Març ventós, abril plujós. Març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós. La lluna vella de març no marxa sense glaç. Març, marçot, mata la vella i la jove si pot. Aigua de març, herba als sembrats. El sol de març porta refredats. L’abril fa el pecat i el març és l’acusat. Març marcedor, nit freda i dia amb calor. Quan pel març trona, l’ametlla és bona. Març, marcer és un mentider.
Butlletí d’informació municipal de Sant Quirze del Vallès Núm. 117. Març 2007. V època. Presentació oficial del pla de sensibilització
Replantació de l’arbrat local
Pàg. 6
Pàg. 19
La Policia celebrarà el seu 25è aniversari
L’entitat AVAN tindrà seu a Sant Quirze
Pàg. 19
Pàg. 24
El mes de març Sant Quirze celebra el mes per la igualtat dona-home
Pàg. 5
El proper 8 de març, Dia Internacional de la Dona, donarà el tret de sortida a una sèrie d’activitats que s’allargaran durant quatre setmanes amb l’objectiu de sensibilitzar la població respecte la discriminació de la dona en diversos àmbits de la societat. L’Ajuntament ha treballat de manera transversal amb diverses regidories per tal d’oferir un programa ampli i variat. L’oferta d’activitats que conformaran el programa del mes per la igualtat inclou iniciatives com tallers de supervivència, basats en la formació a dones i homes en tasques bàsiques de bricolatge: canviar una roda o un endoll. També hi haurà espai per a la reflexió, mitjançant conferències i xerrades que abordaran temàtiques com la violència de gènere o la conciliació familiar. Finalment, altres opcions més originals, com les sessions de Tupper Sex, protagonitzaran algunes de les jornades. L’Esther, mare i empresària
EDITORIAL
Telèfons d’interès AJUNTAMENT
Març, igualtat i solidaritat
Ajuntament (centraleta)
El març és el mes de la igualtat. La discriminació que pateixen les dones en diferents àmbits de la vida social i professional ha donat peu perquè mesos com el de març s’organitzin iniciatives per sensibilitzar la població al respecte. L’adaptació de la dona als nous temps i, per extensió, dels homes al nou paper de la dona no ha estat fàcil. D’una banda, algunes dones han apostat per anivellar-se amb el col·lectiu masculí i adoptar responsabilitats importants a nivell laboral; i de l’altra, poques han estat les que s’han permès el luxe o el plaer de dedicar-se exclusivament a la família. Davant d’aquesta nova dicotomia del segle XXI, l’Informem d’aquest mes recull tres entrevistes a tres dones diferents però amb un objectiu clar: aconseguir la satisfacció personal. El butlletí també recull en aquestes pàgines les diferents iniciatives que l’Ajuntament organitza durant aquestes setmanes. En un altre àmbit, en aquest cas en el de la solidaritat, aquest mes es presenta el pla de sensibilització. Una sèrie d’iniciatives que ja es van estrenar amb el nou any i que s’allargaran fins al desembre amb un únic objectiu: que la feina transversal de les diferents regidories de l’Ajuntament aconsegueixin sensibilitzar la població respecte la importància d’ajudar els països en vies de desenvolpament, els col·lectius menys afavorits o les persones en situacions de desigualtat. En un to menys compromès i més festiu, aquest Informem anuncia la celebració del 25è aniversari del cos de la Policia Local. Edicions anteriors d’aquest butlletí havien recollit la història d’aquest col·lectiu, i ara arribarà el moment de commemorar-la. De la mateixa manera, que alguns reportatges d’aquest mes commemoren negocis i empreses que també porten més de vint anys al peu del canó i ens han volgut explicar les seves valoracions: des de la papereria de tota la vida fins els diferents mercadets que funcionen ja fa molts anys al municipi. Finalment, i en un espai destacat, la contraportada de març està dedicada a un projecte molt humà i que rebrà molt bona acollida: la nova seu de l’entitat AVAN ja és una realitat. El seu president ens detalla tot el que els membres associats, malalts o familiars, poden trobar-hi si s’hi acosten.
Àrea de Serveis Personals (C/ Sant Isidre s/n) Regidoria de Benestar Social i Dona, Regidoria Participació Ciutadana, Solidaritat Regidoria de Cultura i Joventut Casa de Cultura Vila-Puig (C/ Vilapuig, 45) Horari visites: 9.30 -13.30h Regidoria d’Educació Regidoria de Salut Pública Regidoria d’Esports
93 721 68 00
93 721 68 81 93 721 68 83 93 721 92 19 93 721 68 82 93 721 68 84 93 721 15 90
SIJ Canya Jove (Eduard Toldrà s/n)
93 721 95 48
Casal d’Avis
93 721 18 91
Normalització Lingüística (CNL)
93 721 18 99
Biblioteca Municipal (Eduard Toldrà s/n)
93 721 95 47
Regidoria de Seguretat Ciutadana i Trànsit
93 721 68 68
Regidoria de Promoció Econòmica (c/ de Clementina Arderiu, 3) Serveis d’atenció als emprenedors, a les empreses i servei a l’ocupació 93 721 52 08 Equipaments esportius municipals Poliesportiu Sant Quirze Poliesportiu Les Fonts Piscina Municipal
93 721 39 75 93 784 12 77 93 721 39 75
Oficina Intermunicipal de les Fonts
93 786 33 74
CENTRES D’EDUCACIÓ Escola d’Adults Escola Municipal de Música IES Sant Quirze CEIP El Turonet CEIP Onze de setembre CEIP Pilarin Bayés (Les Fonts) CEIP Purificació Salas Xandri CEIP Taula Rodona
93 721 17 68 93 721 11 81 93 721 31 44 93 721 30 18 93 721 66 02 93 784 23 84 93 721 30 17 93 721 99 36
TELÈFONS D’URGÈNCIA Policia Local Guàrdia Civil (Denúncies) Policia Nacional Sabadell Policia Nacional Terrassa Bombers Bombers de Sabadell Bombers de Terrassa ADF
93 721 68 68 93 719 36 10 091 93 785 42 58 085 93 726 00 80 93 783 80 80 617 37 45 24
SERVEIS SANITARIS CAP Sant Quirze (demanar hora: 93 728 44 44) CAP Can Parellada Planificació familiar CAP Can n’Oriac (urgències) Consorci Hospitalari Parc Taulí Hospital de Terrassa Hospital de Sant Llàtzer Creu Roja Sabadell Farmàcia Amat Farmàcia Cladellas Farmàcia Oliveres Urgències Transport Sanitari de Catalunya
Març 2007
117
93 721 41 80 93 783 41 66 93 721 52 65 93 710 65 58 93 723 10 10 93 731 00 07 93 782 13 00 93 726 22 22 93 721 06 99 93 721 40 36 93 721 39 33 061 904 106 106
SERVEIS El mercat del recinte firal
Butlletí municipal de Sant Quirze del Vallès - Núm. 117. - V època - Març 2007 Edita: Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. Gabinet de Premsa Adreça: Plaça de la Vila, 6 08192 Sant Quirze del Vallès Tel. 93 721 68 00 Fax 93 721 15 31 web: www.sqvalles.org Coordinació: Eva Vinuesa i Fernàndez Fotografia: Gabinet de premsa - Enric Alloza Dipòsit legal: B-6541-84 Disseny i maquetació: Gonyalons Grafista S.L. Impressió: Gráficas de Prensa Diaria S.A. Si voleu fer arribar els vostres suggeriments, cartes o opinions a l’Informem, només cal que envieu un correu a: vinuesafe@sqvalles.org, amb les vostres dades personals. L’informem no es fa responsable de l’opinió dels seus col·laboradors ni s’identifica amb els seus treballs publicats.
Servei d’aigües CASSA (Atenció 24 hores) 901 500 510 Servei d’aigües Les Fonts 93 731 22 81 Serveis municipals i manteniment de la via pública 93 721 94 14 Enllumenat via pública (Avaries) 900 131 326 FECSA (Avaries) 900 770 077 Ràdio Taxi Sabadell (Sant Quirze) 93 727 48 48 Taxi Catalunya 93 716 62 62 Catalana de Gas (Urgències) 900 750 750 Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya 93 205 15 15 Transports públics SA (línia Sant Quirze-Sabadell) 93 710 79 51 Jutjat de Pau 93 721 18 51 Funerària Truyols SA (servei permanent) 93 580 97 10 Associació de Comerciants de Sant Quirze 93 721 22 94 Mossos d’esquadra 088
DONA
Mes per la Igualtat El mes de març Sant Quirze celebra el Mes per la Igualtat. Més d’una vintena d’activitats conformen un ampli programa d’iniciatives que tenen com a objectiu sensibilitzar la població entorn la igualtat de sexes i fomentar la no discriminació de la dona en tots els àmbits de la societat. Enguany l’Ajuntament ha treballat de manera transversal amb diverses regidories per tal d’oferir un programa ampli i variat que inclou exposicions, tallers, xerrades, sopars i teatre, entre d’altres. Fa més de 4000 anys, a l’antic imperi xinès, existien temples on la gent es reunia per riure amb la finalitat d’equilibrar la salut. Ara, ho podeu fer a Sant Quirze el proper 7 de març al taller de risoteràpia que prepara Gladys Rando. Des de les 19 fins les 21 hores el CEIP Pilarín Bayés (les Fonts) acollirà aquesta sessió pel mòdic preu de 4 €. Recordeu que riure rejoveneix, elimina tensions, ansietat, depressió, aprima i disminueix l’insomni. No falten raons per apuntar-s’hi! D’altra banda, i segurament en el mateix nivell d’importància, podreu participar en el taller de supervivència que els dies 13 i 19 de març tindrà lloc al centre cívic de Can Feliu. Sobreviure vol dir que us ensenyaran a comprar i cuinar, planxar i cosir, fer servir correctament la rentadora, canviar una roda del cotxe i fins i tot canviar un endoll. Si voleu participar-hi només cal que envieu un correu electrònic a: perezmv@sqvalles.org o bé us acosteu a l’oficina intermunicipal (c/Santa Teresa s/n).
El punt de reflexió La sensibilització entorn la igualtat no seria possible sense la reflexió. I aquesta es fa mitjançant xerrades i conferències. Per aquest motiu, l’acte inaugural del mes se centrarà en la xerrada “Dones i homes en diàleg: cap a la pau en la guerra dels dos sexes”, a càrrec de Norman Duncan, psicòleg del col·lectiu “Hombres en busca”. L’alcaldessa, Elisabeth Oliveras, inaugurarà el programa a les 19 hores. A les 20.30 tindrà lloc un recital poètic a càrrec de dones del poble. Aquest tret de sortida s’organitzarà íntegrament a la Patronal el 8 de març. El 9 de març l’entitat Dones del
Món organitzen una xerrada al bar del centre cívic: “Dones i conflictes bèl·lics”, a càrrec d’Anna Tortajada. Serà a les 19.30 hores. A continuació als exteriors del centre cívic es llegirà el manifest de la dona i tindrà lloc un concert: Dona A+, amb Cecílies, Tu novia tiene rabo i L.O.L. Les xerrades continuaran al llarg del mes amb una Tarda Jove el 14 de març: “Ni pendons ni submises”. A les pàgines de Joventut trobareu tota la informació al respecte. Dos dies més tard, l’assessor filosòfic del Centre Apeiron Xavier Carbonell parlarà sobre: “Estem preparats per un nou diàleg entre homes i dones?”. Serà a les 19 hores al centre cívic de Can Feliu.
Un dels tallers d’edicions anteriors
El punt original Els tallers i les xerrades ensenyen tècniques bàsiques de supervivència o sensibilitzen la població entorn la igualtat. Però el programa del Mes de la Dona compta amb algunes iniciatives novedoses i originals. Una d’elles són les sessions de Tupper SEX. Una oportunitat per descobrir amb els membres de la “Maleta Roja” tot de jocs i joguines sexuals per gaudir sol o en parella. Les sessions seran el 20 de març a les 19 hores al centre cívic i el 28 de març a les 17 hores al centre intermunicipal (c/Santa Teresa s/n).
Obra de teatre sobre els maltractaments l’any 2006 117 Març 2007
Tallers per riure i sobreviure
I el punt i final La cloenda al mes la posaran dos actes. D’una banda, un sopar al centre cívic amb espectacle inclòs a les 20 hores, i d’altra, la representació d’una obra de teatre el 30 de març organitzat pel Racó de la Dona i l’Av. de les Fonts i l’AV de Veïns i Propietaris de les Fonts. Serà a les 19 hores al CEIP Pilarín Bayés.
Dones de les Fonts en un taller d’integració de marroquines
DONA Mes per la igualtat dona-home
Tres dones, tres històries Tres dones amb tres vides diferents i un punt en comú: la il·lusió per lluitar. La Gisela, la Núria i l’Esther són dones amb perfils diferents i interessos diversos, però també són sens dubte, un reflex de l’evolució del paper de la dona en els darrers anys. En aquestes pàgines reflexionen des d’un punt de vista individual sobre el futur de la dona a la societat.
Gisela García, 41 anys “La dona ha d’obrir els ulls i buscar la felicitat sent dona” El perfil Va néixer a Barcelona i va estudiar batxillerat i COU a l’Acadèmia Febrer. Després va passar per l’Escola General de Catalunya, l’Institut Inmaster i l’escola Caldés, on va aprendre tècniques de quiromassatge, drenatge limfàtic, cromoterapia, reflexologia o reiki, entre d’altres especialitats. Ha realitzat cursos per a joves emprenedors a Barcelona Activa. Té una filla de 12 anys, la Yaiza, i un negoci propi: el centre Ataraxia. Actualment viu a Sant Quirze Parc. Es va enamorar del poble per les postes de sol.
