Revista QQ, nº6, Abril 2011

Abril 2011

NĂşM.6

El QQ6 ja és aquí, i tots els QQ arriben a les teves mans gràcies a la voluntat dels i les joves del poble que volen expressar la seva opinió, els seus interessos o simplement donar un recurs més per a la gent jove del poble com ella.

Sovint parlant amb els nois i les noies que fan aquesta revista, es veuen diferents perspectives, com a persones diferents que són, des de qui ho fa potser per un futur professional dirigit cap el món periodístic o similar, passant pels que tenen moltes coses a dir sobre les coses de la vida, fins aquells o aquelles que només ho fan com a hobby per fer alguna cosa més, o gent que vol expressar els seus sentiments o gent que vol fer riure, ja que sempre és millor viure amb un somriure.

En primer lloc, agrair a tota aquesta gent, nois i noies de Sant Quirze i algun de Sabadell, per fer aquesta revista, el QQ, que amb un petit esforç (perquè la periodicitat quadrimestral del QQ fa que ens veiem una tarda cada dos mesos) i la seva voluntat, anem creant a poc a poc una identitat pròpia de la revista dels joves del poble.

Revista que ja ha renascut un parell de vegades, i ara porta una certa continuïtat: creix igual com ho fem nosaltres, i canvia els seus interessos per als de la gent que la feu i que la llegiu, i aquests canvis ens fan ser millors.

En segon lloc, gràcies a tots i a totes vosaltres, que us la mireu, us la llegiu i fins i tot algun i alguna ens la comenteu, i ens la critiqueu, tant positivament com negativament; però que no ens molesta, tot el contrari, ens ajuda a saber el que us agrada, el que opineu i per tot això intentem fer-ho millor cada dia. Per això, en aquest QQ6 podeu veure que hi ha articles de gent nova, i també hi ha la secció de la foto-jove, i sempre estem oberts a noves aportacions. Per tant, si tens ganes de dir la teva, no t’ho pensis, contacta amb el Canya Jove i te n’informem. nya Jove Espai Ca

VIU IU T S L’E NYA A AL Cl

era n u f l E ina s e r a l de ne NI o z a r o de c SOM N

D’U T OR

M

T R E B L A

QUE VULL SER DE GRAN? QUEÈ SEGUIR

ESTUDIANT? A l’hora d’elegir estudis i, fins i tot futures professions, s’hi han de considerar factors com ara: característiques personals possibilitats existents circumstàncies socioeconòmiques







La decisió ha de ser teva, però en el teu entorn proper tens gent que et pot assessorar. La persona tutora i el psicopedagog o psicopedagoga de l’IES, la família, les amistats, el professorat i els especialistes en orientació educativa.

Els quatre moments del procés de presa de decisió són:

1. Determinar els objectius

L. PENA DRET E SEMPRE QU ALLÒ AL CARRER T SE SEN

En general, les persones que inicien estudis postobligatoris els comencen amb la idea de preparar-se per accedir al món professional. Però la tria d’estudis no sempre té al darrere una opció professional ben definida. Moltes vegades l’elecció

respon al propòsit de fer alguna carrera universitària, o bé de continuar els estudis com a alternativa a incorporar-se al món laboral. En altres circumstàncies es prioritza la durada dels estudis o bé que siguin compatibles amb el desenvolupament simultani d’un lloc de treball.

Tot i que l’estructura del sistema educatiu ofereix la possibilitat de reconsiderar un canvi de l’elecció feta, cal tenir en compte que l’especialització prematura, de vegades comporta més inconvenients que no pas a 2. Recollir la informació Per poder triar bé és imprescindible disposar d’informació completa, clara i actualitzada sobre l’oferta d’estudis.

Dels estudis que puguin interessar, cal conèixer-ne: les condicions exigides per accedir-i, les matèries del coneixement que hi predominn, els camps professionals on tenen aplicacó, els centres on es poden cursr.

■

moda perquè sembla que tenen més perspectives de futur, de manera que, com que tothom els vol fer, augmenta notablement la competència i disminueixen les oportunitats.

■

Quan es pensi en un àmbit professional concret, cal tenir en compte: Determinades professions es poden idealitzar fàcilment a partir de les informacions parcials o fictícies que arriben de l’entorn. És aconsellable conèixer de prop l’àmbit laboral que interessi i poder parlar sobre el conjunt de tasques que s’han de portar a terme amb professionals que hi treballin.

■

Professions ben considerades tradicionalment, tant des del punt de vista social com des del punt de vista econòmi;, avui dia estan saturades i ofereixen poques opcions de treball.

