Impuls Cal Piera

EDITORIAL, 3

4t trimestre 2020

CAL..., 3 QUÈ FEM?, 4

DEPARTAMENT DE SOFTWARE

QUI SOM?, 6

ANTONIO PINOS, CEO ROTECNA

QUADERN DE BITÀCOLA, 8

CURIOSITATS DEL JAPONÈS

REMEIS NATURALS, 10

ELS OLIGOELEMENTS

EMPRENEDORS, 12 VÍCTOR PUEBLA, ROOM ESCAPE AGRAMUNTINS PEL MÓN, 16

MAGALÍ ORTIZ, PORTUGAL

SALUT SÈNIOR, 20

CAIGUDA DEL CABELL I COVID-19

SOLIDARIS, 24

BANC D'ALIMENTS D'AGRAMUNT

DIARI D'UN NÒMADA, 26

VIATJAR EN AUTOCARAVANA

ESPORTS, 28

EQUIP DE FUTBOL FEMENÍ

MATERNITAT, 30

PART I COVID-19

NOTÍCIA CURIOSA, 32 PSICOEDUCA, 34

LA CARTA ALS REIS

ON MENJAR?, 36

BELLO HORIZONTE, TENERIFE

RACÓ DEL PORC, 40

Cal Piera

2

Parlem amb el Mateu Escolà i la seva dona, la Maria Farré, per conèixer els orígens de Cal Piera, un renom que es remunta el novembre del 1893, quan el besavi del Mateu, en Francisco Piera, juntament amb la seva dona, la Rosa Balagueró, decideixen comprar i traslladar-se a viure en aquesta casa ubicada a la plaça de l’Amball. “Realment, Cal Piera no és un renom, sinó que era el cognom del meu besavi, en Francisco Piera i, també, de la meva padrina, la Maria, que, juntament amb el seu marit, el Jaume Pasqual, van viure en aquesta casa”, ens explica el Mateu.

Amb el pas dels anys, va ser la mare del Mateu, la Paula Pasqual Piera, que després de quedar-se viuda va continuar vivint a la casa familiar, juntament amb els seus pares, un germà, i el Mateu, que era fill únic. En aquells temps, tot i que ella ja no tenia Piera, com a primer cognom, sí que se la coneixia com la Paula de Cal Piera, i al fill com el Mateu de Cal Piera. És més, ja l’any 1969 quan el Mateu es casa amb la seva dona, la Maria Farré, i es queden a viure a la casa, la gent va passar a conèixer-la com a la Maria del Piera.

“Recordo un dia que el tiet va pujar a casa i em va dir: ‘He sentit que al carrer parlaven de tu, i et deien la Maria del Piera’. M’ho va comentar preocupat, per si a mi em pogués molestar, però el cert és que tot el contrari, ja m’agrada que la gent em conegui com la Maria del Piera, al cap i a la fi, visc a Cal Piera”, explica la Maria.

Tot i que ara la casa consta de dues plantes amb unes golfes, el Mateu ens explica que al principi era una casa petita, d’una planta.

Va ser el setembre de 1974 quan es va ampliar.

Finalment, la Maria i el Mateu, orgullosos del seu renom, també ens apunten que hi ha una casilla del canal d’Urgell ubicada a la zona de Preixens, que porta el nom de Piera, ja que el besavi hi va treballar durant uns anys com a canaler.

Encarem l’últim mes d’un any que ha estat atípic i dur per a moltes famílies per tot el generat entorn la pandèmia de la Covid-19. Tots hem viscut, més o menys a prop, els efectes d’aquest virus i hem vist la importància de respectar les mesures de seguretat sanitàries per tal d’evitar la seva propagació.

A Rotecna, des d’un inici, vam crear un comitè de seguiment i actuació per tal d’anar implantant mesures per garantir la seguretat dels nostres treballadors, alhora que en diverses ocasions els hem demanat reduir també la seva activitat social com a acte de solidaritat col·lectiva per reduir al màxim els riscos de contagi. Per una altra banda, en tots aquells departaments que ha estat possible (excepte producció i logística) s’ha ofert flexibilitat horària i s’ha facilitat el teletreball.

En l’àmbit més estrictament empresarial, aquest ha estat un any que marcarà un abans i un després en la trajectòria de Rotecna amb la seva integració, el passat mes de juliol, al Grup Skiold. Com he dit en altres ocasions, no tinc cap dubte que aquesta nova etapa que hem iniciat estarà plena d’oportunitats per tota la gent que forma part de l’equip de Rotecna, però també per la comunitat on vivim, per Agramunt.

