Revista Sa Sella sasella@hotmail.com C/ Església, 3 07140 Sencelles (Mallorca) Els articles d’aquesta revista expressen únicament l’opinió dels propis autors. Redacció: Joana Ferragut i Fiol Joan Florit i Horrach Jordi Llabrés i Sans Guillem Mut i Llabrés Guillem Zuàzaga i Llabrés Col·laboradors: En Barramot Xiscu Cardona Margalida Crespí (publicitat ventall) Joan Bover i Serra Miranda Miret i Mairata Cristina Soler i Escalas Maria Vich i Cirer Edita: Centre Cultural de Sencelles Des de 1983
Dia 15 de maig sortirà un número especial de Sa Sella dedicat als 75 anys de ses Escoles: t’ho voldràs perdre? Reserva’n una ja!
_Editorial
Portada: Festes de Santa Àgueda. Imprimeix: Tirrena S. A. C/ Pintor J. Gris, 2 Manacor (Mallorca) Tel.: 971 555 212 Dipòsit legal: PM-400-89 Hicol·laboren:
Parròquia de Sant Pere de Sencelles
2
| sa_sella
Comença un nou any i Sa Sella tornar a estar amb tots els seus subscriptors. Per enguany des del Centre Cultural de Sencelles hem preparat diverses accions que esperam que siguin del vostre interès. Dia 15 de maig es presentarà un número especial que Sa Sella dedicarà als 75è aniversari de la inauguració de les escoles de can Bril. El dia de la fira tendrem una paradeta amb un regal molt especial per a tothom que renovi la subscripció anual. Per les festes de Sant Pere estam organitzant una marató fotogràfica que promet ser una activitat molt entretenguda. Animau-vos a participar en totes aquestes accions selleteres!
_Imatges d’ahir A la primera foto d’aquesta secció podem veure els joves que venien del campament d’estiu. Ja han passat més de deu anys. De davant a darrera: Joana Mª Picornell de can Calí, Rafel Roig des Campàs, Tomeu Oliver de son Pelea, Macià Llabrés de can Porrasar, Francisca Comas de can Serra, Toni Florit de can Cota, Biel Pau Ferrer de sa Pinera, Joan Morro de can Masset. Entre mesclats: Miquel Llabrés de ca S’escolà, Miquel Llabrés de can Manita, Maria Magdalena Llabrés de can Gallet, Antoni Crespí de can Morei, Tomeu Ferrer de cas Felanitxer. Tercera Fila: Llorenç de can Mascaró, Toni Vallés de can Raspeta, Francisca Llabrés de cas Xicot, Francisca Cirer de can Guixa, Mª Magdalena Picornell de can Calí, Margalida Cirer de can Floret. Més enrera: Simó Garau, llavors rector de Sencelles, Margalida Llabrés de cas Xicot, Guillem Ferrer de na Cavallera, batle en aquell temps, Pere Llabrés de can Renyina, Joan Lluís Llabrés de ca s’Escolà, Joan Campaner de can Gep. Darrera fila: Jordi Llabrés de cas Sord, Guillem Zuazaga de can Pou, Mercedes casada amb en Toni Florit de can Cota, Llorenç Llabrés de can Renyina, Guillem Ferrer de cas Felanitxer. La foto ha estat deixada per en Guillem Zuazaga Llabrés de can Pou que li va passar don Simó Garau. La següent imatge ha estat cedida per na Maria Antònia Colom Coll de can Castell. De mà esquerra a dreta hi podem veure, en Pere Arrom de sa Talaia, en Francesc Ramon Oliver de can Carrina, en Pere Lluís de can Randa, en Jaume “Dami” Sans Ramis de can Cariet i en Josep Vaquer Crespí. Guillem Mut i Llabrés
sa_sella |
3
_Noticiari Dia 5 de gener arribaren puntuals, tant a Sencelles com a Biniali, ses majestats els Reis d’Orient, carregats de regals per a tots els nins i les nines que havien fet bonda durant tot l’any passat. Dia 10 de gener el club d’esplai es Burratatxo i la regidoria de festes varen organitzar un taller de confecció de ximbombes al poliesportiu de Son Company. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística la població oficial del nostre municipi a dia 1 de gener de 2008 era de 3.006 persones, repartides entre 1.547 homes i 1.459 dones. Un any abans, pel gener de 2007, els sencellers eren 2.903, el que suposa un augment del 3,54% LES BENEÏDES DE
SANT ANTONI
A
Divendres 16 de gener l’OCB va organitzar el tradicional fogueró de Sant Antoni a la plaça Nova de
S ENCELLES.
Sencelles.
EL CLUB
DE
F UTBOL
COMPARSA
DE
S ENCELLES
REIVINDICATIVA
VA FER UNA
EL
DIA
DEL
CONCURS DE CARROSSES DEMANANT LA CONSTRUCCIÓ D’UN CAMP DE FUTBOL A
S ENCELLES .
A principis de gener el Consell de Mallorca va aprovar el projecte d’adequació d’una zona verda i de servicis al carrer dels Donants de Sang de Sencelles presentat per l’Ajuntament al Pla d’Obres i Serveis de 2009 per valor de 214.892 euros. Dia 16 de gener l’Agrupació Folclòrica es Jonc de Sencelles animà el fogueró de can Nofre a Portocristo i l’endemà dia 17 el de la barriada de Son Coc a Ciutat. Les beneïdes de Sant Antoni foren a Sencelles dia 17 a les 16 hores a la plaça de la Vila. Dia 2 de febrer va visitar el centre sanitari Sor Miquela de Sencelles la unitat mòbil de la Germandat de Donants de Sang de Mallorca per facilitar la donació dels associats al nostre municipi. Les festes de Santa Àgueda arribaren puntuals entorn del 5 de febrer. Enguany la revetla va estar animada per Caliu i es Jonc. Hi va
4
| sa_sella
haver un homenatge als xeremiers de can Llargo, la presentació dels capgrossos de Sencelles, una exitosa exposició de fotos de noces, una conferència sobre folklore i un animat concurs de carrosses entre molts d’altres actes festius.
LES CARROSSES DE LES FESTES DE
ÀGUEDA
SANTA
VAREN TENIR COMPARSES BEN
IMAGINATIVES .
Enguany no hi va haver festa per celebrar els Darrers Dies: la coincidència de les festes de carnaval enmig de les festes de Santa Àgueda i la Beata Francinaina va decantar als responsables de la Sala a no programar cap acte. Aquesta decisió va provocar cert malestar. Per a l’any que ve s’ha decidit tornar fer festa caigui la celebració quan caigui. Dia 10 de febrer el Batle de Sencelles, Joan Carles Verd, va anunciar que el regidor Josep Lluís Toledo, que va presentar-se a les eleccions amb la candidatura PSOE-PSM-ISIB, tornava a integrar-se a l’equip de govern ja que li havia tornat a cedir les competències en hisenda.
D URANT
LES FESTES DE
S ANTA À GUEDA
ES VA
RETRE UN HOMENATGE A LA FAMÍLIA DE XEREMIERS DE CAN
LLARGO .
La Sindicatura de Comptes va emetre un informe molt crític amb la gestió econòmica de l’Ajuntament de Sencelles on es recull com a a més de tenir un elevat endeutement “no s’han format, aprovat, ni rebut la liquidació ni el compte general dels exercicis de 2001 a 2004, ni 2006 i 2007”. Durant tot l’any 2007 es varen celebrar a Sencelles 10 noces de les quals 5 foren pel ritu catòlic i 5 matrimonis civils. Dia 20 de febrer varen arrestar a Sencelles tres homes colombians per rebre un enviament des de Costa Rica amb cocaïna. Dia 27 de febrer va aprovar-se definitivament l’expedient que declara Biniali com a Bé d’Interès Cultural (BIC) Les festes de la Beata Francinaina enguany varen esser molt animades. Destacà sobretot la trobada solidària que comptà amb l’actuació d’Auca Veus, un bingo solidari i una xocolatada. El concert que oferiren la Coral sa_sella | 5
L’ OFRENA
FLORAL DEL
27 DE FEBRER
VA SER MOLT LLUÏDA .
Sor Francinaina, la Coral de Porreres i la Banda Filharmònica de Porreres va resultar molt lluïda. A principi de març es va conèixer la decisió que va prendre l’equip de govern de l’ajuntament de Sencelles de renunciar al seu sou per fer front a l’elevat endeutament de la institució. Els membres de l’oposició també s’hi varen adherir. Dia 6 de març es va presentar al casal de joves el Punt Informatiu Europeu (PIE). A l’acte hi foren presents Miquel Rosselló, conseller de Cooperació Local del Consell de Mallorca, Manel Carmona, subdirector del CBE i responsable dels PIE, el batle de Sencelles i el regidor de cultura a més de regidors de l’equip de govern i de l’oposició. L’objectiu d’aquest punt d’informació és crear una xarxa per acostar tota la informació que procedeix de les institucions europees a tots els ciutadans de les nostres illes. En total es preveu que a finals de la present legislatura hi hagi 73 punts com aquest. Dia 8 de març, l’associació es Pou Major va organitzar una excursió a Biniali amb dinar a l’àrea recreativa de sa Sort de don Macià. Per dia 16 de març estava prevista la festa d’inauguració del nou edifici del col·legi públic de Sencelles. L’ajuntament ha previst fer una jornada de portes obertes del nou centre coincidint amb la fira perquè tothom qui vulgui pugui conèixer com són les noves instal·lacions. Selleters en acció L ES
AUTORITATS A LA INAUGURACIÓ DEL
D ’I N F O R M A C I Ó
EUROPEU
AL
CASAL
P UNT DELS
JOVES.
SUS
DE L ’EXCURSIÓ A
BINIALI
P OU MAJOR .
