Història de la humanitat i la llibertat: El dia de la llibertat

La policia del Regne Unit deté la suffraguette Emmeline Pankhurst, que es manifestava a favor del vot femení el 1914.

21 DE MAIG

1914

Anglaterra aprova el sufragi universal femení.

1918

La Dinovena Esmena de la Constitució dels EUA permet votar totes les dones.

1920

La Segona República Espanyola aprova el sufragi universal femení.

1931 61

El dia de la llibertat:

21 de maig de 1914

La detenció d’Emmeline L’arrest de la cara visible del sufragisme britànic i mundial va donar visibilitat a la seva lluita a favor dels drets femenins.

• Aquell policia robust i bigotut l’agafava amb tanta força que li feia mal. Però Emmeline Pankhurst no pensava flaquejar. A més, des que ella i altres activistes a favor del vot femení s’havien encadenat a les valles de Buckingham Palace ja sabien quin seria el desenllaç. No era la seva primera detenció, ni possiblement seria l’última. Però davant la indiferència dels homes al seu missatge “no volem vulnerar les lleis, sinó contribuir a fer-les”, havia decidit passar a l’acció, perquè es parlés d’elles –encara que fos malament–. En els darrers temps, les sufragettes havien provat tot tipus de protestes: des d’organitzar multitudinàries manifestacions, fins a trencar vidres d’aparadors o fer vagues de fam. Encadenar-se a llocs públics i emblemàtics, com aquell dia, era una acció més.

• Emmeline va adonar-se de la presència d’un fotògraf mentre se l’enduien violentament. Potser aquell dia el policia robust i bigotut se n’aniria a dormir exultant pel seu “trofeu de caça”, però algun dia aquelles fotografies esdevindrien una mostra de repressió.

19-20 DE JULIOL Convenció de Seneca Falls (vora Nova York): s’hi aprova un manifest a favor dels drets de la dona.

1848 60

1869

10 DE DESEMBRE L’estat de Wyoming aprova el “sufragi igual” –cap diferència entre homes i dones, bé que no era “universal” perquè els negres no podien votar.

1902

✤ EL CONTEXT Als EUA la lluita en favor del sufragi femení va començar a mitjan s. xix, sovint amb dones lligades amb els moviments abolicionistes. La qüestió va recórrer el món i els primers èxits van produir-se en alguns estats com Wyoming i en territoris de l’imperi Britànic com Austràlia. ✤ LA PROTAGONISTA Emmeline Pankhurst (Manchester, 1858 – Londres, 1928). Figura essencial del sufragisme britànic, va tenir cinc fills amb l’advocat Richard Pankhurst, que va animar-la en la seva causa. Fundadora de la Unió Política i Social de la Dona va guanyar-se el cor dels anglesos quan, el 1914, va cridar a favor del treball femení a les fàbriques per “ajudar els homes a derrotar l’enemic”. ✤ EL LLEGAT Comparada amb Luther King, Pankhurst està considerada la més gran agitadora social del segle xx.

Els avenços en els drets de les dones no es poden entendre sense la seva lluita.

Austràlia del Sud aprova el sufragi universal femení.

1906

Finlàndia es converteix en el primer país europeu en permetre votar les dones.

La policia del Regne Unit deté la suffraguette Emmeline Pankhurst, que es manifestava a favor del vot femení el 1914.

21 DE MAIG

1914

Anglaterra aprova el sufragi universal femení.

1918

La Dinovena Esmena de la Constitució dels EUA permet votar totes les dones.

1920

La Segona República Espanyola aprova el sufragi universal femení.

1931 61

El dia de la llibertat:

10 d’octubre de 1868

El Grito de Yara A Cuba, la insurrecció per la independència va començar quan una trentena d’hisendats es van alçar contra el poder colonial espanyol prop de Yara.

• La tarda del 9 d'octubre els últims conspiradors arribaven a l’ingeni sucrer, La Demajuaga, propietat de Carlos Manuel Céspedes. Si havien posat aquell nom a la central sucrera era perquè a la zona proliferava la majagua, una preciosa flor cubana. El pròcer crioll estava atabalat perquè li faltava una bandera per començar l’alçament. Per sort, la seva amiga Candelaria es va oferir a agafar teles blaves, vermelles i blanques dels seus vestits i fer-ne una.

• A l’alba, Céspedes, va reunir els conjurats. Va entregar la bandera a Emilio Tamayo dient-li “Primero mueran antes que verla deshonrada” i, tot seguit, va llegir el manifest, en què explicitava els dos principis bàsics pels quals emprenien la lluita: la independència i la igualtat dels homes. Després d’un ¡Viva Cuba libre! Céspedes va alliberar els esclaus del seu ingeni (molts van sumar-se a la revolta) i va nomenar el català Bartomeu Masó la seva mà dreta. Mentre el sol sortia per sobre Sierra Maestra, 147 homes es dirigien cap a Yara, el poble més proper. La revolució acabava de començar.

