Patrícia Bargalló

RETRATS DE DONES DEL BARRI

LA PATRICIA BARGALLÓ

La Patrícia Bargalló Moreira és actriu, de teatre, televisió i cinema. Probablement la coneixeu de sèries com Merlí o El Cor de la ciutat... i ha fet molt més! I sabeu què? també és veïna del nostre barri, La Salut. A més, és mare i co-presidenta de l’AFA de l’Escola del Turó del Cargol. Avui tenim l’oportunitat de conèixer-la encara més.

Quan fa que vius al barri?

Ara ja farà uns nou anys.

Què és el que més t’agrada del barri?

La tranquil·litat; que obro la finestra i tinc verd, com es respira; poder aparcar la meva furgoneta davant de casa; tenir l’escola just al costat; tenir una plaça, també al costat, que ocupem les famílies de l’escola quan sortim... I que tenim el Parc Güell que, tot i estar ple de guiris i és una cosa que em tira bastant enrere perquè està molt massificat, hi ha espais que pots fer servir. Hi ha un espai on hi anem sempre amb les famílies de l’escola per celebrar els aniversaris, que també ho aprofitem nosaltres; doncs jo, que sempre havia volgut marxar de Barna, tenir aquesta disponibilitat de verd i una mica de natura, sobretot valoro sortir d’aquesta massificació, com la de Gràcia.

Què creus que és el que s’hauria de millorar del barri?

Està com una mica deixat. A vegades em dona la sensació que es van modificant coses d’aquest barri arrel de petites demandes

implícites del turisme. Per exemple, hi ha una zona al final del Carrer Sostres, que crec que hi ha una gatera, que potser es podria replantejar... És una demanda de persones del barri, i poder fer un espai infantil.

Clar, és que és un barri que geogràficament està de tal manera que no et permet fer molt de nucli. Podem fer nucli nosaltres aquí dalt, amb Verdi, amb Sostres... però, per exemple, l’Espai Quiró ens queda molt lluny. Aquí dalt ens falten equipaments de barri, perquè sinó sempre has d’anar fora. I sort encara de La Miranda si hi pots anar o si et pots fer sòcia i pots fer servir un espai de trobada... Però no és el mateix. Tot és com que has de desplaçar-te molt. Tot i que també és veritat que un cop vius aquí dalt ja t’hi acostumes.

I participes a l’AFA del Turó del Cargol; perquè creus que és important participar-hi?

Perquè jo vull ser part activa de l’educació del meu fill i de la meva filla. I ja no només per això, sinó que també crec que sense l’impuls de la militància per una bona educació pública i de qualitat, per part de les AFAs, el Consorci no hauria fet ni la meitat. Vull dir, que encara faria molt menys del que fa, i a les escoles no sentirien la necessitat d’anar cobrint les necessitats que com a famílies creiem que hi ha. Aleshores crec que implicar-se a l’AFA és una militància, un activisme. I ja et dic, ja no només perquè el meu fill i filla puguin estar millor a l’escola; sinó, en realitat, perquè la pròpia escola estigui millor, perquè necessita més implicació de les famílies, l’entorn, el barri... perquè l’escola es nodreixi.

I què feu des de la xarxa d’escoles feministes?

Es va proposar fer una primera trobada per les escoles feministes. En aquesta trobada es van inscriure unes 400 persones... moltíssimes, va ser una bogeria! I allà ens vam organitzar per diversos eixos a treballar. I a la segona trobada, després d’haver parlat sobre diversos temes a la primera, la intenció era trobar les eines. És a dir, a la primera vam bolcar inquietuds i a la segona era enfocada a fer propostes d’acció. Per això, volíem implicar als professionals de l’educació, mestres, directores, pedagogues... I ara estem organitzant la 3a, que encara no tenim data.

I pel que fa a la teva EL BARRI ESTÀ COM UNA feina, quan vas començar

MICA DEIXAT. A VEGADES en el mon de la interpre-

EM DONA LA SENSACIÓ tació?

QUE ES VAN MODIFICANT No ho sé, de petita, amb 14

COSES D’AQUEST BARRI o 16 anys... Aviat vaig tenir

ARREL DE PETITES clar que em volia dedicar

DEMANDES IMPLÍCITES al món de la interpretació. DEL TURISME I quan vaig acabar el cou, em vaig posar a estudiar. Vaig començar psicologia i interpretació a la vegada; però psicologia ho vaig deixar. I em vaig quedar amb interpretació.

I de les primeres coses que vas fer?

Al principi... teníem un grup de teatre de carrer. Però així en plan més professional, va ser El cor de la ciutat, que deuria tenir 20 o 21 anys. Abans havia fet algun capítol d’altres coses, com Plats Bruts.

Ah si? A Plats Bruts també?

Si! Però bueno res, vaig sortir a un capítol eh! I de fet, fa poc vaig veure un capítol, i em va fer molta gràcia perquè estic molt joveneta! (riures) Pensa que és veure un vídeo teu de fa 20 anys! Però bé, que estic igual eh... (riures)

Des d’on ha sortit la xarxa d’escoles feministes?

