Revista Sa Sella sasella@hotmail.com C/ Església, 3 07140 Sencelles (Mallorca) Els articles d’aquesta revista expressen únicament l’opinió dels propis autors. Redacció: Joana Ferragut i Fiol Joan Florit i Horrach Jordi Llabrés i Sans Guillem Mut i Llabrés Guillem Zuàzaga i Llabrés Col·laboradors: En Barramot Xiscu Cardona Joan Bover i Serra Miranda Miret i Mairata Maria Vich i Cirer
_Fa 25 anys què? Continua del número anterior: Com que enguany Sa Sella està de celebració, durant aquest any contribuirem a recordar coses que varen passar fa 25 anys. 25 anys és un temps relativament curt, però moltes coses han passat al llarg d’aquest temps. Durant tot el 2008 recordarem aquells acpectes que fet no fet ens han marcat durant la nostra vida. 26 de febrer: Mor en Toni Alorda Llabrés. 28 de febrer: Surt per primera vegada al mercat el CD. 1 de març: entra en vigor l’Estatut d’autonomia de la Comunitat de Madrid. 7 de març: Comença a emetre a Estats Units el canal TNN, després renombrat com a Spike TV. 8 de març: El president nord-americà Ronald Reagan anomena a la Unió Soviètica “l’imperi del mal”. 9 de març: El Canal 8 de Televisa canvia la seva orientació per convertir-se en canal cultural. 2 anys després canvia la seva freqüència a Canal 9. 10 de març: Mor na Maria Andreu Mascaró.
Edita: Centre Cultural de Sencelles Des de 1983 Portada: Corregudes de joies de les festes de la Mare de Déu d’agost
12 de març: Sencelles: En Miquel Miralles Mayol i na Maria del Carme Garau Contestí se casen. 22 de març: Es nombrat President d’Israel el laborista Haim Herzog. 23 de març: Ronald Reagan anuncia el Sistema Estratègic de Defensa, conegut com a “La Guerra de las Galaxias” (per la pel·lícula Star Wars). 31 de març: Colòmbia - Un terratrèmol destrueix la ciutat de Popayán.
Disseny gràfic: Miquel Albero Imprimeix: Tirrena S. A. C/ Pintor J. Gris, 2 Manacor (Mallorca) Tel.: 971 555 212 Dipòsit legal: PM-400-89
18 de abril: La ambaixada d’Estats Units en Beirut (Líban) és bombardejada. Inicia la transmissió de Disney Channel a Estats Units. 23 d’abril: Si La Vie Est Cadeau, de Corinne Hermès, guanya per Luxemburg la XXVIII Edició d’Eurovisió celebrada a Múnich. 24 d’abril: Sencelles: Na Joana Sans Oliver de ca’n Masset i en Joan Bernat Bernat se casen.
Hi col·laboren:
30 d’abril: Sencelles: En Francisco Venteo Santana i na Mª del Carme Torrens Campaner de ca’n Matxet se casen. 6 de maig: La revista alemanya Stern publica los Diarios de Hitler. Més tard se descobrirà que són falsificacions. 7 de maig: Sencelles: n’Evaristo González Bígido i n’Antònia Cladera Sánchez de ca’s Pobler se casen.
Parròquia de Sant Pere de Sencelles
8 de maig: Se celebren Eleccions municipals a Espanya (2ª legislatura). 9 de maig: El papa Juan Pablo II retira la condemna a Galileo Galilei. 14 de maig: Mor en Nicolau Verd Garau. 25 de maig: La pel·lícula “El retorno del Jedi” s’estrena a Estat Units. 30 de maig - Se funda el Parlament de Canàries.
Fundació Mossèn Bartomeu Oliver i Amengual
2
| sa_sella
Guillem Mut i Llabrés
Continuarà...
_Campament del Club d’Esplai
E NGUANY EL CAMPAMENT D ’E STIU DE L ’E SPLAI BURRATATXO, VA TENIR LLOC A LA COLÒNIA DE SANT PERE AL CASAL DE SANT ANTONI I SANT GUILLEM. ES VA DUR A TERME DURANT ELS DIES 4, 5, 6, 7 I 8 D’AGOST.
A H ! D URANT
EL CAMPAMENT VÀREM TENIR MÉS
VISITES INTERESSANTS ! L’ANTIC VICARI DE A MÉS
4
PIRATES
ENS VAN VENIR A VEURE SENCELLES, JOSEP ORTEGA; DE VERES I DUES SIRENES.
Enguany el fil conductor del campament va ser de Pirates, i aprofitant que eren viatgers ens aturàrem un dia a cada una de les nostres illes, coneguérem el que n’és tradicional i representatiu. Per exemple, d’Eivissa i Formentera, la cultura de les cases blanques i les festes a vorereta de mar, de Menorca els jocs des Pla, els jaleos i els “carquinyols” (que bons!), i de Mallorca, un poc el Rei en Jaume I. Tots els que varen experimentar aquest viatge tan entretengut i enriquidor eren al·lots de Sencelles d’edats compreses entre els 6 i 14 anys. Els monitors, per la nostra part, estam molt contents d’així com ha funcionat aquest campament. Durant aquests dies tenguérem la visita d’en Jordi Llabrés i del nostre vicari Jaume Seguí que ens trobaren fent fanalets. A part del campament d’Estiu, l’Esplai Burratatxo, ens hem mogut fent altres activitats com ara, el Festival de Sant Pere, que enguany tractava del festival d’Eurovisió. I com també hem fet jocs infantils tradicionals a Ruberts i a Sencelles, cada un per les seves respectives festes. I per acabar fer saber, que el curs, 2008-2009 de l’Esplai, també estarà obert a tots els nins i nines entre els 6 i 14 anys. Convidam a tots els nins que tenguin ganes de passar-s’ho bé durant l’any fent tallers, jocs, excursions i q u a l q u e campament, si es porten bé. Una forta abraçada a tots. Grup de monitors i monitores
sa_sella |
3
_Editorial
_Noticiari
Per les festes de la fira de maig vàrem presentar el número 111 de la revista. El nou disseny de la publicació va tenir un gran èxit. L’acollida de la nova imatge de Sa Sella va ser entusiasta. Aquella celebració es va aprofitar per festejar també els 25 anys de l’inici de la publicació i per commemorar l’assoliment del centenar de números editats. Bona part de l’èxit de la nova imatge selletera s’ha d’adjudicar a en Miquel Albero, el dissenyador gràfic valencià que ens va fer el nou format de maquetació de la revista. Gràcies a ell aquesta publicació té ara un nou aire que li dóna una imatge més neta, actual i moderna. Des d’aquí volem manifestar el nostre profund agraiment per la rebuda que dispensareu al número 111 i a l’artista Miquel Albero per aquesta bona feina.
A principis de maig el celler de Son Prim aconseguí al concurs mundial de Brussel·les una medalla de plata pel seu Merlot 2005.
Molts d’anys Sa Sella! Cap com ella!
Dia 11 de maig varen venir en peregrinació un any més, i ja en fa 21, els habitants de la zona de sa Casa Blanca en una jornada d’intenses pluges que deslluïren la festa. Sencelles celebrà la seva ancestral fira un cop més el tercer cap de setmana de maig. Les festes s’iniciaren amb un concert de na Marta Elka i la festa del 25è aniversari de Sa Sella. Dissabte i diumenge varen estar farcits d’interessants i exitosos actes. Els adherits a l’Associació Pou Major anaren d’excursió dia 31 de maig a Binifaldó de la Serra de Tramuntana. L’ajuntament de Sencelles va decidir a mitjan mes de maig restaurar la creu del Pou de Biniali. Es tracta d’una creu de terme que va ser convertida en la postguerra en un homenatge als caiguts del bàndol franquista. La restauració tornarà la creu al seu estat original i s’hi modificarà la base que té la inscripció “Honor a los caidos 1939” en compliment de la llei de la Memòria Històrica. Si teniu un treball escolar o professional que versa sobre Sencelles, el terme municipal o la seva gent i creis que pot esser interessant donar-ho a conèixer, Sa Sella vos ho publicarà gustosament a les seves pàgines. A mitjan mes de maig varen fer-se unes obres de restauració al talaiot municipal de Son Fred. Els treballs varen consistir a retirar les pedres que s’havien extret del seu interior durant la campanya d’excavacions de 2006 i
4
| sa_sella
consolidar la columna central. Les obres varen comptar amb una subvenció del Consell d’uns 8.175 euros. La conselleria de Medi Ambient ha tret a concurs la construcció d’un pont al camí de Montuïri per passar el torrent de Solleric. Les obres tenen un pressupost d’uns 268.000 euros i un termini d’execució de mig any. Dia 25 de maig, l’Agrupació Folclòrica es Jonc de Sencelles animà el fi de curs dels tallers de la tercera edat del Consell en un acte celebrat a les instal·lacions esportives de la Universitat de les Illes Balears. Dia 28 de maig la ponència tècnica de Patrimoni del Consell de Mallorca va declarar els llogarets de Biniali i de Ruberts com a Béns d’Interès Cultural (BIC) per garantir el seu caràcter i tipologia davant de la pressió urbanística que els amenaçava. Si teniu fotos antigues que per la gent que hi surt o les coses que mostren poden esser d'interès general, feis-ho saber a qualsevol dels col·laboradors de Sa Sella i la s'enduran i la vos tornaran al cap de molt poc temps. L’ajuntament de Sencelles va organitzar dia 1 de juny la primera edició d’una fira a Biniali. La mostra havia de tenir com a fil conductor els jocs tradicionals mallorquins amb concursos d’estels, bolles, cércol, baldufes, etc. però el mal temps la malbaratà.També s’havia d’aprofitar per fer la XVII mostra monogràfica del ca de bou. El concert dels Blavets de Lluc i la ballada amb Es Jonc tengueren molt d’èxit. Els joves del municipi compten a partir del mes de juny amb dues iniciatives més per a la seva dinamització: el Lokal, un espai que se cedeix als grups musicals novells; i el taller de ràdio.
L’ARQUEÒLEG
ARGUDO
SENCELLER DURANT
ANTONIO MICOL
LES
TASQUES
CONSOLIDACIÓ DEL TALAIOT DE
SON FRED
DE EL
PASSAT MES DE MAIG .
Dia 6 de juny s’inaugurà oficialment la nova carretera de Sencelles a Palma, concretament el tram entre la vila i el desviament de cap a Santa Eugènia. La reforma ha suposat un canvi radical de la via. Destaca la nova
sa_sella |
5
rotonda de l’entrada de Biniali decorada amb elements escultòrics de l’artanenc Miquel Ginard “Sarasate”. Els quintos celebraren la seva festa musical anual dia 7 de juny. Dia 7 de juny va celebrar-se una nova edició de l’exitós Mercadet Solidari de Sencelles. Hi actuà es Jonc que també feu una sonada aquest mateix dia a Costitx en el marc de les festes de la venerable Margalida Cativa. L’ajuntament de Sencelles rebrà per a l’any 2008 del fons de cooperació local del Govern de les Illes Balears un total de 74.157’60 euros. DIA 18 DE MAIG VA CELEBRAR-SE UN ANY MÉS LA F IRA DE S ENCELLES AMB UN GRAN ÈXIT DE PÚBLIC .