Desitjant que puguem passar unes festes tranquil·les, Bon Nadal! Ens retrobem el 2021.

Antonio Pinos, CEO Rotecna.

Direcció: Antonio Pinos.

Edició i maquetació: Tamara Lombardo.

Redacció: Tamara Lombardo i Francisco García.

Preimpressió: David Mercado.

Col·laboradors: Montse Serra, Gilbert Esteve, Teresa Duran, Anna Pujadó i Marta Eroles.

CONTACTE IMPULS marketing@rotecna.com

Dipòsit legal L-213-99

PUBLICITAT IMPULS marketing@rotecna.com IMPULS DIGITAL BLOG XARXES Imatge de Cal Piera a la plaça de l'Amball, primera meitat del segle XX.

issuu.com/rotecnapress

impulsagramunt.blogspot.com.es IMPULS-d-Agramunt

L’opinió de la revista s’expressa només a l’editorial.

Els col·laboradors exposen posicions personals.

3

Departament de Software La implementació en les granges de les noves tecnologies ha permès incrementar les xifres productives.

L'equip del nou departament el formen la Rebeca, el Jordi, el Pau i el Jaume. Foto: Rotecna.

La professionalització del sector porcí a Espanya ha portat en els darrers anys a la implementació en les granges de les noves tecnologies com a eina per optimitzar i incrementar les xifres productives.

L’anomenada ramaderia de precisió és ja una realitat en el sector porcí, on, per exemple, es treballa amb sistemes d’alimentació electrònica que permeten saber en tot moment què ha menjat un animal en concret, conèixer quina és la corba d’alimentació més adequada per les truges per tal que el seu estat corporal sigui l’òptim al llarg de tot el seu cicle reproductiu, evitar el malbaratament d’aliment, etcètera.

Davant d’aquesta realitat, i del marge de creixement que ofereixen aquestes tecnologies per a empreses com Rotecna que ens dediquem a la fabricació d’equipament per a granges porcines, s’ha creat un nou departament de Software que treballa per millorar l’experiència d’usuari que el ramader té diàriament amb aquests productes electrònics.

El Jaume Balcells, coordinador d’aquest nou departament de Rotecna, explica: “Quan, el 2017, Rotecna va crear la primera versió del Dositronic, sistema d’alimentació electrònica per a truges, es va tenir molt en compte el disseny del producte des d’un punt de vista de hardware: sensor, dosificador, nodos..., però la part de software (d’usabilitat), tot i que es va desenvolupar amb molta passió, analitzant la competència i escoltant amb molta atenció les necessitats dels ramaders, es va fer sense uns procediments clars i definits. Ara, amb la creació del departament es pretén continuar donant veu al ramader, però filtrant millor la 4

informació, establir uns processos i donar forma als productes de software perquè tot tingui una coherència i una raó de ser”. En aquest sentit, el Jaume assegura que “productes com el Dositronic tenen poc marge de millora pel que fa a la seva funcionalitat, ja que compleixen molt bé la funció per la qual es van crear. En canvi, pel que fa al programa d’escriptori, d’aplicació per a PDA, mòbils..., sempre es poden fer millores per tal que el ramader tingui una bona experiència d’usuari”.

L’EQUIP Actualment quatre persones formen part del departament de Software de Rotecna, que també compta amb la col·laboració d’altres tècnics de l’empresa, desenvolupadors de productes electrònics, així com empreses col·laboradores en el sector de l’internet de les coses.

Així, el departament compta amb tres desenvolupadors: el Jordi Lanchas, enginyer informàtic, que és el perfil més sènior de tots i està especialitzat en el desenvolupament de software, sobretot en bases de dades i programari d’escriptori; la Rebeca Sarac, tècnica en desenvolupament d’aplicacions multiplataforma, que s’ocupa de les apps i del desenvolupament web dels programes; i, el Pau Prenafeta, tècnic en desenvolupament d’aplicacions multiplataforma i estudiant d’informàtica, que està centrat en el desenvolupament de programes d’escriptori.

Finalment, el Jaume, amb un màster en enginyeria electrònica, és el coordinador del departament i la persona que estableix els requeriments i els objectius a assolir en el desenvolupament dels diferents projectes.

Departament de Software

El departament treballa per millorar l’experiència d’usuari que el ramader té diàriament amb els productes electrònics.

Treballant en el desenvolupament de software. Foto: Rotecna.

