Història de la humanitat i la llibertat: El personatge

Marie Curie, que va morir de leucèmia a causa d’una llarga exposició al radi, al seu laboratori.

69

EL PERSONATGE

Marie Curie

(Varsòvia, 1867 – Sallanches, França, 1934)

Va ser la primera dona a llicenciar-se en ciències físiques a la Sorbona, la primera a obtenir un Premi Nobel i, a més, la primera persona que el va guanyar en dues disciplines diferents: Física i Química. Dels seus estudis se’n deriva un concepte clau del segle passat: la radioactivitat.

De Polònia a França Era filla de professors de prestigi, però estudiar a Polònia no li va ser gens fàcil i només ho va aconseguir gràcies a una voluntat de ferro. El pare va perdre la feina, la mare va morir i, per pagar-se la universitat, va fundar una escola clandestina per ensenyar polonès. Va necessitar vuit anys per matricular-se a la Sorbona de París, el 1891, i tres per llicenciar-se de Física i Matemàtiques.

El gran professor La seva brillantor va facilitar-li col·laborar amb un professor interessat en el magnetisme, Pierre Curie, amb qui també l’unia una gran capacitat de treball. Van decidir casar-se i dedicar-se junts a la investigació. Ell va animar-la a fer la tesi doctoral sobre uns raigs que emetien unes sals d’urani, descoberts per Henri Becquerel.

Amb llum pròpia L’originalitat de Marie Curie va raure en capgirar el punt de vista: més que l’urani, havien de ser altres materials adherits els que li donaven fluorescència. A base de molta experimentació –i d’exposar-se a molta radioactivitat–, va aïllar dos elements químics nous: el poloni i el radi. L’any 1903, el Comitè del Nobel de Física va atorgar-lo a Becquerel i a Pierre Curie, que va negar-se a rebre’l si no li donaven també a Marie.

68

✤ EL CONTEXT En temps de lluites pels drets de les dones, Marie Curie va topar amb moltes dificultats per prosseguir amb la recerca després de la mort del seu marit, el 1906. Una dada significativa: després d’ella, fins el 1963 cap altra dona no va rebre el Premi Nobel de Física. Pel que fa al de Química, no va ser fins el 1935; el va rebre Irène Joliot-Curie, la seva filla. ✤ LA CURIOSITAT Durant la Gran Guerra, Marie Curie viatjava als fronts per fer arribar equips de raigs X, que permetien descobrir la metralla incrustada als cossos ferits. Havia enginyat una dinamo connectada al motor del cotxe per produir l’electricitat necessària per a l’equip radiològic. ✤ EL LLEGAT La història de la física i la química contemporànies no s’entenen sense els descobriments de Marie Curie que, els darrers anys de la seva vida, va gaudir de l’aplaudiment internacional. Einstein la va considerar la científica més gran que havia existit i avui la seva ingent tasca s’estudia a les universitats d’arreu del món.

Marie Curie, que va morir de leucèmia a causa d’una llarga exposició al radi, al seu laboratori.

69

EL PERSONATGE

José Martí

(l’Havana, 1853 – Dos Ríos, 1895)

Considerat el pare de la pàtria cubana, no va poder gaudir de la llibertat de l’illa: va morir en combat el 19 de maig de 1895, tres mesos després de l’inici de la guerra contra la dominació espanyola.

L’Apòstol de la Llibertat Va ser condemnat a l’exili als 16 anys per una sèrie d’escrits en diaris independentistes. Es va llicenciar en dret a Espanya i, en un segon exili, el 1879, a Nova York, va fer d’articulista en diaris nord-americans i de corresponsal de diaris veneçolans, argentins, mexicans… Convertit en una veu respectada, va difondre les seves idees americanistes i en favor de “Nuestra América”–concepte que engloba tots els països llatinoamericans– i va fundar el Partit Revolucionari Cubà (1892).

La guerra “necessària” En aquests anys, va estudiar els errors dels aixecaments cubans anteriors per tal de preparar, meticulosament, el cop definitiu. Una manera de crear consciència va ser donar l’apel·latiu de “necessària” a una guerra que, en esclatar, va resistir la mort dels dos líders principals (ell mateix i Antonio Maceo) i va acorralar els espanyols.

