Centre Excursionista Olot núm. 200

any 1970 F u n d a t l’

la A d h e ri t a

o lo t. c a t w w w.c e a y n lu s d e C a ta núm. 200 rs io n is te E 2016 u R c B x M E E T ts E S d ’E n ti ta JULIOL F e d e ra c ió

4,00 €

JUNTA DIRECTIVA

President

Sr. Ramon Regí i Pujals

Secretària

Sra. Mireia Montbardó i Alberni

Vicepresident Primer

Vicepresident Segon Sr. Josep Badosa i Turró

Vicepresidenta Tercera

Sr. Pere Rifà i Tenas

Esdeveniments i coordinació interna Cap de 24 hores a Muntanya

Cap d’excursions de muntanya

Relacions amb entitats

Àrea de Curses de Muntanya

Àrea d’Esquí de Muntanya

Sra. Adriana Ramón

Tresorera

Sra. Clara Rifà i Planellas

ÀREES Àrea de Muntanya

Sr. Moisès Xarles i Comas

Sr. Albert Rubirola i Sirvent

Àrea de Mainada

Sr. Gerard Milian i Bel

Àrees de Suport

Excursions de Muntanya

Volta pels Volcans d’Olot

Pocatraça

Refugis i Telecomunicacions

Sr. Josep Badosa i Turró

Sr. Moisès Xarles i Comas

Sr. Albert Rubirola i Sirvent

Sr. Josep Corominas i Fàbrega

Alta Muntanya

Trepitja Garrotxa Solidària

Àrea de Comunicació

Sr. Francesc Gil i Bautista

Sr. Francesc Gil i Bautista

Sra. Alba Danés i Boix

Embardissada

La Sala – Vegueria

Sr. Dionís Mari i Andrés

Sra. Mariona Domènech i Colomer

24 Hores a Muntanya Sr. Pere Rifà i Tenas

NOVA JUNTA DIRECTIVA I NOUS ESTATUTS El passat 10 de juny a l'Assemblea general ordinària de socis i sòcies es va tancar el mandat de la darrera Junta directiva i se'n va aprovar una de nova. Els canvis més importants respecte a l'anterior són les noves incorporacions de Clara Rifà i Planellas com a tresorera i Mireia Montbardó i Alberni com a secretària. Manifestem l'agraïment a la Carme, l'Anna i en Sebastià per la seva dedicació en l'anterior junta.

Us comuniquem que a l'Assemblea també es van aprovar nous Estatuts per adaptar l'entitat a la vigent Llei de l'Esport, els trobareu a la vostra disposició al web del centre.

GAUDEIX D’AQUEST ESTIU!

SUMARI Director: Ramon Regí Redactor en cap: Kim Agustí

JUNTA DIRECTIVA

2

secció MUNTANYA

4

ACTIVITATS 8a VOLTA PELS VOLCANS D'OLOT

Consell de redacció: Pep Badosa Alba Danés Paco Gil Gerard Millan Adriana Ramon Pere Rifà Jaume Roqué

FRANJA DE RECORDS SORTIDA A L'HAUTE-LOIRE

7 25 32

secció 8

Edita: Centre Excursionista d’Olot Passeig d’en Blay, 5 - Tel. 972 26 06 75 17800 - OLOT (la Garrotxa) www.ceolot.cat ceo@ceolot.cat

MOTS ENCREUATS SOLUCIÓ

secció MAINADA

Maquetació: Roser Puig · The Graphic room

11 39

12

COL·LABORACIONS

Impressió: Impremta Aubert

EL MONTSEC DE L'ESTALL L'ESTIMBALL LA SIERRA DE CANTABRIA GR-99. CAMÍ DE L’EBRE. 25ena ETAPA

Correcció lingüística: Òmnium Cultural de la Garrotxa Cartografia: publicada amb autorització de l’ICC Dipòsit legal: GI-1453-94

LA "FLO" QUE NO FA ESTIU

Aquest butlletí no s’identifica NECESSÀRIAMENT amb les opinions expressades pels seus col·laboradors.

PVP: 4,00 € El preu del butlletí està inclòs a la quota de soci.

Queda prohibida la reproducció total o parcial, per qualsevol mètode, del contingut d’aquest butlletí, sense permís explicit del CEO i/o l’autor.

Has visitat la nostra web?

www.ceolot.cat Captura amb el mòbil aquest codi Qr i entreràs directament a la web del CEO

CentreExcursionistaOlot @ceolot

#ceolot

@ceolot

#ceolot

Foto de la portada: La Mainada a Còrsega.

28 31 34 36 39

secció

JULIOL 2016

A M U N TA N Y

Dl

Dc

Dj

4 5 6 7 11 12 13 14 18 19 20 21 25 26 27 28

Dv

Ds

AGOST 2016 Dg

1 2 3 8 9 10 15 16 17 22 23 24 29 30 31

Dl

Dt

Dc

Dj

Dv

Ds

Dg

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

MES DE JULIOL

MES D'AGOST

 Dia 2: Sortida a l’Alta Cerdanya Itinerari: Coll de Pimorent, portella de Lanós, puig de coma d’Or, puig Pedrós, portella de cortal Rosó, coma d’en García i coll de Pimoret.

Hores de marxa efectiva: 6 i ½ Hora i lloc de sortida: a les 6 de l'aparcament del Consum Coordinador: Paco Gil Dificultat: Mitjana Nota: Desplaçament amb bus, places limitades

 Dies 12, 13, 14 i 15: Campament del CEO • Divendres 12: Sortida d’Olot a 2/4 de 4 de l'aparcament del Consum. Sopar i dormir a San Juan de Plan.

• Dissabte 13: Desplaçament amb cotxe fins al refugi de Biadós.

Pujada al Bachimala (3177 m) i tornada a San Juan de Plan, per sopar i dormir.

Hores de marxa efectiva: 8 • Diumenge 14: Desplaçament amb cotxe al refugi de Biadós.

Pujada a los Veteranos (3.125 m) i los Gemelos (3.160 m) i tornada a San Juan de Plan per sopar i dormir.

Hores de marxa efectiva: 9 • Dilluns 15 Tornada a Olot.

 Dia 10: Puig Cerverís Itinerari: Pardines, el Tos, torrent Regadell, puig Rodonell, puig Cerverís, camí de Fontlletera, torrent de Vellinfern i Pardines Hores de marxa efectiva: 4 Hora i lloc de sortida: a les 7 de l'aparcament del Consum Coordinador: Pep Badosa Dificultat: Mitjana  Dia 17: Sortida al Pirineu Itinerari: Volta per sobre de Vallter Hores de marxa efectiva: 4 Hora i lloc de sortida: a les 7 de l'aparcament del Consum Coordinador: Ramon Benitez Dificultat: Mitjana  Dies 23 i 24: Travessia d’Olot a Foix (II i III) Del pont de Tregurà a Núria i Eina.

• Itinerari del dissabte: pont de Tregurà, Tregurà, creu de Fusta, font Freda, font Lletera, coll de Tres Pics, Coma de Vaca, coll dels Homes, camí dels Enginyers, serrat de Pedrisses, Núria.

Hores de marxa efectiva: 7.

Hora i lloc de sortida: a les 7 de l’aparcament del Consum.

Farem nit a l’alberg.

• Itinerari del diumenge: Núria, coll de Noufonts, pic de Noufonts, pic d’Eina, coll d’Eina, vall d’Eina, Eina (Cerdanya).

Hores de marxa efectiva: 5.

Sortida conjunta amb el Centre Excursionista de Banyoles.

Guiatge: Kim Agustí.

Coordinadors: Josep Espunya i Quim Oliver “Xari” Atenció, cal inscripció anticipada.

Alta Cerdanya (17-VI-16)

Begudà (22-V-16).

 Dia 31: Mont-roig Itinerari: Abella, pla de la Bassa, puig de Mont-roig, Pèl de Ca, puig d’en Bullici i Abella Hores de marxa efectiva: 5 Hora i lloc de sortida: a les 7 de l'aparcament del Consum Coordinador: Pep Badosa Dificultat: Baixa Bestracà (14-V-16) 4

Dt

SETEMBRE 2016 Dl

Dt

5

6

Dc

7

Dj

Dv

Ds

3

secció

OCTUBRE 2016 Dg

1

2

8

9 10 11

4

12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

Dl

Dt

Dc

Dj

Dv

Ds

M U N TA N Y

Dg

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

A

MES DE SETEMBRE

MES D'OCTUBRE

 Dia 4: Travesía de Vallter a Núria Itinerari: Vallter 2000, ras del Puig dels Lladres, refugi vell d’Ull de Ter, coll de la Marrana, camí de Núria, Tirapits, cims de la Vaca, Noucreus i Núria.

Hi haurà l’opció de passar pels cims de Bastiments, Freser i l’Infern, si el temps ho permet.

Hores de marxa efectiva: 5 Hora i lloc de sortida: a les 6 de l'aparcament del Consum Coordinador: Colla Garrotxa Dificultat: Mitjana Cal inscripció prèvia al CEO per el desplaçament amb autocar.

 Dia 2: Les Garrotxes del Conflent Itinerari: Cauders de Conflent, mas Romeu, Aiguatèbia , coll Joell, Ralleu, Censá, coll del Dragó, les Prades i Cauders de Conflent.

Hores de marxa efectiva: 6 Lloc i hora de sortida: a les 7 de l'aparcament del Consum Coordinador: Florenci Padrosa Dificultat: Mitjana Farem una volta circular, passant pels quatre pobles de les Garrotxes del Conflent.  Dies 15 i 16: Travessia d'Olot a Foix (VI i VII) De l'Hospitalet a Orgeix i Comús.

 Dies 17 i 18: Travessia d’Olot a Foix (IV i V) D’Eina a les Bulloses i l’Hospitalet.

• Itinerari del dissabte: Eina, dolmen de la Borda, coll de la Perxa, Bolquera, coll del Pam, estanys de la Pradella, Negre, Llarg i del Recó, llac de les Bulloses.

Hores de marxa efectiva: 4 i tres quarts.

Hora i lloc de sortida: a les 7 de l’aparcament del Consum.

Farem nit a l’hotel Bones Hores.

• Itinerari del diumenge: les Bulloses, coma de la Grava, portella de la Grava, estany de Lanós, coll de Coma d’Anyell, estany de les Bésines, l’Hospitalet (Arieja).

Hores de marxa efectiva: 7.

Sortida conjunta amb el Centre Excursionista de Banyoles.

Guiatge: Kim Agustí.

Coordinadors: Quim Oliver “Xari” i Josep Espunya.

Atenció, cal inscripció anticipada.  Dia 25: Visita a la comarca d’Osona Itinerari: Sant Andreu de Gurb, la creu de Gurb, el serrat de la Noguera, la Noguera, camí de Boix Grèvol, la Pinassa, masia de la serra d’Oro, ermita de sant Roc, mas del Puig, bosc Encantat i Sant Andreu de Gurb.

Hores de marxa efectiva: 4 Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 8 de l'aparcament del Consum Coordinador: Pep Badosa Dificultat: Baixa

Cingles de Bertí (12-VI-16) www.ceolot. cat

Llanars, camí de Foix (28-V-16)

Mont Capell (8-V-16) 5

secció

M U N TA N Y

A

Mont Mezenc (9-IV-16)

Montmajor (3-IV-16)

Saint-Jacques de Rochegude (10-IV-16)

Sant Llorenç (25-III-16)

Tavérnoles i Sant Feliuet de Savessona (21-II-16)

Xampanyada al Costabona (5-VI-16) 6

A C T I V I TAT

S

DIUMENGE 25 de SETEMBRE de 2016

8a VOLTA PELS VOLCANS D’OLOT Sortida: 10 del matí, del recinte de la Fira d'Olot

del 22 d'agost i fins al 22 de setembre; inscripcions limitades a 300 participants.

Presencials:

al Centre Excursionista d'Olot (de dilluns a dissabte de 7 a 9 del vespre).

Per internet: www.ceolot.cat

D’OLO

Inscripcions:

V

• Cursa Infantil

T

Puntuable per al CIRCUIT de CURSES POPULARS per MUNTANYA de la GARROTXA.

OL C A V S

NS

• Cursa de 12,6 km pels volcans més emblemàtics del municipi.

TA PEL L O

Aparcament, vestuaris i dutxes en el mateix recinte.

8a edició

No es faran inscripcions el mateix dia.

Trofeu als primers classificats:

general, comarcal, millor absolut pas per mitja cursa i per categories.

Inscripcions i informació: www.ceolot.cat Contacte: ceo@ceolot.cat

Foto: Alba Danés.

