Issuu

Núm. 114 - OLOT, HIVERN 2011 • 3,50 €

R E V I S TA D E P E N S A M E N T, O P I N I Ó i R E F L E X I Ó

monografia:

"La Lluna"

SUMARI pàg.

Us desitgem un bon any!

Editorial

Articles monogràfics 4

La lluna, una mirada científica

Pedro García

Efectes de la lluna sobre la terra. Part I: Què hi diu la ciència? Josep Martí Carreras

Influència de la lluna a la pagesia

Part II: Què hi diu el món rural? Equip de redacció de l'Alimara.

Anton M. Vilarrubias

Pilar Riera

Lluís Solà i Triadú

Pronòstic de les fases lunars del 2011

La lluna a la Bíblia La lluna: font d'inspiració Una reflexió catequètica entorn del sol i de la lluna

La lluna plena: senyal i símbol

Lluís González

La influència astrològica de la lluna

Imma del Destí

La pàgina jove 24

La lluna

Sandra Palomero

Biografia 25

Jaume Bofill i Mates

Pilar Riera i Prat

Comptem amb tots plegats!

Publicació trimestral

Digui, l'escolto 26

Carles Gil

Eduard Arbós

L'entrevista

Notes sobre l'actualitat garrotxina 28

Josep Murlà

Passatemps 29

L’Alimara és una revista que edita la Parròquia de Sant Esteve d’Olot i que es publica des de l'any 1982. Aquesta trajectòria li dóna solvència i identitat. Monografies i temes d’interès i actualitat l’han marcat des de sempre, no sols per la qualitat dels articulistes, sinó també per l’actualitat de les temàtiques que tracta; amb perfil i una dinàmica que li permetran seguir endavant amb la seva tasca, comptant, sense dubte, amb el suport dels olotins i olotines.

(Solucions a la pàgina 30.)

Maria Puyuelo

Redacció, edició i administració: Passeig d’en Blay, 3 Casa Rectoral Parròquia de Sant Esteve d’Olot Tel. 972 26 04 74. adreça electrònica: revista@alimara.cat Maquetació i impressió: The Graphic room, SC - OLOT Dipòsit Legal GI-535/82

La tira còmica 30

Guspires

Les dites i el llibre 30

Maria Dolors Figueres i Concepció Batallé

L'acudit 31 2

Pilarín

L'Alimara no es fa responsable, en cap cas, de les opinions i arguments dels nostres articulistes.

EDITORIAL

Acabem d’estrenar any i qui més qui menys s’ha procurat un dietari, una agenda o simplement un calendari amb la finalitat d’organitzar, a nivell individual, el temps que ens brinda aquest nou any. Però aquestes taules d’ordenació temporal són quelcom més que un conjunt de fulls impresos amb dies, mesos i estacions; són el resultat d’algorismes de matemàtics, físics, astrònoms... A partir d’una base astronòmica els calendaris es divideixen en: solars, lunars i lunisolars. El moviment anual del Sol és l’essència del calendari solar, les agrupacions principals del qual són els anys i les estacions (365 dies per any més 1 dia extra en els anys de traspàs). El fenomen de les llunacions —interval entre dues llunes plenes— és el quid del calendari lunar i les seves agrupacions són els mesos (en general mesos de 29 o 30 dies més 1 dia extra cada 30 mesos). Si el calendari es basa tant en el cicle de la Terra al voltant del Sol (any) com el de la Lluna al voltant de la Terra (mes) estem parlant d’un calendari lunisolar. Malgrat que els primers calendaris varen ser els lunars en l’actualitat només són els musulmans els que s’hi regeixen; tot i així, la influència que la lluna exerceix sobre el nostre entorn i sobre nosaltres mateixos, és tan complexa que hem cregut oportú dedicar-li el monogràfic d’aquesta revista. Un conjunt d’articles amanits per la lluna, tant en l’elaboració de remeis i licors casolans o en la dinàmica de les activitats rurals i marítimes, com en els ritus cristians o en la màgia i el misteri del món esotèric; sense oblidar-nos de la seva condició científica o de la influència en les emocions i en la personalitat humana. En definitiva, doncs, un recorregut “semi-sideral” a través de les tradicions, les creences, els misteris, les arts, la ciència i els sentiments. Bon viatge!

Articles monogràfics

LA LLUNA,

UNA MIRADA CIENTÍFICA

Pedro García Físic per la Universitat de Salamanca

Fa molt temps un amic em va sorprendre mentre mirava el cel d’una nit d’hivern. Va preguntarme:”què fas? On mires?” Ell no veia res interessant en aquell cel clar, propi de les nits de lluna plena. Li contestava que en breu tornaríem a mirar el cel i li explicaria coses. Una hora més tard tornàrem a sortir al carrer i altra vegada contemplàrem el cel. Ell va dir-me: ”què curiós, sembla que a la Lluna li manqui un bocinet”. Em sorprengué l’expressió de l’amic i al moment m’adonava que aquesta deuria ser la sorpresa dels avantpassats cada vegada que la Terra projectava la seva ombra sobre la lluna i si bé les meves explicacions sobre el que era un eclipse no li eren noves a mi sí que em serviren per adonar-me del llarg trajecte recorregut per la nostra espècie des de les explicacions mítiques d’aquells i les d’un jovenet a un altre mentre fèien un toc.

"Charles Darwin deia que la Lluna es va separar de la Terra." Ja a l’època grega s’havia mesurat el diàmetre de la Lluna i la distància entre la Lluna i la Terra d’una forma molt aproximada, descobrint que les dimensions de l’Univers són molt més grans del que podríem esperar. A més, això serví per determinar que la Terra és esfèrica per l’ombra que projectava sobre la Lluna i que ella és la causa de les seves fases. La distància a què es troba situada, la velocitat a la què gira al voltant de nosaltres i el seu tamany permet que es produeixin eclipses totals de Sol i només ens deixa veure una de les seves “cares”, mantenint l’altra a la part fosca. Podem veure això com si es tractés de dos nens jugant agafats de les mans i mirant al centre, una minisardana còsmica… Fou Galileu qui pogué veure que la superfície de la Lluna estava sembrada de cràters i de muntanyes. Tot això ho va il·lustrar en aquarel·les 4

molt precises i suposà un enfrontament directe a la física aristotèlica que llavors era l’autoritat i suposava que tots els cossos estelars eren perfectes. Posteriorment, Giovanni Riccioli va posar nom als trets més rellevants i anomenà mars a les grans àrees obscures i llises. Tot ho podem observar a simple vista o bé, amb més detall, si ens ajudem d’uns prismàtics i una base de suport i gairebé des de totes les condicions llumíniques. Avui sabem que tant cràters com mars procedeixen d’impactes, ja que la lluna no hi ha moviments tectònics com succeeix a la Terra. Totes les elevacions i depressions que hi podem observar han estat ocasionades per cossos extranys. Els més petits originaren els cràters i els mars es deuen a afloraments de magma després de l’impacte de cossos majors i aquests es mantenen obscurs perquè sobre d’ells no hi ha caigut cap més cos posteriorment. Respecte a l’orígen de la LLuna, hi ha hagut diverses teories. La primera a considerar (s.XIX) es referia a un orígen comú per a la Terra i la Lluna produïda per l’acumulació de material que rotava entorn al Sol. Però l’observació de l’atracció mútua va desvelar que la densitat de la lluna era menor que la de la terra i, per tant, la seva composició també i per això no podem tenir un orígen comú. Una altra teoria del segle XIX proclamada pel fill de Charles Darwin (George) deia que la LLuna es va separar de la Terra. Això es va demostrar quan els miralls instal·lats pels astronautes a la superficie lunar fixaren en 8 centímetres a l’any aquesta distància, però amb el mateix inconvenient que l’anterior teoria. Per explicar aquesta diferència en la composició va sorgir la teoria de la captura, és a dir, la lluna és un cos estelar format lluny i capturat per la gravetat terrestre en el seu periple. El problema és que la Lluna és massa grossa per ser retinguda per la Terra. Han estat les mostres sostretes per les missions Apollo les que han donat lloc a la teoria de Bill Hartmann coneguda per la

Imatge extreta d'internet

Articles monogràfics

Teoria del Gran Impacte i que suposa que un altre cos estelar, del tamany de Mart, va xocar amb la Terra i provocà que aquesta comencés a rotar i que part de la matèria despresa donés lloc a la Lluna. Encara que va començar essent una deessa, avui sabem que no és més que un altre satèl.lit dels més de cent que coneixem. Tampoc no és el més gran però sí el de més gran tamany relatiu al planeta associat fet pel qual molts astrònoms consideren el sistema Terra-Lluna, com un planeta doble. Sabem, però, que no té atmosfera i per tant que no hi ha so a la seva superficie, el seu cel es veu negre sempre i les ombres són extremes, sense zones de penombra. A causa d'això la variació de temperatura és tremenda, uns 130º a migdia i a -150º a la nit. El seu tamany és aproximadament la quarta part de la Terra però la seva gravetat és la sisena part de la Terra. Ha servit al llarg de la història humana com a font de llum, referència per als pagesos, per a les feines agrícoles, guia per a les navegacions, testimoni per mesurar el temps i preveure les marees. A més, la seva presència estabilitza el clima de la Terra ja que manté estable

la inclinació de l’eix de rotació que en un altre cas variaria aleatòriament i les estacions no existirien. El 16 de juliol de 1969 a les 10:32, hora local, impulsat per un cohet ”Saturn V” la missió “Apollo XI” de la NASA partia de Cap Kennedy, a Florida, destí a la superficie de la lluna. A la nau tres tripulants: N. A. Amstrong, E. E. Aldrin i M. Collins, que quatre dies més tard allunarsen a l’anomenat Mar de la Tranquil·litat. En aquell mateix dia, a les 15:17, hora del Centre de Control de Houston, N. A. Amstrong descendia del mòdul lunar i es convertia en el primer home que va trepitjar el nostre satèl·lit. Potser sigui una de les millors fites aconseguides pel ser humà: separar-se del planeta que ens arropa i pels nostres propis mitjans arribar a la superficie d’un altre cos estelar. Sens dubte que això no ha estat més que un començament en la “carrera espacial” però marca un abans i un després en l’evolució humana i obre un sens fi de portes d’aquelles que la curiositat innata que sempre ens acompanya no dubta a anar obrint. De fet, ja es parla d’una base estable a la Lluna que potser veuran els nostres fills i que pot servir de pont i embranzida per missions a Mart, el següent planeta que es visitarà.• 5

Fases de la lluna. Imatges extretes d'internet.

