ARTICLE BARTOMEU MUT I LLABRÉS.
SÓN D ’ EN
bassins de lauto, ab senyal del honrat en Barthomeu de Moya quondam, vna capa de seda blancha forrada de negra, ab senyal de Moya, hun frontal de seda blaua broidada ab senyal de Moya, vn pali vermell de velut ab senyal de Moya e ab la Verge Maria al mig i una casula de seda ab fres d’or ab moltes figures e senyal de Moya”. L’any 1556 a la Sagristia hi compareixia també “una casula morisca ab faxa de velut vermell ab ses armes de Moya”. Fa una partida d’anys (setembre de 2001) uns picapedrers que feien obra a una casa del redol de Son Morei trobaren una urna de marès endiumenjada amb dos escuts. El propietari, sense ensortir-se’n de la sorpresa m’envià a demanar per que identifiqués aquella troballa. L’urna era d’aquella època i els escuts eren de la família de Moyà. No dubtem doncs que ens trobam davant d’una peça del s..XV i que la seva reintegració en la litúrgia seria molt meritosa. Ho trobam documentat per primera vegada a l’inventari dels béns de l’Església aixecat l’any 1627 “un Rotlo ab ses campanetes” i encara hem conegut algú que a aquell aparell l’anomenava “sa rodella del cor”. Dins la cultura popular mallorquina els rotllos de campanetes eren ben coneguts, el seu so prou anel·lat, perquè significava el final de l’Advent i de la Quaresma, temps de l’any llargaruts i sempre viscuts amb privacions i actes de feixuga penitència. L’època del Renaixement ens deixà un exemple preciós, de vuit campanetes, petrificat/ esculpit en el capitell d’una de les columnes del pati d’un dels palaus del carrer Moreyi de Ciutat i que l’acompanya una llegenda que diu: Sirven/ Sus/ Bozes/ A/ Dios/ Y/ Mi/ Lengua/ Para/ Vos.
sa_sella |
15
_Setmana Santa a Sencelles
16
| sa_sella
LES
FOTOS D ’ AQUEST ARTICLE
SÓN D ’ EN
J O S E P B ERGAS
I
LLABRÉS .
sa_sella |
17
_L’ajuntament informa Curs de memòria Tant a Sencelles com a Biniali s’ha dut a terme un curset de memòria per la gent gran. Si a Sencelles ja fa uns quants d’anys que el duim a terme, a Biniali l’hem duit per primera vegada. Creim que val la pena fer l’esforç per fer arribar aquests cursets perquè la gent ho agraeix. Inauguració escoles Dia 2 de març es va donar una passa endavant en el camí de l’educació pública a Sencelles iniciat fa 75 anys, quan el 15 d’abril de 1934 s’inaugurà l’escola de ca’n Bril. Eleccions europees Per primer a vegada en la història de la democràcia, el municipi de Sencelles tindrà un representant a les eleccions europees a les llistes de la coalició dels partits nacionalistes com Convergència i Unió i es PNV que es celebraran el 7 de juny. Fira de Biniali Dia 7 de juny coincidint amb les eleccions europees es celebra la segona Fira de Biniali. Esperam que el sol resplendesqui amb tota la seva força no com l’any pasta en què ens va acompanyar la pluja. Recordatori recollida selectiva Amb motiu foment del reciclatge hem fet campanyes recordatori a Sencelles, Biniali i Ruberts. Esperam que l’esforç continui perquè és en benefici de tots.
