Revista Sa Sella sasella@hotmail.com C/ Església, 3 07140 Sencelles (Mallorca) Els articles d’aquesta revista expressen únicament l’opinió dels propis autors. Redacció: Joana Ferragut i Fiol Joan Florit i Horrach Jordi Llabrés i Sans Guillem Mut i Llabrés Guillem Zuàzaga i Llabrés
_Fa 25 anys què? Com que enguany Sa Sella està de celebració, durant aquest any contribuirem a recordar coses que varen passar fa 25 anys. 25 anys és un temps relativament curt, però moltes coses han passat al llarg d’aquest temps. Durant tot el 2008 recordarem aquells acpectes que fet no fet ens han marcat durant la nostra vida. 1 de gener: Veneçuela: Se inaugura oficialment el Metro de Caracas. 9 de gener: Mor n’antònia Coll Torrens. 14 de gener: Mor na Maria Cirer Verd. 20 de gener: Mor en Macià Ramis Oliver. 22 de gener - Espanya: A l’Hospital de Bellvitge de Barcelona se realitza el
Col·laboradors: En Barramot Xiscu Cardona Joan Bover i Serra Miranda Miret i Mairata Maria Vich i Cirer
primer transplant de fetge el país. 23 de gener: S’emet per primera vegada la sèrie de televisió El equipo A. El tennista suec Björn Borg, pentacampió de Wimbledon, anuncia la seva retirada de l’alta competició. 24 de gener - El tennista nord-americà John McEnroe guanya al txecoslovac Ivan Lendl i se proclama campió del (Tennis Masters Cup) de Nova York.
Edita: Centre Cultural de Sencelles Des de 1983
25 de gener: El Papa Joan Pablo II promulga el nou “Còdi del Dret Canònic”.
Portada: 25 anys de Sa Sella
7 de febrer: Se realitza el primer transplant de pàncrees en Espanya.
Mor en Josep Llabrés Munar. 3 de febrer - El Papa Joan Pau II presenta el nou Còdi del Dret Canònic. 10 de febrer: Mor en Bartomeu Verd Llabrés. 13 de febrer - Moren seixanta i quatre joves a l’incendi d’un cinema a Torí.
Imprimeix: Tirrena S. A. C/ Pintor J. Gris, 2 Manacor (Mallorca) Tel.: 971 555 212 Dipòsit legal: PM-400-89
14 de febrer: Ariel Sharon dimiteix com a Ministre de Defensa d’Israel, acusat d’instigar la matança en els camps de palestins de Sabra i Chatila (Beirut). 16 de febrer: La població de Sagunto (València) inicia una vaga general en defensa de la pervivència dels Altos Hornos del Mediterrani. Són detinguts a Espanya els presumptes implicats en la matança de Bolònia,
Hicol·laboren:
que va tenir lloc el 2 de agost de 1980. 17 de febrer: Se aproven a España els Estatuts de Autonomia de les Illes Balears, Castella i Lleó, Extremadura i Madrid. 18 de febrer: La dimissió de Landelino Lavilla com a president d’UCD augura la fi d’aquest partit. “Divendres Negre” a Veneçuela: Després d’un segle d’estabilitat econòmica, el
Parròquia de Sant Pere de Sencelles
Banc Central anuncia la devaluació del bolívar veneçolà donant inici a una prolongada crisi econòmica en el país petroler. 21 de febrer: Mor n’Antònia Salas Ballester. 22 de febrer: Finalitza a Argel la reunió del Consell Nacional Palestí, amb la reelecció de Yaser Arafat com a president de la OLP. 23 de febrer: L’empresa espanyola Rumasa és expropiada per part del govern
Fundació Mossèn Bartomeu Oliver i Amengual
2
| sa_sella
espanyol del PSOE, presidit per Felipe González, en virtut del Decret–Llei 2/1983.
CONTINUARÀ ...
_Imatges d’ahir
La foto d’aquesta secció en aquesta ocasió ha estat deixada per D. Simó Jordi Garau Matas i mostra un grup d’excursionistes sencellers acabats d’arribar de la sortida. Ells són de distints grups parroquials de finals dels anys 80: monitors, catequistes, pre-confirmants, etc. és difícil reconèixer-los a tots, però ho intentarem. D’esquerra a dreta, de baix a d’alt: Tomeu de ca’s puigpunyent, José Luís Arboleda, ?, Tomeu Cladera Sánchez de ca’s pobler, Catalina Fiol Coll de ca’s camion, Neus Vallés Perelló de sa cabana, ?, ?. Francesc Rosselló de Llubí casat a can carel·lo, Biel Fiol Coll de cas camion, ?, ?, Paquita Paz Jaume Vich de s’hostal de Ruberts, Miquel Àngel Torrens Llabrés de can queló de Ruberts, Coloma Rosselló Ramis de can vinyes, ?, ?. D. Simó Garau Matas, Margalida Llabrés Llabrés de ca na cotona, Aina Mª Ferragut Cirer de can flor, Catalina Rosselló Cirer de can carel·lo, Mª Magdalena Llabrés de can queló, Joan Munar Bennàsar de can polit, Biel Socies de ca’s mostatxet, Antoni Pons Alzina de binialmara, ?, Joan Oliver Bestard de son pelea. ?, Guillem Llabrés Llabrés de ca’s xicot, Catalina Arrom de sa
talaia, ?, Antoni Florit Vallori de cas garriguer, ?, ?, sa madona de can poleto del carreró de sa rectoria, ?, Lluís Cladera de sa placeta. ?, ?, Maria Zuazaga Llabrés de can pou. ?, Catalina Alomar de can mascaró, Francisca Llabrés Llabrés de ca na cotona, Tomeu Ramon Oliver de can carrina, Tomeu Mut Llabrés de can revell, ?, Pep Pons Verd de can rei, ?, ?, ?, Joan Carles Verd Cirer de can papa, ?. JFH / Guillem Mut
sa_sella |
3
_Editorial
_Noticiari
Fou a principis de 1983 quan un grup de persones entusiastes, que formaven part del Centre Cultural de Sencelles, decidiren editar una revista per informar de les coses que passaven al nostre municipi. D’aquesta manera va ser com va sortir al carrer el número 0 de la revista Sa Sella.
El tradicional pancaritat de Sencelles, que organitza la Coral Sor Francinaina, se celebrà un any més a la caseta de Sarissal on una nombrosa congregació de gent pogué gaudir d’una saborosa paella i d’actuacions variades a la sobretaula.
Han passat vint-i-cinc anys i la revista ha arribat al número 111. Qui ho hagués hagut de dir! N’han passat tantes de coses pel món! Hi ha hagut tantes de notícies impactants que s’han vist reflectides sobre aquestes pàgines; hi ha hagut tanta repercussió; han passat per les seves pàgines tanta de gent sencellera; n’hi ha tants que han contribuït al manteniment d’aquesta iniciativa que és impossible recordar només un fet o una persona, per tant des d’aquest breu editorial volem donar les gràcies a tots els que han fet possible que una revista de poble, humil, senzilla i pobre però amb il·lusió, dignitat, constància i intentant fer-ho bé, hagi arribat fins als nostres dies. I ja que la dita ho diu: renovarse o morir...la revista no vol morir i per tant s’ha renovat. Esperem que vos agradi el nou format per què pugui durar almanco vint-i-cinc anys més i que tots ho puguem veure! Molts d’anys Sa Sella! Cap com ella! 4
| sa_sella
Dia 22 de març na Maria Sánchez Prieto va fer un taller de làmpades de cartró al Caixafòrum del Gran Hotel de Ciutat. Dia 30 de març Es Jonc animà amb la seva música la ballada popular de la festa de l’Àngel del municipi de Ciutat que se celebrà al peu del Castell de Bellver. Segons l’Institut Balear d’Estadística, durant l’any 2006 al municipi de Sencelles es varen celebrar un total de 13 noces de les quals 4 foren pel ritual catòlic i les 9 restants civils. Dia 31 de març va morir a Sineu Mossèn Bartomeu Mulet que va ser molts d’anys encarregat de la capella de la Mare de Déu del Carme de Ruberts on hi va fer canviar el mobiliari i establir el teleclub. Dia 1 d’abril la delegació local de l’Obra Cultural Balear va celebrar al Centre de Formació des Quarter la seva Assemblea General de Socis. El cap de setmana de dia 11 al 13 d’abril un nombrós grup de membres d’Es Jonc passaren un cap de setmana a un hotel de la zona de Cala Millor amb d’altres components d’agrupacions folclòriques de Mallorca fent tallers de música i ball. Dia 12 d’abril la Biblioteca Municipal de Sencelles va organitzar un taller d’escriptures orientals. Dia 13 d’abril l’ajuntament de Marratxí va dedicar un carrer del Pont d’Inca a la monja sencellera Sor Empar Matheu que va residir al convent que està radicat en aquesta via des de 1932 fins a 1951 i que va dedicar-se intensament a preparar activitats per al jovent local. Dia 19 d’abril els majors de Sencelles anaren d’excursió al monestir de Lluc. Des de fa un temps s’ha establit a Sencelles una colònia d’aus exòtiques que s’està convertint en una autèntica plaga. Les renoueres cotorres
argentines estan colonitzant els forats dels frontis de determinades cases fent-los vertaders criadors de l’espècie. Dia 19 d’abril es reuniren al centre de formació d’es Quarter les delegacions locals de l’Obra Cultural Balear de tot Mallorca. Dia 19 d’abril els membres de la Penya Mallorquinista de Sencelles organitzaren un sopar al menjador de les escoles per a la preparació dels actes a celebrar en motiu del seu primer aniversari. Dia 20 d’abril va morir la sencellera na Teresa Cirer Ramis de can Quelí que havia arribat als 103 anys. A finals d’abril, el celler Ca Sa Padrina va presentar el seu primer vi blanc que té per nom Mollet 2007 i en el que s’han utilitzades les varietat moll i chardonnay. L’associació Pou Major ha continuat amb les seves activitats durant aquests mesos. Cada dilluns i dimecres té un taller de batucada i els dissabtes de 10 a 12 hi ha atenció al públic al Quarter.