Articles monogràfics

Efectes de la lluna sobre la terra

PART 1

Què hi diu la ciència? Josep Martí Carreras Professor del Departament de ciències experimentals de l'Institut de Sant Feliu de Guíxols.

L’objecte més brillant del nostre cel nocturn ha estat durant tota la història de la humanitat un dels temes preferits per la literatura, la poesia i la cultura popular. Sempre ha estat allí, almenys des que hi ha vida sobre la Terra. D’aquest satèl·lit que il·lumina les nostres nits encara no se’n coneix l’origen, però el que és segur és que hi és, i que ens acompanya fidelment. El primer que ens podríem preguntar és per què tenim la Lluna sempre al costat. Segons va proposar l’eminent Sir Isaac Newton l’any 1687 en una de les obres cabdals de la història de la ciència, tots els cossos de l’Univers s’atrauen amb una força que és més gran quan més grans són aquests cossos i més petita com més lluny es troben l’un de l’altre. Aquest és l’enunciat en forma simplificada de l’anomenada Llei de la gravitació universal. Nosaltres som massa petits per notar aquesta atracció amb la resta de cossos i éssers que hi ha a la superfície de la Terra, però, de fet, és la que ens manté enganxats al nostre planeta i la que ens fa caure quan ens entrebanquem. Aquesta mateixa llei és la responsable de l’existència dels cossos celests i la que manté aquests cossos 6

units com amb un fil invisible. La Lluna i la Terra són un exemple clar d’un parell de cossos que s’atrauen. Cal tenir present que aquesta atracció és mútua, és a dir, la Terra atrau a la Lluna i la Lluna a la Terra amb la mateixa força. Per tal de compensar aquesta força d’atracció, la Lluna gira al voltant de la Terra en una òrbita fixa a uns 834.400 km de la Terra. La comparació més simple seria la de tenir un objecte

"La Lluna dóna una volta completa a la Terra en un temps de 27 dies, 7 hores i 43 minuts..." lligat a l’extrem d’un cordill i fer-lo girar tot agafant el cordill de l’altre extrem amb la mà. La força d’atracció correspondria en aquest cas a la que hem de fer amb la mà per aguantar el cordill tibat. La Lluna dóna una volta completa a la Terra en un temps de 27 dies, 7 hores i 43 minuts, és a dir, aproximadament un mes. No és casualitat que gairebé tots els calendaris es basin en aquesta efemèride. De fet, l’arrel anglosaxona de la paraula

Articles monogràfics "lluna" i la paraula "mes" es troben absolutament relacionades (per exemple, en anglès Lluna=moon i mes=month). Igual que la Terra, la Lluna té un moviment de rotació al voltant del seu eix, tot i que aquest és molt lent en vist el de la Terra. La Terra triga un dia en donar una volta sencera, mentre que la Lluna triga 27 dies, 7 hores i 43 minuts, o sigui, curiosament, el mateix que triga en donar una volta sencera a la Terra. És per aquesta raó que la cara que veiem de la Lluna sempre és la mateixa. Vista des de la superfície de la Terra, la Lluna va canviant d’aspecte a mida que completa el seu recorregut al voltant del nostre planeta. Són les anomenades fases de la Lluna que coneixem com a lluna nova, quart creixent, quart minvant i lluna plena. La Lluna es veurà diferent segons la seva posició relativa a la Terra i al Sol. Si la Terra es troba entre el Sol i la Lluna, veurem la Lluna completament il·luminada pel Sol (Lluna plena). Si, en canvi, la Lluna es troba entre el Sol i la Terra, aleshores no la podrem veure (Lluna nova). Les situacions en què la Lluna es troba formant un angle recte amb la Terra i el Sol són les que ens fan veure els quarts creixent i minvant. (Figura 1) Un altre fenomen relacionat amb la posició de la Terra, la Lluna i el Sol són els eclipsis. Aquests eclipsis depenen de la posició relativa dels tres astres, però amb la particularitat que ara aquests cossos s’han de trobar en línia recta. L’eclipsi de Sol es produeix quan la Lluna s’interposa entre la

Terra i el Sol. Observem que aquesta situació només es pot donar en el cas de lluna nova, però que a més a més hi hagi l’alineament correcte de manera que la Lluna projecti la seva ombra sobre la Terra. En canvi, l’eclipsi de Lluna només es pot produir en situació de lluna plena i amb la Lluna, la Terra i el Sol alineats en aquest ordre. Podrem observar com l’ombra de la Terra es projecta sobre el nostre satèl·lit. Per acabar, no podem oblidar que la Lluna influeix també sobre el nivell dels oceans de la Terra. Com ja he comentat, la Terra atreu a la Lluna i la Lluna a la Terra. La Lluna atreu tot el que hi ha sobre la Terra, en concret les enormes masses d’aigua que cobreixen el nostre planeta, és a dir, els oceans. Quan la Lluna estira aquestes masses d’aigua les obliga a deformar-se, fent que hi hagi pujades i baixades del nivell del mar segons la posició del nostre satèl·lit. S’han fet estudis relatius a la influència que té la Lluna sobre diferents aspectes de la vida humana i de la de diferents animals i plantes. Tot i que la tradició ens diu que hi ha una influència sobre, per exemple, el creixement de les plantes, el creixement dels cabells, l’agressivitat, els parts, i d’altres, per ara la ciència no ha pogut demostrar res en aquest sentit. Potser és que encara no s’ha pogut dissenyar l’experiment adequat, però el que és ben segur és que la Lluna ens influeix, encara que sigui d’una forma màgica i subtil.•

Figura 1- Posicions de la Lluna en la seva òrbita al voltant de la Terra i la forma que adopta vista des de la superfície del nostre planeta. (imatge obtinguda de kalipedia.com)

Articles monogràfics

Influència de la lluna a la pagesia malbé abans d’hora tant la fruita com les verdures,els tubèrcles… Per altra banda, a l'hora de llaurar la lluna no afecta. Els alls han de fer-se pel febrer (si vols un bon aller, sembra pel febrer). Les hortalisses es fan més cap a la primavera, sobretot a la nostra comarca on les gelades denoten el clima rigorós. Les patates s’han de sembrar per Sant Josep.

Josep Tayant.(Vall de Bas)

PART 2

Què hi diu el món rural? Equip de REDACCIÓ de la Revista Alimara

Era aquesta tardor i un equip de la Revista havia preparat l’encontre amb un pagés de la Vall d'en Bas. S’havia dibuixat el capvespre quan arribàrem a la masia. La mestressa de la casa ens rebia molt amablement mentre esperàvem que el marit arribés del camp. Entorn de la taula i a la vora d’un paternal de foc,el nostre interlocutor, entusiasmat i expressiu, ens començà a parlar de la lluna i de la seva influència, tema que esperonà la nostra visita. Sobre aquella taula hi romania, sempre a propòsit el ”Calendari del pagés” La conversa la podem entendre en aquestes parts ben significatives: 8

AGRICULTURA Deia que a la pagesia no es parlava mai ni de quart minvant ni de quart creixent, sinò que es considerava que la lluna nova durava catorze dies i que la vella altres catorze més. Lluna nova, la que creixia fins arribar a plena i lluna vella, la que minvava fins a perdre’s per uns moments, un temps que mai no s’ha comptat. L’aquest espai negat de Lluna, podem dir, hi escau el nom de lluna negra. Per a la sembra cal que la Lluna sigui tendra (una altra manera de referir-se a la lluna nova). En canvi, per collir, la Lluna ha de ser Vella, d’aquesta manera tot aguanta molt més i res no es fa

BOSCOS Ens parlà que la fusta de cremar sempre s’ha de tallar amb lluna vella. El boix i l’aulina no entenen de llunes ja que la duresa de la seva fusta no es descontrola amb els corcs habituals a fustes més toves. Per fer els mobles d’art noguer i roure, també cal estar alerta i observar que la fusta sigui tallada en lluna vella . Tenores i flabiols, treballats en fusta de ginjoler, adequada per a aquests instruments, es treu en lluna vella, pel novembre i per aconsseguir una bona qualitat, aquesta fusta es deixa assecar durant uns vint anys, així s’obté una meravella sonora. Quan hi ha una gran nevada i aquesta es produeix en lluna vella, les branques dels arbres espeteguen amb molta més facilitat que si hagués nevat en lluna nova. RAMADERIA Els animals prenyats,que acaben els seus embarassos entorn la lluna nova, avancen els naixements talment les persones