Març 2007
117
Després d’uns quants missatges al contestador ens truca la Gisela. Ha tingut uns dies complicats i proposa fer l’entrevista d’aquí a deu minuts. S’acostarà a l’Ajuntament i aprofitarà l’estona que té lliure: “Ara, ha de ser ara”, diu. Tot i que l’entrevista l’hem de fer en una sala petita i freda, es nota que és una persona càlida, sensible. Despulla la seva ànima en cinc segons i parla ràpid i aferrissadament sobre ella i el paper de la dona. “Fa escassament un any que vaig muntar el centre de teràpies alternatives Ataràxia, però fins arribar al punt on sóc ara ha plogut molt. Vaig casar-me l’any 88 i em vaig divorciar als quatre anys. L’any 95 vaig tenir la meva filla Yaiza. La veritat és que la primera discriminació com a dona va començar en el moment en què em vaig quedar embarassda”, ens explica. En aquell moment la Gisela treballava a un laboratori de protesis dentals i no estava assegurada. Quan van saber que estava embarassada la van acomiadar: “Jo havia aconseguit fidelitzar els clients i van acon-
sellar-me que era millor que marxés. Acabava de comprar-me el pis i aquell mes pagava la primera lletra. Va ser un moment molt dur”, diu encara furiosa. Aquest cop fort i el seu esperit lliure la van portar a muntar el seu negoci: “Vaig conèixer a qui ara és el meu home, un odontòleg, i vaig decidir-me a complementar la seva consulta amb el meu negoci. I així fins ara, que estic més estabilitzada i intento posar ordre al que suposa liderar un negoci i portar una família. Ara treballo matí i tarda i entremig faig el dinar per la meva filla, a qui porti i vaig a buscar a l’escola. A les tardes, de 5 a 6 i abans d’agafar alguna visita, miro d’estudiar, perquè estic fent un curs de cromoteràpia i haig d’anar assumint tots els conceptes”. Malgrat l’estrès, la Gisela assegura que aquest ritme la compensa, perquè aconsegueix trobar al seu centre de teràpies un espai on relaxar-se i on mimar i ser afectiva: “La veritat és que fa falta més afecte al món en general. Jo crec que la dona hauria d’obrir els ulls i buscar la felicitat sent dona, buscar al seu interior i preguntar-se què li fa ser una dona feliç. El que no és compatible és intentar imitar els homes, és a dir, assumir a més de les tasques que ja ens imposen com a dones, les que sempre han tingut els homes. No hem de pagar aquest preu per a ser felices, un preu que, a més, sovint repercuteix a la nostra salut. No passa res per ser feliç dedicant-te a la família exclusivament!”. La Gisela ens comenta que els homes no pateixen tant aquesta dicotomia entre vida personal i professional. Els més joves, assegura, s’intenten implicar més en la vida familiar i pateixen, però “les seves tensions continuen centrant-se en la feina, sens dubte”, comenta la terapeuta.
La Gisela té un centre de teràpies
“No passa res per ser feliç dedicant-te a la família exclusivament” La conversa ha passat de la vida personal de la Gisela a l’aplicació de les teràpies que aplica per sobreviure a l’estrès: “Jo segueixo un dels principis del reiki: només per avui. Hem d’aprendre a plantejar-nos què volem fer avui i fer-ho bé. És difícil però necessari. A més, jo defenso l’individualisme, no l’egoïsme. Crec que hem de ser més comunicatius, menys competitius i obrir-nos als altres, però sempre sense passar per alt la nostra pròpia felicitat. Si nosaltres no som feliços, no farem feliç la gent del nostre entorn.”
Finalment, la Gisela ens comenta que sovint l’han etiquetada com a “rara”, com a diferent: “Però tots som diferents i això ens fa iguals. I les dones també som diferents entre nosaltres, aquí està el secret. Cadascuna amb les seves diferències ha de trobar el seu camí cap a la felicitat”. I és que la Gisela té molt clara una cosa: d’aquí deu anys vol estar en un lloc tranquil·la dedicada a les teràpies, però en l’àmbit rural: “Sempre, és clar, tenint en compte els desitjos de la meva filla.
L’apunt Durant l’entrevista insisteix que cal fomentar la comunicació entre les persones. Creu que això ens faria més feliços, tant els homes com les dones. De fet, em saluda amb dos petons d’aquells que no s’emporta l’aire, i s’acomiada de la mateixa manera. A més, m’explica una anècdota: quan utilitzava el metro, era partidària de tocar la mà de qui li venia el bitllet. Aquesta tècnica d’apropament funcionava tan bé que, al dia següent la persona a qui havia tocat ja no la tractava com una més, sinó amb certa familiaritat, amb un somriure: “Som massa freds, no ens toquem, mantenim les distàncies... hem d’estimar i deixar-nos estimar més”.
DONA Núria Pérez, 41 anys “Quan et cases tan jove comences a lluitar massa aviat” Va néixer a Sabadell però viu a Sant Quirze des que es va casar. Té estudis primaris i sempre s’ha guanyat la vida netejant cases de particulars. És una lluitadora nata i no es penedeix de res del que ha fet. Ara, és jove i mare de dos fills ja grans. Viu una segona adolescència. Hem quedat a les instal·lacions de la Policia Local de Sant Quirze, on la Núria treballa fent la neteja. M’espera fa una estona. L’acompanya una amiga: “Ja estava preocupada, pensava que no vindries!” Es nota que no li sobra el temps i anem per feina. Li demano que m’expliqui una mica els inicis de tot plegat, de la seva independència, el seu casament... Va al gra: “Em vaig casar als divuit anys perquè a casa no estava gaire bé, i pensava que a fora estaria millor. I em vaig equivocar. Als dinou anys vaig tenir el meu primer fill i als vint el segon. Després de tretze anys d’un matrimoni poc afortunat em vaig separar. No ha estat fàcil”.
Després d’aquesta primera sincera confessió, intentem treure’n el moll de l’os. I comencem per un dels moments més difícils de la vida de la Núria. Quan es va separar va haver de tirar endavant amb els dos petits, cosa que li va suposar jornades laborals molt llargues, tant a casa com a fora: “Em llevava a les cinc del matí i deixava el dinar fet. Llavors preparava els petits per anar a
encarregar-se dels nens quan es va separar: “Quan et cases tan jove comences a lluitar massa aviat. La veritat és que jo ara els dic als meus fills que no es casin tan aviat, que perds molta llibertat i no val la pena. L’únic positiu d’haver tingut els fills tan jove és que ara jo encara sóc jove i ells ja són grans”. I no ho pot negar, perquè malgrat la vida tan dura que ha tingut ningú
“Sempre et trobes bona gent pel camí que t’ajuda” l’escola i els feia l’esmorzar. A dos quarts de nou marxava a treballar, a netejar cases. Dinava a migdia com podia, en algunes cases quan em deixaven. A les set de la tarda acabava la jornada i passava a buscar els nens, que havia deixat a l’escola bressol, i començava tot el ritual de banys i sopars. No era abans de les dotze que em posava al llit. Va ser esgotador, i em preocupava no passar més temps amb els meus fills, però no tenia una altra opció.” De fet, abans de separar-se la Núria treballava a Correus, però havia d’entrar a les sis del matí i aquest horari no li hauria permès
no diria que la Núria té 41 anys: “Si he après alguna cosa d’aquests anys tan durs, ha estat que sempre et trobes gent bona pel camí. Sempre hi ha algú bo que t’ajuda. No es pot desconfiar de tothom de manera automàtica. Cal confiar, a no ser que et facin mal”. Actualment la Núria viu en parella i treballa a les instal·lacions de la Policia Local, en torn partit. Fa la neteja de sis a deu del matí, i de tres a set de la tarda: “Al migdia, dos cops a la setmana, faig la neteja d’una casa. Vaig i vinc caminant. De fet, ho he fet així tota la vida, he anat amunt i avall amb els fills i a la feina caminant, per-
què no tinc ni carnet ni cotxe!”. Tota aquesta experiència i sacrifici laboral l’intenta ara inculcar als seus fills: “El que vull és que aprenguin a valorar el que costen les coses. La gent jove valora molt poc les coses i jo als meus els he ensenyat a lluitar per aconseguir allò que volen. L’única por que tinc és el tema de les drogues. Els tinc molt avisats i molt formats en aquest sentit. Per la resta, són prou autònoms i responsables per tirar endavant sense problemes”. L’estabilitat de la feina i l’edat dels seus fills li estan donant a la Núria una segona joventut: “Ara m’encantaria fer un viatge, que mai l’he fet. M’agradaria anar a Egipte. Quan penso en el futur penso en això, perquè ja tinc un piset, petit però meu, i feina i parella estables. No demano gaire més. Bé, m’agradaria jubilar-me aquí, perquè tinc bons companys i m’hi sento a gust... Però perquè arribi aquest moment encara falta molt!”. Aquests desitjos de futur posen el punt i final a la nostra entrevista. La Núria acaba demanant-nos que fem arribar el seu agraïment
Esther Arcas, 34 anys El perfil Viu a Sant Quirze des de fa deu anys. El seu pare havia viscut a la masia Mas Duran perquè els seus oncles eren els masovers. Va estudiar infermeria i va dedicar-s’hi professionalment durant deu anys. El seu pare tenia una empresa de fabricació de vasos de plàstic i ella sempre l’havia ajudat. Quan l’any 2001 el pare va morir, ella i el seu marit van decidir dirigir-la. L’Esther combina la gerència amb la seva dedicació com a mare de l’Aina, de 7 anys, i el Pol, de 4. A més és vicepresidenta de l’AMPA del CEIP Purificació Salas i canta a la coral del CEIP El Turonet, entre d’altres activitats. Avui l’hem acompanyada a portar els nens a l’ escola i esmorzem juntes. Demana un bon esmorzar perquè, imagino, sap que el dia serà llarg. El bar és ple i tothom parla en veu alta. Això provoca que l’Esther em parli ràpid i sense pauses, alt i clar: “No sé de què vols que et parli exactament, només et puc dir que jo faig el que puc. No ha estat fàcil tirar endavant l’empresa del meu pare, perquè jo no era en aquell moment
especialista en el tema i el meu marit és llicenciat en història. Sort, però, que un temps abans de la seva mort, vam estar al capdavant i jo sempre he viscut l’empresa molt de prop. Tot i així, vam haver de fer un esforç molt important per continuar amb l’estratègia marcada i acomplir i actualitzar l’activitat a les normatives. Per això vam traslladar el negoci a una nova nau a Castellar. No sé, ha anat tot molt ràpid i no sé si vols que et parli d’això o de mi personalment”. Entretant, menja i mira com apunto fil per randa. L’Esther m’explica que va treballar deu anys com a infermera i que era una professió molt vocacional, li agradava. Però la feina que fa ara, la gerència, l’ omple molt. Abans, però, va haver de formar-se i fer un curs de direcció empresarial. Això la va ajudar: “Això i el meu marit. Pensava que potser seria complicat treballar junts, però la veritat és que ens ha unit encara més. No he tingut problemes amb el meu marit, ni sorpreses mai, tant en l’àmbit professional com en el personal. He trobat un company excel·lent en aquesta vida voraginosa que portem darrerament”, m’explica. La veritat és que l’Esther fa veritables esforços per compaginar la seva vida personal amb la professional,
L’Esther i els seus dos fills, abans d’entrar a l’escola
però sembla portar-ho bé. És més, per la cara que fa a les vuit del matí no es diria que se sent cansada: “Els matins són una cursa a contra rellotge. Jo em desperto abans per dutxar-me amb calma i, després, començo a despertar els nens. Mentre es prenen l’esmorzar em poso el rímel, i així fins que sortim per la porta després d’una hora i mitja de preparació que em semblen cinc minuts! Llavors arribo a la feina o faig alguna visita... Jo porto més la part administrativa, i el meu marit la tècnica. És difícil a vegades, sobretot perquè en aquest món la majoria són homes, però poques vegades m’he sentit discriminada”. De fet, l’Esther només assegura haverse sentit fora de lloc alguna vegada que, durant una conversa amb algun client, en arribar el seu marit, l’han deixada de banda: “Sort que el meu marit acaba assegurant que qui porta el tema sóc jo, perquè ell se n’adona i no li agrada. A alguns
homes els agrada el tracte aquest de “col·legues” i no volen una dona. A d’altres no, és clar, altres agraeixen veure una cara femenina entre tant home. I és que les dones sempre hem de demostrar més, hem de justificar-nos més. I jo crec que si hi hagués més dones a tot arreu hi hauria més calma, més pau... Les dones som més tranquil·les, menys impulsives, i això és positiu”. En aquest sentit, l’Esther creu que la dona se sent cada vegada més integrada al món laboral. Creu que com a líder “la dona és més compromesa i una gran treballadora”. Després de fer una anàlisi al moment actual tan professional com personal del moment actual de l’Esther, ens centrem en el futur: “Com em veig d’aquí deu anys? La veritat és que espero que l’empresa estigui més consolidada. Personalment espero mantenir un temps lliure per als meus fills, la meva família i continuar amb activitats com les que
La Núria a les instal·lacions de la Policia Local
a qui ha pensat en ella per ser entrevistada.