7a Volta pels Volcans d'Olot (2015). www.ceolot. cat

7

Foto: Galdric Mossoll. Joan Blanch, Cursa de la Moixina.

Aquest segon trimestre de 2016 els corredors i corredores de la secció de curses de muntanya han participat en algunes de les proves més destacades del calendari de trail run català però sobretot han fet acte de presència a les curses de casa nostra com són la Romànic Extrem, la Cursa pel Cor de la Fageda i la Cames de Ferro, sense oblidar les marxes que es fan a la comarca al llarg de la primavera i que, malgrat no ser competitives, són un molt bon entrenament per al grup de corredors del CEO. Aprofitem aquestes línies per felicitar el membre de la secció més veterà que tenim, en Joan Blanch, que el passat abril es va proclamar Campió de Catalunya en la categoria M-70 després de la seva victòria a la 4a edició del Campionat de Catalunya d’Atletisme de Muntanya Montescatano.

En Marc Garcia i la Montserrat Sistere acomiadaven el febrer amb la Marxa dels Almogàvers de 60 km i 5400 m acumulats. Una cursa on no va deixar de ploure, fet que va provocar l’augment de la dificultat tècnica del recorregut que transcorria per corriols i presentava grimpades per escletxes molt estretes. Malgrat els múltiples abandonaments en Marc i la Montse van creuar l’arc d’arribada junts amb un temps de 10 hores, la Montse aconseguia la segona en la categoria femenina.

El març començava amb la Corriols de Foc, una cursa de muntanya a Vallfogona i on va participar l’Eudald Planella classificant-se en la 20a posició després de 21 km i 1100 m+. El mateix dia Gerard Martínez corria la Marató de Borriol amb 42 Km i 2550 m+ finalitzant amb un temps de 4 h 48m. També al març van començar les marxes a la nostra comarca i els corredors les van aprofitar per gaudir-les sense competir. A la Marxa de 8

Bianya amb 18 km i 900 m+ hi van participar Marc Castanyer amb 2 h 45 m, Chunzi Li amb 2 h 50 m i Xevi Sala amb 3 h. El 20 de març, es van celebrar els 16 km i 700 m+ de la Marxa del Morrot i els van recórrer en Juanma Tavares i l’Albert Calvo amb 1 h 45 m. En Joel Bueno no es va perdre la XI Marxa SantJoanenca que es va celebrar el 25 de març, el corredor va acabar el recorregut de 13 km i 628 m+ en 1 h 45 m.

El 26 de març en En Juanma Tavares es va desplaçar fins a Llançà per viure la 12a Marxa 24 h del Cap de Creus en la versió de 27 km respectivament.

L’abril és un mes molt esperat pels corredors garrotxins, La Romànic Extrem, l’Embardissada o la Cursa pel Cor de la Fageda són cites imperdibles.

La 4a edició de la Romànic Extrem va transcòrrer per senders i corriols de la Vall de Bianya el temps va acompanyar i molts dels nostres corredors no se la van voler perdre; van participar a la mitja marató la Mireia Darné, en Juanma Tavares, en Joel Sanchís, en Carlos Gómez, la Montse Badosa, la Tània Querol i en Marc Castanyer. La Marató de 42 km la van realitzar en Xavier Diumé, la Montserrat Sistere, en Manel Monreno, en Xevi Sala i en Marc García.

La XXXIX Embardissada amb els seus 21 km i amb El Mont (1.123 m) com a objectiu a assolir va ser una bona jornada d’entrenament per a corredors com Joan Blanch, Marc Garcia o Òscar Ejido.

El mateix dia, el 17 d’abril, Chunzi Li va córrer la Cursa dels Matxos de 63 km i un desnivell positiu de 3000 m amb 11 h 26 m i el 24 d’abril es va celebrar a Olot la Mijta Marató de la

Albert Calvo i Juanma Tavares, Marxa del Morrot.

Juanma Tavares, 24 h Cap de Creus.

Garrotxa on Marc Castanyer es va endur un bon pernil!

L’abril es va acabar amb un entrenament conjunt per l’Alta Garrotxa dirigint per Eduard Prada i Tània Querol i amb la participació d’una desena de corredors que malgrat el mal temps van voler descobrir l’entorn per on transcorre la nostra de muntanya la Trepitja Garrotxa.

I amb el maig s’estrenava amb la 4a Cursa de la Moixina de 10 km i 300 m+ on van participar en Joan Blanch i en Juanma Tavares qui arribava en 12 posició.

Una setmana més tard Carlos Gómez participava a la Marxosa de Castellfollit de la Roca d’uns 16 km i 60 m+ que va cursar en 1 h 40 m arribant en la 7a posició.

La forta ploguda just al moment de la sortida va marcar la 7a edició de la Cursa pel cor de la Fageda de 15,5 km, malgrat el mal temps van ser uns quants els valents i valentes que van participar-hi, entre ells l’Albert Calvo i en Daniel Revidiego amb 1 h 27 m i Montse Badosa amb 1 h 38 m.

El mateix dia l’Albert Calvo s’enduia la camiseta del CEO més enllà de les nostres fronteres fins a la Montpellier - Reine a França, una cursa de 5 km i 120 m+, va creuar la línia d’arribada en 23a posició general fent un temps de 19 m 09 s.

A finals de maig arribaven dues grans cites, l’Emmona i la Cames de Ferro.

Va participar a la Emmona Ultra trail la Montserrat Sistere queva veure’s obligada a abandonar i a la Emmona Trail l’Òscar Egido amb 15 hores i en Marc Garcia que també va abandonar.

La Cames de Ferro, organitzada pels companys de la GECA va esdevenir per segon any una gran trobada solidària i esportiva, no se la van perdre l’Eudald Planella en la versió de 23 km i 1600 m+ arribant amb 3 h 06 m i la Chunzi Li en la versió de 42 km i 2900 m+ amb 7 h 58 m arribant 5a noia.•

Marc Garcia i Montse Sistere, Cursa dels Almogàvers.

Albert Calvo i Dani Revidiego, Cursa pel Cor de la Fageda. www.ceolot. cat

Marxa Sant Joan les Fonts.

Marc Castanyer, Mitja Marató de la Garrotxa.

9

Podeu seguir les curses de la secció de Corredors de Muntanya amb el “hashtag”

#CMCeolot

Fotos: Alba Danés. Romànic Extrem.

10

MOTS ENCREUA TS

per Teresa de Fortuny

1 1 2

2

3

•

3 4

•

5 6 7 8

4

•

5

•

•

•

9 10 11 12 13 14

Horitzontals 1. Una de les parròquies de Sant Feliu de Pallerols (quatre paraules que s'allarguen fins al sisè quadret de la 14 vertical).

2. Preposició de lloc. Capa que es forma a la superfície del ferro per l'acció de la humitat. Del revés, instrument musical de corda.

3. Conilles. Temperatura. Del revés, l'heroi grec que va baixar a l'infern a buscar Euridice.

Temps.

4. Del revés, quan és de monja, és una galeta petita i rodoneta.

Vent suau de ponent. Metre.

Oxigen.

5. Mil cinquanta. Obrem. Suspensió transitòria de la respiració. Símbol del conjunt de nombres reals.

6. Del revés, producte de la premsa de l'oliva. Plom. Cert element químic radioactiu. www.ceolot. cat

•

•

•

6

7

8

•

9

10

11

• •

7. Monstre mitològic amb cap de lleó, cos de cabra i cua de drac. Cent. Moviment convulsiu involuntari.

8. Urani. Tros de roba cosida al pantalons per reforçar la zona del cul. Del revés, hipocorístic de Narcís.

9. Eludí. Est. Fa non-non. Amper.

10. Ciutadanes de cert país bàltic. Estranys.

11. Cinc-cents quaranta-nou.

Silici. Un tipus d'arbre de ribera. Litre. Mascle de l'oca.

12. Símbol del camp elèctric.

Ocell. Baixa i grassoneta.

13. La que ha d'orinar molt.

Est. Quatre feien una pesseta.

14. Vegeu la 1 vertical. Del revés, crit del gos.

•

13

14

• • •

• •

• • • • • • • • • • • • • •

12

• • • •

Verticals 1. Una altra parròquia de Sant Feliu de Pallerols (quatre paraules que omplen cinc quadrets de la 14 horitzontal).

2. Preposició de lloc. Del revés, mireu. El que viu vora de casa nostra. Del revés, níquel.

3. Del revés, peça metàl·lica que serveix per fixar una peça de ferro en una altra. Del revés, l'acció d'elevar algú en dignitat o rang.

4. Expulsió violenta de l'aire dels pulmons. Símbol del fluor.

Em canvio de vestit. Del revés, cub.

5. Quatre. Dirigibles amb una cabina a sota per al transport de persones. Sodi.

6. El mes de la festa grossa d'Olot. Irlanda.

7. Clor. Fluor. Déu grec de la guerra. Argó.

8. Brillava. Àrea. Ombrívol.

9. Est. Del revés, prefix que significa abans. Carboni. La reina dels escacs. El primer número senar.

10. Cinc-cents. En Física, símbol de la força. Article personal femení. Del revés, part d'un tot a repartir. Ésser.

11. Del revés, la institució que vetlla per la llengua castellana.

Els que no donen fruits. Deuteri.

12. Coloració. El pare dels Titans i els Cíclops.

13. Nàusea. Aquí. Relatiu a un node.

14. Vegeu la 1 horitzontal. Planta d'on s'extreu el cascall.•

11

secció

MAINADA minimenuts i menuts!

de Fades i Follets Minis i Menuts/des, recordeu les súper colònies que vam fer els dies 12 i 13 de març? Els més petits de la secció de mainada van assistir a unes de les colònies més màgiques que poden haver-hi on els poders de les fades i follets es van fer ben presents.

Primer de tot, i per guanyar-nos el dinar, vam fer una excursió fins al santuari de Sant Patllari on vam menjar gaudint d’un sol digne d’estiu. En retornar a la casa es va dur a terme un joc de descoberta de l’entorn on els nens havien de buscar respostes a diferents qüestions sobre folklore i hàbits de les fades en els llocs més recòndits de la casa. Abans de sopar, tots els nens i nenes van realitzar dos tallers; en un podien construir el seu «grass head» que és una boleta amb cabell d’herba, i a l'altre una fada que els protegiria totes les nits que fes falta. Un cop ja va ser de nit, quan ja teníem la panxa plena i per ajudar a la Fada Ginesta a recuperar el seu poder i la pols màgica de les fades que fa volar, els valents aprenents de fades i follets van haver de recol·lectar unes pedres lluminoses amagades als afores de la casa. I com que són així d’esplèndids les van trobar totes!

Amb l’ajuda de la pols de fada tots els nens van caure morts al primer moviment de vareta i van dormir plàcidament tota la nit.

L’endemà, a primera hora, ens vam aixecar tots per fer un bon esmorzar i seguidament vam fer uns jocs dedicats als 4 elements (foc, terra, aigua i vent). A l'hora de dinar vàrem menjar uns macarrons ben bons i al cap de poc ja ens van venir a buscar els pares. Quan van arribar els vam poder demostrar que no tan sols havíem conegut la Fada Ginesta i les altres fades i follets, sinó que dins de cadascú també havia nascut una mica de màgia.

Les monitores i monitors de Minimenuts i Menuts estem molt i molt tristos! I sabem que tots els nens i nenes també! Estàvem tots ben il·lusionats per anar de campaments, per molts era la primera vegada que dormirien en tendes i també teníem moltes ganes d’ajudar la tribu dels Tiki-Taka. Però no ha pogut ser...

Algun petit indi va realitzar la dansa de la pluja (a minimenuts sospitem de l’Iu i el 12

seu bastó màgic...) i cada cap de setmana que ho vam posposar havia de ploure, i la pluja molesta els indis! Però per tots els que teníeu ganes de campaments i de passar-vos-ho pipa, sobretot no us podeu perdre les colònies finals!!! Els monitors us tenim preparades diverses sorpreses molt al·lucinants i potser una serà dormir fora de la casa de colònies! Els petits de la casa no hi podeu faltar! Seran unes colònies que no oblidareu mai :D Us hi esperem a tots i totes amb moltes ganes!!•

secció

MAINADA

minimenuts!

Minimenudets i minimenudetes!!!

Després d’unes magnífiques colònies al Clar del Bosc amb unes fades i uns follets extravagants i divertits, el dia 2 d’abril els minimenuts amb molta energia vam sortir des de Montagut disposats a fer cim! La nostra meta era arribar al Santuari del Còs dalt de tot de la muntanya! Ieeep! Primer de tot... vam descobrir que a l’Eli li havia passat alguna coseta... estava diferent... tenia barba, estava més alta! I vam descobrir que no era l’Eli, sinó en Xescu un monitor que ens va fer riure de valent! La nostra energia era imparable. Vam començar a pujar pujada amunt sense pressa, però sense pausa.

