Volum 1 'Història de la Humanitat i la Llibertat'

HISTÒRIA

DE LA

HUMANITAT I LA LLIBERTAT

Del descobriment del foc al naixement de l’agricultura

EL PERSONATGE

Mary Leakey

Londres, 6 de febrer del 1913 – Nairobi, 9 de desembre del 1996

El matrimoni Leakey va descriure l’espècie Homo habilis, i van demostrar que l’Àfrica és el bressol de la humanitat. Mort el seu marit, Leakey va descobrir les petjades de Laetoli, les primeres evidències de bipedisme de fa 3,6 milions d’anys.

La primera excavació Durant un viatge familiar a Aquitània, la petita Mary Nicol descobria la seva passió per la prehistòria en conèixer un amic arqueòleg del seu pare. Lluitant contra la voluntat de la seva mare, assistia a conferències sobre arqueologia i geologia a la Universitat de Londres amb només quinze anys, i, sense possibilitat de rebre més formació, va aconseguir la seva primera excavació el 1934.

La troballa d’un crani d’Homo habilis Amb Louis Leakey van emprendre una aventura personal i professional que els duria a excavar durant quatre dècades plegats. El 1947 el matrimoni va descobrir a l’illa Rusinga el primer crani d’un simi fòssil, tota una revolució que quedà curta quan, a la dècada dels seixanta, el jaciment d’Olduvai (Tanzània) els oferí el crani de la primera espècie Homo, que van batejar com a Homo habilis. La mort per infart del seu marit el 1972 no la va aturar, i el 1978 va trobar, a Laetoli (Tanzània), la mostra més antiga de bipedisme, les petjades d’un Australopithecus afarensis datades en 3,6 milions d’anys. La gran dama de la paleoantropologia morí el 1996 a vuitanta-tres anys.

36

✤ EL LLEGAT Alguns paleoantropòlegs i arqueòlegs es van instal·lar al continent africà a partir de la dècada de 1950, conscients que era on calia buscar els orígens de la humanitat i no pas a l’Àsia. Les esferes científiques eren molt reticents a creure aquesta hipòtesi, però Mary i Louis Leakey la van verificar ben aviat. ✤ LA CURIOSITAT Mary Leakey no tenia estudis superiors ni formació en arqueologia i paleontologia, però la seva constància i l’escrupolosa rigorositat en els procediments d’estudi de les troballes dels jaciments van donar fruits. De fet, amb tretze anys la seva mare l’havia duta a un convent catòlic perquè fos monja, però va ser-ne expulsada ben aviat. ✤ EL LLEGAT Les troballes de Mary i el seu marit van permetre definir l’espècie més antiga del gènere Homo i les primeres eines fabricades. En solitari, la paleontòloga va demostrar que no tan sols els humans, sinó també els nostres avantpassats australopitecins ja caminaven dempeus fa 3,6 milions d’anys. Tot plegat, un gir copernicà en la manera de concebre l’origen humà.

Era l’any 1964 quan el paleontòleg britànic Louis Leakey i la seva dona, Mary Leakey, van trobar una sèrie de fòssils al jaciment d’Olduvai, a Tanzània, que van catalogar com una nova espècie: era l’Homo habilis.

37

L’ESCENARI

Gorja d’Olduvai, l’origen En aquest jaciment de Tanzània va començar la història de la diversitat humana, s’hi van trobar les restes fòssils de l’espècie més antiga del gènere Homo, l’Homo habilis, però també d’australopitecins, d’Homo ergaster i sapiens, com també indústria lítica associada.

La gorja d’Olduvai és clau en la història de la humanitat des que el 1959 el matrimoni Leakey va descobrir-hi un dels fòssils més famosos d’australopitecins al món, el Paranthopus boisei. Aquest homínid coexistia misteriosament amb objectes de pedra tallada. Però el 1962, l’aparició d’un nou crani d’un homínid diferent, molt més proper al llinatge dels humans, va servir per definir l’espècie Homo habilis i atribuir-li l’autoria de la indústria lítica.

✤

Tot plegat va ser un moment transcendental, perquè els fòssils d’Olduvai van permetre definir per primera vegada les característiques del nostre Homo: bipedisme, major capacitat cerebral, dents petites i evidències de fabricació d’eines. Aquell jaciment de Tanzània guardava, i guarda encara, la clau dels orígens i la diversitat humana.

✤

Olduvai conserva restes datades entre els 2 milions i els 15.000 anys enrere, i allà s’ha localitzat restes de parantrops, Homo habilis, Homo ergaster i Homo sapiens.

L’estudi dels dipòsits sedimentaris d’Olduvai va permetre als Leakey confirmar l’origen africà de l’home i va deixar obsoleta la teoria que el situava a l’Àsia.

