IMPULS Ca La Cinca

2n Semestre de 2011 EDITORIAL,3 CAL..., 3 D’ON SOM, 4 IRLANDA

ON ANEM, 6 VIVÈNCIES D’EN BESORA, 7 VENEDISSOS, 8

JOSEP Mª FONT, MONTREAL

MOVIMENT CREATIU, 10

AGRUP. SARDANISTA BARRETINA

CANÇONER, 11 L'ESPORT, 12

HOMES DE FERRO

DIARI D'UN NÒMADA, 14

EL VIATGE DE NOCES

EMPRENEDORS, 22

MARGARITA BONITA

BENESTAR, 23 ENTREVISTA, 22

100 DIES D'ALCALDE

EL RACÓ DEL PORC, 27 ES RODA..., 29 ON MENJAR?, 31 I... QUÈ MÉS?, 33

Cl a

C

a

a c in 1991 2011

ANIVERSARI

2

E

L

S

CAL...

R

E

N

O

M

S

Ca la Cinca, situada a l'actual Plaça l'Amball, 1, resta tancada des de fa uns 40 anys, però en el record de la Sra. Gabina Diaz Canosa ens parla de Ca la Cinca de quan era el carrer Castell, 43. La Gabina (la gran de 4 germans) recorda la casa de quan hi vivia amb els seus pares (en Bifredo Díaz era el barber del carrer Sió) i germans: Mª Teresa, Jaumina i en Jaume. Sempre hi havia gent a casa aprenent a cosir. Les portes sempre eren obertes a tot el veïnat.

La casa ha de tenir més de 200 anys, doncs les referències als besàvis ja els situaven aquí. No ni ha res escrit sobre l'origen, però és molt possible que el fet que uns nouvinguts a la Vila procedents d'un poblet de la franja a peus del riu Cinca en establir-se aquí donèssin el renom a la casa.

Els 4 germans, iniciaran la reforma de la casa per poder venir a passar els estius al poble. Ca la Cinca, tornarà a obrir les seves portes.

G

E

EDITORIAL N

E

R

R

O

M

E

U

Arriba la fira agramuntina per excel·lència, la que enceta la tardor, la que ens fa pensar en el Nadal. La Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra. Aquesta que ha situat, des de fa anys, Agramunt al mapa de Catalunya, perquè pocs són els catalans que no saben que el torró és patró de la nostra vila. Segur que de nou torna a ser un bon motiu per molts curiosos de visitar-nos i donar vida als nostres carrers. Que falta que fa, perquè el panorama, en general, continua ben aturat.

Aquests darrers mesos, però, hi ha hagut canvis, sobretot de cares després de les eleccions municipals. A casa nostra el nou alcalde, en Bernat Solé, va triomfar. Ara ja en fa 100 dies de la seva presa de possessió i per això hem volgut fer balanç d’aquests primers mesos i sobretot preguntar-li pel futur, que sempre esperem millor que el passat.

L’edició també compta de nou amb un agramuntí que va passar una temporada a l’estranger. En aquest cas és el Josep Ma Font, l’estada del qual al Canadà li va marcar la seva trajectòria professional vinculada a la biomedicina. Ja veureu com explica amb devoció la seva feina i les peripècies en la seva estada canadenca.

En aquesta edició, encetem una nova secció dedicada als viatges.

De la mà de la Teresa Duran, que ens portarà a destinacions exòtiques, romàntiques, d’aventura,... I si no hi podem anar, sempre ens farà somiar, que tampoc està malament.

Oli pintat per la Gabina, d'una vista de la casa als anys 50.

Finalment, només comentar-vos, que a l’octubre es compleix un any d’un nou projecte que he engegat amb el Jaume Casteràs, la Margarita Bonita. Us vull fer coneixedors d’aquesta nova empresa i us convido que us obriu a aquesta revolució amorosa.

Només em resta desitjar-vos una bona Fira!

Gener Romeu Edita ROTECNA,SA Polígon Industrial, nau 3, 25310 AGRAMUNT E-mail: marketing@rotecna.com Tel.: 973391267 · Fax: 973391232 Redacció: Montse Palau Disseny i Maquetació: Montse Guerrero Publicitat: Núria Chana Col·laboradors: Joan Pedrós, Montse Serra, Josep Farreny, Teresa Duran, Montserrat Guerrero Dipòsit legal L-213-99

Ca la Cinca en una imatge de 1999.

L’opinió de la revista s’expressa només a l’editorial. Els col·laboradors exposen posicions personals.

3

L

A

D’ON SOM? N

O

S

T

R

A

G

E

N

T

IRLANDA: PHIL BENNIS & SONS, LTD

Eoghan Bennis, Phil Bennis sènior, Louise Bennis, Ann Ronnan, Martin Murray i Philip Bennis júnior.

D’esquerra a dreta al darrera, Eoghan Bennis, Martin Murray i Philip Bennis júnior. Al davant, Ann Ronan, Phil Bennis senior i Louise Bennis.

El distribuïdor de què parlem en aquesta ocasió, l’irlandès Phil Bennis & Sons, Ltd, té més anys que la pròpia Rotecna. Per això, fa més de 15 anys que distribueix els nostres productes en aquell país, a més d’Irlanda del Nord i parts d’Anglaterra.

de producció i sobretot el fet que els productes es testessin abans de sortir de fàbrica”, recorda en Phil. A partir de llavors, no han deixat de confiar en els productes Rotecna. Entre els més venuts a Irlanda: els plats de primera edat i deslletament i les tolves de deslletament, com la TR4 o la TR5, ens comenta el Director General.

Phil Bennis & Sons Ltd. és una empresa familiar creada l’any 1976 i dirigida pel matrimoni, en Phil i la Louise, els quals comparteixen la Direcció General. Fa uns anys, concretament 16, el seu fill gran, Philip Jr., es va incorporar al negoci i en fa 2, que el seu segon fill, l’Eoghan, també va fer-ho. Mentre en Philip Jr., ostenta el càrrec de Director de Vendes, en Eoghan és representant de vendes. Però l’empresa també té altres treballadors que fan possible la tasca al llarg dels 32 comtats que conformen Irlanda.

Els inicis de l’empresa no foren fàcils, “recorríem tot Irlanda amb una furgoneta per promoure el nostre nom”, explica amb nostàlgia en Phil. “Va ser molt dur. La nostra primera facturació va ser de 95.000 euros i ara ja hem assolit el milió i mig d’euros”, afegeix. En aquells primers anys, les explotacions porcines eren més aviat petites (50 mares) i amb una producció baixa (10 mamellons per mare). Mentre que ara les granges familiars són de 300 mares, amb uns resultats de 24 a 28 mamellons per any i mare. Així que les necessitats han canviat i els equipaments han jugat un paper important.

Phil Bennis va venir personalment a Rotecna per observar quin era el nostre procés productiu i de venda abans de començar a distribuir els nostres productes. “Em va impressionar el sistema

4

A més de promocionar els productes que ofereixen i informar als ramaders dels seus avantatges, la família creu que tants anys en el sector ramader són fruit d’un treball dur. “Si un ramader té un problema, truca’l”, diu en Phil. “La majoria de ramaders són llestos i volen el millor pels seus porcs. I aconseguir-ho és cosa nostra, i en ocasions, si cal, demanem consell a Rotecna”, afegeix. Segons en Phil, Rotecna representa bona part del seu negoci a Irlanda, ja que a més de les granges porcines es dediquen a les avícoles.

Establerts a la ciutat de Patrickwell (al comtat de Limerick, al sud d’Irlanda), Phil Bennis & Sons, Ltd. té previst invertir 200.000 euros en una nova ampliació de la seva empresa, tot i que els darrers dos anys no han estat molt bons pel sector ramader irlandès. “Els preus baixos del porc i els alts costos pel pinso han fet que molts ramaders perdessin diners”, explica en Phil. De totes maneres, aquesta família està convençuda que aviat vindran temps millors, malgrat que el país va haver de rebre l’ajuda de la Unió Europea a finals de l’any passat. “Nosaltres continuarem fidels als nostres proveïdors, com Rotecna”, finalitza el Director General de Phil Bennis & Sons Ltd.

L

A

D’ON SOM? N

O

S

T

R

A

G

E

N

T

IRLANDA: un país per passejar

Els castells d’Irlanda són un atractiu turístic.

Dublín, la capital irlandesa, una de les ciutats més chic d’Europa.

Situada en el punt més nord-occidental d’Europa, Irlanda és un lloc per perdre’s que mereix la pena. Amb antics mites i llegendes per descobrir, fascinants paisatges que explorar i gent local que ens mostraran encantats els llocs més secrets del país.

Pot ser que Irlanda es conegui per presumir de 40 tonalitats diferents de verd, però no tot té color de maragda. La regió de Burren, per exemple, formada fa 340 milions d’anys en el fons del mar, va de Clare –al nord- fins a Galway –al sud- és tot un espectacle pels amants dels paisatges: quilòmetres de pedra calcària, travessades per rius serpejant per un paisatge únic, entre llacs i coves. També és singular el de Giant’s Causeway, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, una fascinant col·lecció de columnes de basalt.