Les oportunitats de feina cal valorarles tenint en compte la relació oferta i demanda. Alguns estudis es posen de ■

■

que demanin coneixements i habilitats diferents. Aquestes condicions exigiran, cada cop més, a la persona que vulgui treballar:

Aquestes diferències responen a factors relacionats amb la personalitat, és a dir, amb la manera de ser i de relacionar-se amb l’entorn que té cadascú, amb les aptituds o capacitats, i amb el conjunt d’interessos i motivacions que mouen a fer les coses.

3. Analitzar les possibles opcions

Una base sòlida de coneixements generals i de domini de les tecnologies de la informació i de la comunicació que li permeti assolir el grau de polivalència i flexibilitat necessari per adaptar-se als canvis. Capacitat per aprendre coses noves i per poder-se formar d’una manera permanent. I, en molts casos, capacitat d’iniciativa i de treball en equip.

S’han d’identificar les alternatives que s’ajusten a les possibilitats i considerar-hi els factors següents:

Cal tenir molt presents aquestes qüestions quan finalment s’hagi de decidir per uns estudis o uns altres. Cal tenir present que:

Titulació o altres requisits per cursar els nous estudis. Els resultats escolars anteriors. Valorar l’esforç que ha costat obtenir-los i la informació rebuda del professorat.

La disponibilitat econòmica i de temps amb què es compta.

L’existència de beques i altres ajuts per a l’estudi, la possibilitat que ofereixen alguns centres de cursar estudis seguint diverses modalitats horàries. L’àmbit geogràfic en el qual es poden o es volen moure. No es pot trobar la mateixa oferta a tot arreu, i les possibilitats d’ocupació futures poden dependre d’això, ja que zones diferents generen, en part, llocs de treball diferents.

Si es tenen possibilitats i es veu molt clar que es vol inclinar per una de les opcions que a priori ofereixen menys oportunitats de trobar feina, no necessàriament s’ha de desistir. Caldrà treballar molt bé i esforçar-se més per poder fer el que es vol, i de ben segur valdrà la pena. És important que els estudis que es trien plantegin un grau de dificultat raonable. Si resulten del tot inaccessibles, pot ben ser que es pateixi inútilment i es desaprofiti un temps que es podria haver dedicat a formar-se en una altra àrea que s’adaptés més a les seves condicions.

En cas de dubte, s’han de triar les opcions que permetin afrontar, posteriorment, un ventall més ampli de possibilitats.

■

■

No sempre una nova professió és sinònim de feina assegurada. Si es pot accedir a informació referent a les perspectives de determinades professions a un mitjà termini (5 o 10 anys) es pot tenir una idea més aproximada de la realitat que l’alumne o alumna trobarà en acabar els estudis.

■

Cal saber quins tipus de feina permeten desenvolupar els estudis que es pretenen triar. Molts cops les diferències entre professionals són menys significatives que les que hi pot haver entre les diferents facetes d’una mateixa professió: aplicació pràctica, gestió administrativa o comercial, investigació, docència, etc.

■

■

■

Totes les persones tenen un conjunt de característiques individuals que les fan diferents les unes de les altres.

El desenvolupament d’un lloc de treball demana un conjunt d’habilitats que moltes vegades, en els estudis corresponens, no s’ha hagut d’aplicar. L’exercici d’una professió exigeix molts més recursos d’aplicació pràctica que quan se segueixen uns estudis.

Actualment, a Catalunya falten professionals especialitzats de grau mitjà, mentre que en molts àmbits hi ha, des del punt de vista de l’ocupació, un excés de titulats superiors.

■

Les persones amb discapacitats tenen accés a un ventall cada cop més ampli de professions, arran de la millora constant dels mitjans tècnics i materials que els permeten superar el seu desavantatge.

De tota manera, sempre cal considerar, de les característiques d’una professió, aquelles que fan referència a les condicions físiques, de salut i d’altres, que són necessàries per desenvolupar-la.

■

■

■

■

■

■

■

■

4. Decidir-se per una opció Una persona passa una mitjana de quaranta anys dedicada a l’activitat laboral. L’evolució social, econòmica i tècnica dels últims anys fa preveure que l’ocupació estable i indefinida d’un mateix lloc de treball tendirà a desaparèixer. Els joves que s’incorporen per primer cop al món del treball, és molt possible que al llarg de la seva vida hagin de canviar d’ocupació amb freqüència i que, a més, ho hagin de fer a llocs de treball

■

■

■

■

■

■

Però... què passa si no he aprovat?

tòria Això és una altra his litats ibi ss po les amb múltip r??: be sa ls vo les .. ls. de fina www.canyajove.cat

tquizevalles.cat espaicanyajove@san

7 444 o bé al telèfon: 937 22

HOLA A TOTES I TOTS... sabem que a aquestes alçades esteu rebent notes, preparant exàmens o teniu masses històries xungues als vostres caparrons.