La casa que el polític de Ciutat Eberhard Grosske té al camí de na Graciana de Sencelles va tornar ser protagonista als diaris ja que El Mundo va ser condemnat a publicar un caramull de rectificacions sobre la campanya intoxicativa que va fer just abans de les passades eleccions. La Conselleria de Medi Ambient es farà càrrec de la retirada de les tones de pneumàtics vells que hi ha a les antigues instal·lacions de la fàbrica Alsa de Cascanar. L’ajuntament ha presentat un projecte de reforma de la casa de la vila per adequar-la a les persones amb mobilitat reduïda i evitar barreres arquitectòniques. A finals de juny es va saber que el govern balear reclama a l’ajuntament 30.000 euros pel canon de l’aigua que es va cobrar a Biniali per part del servici domiciliari municipal d’aigües potables i que mai es va ingressar. La parròquia de Sant Pere de Sencelles va celebrar la festa del seu titular dia 29 de juny. Entre els actes destaquen la visita guiada, la trobada d’escoletes de ball de bot organitzat pel Jonc, el fi de curs de l’escola de violí i el festival del club d’esplai. La regidoria de cultura va preparar un animat programa d’activitat per als mesos de juliol i agost que varen incloure representacions teatrals, concerts d’òpera, actuacions musicals, circ, cinema, etc. A principis de juliol hi va haver una polèmica sobre el traçat de la nova carretera de Sencelles a Algaida. L’ajuntament havia preparat una moció sobre un nou recorregut alternatiu al projecte inicial que havia estat
E N P EP B ESTARD , PRESIDENT DELS C AÇADORS DE B INIALI I UN DELS ORGANITZADORS DE LA PRIMERA FIRA DE BINIALI MOSTRA LES BALDUFES QUE VA TORNEJAR .
6
| sa_sella
presentat per uns veïnats. La presència d’altres afectats per aquesta segon traçat va fer que es retiràs la moció. La festa de la Mare de Déu del Carme a Ruberts enguany varen comptar dia 16 amb sopar de coques i ballada des Jonc. Dia 19 hi va haver jocs infantils amb es Burrotatxo, sopar de pa amb oli i música italiana amb el conjunt Whisky Facile. Les festes acabaren dia 25 amb una projecció de la pel·lícula Bee Movie. Dia 18 de juliol es va fer a la barbacoa de Son Amar la festa de fi de temporada del Club de Futbol Sencelles. U NIÓ M ALLORQUINA FER UN SOPAR
S ENCELLES I B INIALI D ’ ESTIU DIA 21 DE JUNY DE
VA AL
POLIESPORTIU PER CELEBRAR EL PRIMER ANY DE BATLIA .
A mitjan mes de juliol el parc verd de Biniali va patir un incendi degut a l’acumulació de brutor. Efectius dels bombers del Consell de Mallorca hagueren d’intervenir per sufocar l’incendi. Dia 19 de juliol els majors de Sencelles celebraren una gelatada al casal dels padrins. A mitjan juliol la coalició Psib-Psoe / Isib va treure al carrer el número 3 del seu Full Informatiu on es fa un repàs de l’actualitat de l’acció municipal del seu regidor Tomeu Morro. A finals de juliol el Consell de Mallorca va declarar el llogaret de Ruberts Bé d’Interès Cultural (BIC) amb categoria de conjunt històric. A mitjan agost el comitè local d’UM va treure al carrer el número 4 del seu butlletí on es feia un repàs del primer any de govern al front de l’ajuntament amb les fites aconseguides de la reforma de la carretera de Palma i la creació de la fira de Biniali.
D IA 2 D ’ AGOST VAREN
ELS VEÏNATS D E
CELEBRAR
PER
S ON M ORRO CINQUÈ
ANY
C O N S E C U T I U U N S O P A R, Q U E E N A Q U E S T A OCASIÓ TENIA AMBIENTACIÓ HAWAIANA .
Dia 22 i 23 d’agost Jornets celebrà les seves festes d’estiu en honor a Sant Bartomeu amb jocs per a nins, sopar a la fresca i ball. Dia 22 va fer-se la presentació de l’inici de les activitats de la ràdio Lokal de Sencelles amb un concert amb els grups Funkadictos i Oprimits. A Cascanar la festa de Sant Bartomeu va ser dia 30 amb sopar popular i revelta amb el conjunt Aura Orquestra. La regidoria de cultura va preparar una festa per acomiadar l’estiu dia 29 d’agost. La festa Summerend amb el DJ Magneto and Friends va tenir lloc a la plaça Nova. Selleters en acció
ELS NINS I NINES DEL CLUB D’ESPLAI ES B URROTATXO SE N ’ ANAREN DE CAMPAMENT A L A C OLÒNIA D E S A N T P ERE ELS PRIMERS DIES D ’ AGOST .
sa_sella |
7
_sasella@hotmail.com En aquesta secció intentam donar a conèixer aspectes relacionats amb Sencelles que es poden trobar a Internet. Avui presentam una simpàtica pàgina familiar http://pereoliver.com/santsalvador.htm dedicada a la fama d’una curiosa paella de la fonda del Puig de Sant Salvador: “A finals dels anys 20, Jaume Mateu Capellà, era el superior dels ermitans del Santuari del puig de Sant Salvador (500 metres d’alçada) en el terme municipal de Felanitx. Jaume Mateu, va suggerir al seu germà Bernat de can Vileta de Sencelles fer-se càrrec de la fonda que havien pensat obrir en règim de concessió del bisbat de Mallorca, propietari del Santuari i dels seus voltants des de 1888 en que l’adquirí quan fou subhastat per l’Estat. El Santuari fou construït a principis del segle XVIII amb l’hostatgeria i les seves cel·les i cuines per als pelegrins. Però se tenen noticies que poc després de la conquesta catalana ja hi havia ermitans continuadors de la doctrina de Ramon Llull EN
B ERNAT M ATEU ( ESQUERRA ) I EL SEU GERMÀ G UILLEM EN ELS PRIMERS ANYS A S ANT SALVADOR.
i que una primera església fou construïda el 1348 per autorització de Pere el Cerimoniós. Els ermitans que coneixèrem s’establiren a Sant Salvador, primer cap a l’any 1824 fins 1851 i més tard el 1891 fins 1992. Els anys 20 el superior pretenia obrir una fonda per tal de incrementar el nombre de visitants al monestir. El superior va pensar amb el seu germà Bernat Mateu, majordom a la casa del financer Joan March -Verga-, perquè s’encarregués del projecte. Bernat va demanar al seu germà Guillem que l’ajudàs en l’empresa i així va ser com Guillem Mateu Capella se va desplaçar, amb tota la seva família, de Sencelles a Felanitx, a Sant Salvador. Poc a poc la paella que feien a la fonda de Sant Salvador va anar fent-se famosa i cada vegada eren més els qui allà anaven per menjarla. Encara no existien les geleres i menys encara els frigorífics, per la qual cosa tots els principals ingredients de carn utilitzats a la cuina havien de ser criats allà mateix i els animals sacrificats en el moment que se feia la comanda. Malgrat això, hi havia qui arribava amb productes del mar, sobre tot sípia per afegir a les verdures i la carn amb que habitualment se preparava el fondo de la paella. El 1936 la fonda va tancar per mor de la guerra civil, però tot just acabada la guerra, Jaume Mateu va tornar demanar al seu germà Guillem que la tornàs obrir. Fou llavors quan Guillem Mateu se va fer càrrec dels fogons de la fonda i també quan se va acabar de configurar la manera de preparar la paella de Sant Salvador tal com ens ha arribat. En aquells temps, com ja s’ha indicat, quan qualcú arribava amb ganes de menjar paella havia d’esperar que matassin els animals i fins
NA
MARIA MATEU
AMB SON PARE A LA
FINESTRA DE LA CUINA DE LA
S ANT SALVADOR.
FONDA
DE
i tot podia ser que alguna de les filles de Guillem hagués de fer corrent els cinc quilometres muntanya avall fins a Felanitx a cercar cebes, tomàtigues o algun altre ingredient que se pogués haver acabat i tornar per amunt. Per això quan demanaven a Guillem Mateu el secret de la seva paella ell solia contestar: “arriben
8
| sa_sella
aquí dalt (a peu) afamats i encara han d’esperar una bona estona fins a poder asseure’s a la taula, ¿com vols que no la trobin boníssima?”. A la mort de Guillen Mateu Capellà l’any 1963, el seu fill Guillem, va seguir fent paelles a Sant Salvador fins a la seva mort i el germà de Guillem, Antoni, va partir cap a Veneçuela a on va obrir el restaurant Verge de Sant Salvador a l’Illa Margarita. L’altre germà, Joan, s’establí a Felanitx, al Cafè des Mercat, de Ca’n Rosa i la germana Francesca al celler Can Tià, al carrer de sa Sínia, també a Felanitx. Un celler a on sovint se podia trobar el patró Esteve de EN
GUILLEM MATEU CUINANT UNA PAELLA A LA CUINA DE LA F ONDA DE S ANT S ALVADOR , DARRERA ELL LA SEVA VILLA C ATALINA I EL SEU FILL JOAN. A L A DRETA E L SEU CONSOGRE , PER PARTIDA DOBLE , P ERE POU.
Portocolom, en els darrers anys de la seva vida i ja centenari, col·laborant en la preparació de les paelles de Francesca. Tots els fills de Guillem Mateu tenien com especialitat la paella de Sant Salvador però avui en dia tots ho han deixat. Pot ser, que Francesca i el seu home Sebastià encara cuinin bones paelles en algun lloc del puig de Sant Salvador, però qui la vulgui tastar primer els haurà de trobar. Si no els troben i arriben al santuari, trobaran a la dona de Guillem Mateu Amengual, Margalida, que segueix a càrrec de la fonda amb el seu fill Guillem a la cuina. Allà se segueix preparant la paella de Sant Salvador. En Joan Tur, gendre de Joan Mateu, també fa paelles a Can Rosa, en es Cafè d’es mercat. Però en tot cas, les millors paelles de Sant Salvador les fan Catalina i Maria Mateu Amengual. Maria Mateu cuina els estius, a ca seva de Portocolom, espectaculars paelles per a la seva família i pels amics que tenen la sort de ser convidats asseure’s a la seva taula. De Maria Mateu és la manera de cuinar aquest plat d’arròs tal com l’indiquem aquí i tal com ens ho va ensenyar el dia de Sant Nicolau de 1978 a Portocolom. Ara la està aprenent a cuinar el renét de Guillem Mateu Capella i nét Maria Mateu, Miquel Oliver Pou, per tal d’assegurar que la tradició perduri. La Paella de Sant Salvador és un plat fantàstic. Ben feta, és una orgia de colors, d’aromes i de sabors que semblen una Mediterrània concentrada davant teu. Tot gràcies a la combinació cuinada dels seus elements ancestrals com es l’oli d’oliva o dels arribats a la Mediterrània no fa tant d’anys des d’el nou món com és el cas de la tomàtiga i ben segur de la carn tant la de la terra com la provinent de la mar. Així l’oli, les cebes, els alls i les tomàtigues pel sofrit que junt amb carn de pollastre i de porc, a més de la sípia, fan el fondo. L’arròs amb mongetes, carxofes i gambes que ajuden a confitar-ho tot durant la cocció. A punt d’acabar el picadillo de julivert i la mascara de la sípia per donar color i a la fi pebres vermells torrats i ous bullits per decorar-la, sense oblidar les espècies vàries, cada una afegida al moment i en la quantitat precisa. Es una vertadera meravella digna de la creativitat de les terres de Felanitx i del màgic puig que mira a tots els vents i que va donar nom a la primera illa descoberta en el nou món.” Miranda Miret i Mairata
sa_sella |
9
_Sa Sella entrevista... Rosa de can Castell Na Rosa va néixer a Sóller el dia
Teníem un llibre que es deia es
28 de novembre de 1928, era filla d’en
Grado. Es capvespres fèiem “labor”:
Francisco
Colom
Colom
des
creueta, randa, punt mallorquí poc, no
Monreals i de na Josepa Maria
estava molt de moda, resàvem el
Bauzà Coll de can Pentinat.
rosari, vaja un poc de tot. A nes recreo
Tota la vida la dedicada a fer feina i viure al camp.