18
| sa_sella
Regidoria de festes, esports i participació L’agenda Local 21 de Sencelles s’inicià amb l’adhesió de l’Ajuntament a la carta d’Alborg. Posteriorment al 2007 es realitzà el diagnòstic i des de febrer de 2008 l’Ajuntament està treballant per a portar a terme la redacció del pla d’acció de l’Agenda Local 21 municipal. Una de les parts d’aquesta, que consideram molt important, és la participació ciutadana i per això és necessari comptar amb la col·laboració de totes les franges d’edat. Amb aquest motiu ja s’han portat a terme tota una sèrie d’actuacions adreçades als diferents sectors de la població per tal de donar a conèixer el procés de l’Agenda Local a Sencelles. En el mercat municipal, l’Agenda Local hi va dur a terme una jornada per tal de fer arribar a la gent la realitat del municipi i, m i t j a n ç a n t enquestes es va mesurar quines eren les inquietuds dels sencellers i sencelleres i quin és el seu ideal de municipi. Posteriorment es va dur endavant la
proposta Sencelles al carrer! Aquesta és una proposta que pretén donar a conèixer l’Agenda
21 als alumnes del Col·legi Públic de Sencelles. Amb l’ajut inestimable del claustre de mestres de l’escola, dins la setmana cultural, l’Agenda 21 va intentar tractar de manera lúdica i transversal tota una sèrie d’aspectes com: Els hàbits respectuosos amb el medi ambient, la igualtat de gènere, llengua i cultura i participació ciutadana. Utilitzant com a pretexte el nostres jocs tradicionals, el gabinet pedagògic de l’Agenda Local 21, format pel gabinet educatiu de
Trasllat a can Bril
l’empresa GRAM i la col·laboració desinteressada de tots els mestres del col·legi de Sencelles, es va intentar mostrar als nins i nines tots els valors que abans hem esmentat. Els nostres infants varen recuperar els jocs tradicionals i varen poder aprendre i reforçar valors com el del respecte al medi ambient, la igualtat de gènere o el respecte a la diversitat. Per treballar aquest darrer punt, els nins i nines també pogueren descobrir els jocs de les nacionalitats dels seus companys d’escola. Així es fa fomentar la cultura de la diversitat i la no discriminació.
Com ja haureu vist l’Ajuntament es va traslladar a principis d’abril a les antigues escoles de Can Bril. Per a qualsevol tràmit que hagueu de menester ens trobareu a l’horari d’oficines. Totes les dependències de can Garau com l’arxiu municipal, l’escola de pintura i els caçadors s’han traslladat a l’antic edifici escolar el qual en un futur quedarà a disposició de les associacions. Festes de Jornets L’associació de veïnats, la Parròquia i l’ajuntament varen decidir fer les festes del llogaret per Sant Josep ja que l’oratori es diu Oratiu de Sant Josep. Enguany amb un pressupost molt inferior al de l’any passat sortí un capvespre d’allò més armoniós. Tant és així que els jorneters al cap d’uns dies ens enviarem una carta d’agraïment. Això demostra que no són els doblers els que fan la festa sinó la gent amb ganes de festa.
Casal de Joves El Casal de Joves és un espai dedicat a la promoció de la cultura, la dinamització i l’associacionisme juvenil. És, sobretot, una nova alternativa al temps lliure, un nou espai on, joves entre 12 i 30 anys, poden venir a gaudir de les activitats que s’hi realitzen i fer ús dels recursos i espais que tenim. El Casal edita trimestralment un tríptic on s’informa de les activitats que es realitzen, Així com també un revista bimensual feta pels joves. La inauguració de la revista es va fer dia 24 d’Abril, al Pavelló del Poliesportiu, amb gran èxit. QUÈ Hi TROBARÀS? Tallers de manualitats. Activitats lúdiques i esportives Taller de ràdio Local d’assaig i cursos musicals (bateria, baix i guitarra) Sortides planificades i Reforç escolar. Jocs de taula / taula de pingpong. Free internet. Xerrades formatives i informatives Orientació laboral, escolar... Informació de cursos, jornades, viatges programats, beques, normatives, associacionisme... (PUNT D’INFORMACIÓ JUVENIL I PUNT D’INFORMACIÓ EUROPEU).