Per tal d’animar-vos una miqueta us fem un avançament de la programació que per als mesos d’abril, maig i juny estem preparant des de l’Espai Canya Jove.

ABRIL POCA COSETA, PERÒ SUPERBONA, DEGUT A QUÈ ÉS UN MES UNA MICA RARILLO AMB LA SETMANA SANTA PEL MIG... COMENCEM: Taller BIJUTERIA AMB ESPRESSO

Flipa amb tots els complements que podràs fer i lluir durant l’estiuet Campanya INFORMA’T PER A DECIDIR MILLOR”

DURANT EL MES D’ABRIL, TOT I QUE S’INICIAREN JA ALGUNES ACTIVITATS AL MES DE MARÇ, TINDRÀ LLOC LA CAMPANYA “INFORMA’T PER A DECIDIR MILLOR”.

Aquesta campanya, organitzada des del Servei de Joventut Espai Canya Jove té els objectius, entre d’altres, de millorar l’accés a la informació sobre educació i formació; el d’informar, orientar i assessorar els i les joves en matèria d’ensenyament i itineraris formatius així com donar a altres col·lectius relacionats amb el jovent les eines i recursos necessaris a l’hora d’escollir un itinerari acadèmic o laboral. Per tal de fer arribar tota aquesta informació i continguts s’han organitzat diverses accions formatives al març i a l’abril:

Cinefòrum amb la comèdia “ACCEPTED”

Dins la campanya “Informa’t per a decidir millor” et proposem aquesta comèdia estrenada al 2006, centrada en uns estudiants que després de ser rebutjats de totes les universitats a les quals van presentar sol·licitud, decideixen crear una “universitat” per a ells. Malgrat ser presentada com una comèdia lleugera, la pel·lícula té un rerefons dramàtic que es desenvolupa al llarg d’aquesta, en el qual es critica durament al sistema universitari dels Estats Units i al seu sistema de classificació.

Tarda Jove: “QUÈ PASSA DESPRÉS DE 2ON DE BATXILLERAT: LA MÉS CRUA REALITAT”

Xerrada a càrrec d’antics estudiants de l’institut local sobre la vida després de segon de batxillerat: com és la uni, què tal el pla bolonya, mites i falses veritats de la vida universitària i cicles formatius de grau superior...

Ludotarda de Jocs tradicionals BITLLES CATALANES

Aquest més “toquen” les bitlles catalanes.

Les bitlles són un esport tradicional català consistent en llençar unes boles (bitllots) contra unes bitlles situades a una determinada distància a fi de derribar-les. El material consta de 6 bitlles i 3 bitllots.

Una partida consta de 9 tirades per jugador dividides en 3 rondes de 3 tirades. A cada tirada es poden llençar de un a 3 bitllots.

L’objectiu principal és fer “Bitlla”, és a dir, tombar cinc de les sis bitlles.En cas d’empat a punts, guanyarà el jugador que hagi fet més «BITLLES». Si es segueix empatat es farà una altra ronda de tres tirades.

STIU VIU L’EN AL CA YA MAIG Campanya “ESTIC BONÍSSIM@ TAL COM SÓC”

PER AL FOMENT D’HÀBITS SALUDABLES EN L’ALIMENTACIÓ I EN EL DIA A DIA, ENTRE D’ALTRES TENIM PREVIST PROGRAMAR LES SEGÜENTS ACTIVITATS...

Taller d’automaquillatge COM A VERITABLES ESTRELLES

Per a veure l’abans i el després d’un bon tractament facial i un maquillatge fet amb tots els elements necessaris, muntarem un mini estudi fotogràfic al Canya Jove i us farem sentir com a veritables estrelles...

Taller de risotèrapia HA HA HA HA!

En riure movem gran quantitat de muscles i augmentem molt més la sensació de benestar i bon rotllo necessari per al ritme trepidant del dia a dia... treu-te els mals rotllos tot partint-te la caixa...

Repartiment de fruita a l’hora del pati a l’Institut local com a demostració d’esmorzar saludable JORNADES OTAKU SOMIES EN VIATJAR AL JAPÓ ALGUN DIA?

Et passes hores buscant sèries i vídeos d’anime per internet?

Ets dels que somies en viatjar al Japó algun dia? Vols col·laborar amb la causa després del terratrèmol i tsunami? Doncs aquesta és la teva!

