Volum 16 'Història de la Humanitat i la Llibertat'

HISTÒRIA

DE LA

HUMANITAT I LA LLIBERTAT

Les tensions d’entreguerres i el combat contra el feixisme

III. Els feliços anys vint i la crisi del 29 En plena dècada del 1920, els Estats Units d’Amèrica es miren satisfets a si mateixos. La seva potència industrial i capacitat d’organització els ha convertit de manera oficial en el país més poderós del món. Ho són, a ulls del planeta, des del final de la Primera Guerra Mundial, un conflicte en el qual van decantar la balança dels vencedors, a partir de la seva intervenció, l’abril del 1917, i del qual es van convertir en el principal àrbitre de la pau.

En aquesta foto del 1932 es pot veure una llarga fila d’homes sense feina i sense llar que espera el repartiment del menjar gratuït en un alberg municipal de Nova York durant la Gran Depressió.

TREBALL EN CADENA

L’economia americana treu rèdit de l’extensió del treball en cadena, que aba­rateix costos, i també de la generalització de la venda a terminis i de la facili­tat de crèdit per a empreses i particulars.

O

ccident passa pàgina de la Gran Guerra gràcies al dinamisme de l’economia i als dòlars americans. Estats Units és l’origen del 12,4% del capital emprat en les inversions mundials. El 1924 entra en funcionament el pla Dawes per aportar moneda americana a Europa, principalment a Alemanya i en forma de crèdit, i afavorir la seva reactivació financera, comercial i industrial.

La reactivació europea beneficia, al mateix temps, el creixement americà. La seva economia s’ha vist reforçada per la producció de béns necessaris lligats a la demanda sorgida de la Gran Guerra.

El 1928, quasi el 45% de la producció industrial del món és americana. Alemanya, el Regne Unit i França, les altres grans potències industrials de moment, controlen, plegades, el 27,7% de la producció.

L’economia americana treu rèdit de l’extensió del treball en cadena, que abarateix costos, i també de la generalització de la venda a terminis i de la facilitat de crèdit per a empreses i particulars. Cases, automòbils i electrodomèstics es poden tenir, sense haver-los de pagar a l’instant.

El mercat americà i la capacitat financera del país espitgen l’economia mundial. En aquests feliços anys vint —els Roaring Twenties, o els rugents anys vint en versió americana— s’estén la idea que l’expansió no coneix límits.

Tampoc la tecnologia.

ELS FELIÇOS ANYS VINT Els Roaring Twenties (o Feliços Anys Vint) van dur els espectacles de masses, l’interès per l’alta costura i nous corrents musicals, com el jazz o el blues, que van alimentar tota una indústria fins a aquell moment poc significativa.

Els grans industrials i financers, delerosos per mostrar el seu poder i les seves capacitats, inicien la competició per veure qui aixeca el gratacel més gran del món a Nova York, ciutat que camina per convertir-se en la capital planetària.

Walter P. Chrysler, l’amo de l’imperi automobilístic del mateix nom, encarrega a William Van Alen el disseny d’un gratacels que amb els seus 77 pisos ha de fer empetitir qualsevol altre edifici. No es plany en despeses —l’obra costarà 15 milions d’euros— ni en imaginació, tampoc en pretensions. L’edifici Chrysler barreja l’art déco en boga amb el neogòtic, s’inspira en la tomba de Tutankamon i recrea elements dels models de cotxes de la marca de l’any 1929 per a la sumptuosa decoració en acer de l’exterior.

La competència és aferrissada. A Wall Street, el carrer de les finances, l’arquitecte H. Craig Severance també creu construir el gratacels més alt, en aquest cas per encàrrec de la Manhattan Company. Craig no sap que el seu rival Van Alen està construint en secret, dins del mateix gratacels de Chrysler, l’agulla de 61 metres que ha de coronar-lo i que, amb els seus set arcs d’acer, en constituirà l’element identificador. En un prodigi d’enginyeria, es munta a la caixa de l’escala i s’acaba fixant, a través d’un fals sostre, en una

44 Les tensions d’entreguerres i el combat contra el feixisme

operació que no dura ni dues hores. L’any 1930, Chrysler inaugura el gratacels més alt del món.