sa_sella |
19
_Primer premi del certamen de cartes d’amor Estimat, Sempre t’ha agradat amagar-te darrere els arbres, jugar a fer veure que no et veuen i refugiar-te enmig del bosc com si fossin escorça. Fullaca. Només et podia mirar de lluny, et contemplava. Ha estat molsa. Barbeta de betlem i cirereta de pastor quan prohibien agafar-ne. Tot i així un dia et vaig poder tocar. Un torrent ple. Poc profund però cabalós, on em vaig començar a amagar. Sempre amb la roba més nova que tenia, sense passar pena de si l’embrutava. M’era tan igual això. A vegades em confonia amb el pont. Quan t’acostaves, quan passaves pel camí del costat caminant, m’amagava davall el pont, i allà sota m’hi confonia. Perquè tu, l’aigua, em passaves per dintre. M’atravessaves. L’he cercada per tots els mercats. No sé si ho arribaré a saber mai on te la comprares a la camisa. La tenc tan gravada a la ment que la podria cosir tota de bell nou. Rivet a rivet, quadre a quadre, botó a botó. Però no seria la mateixa, no seria la teva. No tendria el coll brut, ni tampoc els punys. No tendria aquell ripunt esfilegassat de quan vas a cercar llenya prima i el t’enganxes. De quan agafes el feix Fermat amb corda de bala i et queda bardissa a les mànigues. Perquè la franel·la això sí que ho te. Era un dia grisós, mig plovia. Tu passejaves el ca com cada horabaixa. Cama d’aranya, però casi no veien la tramuntana de la negror que s’acostava. Jo t’esperava darrere una marjada. Ensumava fonoll o cercava
20
| sa_sella
espàrrecs mestrestant. Quan vaig sentir l’animal que esbufegava, cada vegada més aprop, em vaig posar de peu, tot d’una. De la revolada però, vaig trepitjar una branca seca que hi havia en terra i vaig sentir un crac-crac fort i eixordador, com un tro d’aquella tempesta que venia. I vaig tancar els ulls. Perquè aquell renou em delatava. Tu miraries d’on venia, guaitaries darrere la marjada i em veuries. I jo no ho volia, no volia que passés. I vaig tancar els ulls molt fort i no gosava respirar. No gosava ni a bategar-me. Només volia que aquell tro hagués estat de tempesta i no meu. Veig perdre la noció del temps amb els ulls clucs. Hi vaig estar minuts, no sé si hores, i plovia de cada vegada més. I més. Els cabells xops em regalimaven, i les gotes passaven per damunt de les arrugues que em sortien d’aclucar els ulls tan fort. Com un pop i de peu, em vaig recolzar a la marjada i vaig baixar a poc a poc fins arribar a terra. Fins arribar a la branca trencada, al brotet de fonoll, al fang que m’embrutava la roba i que m’embrutava la roba nova i que m’era tan igual. No ho he sabut mai si aquell dia vares guaitar. O si va venir el ca i em va ensumar les cames d’aquella manera tan inquisidora com fan ells. Si me vares reconèixer i no me vares dir res perquè no t’atrevies o perquè no volies. Després d’allò jo em vaig imaginar que em miraves diferent.
Quan ens creuàvem pel carrer, m’aguantaves la mirada més estona que abans, i dels meus ulls miraves directament a terra empegueït. Jo em vaig voler imaginar que m’havies vist i que a partir d’aquell dia em veies sempre amb els cabells xops i els ulls clucs. I tu mig reies per dintre i pensaves que sóc la cosa més tendre del món. M’ho vaig voler creure així, sense saber si va ser o no. I mai no vaig gosar demanar-t’ho. No sé si perquè no m’atrevia o perquè no volia. A les nits, quan arribava tard de la feina i entrava amb el cotxe a ca nostra fins davant la porxada, jo ja sabia com t’havia anat el dia. Si sentia el balancí que es movia, si ensumava el whisky reservat per ocasions especials o si era el silenci que m’esperava assegut als esglaons. Caminava fins arribar a tu per damunt del terra de fusta, i esperaves que t’expliqués algun episodi nou sobre l’estrès de ciutat. I jo només et deia: res especial, tot vell i mal de coure! I no era veritat, en absolut. Però m’estimava trenta vegades més sentir el que havies fet tu. Perquè m’encantava com ho explicaves, sempre el mateix, sempre de la teva boca, amb alè de whisky, l’alè de casa. Si havies anat al pinaret i havies collit esclata-sangs. O si havies anat a pescar a l’estiu i només em deies: Guaita a sa gelera, voràs! Ja sabia que soparíem d’orada. Perquè tot era mel. Espessa i dolça. Com la teva pell. Dormia. Dormia profundament. Segurament somiava amb un cérvol
aquella vegada darrere la marjada. I no hi sentia. Perquè es sentits havien començat a morir. Primer va desaparèixer el renou del gel colpejant les parets de vidre del tassó de whisky. Després va ser el perfum de la barbeta que havia tingut sempre tan a prop, estiu i hivern. Un dia les orades havien deixat de ser mel, i de cada vegada, veia més sovint el silenci assegut als esglaons de l’entrada. A les mans
perdut enmig del desert. O amb cavalls de mar, no ho sé. Els teus plors no em van poder deixondir. Ni els teus perdona’m que no aturaves de repetir. Ni tampoc que t’aferrressis a mi tan fort com una pegellida. Mai t’havia sentit la veu com aquell vespre. No la coneixia. I ja no me’n record, perquè jo dormia, volia dormir. Tornava a tancar els ulls ben fort, com
m’havia començat a sortir pèl. Un pèl marró i gruixut per tot arreu, als palmells, entre els dits, davall les ungles. No em volia ni tocar. Tal vegada, si sabé on ets, et podria venir a cercar. Tal vegada, si sabés que has de passar per aquí devora passejant el ca, aquest pont no se’m faria tan fred. Tal vegada deixaria de ploure i podríem tornar collir cireretes de pastor. Toni Vallés Ramis
Refresca’t amb Sa_Sella Si et subscrius a la revista Sa Sella durant aquest any 2009 t’obsequiarem amb un fabulós ventall per poder gaudir durant tot l’estiu. És un ventall exclusiu ja que ha estat dissenyat per a Sa Sella per en Jaume Ramis Bibiloni de can Pelea.