-Vos agradava anar-hi?
Dos, una germana, na Elionor i
Sí. Però com que era molt poc
-Com va ser que venguéreu a viure a Sencelles?
que era dolcet i suposadament me feia
de can Castell. Mon pare hi va
menjar més. Record una cosa molt
passar d’amo. Aquest es el motiu
curiosa: per poder anar a l’excusat
per venir a viure a Sencelles.
demanàvem permís a la monge, hi
-Enyoràveu Sóller?
DOS
PARELLERS
(ELS
QUE
LLAURAVEN ), UN PORQUER , UN INDIOTER , UN PASTOR , TENIA PROU FEINA .
10
| sa_sella
anar
sempre
y
quant
agafàssim una rodeta enfilada amb un
temporada vaig anar-hi a escola. Mes
fil que estava penjada a la paret. Si no
tard ja vaig anar a ses monges de
hi era, volia dir que l’excusat estava
Sencelles.
ocupat i havíem d’esperar.
-Teníeu juguetes?
-El vostre pare, quin ofici tenia?
Sí, pepes, cuinetes. Ses amigues
Era pagès. Teníem ovelles, fèiem
venien a jugar a can Castell, batiàvem
formatge.....
ses pepes, les rentàvem, ho passàvem
-Com recordau aquells temps?
bé.
Bé, estava bé. Sortíem a passejar,
-Com va ser la festa?
DES MISSATGES I LA FEINA DE LA CASA.
podíem
Hi anava molt, fins i tot una
sa capella fonda o del Roser.
TENÍEM
convent i les monges el migdia el me
meu pare, compraren la possessió
Era dissabte i combregàrem dins
MADONES D E POSSESSIÓ , FEIA ES MENJAR
donava es dinar que m’enduia al donaven, i un glopet de vi de missa, ja
féreu la primera Comunió?
MARE TENIA MOLTA FEINA , JA QUE SES
menjadora, ma mare els matins me
Un germà i una germana del
-Recordau quin dia de la setmana
AMB MA
piso, al maquet..........
-Quants germans teníeu? un germà, en Joan.
SOLIA JUGAR AMB ROSA BERGANT, NA CATALINA MORRETA, N A M ARGALIDA P ENTINAT, N A J ERÒNIA P OLETO. A NÀVEM A PASSEJAR PES CAMÍ D E COSTITX, ROBÀVEM AMETLONS I ALBERCOCS VERDS A L ’ AMO DE S ON V ERD . T ENIA UNA BICICLETA PER ANAR I VENIR DE SA POSSESSIÓ A NES POBLE , I A SES AMIGUES LES AGRADAVA COLCAR-HI. A L’HIVERN SORTIA MÉS PREST D’ESCOLA PER NO ARRIBAR AMB FOSCA A CA MEVA .
jugàvem a botar amb una corda, a
no com ara, podia anar a n’es poble en sa bicicleta, però havia de tornar a casa abans de fer fosca. -A pesar dels pocs doblers que hi havia, la gent estava contenta?
Quan sortirem de l’Església,
A nosaltres no ens va faltar rés de
anàrem a n’es cafè den can Pau
menjar, per viure a una possessió,
Peredinca, que estava on avui hi ha
però sa gent estava contenta a pesar
Correus. Me donaren una tassa de
de tot.
xocolata amb ensaïmada -Què vos ensenyaven llavors a l’escola ?
-Qui eren les vostres amigues quan éreu jove? Les mateixes de quan era nina que ja he dit.
-Com ho fèieu els joves per acostar-se a les al·lotes? Solien dir-nos: avui anau molt Ens estiraven es rosari que solíem
Quin dia de la setmana vos
cases particulars, amb sa vella
Sant Miquel de Palma a les 11 del
corresponent, això mai faltava.
matí. Ens va casar el Rector del poble, -El refresc de noces, com va ser?
Puríssima, per poder anar a ballar?
A sa Granja Oliver des carrer des
Puríssima el dia que es va casar
EL S
CAPVESPRES ENS
PASSEJÀVEM PEL CARRER MAJOR , PER AMUNT I PER AVALL . VENIA
HI
HAVIA SA COCOVETERA QUE
COCOVETS,
MIRÀVEM
XUFLES,
CARAMELS.
ES JOVES I ELLS A NOSALTRES .
P ONT D ’INCA ,
HI ESTAVA A MITJA PENSIÓ , ANAVA A DORMIR A CA UNA COSINA MEVA , HI VAIG ESTAR FINS ELS
16
ANYS .
T ENIA
GANES D E TORNAR A
SENCELLES A VIURE A CA MEVA A CAN CASTELL. ANAVA A SEMBRAR, COLLIR AMETLLES , FER GARBES , SES FEINES DE LA CASA , RENTAR , FER NET I TOT E L QUE ME MANDAVEN . T AMBÉ VAIG ANAR A PRENDRE ES “ CORTE ”. P RIMER A C A N A M ARIA G ELAT , PERÒ S ’ EN VA ANAR DES POBLE , MÉS TARD A C A N A MAGDALENA FERIL FINS QUE VAIG SABER COSIR BÉ. TAMBÉ HI ANAVEN NA JERÒNIA S ANT , N ’A NTÒNIA DE SA C ABANA , I UNS PARELL DE BINIALERES .
FESTETJÀVEM
CADA DIMARTS , DIJOUS , DISSABTES
I DIUMENGES I POC TEMPS I SEMPRE AMB SA VELLA DEVORA .
SI
PLOVIA JA NO FESTEJÀVEM
PERQUÈ NO SORTÍEM .
-Convidàreu molta de gent?
Garrover. Més tard la ma tornaren.
-Quins regals sa feien als nuviïs a
Pensau que si mos llevaven de filles de la Puríssima, el dia que ens casàsim no posarien a l’altar major es “pendón” de les dites filles. Això era
anys 40 i 50?
A SES MONGES FRANCESES DES
xocolata amb ensaïmades. Sí, amics i familiars, un bon grapat.
-Com era la vida a Sencelles els
MA MARE VA MORIR , MON PARE EN VA DUR
Born també de Palma, menjàrem
n’Esperança Valero i en Jaume
con un despreci molt gros per sa novia.
QUAN
D. Felip Alzina.
les esborrassin de filles de la
llevaren sa medalla de filla de la
DEL MATÍ.
Era dimarts, el dia 25 de novembre de 1958. Ens casarem a l’Església de
Sí, anavem a ballar. A jo me
9
casareu?
A sa festa de qualque novia si, a
-Les al·lotes s’arriscaven a que
DE
-Quants d’anys festejareu? Molts, 12 ó 13 anys.
-Podíeu anar a ballar d’aferrat?
DIUMENGES LES AL · LOTES ANÀVEM A MISSA
carrer.
guapes; quin pentinat més preciós. dur, bé, dois així.
E LS
No, a no ser que ens topàssim pel
Era una vida tranquil·la. Solíem
les hores? Olles, plats, culleretes, adreços de cafè, coses així. Doblers rés de rés. -On anàreu de viatge després de casar-vos? A Sóller a sa casa de la meva padrina, hi estarem vuit dies. -Ja cassats, a on anàreu a viure?
anar a ses festes d’estiu dels pobles
Anàrem a Son Rullan una finca que
veïnats, sempre amb la vella per
dona a sa carretera de Sineu. Hi
vigilar.
estàrem 45 anys fins que ens
-Pensau que era millor el poble, llavors o ara? Llavors era més familiar, ara sa gent és un poc més tancada -Els sencellers d’avui dia, són diferents als d’ahir? Jo trob que sí. Primer ens fèiem més els uns amb els altres
jubilarem. -Tenguéreu fills? Sí, un fill en Toni. -I nets? No, nets no. -Com vos agradaria que fossiu recordada el dia de demà? Així com som, alegre i oberta.
- Ara una pregunta un poc
Aprofitant l’avinentesa vull donar
indiscreta, qui va ser el vostre primer
els molts d’anys a na Rosa i a n’en
novio?
Llorenç per les seves noces d’or
En Llorenç de Morelló
el proper mes de novembre.
-Amb qui vos casareu?
Fins a les noces de platí!
Amb en Llorenç.
Maria Vich i Cirer
-I, els altres dies, res de veurevos?
sa_sella |
11
_ En vérem de tot color! IDÒ SÍ:
ENGUANY A LA FIRA EN VÀREM VEURE DE TOT
COLOR.
EL
I
SI NO, FIXAU-VOS-HI:
TARONJA E N C È S DELS SUCS NATURALS Q U E REGALAVA L A
C ONSELLERIA D ’A GRICULTURA
I
PESCA.
EL
ROSA KITSCH DE LES PEPES DE SEMPRE (HI HA COSES QUE NO CANVIEN!).
EL
VERMELL APETITÓS DEL TOMBET QUE VENIA EL DE
FUTBOL
DE
CLUB
SENCELLES.
EL
VERD NEW -AGE DE LA CARPA INSTAL·LADA PER LA
C ONSELLERIA D E M EDI A MBIENT SON MOREI.
PLACETA DE
12
| sa_sella
A LA
EL GRIS AMENAÇANT QUE ES VA CONVERTIR EN PLUJA A PARTIR DE LES TRES...
EL
MARRÓ ECOLÒGIC DELS POALS DE RECOLLIDA DE FEMS ORGÀNIC.
EL
NEGRE ENTRANYABLE DELS PORCELLINS DE LA
PLAÇA NOVA.
EL
TRICOLOR REPUBLICÀ DE LA PARADETA D ’E SQUERRA
UNIDA
I
I D’ELS
VERDS
A LA
PLAÇA NOVA.
FINALMENT ... TOTS ELS COLORS ! OFERIREN ELS AL · LOTS DEL
ELS QUE ENS C LUB D ’E SPLAI ,
QUE UNA VEGADA MÉS VAREN SABER COM REAPROFITAR E L MATERIAL PER D O N A R - LI UTILITAT DE FORMA DIVERTIDA.