“Amb tots i per al bé de tots” El seu ideari, resumit amb aquest lema, a més d’incitar a la unió dels pobles hispanoamericans, també denunciava el nou imperialisme estatunidenc, que ell anomenava “el tigre de afuera” i que considerava el pitjor enemic de Cuba. La filosofia cubana moderna li ho deu quasi tot.

20

✤ L'ORIGEN Fill d’emigrants –pare valencià, mare canària–, va amarar-se d’amor a la seva pàtria cubana gràcies a Rafael M. de Mendive, poeta romàntic, professor seu i veritable “pare espiritual”. ✤ EL LLEGAT A més de milers d’articles i discursos, també va publicar diversos reculls de poesia, quatre obres de teatre i una novel·la, Lucía Jerez. Tot està recopilat en unes Obras completas editades en 24 volums. ✤ LA CURIOSITAT La torre més alta de l’Havana és el Monument a José Martí, ubicat a la plaza de la Revolución i inspirat en el Lincoln Memorial de Washington. Martí és un símbol tant per als revolucionaris com per als opositors al castrisme.

Portada de La Edad de Oro, revista infantil publicada per José Martí.

A més de polític, José Martí també va ser un gran orador. El seu pensament va traspassar les fronteres de Cuba.

21

EL PERSONATGE

John Davison Rockefeller

(Rickford, NY, 1839 – Ormond Beach, Florida, 1937)

El seu nom encara és sinònim d’“èxit” i de “multimilionari”, ja que sintetitza el millor exemple d’home fet a si mateix. Fill de classe mitjana, va arribar a controlar el 90% del petroli dels EUA. Ull d’empresari En sortir de l’Escola Comercial de Cleveland, als setze anys, va començar a fer de comptador per a diverses empreses.

Disconforme amb el sou, va crear una companyia de corretatge amb un amic, la Clark & Rockefeller Co., que va aconseguir 4.000 dòlars de benefici el primer any i 8.000 el segon. Inquiet, va invertir-los en negocis de transport fins que, el 1862, es va adonar que el sector en l’alça era el petroli.

La Standard Oil Primer va comprar refineries de Cleveland, una ciutat que creixia acceleradament, i el 1872 ja era l’amo del petroli d’Ohio. Sis anys després s’havia fet amb el control del 90% de les refineries del país sencer. El següent salt va ser el món, a partir de la Standard Oil Trust, un hòlding amb què volia evitar les lleis antimonopoli.

El gran mecenes Més enllà del seu poder, aquest magnat va posar les bases d’una tradició molt americana: el mecenatge d’obres benèfiques, una pràctica que va començar en aquells anys de progrés accelerat. El 1890 va facilitar que es fundés la Universitat de Chicago, després va crear un institut per a la investigació mèdica i el 1913, la Fundació Rockefeller.

36

✤ EL CONTEXT La Segona Revolució Industrial va descobrir el petroli com a mitjà de combustió. Rockefeller va ser dels primers a adonar-se’n i la reconstrucció posterior a la guerra civil americana (1861-1865) va afavorir-lo i va facilitar l’accés al Sud i el creixement dels mercats. ✤ L’ESCENARI L’emblemàtic Rockefeller Center de la Cinquena Avinguda de Nova York és un dels últims projectes que va endegar amb la intenció de crear una mena de contrapès a Wall Street. El va acabar el seu fill. ✤ LA CURIOSITAT De jove, John D. Rockefeller va expressar un doble desig: arribar a guanyar 100.000 dòlars i viure fins als cent anys. Es va morir amb noranta-set, però va ser el primer americà que va acumular 100.000 milions de dòlars (1 bilion, en anglès).

Quan es va construir el Rockfeller Center, ocupava un dels espais públics més grans de la ciutat de Nova York.

Els darrers anys de la seva vida, Rockefeller va fundar diverses fundacions dedicades a la medicina i la recerca cientĂ­fica.

37

EL PERSONATGE

Henry Ford

(Dearborn, Michigan, 1863 – 1947)

És considerat el creador de la classe mitjana nord-americana. Si més no, hi va contribuir notablement: va convertir un producte en massiu la qual cosa li donava l’oportunitat de crear més llocs de treball.

Dos genis cara a cara Aficionat a desmuntar i muntar rellotges, va renunciar a la granja familiar, tot i ser l’hereu, i se’n va anar a Detroit, on va fer d’aprenent de maquinista, va treballar a la Westinghouse Company i va ser enginyer a l’Edison Illuminating Company. Els diners que hi guanyava li van permetre construir un automòbil autopropulsat: el Quadricicle Ford, que funcionava amb etanol pur. Era el 1896, el mateix any que li van presentar Thomas Alva Edison, el qual el va felicitar per l’invent.