L’apunt En acabar l’entrevista hem de decidir on fer la fotografia. La Núria apunta que ho fem a la seva taquilla, on guarda alguns objectes personals. És llavors quan ens ensenya les fotografies que té penjades a l’interior de la porta. Entre elles, els seus fills: “S’assemblen a mi? Sí? Estic molt orgullosa dels dos, han estat la meva vida”. Aprofitem el somriure que li provoquen per fer la fotografia, que li fa molta vergonya.
realitzo ara, activitats que canalitzin la meva energia i em permetin no tenir el cap ni a l’empresa ni a la família. Et parlo de coses com les que faig ara, cantar a la coral del Turonet, ser vicepresidenta de l’AMPA del Purificació Salas o anar a classes de tècnica vocal. A llarg termini em plantejo fer alguna cosa a la Universitat Oberta de Catalunya...” Malgrat l’estoicisme amb què l’Esther organitza els seus dies i la seva vida, és encara víctima de generacions anteriors: “Tot i que els marits col·laboren a casa, les dones portem el pes principal. Jo a casa tinc una senyora que m’ajuda amb les feines, però qui controla si la nena ha de portar alguna cosa a l’escola sóc jo, qui sap que al nen li toca pediatra sóc jo... Jo organitzo la feina, tot i que el meu marit i jo la compartim.”
L’apunt La hiperactivitat de l’Esther es plasma en cada un dels seus gestos. De fet, quan parlem del futur a molt llarg termini, no el preveu com un moment per al descans total: “Quan sigui velleta m’agradaria tornar als orígens de l’infermeria. Sempre em quedarà el “cuquet” de dedicar-m’hi i potser llavors serà el moment per col· laborar en una residència i ajudar la gent gran algunes hores”. Molts hauríem d’aprendre d’aquesta voluntat.
117 Març 2007
El perfil
SOLIDARITAT
Pla de sensibilització 2007 El proper 4 de març es presenta públicament el Pla de sensibilització 2007. Un programa d’activitats que té com a objectiu sensibilitzar la població amb els països en vies de desenvolupament i implicar-la en les diferents iniciatives que, des de Sant Quirze, es duen a terme per ajudar els menys afortunats. La inauguració de les plaques d’agermanament entre el poble d’Antilla (Cuba) i Sant Quirze el proper 4 de març donarà el tret de sortida oficial al Pla de sensibilització 2007. Les plaques es col·locaran als tres accessos al poble: a l’avinguda Egara (polígon Can Casablanques), a la ronda Arrahona amb carrer Priorat i a la rotonda del Turonet (estació Ferrocarrils) i seran una mostra de la relació entre ambdues poblacions des de l’any 1997. La jornada continuarà el mateix dia amb un concert a càrrec dels Pirates de Bellaterra. Les exposicions i xerrades
Març 2007
117
El proper 15 de març s’inaugura la campanya “Txetxènia, trenquem el silenci”, consistent en una exposició al centre cívic de Can Feliu fins al 15 d’abril. La mostra s’inaugurarà el proper 15 de març a les 19.30 hores i l’acte comptarà amb la presència de l’alcaldessa, Elisabeth Oliveras, la presidenta de la Lliga dels Drets dels Pobles, Rita Huybens i la de Sant Quirze Solidari. Després de l’acte oficial es projectarà un documental sobre la situació que es viu en aquesta zona. El 21 de març la masia de Can Feliu acollirà una xerrada a càrrec del professor de la UAB i membre del CIDOB, Francesc Serra. Durant el març també tindran lloc diverses iniciatives com l’exposició “Dones del món”, organitzada amb la col·laboració de l’Ateneu del Món. A l’abril el paper de les ONGs serà debatut després de la conferència de Vicenç Creus, membre de la Lliga dels Pobles. L’acte, organitzat per l’Ateneu del Món, es celebrarà a les 19.30 hores al centre cívic de Can Feliu. D’altra banda, i també a l’abril, el dia 17, dues participants a un camp
de treball al Perú, Francesca Salido i Olga Mas faran una xerrada amb el nom: “Perú un viatge amb destí solidari”. L’Índia o l’Etiòpia també seran l’eix central de xerrades que tindran lloc als mesos d’octubre i novembre respectivament. També al novembre es parlarà de l’experiència dels camps de treball a la selva amazònica del Perú. Festa del Comerç Just El parc de les Morisques acollirà la Festa del Comerç Just el proper 3 de juny, també emmarcada en el pla de sensibilització. Des de les onze del matí s’hi vendran productes de comerç just i solidari, gràcies a la tasca d’Acció Solidària Vallès, l’Ateneu del Món, Fundació Quetzal, Sant Quirze pels Infants i Sant Quirze Solidari. A les 12 hores tindrà lloc un espectacle infantil a càrrec de Pep Callau, i la festa continuarà amb una paella solidària a migdia elaborada per les entitats participants, les ampes, les escoles i els patrocinadors.
Festa del Comerç Just al Parc de les Morisques
Altres iniciatives El CEIP Taula Rodona inicia un nou agermanament amb una escola de la zona del llac Atilan, a la petita població peruana de Tzululá. Una iniciativa escolar que se suma a la que celebraran tots els centres educatius el proper 18 de novembre: el Dia Internacional dels Drets dels Infants. La Festa Major de Sant Quirze, l’inici de recollida de la Caravana Solidària o la Mostra del Comerç són algunes de les iniciatives que es celebren al mes de setembre i que també formen part del pla. De la mateixa manera, al desembre el concert solidari de l’Ateneu del Món i el Quinto Solidari organitzat per Sant Quirze Solidari posaran el punt i final a un pla que té l’objectiu de fomentar la solidaritat i sensibilitzar la població sobre aquest tema.
Fotografia de nens beneficiats per la Caravana
Càrrega de la Caravana Solidària
ACTUALITAT
Ràdio Sant Quirze es començarà a escoltar per internet a finals de març Les emissions en proves de Ràdio Sant Quirze es podran començar a seguir per internet a finals d’aquest mes de març. La pàgina web de l’Ajuntament www.sqvalles. org oferirà una icona específica perquè les persones interessades a escoltar-la mitjançant la xarxa virtual s’hi puguin connectar. També aquest mes de març, l’Ajuntament ofereix un curs de ràdio als col· laboradors que s’han interessat a participar en aquest nou mitjà municipal. L’objectiu del curs és dotar totes aquelles persones que vulguin desenvolupar un programa de manera periòdica a la ràdio de les eines i coneixements bàsics per poder desenvolupar la tasca de manera òptima. Durant el mes de febrer va tenir lloc la selecció d’un funcionari amb funcions de periodista per reforçar el departament de comunicació i poder intensificar el treball de posada en funcionament de la ràdio municipal. Es preveu que, també a finals d’aquest mes de març, comencin les emissions dels primers programes pilots que conformaran la graella de programació d’aquest nou mitjà.
Ràdio Sant Quirze es gestionarà de forma directa per l’Ajuntament, mitjançant una organització especial. Aquest sistema de gestió té l’avantatge de poder emprar els recursos humans i materials de l’estructura de la Corporació, al mateix temps que garanteix una certa independència al nou òrgan. La Ràdio estarà regida per uns estatuts que han estat debatuts en la Comissió de Mitjans de Comunicació formada per un representant de cada grup municipal, mitjançant reunions periòdiques conduïdes per personal tècnic de l’Ajuntament. L’objectiu d’aquestes reunions ha estat arribar al consens de tots els grups municipals i fer dels mitjans de comunicació de la Corporació, un vehicle de comunicació comú, veu de tots els punts de vista i mirall de l’actualitat local de Sant Quirze. El següent pas que es preveu concretar és el de la creació d’un Consell de Redacció que supervisi tots els sistemes de comunicació local, tant l’Informem, com la ràdio, la web municipal o les publicacions periòdiques i puntuals. Hores d’ara, la Comissió de Mitjans està debatent qui ha de formar aquest organisme, com s’ha de regir i quines són les seves funcions.
Exteriors de Ràdio Sant Quirze
117 Març 2007
Organització especial
EDUCACIÓ
Carnestoltes a les escoles Els diferents centres educatius de primària i secundària van celebrar la festa del Carnestoltes el passat divendres 16 de febrer. Durant tota la setmana, i amb l’orientació del professorat, grans i petits van treballar diverses manualitats i disfresses que, finalment, van lluir divendres. Prèviament, però, van celebrar Dijous Gras i van rebre el Rei Carnestoltes amb els honors que l’acte requereix. El pati de l’escola va ser l’escenari de la festa
Els més petits van disfressar-se amb l’ajuda del professorat.
Març 2007
117
Cada classe va escollir una temàtica diferent
Grans i petits van compartir la celebració a les Fonts
EDUCACIÓ Les activitats educatives del març L’AMPA de l’escola Taula Rodona organitza una xerrada el proper 7 de març a les 20.30 hores, emmarcada dins de la programació de l’Escola de Pares. A propòsit de l’estudi geobiològic que ha realitzat l’escola, el president de Geonatura Pere Vila farà una ponència sobre la salut ecològica. L’estudi geobiològic mostra la importància de tenir cura del nostre entorn per poder mantenir un bon
estat de salut. En aquest sentit, la xerrada tindrà com a objectiu que els assistents prenguin consciència del “fet ecològic”. D’altra banda, l’escola bressol Picarol Blau organitza un taller teòrico-pràctic de cuina, alimentació i nutrició el proper 21 de març. A les 20 hores s’iniciarà aquesta sessió a la qual us podeu inscriure dies abans al mateix centre.
El Grup Impulsor del Projecte Educatiu de Ciutat proposa les primeres actuacions. Els tres grups de treball han promogut deu actuacions educadores que es faran efectives els propers mesos. Els integrants del Grup Impulsor del Projecte Educatiu de Ciutat han treballat en tres línies estratègiques d’actuació: potenciació i millora dels recursos educatius no reglats, potenciació de l’educació formal i no formal i ús educatiu dels entorns públics i cura del medi ambient. En aquest sentit, el grup ha proposat deu actuacions que promouran un estudi dels espais públics i l’elaboració d’un pla
d’usos dels equipaments. També s’ha prioritzat l’elaboració d’un dossier en el qual apareguin les dades de les diferents entitats de recursos educatius del municipi i la realització de casals d’estiu i hivern municipals. Finalment, iniciatives com el dia de la música o la formació per preparar l’alumnat per passar de primària a secundària han estat també propostes contemplades. Respecte el medi ambient, el grup ha plantejat organitzar una festa que giri entorn aquesta temàtica, i la millora dels espais i zones verdes del municipi. Finalment, s’ha remarcat la importància de millorar el tracte que reben els animals domèstics.
La primera actuació que es farà efectiva gira entorn la millora dels espais i zones verdes. Per aquest motiu, el proper 11 de març la iniciativa amb el nom “Observa i fotografia” convidarà els participants a passejar i descobrir els racons i secrets del Torrent de la Betzuca. Acompanyats per naturistes, els interessats realitzaran una observació del bosc de ribera que culminarà posteriorment en un recull fotogràfic. L’activitat està adreçada a persones de qualsevol edat i s’emmarca dins del projecte “Mulla’t per la Betzuca”, impulsat per Sant Quirze del Vallès Natura. El punt de trobada serà el centre cívic Can Feliu a les 10 hores.
Comencen les obres de l’escola bressol municipal El Patufet El proper 3 de març es posarà la primera pedra de l’escola bressol municipal El Patufet. El nou centre educatiu es troba ubicat al Mas Duran, al costat del CEIP Taula Rodona i acollirà un total de 135 infants en una superfície total de 1.250 m2.
La nova construcció contempla habilitar 136 m2 a sales d’usos múltiples i serveis integrals i més de 1.180 m2 a espais exteriors. El total del solar on s’ubicarà l’escola és de 2.311 m2, el que suposa una ocupació de parcel·la del 54%. Pel que fa als alumnes, aquests es
distrubiran en dues classes de 3 a 12 mesos, 3 classes d’1 a 2 anys i 4 classes de 2 a 3 anys. L’escola comptarà amb servei de menjador, espais nadó, familiars, de jocs... El cost total de les obres és de 1.478.000 € i es preveu que finalitzin al setembre.
Exteriors del CEIP Taula Rodona
117 Març 2007
Cursos de català per a adults
Els cursos de català per a adults del segon quadrimestre ja es troben en funcionament. A mitjan febrer es van iniciar les següent modalitats: curs de febrer a juny, i cursos presencials i a distància. Els cursos presencials es divideixen en tres nivells: Bàsic 1, Bàsic 2 i Elemental. A distància s’imparteixen el nivell intermedi (B) i el de suficiència (C). Per a més informació només cal que us connecteu a:
www.sqvalles.cat Exteriors del CEIP Taula Rodona
CULTURA
La pluja obliga a celebrar la festa del Carnestoltes en dos dies Sant Quirze del Vallès va celebrar el cap de setmana del 17 i 18 de febrer la tradicional festa del Carnestoltes. La tarda de dissabte, tot i que les comparses i els participants estaven a punt per iniciar la rua i el jurat havia començat la puntuació del concurs, les inclemències meteorològiques van impedir iniciar la rua. Els assistents, però, van poder gaudir de la presència de la Reina del Carnestoltes, l’Helena Sabater, presidenta de l’entitat Rialles. La Reina va fer un discurs molt divertit i amb les dones com a protagonistes, ja que enguany és el primer que la festa compta amb Reina i no Rei. Davant la incidència, la Regidoria de Cultura va informar tothom sobre la suspensió de l’acte, convidant els assistents a continuar amb la botifarrada als exteriors del centre cívic. A més, i a demanda de les entitats, la Regidoria va convocar els participants diumenge a les 12 del migdia per dur a terme la rua ajornada. Diumenge al matí, comprovant el bon temps, la Regidoria de Cultura va trucar tots els participants per recordar la convocatòria. D’aquesta manera, la celebració es va desenvolupar sense incidències i el jurat va poder lliurar els següents premis: El premi de comparsa infantil de 0 a 16 anys, una novetat d’enguany, va ser per a la comparsa Las Mininas, representada per la Purificació García i dotat amb 150 €. En la categoria de 0 a 7 anys el
primer premi dotat amb 90 € a bescanviar a Toys “r”us va ser per la Maria Salló, disfressada de globus aerostàtic. El segon premi d’aquesta categoria, de 60 € també a bescanviar al mateix centre comercial, el va guanyar l’Àlex Mercader, disfressat de Dartacan. El tercer premi, dotat amb 30 € al Toys “r” us el va aconseguir l’Adrià Espinola i la seva disfressa d’avi marxós. En la categoria de 8 a 16 anys va
guanyar la disfressa de barret del Joan Vicente. El premi consistia en el joc amb DVD Atmosfear, patrocinat per Educa Borràs. El segon premi va ser per Marc Martín, disfressat de Wifly i dotat amb una càmera digital fotogràfica patrocinada per CMC Centre d’Imatge. Finalment, el tercer premi el va aconseguir l’Ariadna Pérez com a Galeta Cook. L’Ariadna es va emportar uns jocs educatius patro-
cinats per Educa Borràs. Pel que fa a la categoria de comparses, l’AMPA El Turonet va aconseguir la primera posició, amb l’aposta: Un somni d’una nit d’estiu. El triomf els va regalar 600 € patrocinats per ABB de Sant Quirze. La segona posició en aquesta categoria la van aconseguir Els Mandukos amb la disfressa: “La gran corrida”. El premi va estar dotat amb 300 €.