10 D'OCTUBRE

1868 16

10 D’ABRIL Assemblea de Guáimaro: reunió de caps independentistes per redactar una Constitució i proclamar la República.

1869

✤ EL CONTEXT Cuba i Puerto Rico eren les últimes colònies espanyols d’Amèrica, l’any 1868. A Cuba, els dubtes dels illencs sobre la conveniència d’un camí solitari o l’annexió als EUA, havien frenat el procés independentista. La clau era l’esclavitud: l’oligarquia no veia clar que, a la llibertat “nacional”, hagués de sumar-s’hi la individual. ✤ EL PERSONATGE CLAU Carlos Manuel Céspedes (1819-1874). Inspirat per Lincoln, va alliberar els esclaus del seu ingeni i va encapçalar la guerra dels Deu Anys. Nomenat president de la República el 1869, va ser deposat el 1873, i assassinat en una emboscada l’any següent. ✤ LES CONSEQÜÈNCIES Amb el Grito de Yara s’iniciava la guerra dels Deu Anys, origen d’altres aixecaments el resultat dels quals va ser la fi de la colonització espanyola el 1898.

10 DE FEBRER Firma de la pau del Zanjón.

1878

1879

Cartell imprès pels partidaris de la independència de Cuba durant els fets d’octubre de 1868.

26 D’AGOST Comença la guerra Chiquita.

24 DE FEBRER Es llança el Grito de Baire, inici de la guerra del 95.

1895

10 DE DESEMBRE Es firma el tractat de París pel qual Espanya cedeix Cuba als EUA.

1898

20 DE MAIG Neix la República de Cuba, amb Tomás Estrada Palma com a primer president.

1902 17

El dia de la llibertat:

10 de març de 1876

La primera trucada El 10 de març de 1876, un escocès establert a Boston, Alexander Graham Bell va pronunciar les primeres paraules comprensibles a través d’una línia elèctrica.

• “Senyor Watson, vingui, el vull veure”, va pronunciar un nerviós Graham Bell a través de la boquilla d’un transmissor líquid. Si tot funcionava com esperava, el seu assistent no trigaria a abandonar l’habitació contigua i aparèixer al seu davant. Uns segons després, s’obria la porta i apareixia el rostre emocionat, i com sempre engominat, de Thomas A. Watson. Havia escoltat perfectament cada una de les paraules. Aleshores van invertir els papers d’emissor i receptor, amb el mateix resultat.

• Bell estava satisfet. Des de petit, i a causa dels greus problemes auditius de la seva mare, s’havia passat moltes hores experimentant amb aparells per a l’oïda. Primer a Escòcia, després al Canadà i, finalment, a Boston. Sabia que la paternitat del telèfon no era només seva, sinó també fruit de les descobertes d’Elisha Gray i Antonio Meucci, però ell havia estat el primer a patentar aquell aparell capaç de capturar la veu humana i transmetre-la a distància, inaugurant una forma de comunicació que canviaria els hàbits de la humanitat.

Meucci descobreix la transmissió de vibracions sonores tractant pacients amb descàrregues elèctriques, a l’Havana.

1849 40

✤ EL CONTEXT Amb el telègraf plenament establert arreu, la societat americana es delia per l’aparició d’una mena de “telègraf parlant”. Se sabia del cas d’Antonio Meucci que el 1860 havia fet una demostració pública a Nova York del “teletròfon”. ✤ EL PROTAGONISTA Alexander Graham Bell (1847-1922).

Nascut a Edimburg, fill i marit de dones sordes, el científic sempre va interessar-se per la transmissió de la veu. Va emigrar al Canadà el 1870 i el 1872 va fundar una escola per sordmuts a Boston. ✤ LES CONSEQÜÈNCIES El 1882 ja hi havia instal·lats més de cent mil aparells arreu dels EUA (4.000 a Nova York). A Europa, el rànquing d’usuaris l’encapçalava París amb 2.400. A la llarga, l’invent va acabar transformant la vida de tots els habitants del planeta.

14 DE FEBRER Graham Bell i Elisha Gray es presenten a l’Oficina de Patents de Washington per registrar els seus respectius invents.

Demostració pública del “teletròfon”: la veu d’una cantant d’òpera es transmet a una certa distància.

1860

1871

Central de telèfons berlinesa a l’inici del segle xx.

10 DE MARÇ

1876

9 DE JULIOL Alexander G. Bell funda la Bell Telephone Company.

1877

11 DE JUNY Després d’anys de plets sobre el veritable inventor del telèfon, la Cambra de Representants dels EUA considera que la paternitat és de Meucci.

2002 41

El dia de la llibertat:

11 de novembre de 1887

Els Màrtirs de Chicago En la sol·litud de la cel·la, el periodista Adolf Fischer es prepara per enfrontar-se a la mort.

El judici que l’ha condemnat a mort ha estat ple d’irregularitats. Prou que ho recorda l’Adolf. Com recorda la protesta a la plaça Haymarket de Chicago de l’any anterior, amb més de 20.000 persones clamant pels drets dels treballadors i la jornada de 8 hores. Enmig d’una tensió irrespirable, l’esclat d’una bomba va matar un policia i, acte seguit, els uniformats van provocar una carnisseria entre els obrers concentrats.

• “Treballadors: la guerra de classes ha començat” va escriure Fischer en una octavilla el dia anterior. “Ahir es va afusellar als obrers. La seva sang clama venjança!”. Aquesta va ser la principal prova acusatòria contra ell.