Articles monogràfics

i en aquells volts de lluna plena s’omplen sales de part i els veterinaris tenen molta feina. Consultant altres pagesos, ens hem assabentat que els animals pressenten la calor i el fred que vénen reflectits a la lluna, claríssima en nits estelades: fred punyent i quan al seu voltant s’hi encercla una anella vermellosa, crida la calor i llavors,animals i persones, acusen aquest fenòmen perquè les temperatures del dia següent pugen de manera considerable. La Lluna negra dificulta els parts dels animals. El període de lluna nova és propici perquè els animals mengin més. Si acaben la pastura no tenen problema a seguir menjant el que troben, fins i tot ortigues (sobretot les vaques). També ens ha arribat, des de fonts consultades, que el personal de la nova Indústria

Josep Tayant amb la seva dona.

agrícola i ramadera no té en compte res del que els pagesos han fet servir al llarg de la seva vida ja que el mercat de l’oferta i la demanda els obliga a seguir un rítme de producció aliè a l’artesania de les cases de pagès amb conreus mesurables. La quantitat de la producció aminora la qualitat gairebé sempre, però el

tràfic de la societat actual així ho imposa… És aleshores quan se senten cridats a altres paràmetres i és la pluja, la bona saó, que la terra tingui el necessari i que les llavors siguin de bona qualitat. S’ha consultat un pagès de la Vall d'en Bas i a altres pagesos de Sales de Llierca. •

DISSENY GRÀFIC I IMPREMTA DIGITAL Ctra. de Santa Pau, 18 - 17800 OLOT (Girona) Tel. 972 26 74 09 - thegraphicroom@gmail.com

ANTIGUITATS ERNEST COMAS També comprem antiguitats i buidem pisos sencers.

c. Eugeni d’Ors, 17 - 17176 Sant Esteve d’en Bas - Girona 972 69 00 20 - 616 69 65 67 www.ernestcomas.cat

El teu anunci aquí informació: revista@alimara.cat

per només 75€ anuals!

I un anunci en un número, 25 €; i mig any (2 números), 40 €. Què esperes? Anuncia't a l'Alimara. 9

Articles monogràfics

LA LLUNA A LA BÍBLIA Anton M. Vilarrubias Professor de Bíblia

Els canvis regulars La Lluna ja apareix i ben fixats de la Lluna en el capítol primer del serveixen d’imatge per Gènesi: “Déu va fer els expressar la perennitat dos grans llumenars, dels temps messiànics: un de més gran que “…que duri com el sol governés el dia i un de i la lluna, segles i més més petit que governés segles” (Sl 72,5), i tamla nit; va fer també bé: “La seva dinastia les estrelles. Déu les es perpetuarà, el seu col·locà a la volta del tron subsistirà com el cel perquè il·luminessin la terra, governessin el “La Lluna, amb el seu cicle, marca Sol, es mantindrà semdia i la nit i separessin les èpoques i assenyala els temps. pre com la Lluna, testimoni fidel dalt dels la llum de les tenebres. Ella, astre que minva després de núvols” (Sl 89, 38). Déu veié que tot això fer el ple, assenyala la data de L’eclipse de lluna es era bo.” (Gn 1, 14-18) les festes. Els mesos prenen el compta entre els horAmb aquesta senzillesa nom de la lluna, d’ella que creix rors còsmics que acoml’autor bíblic desqualifica meravellosament quan canvia, pan-yen els càstigs de la divinització de la lluna la ira divina, per exi el sol a les cultures senyera dels estols de les altures emple, o-racle contra politeistes de l’entorn: que brillen al firmament del cel”. Babilònia: “Estrelles i Fenícia, Mesopotàmica constel·lacions deixi Egípte. La lluna i el sol aran de lluir; el Sol, quan surti, s’enfosquirà, i són simplement dues creacions més de Déu. El llibre de Jesús fill de Sira, Siràcida, qualificat la Lluna ja no farà claror i els estols celestials entre els llibres de la Saviesa, ens diu: “La Lluna, trontollaran” (Mt 24, 29 citant eIs 13, 10) val la amb el seu cicle, marca les èpoques i assenyala pena recordar aquí la importància que Babilònia els temps. Ella, astre que minva després de fer donà a l’astronomia i astrologia; també la comel ple, assenyala la data de les festes. Els me- planta contra el faraó d’Egipte: “Quan t’apaguis, sos prenen el nom de la lluna, d’ella que creix cobiré el cel i enfosquiré les estrelles, cobriré el meravellosament quan canvia, senyera dels es- Sol amb un núvol i la Lluna amagarà la seva llum” tols de les altures que brillen al firmament del (Ez 32, 7), el dia del judici final: “El Sol i la Lluna cel”. (Sir 43, 6-8) Els calendaris basats en la lluna, s’enfosqueixen, els estels perden l’esclat…” (Jl el jueu i el musulmà per exemple, compten els me- 4, 15), el mateix profeta Joel parla de la lluna color sos pels 28 dies del procés de lluna nova, creixent, de sang per anunciar el gran i definitiu moment: plena i minvant. Però el Siràcida comenta que si “El Sol s’esfosquirà i la Lluna es tornarà sang, en les explicacions de l’home just sempre hi ha abans no arribi el dia del Senyor, dia gran i tersaviesa, l’insensat canvia de temes i criteris com la rible” (Jl 3, 4) La lluna color de sang l’hem contemLluna (Sir. 27, 11), el que en la nostra parla en diem plada en el nostre pais amb motiu dels incendis forestals, contemplant de nit les fumerades dels “persona llunàtica”. 10

Articles monogràfics nostres boscos cremants, la lluna apareix vermella darrere les parets enlairades de fum, per tant la lluna vermellosa és signe de catàstrofe i els autors bíblics ho van copsar. En aquestes citacions la Lluna forma part del que en diem ‘llenguatge apocalíptic’ per expressar la desfeta de tot el que es fonamenta en l’espai i el temps com a categories il·limitades que són. Qui no es comporta religiosament i éticament en aquesta vida haurà de viure l’esgarrifança de la seva inseguretat i del no res, més aviat o més tard. A la persona recta segons els camins de Déu i ensenyança de Jesús, però, no li importarà gens que tot allò material i escadusser trontolli i desaparegui d’una vegada per participar per sempre més de la infinitud glorificant del Senyor ressuscitat, Déu mateix. -El llibre de l’Apocalipsi té aquesta descripció: “Llavors aparegué al cel un gran senyal prodigiós: una dona que tenia el sol per vestit, amb la lluna sota els peus, i duia al cap una corona de dotze estrelles.” (Ap. 12, 1) El vestit

de sol és la plenitud del Crist glorificat que vesteix la dona, la corona de les dotze estrelles són els apòstols que testimonien l’obra redemptora de Jesucrist i la lluna sota els seus peus és la referència als cultes de Mitra basats en el astres, equinoccis i solsticis, la religiositat pagana vinguda de Pèrsia i que al segle 1r era molt estesa a l’imperi romà. La dona és la Comunitat cristiana, l’Església. Aquesta figura de l’apocalipsi posteriorment s’interpretà com a figuració de Maria, la Immaculada Concepció. Acabem amb la referència, també del llibre de l’Apocalipsi, de la Nova Jerusalem: “La ciutat no necessita que la il·luminin el sol o la lluna, perquè la glòria de Déu l’omple de claror, l’Anyell és el gresol que la il·lumina” (Ap 21, 23). La Bíblia contempla la Lluna, amb les seves diverses vicisituds, per evocar literàriament i catequèticament, la nostra fidelitat o infidelitat al Déu creador. •

Anuncia’t a l’Alimara!

Posa el teu anunci i el veuran centenars de lectors informació: revista@alimara.cat 11

La lluna font d'inspiració

CORRANDES DE L’EXILI

(Fragment)

Una nit de lluna plena tramuntàrem la carena, lentament, sense dir re... Si la lluna feia el ple també el féu la nostra pena.

"ATERRIZAJE EN LA LUNA" "OBJETIVO LA LUNA" (llibres)

Herge

Pere Quart

LA NIT ESTELADA

(pintura)

Van Gogh.

"UN VIAJE A LA LUNA" (llibre)

Julio Verne

LA LLUNA BLAVA LLUNA DE GENER A fora fa una nit d’argent molt clara, i jo arraulit vora el foc mesquí! La lluna està vetllant com una mare el llogarret, l’alzina, l’estany que s’adormí. Prou sento com un gran desig amara el meu cor, em voldria deixondir i caminar sota la lluna clara, pels senderons on brilla, gebrat, el romaní. Però m’estic vora el meu foc mesquí. Marià Manent

"EL PALAU DE LA LLUNA" (llibre)

Paul Auster 12

La lluna venia, la lluna rodava, la lluna d’avui serà lluna blava: la lluna fa el ple, segona vegada. Desembre lunar, desembre s’acaba, un any que se’n va i un altre fa entrada: la vida també comença manyaga, però quan es fon no hi ha retornada. La lluna, que ho veu, fa trista la cara. Olga Xirinacs

"CLARO DE LUNA" (pintura)

Raul Tamarit

La lluna font d'inspiració

LA LLUNA, LA PRUNA La Lluna, la pruna, vestida de dol; son pare la crida, sa mare la vol. La lluna, la pruna i el sol matiner; son pare la crida, sa mare també.

