Centre Excursionista Olot nº 194

a C a ta lu n y

any 1970 F u n d a t l’

la A d h e ri t a

w w w.c e

de 5 io n is te s ARÇ 201 ts E x c u rs ta ti n 'E ENER - M d G ió c ra e Fed

o lo t. c a t núm. 194

4,00 €

SUMARI Director: Ramon Regí

ACTIVITATS 24 HORES A MUNTANYA TREPITJA GARROTXA 6a VOLTA PELS VOLCANS

Redactor en cap: Kim Agustí Consell de redacció: Pep Badosa Joan Blanch Rut Freixas Jaume Roqué Adrià Vila Edita: Centre Excursionista d'Olot Passeig d'en Blay, 5 - Tel. 972 26 06 75 17800 - OLOT (la Garrotxa) www.ceolot.cat ceo@ceolot.cat Maquetació: Roser Puig · The Graphic room SC Impressió: Impremta Aubert Correcció lingüística: Òmnium Cultural de la Garrotxa

5 6 8

secció MUNTANYA

10

INFORMACIONS

13

MOTS ENCREUATS

14

SOLUCIÓ

31

MANIFEST

15

secció MAINADA

16

COL·LABORACIONS

Cartografia: publicada amb autorització de l'ICC Dipòsit legal: GI-1453-94 Aquest butlletí no s’identifica NECESSÀRIAMENT amb les opinions expressades pels seus col·laboradors.

grandes jorasses i xarxes socials IX TRAVESSIA D'OLOT A BANYOLES ESTELS DEL SUD GR-99. CAMÍ DE L'EBRE. 18ena ETAPA

PVP: 4,00 € El preu del butlletí està inclòs a la quota de soci.

Queda prohibida la reproducció total o parcial, per qualsevol mètode, del contingut d'aquest butlletí, sense permís explicit del CEO i/o l'autor.

Els consells de la

Has visitat la nostra web?

www.ceolot.cat Captura amb el mòbil aquest codi Qr i entreràs directament a la web del CEO

CentreExcursionistaOlot @ceolot

#ceolot

@ceolot

#ceolot

La foto de la portada: Núria durant la Pocatraça 2014 · www.corriolsdellum.com

quissa sàvia

21 22 25 27 31

FEBRER DE 2015 Els divendres 20 i 27 Lloc: Orfeó Popular Olotí

DIvendres dia 20:

A les 19,30 h: Projecció del documental d’esquí de muntanya: “Travessa dels Pirineus amb esquís” Ponents convidats: Xavier Sadurní i Joan Cardona.

VIVIM

MUNTANYES

Divendres dia 27:

A les 21 h: Projecció de dues pel·lícules guanyadores i premiades en la darrera edició del Festival de Muntanya de Torelló.

A continuació no et perdis el ressopó, així ens podem trobar, parlar, comentar les pel·lícules,...

Els dos dies, mitja hora abans i després de les sessions, hi haurà mostra de llibres de muntanya (Llibreria Arcadia).

També es farà un sorteig de material de muntanya entre els participants (Aresta).

A partir del dia 20 i durant tota la setmana

EXPOSICIÓ: LA MEVA MUNTANYA

Dibuixos i fotografies de joves de la Garrotxa, de la seva experiència a la muntanya.

Tots els actes són gratuïts menys el ressopó. més info a: www.vivimmuntanyes.cat / info@vivimmuntanyes.cat vivim muntanyes vivimmuntanyes

en Ets jove, t’agrad ns i te les muntanyes ys? menys de 17 an

Engresca’t!

osició

Participa a l’exp

ANYA LA MEVA MUNT

buix digitalitzat Envia’ns el teu di a o la teva fotografi (tamany DINA4) a ncia a la muntany de la teva experiè de a breu explicació juntament amb un li). fo ig uda (màxim m l’experiència visc

mail: Ens ho envies al tanyes.cat info@vivimmun ! res 13 de febrer Abans del divend conm i un telèfon de Posa-hi el teu no ig ciparàs en el sorte tacte ja que parti a. ial de muntany de llibres i mater comissió de festes

de Sant Aniol de Finestres

Patrocinador:

Pere Rifà

A C T I V I TAT

S

24 HORES A MUNTANYA 33ena edició

El dissabte 7 de febrer i el diumenge 8, coincidint amb la lluna plena, organitzem, com cada any, i amb aquest en portarem 33, les 24 HORES DE MUNTANYA. Aquest any també marxem d’Olot i proposem la sortida i arribada a TORTELLÀ.

El recorregut no està concretat però sí que hi ha previstes les següents etapes: Tortellà – Beuda Beuda – Lladó Lladó – Terrades Terrades – La Salut de Terrades – Sant Llorenç de la Muga Sant Llorenç de la Muga – Albanyà Albanyà – Lliurona – Tortellà Es calcula que el recorregut tindrà uns 75 a 80 Km .

El punt culminant de l’itinerari és la Salut de Terrades, i l’aspiració és poder gaudir d’una vista nocturna de l’Empordà de nit si el temps ho permet.

Hi haurà un servei d’autocars des de Tortellà que traslladaran els participants que vulguin començar cada etapa i s’emportarà els que vulguin plegar. Els horaris es fixaran més endavant i es donaran a conèixer per la web del Centre. Es poden fer les etapes que es vulguin i per a alguns l’objectiu és fer-les totes, ja que cada any n’hi ha entre 25 i 40 que ho aconsegueixen.

A cada poble es farà un avituallament en col·laboració amb l’ajuntament. Es recorda que cada participant ha de portar menjar segons les seves necessitats a banda de l’esmentat avituallament.

La sortida és a les 2 de la tarda del dissabte, 7 de febrer.

Demanem puntualitat ja que la caminada es fa en grup i s’han de complir els horaris fixats de cada etapa perquè s’han de coordinar amb els autocars que fan els trasllats de cada etapa. Si alguna persona arriba tard a la sortida es pot esperar a la següent etapa.

En la fixació dels itineraris entre etapes col·laboren persones o grups de cada poble que es visita, i en els finals d’etapa col·laboren www.ceolot. cat

els diferents ajuntaments que cedeix en un lloc per fer l’aturada i col·laboren amb un refrigeri o una sopa calenta per entrar en calor.

En algun punt entremig del recorregut entre etapes llargues també tindrem avituallaments en què ens ajudaran personal del centre i la colla Garrotxa.

La caminada és en règim d’acompanyament; l’itinerari no està marcat i són els guies que fixen el camí i el ritme de la caminada que s’adequa pensant en els que volen fer tot el recorregut, però complint horaris establerts per a cada etapa.

Cal anar amb l’equipament necessari segons el temps que fa per aquestes dades de l’any , a més de la previsió d’impermeable o protecció per a la pluja. Un calçat també adequat per passar per corriols típics de la Garrotxa. També és preceptiva una llanterna o llum frontal amb les piles carregades.

Les etapes acostumen a durar unes 2 a 4 hores, però , en aquest cas, l’última etapa es preveu llarga, d’unes 5 ó 6 hores amb parada a Lliurona.

Les parades són molt curtes, de 20 a 30 minuts i hem de ser molt estrictes en la represa per poder complir horaris coordinats amb els autocars.

En la marxa de les etapes es procura portar un ritme que segueixi tothom però també cal que els participants no provoquin aturaments innecessaris.

Tot plegat per arribar el diumenge 8 de febrer al punt de sortida a Tortellà per fer una mica de vermut.

Tots aquests consells són necessaris per gaudir de la caminada conjunta i per portar a terme una petita aventura que el Centre Excursionista d’Olot s’esforça en la seva organització amb la bona voluntat que tot vagi el més bé possible.

Abans de final d’any mirarem de tenir l’itinerari i els horaris establerts així com la inscripció oberta.

Donem les gràcies per avançat als ajuntaments i col·laboradors que ens ajudaran a realitzar les 24 hores d’enguany.

Només em resta esperonar-vos a participar i desitjar que hi hagi un bon clar de lluna.• 5

A C T I V I TAT

S

TREPITJA GARROTXA ULTRATRAIL SOLIDÀRIA Els passats 4 i 5 d'octubre es va celebrar a Oix (Alta Garrotxa) la Trepitja Garrotxa UltraTrail Solidària, la primera cursa de muntanya d’ultra resistència de l’Alta Garrotxa organitzada pel Centre Excursionista d’Olot amb el patrocini de Noel Alimentària i en benefici de la Fundació Albert Bosch.

Una vuitantena de corredors i corredores van sortir puntualment d’Oix per recórrer la ruta circular Trepitja Garrotxa, recentment marcada pel CEO i la Xarxa de Senders Itinerànnia i que restarà fixe com a recorregut.

La prova dividida en dos recorreguts, el llarg de 112 km i el mitjà de 6 3 km, va evolucionar sense incidents però amb moltes aventures: al quilòmetre 10, prop de Sadernes, el riu Llierca baixava amb molt cabal i els participants van travessar-lo descalçats i amb l’aigua més amunt dels genolls.

El pas pel Comanegra va ser protagonitzat per la boira i un cop entrada la nit, durant l’últim terç de la cursa de 112 km, una forta pluja va fer acte de presència.

El podi masculí de la cursa de 63 km va comptar amb Pau Capell qui des del principi ja es va desmarcar i va finalitzar la volta

6

amb 6 hores i 5 minuts, seguit per Marc Reixach amb 6:50 h i com a tercer classificat Marc Costa amb 7:50.

El podi femení el va protagonitzar la garrotxina Mila Duran qui va completar la cursa amb 9 hores i qui també es va endur el Premi Memorial Enric Serrano com a primera garrotxina en arribar a meta. La segona posició va ser per Núria Sala amb un temps de 10:46 i la tercera posició va ser compartida entre Anna Rigat i Marta Domènech que arribaven juntes a Oix després de 11:07 corrent per l’Alta Garrotxa.