• Poc después, els quatre condemnats – el cinquè s’ha suïcidat a la seva masmorra- surten de les cel·les. Segons el cubà José Martí, llavors exiliat als EUA i corresponal del diari argentí la Nación, “es donen les mans i somriuen". Fischer morirà convençut que la seva fermesa no serà en va.

AGOST L’Associació Internacional del Treball (AIT) situa com a reivindicació central la jornada de 8 hores.

1866 42

1868

25 DE JULIOL El president Jonhson promulga la jornada laboral de 8 hores, que no es compleix.

✤ EL CONTEXT Aquests són anys molt convulsos, als Estats Units, amb constants enfrontaments entre obrers i policies. Chicago era la ciutat dels EUA on els treballadors vivien en pitjors condicions, i el lloc on els incidents eren més violents. El dia anterior als fets que van dur a la detenció de Fischer, la policia havia matat 6 obrers. ✤ EL PROTAGONISTA Adolf Fischer (Bremen, 1858, Chicago, 1887), era redactor del diari alemany Arbeiter Zeitung.

Havia emigrat amb 15 anys als EUA i en aquest país s’havia relacionat amb cercles sindicals d’ideologia anarquista. Va ser acusat de ser un dels responsables de la mort d’un policia. Va ser executat a la forca l’11 de novembre del 1887. ✤ LES CONSEQÜÈNCIES L’assassinat de Fischer i els seus companys, coneguts com els Màrtirs de Chicago, va donar lloc al cap d’un temps a la implantació de l’1 de maig com a Dia Internacional dels Treballadors. Bona part de les demandes del moviment obrer del segle XIX van ser una realitat al llarg del XX.

1-4 DE MAIG Vaga general i revolta de treballadors a Chicago.

1886

30 DE MAIG Diversos grups patronals acepten la jornada de 8 hores

Vuit activistes van ser acusats de l'anomenat Incident Haymarket, quan una persona desconeguda va llançar una bomba a la policia que intentava dissoldre l'acte de forma violenta. Cinc d'ells van ser condemnats a la forca.

21 DE JUNY Comença el judici als encausats per la revolta.

1887

11 DE NOVEMBRE

1889

JULIOL La Segona Internacional acorda convertir l’1 de Maig en una jornada reivindicativa de record als Màrtirs de Chicago.

26 DE JULIOL Revisió del procés. Els Màrtirs de Chicago van ser rehabilitats públicament.

1893 43

El dia de la llibertat:

6 de desembre de 1914

El gest de Zapata Després de quatre anys de guerra, les forces d’Emiliano Zapata s’havien desplegat pels carrers de la capital mexicana. El pacte entre el seu líder i Pancho Villa, cap de les forces del nord, havia estat un èxit.

• Un cop dins del Palau, Emiliano Zapata no havia volgut seure a la cadira presidencial. Al contrari, havia cedit el lloc al seu company d’armes, José Doroteo Arango, més conegut amb el nom de Pancho Villa. Havien entrat a la capital al capdavant dels seus exèrcits, unificats per a l’ocasió. No obstant això, els dos líders van decidir que, un cop la revolució hagués triomfat definitivament, cap dels dos no seria el president.

• Per a ell, no tenia cap sentit repartir-se el poder entre les diferents faccions revoltades, com proposava Venustiano Carranza, l’antic aliat avui convertit en enemic. Per al cabdill dels exèrcits del sud, aquell Mèxic del començament del segle xx necessitava abans que res una profunda revisió de la propietat de la terra. Asseguts junts, la pell morena i la cara allargada de Zapata contrastaven amb el rostre vermellós i les galtes molsudes de Villa. Quan la càmera va disparar la foto, Zapata es va aixecar alleugerit i es va fondre amb la munió de revolucionaris que cantaven i cridaven “Tierra y libertad”.

JUNY Porfirio Díaz fa empresonar Francisco I. Madero, líder del Partit Nacional Antireeleccionista i principal opositor de Díaz a les eleccions.

1910 48

20 DE NOVEMBRE Dia designat per Madero, en el Plan de San Luis, per iniciar aixecaments per tot Mèxic.

1911

✤ EL CONTEXT Feia quatre anys que s’havia iniciat la revolució mexicana, però les forces revoltades estaven força dividides. En una banda hi havia Venustiano Carranza. A l’altra, Pancho Villa i Emiliano Zapata, els cabdills de les forces del nord i el sud respectivament. ✤ EL PROTAGONISTA Emiliano Zapata (San Miguel Anenecuilco, 1879 – Chinameca, 1919), de família camperola, va ser un revolucionari de primera hora.

Va liderar els exèrcits del sud, formats per camperols majoritàriament indígenes, que lluitaven per una reforma agrària radical.

Va ser assassinat l’any 1919. ✤ EL LLEGAT La revolució mexicana no va assolir els objectius que s’havia marcat Zapata. No obstant això, l’ideari d’aquest carismàtic líder ha inspirat, al llarg dels segles xx i xxi, nombrosos moviments revolucionaris a l’Amèrica Llatina, com l’EZLN (Ejército Zapatista de Liberación Nacional) a Chiapas.