"LA LLUNA"

(pintura)

Joan Miró

"LLUM DE LLUNA" (pintura)

Albert Blakelock

CANÇÓ DE LA LLUNA

(Fragment)

Lluna de bosc i fageda, la lluna que ens agermana, la lluna de creure i creure i mirar-nos a la cara. La lluna de la ciutat és una lluna gastada, és una lluna molt trista, és una lluna llunyana. Vicent Andrés Estellés

"LA LUNA" BOIG PER TU - SAU (Fragment) Sé molt bé que des d’aquest bar jo no puc arribar on ets tu, però dins la meva copa veig reflectida la teva llum, me la beuré; servil i acabat, boig per tu.

CANÇONS influenciades per la LLUNA La luna y el toro - Marisol Hijo de la luna - Mecano Luna de miel - Paloma San Basilio Kalima de luna - Boney M. Clar de lluna - Beethoven

(escultura)

Miguel Moreno

"LA LUNA" (escultura)

Juan Soriano

Articles monogràfics

Una reflexió catequètica entorn del sol i de la lluna Lluís Solà i Triadú

Tot llegint l’Evangeli un s'adona de la multitud profetitzades pel vell Simeó en la seva presentació de recursos que ens ofereix la natura creada com al temple. Però com que no podem parlar del sol sense a exemple per entendre el camí de la nostra fe i les nostres relacions amb Déu. Jesús tot sovint se’n fer una referència a la lluna, amb la qual té una serveix en la seva predicació: la llavor que cau a llarga relació, tot i que no vagin mai junts –el sol rei terra i mor per donar fruit, el jull i el blat que creixen del dia, i la lluna reina de la nit– no em puc estar de buscar què ens poden ensejunts, el sembrador, les paràboles entorn el pastor i el ramat, etc. "La lluna té també nyar aquestes relacions sol-lluna de cara a la nostra vida cristiana. També els elements del cel: “el els seus secrets. Té La lluna, ja des de petit, m’era sol que s’enfosqueix, les estrelles aquella part que no simpàtica. Els que vivíem a pagès, que cauen”, ajuden a veure el gran ens deixa veure: la quan una llanterna era quasi com un cataclisme que suposarà la fi del nostre món segons els evangelis cara fosca, que mai article de luxe, estimàvem la lluna, quan ens il·luminava el camí en les que solem escoltar en els últims diil·lumina el sol." llargues nits d’hivern i ens havíem umenges de l’any litúrgic. de desplaçar al poble per camins Però sens dubte que el sol, com a signe de Jesucrist que il·lumina la nostra fe, i que de boscos foscos i misteriosos. La bellesa que irserà suplantat com a objecte de festa pagana els radiava la seva llum, sobretot quan el paisatge era últims de desembre, per donar pas al “sol que ve nevat, era insuperable. Anant a l’objectiu de l’article: quan batejo un del cel”, i que il·lumina tots els homes en la festa cristiana del Nadal, serà l’inspirador de totes les infant, i en aquell moment en el qual el padrí o la referències a Jesucrist com a llum de les nacions i padrina, encén el ciri que porta, tot prenent la llum 14

Articles monogràfics

del ciri pasqual, no puc deixar de pensar en el sol També nosaltres tenim la nostra cara fosi la lluna. Són una imatge viva del que representa ca, aquella part de la nostra vida que procurem aquesta cerimònia. El ciri pasqual és el signe del amagar, que ens reservem per a nosaltres i no voCrist ressuscitat, llum que ens il·lumina. La lluna lem que ni Déu s’hi fiqui. I precisament això ens és l’infant que batejo. Jesucrist ens diu: “jo sóc fa tocar de peus a terra i ens fa ser humils. Com la llum del món”. Però ens diu que també nosal- diu Sant Pau nosaltres portem tresor de Déu en tres hem de ser la llum del món, una llum que ha “gerres de terrissa”. Ell mateix deia “I perquè no d’il·luminar i per això es posa dam’enorgulleixi de les revelacions munt de la taula, però com la lluque he tingut, m’ha estat clavada "El sol fa fora la na, no tenim llum pròpia. Aquesta una espina a la carn; és un enviat foscor que amaga de Satanàs que em bufeteja perquè llum que ha d’il·luminar, és un do el pecat. La lluna, no m’enorgulleixi. He demanat tres de Déu. Necessitem que Jesucrist ens hi ajudi, per això ens dóna la vegades al Senyor que me n’alliberi, amb tota la seva seva llum. “Rep la llum de Crist” diu senzillesa i pobresa, però ell m’ha donat aquesta resel sacerdot al batejant, i “porta-la posta: “en tens prou amb la meva també hi ajuda, sempre encesa”. El cristià és cridat rebaixant la foscor gràcia. En la teva feblesa actua el a ser com un mirall que reflecteix meu poder”. Pau no ens diu què de la nit." per als demés, la llum de Crist, tal era aquesta espina, però podem com la lluna reflecteix la llum del sol. suposar que era alguna debilitat Però la imatge no s’acaba aquí. No sempre és que li recordava la seva condició humana. lluna plena, no sempre ens il·lumina plenament. El sol fa fora la foscor que amaga el pecat. La A voltes la llum va creixent i a voltes va minvant. lluna, amb tota la seva senzillesa i pobresa, també També nosaltres ens deixem il·luminar plenament hi ajuda, rebaixant la foscor de la nit. per Jesucrist quan som fidels al seu camí. Però Jesús, que tantes vegades es passava la nit no sempre és així. Moltes vegades li amaguem o part d’ella pregant al Pare, hauria contemplat zones de la nostra persona, en progressió o en da- moltes vegades la lluna. Potser si fem com Ell i vallada, que no reflecteixen la llum que hauríem fem fora totes les nostres llums artificials que ens d’escampar. impedeixen veure la lluna i ens quedem com a únic La lluna té també els seus secrets. Té aquella testimoni la seva presència, ens ajudi a continuar part que no ens deixa veure: la cara fosca, que mai aquesta reflexió.• il·lumina el sol. 15

Articles monogràfics

La Lluna Plena senyal i símbol Lluís González (astròleg)

Quan el sol ardent se’n va a la posta més enllà de les muntanyes i totes les formes de la Naturalesa perden el seu esplendor i esdevenen ombres i fosques,dins el bosc, frondós, un raig de llum platejada anuncía que la Lluna comença a apoderar-se de la nit i alguna cosa estranya passa a tots els éssers que observen aquest fet inapel·lable. Un senyal extraordinari comença a provocar un moviment al seu interior. El món de les aigües i els fluxos fou el primer detector d’aquest impuls fent sorgir forts corrents, fluxos i marees que van afavorir, més tard, el desenvolupament i l’evolució de totes les formes de vida… Una i altra vegada, repetida cíclicament,aquesta onada de força fou experimentada i tramesa de generació en generació i d’espècie en espècie. En els grans mars els primers sers vius sentien els seus òrgans reproductors en l’esplendor màxim i els ous fecundats s’alliberaven a les aigües davant aquest senyal de la lluna. En el regne vegetal la saba fluía en tota la seva potència i impetuositat i els animals superiors, responent, potser, a una crida del passat, reaccionaven a aquest missatge Llunar amb inquietud i amb irritabilitat. ELS SENYALS Vivim dins un univers farcit de senyals. Dins un sistema de comunicació on cada ser, cada element,cada cosa hi te cabuda i tots hi participen. Totes les coses emeten senyals a la resta. Els senyals són avisos,missatges que sempre tenen alguna cosa a dir. La llum d’una estrella llunyana,ha viatjat milions d’anys per l’espai i ara arriba als nostres ulls, potser només per dir-nos que es troba allí… Tots els senyals arriben pel conducte dels sentits i sempre avisen, informen i ens inclinen a una acció determinada o bé ens disposen a un moviment. 18

L’home primitiu escoltava tots els senyals. Observava els canvis que es succeïen el el seu interior i en el seu entorn; els comportaments dels animals i els esdeveniments de la naturalesa. Alguns signes del Cosmos el fascinaven aportant-li admiració i espectació. Poc a poc anà descobrint que alguna cosa hi havia en el seu interior… EL SÍMBOLS El llenguatge dels signes, el llenguatge comú, li servien per expressar i per comunicar-se. Però com podia expandir allò que experimentava en el més profund del seu ser? L’agitació interna que li ocasionava la Lluna Plena va servir perquè ella ho representés. Creà el símbol i la Lluna es convertí, per a la majoria de les cultures, en la reina i manifestació de la nit. En el femení, la fertilitat i la fecunditat. En la Mare Gran. En el món de l’inconscient, allò màgic i desconegut. En el món de l’esperit, allò incomprensible. Tots els aspectes sensibles de la naturalesa estaven inclosos: els nens, els dèbils, allò indefens, els animals, les marees, les pluges i les aigües i totes les qualitats relatives a la nit: la intuició, la fantasia i la mateixa imaginació. Allò immaterial, allò anímic i allò espiritual s’afegiren al seu llenguatge i a la seva realitat. El Sol fou el seu opositor i el seu complement: senyor i rei del dia, generador de la llum i de la vida; representant i símbol de la masculinitat,de la vitalitat, del calor, del poder i de l’energia i també de la consciència. UN GRAN CICLE I UN MÀXIM ESPLENDOR: LA LLUNA PLENA Com les manetes del rellotge, Sol i lluna marquen rítmes i senyals ben diferents, però units marquen la totalitat, el moment. Amb ells neix el Calendari i la medició del temps.