Com ja és costum al maig des del Servei de Joventut

s’organitzen unes jornades OTAKU, centrades en el manga, l’anime i la cultura japonesa en general. Unes jornades on es realitzaran una mostra de manga, xerrades, tallers, passis de pel·lícules i moltes coses més.

Nit jove de teatre RITUALITAT I PERFORMANCES

Vols viure i saber el que s’experimenta quan fas una performance?Tens coses a dir però no saps com? És la performance una eina de canvi?

Ritualitat i performances és un taller de teatre adreçat a tota aquella persona que li interessi saber com muntar perfomances i saber quins potencials té; quines són les claus per muntar quelcom diferent.

A través del teatre experimental posarem en pràctica totes aquelles idees que sovint se’ns passen pel cap i no les podem realitzar.

Descobrirem la màgia del ritual, quines parts té i com n’és d’important el treball en equip.

El taller també ofereix un espai per transgredir qualsevol convenció social, un espai on els límits es marcaran en la mesura que vulguem. Tot plegat amanit amb tècniques teatrals que ens permetran crear un “nou” llenguatge de comunicació.

VINE AL CANYA JUNY Més de l’estiu, de les vacances i del final dels exàmens! Com celebrar-ho? Entre d’altres amb les següents propostes...

Ludotarda EL BÈLIT

Els nois i noies del Deporting Club Serra de Galliners ens ensenyaran a jugar a El bèlit.

Aquest és un joc de carrer que és molt popular a diferents zones del país, però que arreu del món també s’hi juga. El joc és per equips i l’objectiu és arribar a fer 30 punts abans que l’equip rival. Un dels equips serà el que llençarà i l’altre el que agafarà (molt similar a un “pitxi” o “bèisbol”). L’equip que llença té el bèlit, una base sòlida i una pala, el primer llançador a de picar el bèlit amb la pala per alçar-lo i un cop alçat colpejar-lo per enviar-lo el més lluny possible, a partir d’aquí comença la partida... És un joc on cada equip ha de convèncer l’altre per aconseguir el màxim de punts.

Mostra de turisme juvenil L’ESTIU S’APROPA I ENCARA NO SAPS QUÈ FER?

No saps on anar? No saps com anar-hi? No saps on dormir-hi?

No saps què visitar-hi? No saps quins descomptes tens per a .cat es comprar bitllets de transports jove l. i a a t y n m ca o entrades a museus, etc? s w.ca e@hot valles. e l w l w eva jov irze uirz No saps quins carnets fer-te nya tqu q a n t c a i n s a a e@ esp ve.s v o per a obtenir avantatges en o j j a y nya /can no allotjaments i altres? No saps aica om e c . esp k u oo ceb is q fàcil! quina documentació necessites? u w.fa g i ww d No saps si t’has de vacunar i on No posem fer-ho?... o

t’h

Buf, quants dubtes, oi?

Doncs no t’amoïnis i passa’t per l’Espai Canya Jove on trobaràs tota aquesta informació i més recursos sobre el viatjar.

Et proposarem tot d’activitats relacionades amb el turisme i el temps de lleure i oci (que no vol dir que no sigui profitós com és el cas de camps de treball, voluntariat, etc) de cara a l’estiu.

4a edició XIKYPARTY

Ei... fa caloreta, els armaris s’omplen de samarretes de màniga curta i tirants, de faldilles, de bermudes, de crema solar... i el que és més important, aquest solete anuncia que el curs ja està a punt de finalitzar i més d’un i més d’una no veu el moment de no tornar a veure uns apunts ni un examen fins al setembre, com a mínim!!

I quina manera millor per a celebrar-ho que amb la 4a edició de la Xikyparty, la festa que organitzada pels i per les alumnes de l’institut local vol donar la benvinguda a l’estiu i dir adéu als estudis fins al curs vinent.

No sabem encara quin serà el tema de la festa, però segur que serà memorable...

Per a més informació de tot plegat, inscripcions i fins i tot si esteu interessats o interessades a participar-hi directament i activament com és el cas de la Xikyparty, posa’t en contacte amb nosaltres !

NO T’HO PE R D I S !

El funeral de la reina de corazones Una de las ventajas de los funerales lluviosos es que las lágrimas se esconden entre la humedad del rostro, la sensación de empatía que acogemos cuando pensamos que el día llora por la pérdida de un ser querido, y el frío de tu cuerpo se asemeja al de tu corazón…

Cada vez me pesaban más los brazos, sentía el peso de la melancolía en mis hombros obligándome a arrodillarme ante aquella lápida de mármol. Ese pedazo de piedra tallado y pulido era lo que quedaba de su paso por este mundo, pues mis recuerdos sobre ella, serían borrados de mi mente para evitar un dolor aún mayor. Ella había sido un motivo por el que vivir, por el que luchar.