6 DE NOVEMBRE Madero és elegit president de Mèxic, després de les eleccions extraordinàries del mes d’octubre.

1913

19 DE FEBRER Després d’un cop d’estat promogut pels EUA, Huerta es converteix en president de Mèxic.

1914

Pancho Villa assegut a la cadira presidencial. Al seu costat, Emiliano Zapata.

6 DE DESEMBRE

1914

14 DE MARÇ Comença l’expedició punitiva dels EUA, per castigar les accions de Pancho Villa en sol nordamericà –i amb la intenció de capturar-lo.

1916

1917

5 DE FEBRER Es promulga la nova Constitució, la més avançada i socialitzant de l’època.

28 DE JULIOL Signatura dels convenis de Sabinas, en els quals Pancho Villa es compromet a finalitzar la lluita armada. Representa el final de la revolució mexicana.

1920 49

El dia de la llibertat:

15 de febrer de 1904

L’informe Casement La publicació d’un exhastiu estudi sobre els abusos a què eren sotmesos els nadius al Congo va destapar un escàndol majúscul a Europa.

• El diplomàtic anglès d’origen irlandès Roger Casement portava una “bomba” sota el braç en entrar al Foreing Office. No era una bomba preparada per esclatar en prémer un botó, sinó més aviat una bomba d’efecte retardat. L’estudi que duia relatava el tracte inhumà que rebien els nadius de la colònia belga del Congo que era propietat del rei Leopold II. • Se sentia dèbil –les llargues estades en terres africanes com a cònsul britànic li havien afectat la salut– però alhora se sentia satisfet. El món havia de saber-ho. Només tenia un dubte: el Govern britanic li deixaria publicar aquell informe o les pressions del rei de Bèlgica podrien més?

• Va fer una última llambregada al Saint James’s park abans de la reunió amb Sir Henry Petty-Fitzmaurice. Pressentia que aquell informe podia convertir-lo en un màrtir de la lluita anticolonial. No podia imaginar-se, aleshores, que sí que esdevindria un màrtir, però 12 anys després i pel seu activisme en el moviment independentista irlandès.

✤ EL CONTEXT Després de la conferència de Berlín, l’explotació del Congo va quedar com a “coto” privat de Leopold II. El rei dels belgues va amassar una de les fortunes més grans del món explotant els nadius congolenys. ✤ EL PROTAGONISTA Roger Casement (Dublín, 1864 – Londres, 1916). Diplomàtic britànic que va militar en la causa del nacionalisme irlandès. És conegut per la seva croada contra els abusos del sistema colonial al Congo i a l’Amazones. El seu periple vital va inspirar El sueño del celta, del premi Nobel Mario Vargas Llosa. ✤ LES CONSEQÜÈNCIES L’informe Casement va suposar un escàndol tan gran per al rei Leopold II que va veure’s obligat a renunciar a la seva sobirania sobre el Congo, que va passar a pertànyer a l’Estat.

15 DE FEBRER La Cambra dels Comuns, a instància d’activistes humanitaris, encarrega a Casement investigar la situació al Congo belga.

1903 56

Per la pressió arran de l’informe Casement, el rei Leopold II es veu obligat a cedir la sobirania del Congo a l’Estat belga.

1904

1908

Congolesos castigats (1900-1905) per no haver complert les quotes de recolecció del cautxú.

Casement dimiteix del servei colonial.

1912

Casement s’uneix als Voluntaris Irlandesos.

1913

Casement és penjat a la presó de Pentonville, a Londres, acusat de traïció per les seves activitats nacionalistes.

1916 57

El dia de la llibertat:

13 de gener de 1898

Esclata el cas Dreyfus L’article d’Émile Zola defensant la innocència del militar jueu Alfred Dreyfus acusat d’alta traïció va desprestigiar l’exèrcit francès i va fer trontollar la República.

✤ EL CONTEXT En un moment en què l’afecció a les forces armades creixia arreu d’Europa, el cas Dreyfus va comportar la pèrdua de prestigi de l’exèrcit francès dins de la República.

• Aquell dijous al matí, Zola estava esmorzant al seu cafè parisenc preferit mentre llegia l’article que ell mateix havia escrit i que ocupava tota la portada de l’Aurore –un diari d’idees esquerranes aparegut feia poc–. El títol, J’accuse, era una clara invitació a la lectura i estava redactat en forma de carta al president de la República, Fèlix Faure.

✤ EL PROTAGONISTA Émile Zola (París, 1840 – 1902).

Autor d’obres emblemàtiques com Thérèse Raquin o Germinal, el cas Dreyfus li va reportar un judici per difamació. Va ser condemnat a un any de presó –va exiliar-se a Londres per evitar la reclusió– i a pagar 3.000 francs de multa.

• L’escriptor més cèlebre de França i màxim exponent del naturalisme era conscient que aquell article que denunciava, sense pèls a la llengua, les irregularitats comeses pels serveis secrets del seu país en l’afer Dreyfus no passaria desapercebut.

• De l’altra banda del cafè, li arribava entretallada l’acalorada discussió entre un drefuysard –partidari de reobrir un cas que, com denunciava Zola, feia tuf d’antisemitisme– i un antidrefuysard. Va girar-se i va veure que tenien l’Aurore sobre la taula. Era una demostració que el debat social estava servit. França no va tornar a ser la mateixa després d’aquell escrit.