D IA 6 D ’ ABRIL E S J ONC
SONÀ A UNA BALLADA
SES VOLTES S EU.
POPULAR A LA ZONA LÚDICA DE DE
CIUTAT,
JUST BAIX DE LA
Durant aquests mesos han continuat setmanalment les trobades i reunions al Centre de Formació des Quarter sobre la versió sencellera de l’Agenda Local 21. Dia 26 d’abril va celebrar-se a Ruberts la setena festa que organitza l’associació de veïnats. Hi hagué concurs de dibuix, música barroca, batucada i l’actuació del grup Avalon. Si el vostre grup, club, associació o entitat vol veure reflectides sobre el noticiari de Sa Sella les seves noves, activitats o actuacions, comunicau-les a qualsevol dels membres de la redacció o col·laboradors del Centre
sa_sella |
5
Cultural de Sencelles - revista Sa Sella. O a l'adreça de correu electrònic sasella@hotmail.com Dia 20 d’abril l’Associació de Persones Majors de Sencelles va celebrar la seva assemblea general de socis. Si teniu un treball escolar o professional que versa sobre Sencelles, el terme municipal o la seva gent i creis que pot esser interessant donarho a conèixer, Sa Sella vos ho publicarà gustosament a les seves pàgines.
D I A 18
D ’ A B R I L L ’OCB D E
SENCELLES
Dia 28 d’abril l’ajuntament va fer una sessió plenària on s’aprovaren els presssuposts per a VA
ORGANITZAR UNA CONFERÈNCIA AMB LA TEMÀTICA DE LA REPRESSIÓ DURANT LA DICTADURA FRANQUISTA .
L’ACTE VA COMPTAR MARIA ANTÒNIA O LIVER PRESIDENTA DE L ’A SSOCIACIÓ PER A LA R ECUPERACIÓ DE LA M EMÒRIA H ISTÒRICA , I D ’ EN B ARTOMEU G ARÍ , AUTOR DEL LLIBRE “P O R R E R E S : D E S F I L A D E S D E D I A , AFUSELLAMENTS DE NIT ”.
AMB ELS PARLAMENTS DE NA
D I A 19 I 20 D ’ A B R I L V A C E L E B R A R - S E A S ENCELLES I B INIALI EL DIA DE S ANT J ORDI AMB LES TRADICIONALS PARADETES I VENDA DE LLIBRES .
TAMBÉ HI VA HAVER SIGNATURES D’AUTORS FAMOSOS I CONTACONTES. EL MAL TEMPS IMPEDÍ L A BONA MARXA DELS ACTES . PART
PER
ELS
ASSOCIATS A L ’ ENTITAT
DIA
1
P OU MAJOR
ANAREN
DE MAIG A UNA EXCURSIÓ AL PUIG DE
SANT SALVADOR
DE
FELANITX.
enguany. La proposta sortí aprovada amb el vot a favor dels membres de l’equip de govern (UM, EU-EV, PSIB-ISIB) i del regidor Pep Lluis Toledo. El PP votà en contra ja que hi havia un informe desfavorable de la secretària. Segons dades del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Mallorca durant l’any 2007 es varen visar al terme municipal de Sencelles 2 habitatges plurifamiliars, 6 habitatges adossats i 13 habitatges unifamiliars. El Pla d’Obres i Serveis del Consell de Mallorca per a enguany preveu donar a l’ajuntament de Sencelles una subvenció de
6
| sa_sella
186.689’29 euros per a les obres del centre docent d’educació primària (d’un total de 266.689’99) i 50.000 euros per a l’adequació de la zona verda i la dotació de serveix al carrer Donants de Sang d’un total de 62.500. Dia 28 d’abril la Germanadat de Donants de Sang visità la unitat bàsica de salut Sor Miquela per procedir a les extraccions dels altruistes de Sencelles. Dia 30 d’abril, el cantant Marcel Cranc, nom artístic del senceller Miquel Vicens Sastre de can Panada, va presentar el seu nou disc a la Sala Petita del Teatre Principal de Ciutat. D IA 1 DE MAIG , EL SENCELLER J ORDI Z UAZAGA LLABRÉS DE CAN POU PARTICIPÀ A UN CONCURS
DE
PAELLES
PORTOCRISTO. VA
CELEBRAT
A
ACONSEGUIR GUANYAR
DOS TROFEUS UN PER A CADASCUNA DE LES PAELLES , UNA DE PEIX I L ’ ALTRA DE CARN ,
Si teniu fotos antigues que per la gent que hi surt o les coses que mostren poden esser d'interès general, feis-ho saber a qualsevol dels col·laboradors de Sa Sella i la s'enduran i la vos tornaran al cap de molt poc temps.
QUE PREPARÀ .
Dia 1 de maig per celebrar el dia del Treball, l’agrupació socialista de Sencelles i els Independents de Sencelles i Biniali (ISIB) organitzaren un dinar d’arròs brut al poliesportiu de Sencelles. El majors de la llar dels padrins en canvi celebraren una torrada i també hi va haver una bicicletada familiar des de Sencelles fins a Biniali per participar a la paella d’EU-EV.
D IA 5
DE DE MAIG ES VA CELEBRAR L ’ ELECCIÓ
DEL NOU COMITÉ LOCAL D ’UM A
U NA
S ENCELLES.
VEGADA REALITZADA LA VOTACIÓ ES VA
NOMENAR NOU PRESIDENT DEL
JOSEP MIQUEL PONS B OYERAS
C OMITÉ E N REI.
DE CAN
Dia 17 de maig es celebrarà a la plaça de Cort de Ciutat una nova edició de la Diada La Nostra Llengua al Carrer que organitza l’Obra Cultural Balear. Hi haurà actuacions de Música Nostra, Anegats i Obrint Pas. El cap de setmana del 23 al 25 de maig se celebrarà una nova edició de l’Acampallengua organitzada per l’entitat Joves de Mallorca per la Llengua, en aquesta ocasió a la localitat de Son Servera. L’ajuntament de Sencelles ha organitzat per a dia 1 de juny la primera edició d’una fira a Biniali. La mostra tendrà com a fil conductor els jocs tradicionals mallorquins amb concursos d’estels, bolles, cércol, baldufes, etc. Selleters en acció
sa_sella |
7
_Temps era temps Els exploradors de Sencelles visiten Sant Joan Vos oferim en aquesta ocasió un tros de la crònica del “Correo de Mallorca. Periódico Católico” d’unes festes a Sant Joan del juny de l’any 1922 quan es va fer la promesa dels exploradors d’allà i on hi acudiren els de Sencelles. “Del Campo Social El “Centre Catòlic” de San Juan (...) El día 25, fiesta de la Promesa de los Exploradores. Llegan los exploradores de Palma, presididos por su Capellán don José Dameto, y los de Sansellas. El señor Magistral bendice una primorosa bandera. Celebra la Santa Misa. El órgano deslumbrante. Los motetes polifónicos intachables, el pueblo en perfecta fruición. Por la tarde, en la plaza del Centro, tiene lugar la Promesa de aquellos infantes simpáticos, serios, conscientes. Preside la tribuna el general Vasallo, que pasando casualmente, ha querido asociarse al júbilo popular. El Excmo. Señor conde de Peralada, de uniforme, toma la promesa, y los jóvenes marciales, disciplinados besan la Cruz, formada por la bandera y una pica, y pasan por debajo de ella. Habla, en nombre del Cuadro de Instructores de Palma, don Agustín Frau. Siempre adelante en la reorganización de la juventud. Habla después don Juan I. Valentí, en nombre de la antigua tropa de Palma. Explorador de corazón, orgulloso de España, cuna de los grandes exploradores, glosa enérgico algunas de los deberes del Explorador, dedicando un cariñoso recuerdo al Capellán antiguo don Juan Vich. El maestro de San Juan señor Rosselló, que es una institución veneranda para el pueblo, se alegra de que, después de dos días de tensión espiritual, esta fiesta llegue a interesar a todos. Pondera la finalidad de la institución, el
cultivo integral de la educación física, excursiones, gimnástica, y de la moral y humanitaria, y se promete un verdadero resurgir del pueblo. Centinela, qué has visto de noche? Que viene la mañana esplendorosa. Muy bien, muy bien. El Conde de Peralada, marcial, arenga a la Tropa: “Exploradores!...” Se alegra del carácter popular. No es juego de niños, sino algo transcendental, en medio de este ambiente de indisciplina. Amad a la bandera, guía de las grandes conquistas, hasta morir como los soldados envueltos en ella como para preservarlos de la corrupción. Recuerda la fiesta de los exploradores en Londres, en donde se halló. Después de la gran guerra, la fiesta de la paz. En confuso tropel de todas las razas, todos rendían su culto a Dios, banderas desplegadas, y era un gozo del espíritu ver que la bandera española era la más aclamada, la más gloriosa que nos llevará a la inmortalidad. Bravo, mi comandante. (...).” MMM mmiretm@yahoo.es
IMATGE
SANT JOAN “F OTOS D ’A NTANY ” DE
DELS EXPLORADORS DE
TRETA DE L ’ ARTICLE
GRACIÀ SÁNCHEZ FONT DINS “M EL I S UCRE ” DE S ANT J OAN NOVEMBRE DE 1995.