_Carta Visca la crisi! I dic visca la crisi perquè molts d’empresaris han aprofitat el fet de trobar-nos davant aquesta situació. I a Sencelles no podia ser menys! I a la benzinera d’un dia a l’altra se’ls va ocórrer fer reducció de “plantilla”, com a conseqüència van pensar que la benzinera passaria a autoservei, és a dir, cadasqú es posa la seva benzina ( que no vol dir que la benzina hagi baixat de preu). I jo que em pensava que a les benzineres era un dels llocs on no
hi podia haver crisi ja que la gent segueix utilitzant els vehicles com abans! Tot i la contaminació que aquests produeixen. Bé, sapigueu que en anar a la benzinera de Sencelles; guants i “ tira milles”... a “repostar” cadasqú el seu “auto”. Però el més preocupant no és el fet de posar-nos la benzina, sinó el més preocupant són els “despidos” que s’han fet, persones que ara si que poden patir crisis. A n’aquesta preocupació li hem d’afegir el fet que a una persona que han despedit
estigui malalta i amb mala edat per a trobar una altre ocupació, tot i que sia la més antiga de l’empresa! Quin desastre! Quin incivisme! Aquí es veu que hi ha coses que prevaleixen damunt d’altres. Ànim als despedits. Força i correu el que faci falta. A cada porc li arriba el seu sant Martí. I a vosaltres, sencellers, convidarvos a que la benzinera a partir d’ara se n’adoni de la crisi. Sa llosetina
sa_sella |
21
22
| sa_sella
_Es racó de sa cuina Gaspatxo de síndria
Maria Vich i Cirer
L’estiu no seria estiu sense gaspatxo de primer ni síndria de postres. I per què no ho tastau tot en un sol plat? Vos xuclareu els dits. Ah! I se fa “amb un alçar Déu” com deia la meva padrina. És a dir, molt aviat. Ingredients: ½ síndria (millor encara si és de la varietat sense llavors). 4 tomàtigues madures. 1 ceba tendra. ½ pebre vermell. Oli d’oliva. Vinagre. Sal. Preparació: Palau les tomàtigues i llevau les llavors. Si voleu, podeu escalfar-les uns segons en una olla amb aigua bullent; així es pelaran aviat. Palau i rentau el pebre i feis neta la ceba. Amb l’ajuda de la batedora elèctrica, picau la popa de la síndria (neta de llavors) juntament amb la ceba, les tomàtigues i el pebre, fins que quedi ben fina. Afegiu-hi un bon raig d’oli d’oliva, un poquet de sal i un raig de vinagre al vostre gust. Serviu-ho molt fresquet. Podeu acompanyar-lo amb daus de pebre verd, cogombre (pepino), ceba, crostons de pa torrat.... I si voleu ser encara més originals, amb grans de rem i trossos de poma!
_Carta A sa Coral Sor Francinaina: Som senceller, encara que nascut a Normandia (França). Amant de sa música i de ses bones veus. Som component de sa C.U.O.M. (Coral Universitària Oberta per a Majors), filial de sa Coral Universitària. He assitit a diversos concerts vostros, de vegades amb amics meus, també coralistes i vos he dir que sempre n’hem sortit encantats. També he sentit molta gent que opina igual. Per tot això vull dedicar un gran elogi, mitjançant Sa Sella a aquesta coral que me fa estar encara més orgullós des meu poble. Joan Bover Llabrés de l’antic cafè de can Tòfol
sa_sella |
23
_Sa Campana Notícies fresques E N N ADAL TOCAPILOTES , EN R AFEL NO , S ’ ALTRE , QUE DE CADA DIA VA MÉS EMBUIAT . C REC QUE S ’ HO HA DE FER MIRAR . A NES SEU GRUP VUI DIR - LIS : QUE SERIA MILLOR QUE POSSASIN UN ALTRE MILITANT DE PRESIDENT , JA QUE ELL TE MOLT QUE DESITJAR , DE NO FER HO , SE SEVA AGRUPACIÓ TE ES DIES CONTATS .