Tot i així, no falten les tensions, i els americans es tanquen en si mateixos, iniciant un període d’aïllament. La política republicana, que triomfa a les eleccions i situa a la presidència Warren G. Harding, el 1921, fomenta, al mateix temps, el liberalisme econòmic i la concentració de riquesa, bo i afavorint els monopolis i desballestant les lleis antitrust promulgades pels demòcrates.

UN EDIFICI IMPONENT Fotografia de Margaret BourkeWhite que mostra uns obrers en plena construcció de l’edifici Chrysler. Walter P. Chrysler va planificar la construcció d’aquest imponent gratacels en un solar a la cruïlla del carrer 42 i l’avinguda Lexington.

L’onada conservadora és una reacció a les tensions socials provocades per les vagues i les reivindicacions obreres amb rivets de violència anarquista, que tenen en el seu origen les dures condicions de treball i uns salaris baixos.

L’extremisme dels treballadors és atribuït a l’afluència d’immigrants del sud i l’est d’Europa, imbuïts d’idees revolucionàries. La resposta xenòfoba és la liEls feliços anys vint i la crisi del 29 45

L'OBRA D'ART

«Migrant Mother» Fotografia de Dorothea Lange que es va convertir en la imatge més icònica de la Gran Depressió, reflex de milers de famílies nord-americanes sumides en la pobresa.

A l’inici de la Gran Depressió, la fotògrafa Dorothea Lange va decidir treure la càmera Graflex del seu estudi al carrer i va començar a retratar persones que s’havien quedat sense llar. Els seus reportatges van cridar l’atenció de l’Administració Federal. I va ser aquesta feina la que la va dur a un camp de pèsols a Nipomo, Califòrnia, que havia estat arrasat per una gelada. Allà es va trobar amb una mare de mirada perduda i roba esparracada que abraçava els seus fills a dins d’una tenda precària i va disparar unes quantes instantànies que farien història.

✤

Aquella Migrant Mother es deia Florence Thompson.

Era la primavera del 1936 i havien passat els darrers dies sobrevivint a base d’ocells que caçaven els nens. Quan va arribar Dorothea Lange, li va demanar que mantingués la seva identitat en secret, per estalviar als seus fills la vergonya de la pobresa. La fotògrafa, que prèviament li havia assegurat que la seva imatge podia ser útil per donar a conèixer la situació que vivien els milers de camperols arruinats, va acceptar.

✤

Els diaris van publicar massivament aquella fotografia, que va esdevenir una icona. La societat nord-americana va quedar impactada per aquella imatge. La gent que la veia es preguntava on era el marit i pare d’aquells nens que amagaven la cara.

✤

72

✤ La Gran Depressió que vivien els Estats Units des de la fallida del 1929 havia condemnat el país a una crisi sense precedents. Tot i el New Deal, un paquet de mesures intervencionistes preses per l’Administració Roosevelt a partir del 1933, molts nord-americans, sobretot en les zones més rurals, patien fam i pobresa. ✤ Quan Lange va fer aquesta fotografia, Florence Thompson només tenia trenta-dos anys. Com que va voler mantenir la seva identitat en secret, no se’n va saber res fins al 1978, quan un reporter local la va trobar conduint un camió.

Llavors va fer pública la seva història i va revelar que després d’aquelles fotografies va treballar en camps de conreu, atenent en un bar i, a partir del 1945, en diferents hospitals, setze hores al dia, set dies a la setmana. ✤ La fotografia es va publicar al San Francisco News, però també va arribar a l’agència federal de reassentament, creada gràcies al New Deal, per a la qual treballava Lange. L’impacte va ser immediat, fins al punt que el Govern va enviar milers de tones de menjar d’urgència al camp de pèsols per ajudar les famílies que s’havien quedat sense feina. Amb el temps, la Migrant Mother s’ha considerat una de les millors fotografies del segle xx.