La Ford Motor Company Va muntar dues empreses efímeres: la Detroit Automobile Company i la Henry Ford Company. En tots dos casos, els inversors demanaven cotxes per vendre, mentre que ell es dedicava a perfeccionar-los, sense quedar-ne mai convençut.

El 1903, va fundar la Ford Motor Company, que es va fer famosa perquè un dels models va batre un rècord de velocitat.

El fordisme El salt definitiu de la companyia es va produir el 1908 amb l’aparició del Ford Model T, que volia ser la combinació perfecta entre home i màquina. Era fàcil de conduir i diferent: el volant a l’esquerra, canvi de velocitats amb tres pedals –amb marxa enrere i punt mort–, motor compacte i poc pesant… i arribava als 71 km/h.

46

✤ EL CONTEXT El fordisme és fill, a parts iguals, del taylorisme i la seva aplicació de mètodes científics al món laboral, i de l’Square Deal de Theodore Roosevelt, un seguit de mesures econòmiques i polítiques que, de fet, pretenen recollir l’air du temps als EUA: el progressisme, una ideologia transversal que advocava per potenciar l’estat del benestar i millorar les condicions de vida de la classe mitjana. ✤ LA REPERCUSSIÓ Fins el 1927, es van fabricar uns 15 milions de Ford T, en diferents models: amb capota i sense, de dues places, de set, i en format camioneta. Sempre negres. El Govern nord-americà es va veure obligat a transformar el paisatge: construir més i més carreteres i pavimentar millor les que ja hi havia. ✤ LA CURIOSITAT La Henry Ford Company va continuar fent cotxes –el producte de moda–, però es va rebatejar l’empresa: Cadillac. La multiplicació d’automòbils va comportar anècdotes prou divertides, com la de Pancho Villa, que es desplaçava amb un Ford T durant la revolució mexicana. La seva corpulència feia que braços i cames en sobresortissin i que el conjunt semblés, deien a Mèxic, “una cucaracha”. Va inspirar una cançó prou coneguda.

Henry Ford era fill de grangers, per això va crear tractors amb els mateixos principis que fabricava els cotxes.

47

EL PERSONATGE

Guillem II de Prússia

(Potsdam, 1859 – Haus Doorn, Països Baixos, 1941)

Rei de Prússia i emperador dels alemanys, sovint s’ha culpat la seva megalomania de ser la causa de la Gran Guerra. És una simplificació injusta, tot i que és evident que la seva ànsia per impedir que Alemanya es quedés endarrere en la cursa imperial entre potències no hi va ajudar gaire.

Educació prussiana Nét de la reina Victòria d’Anglaterra, d’una banda, de Leopold de Bèlgica, de l’altra, i, naturalment, del kàiser Guillem I –protagonista de l’expansió de Prússia i la unificació alemanya–, el nou emperador va créixer convençut que el destí l’havia designat per ser el gran guia del domini mundial germànic. Va basar la seva política en l’imaginari prussià d’una noblesa forta al servei d’un rei absolut i un poble submís.

Desencontres amb Bismarck Era evident, per tant, que la realpolitik i la prudència d’Otto von Bismarck no eren compatibles amb l’expansionisme que volia Guillem II. El “canceller de ferro” va ser forçat a dimitir el 1892 i la seva xarxa d’aliances va ser substituïda per la weltpolitik, una estratègia mundial per dotar Alemanya de colònies arreu del món.

Megalòman Mai no va entendre la necessitat d’un Parlament i els seus discursos van ser sempre bel·licosos, cosa que el va dur a escollir polítics que l’obeïssin sense protestar. Necessitava sentir-se poderós: certs analistes i diplomàtics estrangers el comparaven amb Calígula i també deien que era “un nen que no creixerà mai”.