Un cop entrada la nit van començar a arribar els primers classificats de la Ultra de 112 km, Eduard Barceló completava la cursa amb un temps de 14:16, seguit d’aprop per Ismael Vila que la va fer amb 14:31 i que va proclamar-se primer garrotxí en arribar a meta. La tercera posició va ser per Jordi Artola qui arribava amb 15 hores i 37 minuts a Oix. Només dues noies s’havien inscrit a la cursa de 112 km i després d’un abandonament va ser Montserrat Sistere qui es va classificar com a primera i única dona en acabar la ultratrail amb 22 hores i 48 minuts.•

A C T I V I TAT

Fotos de Moi Solé, Lluís López i Alba Danés www.ceolot. cat

S

La data de la segona edició de la Trepitja Garrotxa UltraTrail Solidària és el 24 i 25 d'octubre de 2015 i amb la novetat que entra a formar part del calendari de la Copa Catalana de Curses d'Ultraresistència, podeu seguir informant-vos a les nostres xarxes socials i a www.ceolot.cat/ trepitja 7

IC

t

TApiPEL L O am ona

D’ O NdSe MuntanyaLO

OL C S dVe Catalunya A

S A C T I V I TAT

X

T

V

6a VOLTA PELS VOLCANS

6a edició

El passat 28 de setembre el Centre Excursionista d’Olot vam organitzar la 6na cursa Volta pels Volcans.

Pels que no la coneguin, és una cursa atlètica que de manera circular fa una volta pels volcans urbans d’Olot, Bisaroques, Garrinada, Montsacopa i Montolivet.

Es surt i s’arriba al recinte Firal, antiga estació del carrilet.

El recorregut té una llargada aproximada de 13 Km amb puges i baixes a cada volcà que es visita i que constitueix la seva principal característica.

La sortida es va donar a les 10 h, els primers corredors van arribar al cap d’una hora i els últims cap a les 12 h, hora en què es va fer el lliurament de premis als primers de la categoria d’homes i dones, els primers comarcals i els primers menors de 17 anys, igualment en homes i dones.

Aquest any hi va haver una participació de 216 participants, dels quals en van acabar 201, 165 homes i 36 dones. La cursa era oberta a tothom encara que també hi havia participants federats ja que la cursa comptabilitza pel circuït comarcal de curses de muntanya Els guanyadors van ser Rubèn Hernández Moya, en homes, amb un temps de 54 min, 32 s. i Esther Canalias Comino , en dones, de C.A.O. Terra de Volcans, amb un temps de 1 h 9 min 12 s.

La classificació completa es pot consultar a la web del Centre.

El dia assolellat va acompanyar els participants tot i que no va fer possible que se superés la participació d’altres edicions, i fós semblant a la de l’any 2013; segurament a causa de la coincidència amb altres curses.

19 d'abril

Prèviament a la cursa se’n va organitzar una d’infantil amb un recorregut de 2 Km, donant la volta al recinte Firal, passeig de Sant Roc, pont sobre el Fluvià davant el CAP, i l’avinguda de l’Estació.

En l'organització van col·laborar, a més de personal del centre, associacions de veïns de Sant Roc, Benavent, Sant Miquel, Sant Francesc i Pla de Dalt-el Cassés, l’ajuntament d’Olot, el Consell Comarcal, el Consell Esportiu, la policia municipal, l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil, L’Aresta, Aneto, Ben Bé d’Olot, Cooperativa la Fageda, La Caixa, Càmping la Fageda, Associació de Placers de la Plaça del Mercat d’Olot, CAO Terra de Volcans, i la Colla Garrotxa.

A tots ells els donem les gràcies i esperem a tothom l’any que ve.•

XXXVIII embardissada

Aquest any hem preparat una Embardissada que surt de Tortellà i segueix amb un recorregut d'uns 23 km, una ascensió acumulada de 1200D+ i una durada de 7 hores per a la gran majoria de caminaires. Tenim sorpreses preparades per a una de les marxes populars amb més història, no us la podeu perdre!

Enguany les inscripcions es faran a través de la pàgina web www.ceolot.cat/embardissada-2015 on hi anirem publicant les novetats i informacions.

8

A C T I V I TAT

S

Fotos d'Alba DanĂŠs www.ceolot. cat

9

secció

A M U N TA N Y

Dt

Dc

5 6 7 12 13 14 19 20 21 26 27 28

Dj

Dv

Ds

FEBRER 2015 Dg

1 2 3 4 8 9 10 11 15 16 17 18 22 23 24 25 29 30 31

Dl

Dt

Dc

Dj

Dv

Ds

Dg

1 2

3

4

5

6

7

8

9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28

MES DE GENER

MES DE FEBRER

 Diumenge 4: Torronada a la torre del Mir Itinerari: Coll d’Ares, pla d’en Xanau , torre del Mir i tornada a coll d’Ares.

Hores de marxa efectiva: 3 (matinal).

Hora i lloc de sortida: 2/4 de 8 de l'aparcament de Consum.

Coordina: Colla Garrotxa.

A l’hora d’esmorzar tindrem torrons i cava (preu: 4 euros).

Dificultat: Baixa.

 Diumenge 1: Puig de l’Àliga Itinerari: Collada de Bracons, molí de Bracons, la Baulella, la Coma del Coll, coll de la Coma del Coll, puig de l’Àliga, collet de la Baulella, coll de Joan, collet de la Foradada, coll de Gallina, coll de Sant Bertomeu, font de la Tosquera i collada de Bracons.

Hores de marxa efectiva: 4 hores (matinal).

Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 8 del aparcament de Caprabo (Les Preses).

Coordinador: Josep Espunya.

Dificultat: Mitjana.

 Diumenge 11: Balma del Corneta Itinerari: Pont d’Escales, Santa Maria d’Escales, el Maranyó, balma del Corneta, camí de la Beta, riera d’Escales, els Cantons, tuta d’Escales i pont d’Escales.

Hores de marxa efectiva: 3 i mitja.

Hora i lloc de sortida: a les 8 de l'aparcament de Consum.

Coordinadors: Josep Genoher i Lluis Planagumà.

Hi haurà dinar de costum en arribar als cotxes.

Dificultat: Mitjana  Dissabte i diumenge, 17 i 18: Travessia de Banyoles a la Franja de Ponent (XIII i XIV).

D’Alinyà a Oliana i Gavarra (Alt Urgell)  Itinerari del dissabte: Alinyà, les Sorts, bosc de Borrell, Cambrils, el Salí, serra Seca, Sant Just, coll del Vent, Oliana.

Hores de marxa efectiva: 6 i tres quarts.

Hora i lloc de sortida: a les 7 de l’aparcament de Consum.

Farem nit a Oliana.  Itinerari del diumenge: Oliana, hostal del Boix, Sant Salvador del Corb, collada de Miamorta, cal Bernadí de Cortiuda, coll de Creus, font del Noguer, Gavarra.

Hores de marxa efectiva: 6 i quart.

Sortida conjunta amb el Centre Excursionista de Banyoles.

Coordinador: Ramon Feixas.  Dissabte 24: Travessia Ulldeter – Núria Itinerari: Ras del Puig dels Lladres, refugi d’Ulldeter, coll de la Marrana, camí de Núria, Tirapits, cims de la Vaca, Noucreus i Núria.

Hores de marxa efectiva: 6.

Hora i lloc de sortida: 2/4 de 7 de l'aparcament de Consum.

Coordinador: Paco Gil. Cal portar obligatòriament roba d’abric d’alta muntanya, grampons posats a mida i piolet.

Places limitades.

Dificultat: Mitjana-Alta.  Diumenge 25: Mare de Déu del Mont Itinerari: Volta pel sector de la Mare de Déu del Mont.

Hores de marxa efectiva: 5.

Hora i lloc de sortida: 2/4 de 8 de l'aparcament de Consum.

Coordinadors: Josep Genoher i Lluis Planagumà Hi haurà dinar de costum pel camí Dificultat: Mitjana.

10

GENER 2015 Dl

 Dies 7 i 8: XXXIII 24 hores a muntanya Vegeu l'apartat corresponent, plana 5.  Diumenge 15: Aplec de Sant Valentí Itinerari: Olot, Sant Valentí, Olot.

Hores de marxa efectiva: 2 i mitja (matinal).

Hora i lloc de sortida: a las 2/4 de 9 del local del CEO, o a les 9 de l'aparcament d'Aldi.

Xocolatada per a tothom a partir de 2/4 d'11.

Coordinador: Pep Badosa.

Dificultat: Baixa.  Dissabte 21 : Sortida a la neu Itinerari: Per sobre de l’estació d’esquí Vallter-2000.

Pràctica de grampons i piolet.

Hores de marxa efectiva: 4.

Hora i lloc de sortida: a les 7 de l'aparcament de Consum.

Coordinador: Paco Gil. Cal portar roba d’abric d’alta muntanya, grampons i piolet.

Dificultat: Mitjana.  Diumenge 22 : Visc entre volcans! Excursió al massís del Pedraforca Itinerari: Des de Gòsol i seguint l’itinerari PR-C127 , donarem la volta pel perímetre d’aquesta muntanya i descobrirem cadascun dels seus racons.

Hores de marxa: 6, per recórrer uns 17 km.

Sortida conjunta entre el CEO, el GECA, el GE les Planes d’Hostoles i el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Dificultat: Mitjana Previsió d’arribada a Olot abans de les 7 de la tarda.

MARÇ 2015 Dl

2 9 16 23 30

Dt

Dc

Dj

Dv

secció

ABRIL 2015 Ds

Dg

1 3 4 5 6 7 8 10 11 12 13 14 15 17 18 19 20 21 22 24 25 26 27 28 29 31

Dl

6

Dt

7

Dc

Dj

Dv

3

Ds

4

M U N TA N Y

Dg

1

2

8

9 10 11 12

5

13 14 15 16 17 18 19

A

20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

MES DE MARÇ

MES D'ABRIL

 Diumenge 1: Volta pels Carcaixells Itinerari: Solius, Carcaixells, cim del Montclar, sitges romanes i Solius.

Hores de marxa efectiva: 3 i mitja (matinal).

Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 8 de l'aparcament de Consum o bé a les 9 a Solius.

Coordinadors: Josep Darnaculleta i Maria Mosquera.

Possibilitat, qui en tingui ganes i gana, d’apuntar-se a la sardinada prevista per dinar.

Dificultat: Mitjana.

 Dies 11 i 12: Travessia de Banyoles a la Franja de Ponent (XV i XVI).

De Gavarra a Biscarri i l’estació de la Guàrdia.

 Diumenge 8: Excursió a la costa Hora i lloc de sortida: a les 7 de l'aparcament de Consum.

Coordinador: Eloi Madrià.

Trobareu mes informació de la sortida a la pàgina web del CEO.  Diumenge 15: Per la serra de Palomeres i la serra de Colama Itinerari: Sant Jaume de Llierca, Santa Magdalena de Montpalau, La Miana, puig del Sucre, El Guilar i Argelaguer.