JO,
SINÓ,
JA HO VOREU.
D E S D E F A M E S O S NO V E I G C A P
RELLOTGET
DINS
ES
COTXOS
APARCATS, ÉS NECESSARI QUE ES MONICIPALS VAGIN A S’ OCULISTA I AIXÍ VORAN LO QUE TOCA I: A POSAR MULTES S ’HA DIT !
BARRAMOT @GMAIL. COM ELECTRÒNIC
PER
ÉS L ’ ADREÇA DE CORREU SI
VOLEU
SUGGERIR
NOTÍCIES FRESQUES O DEIXAR COMENTARIS SOBRE LES QUE HAN SORTIT .
24
| sa_sella
Ara, ells, es peperissos, ho arreglarien tot, tot i tot. Sí, sí, tot! Exemple: a n’es cabrum, és a dir, es pobres, les baixarien es jornal. Ara, cobren 800 • i clar, això és molt. A partir d’ara cobraran 500 • i no faran 40 setmanals, noooo!, en faran 60 d’hores setmanals, a demés, tendran 20 dies de vacacions i no 30 dies com ara, etc, etc. Na Roseta de morros prims i boca de veneno, i de mal nom na hexepartito diu: el govern no governa, sólo gasta, hi ha que reducir gastos, això no és de recibo, ha de reducir conselleries i empresas públicas. Serà pu........ Ells tudaren 250 millons d’euros, d’eeeeeeuros. Si ella i en Jaimito s’americà inventaren ses empreses públiques. Recordau tot es lladres, pressuntes, que van un dia sí i s’altre també pes jutjat i ses presons, són des deu partit, siiiiiiiiii, des seu partit senyora, si estaràs amb en jaimito s’americà. Vos enrecordau des Metro, de s’Òpera, de ses residències de majors donades a empreses administradores amiguetes seves, ses autopistes de Mallorca i d’Eivissa, es dinars amb Moet Chandon de sa ex-vicepresidenta, es palau den jaimito s’americà, ses amistats raretes de na cirereta, es Rasputin des flaquer, sa capsa de Cola-Cao de n’Ordines-i es cap pelat, anomenat “es xino”, es viatges a la Xina, què putes tenien a Xina? D’ell i d’ella amb sa tenor, des sopars, sopars, més sopars, dinars, dinars, i més dinars de tota
sa tropa pepera? I lo que encara no sabem!!!! Quan surti serà esgarrifós. I encara sa porca vergonya? diu que són es s’altres que gasten molt. Serà ................ (posau-hi lo que volgueu, tot hi anirà bé). Ara l’hi han donat sa potada a n’es cul. L’envien a Brussel·les, a Brussel·les. Està cremada, acabada, ningú la creu, just diu dois, beneitures. I ara que farà? Ja no podrà fer de tereseta com fa a n’es Parlament Balear. Sí de tereseta, no la veieu con se girava, movia es braços, pujava i baixava es ulls? Talment com si la moguessin amb fils. No podrà obrir boca. I tot es vereno que dúu a dins, l’amollarà a n’en Rajoi? Pobreeeta, ja no serà rés més mai. No serà Presidenta des Consell, ni res de res. Sa frase de: Roma no paga traidores, mai tan ben dit. Es seus tampoc la pagaran! I l’han col·locada a n’es número 10, i ella tan feliç, s’infeliç. Ella diu que en Rajoi la reforçada. Si tots es reforços són així, jo no vull que ningú me reforci. Putada! També diu que: envia-la a Brussel·les és un trampolín per ses eleccions autonòmiques del 2011. No sap Señorita de Brussel·les, que a n’aquesta ciutat, es presidents de cada partit polític, només envien es elefants a morir, o a ses ratetes com ella. Ara ja en tenim dos de fugitius: en Jaimito s’americà i la Rosita de Brussel·les. Idò! I han deixat es seu partit que tant estimen, amb so
cul a l’aire. La Rosita de Brusel·les ja deu veure a prop sa seva imputació per pressuntes robos, etc. etc.? i ha “sortit cametes me valguin” cap a s’Unió Europea i així no lo podran aglapir. Es partit de la Rosita de Brussel·les i den Jaimito s’Americà, deu estar pitjor de lo que mos pensaven, tothom que tenia mando es anys 2003 fins al 2007, se’n va escopetetjats. Això és que feren mes desastres des que estan surtint, però, surtiraaaaan. Vaja, vaja, i vaja. Es nostro batle per ventura, anirà a Brussel·les. Això és tenir bemoles!!! Ai., ai, i ai! Mumare i sa meva sogra van remogudes, en so bon sentit. Per Sencelles hi ha lladres de cossiols. I saps que a vés de fotut, roben es cossiols que ses dones des poble posen damunt ses finestres per fer guapo i donar bona imatge de sa nostra vila!!!! I no les roben d’un en un, noooo, les carreguen dins un cotxo. Ai, no se a von arribarem!!!! Es monicipals han de patrullar es poble i no només sa plaça i es carrer major, que tots pagam imposts. Au, ja ho he dit. Avís a n’es lladre de cossiols: Sabem sa matrícula des seu cotxo, manco un número, però aviat ho sabrem i: denúncia al canto a sa Guàrdia Civil i a n’es jutge Garzón. Au!!! Per això, deman a tota sa bona gent des nostro poble, que badin molts es s’ulls i vigilen es cossiols i es lladres. Ah! Es número de sa