Irlanda té dues capitals. La capital de la república, Dublín, és una de les ciutats més chic d’Europa gràcies a seus excel·lents restaurants, boutiques, pubs llegendaris, bones galeries d’art, parcs immensament verds, arquitectura elegant, una història fascinant,… Mentre que Belfast, la capital Irlanda del Nord, és coneguda per la seva vida nocturna; és una ciutat que sap com divertir-se, diuen. Però a més dels pubs, bars i discoteques, Belfast és un destí interessant per passar-hi un cap de setmana. És un punt de partida per a veure Londonderry, la única ciutat tota envoltada de muralla del Regne Unit.

Les ciutats principals del país, a més de les dues capitals, són Londonderry, Newry, Lisburn, Armagh, Galway, Cork, Kilkeny, Waterford i Limerick. Cadascuna d’elles deixa la seva pròpia empremta.

Enigmàtics paisatges, el poderós Oceà Atlàntic, coves laberíntiques i aigües cristal·lines, els diferents paisatges d’Irlanda sorprenen els seus visitants. No en va, és un dels atractius de país. La bellesa de la costa, les platges de sorra daurada i els penya-segats; però també, terra endins, els llacs els pobles idíl·lics, variats i tranquils. No tot és verd.

La història de l’illa d’Irlanda es remunta l’any 6000 aC, i des de llavors, han passat moltes coses. Des d’invasions de tribus neolítiques, a Sant Patrici convertint l’illa al cristianisme, o la gran diàspora que va fer que la cultura irlandesa es repartís per tot el món. El Departament de Folklore Irlandès de la Universitat de Dublín ha recollit més de 100.000 contes, mites i llegendes. És la col·lecció més gran d’aquest tipus en tot el món.

Amb tanta costa, naturalment el peix i el marisc són dos ingredients bàsics de la cuina irlandesa. Com les ostres a la ciutat de Kerry o la paella de marisc a Belfast. Les ovelles que pasturen per tot el país són bones per fer-ne un bon formatge, amb tant camp per pasturar no és estrany que el producte final sigui tant gustós. I naturalment, tot això es rega amb la cervesa irlandesa. La més coneguda, Guinness. Es pot visitar la fàbrica a Dublín, una bona manera de conèixer la seva història i... naturalment, de degustar-la ben fresqueta i recent elaborada.

5

ON ANEM?

F I R E S

I

C O N G R E S S O S

SETEMBRE, mes de fires

SEPOR va tenir també un record pel terratrèmol de fa uns mesos.

Vista de la fira de Space 2011 amb el nostre distribuidor a França.

Després d’un juliol i agost tranquils, en quant a fires, el setembre ha estat complet. De nou Rotecna ha participat a través del seus distribuïdors a les fires nacionals de Sepor (Múrcia) i San Miguel (Extremadura), a més de la francesa Space. El mes es va acabar entre Llatinoamèrica i Àsia.

món ramader, només el dedicat a la cria d’animals per a l’alimentació humana, sinó també als cavalls, per exemple, o els braus, la fira extremenya es va celebrar del 29 al 5 d’octubre, coincidint amb San Miquel. Entre les activitats, concursos de races porcines, subhastes de porcí ibèric però també de salts de cavalls, exposicions, curses de braus, exposicions d’art, concerts,... Una setmana ben completa i festiva per a la gent de Zafra i els visitants. Rotecna hi va assistir de la mà del seu distribuïdor a terres extremenyes on el porcí ibèric pren tot el protagonisme.

La fira murciana de Sepor, coneguda com la Semana Nacional de Ganado Porcino, duta a terme a Llorca, celebrava enguany la seva 44ena edició amb un programa on hi destacava el sector porcí, amfitrió, però també actes de la resta de sector ramader. A destacar, el cartell de les ponències amb exposicions orals sobre sanitat, alimentació, situació del mercat, perspectives futures,…

Una de les ponències que va aixecar més expectació fou la de Quintiliano Pérez Bonilla, un dels ponents que va parlar de la política agrària comú de la Unió Europea. En l’acte es van abordar temes de producció animal, però també de si el consumidor realment està disposat a pagar més per un producte càrnic que es produeixi en les millors condicions, en referència al sobrecost del ramader a l’hora de complir amb la normativa de benestar animal que entrarà en vigor definitivament a tot Europa al 2013. També es va parlar de salut animal i salut humana, així com la situació delicada per la que travessa el sector primari europeu.

Pel que a la Feria Internacional Ganadera de Zafra (Extremadura), enguany es va celebrar la seva 558ena edició. Dedicada a tot el

6

Ja fora de casa nostra, una de les fires anuals més importants, és la francesa Space, el Saló la de Producció Animal, que se celebrava a Rennes, al cor de la Bretanya francesa, una regió amb molta producció porcina. També gràcies al nostre distribuïdor francès, Rotecna de nou va ser-hi present per presentar les nostres últimes novetats al productors francesos i a la resta que van venir de tot Europa. A més dels expositors d’arreu (1500 de 35 països diferents) i les ponències, Space destaca també pel Innov’Space, 136 novetats que van ser valorades per un jurat i de les quals se’n van destacar 7.

La recta final del setembre va ser per a trobades a l’estranger, el 23-24 a l’Agroshow de Polònia, també al Vietnam, a l’Animal Farm de i ja del 27-29 de setembre a Porcinadina a l’Equador.

Opotunitats perfectes per mercats consolidats per Rotecna i d’altres encara en expansió, però amb moltes possibilitats de negoci.

D

’

VIVÈNCIES

E

N

B

E

S

O

41 anys de la meva primera exposició

R

A

Per Josep Farreny

Amb aquest text, en Josep Farreny vol rememorar la seva primera exposició d'ara fa 41 anys. Així la presentava en el folletó publicitari:

Se sent a dir quan es parla d’art, que és cosa de minories, de superdotats, d’estrafalaris o de gent que ha estudiat molt.

Es fa una rialla irònica com qui se’n fum, quan es parla d’art actual. No han estat pocs els acudits que s’han fet ridiculitzant el diguem-ne art no figuratiu. Pel·lícules hem vist en les quals una colla d’individus extravagants dedicats a l’art actual han estat presentats com a folls. Llavors s’han afaitat les barbes, s’han vestit normal (després d’haver renegat el seu art) convençuts que anaven malament i haurien acabat pitjor.

Doncs bé, resulta que com ja se sap, Catalunya és terra de genials artistes, com el malaguanyat Gaudí. Vis encara, tenim a Pau Casals i Joan Miró. El que passa és que quan se’ls ha reconegut la seva vàlua arreu del món, llavors sí ens adonem que són genis, que són admirables, que són un orgull per a nosaltres i formen part del nostre patrimoni espiritual-artístic.

Altres n’hi ha de grans artistes en diferents rames, que tal volta per algun de nosaltres, encara resten desconeguts tenint fama ben guanyada arreu del món. Des d’avui ja no es podrà dir, a la seva terra (que és la nostra) que no els coneixem. Perquè la seva obra ve a nosaltres. Ells que han exposat i guanyat els millors premis en

els diferents modalitats a París, Nova York, Toquio, Londres, Estocolm, Berlín, per citar les més grans ciutats de tot el món, avui cedeixen la seva obra per a ser exposada aquí Agramunt.

El fruit del seu art té quelcom de nostre. Les nostres inquietuds de tot tipus són les seves; en la seva obra és ben palesa la manera de ser, el tarannà nostre.

Humilment han ajuntat les seves obres i han format una exposició ambulant que està passant poble per poble per tots els racons, els indrets dels Països Catalans.

No són uns estrafalaris, són homes que pensen, que treballen, que van construint la seva obra, i que ens la ofereixen. Mirem-la amb la humilitat, amb l’amor que ha estat gestada i procurem de comprendre-la poc a poc.

Tàpies, Guinovart, Gran Garriga, Belsa, Subirachs, etc, etc. Ells treballen en el nostre país, pel nostres país, per tots els homes.

Igual que nosaltres, ells amb pintures, càmera fotogràfica, etc.

Nosaltres amb tractors, torns, etc. Ja sabem que és necessari el pa, convencem-nos que l’art i tot valor espiritual és també imprescindible per l’home i pel prestigi d’un poble.

7

A

VENEDISSOS

L

'

E

S

T

R

A

N

G

E

R

MONTREAL, terra d’acollida temes burocràtics. Un altre aspecte a resoldre abans de marxar era l’habitatge. Es va posar en contacte amb un senyor de Tàrrega que viu a Montreal, qui li va dir que no patís, que de pis no li’n faltaria. Bé, doncs, semblava que tot estava més o menys a punt per fer el gran salt.

