Volum 4 de la 'Història de la Humanitat i la Llibertat'

HISTÒRIA

DE LA

HUMANITAT I LA LLIBERTAT

Grècia i el naixement de la democràcia

CARTOGRAFIA

Colònies pel Mediterrani A partir del segle viii aC, l’excedent demogràfic i les tensions civils van obligar els grecs a disputar als fenicis la seva hegemonia marítima. Va ser així com el Mediterrani es va omplir de colònies hel·lenes.

Les colònies gregues van abraçar tot el Mediterrani: a l’est, les costes síries i fenícies; i a l’oest, Còrsega, la Gàl·lia (amb Massàlia, l’actual Marsella, com a principal centre) i la península Ibèrica, on es van fundar Empòrion (‘mercat’) i Rhode (en al·lusió a la seva pretesa metròpoli, l’illa de Rodes) —són les actuals Empúries i Roses, respectivament—. Amb tot, el tros de terra que es va convertir en una vertadera extensió de Grècia va ser el sud d’Itàlia, que va passar a ser conegut com la Magna Grècia (Megálé Hellas) —li van posar aquest nom per oposició a la terra de Grècia d’on procedien, pobra i d’extensió més reduïda.

✤

El nou establiment sempre tenia la benedicció de l’oracle de Delfos, el gran santuari per antonomàsia de la Grècia continental, que, abans de salpar, era visitat pel cap de l’expedició, l’oikistés. L’esperit aventurer dels grecs va acabar cap a l’any 550 aC, quan es van veure acorralats per les dues bandes. Des d’Occident, tenien l’amenaça dels cartaginesos i els etruscos, i des d’Orient, la de l’imperi Persa.

✤

42

✤ Els grecs van ser un poble eminentment mariner. Així ho testimonia la paraula llatina governar adoptada del grec kybernáo (‘dirigir una nau’).

✤ La colònia grega de Síbaris, al sud d’Itàlia, fou famosa pels gustos refinats dels seus habitants. D’ells procedeix la paraula sibarita com a sinònim d’amant de la bona vida.

43

El dia de la llibertat:

Atenes, 431 aC

El discurs de Pèricles El 431 aC l’estrateg Pèricles va pronunciar les paraules més elogioses de la democràcia atenesa que ell mateix va consolidar. Va ser al cementiri del Ceràmic, durant el discurs fúnebre dedicat als seus compatriotes morts el primer any de guerra contra Esparta.

• «La nostra forma de govern no ha d’envejar res a les de les institucions dels pobles veïns, perquè som més aviat uns models que no pas imitadors d’altres. De nom és una democràcia, perquè l’administració està en mans no d’uns pocs sinó d’una majoria. [...] si un pot fer un servei a l’Estat, no li és un destorb la seva obscura condició social.

La llibertat és la nostra norma de govern en la vida pública».

• L’estrateg grec donava molta importància als discursos com a mitjà per convèncer el poble de les seves idees. I aquella cerimònia per retre homenatge als «caiguts per la pàtria» era important. Es tractava d’emfatitzar el poder d’Atenes i la llibertat de què gaudien els seus ciutadans. El que no podia imaginar-se era que, anys després, aquell discurs seria recreat magistralment pel també atenès Tucídides i esdevindria un dels principals testimonis de cultura i civisme que ens ha llegat l’antiguitat.

594 AC Soló posa les bases d’una societat més igualitària.

Segle vi aC 50

✤ EL CONTEXT L’antecessor de Pèricles, Efialtes, ja li havia aplanat el camí de la democràcia atenesa, ja que havia desposseït l’aristocràcia de tot el poder que tenia a l’Areòpag (un tribunal de molt prestigi que els atenenesos consideraven el guardià de la Constitució). ✤ EL PERSONATGE CLAU Home d’Estat, Pèricles (495-429 aC) va ser el líder del partit democràtic d’Atenes. Amb l’objectiu de fer una societat més participativa, Pèricles va institucionalitzar un salari per compensar els dies que els ciutadans havien de faltar a la seva feina. ✤ LES CONSEQÜÈNCIES Tot i que va dirigir els destins d’Atenes tan sols quinze anys (443-429 aC), la seva figura va donar nom al Segle de Pèricles.