8
| sa_sella
LA REVSITA DEL MES DE
_Sa Sella entrevista... NO VAIG PODER TRIAR L ’OFICI. VAIG HAVER DE FER DE PAGÈS . S OLIA ANAR A FER FEINA A CA ’S C APITÀ . Q UAN TENIA 16 ANYS VAIG
En Josep va néixer dia 30 de setembre de 1931, fill d’en Felip Cirer Cirer de ca l’amo en Felip, i de na Maria Ferrer Llabrés de ca’n Xim. Al llarg de la seva vida ha tengut oficis
ARAGAR UN MUL QUE NO TENIA ULLS I A UN
diversos.
BOU QUE EMPRAVA PER LLAURAR I MÉS
-Quants germans tenieu?
TARD TAMBÉ EL VAIG ARAGAR PER BATRE AMB PERXA .
ES
DEIA PERXA PERQUÈ LA
PERSONA QUE HO FEIA , ES POSAVA ENMIG DE L’ERA AGAFANT UNA BARRA O UN GARROT QUE ARRIBAVA DE PART A PART I ,
Cinc, amb jo érem sis, tres nines i tres nins -On solieu jugar, tenieu un lloc “especial”? A rai en el carreró de ca’n Pica; els diumenges a la creu d’en Pelat i a Ses Escoles.
L’ANIMAL ANAVA VOLTANT FINS QUE
-Tenieu juguetes?
TORNAVA XIMPLE .
La baldufa. -Encara que no en tenguesiu, vos ho passaveu bé? Sí. No sabíem que eren bicicletes ni res. -Recordau quin dia de la setmana féreu la primera Comunió? Com va ser la festa? No. No ho record. Un rotllo de pasta dolça que regalava el rector. Quan vaig arribar a ca nostra ja me l’havia menjat. No sé si ma mare va fer qualque cosa. -Poguéreu anar a l’escola? Què vos ensenyaven llavors ? Poc temps. Vaig anar a ca les monges, a ses Escoles. Fèiem comptes i dictats. -Vos agradava anar-hi? No, gens ni mica. -El vostre pare, quin ofici tenia? I la vostra mare, què feia, o ja en tenia prou amb la de casa i sis fills? Mon pare feia de pagès i ma mare va quedar vídua quan jo tenia uns sis mesos, amb sis fills i la major tenia 11 anys. Ma mare va haver de posarse a fer feina per poder tirar endavant. -Quan començareu a fer feina? Recordau el jornal que guanyàveu? A uns 9 o 10 anys. Crec que 110 pta. cada setmana, de dilluns a dissabte i de sol a sol.
A MB
ELS MEUS GERMANS I AMICS SOLIEM
JUGAR A RAI AMB PECES DE QUATRE
( NEGRES ),
AMB LA BALDUFA QUE FÉIEM
BALLAR DINS UN ROTLO, A SET I MIG A
ESCOLES
SES
ELS DIUMENGES , A BOLLES I , UN
POC DE TOT .
Si duia un carro ple de cols a Alaró, a partir de les 12 de la nit dels dissabtes, arribava el diumenge matinada, en pagaven 10 pta. Jo no quedava a vendre-les, ja que en Miquel Capità també venia a Alaró en bicicleta, ell quedava i jo tornava cap a Sencelles amb la bicicleta d’en Miquel. -Quines coses feieu? Regar l’hort, sembrar, segar amb màquina. Quan segava solia manar la bístia amb el peus, ja que amb les mans manejava l’àspid amb el qual tirava les gavelles que quedaven damunt la màquina cap el terra, per més tard fer les garbes. Després del servici militar vaig anar a Palma a fer de cambrer. -Com recordau els anys 40? Molt tranquils i feliços, amb rusca però bé, encara no sabia res del món. -A pesar dels pocs doblers que hi havia, la gent estava contenta? Sí, vivíem bé, amb fam però bé.
sa_sella |
9
-Qui eren els vostres amics quan éreu jove? En Guiem, en Tomeu i en Biel Busca, en Pep Negret, en Jaume Xicot, i molt més que ara no record. -Què feieu els joves els diumenges? Ma mare els diumenges ens feina aixecar prest a tots el germans/nes per anar a ELS
DIUMENGES CAPVESPRE ANÀVEM A
BALLAR A L’HORT DE CA’N
RENYINA.
TENÍEM UN GRAMÒFON QUE ENS DEIXAVEN A CA ’ N X OTANO I , AIXÍ PASSAR - HO BÉ .
missa, per un dia que podíem descansar! Jugàvem; l’horabaixa passatjàvem per amunt i per avall del carrer major, ja que fins que no teníem 17 anys no podíem entrar als cafés -Com ho feieu per acostar-vos a les al·lotes? Ses al·lotes eren molt aspres. -Les al·lotes s’arriscaven a que les esborrasin de filles de la Puríssima, per poder anar a ballar? No crec que les esborrasin, ja que havíem de ballar a mig metre d’elles (s’ha posat a riure). -Pensau que era millor el poble, llavors o ara? Ara és millor. Però llavors podíem deixar la clau a la porta, tot era més tranquil. -Els sencellers d’avui dia, són diferents als d’ahir? No hi havia tantes diferències, tothom era més bons al·lots. Hi ha una diferència d’un mil per cent. - Ara una pregunta un poc indiscreta, quí va ser la vostra primera al·lota? Na Maria Llabrés Ferragut de ca’n Xotano. -Amb qui vos casareu? Amb ella, amb na Maria. -Quins dies de la setmana anàveu a festejar? i quants d’anys festejareu? Casi cada dia manco els dilluns. De festeig, molts, uns 10 o 12, abans era així. Quin dia de la setmana vos casareu? I a quina hora?
ELS MEUS E L NIN
NÉTS I NETES SÓN BONS AL · LOTS. JA ÉS GRAN I FA DE PICAPEDRER,
ÉS MOLT FEINER .
LA NINA
MAJOR JA TÉ
12
ANYS I ÉS UNA BONA ESTUDIANT I MOLT LLESTA , JUGA A BÀSQUET AMB EL SEU COL ·LEGI , ÉS GRAN PER LA SEVA EDAT !
LA
4 ANYS I ÉS MOLT XERRADORA I ESPAVILADA , BONO , HE TENGUT MOLTA DE SORT . A MB LA MEVA DONA TAMBÉ N ’ HE TENGUDA MOLTA . A H ! I DELS FILLS SEMPRE N ’HE ESTAT MOLT ORGULLÓS .
PETITA TÉ
Era dimarts, un 18 d’octubre. A les 11 del matí a l’Església de Sencelles. -El refresc de noces, com va ser? Convidareu molta de gent? Va ser bo, menjàrem xocolata amb ensaïmades, vi dolç, molt bé. Molta de gent sí,ldevers 100 o 100 i busques. El refresc va costar, encara me’n record, 1.300 pta. Ho férem a ca’n Garrover, aquell temps tothom ho feia allà. -Quins regals els feien als nuviis llavors? On anàreu de viatge en casar-vos? Pocs doblers. Uns cambrers, companys de feina, em regalaren un rellotge de paret, va ser un bon regal. Anàrem cap a Inca, no sé ben bé com, i d’Inca cap a Búger a veure uns parents de la meva dona, dinàrem amb ells i tornàrem a Sencelles el capvespre. Això era l’any 1960, crec. No sé si férem rés més. -Ja casats, a on anareu a viure? Tenguéreu fills? I néts? A Palma a ne’s Viver. De fills, en Felip i na Maria José. De néts, tres: un nin i dues nines. -Com vos agradaria que fossiu recordat el dia de demà? Tenc molts d’amics i estic satisfet, sempre me fan molt de càs. Això ja em basta. Maria Vich
10
| sa_sella
_Associacions de Sencelles La Mútua L’Amistat (i II) Continua de l’anterior número. Al registre d’associacions del Govern Civil de l’Arxiu del Regne de Mallorca hi ha bastant de documentació sobre L’Amistat amb dates que van des de 1930 fins a 1941: l’acta de la constitució de la societat, el seu reglament mecanografiat original, els balanços de diversos exercicis (1931, 1934, 1935, 1939) i, entre d’altres, el llistat de socis de 1941. Com a dada curiosa, també s’ha d’esmentar, que hi podem trobar una carta que l’ajuntament de Sencelles dirigí el 24 d’agost de 1932 al governador civil comunicant que encara no havia notificat la societat L’Amistat el lloc ni el dia de la celebració de la seva Junta General Ordinària, com era obligatori segons la Llei d’Associacions, i sol·licitava que se li imposàs una multa, ja que aquesta sanció només li podia ser posada pel governador. Dia 30 d’agost de 1932 la notificació de la resolució del governador imposa una multa de 50 pta. per aquesta irregularitat. Aquest fet, el que l’ajuntament denunciàs L’Amistat, una entitat de caire assistencial, demostra el mal ambient que hi devia haver entre les dues institucions: un ajuntament governat per uns “oficiosos” republicans i una associació de “resistència” catòlica. Aquesta delació s’inscriuria com un més en la mala fi d’enfrontaments que es generaren entre les autoritats municipals i l’estament clerical en aquells anys: les obres de les escales de la Plaça, les consignacions a les monges per a les tasques educatives i sociosanitàries, la propietat del cementeri, el
L’ A C T A D E C O N S T I T U C I Ó D E L A S O C I E T A T SOCORS MUTUS L’AMISTAT ÉS UN RECULL
DE DE
PERSONES DE TENDÈNCIA CONSERVADORA DE L’ÈPOCA DE LA
SEGONA REPÚBLICA. ELS RECTOR GUILLEM
CATÒLICS DE L ’ ENTORN DEL
PARERA
ES
MOVIEN
PER
NO
PERDRE
INFLUÈNCIA SOCIAL NI POLÍTICA I A L ’ IGUAL QUE FEIEN ELS ALTRES , CREAVEN LES SEVES ORGANITZACIONS .
sa_sella |
11
llegat de l’hospital per als pobres, les despeses de l’escola pública, les famoses ametles del cementeri, el banc del jutjat municipal, etc.