I amb un tres i no res, ja havíem fet el cim! Impressionant... però un maleït núvol ens tapava totes les vistes... No va ser fins després de jugar al pi i a la sardina que no vam descobrir les fabuloses vistes que es veuen des del Còs: es veia Castellfollit, Montagut, Argelaguer i fins i tot la Mare de Déu del Mont (excursió que vam prometre que algun dia faríem!).

El dinar que ens havien preparat els papis i mamis va ser boníssim! Ens el vam menjar rapidíssim. I després de descansar una miqueta i de fer alguna que altra migdiadeta... Ens vam posar en equips i vam fer una competició de mímica dels animals! Que divertit!

Us en recordeu del mosquit, el tigre i la gamba dels monitors?? Ha, ha, ha. Després de tan riure tocava baixar cap a baix. Sense adonar-nos-en vam ser a baix amb els pares!!! La veritat és que som massa valents i estem molt forts! Ens va semblar una excursió tan fàcil, que vam demanar a les nostres monitores que per la pròxima sortida féssim alguna excursió més potent!

Per culpa del temps que no ens havia acompanyat gaire aquells mesos, no vam poder gaudir d’unes magnífiques colònies d’indis! Tot i anul·lar les colònies per segona vegada, ja ens hem convertit en tot uns excursionistes i vam decidir aprofitar el dissabte 28 de maig.

Havia de fer un solet ben bonic i ens vam atrevir a fer una superhipermega excursió! I és que, podem dir que nosaltres, els més petits de la casa, ens vam atrevir a enfilar-nos fins a dalt de tot del Puigsacalm! Estem a tope!

Aquell dia esperàvem amb ànsies tornar a trobar-nos, després de quasi un mes i poder gaudir amb la millor companyia. Després d’uns quants revolts muntanya a munt vam començar a veure com es destapava el cel i donava pas a un magnífic sol. Tot i que molts no s’ho creien, els pares no ens van deixar dalt de tot de la muntanya, i un cop havíem dit adéu als pares, vam començar la caminada per arribar al nostre objectiu: aconseguir el cim! Vam pujar embaladíssims, però a mitja pujada vam necessitar una parada tècnica a la bonica Font Tornadissa, on els seus encants ens van convidar a esmorzar mentre observàvem el paisatge, jugàvem una estona amb l’aigua i observàvem els capgrossos en plena metamorfosi! Havent agafat energia, no ens ho vam pensar... I en un www.ceolot. cat

tres i no res vam ser a dalt del cim del Puigsacalm, sí senyor! A dalt vam agafar aire pur i vam contemplar les vistes una estona fins que les coses es van complicar... ups! Van venir la cabra i el boc i ens van ben espantar... fins i tot se’ns van menjar algunes galetes!

Així que vam decidir agafar les bosses i anar a dinar una mica més lluny dels animalons, perquè no volíem que se’ns mengessin el nostre dinar... he, he, he. Tot dinant vam poder gaudir de diverses actuacions de rap, sons d’animals... esteu fets tots uns artistes! Finalitzat el teatre vam jugar una estoneta pel camp i vam descansar fins que va ser hora de tornar a baixar fins on ens esperarien els pares... abans però, vam jugar una estoneta més a la mateixa font Tornadissa, que ens va deixar ben encisats!•

13

secció

MAINADA

menuts!

Ruta de les Tres Colades Hola Menuts i Menudes! Com esteu? Us en recordeu de l’excursió de les tres colades? Si fem una mica de memòria, crec que va ser el dia més emboirat de l’any!!!

Els pares i mares ens van deixar a la piscina municipal de Sant Joan les Fonts, on era el nostre punt d’inici i d’arribada. Una vegada allà, ens vàrem disposar a començar a caminar, vam travessar el poble fins a arribar al pont medieval on començava l’itinerari. Per saber que anàvem pel bon camí teníem com a referència els cartells on hi havia el número 16.

Durant la ruta vàrem poder observar immenses cingleres de basalt com per exemple la de Font Freda. Us en recordeu que vàrem travessar dues vegades el riu? Algun menut/da va sucar el peu a l’aigua, però va ser tota una aventura. Vàrem esmorzar a sota d’uns arbres ja que feia mal temps; sort que més endavant ja es va començar a aixecar el dia i vàrem cantar cançons mentre fèiem camí.

L’excursió se’ns va fer molt curta així que vàrem dinar al poble de Sant Joan les Fonts. Una vegada amb la panxa plena, per grups, vàrem jugar al joc del clip. Pares i mares, el joc del clip consisteix a intercanviar el “clip” per una cosa més gran o de més valor. Algun grup va aconseguir tota una rajola de xocolata i d’altres fins i tot van aconseguir sabates!!!

Finalment, vàrem acabar l’excursió al punt d’arribada on els pares i mares ens esperaven amb candeletes!

Via Romana Menudets i menudetes! Després d’haver anul·lat els campaments indis amb molta tristesa, vam decidir aprofitar el dissabte dia 28 de maig amb una nova excursió! Aquest cop ens ho vam agafar amb molta calma i vam decidir recórrer la Via Romana des de Sant Pau de Segúries fins a Sant Salvador de Bianya.

Abans de començar la caminada, vam jugar un parell de vegades a la “sardina” per escalfar motors, i un cop llestos vam emprendre el nostre camí. Tot i que el dia no pintava gaire bé a causa de la boira, el sol ens va fer alguna visita i fins i tot vam agafar caloreta! Durant la via vam anar trobant cartells molt interessants que ens indicaven el recorregut i com s’havia realitzat la seva construcció. A més aprofitàrem per fer una intensa guerra de pinyes, recol·lectar algunes plantes aromàtiques i flors, crear noves peces de roba reciclades i adoptar petits animals que més tard vam retornar al seu hàbitat.

Un cop vam haver dinat entre formigues i ruïnes romanes, vam prendre el camí cap a casa fins a Sant Salvador de Bianya, on després de jugar a “La ONU” amb moltes ganes, ens van venir a buscar els papes!• 14

secció

MAINADA petits!

Excursió a Montmajor - 2 d'abril Els petits se’n van a Montmajor! Una excursió per recordar, només d’arribar al pavelló firal ensumem la boira que s’acosta i el cel predica mal temps, però som molt valents i decidim fer cas al nostre instint d’excursionista intrèpid. Així que, carregats amb les motxilles, comencem a fer camí cap amunt.

A mig camí la boira i un xim-xim empipador ens donen la benvinguda i també ens prenem el nostre temps per pujar ja que el camí és feixuc, però malgrat les adversitats, continuem amb el nostre propòsit.

Pel camí ens trobem vaques que pasturen per uns camps enormes, i podem admirar un paisatge singular gràcies a la gran esplanada i el cel gris que l’adorna. Un cop a dalt del cim, decidim menjar ràpid per poder jugar una estona després, però el temps se’ns tira a sobre i decidim baixar ràpid. L’excursió havia estat molt llarga i feixuga i decidim fer un canvi d’última hora en la ruta per poder-nos trobar amb els pares a l’hora acordada, sort que estan preparats per a tot!

Ruta Petits i Mitjans Ja hem fet la primera. Sí, la primera ruta. Els petits i mitjans, carregats com burros amb motxilles, màrfegues i sacs, ens hem estrenat aquest mes de maig fent una petita travessa pel Cap de Creus. Que era difícil? Sí! Que el temps no acompanyava?

També. Que érem molts? 50 són massa?

Que som petits? No tant! Tanmateix, la ruta va ser un gran èxit i perquè enganyar-nos, els monitors ens hem quedat amb ganes de més!

Per aquells que us ho vau perdre, tot i que no és el mateix explicar-ho que viureho, us en farem 5 cèntims.

La nostra aventura va arrencar a Port de la Selva. El dia es despertava una mica enteranyinat i només de posar els peus a terra, va començar a caure un plugim suau però constant. No obstant això, vam carregar les maletes i ens vam posar a caminar direcció Cala Taballera, la preciosa cala on vam passar la nit. Ens vam prendre el camí amb calma i vam aprofitar per parlar, menjar, jugar, descansar i gaudir del meravellós entorn del Cap de Creus.

Ja entrada la tarda, i després de fer unes quantes voltes, vam arribar a la cala.

No feia molt de sol però quasi tots vam aprofitar per banyar-nos i refrescar-nos les idees. L’aigua estava freda o congelada (dewww.ceolot. cat

pèn de a qui li pregunteu) però la banyada se’ns va posar de “perles”. Tot seguit vam berenar i vam fer un parell de jocs d’allò més divertits.

I.... com qui no vol la cosa... els temps va volar i van arribar els intendents amb el sopar i les tendes. Així que vam muntar-les, ens vam instal·lar i ens vam preparar per degustar uns plats de macarrons boníssims cuinats amb molt d’amor.

Amb la panxa plena i les energies

una mica recuperades, vam aprofitar les últimes hores del dia per fer un joc de nit i acompanyats de llamps i trons, ens en vam anar a dormir. El cel era tot un espectacle.

Diumenge a les 7.00 del matí ja érem tot drets i, encara amb les lleganyes als ulls ens vam posar a desmuntar les tendes mentre ens explicàvem les batalletes de la nit de tempesta. Seguidament vam esmorzar i ens vam preparar per reprendre la ruta que, aquest cop, ens portaria fins a 15

secció

MAINADA

Cadaqués. Semblava que el dia començava una mica més assolellat, però els núvols no van tardar a arribar i van fer l’excursió més amena.

Camina que caminaràs, sense gaires parades i amb un ritme molt constant vam arribar a Cadaqués on, acabada la ruta, vam aprofitar per banyar-nos, descansar i menjar-nos unes pizzes boníssimes.

Aquí acaba aquesta meravellosa aventura i prepareu-vos, perquè en vindran moltes més. Gràcies a tots els valents que van compartir-la amb nosaltres.•

petits i mitjans!

a Mas Colltort (Sant Iscle de Colltort) - 12 i 13 de març Qui ha dit que per anar de colònies s'ha d'anar lluny? Qui és que necessita fer hores i hores de carretera per perdre's al mig del bosc o la muntanya si és que aquí a la Garrotxa ja tenim paratges indescriptibles i corprenedors? Això rai! Els Petits i Mitjans del Centre Excursionista d'Olot vam anar a raure un parell de dies a la vall perduda i màgica de Sant Iscle de Colltort, al cor del cor del Parc Natural de la nostra estimada terra volcànica. Així vam agafar el relleu dels Menuts i Minimenuts, que van fer camí cap a Banyoles per consumar l'intercanvi de cases. Feia un dissabte de març de sol i fresca, un dissabte qualsevol però d'aquells que com tots els dies de colònies al CEO, seria memorable.

Arribats a Mas Colltort, no sense abans entravessar-nos amb alguns pares o mares perduts per la Vall de Sant Iscle tot buscant aquesta arraconada casa (quina paciència s'ha de tenir....), vam deixar les motxilles ben arraulides a la paret, vam acomiadar els alegres progenitors (més alegres, amb una nit sense nens...) i vam presentar de què anirien aquells dos dies, a Sant Iscle. Primer es van presentar els “Runners”, o bé, bàsicament en Galdric amb les seves malles, la samarreta d'elit esportiva transpirable i les seves ulleres del segle XXII; després els “xonis”, parlant d'una manera una mica sobrada i amb unes pintes de passotes de “cuidadu”; seguits dels “hipsters”, tant modernets ells; per passar als “posturetis” (sí sí!, aquells que es fan “selfies” tot el dia); i acabant amb els hippies i els revolucionaris, marcats per utopies i desitjos de llibertat. D'això es tractava, de constituir TRIBUS URBANES. Cada nen passava a formar part d'una tribu, de manera que vam fer 6 grups barrejant-nos entre petits i grans. D'aquesta manera vam marxar d'excursió cap a terres volcàniques, és a dir, allà mateix!

16

És meravellós el que tenim al costat de casa, no trobeu?

Tribus, nens i monitors, vam fer camí de pujada cap al magnífic castell de Colltort. Hi vam ser de seguida. No és que en quedi molt de l'antic castell medieval que vigilava les valls del Corb i d'Hostoles, però sí que en queden les vistes, unes vistes úniques de l'Alta Garrotxa. Allà vam esmorzar tranquil·lament. Després, va tocar complir el primer repte tribal: construir una cabanya, però ep!, no qualsevol cabanya; una de concurs. El resultat va ser brillant: algunes tribus fins i tot van fer la seva guarida amb servei de massatges, connexió a Internet o saló chillout amb vistes a la natura.

