Volum 2 'Història de la Humanitat i la Llibertat'

HISTÒRIA

DE LA

HUMANITAT I LA LLIBERTAT

L’Antic Egipte i les primeres civilitzacions

El dia de la llibertat:

2134 aC

La revolució dels humils Una invasió asiàtica al delta va ser l’espurna: el poble egipci, fins aleshores invisible, es va revoltar contra una monarquia que havia perdut tot el poder i prestigi, i uns nomarques que gaudien d’una vida regalada. Va ser el final de l’Imperi Antic.

• Els egipcis havien dit prou. I la Maat, aquell ordre —només ideal per als poderosos— que imperava sota el faraó fill de déu, s’havia enfonsat. L’oligarquia de Memfis es queixava que el país era ple de bandes. Ptahhotep, un dels revolucionaris, es mirava les sandàlies i no es penedia de res. Avui tenia no tan sols calçat, sinó també una propietat i la seva muller duia una ametista penjada al coll.

• De què s’havia de penedir? Que ara els pobres estiguessin de festa i els rics s’haguessin convertit en captaires? Que aquells que els oprimien ara vestissin els seus parracs? Que haguessin eliminat tots els registres que havien trobat? Una sensació que bé es podria anomenar llibertat s’anava apoderant d’ell. Intentava recrear-se en aquesta sensació i no recordar l’únic que el corsecava per dins: l’assassinat de nombrosos funcionaris, la visió del Nil tenyit de sang. Però una revolució era una revolució, no? Allò havia estat el preu de la llibertat.

✤ EL CONTEXT La situació de crisi política i econòmica del final del llarg regnat de Pepi II, de la dinastia VI. El caos que va seguir el col·lapse de l’Imperi Antic és el que es coneix com a Primer Període Intermedi, tot ell dominat per la inestabilitat i l’anarquia. ✤ EL PERSONATGE CLAU Ptahhotep és un revolucionari fictici perquè no s’ha pogut documentar cap dels egipcis que hi va participar.

El millor testimoni de la revolució social són Les lamentacions d’Ipuer, probablement escrites per un oligarca de Memfis desolat davant la caiguda del règim faraònic. ✤ LES CONSEQÜÈNCIES El poble egipci ja no estava disposat a ser un subjecte passiu i així ho van entendre els reis del Primer Període Intermedi. Obres literàries com El camperol eloqüent insisteixen en l’obligació del faraó de garantir la justícia a tots els seus súbdits.

2134 AC Mort del faraó Pepi II, després d’un regnat llarguíssim.

2150 aC 62

2134 aC

Mastaba del visir Ptahhotep, de la cinquena dinastia. A la part superior es poden veure els portadors d’ofrenes mentre que a la inferior uns homes maten el bestiar que servirà d’ofrena.

Possible data de redacció de Les lamentacions d’Ipuer.

2100 aC

2050 aC

Redacció dels Ensenyaments per a Merikare, una col·lecció de consells per governar.

Reunificació d’Egipte amb el tebà Mentuhotep II com a faraó.

Comença l’Imperi Mitjà.

2040 aC 63

V. Com era la societat egípcia?

Vista d’una manera superficial, semblaria que la civilització egípcia es va preocupar només dels déus i dels morts, mai dels vius. Els grans monuments que ens han arribat no fan sinó confirmar aquesta primera impressió, ja que la major part són o temples o necròpolis, amb construccions tan impressionants com les piràmides. En canvi, queda ben poc de les ciutats on la gent vivia, fins i tot de capitals històriques com ara Memfis, Tebes, Avaris o Pi-Ramsès. No obstant això, seria agosarat dir que els egipcis només vivien preocupats per la mort. Més aviat era al contrari: eren un poble que també sabia gaudir de la vida.

Imatge d’una portadora d’ofrenes. A l'Antic Egipte la dona i l'home eren iguals davant la llei. Elles podien fer ús d'una herència rebuda i estar al capdavant de qualsevol negoci, fins i tot podien ser metges. No es trobaven en inferioritat respecte del cònjuge i se les considerava el seu complement, en contrast amb el dret grec i romà que les considerava inferiors.

86 L’Antic Egipte i les primeres civilitzacions

A Deir el-Bahari la faraona Hatxepsut va disposar d’un impressionant i original temple funerari.

Com era la societat egĂ­pcia? 87

LA BATALLA

Qadesh L’any 5 del regnat de Ramsès II, egipcis i hitites es van enfrontar a la que fou la primera gran batalla documentada de la història: Qadesh. En joc hi havia el control de Síria, que totes dues potències ambicionaven. Tot i que el resultat va ser d’empat tècnic, ambdós contendents van proclamar ostentosament la seva victòria en tornar a casa. ❱ AL GALOP CONTRA ELS HITITES

«Llavors va aparèixer Sa Majestat. Agafà les armes, cenyí la cuirassa, com el déu Baal quan és presa del furor. El gran cavall que el porta es diu Victòria a Tebes. Sa Majestat el portà al galop i es va enfonsar a les entranyes dels miserables hitites, completament sol, sense que ningú de l’exèrcit anés amb ell. En mirar cap enrere, va veure que dos mil cinc-cents carros li havien tallat la sortida, amb tots els guerrers del miserable país d’Hatti, així com dels seus aliats». Però Ramsès no es va rendir, al contrari. Va pregar Amon i es va llançar contra els enemics «igual que fa el falcó, ferint, enfonsant, precipitant en la pols» sense desmai, amb una fúria que finalment s’encomanà al seu exèrcit.