Les mesures del New Deal no havien arribat a tot arreu i la cara amarga de la pobresa encara es deixava veure en molts indrets.

73

INCREÏBLE, PERÒ CERT

ELS RÈCORDS DE STAKHÀNOV El 1935 estava en marxa el segon pla quinquennal a l’URSS. Des de Moscou, Stalin pressionava per tal d’augmentar el ritme de la producció industrial, que exigia, al seu torn, l’increment paral·lel de la producció de carbó, amb epicentre a la conca hullera del Donbass. ✤ TOT PREPARAT

Fou allà, a la mina Central-Irmino, a Kadievka, on s’informà que el miner Alekséi Stakhànov, amb el seu martell pneumàtic, havia extret 102 tones de carbó en 5 hores i 45 minuts la nit del 30 al 31 d’agost; era 14,5 vegades la quota que tenia assignada (7 tones). Stakhànov va explicar que la seva font d’inspiració fou un discurs de Stalin que havia sentit la tarda del dia 30 per la ràdio.

El cert, però, és que la fita havia estat curosament planificada pel cap del PCUS a la mina, Konstantin Petrov; havia triat Stakhànov perquè era el més fotogènic dels miners. ✤ TREBALL EN EQUIP

La gesta de Stakhànov, que tenia vint-i-nou anys, requerí força, destresa i sacrifici per part seva, però també fou el resultat d’una organització més racional del treball: en lloc que el picador s’anés aturant per apuntalar el túnel que obria, uns altres dos miners, Tikhon Borisenko i Gavrila Shchegolev, feien aquesta feina mentre el mateix Petrov il·luminava Stakhànov. ✤ L’HEROI DE STALIN

Stakhànov rebé infinitat de distincions: se li concedí l’orde de Lenin, fou elegit diputat al Soviet Suprem, passà per diferents càrrecs directius i la ciutat de Kadievka (a l’actual Ucraïna) fou rebatejada amb el seu nom. El seu exemple permetia a Stalin acusar els gestors de l’economia de resistència passiva si no aconseguien augmentar la producció com ho feia un simple obrer, i donà nom als stakhanovistes, els treballadors que multiplicaven la seva quota i esdevingueren una veritable aristocràcia obrera.

82

La tasca que va dur a terme Stakhànov havia estat planificada per tal de donar-la a conèixer el primer de setembre, el Dia de la Joventut a l’URSS.

◆ LA PRIMERA RECOMPENSA El mateix 31 d’agost, la direcció de la mina acordà concedir-li una gratificació equivalent a un mes de salari, un apartament amb telèfon i entrades al cinema (a ell i la seva dona) per a tota la vida.

◆ ENCARA MÉS El 19 de setembre, Stakhànov (que feia 1,85 m i pesava uns 105 kg) superà el seu propi rècord extraient 227 tones de carbó en un sol torn, l’equivalent a quasi 32,5 vegades la seva quota.

◆ LA FI DE L’HEROI Després que Nikita Khruixtxov emprengués la desestalinització el 1956, Stakhànov va veure com li retiraven tots els privilegis i desaparegué de la vida pública. Morí el 1977, alcoholitzat.

83

El dia de la llibertat:

14 d’abril del 1931

La República catalana Les eleccions municipals del 12 d’abril del 1931 van esdevenir plebiscitàries. A Catalunya, i a les principals ciutats de l’Estat, la victòria de les esquerres va ser clara. En aquest context, Francesc Macià va proclamar la República catalana.

• Macià, que ha dedicat mitja vida a la independència de Catalunya, proclama, des del mateix Ajuntament, «l’Estat català, que amb tota cordialitat procurarem integrar dins la Federació de Repúbliques ibèriques».