✤ LES CONSEQÜÈNCIES El cas Dreyfus va remoure tant l’antisemitisme latent a França, que el 1899 Charles Maurras va fundar Action Française, un moviment ultradretà. La resposta a tot Europa va ser l’articulació del sionisme.

13 DE GENER El capità Alfred Dreyfus és acusat d’haver entregat documents secrets als alemanys.

1894 66

1895

Es descobreix que el traïdor és el major Ferdinand Walsin Esterhazy, però els militars ho silencien.

1898

Imatges populars amb refranys sobre el cas Dreyfus. Finals del segle xix.

19 DE SETEMBRE El president de la República Francesa Émile Loubet indulta el capità alsacià Alfred Dreyfus.

1899

12 DE JULIOL Dreyfus és declarat innocent pel Tribunal de Cassació i és reintegrat a l’exèrcit amb el grau de comandant.

1906 67

El dia de la llibertat:

26 d’octubre de 1905

Noruega independent Noruega, dirigida per l’empresari navilier Christian Michelsen, va aconseguir la independència de Suècia de manera pacífica, l’any 1905, després d’un referèndum.

✤ EL CONTEXT La unió entre Suècia i Noruega era vigent des del 1814. Segons aquesta unió, tot i que els noruecs tenien un Parlament, un Govern i un Poder Judicial propi, els dos regnes compartien monarca i política exterior, de la qual s’ocupava Estocolm.

• La independència de Noruega ja era un fet. I, a més, el procés s’havia aconseguit sense enfrontar-se amb Suècia.

Per això, la seva alegria era doble. La crisi havia esclatat al començament d’aquell mateix any, quan el Govern noruec va aprovar una llei per establir un cos consular propi. El rei comú, a principis de juny, va prohibir aquella llei perquè les competències exteriors corresponien a Suècia.

✤ EL PROTAGONISTA Christian Michelsen (Bergen, 1857 – 1925). Aquest advocat i magnat navilier va ser el líder indiscutible dels sobiranistes noruecs. Com a primer ministre va saber portar el seu país a la independència. Tot i ser republicà, va buscar un monarca per a Noruega quan la gent hi va votar a favor.

• Michelsen sempre recordà l’astuta jugada que va dur a terme en aquell moment: va dimitir amb tot el seu executiu i, poc després, el Parlament noruec li va donar suport al mateix temps que es declarava en rebel·lia i proclamava la independència. Suècia es va avenir a negociar i el 13 d’agost va tenir lloc un referèndum en què una majoria aclaparadora de noruecs van votar per la separació dels dos regnes.

Finalment, aquell 26 d’octubre, el rei Òscar renunciava al tron noruec. La independència ja era un fet!

14 D'AGOST Tractat de Moss. El Parlament noruec va triar el rei Carles XIII de Suècia com a rei de Noruega.

1814 74

1844

✤ LA CURIOSITAT Noruega commemora cada 7 de juny el dia de la seva independència. La causa és que, aquell dia del 1905, el Parlament d’Oslo va fer una declaració solemne que deia: “S’autoritza el Govern dimissionari a exercir els poders del rei.” Sens dubte, un acte clar de sobirania.

26 D'OCTUBRE Proposta per a noves banderes. Cada país va obtenir una bandera pròpia per a la flota mercant i la marina de guerra, però amb una marca unionista al quadrant superior esquerre.

1905

Arribada de Haakon vii a Bergen. Aquest monarca es va convertir per elecció popular en el primer sobirà de la Noruega independent.

12 I 13 DE NOVEMBRE Segon plebiscit al país en només tres mesos. Un 79% de la població noruega va votar per una monarquia parlamentària.

25 DE NOVEMBRE Carles de Dinamarca va acceptar ser el nou rei i va prendre el nom d'Haakon VII de Noruega.

1905 75

El dia de la llibertat:

5 de juliol de 1916

Voluntaris de la llibertat A les trinxeres de la Gran Guerra hi van lluitar milers de voluntaris. Alguns d'ells eren catalans que van anar al front a defensar la democràcia i, també, la identitat catalana davant del món.

• Cap de la Joventut Catalanista i periodista incipient, Camil Campanyà va viure dies d’exili a Cuba i a França, abans d’incorporar-se a l’exèrcit d’aquest Estat per lluitar contra l’autoritarisme dels imperis centrals.

• “Vull que sabeu què batega al cor dels catalans que som aquí i de molts de nosaltres, més encara, enemics irreconciliables de les armes, emperò que ara, per vergonya de l’esclatant civilització, ens veiem amb elles a les mans, no solament per defensar Bèlgica, Luxemburg i Sèrbia, nacions avui esclavitzades, sinó també mirant l’esdevenidor de Catalunya.”

• En aquells dies de juliol moren milers d’homes a canvi d’avançar uns pocs centenars de metres. El pensament de Campanyà és per als seus companys voluntaris, que van a trobar la mort a les àrides terres farcides de trinxeres d’aquella maleïda guerra.