Articles monogràfics

Un gran Cicle es crea entre ells: un rítme, una dansa contínua i plena de senyals que embolcallen la terra impulsant, al seu pas, accions, moviments i comportaments. Tot el que sigui rep un impuls durant la Lluna Nova i aconssegueix el seu més alt grau a la Lluna Plena. La Lluna i tots els seus significats troben el seu màxim desenvolupament en ser tocats i il·luminats pel Sol. La nit, l’inconscient, allò femení, tot el que és obscuritat, el que és negror, a la nit s’omple de llum i es pot veure. Totes les parts sensibles: les aigües i els fluids, els sentiments i les emocions, conquereixen l’energia i el moviment. Es formen altes marees en els mars i en els oceans i s’activen poderoses marees emocionals en els sers vius. La saba dels arbres aflora amb força i en intensitat. El gos i el llop, en la seva qualitat de guardes, fan lladrucs i udolen en detectar qualsevol moviment exterior. Quan hi ha Lluna Plena, senten aquest moviment i s’expressen cridant. Tota la Terra es posa en alerta màxima de manera completament biològica i emocional. Bojos, epilèptics i neuròtics es troben agitadíssims. Es produeixen desequilibris en l’estructura psicosomàtica dels individus. El moviment interior crea una alteració i una excitació molt difícils de dominar i de comprendre.

SÍMBOLS A LA LLUNA PLENA. EN SINTONIA AMB EL SÍMBOL. Els símbols evoquen i desperten el que representen: una bandera, el signe de la creu,una figura… despleguen l'energia que tenen dintre en ésser contemplades per les persones que sintonitzen amb ells. La lluna plena és un gran símbol universal. Funciona com a senyal i com a símbol. L’animal detecta els senyals però només l’home és capaç d’identificar el símbol, de sentir el símbol, encara que només sigui en el seu inconscient. Què podem fer en aquest estat d’energia? En el pla material i concret, la lluna plena és propicia per a culminar assumptes pendentss des de la lluna nova. Serà el moment que coronaran la cima… No és bon moment ni per a cirurgies ni per a operacions.Pot haver-hi alt risc d’hemorràgies. Tampoc per la tala dels arbres ja que l’excés de saba farà que la fusta es podreixi ràpidament. Els alls sembla ser que surten de la terra si són plantats amb lluna plena i és un bon moment per plantar tot producte relatiu a fulles d’amanides i recollida de plantes medicinals i fruites en general. Les relacions socials són favorables ja que les  19

Articles monogràfics

persones es troben molt més receptives. Les masses de gent es troben en plena expansió i excitació. S’han de controlar quan aquestes es concentren en vagues i manifestacions socials ja que són impetuoses. És favorable per a assumptes afectius i per solucionar problemes que romanin ocults o inconscients, tant a nivell personal com a nivell de parella. Tendiran a “aclarir-se” però caldrà estar alerta perquè sorgiran enèrgics i sense control, generant discussions, oposicions i conflictes. És bona època per descobrir defectes, tant propis com d’altri. Sortiran a la llum i es podran corregir. Es poden tenir somnis i vivències molt més brillants que en altres moments. És un punt especial per celebrar i commemorar, sobretot assumptes familiars i col·lectius. Un bon exemple és la celebració de la Setmana Santa. La seva durada es correspon com a subcicle lunar de set dies, la setmana. El dia del seu començament també és variable, com la mateixa lluna i sempre es celebra amb lluna plena, la primera lluna plena després de l’equinocci de primavera, que correspon a un important punt en el rítme solar. Entre altres raons perquè és el millor moment per sentir, col·lectivament la Passió i mort de Crist.

MEDITACIÓ I ORACIÓ A LLUNA PLENA La lluna plena significa totalitat, plenitud i poder espiritual. L’observació i contemplació de la “imatge radiant de la lluna plena” pot despertar i provocar moviments interns que ajuden a connectar les dues polaritats: la masculina i la femenina de la nostra psique. Els dos hemisferis cerebrals, ara, es troben més íntimament connectats. Podem equilibrar opositors i contraris i així percatar i contactar en la totalitat. Una Pleamar espiritual pot esdevenir en el nostre interior… Cada persona pot connectar, des de les seves creences i ritus, ja des de l’oració ja des de la meditació, amb la seva energia interior i mitjançant ella, en allò superior. La Lluna governa les masses i els col·lectius i si l’acte es realitza en unió amb altres, en comúnió, els efectes i els resultats seran summament favorables. La participació de la gent de tota la terra, estimulada per aquest símbol, afavoreix la connexió, la inspiració de noves idees i sentiments i contribueix a donar impuls i creixement espiritual al planeta. Una oportunitat i un regal que ens ofereixen el Sol i la Lluna cada mes.•

Articles monogràfics

La influència astrològica de la lluna Imatges extretes d'internet

Per Imma del Destí

Quan parlem de la lluna en el món de l’astrologia se’ns obren les portes a una infinitat de respostes relacionades en el camp femení i més emocional de la persona; és molt interessant, però al mateix temps és complicat d’explicar en poques paraules. Per començar crec que seria bo que ens paréssim a analitzar fets que són ben evidents, com ara que la lluna des de sempre ha estat un punt del cel, que des dels temps més antics l’ésser humà ha buscat relació en els efectes de tots els moviments de la terra i el comportament dels seus habitants, ja siguin plantes, com animals. De tots és ben

conegut el calendari del pagès, que encara avui dia s’utilitza d’una manera ben normal i que en definitiva ens marca com, quan i de quina manera hem de tractar els nostres horts i camps en funció de l’època, però molt especialment de la lluna. Sense anar més lluny i també d’una manera quotidiana, molta gent tria el dia de tallar-se els cabells o les ungles en funció del tipus de lluna que hi hagi i també de si hi ha ganes que creixi més o menys. Ja només per aquests petits detalls ens adonem que la lluna és un factor important en el comportament de tot el que es mou a la terra, de fet és l’element de

l’espai que tenim més a prop i que es limita a donar voltes sobre la terra contínuament. Hem de tenir clar que a la lluna i al sol en l’astrologia se’ls anomena lluminars ja que són els que ens donen la claror directa en el cas del sol i per reflex en el cas de la lluna, i aquí podem ja definir l’efecte en la part emocional de la lluna. En principi, la lluna sempre és igual però el que realment ens afecta és el reflex de la claror del sol sobre ella. Com ja us comentava abans, en el món de l’astrologia la lluna hi juga un paper molt important. Per aclarir conceptes us haig d’explicar, encara que sigui una mica per sobre, el que  21

Articles monogràfics és l’astrologia i com funciona, ja que sense aquesta base que alguns potser no coneixen és difícil poder descriure els seus efectes. Quan diem que una persona és del signe tal o tal ens referim al fet que aquella persona tenia el sol situat en aquell signe en el moment del seu naixement, però l’astrologia no es basa només en el signe solar, ja que per parlar d'una persona en base al món astrològic hem de fer el que es diu la carta astral, que ve a ser una foto del cel en el moment en què es neix, d’aquesta manera ens queda plasmada la situació del sol, de la lluna i de tots els planetes amb els quals treballi el professional que estigui fent la carta astral, ja que igual que en totes les especialitats, cadascú té la seva manera particular de fer la feina en funció del que ha estudiat i del seu propi estudi personal. Per tant tots i cadascun de nosaltres ens veiem afectats de manera diferent per cada un dels elements de la carta, motiu que provoca el fet que dues persones del mateix signe, fins i tot nascudes el mateix dia puguin ser infinitament diferents. Aclarit una mica el tema, us haig de dir que la lluna en la carta astral representa la mare, la part femenina i emocional de la persona. Per a la dona, la lluna de la seva carta potser molt més important que el seu signe solar; d’aquí ve que a vegades no ens sentim identificats per les definicions del nostre signe de tota la vida. Per definir-se més un mateix és bo conèixer com estava el cel en el moment del naixement de cada un. Una de les coses que em varen demanar a l’hora d’escriure 22

aquest article, va ser el de parlar de l’efecte de la lluna en cada signe de l’horòscop, i això és el que aniré a fer ara, amb l’aclariment que són els efectes de la lluna en cada signe; però hem de saber on tenim la lluna a la nostra carta astral per anar bé; per tant seria molt important que us entretinguéssiu a buscar on teníeu la lluna quan vàreu néixer. Ho podeu fer mirant per internet alguna pàgina relacionada amb el tema o bé preguntant a algun expert en la matèria. Hi ha un programa que podeu trobar per internet, que es diu "astroworld" i que té una "demo" per poder calcular vosaltres mateixos la vostra carta astral i així saber on teniu la lluna. Dit això, començarem per l’efecte d’una lluna al signe de: Àries: l’efecte de la lluna en aquest signe, dóna persones lluitadores i valentes; quan es tracta de situacions emotives i difícils se’n surten amb molta facilitat d’adaptació i una capacitat de superació extraordinària. Una lluna a Àries també ens dóna una mare amb molt caràcter, dura i fins a cert punt exigent. Taure: la lluna d’aquest signe sol donar efectes de productivitat, serenitat i perseverança en els sentiments, sol donar també seguretat en la part emocional. La lluna a Taure marca una mare a qui agrada molt estar a casa i li agraden les comoditats, el benestar i la bona vida. Bessons: aquí ens dóna honestedat intel·lectual i aquell art de deixar que les coses arribin per elles soles. És una tranquil·litat en un món variable i una serenitat en el pensament.