Des de la coordinadora de comissions de gènere, coeducació i feminismes de les escoles públiques de Gràcia, i l’assemblea groga de Gràcia. I de tots els papers que has interpretat, quin destacaries? Doncs no et sabria dir, però... Bé, va haver-hi una obra que vaig fer de El Arquitecto y el Emperador de Asiria, de Fer-

nando Arrabal, que el paper era molt xulo i m’ho vaig passar molt bé, m’ho vaig passar pipa, i de les primeres coses de teatre que vaig fer. Ho vam fer a la Sala Versus. I va ser molt interessant. A més, allà vaig poder conèixer a Fernando Arrabal. I va ser una cosa... no sé, la recordo amb molt de carinyo. Però a part d’això, una de les coses que ha marcat una diferència a la meva carrera, és el fet d’entrar en una companyia. Jo ara estic en una companyia de teatre que es diu La Virgueria, des de fa uns quatre anys, alguna cosa així, pot-

ser una mica més... Potser fa 5 o 6 anys, però amb la maternitat pel mig, durant un temps no vaig poder ser-hi molt activa. I m’agrada perquè aquí tinc el motor de, no només que et diguin, sinó també de generar.

Ah, no ho sabia això, quan entres a una companyia tothom fa de tot? És a dir, fas d’actriu però també pots donar idees de quines obres generar?

Depèn de cada companyia. Hi ha companyies, d’Europa sobretot, que tu entres a la companyia i, llavors, a tu et paguen un sou durant tot l’any, fixe diguéssim, sigui el que sigui el que estiguis fent: assajant, en funcions... Tu no formes part del grup que decideix què fer, tu formes part de la companyia com a persona intèrpret, com a part del grup d’intèrprets de la companyia. En canvi, a la que jo estic, nosaltres tenim els directors que decideixen què fer; però si a mi m’agrada un projecte i els hi plantejo per assumir-lo com a companyia, doncs es pot tirar endavant. Però cada companyia funciona a la seva manera.

I com es deia la obra? “

Demà.” (riures). No vegis amb el títol! Ens ha portat mogollón de confusions. (riures).

Jo vull anar a la obra que esteu fent ara!

Doncs s’acaba demà eh, perquè diumenge farem vaga, que és 8 de març.

I què t’agrada més? teatre, televisió, cinema...?

Doncs ara que la Televisió s’està cinematografitzant també m’agrada.... No sé, m’agrada tot. O sigui, m’agrada molt el teatre, em flipa; però també m’agrada molt el cine. Tot i que fer cine és més pesat. Bé, és que tot és molt diferent.... Però jo crec que sóc un bitxo d’escenari, m’en UNA DE LES COSES QUE HA MARCAT UNA DIFERÈNCIA canta el teatre.

A LA MEVA CARRERA, ÉS EL FET D’ENTRAR EN UNA COMPANYIA DE TEATRE. JO ARA ESTIC EN LA VIRGUERIA. Des dels feminismes es reivindica I M’AGRADA PERQUÈ AQUÍ TINC EL MOTOR DE, NO molt que hem de canviar el fet NOMÉS QUE ET DIGUIN, SINÓ TAMBÉ DE GENERAR que hi ha poques dones dalt dels escenaris. Tu això com ho has viscut?

Doncs molt. Per exemple, els protagonistes sempre són personatges masculins. Hi ha molts més personatges masculins. I, en canvi, les dones, fem més el paper de la germana del protagonista, la nòvia del protagonista, la mare del protagonista, la filla de... Però que l’eix central de la pel·lícula, sèrie, obra... sigui una dona i que el que li passi no sigui que l’home l’ha deixat, que les temàtiques no siguin de victimisme, que no siguin centrades en l’home igualment.. hi ha poques. Ara comença a haver-hi crida de la necessitat que hi hagi més dones dalt d’un escenari.

HI HA MÉS ACTRIUS QUE ACTORS I HI HA MOLTS MÉS PAPERS PER NOIS QUE PER NOIES. PER TANT, SI ETS UNA TIA TENS MOLTES MENYS OPCIONS DE TREBALLAR QUE NO PAS SI ETS UN TIO; PERÒ MOLTES MENYS! És clar, llavors deu ser un món que deu costar-hi entrar com a dona, no?

Si, si, molt. Per començar hi ha més actrius que actors i hi ha molts més papers per nois que per noies. Per tant, si ets una tia tens moltes menys opcions de treballar que no pas si ets un tio; però moltes menys! I a més, no només això, que depenent del teu físic, encara en tindràs menys!

I això perquè?

Doncs perquè si no tens una certa manera de.... si no entres dins dels cànons de bellesa i els la parella del protagonista... O mira, jo mateixa, m’ha passat que per ser alta, no m’han donat papers; perquè hi ha la percepció que la dona sempre ha de ser més petita que l’home. Pel que fa a cànons de bellesa, a l’home se’l permet un atractiu més desgarbat per dir-ho d’alguna manera; a una tia no. Si ets tia has d’estar dins els cànons. I a més has de tenir un perfil femení

des de la visió patriarcal. A mi m’ha passat que no tinc un perfil femení i soc alta; i a sobre em diuen que tinc una actitud dura. Però bueno! Què passa? Que les ties han de ser com els contes de Disney?