Hores de marxa efectiva: 4 i mitja (matinal).

Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 8 de l’aparcament de Consum.  Dissabte 21 i diumenge 22: X Travessia de Banyoles a Olot - Travessia nocturna.

Itinerari: Banyoles (la Draga), veïnat de Santa Eugènia, Merlant, collet de Guixeres, la Cadamunt, Ventatjol, santuari del Collell, el Torn, el Sallent, can Batlle, carrer de can Mascou, les Forques, can Bastans, fageda d’en Jordà, Sant Cristòfol les Fonts, Olot.

Hores de marxa efectiva: 8 i mitja.

Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 8 del vespre del dissabte de l’estació d’autobusos.

Coordinadors: Narcís Puigvert, Quim Oliver i Kim Agustí.

Sortida conjunta amb el Centre Excursionista de Banyoles i els Amics de la Serra de Finestres i de l’entorn de Mieres.

Esmorzarem en un hostal del camí, per celebrar la desena edició de la travessia.

Cap del Verd (25-X-14)

Pedró dels Quatre Batlles (26-X-14)

 Dissabte 28: Sortida a la neu Itinerari: Per sobre de l’estació Vallter 2000.

Hores de marxa efectiva: unes 4.

Hora de sortida: a les 7 de l'aparcament de Consum.

Coordinador: Paco Gil, Cal anar equipat amb roba d’abric d’alta muntanya, grampons i piolet.

Dificultat: Mitjana.  Diumenge 29: Marxa popular del Bosc de Tosca Sortida del local social del Bosc de Tosca des de 7 fins les 8.

Sant Bartomeu de Fraguerau (23-XI-14) www.ceolot. cat

11

secci贸

M U N TA N Y

12

A

Serra del Cad铆 (11-X-14)

St. Pere de Montgrony (19-X-14)

St. Aniol d'Aguja (7-XII-14)

Bosc de Tosca (30-XI-14)

Puig de Bassegoda (1-XI-14)

Puig del Casso (8-XI-14)

Taula dels Lladres (16-XI-14)

Grau de Salfores (22-XI-14)

I N FO R M A C

IONS

PREMIS TRABUCAIRE Els Amics de l’Alta Garrotxa van concedir un dels premis Trabucaire d’enguany al nostre consoci i habitual col·laborador Jordi Freixa i Sala. En el mateix acte fou lliurat el Memorial Ramon Sala i Canadell a l’entitat Amics de Sant Aniol d’Aguja.

El Centre els vol felicitar a ells i a la resta de guardonats amb els premis.•

Imatge cedida pel setmanari La Comarca d'Olot.

POCATRAÇA 2015 La Pocatraça es celebrarà el 12 d'abril de 2015.

Un any més la Vall de Núria acollirà la Pocatraça, memorial Esteve Soler. Enguany celebrem la setzena edició i a l'espera de confirmar novetats molt especials us podem anunciar la participació de la cursa com a Copa Catalana i Campionat de Catalunya per Equips d'Esquí de Muntanya.

Després de l'exitosa edició del 2014 esperem tornar a omplir la Vall de Núria d'equips d'esquiadors amb ganes d'esquiar pels paratges de l'estació de muntanya Vall de Núria, d'una riquesa natural i paisatgística única.• Salut i neu!

www.ceolot. cat

13

M O T S AT S ENCREU 1

per Teresa de Fortuny

2

3

4

1

•

2 3

• • • •

4 5 6 7

5

•

•

8

6

7

8

9

• • • •

•

11 12 13 14

Horitzontals

1. Forma part de les activitats integrades en la Cornamusam d'Olot (quatre paraules que baixen fins al segon quadret de la 14 vertical).

2. Del revés, habitant de cert estat bàltic. Part d'una canonada en forma d'essa.

Femella del cavall.

3. El que viatja per plaer.

Disminueixo la superfície lliure d'una vela.

4. Del revés, exclamació de dolor. Meva. Del revés, localitat de Normandia. Est. 5. Símbol químic del radó.

Els que parlen amb renecs.

6. Del revés, cognom d'un escriptor famós pels seus contes de terror. Sentiment fort d'antipatia cap a algú. Membre del bàndol austriacista valencià.

7. El que porta desgràcia.

14

• •

• • •

Fibra vegetal tèxtil.

8. El que mana a la baralla.

Litre. Del revés, saüquer.

Mil. Està.

9. Cursa d'esquí de muntanya organitzada pel CEO. Localitat de la Ribera d'Ebre.

10. Del revés, aquella que té manies. Lligar amb un nus.

11. Metre. Lladre. Fils de cànem o espart torçats plegats en forma de cilindre.

12. Del revés, local on es projecten pel·lícules. Del revés, joc en què es fa rodar i es llença un rodet gràcies a un cordill que es subjecta pels dos extrems.

13. Cinc. Disminuir la densitat. Cap cosa.

14. Or. Temor. Mil. Del revés, s'assabentà.

• • •

Verticals

11

12

13

• •

•

9 10

10

• • • •

•

14

•

•

•

1. Seré despatxat del càrrec. Mesurava a pams.

2. Del revés, astronauta.

Metre. Símbol de l'urani.

3. Del revés, arrel. L'aliment per excel·lència. Del revés, toc de campana.

4. Fang relliscós. Llengua que es parlava a l'antiga Roma.

5. Ciinc-cents. Arxipèlag de la Polinèsia. Del revés, fet a base de petits plecs.

6. Llevant. Agregació al servei d'un cos o entitat.

7. Del revés, all amb gust francès. Una veïna del 2 horitzontal. Símbol químic del franci.

8. Del revés, elabora.

Fòsfor. Subgrup d'una espècie animal o vegetal caracteritzat per certs trets que es transmeten per reproducció. Expressió

usada per demanar la confirmació del que es diu.

9. Festival de música a Olot dedicat al sac de gemecs. Del revés, mil cent cinquanta.

10. Amper. Del revés, rèptil marí de la closca del qual se'n fan pintes. Cua. 11.La població més turística de la Garrotxa.

El treballador que ajuda el paleta.

12. Tros de suro dolent. No s'enfonsa. Bor. 13. Jo llatí. Remuntador amb seients suspesos d'un cable.

14. La teva. Les estan patint tots els drets socials i civils que s'havien aconseguit amb molts anys de lluita.•

M A N I FE S T MANIFEST A FAVOR DELS CAMINS VELLS Quins són?

Són camins antics, centenaris, ancestrals. Es caracteritzen per tenir poca amplada i per un traçat sinuós, atès que segueixen totes les irregularitats orogràfiques. Eren les antigues vies de comunicació de la gent d’abans, que comunicaven pagesies, construccions religioses, pobles...Foren enginyats per anar a peu o amb animals de bast.

El valor actual Valor turístic Persones d’arreu del país i de l’estranger viatgen a les nostres comarques amb l’interès de conèixer el territori a peu i ho fan recorrent els camins vells perquè des d’ells es percep millor la història, la natura i el territori. Es tracta d’un turisme de qualitat que respecta la terra i hi aporta uns beneficis econòmics. Per posar un exemple, l’any 2013 els senders de la xarxa Itinerànnia van tenir un impacte econòmic de 3.263.645 euros a les comarques del Ripollès, la Garrotxa i l’Alt Empordà. Una xifra a tenir en compte i més en temps de crisi. Per tant, els camins de què parlem són un potencial turístic de primera qualitat.

Valor excursionista Quan va néixer l’excursionisme, ara fa més de 130 anys, els camins vells van començar a tenir un ús lúdic. I des de fa unes dècades s’estan senyalitzant per tal de donar-los a conèixer.

Són les infraestructures necessàries i indispensables per als excursionistes, de la mateixa manera que els camps de futbol, pistes de bàsquet, piscines, etc. ho són per als diferents tipus d’esportistes.

Valor patrimonial i històric Pels camins antics hi ha fluït una part important de la vida de la

societat que habitava al seu entorn. Han vist transitar tropes, reis, personalitats, viatgers, ramades i pastors, bosquetans, traginers, veïns que anaven o venien de mercat o de festa major, veïns que es duien a batejar o a enterrar, mercaders...La llista seria molt llarga. Amb un passat com aquest és fàcil imaginar que els camins expliquen la història i les arrels que ens conformen.

Materialment tenen un valor arquitectònic gens menyspreable.

Hi ha camins molt elementals i n’hi de més complexos, amb nombrosos passatges empedrats o que disposen d’elements viaris com trencaaigües, clavegueres, pontets, murs protectors o de sustentació, creus, oratoris...En el seu conjunt constitueixen una densa xarxa viària d’una enginyeria i interès constructiu enormes.

Per tot això són un valor a preservar, són un patrimoni de tots, que hem heretat dels nostres avis i que cal transmetre als nostres néts.

I si al segle XIX l’excursionisme fou capaç de salvar un patrimoni en forma d’esglésies i altres elements construïts que perillaven greument, ara és ineludible que defensi els camins.

Problemàtica Tant la línia de costa com els cursos fluvials i els camins són espais de domini públic. Malgrat això, aquests darrers tenen la continuïtat poc assegurada. Molts ja han desaparegut i altres es malmeten de manera greu en patir agressions d’infraestructures noves (moltes vegades pistes forestals o carreteres), les explotacions fustaneres i el tancament de finques particulars.

Amb l’arribada de la modernitat l’ús dels camins va minvar extraordinàriament però d’ara endavant no farà més que créixer.

D’aquí que hauran de tenir el suport jurídic que calgui, com el tenen els vials oberts al trànsit rodat.

MANIFESTEM QUE: - És més agradable i interessant caminar per un camí vell que no pas per una pista forestal o una carretera, perquè no hi passen vehicles a motor, segueixen de més a prop els accidents del terreny i ens fan entendre de manera admirable el territori.

- Urgeix l’inventari i la protecció dels camins vells pels seus valors turístics, excursionistes i patrimonials.

- L’explotació dels bosc és possible sense afectar els camins vells de manera negativa.

- Amb bona voluntat per part de les administracions públiques, propietaris, llenyataires, excursionistes..., podem aconseguir que els camins vells no quedin perjudicats a causa de l’explotació forestal o la realització d’obres.

