Volum 9 de la 'Història de la Humanitat i la Llibertat'

HISTÒRIA

DE LA

HUMANITAT I LA LLIBERTAT

El Renaixement i l’expansió de les idees

I. El cisma d’Occident El segle xiii s’acabava amb horitzons tenebrosos per a l’Església. Si bé en el terreny religiós havia reprimit amb èxit moviments herètics —els càtars a Occitània i els valdesos al nord d’Itàlia—, menys èxit havien tingut els papes en el terreny polític. Estaven implicats en un constant estira-i-arronsa sobre l’hegemonia del poder espiritual amb les puixants monarquies. I, encara més greu, el cap de tots els sobirans, l’emperador, havia estat lluitant amb armes a la mà en més d’una ocasió pel domini d’Itàlia contra els designis de Roma. No és del tot exagerat, doncs, afirmar que el papat, més que no pas l’Església, estava en certa decadència en començar el segle xiv.

D’origen napolità, Bonifaci VIII va suscitar força enemistats entre els reis europeus amb la seva política, ja que pretenia elevar el poder espiritual del Papa per sobre del poder temporal dels monarques.

Considerat el millor pensador del moment, Thomas More es va enemistar amb el rei Enric VIII, de qui era canceller, per la seva negativa a acceptar l’anul·lació del matrimoni reial. El monarca el va fer jutjar per alta traïció i de resultes d’això va ser condemnat a mort.

36 El Renaixement i l’expansió de les idees



ètics. Així, en el El príncep, Maquiavel sosté que en certes ocasions està justificat que els polítics actuïn amb astúcia i hipocresia i que recorrin a la força, l’engany i el frau. Aquests plantejaments van portar a la simplificació del seu discurs i al naixement de l’antimaquievalisme, sense tenir en compte els matisos. I és que, per a Maquiavel, qualsevol acció política havia de servir sempre per assegurar el bé de l’Estat i per garantir la prosperitat dels ciutadans: «En un govern ben constituït, la guerra, la pau i les aliances són discutides perquè serveixin no per a la satisfacció d’uns quants, sinó per al bé comú.»

I si Maquiavel cultivava el sentit pràctic de la política, Thomas More s’ubicava en l’extrem oposat. El 1516, aquest jurista, format a la Universitat d’Oxford, va publicar Utopia, un llibre en el qual definia una societat perfecta, però irreal i inexistent. De fet, el títol d’aquesta obra és un neologisme creat pel mateix More a partir del grec —οὐ (‘no’) i τόπος (‘indret’)— i que en la seva traducció literal significa ‘enlloc’. L’autor aprofitava per reflexionar sobre l’ètica, la igualtat i la vida en comunitat, i posava sobre la taula les pautes d’una nova forma de fer política basada en el compromís social. De fet, era una línia de pensament en molts punts coincident amb les tesis que defensava el seu amic —i pare de l’humanisme— Erasme de Rotterdam. I és que, Erasme havia publicat Elogi de la follia, un text en el qual abordava una gran varietat de temes filosòfics i en què defensava la idea d’una Europa unida, sense guerres, tolerant i lliure. I és per això que se l’ha considerat el primer teòric literari del pacifisme.

«EL PRÍNCEP»

Maquiavel va cultivar el sentit pràctic de la política en la seva obra El príncep. La tesi del llibre és que en certes ocasions està justificat que els polítics actuïn amb astúcia i hipocresia i que recorrin a la força, l’engany i el frau, per tal d’assegurar el bé de l’Estat i la prosperitat dels ciutadans.

LES EINES DEL CANVI «La impremta és un exèrcit de vint-i-sis soldats de plom amb el qual es pot conquerir tot el món», va dir l’impressor alemany Johannes Gutenberg (1400?-1468). La citació, aparentment ostentosa, defineix molt bé el poder d’un aparell —la màquina d’imprimir— que va capgirar les formes de transmissió del pensament a la segona meitat del segle xv. Més que inventarla, Gutenberg va millorar-ne els prototips precedents. Ja feia alguns segles que l’ús del paper s’havia generalitzat a Europa. El contacte amb els àrabs al sud del continent havia ajudat a difondre la fabricació i l’ús d’aquest material fàcil de produir i més barat que el pergamí i els papirs. D’Orient també n’havien arribat les tintes diluïdes en oli i els caràcters mòbils de fusta amb lletres, disposats en blocs per poder estampar i imprimir textos.

Però no va ser fins a l’any 1455 que Gutenberg va optimitzar el procés: hi va incloure els tipus mòbils de plom—ordenats en una graella— i va adaptar l’estructura d’una premsa de vi a un sistema mecànic que aviat va ser un èxit. El nou giny va permetre crear llibres en cadena, va facilitar l’abaratiment Els grans canvis culturals i de mentalitat 37

L'OBRA D'ART

La volta de la Capella Sixtina El talent artístic Miquel Àngel Buonarroti va prendre cos en l’escultura del David, però sobretot en els frescos que va pintar en el sostre de la Capella Sixtina. Aquelles pintures bíbliques són una de les joies del Renaixement i una obra essencial en la història de l’art a Europa.