FOTOS
I TEXTOS:
JOAN BOVER SERRA
sa_sella |
13
_ Primer centenari de la custòdia major (i II) Continua de l’anterior número. En presència del notari de Sencelles, Don Lluís G. Pasqual formalitzaren la cessió de la custòdia, i aquest, el dia següent en protocolitzà l’acta: “Acto seguido la Sra. Dña. Ana Mayol y Bauzá manifestó al Sr. Cura-Ecónomo que le hacia entrega de la custodia descrita, que su devoción al Santísimo Sacramento y su amor á este pueblo, con motivo del Jubileo que este año celebra S.S. el Pontífice Pio X le había impulsado costear para dedicarla á esta parroquial Iglesia de San Pedro Apóstol para el culto único y exclusivo de la misma en sus grandes solemnidades ... El Sr. Cura-Ecónomo, después de realizadas actas de posesión de la custodia susodicha, tocándola, quitando del templete el cáliz con el viril, sacado el armazón de este y vuelto a poner expuso a dicha Sra. su agradecimiento diciendo que cumpliendo los laudables deseos por ella manifestados recibía desde aquel momento y se hacia cargo de la referida custodia de plata sobredorada que su munificencia dedicaba al esplendor del culto exclusivo de esta iglesia, poniendo con ello manifiesto su ferviente catolicismo y su devoción a Jesús Sacramentado, por lo cual en nombre propio, en el de la Comunidad de presbíteros que presidía, de los feligreses de esta parroquia y muy especialmente del prelado que tan dignamente rige esta Diócesis el Rvdmo e Ilmo. Sr. Dr. D. Pedro Juan Campins y Barceló Obispo de Mallorca le daba las gracias por la señalada distinción con que enaltece el culto de esta Iglesia, confiando en que el Señor derramará sobre ella y su distinguida familia los inefables dones espirituales y temporales con que premia a los que con su devoción y sus obras enaltecen su culto, á cuyo fin se dirigirán sus oraciones, prometiendo en nombre propio y de sus sucesores en el cargo que en ningún tiempo ni por
14
| sa_sella
motivo alguno será destinada a otro objeto que al expresamente por ella asignado y deseado ...” (Ibid.). En aquell acte l’Ecònom va manifestar que ja havia rebut de la dita Senyora Mayol la peanya de fusta esculpida en forma de núvol que serveix per exposar la Custòdia i els dos candelers de set braços, que segons pareix esser tot es obra atribuïda a l’escultor Miquel Arcas (Vegeu l’article que vaig publicar a la revista Sa Sella núm. 106) L’endemà es dugué a terme a l’Església Parroquial la solemne benedicció. D’aquella funció, que no posam en dubte que fou lluïdíssima, n’hem localitzat dues cròniques. La primera en el dietari del Notari Sebastià Molinas: “27-setiembre-1908, en la Iglesia Parroquial de Sansellas bendijo Dn Bartolomé Gelabert una custodia de plata en su peana y dos candelabros de madera dorados, costeado todo por la Sra. Dña. Ana Mayol y Bauzá. Fueron padrinos Martín y Maria Isabel Mayol y Gelabert. Esta custodia costó unos tres mil duros”. (Doc. Arxiu Familia Morell-Molinas). Ara ens remetrem de bell nou a la premsa de l’època que també es feu ressò d’aquell esdeveniment, la Gaceta de Mallorca, de dia 29 de setembre publicava: “Un día de fiesta solemne fue ayer para los moradores de esta población. Una bondadosa Señora, después de repetidas muestras de su devoción al Santísimo Sacramento, puso ayer su complemento regalando a esta parroquia una hermosísima custodia, de plata sobredorada, severa y majestuosa, primorosamente labrada de estilo corintio. Esta hermosa joya de orfebrería fue proyectada por D. Luís Forteza Rey y fabricada en los talleres de su señor padre D. José... Al acto de la bendición asistió gran concurrencia presidida por el Ayuntamiento. Fueron padrinos de la nueva custodia los hermanos Martin y Mª Isabel Mayol y Gelabert. La ceremonia estuvo a cargo del Rvdo. D. Bartolomé Gelabert, Pbro. Y predicó el sermón el Rvdo. D. José Cabrer. Al final del acto, el Sr. Cura-Ecónomo dio las gracias a la concurrencia y al Ayuntamiento por la asistencia y a los generosos donantes que con su desprendimiento acaban de enriquecer esta parroquia con tan valiosa joya…” Jordi Llabrés i Sans, Sagristà
sa_sella |
15
_Festes en color
16
| sa_sella
Casal de joves Volem informar que després d’un interval de quasi dos anys a principis de octubre del 2008 està previst que el Casal
_L’ajuntament informa
de Joves de Sencelles, torni a obrir les seves portes 3 horabaixes a la setmana.
això vos informarà en aquest dies la nova
contractació de 5 monitors i personal cuina
Durant la darrera setmana del mes de
dinamitzadora.
i neteja, i de la Conselleria d’Esports i
setembre la nova dinamitzadora del
Per aquestes activitats també hem
Joventut, del Govern de les Illes Balears
municipi vos anirà informant de les
rebut diferents subvencions del Govern
hem aconseguit una subvenció per a
activitats i tallers programats. A més de
Balear i del Consell de Mallorca. I estem
diferents activitats. Amb aquestes ajudes
tallers i activitats, podreu gaudir de
esperant la resposta d’altres sol·licitades.
hem pogut reduir casi al 50% el cost de les
sortides, xerrades, d’un punt d’informació i molt més. El casal obrirà les seves portes a joves entre 12 i 16 anys. Durant la setmana hi haurà dies amb activitats per als joves de 12 a 14 anys i d’altres dies amb activitats per a joves de 15 a 16 anys. Però de tot
activitats ofertades.
Escola d’estiu Hem volgut per aquest estiu donar un servei de major qualitat en la oferta ludicoeducativa de l’Estiu per als nostres nins i joves. Els joves per primera vegada
La participació, especialment durant el mes de juliol ha estat molt alta i el grau de satisfacció de nins, joves, i pares ha estat molt bo, en general. Festes Agost 08
han pogut gaudir d’una activitats adequada
Vàrem enllestir conjuntament amb les
a les seves necessitats. Enguany hem presentat una
oferta
educativa
juntament amb la Fundació
associacions de Sencelles el programa d’actes de les festes de la Mare de Déu 2008.
amb
El poble ha estat el vertader
experiència reconeguda en el
protagonista de les festes. Gràcies a la
àmbit del temps lliure. Per al
col·laboració de totes les associacions de
menjador de l’Escola d’Estiu
Sencelles pensam que hem tengut unes
també hem volgut innovar
festes amb actes per a tots els gusts i hem
amb un projecte de menjar
aconseguit superar la gran participació de
ecològics (que no vegetarià),
l’any anterior.
Kairós,
entitat
cercant la qualitat del menjar i
Des d’aquest apartat de la revista Sa Sella volem agrair la feina feta per totes
la creativitats dels menús. Aquest estiu a més hem
les associacions que hi participaren i
fet un esforç per millorar les
també donar les gràcies a totes les
condicions
i
sencelleres i sencellers que varen sortir
abaratir els preus tant de
massivament al carrer amb ànim festiu i un
l’activitat com del menjador.
comportament cívic admirable.
de
l’oferta
Això s’aconseguit gracies a
Als distints nuclis del municipi també
que vàrem demanar dues
s’han celebrat les festes d’estiu que varen
subvencions
començar la nit de Sant Joan a
per
el
desenvolupament de l’activitat
Sonarossa, després
celebràrem
les
a ran de la qual he pogut
de Sant Cristòfol a Biniali, la Mare de Déu
contractar part del personal i
del Carme a Ruberts, Sant Bartomeu a
subvencionar
diferents
Jornets dia 23 d’agost i acabaren el passat
activitats,
aquestes
30 d’agost a Cascanar.
estat
Des de l’ajuntament volem agrair la
concedides per una banda el
col·laboració i la participació dels veïnats
SOIB (Conselleria de Treball i
dels nuclis a cada una de les seves festes.
subvencions
Formació)
han
per
a
la
sa_sella |
17
L’Ajuntament obligat a reintegrar 2.700 • a la Conselleria de Treball
_L’ajuntament informa
L’Ajuntament s’ha vist obligat recentment a la retornar 2.719’94• a la durant la sortida i l’arribada de
Conselleria de Treball i Formació per
Novetats als Serveis Socials
l’incompliment de l’obligació de
Des del mes de juliol comptam amb
justificació de la subvenció rebuda
una educadora de carrer compartida
3. Recentment s’ha incorporat a la
l’any 2004.
amb altres pobles de la Mancomunitat.
plantilla una educadora de carrer per
Es tracta d’una de les subvencions
Na Joana s’encarregrà de mediar
que es faci càrrec dels joves més
que atorgava l’esmentada Conselleria
entres els professors de l’institut i els
conflictius.
per
d’accions
pares dels alumnes. Aquesta al·lota
Durant la implantació d’aquestes
formatives enmarcades dins l’objectiu
dona també suport als nins que van a
mesures, no hem rebut cap queixa dels
3 les quals estaven cofinançades pels
Can Bril. Al mateix temps està sempre
pares. En qualsevol cas encoratjam als
Fons Estructurals. En aquells moments
en contacte amb l’assistenta social per
pares i als alumnes per a que si tenen
el consistori governat per el PP va
fer feines conjuntes. Esperam que els
qualsevol
prendre part en aquesta convocatòria
al·lots i pares trobin en na Joana una
comuniquin a la policia local.
amb
amiga amb qui poder confiar i a la
L’equip de govern considera que
vegada junts poder trobar solucions a
en conclusió les mesures adoptades
conflictes, dubtes i actituds negatives.
han estat eficaces en tant en quant no
a
la
realització
l’organització d’un curs de
viticultura
pel qual va rebre una
subvenció per un total de 3.750 dels
quantitats que en un principi es
tipus
d’incident
ho
s’ha rebut cap protesta i considera que
quals l’Ajuntament haurà de retornar 2.719 per manca de justificació de les
l’autocar.
L’Ajuntament comunica que ja
aquesta petició es exagerada per
existeix vigilància dins l’autocar
quant genera una alarma social
que va a l’institut
injustificada ja que criminalitza als
preveien com a subvencionables.
joves de Sencelles.
Aquesta mala gestió dificulta la
Al contrari del que s’ha afirmat per
feina de l’actual consistori el qual
part de membres del PP de Sencelles
s’haurà de fer càrrec dels deutes
a l’article publicat el passat dilluns en
generats per l’anterior equip de govern
el qual el PP comunicava la seva
en els que s’afegeix la reclamació per
intenció de presentar una moció al ple
Una de les prioritats que es varen
part de recaptació de tributs de
proposant que un policia local
marcar les àrees de Vies i Obres i
24.000• en concepte de canon d’aigua
acompanyi
de
Esports de l’Ajuntament va ser la
dels períodes compresos entre els
secundaria i batxillerat, el servei de
millora de les instal·lacions municipals,
anys 2002-2005 els quals es trobaven
transport que fa la ruta de Sencelles
en especial, la millora de les
pendents de liquidar.
fins a l’institut de Sineu ja compta amb
infraestructures
una persona encarregada de vigilar
Sencelles.
Contactes amb Projecte Jove L’Ajuntament
no
vol
viure
d’esquena a la problemàtica que viu la
als
estudiants
durant tot el trajecte fins a l’institut contractada
per
la
Conselleria
d’Educació.