Hi va haver bones puntuacions! A continuació vam travessar una fageda preciosa per anar a parar a la mítica Font Pobra, rodejada de greda. Allà vam enfilar de tornada la pista que ens portava altre cop a Sant Iscle. Abans, però, vam parar a dinar al mateix cràter del Volcà Can Tià. Es tracta del segon volcà amb el cràter més rodonament perfecte de la Garrotxa i enveja poc a Santa Margarita, ja que de ben segur que no hi van a parar ni la meitat de turistes.

El lloc és màgic. Ben menjats i descansats vam tornar cap a Mas Colltort, on ens esperava la distribució d'habitacions i un berenar sempre agraït.

Vam lluitar contra les últimes hores de llum amb 2 activitats dividides: un taller tribal i uns jocs de grup d'aquells de passar-s'ho bé de veritat. Amb el taller els nens van tenir el seu clauer personalitzat, el seu carnet de hippie, hipster o revolucioari particular; i amb els jocs vam gaudir del tradicional salt a corda multitudinari, del mocador col·laboratiu, d'un circuit de cambrers o de relleus de pilotes de tennis, tot ben cansat. Amb tot això l'hora del sopar va arribar ben aviat. Una bona sopa d'hivern i estofat amb verdures van ser devorats per les tribus urbanes del CEO, tant com la nit va devorar tot soroll i va deixar el Mas enmig d'un

secció

MAINADA

silenci profund, volcànic.

Tocava acomiadar-la amb un joc de nit de nivell. Primer vam fer la quadrícula, corrents per desxifrar uns codis copiant-los en una cartolina de camp a camp i topant-nos amb altres nens fent el mateix a la inversa. S'ha de dir que la memòria va trair més d'un nen i algunes de les còpies dibuixades s'enguerxaven una mica, però bé...què hi farem! Quan la son ja començava a pressionar, va passar allò que ens agrada tant als monitors: el factor sorpresa! La furgoneta del CEO va començar a emetre sons com de música de carrer, un ritme d'aquells de ganes de ballar...era inevitable, tots els monitors es van convertir en la tribu definitiva: els HipHoperus!! tot demostrant les seves dots de ball amb una coreografia que va deixar nens i nenes amb un pam de nas (no us perdeu els vídeos a la presentació de la temporada que ve!). Havent rigut molt, vam acomiadar la majoria dels petits cap al llit i la resta de nens acompanyats d'uns pocs monitors ens vam separar un parell de centenars de metres de la casa per explicar una rondalla de por.

El que no sabien els nens i nenes és que haurien de tornar sols a la casa. Tot i algun crit, algun espant i alguna rialla nerviosa pel camí, hi ha testimonis que van tornar ben sans i estalvis!!!

L'endemà es llevava altre cop amb un bon sol, espantant ràpidament el fred de l'hivern. Després d'esmorzar i agafar forces, les tribus urbanes del CEO van tornar a separar-se per fer diferents activitats.

Era un circuit temàtic: el monitor hippie prenia el te i feia acroioga, el revolucionawww.ceolot. cat

ri pintava grafittis reivindicatius, els xonis feien breakdance i ballaven patxanga, els runners...és clar, A CÓRRER, els hipsters feien barbes d'espuma i els posturetis competien per la millor foto, o amb més “likes”, que no sempre és el mateix. Tot plegat ben entretingut. Amb un 3 i no res les primeres tribus ja paraven taula per dinar.

Us assegurem que menjar una paella per acomiadar-nos d'unes colònies és quelcom

bastant sublim! Estava tot fet! Maletes recollides i a esperar els pares! Aquests, punyeteros, van ser tan puntuals com sempre....uns nens així s'enyoren ràpid!•

17

secció

MAINADA

mitjans!

Amb bicicleta!

Olot - Volcà Santa Margarida - la Fageda - Olot Després de les colònies del 12 i 13 de març, estàvem tots molt motivats per la següent excursió que no seria una sortida qualsevol sinó que aniríem amb bici! Per això el dissabte dia 2 d’abril ens vam trobar tots a les 8 del matí al pàrquing del pavelló firal i allà els monitors vam fer una repassada a les bicis per veure que tot funcionés. N’hi havia de molt noves, d’altres de més velles, i de tots els gustos i colors, però totes preparades per anar a fer una gran excursió.

Tot i que el temps no acompanyava i al matí hi havia molta boira, vam començar a pedalar i de seguida ens va passar el fred, sobretot amb la pujada del Triai a la Fageda, que estem segurs que us va encantar. I pedala que pedalaràs vam arribar a Can Xel, on vam esmorzar i també vam aprofitar per adobar alguna bici que havia patit algun desajust de cargols. Un cop tot en ordre ja vam poder enfilar de nou i anar cap al volcà Santa Margarida. La pujada també va ser dura, però valia la pena ja que tots ja sabeu com és de bonic aquell cràter.

Passada una estona que aprofitàrem per fer fotos i descansar un xic, vam pujar a la bici i aquest cop ben contents, ja que ens tocava baixar i per tant no hauríem de pedalar. El descens va ser divertit i entretingut, amb més d’una caiguda, tot i que no van ser més que petits espants. A partir d’aquí vam seguir tot un caminet pels voltants del volcà Croscat que ens va portar a una zona de pícnic de la Fageda d’en Jordà, on vam parar per dinar i agafar les forces que ens faltaven per acabar d’arribar a Olot.

18

Així ho vam fer, i després d’un bon descans, altre cop damunt la bici (aquí ja començava a fer mal el cul) i pedala que pedalaràs cap a Olot. Per sort el que ens quedava per fer era la pujada que havíem fet el matí i és clar, de baixada es va posar molt bé; tant que alguns van decidir tornar-la a pujar i a baixar ja que ens sobrava un xic de temps abans no haguéssim de tornar al pavelló firal on els pares ens esperaven amb il·lusió per saber com havia anat aquesta nova aventura amb bici, diferent de les altres excursions.•

secció

MAINADA grans!

Hola Grans!

Fem una mica de memòria de les sortides d’aquest 3r trimestre. La primera va ser Hostalets – Cabrera – Cantonigrós, i aquí en teniu un petit resum: De bon matí ja estem reunits al centre d’Olot, on ens repartim amb cotxes direcció Hostalets. Sembla que se’ns presenta un dia amb sol, i temperatura agradable.

Tan bon punt els pares ens deixen als Hostalets carreguem motxilles i enfilem muntanya amunt. El cant dels ocells se’ns fa bonic a l’oïda i es nota que l’estiu és proper, ens haurem de treure el jersei! A mesura que anem enfilant el pic que volem culminar se’ns fa present. Quin goig en veure el penya-segat de Cabrera davant nostre, omplim pulmons i pugem ràpidament. Sabem que ja hem fet pic no per les vistes, sinó per la tènue boira que ens refresca la cara. Cabrera no és una muntanya desconeguda per nosaltres, però amb la boira d’avui se’ns fa difícil reconèixer-la. Decidim encarar baixada per dinar a menys altura. Anem bé de temps i la panxa ja sona, així que decidim parar per dinar i agafar energia. Cantem la cançó de bon profit i descansem. Les converses podrien allargar-se però decidim agafar motxilles i començar la baixada. Pas a pas rodegem turons i muntanyes i quasi sense adonarnos-en hem arribat a Cantonigròs, on esperem jugant al petó belga, i sí, amb els grans del CEO el Petó Belga sempre comporta algun perill!!

El 14 de maig vam fer una sortida una mica més curteta del normal ja que es va incorporar al grup una persona que havia estat de baixa durant molt de temps, en Rubén, el qual va venir amb molta energia i moltes ganes de tornar a caminar; ja et trobàvem a faltar!! Vam sortir d’Oix i ens vam endinsar cap al Pla de l’Alou, on vam haver de travessar la riera d’Oix. Malauradament, com que havia plogut bastant el riu estava crescut i no podíem passar per la carretera. Vam haver de buscar una zona amb pedres que ens fessin de passera i au! Amb un moment vam ser a l’altra banda! Llavors vam anar seguint la pista, que es va anar enfilant fins a un prat molt bonic on vam esmorzar. D’allà ens vam enfilar al Món Petit. Vam haver de passar per un camí molt estret i perdedor enmig dels matolls, però com que els grans tewww.ceolot. cat

nim una gran orientació no el vam perdre en cap moment i ens vam plantar al cim amb un tres i no res! Després de descansar una estona i gaudir de les vistes vam baixar per l’altra banda, cap al Coll de Pla Sapell. Vam baixar un tros més i vam dinar sota l’ombra d’uns arbres. Amb la panxa plena i les piles carregades vam acabar de baixar fins a Oix, on vam tenir temps de jugar una estona al parc que tant ens agrada! No vàreu quedar ben marejats després de tant rodar??

El 28 de maig vam decidir deixar la muntanya per un dia i fer una sortida més planera, però no per això més avorrida ni més fàcil! Vam sortir de Besalú i, sense veure el sol perquè estava tot mig emboirat, vam seguint el GR1 direcció Serinyà.

Un cop allà vam travessar el poble i ens vam dirigir cap al Clot d’Espolla, on vam dinar. Per arribar al Clot vam passar per un camí enmig de camps de blat molt bonic, però pleeeeee de mosquits que no paraven d’empipar-nos!

Sort que al final ens vam poder desfer d’ells i vam poder dinar tranquils, i fins i tot alguns van fer una petita migdiada. Després de dinar ens vam dirigir cap a Banyoles, on finalitzava la nostra etapa. Abans d’arribar vam parar a Sant Martirià on vam poder fer un parell de partides del poble. I això és tot! Aneu preparant-vos per la ruta final, que ens esperen moooooltes muntanyes noves per pujar!!! :) 19

secció

MAINADA

joves!

Còrsega, l’illa de la bellesa “Potser m'han vingut ganes d'escriure una mica després de veure algunes fotos per aquí i per allà repartides al facebook: el CEO tornant a caminar sobre un nou terreny, descobrint una nova illa com pirates que anhelen, després de cridar "terra a la vista!", poder desenterrar un tresor i deixar-hi una bandera negra marcant el seu pas per allà. Els textos que han penjat els joves acompanyant les fotos m'han omplert de nostàlgia, de records, perquè he notat com darrere de cada una d'aquelles paraules hi ha molta veritat escrita. Pel que veig, s'ha creat de nou aquella atmosfera tan especial, una bombolla invisible, infranquejable des de fora. I per sortir-ne, des de dins? Al principi suposo que pensem que serà possible tornar a les nostres cases i quedar-nos per sempre rodejats d'aquella bombolla; però a mesura que passa el temps i els dies, altre cop immersos en la rutina i la societat més "convencional", notem com, poc a poc, aquell sentiment es va esvaint, tot i que sempre en queden bocins.

I sobretot queda la sensació i la tranquil· litat de saber que es pot repetir un episodi així” – Ex Jove del CEO Avui toca explicar una gran aventura, una d’aquelles que costa de repetir i que voldríem que no s’acabés mai, però que pel fet que s’acabi té el valor que té. Són d’aquelles coses a la vida que recordaràs per sempre i que explicaràs moltes vegades, i que per tant valen la pena. És per viure aventures com aquestes que som aquí.

A tothom li agrada viure aquestes experiències, el principal motiu és el de trencar amb la rutina, descobrir nous llocs i compartir-ho amb més gent amb qui ens fem grans i es crea una amistat que dura per sempre.

I. Comença un somni Tot comença per tenir un somni, una idea, un pensament... unes de les forces més poderoses d’aquest món. Llavors hi comences a creure, la comparteixes i se li va donant forma fins que un dia no saps com et trobes a les 5:00 am. al pàrquing del DIA i ja hi ets, i l’excitació, tot i que continguda, es nota a l’ambient. Els pares i mares, aquestes persones que sempre us 20

acompanyaran fins on faci falta ens porten a Perpinyà on agafem el tren. El tren és un mitjà de transport que ja convida a l’aventura i que sense saber ben bé per on passem ens transporta fins a Marsella. Allà toca agafar un nou tipus de transport, un que encara denota més aventura, ja que amb els vaixells sempre s’han fet grans descobriments. Pugem i ens relaxem una mica, es fa de nit, el cansament es nota i mica en mica tots anem caient. On ens aixecarem l’endemà?