28 DE JUNY Assassinat de l’Arxiduc Francesc Ferran i la seva esposa.

1914 92

28 DE JULIOL Àustria declara la guerra a Sèrbia. Inici de la Primera Guerra Mundial.

1915

✤ EL CONTEXT Feia pocs dies que havia començat la batalla del Somme, una de les més importants de la Primera Guerra Mundial pel que fa a durada i nombre de morts.

L’objectiu era treure forces alemanyes del front de Verdun. ✤ EL PERSONATGE CLAU Camil Campanyà (Barcelona, 1892 – Belloy-en-Santerre, Somme, 1916). President de la Joventut Catalanista de Barcelona, Campanyà va viure exiliat a Cuba i a França. En esclatar la Gran Guerra, i sota la direcció del Dr. Joan Solé i Pla, es va convertir en voluntari. Va fundar la revista La Trinxera Catalana. Al juliol del 1916 va morir al front del Somme. ✤ EL LLEGAT La victòria aliada va provocar l’explosió dels antics imperis perdedors de la guerra i la irrupció d’un bon nombre de nacions fins llavors sotmeses a aquests imperis. És el cas de Finlàndia, Polònia, Txecoslovàquia o Hongria.

9 DE MAIG Gran victòria aliada a Artois. Els voluntaris catalans hi combaten dins de la Legió Francesa.

1916

21 DE FEBRER Inici de la batalla de Verdun, la més llarga i mortífera de tota la primera Guerra Mundial.

La majoria de catalans que van lluitar a la Gran Guerra es van allistar a la Legió estrangera, excepte els que tenien nacionalitat francesa, que ho feren a l'exèrcit regular.

5 DE JULIOL

11 DE NOVEMBRE Amb l’armistici de Compiègne es posa fi a la Primera Guerra Mundial.

1918

28 DE JUNY Signatura del Tractat de Versalles que certifica el desmembrament dels imperis centrals i otomà. Aparició de nombrosos nous estats.

1919 93

El dia de la llibertat:

26 d'octubre de 1918

Neix Txecoslovàquia Després d’anys de reclamar més reconeixement a Viena, els txecs i els eslovacs van decidir fer un pas més: independitzar-se. Per a tal propòsit els calia divulgar el seu cas entre els aliats.

• Tomáš Garrigue Masaryk feia cinc mesos que voltava pels EUA, on havia arribat després d’un viatge llarguíssim, des de Moscou, en el transsiberià (via Vladivostok, Tòquio i Vancouver!). Havia d’aconseguir el suport del Govern americà i el de la nombrosíssima comunitat txecoslovaca que vivia a l’exili, sobretot a Chicago. Allí, al maig, l’havien rebut 150.000 persones i, gràcies a aquest bany de masses, Woodrow Wilson l’havia escoltat en audiència.

• Per això, aquell dia, poc abans d’embarcar-se cap a Europa, exhaust de la gira per diverses ciutats, però envalentit per la conversa presidencial, va anar un pas més enllà. Era ben conscient del marc i sabia que els mitjans americans remarcarien l’escenografia. Per això, en el discurs a les escales de l’Independence Hall de Filadèlfia, va clamar com mai en favor de la llibertat dels txecoslovacs “i d’altres pobles oprimits d’Europa Central”. Va encertar-ho de ple: el ressò mundial de les seves paraules va provocar que, dos dies després, els seus col·legues proclamessin la independència, a Praga.

6 DE DESEMBRE Finlàndia proclama la seva independència de Rússia.

1917 114

1918

16 DE FEBRER Lituània proclama la seva independència d’Alemanya (que l’havia ocupat durant la Gran Guerra).

✤ EL CONTEXT Txecs i eslovacs, disseminats entre Àustria-Hongria i Rússia, eren un cas paradigmàtic de pobles que clamaven pel seu reconeixement nacional, des del 1848. Havien demanat un reconeixement de tipus federal, però la Gran Guerra els va permetre anar més enllà. ✤ EL PERSONATGE CLAU Tomáš Garrigue Masaryk (18501937). Filòsof, polític i professor universitari, influït pel positivisme.

Va ser nomenat president de Txecoslovàquia en arribar a Praga el 14 de novembre de 1918. Va exercir-ne fins el 1935. ✤ LES CONSEQÜÈNCIES El gest de llibertat dels txecoslovacs va forçar els aliats a ratificar el nou Estat en la conferència de París. Les seves fronteres es van delimitar en dos tractats diferents: el de Saint-Germain-en-Laye, signat amb Àustria, i el del Trianon, amb Hongria. Va ser un dels set nous estats que van néixer a conseqüència de la guerra.

3 DE MARÇ Pel tractat de Brest-Litovsk, Rússia reconeix la independència de Finlàndia i Lituània i abandona l’ocupació de Polònia, Letònia i Estònia.

26 D'OCTUBRE

Caricatura francesa sobre el repartiment dels Balcans: Àustria-Honria i Rússia pugnen per repartir-se els Balcans davant d’una impotent Turquia.

11 DE NOVEMBRE La desfeta de les potències centrals provoca la independència de facto d’Estònia i Polònia.

18 DE NOVEMBRE Letònia proclama la seva independència.

1 DE DESEMBRE Es crea l’Estat dels eslovens, croats i serbis (anomenat Iugoslàvia a partir del 1929), les fronteres exactes del qual s’especifiquen en el tractat del Trianon, el 1920.