Obres de millora en el pavelló cobert del poliesportiu
esportives
de
A l’acondicionament del recinte de la piscina municipal s’afegeixen les obres que s’han dut a terme en el
joventut i en aquest sentit la regidoria
Respecte als incidents als que fa
pavelló cobert del polisportiu de cara a
de serveis socials s’ha posat en
menció l’esmentada noticia, aquests
acondicionar-lo per al nou curs
contacte
de
varen tenir lloc la passada legislatura i
escolar. Dins les millores realitzades
Projecte Jove, una ramificació de
en aquest sentit el nou equip de
es troba l’obertura de finestrons a les
l’Associació Projecte Home, per que si
govern va prendre mesures en tres
parets per tal d’afavorir la ventilació
és el cas, poder comptar amb gent
línies:
del recinte, la reparació de les goteres
amb
professionals
adequada per afrontar dependències.
1. Es va sol·licitar a la Conselleria la vigilància durant el trajecte. 2. Es va incrementar el control
18
| sa_sella
i la substitució del trespol el qual estava malmés a causa de les goteres i de l’excés d’humitat. També està
Piscina Després dels problemes d’altres anys, hem contractat una empresa de manteniment. Aquesta empresa fa un previst iniciar la substitució gradual de
camins municipals, s’han instal.lat els
l’enllumenat del mateix.
panells de Correus i s’ha acabat
Des
de
l’equip
de
govern
consideram que després de tant d’anys sense fer-hi cap intervenció de
d’asfaltar el Camí de Son Lluny en direcció cap a les cases de Biniferrí. A Jornets s’han col·locat bandes
edifici,
reductores de velocitat, s’ha asfaltat la
aquestes obres eren el mínim
Plaça i s’han col.locat noves senyals i
necessari per tal de millorar-ne les
a Ruberts s’han acondicionat els clots
condicions d’ús, ja que és un dels més
del Camí Vell de Montuïri.
manteniment
en
aquest
Cultura a la Fresca Des de la Regidoria de Cultura de
A més de les millores dins el
l’Ajuntament hem realitzat diferents
pavelló, als exteriors s’han adequat
activitats per a totes les edats durant
rampes d’accés al pavelló
els mesos de juliol i agost 2008.
i a la
piscina per tal de donar compliment a
Amb el programa “Cultura a la
la llei de supressió de barreres
Fresca” hem volgut dinamitzar les nits
arquitectòniques. Així mateix s’ha
del nostre municipi amb diferents
netejat el magatzem del poli i s’ha
activitats de teatre, concerts, cinema,
traslladat part del material al solar del
circ i molt més que han fet passar una
Carrer Bons Aires el qual ha estat
bona estona a tots aquells que han
dividit i tancat per destinar-ho a
participat.
magatzem municipal i a aparcament
Obrírem la programació amb un espectacle de dansa-teatre familiar dia
públic. Un any més la brigada municipal
1 de juliol i el tancàrem amb una festa
ha fet feina de valent per posar a punt
el dia 29 d’agost. A més de Sencelles,
Can Bril de cara al nou curs escolar.
també hem programat diferents
Enguany s’han tengut en compte les
activitats a Biniali, Ruberts i Jornets.
peticions d’acondicionament de tots els
L’experiència la valoram com a
mestres els quals han pogut comptar
positiva donat que és la primera
també amb el suport del personal de
vegada que en aquest municipi es
l’escola d’estiu que els ha donat una
realitzava una programació com
mà a l’hora de preparar les aules.
aquesta i és intenció donada la bona
També s’han tractat les portes i la fusta del centre sanitari i
de
acollida de les diferents propostes donar-li continuitat els propers anys.
l’Ajuntament, s’ha pintat el local de la
Per aquestes activitats hem
tercera edat, s’ha dotat d’enllumenat a
comptat amb la col·laboració de la
l’aparcament de Sa Costa del
Direcció
Matadero i s’han solucionat embossos
Lingüística, “Sa Nostra”, “La Caixa”, a
en el clavegueram dels veinats de la
més de haver sol·licitat una subvenció
Plaça Nova i del C/ Sor Francianina.
del Consell de Mallorca.
General
de
També s’ha encarregat dels cursets d’estiu, amb un preus assequibles i passant de 3 a 4 dies setmanals de natació amb els mateixos preus que l’any passat. Els resultats del manteniment i la gestió de la piscina han estat molt satisfactoris i així ens ho fet arribar els usuaris.
utilitzats pels habitants del municipi. Manteniment Municipal
manteniment integral de la piscina.
Política
Agenda Local 21 Des de l’ajuntament ens hem encarregat de coordinar i dirigir la Sencelles del Segle XXl a través de l’Agenda Local 21. Què és l’Agenda Local 21? - Quin poble de Sencelles volem pels propers 20 anys? - Volem conservar la qualitat de vida? - Quin creixement volem? - Quins problemes i prioritats tenim? L’agenda local 21 vol donar resposta a totes aquestes preguntes escoltant els sencellers. Una vegada elaborats la diagnosi i el pla d’acció, la Agenda 21 entrarà a començar a fer accions sorgides del fòrum i que esperam puguin fer de Sencelles un poble encara més agradable i habitable.Volem recordar que les obres del pavelló cobert del poliesportiu varen ser fruit d’una de les moltes propostes que va aportar l’agenda local 21. També volem aprofitar per agrair la col·laboració i la feina de totes les persones que formaren part del fòrum de l’Agenda local 21.
A foravila s’han desbrossat tots els
sa_sella |
19
_Associacions de Sencelles Els Exploradors (I)
FOTOGRAFIA D’ESCOLTES PRÀCTIQUES
DE
DE
SÓLLER
COMUNICACIÓ
FENT AMB
BANDERES .
RAFEL
L’ ESCUT
I MATGE PRESA PEL SENCELLER VICH CLADERA DE CAS MANESCAL.
DELS
E XPLORADORES M ALLORQUINES SIEMPRE ADELANTE
AMB EL SEU LEMA :
20
| sa_sella
Durant els anys 1907-1908 l’anglès Robert Baden-Powell amb la intenció d’educar els al·lots activament amb uns mètodes que se centraven en la fe cristiana, el respecte a la naturalesa i l’amor al país va ser l’iniciador mundial dels boys scouts, també anomenats nins escoltes o nins exploradors. Durant els primers anys del segle XX, l’església catòlica va veure la necessitat de no perdre poder ni influència davant de moviment obreristes i associatius que li restaven presència social i per això varen sorgir aquesta casta d’iniciatives. Es tractava de fer reformes als temples per fer-los més atractius als ulls dels feligresos del nou segle, dedicar-se a la formació moral de la joventut, acostar-se al món dels obrers, etc. A Mallorca, l’any 1907 el jesuïta Guillem Vives (Pollença 1866 – 1935) funda a Ciutat el Patronat Obrer de Sant Josep muntant activitats juvenils que duen al naixement del que és l’inici del món escolta mallorquí: el Batalló Infantil del Patronat. Iniciatives com aquesta n’apareixen també a Binissalem, Manacor, sa Pobla, Sineu o Sóller. Precisament, una d’aquestes experiències pioneres té una relació amb el nostre municipi. Al llibre Notes Històriques de Sencelles (pàgina 63) s’hi parla, en fer referència a les activitats de 1907, sobre la festa de Sant Pere “que aquest any va comptar amb la presència de la banda de Música de Binissalem i el batalló infantil del mateix poble”. Pocs anys després, l’any 1913, van sorgint en àmbits més benestants, primer de Palma i després a diversos pobles, d’altres experiències juvenils lligades gairebé sempre als ambients més religiosos de l’època, els boysscouts a la mallorquina: els Exploradors Mallorquins. El comissari general i cofundador de la Confederació Esportiva Catòlica Mallorquina, més coneguda com Exploradors Mallorquins, va ser mossèn Francesc Sureda Blanes (Artà 1888 – Palma 1955) que s’encarregà d’estendre aquest moviment per una desena de pobles de l’illa: Binissalem, Bunyola, Inca, Manacor, Palma, Pòrtol, Sant Joan, Sant Llorenç des Cardassar, Sencelles i Sóller. Aquests Exploradors Mallorquins, anomenats inicialment Al·lots-Guaites, varen ser fundats a imatge dels boys scouts anglesos en temps del bisbe Pere Joan Campins. Els Exploradors Mallorquins s’extingiren el 1923 durant la dictadura del general Primo de Rivera. El 1915 també sorgeixen del Patronat de Sant Josep uns grups d’infants i
JOAN FLORIT I H ORRACH JFLORITH @ HOTMAIL . COM
F OTOGRAFIA D E L A TROBADA D ’ ESCOLTES D E BINISSALEM , CIUTAT I S ÓLLER DE DIA 6 DE JULIOL DE 1919 POSANT PER AL RETRATISTA ABANS DE CONTINUAR EL SEU CAMÍ CAP A
SENCELLES .
joves de la classe obrera del centre antic de Palma, dedicats majoritàriament a fer excursions, com a necessitat higiènica, educativa i social. Són els coneguts com a “Trescadors del Patronat”, “Trescadors del Pare Vives” o “Trescadors palmesans”. D’escoltisme no confessional a Mallorca també n’hi ha cap a l’any 1932, any en què apareixen els Al·lots de Muntanya, com a una secció juvenil de l’Associació per la Cultura de Mallorca, a imitació dels Minyons de Muntanya de Barcelona. No duren gaire ja que l’any 1936 desapareixen totalment. La Guerra Civil trenca amb el que suposava una iniciativa educativa innovadora. La segona etapa de l’escoltisme mallorquí apareix l’any 1956. A finals de la dècada dels anys 50 es produeix la introducció de l’Escoltisme renovat a la nostra illa amb Eladi Homs i Maria Ferret que arriba fins avui dia. A Sencelles tenim el camp escolta de sa Torrentera, a la zona de Sarissal, propietat de la Fundació Maria Ferret, on s’hi fan moltes d’activitats de lleure. El grup dels Exploradors Mallorquins a Sencelles va constituir-se al voltant del primer de maig de 1921 i va arribar a comptar amb una seixantena de components. El seu naixement va ser l’esforç de la feina propagandista realitzada per Rafel Vich i el capellà Joan Vich durant l’època en què era rector de la vila mossèn Guillem Parera Pascual (Manacor 1879 – Sencelles 1950). En Rafel Vich Cladera era un senceller que estava destinat a Sóller, com a manescal i inspector de queviures, que va implicar-se molt en l’organització dels Exploradors de Sóller, primer, des del mes de maig de 1913, com a vocal del Consell i després, des del primer d’octubre de 1916, com a president. A finals de 1919 es traslladà a Sencelles i hagué de deixar el seu càrrec de Sóller. Abans però havia sembrat a Sencelles la curiositat cap als mètodes escoltes ja que dia 31 de març de 1918 la tropa de Sóller, passant per Orient, va fer una marxa de tres dies i 80 km, per visitar els seus camarades de Binissalem i després visitaren Sencelles, el poble nadiu del seu president, i acabaren a Santa Eugènia. (Continuarà al proper número).
sa_sella |
21
_On és el centre geogràfic de Mallorca?