6
| sa_sella
DE L ’A SSOCIACIÓ
_Temps era temps
EL
MANESCAL
R AFEL V ICH C LADERA
VA
OCUPAR EL CÀRREC DE SECRETARI DEL
SINDICAT AGRÍCOLA I RAMADER DE SENCELLES. A QUÍ EL VEIM EN UNA IMATGE DE QUAN ERA ESTUDIANT DE VETERINÀRIA A
S ARAGOSSA . É S UNA FOTO FETA A A RT S T U D I O G. F R E U N D E N T H A L D E SARAGOSSA (CARRER COSO 31) DIA 17 DE GENER DE 1907 QUE HA ESTAT CEDIDA AMABLEMENT P E L S E U NÉ T B ARTOMEU ADROVER VICH.
A continuació hi ha dues cròniques que sortiren publicades al diari de Ciutat Gaceta de Mallorca sobre el Sindicata Agrícola i Ramander de Sencelles. La primera és del 23 de març de 1909 i informa sobre el naixement de l’entitat. “Nuevo Sindicato Agrícola Recibimos noticias de Sansellas dándonos cuenta de haberse contituído en aquella villa un nuevo Sindicato Agrícola y Ganadero. La Junta directiva ha quedado constituída del modo siguiente: Presidente, don Matías Pons Ramonell. Vice-presidente, don Juan Verd Cirer. Tesorero, don Sebastián Reinés Llabrés. Secretario, don Rafael Vich Cladera. Vice-secretario, don Miguel Ramis Llabrés. Vocales, don Gabriel Bibiloni Bibiloni y don Antonio Vallés Bibiloni. Las personas nombradas son una garantía de que el nuevo Sindicato Agrícola y Ganadero” llevará una vida próspera en beneficio de los vecinos de Sansellas. Así lo deseamos. Nuestro estimado Director, don Andrés Pont Llodrá, ha sido invitado para dar una conferencia en el local que ocupa el nuevo “Sindicato”, invitación que ha aceptado con gusto.” La segona és de dia 19 d’abril de 1909 i informa sobre com va anar aquesta conferència de mossèn Andreu Pont a Sencelles. “Nuestro director en Sansellas La conferencia de anoche Anoche, conforme anunciamos, dio una conferencia en Sansellas nuestro querido Director, D. Andrés Pont Llodrá. La conferencia de nuestro Director había despertado vivísimo interés entre aquellos vecinos, lo cual quedó bien patentizado en el numerosísimo auditorio que se congregó en el espacioso salón del Colegio que regentan en aquella villa las Hermanas de la Caridad, donde tuvo lugar el acto. Entre la concurrencia, figuraban comisiones de los pueblos de Alaró, Binisalem, Santa Eugenia y Biniali, presididas estas dos últimas por los respectivos Vicarios. Ocupó la presidencia el Ecónomo de Sansellas, Reverendo Señor Martorell, y el presidente del Sindicato Agrícola de aquella Villa, señor Pons Ramonell. El señor Pont Llodrá trató de la vida de los Sindicatos agrícolas y la organización y funcionamiento de las Cajas rurales. El auditorio demostró con sus prolongados aplausos la satisfacción por la conferencia pronunciada por nuestro Director.” JFH
sa_sella |
7
_Sa Sella entrevista... Na Margalida Escolana Na Margalida Escolana va néixer a Sencelles dia 29 de juliol de 1916, era filla d’en Bartomeu Bennàssar Fiol de ca s’Escolà i de n’Àngela Llabrés Serra de ca’n Tòfol. Tota la vida l’ha dedicada a fer de ripuntadora de cortes de sabates. -Quants germans teníeu? Tres, amb jo quatre, dos nins i dues nines. -A quins jocs jugàveu amb els vostres germans i amics? No vaig jugar mai amb els meus germans, perque quan jo vaig néixer ja tenien 12, 14 i 16 anys. Quan es casaren jo tenia de 10 a 12 anys. Amb les meves amigues sí que jugava, a bolles, a diàbolo, a botar amb cordes, amb agulles de capet, a conions, un poc de tot. Pot parèixer un poc estrany que els meus germans em guanyassin de tants d’anys, però és que mon pare l’any 1910 o 1912 va emigrar a Bons Aires, amb dos germans més. Hi va estar fins a l’any 1915. Va dur un parell de doblers i va muntar un talleret de sabates. -Un lloc especial que vos agradàs jugar? Per la plaça, ja que estàvem a l’ample. També anàvem a ca’n Parrilla, a la carnisseria de ses Serres, on avui hi ha Sa Nostra, o pel carrer d’Antoni Maura, llavors no passaven cotxes i ca nostra era a aquest carrer. -Teníeu juguetes? Sí moltes. Jo vaig ser la petita i pot dir-se que mig “pubil·la” -Recordau quin dia de la setmana féreu la primera comunió? Tenia 7 anys i era dia feiner. -Anàreu a escola?
PER
LA MEVA PRIMERA COMUNIÓ VÀREM
Sí, fins els 14 anys.
FER UNA F E S T A : MA MARE V A FER
-Què vos ensenyaven llavors a l’escola? Vos agradava anar-hi?
XOCOLATA PER JO .
Sí, molt m’agradava. Ensenyaven a fer randa, brodar, passar el sant Rosari, això
N A M ARGALIDA M ORRETA EM VA FER EL VESTIT . MÉS T A R D , A L S 10 A N Y S F È I E M L A 2ª C OMUNIÓ, QUE ERA LA SOLEMNE, VAIG DUR EL MATEIX VESTIT I JA NO FÉREM FESTA .
els capvespres. Els matins a llegir, escriure, sumar, restar, multiplicar, un poc de tot! -El vostre pare, quin ofici tenia? Era sabater. Feia sabates a mida, tenia un petit taller, com ja he dit. Donava feina a un home o dos, a més d’ell i els meus dos germans. Venia gent de fora poble a encarregar sabates. Triaven d’un mostrari i així ja sabien com serien les sabates una vegada fetes. També feien polaines, espardenyes, ... Mon pare feia de patronista i tallava la pell. La meva germana ripuntava els “cortes” i jo als 14 anys vaig començar a ajudar-la. -La vostra mare, què feia, o ja en tenia prou amb la casa i els fills? Només feia les feines de la casa. -Poguéreu triar la feina que volíeu fer? No. Vaig haver de fer de sabatera (ripuntadora de cortes) que era el que volien els meus pares. A jo m’agradava fer de modista. Vaig anar una temporada a ca na Bel Mariner o de ca’s Xicot, que feia de modista, i veïnada nostra. Allà mos hi plegàvem un bon estol d’al·lotes.
8
| sa_sella
-Recordau el jornal que guanyàveu?
Jo no cobrava. Carregava del calaix de ca nostra si necessitava doblers. -Com recordau aquells temps? Bé, jo els vaig viure bé. Rèiem molt i passàvem molt de gust. -A pesar dels pocs doblers que hi havia, la gent estava contenta? Sí, estava contenta. Per sort no vaig necessitar res, a ca nostra estàvem bé. -Qui eren les vostres amigues quan éreu jove?
NO
PODÍEM ANAR AL BALL D ’ AFERRAT ,
PERÒ HI ANÀVEM, I MOLTES DE R E N Y A D E S Q U E EM D O N A V E N A CA NOSTRA.
SOLÍEM ANAR A SA S E R R A D O R A , A Q U Í ON A V U I H I H A S ’O S C A . E N B E R N A T G E L A T I E N T OMEU F USTER ENS ENSENYAVEN, JA QUE ELLS EN SABIEN MOLT .
Na Magdalena Rei, na Maria Morei, na Margalida de ca’n Pep, n’Àngela Manescal i na Magdalena Xim. -Què fèieu les al·lotes els diumenges? Anàvem a ca’s Manescal a menjar pastels, a ca’n Rei hi jugàvem a cartes; berenàvem de pa amb sobrassada i venien a veure’ns els nóvios. -Com ho feien els joves per acostar-se a les al·lotes? Anant a “cantar panades” per Pasqua de Resurrecció. Anaven per les cases que els interessaven. Solia ser a entradeta de fosca. Quasi el mateix que anar a cantar per les Verges. -Les al·lotes s’arriscaven a que les esborrassin de filles de la Puríssima, per poder anar a ballar? Sí. M’esborraren de Filla de la Puríssima, però em tornaren a apuntar, ja que vaig prometre a na Margalida Morreta que no hi tornaria, ho vaig fer per poder participar a una comèdia que havien de fer a ca ses Monges. Em tornaren a esborrar ja que vaig tornar a ballar... -Com era la vida a Sencelles els anys 40 i 50? No hi havia res. Ni sucre, ni farina, ni res de res. Només “l’estraperlo”. El meu home va haver d’anar a comprar d’aquesta manera per poder fer la festa del casament. Molta de gent ho passava malament i d’altra es va fer rica. -Pensau que era millor el poble, llavors o ara? Segons per què. La gent es feia més i tothom era amic, ara no tant. - Ara una pregunta un poc indiscreta, qui va ser el vostre primer nóvio? En Pere de can Peret. -Amb qui vos casàreu? Amb en Pere Salas Pons de can Peret. -Quins dies de la setmana festejàveu? A vegades cada vespre, ell venia a xerrar amb els qui feien feina a ca nostra i ens vèiem. -Quin dia de la setmana vos casàreu? Era en dimarts i va ser dia 11 de novembre de 1941, a Sencelles. -El refresc de noces, com va ser? A quina hora? Damunt les 10 del matí. Hi va haver galletes, amargos que feren les monges de Santa Maria, ja que la germana del meu home era la Superiora del Convent de la
sa_sella |
9
Caritat d’aquell poble. En Pere va morir l’any 1951, només varem estar casats 10 anys. -Convidàreu molta de gent? Quins regals es feien als nuviïs llavors? Vaja, la casa era plena. Vengueren parents i amics. De regals... Sucreres moltes, setrilleres, coses així. Ah! Ens regalaren una coctelera, que en aquells moments no vaig saber per què servia. De viatge anàrem a Lluc i hi estàrem tres dies. -Ja casats, a on anàreu a viure? Al carrer de Sor Francinaina, a ca’n Betlem. Hi anàrem de lloguer. -Tenguéreu fills? I néts? Sí, dos. Primer una filla, na Margalida, i després en Francisco que morí a les
VÀREM
FESTEJAR
10
ANYS, CREC.