De cares a la figura de la mare, dóna molta comunicació i facilitat de poder fer amb la mare el que podries fer amb una amiga; dóna mares juvenils. Cranc: aquí la lluna ens ajuda a focalitzar les coses, a saber trobar el nostre lloc i a ser més sensibles, ja que la lluna és el planeta regent del signe de Cranc i en estar a casa seva treballa més directament amb les seves aptituds, per aquest motiu ens ajuda millor en la part sensibilitat. Ens denota també una mare més marassa, protectora i sensible que ens dóna suport i seguretat a la llar. Lleó: dins el signe de Lleó la lluna té una rellevància bastant important, ja que crea un interès molt gran pel reconeixement social, cosa que en moments donats pot ser molt bona per aconseguir objectius i per sobretot aconseguir confiança en un mateix. La representació de la mare en aquest cas es d' una persona amb molt poder de manar i saber fer creure a qui convingui. Verge: en aquest signe la lluna emotiva es barreja amb la part analítica del signe i crea una millora de la tècnica per acabar fent una feina important. Realment en aquest cas s’ajunten dues forces que creen molta potència bona per aprofitar. En la figura de la mare ens marca la tendència d’una mare protectora i molt primmirada en tema de salut i alimentació, apostant per les tècniques naturals al cent per cent. Balança: la lluna en aquest signe ens marca la comoditat en

Articles monogràfics les relacions i l’evolució en el sentit social; és obrir portes a la comunicació en llenguatge de gestos i l’harmonia emocional. En el cas de la figura de la mare ens marca molta pau i necessitat d’ordre, sense deixar de banda l’equilibri de tota la part lligada a la mentalitat, quan se’ns marca una mare per una lluna a Balança ens ajudar molt en el camp del estudis.

Aquari: una lluna en aquest signe ens dóna independència i necessitat de fer les coses al nostre aire; és servicial i al mateix temps ens dóna un gran sentit de l'humor a les persones que tenen la sort de gaudir-la. Una mare marcada per la lluna en aquest signe, serà curiosament original, independent i de vegades una mica massa moderna tendint al descontrol.

Espero que us hagi agradat aquest petit resum i que us pugui ser d'utilitat; de fet si teniu ganes de mes informació us dono les dades d'un parell de llibres que us poden agradar relacionats amb el tema. El primer és més tècnic i va relacionat amb la figura de la lluna en el món de l’astrologia; es titula “Las múltiples caras de la luna” d'Alexander Ruperti

Escorpí: la lluna aquí ens fa sentir conjuntament i ens ajuda a saber compartir i fer treball de fons amb altres persones; és força interessant tenir aquesta lluna perquè facilita la capacitat d'impregnar-se dels sentiments dels altres i així entendre’ls millor. Una lluna en aquest signe ens dóna una mare enigmàtica, reservada, però molt lluitadora pels seus. Sagitari: la lluna aquí ens marca la facilitat de créixer per mitjà de les relacions llunyanes i de reorganització de la vida en base a les lleis i les grans realitzacions; en definitiva es creix emocionalment en base a la fe d’altres creences. En el cas de la mare ens pot donar una mare d’una altra cultura o bé que estigui molt temps fora de casa o a l’estranger. Capricorn: aquí la lluna ens dóna integritat personal i confiança en un mateix, dues coses molt positives ja que són la base d'una vida tranquil·la i profitosa. És curiosa la serenitat que mostren les persones amb la lluna a Capricorn. En funció de la figura de la mare, ens dóna una persona que demostra més edat de la que realment té, serena, responsable i fins a cert punt estricta.

Les 12 contel·lacions del Zodíac. Imatge extreta d'internet.

Peixos: la lluna en aquest signe ens denota la capacitat de síntesi i també la necessitat de palpar el món transcendental, de fet una lluna aquí és una mica complicada per la qüestió d'extremada sensibilitat; heu d’estar preparats i no tenir mai por de res, per anar bé. La lluna a Peixos ens pot donar una mare molt sensible i fins a cert punt molt variable; ara bé heu de tenir clar que no se li pot mentir perquè té un sisè sentit que la fa adonar de tot.

i Marief Cavaignac, de l’editorial Ediciones Indigo. I el segon és molt més didàctic i entretingut, a part que és un llibre que descobreix moltes coses del caràcter de les persones segons el signe, està prou bé i es titula “Los signos del zodíaco y su carácter” de Linda Goodman i de l’editorial Ediciones Urano. Fins a la propera i que la força dels astres us acompanyi.•

La Lluna . Gira observar a ull nu em d o p ue q r la so a satèl·lit del sistem hores i 43 La lluna és l’únic temps: 27 dies, 7 x ei at m el en x ei rra i sobre el seu em moltes al voltant de la te De la lluna en sab . ra ca xa ei at m a la sempre present xò, la lluna minuts, per això peus! Malgrat ai s el t sa o p ha hi fa gaire, fins i tot descobrir. coses; l’home, no gueix estant per se ri; te is m un m er a la majoria co lluna per se’ns presenta p és la que té la na llu la a er p i nit; de que té l’astre re La importància salvadora de la la s É . la al eb tr , , quan és fosc t els allia la nit; la lluna la tauleta de ni e d m llu la its era que als pet ens guia la mateixa man neguda, la lluna co es d ó ci ita b ensitat d’una ha s trasllada bera de la imm irar la lluna en M n. ra g a d ue q . n el món ens dels sentiments n ó m en la foscor qua al a d lla . Ens tras és bell i simple t to n decidim n o n ó m a un estem vivint qua ue q ui g si ue q l E mina, il·lumina. ens creiem La lluna no s’il·lu seva existència la e d ts la el av er rtància, quan m el nostre concedir-li impo oment fem etern m ll ue aq en , rs na par t de l’unive nsciència del descobridors d’u lluna prenem co la e d a ci èn ci ue prenem cons da, ni amb cap an b a tr al instant. Alhora q p ca a r volem esta n ens trobem; no o im. Tot és c llo el d i s p m te t observem i sent en m le p m si t, en en cap altre mom eratura s’ha altra persona, ni per això que la lit és r se ot P . na ta la llum de la llu cia o el paisatge èn al V romàntic vist so m co cs llo tzat. Així, st satèl·lit fossili ue q na. I és que ’a d nt ta it rv se eu la vida a la llu d li ue q ó ci ira sp crits sota una in ” no li faltava raó. na llu la andalús són des ta so a eg da es moss deia allò de “la vi ys lluna.• an p m o C n ua q embadalits... la m ire m n ua q m veiés tan clar co Tant de bo tot es

ant o Puyuelo. Estudi Sandra Palomer

t curs.

econòmiques 4r

Biografia

JAUME BOFILL I MATES, “GUERAU DE LIOST” Pilar Riera i Prat

El carrer El carrer Bofill i Mates és un dels carrers més curts de la ciutat i es troba entre el Passeig Bisbe Guillamet i el carrer Sant Pere Màrtir, paral·lel entre els carrers Bolòs i Sant Ferriol. La data d’aprovació en el nomenclàtor de la ciutat fou el 27 d’abril de 1934. La persona Jaume Bofill i Mates, poeta, polític i periodista, va néixer a Olot el 30 d’agost de 1878, fill de Joaquim, viladrauenc i Magdalena, olotina. Va estudiar dret i filosofia a la Universitat de Barcelona. El 1907 es casà amb Margarida Bofill, cosina seva, i el 1928 amb Montserrat Quadras i Feliu. El 1898 estudiava per capellà però, poc temps desprès, abandonà la carrera eclesiàstica. Tot i que no va viure gaire a Olot, la tingué sempre present i segons el setmanari La Ciutat d’Olot (núm. 47, 13 d’abril de 1934), en un discurs pronunciat al Casal Català digué: "D’aquesta ciutat meva, que jo estimo tant, i que visito tan poc..." Jaume Bofill moria a Barcelona l’any 1933. L’obra Ben aviat, Jaume Bofill inicià la seva activitat política i, així, el 1913 fou elegit regidor per la ciutat de Barcelona, presentat per la Lliga Regionalista. D’entre altres càrrecs, fou diputat de la Mancomunitat (1919) i des d’aquest mateix any va ser membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Participà en la fundació de l’organització política Acció Catalana (1922), la qual va presidir durant molt de temps i entre el 1931 i el 1932 fou Dipu-

tat a les Corts Espanyoles, però per discrepància, tant ideològica com religiosa, tornà a la Lliga pocs mesos abans de morir. Com a periodista, Jaume Bofill formà part de la redacció de La Veu de Catalunya i de La Publicitat. També va publicar diversos treballs a Revista de Poesia, La Paraula Cristiana i La Ciutat d’Olot. També publicà, d’entre altres, els llibres "La llengua catalana a l’Ajuntament de Barcelona" (1915), "L’altra concòrdia" (1930), rèplica al llibre "Per la concòrdia de Francesc Cambó" i "Una política catalanista" (1933). Considerat un dels puntals de la poesia noucentista, Jaume Bofill i Mates signà la seva obra poètica amb el pseudònim Guerau de Liost (Guerau, nom medieval i Liost, nom d’una masia del Montseny) el qual li fou donat pel seu amic i poeta Josep Carner. El primer llibre de poesies, "La Muntanya d’Ametistes", el va escriure el 1901, sembla ser que pel dolor que li havia causat la mort de la seva mare. No es va publicar, però, fins al 1908. El 1913 publicà el segon llibre "Somnis". A aquests treballs els seguiren: "La Ciutat d’Ivori", el 1918; "Selvatana Amor", 1920; "Ofrena rural", 1926 i "Sàtires", 1927. Al poc temps de la seva mort es reedità "La Muntanya d’Ametistes" amb un emotiu pròleg de Josep Carner.