Finalment, el tercer premi va ser pel Casal d’Avis i la comparsa: “Cafè de Colòmbia”. Van guanyar 150 €. La nit de dissabte les paredetes de l’Ateneu del Món, l’Escola Municipal de Música i l’Handbol Sant Quirze van ser guardonades amb el primer, segon i tercer premi respectivament. El premi especial va per també per a l’Escola Municipal de Música, Greace i 150 €.
Una de les comparses
Premis Carnestoltes Les Fonts
Març 2007
117
10
El barri de Les Fonts va acollir la celebració del Carnestoltes dissabte a la tarda. Malgrat la pluja, aquesta no va impedir que se celebrés la rua. El que no va poder organitzar-se va ser el ball de fi de festa, tal i com estava previst. Els guardonats d’enguany han estat: ”Aspirina” de Joan Mitats, 1er premi en la categoria infantil dotat amb jocs eduAlguns dels premiats
catius Educa Borràs. En segon lloc, la disfressa de “Maduixa” de la Ruth Linares, també dotat amb jocs d’Educa. En la categoria d’adults l’Amalia Pérez va aconseguir el premi de 150 € per la seva disfressa de “Taula”. La comparsa guanyadora va ser la de “Caixa de regals”. Un guardó de 400 € que va recollir la seva representant, la Maria Martínez.
CULTURA
Lacasta a la Casa Vila Puig
Una de les obres de Lacasta
La Casa de Cultura Vila-Puig acull des del dia 1 i fins al 24 de març l’obra d’Antonio Lacasta. Es tracta d’una exposició de monotips que es va inaugurar oficialment el dia 1 de març a les 20 hores i que recull la feina de l’artista dels darrers mesos. Una feina precisa i acurada de la qual podran gaudir els visitants a la mostra. L’exposició es pot veure els matins de dilluns a divendres de 9.30 a 13.30 i les tardes de dimarts a divendres de 18 a 20.30 hores. Els dissabtes la Casa romandrà oberta de 12 a 14 i de 18 a 20 hores. Trobareu més informació de la mostra a: www.antonio-garfio. blogspot.com.
Sant Quirze celebra el Dia de la Dansa El proper 25 de març el municipi ballarà al so de la música en el marc de la celebració del Dia de la Dansa. El gimnàs Montserrat Creus, el Casal d’Avis i el Centre Asana participaran en aquesta iniciativa amb l’objectiu de donar a conèixer les diferents modalitats artístiques del ball
i fomentar que la població es decideixi a practicar algun tipus de dansa. El parc de les Morisques acollirà des de les onze del matí les diverses actuacions, que seguiran a les dotze amb una audició de sardanes per part de la Cobla de Sabadell.
Una ballarina de Bollywood
El Bollywood està de moda - Si encara no tenim massa clar què és, recomana’ns alguna pel·lícula... - Doncs “Bodas y prejuicios” o anar directament al cinema Maldà de Barcelona, on només fan aquest tipus de pel·lícules, de Bollywood.
- Què és el Bollywood? - És el gènere cinematogràfic de l’Índia. Allà totes les pel·lícules són musicals. Amb la dansa s’interpreta tot el que passa, l’argument. De fet, es basa en el bhangra, un ball folklòric del nord de l’ Índia. També hi tenen molt a veure les modalitats de balls regionals indis com el bharatyam o el Katak i el Kabila.
- I si volem tenir una experiència més propera... - Doncs només cal que us acosteu una vegada al mes, els diumenges a la tarda, al bar Molist de Sabadell. Fem festes de Bollywood i ensenyem algunes passes. Venen immigrants i fem una celebració multicultural molt divertida.
- I com se’t va ocórrer ensenyar Bollywood? - Doncs ara fa dos anys que dono classes perquè en fa sis que vaig anar a l’Índia i me’n vaig enamorar. Són una gent fantàstica, amb pocs recursos però que et tracten com si fossis de la família. De l’Índia he après a ser més humana, apart del Bollywood!
-I si volem prendre’ns-ho seriosament? - Bé, podeu venir a la meva escola, a l’avinguda de Matadepera de Sabadell! - Gràcies Sònia. Ens ho pensarem! - A vosaltres.
117 Març 2007
PAPERERIA SANT QUIRZE
La Sònia és la responsable del Centre Asana, que participarà en el Dia de la Dansa que se celebrarà el proper 25 de març a Sant Quirze. Anar a veure l’espectacle dels seus alumnes és una bona oportunitat per conèixer aquesta modalitat artística.
11
CAP
Voluntats anticipades El Centre d’Atenció Primària de Sant Quirze li facilitarà propostes de documents de voluntats anticipades, així com orientació i ajuda per a la seva redacció. En l’article d’aquest mes els expliquem què contempla i com cal preparar-lo. El document de voluntats anticipades (DVA) és el document, adreçat al metge responsable, en el qual una persona major d’edat, amb capacitat suficient i de manera lliure, expressa les instruccions a tenir en compte quan es trobi en una situació en què les circumstàncies que concorrin no li permetin d’expressar personalment la seva voluntat. El fonament del DVA es troba en el respecte i la promoció de l’autonomia del pacient, autonomia que, mitjançant un DVA, es prolonga quan aquest no pot decidir per ell mateix.. El DVA és una extensió del consentiment informat. El pacient, prèviament informat de la seva malaltia i de les alternatives terapèutiques, dóna el seu consentiment abans d’una prova o una actuació concreta. Seguint aquest sentit, la voluntat expressada pot no consentir o limitar l’actuació mèdica. La limitació o alternativa al tractament és legítima, encara que la actuació proposada al malalt s’inscrigui en una bona pràctica clínica i, per tant, sigui racional i fins i tot vital. El malalt, malgrat això, té dret a rebutjar-la, personalment o ara a través d’un DVA. La realització d’un DVA ha de ser,
Març 2007
117
12
en la mesura que sigui possible, l’expressió d’un procés reflexiu d’acord amb els valors personals de cadascú, un acte positiu de responsabilització en les decisions relatives a la pròpia salut. Es tracta d’una forma de continuar exercint el dret a ser respectat amb els propis valors, assegurant que aquest respecte es mantindrà quan es presenti una situació de més vulnerabilitat. El document també preveu la possibilitat de nomenar un representant, que és l’interlocutor vàlid i necessari amb el metge o l’equip sanitari, tant per ajudar a interpretar i defensar el compliment d’aquestes instruccions com per prendre decisions. El representant, familiar o no del pacient, ha de conèixer els valors i desigs de la persona a la qual representa. Al DVA també poden especificarse altres consideracions, com ara ratificar la voluntat de fer donacions d’òrgans, participar en assaigs clínics, etc. Per ser vàlid el document s’ha d’atorgar davant un notari o tres testimonis, que han de garantir la identitat de l’atorgant, la seva capacitat, que coneix el seu contingut i que aquest es correspon amb la seva voluntat.
Exteriors del CAP Sant Quirze
La persona que fa un document de voluntats anticipades, o o la seva familia o la persona que ell hagi escollit com a representant, és en principi qui ha de portar-lo al metge responsable.
La sala d’espera del CAP es converteix en sala d’exposicions L’exposició “Cannabis, com ho vius?” va romandre exposada a la sala d’espera del CAP del 22 al 30 de gener. La mostra, que havia estat abans a la masia de Can Feliu, ha fet realitat el desig dels responsables del centre de fer de les sales d’espera un espai divulgatiu de salut, cultura i solidaritat arrelat al municipi. Actualment el CAP acull la mostra que es veu a la fotografia: Àfrica: mirada blanca, mirada negra”, fruit del material fotogràfic de Pere Vidal. Des d’aquestes pàgines oferim el nou espai a les entitats i veïnat del municipi. Només cal que us adreceu a la persona que gestiona aquest tema, la sra. Joaquina Parra.
L’exposició d’Àfrica es troba al vestíbul
El DVA es pot revocar i deixar sense efecte en qualsevol moment, així com modificar o ampliar, per la sola voluntat de l’atorgant. En aquests casos és aconsellable el compliment dels mateixos requi-
sits de forma del seu atorgament (notari o testimonis). Al seu Centre d’Atenció Primària li facilitarà propostes de document així com orientació i ajuda per a la seva redacció.
Com demanar hora al cap Si voleu demanar hora al centre d’atenció primària de Sant Quirze del Vallès cal que concerteu cita prèvia trucant al 93 728 44 44. L’horari d’atenció és de 8.30 a 20.30 hores, de dilluns a
divendres ininterrompudament. També podeu demanar hora a través del web del departament de Salut de la Generalitat de Catalunya: www.gencat.net/ics
BENESTAR SOCIAL La Regidoria de Benestar Social sol·licita el suport de la Diputació per a desenvolupar nous projectes i continuar els ja iniciats La Regidoria de Benestar Social de l’Ajuntament ha fet arribar a la Diputació de Barcelona les demandes de projectes i iniciatives que vol desenvolupar o continuar al llarg de 2007. Entre aquestes, destaquen les xerrades sobre la dependència, la sol·licitud de subvencions o la continuïtat del Pla d’Infància i Familia.
La gent gran es beneficiarà d’algunes iniciatives
La Diputació de Barcelona presenta cada any un catàleg amb nous projectes i iniciatives que les diferents regidories de Benestar Social dels ajuntaments poden sol·licitar per tal de desenvolupar-les als seus respectius municipis. Enguany, i després que la regidoria de Sant Quirze es reunís amb els tècnics responsables de l’Ajuntament, les novetats que es podrien pri-
oritzar al poble són les xerrades sobre la dependència adreçades a tècnics, la celebració d’un fòrum els propers dies 28 i 29 de març, i el projecte “Més a prop”. Aquest darrer consisteix a realitzar enquestes a domicili sobre la situació social de la població, per tal d’aplicar posteriorment les mesures necessàries. D’altra banda, la Regidoria de Benestar Social demanarà sub-
venció per tal de fer realitat el projecte del pas de primària a secundària que ja es va iniciar durant l’exercici de 2006. També es sol·licitarà suport econòmic per a les famílies que formen part del projecte Prohabitatge. En aquest sentit, també es continuarà amb iniciatives com el Pla d’Infància i Família o la Xarxa de Drogues, des d’on es podria treballar conjuntament
amb la Regidoria de Salut Pública. Finalment, la Regidoria de Benestar Social ha sol·licitat informació respecte altres experiències de municipis en creació de centres de dia i residencials i ha expressat el seu interès en iniciatives com els tallers intergeneracionals per a la gent gran o el curs de cuidadors de persones amb dependència.
Donació de sang El Banc de Sang inicia una campanya especial per al període de Setmana Santa. A Sant Quirze del Vallès trobareu la unitat mòbil situada a la rambla de Lluís Companys, davant de l’entrada del parc de les Morisques, el proper dilluns 2 d’abril. Podreu donar sang de cinc a dos quarts de nou del matí.
Març 2007
117
13
PROMOCIÓ ECONÒMICA
Un passeig pels mercadets Roba, equipament per la llar, plantes i flors, alimentació, crits rimats que fomenten la compra... Els mercats ambulants són sens dubte el punt neuràlgic de la vida de qualsevol municipi, a més d’uns dinamitzadors essencials del comerç local. Sant Quirze del Vallès compta amb tres mercats setmanals ambulants: el de Can Torras Can Llobet, el mercat de Les Fonts i el del centre del poble.