• Després, amb pas decidit, travessa la plaça de Sant Jaume juntament amb els altres dirigents republicans i entra a la seu de la Diputació de Barcelona —el palau de la Generalitat—. El seu president, Joan Maluquer i Viladot, li diu que només cedirà la institució a la força; Macià, posant-li la mà damunt l’espatlla, li diu: «Consideri-ho un acte de força».

Maluquer es retira.

• Ara Macià signarà una nova proclama: la d’un «Estat català sota el règim d’una República catalana que, lliurement i amb tota cordialitat, anhela i demana als altres pobles d’Espanya llur col·laboració en la creació d’una Confederació de pobles ibèrics».

28 DE GENER El general Miguel Primo de Rivera dimiteix i posa fi a una dictadura que havia tingut el consentiment del rei Alfons XIII.

1930 120

17 D’AGOST Els representants antimonàrquics signen un pacte per enderrocar la monarquia i instaurar la República.

✤ EL CONTEXT Les eleccions municipals del 12 d’abril havien donat el triomf a les candidatures republicanes. El rei Alfons XIII era el gran derrotat, i la monarquia era a punt de caure enmig d’una explosió d’alegria popular acompanyada arreu del cant de l’Himne de Riego i La Marsellesa. ✤ EL PERSONATGE CLAU Francesc Macià i Llussà (18591933) transità cap a posicions independentistes radicals, que es concretaren en la fundació d’Estat Català (1922) i l’actuació de Prats de Molló (1926). Amb la creació d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC, 1931), constituí la plataforma política que va impulsar l’autonomia política de Catalunya, la qual dirigí des de la presidència de la Generalitat (1931-1933). ✤ LES CONSEQÜÈNCIES El dia 15, Macià ja havia format el Govern de la República catalana.

Després d’un estira-i-arronsa amb el Govern republicà provisional de Madrid, el dia 17 hom va acordar de renunciar a la República catalana a canvi de constituir un poder polític autònom, la Generalitat, tot esperant que s’aprovés un Estatut d’Autonomia.

12 DE DESEMBRE Revolta de Jaca, un cop republicà que fracassa. L’afusellament dels dos capitans els converteix en màrtirs de la causa republicana.

1931

«En nom del poble de Catalunya proclamo l’Estat català, que amb tota la cordialitat procurarem integrar a la Federació de Repúbliques ibèriques».

17-19 DE MARÇ El Partit Republicà de Companys, l’Estat Català de Macià i el grup L’Opinió de Joan Lluhí formen Esquerra Republicana de Catalunya.

12 D’ABRIL Victòria republicana a les eleccions municpals. Sanjurjo no pot garantir la lleialtat de la Guàrdia Civil a la Corona.

14 D’ABRIL

28 D’ABRIL Es constitueix la Generalitat de Catalunya. La nova Constitució espanyola limita les aspiracions d’autonomia política de Catalunya.

121

HISTÒRIA DE LA HUMANITAT

I LA LLIBERTAT

Per primera vegada, una història de la humanitat amb un fil conductor inèdit: la llibertat. Una obra rigorosa i divulgativa, des de la prehistòria fins als nostres dies, que posa l’accent en la lluita permanent de l’ésser humà per aconseguir cotes més grans de llibertat i de progrés.

Volum 16

Les tensions d’entreguerres i el combat contra el feixisme Els anys transcorreguts entre la Primera i la Segona Guerra Mundial van estar marcats per les tensions socials i econòmiques. El descontentament de la classe obrera, agreujat per la gran crisi econòmica del 1929, va fer que les opcions liberals fossin desbordades pels moviments revolucionaris emergents. A l’altra banda, el feixisme era el mur de contenció contra les noves idees. Les tensions entre el comunisme i el feixisme eren a punt d’esclatar, i el món es preparava per a una nova guerra, encara més mortífera que l’anterior.