EN
CENTRE DE
M ALLORCA
ÉS UN PUNT
DISPUTAT ENTRE ELS MUNICIPIS DE
COSTIX, LLORET DE VISTALEGRE, S ENCELLES, S INEU, SANT JOAN, ...
22
| sa_sella
A quin municipi es localitza el centre de Mallorca?, a Lloret?, a Sineu?, a Sencelles?, a Sant Joan?, a Costitx?. La resposta serà una o altra depenent de qui respongui. Els sencellers defensen que el centre de Mallorca es troba en el pou de Judí, el qual és visible des de la carretera vella de Sineu, concretament se situa prop del llogaret de Ruberts. Aquesta creença popular sobre el centre geogràfic és la més coneguda pels mallorquins, encara que no és l’única, ja que pels lloritans el centre de l’illa des de tota la vida ha estat en el pou de Llorac, el qual es troba a la carretera que uneix Lloret amb Montuïri. Per altra banda, els costitxers creuen sens dubte que el cor de Mallorca és seu ja que a l’any 1992 el seu Ajuntament va manar fer un estudi científic al Departament de Ciències de la Terra de la UIB, el qual diu que el centre de l’illa es troba a Costitx, concretament prop d’un pou situat en el camí dels Horts. L’estudi de la UIB es va realitzar a partir de la digitalització territorial de l’illa en la projecció Universal Transversal de Mercator (UTM) a una escala 1:50.000. Posteriorment, es va crear un fitxer de punts corresponents a la línia de la costa de l’illa i es va aplicar un sistema d’informació geogràfica (SIG), el qual es basa en un programa informàtic que permet calcular el centre territorial a partir dels punts de delimitació de la zona. El resultat obtingut d´aquest estudi, situava el centre de Mallorca en les coordenades X (495.85), Y (4387.77), les quals es corresponen amb un lloc situat dins el terme municipal de Costitx. Segons el catàleg de l´Ajuntament Costitxer, les coordenades UTM dels pous del camí d´es Horts són X (494.84), Y (4389.18), gairebé les mateixes que les de l´estudi de la UIB, per això els costitxers argumenten que el centre de Mallorca es troba en aquests pous. A més, tot i que amb menys força, també existeixen altres postures que situen el centre de Mallorca a Sineu, i afirmen que «el pern del món» es troba sota el campanar de l´església; o fins i tot n´hi ha que defensen que el centre se situa en el pou de Solanda al municipi de Sant Joan. Resalta el fet que la majoria de les creences coincideixen
AQUÍ
HI HA D ’ANAR UNA FOTO GROSSOTA
DEL POU DE
L’ AIGUA
JUDÍ
LA
J UDÍ , 1995,
DEL POU DE
RESTAURAT L’ ANY TRADICIÓ,
QUE VA SER TÉ
,
SEGONS
PROPIETATS
PER
AUGMENTAR LA FERTILITAT DE LA DONA .
a situar el centre de l’illa prop d’un pou públic, tal volta aquest fet vengui donat per la seva importància històrica com a lloc estratègic per abeurar el bestiar. El traçat irregular de l’illa ha permès sostenir al llarg del temps totes aquestes teories diverses sobre on es localitza el centre geogràfic de Mallorca. De fet, aquesta ancestral disputa entre Sencelles, Lloret, Costitx i Sineu per ser el «cor» de l’illa ha donat lloc a la presència de diverses fites en cadascun d’aquests municipis, que indiquen el punt central de Mallorca. En el cas del pou de Llorac (Lloret), hi ha una placa de pedra en la qual es pot llegir en llatí «Pou de Llorach Hic Maiorcae Medium», és a dir, «Pou de Llorach, aquest és el centre de Mallorca». Aquest pou es troba a poc més d´un quilòmetre del nucli urbà de Lloret. Es tracta d´un pou excavat en forma de sínia i té una profunditat d´un poc més de set metres. Per altra banda, antigament el pou de Judí (Sencelles) tenia esculpit un cor de pedra que simbolitzava el cor de Mallorca. L’any 1999 aquest pou va ser reformat al trobar-se en molt mal estat i en l’actualitat ja no disposa del cor en la seva estructura. El pou de Judí no tan sols és conegut com un referent geogràfic, sinó que també existeix una creença popular que diu que l’aigua d’aquest pou augmentava la fertilitat de les dones. Sense cap dubte, aquest debat sobre la centralitat geogràfica de Mallorca ha estat possible en gran part per l’absència de dades que donin fe, de forma oficial o científica, del lloc on es troba l´esmentat centre geogràfic. Un dels principals motius d´aquestes dificultats és la forma de polígon irregular que té l’illa de Mallorca, fet que dificulta poder establir una fita exacta per a localitzar el centre. A causa d´això, el punt central de l’illa variarà en funció de la metodologia i l´escala utilitzada a l’hora de digitalitzar el traçat de la costa, ja que aquesta tasca posteriorment és la que condiciona els resultats dels càlculs matemàtics que s´apliquen per obtenir el punt central de l’illa. Miquel Àngel Coll Ramis sa_sella |
23
_Actualitat de Sencelles Maig Juny Juliol Agost Temperatura mitjana
Pluges
30 25 20 ºC 15 10 5 0
200 150 2
l/m 100 50 0 Maig
Juny
Juliol
Tª Mit
Maig
Agost
Tª màx 22.25
Tª màx abs.
Tª mín
30 (Dia 4)
14.5 (Dia 11) 18.25 (Dia 11) 24.75 (Dia 14) 24.5 (Dia 16)
Maig
19.74
Juny
23.56
28 (Dia 24)
34.5 (Dies 24, 29)
Juliol
27.52
30 (Dia 31)
37 (Dia 30)
28.19 30.75 (Dia 6) Litres acumulats Gener – Agost 2008 Litres acumulats Gener – Agost 2007 Litres acumulats Gener – Agost 2006
38.5 (Dia 6)
(Dies 7, 23, 25, 30)
Agost
Juny
Juliol
Agost
Tª mín abs. 11.5 (Dies 1, 2, 11, 12, 14)
L / m2 157.5
10.5 (Dia 11)
41
18.5 (Dia 14)
8.5
17.5 (Dia 16)
0
286.5 280.5 300.5
Evolució de les temperatures mitjanes Maig-Agost 2008 MAI G
JUNY
40
80
40
80
35
70
35
70
30
60
30
60
25
50
25
50
20
40
20
40
15
30
15
30
10
20
10
20
5
10
5
10
0
0 1
3
5
7
9
1
11 13 15 17 19 2 1 23 25 27 29 31 Pluja
Mí n
0
0 3
5
7
9
11 13 Pluja
Màx
JULIOL
15 17 19 21 Mín
23 25 27
29
Màx
AGOS T
40 35
80 70
40
80
35
70
30 25
60 50
30
60
25
50
20
40
20
40
15
30
15
30
10 5
20 10
10
20
5
10
0
0 1
3
5
7
9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29 31 P luja
Mín
Màx
0
0 1
3
5
7
9
11 13 15 17 19 21 23 2 5 27 29 31 P luj a
Mín
Màx
Guillem Zuazaga i Llabrés
24
| sa_sella
_45 Anys de l’Obra Cultural perquè els valors de la llengua i la cultura de les Illes no quedin oblidats per ningú. Després de 45 anys encara compta’m amb nosaltres amb una dels 31 socis fundadors , que el 31 de desembre de l’any 1962 a Palma, van fundar l’Obra Cultural Balear. Aquesta mallorquina, intel·lectual i veïna del nostre municipi, és la senyora Aina Moll i Marquès que, juntament amb la seva germana Francesca, van esser les úniques dones dels 31 membres fundadors. 45 anys de sòcia fundadora: Sra. Aina
Una dona lliberal al seu temps i, que com l’emblema circular de l’Obra Cultural, ha llaurat el seu futur. Anomenada directora general de política lingüística de la Generalitat de Catalunya el
Moll i Marquès Dins el marc de les festes de la Mare de Déu d’agost 2008, la delegació de
1980 i coordinadora general de la campanya de normalització lingüística del Govern Balear. El 1989 la Generalitat li atorgà la Creu de Sant Jordi i el 1997 el Govern Balear el Ramon Llull. Per això la delegació ens vàrem oferir a posar-nos al capdavant perquè fos ella la que fes
Sencelles, feu un acte important. Vam voler homenatjar una entitat que
el pregó de les festes d’aquest any.
durant 45 anys ha fet feina en defensa de
Acompanyada d’una representació de l’OCB com ara el seu president Jaume Mateu i
la llengua, la cultura i la identitat dels
membres de les delegacions d’altres pobles, vam poder gaudir d’una lliçó per reforçar la
pobles de les Illes Balears. 45 anys que
consciència nacional a la llengua, cultura i tradicions.
han marcat la història de Mallorca. 45 anys
Tot això en un marc incomparable com és la placeta de l’Obra. Per molts d’anys!. Delegació de Sencelles
_Carta Des de la regidoria de festes volem fer
meus companys l’orgull de tenir un poble amb un teixit social i cultural viu i actiu.
extensiu el nostre agraïment cap a les
Sa Sella,la societat de caçadors, la delegació de l’Obra cultural balear de Sencelles, el FC
entitats i associacions que han participat
Sencelles, l’Atlètic Sencelles, la coral Sor Francinaina, Es Jonc, el club d’esplai Burratatxo, els
activament en l’elaboració del programa de
joves que organitzaren la gimcana nocturna, els quintos 90, els amics del cavalls, les valentes
festes de la Mare de Déu d’agost 2008 i en
jugadores de futbet,els tenistes ... han demostrat que són a Sencelles per fer poble, per animar
la preparació dels actes.
la vida social i cultural del nostre municipi. Les festes de la Mare de Déu han servit també
També volem manifestar la nostra
perquè aquestes associacions oferissin el seu vessant més lúdic i festiu.
satisfacció i fer també extensiu el nostre
Una revista (Sa Sella) que organitza un torneig de truc i un concurs de dibuix, una societat
agraïment a tots els sencellers i
de caçadors que organitza unes carreres de joies, la delegació de l’OCB que ens fa poder gaudir
sencelleres que varen fer que aquestes
de la poesia, teresetes i ens permet retre homenatge a un personatge tan il·lustre com la
festes fossin realment del poble. La
senyora Aina Moll. L’At. Sencelles que organitza el famós torneig de futbet, el FC Sencelles que
participació i l’acceptació de tots els actes
fa que els nins del poble també puguin tenir el seu propi torneig, la coral Sor Francinaina en
ens fan sentir satisfets de la feina feta i
oferí un concert deliciós, el club d’esplai burratatxo ensenyà a jugar els nostres nins als jocs
sentim que hem cobert les expectatives
tradicionals, es Jonc ens va fer ballar de valent a la plaça. Un grup de joves s’aplegà i decidí
marcades. Però hem de reconèixer que
que volia fer una gimcana nocturna, els quintos ens donaren per beure a les berbenes i serviren
sense la inestimable col·laboració de les
sopar per a tothom a la plaça, els amics dels cavalls feren una passejada en carro i cavall…
entitats, les festes no haurien sortit tan lluïdes. Són
Realment teníem molts d’ingredients per poder tenir unes bones festes. Però allò més important que teníem era la il·lusió i les ganes de totes aquestes sencelleres i sencellers que
les
associacions
les
que
mitjançant les seves associacions han fet que les festes fossin ben lluïdes.
representen el sentir i les preferències dels
Des d’aquestes pàgines, en nom meu i de les meves companyes i companys vull fer
sencellers i així ho han demostrat en cada
extensiu l’agraïment cap a voltros, les associacions, per la tasca que durant tot l’any feis
acte que han organitzat durant les festes.
desinteressadament. Però vos vull felicitar especialment per la vostra col·laboració, la vostra
Vulll fer arribar de part meva i dels
professionalitat i la vostra il·lusió a l’hora de participar a les festes. Gràcies de tot cor, Bartomeu Morro Oliver, regidor
sa_sella |
25
_Sa Campana Notícies fresques RECORDAU
QUANT SA ROSSETA DE MORROS
PRIMS VOLIA QUE TOTHOM LES DEMANÀS PERDÓ , JA QUE ELLS EREN I SEMPRE SERIEN INNOCENTS DES CAS
B ITEL . I DÒ ,
ARA , S ’ HA
Lladres! Lladres! Lladres i més lladres. Això pareix sa pandilla d’en José Mª el
dimitesqui de una pu..... vegada. Ella i tota la seva cort celestial.