- Els camins vells van ser construïts amb molt d’enginy i molt esforç pels nostres avantpassats i això es mereix un respecte. Per tant, s’hauria de reflexionar abans de fer-los malbé i pensar si dintre de poc ens haurem d’avergonyir per no haver actuat amb la diligència exigible. Si es destrueixen, també esborrarem una part de les nostres arrels.

- Demanem a les administracions que se sensibilitzin i que protegeixin els camins vells. Amb aquesta finalitat serà precís que recuperin els drets que els emparen com a espais públics, o bé que estableixin les lleis que siguin pertinents.

Manifest elaborat pel Centre Excursionista de Banyoles i signat per la nostra entitat.

www.ceolot. cat

15

secció

MAINADA

FESTA DE MAINADA Hola nens i nenes, pares i mares del CEO, Com esteu? Després de tantes pluges segurament que ben remullats. A veure si fem memòria: la primera sortida que vam fer, va ser la festa de “sortida conjunta”.

Buf...va ser genial; ens vam trobar a quarts de deu a les pistes de Batet on vam esmorzar un bon tall de coca i una xocolata desfeta boníssima. Desprès, amb la panxa plena i alguns amb molta mandra, vàrem pujar fins a Sant Abdó i Sant Senén. Una vegada al cim, alguns més cansats que d’altres, vam aprofitar per reposar i agafar energies per tornar reprendre la marxa, altra vegada cap a les pistes.

Una vegada allà vam formar un cercle XXL per dinar. Cadascú es portava el seu menjar, però les postres eren a compartir. S’ha de dir que hi havia famílies que anaven molt ben equipades amb unes postres magnífiques. Esteu fets uns grans cuiners!!

Després de dinar va arribar la sorpresa que havíem preparat els monitors i monitores... El gran inflable d’aigua i sabó!

Tots ens vam posar els banyadors i de pet

Pares i mares de mainada a Sant Abdó i Sant Senén.

a l’inflable. Si ho recordeu fèiem dues files i competíem entre nosaltres per veure qui lliscava més ràpid . Fins i tot alguna mare “molongui” s’hi va llençar.

Ens hi vàrem passar hores i hores fins que ens vam adonar que feia una mica de

menuts!

Roques Encantades Us recordeu d’aquella primera excursió que vam fer a les Roques Encantades? Ens vam trobar a les 8 del matí al pavelló firal i quines cares de son que fèiem tots! De seguida vam enfilar collada amunt amb els cotxes i vam arribar al punt d’inici de l’excursió, el Coll de Condreu. Allà, el primer que vam fer foren uns quants jocs de coneixença per escalfar motors i conèixernos una mica (ja que era la primera sortida que fèiem junts els Menuts i hi havia moltes cares noves). Que bé que ens ho vam passar jugant al pistoler, l’aranya, l’stop... I quan vam haver jugat una bona estona vam començar a caminar; quina pujadeta que hi havia ja només de començar però sense adonar-nos-en ja era l’hora d’esmorzar i al primer prat que vam trobar vam fer rotllana, culs a terra i a menjar; però, abans, sens falta, vam cantar la cançó del CEO que és tradició cantar abans de cada àpat (aquesta vegada us la vam haver d’ensenyar, ja que molts no la sabíeu; però, oi que ja us l’heu après i us va ben agradar?!) Amb les piles carregades vam continuar el camí fins arribar a les famoses Roques Encantades! I que encantades que estan! En arribar, el primer que vam fer fou llegir les llegendes que es conten sobre elles, que si bruixes, nans, dones d’aigua, tresors d’or... n’hi havia de tot tipus! Abans de dinar vam tenir temps d’explorar aquelles misterioses roques i tots els seus racons i també de fer una meravellosa cabanya. Quina col·laboració i quins artistes que sou els Menuts! Després de dinar vam aprofitar l’idíl·lic lloc per jugar a la sardina, i que divertit va ser amagar-nos i buscar els que s’amagaven. Finalment vam agafar les motxilles i vam desfer el camí fins a Coll de Condreu on els pares ja ens esperaven.• 16

fred i que ja era hora de recollir.

Quina bona manera de començar la temporada.• Els monitors i monitores!

Your fantastic monitors!

2.0 VISITA'NS AL WEB www.ceolot.cat

segueix-nos!

CentreExcursionistaOlot

piula'ns @ceolot

@ceolot

etiqueta'ns

#ceolot

Busca les nostres rutes a

A l'estanc i papereria de la plaça del Carme a més de tabac, premsa i revistes, material de dibuix i per oficina, tenim servei de fax i fotocòpies.

www.ceolot. cat

SERVEI A DOMICILI

C/ SANT RAFEL, 27 TEL. 972 261 070 OLOT

bicistarres@telefonica.net

Vols anunciar la teva empresa, negoci o esdeveniment a la revista del Centre Excursionista d'Olot?

Informa-te'n: ceo@ceolot.cat

www.ceolot. cat

Vols anunciar la teva empresa, negoci o esdeveniment a la revista del Centre Excursionista d'Olot?

Informa-te'n: ceo@ceolot.cat

Visites a hores concertades. Sense esperes!

Carrer Sant TomĂ s, 4 - 17800 OLOT - Tel. 972 26 98 00

OLOT - SANTA COLOMA e-mail: font@base.net www.fontesports.com

www.ceolot. cat

secció

MAINADA petits!

Hola petits i petites!

Doncs mireu, la primera excursió que vam fer amb els petits, tot i que de petits ja no en teniu gaire res, va ser a Santa Magdalena. En aquesta excursió vam començar-nos a conèixer una mica tots i totes: nens nous, monitors nous, cares noves, molts noms per aprendre... però després de quatre jocs i moltes rialles vam perdre la vergonya i vam començar-nos a encaminar cap al cim. Pel camí ens vàreu ensenyar les vostres tècniques de camuflatge... I, poca broma!

Perquè son espectacular!

Quan érem a mig trajecte vam fer una parada per descansar i agafar forces. També vam aprofitar per explicar-vos la famosa història de l’arbre que fa mandarines d’or i esmorzar una mica. Sense perdre massa temps, ens vam posar el “turbo” i, tot i la pujada que hi ha, vam plantar-nos a l’antena de Santa Magdalena en un temps rècord.

Finalment vam arribar a dalt i quines vistes que hi havia, molt espectaculars, us ho ben prometem!

Vam parar una mica el sol, vam dinar i vam posar-nos a jugar tots junts. I encara que sembli mentida encara us quedava un munt d’energia per córrer amunt i avall gaudint de la natura. Com us ho feu? Sou incansables!

Quan va ser hora de marxar la Júlia va ense-

Petits al camí de les Olletes.

nyar-nos a fer el “peix volador” (si no sabeu què és demaneu un petit o petita que us ho ensenyi) i vam tirar-nos moltes fotos per provar que havíem “conquerit” el cim.

I ja apunt, avall que fa baixada! Tot i que alguns vam caure a terra una o més vegades, vam arribar a baix rapidíssim i vam poder aprofitar l’estoneta que ens quedava per jugar una mica més.

Gràcies petits i petites per ser tan especials, els monitors ja estem esperant amb candeletes la pròxima sortida.•

mitjans!

Hola, nois i noies!

El nou grup de mitjans hem inaugurat la temporada el 25 d’octubre amb una bona ruta per l’Alta Garrotxa.

Acompanyats d’un dia esplèndid hem iniciat la jornada amb jocs per conèixer els monitors i els nous companys i també per passar una mica el fred de primera hora. Tot seguit, ens hem endinsat per la bonica vall seguint la riera d’Oix i després de travessar-la un parell de cops ens hem enfilat per un corriol fins arribar a l’ermita i el refugi de Santa Maria d’Escales. Allà hem observat tots els racons de la zona i, de sobte, hem trobat una misteriosa carta d’uns astronautes que ens ha fet debatre durant una bona estona sobre quin era el material imprescindible perquè els nostres amics de l’espai poguessin tornar a casa.

Encara amb forces, ens hem enfilat fins al Maranyó gaudint d’unes magnífiques vistes i xerrant amb un home que vivia a la casa durant tot l’any i acariciant el seu burro, la gata i el gos. Ahh! I alerta amb els burros...que ja sabeu què passa si els empipeu gaire..! Després de dinar, una mica de descans per a uns i esbarjo per als altres i hem començat un descens ràpid i entretingut fins arribar altre cop a Oix.•

www.ceolot. cat

Riera d’escales seca i Maranyó.

17

secció

MAINADA

Colònies menuts, petits i mitjans

A les passades colònies els més estupends de la secció ens vam teletransportar a l’any 50 abans de Crist. Per aquell “entonces” tota la Garrotxa estava ocupada pels romans... Tota, tota, tota? No! Com que els garrotxins som de la ceba, encara quedava un llogaret molt especial anomenat Mas Pinadella on habitaven uns gals indomables que rebutjaven feroçment una vegada i una altra els romans invasors.

Cèsar (Marçalix per als amics i coneguts), fastiguejat que els gals li féssim ombra, va venir-nos a veure i ens va exigir que realitzéssim 12 proves que només els déus eren capaços de fer: si les superàvem totes, els romans es rendirien; si no hauríem d'acceptar la dominació romana i fer massatges a l’esquena del Cèsar per sempre més.

Nosaltres, que som tots molt valents, de seguida vam acceptar l’aposta i ens vam posar a la feina.

Entre el matí i la tarda de dissabte vam realitzar les 4 primeres proves en què vam d’haver d’utilitzar tota la nostra creativitat i intel·ligència. Després de suar la “gota gorda”, gràcies al treball en equip i les qualitats de tots els gals i gales, vam aconseguir-les superar amb èxit. Si és que... què us penseu? Els monitors i nens del CEO no ens rendim a la primera de canvi!

Ja ben contents, vam fer un petit descans per anar a sopar i així recuperar forces. No vam menjar senglar, però el banquet va ser tota una obra mestra!

Quan ens pensàvem que ja havíem treballat prou i volíem anar a dormir… AU! La filla del cap dels gals en va fer de les seves. Us en recordeu? La Fionix, que estava bojament enamorada

18

d’un romà, es va deixar entabanar i va donar als romans el mapa secret per trobar els ingredients de la posició màgica dels gals. I JA VAM TORNAR A TENIR FEINA! Fent servir les nostres estratègies de guerrers experimentats, ens van dividir en tres grans grups, vam recuperar els mapes i ens vam endinsar al bosc per trobar els ingredients per fer la posició. Un cop els vam haver trobat tots, vam anar corrent cap a dins del mas a preparar-la i en vam fer tots un bon glop! El beuratge va fer el seu efecte i així vam recuperar forces per poder seguir amb les proves l’endemà.