El mercat de Can Torras Can LLobet
Març 2007
117
14
Més conegut com el mercat de la Zona Hermètica, cada diumenge de les nou del matí a les dues de la tarda, uns quatre-cents marxants ofereixen els seus productes als dotze mil visitants que hi discorren per mirar i comprar. El mercat es troba al llindar del terme municipal de Sant Quirze amb el municipi veí de Sabadell i és per això que el mercat pertany als dos municipis. Aquest important volum de visitants, i la magnitud del mercat ha donat peu perquè l’Ajuntament de Sant Quirze i l’Ajuntament de Sabadell, juntament amb la Diputació de Barcelona, hagin encarregat un estudi del mercat a l’empresa GFK Group, per tal de determinar-ne les necessitats, els punts forts així com les millores a fer. La primera actuació, d’acord amb el resultat de l’estudi, ha estat l’aplicació de les mesures de seguretat, amb les que es preveu que es minimitzin i resolguin els problemes que ocasionen les parades il·legals i els venedors “de la manta”, així com possibles robatoris. El president de l’Associació de Venedors del Mercat de Can Torres, Alejandro Oruña, sempre ha reclamat aquesta seguretat: “Hi va haver un moment en què va haver-hi força robatoris i els paradistes vam notar un descens de visitants. Ara el tema s’està treballant i estem satisfets perquè nosaltres el que volem és que els compradors se sentin segurs i puguin accedir al recinte del mercat amb tranquil· litat, sense patir”. Oruña també fa referència a la
necessitat d’augmentar les parades d’alimentació, que sempre fomenten la visita de compradors: “A Sant Quirze existeix la mateixa normativa de mercats que a Sabadell, i això és positiu excepte pel que fa a les parades d’alimentació. L’alimentació dinamitza l’economia i el mercat i de moment no es fomenten parades noves d’alimentació, simplement s’han deixat les que hi existien amb anterioritat. Cal fomentarles, cal fer-ho”. L’elevat nombre de visitants també ha donat lloc a controlar el tràfic i els accessos. Per aquest motiu, des de fa aproximadament un mes els visitants accedeixen per l’entrada més propera a l’aeròdrom, el que evita col·lapses i facilita l’aparcament. D’altra banda, l’Ajuntament de Sant Quirze, conjuntament amb el de Sabadell, estan estudiant les propostes de l’empresa GFK per tal de fer una valoració conjunta amb els representants del mercat i així establir unes actuacions en consens per la millora i manteniment del mercat. Segons el regidor de Promoció Econòmica, Valentí Vidal, i en vista a l’anàlisi tècnic del mercat, aquest és “un exemple del bon funcionament del mercat i de l’important paper que fa com a dinamitzador comercial del poble”. En aquest sentit la millora i el manteniment dels mercats ambulants, tant pel bon funcionament de la feina dels marxants com per donar una bona oferta comercial, és cabdal en els nostres municipis.
El mercadet del recinte firal
El mercat del centre del poble i el de les Fonts Tots els dimecres, 4 parades d’alimentació, 1 de roba i 1 de productes de la llar, ocupen un espai a l’avda. Antoni Gaudí. El mercat dels dimecres és una opció més tranquil·la, dedicada a la demanda local i principalment ofereix productes d’alimentació.
D’altra banda, el mercat ambulant de les Fonts es realitza els diumenges. Les 87 parades situades entre el passeig del Ferrocarril i el recinte de la Torre Julia donen vida al barri els caps de setmana.
Panoràmica d’un sector de parades a la Zona Hermètica
PROMOCIÓ ECONÒMICA Està satisfet del mercat del recinte firal? Maria Teresa
Rosa
Fidel Valentín
- La veritat és que no vinc cada semana, sinó cada quinze dies. Però tot i així el trobo força bé. La fruita no la compro aquí, sinó a la fruiteria propera a casa. El que sí compro són productes de neteja, per comoditat. Potser trobo a faltar que caldria alguna parada més, de sabates o roba, per exemple.
- Jo el trobo molt pobre. Falten parades. Estic acostumada a anar a mercadets, i la veritat és que crec que aquest en concret necessita parades de roba. Aquí no vinc massa, però si vinc bàsicament compro fruita.
- Com a paradista, estic content de venir aquí. La veritat és que crec que val la pena, tot i que és més car que la majoria de mercats on vaig. Respecte a la clientela, jo ja tinc la meva feta fa més de sis anys, i no m’acostumen a fallar. No em puc queixar.
La Maria Teresa al mercat
La Rosa acostuma a comprar als mercats
El Fidel té parada a Sant Quirze fa molts anys
Bona acollida a la campanya per fomentar l’ús del català entre els comerços fomenta l’ús del català en situacions de la vida quotidiana com anar a comprar, demanar un cafè o un menú per dinar. D’altra banda, aquesta campanya pretén donar resposta activa a les mancances en llengua catalana que puguin tenir tant les persones que regenten els establiments com el seu personal. Per aquest motiu, s’ha previst dissenyar una programació de cursos gratuïts de català oral, especialment adreçats a les persones que fan atenció al públic, i oferir assessorament específic en llengua catalana tant pel que fa a normativa lingüística com a qüestions relaciones amb la correcció en retolació, els menús, etc. Finalment, els tècnics de l’Ajuntament han difós entre bars i restaurants l’eina “Plats a la carta”, una aplicació informàtica impulsada per la Generalitat de Catalunya que permet elaborar cartes de restaurant en català i en cinc llengües més. Un dels comerços participants L’Òptica Sant Quirze s’ha adherit a la campanya, a l’igual que nou
117 Març 2007
Els diferents comerços de Sant Quirze han rebut amb bons ulls l’inici de la campanya per fomentar l’ús de català que han endegat conjuntament la Regidoria de Promoció Econòmica, l’Associació de Comerciants, el Gremi d’Hosteleria de Sabadell i el Servei de Català. Els serveis tècnics de l’Ajuntament responsables de la iniciativa ja han iniciat una ronda de visites als diferents establiments per tal que s’adhereixin a la campanya. En el moment de la redacció d’aquest article els comerços adherits i amb l’enganxina “Aquí donem corda al català” sumen un total de deu: Perruqueria Nieves, Nutrisalut, Restaurant El Lluernari, Nouclínic Veterinaris, Naturhouse, Òptica Mussol, Sarlat Dental, Xarcuteria-degustació Can Paco, L’Ós Llaminer i Papereria Sant Quirze. La iniciativa també pretén potenciar el programa “Voluntaris per la llengua” de manera que els comerciants i el personal dels establiments no canviïn de llengua en detectar que els clients tenen algunes dificultats per expressarse en català. D’aquesta manera, es
15
La Mariona, de Normalització, explica la campanya als comerciants
comerços més en el moment de la redacció d’aquest article. El propietari, el Pedro Martínez, ha rebut amb positivisme la iniciativa: “La veritat és que estic content perquè desconeixia que
els comerciants poguéssim gaudir d’aquest servei de correcció. Controlo el català però sovint et trobes amb alguns dubtes i està bé poder fer la consulta. D’altra banda, crec que l’ús del català
ha d’esdevenir un fet normal, habitual en la nostra vida quotidiana.” Tot i així, el Pedro ens comenta que la majoria de clients de Sant Quirze s’adrecen en català.
PROMOCIÓ ECONÒMICA Xavier Ortega, 25 anys al peu del canó
Aniversari de la Papereria Sant Quirze
“Si hagués de tornar a començar, no muntaria una papereria” El maig de 1982 obria les portes la Papereria Sant Quirze. Ara, 25 anys més tard, el seu propietari, el Xavier Ortega, fa balanç del negoci i valora com ha canviat la situació per als comerciants d’ençà que Sant Quirze comptava tan sols amb 2.500 habitants. De la petita merceria-papereria dels inicis, el Xavier canvia piles de rellotge, té servei de planxa a domicili i fins i tot emmarca quadres. Tota una vida al peu del canó. - Xavier, com recordes els inicis? - Durs, duríssims! Quan vaig fer 18 anys els meus pares em van muntar la botiga. Llavors era papereria-merceria i feia molt poc que acabaven de fer el Purificació Salas. Sant Quirze tenia uns 2.500 habitants. Va ser complicat fer-me clientela i sobreviure, i més tenint en compte que vaig fer el servei militar i tot! - Uns entrebancs que no sé si es van augmentar amb l’obertura de l’Alcampo?
Març 2007
117
16
- Sí, ens ha fet molt mal als comerciants. De fet, jo l’any 1990 vaig obrir una botiga a l’Alcampo i vaig mantenir la del carrer Travessera número 5, aquesta. Però va ser l’error més gran que he fet mai. Vaig tancar als 18 mesos perdent més de 18 milions de pessetes. Allà funcionen ells, l’Alcampo, però no les botigues de fora. - Com vas sobreviure a aquesta dura etapa? - Amb el servei, el bon servei. A més, sempre he fet molta publicitat. Me l’he feta jo mateix: he regalat benzina gràcies a un conveni amb la primera BP de Sabadell, barres de pa d’acord amb el forn del carrer Nou... I ara, darrerament, he fet un tríptic a tot color. Cal donar-se a conèixer, cal insistir, és el secret. Mira, jo vaig ser el primer a tenir fax públic al poble, la primera fotocopiadora potent, el primer a fer fotos de carnet apart del fotògraf oficial... Tot suma! - I el tracte amb la gent també deu ser un bon requisit per funcionar... - Sí, però això es porta dintre, és innat. Això i estar sempre pen-
sant a innovar. Jo sempre vaig a fires, intento estar al dia... Això sí, sempre em negaré a una cosa. - A què? - A vendre diaris i revistes. - Per què? - Ja ho vaig fer i és una roda en la qual només guanyen les editorials i on el petit comerciant hi surt perdent. Hi poses diners i sempre els tenen ells, et sents lligat. - El que veig que sí que funciona (perquè no para d’entrar gent) és la primitiva, les claus i les piles de rellotge... - Sí, fa dos anys que tinc el tema de la primitiva, i no és que em guanyi la vida amb això, ni molt menys, però qui entra a buscar una butlleta de joc, veu una altra cosa, i així sempre... Es tracta que hi hagi trànsit de gent. - I de comptar amb un bon aliat? - Sí, i jo l’he trobat. Tinc una dependenta que és una bona companya i coneix molt bé tot el material de què disposem. Això és essencial. A més, jo treballo els dissabtes i així evito que el personal se’m cremi. També tinc un estudiant que treballa amb nosaltres i n’estic molt content. - Com veus el negoci d’aquí a deu anys? - Igual! Jo em veig igual, donant guerra! Però la veritat és que sense arriscar. Tinc ja 42 anys, estic casat i tinc dos fills. No vull arriscar-me més. Ara, també et dic que si hagués de començar ara no ho faria. Actualment costa molt que et donin un permís i hi ha una competència brutal amb els grans hipermercats i les petites botigues de xinesos. És impossible competir en preus.
El Xavier sempre treballa amb bon humor
- Veig que el tema dels hipermercats el tens sempre molt present. - Sí, perquè tot i que vaig intentar sumar-m’hi, han pogut amb nosaltres. Tinc por que el comerç del poble acabi morint. Un dissabte a la tarda això està mort, i haig de tancar abans de ser víctima d’un atracament, com ja em va passar l’any 1999. - Malgrat els moments més negatius, què has après de tots aquests anys atenent el públic? - Crec que el que he après es diu “universitat de la vida”, és a dir, que el més important no són les carreres, sinó formar-te tu mateix, estar al dia, culturitzar-te, llegir i voler aprendre... D’aquesta manera adquireixes valors com el de la solidaritat o el del sacrifici i aprens a estimar el que t’ha suposat un important esforç. I això és el que m’agradaria que aprenguessin els meus fills. - Xavier, ens has donat una bona classe de filosofia. Gràcies. - A vosaltres. Caricatura del Xavier representativa de les seves ganes de treballar
GRUP MUNICIPALS
Sí...me’n sento orgullosa
Soterrament de línies d’alta tensió
Deixarem quelcom de Sant Quirze pels joves?
ca de dretes i política d’esquerres. Possiblement això hagi contribuït a que els ciutadans, escèptics amb el concepte “política” o vagin sent-ho cada dia mes amb el concepte de “partit polític”. Davant del fet innegable de que ni la totalitat de la ideologia esquerrana ni la totalitat de la ideologia dretana son dolentes, les diferencies antre la dreta i l’esquerra van disminuint i, com a conseqüència lògica, neixen partits de centre, més equilibrats. Exasperacions momentànies apart, avui els grans partits de dreta es defineixen com de centre dreta i els grans partits d’esquerres es defineixen com de centre esquerra. No és fàcil que el ciutadà, preocupat per
la seva economia, per la seva seguretat, pel seu treball, pel seu nivell de vida, per l’educació dels seus fills, etc. etc. acabi abstenint-se de votar. Però el problema s’agreuja en la nostra nació catalana, a l’haver de sobreviure sense estat propi., amb la dreta catalana lligada a la dreta central (i es una opció que mereix tot el respecte) i l’esquerra catalana també lligada a l’esquerra central, bé sigui directament, bé sigui mitjançant aliances tripartides (que també es una opció que mereix tot el respecte), totes dues opcions han donat per acabat el debat identitari que no porta enlloc, per a ells només te sentit el concepte de dretes i esquerres en el significat més simplista
El resultat, greu, és que Catalunya no té govern propi, Catalunya no progressa sinó que fa marxa enrere, Catalunya perd les seves essències pròpies, Catalunya perd l’espurna (la “xispa”) vivificadora del nacionalisme i desenvolupa un progressisme que va en sentit negatiu. Cal reflexionar molt fins al mes de maig. O Convergència i Unió (única oferta clara de nacionalisme veritablement progressista per a Catalunya) guanya, com a primer pas per guanyar de nou les eleccions generals catalanes o seguirem sent la “región catalana” o el “noroeste espanyol”, sen se cap pes polític, amb un Estatut aliè al aprovat al nostre Parlament i amb una economia escanyolida i saquejada.