G ABRIEL MORELL I D ’OLEZA (P ALMA 1892 1958). ADVOCAT CIUTADÀ CASAT AMB LA SENCELLERA F RANCISCA M OLINAS O LIVER DE CAN C ALENT , VA ESTAR SEMPRE MOLT RELACIONAT AMB ELS AMBIENTS CATÒLICS
SENCELLES. FOU IMPLULSOR DEL PARTIT UNIÓ DE DRETES DURANT LA S EGONA R EPÚBLICA . VA SER EL PRESIDENT DE LA J UNTA DE VIGILÀNCIA DE LA S OCIETAT DE S OCORS MUTUS L’A MISTAT DE SENCELLES .
ULTRACONSERVADORS DE
Les darreres dades disponibles són de l’any 1941 quan la societat va presentar un certificat on detallava que no posseïa béns mobles ni immobles de cap casta essent els seus únics rèdits una llibreta d’estalvis a Foment Agrícola de Mallorca i les quotes dels socis. D’aquest mateix any tenim també la llista de socis apuntats. Són 168 persones, majoritàriament homes adults, ja que les dones només són 25, és a dir un 14%. Els membres són bàsicament caps de família i homes. Segurament degut a que hi havia molt de treball femení submergit (agrícola o fent feina a casa) i, segons la mentalitat de l’època, no es considerava prou valorat ni que valgués de pena pagar unes quotes per protegir unes contingències incertes. Si l’home, el cap de la família, no podia anar a treballar era un problema greu. En canvi si la dona no guanyava un jornal, tampoc no passava res, no es considerava primordial la feina remunerada de l’esposa, era simplement un complement a la del marit. Sembla ser que l’economia de L’Amistat mai no va esser massa sortada. Si a tot això de les despeses mèdiques, les dietes temporals pels socis de baixa i les despeses de defunció, hi afegim que s’havien de pagar les despeses de lloguer del local, l’electricitat, els periòdics, el sou del conserge/cobrador, el manteniment i les reformes, queda clar que la gestió era bastant difícil i fins i tot degué ser deficitària. Joan Florit i Horrach jflorith@hotmail.com
EL
SENCELLES, GUILLEM PARERA P ASCUAL (MANACOR 1879 - S ENCELLES 1950) V A S E R E L C O N C I L I A R I D E L A SOCIETAT D E SOCORS MUTUS P E R A MALALTIES I DEFUNCIONS L’A MISTAT DE S ENCELLES .
RECTOR DE
EL
REGLAMENT
L’A MISTAT
DE
LA
SOCIETAT
ERA L A NORMA BÀSICA
DE FUNCIONAMENT DE L’ENTITAT. AQUEST EXEMPLAR ÉS A LA BIBLIOTECA BARTOMEU M ARCH I VA SER IMPRESA A I MP . A NTONIO V ICH - INCA
12
| sa_sella
_ Primer Centenari de la Custòdia Major (I) Avui parlarem de la Custòdia com no podria ser d’altra manera, però permeteume que abans expliqui, encara que breument la història d’aquesta diada, en el context de la qual s’hi emmarca aquest Centenari i la raó per la qual fou fabricada la
ENGUANY
DINS LA FESTA SECULAR I
NOSTRADA DEL
CORPUS CHRISTI,
COMMEMORAREM CENTENARI DE LA
CUSTÒDIA MAJOR
EL
PRIMER
B ENEDICCIÓ DE DE S ENCELLES .
LA
mateixa custòdia. En el segle XIV la Processó sortia abans de la Missa i a partir del segle XVI, ho feia després, passant pels carrers de la Ciutat ben emmurtats i endomassats, acompanyada de tot el Clero Catedral i de les parròquies amb les seves creus alçades. Després, la festa es va anar introduint a totes les parròquies i esglésies conventuals de Mallorca. L’any de gràcia de 1908 tot el món s’havia de bolcar en la celebració del cinquantenari sacerdotal del Papa Pius X, a les hores ja tingut en concepte de santedat. Des de l’any anterior els catòlics de tots els països ja es venien preparant per l’esdeveniment. A nivell espanyol es va crear una “Junta de Damas” que presidia la infanta Maria Teresa de Borbó, germana d’Alfons XIII, que animaria totes les parròquies, convents i esglésies de l’Estat a rendir un homenatge de tribut filial al Summe Pontífex. Aquesta Junta vetllaria perquè es complís la voluntat del mateix Pius X expressada en el moment de convocar el Jubileu Sacerdotal; agrairia moltíssim que els regals i obsequis que la gent li volgués fer fossin ornaments sagrats i altres objectes litúrgics, que li proporcionarien un bon mitjà per remeiar les necessitats de tantes esglésies pobres del món i al mateix temps atendre la dignitat del Culte Diví. A Mallorca prengueren i contagiaren aquell entusiasme el Bisbe Campins i el sacerdot Servent de Déu Miquel Maura Montaner, fundador del Centre Diocesà de les Esglésies Pobres i de la Congregació de Religioses Zeladores del Culte Eucarístic, el germà del famós polític Antoni Maura. Es creà una comissió de senyores relacionada amb la central de Madrid, presidida per la Marquesa del Palmer, la Comtessa d’Aiamans, Dona Dolors Truyols de Despuig i Dona Dolors Morell. Mn. Maura va dirigir una carta a tots els sacerdots mallorquins informant de les activitats programades i demanant la col·laboració; donat que aquesta resumeix perfectament aquella idea i ens ofereix molt de detalls, la copiam seguidament: “Rvdo. Sr. Mío y de toda mi veneración y aprecio: Bien conoce Vd. El
TROBAM
ELS ORÍGENS DE LA FESTA EN LA BUTLLA
PONTIFÍCIA D ’U RBÀ
IV
QUAL S ’ APROBAVA LA
DE L ’ ANY
1264, EN LA CELEBRACIÓ D ’ AQUESTA
SOLEMNITAT, EL DIJOUS DESPRÉS DE LA S ANTÍSSIMA T RINITAT . F OU INTRODUÏDA A L ’E S G L É S I A U N I V E R S A L A P A R T I R D E L C O N C I L I D E V I E N N E (1316) I E L B I S B E BERENGUER B ATLE, POCS ANYS DESPRÉS LA VA INTRODUIR A M ALLORCA .