II. Terra a la vista Amb els primers rajos de sol i el so d’una música clàssica comencem a mirar

per la finestra i efectivament, davant nostre s’eleven muntanyes nevades del mig del Mediterrani. Ja som a Còrsega! Agafem l’equipatge i baixem ràpidament. Ens espera un bus, vinga, encara no estem, quan podrem començar a caminar? Un últim viatge amb el bus entre ports de muntanya ens porta fins al sud de l’illa, una de les zones menys habitades de l’illa. Finalment sí, estem sols en un poblet molt bonic anomenat Bonifaccio. Després de repartir menjar comencem a caminar i arribem a Cabo Pertusato on descobrim un paisatge de postal, i gaudim del primer contacte amb l’aigua del mar i la sorra. Malauradament per tema logística no ens és possible dormir-hi, ja que la furgoneta que ens acompanya per

CEO 2.0 VISITA'NS AL WEB www.ceolot.cat

segueix-nos!

CentreExcursionistaOlot

piula'ns @ceolot

@ceolot

etiqueta'ns

#ceolot

Busca les nostres rutes a

Visites a hores concertades - Sense esperes!

Carrer Sant Tomà s, 4 - 17800 OLOT - Tel. 972 26 98 00

RESERVES D'HOTEL > www.viatgespirineus.cat

www.ceolot. cat

SERVEI A DOMICILI

Aixecaments topogràfics tot tipus de terrenys urbans, rústics, parcel·les, As-built Replanteig d‘obra urbanització, edificació, estructura, cubicacions Estat actual d'edificacions plantes, alçats, seccions, delineació Finques rústiques atermenaments, delimitacions acord entre veïns i correcció Cadastre C/ Sant Francesc d'Assís, 2 - 17800 OLOT Tels. 972 274 074 - 676 33 65 76 - jgirones@gbtopografia.com

www.gbtopografia.com

Vols anunciar la teva empresa, negoci o esdeveniment a la nostra revista?

Informa-te'n: ceo@ceolot.cat www.ceolot. cat

Informa-te'n: ceo@ceolot.cat

bicistarres@telefonica.net

secció

MAINADA

la intendència no hi pot arribar. Així doncs, reculem un xic i ens parem a les ruïnes d’un búnquer. Explorem la zona, i pensem quines històries s’amaguen en aquelles parets mig derruïdes. Tanmateix ens donen refugi i hi muntem les tendes. Tothom busca un bon lloc on posar la tenda, mentre els monitors preparem el sopar. Truita i cigrons amb bacó!!! Estem asseguts en rotllana en silenci, tot i que dura poc. Hi havia gana.

Repartim desitjos, els llegim i ja és fosc. A dormir, demà toca caminar.

Iii. Cales, banys i l’alemany Ja s’escolta el BONDIA i de mica en mica tothom va sortint del seu niu i comencem a desmuntar les tendes. Abans de res, toca agafar forces! La Nutella és la més reclamada i qui ens acompanyarà tots els dies. Avui toca recular fins a Bonifaccio i seguir els entrants i sortints de la costa per arribar fins a la Platja de Pargan. Arribem a Bonifaccio quasi sense bufar, acompanyats pel sol que fins aleshores no ens havia tocat. Mirem el mapa i trobem el camí que va resseguint la costa. Després d’un tram de bosc i una fantàstica vista de la ciutat de Bonifaccio que s’eleva com la Cinglera de Castellfollit de la Roca però al mig del mar, arribem a una zona més elevada caminant pel costat de precipicis que ens porten directament dins l’aigua fosca i neta del Mediterrani. Quines ganes d’anar-la a tocar! Dit i fet, trobem un lloc per on poder baixar i deixem el camí per desgrimpar una mica. Una aventura passant maletes i ajudant-nos a baixar. Podrem tornar a pujar pregunten alguns? Qui sap! Toquem l’aigua, està molt freda. Hi ha gana i dinem el típic Pa amb fuet i formatge que caracteritza les rutes del CEO. El sol ens escalfa i amb la panxa plena alguns comencem a trencar el son. De cop hi ha moviment. Alguns que altres volen saltar al mar. Dit i fet, cada cop s’anima més gent i ja salten els primers, volen uns segons i xofff! Dins l’aigua... i els segons i els tercers...tothom surt ràpid de l’aigua, està freda! Ens eixuguem i ens preparem per escalar un xic i sortir d’aquest petit racó de món. Caminem una estona més i arribem a una cala fantàstica de sorra blanca i aigua cristal·lina que ens convida a banyar-nos. Ara som més els que ens banyem. Per fer-ho? Entrar corrents agafats de la mà i deixar-nos caure. El sol comenwww.ceolot. cat

21

secciรณ

MAINADA

22

secció

MAINADA

ça a marxar i fa fred; vinga, toca seguir.

Seguim caminant i finalment arribem a la Platja on dormirem. Per primer cop veiem posidònia. Ens relaxem, juguem una estona, estem sols...o no? Veiem una ombra sobre una pedra. Qui és? es pregunta tothom.

S’apropa. És un viatger Alemany que ens comença a explicar les seves aventures.

Sopem tots plegats. Avui tenim pasta a la Carbonaraaa! Boníssim! Surten les guitarres, i entre cançons i històries ens anem ficant a les tendes.

IV. La tempesta Ens despertem, el dia pinta bé, hem dormit tous sobre la posidònia i estem descansats. Agafem forces amb l’esmorzar i vinga! Avui el terreny canvia, deixem els camins de costa i ens endinsem terra endins entre pedres de granit per veure l’illa des de les alçades. Estem a Montserrat?

Estem a la Pedriza? Quanta pedra junta!

De mica en mica ens anem enfilant com podem fins que arribem a un lloc suficientment elevat. Ja no podem avançar més.

Alguna foto, observar el paisatge i a seguir.

La illa està humida i els camins plens de bassals ens dificulten la marxa, però mullant algun peu, arribem fins arran de mar envoltats d’escultures de granit esculpides pel vent i el mar. Hi ha gana i ens posem a dinar. El dia s’ha anat tapant, per tant tirem ràpid perseguits per uns núvols grisos i un vent humit. Seguim resseguint la costa per una paisatge fantasmagòric ple de matolls baixos i arbres cremats i morts. Té el seu encant. Veiem una platja molt llarga i gran i al fons una petita elevació. Ja quasi som a la Tonnara. Últim repte per arribar, saltar el riu que travessa la platja, i sí, tothom el supera amb bona nota. I un cop hem passat tots, notem la primera gota i comencen a caure, avancem ràpidament i trobem una casa amb un petit cobert sota el qual ens agrupem i col·loquem totes les maletes. Per sort no fa gaire res i para en breus instants.

Explorem la zona per on plantar les tendes i ja les instal·lem. És aviat, i les ganes de jugar i sentir-nos petits són evidents, així doncs comencem i un darrere l’altre van sortint jocs fins que ja se’ns fa fosc. Preparem el sopar, avui pollastre i verdura, l’olor atrau a tothom amb el seu plat i es comença a fer cua. Servim, ens assentem cantem i mengem plegats. Els jocs ens han cansat i després d’interessants converses anem enwww.ceolot. cat

23

secció

MAINADA

trant a les tendes. Des de dins la tenda sentim el vent fins que de cop comença a ploure, el so és relaxant. Intentem dormir, però la intenstitat augmenta i el vent també. Algunes tendes es comencen a inundar, calia muntar-les millor, finalment les tendes que aguanten acullen les persones a qui se’ls ha inundat la tenda. Plou tota la nit, però podem dormir, es fa de dia i segueix plovent, avui dormim més, i finalment passa la tempesta.

V. La calma i la festa Vinga amunt! Totes les tendes desmuntades i esteses per assecar-les. Allò sembla un camp de batalla, però hem sobreviscut! És tard, així que sense perdre temps avancem per un caminet que ressegueix la costa, algun tram tapat per la posidònia i l’aigua ens entreté i acabem bruts i amb els peus molls. Després de dinar seguim i ja cap a la tarda deixem el camí per caminar per la sorra de la platja. El mar està calmat i es fa mol agradable, el sol s’està ponent i tot agafa uns colors fantàstics. Arribem al lloc on passarem l'última nit. En una obertura enmig del bosc instal·lem les tendes. Ha estat un

dia llarg i la gent aprofita per descansar. Preparem el sopar i quan es comença a sentir l'oloreta tothom s’agrupa al voltant de l’olla.

Arròs amb tonyina, tomata i olives ens refan del dia. Estem cansats, però és l'última nit i comencem a cantar i ballar. Se’ns fa tard i anem cap a la tenda, l’endemà encara hem de caminar.

VI. La tornada Ens espera un bus, ens hem d’aixecar aviat. Pleguem les tendes ràpidament i mengem per agafar forces. Tornem a la civilització, anem a buscar la carretera i després d’una llarguíssima recta caminant en fila índia, arribem al poble on ens espera el bus. Pugem i la majoria es posa a dormir. Alguns parlen i reviuen grans moments. Això encara no s’ha acabat. Arribem al Port i ara toca dinar! Avui no menjarem pa amb fuet i formatge, avui ho celebrem amb unes bones pizzes, que tarden a arribar però arriben i es posen molt bé. Aprofitem per voltar per Ajaccio, els monitors anem a buscar sopar per menjar al vaixell. I vinga, ja podem pujar!

Ens instal·lem. I molts pugem a la coberta

PRIMER MONOGRÀFIC DE FORMACIÓ ECE El cap de setmana del 21 i 22 de maig, vam celebrar els 1rs monogràfics de formació de les entitats d’educació en el lleure de la Garrotxa, els quals van comptar amb la participació de monitors de la Secció de Mainada del CEO, d’Esplais de la Garrotxa i de l’agrupament Escolta Nostra Dona del Tura. La idea va sorgir després de la participació en el Lleure Olot Parc (LLOP) durant el Nadal passat, com una manera de cohesionar les tres entitats i compartir experiències. Al llarg del matí del dissabte es va realitzar una formació en educació emocional que va generar eines i recursos molt útils per a incorporar-les a les tasques educatives.

Durant la resta del cap de setmana es van compartir experiències i dinàmiques entre els monitors i les entitats tot fent debats i jocs. Tots els monitors vam quedar-ne molt contents per tot el que havíem après i compartit. Tots nosaltres som voluntaris compromesos en l’educació dels infants i en la societat, i creiem en l’educació en el lleure de qualitat.• 24

per reviure les experiències que ens ha fet viure aquella illa, i ens anem allunyant, i es fa fosc i entrem a dins i sopem i sonen guitarres i es canten cançons, algunes d’elles inventades que neixen de l’aventura que hem viscut. Ens anem adormint, la nit passa ràpid i ben d’hora ja som a Marsella. L’últim esmorzar abans d’agafar el tren. Preparem els braçalets que posats al nostre canell ens recorden cada aventura viscuda. Després d’un dinar improvisat al tren i els últims riures arribem a Perpinyà, on ens esperen alguns pares per acabar d’arribar fins a Olot.

Abraçades i més abraçades i ens anem dient adéu, però sabem que ens tornarem a veure i viurem més aventures.

Som joves, necessitem descobrir el món, necessitem viure aventures, necessitem compartir-les, necessitem cançons, necessitem ben poc.

Gràcies per mantenir-nos joves, els vostres monitors!•

A C T I V I TAT

S

FRANJA DE RECORDS Eduardo Galeano diu en un dels seus escrits: “Ojalá se pueda mantener viva la certeza de que es posible ser compatriotas y contemporáneos de todo aquél que viva animado por la voluntad de justicia y la voluntad de belleza, nazca donde nazca y viva cuando viva, porque no tienen fronteras los mapas del alma ni del tiempo”.

D’en Josep (petit) a la Llucieta, d’en Francisco a l’Eleuterio, de Banyoles a la Franja de Ponent... ho hem fet possible.

No sabria dir quan va passar. Però, en algun moment de la travessa, el metge, el logístic, l’home del mistol, l’home de les galetes, l’home dels pantalons curts, “el hombre de los caramelos”,... vàreu esdevenir en Kim, l’Espuña, en Ramon, en Pere, l’altre Pere, l’Enric, en Marc, la Llucieta,... És clar que va ser després de l’acumulació d’hores de trescar plegats, però també a còpia de compartir àpats, cançons, gintònics, acudits picants i ronquets.

Junts hem xalat trepitjant i barallant-nos amb camins “tòrticus”, costeruts, dessolats, feréstecs, des de terrenys de còdols a llocs enfangats, des d’altiplans platxeriosos a graus encinglerats i cims altius d’esplèndides vistes, des de la porta de casa a l’altra punta del país. Però, quan mirem enrere, no veiem camins i muntanyes, sinó un rastre de vivències, gestes i gresques que ens porta a vosaltres.

Fins que comencem una altra aventura, ens queda el sentiment d’enyorança dels “abans” i dels “després”, de la il·lusió amb què esperàvem el cap de setmana on retrobar-nos per compartir un altre trosset de territori, i del bon regust que ens quedava en tornar, que ens acompanyava tota la setmana.

Ah! I també ens queda un bon sac de records...