LLARGA .
poques hores de néixer. De néts, quatre i una renéta. -Com són els/les néts/nétes? Com si fossin fills, sempre han estat amb jo, ben igual que la besnéta. -Com vos agradaria que fóssiu recordada el dia de demà? Com una bona mare i una bona padrina.
Maria Vich i Cirer
_Sa Sella va de noces Sa foto de noces d’aquesta Sella té afegida una celebració especial i és que tracta d’unes noces d’or. Es nuviis són na Ventura Ferragut des Celler i en Francisco Llabrés de sa Cometa. Es nuvii dur en braços una nina d’uè que és na Margalida Aloy de sa Cometa i sa núvia té damunt en Joan Ferragut de can Rei. Dretes hi ha, de mà esquerra a dreta, na Teresa de can Guapo i na Ventura des Celler. Molts d’anys! Foto amablement cedida per na Ventura Ferragut des Celler. Joana Ferragut i Fiol
10
| sa_sella
LA
GUERRA VA FER QUE LA FESTEJADA FOS
_Associacions de Sencelles El Sindicat Agrícola i Ramader (I) L‘anomenat sindicalisme agrari catòlic va ser un moviment associatiu cooperativista de caire confessional inspirat per l’Església Catòlica. Els sindicats agraris pretenien desenvolupar el crèdit agrari; l’adquisició d’adobs, maquinària, queviures, etc. en règim de cooperativa; l’accés a la propietat de les terres i un major progrés tècnic aplicat al camp. A la vegada també pretenien preservar l’ideal conservador de la propietat, l’ordre familiar establert, el religiós, etc. Aquests objectius del moviment sindicat catòlic s’han d’emmarcar dins la divisió de la riquesa rústica de finals del segle XIX: les grans possessions estan en mans de terratinents i hi ha molts de jornalers sense finques pròpies. Les primeres associacions obreres catòliques daten de finals del segle XIX però la seva expansió no es produí fins a 1908, una vegada que va ser aprovada la llei dels sindicats agrícoles. A partir de llavors fou quan es va posar de manifest la tasca de nombrosos capellans que varen tractar de recuperar per a l’Església les classes treballadores. Amb aquesta intenció es varen fomentar els sindicats agrícoles catòlics. En aquest moment és quan es va crear un sindicat agrícola a Sencelles, iniciativa que no va ser un cas aïllat a Mallorca ni una quimera personal, sinó que és una mostra més de la influència d’unes directrius generals i de l’impuls dels capellans de l’època. A principis del segle XX el camp continuava essent la principal font de subsistència de la gent de Sencelles. Entre 1880 i 1905 hi va haver una forta crisi agrària que primer va atacar la producció de cereals i després la vinya que quedà destrossada per la plaga de la fil·loxera. Com a conseqüència de tot això es va produir un fort corrent migratori (cap a l’Argentina, Veneçuela, Algèria, etc.) i l’èxode rural cap a Ciutat. L’economia de l’època estava centrada majoritàriament en el sector primari, amb una proliferació de petits propietaris que vivien en règim d’autarquia i amb una mecanització mínima. El Sindicat agrícola anava dirigit bàsicament a aquests petits i mitjans propietaris. La societat mallorquina al llarg del segle XIX veu com es comencen a parcel·lar les grans propietats dels terratinents i per tant es produeix el consegüent accés a la terra de petits propietaris. Els antics jornalers, ara propietaris de trossets de les possessions recentment establides, necessitaven préstecs per poder assumir el risc de modernitzar l’explotació i ampliar les petites tanques que havien aconseguit. Tenint en compte la tradicional mentalitat tancada i poruga dels pagesos illencs és clar que aquesta demanda seria quantitativament mínima. No s’ha d’oblidar que el predomini social encara és en mans dels senyors. El món pagès és dur, amb manca de formació i per tant presa fàcil per a les aventures revolucionàries. Per evitar tot això era necessari la unió d’esforços. Vivint a ambients hermètics i influïts per l’Església rural, on el rector era el dirigent espiritual i material de gran part de la vida popular no és estrany la proliferació que hi va haver a Mallorca d’aquests tipus d’entitats. El sindicat agrícola de Sencelles és una
LA
C O M P R A M A N C O M U N A D A D ’ ADOBS , C O M E L
XILE , ERA UNA DE LES FINALITATS SINDICAT AGRÍCOLA I RAMADER DE SENCELLES . NITRAT DE
DEL
sa_sella |
11
mostra clara del sindicalisme, del mutualisme i del cooperativisme de consum d’inspiració catòlica. Entre els capellans implicats en la iniciativa hi trobam Andreu Pont Llodrà, Antoni Gamundí, Francesc Arrom, l’ecònom Jaume Martorell i l’escolà Bartomeu Llabrés Campaner. Malgrat això, sembla que els principals valedors realment foren el capellà Antoni Gamundí i l’escolà Bartomeu Llabrés Campaner, donat que són els encarregats de tirar endavant moltes d’iniciatives com redactar els estatuts o fer gestions.
A
PRINCIPIS DEL SEGLE
SENCELLES
XX
AL MUNICIPI DE
El Sindicat era una entitat benèfico-religiosa que tenia com a prioritat el desenvolupament de l’activitat agrícola de Sencelles i la promoció de l’estalvi entre els seus associats. No tenia explícitament una finalitat religiosa, ara bé, adoptava un caràcter moralitzant a l’hora de regular el comportament dels socis.
ENCARA HI HAVIA GRANS
L’esperit que donava vida al catolicisme social agrícola a la mallorquina estava M O L T E S D E Q U A R T E R A D E S D E T E R R A . molt acostat a actituds intransigents, immobilistes, reaccionàries d’aquells que C OM AIREFLOR , QUE AQUÍ SURT A UNA aspiraven a una societat totalment depenent de la doctrina de l’Església en front FOTO DE LA CLASTRA. de tendències extremistes proletàries. Dins la mentalitat d’aquells capellans rurals, afavorir el sindicalisme catòlic era contrarestar la potencial influència de les organitzacions esquerranes, és a dir, primer ho faig jo abans que venguin els altres i em prenguin el ramat. POSSESSIONS
QUE
DISPOSAVEN
DE
D’aquesta manera la creació de sindicats agrícoles catòlics també servia per alfabetitzar a les escoles nocturnes, instruir amb conferències, donar peu a nous conreus més productius amb conreus experimentals, ensenyar noves tècniques amb les escoles d’oficis, les biblioteques populars, etc. El Sindicato Agrícola y Ganadero de Sansellas va néixer a Sencelles l’any 1909, en concret va acabar de tramitar totes les paperasses administratives durant el mes de gener d’aquest any i va quedar autoritzat el mes de març. Va començar les seves activitats amb notable empenta i entusiasme: organització de conferències, celebració de la festa patronal del Sindicat per Sant Isidre Llaurador, constitució de comissions d’estudi per compra de maquinària, per muntar una caixa rural i una cooperativa, participació en la constitució de la federació mallorquina d’organitzacions semblants, etc. Les fonts d’ingressos del Sindicat provenien de les quotes que ingressaven els socis i també de les donacions que efectuaven particulars. Pel que fa a les quotes n’hi havia de dos tipus: la de l’ingrés i la semestral. La primera s’abonava en el moment de produir-se la inscripció al sindicat, i les segones es pagaven cada mig any. El pagament s’establia en relació al nivell de renda de l’associat; així els socis que eren propietaris eren els que pagaven les quotes més elevades, són els socis de classe primera, seguits pels majorals o arrendataris, i finalment Joan Florit i Horrach pels obrers agrícoles els quals pagaven les quotes més baixes, ja que eren jflorith@hotmail.com considerats socis de classe segona. Continuarà al proper número.