Al matí, impacients per les noves aventures que ens depararia el dia, ens vam aixecar ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora, vam esmorzar i vam preparar-nos per superar les proves restants.

Vam córrer, vam fer malabarismes sobre una corda fina, vam travessar rius i rierols, va anar amunt i avall sense parar.. fins que…. com qui no vol la cosa, vam superar 6 proves més.

Cèsar estava que pujava per les parets! Ja es veia abandonant la Garrotxa per sempre més. Però encara es guardava un as a la màniga i a l’hora de dinar el va posar en joc!

Just abans de començar a endrapar, Cèsar ens va anunciar la penúltima prova: Havíem de menjar-nos els macarrons sense coberts! Ecs, quin fàstic! Tot i això, els nens de la secció que de porucs no en tenen res, van acabar-se tot el plat de pasta sense perdre el glamour en cap moment.

Ja desesperat, quan van arribar les postres, Cèsar va fer l’últim intent per derrotar-nos i ens va fer menjar el plàtan sense mans.. Però, no patiu, perquè aquests petits enginyers van descobrir les 1000 maneres i estratègies per superar la prova amb èxit.

Així que Cèsar va haver d’abandonar el mas i nosaltres vam poder tornar a casa a fer-nos una bona dutxa d’aigua calenta i agafar forces per a les pròximes colònies!•

GRÀCIES A TOTS I TOTES PER COMPARTIR AQUESTA GRAN AVENTURA AMB NOSALTRES!

secció

MAINADA grans!

SANTA BÀRBARA DE PRUNERES I RUTA AL BASSEGODA Hola, Grans!

Ja esteu ben recuperats de la ruta o encara necessiteu que us facin algun massatge?? Els monitors ja hem carregat les piles i estem llestos per a la següent sortida.

Abans de comentar petites anècdotes de la ruta ens agradaria recordar la primera excursió de la temporada. La nostra idea era pujar al cim del Bestracà però, un cop érem a mig camí, ens vam trobar amb una batuda de senglars. Tota la vall estava plena de caçadors! Vam decidir deixar-los fer la seva feina tranquils i canviar la ruta. Ens en vam anar cap a Santa Bàrbara de Pruneres, on vam poder gaudir d’un bonic paisatge gràcies al bon dia que feia. I que bé s’hi estava allà dalt! Alguns fent la migdiada, altres explicant històries de les quals no podíem parar de riure, d’altres històries de por... no ens en vam adonar i ja va arribar l’hora d’anar baixant.

Si comparem aquesta sortida amb la ruta, només va ser un petit escalfament, perquè Déu n'hi do quina bona caminada que vam fer; i amb les maletes, que gairebé eren més grans que nosaltres!! Us en recordeu del dissabte al matí que estàvem al pàrquing de Sadernes i havíem de carregar tot el menjar a les motxilles? Semblava impossible que ens hi cabés tot!

Amb les motxilles ben plenes vam començar a fer camí. El primer dia gairebé

tot va ser pujada, però xano-xano la vam anar fent fins arribar a Guitarriu, on vam fer un parell de jocs i vam dinar. A la tarda, embadalits pels colors de tardor que ens envoltaven, vam continuar el camí cap al refugi del Bassegoda. Allà vam estar una mica estrets perquè hi havia altra gent, però com diuen alguns: compartir és viure i viure és estimar.

Per sopar ens vam fer uns macarrons que, amb la gana que teníem, es van posar de perles. Us en recordeu de quan vam anar a emplenar les cantimplores a la font que gairebé no rajava? Quina paciència!! Al vespre vam jugar al joc estrella de la sortida, el poble. Quins llops més entremaliats que esteu fets! Partida rere partida, de mica en mica a tots se’ns van anar tancant els ulls...

L’endemà al matí, amb la panxa ben plena vam reprendre la ruta cap al cim del Bassegoda. Ni la forta pujada, ni la tartera, ni les maletes pesants ens van impedir arribar al cim. I quines vistes allà dalt, érem els reis de la Garrotxa!! Vam fer el nostre crit

de gitanos i avall que fa baixada. Semblava que mai arribàvem a Sadernes però, entre cançó i cançó, i després de fer equilibris per no caure al riu, aviat vam ser a Sant Aniol d’Aguja i a Sadernes. Quin cansament, i quins valents que esteu fets! :) •

joves!

EXCURSIÓ AL COSTABONA Diumenge matí. Desprès de repartir-nos, veure alguna que altra cara nova, i que els pares i mares ens portessin fins al pàrquing de Vallter, donem per iniciada la primera excursió d’aquest any. Només de començar a caminar el Costabona ja va fer honor al seu nom i ens vam trobar amb la pujada més dura de tot el camí, però un cop superada tot van ser flors i violes. Vam poder gaudir d’un bon dia i del fascinant paisatge i vistes que ens ofereix el Pirineu català. Unes fotos al cim aprofitant el lloc i la bona companyia i ja vam engegar amb el descens cap a Setcases; abans d’arribar però, vam fer la parada tècnica per dinar i recuperar forces. Finalment, uns més cansats que altres, vam arribar al pàrquing de Setcases on els pares i mares ja ens esperaven. Esperem que gaudíssiu tant de l’excursió com nosaltres i sobretot us esperem a la propera! www.ceolot. cat

19

secció

MAINADA

Ruta pel Ripollès La primera ruta de joves de la temporada va ser per les terres veïnes del Ripollès. Dissabte al matí els pares ens van portar fins a Ripoll i des d’allà vam enfilar camí cap a Coll de Merolla. Va ser un camí llarg però molt bonic, amb vistes al Pirineu i boscos de tardor de mil colors!

Després de molt caminar vam arribar al refugi quan el sol ja es ponia, vam tenir una estona per descansar tot i que tots ja esperàvem el sopar amb candeletes! Després una mica de ressopó amb guitarra i boulder i cap a dormir!

L’endemà al matí, un cop esmorzats, vam reprendre el camí, que ens quedava un bon tros fins a Campelles! Després de molta pujada i algun canvi de camí, vam trobar uns caçadors que ens van indicar un camí “suposadament” més curt... però a nosaltres aquella pujada fins a la font dels ocells se’ns va fer eterna! Sort que un cop a dalt vam poder dinar i recuperar forces. Després ja només quedava la baixada fins al poble on els pares ja ens esperaven impacients!•

20

Albert Soler

COElLs·cLoAnBseOlls RAdCe IlÓa

GRANDES JORASSES I LES XARXES SOCIALS

Juliol 2014: un altre dia de pluja, fred i boira… La veritat és que aquest estiu essent molt humit; ara fa dos dies de sol i dos de pluja… Caram! tinc uns dies de festa i veig que la cosa es presenta mullada…

Entre llamps i trons remeno per Internet i Facebook; observo que el refugi Leschaux (està situat als Alps Francesos, a Chamonix) busca amistat amb la gent, així que envio sol.licitud a veure què passa... Al cap d’uns dies veig que m’ha acceptat i ja començo a veure o “xaferdejar” el que escriu la guarda: “Bon Jour ici radio Leschaux aujourdi beau temps estivale une cordée Petite Mcintyre Grandes Jorasses plus information au retorn”. Collons!!! Això és una via de gel, no??? Al juliol??? em començen a suar les mans i la taquicàrdia es comença a accelerar. Truco al “refu” i, si, sembla que entre el mal temps hi ha bones condicions per a alpinisme de piolets; una altra trucada per buscar company de cordades (en Kiku) i gas cap als Alps!!!.

Arribem al refugi a principis d'agost i ataquem la via l’endemà quan ens llevem (bé: és un dir) cap a la 01:00h. de la nit. Arribem a la rimaia i ens enfilem amb la foscor de la nit que ens acompanyarà fins a un 1/3 de la paret als altres 2/3 els realitzem de dia i gaudint de l’entorn màgic d’estar a la nord de les Jorasses, una paret mítica. Un cop dalt a l’aresta de les Hirondelles el camí més fácil es rappelar per allà on has pujat (no fas cim ja que l'aresta és molt llarga i carregada de neu). Amb 15 llargs rappels amb “abalakov” (pont de gel que prèviament has realitzat amb cargols de gel) baixem fins a la “rimaya” i allà desfem el camí fins al “refu” on www.ceolot. cat

passem info de l’activitat.

Tornem a casa i em connecto a Internet de tant en tant i la guarda no para de piar “info. d'activitats”; en un principi la Petita Mcintyre era la que estava “a tiro” però de mica en mica es van realitzant la resta de vies: Gousseault-Desmaison, Eslovena, Polonesa, Bonatti-Vaucher, Michito etc… i sobretot la McintyreColton (una via mítica dels Alps) comença a rebre ascensions diàries i nombroses.

La cosa va creixent, ja que la informació d'Internet fa molt mal, i al setembre ja és espectacular la quantitat d'ascensions que s'hi realitzen en un sol dia: 11 asencions Mcintyre-Colton, 2 Petite Mcintyre, 1 Bonatti-Vaucher, 2 Eslovena, 1 Linceul… El refugi de 22 places totalment col.lapsat on la gent dorm per sota les taules, cadires i vivaquejant fora refugi. Cada nit el reguitzell de frontals cap a la cara Nord és capiós i es comptabilitzen 150 persones en un mes a la Mcintyre-Colton (una bestiessa). El Grup de socors de Chamonix PGHM edita un comunicat que en bones paraules ve a dir que la gent s’ha tornat boja!!!! Però, ni cas: la gent segueix igual…

Finals de setembre; per sort desprès d’un mes d’anticicló arriben les primeres nevades amb dies de mal temps i la cosa es suavitza i de mica en mica tot torna on havia d’estar: poques visites. Arribarà l'hivern i la cosa seguirà igual i la primavera algú tornarà escriure al Facebook i a veure què passa… benvinguts al maleït món de les xarxes socials!!!

Salut i bones escalades.

21

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

Kim Agustí

IX travessia d'olot a banyoles El curs del Fluvià, en bona part un gran desconegut per als excursionistes d’avui dia, guiarà fins a Besalú la nostra IX travessia d’Olot a Banyoles. Hem assumit que l’itinerari escollit serà més llarg que no els d’anteriors edicions de la caminada, però la manca de grans desnivells ens convida a gaudir sense presses d’un recorregut molt variat i amb incomptables punts d’interès.