✤

46

Si hi ha un lloc que es pugui considerar el bressol de la humanitat, aquest és la Gorja d’Olduvai, l’emplaçament situat al Serengeti (al nord de Tanzània) on s’han trobat les eines més antigues conegudes fins aquest moment.

✤ Fins a la Segona Guerra Mundial, Olduvai no va despertar l’interès dels científics, que cercaven la baula perduda a l’Extrem Orient asiàtic.

✤ Ha ofert restes humanes amb un rang cronològic d’entre 2 milions i 15.000 anys d’antiguitat.

✤ La ubicació d’Olduvai en una regió volcànica explica l’excel·lent estat de conservació de restes fòssils i la precisió de les datacions radiomètriques amb les tècniques actuals.

47

El dia de la llibertat:

12.000 anys enrere

La primera llar dels humans Fa uns 12.000 anys, els Homo sapiens van deixar de viure a les coves i els campaments i van adoptar progressivament un mode de vida sedentari en poblats estables de cabanes, alhora que passaven de ser caçadors i recol· lectors a camperols i ramaders.

• A la riba del llac de Banyoles, un grup d'un centenar d'individus treballen intensament en la construcció de les seves llars al poblat. Tot el material el tenen disponible en un radi molt petit. Cada petit grup construeix la seva llar allà on més li convé, sense cap ordre establert, però tenint en compte l'orientació solar i la direcció del vent. Són habitatges petits, d'uns 15 metres d'ample per 5 de llarg, però suficients per refugiar-se de les inclemències i tenir intimitat.

• A més, disposaran d'espai al graner i de recipients de ceràmica per emmagatzemar-hi els productes que conreen a l'hort, sobretot faves, pèsols, ordi i blat, i també de diversos tancats per als animals que comencen a domesticar: bous, porcs, ovelles i cabres. Finalment, a la part nord construiran una àrea comuna amb els fogars i les zones per abocar-hi els residus.

✤ EL CONTEXT La revolució neolítica converteix progressivament els humans caçadors en productors autosuficients d'aliments, un canvi que implicarà necessàriament el pas de la vida nòmada al sedentarisme i permetrà crear els primers nuclis de població estables amb habitatges, graners, granges i horts. ✤ EL PROTAGONISTA Els Homo sàpiens del Neolític, que en diversos punts del planeta van domesticar animals i plantes autòctones fa uns 12.000 anys per garantir-se la supervivència alimentària. ✤ LES CONSEQÜÈNCIES Aquestes primeres llars dels humans són l'avantsala de les ciutats actuals i van suposar l'aparició d'alguns serveis comunitaris i de formes d'organització social i econòmica, com les jerarquies i la propietat, que han arribat fins als nostres dies.

12.000

Zatal Juyuk (Anatòlia), es crea un embrió de ciutat, amb 1.000 cases i 6.000 habitants.

S'instal·len en poblats de cabanes i amb espais dedicats a l'agricultura i la ramaderia.

12.000 128

10.000

8.200

Per fer els murs disposen de roures i de branques d'avellaner, que revestiran de fang, i per a les teulades empraran la palla, joncs i altres vegetals de poc pes, que també barrejaran amb fang per donar-hi més consistència.

Es va construir el poblat neolític de la Draga (Banyoles), un dels més emblemàtics d'Europa.

7.200

Neixen les primeres ciutats.

5.500 129

VI. La revolució total Entre els 10.000 anys a.C i els 4.000 a.C es desencadena una revolució cultural i social amb impacte en tots i cadascun dels aspectes de la vida quotidiana de les comunitats humanes. Canvien els patrons de conducta per adaptar-los a les necessitats sorgides de la vida sedentària creant institucions i normes i desenvolupant noves aportacions tecnològiques.

La percepció del món de les comunitats neolítiques i les seves concepcions ideològiques també canvien radicalment, en un procés que desembocarà en la creació d’un nou model de convivència encara avui vigent, les ciutats i la vida urbana.

Les eines bàsiques en el Neolític es fabricaven principlamente amb sílex, una roca dura però relativament fàcil de tallar. A la imatge es poden veure nulis per a l’extracció de làmines de sílex, procedents de diversos jaciments d’Almeria.

POBLAT NEOLÍTIC Skara Brae és un important lloc  arqueològic situat a l’illa principal de les Illes Orcades, al nord d’Escòcia.

Inclou les restes d’un poblat neolític construït en pedra que tenen més de 5.000 anys d’antiguitat.

del món, tenia molts trets en comú. Però en cap cas va ser una revolució abrupta, sinó un camí llarg amb transformacions costoses que es van produir des del final del Pleistocè superior fins ben entrat l’Holocè, amb diferents cronologies segons les regions.