En Josep Maria va arribar a Montreal uns dies abans de la seva incorporació a la Universitat, acompanyat d’un amic. Va aprofitar els primers dies per fer una mica de turisme. Entre les visites, Toronto, on en un museu va conèixer una parella de canadencs amb qui més endavant els uniria una gran amistat. Un cop el seu amic va marxar, en Josep Maria ja va començar a tenir la sensació real que la seva aventura estava en marxa. “Abans d’anar-hi em preguntava com seria partir de zero, com serien els nous amics, la nova feina”, recorda, “però sóc molt positiu i no patia massa”.

El dia a dia del Josep Maria transcorria a la Universitat, on el seu professor de referència li va proposar que treballés en l’opció de la bioenginyeria. És a dir, aplicar l’enginyeria a la medicina.

Aquesta oportunitat va ser el punt de partida de la seva actual ocupació investigadora: desenvolupar dispositius d’assistència corporals per a lesionats medul·lars, que permeten suplir la força dels músculs que aquestes persones tenen afectats. Al final de l’estada, ja estava molt engrescat en aquesta àrea de treball; fins i tot va comunicar al seu cap de la UPC la seva voluntat de continuar la feina començada a la tornada.

La colla Casteliers de Montreal, una colla castellera quebequesa.

El protagonista d’aquest “Venedissos”, en Josep Maria Font Llagunes, sabia que en un moment o altre volia passar una temporada fora. Després d’acabar la seva tesi sobre robòtica a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), un professor que havia conegut en un congrés li va plantejar diverses opcions.

Entre elles, fer una estada a la Universitat McGill, a la ciutat quebequesa de Montreal. “M’atreia la idea del Quebec”, comenta en Josep Maria, “per les similituds amb Catalunya, ja que és un lloc on s’hi parlen dues llengües i amb un fort sentiment d’identitat nacional, per la seva natura, paisatges, etc.”. L’agost de 2007 travessava l’Atlàntic camí del Quebec, on s’hi va estar fins al setembre de 2008.

Abans de trepitjar terres canadenques, però, necessitava un visat de treball (el de turista només dura 6 mesos i no permet treballar) i un cop allà ja tramitaria la targeta sanitària i altres 8

Montreal és la segona ciutat més poblada del Canadà (quasi 3 milions i mig de ciutadans) i és on més es nota el bilingüisme, ja que al Quebec hi viu la majoria dels francòfons canadencs.

“Només caminant pel carrer, ja saps si et trobes al costat anglès o francès”, explica el Josep Maria. Els seus ciutadans tenen dret a rebre la informació en qualsevol dels dos idiomes. Tot i que el Josep Maria tenia més coneixements de l’anglès, va fer un curs de 4 mesos de francès durant la seva estada. “Una anècdota va ser un dia que vaig entrar en un botiga de la zona francesa i vaig veure que el dependent sabia menys anglès que jo; cosa que reconforta”, recorda rient. I és que hi ha molts quebequesos que no parlen ni un borrall d’anglès i d’altres que ni una paraula de francès. Però malgrat aquesta bipolaritat, en Josep Maria no recorda grans radicalismes ni tensions entre uns i altres.

El seu gran xoc, però, li va venir als mesos d’hivern, molt rigorós de temperatures –amb mitges d’uns 15ºC sota zero- i amb molta neu, de desembre fins a abril en molts casos. “En una nit podia nevar fins a 50 cm”, recorda en Josep Maria, “aquí s’hauria paralitzat tot; allà les carreteres i els carrers eren prou nets per

A

VENEDISSOS

L

'

E

S

T

R

A

N

G

E

R

MONTREAL, terra d’acollida circular-hi”. Això sí, la gent s’havia d’aixecar una hora i mitja abans per netejar el cotxe i la neu que s’acumulava nevada rere nevada i que havia de ser traslladada a les afores de la ciutat. En Josep Maria troba que el clima és un punt important de l’estil de vida. Tot i que a l’hivern continuen fent activitats –ell va anar a escoltar un concert de nadales a l’aire lliure, també patinen o fan excursions amb raquetes de neu–, durant els mesos més calorosos aprofiten per gaudir del sol fent picnics als parcs, esport, etc. De fet, comenta aquest agramuntí, el clima es divideix en fred i calor, “ja que pràcticament no existeix ni primavera ni tardor, només un parell de setmanes”.

Canadà és un país amb molta immigració, cosa que al Josep Maria li va anar molt bé, “tinguis l’accent que tinguis no importa”. Aquesta multiculturalitat també els fa molt acollidors.

“La parella que vaig conèixer a Toronto, em va convidar a la festa d’Acció de Gràcies, tot i que ens havíem conegut breument”, explica. “Estic convençut que això pot passar en altres llocs, però alguna cosa em fa pensar que allà, més”, conclou.

En Josep Maria a la Universitat McGill on va fer la seva estada postdoctoral.

Les primeres amistats, però, les va forjar a la Universitat i també al Casal Català del Quebec, tant amb catalans que vivien allà com amb quebequesos que estimen casa nostra. Fins al punt de fundar una colla castellera. El cap de colla dels castellers del Casal Català és quebequès i va proposar fundar una colla, la “Casteliers de Montreal”, després d’una estada a Catalunya. “Així que m’hi vaig apuntar”, comenta en Josep Maria. Detall curiós per un català el d’iniciar-se en els castellers fora de casa.

prepares molt i, en canvi, per tornar no tant, el xoc va ser més gran”. A la Politècnica es va adonar que tot seguia igual, però entre els amics sí que va notar canvis. Però l’enyorança quebequesa li ha durat poc perquè durant els darrers anys hi ha tornat en diverses vegades. L’última, aquest passat mes de juny. “És un lloc on hi vaig estar molt bé i m’agrada”, afirma. Per això amb els amics que va conèixer allà diuen que passi el que passi: “Sempre ens quedarà Montreal”.

Les experiències a Montreal han canviat el transcurs de la vida del Josep Maria. Professionalment, la seva carrera va fer un gir: de la robòtica a la bioenginyeria. I personalment, reconeix que li costa menys convidar a la gent a casa seva, empatitza més amb els estrangers que vénen a la Universitat. En definitiva, “et tornes més obert”. També valora més on viu, Barcelona, en aspectes com el transport públic, el clima o la dieta. “Tot i que el nivell de vida d’un enginyer és millor al Quebec i que l’habitatge no ha suposat cap coll d’ampolla pel país”, explica. L’atur pràcticament no existeix i el jovent gaudeix d’independència econòmica; de fet, “viuen segons les seves possibilitats”, comenta, “i tenen més objectius professionals i consciència d’aportar alguna cosa”.

Quin indret de Montreal et va agradar més?

El Mercat de Jean Talon i el Parc Jarry, on assajàvem amb els Casteliers de Montreal.

Dels canadencs et quedes amb...

El seu caràcter integrador, dinàmic i que viuen segons les possibilitats.

Una frase feta típica.

“Je me souviens”, que en català significa “jo me’n recordo”. És el lema oficial de la nació del Quebec. La utilitzen per referir-se al seu origen francòfon i apareix a totes les matrícules dels cotxes.

Un racó per desconnectar.

Passejar pel centre de la Ciutat de Quebec.

Algun moment que et recordessis d’Agramunt.

Quan vaig visitar l’Anna Martorell (a Vancouver) i el Joan Jové (a Boston), i durant el Carnestoltes del Quebec, que em va fer pensar en el d’Agramunt, molt millor!

Retornar a Barcelona l’agost de 2008 va ser difícil, “els darrers dies a Montreal van ser molt intensos perquè em volia acomiadar de tothom”, recorda en Josep Maria. A més, “per marxar et

9

E

L

S

MOVIMENT CREATIU A

R

T

I

S

T

E

S

D

’

A

G

R

A

M

U

N

T

AGRUPACIÓ SARDANISTA BARRETINA: AIRES NOUS

La Plaça Mercadal a l’Aplec de Sardanes del 25 de juny d’enguany. Foto: Agrupació Barretina

A finals de 2010 l’Agrupació Sardanista Barretina semblava que tenia els dies comptats. Amb una Comissió Gestora que dirigia l’entitat des de gener de 2008, els seus integrants van decidir fer una crida per alertar que calia una nova direcció. Una Junta extraordinària el 15 de gener d’enguany, va ser el punt de partida d’una nova etapa de l’entitat nascuda l’any 1987.

Encapçalada per la Natàlia Ribó, la nova Junta de nou membres, tots ells vinculats a la Barretina, van decidir agafar el testimoni de les generacions anteriors i treballar per la sardana. Les primeres tasques: contractar les cobles per l’estiu, els cursets i pensar en l’Aplec del juny. L’Agrupació compta actualment amb prop de 280 membres, es sustenta amb la quota anual dels socis (10 euros), les subvencions –que la Junta ja augura que l’any vinent seran minses, si n’hi ha- i el suport de l’Ajuntament d’Agramunt. Les aportacions de col·laboradors externs ajuden a quadrar números, cosa gens fàcil quan el preu d’una cobla en directe ronda entre els 900 i 1.200 euros per actuació.