Mis padres la adoptaron cuatro años después de mi nacimiento y cuando crecí y conmigo creció el amor por mi hermanastra más quería protegerla más quería abrazarla más quería velar por ella.

Me dio paz, me dio amor, me dio todo lo que mis padres nos dieron a nosotros hasta que un camionero borracho decidió a mis 17 años que mis padres estarían mejor con el santísimo… Desde aquel entonces sólo nos tuvimos el uno al otro: ella vivía por mí y yo lo hacía por los dos. A cambio de mi protección ella recibía mis gritos, y sus novios patadas en el trasero y caídas por las escaleras aunque al final ella siempre acababa riendo y confesando que le gustaba ver como amenazaba a todo hombre que entraba por la puerta de casa, decía que aquello la hacía sentirse especial y que era algo que sólo yo podía hacer.

Ya no me quedaba nada…

to Mi egoísmo entró el pasado agosto por la puerta de casa en forma de ojos azules curvas de infarto y voz embriagadora. Me cautivó, la cautivé, nos cautivamos… Pero le desagradaba mi obsesión paternal hacía mi hermana y con el tiempo decidí prescindir de la compañía de ésta: para mí era dedicar todo el tiempo a otra mujer, para ella significó la desaparición de su ángel de la guarda. No fue hasta los siguientes 8 meses que entonces me di cuenta de mi egoísmo y de la peor manera, desperté de mi sueño dorado cuando visité la morgue para identificar su cadáver. Asesinada y violada post-mortem.

Los 10 minutos que permanecí arrodillado delante de su lápida con la lluvia azotándome en la espalda se hicieron eternos, por fin me levanté y solo vi a la única persona que me quedaba en la vida. Me quedaba mi amor pero no tenía ningún motivo para vivir, así pues le di el revolver mientras sus ojos me decían nunca dispararé… Confié en ella, la reté, la provoqué: “No hay huevos”…

Y los hubo… Le di la capacidad de destruirme confiando en que nunca lo haría… Y lo hizo… Le entregué mi vida para sí… Y ella la tomó…

No vi su cara al dispararme…

Sólo me hice a la idea de lo mucho que se arrepentiría en el futuro de haber esperado a darme la vuelta, de haberme disparado en la espalda, de no aprovechar la única bala para hacerle un favor al mundo y librarnos a todos de su pútrida existencia…

Mientras caía al suelo entendí que había matado a dos pájaros de un tiro…

MORT D’UN SOMNI

Marc Antoni Cots

Si menjava, era perquè era el que d’ell s’esperava.

Assistia a classes i ningú que no el conegués notaria cap diferència en el seu seriós rostre.

Encara anava al gimnàs amb regularitat, però ja ningú intentava entaular conversa amb la seva fantasmal presència: el seu silenci obstinat era completament impenetrable.

Des que va arribar a l’adolescència, havia estat una persona no precisament alegre, però fins i tot als seus pares els estranyava la present total absència de somriures.

“Anima’t!” -insistia tothom.

El seu comportament era, a ulls del món, normal i acceptable, de manera que la possibilitat de visitar un psicòleg no havia passat del suggeriment en les converses dels seus ascendents.

Sabien, a més, que ell no ho acceptaria, al·legant que seria de completa inutilitat.

“Anima’t!” -insistia, doncs, tothom.

Es van prendre com un fet positiu, a casa seva, que hagués deixat de banda els videojocs.

“Està madurant” - deia la seva mare amb un orgullós somriure.

Simplement havien deixat d’interessar-li.

Passaren els anys, però no la seva llastimosa situació. Acabà la carrera i combinà la feina amb els estudis de filologia: la seva autèntica vocació.

“Anima’t ...” -seguien insistint llurs coneguts, ara en un to més preocupat; ell seguia limitant-se a respondre: “Per a què?

No tornarà pas”.

Un visón acaba de nacer, juntamente con sus cinco hermanos y, como es natural, está deseoso de vivir, jugar, experimentar la vida y conocer la naturaleza.

Pero resulta que vive en un espacio muy pequeño y muy apretado y, a los dos meses, cuando apenas es capaz de alimentarse por sus propios medios, es encerrado en una estrecha, oscura y mal oliente jaula, separado de sus hermanos y madre.

El visón ya no dispone de la leche materna que tanto necesita, sino comida antinatural y repleta de hormonas para hacerle crecer rápidamente.

Es verano, y el visón sufre el calor y la falta de agua.

Es invierno, y el visón soporta el frío

desarrollando un espléndido pelaje bien abrigado.