matrícula i es color des cotxo, vos ho diré particularment, si ara ho digués, segur que es lladre canviaria de cotxo Ara, ses noticies del corazón, (dictades per sa meva sogre i mumare) I què la véreu? pareixia talment que caminava damunt zancos. Ella, s’Ortiz, no sabia que havia de fer per cridar s’atenció, però es retratistes i demés reporteros del corazón, només tenien ulls per la Bruni. I és que la Bruni és molta Bruni, guapa, curra i plantosa. Es vespre a n’es sopar de gala, sa pobrissona, feina cara de pomes agres, i treia foc pes queixals. Ja hi tornam a ser, tothom a la Bruni i ella feia sa planta del Palou a sa Pobla. Ja se sap. Qui té, té, i sa que no té, no té, i no serveix de res es braguetazo que ella va pegar, segueix fent poca planta a pesar des 9 millons d’euros que mos costa a tots nosaltres. Ai senyor, senyor! A la fi! vérem a la Sonsoles donar sa benvinguda a sa dona d’un president de govern. I lo que he dit, sa Bruni és molta Bruni, i la Sonsoles, per una vegada, ha deixat a un racó sa seva discreció i ha surtit a rotlo, és a dir, a ses fotos del corazón. Reflexió: En temps de mentides universals, dir la veritat és un acte revolucionari (no sé qui ho va dir). ... Lo des judios de Palestina es vertaderament oiós. Montaren un pollo a la Seu de ses Nacions Unides a Ginebra per unes
declaracions que va fer un president d’un país musulmà. Ells no fan declaracions, no, no en fan, ells assassinen, dones, nins, vellets, d’una manera tan oiosa, que han deixat es nazis d’en Hitler, com uns aprenents d’assassins. A demés de robar-los ses terres, a n’es palestins, encara les fan un genocidi. I la resta del món boca closa. A n’aquests gent se les ha d’aturar es peus i aviat.
_Sabíeu que...
La brigada de Sencelles el dijous de “ Sa vermada” era a Binissalem montant taules i cadires per als d’UM de Binissalem a Can Arabí?Ja ho sabeu, si algú de vosaltres ha de mester d’aquests serveis només fa falta que ho demani a l’Ajuntament que segurament els ho cedirà amb molt de gust. ...encara hi ha penjats cartells que anuniaven l’acte de la república celebrat per l’ajuntament. No entenc com poden penjar cartells encolats a desiara deixant per enterra les restes d’altres anuncis ja penjats. I després ens
venen
en
xerrades
sobre
reciclatge... Supòs que no foren els regidors que els penjaren foren uns altres “mandats”, però surt el nom de la instutició no de cap partit polític; tots sabem que els que impulsaren el reconeixement als desaparescuts fou Esquerra Unida els Verds. Una cosa no lleva l’altra. Xiscu Cardona
sa_sella |
25
_Sa Sella entrevista... Francisca des Campàs Na Francisca des Campàs, va néixer a Lloret dia 23 de juliol de 1927, era filla d’en Sebastià Miralles Jordà de ca’n Siurell i de na Joana Horrach Gelabert de ca’n Roca. Tota la vida l’ha dedicada a fer feina pel camp. -Quants germans teníeu? Quatre, amb jo cinc, quatre nines i un nin. -A quins jocs jugàveu amb els vostres germans i amics? A “cases”, davall una figuera que hi havia davant ses cases, vivíem a fora vila. Si ens barallàvem solíem espanyar la de l’altra. -Un lloc especial que vos agradàs jugar? La figuera era molt especial, no sabíem jugar a altre lloc. Teníem poques juguetes, però una tia me regalà una pepa de porcellana molt grossa, que va dur de Madrid quan hi va anar amb els senyors amb qui feia feina. -Encara que no en tenguesiu, vos ho passava bé? Ves, molt bé. Sobre tot a l’estiu que a davall la figuera feia molta fresqueta. -Recordau quin dia de la setmana féreu la primera Comunió? Me pareix que era dissabte, del mes no me’n record. -Anàreu a escola? Què vos ensenyaven llavors a l’escola ? Només hi vaig anar per aprendre les oracions per fer la primera comunió. No m’ensenyaren res més que oracions. A fer comptes en vaig aprendre de gran. -Vos agradava anar-hi? Sí, però, com ja he dit, no vaig poder anar-hi. -El vostre pare, quin ofici tenia? La vostra mare, què feia, o ja en tenia prou LA
F E S T A D E L A MEVA C O M U N I Ó V A SER BEN MAGRA : UN TASSÓ D E XOCOLATA A M B UNA ENSAÏMADA.