fausto acontecimiento que celebra con regocijo el mundo católico, el Jubileo sacerdotal de su Santidad el Papa Pio X. El mismo Santísimo Padre se ha dignando indicar el deseo de que sus fiestas jubilares sirvan para despertar el fervor y el celo, para afianzar y desarrollar las obras piadosas ya establecidas, para reparar las necesidades que en estos momentos calamitosos padece en muchas iglesias el culto de ese Dios Sacramentado, que por espacio de cincuenta años baja todos los días a sus manos consagradas. Nuestra pequeña y pobre Asociación, oportunamente avisada por la primaria de Roma de los deseos del augusto Sacerdote, cuyas bodas de oro vamos a celebrar,
sa_sella |
13
ha consultado al Reverendísimo Prelado de la Diócesis, y, por su consejo y bajo su pastoral vigilancia, se ha propuesto ... celebrar en Septiembre del año venidero, cuyo día 18 es la fiesta de las bodas festejadas, una exposición de ornamentos sagrados y objetos de culto en la Casa Convento de las Hermanas Celadoras del Culto Eucarístico. Los objetos de esta Exposición se repartirán después a nombre de su Santidad y en memoria de su Jubileo, a las iglesias designadas por los donantes, o, en su falta, por el Ilustrísimo Sr. Obispo ...” (Doc. Arxiu Congregació de Religioses Zeladores del Culte Eucarístic. Convent de Palma) Aquella proposta ben prest es feu arribar a Sencelles i tant l’Ecònom Martorell com altres sacerdots l’exposaren a la gent i l’animaren que la fessin seva. Dia 18 de setembre de 1908 es pogué inaugurar al Convent de les Zeladores de Palma l’exposició de tot el que s’havia de regalar al Papa. La secretaria de la Congregació ens ha facilitat unes notes extretes de la crònica conventual que copiam seguidament: “...el Ilmo. Obispo de Mallorca, D. Pedro Juan Campins, bendijo la exposición de objetos destinados al culto, instalada en la Casa-convento, para conmemorar el Jubileo sacerdotal del Papa Pio X, o sea, el quinquagésimo aniversario de su sacerdocio... La exposición, con aprobación del Ilmo. Sr. Obispo, fue iniciada, además de la Superiora General de la Congregación, Sor Josefa del Santísimo Sacramento, por el Sr. Director, D. Miquel Maura, y la Sra. Presidenta de la “Asociación de la Adoración Perpetua y Obra Pía a favor de las iglesias pobres” establecida en esta Casa-convento, contribuyendo con objetos y donativos de todas las Sras. Socias y muchas personas piadosas de Palma y de otras poblaciones de la Isla. En la exposición había: 18 capas pluviales de seda, 46 casullas de damasco de seda, 12 dalmáticas (id.), 30 estolas de comunión, 8 paños de hombros, 26 albas, 45 manteles, 148 corporales, 650 purificadores, 400 lavabos, 120 amitos, 26 cíngulos, 24 sobrepellices, 8 toallas, 14 cubre-copón, 5 cortinillas de sagrario, 1 palio, i cajita para los santos óleos, 1 altar, 2 reclinatorios, 1 sagrario, 1 pendón, 1 vestido bordado para la Virgen del Pilar, 1 tabernáculo con la Inmaculada. Figuran además 2 custodias de plata sobredorada...” La Parròquia de Sencelles, segons la documentació, fou una de les més generoses; d’aquí procedien el joc de reclinatoris, un llibre pels Evangelis, un Epistolari, un vel de copó, dos humerals, dues tovalles i una de les dues custòdies esmentades. Aquesta és la que enguany celebram el seu
14
| sa_sella
centenari i segons totes les cròniques era una de les peces més importants de totes les que s’exposaren al Centre Eucarístic: “...es difícil anotar lo más precioso; todo fué exquisito, si bien merece una mención especial la casulla destinada a la capilla particular de Su Santidad, el vestido para la Virgen del Pilar y las dos custodias, una donativo de Dña. Ana Mayol a la Parroquia de Sansellas, toda de plata con dorados, estilo renacimiento...” “...Dicha exposición ocupaba cuatro salas... En una de ellas había expuestas dos ricas custodias que se destinaban a la Parroquia de Sansellas y Convento de franciscanos de Artá...” (Cròniques del Bisbat publicades al Boletín Oficial del Obispado de Mallorca). Sabem que aquell dia es van fer cinc fotografies de les sales d’exposició que hem pogut localitzar gràcies a les Zeladores i que en aquest estudi en publicam una en la que apareix la sala que presidia la nostra Custòdia Major. La senyora que la va donar fou Dona Aina Mayol i Bauzà, de la casa del mateix nom establerta a Sencelles dins la segona meitat del segle XIX. Aquesta residia habitualment a Palma, però quan es trobava a Sencelles aprofitava per fer importants donacions a la nostra Parròquia, entre d’altres la Capella del Cor de Jesús, la de Sant Lluís Gonçaga, el salomó i la Custòdia Major que ara ens ocupa. Quan fou convocat el Jubileu de Pius X, Dona Aina hi volgué contribuir encomanant la fabricació de la mateixa. El projecte i execució foren encomanats als argenters Forteza-Rey de Ciutat. Una placa col·locada en la part superior d’aquesta peça ens aclareix l’autoria: “Projectada per en Lluis Forteza Rey y fabricada en los tallers del seu pare D. Joseph” Lluís Forteza-Rey (Palma 1884-1920) va néixer en el si d’una família d’artesans dedicats a la joieria. Son pare, Josep era l’orífex de la Catedral. Per tancar el nostre estudi ja només ens queda relatar els fets que envoltaren la benedicció solemne de la nostra Custòdia Major. Ben segur que a Dona Aina Mayol, li devia rondar pel cap des de feia un temps, l’idea de dedicar al culte parroquial una custòdia. Ella l’any 1900 havia fundat a la nostra Parròquia un tridu de XL Hores a celebrar per: “Pascua de Resurrección en sufragio de la difunta Da. Francisca Rayó y Ferrer (de Mayol), su hermana política”. (Doc. Arxiu Parroquial. Llibres de fundacions i obres pies) La mateixa senyora que morí dia 16 de febrer de 1880 i que se conserva la seva sepultura a la part més antiga del Cementeri de Sencelles. A les hores en aquelles i en les altres XL Hores fundades a la nostra Església s’emprava la custòdia donada pel qui fou Rector, el Dr. Gabriel Bestard. Aquella, tot i esser una joia de l’orfebreria barroca, no devia ser del gust de l’època i per això degué encomanar la fabricació de la Custòdia Major, amb unes característiques molt més majestuoses, quasi dins la línia de la de la Seu. Encomanada la feina als Forteza-Rey, aquests l’acabaren i la signaren a principis del mes d’abril de 1908. La peça estava valorada amb quinze mil pessetes de les de llavors. A finals de mes, tot Ciutat ja pogué contemplar aquell joiell en el taller-botiga de Joyería y platería de José F. Rey é hijo.
sa_sella |
15
Proveedores de la real Casa y orífices de la Catedral, segons ens ho confirma la premsa de l’època: “Durante estos días ha estado expuesto en los escaparates de la platería que el sr. Forteza Rey posee en la calle de Colón una colección de joyas riquísimas, tanto desde el punto de vista artístico como bajo el punto de vista de su valor material. Nosotros hemos visitado la exposición guiados por los elogios que de ellos habíamos oído hacer muchos. En ella figura una preciosa custodia, regalo de Doña Ana Mayol a la parroquia
de
Sansellas,
con
espléndidos y ricos adornos cuyo dibujo se debe al joven orfebre D. Luis Forteza Rey.” (Gaceta de Mallorca, 20 d’abril de 1908). Cinc mesos després s’inaugura l’exposició commemorativa del Jubileu de Sant Pius X que romangué oberta al públic fins dia 24 de setembre. El dia 26 del mateix mes, ja havia arribat a Sencelles i la depositaren al casal de Can Mayol, en el núm. 2 del Carrer Major. Allà s’hi reuniren aquell dia Dona Aina, l’Ecònom Martorell, els nebots d’aquella que actuarien de padrins joves a la cerimònia de benedicció, Mn. Bartomeu Gelabert Massip d’Inca i familiar de la donant, el Rector de l’Església de Sant Joan de Malta de Ciutat, a la que pertanyia la Sra. Mayol, l’administrador o majoral de les propietats de la família Don Josep Ramis Canyelles i els Vicaris Cirer i Morey de la Parròquia: “... se constituyeron en el piso superior de la casa en una de cuyas salas y en su centro se hallaba sobre mesa cubierta de damasco carmesí una riquísima custodia severa y majestuosa, de plata sobredorada en su mayor parte, primorosamente labrada, que constituye una joya valiosísima del arte de orfebrería, su estilo es de orden corintio y esta formada por dos cuerpos independientes, uno constituido por la base ... y el zócalo que es una columna estriada con su correspondiente capitel floreado del mismo orden que tiene en su arranque del basamento cuádruple peana con los símbolos de los cuatro evangelistas, al parecer macizos, ... y el segundo es su templete del referido orden corintio formado por un arco que esta sostenido por seis columnas ... en su interior se destaca un cáliz sosteniendo el radiante viril orlado con piedras. Campean en la parte inferior del basamento del mismo templete el símbolo de la Sagrada Eucaristía, el escudo de la Casa Mayol (que es una mano sosteniendo un racimo de uvas), el de esta villa y el parroquial, rematando en su parte inferior y sobre el friso del mismo el Agnus Dei también radiante ...” (Doc. Arxiu Parroquial de Sencelles. Acta de cessió de la Custòdia). Continuarà al proper número de la revista. Jordi Llabrés i Sans, Sagristà
16
| sa_sella
_Racó de poesia Mala cara fa es qui pega ves que ha de fer aquell qui rep! Bona vida té un ca si li donen menjar d’hora més bona la té una dona si la deixen comandar. Jaia Corema dos braços, set cames, nas gros, peus petits, sa jaia Corema ja torna ser aquí. Amb unes esgrelles i amb un bacallà, cada semana una cama perdrà.