En estas fechas, con seis meses de edad, por fin es conducido fuera de la jaula.

Cree ser libre.

Una vez fuera, reconoce a dos de sus hermanos: uno acaba de recibir un fuerte golpe en la cabeza que lo desmaya, o lo mata, no sabe bien lo que ha sucedido, y tampoco lo entiende.

Al otro lo ve colgado por las patas, pero se tranquiliza al ver que aún se mueve, por lo tanto, sigue vivo.

Un hombre lo coge y lo acerca a la mesa, al lado de su hermano inconsciente, y desde ese punto, entra en pánico al ver que, el hermano que estaba moviéndose, no tenía piel.

Miriam Steinherr

QUÉ HAY DETRÁS DE UN ABRIGO DE PIEL? Las condiciones de explotación no varían demasiado de un animal a otro ni entre países. En el caso de China, los zorros viven en jaulas extremadamente pequeñas, donde suelen vivir uno o dos.

A principios de año se insemina a las hembras, que serán utilizadas como máquinas reproductoras durante unos seis años.

Cada camada suele contar de diez a quince cachorros, que nacen a mediados de año, y son separados de sus madres a los tres meses. La supervivencia antes del destete es más o menos del 50%. Seis meses después, cuando hayan desarrollado su pelaje de invierno, los zorros serán brutalmente asesinados.

Durante su vida en las jaulas desarrollan comportamientos patológicos derivados de su reclusión: estereotipias, miedo extremo, apatía, automutilación, canibalismo...

En China los zorros son llevados a los mercados de pieles. Allí se les golpea en la cabeza con un palo de metal con el objetivo de aturdir al animal para que no ofrezca resistencia. A continuación, en el suelo o colgados por las patas traseras, son despellejados con un cuchillo empezando por el vientre, seguidamente por las patas, y finalmente arrancando toda la piel hasta que se separa por último de la cabeza. En la mayoría de veces los zorros siguen vi-

vos durante y después de este proceso, habiéndose observado a los animales despellejados moverse y parpadear hasta diez minutos después de que les arrancasen la piel.

Hoy día la gente sabe acerca de las crueldades que padecen los animales en las granjas peleteras, y aún así, muchos siguen comprando abrigos de piel. La ignorancia no es un pretexto para usar pieles. De hecho, no hay absolutamente ningún pretexto para hacerlo.

Nosotros disponemos de una variedad muy amplia de ropa en que no se maltrata a los animales. Por lo tanto, ¿qué sentido tiene vestirse con cadáveres?

Utiliza la ropa sintética.

LOS ANIMALES NECESITAN SU PIEL,

TU NO.

Carlos Julian Tarazona

PREMIS AFIA DISCOGR Àlbums Funeral (2004) 007) Neon Bible (2 010) (2 s rb bu The Su EP 003/2005): Arcade Fire (2 ent pel grup llançat inicialm steriorment en el 2003 i po per Merge remasteritzat 2005.

Records en el

Awards: ational Music rn te In 8 io ud neral 2005 St de l’any per Fu Studio8 disc r artista nou Awards: Millo G U PL neral 5 0 20 àlbum per Fu i Millor Art de sitor de l’any po m ds: Millor co er ar w A no Ju ood #3 (Pow 2006 ns“Neighborh p” U e per les canço ak lion (Lies)”i “W atiu Out)”, “Rebel r àlbum altern Awards: Millo 2008 Juno eon Bible he de l’any per N de l’any per T rammy: àlbum G is em Pr 1 201 per Suburbs internacional millor àlbum : ds l. ar na w io A ac it intern 2011 Br i millor artista The Suburbs

HISTÒRIA

ARCADE FIRE és el grup revelació del moment, en haver guanyat el premi de millor àlbum de l’any als Grammy.

Es tracta d’una banda de rock alternatiu canadenc.

Arcade Fire és un grup musical sorgit a Montreal, Canadà. El seu estil és qualificat com a pop barroc, art rock i indie rock.

El grup està compost per Win Butler, Régine Chassagne, Richard Reed Parry, William Butler, Tim Kingsbury, Sarah Neufeld i Jeremy Gara. Actualment la banda inclou en els seus concerts la violinista Marika Anthony-Shaw.

Arcade Fire ha aconseguit introduir instruments que no són freqüents en una banda de rock com poden ser violins, violes, violoncels, pianos, mandolines, ukeleles, acordions, xilòfons i fins a relíquies medievals com la zanfona, i produeixen uns sons completament nous que funcionen molt bé amb les seves complexes i rítmiques lletres.