F RANÇA ,
TENÍEM
UNA TIA QUE VIVIA A
Q U E VA VENIR A
M ALLORCA
PER
A Q U E L L S D I E S I M E V A D U R E L VESTIT D E PRIMERA COMUNIÓ , QUE ERA BLANC .
LA
MEVA
amb la de casa i els fills? Mon pare era pagès i mu mare les feines de la casa i ajudava un poc mon pare al camp. Collir figues, ametlles, també criava indiots, un poc de tot. -Poguéreu triar l’ofici que voiu fer?
MARE NO VOLIA POSAR - M ’ HO , JA QUE DEIA
No, vaig haver de fer feina pel camp.
QUE ÉREM POBRES I QUE NO EL PODIA DUR ,
-Recordau el jornal que guanyàveu?
QUE LA GENT XERRARIA .
PERÒ,
UNA MODISTA
DEL POBLE E L ME VA ESCURÇAR I E L VAIG
“ LLUIR ”.
Sis reals (1’50 pta. cada dia. Mon pare, fent clots de sol a sol, guanyava un duro (5 pta.) -Quines coses fèieu? Tot el que me manaven. Duia aigua els segadors, el berenar, un poc de tot. L’hivern feia herba per dins els sembrats. Record que quan anàvem al tros, solíem agafar qualque carxofa, pèsols, i amb un poc d’arròs fèiem un bon dinar.
VAIG
COMENÇAR A FER FEINA ALS
7
ANYS VAIG
ANAR A FER FEINA A LA POSSESSIÓ DE
S ON
JOAN ARNAU, QUE ESTÀ ALS TERMES DE LLORET I SINEU. R ECORD QUE L ’AMO TENIA 9 FILLES I CAP FILL , EL SENYOR EL MATEIX , UNA CASUALITAT GRACIOSA . H I HAVIA UNA CASA PETITETA PER JUGAR - HI A “ CASES ” LES FILLES DEL SENYOR . V AIG FER - HI FEINA FINS QUE ME VAIG CASAR .
26
| sa_sella
-Com recordau aquells temps? Érem feliços. A pesar de tenir poc, vivíem millor que ara. Tots érem com a germans. -Qui eren les vostres amigues quan éreu jove? Amb les que feia feina, sobretot na Maria de ca s’Estrella. -Què fèieu les al·lotes els diumenges ? Les meves germanes i jo, anàvem a missa primera, llavors havíem de rentar, fer
dissabte i el dinar, ja que la nostra mare els diumenges no el feia. L’horabaixa passejàvem per la carretera de Sineu, els nòvios solien venir a veure’ns. -Com ho feien els joves per acostar-se a les al·lotes? No me’n record, fa molts d’anys. -Podíeu anar a ballar d’aferrat? Noooo, rellamps, això si que no, ja que ens despuntaven de filles de la Puríssima. A ballar boleros i jotes, sí. La nostra mare, els darrers dies de Carnaval ens hi acompanyava. -Les al·lotes s’arriscaven a que les esborrassin de filles de la Puríssima, per poder anar a ballar? No, bé, qualcuna sí. -Com era la vida els anys 40 i 50? Va ser molt trist. No hi havia res de res, ni roba per fer-nos un vestit. Els llençols del llit eren com de roba de fogasser. - Ara una pregunta un poc indiscreta, qui va ser el vostre PER
S ENCELLES? A LA POSSESSIÓ DE S ON B ORDILS , PASSÀ UNA DESGRÀCIA A LA MEVA AMIGA M ARIA , AIXÒ VA QUÈ VÀREM VENIR A VIURE A
FER QUE JO JA NO POGUÉS SEGUIR VIVINT ALLÀ, AIXÍ VAREM DECIDIR MUDAR-NOS A
S ENCELLES . V ENGUÉREM D ’ AMITGERS A LA POSSESSIÓ D ’ EN T OMEU X IM A C ASCANAR, HI ESTÀREM 6 ANYS , HI TENÍEM CASA . D ESPRÉS , TAMBÉ A CASCANAR PASSÀREM A DUR L ’ HORT DE CA ’ N M ALAGANA , UNS 4 ANYS , DURANT AQUEST TEMPS VISQUÉREM A S ENCELLES A UNA CASA DEL CARRER ANTONI LLABRÉS. COMPRÀREM UNA FINCA ANOMENADA ES CAMPÀS, A CASCANAR, FÉREM UN POU, TROBÀREM AIGUA I POGUÉREM FER - HI HORT . LLAVORS CONSTRÏIREM UNA CASA I JA VÀREM DEIXAR DE VIURE A N ’ ES POBLE .