80

✤ EL CONTEXT La Segona Revolució Industrial va comportar, a totes les potències mundials, la sensació que havien progressat més que cap altra, tant en matèria econòmica i industrial, com en augment demogràfic. La percepció –errònia– va ser especialment notable a Alemanya, ja que era un país nou que, de ser la cua d’un imperi caduc, havia passat a créixer tant o més que el Regne Unit i a humiliar militarment França el 1870. ✤ LA CURIOSITAT Després de la Gran Guerra, a més d’abdicar va haver d’exiliar-se i es va traslladar a Holanda. Tot i que, al llarg dels anys vint, alguns polítics van voler restituir la casa Hohenzollern, l’ascens de Hitler ho va tallar d’arrel. Molts dels seus consellers van simpatitzar amb el III Reich, però ell no: “Per primera vegada estic avergonyit de ser alemany”, va declarar quan va saber les persecucions contra els jueus. ✤ L’ESCENARI A Doorn (Holanda) hi ha el mausoleu amb les despulles de Guillem II. Una de les seves últimes voluntats va ser que el seu cadàver no tornés a Alemanya fins que no s’hi restaurés la monarquia.

En acabar el conflicte el 1918, Guillem II de Prússia fou obligat a abdicar i hagué d’exiliar-se als Països Baixos.

81

EL PERSONATGE

Joseph Joffre

(Ribesaltes, 1852 – París, 1931)

El seu nom sempre serà associat a la batalla del Marne, que el va convertir en heroi nacional francès i en celebritat mundial. Però els seus mètodes, obsolets i controvertits, van costar moltes morts inútils, una taca que va recriminar-se-li en vida i que encara aixeca polèmica.

Ascens meteòric Fill de pagesos vinicultors, va estudiar a Perpinyà i va participar en la defensa de París el 1870. L’experiència militar i com a enginyer, però, va sumar-la servint a les colònies. En tornar, va passar de general de brigada el 1902, a l’escalafó més alt de l’exèrcit francès el 1911. Com a tal, va ser un dels principals artífexs del pla XVII: l’estratègia francesa d’atac contra Alemanya, si calia.

El Marne: punt d’inflexió A la batalla del Marne, Joffre va tenir sort: els errors alemanys a l’hora d’aplicar el pla Schlieffen i l’eufòria de saber que París era a tocar van dur-los a ser imprudents. El cap màxim francès, això sí, va tenir la sang freda de prendre les decisions correctes quan tocava: abans del combat, nous nomenaments i reorganització de les divisions, i, mentre la batalla estava en dansa, ordenar la persecució de l’enemic, quan ja no s’ho esperava.

Llegenda viva Tot plegat va posar fi a un avenç que, en menys d’un mes, havia amenaçat de convertir la guerra en una repetició de la del 1870 –més curta–. L’anècdota dels taxis duent homes al front, l’energia de Joffre per empènyer els soldats endavant i la salvació de París, li van donar una aura llegendària.

86

✤ EL CONTEXT Joffre no havia fet carrera militar i desconeixia les estratègies modernes i l’abast del nou armament. Sovint se’l compara a un general del segle xviii; carregar contra l’enemic i avançar sempre va provocar molta mortaldat en la infanteria… massacrada per les metralladores germàniques.

Controvertit entre els generals més joves, el seu poder indiscutit va perdre amb el front estancat i els morts francesos que s’acumulaven –militars i civils–. Va ser destituït pel gabinet de guerra, però, per evitar l’escàndol, se’l va condecorar com a mariscal de França. ✤ LA CURIOSITAT En tornar al Rosselló el 1919, una delegació d’intel·lectuals catalans va presentar-li els respectes; entre d’altres: Àngel Guimerà, Santiago Rusiñol, Josep Puig i Cadafalch, Enric Morera, Ramon Casas o Miquel Utrillo. L’any següent va presidir els Jocs Florals de Barcelona; la visita del ”Pare Joffre“ va provocar desordres diversos. ✤ EL LLEGAT Carrers, places i edificis públics de tot França duen el seu nom; destaca l’estàtua commemorativa a Chantilly, on tenia el seu quarter general. En vida, va recollir honors per tot el món, de Romania a Cambodja. En morir, van fer-li misses fúnebres a París, Roma i Esmirna; reposa en un mausoleu a Louveciennes, a l’Illa de França.

Després de l’atac de Verdun pels alemanys, Joseph Joffre dirigí l’ofensiva victoriosa del riu Somme (juliol-octubre del 1916).

87

EL PERSONATGE

Mustafà Kemal Atatürk (Tessalònica, 1881 – Istanbul, 1938)

Atatürk significa ‘pare dels turcs’ i li va ser atorgat l’any 1934 en reconeixement dels profunds canvis que havia endegat a Turquia per modernitzar un país nou que, després de la derrota en la Gran Guerra, havia deixat de ser un imperi.