Margalida Zuazaga i Vich
_Es racó de sa cuina Pastís de maduixes naturals
Aquest pastís lleuger i refrescant, sense complicacions, ve especialment de gust després d’un gran àpat i, a més, agrada a tothom! I aquests mesos són ideals per consumir-les. Ingredients: ½ kg de maduixes. 150 g de sucre. 1 llimona. 5 fulls de gelatina neutra. 200 ml de nata líquida per pujar. Preparació: Rentau i netejau les maduixes. Amb l’ajut de la batedora elèctrica, triturau-les, juntament amb el sucre i el suc de la llimona, fins a aconseguir un puré fi. Dins un recipient amb aigua freda, remullau els fulls de gelatina durant uns minuts, fins que s’estovin. Pujau la nata, que ha d’estar con més freda millor, perquè així serà més bona de pujar, amb l’ajut de la batedora elèctrica de varetes. No cal que estigui molt pujada, només cal que tengui cos. Colau els fulls de gelatina i desfeu-los tot remenant en una petita part del puré de maduixes que abans haureu escalfat dins d’un cassolí petit o bé al microones. Ha d’estar molt calent, però sense arribar a bullir. Mesclau la preparació anterior amb la resta del puré, sempre remenant. Per acabar, amb l’ajut d’una espàtula afegiu-hi la nata, fins que tot quedi homogeni. Col·locau la preparació en copes, o bé en un motlo desmuntable per a pastissos. Deixau-la refredar a la gelera durant unes hores. Maria Vich
sa_sella |
17
_L’ajuntament informa CULTURA Dilluns 19 de maig a les 19.00 al Quarter presentació del projecte de la nova escoleta de Sencelles. El passat 31 de març es va fer la Primera Assemblea de Joves amb l’objectiu d’elaborar un recull de les propostes i necessitats dels nostres joves. Tot i que el mal temps no va acompanyar a la Fireta del Llibre d’enguany, el passat 23 d’abril varem poder celebrar el dia del llibre a la Plaça Nova, amb un sol meravellós, i la visita dels nins de l’Escoleta i de l’Escola. A l’horabaixa celebrarem el Dia del Llibre comptant amb la intervenció de dues escriptores artistes que viuen al nostre municipi. Es tracta de la escriptora Maria Antònia Oliver i l’artista “sumergida” Mayte Bayon. A finals del mes d’abril es varen iniciar les tasques de restauració del Talaiot de Son Fred, situat al nostre municipi. En aquest mes es realitzarà la neteja dels terrossos per part de la brigada patrimonial del Consell de Mallorca. Tot això es fa amb la subvenció rebuda per part del Consell per aquest fi. Ja ha estat aprovat el projecte de Ràdio i local d’Assaig al Casal de Joves. Si voleu participar-hi heu de cridar al 971885921 els dilluns de 16.30 a 20.00 h. 18
| sa_sella
L’Ajuntament tanca per primera vegada en els darrers 8 anys un exercici comptable Durant el mes de març, es va aprovar de manera definitiva la liquidació comptable de l’any 2005 la qual es va transmetre a la Sindicatura de Comptes del Govern Balear. Una vegada analitzada la documentació, la Sindicatura de Comptes va anunciar la seva intenció de realitzar una auditoria completa de l’any 2005 per la qual cosa començà a requerir documentació a l’Ajuntament. Aquesta auditoria es suma a la que ha contractat l’Ajuntament referida a l’any 2006 i que permetrà aclarir la gestió econòmica de l’Ajuntament durant aquests anys. A més, l’Ajuntament ha contractat una empresa especialitzada per auditar els anys 2006 i 2007 i així poder fer les liquidacions dins aquest any. A conseqüència d’aquestes actuacions, considerades com a prioritàries per l’actual equip de govern, l’Ajuntament haurà de destinar 25.000• per tal d’aclarir de manera definitiva la situació econòmica de l’Ajuntament de Sencelles. MANTENIMENT VIES I OBRES SENCELLES: Aquí vos esmentam altres obres que hem vengut realitzant durant els 10 mesos de govern: Al poliesportiu s’han acondicionat els vestuaris vells com a magatzem per la brigada, s’ha procedit a una part del tancament del poliesportiu amb les obres de l’escola nova així com la poda dels cipresos de les pistes de tennis. S’ha donat solució, mitjançant la corresponent síquia i canonada, al problema d’evacuació de les aigües sobrants de la piscina, així com l’evacuació de les aigües grises del bar del poliesportiu. S’està duent a terme la neteja i reparació de les 3 piscines del poliesportiu, igualment s’ha procedit a llevar la gespa vella, que estava molt deteriorada, per arena, compost i gespa nova, així com la col·locació d’un sistema automàtic de reg. S’han fregat les persianes del Centre de Salut i se’ls ha donat un tractament antihumitat. Nou tancament del recinte del parc infantil amb el solar veí. Asfaltat de part del camí de Son Lluny. Senyalització de precaució als torrents del terme. S’ha pintat el Casal de Joves, així com la planta baixa del Quarter que es fa servir com escoleta municipal. Mitjançant l’actuació envers els potrellons d’evacuació d’aigües pluvials
ESPORTS El passat mes d’abril es va celebrar la Jornada de l’Esport Urbà promoguda pel Consell de Mallorca i l’Escola. Allà tots els nins de la nostra comarca d’entre 8 i 12 anys hi pogueren passar un horabaixa ple d’activitats esportives ben entretingudes. Està a punt d’acabar la fase de diagnosi de la situació urbanística i medioambiental del nostre terme. A partir d’aquí, l’Ajuntament rebrà les propostes del Forum Ciutadà per poder incidir en les decisions i propostes de l’Agenda Local 21. Una vegada acabades les obres d’adequació de la piscina municipal, es contractarà els serveis d’una empresa professional i qualificada per tal de cobrir els puestos de socorristes, fer classes de natació per a totes les edats i diferents activitats aquàtiques.
SANITAT L’assistenta social ha traslladat el seu despatx a la planta baixa de l’Ajuntament La trobareu els dimecres amb hores concertades de 12.30h 14.30h i els dijous de 9.00h a 13.00h en atenció al públic.
al C/ Jaume Sard cantonada amb el C/ Constitució, s’ha intentat donar solució al problema que patien els veïns del carrer. Solucionat el problema del clavegueram al C/ Jardins, que afectava directament a l’empresa Embotits Bartomeu Verd, S.L. “Sa matança”. S’han tapat els clots del camí de Na Graciana; també s’estan arreglant diversos camins del terme ( Alzinar, ca’ls Aloys, Son Fred, etc. ) S’han fumigat una sèrie de camins del terme. L’Ajuntament ha promogut la reparació d’una capella del cementeri que afectava a quaranta propietaris. Neteja i poda del cementiri de Sencelles, en dates properes es podaran també les palmeres. A l’aparcament del cementiri s’han col·locat unes valles de seguretat pels usuaris del tanatori. BINIALI: Instal·lades faroles al tram de Son Matet al cementiri. Arreglades les escletxes d’una part de les tombes del cementiri. RUBERTS: Eliminació del fasser de devora l’esglèsia i reconstrucció del mur de la jardinera. Poda dels arbres de l’entrada per la carretera de Sineu fins a sa creu. Col·locació de noves senyalitzacions. Prevista la col·locació de bandes reductores a l’entrada per Lloret i a l’entrada per la carretera de Sineu abans d’arribar a sa creu. JORNETS: Prevista la col·locació de noves senyals i de bandes reductores per les dues entrades al nucli i la reparació dels desperfectes de l’aparcament.
sa_sella |
19
_Carta El dia 18 de maig de 2008, dia de Sa Fira de Sencelles la delegació de l’OBRA CULTURAL BALEAR, complirà el primer aniversari de la seva presentació. Han passat molts aconteixements i fites històriques des de llavors. Com entitat reconeguda en defensa de la nostra identitat com a poble, llengua, cultura i país em volgut i volem que el municipi de Sencelles sigui un referent en el futur per la lluita en defensa del nostre patrimoni cultural. La delegació de l’OCB de Sencelles ha fet durant aquest any diferents actes. El dia 29 d’abril de 2007 vàrem organitzar la rebuda de la flama del Correllengua, fent el corresponent recorregut pel municipi i acabant amb una torrada per dinar tots el participants. Vàrem ésser a Ciutat el 5 de maig de 2007, un gran nombre de Sencelleres i Sencellers per sumar-nos a la Diada i cridar ben fort que “EL FUTUR ÉS NOSTRE”. El 18 de maig de 2007 vam fer la nostra presentació en públic de la Delegació de l’OCB de Sencelles. Vàrem col·laborar a les festes patronals de la Mare de Déu d’Agost amb un concert a sa Placeta de l’Obra. El 28 de desembre, per celebrar la festa de l’Estendard comptàrem amb en Jaume Mateu, president de l’OCB que fer una xerrada sobre la conquesta de Mallorca. El 3 de gener dins el programa municipal de les festes Nadalenques férem la presentació del llibre “La guerra de la piscina” amb el seu autor Jaume Sastre. El divendres 18 de gener organitzàrem a la Plaça Nova, el “Volem que la gent sàpiga el què i perquè l’OCB ha dedicat 45 anys de la seva història a defensar el que és nostre i ens pertany. No volem empegueir-nos de les nostres tradicions, les festes, la manera de xerrar, anar vestits a l’ample, de manifestar-nos cada any per la diada, de reivindicar la festa de l’estendard cada 31 de desembre, que no és altre que recordar els orígens de la societat mallorquina”.
fogueró de Sant Antoni, amb una torrada multitudinària. Vàrem esser més de 500 !. El 25 de gener una setmana abans de Sta. Àgueda juntament amb la regidoria de festes férem una xerrada informativa de les normes i esures de seguretat per poder participar al “Correfoc”. Vàrem comptar amb la presència dels membres de la “Factoria de por” de Sta. Maria. Dissabte 2 de febrer varem col·laborar juntament amb les altres associacions del poble als foguerons de Sta. Àgueda. Vàrem ésser presents també amb una comparsa el 3 de febrer dins els actes de Sta. Àgueda. El 18 d’abril va esser per nosaltres el dia de “La Recuperació de la Memòria Històrica”, acte summament emotiu pels més de 60 assistents. Vàrem comptar amb la presència de la presidenta de l’associació Mª Antònia Oliver i l’historiador Bartomeu Garí. La cloenda la va fer en Tomeu Martí, vicepresident de l’OCB. El 19 d’abril varem fer a Sencelles la tercera trobada de Delegacions de l’OCB al saló d’actes des Quarter. El Batle JC Verd va donar la benvinguda als representants dels pobles. Diumenge 20 d’abril malgrat el temps no acompanyà, muntàrem l’estand de venda de llibres per celebrar “Sant Jordi”. El 17 de maig, dissabte de Sa Fira 2008 organitza’m la xerrada amb un tema interessant, “Agricultura actual, agroecologia, territori, sobirania alimentària cultura i patrimoni”, amb la ponència de Mateu Morro. Com podreu veure no ens importa estar en moviment constant a l’hora d’ésser present en tot el que reivindiqui la necessitat d’unir-nos com a poble. Cada dia són més la gent que s’apropa a la l’OCB, però volem ésser “multitud” i per això us animem a conèixer la Delegació de Sencelles. PERQUÈ ARA ÉS L’HORA. ARA, L’OBRA.