El diumenge 23 de març, a les 7 tocades del matí, sortim de l’aparcament de Consum, d’Olot (420 m). Malgrat les prediccions meteorològiques, força desfavorables, ens espera una jornada esplèndida i assolellada. Som 43 excursionistes i el camí és molt llarg; anem per feina, sense massa salutacions. Agafem el camí que ressegueix la riba dreta del Fluvià, travessem la colada del volcà de les Bisaroques, anem al ruïnós molí de la Torre i seguim cap a la cabalosa font de les Tries, la nostra primera fita. Més enllà travessem el Fluvià per una palanca moderna, voregem les instal·lacions del Club Natació i donem la volta al polígon industrial de les Mates, deixant de costat el plàcid paratge de Canet. Passem a la vora d’una gran pairalia, les Cols, i anem a la rotonda de la carretera de la Canya.

Noc d'en Cols

Margrau és a la vora de la carretera; molts recordem el gust per les flors dels seus estadants, però actualment la casa és tancada i força deixada. Una masia veïna, la Boixeda, fou aterrada; al costat del seu solar agafem el camí carreter vell, a la dreta de la carretera actual, oberta fa poc més d’un segle.

Anem a encetar un viatge al passat industrial del Fluvià, riu treballador com pocs en aquest tram del seu atípic curs, modelat pel vulcanisme i aprofitat per construir-hi nombroses rescloses amb els seus canals. Passem per darrere la foneria, donem un fugisser cop d’ull a les migrades restes del pont de can Plana, airosa construcció de dos arcs de pedra, enduta per l’aiguat de Sant Lluc de 1940, i als edificis de cal Xai, que fou una fàbrica de baietes, i de can Gori, tots a l’altra vora de riu; contemplem una bonica cinglera de columnes basàltiques i baixem al Noc d’en Cols, abundosa deu, que brolla en un paratge molt transformat pel mateix aiguat. El cabal de la mina principal generava uns 8 CV de corrent, consumits per les indústries de la rodalia.

Al costat de la font, travessem el Fluvià per un passallís i anem 22

Sant Joan les Fonts

a can Gabarró, antiga filatura. Passem per sota dels seus edificis, tornem a creuar el riu, ara per una palanca, voregem un canal i anem a can Sabata, una altra indústria tèxtil, situada al veïnat de la Canya de Dalt. Tornem a la carretera vella, actualment carrer Antoni Moner, contemplem el sector de can Porxes i Rossinyol i ens acomiadem momentàniament del Fluvià. Seguim cap al veïnat de la Canya de Baix, que actualment forma un únic nucli amb el primer, i anem a trobar la carretera de Sant Joan les Fonts.

A l’altre costat de la ruta principal, agafem un vial que ens convida a visitar el volcà de la Canya, un con aplanat i molt erosionat, recobert, en bona part, per la colada de la Garrinada.

Hem deixat enrere el Fluvià industrial i ens endinsem en terrenys agrícoles, molt amables. Anem a trobar el rec de Verlets, nascut a la cabalosa i popular font Freda, drenatge del pla de Baix olotí, i el seguim cap a la dreta. Pugem a Marunys i continuem cap a l’església parroquial de Sant Joan, però abans d’arribar-hi trenquem cap a la Planella i el Boscarró. Allà ens aturem per contemplar tres colades de lava superposades, la del Molí Fondo, la del Boscarró i la de la Garrinada, aquesta, la més moderna, d’uns 133.000 anys d’antiguitat, i també la resclosa i els ruïnosos edificis de Molí Fondo, antiga seu de l’empresa paperera Torras; malauradament, el cabal del Fluvià avui és prou migrat i resta espectacularitat al lloc.

Després d’una breu aturada tornem enrere, deixem de costat unes restes ibèriques, descobertes recentment, passem a frec de les parets del recinte de l’església i baixem a travessar el Fluvià pel pont de Sant Joan, construcció que probablement te els seus orígens al segle XII, amb un arc central, molt més modern, de 19 metres de llum. Seguim pels carrers de la vila cap al monestir (305 m), on fem una altra aturada.

L’església de l’antic priorat de Sant Joan és un edifici de planta basilical de tres naus, consagrat l’any 1117. Un temple anterior ho havia estat el 958. Actualment fa goig de veure. Als seus peus, el Fluvià és controlat per una resclosa, però cap camí no el voreja. Hem de tornar enrere per l’avinguda Rafel Torras, rodejar la paperera Torras i seguir pels carrers de la vila cap al camp de futbol i l’empresa Porxes. Allà agafem un camí que baixa al clot de l’Infern i continua cap a la vora del riu. El travessem per una

COElLs·cLoAnBseOlls RAdCe IlÓa

palanca i anem a la Sebastiana, important filatura de cotó. Tornem a creuar el Fluvià, ara pel pont de la carretera que dóna accés a la fàbrica, passem per sota la Canova, masia ruïnosa, i anem a trobar els carrers d’un polígon industrial i la carretera de Sant Joan a Castellfollit. Passem per cal Cucut i tornem a la carretera, als peus de cal Sordet.

Hem deixat de costat algunes de les cingleres basàltiques més rellevants del curs del Fluvià, com ho són les de cal Sordet i can Gridó, però no hem d’oblidar que la fita de la nostra travessia és Banyoles i que hem d’arribar-hi avui mateix. Ens toca doncs seguir la carretera, cap a Violella, can Gridó i les Funoses, sempre sota l’atenta mirada de dues magnífiques talaies, la torre de Canadell i el santuari del Cos. Ens acostem a Castellfollit trepitjant un bonic camí i entrem al poble per la carretera d’Olot, que bull d’activitat; el nostre pas coincideix amb la sortida d’una duatló. Seguim pel pintoresc barri vell cap al mirador del cingle (286 m), dedicat a Josep Pla i que ocupa el solar de l’antic cementiri; són les 10 tocades, llueix un sol esplèndid i la gana ens convida a esmorzar.

Pont del Turonelll

El poble de Castellfollit fou bastit sobre dues espectaculars colades de lava superposades. La inferior, d’uns 217.000 anys d’antiguitat, podria procedir dels volcans de Batet; la superior, de només uns 192.000 anys, dels de Begudà. Els rius Fluvià i Turonell, en obrir-se pas després de les erupcions, van generar una impressionant cinglera d’una cinquantena de metres d’altura.

A la proa del gegantí esperó hi fou construïda l’església parroquial de Sant Salvador, destruïda en el curs de la Guerra Civil i molt encertadament restaurada com a centre cultural.

Després d’esmorzar i de gaudir a pleret de l’espectacular mirador, agafem un magnífic camí, de suposat origen romà, que baixa en llargs revolts cap al fons del curs del Turonell. Creuem el riu per un pont de pedra medieval, reconstruït com a palanca, i deixem, a esquerra i dreta, els camins de la Passarel·la del Fluvià i de les baumes de Caxurma. Després de travessar una extensa zona d’horts ens dirigim cap al vistent viaducte de la moderna autovia. Gairebé als seus peus hi trobem les restes del pont Trencat o del Diable (220 m), malaguanyada construcció que podria tenir els seus orígens al segle XIII. Malmès per un aiguat, l’any 1642, www.ceolot. cat

fou volat per l’exèrcit francès, el 1657, i la darrera de les arcades principals va ser enduta per una riuada, el 1977. Era l’únic pont existent fins a Besalú i lloc de pas del camí antic. En ple segle XXI, les seves ruïnes van ser objecte d’unes discutibles obres de consolidació.

Més enllà del pont Trencat, el paisatge experimenta un canvi radical. El Fluvià ha assolit la seva maduresa i s’endinsa en paratges molt més plàcids, plenament agrícoles. En Josep Genoher ens guia cap al Palomer de Baix i can Blanc, masies del veïnat dels Angles, del terme de Montagut. Després de travessar una extensa i fèrtil plana de conreu anem a cercar un emboscat corriol que voreja el marge dret del riu. Travessem el torrent de Ca n’Illa, nascut als peus de Sant Julià del Mont, i baixem a creuar el Fluvià, seguint la carretera d’accés a Cogulera. Més enllà planegem cap a la resclosa de can Brutau, pel fons del riberal i deixant de costat l’extens pla de Politger. La manca de cabal del riu desllueix, una vegada més, paratges molt amables. Ens enfilem als camps d’esports de Sant Jaume de Llierca, passegem pels carrers del modern nucli urbà i anem a trobar l’antiga carretera, actualment molt tranquil·la.

Les restes del castell de Montpalau guaiten, en tot moment, les nostres passes.

A Sant Jaume no ens hi aturem. Seguint les passes d’en Quim Roura, baixem a creuar el riu Llierca, principal afluent del Fluvià, pel pont de la carretera, visitem el veïnat del Pont (190 m), del terme d’Argelaguer, i seguim cap a can Bernades; ens hi espera un magnífic aperitiu, molt agraït per tots els excursionistes.

Després de fer beguda, continuem cap a la depuradora i les restes de les cabanyes, singulars construccions de canyes, en gran part desmantellades. Pugem a trobar la carretera del Morató al molí d’en Carlot, voregem bonics camps de colza, d’un groc resplendent, i anem al nucli antic d’Argelaguer (180 m). Som a la meitat del nostre recorregut; fem una breu aturada al costat de l’església parroquial, d’origen romànic i dedicada a Santa Maria, i seguim cap a la capella de Santa Anna i l’oratori de Sant Sebastià, que recorda una altra capella, actualment desapareguda.

Més enllà del nucli urbà seguim cap al polígon industrial, però a la vora de can Portella trenquem cap a l’esquerra, deixant de banda la carretera del dominant santuari del Guilar. Voregem

Can Bernades 23

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

la moderna autovia, deixem a la dreta la carretera del Molí Nou i anem a travessar el Borró, un altre dels afluents del Fluvià procedents de l’Alta Garrotxa; malgrat ser eixut en gran part del seu curs, en aquest punt el seu cabal és perenne. Ens enfilem a can Casabó, antiga industria paperera, tancada fa quatre dècades, i seguim cap a la Teuleria i el pla de can Güell. Poc més enllà, en un bosquet d’alzines, dinem; són tres quarts de 3 de la tarda i el camí és molt llarg.