Carrera ideològica i militar El 1908 va afiliar-se als Joves Turcs, que el 1909 van establirse al poder. Amb ells va convertir-se en una figura militar de pes: primer a Líbia, lluitant contra els italians, i, durant la Gran Guerra, en la batalla de Gal·lípoli i en combats contra els russos al Caucas.

La revolució turca Va encapçalar la lluita contra els aliats que havien envaït Anatòlia: va derrotar els grecs a Esmirna i es va rebel·lar contra el soldà, que havia signat el tractat de Sèvres. Acte seguit, va convocar la I Gran Assemblea Nacional a Ankara (1920), que va nomenar un Consell de Ministres amb ell de president. Les lluites van seguir a Armènia, el Kurdistan, el Pont i la Jònia fins a ampliar les fronteres de Turquia –reconegudes al tractat de Lausana del 1923.

Reformes kemalianes Convertit en heroi nacional i president indiscutit de la nova República de Turquia, Atatürk va emprendre un procés de modernització que va abastar gairebé tots els camps: des de la laïcització que abolia l’islam com a religió oficial, fins a adoptar un codi civil i criminal basat en el de Suïssa, lluny de les lleis coràniques; passant per l’aprovació del sufragi femení, l’adopció del calendari gregorià i de l’alfabet llatí.

128

✤ EL CONTEXT La desmembració de l’immens imperi Otomà va tenir, també, un fort sentiment nacional a l’interior d’Anatòlia que, tot i ser el centre de l’imperi, se sentia cada vegada més deslligada de territoris tan llunyans com Mesopotàmia, el nord d’Àfrica o Palestina. El sentiment nacional turc va créixer, però, bàsicament en contra de Grècia, enemics seculars contra els quals havien lluitat des del 1820, quan s’havia produït la independència del país hel·lènic, que s’havia fet amb territoris que els turcs consideraven propis, com la Jònia, part de la Tràcia i les illes del Dodecanès. Les guerres balcàniques i la Gran Guerra van reforçar el sentiment antigrec que, a la vegada, va donar empenta a la unió del poble turc. ✤ LA CURIOSITAT El procés de “turquització” d’Atatürk va fixar els noms de ciutats anatòliques que, fins llavors, eren conegudes per topònims hel·lens: Constantinoble va passar a ser Istanbul; Esmirna, Izmir; i Angora, Ankara. ✤ EL LLEGAT El gran pare de Turquia, present avui en bitllets i segells, també és present en centenars de retrats arreu de Turquia o en el nom de l’Estadi Olímpic, l’aeroport internacional d’Istanbul o el pont que creua el Corn d’Or. Cada 10 de novembre, a les nou i cinc minuts del matí, el país s’atura per commemorar el dia i l’hora de la seva mort. Les seves restes descansen en un gran mausoleu a Ankara.

Atatürk, conegut també com a pare dels turcs, va aconseguir fer créixer el sentiment nacional i modernitzar un país ancorat en la tradició més secular.

129

EL PERSONATGE

Vladimir Ilitx Uliànov “Lenin” (Simbirsk [avui Uliànovsk], 1870 – Gorki Leninskie, 1924)

Primer president de la Unió Soviètica i líder indiscutible de la Revolució Russa del 1917, Lenin és una icona del segle xx. La seva influència, a més de les teories socioeconòmiques, és cabdal en l’organització jeràrquica dels partits.

Joventut marcada De família burgesa, va ser un estudiant excel·lent i introspectiu, molt marcat per la mort del seu pare i del seu germà gran, executat el 1887 per participar en un atemptat contra el tsar. Lenin també havia entrat en contacte amb moviments revolucionaris i aviat va ser expulsat de la Universitat de Kazan, on estudiava dret.

Inicis de la carrera política Després de graduar-se com a “extern” i d’exercir d’advocat, el 1893 es va traslladar a Sant Petersburg. Relacionat amb activitats revolucionàries, el 1897 va ser deportat a Sibèria, on va passar tres anys. Les seves tesis van encetar l’escletxa entre bolxevics i menxevics, el 1903.

Cap a la revolució Va viatjar a Suïssa el 1905, amb la idea d’estendre la revolució arreu, i després va passar a Finlàndia. En un moment en què florien moltes interpretacions del marxisme, Lenin va enfrontar-se a totes i, a poc a poc, la seva figura va créixer, sobretot amb l’inici de la Gran Guerra. Tant va ser així que, quan va tornar a Rússia al setembre del 1917, ningú no va dubtar a lliurar-li el lideratge de la revolució que s’havia endegat al febrer. La seva vida, fins a la seva mort el 1924, explica la història de la Unió Soviètica.