20
| sa_sella
Delegació de Sencelles de l’OCB
_Ruberts reivindica Com cada any, sabeu que el darrer dissabte del mes d’abril, tots i totes teniu una cita a Ruberts; enguany, el dia en qüestió, va ser el 26 d’abril, dia en què l’Associació de Veïnats de Ruberts organitzà la festa per donar a conèixer i promoure la conservació del llogaret. Quedàrem a les quatre de l’horabaixa, al Convent de Ruberts, per acabar d’enllestir els preparatius de la festa: tallar les coques dolces i salades, preparar el pa, les sobrassades, els botifarrons i els pamboli amb formatge, muntar el servei de bar, el mercadet, preparar la rifa, el concert de música clàssica i el concurs de dibuix per als nins i nines. I a les sis tocades d’un dia calorós quasi d’estiu, els nines i nines començaren a dibuixar i pintar a sa plaça, mentre l’Orquestra de Música Barroca Ars Musicae anava assajant dins l’Oratori de la Mare de Déu del Carme el concert de les 19.30h., concert esplèndid i que omplí la capella de gent. Acabat el concert, es lliuraren els premis del concurs de dibuix i a les 21.00h, després de la benvinguda als assistents per part de la presidenta de l’Associació de Veïnats de Ruberts, donàrem el sus a la gentada que hi havia a Sa Plaça per començar a repartir la berenada de franc. Una hora després, la batucada Pachamama ens va conduir des de la plaça fins a “Can Baixet”, on poguérem conèixer un nou espai per a la cultura i la creativitat que obria les seves portes a tothom i que s’inaugura com a un lloc ben interessant que esperam tengui una vida llarga i fructífera. Arribats de nou a la plaça, després de la rifa, poguérem gaudir de l’actuació del recomenable grup musical Avalon que aportaren a la nostra festa tota la professionalitat de la feina ben feta. Des de “Sa Sella” volem agrair, un pic més, tot el suport d’aquells qui ens recolzau i, molt especialment, gràcies a l’Orquestra barroca Ars Musicae, a la batucada Pachamama, al grup musical Avalon i a l’Ajuntament de Sencelles; gràcies a tots per ser-hi, tant en feina com personalment, i gràcies també a tots els que aquest dia som i ens sentim ruberters i ruberteres, tant si som del llogaret com si provenim de qualsevol indret de l’illa o de fora. Per tant, en nom nostre i en nom de Ruberts, gràcies pel vostre suport, i per acompanyar-nos, any rera any; gràcies per la confiança, la feina i la il·lusió. I que l’any que tots ens hi tornem trobar! Miquel Àngel Torrens Associació de Veïnats de Ruberts
sa_sella |
21
_Peregrinació de joves a Santiago
A QUEST
VIATGE FOU UNA EXPERIÈNCIA
INOBLIDABLE,
ON
CADA
VEGADA
REPETÍEM QUE L’ANY QUE VE HI TORNARÍEM .
U NA
EXPERIÈNCIA QUE NO
ES POT EXPLICAR AMB PARAULES , JA QUE S ’HA DE VIURE .
JA
FA TRES ANYS QUE LA
PASTORAL
DELEGACIÓ
DE
JOVENTUT ORGANITZA LA PEREGRINACIÓ A S ANTIAGO DE DE
COMPOSTEL·LA.
22
| sa_sella
Joves d’arreu de Mallorca, tant de col·legis de Sant Pere i Sant Antoni Abat de Son Ferriol, i Mare Alberta, com de Parròquies com Mare de Déu de Lluc, Santa Catalina Thomàs, Manacor, Sencelles, Sineu, Costitx i Santanyí, emprenguérem un llarg camí el dia 24 de març cap a Santiago, amb les motxilles carregades d’il·lusions i de ganes de passar-ho bé. Però sobretot, per conèixer gent d’altres llocs i per conèixer-se a un mateix. Aquest camí, era un camí personal. Perquè fos un camí personal, cada etapa que fèiem estava dedicada a una part del llibre de Teodor Suau, “De Cafarnaum a Jerusalem”. Els temes que ens acompanyaren, a vegades els posàvem en comú i d’altres eren més íntims. Tractàrem des del diàleg amb Jesús, l’amor gratuït,..., fins a la mort. Cada dia, ens aixecàvem per damunt les set del matí, berenàvem i preparàvem la motxilla per partir. Però abans de caminar fèiem una petita reflexió sobre el tema que tocava aquell dia. Després fèiem els quilòmetres que tocaven i les ganes d’arribar a l’alberg, on hi dormíem, no hi faltaven. Dinàvem i descansàvem, però l’horabaixa seguíem amb les dinàmiques i celebràvem l’Eucaristia tots junts. Després sopàvem i anàvem a dormir prest, per així al dia següent seguir el nostre camí ben descansats.El dia 25 de març començarem la nostra primera etapa que fou de Sarria a Portomarin (23 Km). El dia 26, anàrem de Portomarin a Palas de Rey (24’5 Km). De Palas de Rey, el dia 27 , arribàrem a Arzúa (28’7 Km). El dia 28 de març, de Arzúa a Monte do Gozo (34’6 Km), que encara que fos la etapa més llarga, fou la més emocionant i volguda per tots nosaltres. Ja que des del Monte do Gozo podíem veure Santiago, i veure que tot el que havíem fet, havia valgut la pena. El divendres, dia 28 de març, celebràrem l’Acte Penitencial, celebració que qualsevol peregrí realitza abans d’entrar a Santiago. El dissabte, dia 29 de març, ja descansats, realitzàrem els darrers 4’5 Km que ens quedaven per poder trepitjar la plaça de l’Obradoiro i assistir a la Missa del Peregrí, que fou molt emotiva i on poguérem gaudir del “Botafumeiro”. Després, tinguérem tot el dissabte i el diumenge lliures per gaudir de la ciutat. El diumenge horabaixa, dia 30 de març, tornàrem cap a Mallorca amb molts de records i sentiments viscuts. Francesca Comas, Toni Crespí i Margalida Vicens
c/ Rafal, 31 telf: 971 87 29 92 Sencelles Mallorca Dimarts Tancat Especialitat en carns al forn de llenya i en cuina casolana. Servei de banquets. S'agraeix telefonar per reservar taula. sa_sella |
23
_Actualitat de Sencelles Gener Febrer Març Temperatura mitjana
Pluges
20
40
15
30 2
ºC 10
l/m 20 10
5 0
0 Gener
Febrer
Març
Abril
Gener
Febr er
Març
Abril
Tª mà x abs. 24.5 (Dia 19) 23.5 (Dies 2 7 i 28)
Tª mín 10.3 (Dia 6)
Tª mín abs. 2.5 (Dia 1)
L / m2 2 3.5
9.3 (Dia 2)
2 (Dia 2)
8
18.3 (Dia 16)
22.5 (Dia 13)
8 (Dia 5)
5.5 (Dies 6,7,8,11,2 1)
38
21.5 (Dia 30)
29 (Dies 24,26,30)
13.5 (Dia 12)
5.5 (Dia 5)
1 0.5
Gener
Tª Mit 13.57
Tª màx 17 (Dia 18 )
Febrer
12.88
17 (Dia 28 )
Març
14.77
Abril
17.76
Litres acu mulats Gener – Abril 2008 Litres acu mulats Gener – Abril 2007
80 210
Ev olució de les temperatures mitjanes Gener-Abril 20 08
GENER
FEBRER
30
60
25
60
25
50
20
50
20
40
15
30
40
15
30 10
10
20
20 5
5
10
0
0
0
min
0 1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29
1 3 5 7 9 111315 17 1921 23 2527 29 31 pluja
10
pluja
max
MARÇ
max
ABRIL
30
14
35
12
25
12
30
10
10
25
8
20
6
15
4
10
2
5
0
0
20 15 10 5 0 1
4
7 10 13 16 19 22 25 28 31 Pluja
24
min
| sa_sella
MAX
MIN
8 6 4 2 0 1
4
7 10 13 16 19 22 25 28 31 Pluja
MAX
MIN
_Carta Hola, vos salut! El febrer va fe quatre anys que en Joan Florit va entrevistar la meva cosina Àngela Vich que feia 100 anys; aquesta vegada se mos va avançar la premsa, n’Àngela amb el capet ben clar va contestar a les preguntes que li feren. Idò, ja ho veis, amics sencellers ja ha arribat a 104 anys i esperem… ella LA SENCELLERA À NGELA VICH , LA SEVA FILLA se troba bé, just li falta sentir-hi i la vista. KIKA I ELS SEUS TRES RENÉTS BUFANT Don Joan, rector de Sant Alonso, va dir una missa a ca seva i entre les L E S E S P E L M E S D E L S S E U S 104 A N Y S . “QUE SIGUI PER MOLTS D ’ANYS !” LI VAREN paraules que va dir varen ser… “cada any que passa, n’Àngela, és una glòria de DIR ELS SEUS FAMILIARS . Déu”. Acabada la missa vàrem “brufar” ella fent cas a tothom; pensar que tenim entre nosaltres una personeta de 104 anys són un parellet! Entre els convidats hi havia també parents sencellers, i tot va acabar bé. Margalida Zuazaga i Vich
_Combrega amb Sa Sella La combregadora d’aquesta sella és na Maria Victòria Coll de cas Camión i de ca na Parissa. Va fer la primera comunió a Ciutat però després va venir a Sencelles a visitar les amiguetes a l’escola de ca ses Monges. De mà esquerra a dreta i de dalt a baix elles són: n’Esperança Sans de can
Busca, na Joana Llabrés de can Mascaró, n’Esperança Sans Oliver de can Masset, na Bàrbara Vich Cirer de can Xim i na Francisca Llabrés Llabrés de can Garrau. Enmig hi tenim la combregadora i a la seva dreta: ?, na Francisca Cirer de can Xaca, na Catalina Bergas Verd de can Tiró, na Jerònia Ferragut Bibiloni de can Pere d’Inca, na Catalina Ramis de can Quelí i na Margalida Aloy Llabrés de sa Cometa. Foto cedida per na Bàrbara Vich Cirer de can Xim. JFH
sa_sella |
25
_Sa Campana Notícies fresques Hi ara que la s’han tallada i no ha servit de res, que faran sense ella? Bono! i que va venir a fer a Mallorca sa mateta es dia de ses eleccions? Per ventura ja l’han engegat de sa feina americana? A B INIALI
SA PLAÇA DE LA VILA NO EXISTEIX ,
ENCARA
QUE
A
QUALCUN
DES
Ai, ai, ai i ai!! Ni tan sols podré tenir feina de, diguem: telefonista, granadora, bé,
ESQUERRANOSOS DE PER DAVERS LA SALA JA
el que sia, si tampoc tenim sa gripi de Delegació de Govern. Que mala suerte la
LI AGRADARIA ... CON TAL DE NO DIR QUE ÉS
mía!