Davant aquest panorama, la nova Junta es va plantejar diversos objectius, entre els quals arribar aquest 2011 als 300 membres, sobretot amb la idea d’aconseguir que la gent més jove s’enganxi a la sardana. Per això, “volem fer la sardana més festiva”, ens comenta la nova Junta, “perquè la gent jove no la vegi avorrida”. “La franja dels 15 als 30 anys és la que costa més de repescar”, afegeix. En canvi, han aconseguit rejovenir la Plaça Mercadal amb les famílies joves de més de 30 anys.

10

Bona part d’aquest èxit se l’endu els cursets per aprendre a ballar o millorar que van programar durant el mes de març. En un horari més familiar, l’Agrupació va voler que a la nova programació de cursets hi tingués cabuda un públic més ampli.

També va ajudar a captar jovent dues novetats a la xarxa, com el grup de Facebook o el blog que han endegat per tal que la difusió de les seves activitats arribi a la gent més jove. També han incorporat un producte de merchadising: la Neobarretina, una barretina modernitzada, que tant serveix com a barretina pròpiament dita o com a buff, gorra o cinta pel cabell.

Per a la nova Junta no hi ha excuses, ni la sardana és avorrida, ni no saber-ne, ni fins i tot no saber-ne prou, són arguments perquè els diumenges d’estiu es pugui gaudir d’una bona estona a la fresca tot puntejant o escoltant una cobla en directe. Durant aquests 10 mesos de treball, els integrants de la Junta agraeixen les ajudes rebudes dels col·laboradors i el guiatge de l’anterior equip directiu.

De cara l’any 2012, aquest nou equip tindrà el repte de ser al capdavant de la celebració del 25è aniversari de l’Agrupació. El que els obligarà a treballar de valent durant la tardor per engrescar els col·laboradors i poder celebrar-ho com aquesta data assenyalada mereix. Reconeixen que formar part de la Junta no els suposa cap sacrifici, senzillament “ho fem per la sardana”. I ens ho diuen just la setmana que a Grenoble (França) se celebrava el 24è Aplec Internacional de la Sardana.

Si hi ha ganes de compartir i divulgar la nostra dansa fora de casa nostra, perquè no fer-ho a ca nostra?

CANÇONER

P O P U L A R

CANÇONS MÀGIQUES A banda d'altres cançons de caire infantil, la Teresina Romeu i Vila, Guadalupe Vicens Mir, i Magdalena Soler i Oller, van desgranar aquestes dues cantarelles, que podem encabir-les en un context de cançons màgiques d'entre les moltes que rodolen pel cançoner popular.

D ’ A G R A M U N T

Per Joan Pedrós Les dues cançons cantades per les llavors, 3 nenes de 9 anys el dia 20 d'agost de 1929, venen a omplir una part d'aquests tipus de cançons a nivell local.

PER TROBAR UNA AGULLA Santa Macarulla Feu-me trobar una agulla, De cap o de cosir, I que sigui per a mi.

PER TREURE UNA BROSSA DE L’ULL Una brossa tinc a l’ull, Si és de terra no la vull, Si és del cel sí que la vull.

La mare de Déu me la treurà, Amb una palma a cada mà.

11

A

L

L'ESPORT A

P

R

À

C

T

I

C

A

HOMES DE FERRO: valentia o bogeria?

Retrobament del Carlos i el Xavier després de la Extreme man de Salou 2011.

Matinada del 5 de juny de 2011 a Salou. Per endavant hi ha una jornada per esportistes preparats, valents i somiadors, com el Carlos Areny i el Xavier Penella. 3,8 km nedant a mar obert, 180 km en bicicleta i 42,2 km més de córrer; distàncies que es coneixen com les curses Ironman (home de ferro). En aquest cas es tracta de la Extreme Man Triatló Salou-Costa Daurada, 226 km d’esport.

En Carlos ha estat jugador de futbol, handbol i aficionat a córrer des de fa temps; “tenia el somni de fer una triatló al cap”, explica. L’objectiu inicial: acabar la cursa. Així que 4 mesos abans del gran dia inicia la seva preparació: entrenament diari durant 6 dies a la setmana, de més a menys fins arribar a les 20 hores setmanals d’entrenament: nedar, bicicleta i córrer.

Al principi, entrenava la bici amb amics, però quan el quilometratge va començar a augmentar ningú s’apuntava. “I entrenar sol, costa”, diu. L’entrenament previ també consisteix en acostumar el cos a ingerir aliment mentre es practica les disciplines esportives. La idea és menjar poc i sovint.

Set de matí del 5 de juny: platja de Llevant de Salou. Més de 400 participants d’arreu del món; tenen fins a les 10 de la nit per acabar la Extreme Man; només 297 acabaran la cursa. “És hora de disfrutar”, pensa el Carlos. Primera prova: nedar. Setmanes abans havia anat a Salou a practicar la natació al mar, “res a veure amb quan ho fas a la piscina”, explica. “Em veia incapaç 12

de fer-ho”, recorda, “tanta gent, sense cap orientació”. Però sap que la part psicològica també és important. Temps: 1:07 minuts.

“No m’ho creia, em pensava que estaria dues hores”.

Sense pauses, es canvia el neoprè per la roba de ciclista, puja a la bicicleta i inicia la cursa de 180 km (Salou-Les Borges del Camp-Pobleda-Gratallops-Falset-Montbrió-Salou). La cursa està concebuda de supervivència, així que no pot rebre cap ajuda. Durant la prova de bicicleta, cada 25 km hi ha un avituallament, i als 100, es permet que el participant hi tingui una bossa amb el material i aliments que necessiti. Després de set hores i set minuts pedalejant, acaba la segona prova. “Vaig baixar de la bici i em sentia bé”.

Canvi de roba i apunt per la carrera de 42,2 km en un circuit per Salou. Fa els primers 10 km en 50 minuts, “em sentia eufòric, amb tota la gent animant, entre ells amics i familiars, amb pancartes i tot!”, recorda en Carlos, “fins i tot m’emocionava”. Però al quilòmetre 25, els bessons li pugen.

“Vaig parar, vaig estirar una mica..., però res”, comenta.

Llavors un company de cursa em va dir que millor si parava 15 minuts i estirava bé”. Després del descans, de nou es posa en marxa a poc a poc. Temps final: 4:59 hores.

En total, el Carlos va invertir 13:24:38 hores, non stop d’esport.

Posició: 212. El primer classificat, l’Extreme Man 2011 de Salou,

A

L

L’ESPORT A

P

R

À

C

T

I

C

A

HOMES DE FERRO: valentia o bogeria? ho va fer en 9 hores i 29 minuts. I l’últim, 16 hores i 3 minuts.

L’objectiu inicial, el d’acabar la cursa, estava assolit, però quan ets competitiu com el Carlos, tot i l’alegria d’arribar “vaig estar molt pendent del crono que feia”, explica. L’objectiu ara, millorar la marca.

Després de la cursa, encara no es creia que hagués pogut nedar d’aquella manera i “això em demostra”, diu el Carlos, “que et sorprèn el que el cos pot arribar aconseguir si t’ho proposes”.

El temps ideal de recuperació després d’aquestes curses són uns 15 dies, però ell a la setmana ja va començar a fer algun entrenament. No té límits. Els seus propers somnis: la Titan Desert, cursa de 6 dies amb bicicleta de muntanya pel Marroc o la Marató dels Sables, cursa de cinc dies, amb descansos diaris, on el pitjor és la calor i la sorra del desert. Per aquests reptes, però, ja li caldrà finançament.

El cas del Xavier Penella és diferent. El seu cos porta unes quantes duatlons, triatlons i altres curses. Als 15 anys va començar amb la bicicleta i als 16 ja va competir despuntant.

Fins als 23 anys el seu va ser la bicicleta, però una lesió el va fer reposar. Tres anys més tard, va tornar a pedalar i s’hi va enganxar en un no res, “l’esperit de competició encara el conservava”, comenta rient.

El seu currículum de curses comença l’any 2006 amb 3 duatlons (circuit de córrer, bici i de nou córrer) i una triatló. Fins a les més de 15 curses d’enguany, entre curses atlètiques, mitges maratons, duatlons, triatlons i travessies aquàtiques.

L’any 2009 va fer la seva primera triatló de distància Ironman, la Challenge Barcelona-Maresme i enguany, la segona, la Extreme Man de Salou, feta en 12 hores i 12 segons, lloc 81.

L’entrenament juga a favor de l’esportista, però el Xavier reconeix que no és constant, més aviat improvisa, “entreno quan puc, en funció de la disponibilitat que tinc”. Per les triatlons comenta, però, que es va informar per a la preparació i “en funció del temps i les necessitats faig”, per bé que no hi ha setmana que no practiqui, ni mes que no tingui una cursa o altra. L’experiència, en aquest cas, ajuda molt. De les tres disciplines que combina, la bici és el seu punt fort, mentre que córrer ha estat un handicap que ha hagut de treballar, i nedar, “tot i que al principi no se’m donava bé, al final he agafat ritme”, comenta.