Premis i reconeixements El 1912, amb Èxode, li fou concedida la Flor Natural en els Jocs Florals de Barcelona. El 23 de maig de 1935 s’inaugurà l’estela de pedra de la Font de l’Oreneta de Viladrau, per tal de perpetuar el record de l’home

que l’havia elogiada i on havia demanat de l'ésser enterrat. Fou obra de l’escultor Rebull i porta inscrit un dístic de Josep Carner: "Filla del cel, jo só la Font de l’Oreneta". Em descobrí l’ocell i em coronà un poeta. A l'acte inaugural hi assistí en representació d’Olot Joan Garganta i Fàbrega. L’abril del 1934, el setmanari La Ciutat d’Olot, que no es publicava quan ell va morir, commemorà l’aniversari de la seva mort parlant intensament del poeta i demanant que l’Ajuntament posés el seu nom a un carrer de la ciutat. Més endavant, el 1936, el mateix setmanari li rendí un nou homenatge (núm. 155, 30 de maig de 1936), amb la reproducció de dues poesies seves, dos articles de caire polític, el pròleg que li féu Josep Carner en el llibre "La Muntanya d’Ametistes" i un article de Joan Garganta titulat "Guerau de Liost", olotí. El 30 d’abril de 1981 fou nomenat fill il·lustre d’Olot i el seu retrat fou col·locat a la Galeria d’Olotins Il·lustres.

Clar de Lluna En el silenci de la nit tranquil·la ressonen els murmuris de l'afrau. La lluna l'ombra dels pollancs perfila de cada gorga en l'enigmàtic trau. Una serena el firmament destil·la que impregna de misteri l'èter blau i de la terra puja un baf d'argila com d'una cripta que, d'humida, cau. En l'horitzó s'acoten, esblaimades, les testes de llunyanes serralades. I les congestes lluen com les mans. I, guardiana de la selva obscura, en la pols dels camins dorm la paüra que es deixonda al pas dels caminants. Guerau de Liost 25

Digui, l’escolto

per Eduard Arbós i Eceiza

CARLES GIL Tot just l’any passat vam commemorar el 40è aniversari de l’arribada de l’home a la Lluna. Hem volgut parlar amb una de les persones que, a Olot, més s’ha dedicat a observar el nostre satèl·lit. Amb l’ajuda del telescopi, també l’ha mostrat i donat a conèixer a moltes persones que han passat per l’observatori de Batet. Parlem amb en Carles Gil, membre fundador de l’Associació Astronòmica de la Garrotxa . Et consideres, per començar, una persona llunàtica? Home, m’encanta la Lluna per una sèrie de raons. Una: és molt gratificant ensenyar-la a través del telescopi perquè la gent en surt molt impressionada. Dues: perquè pots veure com el seu aspecte va canviant a mesura que la llum del sol avança per la seva superfície i pots identificar-hi cràters i relleus que no hi eren el dia abans. També hi ha, evidentment, una raó romàntica que tots alguns cop hem experimentat en passejar tranquil·lament sota la seva llum platejada… Però no sóc una persona llunàtica en el sentit de tenir un humor molt canviant, em considero una persona estable. Quin seria, astronòmicament, l’origen del nostre únic satèl·lit natural? Es calcula que la formació del Sistema Solar va tenir lloc fa uns 4.600 milions d’anys. Segons la teoria més consistent, l’origen de la Lluna seria, curiosament, la pròpia Terra. Quan aquesta encara no estava ben consolidada i era encara molt calenta, el colossal impacte d’un enorme meteorit n’hauria expulsat cap a l’espai una gran quantitat de matèria que restà en òrbita al voltant de la, mateixa Terra. Amb el temps s’acabaria consolidant com un satèl·lit gran i proper, amb una composició mineral molt semblant a la del nostre planeta. Algunes astrònoms parlen, fins i tot, del doble planeta Terra-Lluna. Qualsevol nit és bona per observar la Lluna? No. La Lluna sempre hi és però quan es troba visualment molt a la vora del Sol simplement no la podem veure. Per observar, doncs, la Lluna amb telescopi i en bones condicions, és molt millor si es troba prop del quart creixent. La llum solar hi in26

Carles Gil.

cideix lateralment i les ombres són més acusades i la sensació de relleu també. En canvi, la lluna plena fa massa llum i sembla més plana, no s’hi veuen ni ombres ni relleus. Si mirem la Lluna a través d’un telescopi, què més podem veure? Contemplada a ull nu, la Lluna ja és tot un espectacle. La visió a través d’un bon telescopi, o encara que sigui senzill, resulta impressionant: apareixen cràters, serralades i es poden veure, fins i tot, petits detalls molt interessants. Sempre donem dos bons consells als no iniciats: una cosa és mirar i una altra és veure-hi coses. Cal una observació pacient de tots els detalls. En segon lloc, és recomanable resseguir amb la vista la zona del terminador, la divisòria entre la part fosca i la part il·luminada, on les ombres i els relleus són més marcats. Es diu que la Lluna té una cara. Però en són dues, no? Sí. Passa que des de la Terra sempre li veiem la mateixa cara, bé sigui creixent, plena o minvant. A més, la tradició diu que quan contemplem la lluna plena podem arribar a veure la cara d’una dona gràcies al contrast entre les zones que reflecteixen més llum i les més fosques. Quan això es pot veure mes bé és, justament, quan surt per l’horitzó. Però cal dir, també, que la Lluna té una cara oculta, misteriosa o desconeguda durant molt de temps, que només hem pogut veure i fotografiar quan les sondes espacials van començar a orbitar la Lluna. Per què parlem dels mars de la Lluna si no n’hi ha?

Digui, l’escolto

Els mars es corresponen a les grans taques fosques que observem a ull son sobre la superfície lunar. Però els mars de la Lluna no són grans extensions d’aigua sinó de lava solidificada després que nombrosos impactes de meteorits fessin aflorar la lava del subsòl a la superfície. En les primeres etapes de formació del Sistema Solar el bombardeig va ser molt intens. Se’n diuen mars perquè Galileu, el primer astrònom que va fer servir un telescopi rudimentari per observar la Lluna (1609) va creure, efectivament, que podien ser grans extensions d’aigua. Tenen, per cert, noms ben curiosos: mar de la Tranquil·litat, de la Serenitat, de les Pluges, de la Fecunditat, del Nèctar, mar de les Pluges, Oceà de les Tempestes… Tot molt poètic. T’agradaria anar a la LLuna? Per quin motiu? Sí, és clar. Sobretot per poder contemplar, com els astronautes, l’aparició d’un enorme planeta blau, la nostra Terra, per damunt de l’horitzó lunar, retallat sobre un cel tot negre. Un espectacle magnífic donat que els nostre planeta és quatre cops més gran que la Lluna. Una altra gran sensació seria poder experimentar una solitud, una calma i un silenci absoluts. A no ser que l’acabem colonitzant, cosa que no sé si arribarà a passar. El que sembla segur és que, en els propers anys, es farà servir com a base de llançament de futures expedicions a altres indrets del Sistema Solar, ja que la seva menor gravetat abaratirà aquestes operacions. Ja fa 40 anys de l’arribada de l’home a la Lluna. Realment hi van arribar? Se n’ha explicat tota la veritat? Aquesta pregunta me l’ha fet molta gent. Sempre responc de la mateixa manera: Quin era l’interès a arribar-hi? Hi havia una pugna molt clara, com sap tothom, entre soviètics i americans. Doncs els soviètics, curiosament, ni ara tampoc els russos, no han posat mai en dubte l’arribada dels astronautes americans. Això sol ja és molt significatiu, no? Molta gent ignora, o no recorda tampoc, que en total van ser sis les missions Apol·lo que van tenir èxit. En totes elles astronautes americans van trepitjar la Lluna. Els russos, en canvi, ja ho van deixar córrer.

Sí, però per Internet corren moltes faules o versions contradictòries sobre l’arribada a la Lluna. Què ens en pots dir? En primer lloc, no podem donar crèdit a totes les informacions que corren per Internet. El fet històric, comprovat i, per tant, inqüestionable és que s’hi va arribar. Ara bé, a Internet també trobareu un curiós enregistrament sonor, d’una conversa entre els tècnics de Houston i els astronautes de l’Apol·lo XI que, sense posar en dubte l’arribada a la Lluna, planteja altres interrogants. Per aquí he de tenir, em sembla, una transcripció traduïda de l’anglès... Sí, es aquesta: NASA: L’ENREGISTRAMENT OBLIDAT - APOLO 11: Déu meu, ningú no s’ho creurà! - HOUSTON: Què passa? De què parleu? Canvi! - APOLO 11: De lluny semblaven uns objectes petits. Però són enormes, gegantins!... No, no... Potser són nomes formes del relleu... Però... Déu meu, ningú no s’ho creurà això! - HOUSTON: De què parleu?... Què està passant? Canvi! - APOLO 11: Sí, sí, són visibles allà baix, prop de la superfície! - HOUSTON: Què és? Què hi ha? Expliqueu-nos què està passant! [ Interferències, soroll...] -HOUSTON: Aquí control, cridem l’Apolo 11. Canvi. - APOLO 11: No patiu, Roger, tots tres estem bé... Però els hem vist… Sí, tenim companyia... Durant una estona semblava com si ens estiguessin observant... Canvi. - HOUSTON: Aquí control. Repetiu el missatge! És una ordre! - APOLO 11: Us dic que no estem sols... Hi ha altres astronaus... alineades allà davant, a l’altra banda del cràter. Canvi. - HOUSTON: Però... Com!? Repetiu! Repetiu això! - APOLO 11: Déu meu, les mans em tremolen... no puc accionar els controls per filmar! Oh, sí, sí...! La càmera està filmant! [Interferències, soroll...] - HOUSTON: Heu pogut captar res? Canvi. - APOLO 11: No, res... Les naus projecten una llum encegadora... Canvi. - HOUSTON: Aquí control de comandament. Torneu al mòdul lunar. Ràpid. Canvi. [ Passen uns minuts... Interferències, soroll...] - HOUSTON: Atenció, mòdul lunar. Sou tots a bord? Canvi. - APOLO 11: Sí, Houston. Preparats per iniciar enlairament de retorn. Encenem motors... Un, dos, tres... Ara! Però... un moment! Les altres naus també s’enlairen?! - HOUSTON: Calma, nois. Tot va bé. Ho fan des de l’altra banda del cràter? No serà el mateix lloc on vam instal·lar els miralls, eh? Canvi. - APOLO 11: Els miralls! Sí, clar, també eren allà! Però... Voleu dir que... No, no pot ser... Però... Houston, ningú no s’ho creurà això...! Bé, canvi i fora.