El Partenó de l’Acròpolis o el temple de Súnion són el millor testimoni de la seva febre constructora amb finalitats propagandístiques.

507 AC Clístenes es converteix en el «pare de la democràcia» amb les seves reformes revolucionàries.

Segle v aC

465 AC Efialtes continua amb les reformes de Clístenes.

L’època de Pèricles, de Philipp von Foltz (1805-1877), que es pot veure a la Fundació Maximilianeum de Munic.

443 AC Pèricles és proclamat estrateg d’Atenes.

431 AC

429 AC Enmig de la guerra del Peloponès, Pèricles mor víctima de la pesta que assola Atenes.

51

III. La victòria de la filosofia Al segle vi aC els grecs es van carregar de raons per analitzar amb ulls crítics una realitat massa condicionada per la mitologia. Va néixer així la filosofia, en un intent d’entendre les causes fonamentals i els principis de l’univers i buscar-hi una explicació uniforme. Aleshores, amb el desxiframent de l’entorn, es va iniciar el camí cap a la introspecció humana. Aquesta tasca va correspondre als sofistes, mestres ambulants que anaven de ciutat en ciutat i que es dedicaven a ensenyar a l’àgora als joves rics. Al segle iii aC, al museu d’Alexandria, aquesta tasca investigadora donà els seus fruits més científics amb personatges com Euclides, Arquimedes o Hipàtia.

Mosaic del segle i dC trobat a Pompeia que representa l’Acadèmia de Plató, una institució científica i pedagògica fundada pel filòsof i dedicada al conreu de les matemàtiques i la dialèctica.

L'OBRA D'ART

La «Victòria de Samotràcia» Aquesta escultura de marbre agafa el nom del lloc on va ser trobada, a Samotràcia, illa situada al nord del mar Egeu. Datada del començament del segle ii aC representa la Victòria (Níke) amb ales, recolzada sobre un pedestal en forma de proa de vaixell.

Alguns experts atribueixen la seva autoria a Pitòcrit de Rodes. Segurament l’obra, de cinc metres i mig d’altura, va ser encarregada per commemorar un triomf naval en una de les interminables guerres entre els successors d’Alexandre.

Per tant, està en sintonia amb l’afany propagandístic de l’hel·lenisme. Destaca que es tracti d’una figura en una postura molt natural: el tors avança per contrarestar la força del vent i les ales s’estenen cap endarrere, en concordança amb la seva suposada situació a la proa d’un vaixell.

✤

Així mateix, la roba, agitada pel vent, s’enganxa al cos, i dota Níke d’una bellesa molt seductora. Aquest tractament recorda la denominada tècnica dels «draps mullats» atribuïda a les obres de Fídies, autor de l’estàtua d’Atena del Partenó i de la de Zeus d’Olímpia. La Victòria alada de Samotràcia ha perdut el cap i els braços. Des del 1863 es troba al Museu del Louvre de París, on va ser restaurada al juliol del 2014 mentre continuaven les pressions del Govern grec sol·licitant la seva devolució.

✤

98

✤ A l’antiguitat la deessa Níke presidia competicions atlètiques i militars. Això va fer que, des dels Jocs Olímpics d’Amsterdam del 1928, la seva figura aparegués en el revers de les medalles. ✤ El 1968 l’empresari nord-americà Phil Knight no va dubtar a apropiar-se del seu nom per batejar la seva empresa de material esportiu. El seu famós logo, ideat el 1971 per la dissenyadora gràfica Carolyn Davidson per 35 dòlars, simbolitza precisament una de les ales de la deessa. ✤ Amb el temps Níke es va fusionar amb Atena, de manera que el seu nom va acabar essent el sobrenom de la deessa de la guerra i la saviesa.

La Victòria de Samotràcia representa la deessa Atena Níke. Està esculpida en marbre i ha estat datada a l’entorn del 190 aC; correspon al període hel·lenístic. Actualment es troba al Museu del Louvre a París.

99

Alexandre el Gran tallant el nus gordià, de Giovanni Paolo Panini. La llegenda diu que qui aconseguís desfer-lo, conqueriria tot Pèrsia.