Al final d’octubre del 1512, el papa Juli II i un seguici de setze cardenals van poder contemplar per primer cop els frescos que Miquel Àngel Buonarroti havia pintat a la volta de la Capella Sixtina. Aquells il·lustres van quedar tan embadalits per les més de tres-centes figures que decoraven la immensa volta —amb representacions bíbliques sobre la creació, la història d’Adam i Eva al jardí de l’Edèn i el diluvi universal, entre d’altres— que Miquel Àngel es va guanyar el sobrenom d’el Diví.

✤

L’artista i el seu equip de pintors florentins havien treballat durant quatre anys per ornamentar la Capella Sixtina, una de les estances més conegudes del Vaticà, entre altres coses, per ser la seu dels conclaves en els quals s’elegeix Sa Santedat. Però aquell relat pictòric no va ser definitiu.

✤

El 1536, Miquel Àngel es va instal·lar de nou a la capella per satisfer un encàrrec del papa Climent VII: pintar El Judici Final als murs de l’altar i la porta d’entrada. Hi va representar la segona vinguda de Jesucrist i l’Apocalipsi, amb figures musculoses —gairebé escultòriques— que esdevindrien un dels grans símbols de la pintura del Renaixement.

✤

44

La volta de la Capella Sixtina va ser un encàrrec del papa Juli II a Miquel Àngel l’any 1508. A més d’aquesta magna obra, l’artista renaixentista va dissenyar la remodelació de la plaça del Capitoli del Vaticà i va dirigir les obres finals de la basílica de Sant Pere.

✤ Miquel Àngel va néixer el 6 de març del 1475 a Caprese, a la Toscana. Amb només tretze anys es va incorporar al taller de pintura de Domenico Ghirlandaio, l’artista de més fama en la Florència del segle xv.

✤ El 1504, l’escultura del David el va convertir en l’artista més aclamat del seu temps. De fet, malgrat els elogis que va rebre per les pintures de la Capella Sixtina, ell sempre es va autodefinir com a escultor.

✤ Una de les funcions de la Capella Sixtina és ser la seu de l’elecció papal. Durant el conclave s’instal·la una xemeneia a la teulada. Es diu que hi ha hagut fumata blanca quan l’elecció del nou Papa ha estat reeixida.

45

EL PERSONATGE

Nicolau Maquiavel Florència 1469 – 1527

El realisme polític de Maquiavel és a la base del pensament polític modern. El despotisme que regnava entre la major part dels estats italians van crear-li la necessitat de reflexionar sobre les formes de govern, a la recerca de fórmules justes i pragmàtiques.

Les bambolines de la política Aquest filòsof florentí es coneixia bé les bambolines de la política: amb només vint-i-nou anys havia estat nomenant secretari de Govern de la República de Florència. Participà també en missions diplomàtiques a França i en el Sacre Imperi Romanogermànic, i liderà negociacions amb la Santa Seu. Però quan, el 1512, la poderosa saga dels Mèdici va recuperar el poder polític a Florència, Maquiavel va ser expulsat dels seus càrrecs, acusat de conspiració.

Fundador del pensament polític modern Amb els Mèdici, l’ostentació i l’arbitrarietat van tornar al govern de Florència. L’observació d’aquell desgavell polític va portar Maquiavel a reflexionar sobre les formes d’estat i els mitjans de gestió del poder. Així, el 1513 va escriure una de les seves obres més destacades, El príncep, on exposava una visió pràctica de la política: «[...] faci, doncs, el príncep tot el que és necessari per vèncer i mantenir l’Estat, i els mitjans que utilitzi seran considerats honrats [...]». El pragmatisme de les seves reflexions —allunyades de la moral cristiana— va marcar un gir filosòfic i per això és considerat el fundador del pensament polític modern.

118

✤ L’ORIGEN Amb la invasió francesa del 1494, la República florentina —com tot Itàlia— va viure un període d’inestabilitat. El 1498, el govern dels Mèdici fou substituït per la teocràcia de Savonarola. Durant una temporada, Maquiavel va formar part del nou legislatiu. Fins a la seva mort el 1527, no va tornar mai a la política activa i va veure amb desànim com els estats italians esdevenien titelles de l'emperador Carles V. ✤ EL LLEGAT Segons Maquiavel, el poder no tenia un origen diví sinó humà, perquè normalment s’hi accedia mitjançant la força de les armes i el comportament del governant no es podia regular per l'ètica i la moral de la gent corrent. ✤ LA CURIOSITAT Aquesta secularització del pensament va topar amb l’oposició de l’Església. Els jesuïtes —defensors incondicionals del papat— van convertir Maquiavel en una de les seves feres negres. I per atacar-lo van adjudicar-li la frase «el fi justifica els mitjans», que mai no va dir. A més, van encunyar el terme maquiavèl·lic per referir-se a algú sense moral ni principis.