primer nòvio? En Rafel de ca’n Barca. -Amb qui vos casàreu? En amb Rafel Roig Gelabert de ca’n Barca. -Quins dies de la setmana festejàveu? Els dijous i diumenges. -I, els altres dies res de veure-vos? No, mai. -Quants d’anys festejareu? Quin dia de la setmana vos casareu? Quatre. En dissabte, dia 27 de gener de l’any 1951, a Lloret, a les 12. Ens havíem de casar a primera hora, però ma mare no va trobar-se bé i ho haguérem de retardar. Feia una bona aiguada. Es refresc de noces, com va ser? Convidàreu molta de gent?
JA
L LORET A N ’ ES C A R R E R DES V E N T . E L M E S D ’ AGOST D E L MATEIX ANY PARTÍREM A VIURE A L LUBÍ , A FER DE MAJORALS A LA POSSESSIÓ DE S ON BORDILS D ’ EN JOSEP B OMBARDA, DURANT UN ANY . D ESPRÉS PASSAREM A N ’ ES M OLÍ D ’ EN B LANC, PROPIETAT DEL MATEIX SENYOR . A L MATEIX TEMPS , TAMBÉ CONREÀVEM UNA FINCA D ’ UN GENDRE SEU . CASATS ANÀREM A VIURE A
Férem xocolata amb ensaïmades i confits. Només convidàrem la família i dues amigues meves; na Maria i na Francisca. -Quins regals se feien als nuviïs aleshores? Mitja dotzena de tassons, de plats, setrilleres, dois així, també fruiteres. -On anàreu de viatge després de casar-vos? Pots pensar, a Palma a fer-nos la foto de casats. Anàrem a sopar a una fonda que estava devora la mar, no pagàrem, ja que els amos eren coneguts nostres. L’endemà a cavar faves.
QUÈ
COM RECORD EL DIA DE SES MATANCESQUAN
EREU JOVE?
NO
FÈIEM GENS DE TRULL.
NOMÉS
ÉREM ELS D E L A CASA , NO SOLÍEM F E R FOGUERONS.
AL
SOPAR S’HI AFEGIA LA PADRINA
I QUALQUE CONCO.
I
EL DIA DE
NADAL
NOMÉS
VENIA A DINAR LA PADRINA I UN GERMÀ DE LA MARE , AIXÒ QUAN ERA PETITA .
JA
CASADES
-Quan venguéreu a viure a Sencelles? Fa uns 44 anys. -Tenguéreu fills? I néts? De fills dos, en Miquel i en Sebastià. De néts sis, tres néts i tres nétes. -Com són els/les néts/nétes?
TOTES LES GERMANES , ANÀVEM TOTS A CA MA
Per nosaltres molts bons.
MARE, AMB ELS HOMES, FILLS I FILLES, SOLÍEM
-Com vos agradaria que fóssiu recordada el dia de demà?
SER MOLTS .
D INÀVEM D ’ ARRÒS , PORCELLA I POLLASTRE ROSTITS, FRUITA, COQUES DE NADAL I TORRÓ. ENS HO PASSÀVEM MOLT BÉ.
Talment com som. Per ventura per uns som bona i per altres no tant. A jo ningú no em fa res malament. Jo els altres, aposta, tampoc no ho faig.
sa_sella |
27