La banda va guanyar nombrosos premis entre els quals destaquen un Grammy com a millor àlbum de l’any i dos Brit Awards com a millor àlbum internacional i millor artista internacional.

e la banda Formació d en to rn d el es va crea r re e Fi e ad A rc Butler i Régin rmat per Win fo a ni n o te rim un at m rem s seus inicis es va es ió ac Chassagne. El rm 02 i l’actual fo i principis mitjan any 20 03 20 de ls na fi e tr consolidar en seu magnífic el ar van grav an a qu , 04 20 de nteriorment (Funeral). A m no e (d primer àlbum EP va gravar un aquest àlbum us seguidors negut pels se co i s re Fi e ad Arc venien en el s Know) que a nd ba la com Us Kid Quan s concerts.

P l’E , ia nc seus primer và lle adquirir re a r ça a. en nd m va co t a la ve teritzat i posa va ser remas t ts, juntamen d ’instrumen es, ci èn flu El nombre ’in d pli repertori amb un am orme paleta veït d ’una en e gr av ar ro p n ha s el t d el momen i so n o ra e n ta cu la ri ta t ec p es L’ . ca si ú m va la se va ncer ts els dels seus co originalitat racte amb la nt gnar un co si re et m er p erge Records. dependent M discogràfica in bre si l’origen e el rumor so br so c t ta ul ns Co feria a un fo la banda es re de va m r le no l ut B de Win c d ’arcade, dins d ’un jo d ’un rumor; ta ac tr es o, “N : re nd algú em va respo a història que un en t sa ba està n fet real sinó es tracta d’u explicar. No és estat real. c com si hagu que jo ho pren blement un noi s’ho va oba Jo diria que pr uell moment que jo en aq rò pe , ar nt ve in re”. m’ho vaig creu

efire.com www.arcad re .com/arcadefi http://twitter /arcadefire m cebook.co .fa w w w :// tp ht

CLIcK _ Nou espai dedicat a la fotografia!

HILOS DE LUZ ____ ____ ARAN MARTÍNEZ

ALBERT LLOVERA Als 17 anys va ser l’atleta més jove que participava en uns Jocs Olímpics d’hivern (XVI Jocs Olímpics d’hivern de Sarajevo). Un any més tard, al 1985, mentre participava a la copa d’Europa d’esquí va patir un greu accident en un dels descensos que el va deixar postrat a una cadira de rodes, amb una paraplegia localitzada a partir del nivell dorsal. La cadira de rodes va ser indispensable per obtenir mobilitat. Però després d’un dur període d’adaptació, va fer que el seu esperit esportiu prengués de nou la llum que aquell accident semblava haver apagat.

L’automobilisme, va fer que Albert trenqués els límits que imposen a tota persona en veure’s en una cadira de rodes. Actualment és l’únic pilot minusvàlid que ha participat en el Campionat Mundial de ral·lis competint contra rivals sense cap tipus de minusvalia.

El 1987 va guanyar el Campionat d’Andorra de Quads. El 1989 es va proclamar campió de la copa Peugeot de Ral·lis a Andorra. El 1991 va fer un canvi radical en la seva trajectòria: es va iniciar en els circuits de velocitat i va aconseguir en 1998 ser campió d’Andorra i Catalunya. El 1991, 1999 i 2000 va ser proclamat subcampió de Catalunya de velocitat.

Albert ha demostrat tenir un esperit de lluita i superació únic, conduint únicament amb les mans i aconseguint ser l’únic pilot paraplègic del món amb títols. En els anys 2001 i 2002 Llovera, gràcies al recolzament de Fiat, torna als Ral·lis per gaudir del Campionat del món Júnior de l’especialitat. La seva exemplar professionalitat fa que estigui rodejat d’un equip d’excel·lents professionals amb els quals no comparteix només les seves experiències sinó, la seva lluita per la victòria.La seva gran experiència, els

Jennifer Martos

Albert Llovera Massana, nascut al Principat d’Andorra, ha demostrat ser el viu exemple de la tenacitat, tant pels seus valors personals com els esportius. La seva força de voluntat i el seu esperit de superació li han permès seguir actiu com esportista d’alt nivell, donant-nos a tots una gratificant lliçó de voluntat i perseverança.

coneixements de si mateix adquirits durant anys i la seva professionalitat són fruit de la seva pròpia ambició i coratge; tot això l’han convertit en una persona molt valuosa per a tot aquell que lluita per sortir endavant ja que en ell veuen reflectit l’optimisme necessari per enfrontar un futur incert amb dignitat i il·lusió.

Ara ha escrit el llibre No límits on queda demostrat, fins i tot en el títol, l’esperit de superació que tenim tots i totes a dins, per tal d’anar superant barreres i assolint els nostres objectius.