PURÍSSIMA, POSAR Q U A L S E V O L N O M J A L I V A B É ... H O D I C PERQUÈ SOBRE ES PROGRAMA D ’ ACTES DE PLAÇA
SA
DE
LA
SA FESTA DES LLIBRE SORTIA ES LLOC DE CELEBRACIÓ A
V I L A ...
B INIALI
AIXÍ : PLAÇA D E L A
DE QUAN ENÇÀ ÉS VILA
PERQUÈ TANT DE MAL DE PANXA A LA
BINIALI? DIR - LI DE
P URÍSSIMA ...
Sa roseta va dir que sa construcció a Mallorca, o va voler dir destrucció? dóna riquesa. És ben cert, basta mirar sa gent des seu partit i es seus amigots. La resta de mallorquins, res de res. Misèri i companyia. Sa mateixa roseta va dir, referent a nes cas des puticlubs: ha fallado el sistema. Es sistema? Voldrà dir es sistemes des seu partit, que vist lo vist, tenen sa màniga molt ampla. En només vuit mesos han sortit desastres darrera desastres, i esperau, encara no ha sortit tot, ja ho voreu! Diu que es partit s’ha de renovar de d’alt a baix, però ella vol seguir de número 1. Si és així, es partit seguirà fent purdor. No s’aturen de sortir desastres: rasputins russos, metros, autopistes, etc, etc. i ara clubs d’alterne, és a dir, més rasputins mallorquins, i amb sos nostros doblers.
H AURIA DE PATENTAR SES IDEES QUE DON DES D ’ AQUÍ . Q U E CONSTI QUE JO VAIG SER ES PRIMER A DEMANAR QUE ORGANIZASSIN UNA
B INILALI ... N O I SI NOMÉS M ’ ESCOLTEN !. A RA TAMBÉ S ’ HI
FIRA A
VAN B É
QUAN
PODRIEN
POSAR A VEURE SI ARRIBAM A TENIR TAMBÉ UNA POTECARIA .
LA
NECESSITAM I MEREIXEM !
Venga raig i roi!. Hi ara Bitel II, venga, venga. Hi lo que sortirà, ja en parlarem!!!! Hi ara se tornarà obrir es cas Bitel I? Segons pareix a sa mateta el declararen innocent, inocent? d’espionatge, a n’es Govern de progrés, per lo que va certificar es personatge que ara està imputat a nes cas Bitel II. És ben hora que s’obri de nou i s’aclaresqui s’espionatge que feren a n’es Govern de progrés. A més de presumptes corruptes i presumptes lladres, són covards, molt covards. Ara estan malats. Malats de què? Quina pardalada! Un batle d’ells diu que per quatre desgraciats que roben, es seu partit no té cupa. Quatre deven ser els nets de cupa i de robar, ja que la resta... A missa, processons, trobades amb el Sant Pare, etc, etc. No volia casar a parelles gais, deia que sa seva conciènci no l’hi permetia. Però d’amagat bé que en feina de ses seves. Puticlubs gais, i amb sos nostros doblers!!! Ara sa cirereta diu que ella no era sa mare, que està limpia de polvo y paja, i mai tan ben dit, sa mare no, té raó, però sí s’única responsable política de ses mangarrufes d’un regidor seu. Si ella no hagués perdut tan de temps en balls de bot, futbols, processons, per ventura la cosa no seria tan greu. A lo millor per ella, si
BARRAMOT @GMAIL. COM ELECTRÒNIC
PER
ÉS L ’ ADREÇA DE CORREU SI
VOLEU
SUGGERIR
NOTÍCIES FRESQUES O DEIXAR COMENTARIS SOBRE LES QUE HAN SORTIT .
ningú el sap, i se fa d’amagat, es pecat no és tan gros. Desastre. Si dividim 2.367 millons d’euros, de deute (de moment) que mos ha deixat es que va fugir cametes amigues cap Amèrica, i es que han quedat a ses illes per què no tengueren on anar? i el dividim per 29 anys que falten, fins l’any 2036 per acabar de pagar es deute, surten 81.620.689’65 euros cada any, això sense sumar es interesos que són molt fututs. Vos imaginau quina qantitat de coses necessaris per ses illes se podrien fer amb aquests doblers, i que no se faran? I encara volia fer
26
| sa_sella
_Sabíeu que... òperes i punyetes parescudes. Això de moment, ja que no s’aturen de sortir robos,
... encara la colla de “A sa rota hi
bé, presumptes, tira, tira, poren arribar a 10.000 millons d’euros, ja ho vereu! O
tenc un pi” no ha pogut celebrar el 2on.
més.
premi obtingut a la gimcana de les
Per cert, per què no va dedicar es doblers a fer guarderies, hospitals, centres de dia, residencis, arreglar ses carreteres secundaris, etc. etc?
Festes de la Mare de Déu d’agost. Resulta que encara estan pendents de
És molt necessari que s’Ajuntament des nostre poble, doni una explicació molt
rebre el “jamón” que vaen guanyar.
clara de: qui va ser, per què i com, un govern municipal des partit que ara està a
Segueixen esperant que quan les ho
s’oposició donà permís per destruir Ruberts. Pens que ses possibles
donin no estigui caducat.
indemnitzacions les han de pagar es que donaren permís per construir els
... A hores d’ara encara hi ha
adosados, de sa seva buxaca i no s’Ajuntament d’ara amb sos doblers nostros. Què
agrupacions políitques que encara no
no vos pareix bé?
han acabat de pagar els deutes de la
Tambè es nostro Ajuntament, ha de donar una roda de premsa i aclarir a tots es
seva campanya electoral?. Aquesta
sencellers, es resultats de s’auditoria. Volem saber, tenin dret a saber, i és
revista encara no ha cobrat l’anunci
necessari saber, que s’han fet des nostros doblers, que pareix han desaparescut
publicitari d’alguns d’aquests grups.
durant es governs municipals passats. Hi ara que estan a s’oposició, no saben, no
Aviat farà un any de les eleccions
contestan. Si són culpables, a sa presó! Robar és molt lleig.
locals i autonòmiques. És ben cert que
Bono, bono, bono, es selleters (es que fan Sa Sella), van d’un peu, tot, perquè
les coses de palau van ben enbones.
sa revista cumpleix 25 anys, i surt es n. 111. Van a mil, talment pareix que han de
... un nou carrer s’ha incorporat a
casar una filla lletja i de 40 i tantos. Esper que me convidin a sa festarra que pensen
la xarxa de carrer que es circulen en
fer. Jo vos ho contaré tot fil per randa!!
direcció prohibida?. Així és, el carrer
S’altre dia de pagès sa meva dona Joanaina me va entafarrar: lletgir és fer-se
d’es Rosari també s’apunta. Per cert
manco animal. Tot d’una vaig quedar parat, pensava que me deia animal, però
els de sempre segueixen sent transitat
després vaig pensar que ella té raó, jo llegesc poc, a partir d’ara ho faré més. De
amb assiduitat. I aquí no passa nada,
passada dir-vos que tots vosaltres també ho poreu fer. Sobre-tot llegir Sa Sella. Au
fins que passi un denou.
idò.
... des de fa uns mesos s’està Un dia d’aquests, va sortir a un diari un estudi de com se casaven es
elaborant l’Agenda Local 21, eina
mallorquins i es que viven a Mallorca. Heu de creure i pensar que a Sencelles s’any
necessària per veure com volem que
2006 n’hi va haver 13 de casaments i només 4 per l’esglési i 9 per lo civil o altres
sigui el nostre model de poble. Resulta
relligions, no deia quines. Quin desastre! Sencelles ja no és lo que era, quin
que a cada reunió no s’arriba a les 10
desastre!!!!
persones de quòrum. Seria questiö que
Ma mare i sa sogre van d’un peu. Ara que hi ha zona azul prop de ses botigues,
des de l’ajuntament hagués fet una
tendes, etc, tot lo dia van en cotxo a comprar. No, s’ho gastaran tot i no mos
bona campanya d’informació perquè la
deixaran rés d’herènci!
gent del poble s’hagués involucrat
Ma mare fa flamada. Ha demanat audiènci a nes mandamàs de Sa Sella, per cert, encara no l’hi ha dit quan la rebrà, ja que vol saber perquè es seu fill, (jo) no surt retratat devora es seu escrit i uns altres col·laboradors sí. Això són parts i
més. I què és això de l’Agenda Local 21? Xiscu Cardona
quarts! Barramot
sa_sella |
27