138

✤ EL CONTEXT El pas de Rússia d’un imperi feudal a un estat industrialitzat i parlamentari va generar la creació de partits en què les tesis més radicals i antitsaristes van obrir-se camí amb facilitat. A la vegada, va donar lloc a una lluita d’idees que va desembocar en guerra civil. ✤ LA CURIOSITAT Una de les teories sobre el seu famós sobrenom (que era un pseudònim i ha acabat substituint el nom autèntic) diu que té a veure amb el riu Lena, el més llarg de Rússia, que travessa Sibèria i desemboca a l’oceà Àrtic. Circula al revés que el Volga, que havia originat el pseudònim (Volgin) de Gueorgi Plekhànov, teòric del marxisme que, si bé va influir Lenin, va acabar liderant els menxevics. ✤ L'ESCENARI El mausoleu de Lenin, situat a la Plaça Roja de Moscou, és el monument més visitat de Rússia.

L’entrada és gratuïta i s’hi prohibeix l’ús de càmeres i parlar.

L'obra, d’Aleksei Xtúsev, està inspirada en la piràmide de Djoser i la tomba de Cir el Gran. S’hi pot veure el cos de Lenin, embalsamat i preservat de la degradació.

La Revolució Soviètica, que marca la història del segle xx, és inexplicable sense la personalitat de Lenin.

139

EL PERSONATGE

Grigori Iefímovitx Rasputin (Pokrovskoie, 1869 – Sant Petersburg, 1916)

Personatge polèmic, la seva capacitat de seducció ha transcendit generacions i ha alimentat un mite del qual, en realitat, no se’n sap gran cosa.

Va tenir una gran influència sobre Nicolau II, a qui aconsellava polítiques i nomenaments.

Entre el misticisme i l’obscenitat El poc que se sap de la seva infància i joventut el situen en un llogarret de Sibèria com un noi solitari i de cap dispers, bebedor i lladre de cavalls. Després van venir l’ingrés en un monestir, una visió de la Verge, la vida en diferents sectes que promovien orgies de sang i sexe per purificar-se, el matrimoni i la paternitat (tres fills), i un pelegrinatge per Rússia, Grècia i Terra Santa.

A la cort del tsar La reputació com a místic, orador i curandero va arribar a les classes altes i va topar amb la desesperació de la tsarina Alexandra per l’hemofília del seu fill Aleksei, l’hereu. Després de les primeres sessions amb el monjo, el tsarévitx va millorar força –es diu que Rasputin se servia de la hipnosi–, i això el va convertir en metge, conseller i confessor dels Romanov, i de molts nobles.

Assassinat ple d’ombres Els rumors sobre la seva prolixa vida sexual van traspassar tots els límits –ell els alimentava. Però la idea de matar-lo xocava amb la por que tothom li tenia. Es diu que els assassins van posar-li cianur al vi, que no li va fer efecte i que van disparar-li diversos cops i el van rematar d’una bastonada al cap. Al final encara el van encadenar per llançar-lo al Neva.

144

✤ EL CONTEXT Les grans transformacions que vivia Rússia van coincidir amb un tsar, Nicolau II, de caràcter dèbil i necessitat de consellers. La tsarina Alexandra, d’origen alemany, complia aquesta funció, i quan Rasputin va convertir-se en l’home de confiança d’aquesta, les enraonies van atorgar-li “el futur de la dinastia i l’imperi”, sobretot quan el tsar va decidir posar-se al capdavant de l’exèrcit deixant les regnes del Govern a la seva esposa –decisió controvertida que encara va fer augmentar la llegenda de bruixot del “monjo boig”, com se l’anomenava. ✤ LA CURIOSITAT La seva voracitat sexual va fer córrer una llegenda sobre les dimensions exagerades del seu penis… que arriba fins avui. De fet, pot veure’s (conservat en formol) al Museu Eròtic de Sant Petersburg, on va anar a parar –suposadament– després de voltar per mitja Europa. Grups de russos exiliats van guardar-lo com a amulet per a la fertilitat. ✤ EL LLEGAT El seu nom va créixer, al llarg del segle xx, com a personificació de la maldat, l’obscurantisme i la depravació. Les primeres biografies i novel·les que se’n van escriure van jugar-hi a fons i van inventar detalls escabrosos. El cinema l’ha convertit en un autèntic diable vivent i, com a tal, apareix en sèries i pel·lícules de dibuixos animats, còmics i jocs digitals. A més, és el protagonista d’una òpera i d’unes quantes cançons de pop, rock dur i rap.