Tempranillo, en Curro Jiménez, n’Al
Ah! i fer tornar sa mateta que s’en va
Capone, d’en Jessie James, d’en Billi el
anar cametes amigues cap a Amèrica. Un
Niño, etc. etc. etc. Tots, tots a sa presó i
altre covard i pressumpte lladre. S’ha
FALS I PER AIXÒ EL FEREN DIRECTOR DE
que tirin sa clau a la mar. Però abans, han
d’aclarir tot. Que torni es palacete i tot el
BITEL. I
de tornar tot, tot el que han robat amb
demés.
SABUT QUE ES SUBJECTE QUE VA JURAR QUE ELLA I ES QUE HA FUIT CAMETES AMIGUES CAP
A MÈRICA , NO EREN CULPABLES D ’ ESPIAR A N ’ ES G OVERN D E P ROGRÉS , VA JURAR E N
A
É S C L A R, VA, PRESUMPTAMENT,
ROBAR UNA BURRADA I ELLS ACLUCAVEN ELS ULLS .
A IXÒ
HA DUIT A N ’ ES CAS
B ITEL II. I
AIXÍ ANAVA TOT .
interessos, i també han de tornar en jornal que cobraven. No feien feina, bé, con havien de fer feina, si tots es que llogava es partit de sa corrupció, de puticlubs, de
ELLA
I SA CABRERETA DIVEN QUE NO TENEN RES
PLA TERRITORIAL DE D ESPRÉS D ’ H A V E R QUE VA DISTREURE , DESPRÉS TOT LO QUE VA PISPAR , ARA ,
A VEURE AMB ES
M ALLORCA . U I , DISTRET TOT LO D ’ HAVER PISPAT
UI , UI !
ES QUE S ’ EN VA ANAR CAMETES AMIGUES CAP A
A MÈRICA,
D’ANAR
A
HA TENGUT SA POCA ELEGANCIA VEURE
JUGAR
EN
NADAL
T ORONTO . E S PER DEMÉS : DE PORCS SENYORS N ’ HAN DE VENIR DE CASTA .
A
I DE
lladres, etc. etc. són uns impresentables, no tenen ofici ni benefici, i tots, tots, se feien d’aquest partit per: posar mà a n’es doblers? Tots coneixem un parell, mallorquí, d’exemples. No importa dir res més.
prims ha de demanar perdó. Però, no SEGON ANY SES FESTES D ’ AGOST HAN ESTAT
UN DEU .
E NHORABONA . A IXÒ
VA BÉ .
I
PER
ACABAR , ESPER QUE HAGUEU PASSAT UNES BONES , BONÍSIMES DÉU D ’AGOST!!!
FESTES DE LA
M ARE
DE
petita accusatio manifiesta. Ningú ha dit que fos cocainoman. Sa seva entrevista fa una pudor que no se pot aguantar. Quina sort! Quina sort que varen tenir que es votants les enviàssim a porgar fum. Vos imaginau que haguessin guanyat? Això hagués estat més de mil vegades sa cova de n’Alí Baba. Quina putad..., quina putad...
Per cert, ara sa rosseta de morros
PER
A sa mateta li diria: excusatio non
plourà d’aquest tro, ella té una cara de ciment armat. I que se pot esperar d’aquesta tropa!
Enhorabona a n’es Govern Balear actual. Ells han aconseguit que es metro no perdi oli, bono que dic, que no fasi aigües. En es mes d’agost de 2007 amb unes brusques de 25 litros se va anegar.
S’estaràs, s’ha ficat sa llengo dins es
Què bé que el feren els anteriors gestors?
cul, i s’ha amagat dins una cova. No dóna
Ara ha plogut més de 100 lts i res de res
sa cara per res. És una covarda. Ella la ex
d’anegar-se. Això és saber fer feina ben
DE FER UNA TIRADA
tota poderosa Vicepresidenta que no
feta!!
LLARGA DE FULLETONS , S ’ HAN DE REPASSAR ,
deixava fer un pet a ningú sense es seu
AQUESTA ES
VA PES REGIDOR QUE SE CUIDA DE FER PROSPECTES
CULTURALS , ETC .
DE
ABANS
FESTES,
ACTES
JA QUE SES IMPRENTES VAN A LA SEVA , I FAN MOLTES ERRATES
(SE
D I U A I X Í ?) P E R Ò
S ’ OBLIGACIÓ DES REGIDOR ES RECTIFICARLES I QUE TOT QUEDI BEN PULIT .
AU
IDÒ !
permís, ara vol fer creure, (però no la creven ni es moscards subnormals que volem per Mallorca) que ella no sabia res, no coneixia a ningú, no sabe no contesta. I jo deman: idò què feia? Perquè cobrava? Perquè mandava? Perquè sortia a fotos? Si ella no sabia res de res. Que torni es jornal que va cobrar, amb interessos. Que torni tots es doblers que se va gastar amb Moët Chandon i tot lo que encara no
BARRAMOT @GMAIL. COM ELECTRÒNIC
PER
ÉS L ’ ADREÇA DE CORREU SI
VOLEU
SUGGERIR
NOTÍCIES FRESQUES O DEIXAR COMENTARIS SOBRE LES QUE HAN SORTIT .
26
| sa_sella
sabem.
Que
torni
tot
lo
que
pressumptament va robar. Aaah! I que
Com més beneites són, més tenen ganes de que tothom ho sabi. Pensau que és normal que un batle obri boca per dir que: lo que se habla en Mallorca no es el catalán, es el baleà, que ya hablaban los romanos i (toma ya) els moros. Els romans xerraven es llatí de Mallorca i els moros s’àrab de Mallorca. És per llogar cadiretes, collons!!! Ara volen que es llibres d’estudiar se traduesquin a n’es mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc. I jo deman: perquè no a n’es senceller, solleric,
COM
PODEU VEURE ÉS UNA
FOTO DES PORTAL DES CELLER DE CAN
P ARÍS . M IRAU - LA
BÉ ,
TANTA DE SORT QUE ÉS UN FRONTIS PROTEGIT !
es seus subordinats. Es
... la colla de “A sa rota hi tenc un
subordinat només roba, si
pi” ja pot celebrar el 2on. premi
es jefes fan el mateix. Si
obtingut a la gimcana de les Festes de
es jefes són honrats, es
la Mare de Déu de l’any passat? sí el
subordinats no s’arrisquen
passat mes de juny abans d’una reunió
a pispar.
amb totes les entitats locals de
Recordau que els anys
Quina collonada de debat!! Es menut de Calvià pareix que està com una cabra. S’idioma baleà. S’idioma baleà no existeix, lo que existeix és: es palmesano; s’inquero, es llosetí..... Fotre direu!, sí aquestes maneres de xerrar no tenen gramàtica. Tampoc en té sa baleà per molt que s’emperrim. Què Déu mos agafi confessats. Hi ara que tenen batles, exbatles, regidors, no regidors i tot quisqui imputats i asseguts a n’es banquillo de los escusados, o s’ha de dir acusados, hi això que ella deia que duria aire fresc a Mallorca. Fresc? pudent, encara sentim sa pudor. Lo de s’aire fresc era?: posar un ventilador de tres metros de diámetro en marxa, i tirar tota sa seva merda i brutors cap es altres. Això era es seu aire fresc. Quin torment! Primer aire fresc, ara renovació, renovació? I de què? tots es que han quedat a mandar a n’es seu partit, o: estat imputats, per un jutge, o bé són ses/es principals culpables des robos que feren
Sencelles,
responsables
de
la
90 uns militants d’un partit
regiduria de festes, feren entrega del
varen
tan esperat present. Una manera de
ser
declarats
culpables de posar mà a
binissalamer, sineuer, (de Sineu), etc. etc.
_Sabíeu que...
tapar boques.
n’es doblers de tots? Idò
... el dia de l’actuació d’en Llorenç
bé, per sa deretxona tots
Santamaria la plaça de la Vila feia olor
eren uns depravats, uns
a clavegueram? n’hi haurà que encara
lladres i uns miserables.
diran que la cupa la té el PP, però el
Ara, aquesta mateixa deretxona, quant són
nou consistori ha tingut més d’un any
ells es pressumptes lladres, depravats i
per solventar el problema. A ell li diuen
corruptes, diven que lo que passa és que
de can “merda”, tendrà res a veure?.
estan malalts, i que tot ho feren pes bé des poble. Collons!! Sa cabrereta diu que sa carretera de Manacor ha costat més que es ditxós Metro. És vera. Però, quants quilómetros té sa carretera i quants es Metro? Ai madona, abans de xerrar s’ha de saber comptar. Ja hi tornam amb so metro. Havia de costar 235 millons d’euros. Idò costarà, de moment, 540 millons d’euros. Què de millons gastaren i que malament ho feren. No tenen perdó.
... enguany a ses festes de la Mare de Déu d’agost hi ha hagut algunes coses curioses: No hi ha hagut l’actuació del grup Nonsolobeata, se veu que encara no han cobrat de l’any passat i l’altra curiosa és que n’hi ha que es deuen pensar que Sencelles és Korea, hi havia membres dels Hombres de Harrelson que anaven ben equipats, amb armilles antibales, ni que haguéssim de reviure el 2 de maig, tampoc és per tant. ... La millor festa de l’estiu va ser l’organitzada per na Joana Betlem pels
Vos imaginau que no haguessin robat
seus 40 anys, fou de alto copete, fins i
cap doblers. Es Govern Balear tendria
tot li han obert un
doblers a balquena i podrien arreglar
blog per donar-li els
moltes més coses de ses que podran fer.
molts d’anys. Ni
Quina pena, quina pena! Mallorca no se
Norma Duval, Ana
mereix això. A ses pròximes votacions s’ha
Obregón,
de tenir present tot aquest desastre i no
Cascanar fou una
deixar-se canviar sa papereta pes carrer. Que bé, que bé que a Sencelles no mandin ells. Vos imaginau es desastre que seria? No cercarien es desastres que feren
lo
de
festassa. Per molts d’anys, guapa!!! Recaditos
a
http://
moltsdanysjoanabetlem.blogspot.com Xiscu Cardona
sa_sella |
27
es seus, es darrers 16 anys i es clar, se
consentir que es batle, com tots es altres
entre es funcionaris. Quan les gafen in
farien passar per purs/res, immaculats, etc.
de pobles de manco de 5000 habitants,
fraganti, cataclac! van a n’es metge i se
etc.
cobrin un sou des Govern Balear. I
donen de baixa per depressió. Això s’ha de
Per cert, es nostro Ajuntament s’ha de
perquè? Bé jo he descubert es perquè de
vigilar, ja que som noltros qui les pagam. I
donar més pressa per aclarir tots es
tanta emprenyadura i mala bava. Lo que
ells/es tenen molta de barra!!!!
números mals fets de sa tropa anterior.
volien és que es sou el cobràs sa seva
Més d’un ja dur es cagaió a n’es cul. Via,
mandamàs, però la pobre no arribà a res.