130 Grècia i el naixement de la democràcia

fos vist en molts territoris perses com un llibertador, la qual cosa li va proporcionar extraordinaris avantatges estratègics. El 331 aC, havent derrotat el darrer rei persa Darios III a la batalla de Gaugamela, prop de Nínive, va travessar els rius Tigris i Eufrates i va avançar per indrets, com Susa i Babilònia, que mai abans cap europeu havia trepitjat.

ALIANÇA DELS POBLES

Alexandre va tolerar els costums dels territoris conquerits: va fer-se amb les simpaties de la noblesa iraniana, es va vestir a la manera dels UN REI TOLERANT reis aquemènides, es va Alexandre va ser bastant tolerant amb els costums i les estructures políti- casar amb la princesa ques locals i pot ser considerat com el pare de la famosa aliança de les civilit- d’una tribu vençuda i va zacions. Per començar, no va tenir cap problema per dur a terme sacrificis al decretar una unió monedéu persa Marduk, tal com abans havia fet a Egipte amb el déu Amon. Per tària amb la tetradracma. fer-se amb les simpaties de la noblesa iraniana, el macedoni no va dubtar a adoptar el vell costum persa de postrar-se davant una persona de rang social superior, la qual cosa no va agradar gens als seus compatriotes. També es va vestir a la manera dels reis aquemènides i, com ells, es va envoltar d’un harem de 360 concubines. Més endavant es va casar amb la princesa d’una tribu vençuda, de nom Roxana. Amb ella va iniciar les anomenades «Noces d’Orient i Occident», en què milers de macedonis es van casar a la vegada amb dones perses.

Decidit a convertir els seus extensos territoris en un únic Estat, Alexandre va decretar una unió monetària amb la tetradracma. Amb tot, va mantenir les satrapies, la base de l’organització administrativa persa, i va posar al capdavant homes de la seva confiança —alguns d’ells, nobles iranians—. Amb totes aquestes actuacions, el macedoni no va fer més que seguir l’exemple de Cir II el Gran, el qual apareix com a prototip de bon governant tant a la Bíblia com en els textos d’Heròdot i Xenofont (aquest últim el va lloar en la seva Ciropèdia). A ell se li atribueix el famós cilindre de Cir, que ha estat definit com la primera «declaració dels drets humans». Es tracta d’una peça de ceràmica on Cir va traçar els seus postulats en conquerir, al segle vi aC, Babilònia, la més fastuosa metròpoli de l’època. El rei aquemènida sempre es va mostrar benèvol, clement i respectuós davant la idiosincràsia dels seus nous súbdits. De fet, en menys de quinze anys va aconseguir edificar el major imperi conegut fins aleshores basat en la integració dels pobles sotmesos sense modificar la seva estructura social ni els seus trets culturals. Precisament, doncs, va ser aquesta mateixa actitud la que va voler tenir Alexandre en conquerir Pèrsia.

A pesar d’aquest tarannà, en alguns casos Alexandre també va fer gala del seu caràcter més cruel, com va quedar palès amb la destrucció de Persèpolis.

Aquesta decisió, però, no va ser presa directament pel macedoni. Segons alguns historiadors, va ser una hetera atenesa que l’acompanyava, Thaïs, qui  Les conquestes d'Alexandre el Gran 131

HISTÒRIA DE LA HUMANITAT

I LA LLIBERTAT

Per primera vegada, una història de la humanitat amb un fil conductor inèdit: la llibertat. Una obra rigorosa i divulgativa, des de la prehistòria fins als nostres dies, que posa l’accent en la lluita permanent de l’ésser humà per aconseguir cotes més grans de llibertat i de progrés.

Volum 4

Grècia i el naixement de la democràcia El substrat de l’antiga Grècia és a la base de la civilització occidental. Des de les monarquies arcaiques fins a la invenció de la polis, Grècia va oferir al món de la seva època les idees sobre el compromís col·lectiu, l’optimisme antropològic i històric i la recerca del coneixement. La democràcia, que tenia poc a veure amb l’actual, és la gran aportació del món grec per a la humanitat.