21 DE GENER Irlanda declara la seva independència (el Regne Unit la reconeix el 6 de desembre de 1921).

1919 115

El dia de la llibertat:

8 de gener de 1918

Els 14 punts de Wilson En un discurs pronunciat al Congrés dels EUA, el president Woodrow Wilson va establir les propostes que calia tenir presents per establir la pau mundial i la reconstrucció d’Europa.

• Fortament idealista, Wilson havia reunit un grup d’investigadors, perquè estudiessin com construir una pau justa a Europa. Una pau que durés. Però el president tenia pressa: era evident que la guerra s’acabava, sobretot tenint en compte que els bolxevics havien anunciat, al novembre, que es retiraven. Allò comportaria tractats russoalemanys que el preocupaven de valent: Quin estil polític seguirien?

Què calia esperar de Lenin? I, sobretot, a quants europeus no convenceria del seu camí?

• Wilson va preparar un parlament especial, aquell dia: començava l’any del final de la guerra i calia generar una onada d’esperança. Arreu, inclosos els imperis centrals.

S’havia d’acabar amb la diplomàcia secreta i crear una mena de “germandat universal” d’estats i nacions. Per fer-ho didàctic, va dividir el discurs en catorze punts: uns per establir fronteres, devolucions i temes comercials, altres per donar suport a nacions i colònies que volguessin alliberar-se i l’últim per crear la Societat de Nacions.

SETEMBRE Wilson crea “The Inquiry”, grup d’estudi sobre el futur d’Europa.

1917 124

7 DE NOVEMBRE (25 d’octubre, segons el calendari julià/rus). La Revolució Russa situa a Lenin al capdavant del país.

✤ EL CONTEXT La Gran Guerra va confirmar el paper dels EUA com a primera potència mundial, en l’àmbit econòmic. La seva aportació fonamental perquè els aliats en sortissin vencedors els donava la possibilitat de ser, també, el gran referent moral del futur que s’estava construint. ✤ EL PERSONATGE CLAU Woodrow Wilson (1856-1924). 28è president dels EUA (1913-1921) –del Partit Demòcrata. La seva presidència va quedar marcada per l’intervencionisme a l’exterior, sobretot a Europa, amb l’entrada a la Gran Guerra, però també a l’Amèrica Llatina. El 1919 va rebre el premi Nobel de la pau. ✤ LES CONSEQÜÈNCIES Alemanya va signar l’armistici de Compiègne, a canvi que les converses es fessin d’acord amb els Catorze Punts. A la conferència de París es van tenir en compte parcialment i van propiciar el naixement de set nous estats europeus, la conversió d’algunes colònies en “mandats” i la creació de la Societat de Nacions. Però Wilson no va aconseguir suport als EUA.

6 DE DESEMBRE Finlàndia declara la seva independència.

1918

8 DE GENER

Caricatura que mostra al president Wilson oferint una branca d'olivera a un colom.

3 DE MARÇ Signatura del Tractat de Brest-Litovsk entre Rússia i Alemanya.

JULIOL Wilson crea una força expedicionària per intervenir a Rússia (“Operació Ós polar”)

4 D'OCTUBRE El canceller alemany, Maximilà de Baden, escriu a Wilson per demanar que les condicions d’un armistici tinguin en compte els Catorze Punts.

11 DE NOVEMBRE Armistici de Compiègne: final de la Gran Guerra.

125

El dia de la llibertat:

14 de juny de 1905

La revolta del “Potemkin” El motí dels mariners d’un cuirassat rus al mar Negre es va convertir en un símbol de la lluita contra el poder absolut del tsar.

• El rumor s’havia estès molt ràpid entre la tripulació, farta de tanta disciplina i descoratjada per les notícies del Japó: la carn que els havien carregat el dia anterior estava plena de cucs. Per això els mariners van decidir que, com a rebel·lia, no menjarien el borsx (una mena de sopa amb carn) d’aquell matí. La discussió va encendre’s, atiada per alguns líders com Afanasi Matuixenko o Grygori Vakulintxuk, però el segon de bord, Ippolit Giliarovski, no estava per orgues i va arrestar uns quants homes. A continuació, va manar que paressin una lona al peu de l’alcàsser: el gest que precedia tota execució a alta mar.

• Però els infants de marina van negar-se a disparar i la tropa els va prendre els fusells. El tiroteig va ser inevitable i hi van morir set oficials, incloent-hi Giliarovski, el capità del cuirassat, el metge que havia examinat la vianda, i també el rebel Vakulintxuk. Quan, al vespre, el Potemkin va arribar a Odessa amb la bandera roja hissada, la revolta va estendre’s per una ciutat on aquell dia s’havia declarat el toc de queda.

8 DE FEBRER Comença la guerra russojaponesa.

1904 134

22 DE GENER Diumenge Sagnant a Sant Petersburg.

1905

✤ EL CONTEXT La Revolució del 1905 va comportar la unió del moviment obrer i el cansament de molts soldats per les dures condicions de vida.