De fet, el procés d’adaptació al nou entorn ja l’havien emprès els grups mesolítics, que, tot i seguir caçant i recol·lectant per abastir-se d’aliments, havien fet les primeres passes en el domini del medi ambient amb la domesticació de les plantes i els animals, una intervenció que va comportar canvis genètics en aquestes espècies. Els animals van modificar els esquelets, la mida i el pelatge, la dentició i la forma de les banyes, mentre que la mutació de les plantes va significar, en el cas dels cereals, per exemple, un augment de la capacitat i la mida de retenció dels grans. D’altra banda, si bé l’agricultura va tenir com a conseqüència la sedentarització dels grups humans, les investigacions arqueològiques indiquen que el procés d’assentament va ser complex i en alguns casos previ a l’adopció de l’economia productiva. En tot cas, el Neolític ha passat a la història per ser una etapa de veritable revolució només comparable a la gran transformació que va suposar, milers d’anys després, la Revolució Industrial.

146 Prehistòria

L’ORIGEN DE LES CIUTATS Un tret fonamental del Neolític és l’adquisició d’unes estratègies de subsistència basades en el sedentarisme, un procés que va modificar radicalment les relacions socials, culturals i econòmiques dels grups humans, que, a partir d’ara, viurien en comunitats estructurades, formades per grups que podien assolir nombres grans d’individus. I alhora va permetre un desenvolupament de la tecnologia emprada per a la construcció d’habitatges, que es convertiren en estables i duradors. L’exigència d’una major duració de les estructures va obligar a canviar els modes de construcció, i, immediatament, la fusteria va experimentar un desenvolupament important amb la incorporació d’instrumental de precisió com el cisell i les destrals de dimensions petites. Per altra banda, es van començar a fer obres de gran envergadura que afectaven tota la comunitat, com ara excavacions i manteniment de la infraestructura de reg, que exigien nous utensilis. Tot i que la mida dels habitatges variava notablement, la majoria d’estructures eren adequades per allotjar-hi una sola família. L’existència de conjunts d’eines i gra emmagatzemat suggereix que la vida als poblats s’estructurava en unitats familiars de producció i consum. L’organització domèstica oferia avantatges pràctics per al desenvolupament dels cultius, caracteritzats per uns rendiments diferits que requerien grans inversions de treball, i especialment en contextos mediambientals que presentaven una forta estacionalitat, amb períodes molt restringits per poder conrear i recol·lectar.

Així, si l’arquitectura domèstica del Neolític remarcava la identitat familiar, el treball comunal, com per exemple l’excavació de recintes de fosos, els rituals de pas que compartien aquests grups –enterraments, rituals de caça– i el comensalisme formalitzat –utilització de vaixella de taula– van reforçar la solidaritat col·lectiva. En aquest sentit, si bé és cert que els animals domèstics van tenir una importància secundària en la dieta dels homes neolítics, el seu paper va ser primordial en la promoció dels interessos domèstics i la solidaritat col· lectiva, i, en definitiva, en l’economia política del Neolític. El grau de dependència que els grups neolítics van tenir per a la seva supervivència respecte d’espècies animals o vegetals i les formes en què va explotar aquests recursos va variar molt en els àmbits local i regional, i també temporalment. A tall d’exemple, a bona part del sud d’Europa l’animal domèstic dominant va ser l’ovella, idònia per integrar-se a la perfecció amb l’agricultura. I, arreu, el bestiar de tir va permetre també el conreu de cultius de manera més ràpida i a major escala, i va reduir el risc de males collites i va incrementar la possibilitat d’obtenir un excedent. Si la tensió entre la família o el poble, o entre els drets i les obligacions privats i col·lectius era part integral de l’agricultura mixta del Neolític, la resolució mitjançant els àpats d’aquestes tensions va determinar igualment les pràctiques dels camperols, i especialment, de la ramaderia.

EL SEDENTARISME

El sedentarisme va ser un procés que va modificar radicalment les relacions socials, culturals i econòmiques dels grups humans. A par­tir d’ara, viurien en comunitats estructurades, formades per grups que podi­en assolir nombres grans d’individus.



La revolució total 147

HISTÒRIA DE LA HUMANITAT

I LA LLIBERTAT

Per primera vegada, una història de la humanitat amb un fil conductor inèdit: la llibertat. Una obra rigorosa i divulgativa, des de la prehistòria fins als nostres dies, que posa l’accent en la lluita permanent de l’ésser humà per aconseguir cotes més grans de llibertat i de progrés.

Volum 1

Del descobriment del foc al naixement de l’agricultura Els orígens més remots de la humanitat els trobem al continent africà, amb l’aparició dels primers individus del gènere Homo i la seva extensió per la resta del planeta. La diversificació de les espècies i els seus diferents hàbitats són les claus d’una evolució en què tenen un paper protagonista els neardentals que van colonitzar bona part del continent europeu i que van conviure durant milers d’anys amb l’espècie que va acabar imposant-se: els sapiens. La història de l’evolució té, així mateix, un punt clau en el pas de caçadors recol·lectors a pagesos, en el que va ser la primera gran revolució de la història.