12
| sa_sella
_Es racó de sa cuina
Mousse de iogurt i mango Si s’ha de sorprendre els convidats...idò se’ls sorprèn! Aquí teniu unes postres originals i amb contrastos de temperatures i tot! Ingredients: 200 ml de suc o nèctar de mango (en venen d’envasat). 200 ml de nata líquida per muntar. 2 iogurts naturals. 3 fulls de gelatina neutra. 4 cullerades de sucre. Per a la decoració: 1 mango. 3 cullerades de sucre. 1 cullerada de mantequilla. Suc de llimona. Preparació: En un recipient amb aigua freda, remulleu els fulls de gelatina fins que s’estovin. Escalfau el suc de mango ben calent però sense que bulli i desfeu-hi els fulls de gelatina ben escolats i les 4 cullerades de sucre. Deixau refredar aquesta preparació a temperatura ambient. Dins una escudella grossa (bol), montau la nata amb l’ajuda de la batedora elèctrica de varetes. No cal que estigui molt muntada, només que tingui cos. Recordau que, con més freda sigui, més bona de muntar serà. Quan el suc sigui a temperatura ambient, mesclau-hi els 2 iogurts amb l’ajuda d’un batedor de mà. Afegiu-hi la nata semimuntada, remenant amb cura amb una espàtula fins a aconseguir una barreja homogènia. Posau la mousse en copes sense arribar a omplir-les del tot. Posau-les a la galera fins el moment de servir-les. Per a la decoració: Pelau el mango i tallau-ne la popa a daus petits. En una pella, a foc suau, feis un caramel amb la mantequilla, el sucre i unes gotes de suc de llimona. Quan el caramel agafi un color daurat, afegui-hi els daus de mango i abaixeu el foc al mínim. Coeu el mango durant un minut i reservau-lo. En el moment de servir les postres, escalfau una mica els daus de mango i posau-les damunt la mousse ben fresqueta de la gelera. Tastau aquesta mateixa mousse canviant el suc de mango per suc de freses o de raïm. Les opcions son inesgotables i sempre per llepar-se els dits. Maria Vich
sa_sella |
13
Sencelles -Vos que sabeu coses velles d’es nostro poble, padrí, ¿mos podreu aclarir d’on ve aquest nom de Sencelles? -Sí que vos ho sabré dir. -Contau-mos-ho, padrí Gori. -Deixau que faça memòri’ i oïu sense perdre malla. que lo que dic no es rondalla sinó verídica històri’. -Callarem igual que “mopis”. -Idò, fills meus, escoltau-me: ja sabeu que el Rei en Jaume, aquell que per mèrits propis va merèixer eterna pauma, fa ja molts anys, temps enrera, clavant sa seva senyera davant sa morisca eixorca, ve vèncer el Rei Moro que era Senyor de tota Mallorca. Triomfador en aquella guerra i s’illa en ses seves mans, el Rei repartí sa terra, així des pla com sa serra, entre guerrers cristians. Poblada s’illa i tranquil·la en poder d’aquells cors nobles, per prosperar com s’estila, varen fundar molts de pobles i entre ells sa nostra vila. Dins sa planura infinita, era vila petita amb aire de llogaret, que formava un carrer estret obert entre fita i fita. No tenia encara nom, perquè no sabien com l’havien de batiar, i per trobar-li un nom clar 14
| sa_sella
_Racó de poesia La novella delegació de l’Obra Cultural Balear de Sencelles durant les passades festes de Nadal ens va fer gaudir de la representació del poema de “Sa Colcada”, obra del magistral autor mallorquí Pere d’Alcàntara Penya i premiat en els Jocs Florals de Barcelona de l’any 1861. Aquell romanç històric està “compost per vint-i-una estrofes de deu versos heptasíl·labs i rima consonant, sobre una estructura dialogada entre una padrina i els seus néts”. Ella descriu amb plany la celebració de la Festa de l’Estendard a Ciutat abans de que fos suprimida la colcada militar que s’hi celebrà fins l’any 1827. Aquell gènere literari seguia la forma que introduí el poeta romàntic francès Pierre Jean de Béranger (1780-1857) amb la seva obra Les souvenirs du peuple. A Sencelles tenim un poema escrit en el mes de març de 1978 per Victorià Ramis d’Ayreflor i López-Pinto titulat Sencelles. Segueix el mateix estil dels poemes que hem dit, es una obreta humorística que relata la cantorella que tots hem sentit dir dels orígens del nom de la nostra Vila. Un padrí conta als seus néts la historieta de quan els nostres avantpassats construïren el campanar de l’Església “més tort que sa justici” i després de moltes estirades col·lectives de tots els veïnats, només sense elles, sense les dones, “adrecen sa torre torta”. Potser que per molts, avui dia, aquest poema que presentam avui no tengui cap valor i els faci rialles o ràbia; efectivament no té cap fonament històric, si no més bé llegendari i forma part de la nostra cultura popular. És un document que hem de servar, ja que veritablement, quan els orígens de Sencelles eren confusos, els nostres antics se serviren d’aquesta història rocambolesca per donar-los una explicació. L’autor d’aquest poema era fill dels senyors de la possessió sencellera d’Aireflor, i aquí hi passava tots els estius. Aquesta obra fou premiada en el Certamen Literari de Castellitx (Algaida) l’any 1979 i és autor d’alguns llibrets de poesies i “coverbos”. En Josep Maria Llompart escrigué del nostre autor que ve a ser l`ànima que reanima i rejoveneix l’obra del mateix Pere d’Alcàntara Penya. Per Llompart, ambdós eren els exemples més purs i més complets de glosadors ciutadans, aquella “casta de glosador que no és exactament igual, ni de molt, al glosador pagès. I tots dos coincideixen en una sensibilitat lírica primària, elemental, i en un sentit de l’humor comprensiu, somrient, traspuant amargor i bonhomia a parts iguals. Tots dos s’adeliten, d’altra banda, en el joc idiomàtic –el goig de fer cantar el més bell català de Mallorca, o, si tant voleu, el més bell català de Ciutat-, i tots dos escriuen, finalment, per al poble, per al públic espès i municipal que omple el carrer...”
se sucava es cap tothom. Però quant més en parlaven més i més se gatinyaven en una brega sens treva: cadascú hi deia sa seva, però d’acord no es posaven. Mentrestant sa gent des lloc, perquè sa Fe no es trastoc i per dar a Déu lo que és seu, feren sa casa de Déu, pedra a pedra, poc a poc. No l’Església que veis ara, que admiren propis i externs com a joia rica i cara; aquesta Església ampla i clara és de temps molt més moderns. Bastiren una esgleieta petita, senzilla, estreta, amb so seu portal forà, capelles a esquerra i dreta, sacristia i campanar. Però per rara dissort, quan hagueren duit a port aquell feel testimoni de llur Fe, volgué el Dimoni que el campanar quedàs tort. Vaja una mala passada que else va fer En Barrufet! Es Rector romangué fred, sa gent quedà esparverada i es Batle restà boiet...! Prest s’escampà sa notici d’aquell estrany malefici, i ets externs prou varen córrer per contemplar aquella torre més torta que sa Justici. Acudien peregrins
de tota s’illa sencera, i dones, homes i nins, quan veien que allò era vera, en feien coverbos fins. Batle, Jurats i Rector tiraren junta ben prest per veure d’arreglar-hó, i es Batle, que era es més llest, trobà sa solució. Fermarien ben fermada una corda ben gruixada en es rebel campanar; tirant tots a la vegada, el podrien adreçar. I dit i fet: Ja han cercat una corda llarga i forta de cànyom ben estirat, i en aquella torre torta hi ha fet un nus ben lligat. “Sus”! – diu es Batle, i tot d’una, dones i homes, tots a una, estira que estiraré; però per mala fortuna es campanar no es mogué. Tiraven aquells veïns igual que muls somerins: “Hala petits dau-li brou”... Fan esforços gegantins, però es campanar no es mou.
tots a un temps, ben abrinats, truia que truia ses dones distreuen es seus veïnats”. “Així és debades cercar Moure sa torre feixuga. Sempre que van a estirar, ses dones juga que juga, no fan sinó destorbar”. -”Provem SENSE ELLES, SENSE ELLES!” crida es Rector amb veu ben forta... I apartades ses femelles, estiren de ses camelles i adrecen sa torre torta; i de llavonses ençà va romandre es campanar ben dret enmig de la vila, i aquella gent va quedar prou satisfeta i tranquil·la. Així almanco ho diu sa història, i per servar sa memòria d’aquell bon crit de “Sense elles!”, té aquesta vila per glòria anomenar-se “Sencelles”. -Això és un desbarat, padrí, per fer-mos rialles... -Si no vos ho creis, m’enfad! -És que sou massa afectat de coverbos i rondalles!
“¿Que passa?” – exclama es Rector: “¿Heu deixat sa força a lloure?” I es Batle diu: “No senyor; jo sé per quina raó sa torre no podem moure”. “Mentres alguns, peus clavats, peguen estirades bones
Jordi Llabrés i Sans
sa_sella |
15
_Santa Àgueda: tradició i devoció
Jordi Llabrés i Sans
16
| sa_sella
Santa Àgueda: la patrona principal de Sencelles Des de segles els sencellers i sencelleres hem mantinguda amb fermesa la creença que Santa Àgueda V. i M. exerceix la seva protecció damunt aquesta Vila nostra com a Patrona celestial i principal, per un vot que feren els nostres majors al Totpoderós un any de sequera feresta, i per conseqüent de calamitat general. Aquesta tradició es mantén gràcies a la història documentada, a la devoció col·lectiva i la convicció popular. Amb ocasió d’haver celebrat recentment la seva festa solemnial vet aquí algunes notes sobre la història i devoció de Santa Àgueda a Sencelles. Les necessitats de llavors eren ben diferents de les de ara; massa ho sabien els pobres pagesos i conradors, aquells que treballaven de sol a sol el nostre camp i que amb prou esforç i suor, aixecaren magnífic i esvelt el nostre temple parroquial, que tot depenia de les clemències o inclemències que venien del Cel. Aquell any llunyà que desconeixem, Déu volgué endolcir la penúria dels sencellers que ja passaven fam, amb una copiosa ploguda que hem de creure que es feia del tot necessària. Aquella benedicció que venia del Cel traspuava bons auguris per aquells que vivien i convivien en el nostre poble, i els sencellers que sempre s’han honrat amb una pietat exquisida i agraïda del tot, declararen aquell jorn de principis de febrer com a diada de festa colenda i solemníssima; poc després li aixecaren capella amb altar per oferir el Sacrifici i per entronitzar-la, que trobam documentada per primera vegada l’any 1482 i que els nostres avantpassats anaren modificant segons els canons artístics de cada època. Des de allí Santa Àgueda ha derramat damunt totes les generacions de sencellers les seves gràcies i benemèrita protecció. Tot sumat, també repercutí en una imposició freqüent d’aquest nom a la pila baptismal. Mes tard els sencellers obtingueren el privilegi d’obtenir una relíquia autèntica de la nostra Màrtir, i tots ja sabem l’ importància que tenia per la gent de llavors posseir i venerar relíquies de sants. A partir del s. XVII la Santa siciliana tingué fundada a la nostra Parròquia una obreria que la seva única finalitat era garantir el culte, promoure la dignitat de la capella i assegurar la solemnitat litúrgica i del ritual de les seves festes. A partir del segle XVIII, emmarcat dins els corrents de les complexes consuetes del barroc es començaren a cantar els seus primitius goigs i s’imprimiren les primeres estampes; la novena, les Completes de la Vigília, l’Ofici Major del dia, la representació de l’Auto sacramental, “misteri” o “comèdia” de Santa Àgueda, la Processó