Els militars s’adonaven que compartien enemic amb els obrers: el caduc règim tsarista. ✤ EL PERSONATGE CLAU Afanasi Matuixenko (1879-1907).

Després del motí va desembarcar amb tots els mariners a Constança (Romania) i va marxar a Suïssa, els EUA i França, on va conèixer Lenin i Gorky. Va tornar a Rússia amb un nom fals, però va ser reconegut i jutjat. El van condemnar a la forca com a instigador dels fets del Potemkin. ✤ LES CONSEQÜÈNCIES L’enterrament de Vakulintxuk es va convertir en una manifestació que va acabar a trets a Odessa i amb el cuirassat disparant contra el quarter general. El tsar va enviar-hi dos esquadrons des de Sebastopol i el Potemkin va haver de fugir a Romania. L’aixecament, però, va sumar en favor d’una revolució que, a l’octubre, va aconseguir algunes reformes notòries.

27-29 DE MAIG Batalla de Tsushima: vuit cuirassats russos són enfonsats al Japó.

Fotograma del film El cuirassat Potemkin, considerada una de les grans obres mestres del cinema filmada per Sergei Eisenstein.

14 DE JUNY

7 D’OCTUBRE Comença la vaga general decretada pel soviet de Sant Petersburg.

30 D’OCTUBRE El tsar Nicolau II emet el Manifest d’Octubre per mitigar la revolució.

23 D’ABRIL Es promulga la primera Constitució russa.

1906 135

El dia de la llibertat:

10 d’octubre de 1911

L'aixecament de Wuchang Es coneix com a Revolució Xinhai la culminació del llarg procés que pretenia tombar el règim imperial de la Xina, des del final del segle xix: va durar tot just tres mesos i va començar per accident.

• La policia va actuar molt ràpid, potser amb massa diligència i tot: no havien passat ni 12 hores des de l’explosió d’una bomba a Wuchang, el dia 9, que ja van saber-se el nom dels militars implicats. La situació era molt greu: l’artefacte havia explotat per accident, mentre el preparaven, però posava en evidència una xarxa de revolucionaris i activistes contra l’imperi al cor de la ciutat més militaritzada de la Xina –seu de les principals indústries bèl·liques.

• Quan el dia 10 van començar els arrestos i les execucions dels líders, altres oficials involucrats amb els grupuscles llibertaris van aixecar-se en armes, abans que els detinguessin. Les societats secretes de Wuchang van tirar endavant un cop que estava previst per a més endavant. Agents imperials van assabentar-se’n i es va decretar el toc de queda, però ja no va fer marxa endarrere. Arreu es cridava “Exterminem els manxús!” i els atacs a les dependències imperials van fer fugir el virrei: Wuchang va quedar en mans dels revolucionaris. Així va començar a rodar la Revolució Xinhai.

2 DE SETEMBRE Abolició dels exàmens imperials.

1905 154

1 DE SETEMBRE El Govern Qing anuncia una campanya constitucionalista.

1906

✤ EL CONTEXT El tradicionalisme de la dinastia Qing, que va respondre amb duresa, i amb l'obertura de l’exèrcit als moviments en favor d’una modernització de l’imperi i una obertura a Occident, van despertar el sentiment de refús contra els manxús (origen dels Qing) i l’aparició de moltes organitzacions secretes. ✤ ELS PROTAGONISTES Sun Wu era el cap de l’Associació Progressista i l’artificier a qui va esclatar la bomba que ho va posar tot al descobert.

Jiang Yiwu era el líder de la Societat Literària i el responsable de posar en dansa la revolució.

Li Yuanhong (1864-1928) va ser el general a qui els rebels van deixar triar entre liderar-los, com a cap militar, o ser afusellat immediatament. ✤ LES CONSEQÜÈNCIES L’èxit del sollevament va fer que altres ciutats de l’imperi s’hi apuntessin i que, en dos mesos, fos pràcticament global. L’exèrcit, amb el general Yuan Shikai al davant, no va poder fer-hi front i va acabar negociant-hi, cosa que va forçar l’abdicació de l’emperador.

MAIG El gabinet de Govern inclou nou ministres manxús. Amb el príncep Yikuang de president.

1911

El 10 d'octubre de 1911 el Vuitè Batalló d'Enginyers, va prendre les armes i es va revoltar, expulsant el virrei que es trobava a Wuchang.

Això es coneix com l'aixecament de Wuchang i es considera el començament de la Revolució.

10 D'OCTUBRE

30 DE DESEMBRE Proclamació de la República de Xina, amb Sun Yat-sen com a president provisional.

12 DE FEBRER Abdicació de l’últim emperador de la Xina, Xuantong (Pu Yi, com a nom de pila), de sis anys d’edat.

1912 155

La Primera

Guerra Mundial: antecedents

i conseqüències La carrera imperialista i la pugna dels estats europeus per conquerir nous territoris van originar un

clima de gran tensió entre els diferents blocs antagònics que abocaria el món al que es va conèixer com la

Gran Guerra. les classes treballadores van reivindicar d’una manera contundent millores socials, i les dones van lluitar per la defensa

dels seus drets civils com a ciuta-

danes. Igualment, molts estats van aconseguir per fi la independència respecte de les grans potències.