La fotografia que mai no es va poder fer; sortida del Centre Excursionista de Banyoles, tot intentant fer una foto de grup.

Recordo que per allà a l’any 2011 començàvem a parlar amb en Xari que seria bonic i enriquidor caminar “cap a on es pon el sol”. Quan vàrem exposar el nostre projecte a en Kim Agustí i en Josep Espuña, els va agradar molt i plantejaren de fer-ho plegats.

Així va néixer aquesta travessia de vint etapes. Recordo que, al començament, les passarel·les de Mont-rebei encara no existien, fins i tot havíem pensat de llogar barques per creuar la Noguera Ribagorçana.

Recordo el primer dia de la travessia, l’últim diumenge de gener de 2012. Érem molta gent. Excepcionalment, la foto de grup www.ceolot. cat

La devoció dels excursionistes es va fer palesa en les repetides visites als santuaris marians del camí; en la fotografia, al santuari dels Munts.

havia de ser l’inici. Tothom frisava per començar a caminar. Feia fred. En Kim fotografià amb una càmera, amb la següent, una altra i una altra… en un ritual que esdevindria costum. Al final tots vam marxar sense esperar que en Xari fes la foto oficial. No sé si això podria ser motiu d’impugnació, i sancionable amb la repetició de la travessia...

Recordo el dia que vam sortir de l’estació de Sant Feliu de Pallerols. Feia molt fred i tot estava blanc de gelada. Només de començar vam travessar uns prats de pastura on hi havia uns burros amb l’esquena ben gebrada. Ens miraven amb una cara… qui era més burro, els que ens enfilàvem cap al Far o els que es quedaven a la plana?

Recordo aquell dinar al Sallent de Rupit quan, de cop i volta, va aparèixer l’Enric amb la paella, tovalló a la cintura, oferint xuies de cansalada, vaig pensar que és veritat que els d’Olot mengen a part.

Recordo haver après una lliçó de matemàtiques al restaurant del santuari de Cabrera: 3 cassoles d’arròs repartides entre 15 persones d’Olot és igual a 3 cassoles d’arròs repartides entre 27 persones de Banyoles.

Recordo que, en perdre de vista Rocacorba baixant de Cabrera, vaig sentir com si es tallés un cordó umbilical, i el naixement d’un món nou ple de possibilitats.

Recordo que em vaig afegir a la travessia a Alpens. Pel camí vam veure un ase en un camp, un noi rasta brut ens va sortir d’una casa abandonada, vam conèixer l’ovella negra prop de Santa Margarida de Vinyoles i l’estelada del Puig Cornador, també vam fer una paella memorable al Corral de Puigcercós. Ja de fosc vam entrar al poble més petit de Catalunya: Sant Jaume de Frontanyà, i no hi vaig veure ningú a part dels companys de grup.

Recordo Ardericó. Quin topònim més bonic! I el refugi amb el mateix nom. Quin edifici més autèntic! Arquitectura vella, entranyable. Sostres de fusta que carrisqueja al trepig. Llums tènues de bombetes que pateixen. Em vaig adonar de tot el que no s’ha pogut salvar a Sant Aniol, i em va saber greu. Quan els d’Olot es van asseure a taula hi encaixaren com personatges de temps reculats, de novel·les de trabucaires.

Recordo haver jugat com un nen als boscos nevats del Catllaràs, les patinades en corriols que baixaven per parets de pedra massa humida, i la bellesa dels arbres arrebossats amb neu nova, 25

A C T I V I TAT

S

sempre vigilats per la silueta llunyana però imponent d’un Pedraforca emblanquinat.

Recordo que Malanyeu és el nom d’un poble i no d’un gat.

Recordo jjjijijijij ggrññg grñj jijiji grññgj grñjjj grñgrjjjjjggññ jijijijiji jijiji , una nit de rialles, concert de ronquets i batussa de coixins a les tres de la matinada a Saldes, sota la lluna bressolada i abraçada pel Pedraforca.

Recordo la sortida del sol i el Pedraforca sota les primeres llums, i també recordo PER QUÈ estava aixecat tant d’hora i PER QUÈ no vam dormir aquella nit.

Recordo una lliçó d’alta cuina i expert maridatge de vins, amb nevera de neu i gel, per allà al cim de la Gallina Pelada. Vaig prendre nota. Recepta per a cinc: 1kg i mig de fesols de Santa Pau, 600gr. de cansalada, i 1 kg de carn de perol, oli d’oliva i estris adequats: fogonet, paella, cullera per remenar i drap de cuina. El fogonet havia begut i es va tombar! Reputicànticus! A la Serra d’Ensija ens han ben cardat! Però no tota la menja es va perdre i, evidentment, es va coure una segona paellada. Uns de bons aquests d’Olot per passar gana!

En Pere i els fesols.

Recordo que l’Espà és un poble molt petit que, per desgràcia, en lloc de spa té una aixeta i un abeurador.

Sense comentaris!!!

26

La tradició del foc de camp és ben viva entre els excursionistes; nit a Tremp.

Recordo una tarda de tardor baixant de la Serra del Verd per una canal com si fos una processó i de cop una pedra que s’esmuny muntanya avall i jo començant a donar tombarelles i picant a tot arreu. Uns segons que van ser eterns i només pensant que aquest cop em feia mal de debò. I sense saber com, de cop em trobo amb la motxilla enganxada a una roca i allà asseguda, veient com en Jesús primer i l’Anna tot seguit s’acostaven més blancs que el paper, tremolant igual o més que jo mateixa, que vaig repetint: ”Estic bé, tranquils, estic bé!”. Recordo veure en acció els tres metges del grup, l’Anna, en Kim i en Marc, comprovant en un tres i no res les cervicals i el peu, intentant convèncer-me que truquéssim a l’helicòpter i jo insistint a acabar de baixar.

Recordo una estelada onejant amb força al cim del Padró dels Quatre Batlles, a Port del Comte. Aquell dia vàrem albirar l’objectiu en mig d’un horitzó boirós. Qui ho hagués dit fa quatre anys que arribaríem tan lluny? On seríem d’aquí a quatre anys si seguíem la marxa? Recordo converses i més converses en què el “Procés” s’ha barrejat amb el nostre procés.

Recordo quan em vau recollir a Torà, a l’etapa d’Alinyà a Oliana on jo m’afegia a la travessa.

– Només una motxilla? On tens la bossa de nit?

– “Bossa de nit”?

– Sí, no saps que l’autocar ens porta l’equipatge fins a l’hostal i no cal que l’arrosseguem tot el camí?

Això era una novetat! Què els havia passat als de Banyoles?

– Mala influència dels d’Olot - em vau dir rient.

Recordo que la nit del 17 de gener de 2015 em va costar dormir al llit de casa. Em recava haver hagut de perdre’m aquella etapa. I pensava: què deuen fer aquella gent per Oliana? també es recorden de mi?

Recordo una nit després de sopar en l’Hostal Víctor, d’Oliana.

Els que portaven la veu cantant no hi eren o ja dormien. Els que quedàvem vam fer una entremaliadura: anar a mirar la tele. Feien un resum del millor cinema de l’any. Cada fragment de pel·lícula donava peu a un tema de conversa… sobretot aquella noia del jersei del conill fosforescent, les metes ètniques i el pubis pelut.

Recordo l’esmorzar a la Gavarra, just en baixar de l’autocar: cargols de pa, xocolata, cacaolat, sucs, cafè... Va ser com si ens portessin l’esmorzar al llit. La Lolins, en Joan Juliol, l’Anna i en Narcís es van apuntar un bon “tanto”.

Recordo un cementiri desemparat de la mà de Déu i un con-

A C T I V I TAT

fessionari minimalista amb un enreixat purament simbòlic i sense cap respecte per a l’anonimat, a l’ermita de Sant Sebastià, a... per allà... perdut entre la Gavarra i Biscarri.

Recordo els moments en què vaig pensar: “Mira què bonic, hauries de fer una foto”, i la feia; en concret van ser 5.049 moments. És fàcil trobar motius per fotografiar el Pedraforca, Port del Comte o Mont-Rebei. Però també hi ha indrets isolats com el Carreu, que no tornaràs a trepitjar en tota la teva vida, que tenen el seu encant i mereixen ser recordats; aprofites per fer fotos de qualsevol planta o arbre que treu flor o verdeja, i si alguna vegada hi surt la Lolins millor.

Recordo haver fet broma amb el gentilici de la gent de Tremp.

Recordo la música, que va anar agafant protagonisme en les sobretaules dels sopars. L’agradable sorpresa de l’acordió diatònic del Joan de Mata a l’alberg de la Guàrdia de Noguera. La guitarra d’en Marc a Monfalcó. El descobriment del “Reputicànticus”. I, és clar, la fascinació per “El Nardo”, torero de gran valor nasido, entre rosas y assussenas, en Ulot.

De camí a la Franja vam poder gaudir d'animades vetllades amb música en viu; en Joan amb el seu acordió.

Recordo un dron emprenyador volant pel damunt del castell de Mur, segles d’evolució humana cara a cara, pel bé i pel mal.

Recordo com anava creixent la quantitat d’ampolles de vi que transportava, encetava i buidava la secció banyolina durant les excursions, fins a culminar, en una fita històrica, durant el dinar de Sant Esteve de la Sarga, en què vam superar la secció olotina; en el seu descàrrec s’ha de dir que eren força menys a repartir. Aquell dia vaig intuir alguna mirada aprovadora del mestre que veu l’alumne progressar adequadament.

Recordo la penúltima etapa quan passàvem per les passarel· les de Mont-rebei. Estan molt bé! exclamàvem. Però una glopada amarga em va posar de mal humor. S’han gastat 800.000 euros a construir un camí penjat, totalment artificial. ¿Quants camins vells, existents, però malmesos o perduts, es podrien adequar amb aquesta quantitat de diners? Molts. I sense anar gaire lluny, l’endemà mateix ens vam trobar l’església de Fet: façanes angoixoses i la resta ben arruïnada. Hauria agraït una inversió molt més petita per salvar-la.

Recordo el moment en què els d’Olot ens van explicar què és un “banyolí”. Acabàvem d’entrar a l’Aragó, plovisquejava, i bevíem un Luís Cañas a morro, però amb elegància.

Recuerdo la última cena, en el refugio de Monfalcó, que no tuvo desperdicio. El espectáculo de taberna final dió comienzo con “El Nardo”, como no, siguió “Le Métèque” en versión libre, Granada, la Garrafa, una jota improvisada de les Terres de l’Ebre, una ranchera, un rock sin letra, habaneras, “En Joan Petit” y un relato final de www.ceolot. cat

S

Pel camí ens va caldre travessar els rius més cabalosos del nostre país; en la fotografia, el nostre pas pel riu d'Abella.

cierre donde el placer ‘Freudiano’ se entremezcla con un Gorila…

Nos reímos mucho, pero también hubo emoción. Ver al Eleuterio, ese hombre duro de pelar, con las mejillas mojadas al escuchar la habanera “Salió de Jamaica”, que solía cantar su padre, es de esos momentos que unen. Me he sentido como si estuviese viviendo el final de una película de Fellini. ¿Pero cuál de ellas? Sin duda alguna, el final de “8 ½”! O, ahora que lo pienso, la escena del camarote de los hermanos Marx en “Una noche en la ópera”... no sé, no sé.

Recordo les dues coses que vaig pensar en arribar al final, a Estanya. La primera: a qui se li acut pintar una casa blava enmig del poble? La segona: certament, el que importa és el camí.

Recordo, reputicànticus, vatualisticu, el millor brindis que he tingut mai! Va ser el darrer dia de l’excursió dinant junts, quasi 50 persones espontàniament van alçar-se de les cadires i van anar a saludar a tots i cadascun dels altres marxaires excursionistes, amb un bon record pels que no hi eren físicament! Xin!Xin!! Fantàstic!!!

Ben agraïts tots amb els organitzadors!

Recordo quan vaig comparar el camí del sol amb el camí de la vida. Surt a llevant i ens il·lumina el camí perquè en gaudim, n’aprenem, el compartim...i quan s’amaga ens serveix de fita. Ens indica el trajecte. I sabem que després de la llum vindrà la fosca.

Tanmateix si a la motxilla hi tenim el frontal caminarem sense aturador fins a l’horitzó de ponent.

Recordo que fa quatre anys la Franja ens semblava més a prop i Olot ens semblava més lluny...

El grup del C.E.Banyoles que ha participat a la Travessia cap a la Franja de Ponent, ha escrit aquest recull de records en homenatge al grup del C.E.Olot amb qui han compartit camí durant quatre anys.