Durant la Primera Guerra Mundial Rasputin fou acusat de ser un espia alemany, i d'influir políticament en la tsarina Alexandra F'dorovna que era d'ascendència alemanya.

145

EL PERSONATGE

Sun Yat-sen

(Xiangshan, Guangdong, 1866 – Pequín, 1925)

Ha passat a la Història com el pare de la Xina moderna, com a principal responsable del derrocament del règim imperial. Va combatre’l des de ben jove, fundant societats secretes i partits polítics, però també internacionalitzant la causa en favor d’un país modern.

Doble transformació a l’estranger Fill de grangers, la proximitat d’un port com Guangdong li va permetre viatjar a Honolulu, on vivia un germà, i estudiar-hi medicina, a més d’aprendre anglès i convertir-se al protestantisme. El xoc en tornar a la Xina i veure adoracions a l’emperador déu per guarir malalties va dur-lo a prosseguir els estudis a Hong Kong i fer-se batejar.

Primeres accions i exili L'any 1894 va idear un cop d'estat però el resultat va ser un llarg exili de 16 anys, en què va viatjar per Europa, els EUA, Canadà i el Japó. Allí va reagrupar revolucionaris xinesos per fundar una societat secreta: el Tongmenghui, que unia ideals republicans, nacionalistes i socialistes de diferents grups, amb l’objectiu de “fer fora els manxús i tornar la Xina als xinesos”.

La nova Xina L’inici de la Revolució Xinhai li va permetre tornar i en fou nomenat president. Però els seus canvis van topar amb els poder locals; i la necessitat de combatre’ls va dur-lo a lliurar el poder a un militar, Yuan Shikai –que va voler ser emperador.

Entre el 1915 i el 1917, Sun Yat-sen va exilar-se al Japó i quan va tornar va crear un Govern Nacional al nord. Llavors va encetar-se una lluita per unificar el país que no va acabar fins el 1927; ell havia mort tres anys abans.

158

✤ EL CONTEXT Els anhels de modernització de bona part de la societat xinesa, a la qual arribaven amb comptagotes els canvis tecnològics del món occidental –a través del Japó i les colònies europees dins del seu territori–, van estendre la necessitat de tombar el règim mil·lenari dels emperadors. Sobretot tenint en compte que, segons bona part dels xinesos, la dinastia regnant (els Qing) no eren xinesos “autèntics”, sinó manxús. ✤ L'ESCENARI El mausoleu de Sun Yat-sen és el monument principal de Nanquín, presidit per una escalinata de 392 graons, i ocupa 80.000 m2. El seu cos és dins un sarcòfag que reposa al capdamunt d’una estàtua de quatre metres i mig d’alçada, de marbre italià. El complex, situat en un vessant de les Muntanyes Porpra, inclou un museu sobre la seva vida. ✤ LA CURIOSITAT El Kuomintang s’havia fundat l’any 1912 com a partit nacionalista, adoptant el mateix emblema que la societat Tongmenghui: un sol blanc sobre fons blau marí. La inspiració leninista va prendre-la quan els bolxevics van prometre suport a Sun Yat-sen, el 1917. A partir del 1928 es va convertir en partit únic a la República de Xina –la bandera de la qual incloïa l’emblema del partit.

La doctrina ideològica de Sun Yat-sen es basa en els Tres Principis del Poble: nacionalisme democràcia i benestar. De família camperola, estudià medicina a Honolulu i va ser batejat com a cristià per un missioner de l’Església Congregacional dels Estats Units.

159

La Primera

Guerra Mundial: antecedents

i conseqüències La carrera imperialista i la pugna dels estats europeus per conquerir nous territoris van originar un

clima de gran tensió entre els diferents blocs antagònics que abocaria el món al que es va conèixer com la

Gran Guerra. les classes treballadores van reivindicar d’una manera contundent millores socials, i les dones van lluitar per la defensa

dels seus drets civils com a ciuta-

danes. Igualment, molts estats van aconseguir per fi la independència respecte de les grans potències.