Un cop tips i reposats, seguim les marques del GR-1 cap a l’hostal del Clot i can Batlle. Més enllà ens acostem a la vila de Besalú, voregem el pla de l’Abadia, extensa zona d’horts, i anem als peus del pont de Besalú, espectacular construcció del segle XII; tres dels seus sis arcs foren volats l’any 1939 i reconstruïts el 1965. Aprofitem aquest lloc singular per fer la fotografia de grup.

de llum comptats. En Narcís Puigvert ens guia per un camí que puja al veïnat de la Cellera d’Amont i deixa de costat les modernes cases del Reclau. Anem al Mas, antic hostal del camí ral d’Olot a Girona, i travessem la variant de la carretera actual per un pont.

Passem de llarg de Sant Cristòfol d’Usall i seguim cap al mirador de l’estany, ja negra nit. Encara ens queda humor per enfilar-nos al puig de Sant Martirià (244 m) i gaudir d’una magnífica perspectiva de l’enllumenat de Banyoles. Finalment baixem a la Draga (176 m), una vegada més punt i final de la nostra travessia.

Després de completar la novena edició de la caminada, la més llarga de totes, però ni de bon tros la més feixuga, ja pensem en la desena. Haurà de ser ben especial i mentre fem beguda sorgeixen un bon grapat d’idees, prou atractives. Quina serà l’escollida?•

Bibliografia

Besalú

• Catalunya Romànica, volums IV i V. Fundació Enciclopèdia Catalana, 1990 i 1991.

• Els volcans olotins i el seu paisatge, de Josep Mª Mallarach i Miquel Riera. Editorial Serpa. Barcelona, 1981.

• Carta vulcanològica de la Zona Volcànica de la Garrotxa, del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, l’Institut Cartogràfic de Catalunya i l’Institut Geològic de Catalunya, 2007.

• Vells camins i antics hostals de la Garrotxa, de Narcís Puigdevall i Josep M. Melció. Llibres de Batet. Olot, 2001.

• Guia ilustrada d’Olot y ses Valls, de mossèn Joseph Gelabert, pbre. Octavi Viader, impressor. Sant Feliu de Guíxols, 1908.

• Comarca d’Olot, valls superiors del Fluvià, de Cèsar August Torras. Barcelona, 1910.

Horaris de la travessia Tot seguit ens enfilem al nucli urbà, visitem les migrades restes de la sinagoga jueva i l’entrada a la Miqvé, monument gairebé únic, i travessem el Fluvià per novena i darrera vegada; ho fem pel mateix pont (150 m), amb segona fotografia inclosa.

Sortim del pont a tres quarts de 5 de la tarda. Ens resta una tercera part del recorregut i deixem definitivament el curs del Fluvià, que segueix mandrosament cap a terres empordaneses.

Travessem el pla de la Creu, passem per la creu del Candell, anem a creuar la carretera del veïnat d’Ossinyà i seguim cap a can Gasies.

Poc abans de la casa, trenquem a l’esquerra i baixem a la carretera de Besalú a Banyoles. Travessem el riu Junyell, modest afluent del Fluvià nascut a la muntanya de Sant Julià del Mont, i ens tornem a enfilar, ara cap a can Roset, masia construïda a la vora d’un extens pla, molt panoràmic. Més enllà davallem a la vora del riu Ser (130 m), l’afluent més cabalós del Fluvià, que va guiar l’anterior edició de la nostra travessia. El creuem pel pont de l’antiga carretera C-150, que seguirem al llarg d’uns centenars de metres. Deixem de costat dues masies, el Pou, ruïnosa, i Gatielles, ben restaurada, i ens enfilem per un bon camí fins al poble de Serinyà (192 m).

Passem a la vora de l’església parroquial, escaient edifici d’estil romànic, dedicada a Sant Andreu, i anem a fer una breu aturada a la capella de Sant Sebastià.

Són tres quarts de 7 i encara llueix el sol, però tenim els minuts 24

D’Olot (Consum) a la font de les Tries, el Noc d’en 1 h 41 min Cols, la Canya, el rec de Verlets, el mirador de Molí Fondo i el monestir de Sant Joan les Fonts Del monestir a la Sebastiana i el mirador del 1 h 02 min cingle de Castellfollit Del mirador al veïnat dels Angles i Sant Jaume 1 h 31 min de Llierca De Sant Jaume al veïnat del Pont i Argelaguer

51 min

D’Argelaguer a can Casabó, l’hostal del Clot i el 1 h 44 min pont de Besalú Del pont a can Roset i Serinyà

1 h 46 min

De Serinyà a Sant Cristòfol d’Usall i Banyoles (la 1 h 23 min Draga) TOTAL

9 h 58 min

Recorregut

42,7 km

Termes municipals d’Olot, Vall de Bianya, Sant Joan les Fonts, Castellfollit de la Roca, Montagut, Sant Jaume de Llierca, Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Ferriol, Besalú, Serinyà, Porqueres i Banyoles.

Ramon, Paco, Joan Anton i Salvador

COElLs·cLoAnBseOlls RAdCe IlÓa

Estels del Sud, la travessa del massís dels Ports Estels del Sud és una ruta circular consolidada des de fa anys que ofereix la possibilitat de fer una travessia de 5 dies pel Massís dels Ports; el passat 17 d’octubre 4 excursionistes del CEO vam decidir anar-la a conèixer. Els Ports són un massís calcari de relleu escarpat que ha estat humanitzat des de la prehistòria, tot seguint la ruta es pot gaudir d’un dels entorns naturals més salvatges i desconeguts del nostre país el terreny fronterer entre Tarragona (comarques de Montsià, Baix Ebre i Terra Alta), Terol (Matarranya) i Castelló (Baix Maestrat). Es tracta d’una zona que si bé ha estat una font de recursos naturals per a l’home des de sempre, ha mantingut uns trets naturals significatius que el situen dins de les reserves de biodiversitat més importants de casa nostra.

Durant la primera etapa d’Estels del Sud el desnivell es concentra al coll de Gilaberta, el camí és bo fins a Estrets del Boter on hi ha trams delicats amb alguna cadena. Passem per Mas Fandos i Mas Capella just abans d’arribar a coll de Terra amb unes vistes impressionants de les Roques d'en Benet, unes parets genials on es practica l’escalada. El camí final és de molt més bon tornar passant pels estrets dels Lliberos, d’Arnesels Aiguamolls i per carretera acabem arribant al poble d’Arnes on fem nit a l’establiment Lo corral d’Arnes.

En aquesta segona etapa la pujada forta es troba cap a la meitat de la sortida. Durant el primer tros seguim un camí amb bons trams i d’altres un xic perdedors tot passant per collet Roig, coll de La Creu, La Roca Grossa, una zona d’escalada. Seguim per la Vall del Coniller fins trobar un riu d’algars on comença una forta pujada fins al coll de Pelele. Des del coll seguim per un caminet molt ben buscat i fins a punta de Penyagalera, un mirador impressionant.

Baixem gaudint d’unes fantàstiques vistes per un camí molt ben marcat fins a La Fàbrica de Música, on fem nit.

Amb una dificultat tècnica apreciable aquesta tercera etapa és la reina del recorregut. Cal tenir en compte que el cabal d’aigua permeti seguir el curs del Matarranya ja que no sempre és possible.

Els primers 6 km del dia es passen per una carretera enquitranada fins a una zona d’aparcaments, a partir d’aquí travessem el túnel des d’on surt la pista per definitivament endinsar-nos al www.ceolot. cat

Matarranya. Seguim unes fustes clavades a la paret tot vigilant no relliscar i saltant de roca en roca anem seguint el curs del riu, es passa per un trencant que en cas de massa cabal és el que cal agafar, però aquest cop seguim riu amunt fins arribar a les gúbies del parrissal i finalment al pas del Romeret. En aquest punt tenim a sobre nostre unes parets de pedra gegantines que arriben fàcilment als 200 m i a sota el riu totalment encaixonat que no supera els 5 m d’amplada. El pas del Romeret és tècnic, amb un petit desnivell sobtat que malgrat no ser difícil les pedres polides i molles fan que la dificultat augmenti. Ens fixem que a l’esquerre del pas s’hi troba una ferrata que baixa del camí que es fa en cas d’aigua al riu.

Seguim riu amunt primer pel costat dret i desprès per l’esquerre, saltem blocs de pedres fins arribar al pont de la Guimerana, però no penseu trobar-hi cap pont, no existeix! La història diu que era un punt clau durant la Guerra Civil. A partir d’aquí una forta pujada ens porta fins als singles de la Coscollosa, a partir d’aquí una pujada suau ens porta al teix monumental del mateix nom. Ens endinsem al barranc de la Coscollosa, que en realitat només té un parell de trams complicats, i arribem a Prats de’n Rubera on hi trobem un xalet tancat (la història diu que el va fer construïr Fraga per anar-hi a caçar). Finalment agafem un tram de pista que passa enmig de boscos i que ens porta fins al refugi de la Font Ferrera on farem nit!

Durant la quarta i penúltima etapa d’Estels del Sud seguirem sempre el GR-7. Sortim per una pista forestal envoltada de boscos de pins i la seguim fins a la cova del Vidre, una gran bauma on s’hi han trobat restes arqueològiques. A partir d’aquí el camí es converteix en un sender que comença a baixar i pujar colls, grans desnivells però no gaire llargs. Arribem al refugi Mas del Frare que es troba tancat i en molt mal estat. Seguim fent els colls de l’Assucar, el de Pellers i el de la Carresqueta que ens porten cap a la carretera fins al refugi del Caro on fem nit.

25

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

A la cinquena etapa també seguim el GR-7, un sender que es troba en bon manteniment i malgrat diuen que té molt bona vista nosaltres ens vàrem llevar en un dia emboirat que no ens va deixar gaudir de l’entorn. Sortint del refugi del Caro vam travessar boscos agafant carenes rocalloses que no tenen problemes tècnics.