Per la seva manera de ser i de fer, que ens ha sorprès agradablement i que ens han encomanat. Per molts anys duri aquesta nova amistat!

Les fotografies i els seus comentaris són una contribució olotina al treball.

AGRAÏMENT ESPECIAL: En Ramon Feixas va ser qui ens va guiar en la majoria d’etapes. El cap de setmana de les últimes no hi va poder ser pel naixement del seu net Andreu, i el felicitem per això! Havíem tingut altres guies, però tothom es va adonar que aquell company amb bigotis, veu garrotxina, caminar lent però seguit, i que beu el vi amb una ampolla de mistol, era l’únic de la colla que sabia el bon camí. Que bonic ha de ser conèixer el camí cap on es colga el sol!

Gràcies, Ramon, per acompanyar-nos-hi!

27

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

per Kim Agustí

EL MONTSEC DE L’ESTALL CRÒNICA DE LA SEGONA PART D’UNA ESPLÈNDIDA TRAVESSIA

Montsec d'Ares.

La preparació de les darreres etapes de la travessia de Banyoles a la Franja de Ponent va requerir de repetides visites a la majestuosa serra del Montsec. En una d’aquelles caminades, un cop feta la feina programada, ens va caldre escollir un itinerari de tornada de can Batlle de Montfalcó cap a la rodalia de Pont de Montanyana, i quina fita millor que l’encinglat cim del Montsec de l’Estall, que domina tots aquells paratges.

El passat 5 de novembre, després de sopar esplèndidament, dormir i esmorzar a can Batlle, sota un cel sense un sol núvol, en Ramon, en Joan, en Paco i el que signa vam sortir de l’alberg (778 m) per la carretera que hi dóna accés. No hi ha un camí alternatiu.

Vam seguir, a bon pas, cap a la Colladeta, la paret Travessera i el barranc de la Coma, tot gaudint de bonics miradors de la cinglera del Montsec de l’Estall i també de l’encimbellat poble de Fet i el gegantí embassament de Canelles. Un camí que surt a la dreta ens hauria permès de visitar els dos dolmens de l’Estall i accedir, d’una forma molt més natural, al pont del congost del Seguer, però havíem de tornar a Olot aquell mateix dia! Vam continuar per tant cap al clenxil de Quintillà, i allà vàrem deixar la carretera, que segueix cap a la collada de Ramis i l’abandonat poble de l’Estall, per travessar uns erms i anar a cercar el camí del pas de Sant

Montsec de l'Estall.

28

Miquel, que arrenca de la mateixa collada.

El camí és senyalitzat amb les marques del sender PR HU200. Aviat vam arribar a les emboscades ruïnes de la capella de Sant Miquel, senzilla construcció popular. Més enllà el camí s’enfila en contínues llaçades, cada cop més panoràmiques i amb bonics miradors sobre l’Estall. Un cop a peu de cingle vam fer el segon esmorzar, abans d’enfilar-nos pel pas de Sant Miquel, un grau molt savi i natural, que permet superar còmodament el penya-segat.

L’arribada a la carena (1234 m) va ser un veritable regal per al sentit de la vista, però ens calia assolir el cim abans de gaudir a pleret de l’immens panorama que ofereix. Trepitjant sempre el traçat senyalitzat pel llom de la serra, amb la cinglera a la dreta, vam seguir cap a la Pileta i el Tossal Gros (1331 m), punt culminant del Montsec de l’Estall o de l’Aragó. L’aturada hi va ser molt plaent, tot contemplant uns Pirineus ben nevats, al nord, i el seguit de congostos i valls negats per l’embassament de Canelles, a migdia, amb el de Mont-rebei als nostres peus i les rapinyaires sobrevolant el cim.

Mont-rebei des de Montfalcó.

La presència silenciosa d’un automòbil ens va recordar que el cim és accessible amb vehicles tot terreny; el nostre itinerari de baixada seguia la pista d’accés al tossal, força planera i d’ús restringit, però un parell de quilòmetres més avall vam escollir un altre vial, a la dreta, molt més aperduat i pendent. Ens va portar al cap de la Costa, abans de desdibuixar-se i deixar la continuació de l’itinerari a la nostra imaginació. No ens va resultar difícil trobar corriols que ens permetessin de seguir en ferma davallada, per terreny repoblat fa dècades. Finalment vam arribar a la Collada, extensa superfície de cuidats conreus, accessible per una carretera que ens va guiar fins a les cases de Montgai.

El poble de Montgai fou bastit als peus de la cinglera que defensa el cim de lo Castellet. Les seves singulars construccions, arrecerades en una llarga balma, dibuixen un sol carrer, enlletgit per tres construccions més modernes, alguna a mig fer. La seva església, dedicada a Sant Salvador, és al capdavall del poble (850 m) i gairebé passa desapercebuda, envoltada de bosc; és una senzilla construcció d’una sola nau, en no massa bon estat malgrat els pedaços.

CO L · L A B O

RA C I Ó

Dolmen de l'Estall.

Vam sortir del poble pel camí antic, ben senyalitzat, i no per la carretera, que és pocs metres per sota seu; el primer tram és precisament el més bonic i interessant. Aviat conflueixen i el camí es converteix en una bona drecera de les llargues ziga-zagues de la pista. El terreny és força pelat i monòton, però permet de contemplar alhora tres torres, les de Viacamp, Girbeta i Alsamora, una magnífica línia de defensa del segle XI. Al capdavall del rost vam travessar el barranc de les Hortugues, força cabalós després de les fortes pluges de dies anteriors, i vam seguir, per carretera i per trams ben conservats del camí vell, cap a unes cruïlles.

Vàrem deixar, a l’esquerra, els camins de Llitirà (Litera) i de Girbeta (Chiriveta), per escollir la pista que porta al veïnat dels Masos de Dalt. Per camí i pista ben senyalitzats vam seguir des de les imponents ruïnes del Mas cap a les Collades, abans d’enfilar-nos a una de les darreres fites de la jornada, la dominant torre del castell de Girbeta (671 m).

El castell de Girbeta fou bastit en terres del Comtat de Pallars Jussà. La torre cilíndrica, de principis del segle XI i amenaçada per una esquerda de grans proporcions, n’és la resta més vistent. La seva imatge va associada a la del veí congost de Mont-rebei, del qual és un magnífic mirador. Vam dinar als seus peus, sense por a una possible caiguda de carreus.

Després de l’àpat vam baixar des de la torre cap a la Mare de Déu del Congost, bonica i encinglada construcció d’estil romànic del segle XII, ben restaurada. Malauradament, el dia de la nostra

Pas de Sant Miquel. www.ceolot. cat

L'Estall.

visita l’embassament era a només el 65% de la seva capacitat i als peus de la capella s’estenia una immensa superfície fangosa.

Curiosament, aquest temple, conegut en èpoques pretèrites com a Sant Pere de Girbeta i l’Ascensió, va rebre el seu nom actual d’una altra església, del mateix segle i estil, bastida uns centenars de metres riu avall; la Noguera Ribagorçana, retinguda per la monumental resclosa de Canelles des de fa més de cinc dècades, arriba a les seves ruïnes.

Un camí antic segueix des de l’església cap al poble de Girbeta, en suau pujada. Després de trepitjar la carretera del veïnat dels Masos de Baix, fregar les parets del Corral del Molí i travessar el barranc de la Font vam arribar al petit nucli urbà (610 m), presidit per l’església de la Mare de Déu de la Pietat, edifici

Tossal Gros.

29

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

Montgai.

Sant Pere de Girbeta_Mare de Déu del Congost.

sense valors remarcables i que amenaça ruïna. Cases ensorrades, tancades i alguna restaurada s’agrupen al seu costat. No hi vam trobar ningú, però ens hi esperava el nostre automòbil; un dels companys hi havia guardat cerveses en una nevera, premi ben merescut després de dues intenses jornades de travessia.

De tornada a Olot, ens calia recollir el segon automòbil, que reposava a coll d’Ares, a la carena del Montsec. El viatge seria llarg, però la feina ja era feta i havíem gaudit de dos dies magnífics.•

El Mas. Castell de Girbeta.

Horaris de l'excursió

Bibliografia De Montfalcó al clenxil de Quintillà, el pas de Sant Miquel i el tossal Gros del Montsec de l’Estall

2 h 31 min

Del cim a Sant Salvador de Montgai

1 h 15 min

De Montgai al castell de Girbeta

1 h 32 min

Del castell a la Mare de Déu del Congost i Girbeta 30

51 min

• Catalunya Romànica, volum XVI. Fundació Enciclopèdia Catalana, 1996.

• Paseos y excursiones por el Montsec. Prames, 2009

Cartografia • Mapa Congost de Mont-rebei, 1: 20.000. Editorial Alpina i GeoEstel.

• Mapa El Montsec I, 1: 40.000. Prames.

CO L · L A B O per Albert Soler

RA C I Ó

L'ESTIMBALL

Aquesta història comença aproximadament fa uns 85 butlletins… Quan erem joves i agosarats…..

1993-94 fa poc que escalem i ens sentim molt valents, ja que llegida la revista Muntanya que llegim, el següent cap de setmana ja ens veiem capaços d’anar a escalar a la paret més vertical per la via més difícil. Aquest és el cas quan coneixem o sentim a parlar de la cara sud del Pedraforca i, evidentment, el primer que fem és buscar la via més mítica i clàssica alhora: l’Estimball.

Així ens plantem (no ho recordo gaire bé) unes tres o quatre cordades i després d'esmorzar de forquilla arribem a peu de via cap al migdia (que feliços que érem) i comencem a escalar. Només realitzem un llarg (en té 8-9); és a dir l'hòstia que ens en durem és de primera divisió….

Veiem passar alguna Embardissada i 24 h a Muntanya quan per segona vegada ens aproximem a aquesta paret. Abans ja hem realitzat alguna via més fácil a la sud del Pedra, per tant creiem que aquest

cop trionfarem; doncs no… arribem a la via sota una boira que acabarà sent pluja per tant fem un llarg o dos i cap avall toca retirada.

Veiem nèixer la Pocatraça (anomenada memorial Meritxell Suriñach i més tard malahoradament Esteve Soler) i quan arriba a l’estiu com a tossuts que som tornem a anar a la Sud del Pedra. Aquest intent (amb el meu germà) ens deixem els peus de gat...(element indispensable per escalar, almenys aquesta via). Així que anem a una via veïna molt més fácil i més curta i ens anem passant els peus de gat. Això comença a semblar el dia de la marmota….

Plou, neva, fa vent i sol, passen estius, hiverns, primaveres i tardors; passen Aplec Ceo’s abans a diferents llocs de la contrada ara últimament a Talaixà, la Pocatraça es va consolidant com a cursa de referència dintre el calendari de Copa Catalana; però també veiem desaparèixer l'antic ral·li CEO, us en recordeu????

Una de les ànimes impulsores: en Pere Muela. Doncs, amb tot això arriba un estiu i tornem a enfilar el cami que puja a la paret, crec que em conec totes les pedres del recorregut i arrels que hi ha ja que la mirada sempre és amunt mirant la paret i lògicament les entrebancades són freqüents i amb “cago amb la mare que el va….” Aquest cop fa calor (ai ai que pinta a fracàs…) comencem a enfilar la via i a la tercera tirada el company diu que si vull acabar la via que tiri tot jo de primer (com

a cap de cordada) he he he he…. Doncs per avall la calor és la excusa perfecta.

Els butlletins van publicant-se regularment, recordo que abans els plegàvem al local i els ensobràvem i tot!!!!

Ho trobo a faltar… ara crec que ja no es fa i fins i tot la Pocatraça quasi ha arribat a la majoria d'edat! Collons com ens fotem, de grans… El cas que deu fer algun butlleti que hem après a pensar un xic més: cal buscar primer un dia que sigui bo al 100% i ser a peu de via d’hora… per fi arriba aquest dia!! i comencem l’escalada amb el company. Els llargs és van succeïnt ràpidament, massa ràpid per tants anys de voler escalar aquest via, arribem a la feixa i realitzem els tres últims llargs amb una fissura-xemeneia final d'apretar un xic i ja som a dalt!! Collons tants anys i la via l’hem escalat molt ràpid; tinc la sensació de no haver vençut a ningú simplement d'aconseguir un objectiu, relativament al nostre abast, això sí amb molta tossuderia; de fet a vegades cal lluitar per les coses d’aquesta vida….

Salut i bones escalades!!!!•

Mentrestant a la redacció del butlletí La Lissi ruminat la portada pel proper butlletí del Centre Excursionista d'Olot...

www.ceolot. cat

31

A C T I V I TAT

S

SORTIDA A L'HAUTE-LOIRE Les imatges il·lustren la sortida a l'Haute-Loire, coordinada per en Lluís Avellana i portada a terme el passat mes d'abril.