METODOLOGIA DE TREBALL SCRUM El nou departament de Software funciona amb una nova metodologia de treball anomenada SCRUM, que consisteix en l’aplicació de bones pràctiques per treballar en equip i amb col·laboracions, i persegueix l’objectiu de donar respostes àgils a processos que estan constantment en canvi, com és la creació de software. “Per això ens marquem objectius cada dos setmanes, per poder reaccionar al canvi de prioritats constant que sofrim”, concreta el Jaume.

“Treballem amb diferents rols. A part dels membres del departament, col·laborem amb altres tècnics de l’empresa”, explica el Jaume, i afegeix: “D’aquesta manera, hi ha el product owner que s’encarrega de ser la veu del client. És qui fa de pont entre els grangers i els desenvolupadors. La seva tasca és captar les necessitats que li transmeten els ramaders, definir les funcionalitats necessàries, ordenar les prioritats i negociar amb l’equip de software els terminis i funcions dels programes.

Després tenim els companys de software, que són l’equip de desenvolupament, els que piquen els codis, i, finalment, hi participo jo com a coordinador i, si és necessari, algun company o companya de l’oficina tècnica”.

Quinzenalment totes les persones implicades en un projecte es reuneixen en trobades que anomenen sprints reviews per revisar el que s’havia de fer en les últimes dues setmanes. Després hi ha una segona reunió, anomenada sprint plannig, on es defineixen els objectius a assolir en els pròxims dies. “Cíclicament anem fent reunions, marcant objectius i revisant-los”, explica el Jaume, que s’ocupa de coordinar les diferents parts implicades per tal que la

metodologia funcioni. Finalment, des del departament es preveu fer entre dues o tres revisions i/o actualitzacions de software a l’any. “Treballarem per fer-les sempre en les mateixes dates, per tal que els clients sàpiguen quan les fem i, d'aquesta manera, actualitzin els seus softwares”, afegeix.

PROJECTES Actualment la millora de l’experiència d’usuari d’un producte d’èxit com és el Dositronic és un dels principals projectes del departament. “Estem desenvolupant canvis en el programa d’escriptori del Dositronic que permet crear estratègies d’alimentació per als animals, supervisar que tot funciona correctament i analitzar les dades de consum i altres paràmetres de la granja”, explica el Jaume.

Per una altra banda, es treballa en l’aplicació de la PDA, la qual permet al ramader fer operacions que hauria de fer a l’ordinador, però fer-les des de la mateixa plaça de maternitat o des dels corrals de gestació, amb la lectura del cròtal de la truja.

Finalment, el departament treballa en el desenvolupament d’un producte totalment nou basat en web, del qual encara no es pot fer difusió.

El potencial d’aquests productes electrònics i de l’aplicació de la ramaderia de precisió té un llarg recorregut per endavant.

“Veiem que es poden crear molts més productes en aquest àmbit dels que tenim el dia d’avui. L’experiència que agafarà la gent que està treballant amb aquests productes ens portarà a crear altres solucions que ara no ens imaginem”, conclou el Jaume.

5

Antonio Pinos, CEO Rotecna "El més important de qualsevol empresa són les persones que hi treballen".

L'Antonio Pinos al seu despatx. Foto: Rotecna.

Procedent de Saragossa i amb una llarga trajectòria en la direcció d’empreses del sector industrial, l’Antonio Pinos arribava a Rotecna el febrer de 2018. Ho feia per posar-se al capdavant de la direcció general de l’empresa, un repte que assegura que ha estat molt interessant. En aquest IMPULS coneixem més a fons al CEO de Rotecna, que ens parla del present de l’empresa i dels reptes de futur que li esperen.

l’empresa, com aquesta es relacionava amb els seus clients, per què aquests compren els nostres productes, quines són les seves motivacions, etcètera. En definitiva, entendre el negoci, els clients i, sobretot, conèixer les persones, ja que el més important de qualsevol empresa són les persones que hi treballen.

Considero que fer això, entendre el negoci, és essencial per poder contribuir.

A què et dedicaves professionalment abans d’entrar a Rotecna?

Sóc enginyer industrial amb màster en administració i direcció d’empreses, i sempre he estat molt vinculat a l’àmbit industrial.

En els darrers 20 anys he treballat en l’àrea de direcció general de diverses empreses de sectors diferents, i sempre d’abast internacional. He treballat amb les persones per transformar negocis, definir estratègies i en el seu creixement internacional.

Com a CEO, quina és la feina que desenvolupes?