de la Relíquia, la capta dels obrers, el “ball de les taules”, la pujada de la bandera en el campanar, el repartiment de la llavor i sembra de les alfabegueres, etc. demostraven l’únic origen religiós i la grandiositat de la festa. No cal oblidar que els nostres avantpassats pujaren amb esforç la campana major de la nostra Parròquia al bell i robust campanar, li posaren per nom Àgueda i des de fa mes de dos segles compleix la seva funció de “Laudo Deum verum, plebem voco, congrego clerum, defunctos ploro, nimbum fugo, festa decoro”. Alab al Déu únic i vertader, reunesc el poble, convoc als clergues, plor pels difunts, faig fugir el mal temps i alegr les festes. El colofó apoteòsic de tota aquella embranzida fou la declaració del Patronatge Oficial de Santa Àgueda sobre aquesta Vila, per part del antics Jurats de la Vila, el antecessors del nostre Magnífic Ajuntament. Això sabem que ocorregué l’any 1646 donant resposta a un decret i exhortació pontifícia del Papa Urbà VIII. Com vèiem tot lo que es refereix a Santa Àgueda traspua antigor, que no vol dir passat de moda, si no consolidació total en el temps i en la història del poble. Es Santa Águeda la primera de les quatre principals verges i màrtirs de l’Església d’Occident, venerada des de el mateix instant de la seva mort i universalment es la patrona de les dones cristianes i advocada pels qui sofreixen mal de pit. En el nostre país es una de les santes més celebrades i el seu culte, antiquíssim en grau superlatiu. Seria impossible, localitzar totalment tots els pobles on es venera; son incomptables les parròquies, capelles i ermites que la tenen per titular, o fins i tot localitzar els llocs on s’hi venera una imatge o relíquia seva. I com hem vist i tots sabem es per excel·lència la Patrona principal del nostre poble de Sencelles des de temps immemorials. Tant de bo que les generacions actuals i les que han de venir conservin en el seu cor la mateixa gratitud que professaren durant tants de segles els nostres majors, no escatimin esforços de cap casta per servar la festa amb tota la seva vella i bella tradició, durant tot el temps que el món sia món, o sia fins a la consumació dels segles. sa_sella |
17
_L’ajuntament informa Reincorporació d’en Josep Lluís Toledo a l’equip de govern L’Equip de Govern torna a comptar amb la majoria absoluta. Amb la reincorporació d’en Josep Lluís Toledo aquest govern té garantida l’estabilitat i el suport de sis regidors. La decisió de reincorporar el regidor del PSM, presa amb el coneixement de tots els membres de l’equip de govern, està enfocada a la necessitat d’afrontar la greu situació econòmico-administrativa que hi ha al nostre Ajuntament, i per donar un nou impuls a les tasques de l’àrea d’economia i hisenda, per tal de: Aclarir i normalitzar la situació comptable de l’Ajuntament. Afrontar la crisi i reduir el deute municipal Dur a terme una gestió acurada dels recursos econòmics. Aquesta decisió s’ha pres tenguent en compte les següents consideracions: El que havia de ser una situació provisional de dos o tres mesos fins que la coalició iSIB-PSOEPSM solucionés les divergències internes, ha esdevengut definitiva, ja que dita coalició s’ha trencat de manera oficial. Aquestes divergències no han de seguir afectant per més temps l’estabilitat i la gestió de l’Equip de Govern. L’equip de govern ha mantingut la confiança en el Sr Toledo com a tresorer municipal, tant per
18
| sa_sella
l’eficàcia en la gestió feta com per la lleialtat amb que s’ha comportat durant el darrer any, donant suport a l’equip de govern en els plenaris, i col·laborant en el dia a dia municipal. En l’actual situació, a l’Ajuntament no podem continuar sense un regidor que controli les àrees d’economia i hisenda. El Sr. Toledo, per la seva disponibilitat, lleialtat al projecte, voluntat de servei i preparació, és a dia d’avui la millor opció de la que disposam per dur a terme aquesta tasca, tot assumint que la seva destitució fou equivocada. Estam convençuts que la delicada situació econòmica i administrativa de l’Ajuntament, fa que hores d’ara l’important sigui sumar els esforços de tots aquells que se senten implicats en millorar el nostre poble. No és el moment
de personalismes estèrils, de vetos absurds, ni de que per determinades ambicions, per altra banda legítimes, entrem en una dinàmica destructiva de la feina feta, es el moment de mirar endavant i d’assumir amb responsabilitat la tasca que els sencellers i binialers ens van encarregar a les passades eleccions. En aquesta voluntat de sumar per solucionar els problemes dels sencellers, ben segur que estam d’acord tots els regidors de l’equip de govern. Proper inici obres En les properes setmanes s’adjudicaran i començaran la majoria dels projectes que vos varen anunciar al passat butlletí informatiu. A continuació vos detallam una mica més en que
consistiran aquests projectes. Si estau interessats en més detalls podeu venir a veure els projectes a les oficines municipals Reforma de Can Garau 200.158 euros Can Garau es reformarà completament, per tal de recuperar-lo del seu estat degradat i s’hi traslladarà la Biblioteca Municipal, la Ludoteca i l’Arxiu Històric Municipal. En aquest edifici també serà adaptat a discapacitats, s’instal·larà un ascensor i un bany per a minusvàlids. Aquesta reforma es farà respectant el seu estil característic i els elements arquitectònics singulars que hi ha. En definitiva recuperarem un Casal de Cultura renovat, i adaptat al segle XXI. Construcció de vestidors i bar a la piscina. 180.000 • La legislació vigent ens obliga a disposar d’uns vestidors dins de la piscina municipal, i l’afluència de gent als mesos d’hivern al polisportiu també fan necessària la construcció d’una zona arrecerada on les mares puguin controlar els infants al parc infantil mentre prenen un cafetó. També es remodelarà la zona dels pins, per tal de fer-ne una zona útil pels usuaris de la piscina. Aquest any asfaltarem una sèrie de camins de fora vila que són molt transitats i estan en molt mal estat. S’invertiran 132.313 euros en la pavimentació del camins de S’Alzinar, Can Trist, Son Matet, Establiments i Sa Talaia.
Hisenda Des de la incorporació del nou regidor d’hisenda s’han pres una sèrie d’iniciatives: S’ha designat una funcionària amb dedicació exclusiva a les tasques de control pressupostari, comptabilitat i pressupostos; s’ha ampliat el suport tècnic informàtic i el contracte amb l’empresa especialitzada per tal de tancar les comptabilitats pendents de 2006, 2007, 2008; es duu al dia la comptabiliat 2009; promoure la reducció al màxim d’aquelles despeses més prescindibles (retribucions a grups polítics, reducció plantilla policia local, renúncia al Pla d’Obres del Consell d’enguany que implicava una despesa de 200.000 euros); elaboració d’uns pressupostos restrictius; també s’han sol·licitat entrevistes amb el síndic de comptes, el col·legi de secretaris i amb directius d’entitats bancàries; iniciar gestions per solucionar el deute acumulat, finançant-lo amb deute a llarg termini... Inauguració escola Des del passat gener els nins i nines de Sencelles ja van a les escoles noves. Des
de l’Ajuntament vos volem convidar a tots a que assistiu el proper dilluns dia 16 de març a la inauguració oficial del centre, a les 11 del matí. També dins els actes que estam preparant per la Fira de Maig, es farà una jornada de portes obertes al centre per que tots els que encara no hi heu estat pogueu visitar-lo i gaudir de les noves instal·lacions. Cloenda curs memòria a Biniali El passat 10 de març es va celebrar la cloenda a Biniali del Programa “Estimulació Cognitiva” en el qual s’inclouen els tallers de “Memòria” i “Habilitats
Socials”. Aquests tallers, que han comptat amb un nombre important d’assistents tant a Sencelles com a Biniali, estan adreçats a persones majors de 60 anys i pretenen exercitar l’activitat cerebral. Els assistents al curs de Biniali es mostraren molt satisfets i animats i confien en poder repetir la experiència l’any que ve. En els propers dies es farà l’acte de cloenda del curs a Sencelles.
sa_sella |
19
Subvenció a associacions El passat 5 de març va finalitzar el termini de presentació de documentació de les subvencions atorgades dins el 2008 a les associacions del nostre municipi. Per primera vegada a la història aquestes subvencions s’han resolt en un procediment legal, transparent i neutral, respectant la igualtat d’oportunitats entre totes les associacions. En aquesta primera convocatòria s’han de repartir 10.000• per a que les entitats puguin organitzar els seves activitats al nostre poble. NOVA EMISSORA DE RADIO A SENCELLES Properament començarà a funcionar “Sense Radio”, la nova emissora de ràdio local. La seva emissió es realitzarà per Internet. Si tens interès en aprendre a fer un programa i poder emitir, no tens mes que apuntar-te al Casal de Joves de Sencelles, 971 872038. Aquesta activitat està adreçada a totes les persones a partir de 14 anys. Fes sentir la teva veu a les ones, fes que Sencelles arribi arreu del món!!! Homenatge a la memòria històrica Dia 14 d’abril es durà a terme un homenatge a la Memòria Històrica a la Plaça Nova, amb la inauguració d’un monument commemoratiu, actuació musical i un petit refrigeri en acabar. Hi sou tots convidats. Obres i manteniment La brigada municipal està fent feina de valent per buidar el casal de Can Garau i
20
| sa_sella
l’Ajuntament, traslladant mobiliari, arxius i altres materials a Can Bril. Aquest trasllat es du a terme per poder iniciar les reformes previstes a aquests dos edificis. S’han eliminat els tancaments de la plaça de Can Bril, i ja es pot usar com a aparcament públic. La ventada del passat gener ens ha duit a esmotxar els pins de la piscina, ja que els cimals representaven un perill per als veïnats. Les obres de la nova Escoleta Municipal avancen a bon ritme. Es preveu que cap a finals d’any ja poguem estrenar escoleta nova. Trànsit Per tal de facilitar els accessos a les Escoles Noves i millorar-ne la circulació properament implantarem una reforma circulatòria que afectarà als carrers Donants de Sang, Glosador Cartutxo, Retiro, Carrer de Ses Escoles, Plaça de Ca’n Bril, Ramon Llull i Gall. Vos en tendrem informats.