L’estat de tranquil·litat que genera la sensació d’haver actuat com la consciència et dicta, és una d’aquells estats espirituals que comporten pau i et fan especialment forta davant qualsevol crítica malintencionada. Dic crítica malintencionada, perquè les crítiques, constructives o no, però que es generin des de l’estricte debat polític o de la diferència de valoració en l’acció empresa, sempre les he acceptat. Crítiques, que per entendre’ns, neixin sense voluntat de fer mal personal. En aquests dos anys de govern, sempre he actuat amb voluntat d’encertar en les meves decisions, amb absolut respecte i consideració vers la comunitat que ha
dipositat la seva confiança en mi. I... sí, me’n sento orgullosa. Però, al llarg de la vida hi ha altres aspectes que em fan sentir orgullosa, que m’ajuden a estar tranquil·la amb mi mateixa. Tinc dos fills, als que estimo molt. Els he fet - i els faig créixer - en el convenciment de la necessitat de posar-se al costat del feble i davant del poderós, en la defensa dels més desafavorits; en la lluita per les causes justes i en contra de les imposicions sense raons; en el treball desinteressat envers la comunitat i en el compromís per fer millor cada dia l’entorn on viuen; en l’estimació pel seu país i en la comprensió envers tots els altres pobles del món. Ho he fet durant molts anys en
la solitud que les circumstàncies van comportar i... Sí, me’n sento orgullosa. Vaig aconseguir, amb molt d’esforç de dies, nits i anys, fer realitat un projecte al poble lligat al món de l’ensenyament. Quan ha calgut o se m’ha demanat, he col·laborat desinteressadament en donar un cop de mà a l’administració local amb famílies que necessitaven una ajuda, o bé amb projectes pedagògics d’interès municipal. I quan he assolit responsabilitats de govern he estat honesta amb mi mateixa i amb el poble, i he treballat per fer possible l’escola bressol pública que s’està construint i serà realitat el proper curs. I... sí, me’n sento orgullosa.
Però tanmateix, i com deia al principi, mai he defugit crítiques. Sempre que no hagin posat en dubte la meva honestedat personal i íntima alhora d’actuar i de fer. Per tant en cap moment he entrat tampoc en el joc de satisfer a ningú amb l’objectiu que parli bé de mi a canvi d’alguna contraprestació. No ho he fet ni quan els béns a contraprestar eren meus i tampoc (menys) ho faré quan aquests són de tots. I d’això, en podeu estar segurs les i els “mussols”, me’n sento també –i molt especialment- orgullosa.
L’anunci de Converses entre Ajuntament i Indústria pel soterrament de les línies d’alta tensió per part del govern de CiU i ERC, ens genera diferents reflexions. Per fi, desprès de tota aquesta legislatura que ha passat aquest govern municipal de CiU i ERC sense moure ni un fil de l’Alta Tensió, ara s’han decidit a moure fitxa. Tard i malament, quan només falten 2 mesos per les eleccions municipals i el canvi de govern; Tard i malament desprès que múltiples veïns i associacions ho vinguin reclamant legítimament des de fa molts anys; Tard i malament desprès que des del PSC ho hem vingut reclamant reiteradament (veure la nostra revista La Rosa d’Octubre de 2006).
Però malgrat tot ens n’alegrem. Benvingut sia l’anunci: per fí ens anuncien que han tingut diverses reunions amb la Generalitat. Ja era hora!, deixeu-nos afegir! Però en nom i en el respecte als interessos dels ciutadans, a qui ens devem tots els representants públics, no voldríem que això sigui només un anunci electoral del govern sortint per intentar quedar bé, o per donar la culpa a altres si no surt bé. Nosaltres també, des del PSC de Sant Quirze, en el nostre paper de defensa dels interessos dels ciutadans, hem tingut diverses reunions amb la Direcció General d’Energia de la Generalitat, per interessar-nos per trobar
solució a aquest problema que pateix el poble, i no ho hem anat anunciant. Perquè sabem que el tema no és fàcil de solucionar. Perquè sabem que és molt costós, i que requereix no només un conveni amb la Generalitat, sinó sobre tot cal un doble compromís, compromís municipal en aportar molts diners, i un compromís, un conveni o acord també amb FECSA per a la seva realització, per que serà aquesta empresa la que finalment serà factor decisiu per possibilitar o no l’actuació. Per això celebrem la notícia de que PER FÍ aquest govern de CiU i ERC es mogui en aquest tema, encara que sigui TARD
I MALAMENT, i per serietat davant els ciutadans els demanem que ens expliquin quants diners pensen consignar en el pressupost municipal de 2007 (desgraciadament encara ni el tenen aprovat, ni tard ni malament, i les eleccions son el mes de maig) i que ens expliquin també quins acords tenen establerts amb FECSA per a la seva realització. No fos cas que, tot plegat, i a dos mesos de les eleccions municipals, l’anunci només fos això, UN ANUNCI i per tant un nou episodi de FUM I MÉS FUM, al que ja ens tenen acostumats. Ens agradaria veure l’inici de les obres... els ciutadans tenim memòria! Antoni Rebolleda
Estem a les acaballes de la legislatura i convindria que abans de tornar a votar ens féssim algunes reflexions importants sobre el futur del nostre poble. La primera és si realment Sant Quirze té futur. Sembla paradoxal que ens puguem fer aquesta pregunta, quan tenim una de les poblacions més joves de Catalunya, però quina és la nostra realitat? L’explosió urbanística dels últims anys ens ha deixat en molt poc temps amb un Pla General esgotat, un sòl edificable gairebé exhaust i uns habitatges inassolibles pel seu preu per a la majoria de la població i no diguem,
pel sector més jove. La desposta municipal ha estat massa tardana i a l’última promoció, s’ha fet evident el desequilibri entre els pisos ofertats i les sol·licituds, evidenciant la magnitud del problema que tenim. La manca d’habitatge assequible no és la única dificultat dels joves per viure a Sant Quirze. Un transport públic paupèrrim, unes instal·lacions esportives tercermundistes, amb pocs equipaments adequats i sense gairebé cap oferta lúdica al municipi, així com la manca d’una política mediambiental rigorosa que protegeixi el nostre entorn verd, són alguns exemples de la
deixadesa o de la manca de visió de futur dels governs municipals de les darreres legislatures. Com es pot treballar amb quatre crisis de govern en aquesta última legislatura ? Una per any. En gran part, per crisis internes dels dos partits majoritaris. Existeix un esgotament de cicle. Hi ha grups i persones governant durant massa temps seguit. I això cansa. El nostre Ajuntament demana a crits una renovació a fons, de persones, d’idees i d’ il·lusions. Cal obrir les portes i que entri aire fresc. No solament és quesito de canvis de sigles o
de coalicions en el govern municipal, sinó també de renovació de persones i sobre tot de que entri gent jove. Cal animar als joves a treballar pel futur de Sant Quirze, que és el seu. Sembla que tot estigui dat i beneït i que no quedi marge per a fer res. No és veritat, encara es poden fer moltes coses. Fins i tot podríem dir que el més important encara està per fer. Això si, no podem perdre el temps, ni el tren !
Amb l’excusa d’aquestes paraules que tenen copyright, tenim la responsabilitat de treballar entre tots per un poble millor. Per un poble que s’allunyi d’unes pràctiques gens favorables per la democràcia i que tant acostumats ens tenen els que fan anys que governen Sant Quirze. Però us puc assegurar que les accions, unes accions que ens han portat a la mala gestió i a sortir als diaris com a municipi per coses gens positives, han instaurat a l’equip de govern al desànim i al desencant per governar aquest poble. I això, ho notem les persones que estem al Consistori i que si que tenim ganes de fer política, de fer coses pels ciutadans i que des de sempre hem tingut vocació
de servei, i la veritat és que em preocupa que la desgana que generalitza l’acció del govern, cada dia reverteixi en la mediocritat en la gestió municipal. Un fet desencadenant d’aquesta nefasta gestió de l’equip de govern, que s’està convertint en un “clàssic” durant aquesta legislatura, és la no realització del Ple Extraordinari de Pressupostos per a 2007, en temps i forma adequada, cosa que ens els darrers dos anys sempre ha estat esgotant el primer trimestre de l’any. Doncs bé, quan escric aquest article, a finals de febrer, encara no he estat convocat ni a la Comissió Informativa per preparar el Ple, ni cap reunió preparatòria del mateix. Per tant, pot ser que aquest any
inclús esgotem l’esperpèntica barrera del primer trimestre. Com ho veieu? Personalment, ho veig patètic i injustificable per un Ajuntament que gestiona els recursos de quasi 20.000 veïns. Per això, a les properes eleccions municipals del mes de maig podem canviar el que no ens agrada i en això hi estem tots implicats. Des del meu partit estem treballant confeccionant la candidatura, que tornaré a encapçalar amb la mateixa responsabilitat i vitalitat que he fet fins ara, i també estem realitzant el programa que ens ajudarà a donar sentit al nostre treball en els propers quatre anys. Us animo a que si teniu qualsevol suggeriment per a què millorem plegats ens
ho feu arribar al nostre correu electrònic (ppsantquirze@wanadoo.es) , i estarem encantats i agraïts de poder incloure les idees de tots en un programa que estarà centrat en les necessitats del poble. Doncs bé, resto a la vostra disposició i com diu el títol d’aquest article, no som més que nosaltres, a títol individual primer i desprès en grup, els que podem canviar les coses, les coses que no ens agraden, per tant, seguim des de la coherència i la tenacitat el camí del canvi i de ben segur que la claredat es veu quan la foscor se’n va.
Elisabeth Oliveras Grup Municipal d’ERC
Josep Lluís Fernàndez Molinet Grup Municipal I.C.V.-Entesa per Sant Quirze
117 Març 2007
Dretes, esquerres, qui ho és?
Malauradament la política, entesa amb el seu sentit mes ampli i menys conflictiu (amb totes les matisacions que s’han produït des de Plató i Aristòtil fins a Hitler i Marx) no mereix massa confiança per part de molts ciutadans i sempre des de la més oberta generalització. Ara bé, l’actual estructuració del concepte de partit polític no es produeix fins al segle XIX, amb un ampli ventall de ideologies que semblen confluir dins els conceptes de partits de dreta o conservadors i partits d’esquerra o progressistes. L’error és evident, com evident que existeixen esquerrans amb esperit conservador i dretans progressistes, i que no existeix una frontera nítida entre políti-
17
Tens les mans, tens el cor, tens les claus per obrir l’horitzó de llum
David Sánchez i Mancebo Grup Municipal del Partit Popular
PARTICIPACIÓ
La innocència de Pascuala Alcober El passat 16 de febrer el centre cívic de Can Feliu va acollir la representació de l’obra “La innocència de Pascuala Alcober” . A les 22 hores la Companyia Artificial va obrir les portes al públic disposat a gaudir d’aquest projecte que aglutina una vintena de persones vinculades a Sant Quirze. Es tracta d’un documental-ficció basat en fets reals, escrit i dirigit, representat i produït pels mateixos membres de la companyia. La Companyia Artificial està formada per joves procedents de diferents àmbits artístics i professionals que des de l’any 2001 han realitzat en col·laboració amb l’Ajuntament diferents espectacles de petit format i de caràcter social amb l’objectiu de reflexionar de forma lúdica i crítica sobre temes d’actualitat, experimentant nous gèneres teatrals i artístics.
Els actors que fan possible l’obra
Taller d’aproximació a la música
Març 2007
117
18
El mes de març continua acollint les sessions del taller d’aproximació a la música. Dilluns dia 5 a les 19.30 hores al centre cívic Can Feliu es parlarà d’instruments com el piano, els instruments solistes, els intèrprets històrics i el postromanticisme. La sessió següent tindrà lloc el dia 12 amb els nacionalismes i els països nòrdics com a temà-
tica central. A aquesta classe la seguirà la del dia 19 de març, on es parlarà de l’impressionisme, la música instrumental i l’Espanya del segle XIX. La darrera sessió s’organitzarà el dia 26 a les 19.30 hores. Els temes centrals seran els mateixos de la primera sessió, de manera que tothom tingui opció a assistir-hi.
ACTUALITAT 25è aniversari de la Policia Local de Sant Quirze La Policia Local de Sant Quirze del Vallès celebra enguany el seu 25è aniversari. Per aquest motiu, el proper 24 d’abril tindrà lloc una jornada d’activitats diverses al parc de les Morisques i un sopar commemoratiu el mateix dia al vespre. El parc acollirà una sèrie d’activitats que giraran entorn la seguretat ciutadana, les simulacions d’accidents i les actuacions policials i la seguretat viària, entre d’altres. També hi haurà
exhibicions canines i parcs de trànsit. Al sopar institucional assistiran els agents de la Policia Local i responsables i càrrecs d’alt nivell d’aquest cos. L’any 1981 es va crear el cos de seguretat al municipi i, des d’aquell moment, els agents han anat augmentant fins arribar a un total de 26. El cos policial és bàsicament assistencial. Actualment es troba ubicat a les noves instal·lacions del Mas Duran.
Els primers agents
L’Ajuntament de Sant Quirze se suma a la protesta contra el canvi climàtic L’Ajuntament de Sant Quirze es va sumar el passat 1 de febrer a la lluita contra el canvi climàtic. A les 19:55 hores va apagar totes les llums de les instal· lacions municipals durant cinc minuts. D’aquesta manera, i amb el lema: “dóna un respir al planeta” el consistori manifesta la seva preocupació davant d’aquesta problemàtica mediambiental i col·labora a l’estalvi energètic.
Durant aquests cinc minuts tant les associacions convocants com el consistori, van emplaçar la ciutadania a apagar els llums de la casa, el televisor i l’ordinador. La iniciativa va sorgir modestament a França a partir de l’Aliança del Planeta, una agrupació de més de 70 associacions ecologistes, científiques i de consumidors, però es va difondre amb gran rapidesa per tot el món gràcies al correu electrònic.