Bàsicament, miro de compartir amb les persones cap a on volem anar, aconseguir la seva implicació i el seu compromís. A partir d’aquí, es tracta de servir-los perquè puguin desenvolupar el millor d’ells mateixos, que ho facin dins d’un bon ambient de treball, que no s’ocultin problemes, admetre les errades, fer les coses bé a la primera, i treballar amb totes les dades i en equip.

Com sorgeix l’oportunitat de treballar a Rotecna?

L’oportunitat va arribar gràcies a amics comuns amb els anteriors accionistes de l’empresa. Ens vam posar en contacte i al cap de poc temps ja vaig entrar a Rotecna.

Com van ser els inicis a l’empresa?

Van ser unes setmanes molt excitants perquè Rotecna pertany a un sector molt interessant. He tingut la fortuna de treballar en sectors molt diferents entre ells, i al llarg de la meva trajectòria he pogut confirmar que cada sector té la seva complexitat. No hi ha cap sector fàcil, i el primer que cal fer quan s’entra en una empresa és entendre quines són les línies mestres del sector. Per tant, quan vaig arribar a Rotecna vaig intentar conèixer com era 6

Què és el que més t’agrada de treballar a Rotecna?

Per sobre de tot, la seva gent. Veure que les coses s’assoleixen, l’ànim que es crea i el bon ambient que això genera. Poder dir “entre tots ho hem aconseguit” és quelcom molt satisfactori.

Pots destacar un bon moment viscut durant el temps que portes a l’empresa?

El moment de la venda al Grup Skiold. Aquest moment ha suposat el final d’una etapa i l’inici d’una altra plena d’oportunitats.

Quines són aquestes oportunitats?

La integració de Rotecna al Grup Skiold suposa un moviment estratègic molt bo, amb el qual tots guanyem complementarietat en mercats i en tecnologies. Hem de tenir present que ara la

Antonio Pinos, CEO Rotecna Quin creus que serà el futur de l’empresa?

Ara mateix estem en un procés d’integració ple d’oportunitats, on el problema que es planteja és, possiblement, prioritzar-les i fer allò que cal en cada moment. Tot i això, hi ha moltes coses en les quals ja hem començat a treballar i, en qualsevol cas, són coses que seran molt bones per a tots, per Rotecna i per la gent que treballa aquí i que fa possible tot el que passa a l’empresa, i per descomptat, per la comunitat i per Agramunt. A llarg termini, la idea és que Agramunt sigui un dels centres d’excel·lència més importants del Grup Skiold en l’àmbit mundial, i treballarem de valent perquè sigui així. Considero que això pot portar moltes oportunitats a moltes persones, tant per treballar a Agramunt o en qualsevol altra part del món. En aquest sentit, es farà tot el possible perquè aquestes persones puguin desenvolupar-se professionalment i treure tot el seu potencial.

En el marc actual, quin lloc creus que ocupa l’empresa dins del sector porcí?

Rotecna és una empresa referent per les seves característiques d’innovació, servei, gamma de productes, qualitat i relació qualitat-preu. Des de fa temps, moltes empreses es fixen en nosaltres, i això és molt bo. Possiblement no som l’empresa més gran del sector porcí, però si la que té un catàleg més ample i, sobretot, la que compta amb un equip molt bo de persones.

Aquesta és la clau.

L'Antonio Pinos a las instal·lacions de Rotecna, a Agramunt. Foto: Rotecna.

dimensió del grup és molt més gran i, per tant, més diferent del que era abans. Això ens genera una sèrie d’oportunitats per accedir a certs mercats que, prèviament, ens eren més complicats, o on teníem una presència més baixa. Així doncs, la integració de Rotecna al Grup Skiold ens obre noves oportunitats que ens permetran fer coses que abans no podíem fer, tant en l’àmbit comercial com tècnic.

Com valores la capacitat d’innovació de Rotecna?

La innovació és un dels pilars fonamentals del passat, present i futur de l’empresa. És un eix essencial que hem de mantenir i, fins i tot, millorar, ja que és el que ens fa diferents, i una de les raons per les quals els nostres clients compren els nostres productes. En aquest sentit, per continuar millorant en termes d’innovació, és imprescindible invertir en processos i eines modernes, però sobretot en persones, en les seves motivacions, i en què se sentin part del projecte.

Tenint en compte això, quins són els reptes que haurà d’assumir Rotecna?

Hem de seguir innovant i millorant en tots els fronts possibles, en els processos comercials, logístics, de compra i de generació de nous productes.