En la política de millorar la seguretat dels vianants als nostres carrers s’han intal·lat passos a nivell elevats i bandes reductores de velocitat a les entrades a Sencelles des d’Inca, Palma, Sineu i a l’entrada a Biniali
des de Binissalem. S’ha fet una vorera nova davant el polisportiu i s’han tornat a col·locar els bancs. Actes vandàlics Darrerament hem anat patint al nostre poble una sèrie d’actes vandàlics absolutament intolerables. Des de l’Ajuntament vos volem informar que hem posat totes les mesures en marxa per tal de que aquests actes no es repeteixin en un futur. Tant la Policia Local, com els Serveis Socials de la Mancomunitat estan treballant en aquestes qüestions. Així mateix volem fer una crida a la responsabilitat de tots, en primer terme als pares amb els seus fills menors, i en segon terme a la resta de sencellers, per tal de que no quedin indiferents davant aquestes actituds i les denunciïn de manera immediata a la Policia Municipal. La bona convivència és un bé que hem de defensar entre tots, i entre tots hem d’educar als nostres joves en aquests valors. Fe d’errades Per part del regidor Tomeu Adrover se’ns ha demanat que aclaríssim que els 4.000• que va haver de pagar l’Ajuntament en el contenciós que mantenia amb ell, no han estat pel seu propi pecuni, si no que han servit per satisfer els honoraris del seu il·lustre representant legal. Aclarit.
sa_sella |
21
_Sa Campana Notícies fresques Hi ha 3 classes de polítics locals: els
Ja he hagut de canviar dos pics
que governen i que fa 4 anys estaven a
s’embrague des cotxo, jaque quan pas
l’oposició que no fan les
pes carrer des bons aires no puc veure si
coses
abans
ve algú des carrer de jaume sard, i clar,
predicaven, per exemple,
com que ja tenc una edat he de sortir a
abans remugaven quan els
poc a poc per no topar-me en ningú i ja
altres aparcaven malament i
ho veus qui més pateix es s’embrague, es
ara
hi
mecànic ja m’ha dit que era millor que
aparquen. Els que abans
agafàs sa bicicleta o que anàs a peu, que
comandaven i ara estan a
no guanyaria per sustos.
que
són
l’oposició
H AURIA DE PATENTAR SES IDEES D ’ AQUÍ . Q UE CONSTI QUE
QUE DON DES
els
que
que
abans
Jo, ja no volia xerrar més de
aparcaven allà on volien i
corrupció, però, és que és massa. I
ara fins i tot aparquen en
només hem vist es començament. Quan
direcció prohibida i per
arribi: Palma Arena; Metro, Conselleria de
últim els que tenen ganes
Afers Estrangers (vots “comprats” a
de comandar que, per ara
Sudamèrica); autopistes; Vicepresidència
no ho fan, aparquen allà on els va be con
(venga Moet Chandon a tuti ple i altres
tal de no caminar dues passes que fins i
coses inconfesables); Ajuntament de
tot deixen el cotxe damunt els passos de
Sencelles; etc. etc. Ja hem xerrarem més
vianants elevats.
endavant. Aaaaah! I Madriz, Valensia,
Enguany no hi ha hagut rua i he hagut
Mursia, etc. I a Palma fins a tot a nes
que dur a sa petita a Costitx perquè totes
morts robaren, presumptament, o no, ja
passades
que han tornat es dobles, això vol dir que
volia
disfrassar-se
de
princessita, i clar fort i no et moguis l’he
sabien ben cert que no volien pagar.
haguda d’acompanyar. El que me rebenta
Això ho vaig dir la passada revista i,
és que des de s’ajuntament van dir que
tate! Ho vaig endevinar. No és que jo
volien protenciar festes com santa
sigui en Rhapel, nooooo, es que se veia
Àgueda. I que no ho és popular fer
venir,
fresses per aquest temps? Més és això que no fer uns pastissets en forma de mamella o de donar es mando d’es poble a ses dones.!
I com pot ser que “robassin, robassin i tornassin a robar i quedassin tan frescos” direu voltros, bé, és que estaven segurs, seguriiiiisims que tots, tots noltros, érem
No ho entenc cada dia veig gent nova
curts i que mai, mai perdrien ses
SUGGERIR
per devers la Sala, i això que hi vaig poc.
eleccions. Idò, xúpate esa. I és que El
NOTÍCIES FRESQUES O DEIXAR COMENTARIS
El que més sorprèn és veure gent nova
criminal nunca gana.
BARRAMOT @GMAIL. COM ELECTRÒNIC
PER
ÉS L ’ ADREÇA DE CORREU SI
VOLEU
SOBRE LES QUE HAN SORTIT .
que grena pels carrers, la brigada municipal creis de cada dia. Però el que més me xoca és que quasi sempre grenen per allà mateix, no s’acosten per devers ca meva, sempre tenc sa sera bruta i clar després es dissaptes sa mea dona,
22
| sa_sella
pobreta, s’ha de passar tot el dematí grenant sa carrera.
Yo he pagado!! Ho deia na sans, que ella havia pagat tots es viatges particulars, però no ha tengut més remei que pagar uns 6.000 • Això vol dir: que és molt bona dona i paga dues vegades es viatges? Vol dir que és una presumpta “xorissa” i es seus viatges les pagaven tots es morts? És una equivocación, és
_Sabíeu que... una equivocación, deien a duo na cirereta
mentres el Supremo decidia damunt es
... el dia dels innocents la façana
(que no és sa mare ni de santos ni de
cas Bitel? I que va dir la Sra. Estaràs de
de l’ajuntament de Sencelles va
sants) i na sans. Sí, sí, sa equivocació va
tot allo? Que era un asunto privado. Bè,
aparèixer plena d’ous i tomàtigues
ser que perderen, i tots ells pensaven que
idò sa caceria d’un jutge i un ministre,
esclafades? des de la Sala mos diuen
estarien a nes poder per sigles de sigles.
també ha de ser un asunto privat. No li
que no tenen un cèntim idò qui creis
Fins i tot “robaren” a nes morts. Ja se
pareix Sra. Estaràs? O és que vosté
que va pagar la neteja, el poble amb la
darrerament no sap de què va? O que
feina que vàrem fer membres de la
darrerament està molt nirviosa perquè
brigada municipal durant tota una
està a punt de perdre de “mamella” de sa
jornada. Si no haguessin fet net sa
que ha està xupant tota sa seva vida? O
fatxada de l’ajuntament haurien pogut
serà que es peperró ja l’hi arriba pes
fer altres coses i el poble no hagués
talons?
tengut aquesta despesa.
sap: el muerto al hoyo y el vivo al bollo” En Jaimito el americano, se pensa que tothom és com ell. Es llegidors de Sa Sella som molt espavilats, “xúpate esta”, i la resta també. Sabeu que es seu palacete de Ciutat, de 8oo mts2 (els metres quadrats l’ha dit es periodista
També vos enrecordau quan en
... l’ajuntament de Sencelles ha fet
Maties Vallés a un diari, i lo que diu ell,
Jaimito s’Americà va encalçar per dins del Corte Ing... es Fiscal Jefe de Balears
un ERO a la policia local? sí resulta
quan s’investigava es “Caso M apau”?
despatxat a 2 policies. Què me sap de
segons sa meva sogra, va a missa) idò, segons en Jaimito, només val 40 millons
que per problemes de liquidesa han greu, ja no tornarem a veure aquell
de pessetes. Si a Sencelles per mitja
Per qui no s’enrecordi, es Caso
quarterada sense cap “casita de aperos”
Mapau es: varen llogar a dedo una
grand
en demanen 30 millons!!!!!!
poblera per fer “feines” a Sudamèrica, es
policials a les festes de la Mare de
a dir, comprar vots. Li feren s’entrevista a
Déu, aquells Hombres de Harrelson
Palma, però na Mariapau no hi era a
amb les armilles antibales, allò
Palma es dia de s’entrevista, endemés li
pareixia... Hollywood?
Vos enrecordau quan ses ministres del Zp sortiren a una revista de moda fent de modelos?
I tot es partit de sa
corrupció va quedar afònic de tant de cridar i protestar? Idò, que m’en direu de la soraya que talment pareixia que feia propaganda d’un puticl......? Pobra
Criden com locos: nos persiguen, nos persiguen..... Si no hagessin “robat i més” ara ningú les encalçaria. Volen recusar un jutge únicament perquè no els dugui a sa presó i, les ha deixat amb és cul a l’aire. Lo dit: no robis i no passarà rés. Vos enrecordau quan en Jaimito s’Americà , s’estaràs, sa cabrereta, na cirereta i tota la cort celestial, se va reunir amb el Fiscal General
de
s’Estat
per
aturar
s’investigació de casos de corrupció des seu partit ses Balears? Vos enrecordau quan en Jaimito va passar tot un dia, dins un yate de lujo per Cabrera, amb un jutje, fent una excursió,
d’efectius
donaren punts per saber es rus, ja que es
...segueix havent-hi un nombre
rus és molt necessari per circular per
insuficient de papereres al nostre
Sudamèrica!! Ai! Senyor, senyor.
poble? per activa i per passiva s’ha
S’únic partit de s’oposició a Sencelles ha enviat un panfleto a nes sencellers. Hi
doneta, quin paparot que feia!
desplegament
ha dos apartats que m’han cridat s’atenció: 1º.- una foto de brutor, tubos i trossos d’uralita, que segons ells es cupa de s’Ajuntament d’ara, però no diven on està sa ditxosa brutor i sa foto no agafa ni un milímetro de vista, es a dir des paisatge, per saber noltros on és. No trobau que això fa mal pensar? Fins i tot qualcú podria pensar que sa foto se va fer dins es corral de sa jefa. Jo no l’he pensat. Crec que s’ha de ser més elegant,
estat denunciant en el eseu moment per regidors del PSIB-PSOE durant l’anterior legislatura i per regidors del PP, en l’actualitat i no s’ha fet res, mentida, sí que s’ha fet, posar més gent a la brigada municipal. Això aviat pareixarà Emaya. ... el mirall del carrer dels Bons Aires seguieix igual que fa 3 mesos, se veu que tenen una feinada, no han pogut perdre cinc minuts per girar el mirall com toca. Xiscu Cardona
no ho trobau?. 2º.- a una altre foto, (sa veu que els reis repartiren màquines retratadores), hi ha un d’ells enrevoltat de banderes. Jo dic, no tenen rés més a fer ni a dir, amb temps de crisis, que si hi ha
sa_sella |
23
emprenyat i tenc por de fer una pardalada grossa, molt grossa. Per això torn a demanar molt sèriament a s’Ajuntament d’ara, que mostri a tots es sencellers s’Auditoria que fan o han fet. I depressa!!! Si no és així me posaré a nes capdavant des
sencellers/eres
i
farem
manifestacions davant s’Ajuntament fins a saber tota sa veritat.. A IXÒ
PAREIX CAN RETXA . PER CERT IQUE HI FA
AQUESTA MOTO APARCADA? I JO QUE E M
o no banderes esposades? Reputes!!!