Si l’entrenament ajuda, l’alimentació completa l’aspecte físic. A l’Extreme Man de Salou el Xavier va perdre 3 kg i a la Challenge

de Barcelona (amb menys quilometratge), 4. Però no és la pèrdua del pes el que preocupa, sinó l’ingestió adequada durant la cursa. Alimentàriament, el Xavier va patir un contratemps just un mes abans de Salou: li van dir que era diabètic. La seva alimentació, doncs, havia d’estar controlada. Fins llavors, no era un aspecte que tenia massa en compte. “Vaig tenir un moment de dubte, però em sentia animat per l’Extreme Man”. El resultat?

Va millorar la seva marca. Durant la cursa, “és bàsic estar hidratat i alimentat”, explica el Xavier. I en el seu cas, tenir en compte que les barretes energètiques han de ser només de cereals (ni xocolata ni fruits secs). Això sí, el dia de la cursa, per esmorzar, no li pot faltar el seu pa amb nocilla.

La triatló més especial pel Xavier fou l’Aviva Ironman de Singapur: 1,9 km nedant, 90 en bicicleta i 21,1 de córrer. I no només perquè fos a Singapur, sinó perquè era el mateix dia que celebrava 30 anys, el 31 de març de 2010. “M’ho vaig fer coincidir”, recorda, “vaig veure que esqueia el mateix dia de l’aniversari i a més, hi tinc un cosí que volia visitar i no m’ho vaig pensar dues vegades”. Així que a un any vista ja s’hi va mentalitzar. I no és per menys, són curses que cal estar mentalitzat. “Deu minuts abans de la cursa intento desconnectar”, comenta, “i durant la triatló l’estratègia és ser conservador, dosificar-se”. Encara que un es vegi amb forces, el millor és seguir el mateix ritme per evitar qualsevol defalliment.

Psicològicament, el Xavier explica que a mesura que vas fent curses coneixes cada vegada més el teu cos i “ja saps els teus límits i com engrescar-te”, o bé quan afluixar. Caigudes, rampes, vòmits,... en una cursa es pot veure quasi de tot, “i no era conscient que em podia passar una cosa així”, explica. “Si em passés”, afegeix, “crec que seria sensat i ho deixaria córrer”.

La millor cursa? La triatló de Barcelona l’any 2009: “pel nombre d’espectadors i la forma física que tenia”, confessa. I la pitjor? Qualsevol duatló, “córrer dues vegades no em fa disfrutar”. Fins al 7 d’agost d’enguany, el Xavier havia fet 14 proves i el calendari no s’atura: el 14 d’agost a Tarragona, el 3 de setembre a Banyoles, el 25 triatló a Calafell, per la Fira del Torró cursa a Agramunt i el 16 d’octubre triatló a Barcelona. I al 2012, “una triatló tipus Ironman”, assegura.

No té límits, almenys el Xavier encara no creu que hagi assolit el seu màxim.

Entrenament, ganes i força psicològica; el trinomi per l’èxit d’aquests homes de ferro. Més valentia que bogeria, si es té en compte que les inscripcions d’aquestes curses s’omplen aviat.

13

P

DIARI D'UN NÒMADA E

R

C

O

N

È

Per Teresa Duran

I

X

E

R

M

Ó

N

El viatge de noces

Hi ha un viatge que per les seves circumstàncies se’ns fa únic i especial; és el viatge de noces. Aquest és el gran viatge de la parella i requereix d’una preparació especial ja que s’organitza i es projecta com un ideal de viatge. El viatge de noces ha d’estar planificat tenint en compte no només el destí, sinó també la temporada, la durada, el recorregut, les activitats i sobretot, els gustos de la parella.

Als ja clàssics destins de ressorts amb platges paradisíaques o els creuers amb destins exòtics, actualment s’imposa la tendència dels viatges multidestins. Aquests ens permeten combinar un circuit cultural o una gran ciutat o bé un safari en una illa paradisíaca o un hotel de luxe al costat del mar.

Aquestes són les nostres tres propostes de viatges :

De Nova York al Carib Aquest seria el gran clàssic per aquells que volen sentir la intrèpida palpitació vital de la ciutat per excel·lència. La sempre activa Nova York, la ciutat que no dorm mai. Si volem sentir-nos al centre del món, la nostra referència és la illa de Manhattan, passejar pels seus carrers plens de neons publicitaris et fan sentir el protagonista d’una gran pel·lícula. A part de les visites turístiques obligades a tots els grans edificis i museus, és molt recomanable sobrevolar la ciutat amb helicòpter, anar a un musical de Broadway, visitar algun dels seus mítics clubs de jazz i acabar la nit prenent una copa en algun “rooftop bar” de Manhattan.

Si es disposa de dies suficients podrem fer una escapada a Washington per conèixer la capital del país o anar a contemplar l’espectacle natural de les cataractes del Niàgara.

D’aquí passarem als ressorts que ens ofereix el mar Carib per descansar i gaudir de les platges de la Riviera Maya des de Cancún fins a Tulum, descobrir la màgia de la cultura Maya i submergir-nos en les aigües dels cenotes.

De Myanmar a les platges del Mar d’ Andaman L’antiga Birmània està situada al sud-est asiàtic, el règim governamental establert des de fa anys la manté allunyada de les influències exteriors. Myanmar és un nou destí per descobrir que ens permetrà fer realment un viatge al passat. Visitar la impressionant pagoda daurada de Yangon, la llarga estàtua de Buda a Bago o gaudir dels temples i les impressionant vistes 14

foto cedida per Southern Cross

sobre Mandalay són algunes de les meravelles que ens amaga el país. Però el més sorprenent és com marca al viatger l’experiència i l’embruixament de les seves gents que ens acull amb el cor obert, la seva història, els seus paisatges i els seus monuments.

Es tracta d’un país meravellós on cada racó que podem visitar ens sorprendrà.

Com ho farà també el mar d’ Andaman, Phuket, Krabi, Ko Phi Phi, Ko Lanta, Ko Tarutao; són noms que remeten al cor del sudest asiàtic, llocs que figuren entre els enclavaments amb les platges més esplèndides del planeta.

Un safari, de Tanzània a Zanzíbar Una proposta per aventurers amants de la natura i la vida salvatge. Safari, significa “viatge” en swahili, i aquest és un clàssic per excel·lència. La Reserva Natural del Serengeti és Patrimoni de la Humanitat, reserva de la Biosfera i està classificada entre les 10 meravelles del món natural.

Serengeti en Masai significa “la explanada sense fi”. El parc és famós per la seva excepcional població de grans felins predadors.

Un espectacle per no perdre’s són els processos de migració dels nyus, milions d’animals desfilant en cues quilomètriques. Aquest safari es pot ampliar amb la visita a la reserva natural de Masai Mara a Kenia, un passeig pel peu del Kilimanjaro i una estada en un Lodge del Crater de Ngorongoro, des d’on podem contemplar les impressionants postes de sol tan intenses com el foc.

Per acabar, res millor que el relax que ens ofereixen les platges de la illa de Zanzibar amb llargues extensions d’arena blanca, la solitària illa de Pemba anomenada “la sempre verda” o els exclusius ressorts de la illa de Mnemba, refugi de famosos de tot el món.

15

J

EMPRENEDORS O

V

E

N

T

U

T

LA REVOLUCIÓ DE L’AMOR: MARGARITA BONITA

“A Agramunt, la parella és l’amant”. Amb aquest eslògan en un tanca publicitària es presentava a Agramunt l’empresa Margarita Bonita, un projecte revolucionari de dos emprenedors: Gener Romeu i Jaume Casteràs. És la Revolució de l’Amor. La tanca és una picada d’ullet de complicitat als agramuntins pel lligam personal del Gener amb la seva localitat natal. On millor per crear-hi vincles?

Un llit, un sofà, uns coixins… A Margarita Bonita tot té un doble sentit: En el primer cop d’ull, veiem uns mobles de disseny, elegants i còmodes. Però descobrim que van més enllà d’allò convencional: són mobles eròtics, especialment creats per fer l’amor i perquè la vida en parella sigui molt més agradable.

L’empresa de mobiliari eròtic ha creat una gama de mobles única al món. El seu disseny és totalment exclusiu i innovador, però sobretot, els seus mobles destaquen perquè darrere la seva imatge convencional s’amaga una doble funcionalitat: estan concebuts per als moments més íntims. A Margarita Bonita s’han proposat revolucionar l’amor amb uns mobles que permeten dir adéu a la monotonia de les relacions de parella i redescobrir una nova dimensió sexual. Amb Margarita Bonita arriba The Love Revolution on la parella és l'autèntica i única amant.