Significativa conversa, si senyor! • 27

Notes sobre...

l’actualitat garrotxina Josep Murlà

Sotragada a Olot a causa de diversos assassinats - D’octubre a desembre, la població d’Olot ha rebut diverses sotragades que han causat paor per la gravetat dels fets. Primer de tot, el reconeixement d’un bon nombre d’assassinats (i consegüent exhumacions de cadàvers) de persones internes a la residència La Caritat, amb un zelador com a autor material, i confés davant la justícia, d’aquesta crueltat injustificable. També ha merescut el rebuig de la ciutadania l’assassinat a trets, a mitjan desembre, de quatre persones de la ciutat: dues a la Canya i altres dues a l’oficina de la CAM, la qual cosa ha motivat una reacció a nivell institucional i de la societat en general que s’ha traduït en una sèrie de manifestacions, com la publicació d’un ban de l’alcalde d’Olot, en què reclama superar els mals moments passats i recuperar la confiança en una ciutat que es caracteritza per la tranquil·litat, l’harmonia, la generositat i la convivència de la gent. Nou hereu i nova pubilla de la Garrotxa – Pere Costa, de Riudaura, i Cristina Solà, de Sant Feliu de Pallerols, van ser elegits, pel novembre, nou hereu i nova pubilla de la Garrotxa, en un acte festiu organitzat pel CIT d’Olot que aplegà prop de 900 assistents. Va ser, sobretot, una gran festa social, amb la participació de molt jovent. Inaugurada la sala El Torín – Tot i la polèmica que hi ha entorn a l’equipament aixecat al puig del Roser, d’Olot, s’ha inaugurat amb molt bona acceptació la sala El Torín, destinada a dur-hi a terme múltiples activitats socials de tot tipus, com ja s’ha demostrat en el breu temps que porta oberta. Santa Pau ja té el nou pavelló polivalent – Des de començament de desembre, la vila de Santa Pau disposa del nou pavelló polivalent, molt espaiós i que permetrà celebrar-hi actes molt diversos, siguin de tipus esportiu o social. La inauguració va ser presidida per l’alcaldessa Esther Badosa, junt amb altres autoritats, totes molts satisfetes per comptar amb aquest nou equipament. CiU guanya les eleccions al Parlament de Catalunya 28

– En les eleccions del 20 de novembre, per renovar el Parlament de Catalunya, la federació nacionalista de CiU va ser la força guanyadora. Aconseguí 62 diputats, una majoria relativa que permetrà a Artur Mas, com a nou president de la Generalitat, governar amb una certa tranquil·litat si arriba a pacte puntuals. En segon lloc quedà el PSC-PSOE, amb 28 diputats. A la Garrotxa CiU va ser també la força política més votada, amb 12.690 vots. A Olot li van donar suport 6.724 persones. La 26a Mostra Gastronòmica de la Garrotxa, un èxit – Molta assistència al sopar de presentació de la 26a Mostra Gastronòmica de la Garrotxa, duta a terme a Olot. Les distincions del Volcanet es lliuraren al tennista Tommy Robredo i al Grup Morera. S’homenatjà la família Borrell-Colom, de l’Hotel Borell, d’Olot. Ha mort Joan Grau i Verdaguer – A l’edat de 78 anys, víctima d’una malaltia crònica, va morir al final de novembre el tortellanenc Joan Grau i Verdaguer, persona molt vinculada al seu poble i també a Olot. Havia estat director de Ràdio Olot, on va exercir també altres càrrecs, i treballà també professionalment a Ràdio 4, de Barcelona. Estava vinculat darrerament amb el moviment col·laborador de la parròquia de Sant Cristòfor les Fonts. Nova edició de la Mostra de Pessebres a Olot, 2010-2011 – Des del primer cap de setmana de desembre i fins al diumenge després de Reis, es du a terme la Mostra de Pessebres. L’església parroquial de Sant Esteve és una de les seus, com també ho són la capella de Sant Francesc, la capella dels Desemparats, la de la Salut (Moixina) i la parròquia de Sant Roc. Sisè campionat mundial per al CPA Olot – Amb el muntatge "Pas obert", el Club Patinatge Artístic Olot aconseguí, a Portugal, el VI Campionat del món en la modalitat de xou. L’equip, amb Ricard Planiol al front, ha ratificat així els èxits obtinguts en anys anteriors. L’actuació de les olotines recollí la millor nota dels jutges, 132,5 punts, i acabà per davant de dos equips italians, els seus més directes competidors.•

Passatemps Sudoku

Sopa de lletres Troba els 8 noms relacionats amb el tema d'aquest número.

A C R I P T S O I

P A E S O R A O T

I L L U N A T I C

L E I D I P E C I

L N B E N A L C E

U D O K S I L A P

Palíndroms

M A R E A T I R A

C R A T E R T T Q

A I S O L U I A L

D T A R R V N N S

3 3

5 7

9 8

7 1

4 8

9 3

1 3

5 6

2 7

1 2

Troba les 10 diferències

Frases llegibles del dret i del revés.

Avisa; us rep però us rep persuasiva Dic: al Palau, sua-la, Plàcid Sola, la Sara darà sal a l’ós Tramaran anar a Mart

Endevinalla Va sempre de viatge, sense maleta ni bastó, hi ha dies que sembla un formatge i altres una tallada de meló.

Per subscriure’s a l’ALIMARA. Es tracta simplement d’omplir la bulleta de domiciliació bancària (si no voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la. També, podeu fer el pagament en efectiu*. 13 € anuals

Transferència Efectiu

Amics, Us faig saber que desitjo fer el pagament de la subscripció anual de l’ALIMARA a través del compte que us indico.

Butlleta de subscripció Nom i cognoms: NIF: Adreça:

CP:

Població: Telèfon: Correu electrònic: -

Atentament,

Firma

ENTITAT

OFICIN A

CONTROL

COMPTE O LLIBRETA

(*) a: Parròquia de Sant Esteve d’Olot, Passeig d’en Blay, nº3 d’Olot o dipositar-la personalment a la bústia o enviant un email a revista@alimara.cat

Dites relacionades amb la lluna

Alls plantats en lluna nova, de grans un cove. Civada sembrada en lluna nova surt blanca; en lluna vella surt negra. El porc mort en lluna vella fa dolenta l’escudella. El temps, el vent i la fortuna, canvien com la lluna. Lluna nova de gener molta pluja duu al darrer. Lluna nova de febrer, primer diumenge de quaresma. Lluna nova, peix al cove. Nadal sense lluna mala fortuna. Per la lluna plena de maig a pescar llagostins me’n vaig. Per replantar i empeltar l’ametller la lluna de Nadal va bé. Per Sant Vicenç lluna humida, mal any per a la vinya. Quan la lluna mira a llevant, quart minvant. Quan la lluna mira a ponent, quart creixent. Quart minvant, porta infant; lluna plena, porta nena. Tota dona ben casada per la lluna de mel fa l’escudella salada. Fes les faves en lluna nova i les colliràs amb un cove. Lluna de gener tombada, maror i marinada.

El llibre

Concepció Batallé

És decisiva en el nostre particular signe del Zodíac i en les interpretacions de Tarot. Ritus, mites… la tenen en compte i ella no es troba per què sí rodant als volts de la terra. Llegiu l’exemplar i la seva feinada us deixarà bocabadats.

Solució endevinalla: la lluna.

4 9

5 3 8 4 2 9 7 1 6

9 4 6 8 1 2 3 5 7

8 2 3 5 9 7 6 4 1

Solucions

1 5 7 6 3 4 9 8 2

7 6 4 2 5 3 1 9 8

3 1 5 9 7 8 2 6 4

2 8 9 1 4 6 5 7 3

LLUNÀTIC - SATÈL·LIT - MAREA - NIT - LLUM - CRÀTER - ATRACCIÓ - CALENDARI

A C R I P T S O I

P A E S O R A O T

I L L U N A T I C

L E I D I P E C I

L N B E N A L C E

U D O K S I L A P

M A R E A T I R A

C R A T E R T T Q

A I S O L U I A L

D T A R R V N N S 30

LA LLUNA Editorial: LIBSA (Alcobendas - Madrid). El llibre és un testimoni de com la Lluna esdevé un element implícit i explícit a la vida de la terra. En el cos de la dona hi té el seu impacte més directe.

www.ditespopulars.cat)

Maria Dolors Figueres

L’acudit de la Pilarín