Si s’Ajuntament fa tot lo que diu a n’es
S’Ajuntament també ha repartit un
seu panfleto, mos anirà molt bé. Au idò!
APARCAR DAMUNT LA PINTURA GROGA . SERÀ
panfleto, i una cosa que diven m’ha deixat
Segui fent feina i l’any 2011 ja en
QUE HAN CANVIAT EL CODI DE CIRCULACIÓ
empardelat es: s’Ajuntament, es a dir
parlarem.
PENSAVA QUE SES MOTOS TAMPOC HI PODIEN
noltros, hem tengut que pagar 4.215’- • a un regidor de s’oposició, d’ara, per una “putada” que li va fer es PP sa passada legislatura, tancant ses escoles i ell no podria entrar a ca seva. Però ara ell es pepero. A n’aquest l’hi ha sortit es negoci redó.
Síiiiii que es binialers pagaren es rebuts, i ells, es passat Ajuntament, no va pagar a Hisenda (y hasienda somos todos) .
entre recàrrecs i multes. I jo dic: on son aquets 34.000 •, qui les sen va dur? Qui les va blanquear?
Aaaaah! No hi pensava. Sa festa de Santa Águeda molt bé, molt bé. Venga menjar i beure, venga menjar i beure.
obres i no les pagaren!!!! Més de 400.000 • . Ai! Ai! i Ai! Això és massa i ja se sap, tots es masses fan mal. I diré lo que va dir sa Soraya: aquest deute el pagaran fins i tot el nostros rederenéts. que
mistela,
butifarrons,
llangonisses, xulla, llom, vi, coca dolça. Ai! es colesterol, farà maig. I ses carrosses, que me’n direu de ses Se coneix que s’Ajuntament ha millorat es premis i es carrossers l’han agraït. Molt acertat fer un premi pes grans i un pes petits.
També se cobraren subvencions per
abans
Es 27 de febrer molt, molt bé. Sa meva dona, ses filles, mumare i sa sogre varen vestir-se de pageses amb un ramet, estaven precioses, S’altre dia de pagès vaig fer una foto que vos pos a sa revista. Direu vaja foto,
mandava
a
s’Ajuntament, ha dit a un diari: trob molt raro que no trobin factures, Ell ho sabrà, que amb altres de sa seva tropa feren treure fum a sa destructora poc abans de sortit de s’Ajuntament, després de haver perdut ses eleccions.
| sa_sella
des noms des carrers?
carrosses? Precioses, precioses, totes.
Ara hem de pagar 34.000 • del alma,
24
demanar: quant s’arreglaran es lletreros
Mamelletes,
I de s’aigo, qué me’n direu de s’aigo?
Un,
De totes maneres vui tornar a
No vull seguir més, ja que estic molt
una bossa de basura per damunt una acera. Sí, però, aquella bossa no era de sa madona de s’acera ni era dia de treure fens, ni era dia de rés. La deixaren un dissabte vespre i tot es diumenge, tengueren sa endiumenjada. Hi ha molta de gent incívica (ai, quina paraula que me tret) i bruta, digueren sa meva sogra i
han parat sa mà per no fer rés i venga
mumare. Tota sa meva família demanam a
subvencions a balquena i es vertaders
s’Ajuntamente que posi s’ull damunt
pagesos “amb un pet a nes cul i s’altra a
aquest tema. I tota sa gent que treu
s’orella” Seria convenient que sa
basura que no correspon a lo que s’ha de
Conselleria d’Agricultura i Pesca, fes una
recollir aquell dia, l’hi deixin, ja que si no,
volta per fora vila i voria quina cantitat de
espenya tota sa feina que feim es altres.
cantamañanas hi ha. Guardes de 5 ò 6
Ah! I no aniria malament que l’hi
ovelles mortes de fam, perquè les tenen?
enteferrassin una multa.
Per sa subvenció. Subvencions per vaques que van convertir-se en una
Lo dit: sa pròxima revista no vull
benzinera. Camps petits sembrats de
xerrar més de corrupció. Esper que ja tots estiguin a sa presó i es s’altres fassin bonda. Es vagos y maleantes de Asaja ja tornen a desbarrar. Clar! És què sempre
gira-sols, perquè. Per fer-hi una casa, etc. i etc. Un olé! molt fort pes secretari general de s’Unió de Pagesos, que a més a més es Sencelles, bé, de Ruberts. Podria
seguir, però tots sabeu de què xerr. I els jutges! Aquesta és massa. S’ho haurien de fer mirar. Ui! Ui! I ui! Ara ja surten coses de sa Conselleria de Turisme. Sabeu que hi feia feina? Aquell turista que va arribar a Sencelles a fer de batle i què no va fer rés de bo. Bé. Sí, deixà tots es anys que ell hi va ser, sense quadrar cap compte, perquè? Ara a la fi! sabrem coses, ja era hora! Qui és confrare que prengui candela: Rés hi ha amagat que no s’arribi a descobrir ni secret que no arribem a conèixer. Mateu 10, 26.
_Carta Palma 27-12-2008. Amics sencellers, quan arribam a una certa edat avançada, diria jo, cap avall, ens van desapareixent persones estimades, que no esperaven mai, que es seu final fos abans que es nostre, però es seu destí és aquest. Vos parl, amb dolor, d’aquesta amigueta, anomenada Antònia Serra, ahir es feia es funeral, per cert que és Rector de Sant Miquel que va dir sa missa, la va elogiar molt, per què era una bona col·laboradora de sa Parròquia. A aquesta família sencellera la vaig conèixer gràcies as meus pares, també sencellers, quan vivien as carrer de Vilanova. Passant per allà, fèiem s’aturadeta i així vaig arribar a ser amiga de na Joana, n’Antònia i es seu germà Llorenç, família senzilla i honesta, com nosaltres. Jo llavors era nina, però vaig sentir cap a ella bona i profunda amistat. Més tard vaig fer alguns viatges i un d’ells vàrem fer-lo junts amb n’Antònia i va esser a Roma; després ens vàrem anar veient i encara que no sortíssim juntes quan ens trobàvem, sempre amb sa rialla a sa boca, era un goig parlar amb ella, simpàtica com no n’hi ha, s’interessava per sa meva família, per sa gent nostra petita, era es seu caràcter. Anys després, empleada poc temps a can Bibiloni, però lo seu que ens duia un interès màxim, va ser quan va entrar al Montepío Laboral, en s’ofici, mirau com era ella, que, qualsevol que hi anàs a demanar-li el que fos, es desprenia per ajudar a tothom. Se sap que quan un és mort, sempre es parla de ses seves qualitats, sempre bones, però vos vull dir, estimats sencellers, que n’Antònia de can Serra, que així la coneixíem tots es seus amics, era una persona cabal, festosa i molt amiga des seus amics; no sé què dir-vos més, ho he sentit molts, que ja no la tenguem entre nosaltres. Aquests retrats, anirien bé per sortir a sa revista. Acabaré per avui, desitjant-vos bones festes. Margalida Zuazaga Vich de can Pou
sa_sella |
25
_Temps enrera
EL
MANESCAL SENCELLER
RAFEL VICH C LADERA
ASSEGUT A L SEU DESPATX PROFESSIONAL TREBALLANT AMB EL SEU MICROSCOPI . AMABLEMENT CEDIDA PEL SEU NÉT
ADROVER VICH.
26
| sa_sella
FOTO
BARTOMEU
Paràgrafs del llibre L’escoltisme a les Illes Balears de Mateu Cerdà Martín que parlen de la visita dels Exploradors de Sóller i dels de Ciutat, Binissalem i Inca a Sencelles. “Com ja hem explicat a l’apartat dels Exploradors de Sóller, aquests el dia 2 d’abril de 1918, a través d’una marxa de tres dies, visitaren el poble de Sencelles, on la seva demostració gimnàstica va esser molt admirada. A la nit assistiren a l’acabament de les Quaranta Hores que en Martí Mayol Gelabert havia instaurat l’any 1900 i que es feien les tres jornades següents al dia de Pasqua. Reberen un obsequi ofert pel poble i s’allotjaren repartits entre ca’n Bartomeu Llabrés de can Romanyà (sogre d’en Rafel Vich Cladera, president dels exploradors de Sóller), ca’n Romanyà d’en Bernadí Ramonell i de can Rafel Vich. A l’endemà practicaren la telegrafia òptica davant un nombrosíssim públic i a les 15 hores, acompanyat per Martí Mayol, Francesc Fortuny, Joan Llabrés, don Bartomeu Llabrés i en Rafel Vich partiren cap a Santa Eugènia, següent parada de la seva marxa. (...) El diumenge 6 de juliol de 1919 una patrulla dels exploradors de Palma inicià un camp volant de vuit dies passant per Binissalem, on s’hi sumà la tropa local, i marxant amb ells cap a Sencelles. Aquí feren un cercavila que deixà la gent meravellada ja que entraren a la vila amb la banda de cornetes i tambors al front. A la plaça de l’Església es trobaren amb els exploradors d’Inca i acte seguit anaren a saludar a Rafel Vich, el qual posà a la seva disposició un gran local perquè els servís de quarter. El dinar fou preparat pels inquers. Després de la sesta visitaren la granja avícola de Martí Truyols i la casa-convent de la Tia Xiroia. La tropa de Sóller, abans de partir cap a Costitx feren un cercavila amb els binissalemers a càrrec de les dues bandes de cornetes i tambors i es despediren dels seus germans d’Inca cantant l’himne de la institució. (...) De l’”Explorador Mallorquín” 6 de julio de 1919. Los exploradores palmesanos, llegan en tren a Binissalem donde fueron recibidos por la tropa Scout de este pueblo, con bandera y banda de cornetas y tambores. En el nuevo y espacioso local, fueron obsequiados con un refresco y juntos emprendieron la marcha hacia Sancellas, (...), en Inca les esperaba la tropa, acompañada por su capellán don Miguel Fuster, comieron paella y fueron obsequiados con cafè (...) los tres tropas se dirigieron a Sancellas, donde visitaron una granja avícola y la tumba de la venerable tía Xiroia. Después de las oraciones en la parroquia, cantamos el himno oficial y con un Hurra, nos despedimos de nuestros camaradas de Binissalem y de Inca, que regresaron a sus pueblos.”