Passem per coll de Caubet, coll de Carabasses, el refugi tancat de

les Clotas, i per la punta de Marranyo. La nit anterior ens havien avisat que en aquest punt cal anar amb compte amb les vaques i bous ja que tenen el mal costum de sortir corrents l’una darrere l’altra en línia recta quan veuen excursionistes. Vigilant amb el bestiar vàrem seguir pel coll d’Alfara, el Gingoler, el Pujol, el punta Mantega amb un fort desnivell de 1100m que ens porta fins a Paül on donem per acabada la nostra ruta de 5 dies per Estels del Sud.•

26

COElLs·cLoAnBseOlls RAdCe IlÓa

Jaume & Rosa

GR-99. CAMÍ DE L’EBRE DINOVENA ETAPA

SAN ADRIÁN – RINCÓN DE SOTO Dijous 15 de setembre de 2011, aquí el GR també té dos opcions, una per cada riba del riu fins arribar amb dos etapes a Tudela, l'etapa 19 San Adrián – Milagro i la 20 Milagro – Tudela; o bé la 19.1 San Adrián – Rincón de Soto i la 19.2 Rincón de Soto – Tudela. També per raons d'allotjament ens veiem obligats a fer la 19.1 i la 19.2, doncs al final de la 19, a Milagro eren les festes de la patronals i no trobarem plaça.

Bé, comencem la caminada a un quart de nou, el cel està encapotat i no fa calor, ideal per caminar, travessem el riu pel pont antic, pont de vianants amb bancs, creuem la carretera LR-134 i per camí de terra enfilem el "Viejo camino de la Barca", que discorre entre camps, hortes i pollancres fins a desembocar al meandre de "La Quebrada". Continuem en direcció sud-est fins a trobar-nos amb la desembocadura del riu Cidancos, riu que remuntem una estona per la seva riba esquerra, continuem fins al tercer desviament a la dreta que entronca altra vegada amb el camí de "La Quebrada" fins a arribar al canal de Lodosa. Seguim per camí ara al costat de la via fèrria Castejón-Bilbao, tot deixant un pont a l'esquerra que travessa la via i així ens encaminem cap a Calahorra on arribem a un parc al costat del riu, aquesta població compta amb uns 25.000 habitants i els primers documents que parlen de la seva refundació daten del 187 a.C. compta amb un Call i la Catedral de Santa Maria. Ha sofert nombroses batalles i vicisituts, algunes controvèrsies encara son vigents: El manteniment de la residència del bisbe ha arribat als nostres dies, encara que hi ha hagut intents de traspassar-la a la capital riojana, denominant-se en l'actualitat diòcesi de "Santo Domingo, Logroño y Calahorra". Ramir I d'Astúries va proclamar en el segle IX el Vot de Santiago a la Catedral de Santa María, que va estar vigent fins a la promulgació de la Constitució de les Corts de Cadis. Els musulmans van conquistar la ciutat l'any 714 deixant la seva empremta en l'agricultura i l'urbanisme. La importància estratègica de Calahorra també seria fonamental en la dominació àrab. A causa d'ella van ser diverses les vegades que va canviar de mans fins que a l'abril de 1045, el rei Garcia IV Sánchez III de Nájera la va conquistar i va unir al regne de Nájera-Pamplona, antecessor del regne de Navarra. Com tota La Rioja, va ser terra cobejada pels regnes fronterers de Castella, Navarra i Aragó. Va ser incorporada al Regne de Castella per Alfons VI de Castella encara que es van

Pont de San Adrián. www.ceolot. cat

mantenir les lluites frontereres amb Navarra i Aragó. Amb la conquesta de Navarra per Ferran el Catòlic, en 1512, es pacificà definitivament tota la zona. La ciutat va ser visitada pel papa Adrià VI el 22 de març de 1522. La ciutat de Calahorra va contar amb una jueria que estava aïllada per muralles de la resta de la ciutat i tenia les seves pròpies lleis. Els primers assentaments jueus es remunten al segle XI i el seu major esplendor es va donar en el segle XIV quan va contar amb uns 600 habitants que gaudien de gran prosperitat. Quan Enric II de Trastàmara va ocupar Calahorra, molts dels habitants de la jueria van fugir a Navarra. Quan els reis Catòlics van publicar el decret de Granada que va suposar l'expulsió dels jueus dels regnes d'Espanya, molts d'ells es van anar (duent el cognom de Calahorra o Calahora) i es van situar a Cracòvia, mentre altres es convertiren al cristianisme. La jueria va ser ocupada per cristians arribats de fora de la ciutat. La sinagoga es trobava en el terreny que actualment ocupa l'ermita de Sant Sebastià i la seva "Torah" es guarda en el museu diocesà situat en la Catedral de Santa María. En aquesta jueria va passar-hi l'última etapa de la seva vida el poeta, literat i astrònom Abraham ben Meir ibn Ezra, rellevant personatge de la cultura hispànica hebraica.

Bé deixem l'història i anem a lo nostre tot caminant pel "camino de la Isla", deixem el cementiri a la dreta i retornem a la vora de l'Ebre tot envoltats per camps d`hortalisses i vinyes; si mirem en direcció Oest s'intueix la població d'on hem sortit, San Adrián, al Sud Calahorra i al Nord els promontoris de l'ermita de Santa Cruz (lloc de la tornaboda), quan portem uns 9 kilòmetres cal deixar el "Camino de la Illa" i a la dreta, tot caminant entre vinyes i per camí asfaltat fins a trobar la carretera LR-486. Ara ens ve un tram que cal caminar per la carretera, als dos costats s'entreveuen nombroses canteres i si la vegetació està aclarida es veu a l'altra riba la barca d'Azaga, aquesta localitat i els conreus que des del riu envolten la població; l'etapa 19 passa per aquests llocs. La carretera deixa d'estar asfaltada i continuem ara trepitjant grava fins a un encreuament, travessem una pollancreda, així arribem a la defensa del riu fins a un assut i la Central al costat de l'ermita de San Esteban, aquí també hi ha encreuament de camins, uns ciclistes, que com que van molt ràpids, tingueren que recular un bon tram i tornar per fer al camí correcte. Fem parada per dinar.

Riu Cidancos.

27

sC I Ó t A n R e O m B a A s L n · e C ElOs LP

Calahorra.

Fins ara el temps ha estat encapotat i amb bona temperatura, peró comença a aclarir-se. Després de menjar i reposar una estoneta reemprenem la caminada, ara si, ja amb el cel seré i amb el sol que escalfa bastant ens disposem a fer els 10 kilòmetres que falten per acabar (segons la ressenya...) Al trobar la desembocadura del riu Machín al Ebre ens cal remuntar-lo una estoneta, creuem la sèquia de "Bardeja" girem a l'Est, a l'esquerra tenim el canal del riu Machín i a la dreta la via del tren Castejón-Bilbao (que ja hem trobat al principi). I sí, ja entrem a Rincón de Soto.

Una mica d'història d'aquesta població: S'han trobat excavacions arqueològiques a l'Alt de les Campanes: un enterrament, corresponent a la primera etapa de l'Edat de Bronze .

A l'"Apèndix a les Notícies Històriques de les Tres Províncies Vascongadas", Rincón de Soto va ser el lloc on, després de fer les paus el rei Alfons VII de Castella amb el rei García de Navarra, es va realitzar la donació de la vila de Nienzabas, despoblada ja al segle XIX. Aquesta va ser atorgada pel Rei Castellà el monestir de Fitero el 25 d'octubre de 1140. El 30 de maig d'aquell mateix any de 1140 el "concejo de Calahorra" donà la "Recueja de Rincón de Soto" al senyor García Zapata i a la seva muller Doña Sancha.

Posteriorment, al segle XIV, s'esmenta Rincón de Soto en el testament de Don Juan Ramírez d'Arellano, atorgat a Sòria el 29 d'octubre de l'any 1383. S'hi recull la donació per a la fundació d'unes capellanies a la Catedral de Calahorra de totes les heretats que tenia en aquesta ciutat i en el llogaret de Rincón de Soto.

L'any 1596 i per un valor de 1200 ducats, es van promulgar les bases per a la construcció d'una presa, que va ser la primera d'Espanya.

En el cens de població de la Corona de Castella del segle XVI, apareix Rincón de Soto com llogaret de Calahorra empadronada amb 200 veïns i no adquireix la independència fins 1670 de la mà del rei Carles II i deixa de ser un llogaret per ser una vila. En el cens del Cadastre de l'Ancorada de 1753 la població de era de 197 veïns en què inclouen 28 vídues. En el cens de la Nova Província de Logronyo de 1840 registra una població de 1176 habitants. Rincón de Soto pertanyè a la província de Sòria fins al 30 de novembre de 1833 a la qual un Reial decret va permetre la creació de la província de Logronyo, passant a pertànyer a aquesta última. Un any més tard va quedar inclosa en el partit judicial d'Alfaro. Actualment compta amb uns quatre mil habitans.

La ressenya porta que aquesta població compta amb 28

Pollancrera.

nombrosos serveis i establiments, nosaltres ens costà Déu-iajut trobar allotjament, solament pogueren fer reserva a un hotel que està a l'àrea de servei de Calahorra Tel. 941 14 63 46 (2 a mitja pensió 85 euros, setembre 2011) a la carretera N-232, a uns 4 kilòmetres de la població, ens calgué demanar un taxi (la localització de l'hotel està marcada al mapa amb un cercle vermell).

L'hotel està molt bé, nou i amb servei de restaurant molt digne.

Entre pitus i flautes hem caminat 26,300 kilòmetres amb unes 6 hores de marxa efectiva.•

Riu Machín.

Conreus.

COElLs·cLoAnBseOlls RAdCe IlÓa

Desnivell

www.ceolot. cat

29

Els conse lls de la q

uiss a s à v ia

Ja sé que els cans som una evolució del llop domesticat, però pitjor és conservar la natura simiesca de l’amo.

Només des d’aquí dalt, i amb bon humor, trobo suportable la infinita estupidesa dels humans.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

www.ceolot. cat

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

B O T I R E • A P A M A V A

A T U A N O M S O C • M • U

L E R • • P A • C I P E R •

L L I M • • L L A T I N A •

D • S A M O A • T A S I R P

E S T • A D S C R I P C I O

L I A • L I T U A N A • F R

A F • • P • R A Ç A • O I •

C O R N A M U S A M • L C M

A • I E R A C • • • C O A •

B E S A L U • M A N O B R E

R U S C A L L • S U R A • B

E G O • T E L E C A D I R A

T A • E S T I S O R A D E S

SOLUCIÓ

31

Aresta Olot: C/ Xavier Bol贸s 16 - 17800 Olot - Tel 972 274 410 Aresta Girona: Rambla X.Cugat 36 - 17007 Girona - Tel 972 417 014 Aresta On-Line: www.aresta.com

ens veiem al facebook!