Un dels productes estrella és la Movement Bed, l’únic llit que ha estat especialment creat per a l’amor i per millorar les relacions sexuals. Gràcies al seus moviments, que reprodueixen el ritme corporal en fer l’amor, el llit Movement Bed proporciona unes sensacions increïbles, afavorint que els orgasmes adquireixen una nova dimensió.

Amb el Neotantra Sofa Margarita Bonita ha aconseguit unir en un mateix producte conceptes com disseny, comoditat, decoració, 22

diversió, funcionalitat, tantra… Sembla un magnífic sofà de disseny (amb accessoris que permeten posar-lo a qualsevol lloc de la casa), però és a més un lloc ideal per descobrir noves postures i maneres de fer l’amor. La Movement Bed i el Neotantra Sofa es complementen amb d’altres accessoris com els Love Pillows, coixins ideats per afavorir i fer més còmodes les postures del Kamasutra. I el Secret Cube, un puff elegant que et deixa bocabadat; el seu disseny amaga un autèntic moble eròtic en el seu interior, que ens endinsa en un univers de joc i fantasia.

Una de les propostes per la revolució de l’amor de Margarita Bonita és la Suite Margarita Bonita, exclusiva per als hotels de 4 i 5 estrelles: on s’inclou la Movement Bed, un Neotantra Sofa, kit de decoració i complements Margarita Bonita, que ja està disponible des del setembre passat a l’Hotel Llegendes de Girona.

La suite és un reclam per a l’hotel i també per a les parelles que volen gaudir d’un cap de setmana romàntic, diferent. És l'oportunitat de poder provar aquest mobiliari eròtic en els exclusius hotels que ofereixen el pack romàntic de cap de setmana, que inclou la Suite Margarita Bonita. I després de l’experiència, res tornarà a ser el que era.

A Margarita Bonita s’ha tingut especial cura en el disseny i la qualitat. Utilitzant els millors materials, el mobles estan fabricats i dissenyats a Catalunya i destaquen pels seus acabats impecables.

La primera botiga a Barcelona, al carrer Mallorca 277, es va inaugurar al mes d’octubre de 2010. Margarita Bonita té també botiga i un showroom professional a Anglesola (Lleida) i tots els seus productes es poden adquirir a la botiga on line a www. margaritabonita.com. Us aninem a visitar aquesta Revolució de l’Amor. Sereu benvinguts.

I

BENESTAR S

A

L

L’HARPAGOFIT, MÚLTIPLES PROPIETATS

U

T

Per Montse Serra

L’Harpagofit és una de les plantes que ha sobreviscut al llarg de molts anys, tot i viure en el desert on suporta altes temperatures i llargues temporades de sequera. Les seves fulles són dentades i el seu fruit en forma d’urpa, pel que també es coneix com la “urpa del diable”.

Els estudis que s’han fet d’ells durant els anys han demostrat els seves grans propietats com antioxidant, antiinflamatori, cicatritzant, analgèsic, entre altres. La part que més s’usa són les seves arrels.

Les persones tenim dolors articulars en diferents patologies com l’artritis, artrosis, osteoporosi, fibromiàlgia, lumbago, ciàtica, ..., totes molt conegudes. Aquesta és una planta que ens ajuda a treure el dolor, ja que els seus efectes són molt eficaços. Això sí, l’hem de prendre durant un temps i amb constància per que el seu efecte sigui eficaç. Notarem que el dolor desapareix i fins i tot, podem recuperar la mobilitat. El seu efecte serà més ràpid si ens l’apliquem en crema, oli o gel extrets de la mateixa planta. Però també podem barrejar una infusió d’Harpagofit amb argila i ens podem fer un cataplasma en les articulacions, per exemple, per minvar el dolor.

L’Harpagofit és una planta que es pot prendre durant llargues temporades ja que no té cap efecte secundari, cosa que ha provocat que sigui una planta cada dia més emprada. A més, al ser una planta depurativa ens anirà bé si tenim problemes, per exemple, d’àcid úric, gota o colesterol perquè ens ajudarà a tenir una vida més fàcil, sense dolor. Aquí, a Europa, es va començar a utilitzar cap als anys 60 amb tractaments de dolors d’esquena, reumàtic i migranyes.

L’Equinàcea ens millora les defenses.

La tardor, canvis a la vista Ja estem a la tardor, quan passen dels dies llargs i la calor a els dies curts i els primers freds i menys sol. Abans que entrem de ple al fred ja podem començar ajudar les defenses. També hem de continuar tenint contacte amb la natura de manera que el cos es vagi adaptant al fred.

Els productes que ens ajuden a pujar les defenses són: equinàcea, pròpolis, reishi (un bolet) o prendre la vitamina C, com per exemple, amb la gavarrera. I si ens refredem tenim el saüc, l’eucaliptus, es gemmes de pi, el pròpolis (té efectes preventius però també curatius), la pulmonària, l’arrel de malví, el timó o l’expectorant llanten. Ens podem fer una infusió d’aquestes plantes dues vegades al dia acompanyades amb mel i ens ajudarà a passar un bon hivern.

23

ENTREVISTA

BERNAT SOLÉ, 100 dies d’alcalde Ja en fa més de 100 dies d’aquell 11 de juny, quan en Bernat Solé era proclamat alcalde. Des d’aleshores hi hagut temps de sobres per decisions polèmiques, reajustaments, anècdotes,... Per això L’Impuls aprofita la data dels 100 dies per entrevistar el nou alcalde i preguntar-li pels projectes futurs i algunes decisions passades.

Com va ser la transició amb l’anterior equip de govern?

Vam tenir una reunió amb l’antic alcalde on vam posar els temes pendents sobre la taula. (silenci)

-

Com valores aquests 100 dies d’alcaldia?

Durant aquest temps hem fet molta feina, tot i que costa de visualitzar, però en queda molta per fer. M’ha servit per conèixer el funcionament intern de la casa i corroborar que la tasca requeria una dedicació exclusiva, per no deixar temes oberts, que no és el meu plantejament.

Segur que ja tens un bon i un mal moment?

El bon moment, la Festa Major. Vaig poder gaudir i molt perquè l’organització que portava la regidora em va donar molta tranquil·litat, ja dies abans. I el mal moment, el dia del tall elèctric. Tot i que en poques hores ja vaig saber-ne els motius i el temps que requeria la reparació.

Quines són les actuacions que heu fet fins ara i que has comentat que potser no són visibles?

Hem fet un treball profund amb la brigada per tal d’haver de subcontractar menys. També s’ha analitzat exhaustivament les despeses i els contractes amb diferents empreses. D’altra banda, a nivell de l’EMMA s’ha fet un replantejament de l’oferta educativa. S’ha reduït la despesa en un 15-20%, bàsicament en reducció d’hores a professors i incorporar classes col·lectives, tot avalat també pels professors de l’escola.

I nivell de comunicació, el fet que tinguem una persona al capdavant d’aquesta àrea fa que tot el que passa a Agramunt arribi a l’instant als mitjans de comunicació.

24

Econòmicament, com us vàreu trobar l’Ajuntament?

Com la majoria d’Ajuntaments, suposo. Hi ha una prova que la situació no és bona. Al cap d’unes setmanes de ser alcalde, la Consellera de Governació ens va convocar a tots els Ajuntaments amb un deute per damunt del 75%. En el cas d’Agramunt, actualment està situat al 83%; en 3.529.987 euros, amb una amortització anual de 528.000 euros. Un Ajuntament no pot estar tant endeutat. Els pressupostos d’aquest 2011 els hem tancat sense massa inversions, perquè el que perjudica són les gran inversions amb només un tant per cent de subvenció. I ara no ens podem endeutar més.

Si no hi pot haver més deute, quins seran els grans projectes?

Una de les primeres coses que vaig fer fou entrevistar-me amb el Director dels Serveis Territorials de Governació per dir-li que les inversions previstes no les podíem executar. Li vaig demanar que enlloc de la subvenció parcial prevista (del 65% del total), ens deixés només invertir aquest 65% per tal que l’Ajuntament no hagués d’aportar el 35% restant. I vam trobar una solució molt bona: ara tenim la possibilitat d’invertir 452.000 euros del PUOSC, subvencionats en un 95%. Això vol dir que podem invertir sense que ens endeutem.

I en què s’invertiran?

Principalment, a substituir la passarel·la del pont romànic; però també en la millora de voreres, com en el cas del carrer Capella, que es completarà amb l’asfaltat d’aquest carrer i altres. També farem una intervenció urbana integral, un projecte de petites reformes, com voreres, passos de vianants, equipament d’edificis municipals,...

El primer ple ja va ser mogut. El tema del sou va portar, i en porta, cua. Com justifiques la decisió?

ENTREVISTA BERNAT SOLÉ, 100 dies d’alcalde En primer lloc, vull puntualitzar que quan es comparen dos sous s’ha de fer amb les mateixes condicions. No m’he doblat el sou. Tinc dedicació exclusiva i l’anterior alcalde, no; ni de bon tros. D’altra banda, el sou que m’he establert és el que tenia com a professor d’institut, el que hem considerat l’adequat per la posició i responsabilitats. Realment, es necessita aquesta dedicació i cal que es vegin uns resultats, evidentment.