Déu dóna faves a qui no té barram. Varen anar de viatge amb gastos pagats i
més via necessitam. I tots, tots han de
Jo per sa Fira de maig de Sencelles,
en lloc d’estar contents, no fan res més
tornar es doblers i per duplicat. Si diven
esperava trobar tots es lletreros des noms
que criticar i mermular. Ja ho sap es
que no en tenen, agafar es seu patrimoni, i
des carrers arreglats, no va ser així. Idò
Regidor de Cultura: sa pròxima vegada ha
es des parents. Ah! i tots a sa presó.
s’Ajuntament que posi fil a l’agulla i per ses
de convidar a un altre grup amb més
Estic molt, molt emprenyat. Feren sa
festes d’agost ja es trobin tots ben
elegància.
presentació, o inauguració de sa nova
guapets. No hi va haver sort! Venga, que
carretera de Santa Maria a Sencelles a
no costa tant!!!
Biniali, a Biniali!!!. Serà perquè s’entrada a
Això des rellotget per aparcar va bé.
Biniali és una passada d’espectacular i sa
Bona pensada tengueren a s’Ajuntament.
de Sencelles una merda? Això són parts i
Enhorabona.
quarts.
Qui és confrare que prengui candela: Es patriotisme és el darrer refugui des canalles. En Barramot
Avui dia hi ha una moda un poc rara
Sa meva sogre, la pobre, a vegades és un poc aturadeta, però jo l’estim molt, molt. Bè, la dona m’ha demanat: Barramotet, tú creus que es bisbes de Madrid, quan van a n’es dentista, o els han d’operar no deixen
_Es raconet de sa cuina Cuixetes de pollastre amb pinya prunes
que els posin anestèsia i els fasin sa feina de viu en viu, i així tenir una malada? Ja que per nosaltres volen que muriguen en molt de mal, que segons ells és una mort més digna que fer-ho sense mal. Jo no vaig contestar però, pens que de lo primer res de res.
Un plat d’aquells que recorden el dia de Nadal, però amb l’avantatge que no vos
Ai, ai, ai!! Ara que es porcs de sa
heu d’empassar abans el concert de valsos ni el salts d’esquí ! I és fantàstic, perquè
construcció estan ben grassots, i han
és tan bo de preparar que ho podeu fer aquest migdia mateix, en un tres i no res !
pispat tot lo que han pogut i més, ara
Ingredients: 12 cuixetes de pollastre. 12 prunes seques (millor sense pinyol). 1
ploren i volen que es Gobierno les doni
pot petit de pinya en almívar o en el seu suc. 1 ceba grossa. 1 raig de brandi. Oli
cents de millons, que ara han deixat de
d’oliva. Sal. Pebre bo.
guanyar, pero no perden, només guanyen
Preparació: En un recipient deixau que les prunes es remullin amb el brandi. Si
un poquet menos. Però, i quan guanyaven
ho preferiu, podeu treure la pell a les cuixetes. Salpebreu-les. Pelau la ceba i picau-
mils de millons d’euros, donaren res a n’es
la menudeta. En una olla o cassola, escalfau un raig d’oli d’oliva generós i daurar
Gobierno i de passada a tots noltros?
les cuixetes. Reservar a part. En el mateix oli coeu, a foc suau, la ceba picada.
Noooooo!!!!
Quan la ceba sigui cuita, tornau el pollastre a la cassola, afegiu-hi el brandi de les
S’oposició
de
Sencelles
i
es
prunes (sense les prunes) i flamegeu-lo. Afegiu-hi el suc de la pinya i feu-ho bullir
s’escolans/anes amén que les van cou cou,
tot plegat, a foc suau, fins que el pollastre sigui tendre. Finalment, uns
no deixen de rovegar claus i de cada dia
minuts abans d’acabar la cocció, afegiu-hi la pinya tallada a daus i les
estan més rabiosos/ses. No poren
prunes. Aquestes cuixetes són més bones si les preparau amb unes hores d’antelació, queden més gustoses. Tastau la mateixa recepta amb
28
| sa_sella
cuixetes d’indiot. També podeu substituir les prunes per dàtils... Maria Vich i Cirer
sa_sella |
29
_Un record per a l’antiga creu des Rafal
ELS
SEUS TRETS
ANTICS
LA
FEIEN
MOLT
PECULIAR ; RECORDEM QUE ESTAVA SITUADA JUST ENMIG DE LA PART QUE MÉS S ’ EIXAMPLA DEL CARRER HOMÒNIM , JUST EN FRONT DEL CAP D E CANTÓ DEL CASAL D E CAS
A LOI .
30
| sa_sella
V ICARI
És bo que de tant en tant refresquem la memòria i donem a conèixer a les generacions que venen després de la nostra, detalls, fets i coses que nosaltres hem conegut, que han format part de la idiosincràcia pròpia del poble d’on som, però que ells per desgràcia no podran veure ni conèixer. Aquesta reflexió em ve arran que fa pocs dies vaig topar-me amb unes fotografies que ja tenia arxivades de la primitiva Creu des Rafal, tretes abans de que fos malauradament desmuntada per traslladar-la al seu emplaçament actual (uns metres més enrere del seu lloc), perdent així tota la seva fisonomia original. Des de aquell punt era vista des del tram de carrer que condueix a la Plaça, des del tram que dur al camí de Cascanar i des del carrer dels Bons Aires; com sabem aquest acaba a sa Volta del Bisbe, al camí de Costitx i a l’antiquíssim Camí de la Màniga, documentat ja l’any 1415 i que els nostres majors empraren per arribar al Camí Reial que unia Ciutat amb la Vila de Sineu, passant per dins el terme de Sencelles, vorejant entre altres terres, les de Judí. És a dir, aquella creu de terme, aixecada en aquell punt concret responia a la funció tan primitiva, pròpia d’aquells monuments. L’erudit Bartomeu Ferrà i Perelló pel gener de 1885 en el primer tom que sortia del Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana iniciava un seguit de petits articles dedicats a les creus de terme de Mallorca, d’allà copiam les següents paraules: “Quizás en ninguna comarca se hayan levantado tantas cruces de piedra sobre pilares aislados como en nuestra patria, pues no sólo estos pequeños monumentos, debidos a la piedad de nuestros antepasados cristianos, sirvieron para fijar las divisorias de los términos junto a los caminos, sino tambien para indicar los principales centros, avenidas é ingresos de las poblaciones y monasterios... denominadas en España “Humilladeros” porque los viandantes, haciendo alto á su pié, solian rezar alguna plegaria... Más adelante se levantaron de nueva planta en las encrucijadas y puntos de confluencia de las vias públicas...” Fou aixecada l’any 1704, és a dir quasi trenta anys abans que la creu de can Maví, la més suggerent artísticament parlant. Els clavaris de la Universitat local anotaren aquell any en el llibre de talles: “Fan girement lo honor Jaume Llabrés estela y los socis al honor Jaume Aloy clavari que correspongué a pagar a mestre Joan Oliver picapedrer sis lliures per haver feta la Creu del Raphal que es lo que li donen els Jurats fet als 22 maig 1704”. Quan vaig trobar aquest document a l’Arxiu Històric de Sencelles, tot se va acabar de confitar perquè m’animàs a escriure aquestes retxes. Amb l’arribada de la societat dels cotxes aquella creu molestava a
E LS
NOSTRES AVANTPASSATS L ’ ERIGIREN ENMIG
DEL CARRER , EN UNA ÈPOCA EN QUE NO HI HAVIA LA CIRCULACIÓ QUE AVUI DIA S’HA APODERAT DE LA TRANQUIL· LITAT QUE ANTANY CARACTERITZAVA ELS CARRERS DE LA NOSTRE VILA .
algú, i com ja s’havia anunciat, l’any 1991 s’havia de traslladar de lloc, en definitiva arraconar-la a una vorera per facilitar el tràfic. En el número 24 de Sa Sella apareixen dues fotografies del moment en què els picapedrers enfilats damunt els bastiments, procedien a desmuntar-la i anaven acompanyades d’un breu article que criticava aquella actuació, ja que quan fou refeta de bell nou no es va respectar en absolut l’estil que la caracteritzava. Va desaparèixer l’estructura del tambor que formava la base i l’alçada del seu fust o columna, en definitiva en contemplar-la ara, ens adonam de la gran diferència que hi havia entre la creu antiga i la d’ara. Si no anam vius, correm el perill de fer reformes sense criteri històric a monuments i l’únic que podem aconseguir són resultats quasi irremeiables. Ferrà amb base a unes dades que li havia facilitat el prevere senceller don Bartomeu Molinas i Amengual, Beneficiat de la Seu, donava relació de les creus que llavors hi havia a Sencelles. Per la seva brevetat i perquè resulta interessant la copiam. Les creus ja eren tres, la de s’Era d’en Pelat encara no l’havien construïda. Es conservava la memòria de la desapareguda creu de Son Sabater, situada a la Plaça, vora l’antic casal del mateix nom (avui can París) i que fou malauradament enderrocada a causa de l’ambient revolucionari i anticlerical que imperava arran de la primera República Espanyola, introduïda a l’Estat amb el destronament de la reina Isabel II: “1ª. La Creu del cap-de’munt. En el extremo de la Calle Mayor ó sea en el ingreso á la villa. De madera, sencilla y sin adornos se levanta sobre una columna de piedra con su pedestal cónico truncado en el centro de una plataforma poligonal. 2ª. La des Rafal. En la calle de este nombre y extremo opuesto á la plaza; se halla implantada del mismo modo que la anterior; su crucero es de piedra de Santañí con la imágen del Crucificado esculpida. 3ª. La de ca’n Maví, en el extremo de la calle del Mercado. Toda de piedra, con las imágenes del Cristo enclavado y de la Vírgen y por consiguiente mas exornada que las anteriores. Se halla en buen estado de conservación. 4ª. La que existia en la Plaza mayor, y so pretexto de situarla en otro sitio fué derribada hácia el año 1869, sin que se haya reedificada. Ignórase si se conservan sus piezas que, á lo que se recuerda, no carecian de algún mérito. B. Ferrá.” Jordi Llabrés i Sans sa_sella |
31