DRET PENAL. ALLÒ QUE SEMPRE SE SENT AL CARRER És un realitat vigent que una gran part de la població del nostre país opina que el nostre sistema penal i penitenciari és deficitari o condescendent amb els infractors de la llei.

Existeix aquella sensació d’impunitat cap als delinqüents, aquell sentiment que la llei tan sols protegeix els infractors i no pas, les víctimes. Aquest escrit va dirigit a tot aquell públic interessat en resoldre els dubtes més comuns sobre el sistema penal i va amb la doble intenció de desmitificar aquells comentaris habituals que sempre sonen després de sentir a les notícies que un pres ha acabat la condemna.

Amb aquest últim comentari acabo la introducció i és que vull que quedi clar que no crec que el sistema penal espanyol sigui perfecte, sinó que crec que no és tan horrible com ens fan entendre els medis.

Per què es sentencia a 1000 anys de presó un acusat i després no els compleix?

Aquestes xifres corresponen a un delinqüent que hagi comès més d’una acció delictiva. Quan un persona perpetra 3 delictes, per l’acumulació material de les penes (que significa sumar-les totes i complir-les successivament), en surt com a resultat una xifra: posem que 45 anys corresponen a la pena de 15 anys per cada homicidi (la pena de l‘homicidi és de 10 a 15 anys, art. 138 del Codi Penal) . Aquesta xifra és merament anecdòtica perquè es veu limitada per l’acumulació jurídica de les penes que suposa un límit

d’uns màxims de gravetat la qual, atenció, tan sols permet que la pena es compleixi íntegra quan no excedeixi els 20 anys o quan no superi el triple del temps de la pena més greu.

Això vol dir que el màxim de condemna al nostre país és de 20 anys?

No. La màxima pena per un delicte molt greu és efectivament de 20 anys; per exemple, l’assassinat, que és un tipus d’homicidi que quan concorren una sèrie de situacions agreujants esdevé més greu, i que li correspon una pena d’entre 15 i 20 anys de presó (art. 139 del CP).

Ara bé, quan hi ha acumulació de delictes greus que estan castigats amb penes de fins a 20 anys, el càstig pot excedit fins a 25, 30 i 40 anys.

El sistema penitenciari espanyol va dirigit a la reinserció. Què vol dir això i quines conseqüències comporta?

Uns dels objectius del sistema penitenciari espanyol és dirigir l’activitat penitenciària a la reinserció dels convictes. Això significa que tant les penes com la mateixa llargada d’aquestes han de ser adequades a tots els objectius tan principals com secundaris del sistema.

Les penes han de complir una sèrie de característiques que assegurin la seva funció preventiva estretament relacionada i cal dir, limitada per sort, amb les garanties constitucionals que tots demanaríem si fóssim en un procés d’aquest caire en el que allò que està en joc és la llibertat de les persones (un exemple clar és la presumpció de innocència).

Alhora han de complir uns requisits que afavoreixin que aquelles persones que entren a la presó en conflicte amb la legalitat i la vida socialitzada puguin readaptar-se novament en sortir. És per tot això que no es permeten penes excessivament llargues, les quals, segons els estudis realitzats, impedeixen la reinserció del pres en alterar de forma permanent la seva visió de la realitat després de 40 anys vivint entre parets.

També s’ha de poder facilitar formació als reclusos per aturar l’índex de reincidència i que puguin assegurar una forma de subsistència fora del delicte. Tot i així és molt difícil que t’acceptin en un lloc de treball quan tens antecedents penals siguin o no fundades les raons dels contractants.

Amb aquestes pinzellades bàsiques en tindrem prou per, des d’una perspectiva més doctrinal, entendre millor i valorar les virtuts del nostre sistema penal i penitenciari; cal intentar allunyar-nos al màxim dels comentaris del carrer mancats de veracitat, fruit del desconeixement popular dels afers legals.

El poble sempre demanarà sang i és l’objectiu del nostre sistema democràtic no permetre que els sentiments més prehistòrics que viuen dins nostre governin el destí de la nostra societat.

Ramon Salvat

Espai Canya Jove Ronda Arraona 29-31 08192. Sant Quirze del Vall猫s 93 722 74 44 / 607 545 784 espaicanyajove@sqvalles.org col路labora amb nosaltres: revistaqueque@gmail.com http://revistaqueque.blogspot.com

Espai Canya Jove Ronda Arraona, 29-31 08192 Sant Quirze del Vall猫s 937 227 444

DISSENY | FENIXTHUY.NET

Col路labora amb nosaltres: espaicanyajove@santquirzevalles.cat espaicanyajove@hotmail.es facebook.com/canyajove.santquirzevalles