A més, el sou està per sota del que recomana la Federació Catalana de Municipis.

Convergència va presentar uns números on deia que la despesa de sous d’alcaldia i regidors seria de 200.000 euros més que l’anterior legislatura.

Bé, primer, hi havia un error de 50.000 euros de més, que ja s’han compromès a rectificar. I segon, els números presentats per CIU són els que van tancar i els nostres, una previsió per als propers 4 anys. També cal tenir en compte que al govern hi tenim 7 regidors i ells només en tenien 5. Per tant, cal valorar tot el seu conjunt.

No descartes que en un futur la dedicació teva o dels regidors remunerats sigui menor?

El temps ho dirà, no descarto res. Hem d’actuar segons el moment i les necessitats. Ara em veig obligat a la dedicació exclusiva per garantir l’èxit.

El tema de l’estelada a l’Ajuntament també ha aixecat certes controvèrsies. Com va anar?

Sorgeix un col·lectiu majoritari de persones que tenen la iniciativa de sol·licitar la presència de l’estelada a l’Ajuntament per la Festa Major i l’equip de govern ho pren com una iniciativa popular i permet, aquesta és la paraula, que es pengi l’estelada. En un proper ple, discutirem amb la resta de grups una moció de manera que cadascú es posicioni.

A mitjans de setembre aquest grup de Facebook era de 104 persones. Si abans del 12 d’octubre hi ha una altra iniciativa popular, posem un grup de 105 persones, que volen posar la bandera espanyola al balcó, què dirà l’equip de govern?

Si arriba, ja ens ho plantejarem. Un equip de govern té les responsabilitats de prendre decisions en funció del seu programa i objectius. No podem prendre decisions per acontentar a tothom.

Bé, ara m’agradaria fer-te unes preguntes que m’hantraslladat alguns agramuntins.

Em deixes afegir una cosa?

Sí, clar.

Voldria explicar la inversió de la reforma del casc antic. El projecte s’havia d’executar l’any 2010. Tenia un pressupost de 443.206 euros, 100.000 euros finançats pel PUOSC, 221.603 pel FEDER i 121.603 per l’Ajuntament. L’any 2010 l’alcalde del moment va decidir demanar una prorroga de l’obra fins al 2011. El problema és que el FEDER no ingressa la seva part fins 2 anys després de l’execució, el que volia dir que per pagar el projecte s’havia de demanar un crèdit per avançar els diners del FEDER i part de l’aportació de l’Ajuntament, perquè s’havia gastat en una altra partida. Un Reial Decret del 24 de maig de 2010 impossibilita als Ajuntaments demanar crèdits durant el 2011. L’anterior alcalde ho sabia, però igualment va demanar una pròrroga de l’obra. Donada la situació hem hagut de renunciar a aquesta ajuda ja que econòmicament no és viable.

Si aquesta obra es podia executar, ja s’hagués pogut començar abans d’acabar la legislatura. Si no es va fer, hi devia haver uns motius.

Bé, feta aquesta puntualització. Ara sí, un parell de preguntes dels agramuntins. Els veïns propers a la Waikiki pregunten quin sistema s’adoptarà per l’any vinent per evitar sorolls i aldarulls a la zona?

La solució ha de garantir el benestar dels veïns, està clar. Ja hem fet una proposta a l’empresa, però de manera que no s’hagin de tallar els carrers com hem fet enguany perquè hi pot haver problemes de seguretat, per exemple, en cas d’evacuació per incendi. No hi ha cap decisió presa, s’està valorant.

Com pensa fer complir l’ordenança de passejar els gossos lligats i què faries amb el tema de les defecacions?

Existeix una ordenança pel morrió i que vagin lligats, per tant cal complir-ho i si no es fa cal posar més insistència. Pel que fa al tema de les defecacions, el Consistori vol tirar endavant una ordenança d’incivisme on es contempli i que es pugui multar al moment i de manera objectiva.

Les multes d’aparcament continuaran sent de 200 euros?

Les tarifes de les multes les estableix la Direcció General de Trànsit amb uns criteris i no les podem canviar.

25

26

D

E

EL RACÓ L

P

O

R

C

FOCUS ON PIGLETS, concurs fotogràfic

-

L’empresa de pinsos per a mamellons Produmix ha organitzat un concurs de fotografies precisament sobre aquests animals.

L’objectiu és promoure arreu del món la cultura i tradicions del sector porcí i posar-ho en coneixement de tota la societat.

La temàtica principal de les fotos ha de ser el mamelló i s’accepten també composicions i diverses presentacions (blanc i negre,…). Les bases, però, també contemplen, excepcionalment, que al concurs hi puguin participar altres temàtiques del sector si la seva qualitat o simbolisme ho justifiquen. Les fotos han de tenir una qualitat mínima de 2800x1880 píxels per tal que puguin ser impreses per l’exposició itinerant que es farà amb les fotos guanyadores i les seleccionades.

Per a participar-hi només cal ser major d'edat, residir a qualsevol racó del món i cal registrar-se al seu web, www. focusonpiglets.com. Un cop registrat, i el compte activat, pots anar carregant les fotos que vulguis a través de la xarxa Flickr. El concurs es va iniciar l'1 de juliol i la data de finalització per rebre fotos serà el 31 de desembre de 2011, així que hi som a temps.

I què hi podem guanyar?

Els tres premis són: · Viatge Or. La millor fotografia seleccionada pel jurat s’emportarà un viatge valorat en 1.000 euros. · Viatge del Professional. Es donarà a les fotos fetes pels professionals del sector (veterinaris, ramaders, agrònoms o fabricants de pinso) que així ho hauran de demostrar. El premi serà un viatge per valor de 500 euros. · Viatge del Públic, s’entregarà a aquella foto que hagi obtingut més nombre de votacions populars mitjançant els vots directes i els “M’agrada” del Facebook. El premi serà un viatge valorat en 500 euros.

El jurat estarà format per professionals en fotografia, marqueting, veterinaria i ramaderia de reconegut prestigi que escolliran els guanyadors. Valoraran criteris de qualitat i la originalitat de la fotografia, considerant la qualitat tècnica i artística, adequació al tema, el simbolisme,...

Els guanyadors es coneixeran a mitjans de gener de 2012, dues setmanes després que finalitzi el termini per entregar –bé, pujarles fotos. Cada participant pot penjar tantes fotos com desitgi.

T’animes? Focus on piglets. Click!

27

28

L

A

ES RODA...

C

A

R

T

E

L

L

E

R

A

PROPERAMENT LARRY CROWNE, NUNCA ES TARDE

LES AVENTURES DE TINTIN

Director: Tom Hanks

Director: Steven Spielberg

Estrena: 30 setembre de 2011

Estrena: 28 d'octubre de 2011

Després de ser acomiadat, Larry Crowne (Tom Hanks) decideix començar de nou anant a la Universitat. De sobte, Larry se sent atret per la seva professora, Mercedes Tainot (Julia Roberts). És la història d’un home que té totes les raons del món per pensar que la seva vida s’ha estancat, i que finalment, acabarà aprenent una lliçó desesperada: quan creus que tot el que mereix la pena ha passat, és possible que descobreixis la teva veritable raó de ser.

Adaptació de les aventures del famós personatge de còmic Tintin, creat per Hergé (Georges Remi). Es tracta d’una pel·lícula d’animació, sense actors, però que en la versió original comptarà amb veus conegudes com les de l’actor Daniel Craig, Jamie Bell o Simon Pegg. La història d’Spielberg combina les històries de El Tresor del Rackham el Vermell, El Cranc de les Pinzes d’Or i El Secret de l’Unicorn. Es comenta per la xara, que podria ser el primer film d’una trilogia.

FOLQUET DE NEU

LA VOZ DORMIDA Director: Benito Zambrano Estrena: 21 d’octubre de 2011 Adaptació de la novel·la de Dulce Chacón, on la humil Pepita (María León) va a Madrid a la postguerra per estar a prop de la seva germana Hortènsia (Imma Cuesta) embarazada i a la presó. La Pepita coneix el Paulino (Marc Clotet), de família burgesa. Hortènsia serà jutgada i condemnada a mort. L’execució es durà a terme després del part. La Pepita lluitarà perquè li entreguin el fill de la seva germana, perquè no el donin ni en adopció ni el portin en un orfenat.

Director: Andrés G. Schaer Estrena: 23 desembre de 2011 Folquet de Neu, l’únic goril·la blanc del món, arriba al zoo de Barcelona. Degut al seu albinisme, acapara totes les mirades dels visitants, però també provoca el refús dels seus companys goril·les que no l’accepten com un més. Desesperat per integrar-se, en Folquet buscarà la Bruixa el Nord perquè l’ajudi. Durant la seva aventura, s’enfrontarà a nombrosos perills, la majoria planificats per Luc de Sac, un malvat que vol capturar el goril·la blanc. En Folquet comptarà amb l’ajuda de la Paula, la seva millor amiga humana, el Leo i l’Aliur, un panda vermell que creu ser una pantera.