❱ UN EXEMPLE DE PROPAGANDA REIAL

Aquest és el relat èpic, el Poema de Pentaur, que Ramsès II va fer gravar a les parets dels seus monuments. És, però, un exemple de propaganda reial, ja que la batalla no va ser la gran victòria que el faraó vol fer creure. Més encara, va estar a punt de ser una desfeta colossal, perquè els hitites van aconseguir enganyar Ramsès II i sorprendre el seu exèrcit per un flanc. Si es va salvar va ser només pel seu valor personal i per l’arribada in extremis de la resta de l’exèrcit egipci.

136

Dibuix que representa la batalla de Qadesh que va tenir lloc a la part alta del riu Orontes entre les tropes egípcies de Ramsès II i els hitites de Muwatallis II.

✤ ELS PROTAGONISTES Qadesh va suposar l’enfrontament entre dos joves reis, l’egipci Ramsès II i l’hitita Muwatallis II, tots dos delerosos de glòria militar.

L’hitita tenia un exèrcit superior en efectius, ja que s’hi integraven soldats dels estats vassalls, com ara Arzawa o Ugarit.

✤ LES ARMES La gran arma de tots dos exèrcits era el carro de combat, un invent asiàtic que els egipcis havien adoptat dels hikses. Era una caixa de fusta sobre dues rodes, tirada per dos cavalls i que portava dos homes, el combatent i el conductor.

Ramsès II participà en la batalla sobre un d'aquests carros.

✤ LES CONSEQÜÈNCIES Els hitites van conservar la ciutat de Qadesh i, per tant, el control de Síria. Ramsès II es va retirar a Egipte i es va a abstenir de tornar a atacar Hatti, almenys de manera directa.

137

L’ESCENARI

Els temples d’Abu Simbel Ramsès II dominava com cap altre faraó l’art de la propaganda. La seva obra constructiva ingent obeeix el desig de projectar cap als súbdits, i també als estrangers, la idea de la seva grandesa com a sobirà i guerrer. Un exemple d’això és l’imponent temple que va fer construir a Núbia. ✤ LES RIQUESES COBEJADES DE NÚBIA

Des del començament de la història egípcia, Núbia havia estat un territori cobejat per les seves riqueses auríferes. A l’Imperi Antic, les expedicions de càstig i rapinya contra els seus habitants van ser una constant. Però va ser a l’Imperi Mitjà i sobretot al Nou quan la presència egípcia va prendre la forma d’una ocupació militar que es va estendre més enllà de la primera cascada del Nil. ✤ QUATRE COLOSSOS A L’ENTRADA

Ramsès II, que va omplir tot el reialme de monuments que commemoraven el seu nom i llinatge, no va fer una excepció a Núbia. Allà va fer excavar directament a la roca dos santuaris, el més gran dels quals el va dedicar a si mateix i als déus Re, Amon i Ptah. I perquè ningú en dubtés, es va fer representar entronitzat en els quatre colossos de ben bé 21 metres que vigilen l’entrada. D’aquesta manera pretenia impressionar els nubis i allunyar d’ells qualsevol idea de revolta contra el poder egipci. ✤ UN TEMPLE PER LA SEVA ESPOSA

El segon dels temples el va dedicar a la seva gran esposa Nefertari i a Hathor, deessa de la bellesa. De les sis estàtues que ornen la façana, n’hi ha quatre que corresponen al faraó i dues, a la reina.

142

El temple de Ramsès II a Abu Simbel en una fotografia presa molt abans del seu trasllat a una zona fora de l’abast de les aigües del llac Nasser. El temple de la seva esposa, la reina Nefertiti, també va ser traslladat a un nou emplaçament.

✤ LA CURIOSITAT Cada 21 d’octubre i 21 de febrer, els raigs de sol penetren al santuari del temple major i il·luminen les estàtues de Re, Amon i Ramsès II. La de Ptah, com a déu de l’inframón, roman en la foscor.

✤ LA DADA Davant del perill que els temples d’Abu Simbel quedessin sota les aigües un cop acabada la resclosa d’Assuan, entre el 1964 i el 1968 van ser desmantellats i reubicats en un lloc més segur.

✤ EL PRIMER EUROPEU El primer europeu que va veure aquests monuments va ser el viatger suís Johann Ludwig Burckhardt, el qual, fent-se passar per un mercader àrab, els va descobrir el 1813.

143

HISTÒRIA DE LA HUMANITAT

I LA LLIBERTAT

Per primera vegada, una història de la humanitat amb un fil conductor inèdit: la llibertat. Una obra rigorosa i divulgativa, des de la prehistòria fins als nostres dies, que posa l’accent en la lluita permanent de l’ésser humà per aconseguir cotes més grans de llibertat i de progrés.

Volum 2

L’Antic Egipte i les primeres civilitzacions Sis mil anys abans de la nostra era, les societats neolítiques havien arribat al seu zenit. Menys d’un mil·lenni després, a l’entorn dels rius Eufrates i Tigris, apareixien els primers grans imperis que es van veure al món. Més tard, la constitució del món egipci suposaria una primera fita en el llarg camí de la història de la humanitat.

Arribava l’hora dels faraons, de les piràmides i de la lluita per l’hegemonia d’un espai que va ser centre del món.