El ple aprova la revisió de tarifes d’aigua El ple del mes de febrer va aprovar per unanimitat la sol·licitud de CASSA per revisar les tarifes del servei de subministrament d’aigua del municipi. Després de diferents trobades entre empresa i serveis tècnics del consistori, la proposta va arribar al ple justificada per quatre punts: l’augment de l’IPC, l’augment del preu de compra de l’aigua, la reducció del consum fix mitjà dels comptadors domèstics i la
protecció de baixa dels impresos tarifaris. L’acord donarà lloc a l’augment en la tarifa domèstica d’un 4, 8 o 12%, depenent dels trams i penalitzant el màxim consum. Per contra, els canons no variaran. El mateix ple també va acordar la revisió dels preus del servei de recollida selectiva que ha sol·licitat l’empresa concessionària.
Comencen les obres de les promocions Comença la replantació d’arbrat viari públiques de Can Tuset i les Fonts madament 60 m2, de dues habitacions, amb aparcament i traster. La segona promoció, entre els carrers Baix Riera i Santa Anna de les Fonts, compta amb 17 habitatges de 60 m2, de dues habitacions cada un, amb aparcament i traster.
Converses entre Ajuntament i Indústria pel soterrament de les línies d’alta tensió L’Ajuntament de Sant Quirze s’ha reunit en diverses ocasions amb la Direcció General d’Energia de la Generalitat per tal d’aconseguir la signatura del conveni per al soterrament de les línies d’alta tensió. Després de diversos mesos de negociació
L’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès va iniciar al febrer la campanya de replantació d’arbrat viari, que preveu la reposició d’arbres morts o accidentats. La iniciativa, que s’allargarà fins a la primera setmana de març, preveu reposar 212 arbres d’espècies conegudes com moreres, plataners, pruneres vermelles, til·lers,
xiprers d’agulla, pins pinyoners o alzines, entre d’altres. La replantació es reagrupa per barris, afectant així a Sant Quirze Jardí amb 28 noves unitats,Sant Quirze Parc amb 42 nous arbres, Vall Suau amb 19; Can Casablanques amb 18 unitats, el centre amb 58, Can Pallars amb 11 i finalment Los Rosales amb 10 nous arbres.
tot apunta a què les dues administracions podrien arribar a un acord per soterrar la línia que va des de l’avinguda d’Egara fins a los Rosales. Aquesta línia passa pel casc urbà del municipi i genera força malestar entre el veïnat. Les tasques de replantació
117 Març 2007
L’empresa municipal COMU va iniciar el passat 18 de febrer les obres de construcció de les dues promocions d’habitatge públic situades a Can Tuset i al barri de les Fonts de Sant Quirze del Vallès. La promoció de Can Tuset està situada a l’avinguda del Vallès s/n. Es tracta de 18 habitatges d’aproxi-
19
ACTUALITAT
Premi Mussol de Sant Quirze L’Ajuntament de Sant Quirze concedeix de forma anual el Premi Mussol de Sant Quirze, com a reconeixement públic a alguna persona física o jurídica. Aquest reconeixement té caràcter exclusivament honorífic i les entitats o institucions locals inscrites al Registre municipal d’entitats podran fer les seves propostes. També es tindran en compte les instàncies subscrites per cent residents del municipi majors de 16 anys. En qualsevol dels supòsits, la proposta haurà d’anar acompanyada d’una valoració raonada, i s’incoarà també per iniciativa de la Presidència i d’una tercera part dels membres de la Corporació Municipal. En tots els casos, una comissió formada per un representant de cada grup municipal i presidida per l’Alcalde/essa estudiarà les propostes presentades, i n’elevarà una d’elles al Ple de la Corporació per a la seva resolució. L’Ajuntament crearà un Llibre d’Honor de Distincions on s’inscriuran els atorgats. El lliurament del premi Mussol, que correspon a una reproducció en miniatura de l’obra de Tom Carr “Duc amb pedra”, es farà en el decurs d’un acte públic convocat en el marc de la celebració de l’Aplec del Mussol. Els anteriors premiats
Març 2007
117
20
El 2005 els veïns de Sant Quirze Roger Vilaseca i Josep Sos van ser els guardonats amb el Premi Mussol. Roger Vilaseca és un jove quirzetenc que destaca per la seva trajectòria esportiva. Ha aconseguit l’or en els Campionat de Natació de Catalunya i medalla d’argent als Campionats de Catalunya d’Atletisme, entre d’altres. Josep Sos ha treballat pel poble des que va néixer, fomentant la seva identitat. Sos ha estat el responsable de fer realitat espais com la pista d’handbol. A més, ha estat ferm practicant d’aquest esport, així com de futbol. També va fer possible el joc de petanca al poble, iniciant-lo quan encara no hi havia club. Finalment, any rera any ell i els amics organitzen les tradicionals sessions de rom cremat. En l’edició de 2006 l’escollit va ser el Centre d’Investigació i Història de Sant Quirze. Un guardó que van recollir els seus fundadors, Jaume Carbó i el desaparegut Enric Ferrando. El Centre va ser obsequiat amb aquest reconeixement per la seva tasca en la memòria històrica del poble a través de la recopilació de documentació escrita i gràfica.
Edició anterior del premi
ACTUALITAT
Sant Quirze pels Infants celebra el segon sopar benèfic L’entitat Sant Quirze pels Infants va celebrar el passat 16 de febrer la segona edició del sopar benèfic per als nens del Perú. Més de 150 persones, entre padrins, col· laboradors i representants polítics, van assistir a l’acte, que es va celebrar en un conegut restaurant del municipi. Aquesta edició ha comptat amb l’assistència dels responsables del projecte al Perú, Juan Barranzuela i Consuelo de Coll. Els dos convidats, el viatge dels quals va ser finançat pels patrocinadors del sopar, van explicar en primera persona la situació
Els responsables del projecte al Perú
que viuen els nens i les famílies del Perú i el que els aporten les ajudes dels padrins. El president de l’entitat, Òscar García, va fer servir el passi d’una projecció per complementar aquesta visió. Finalment, es va proposar als padrins/es la possibilitat de realitzar un viatge al Perú per conèixer personalment el desenvolupament de les diferents iniciatives que subvencionen mitjançant Sant Quirze pels Infants. L’acte va estar amenitzat per la música d’un grup autòcton peruà.
Els padrins podran viatjar al Perú
Teoria de l’alliberament en aquesta lluita pel reconeixement dels més dèbils. Les religioses, menys preocupades per la jerarquia, han estat i continuen estant més en contacte amb els pobres i els malalts, continuant l’exemple del que ens explica el Nou Testament sobre la vida de Jesucrist. Van ser contínues les seves vivències i referències a Llatinoamèrica on va néixer aquest moviment, i especialment a Xile, país en què el conferenciant ha passat molts anys de la seva vida i és aquí on segons les seves pròpies paraules, encara queda molt per fer malgrat els esforços dels darrers governs socialistes de Lagos i Bachelet. Des d’aquestes pàgines l’Ateneu del Món celebra l’èxit de la convocatòria i agraeix a l’Ajuntament la seva valuosa col·laboració. Ateneu del Món
Cercle de Cultura El Cercle de Cultura continua amb les activitats habituals al llarg de 2007 i us anima a participarhi: labors com punt de creu i pachwork, pintura i dibuix, tul sargit com punt a l’agulla i macramé, tapissos de paisatges i figures, puntes al coixí i restauració de mobles. Us esperen al carrer Nou, 10. Per a qualsevol consulta: 667.551.022 (Pepita).
Joan Cassanyes
117 Març 2007
Després de la bona rebuda que va tenir la primera xerrada sobre aquest tema, l’Ateneu del Món va celebrar el passat 6 de febrer una segona sessió amb la finalitat d’aprofundir en el tema. Joan Cassanyes, una vegada més es va guanyar el reconeixement del públic assistent. La seva entranyable exposició protagonitzada per les vivències personals, així com la seva visió intimista i senzilla, van calar profundament entre l’audiència. Per al conferenciant, “l’anomenada teoria de l’alliberament” va ser el resultat del desig d’una part de l’Església (la més propera als problemes i inquietuds del poble) de trencar amb els limitats esquemes de l’Església Catòlica, jeràrquica i allunyada de les necessitats dels que pateixen. Malgrat que no se li ha donat cap protagonisme, Joan Cassanyes va deixar clar el paper de la dona
21
VEU DEL POBLE Xerrada col·loqui d’Acció Solidària Vallès sobre la Caravana Solidària 2006 El passat 22 de febrer el centre cívic de Can Feliu va acollir un acte de repàs de les actuacions que durant 2006 ha dut a terme l’Associació Solidària Vallès, com a delegació territorial de Barcelona Acció Solidària. L’acte, al qual van assistir diversos representants polítics i d’entitats del municipi, va comptar també amb la presència de l’alcaldessa, Elisabeth Oliveras, que va animar la nova ONG a “continuar amb el camí que s’han marcat de cooperació amb aquesta zona d’Àfrica, i va emfatitzar el rellançament de la presència de Barcelona Acció Solidària al crear una delegació a Sant Quirze. El president de l’entitat, Jaume Viñeta, va agrair la presència de tots els grups polítics i els assistents i va manifestar la seva satisfacció per la feina realizada fins al moment. D’altra banda, Eva Boixadera va centrar-se en el projecte que es duu a terme a l’Institut de Quinzambougou de Tambacounda, i a Teo Herruzo. El fotoperiodista Enric Alloza va presentar les imatges dels projectes i d’un reportatge fet a la zona de Thionck Essyl, on Alloza i altres companys van passar deu dies al desembre.
Els ponents durant l’acte
La revisió de vida i el medi ambient
Març 2007
117
22
Ara que corren NOUS TEMPS, he pensat mostrar el record d’uns fets que a molts joves ens van impregnar un cert entusiasme i vitalitat. Era l’any 1954, quan un grup de joves de l’antic barri de Torre Romeu foren convidats a una festa celebrada per un grup de joves de Terrassa, que es deia: “Fiesta Pascual Jocista”. En tornar a casa, les meves dues germanes que també hi van assistir, em van proposar que caldria mantenir contacte amb aquells joves de Terrassa, i de forma particular amb en Ramón Puiggros, el qual molts anys després es convertiria en un conegut dirigent sindical, i que darrerament ens ha deixat. Per ell vaig conèixer l’organització de la JOC i vaig poder canalitzar les meves incipients inquietuds. Després em posaria en contacte amb el vicari de la parròquia de Sant Salvador de Sabadell, i poc a poc vàrem poder aglutinar un bon grup de joves al barri de Torre Romeu, realitzant tota classe d’activitats socials i culturals.
Així, prenent com a mètode de treball els criteris implantats per la JOC, ens vàrem començar a plantejar els diferents problemes de la vida, del treball i de la falta de llibertats existents en aquells anys. I aquests criteris es concretaven de forma bàsica en el que nosaltres anomenàvem LA REVISIÓ DE VIDA: un mètode molt interessant i que després altres moviments i organitzacions cristianes també utilitzarien. Aquest sistema d’anàlisi i reflexió consistia en: VEURE, JUTJAR I ACTUAR. Amb els fets que s’estan donant en els NOUS TEMPS que corren, m’ha vingut a la memòria aquell mètode de treball que fèiem, ja fa més de 50 anys. VEURE: un dels problemes més recents i preocupants és el MEDI AMBIENT. Els mitjans de comunicació i la nostra pròpia experiència ens fan adonar del nostre entorn, i del canvi climàtic que s’està realitzant, part promogut per certs interessos econòmics, a qui no afecta ni el clima ni les
persones. Els científics de l’ONU estan treballant per exposar i denunciar les catàstrofes que s’apropen. JUTJAR: Recentment s’ha celebrat una assemblea general d’aquests científics, per exposar la situació que afecta al nostre planeta. Durant molta anys aquestes persones s’han dedicat a exposar als governs i a l’opinió pública, la situació actual i les desgràcies que poden venir si no es corregeix o elimina tot allò que perjudica el medi ambient. ACTUAR: una Ong francesa va proposar a l’opinió pública, abans de la reunió dels científics, una aturada de llum, durant cinc minuts, un acte més aviat simbòlic amb la intenció de conscienciar a la ciutadania de tot el món. Encara que l’apagada no va ser generalitzada, almenys va servir per fer adonar molta gent d’aquesta problemàtica. Els que ens governen, des del govern central fins a la pròpia administració local, tenen una gran
responsabilitat en posar tots els mitjans al seu abast per a la millora del MEDI AMBIENT. També als ciutadans ens toca treballar, en tot allò que puguem, per millorar el medi ambient més proper a la nostra ciutat: no només en la recollida d’escombraries i demés, sinó també al nostre entorn, com són aquelles persones que tenen animals als domicilis i els treuen als carrers i parcs. Cuidar els nostres carrers, mirar d’aminorar els gasos dels cotxes, i cuidar els parcs públics, com
per exemple a Sabadell, el parc de Catalunya, i altres llocs de lleure públic. Això serà la nostra col·laboració en la defensa del MEDI AMBIENT. Han passat molts anys, però segueixo pensant que encara continua vigent aquell mètode que ja fa més de 50 anys alguns joves d’un barri humil com era Torre Romeu de Sabadell, vàrem aprendre del moviment cristià de la JOC: VEURE, JUTJAR I ACTUAL. Àlvar García
VEU DEL POBLE
Sant Quirze… Un poble sense llibreries l’ aspecte urbanístic, no cal que doni gaires dades. Les grues en són un bon testimoni en tot el terme, urbà i no urbà. A Sant Quirze, en compte de la cultura del llibre, ens ha envaït la nova cultura de la grua: sembla que això és el que fa un país gran, un poble important, una gent cultíssima. El poble de Sant Quirze, amb 18.000 habitants segons que ens informen els partits locals, només té sis centres comercials on es puguin adquirir llibres de nova publicació, cap botiga de llibre vell, i només tres punts de venda de premsa (dues benzineres i una botiga). A continuació faré un repàs, sense entrar en massa detall, de les botigues de Sant Quirze que dediquen una part del seu negoci a la venda de llibres: 1) “L’ AltellLlibreria, Premsa,Papereria”: és una botiga dedicada de forma preferent a la venda de premsa, revistes i papereria. També té un petit sortit de llibres. 2) “Llibreria Dina4-Papereria”: és una botiga dedicada de forma especial al negoci de la papereria i material d’ oficina. Té un petit sortit de llibres de diverses editorials i probables acords amb algun col· legi per la venda de llibres de text. 3) “Papereria Sant Quirze”: botiga dedicada al negoci de papereria i diversos serveis per la llar i altres. Té llibres infantils a
“Servei d’autobús” cap a l’Hospital de Terrassa” ¿Por fin el ayuntamiento se ha movido y ha pedido una línea de autobuses? ¡¡Ya tenemos transporte!! Por fin no sólo los señoritos con coche podrán ir al Hospital. Dicho lo anterior y una vez asimilado los datos he mirado el calendario haber si era 28 de diciembre. Según mis cálculos si tengo una visita programada por ejemplo a las 14:00 tengo que coger el autobús de las 8:39 y volver a las 18:41, ósea, el ir al Hospital me puede suponer unas 10 h. Se me ocurren varias preguntas. ¿Se pondrá un centro de día donde mi suegra de 84 años que vive sola, sin coche y con una salud
precaria pueda quedarse a comer y pasar todo el día en el Hospital?. ¿Se pondrá una escuela con comedor para que mi hijo no pierda las clases?. Eso si, el ayuntamiento está mirando después de tanto tiempo como reforzar el servicio, mientras tanto seguiremos esperando. También sigo esperando el e-mail remitido a la Alcaldesa para conocer su opinión al respecto. Manolo López Veï de Sant Quirze Nota.- Ya se que va ha ser muy difícil que está opinión se publique, pero hay que intentarlo y ver cual es el grado de democrácia que hay en el pueblo.