29

30

R

E

ON MENJAR? S

T

A

U

R

A

N

T

EL PERNIL SALAT, PLATS AMB MOLT GUST Sushi de pop i caviar iraní amb sopa misa, trufa d’estiu i Pernil Salat de la Fundación Ingredients: 4 potes de pop cuit 3 patates bullides 100 gr. de brou de pollastre 2 cullerades de mirin 2 cullerades de soja

2 cullerades de sucre 50 gr. d’escama de tonyina seca 100 gr. de pernil salat picat 50 gr. de trufa d’estiu

Elaboració: Fer bullir el brou, el mirin, la soja i el sucre. Un cop bullit, afegir la tonyina seca, tapar i deixar infusionar durant 15 minuts. Colar i reservar en fred. Passar la patata pel passapuré, salpimentar i amb l’ajuda d’una mica d’oli d’oliva fer cilindres del gruix d’una pota de pop i d’uns 10 cm de llarg. Tallar el pop en rodanxes fines i col·locar sobre la patata com si fos sushi. En un plat fondo, posar la sopa, el sushi i acabar amb el pernil picat, una mica de trufa ratllada i un rajolí d’oli d’oliva verge.

Informació facilitada per la Fundación Jamón Serrano (www.fundacionserrano.org).

Què deu tenir el pernil salat que on sigui que vagis l’enyores, si no hi és, o el devores, si és a la carta. El producte típicament espanyol on n’hi hagi, el pernil salat és capaç d’assolir el cim culinari per ell mateix o ser colofó d’uns ous estrellats, un pa amb tomàquet, unes croquetes o una nit de tapes. Poc ornaments li fan falta a aquest senzill i gustós menjar.

Salar la cuixa del porc ve d’antic. Les primeres referències escrites apareixen durant l’Imperi Romà, a finals del segle II aC, on ja s’explicaven les pràctiques de l’època en referència a la sal i la conservació del porc. L’actual procés d’elaboració és hereu del mètode tradicional, que començava amb el sacrifici dels porcs en els darrers mesos de l’any (Sant Martí, 11 de novembre).

Segons un estudi encarregat per la Fundación Jamón Serrano a José Ramón Godoy, Llicenciat en Veterinària, Especialitat Bromatologia, per la Universitat Complutense de Madrid, el pernil salat és un aliment ric en proteïnes, moderat en calories i amb un perfil lípids equilibrat. A més aporta minerals i vitamines indispensables per al nostre organisme, així que es pot integrar a la nostra dieta diària i permetre que sigui sana i equilibrada.

El pernil és una opció nutricional versàtil. Consumir entre els principals àpats del dia un entrepà de pernil salat: pa blanc (60g), pernil salat (30g), tomàquet (35g), acompanyat d’una peça de fruita, aporta tots els nutrients que el nostre organisme necessita per afrontar la rutina diària, conclou Godoy a l’estudi.

Greix brillant i untuós, color rosa púrpura, gust delicat, aroma agradable, amb textura poc fibrosa. Així descriu la Fundación Jamón Serrano com hauria de ser un bon pernil, o almenys així són els de la ETG que comercialitza amb segell de qualitat.

Molts són els cuiners que inclouen el pernil a les seves receptes, sigui quina sigui la seva cuina. El xef del Bistró Madrigal (Madrid), Andrés Madrigal, va elaborar dues receptes amb pernil salat per a la Fundación i una d’elles és la que us oferim. La seva afició a cuinar li deu a la seva àvia Nuncia que mai el va fer fora de cuina quan ella hi treballava, explica el cuiner. Bistró Madrigal, inaugurat a principis de 2010, és el restaurant que té l’Hotel Mirador de Chamartín. En aquest restaurant es pot gaudir d’un menú mediterrani cosmopolita; es pot degustar el seu arròs melós al Merlot o la suprema de “pichón” amb kebab. Amb aquest restaurant, Andrés Madrigal aposta per l’alta cuina a un preu una mica més assequible.

31

AGRAMUNT OPINA

C

A

R

T

A

D

E

L

L

E

C

T

O

R

TELEVISIÓ “BASURA”

S

óc una persona que no veu gaire la televisió, a excepció de debats, pel·lícules i quelcom més.

Un dia d’aquests, a mitja part, fent zapping vaig topar amb un canal televisiu on es mostraven les cases dels famosos o com hi viuen, així com el seu dia a dia.

Curiosament en aquell precís moment una senyora va entrar en una sabateria, la qual van fer tancar per ser atesa sense cap interrupció i en un parell de minuts va gastar-se 6.000 euros. A continuació va adquirir un vehicle per una xifra tant escandalosa que ni la recordo... Tot això va succeir amb la mateixa facilitat i rapidesa com qui compra una barra de pa.

Evidentment, tothom amb els seus diners pot fer allò que li convingui; ara bé, crec que no tothom s’ho ha guanyat dignament.

Però no és això del que vull fer esment, sinó dels mitjans de comunicació, com ara la televisió, que és el mode, per excel·lència, més immediat i fàcil d’arribar a totes les llars.

A vostès, periodistes i directors de producció, els hi sembla BÉ i OPORTÚ mostrar aquest desorbitant glamour en què es troben immersos aquests personatges en l’actual situació econòmica que pateix la majoria de la població, amb milers de persones sense treball, sense poder afrontar la hipoteca de la seva única vivenda, sense disposar de menjar sinó és recorrent al centre d’acollida, etc. La dignitat és un dret adquirit de mode inherent, alhora que és condicionant d’una pertinença i d’una identitat. No tot és fàcil en aquesta vida, però desproveir a una persona d’allò més bàsic genera impotència, desengany, vergonya, etc. Pretendre que aquestes persones un dia puguin refer novament la seva vida, amb abusos i drets que els hi foren desposseïts no és feina fàcil.

Per això els diria a aquestes persones, que fan propaganda, s’ho pensessin bé a fi de no ferir encara més la perjudicada dignitat i sensibilitat.

Rosa Maria

32

E

N

I... QUE MÉS? T

R

E

T

E

N

I

M

E

N

T

SUDOKU

JEROGLIFIC

Completar el taulell utilitzant els números del 0 al 9, sense que es repeteixin en cap linea, columna o bloc.

Riu de Catalunya

8

SINCER

7 3 9

9

3

8 6

5 4

La xifra del costat indica el número de lletres que tenen en comú amb la paraula a descobrir.

6 5

4 9

3 5

7 6

8

PARAULA AMAGADA

5

4

1

0501

8

2

9 6

2 1

4 7

2

JEROGLIFIC Part de cos humà

P T C T T F M F P C

A R A R R L U I R O

S È M À I U S R E M

T M P F B E C M C P

O O E I U N L A O R

R L R C S T E T Ç I

4 2 4 1 1 0 3 2 3 4 6

GOS P

33

Telèfons d’interès d’Agramunt EMERGÈNCIES 112 EMERGÈNCIES MÈDIQUES 061 MOSSOS D'ESQUADRA 088 BOMBERS 085 Ajuntament 973 390 057 Policia Local 973 390 843 CAP 973 390 635 CAP (Urgències) 973 392 020 Ambulància 973 711 335 Bombers Agramunt 973 391 080 Creu Roja 973 390 880 Jutjat de Pau 973 392 465 Serveis Socials 973 390 193 Oficina de Turisme 973 391 089 Casal d’Avis 973 392 332 Residència “Mas Vell” 973 391 692 Casal Agramuntí 973 390 064

SOLUCIONS

Correus Autobusos Alsina-graells Pavelló poliesportiu Farmàcia Esteve Farmàcia Viladot Funerària J.Torné Parròquia Llar d'Infants "Nins" Col·legi Ntra. Sra. Socors CEIP Macià Companys IES Ribera del Sió Biblioteca Municipal Servei Mun. Català Escola Mun. Música Radio Sió Servei Inf. per empreses

JEROGLIFICS SOLUCIÓ: Francolí / Cap (ca, P)

PARAULA AMAGADA SOLUCIÓ: Compàs 34

SUDOKU

973 390 081 973 390 602 973 392 272 973 390 428 973 390 087 973 390 862 973 390 239 973 391 682 973 390 083 973 390 668 973 390 803 973 392 583 973 390 632 973 390 536 973 390 421 973 391 700

8

1

6

7

4

2

3

9

5

2

5

3

8

9

6

7

1

4

7

9

4

5

1

3

2

6

8

1

4

9

3

7

5

8

2

6

3

8

2

1

6

9

4

5

7

6

7

5

2

8

4

1

3

9

4

2

8

9

5

1

6

7

3

9

3

7

6

2

8

5

4

1

5

6

1

4

3

7

9

8

2

35