Maquiavel va reflexionar sobre el poder a la seva obra El príncep, induït pel despotisme amb què actuaven els estats italians i per la seva enemistat amb la saga dels Mèdici.

119

El dia de la llibertat:

21 d’abril del 1486

Revoltes pageses Durant el segle xv, els remences —pagesos sotmesos als mals usos— es van alçar en armes per aconseguir-ne l’abolició. El 1486, el rei Ferran II va signar la Sentència Arbitral de Guadalupe i acceptà la major part de les reivindicacions dels camperols.

• «Per la present sentència, els pagesos i els seus descendents són perpètuament lliures», va declarar Ferran II el Catòlic. L’eufòria, és clar, es notava en la cara de tots els representants catalans que havien acudit al Reial Monestir de Santa Maria de Guadalupe: el notari Marturià Amalric, síndic dels remences, el pagès Pere Antoni de Vilubí... però sobretot en el rostre de Francesc de Verntallat, que s’havia erigit com a líder de les revoltes remences.

• Mentre el rei seguia llegint el document, Verntallat va creuar la mirada amb el vicecanceller d’Aragó, Alfonso de la Cavallería. Se li havia de reconèixer que havia treballat de valent els tres mesos anteriors intentant buscar el consens entre els representants dels senyors i ells, els pagesos del Principat. Verntallat estava convençut que aquella sentència seria transcendental per al futur del camp català i seria un dels primers a signar-la.

Les Corts catalanes converteixen en llei la remença.

1283 148

1380

Primers aldarulls i violències entre pagesos i senyors.

1455

✤ EL CONTEXT L’enfrontament entre el rei Joan II d’Aragó i el seu fill, el príncep Carles de Viana, va degenerar en la guerra civil catalana. El país va quedar dividit entre els reialistes i nobles que controlaven la Diputació del General i el Consell de Cent. Els pagesos es van situar al costat dels reialistes. ✤ EL PERSONATGE CLAU Al segle xv, Francesc de Verntallat (1420?-1497?) va ser capaç d’articular un gran moviment popular al nord de Catalunya per millorar les condicions de la vida dels pagesos.

Durant la guerra civil catalana lluità a favor de Joan II i el seu fill Ferran el Catòlic. I va ser precisament Ferran el Catòlic qui el va convidar a negociar la Sentència Arbitral de Guadalupe. ✤ LES CONSEQÜÈNCIES Al segle xv, la Sentència Arbitral de Guadalupe va ser la primera declaració jurídica a Europa de supressió de la servitud del feudalisme. Els pagesos catalans van aconseguir un grau de llibertat que a la resta de la Península i en altres països europeus no s’aconseguiria fins ben entrat el segle xviii.

Sentència Interlocutòria que suspèn provisionalment els Mals Usos.

1462

15 DE FEBRER Primer alçament remença de Francesc de Verntallat.

1476

Temptativa d'assassinat del rei Ferran II el Catòlic a Barcelona, el 18 d'octubre del 1492, pel remença Joan de Canyamàs.

Joan II eximeix els remences de pagar llurs senyors.

1481

8 D’OCTUBRE En les Corts es restableixen els Mals Usos i tots el drets senyorials.

1483

Segona guerra remença encapçalada per Pere Joan Sala.

1485

28 DE MARÇ Després de la derrota dels remences, és excecutat Pere Joan Sala.

21 D’ABRIL

1486 149

HISTÒRIA DE LA HUMANITAT

I LA LLIBERTAT

Per primera vegada, una història de la humanitat amb un fil conductor inèdit: la llibertat. Una obra rigorosa i divulgativa, des de la prehistòria fins als nostres dies, que posa l’accent en la lluita permanent de l’ésser humà per aconseguir cotes més grans de llibertat i de progrés.

Volum 9

El Renaixement i l’expansió de les idees L’enorme crisi material i espiritual que va patir Europa al llarg del segle xiv va donar pas a una nova manera de veure i d’entendre el món i les seves realitats: el Renaixement. El pensament, la política i l’economia es van reorganitzar. I en aquest procés, les ciutats van guanyar un protagonisme que van anar perdent les àrees rurals. La nova conjuntura, a finals del segle xv, va ser el marc on van desenvolupar-se les grans monarquies dinàstiques que tindran el seu colofó amb l’hegemonia hispànica en els temps de Carles V i Felip II.