la venda i ofereix la venda de llibres per encàrrec. 4) “Papereria El Mussolet”: dedicació especial a la venda de revistes, objectes de regal i manté un petit sortit de llibres. 5) “Botiga Super-Cor” de la benzinera Repsol: entre els diferents productes de venda, també té un apartat especial per llibres i premsa. 6) Magatzems “Alcampo”: mantenen un apartat important per llibres. No existeix cap local de venda de premsa. Desprès d’aquesta comprovació de dades, podem afirmar amb total rotunditat que a Sant Quirze no tenim cap llibreria o botiga dedicada de forma exclusiva, a la venda de llibres, i ja suposo que els titulars dels negocis existents i més amunt relacionats, tenen un criteri prou clar del per què es dona aquesta situació al poble de Sant Quirze. Els motius o causes de la situació actual, penso que són diversos i complexos. Un d’ ells, però en part relatiu, pot ser la proximitat de Sabadell, on existeixen llibreries importants i prou conegudes. I altres raons, penso que venen derivades de la nova cultura urbanística existent en tot el nostre país, i per tant també a Sant Quirze, però que ve derivada de la moderna cultura expansionista que mantenen les persones responsables de la
política local. Sembla que ja tot s’ hi val per tal d’ engrandir els pobles. Així, s’ incrementen els preus dels locals, impossibilitant els naixement de nous centres de venda. Un munt d’ impostos graven qualsevol tipus d’ activitat, i els marges de guany de la venda de llibres es redueixen per a l’ últim eslavó de la cadena, el llibreter. Per sort, això ha obligat, també, a crear noves biblioteques. Ara sembla que està de moda construir grans biblioteques, o és que per fi s’ han donat compte que en teníem un dèficit impressionant. Està comprovat que cada dia es llegeix més, i encara que es redueix el nombre de llibreries, també és cert que s’ incrementa el nombre d’ editorials. És conegut l’ increment, per exemple, de llibres infantils, de llibres de viatges, de premis literaris,etc. Els nous criteris de treball del món educatiu, en tots els àmbits, i la creació de biblioteques han fet, també, incrementar el nombre de lectors de llibres. A Sant Quirze en tenim un bon exemple amb la Biblioteca municipal inaugurada l’ any 2001: amb poc més de cinc anys de funcionament, ja s’ han donat d’ alta més de 5000 titulars de carnet d’ associat als serveis de la biblioteca. I el servei més pe-
ticionat és el de préstec de llibres i revistes, tan d’ adults com infantils, i que han suposat en el darrer any 2006, un total de més de 15.000 operacions de préstec. Dades, no obstant, que s’ han començat a estacionar i fins i tot a disminuir. Però encara que sembli que els préstecs de llibres puguin influir en la reducció de la compra d’ aquells, penso que no és així, perquè els serveis bibliotecaris també ajuden a cultivar i créixer l’ afició a la lectura. Seran altres els factors que faran reduir, potser, l’ índex d’ adquisició de llibres. Un d’ ells i que cada dia s’ haurà de tenir més en compte és l’ Internet. Molts estudiosos del tema ja prediuen que aquest factor i altres relacionats amb la informàtica, faran disminuir de forma molt important la compra i lectura de llibres en un futur força proper, fet que ja està incidint, d’ alguna manera, fins i tot en les biblioteques. Per resumir, voldria fer una crida als polítics actuals i a les futures persones que es vulguin dedicar a la política, ja sigui local o d’ altre nivell: caldria donar facilitats de tota classe, perquè es puguin instal·lar llibreries de veritat en el poble de Sant Quirze. Miquel Zambudio
117 Març 2007
Aprofitant un curt viatge cultural de l’ Alliance Francesa de Sabadell, durant la primavera de 2006, dirigit a la comarca del Gers de França, vaig tenir l’ oportunitat de visitar la petita població de Montolieu, situada a 17 quilòmetres de Carcassone. Es tracta d’ una antiga vila típicament francesa, la qual encara conserva aquell aspecte urbà senzill, rústic i unes olors que, unides a la pluja caiguda a mig matí, et transporta a llocs en certa manera desitjats, d’ èpoques tan antigues que es perden en el temps. Però a part d’ això, Montolieu, que és una vila que no arriba als 800 habitants, manté l’ índex més alt de llibreries per habitant de tota França: una vintena de botigues dedicades a la venda de llibres antics i nous, i a la manufactura del llibre. Un poble singular que ha creat un univers, on el llibre és el rei. Voltant entre carrers estrets plens de llibreries i empreses dedicades als oficis relacionats amb l’ escriptura, i on per cert no ha arribat la febre constructora que envaeix la majoria dels pobles catalans, siguin grans o petits, vaig començar a pensar amb Sant Quirze. I vaig pensar que el nostre poble es trobava en l’ extrem més oposat, en quasi tots els sentits: en
23
BIS A BIS Miquel Aguilar, president AVAN
“Volem donar qualitat de vida a través de l’amistat” L’associació AVAN Amics de la Neurologia comptarà amb una seu a Sant Quirze a mitjan març. L’Ajuntament de Sant Quirze va sol·licitar la presència d’AVAN al poble i ara ja és una realitat. El seu president, el doctor Miquel Aguilar, ens parla dels orígens i l’evolució de l’entitat. - Exactament. AVAN és una entitat oberta a tothom on no importa l’edat, el nivell cultural, el color polític ni la condició econòmica. De fet, tenim treballadors socials que valoren cas per cas, de manera que cap persona, encara que no disposi d’efectius econòmics, deixi d’optar a formar part de la nostra entitat. - I com materialitzeu tots aquests objectius? - Tenim diversos projectes i iniciatives en marxa. D’una banda, acollim, informem i formem. Disposem de suport psicològic individual, familiar i de grup. És el que anomenem GAT: Grup d’Ajuda Terapèutica. Aquesta iniciativa permet que els professionals formin les famílies. D’altra banda, també tenim GAM: Grup d’Ajuda a Malalts, i GEI: Grup d’Experiència i Formació, on afectats i professionals posen en comú experiències i comenten aspectes concrets de les malalties.
Doctor Miquel Aguilar
- Els orígens d’AVAN són a Terrassa ara fa catorze anys. Com els recorda?
Març 2007
117
24
- Recordo l’any 1990 quan, de forma sistemàtica, diferents col·lectius de malalts d’Alzheimer i les seves respectives famílies es trobaven a la Mútua de Terrassa per compartir experiències, per assistir a xerrades, etc. Unes trobades periòdiques que van donar peu que acabessin trobant-se regularment a casa del doctor Miquel Tàpies. Llavors no eren trobades per parlar només de les diferents malalties, sinó per compartir també estones d’oci. - Sí, però per evolucionar fins a aconseguir les actuals 1.646 famílies amb què compteu, el procés devia experimentar un canvi important? - Efectivament. Més endavant les reunions es van començar a fer a Creu Roja, on 27 famílies tenien interessos comuns. Però no va ser fins al 1993 que es va crear AVAN oficialment, a Terrassa. - En quin moment s’hi implica, vostè? - Jo l’any 1990 ja participava en aquelles reunions amb els malalts. Sóc soci fundador de l’entitat i posteriorment em vaig fer càrrec de la direcció mèdica. Des de l’any 2000 en sóc el president.
- Els objectius d’AVAN s’han mantingut sempre inalterables, o s’han adaptat als nous temps i necessitats dels malalts? - Els objectius bàsics i inicials no han variat gaire. El més important és que les persones que tenen malalties diferents però amb problemes semblants trobin un punt de trobada, un punt comú. I aquesta primera idea continua. De la mateixa manera, sempre hem volgut crear un vincle amb el territori, és a dir, que les persones trobin al seu barri el que necessiten. Per aquest motiu mirem d’establir un AVAN a cada municipi, perquè el malalt no s’hagi de desplaçar i ens trobi de manera fàcil i còmoda. El que era un projecte de ciutat ja és un projecte comarcal que ara posarà els peus també a Llinars, al Vallès Oriental. D’altra banda, el nostre gran objectiu ha estat i serà sempre combatre la soledat. No volem que cap persona se senti sola i per això a AVAN trobaran una xarxa d’amics. Volem donar qualitat de vida a través de l’amistat i per això treballem un projecte integral i integrador, des del primer moment de contacte amb la malaltia fins a la mort. El nostre compromís és longitudinal. -Imagino que també sense diferències entre col·lectius, edats, etc.
i les famílies requereixen serveis i nosaltres els oferim. I és que et diria que aquest tipus de malalts estan un pèl desemparats i AVAN ofereix aquesta complementarietat, un bon diagnòstic, una cobertura durant la convalescència i afecte i amistat. D’altra banda, amb la llei de la dependència s’obre una esperança que, tot i que en un principi beneficiarà alguns malalts neurològics més severs, també ens pot aportar aspectes positius. Ja ho veurem. - I com preveu el futur de les malalties neurològiques, com a professional? - Actualment els malalts van en augment i els professionals de la neurologia són suficients. Però cal dir que aquest país necessita més mitjans per a la recerca. És cert que
en algunes malalties i gràcies a la recerca s’han trobat fàrmacs que permeten portar una millor qualitat de vida, però hi ha molt a fer i això passa per la recerca. Respecte de la societat, però, haig de dir que s’ha involucrat molt en aquesta problemàtica i que tant el poble de base, com els mitjans de comunicació i els polítics són conscients d’aquesta problemàtica i intenten posar-hi mitjans. La veritat és que quan ens hem adreçat a algun ajuntament per establir-hi una seu, no ens hem trobat cap inconvenient. També és cert, però, que l’Ajuntament de Sant Quirze és el primer que ve a nosaltres i no al revés. Ens ha encantat. - Gràcies doctor Aguilar. - A vosaltres.
- I a part de la formació i aquest tipus de suport? - Fem una sèrie d’activitats que cobreixen aspectes com sortides de cap de setmana o vacances tant per a malalts com per al cuidador. També marxem de vacances amb joves amb danys cerebrals, de manera que ells se senten més independents de les seves respectives famílies, i aquestes alhora es poden permetre un temps de descans. També tenim tallers de memòria, de teatre, un programa de Casal Obert, etc. Fins i tot hem arribat a un acord amb el Club Natació Sabadell perquè creï una secció nova que permeti practicar esport a les persones discapacitades.
Els socis fan sortides i excursions al programa Cuidem
- I la ciutadania de Sant Quirze interessada en aquestes iniciatives podrà participar-hi? - Evidentment. Les genèriques són comunes a tots els municipis, i d’altres es desenvoluparan a cada una de les seus. De fet, a Sant Quirze la conferència del proper dia 28 de març donarà el tret de sortida al funcionament d’AVAN al vostre poble. I ho farà de la mà del Josep Castellas, un membre de la junta des de fa molts anys, quiromassatgista i una persona de gran valor. - Deixant de banda aspectes tangibles, com preveu AVAN el seu futur? - La veritat és que si tenim catorze anys de vida és perquè som fruit d’una necessitat social. Els malalts
Malalts i familiars comparteixen les iniciatives d’AVAN
MÉS INFORMACIÓ AVAN és una entitat oberta a malalts, familiars i tothom que ho desitgi. L’entitat edita una revista mensual “Endavan’t” i té pàgina web pròpia: www.amicsdelaneurologia.org. Tot i que la seu de Sant Quirze tindrà telèfon propi, actualment us atendran al: 93 788 20 80. La quota mínima per fer-vos soci és de 100€ anuals, però cadascú pot aportar la quota que vulgui. El rebut és semestral, un al gener i un altre al juny.