I existeix moviment per canviar-ho dins del món del teatre?

Si. Hi ha un reclam molt fort. A partir del #MeToo que es va anar expandint, aquí també va arribar... O aquí va haver-hi la campanya Ser actriu és... I cadascuna explicàvem experiències. Per exemple, jo podria haver dit: Ser actriu és perdre papers només pel fet de ser alta. La onada feminista està tocant a tots els àmbits. I ara ja hi ha alguns teatres que a la seva programació procuren que hi hagi un cert percentatge de dones, d’actrius... I hi ha d’altres que no ho fan i després mires i dius “uau” el 90% són homes. Però ja hi ha aquesta corrent perquè les dones comencin a tenir més visibilitat, que puguin ocupar més espais, i sortir del discurs “S’ha de mirar la professionalitat, no si ets dona o home.” Però què diuen? El que passa és que no us heu adonat que heu format guetos i hi ha persones que hi han conviscut al marge! I en el marge hi ha moltes dones. Aleshores el que hem de fer és tornar a donar oportunitats. No estem dient que posem una dona com a directora si és molt dolenta. No! Ningú ha dit això i, a més, no ho volem perquè això seria paternalisme. Han de començar a assumir que han viscut amb molt de privilegi, i ara han de començar a entendre que aquest privilegi l’han d’anar perdent, a favor de que altres en comencem a tenir una mica més. Hi ha coses que has de renunciar. És com el que està passant en d’altres àmbits, com el que està passant a Europa, amb els refugiats, amb el món... O comencem a sentir-nos corresponsables totes plegades i comencem a accionar les coses des d’un altre lloc, entenent que hem de perdre privilegis, o no anirem enlloc. Jo no puc dir “Mira, vull exactament el que tinc ara però també vull que tu ho tinguis.” No. Aquí ho hem de remoure tot. Igual que quan fas canvis a casa, hi ha coses que llences, doncs és el mateix. Hi ha coses a les que has de renunciar, com deia la Mari Kondo: “la coges, le das las gracias y la tiras a la basura” (riures).

M’HA PASSAT QUE PER SER ALTA, NO M’HAN DONAT

PAPERS; PERQUÈ HI HA LA PERCEPCIÓ QUE LA DONA SEMPRE HA DE SER MÉS PETITA QUE L’HOME

I llavors, quin paper podria tenir la cultura; teatre, cinema, televisió... en la lluita als barris? En la transformació social?

La cultura al final serveix per parlar de moltes coses i entrar a les consciències de moltes maneres, de manera més abstracte... La cultura és necessària. Pots mesurar la

LA CULTURA ÉS NECESSÀRIA. POTS MESURAR LA SALUT D’UNA CIUTAT, D’UN POBLE, D’UN PAÍSA PARTIR DE LA SEVA CULTURA. I PENSO QUE EN ELS BARRIS AIXÒ S’HA DE MOURE PER AQUEST MOTIU

salut d’una ciutat, d’un poble, d’un país... a partir de la seva cultura. I penso que en els barris això s’ha de moure per aquest motiu. Hem de parlar dels temes que ens preocupen i utilitzar el vehicle, l’instrument, que és la cultura. La cultura ajuda a articular les teves emocions, la política, l’entreteniment, la distància... molts aspectes que després a tu et poden portar a una reflexió.

Per crear més massa crítica?

Si, exacte. Si en un barri hi ha un centre cívic superpotent , amb grups del barri, que vingui gent que faci obres... que l’Ajuntament ho pugui subvencionar perquè es pugui fer a un centre cívic... Si hi hagués una aposta des de l’Ajuntament i des dels districtes per això, pot generar aquesta massa crítica que al final necessitem perquè aquest món canviï. I sobretot, perquè la cultura estigui més a l’abast de tothom, que no sigui el dia del planazo cultural que et deixes 60 euros en una obra i sopar... No. Que sigui més natural, de ostres, avui al casal fan aquesta obra... I que sàpigues que hi pots anar i que faran alguna cosa que estarà bé. I sortir de la idea que el teatre és en plan “PPPUUFFF”, no. Per exemple, la obra

SI HI HAGUÉS UNA que estem fent ara a la Sala

APOSTA DES DE L’AJUN- Beckett, és una obra amb

TAMENT I DES DELS una escenografia molt senDISTRICTES PER AIXÒ, POT zilla i, en realitat, els efecGENERAR AQUESTA MASSA tes i tot plegat, l’ambient, el

CRÍTICA QUE AL FINAL crees a partir de les llums i

NECESSITEM PERQUÈ de l’espai sonor.

AQUEST MÓN CANVIÏ. I ja només queda una última pregunta! Quina persona vols que sigui la següent en participar a Retrats?

A l’àvia del Ian, la Puri. És de tota la vida, tenia un bar... De fet, on viu ara, abans era un bar. I si al final no pot ser, a la Jordina de La Miranda. Entrevista realitzada per Gèner-ant al barri al Juliol del 2019. Fotografies: Marta Ruiz Jadraque.