Mont Lozère

Mont Mezenc.

Vélo-Rail d

e Dunière

s.

Mont Mezenc.

Le Puy-en-Velay.

32

A C T I V I TAT

S

2a etapa del camĂ­ de Sant Jaume.

De Saint-Privat-d'Allier a Saugues.

Rochegude.

Monistrol-d'Allier.

La Madeleine.

Saugues.

Le Vernet.

www.ceolot. cat

Saugues.

33

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

per Pilar Font i Kim Agustí

LA SIERRA DE CANTABRIA UNA BONICA EXCURSIÓ AL GRAN MIRADOR DE LA RIOJA ALABESA des de Lagrán, poble situat al nord de la serra; el trajecte serà més ombrejat i ens donarà a conèixer l'altre vessant, ben diferent i igualment atractiu.

El matí del 16 de novembre sortim de Lagrán (758 m), tranquil poble alabès, seguint les marques del GR-38, anomenat ruta del vino y del pescado, en record dels intercanvis comercials que, en èpoques pretèrites, es van fer per aquesta important via. Només de sortir, sota un cel ben blau, una senyora ens adverteix de que fa molt de fred i que tot estarà ben glaçat; ni una cosa ni l'altra, però l'amabilitat de la gent ens ha quedat ben palesa. Poc més enllà del cementiri baixem a una immensa plana de conreu de cereal, seguint sempre una estreta carretera asfaltada. Deixem a la dreta la que va a la capella de San Bartolomé i el poble de Pipaón i continuem cap als peus de la serra. Allà el vial es comença a enfilar, Lagrán.

La sierra de Cantabria domina, retallada i encinglada, la Rioja alabesa. Molt atractiva per als excursionistes, és massa lluny de casa nostra per fer-ne una fita habitual de les nostres caminades, però sí crida fortament l'atenció en visitar aquelles terres. Un dia hi pujarem!, feia anys que dèiem, i aquest dia ha arribat. Som-hi!

Amb l'objectiu de pujar a la Cruz del Castillo, potser el cim més popular de la serra, fem estada a Laguardia, bonica població emmurallada, envoltada de vinyes i bodegues per tots costats. El GR38 permet accedir directament des de la vila al puerto de Toro, lloc de pas d'un camí ancestral, però nosaltres preferim fer l'ascensió Pujada a la Cruz del Castillo.

La Cruz del Castillo.

34

en suaus revolts, i aviat s'acaba el tram asfaltat; aquest punt és accessible amb qualsevol automòbil i seria un bon punt per començar la caminada.

La carretera, ara amb ferm de terra i cada cop més estreta i dolenta, puja decididament per la fageda. L'antiga industria del carbó vegetal és recordada aquí i allà, en un bosc sense les alzines que la van fer florir a casa nostra. Deixem a la dreta el camí de San Juan i pugem cap a una humil font, que regalima pocs metres per sota del camí de Berneda, en realitat una carretera apta per al pas dels camions d'una explotació forestal en curs. Nosaltres la seguim cap a la dreta i aviat tornem al camí, ara sí un camí antic i sàviament traçat. Les seves llargues llaçades ens porten al puerto de Toro, ja a la carena de la sierra de Cantabria.

El camí de Laguardia baixa decididament pel solell de la ser-

CO L · L A B O

RA C I Ó

Sierra de Cantabria.

ra. Nosaltres escollim el fressat corriol de la dreta, que puja caire amunt. Aviat sortim de la magnífica fageda i ens acostem, per la solana, als espectaculars penyals cimers. Assolim una colladeta, oberta entre el cim de Larrasa, sostre de la serra, i la cruz del Castillo, la nostra fita, i agafem l'aeri però senzill camí que s'hi enfila.

Pocs minuts més tard reposem als peus de la monumental creu (1432 m). El panorama hi és immens; a migdia, podem contemplar tota la Rioja amb el sistema Ibèric, des del Moncayo fins a la sierra de la Demanda; al nord, les terres alabeses i del condado de Treviño, amb tres cims emblemàtics, Gorbeia, Amboto i Aizkorri, al fons.

Des del cim tornem al puerto de Toro i allà ens aturem per dinar, sempre contemplant els cims bascos. Després de l'àpat ens agradaria baixar directament a Laguardia, però el nostre automòbil ens espera a Lagrán i hem de desfer camí; una agradable passejada, digna de ser repetida.

Aprofitem el viatge de tornada per visitar fins a sis dels monumentals dolmens de la Rioja alabesa, abans de completar la nostra estada amb una plaent passejada pels singulars carrers de Laguardia, amb visita a una bodega inclosa. La sierra de Cantabria ens domina en tot moment i ens recorda, amb les darreres llums de la tarda, la bonica excursió que ens ha portat al seu cim.•

www.ceolot. cat

Chabola de la Hechicera, amb la sierra de Cantabria al fons.

Horaris de l'excursió De Lagrán a la Cruz del Castillo

2 h 31 min

Del cim a Lagrán

1 h 15 min

35

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

Jaume & Rosa

GR-99. CAMÍ DE L’EBRE ALAGÓN - UTEBO Dissabte, 28 d’abril de 2012. Avui ens toca canviar de base, per tant hem de carregar-ho tot, el dia es presenta plujós, l’etapa totalment plana serà de pocs quilòmetres la informació n’apunta 18,7. Sortim de Gallur amb tren fins a Alagón, ens equipem per a la pluja i comencem la caminada. Son les 9 del matí. Sortim de la mateixa estació del ferrocarril fins a trobar l’autopista AP-68 que creuem per un pas superior, seguim per camí de terra al costat de l’autopista uns metres i deixem aquesta a la nostra dreta per encaminar-nos a la riba del riu Jalón, lloc on a l’altra llera d’aquest hi ha les hortes de “Castellar”, anem resseguint una sèquia, el camí també està marcat com un tram del “BTT circuito del Ebro” fins a l’entrada de la població de Torres de Berrellén, que compta amb uns 1500 habitants; població que alegrement travessem de

Sortida d'Alagón

punta a punta, a la sortida no veiem cap marca, comprovem el GPS i veiem que ens hem passat el poble, al poc d’entrar cal tombar a l’esquerra; a recular s’ha dit, la pluja ha minvat i només cau un lleuger plugim; el traçat segueix per mig d’hortes i s’anomena “Camino de la Barca”, tot dirigint-se a la riba de l’Ebre; aquí hi trobem més gent, alguns amb bicicleta i altres a peu; en ser dissabte hi ha més moviment encara que el temps no acompanyi gaire. Així arribem a la zona de la “Barca de Castellar”, un pas de barca que els estadants fan servir majorment per anar a l’ermita “de nuestra Señora de Castellar”. Aquesta festa te lloc el dia 8 de maig. Al matí es realitza la romeria a l’ermita que en les muntanyes del Castellar té la Mare de Déu. Per arribar-hi cal creuar el riu Ebre per mitjà d’una barca guiada per sirgues i l’esforç dels romeus, que passen les persones i també tractors i remolcs necessaris. Un cop creuat el riu, per una empinada costa, que és millor fer caminant, s’arriba a l’ermita on es balla a la Mare de Déu un “Dance” amb castanyoles, i se celebra la Santa Missa. Després de ballar de nou a la Mare de Déu i de dinar, es baixa al poble, on la Mare de Déu espera els romeus i tots, juntament amb més persones que no han pujat a l’ermita però que volen sumar-se, s’inicia la Processó mentre es balla “el Dance”, fins a l’església, on, a les seves portes, s’efectua l’ofrena de flors. Aquesta última es realitza amb vestits baturros. A la nit, té lloc un rosari general, i de nou, una processó 36

VINT-I-CINQUENA ETAPA amb “el Dance”. A més dels actes religiosos, la Comissió de Festes prepara un extens repertori d’actes lúdics.

Torna a ploure, seguim envoltats d’hortes amb l’Ebre a la nostra esquerra fins a l’ermita de San Antonio, ja en el terme de Sobradiel, que cau uns metres fora del traçat, el trencall per anarhi deu ésser un lloc on la gent hi va a passar l’estona ja que hi ha un curiós cobert amb cadires per reposar i fer-la petar. Entrem a la “Mejada del Tambor”, seguim pel “soto de San Antón” fins a retrobar l’Ebre que hem deixat per no resseguir un meandre.

Arribem a l’encreuament per anar a la població de Sobradiel que dista 1 quilòmetre, però no hi anem; aquí fem parada per menjar quelcom, ens hi estem una mitja hora.

També en aquest lloc un altre pas de barca, el de “La Candespina” i una àrea de pícnic, que es on parem. Actualment amb barca de motor, que serveix per passar a l’altra riba i així poder accedir als conreus. Passem per “El Balsón”, “El Carrizal” i així entrem a la “Alameda de Utebo”, una passarel·la porta a “El Cequiazo”; també s’acosta als camps.

Ara cal estar a l’aguait perquè d’aquí surt una variant, el traçat principal “Camino del Soto” porta amb uns 2 quilòmetres a Utebo i l’altre “El camino de Guillar” segueix el riu, entronca amb el “camino de la Hortelana” fa un recorregut circular tot vorejant el “Soto de la Malforada”, fins a enllaçar amb el primer camí i entrar a la població. Nosaltres optàrem pel camí curt, ja que la pluja no convidava gaire.

Entrem a Utebo, el topònim UTEBO prové del llatí Octavus.

L’origen romà aniria lligat a la fundació de Caesar Augusta (Saragossa), que diversos estudiosos situen en dates compreses entre el 24 i el 13 aC. Al Segle XII i després de la Reconquesta definitiva de Saragossa per Alfonso Primer el Batallador (1118), cau a les seves mans també tota la zona d’influència de la ciutat.

S’esmenta a Utebo en documents oficials de 1131 i 1133 i 1158.

La posada en marxa del Canal Imperial d’Aragó (1784) incrementa els cabals del rec del centè, encara que el Canal provoca també problemes ja que els veïns sol·liciten la rompuda, repartiment i distribució de les noves terres de regadiu, cosa a la qual s’oposaven els grans propietaris i la Casa de Ramaders de Saragossa.

Aprop de Torres de Berrellén.

CO L · L A B O

A la Barca de Castellar.

RA C I Ó

Pas de la Barca de Castellar.

Únicament més endavant, amb la creació dels Sindicats del Canal es resol aquest problema, ja en el segle XIX. Actualment es pot considerar Utebo com una perifèria de Saragossa, un nucli industrial de primer ordre. Compta amb uns 18500 habitants.

Ermita de San Antón.

Torna a ploure. Tenim reserva a l’”hotel Europa” C/. Ciudad Ponce, 4. Tel. 976 792 900; que està situat a l’altra punta de la població, hotel modern i funcional, un hotel d’executius. 2 a mitja pensió 65 euros, en ser cap de setmana tenen preus més econòmics. (Els dies laborables el preu seria de 95 euros). Arribem a l’hotel sobre les 4 de la tarda, una dutxada, canviats i sortim a fer un tomb, no hi ha gaire ambient, la pluja es empipadora i tothom deu ser a Saragossa. El sopar pretén ser força selecte i el menjador molt acollidor, hi ha alguna parella de cap de setmana.

Avui hem caminat uns 21 quilòmetres, amb una marxa efectiva de 5,06 hores i una mitjana de 4,3 q/h. També hem tirat poques fotografies, perquè la pluja no hi ha acompanyat. Etapa també totalment planera.•

Utebo. www.ceolot. cat

37

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n ¡ e C ElOs LP

Peculiar punt de trobada.

Desnivell

Mapa

38

Prop de Utebo.

La "Flo" que no fa estiu

...

Noi, dius que tens mal de coll, però per aquí no veig si el tens irritat... a veure obre la boca

El coll no sé, però a tu si que se t'hi veu d'irritat... tanca, tanca la boca que fas por!!!

Vols anunciar la teva empresa, negoci o esdeveniment a la revista del Centre Excursionista d’Olot?

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

Informa’te-n:

13

ceo@ceolot.cat

14

www.ceolot. cat

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

S A N T M I Q U E L D E P I

A • U E L L U • V E I • I N

N R E P • O I C A T L A X E

T O S • F • M U D O • U A D

I V • Z E P E L I N S • N A

S E T E M B R E • E I R E •

C L • F • • A R E S • A R •

L L U I A • • A • • O B A C

E • E R P • C • D A M A • U

D • F • N A • T O L • S E R

E A R • E S T E R I L S • D

C R O M A T I S M E • U R A

O I • • • A C I • N O D A L

L L T O R T • C A S C A L L

SOLUCIÓ

39

ens veiem al facebook!