_Actualitat de Sencelles
sa_sella |
27
_La Conselleria d’Agricultura revaloritza el sector primari El Departament de Mercè Amer quantifica els beneficis de l’agricultura i la pesca a les Illes Balears a banda de la producció d’aliments. El fet de tenir aliments frescs i propers, el manteniment dels ecosistemes i paisatges, la reducció de les emissions de CO2, la prevenció d’incendis o la conservació del patrimoni genètic són alguns d’aquests reconeixements. La Conselleria d’agricultura i Pesca duu a terme des de fa mesos una tasca fonamental per assegurar la continuïtat de l’activitat del sector primari. Es tracta de quantificar i donar valor a tots aquells beneficis que l’agricultura, la ramaderia i la pesca aporten a la resta de la societat i de sectors econòmics, a banda de la producció d’aliments. Són les anomenades externalitats positives , que mai fins ara s’han tingut en compte, que no tenen assignades un valor mercantil i per les quals els pagesos i pescadors no reben cap compensació. La idea sorgeix de la consideració del sector primari de les Illes Balears com a activitat econòmica estratègica, que excedeix l’estricta producció, distribució i comercialització d’aliments, i que fa una aportació a l’economia local (el PIB agrari representa menys de l’1% del PIB de les Illes) que no reflecteix el seu pes real. Els camps d’ametllers, les planes cerealícoles, els oliverars de muntanya o les pastures arbrades són espais amb un alt valor ecològic i paisatgístic que no poden ser considerats només des d’un punt de vista agroeconòmic. Ara, des de la Conselleria d’Agricultura i Pesca es vol revaloritzar el sector primari reconeixent precisament totes aquestes externalitats positives. La responsable d’aquest Departament, Mercè Amer, entén que “la baixa rendibilitat econòmica actual fa necessària una reflexió sobre quines són les funcions que compleix el sector i esmentar que l’activitat agrària té algunes funcions alienes a la producció d’aliments però que són igualment interessants a nivell social, ambiental i cultural. Cal demostrar que l’activitat agrària proveeix la societat de tota una sèrie de bens i serveis diferents dels que serien la producció d’aliments i pels que no es veu recompensada econòmicament”. La situació del camps a les Illes Balears Els cultius propis de les Illes es divideixen en cultius de secà extensius (ametller, garrover, farratges i cereals) i cultius intensius (hortícoles, vinya i alguns fruiters). Així mateix, presenten gairebé les mateixes mancances i perills que les agricultures de la resta de territoris catalans: envelliment de la població, abandó de cultius, augment de les despeses de producció, forta competència de l’exterior, minva de rendibilitat de les
28
| sa_sella
explotacions,
especulació
urbanística, aparició d’activitats d’oci i turisme lligades al medi agrari (caça, agricultura d’oci, senderisme), etc... A més, la insularitat de l’agricultura de les Illes implica un augment substancial dels costos de transport dels adobs, dels pinsos i del combustible, i una dificultat a l’hora d’exportar els seus productes. Actualment la superfície agrària útil de les Illes Balears representa un 40,7% de la superfície total. Des de la Conselleria es pretén evidenciar que en termes ambientals, per exemple, representa un percentatge molt important com per no ser comptabilitzada. Les externalitats positives Des de la Conselleria d’Agricultura i Pesca es parteix de la base que una activitat productiva tan antiga com l’agricultura té una gran quantitat d’externalitats positives totalment assumides per la societat, fins al punt de que aquesta no n’és conscient d’elles pel fet que sempre ha estat així. Contràriament, moltes altres activitats principals de les Illes Balears com la indústria, el turisme o la construcció han sabut transmetre a la societat les seves externalitats positives: la creació de llocs de feina, la generació de riquesa o la funció de suport a d’altres subsectors que viuen d’aquestes activitats principals com els “souvenirs” en el cas del turisme o els electricistes, fusters o lampistes en el cas de la construcció. D’aquí neix la voluntat del Departament d’Amer de comptabilitzar tots aquests aspectes o externalitats que “abans no es tenien en compte i que ara, pel bé de tothom, necessitam assegurar per a nosaltres mateixos i per a properes generacions. ·
Salut humana: aliments, entorn saludable i seguretat alimentària. Sovint ens
arriben productes molt barats de l’altre cap de món sense cap informació fiable respecte del seu procés de producció, els productes fitosanitaris utilitzats, els sistemes de conservació, etc... i no tenim la certesa de què és exactament el que consumim. Una agricultura pròpia o propera, on es poden controlar aquests processos, és una externalitat positiva important a tenir en compte en el futur, en un món cada cop més globalitzat en termes alimentaris. Una producció agrícola local, a més, garanteix un mínim d’abastiment d’aliments per a la població en cas de problemes en els sistemes de transport nacionals o internacionals (vagues, augment desmesurat del preu del petroli, conflictes bèl·lics,...). ·
Medi ambient. Manteniment de l’ecosistema sense costos per a l’administració.
o Reducció de les emissions de diòxid de carboni. Els cultius són grans captadors de CO2 atmosfèric i productors d’oxigen com a conseqüència de la seva activitat fotosintètica. L’activitat agrícola contribueix de forma considerable a la lluita contra el canvi climàtic. Per altra banda, el fet que algunes mercaderies provinguin d’indrets molt llunyans
sa_sella |
29
provoca unes emissions elevades de CO2 en transport mentre que un producte local no hi contribueix. o Diversitat biològica. Els ambients rurals presenten una gran diversitat d’ecosistemes i per tant un gran nombre d’espècies. Les zones agrícoles tradicionals amb el temps s’han convertit en ecosistemes agronaturals amb una major biodiversitat fins i tot que les zones boscoses. o Protecció contra incendis: un 35% de la superfície de les Illes Balears està ocupada per boscos. Aquesta superfície suposa unes importants despeses en prevenció i protecció contra incendis per a l’Administració que si no fos per l’agricultura s’haurien de destinar al 75% de la superfície. o Conservació de varietats locals i races autòctones: constitueixen un patrimoni agrari molt important, capaç d’optimitzar els recursos naturals en un ambient concret, en aquest cas les Illes Balears. La seva conservació al llarg del temps s’ha fet fins fa molt poc exclusivament per mitjà dels pagesos que seleccionaven aquelles llavors o animals més adaptats al medi i a les seves necessitats alimentàries. Alguns exemples interessants són el porc negre, amb un alt contingut de greix especialment necessari per a l’elaboració de sobrassada, o la tomàtiga de ramellet que se cultiva en secà i es conserva tot l’any sense necessitat de refrigeració ni conservants artificials. Tot aquest material genètic seleccionat al llarg dels anys pels agricultors i ramaders té, a més, una importància social i cultural molt gran atès que una gran part dels aliments
i
conserves
tradicionals només se poden fer amb varietats amb unes característiques determinades (continguts de greix, sucre, aigua, etc...), un exemple d’això el trobam en la pruna de frare, una pruna pròpia de les illes Balears amb un baix contingut d’aigua que la fa idònia per a l’elaboració de confitures de qualitat. · Paisatge i etnografia: en una societat amb una economia
turística
predominant i cada cop més terciaritzada com la nostra aspectes quotidians de la pagesia es converteixen en espais pintorescs que mereixen ser visitats o en paisatges plàcids on anar a fer-hi esport, a passejar, etc...
30
| sa_sella
Els marges i parats dels olivars de muntanya, les pastures arbrades, els camps de
cereals i els camps d’ametllers, que floreixen a l’hivern, són espais agrícoles que actuen com a reclam d’altres activitats econòmiques com el cicloturisme, l’agroturisme, l’excursionisme,... Aquesta tasca desenvolupada pels espais agraris no es comptabilitza, no se li dóna un valor mercantil i per tant l’agricultor o ramader no en treu cap profit. ·
Equilibri territorial i usos del sòl: La dinàmica de substitució
de la població agrícola per població amb mentalitat urbana suposa una important pèrdua del recurs paisatgístic tan important per a l’esbarjo de la població local i pel turisme. Una major rendibilitat de les explotacions agrícoles ajudaria a frenar el procés de rururbanització del sòl rústic que a hores d’ara ja està força avançat. En definitiva, la Conselleria d’Agricultura i Pesca pretén amb aquesta actuació fer entendre que l’activitat agrària per ella mateixa és capaç de produir tota una sèrie d’externalitats que interessen a la societat i que només podem garantir a partir del manteniment de l’activitat principal i, d’altra banda, que cal un reconeixement i una compensació per al sector que aporta aquests beneficis amb la seva activitat.
_Combrega amb Sa Sella LA
IMATGE DELS COMBREGADORS D ’ AQUESTA SELLA ÉS D ’ EN
JOAN VICH LLABRÉS I LA SEVA GERMANA À NGELA V ICH L LABRÉS DE CAS M ANESCAL DE SENCELLES. É S UNA FOTOGRAFIA DELS ANYS 20 FETA A L ’ ESTUDI DEL FOTÒGRAF A MER “D IRECTOR F OTOGRÁFICO ERNESTO G UARDIA ” QUE TENIA LA BOTIGA AL CARRER Q UINT 19 DE C IUTAT . LA
IMATGE ÉS AMB FORMAT D ’ ESTAMPA PER PENJAR I TÉ TAMBÉ UNA MACADA AMB UNA MELLALLA .
F OTO EN
CEDIDA AMABLEMENT PEL FILL DE N ’À NGELA ,
BARTOMEU ADROVER VICH. JFH
sa_sella |
31