MÉS PERSONAL • Aficions: El camp, els treballs amb cuir i la taxidèrmia.

• Esports: Caminar per la muntanya i la caça.

• Un viatge: Terra Santa, i el que tinc pendent a Nova Zelanda.

• Un llibre: Meditaciones, de Marco Aurelio.

• Una pel·lícula: Gladiator.

• Una cançó: Breakthru, de Queen.

• Un lloc: Una salina al desert de los Monegros.

• Menjar favorit: L’arròs amb llet i el flam que fa la meva dona.

• Una experiència inoblidable: Veure néixer un fill.

7

Òscar Toledano

Curiositats del japonès

Màrqueting i Business Intelligence

"Em va sobtar que tothom pronunciés el meu cognom de la mateixa manera. En lloc de dir-me Toledano, em deien Toridano".

Vista de la ciutat de Tokio. Foto: Òscar Toledano.

Quan es viatja a països on no parlen el nostre idioma, sovint ens podem trobar amb què algú pronunciï malament el nostre nom.

A mi no em sol passar, ja que Òscar sol ser un nom conegut per tothom gràcies a les famoses estatuetes daurades, però amb el cognom la història és diferent.

Els que solen tenir més problemes en pronunciar noms llatins són els asiàtics, suposo que per la diferència de sons utilitzats i del to de pronunciació, però quan vaig començar a viatjar al Japó per reunir-me amb els clients del país nipó, em va sobtar que tothom pronunciés el meu cognom de la mateixa manera. En lloc de dir-me Toledano, em deien Toridano. No era una, dues, ni tres les persones que pronunciaven el meu nom d’aquesta manera. Era tothom! I això em resultava extremadament curiós.

Com potser heu sentit o sabeu, el Japó és un país extremadament protocol·lari i formal, on tothom és molt educat, així que no gosava a demanar a ningú pel fet de per què tan extraordinària coincidència en la mala pronunciació del meu cognom. Una cosa que, amb el temps ja em va esdevenir com quelcom habitual: a Japó, jo era el senyor Toridano, fos per qui fos.

Una nit, sopant amb un client d’ascendència americana, on recordo que per primer cop vaig provar el sashimi fet al moment, després de la commoció de presenciar davant meu el sacrifici i dissecció d’un peix viu acabat de treure d’una peixera, mentre estàvem menjant les fines làmines de llom del pobre animalet, alhora que veia com encara movia la boca, vaig reunir les forces per demanar-li a aquest client sobre el misteri de la pronunciació del meu cognom.

8

El Daniel (així es diu el client) es va posar a riure, i em va dir que no el sorprenia que tothom utilitzes el mateix truc per recordar el meu cognom. Resulta que pels japonesos és molt important recordar el nom de les persones, ja que no fer-ho seria una falta greu de respecte, i per fer-ho recorren a la memòria fotogràfica.

Això és perquè tots els seus noms volen dir alguna cosa, és a dir, habitualment representen una imatge o un concepte. Per tant, a la terra del sol naixent és habitual recordar algú com “flor de neu” o “drac de foc”. Finalment, la sorpresa me la vaig endur quan em van explicar què vol dir Toridano: camp ple de pollastres!

9

Montse Serra Especialista en herboristeria

Oligoelements

Els oligoelements són un gran aliat per prevenir i millorar els trastorns més comuns de la tardor, com els constipats.

Els oligoelements es presenten com a sals minerals que tenen un paper molt important en la constitució de substàncies organometàl·liques com les hormones, i són necessaris en la nostra alimentació. La seva supressió causa anormalitats que es curen en corregir la seva deficiència.

L’arribada de la tardor implica canvis que afecten i repercuteixen en el nostre estat de salut, tant físic com mental. Alguns d’aquests canvis són el clima, l’horari, les hores de llum, la temperatura i els hàbits diaris. Aquesta època de l’any és de transició i hem d’ajudar al cos a adaptar-se. És per això que els oligoelements són un gran aliat per prevenir i millorar els trastorns més comuns de la tardor com, per exemple, constipats, infeccions de virus i bacteris, i també grips. Tanmateix, hem de tenir en compte que qualsevol persona se’n pot beneficiar; des dels nadons fins als adults. Hi ha diversos grups d’oligoelements i cada un d’ells està indicat per a una o diverses alteracions.

La baixada de les temperatures i el fet d’estar en entorns tancats durant més temps afavoreix la propagació de virus i bacteris. Per altra banda, la situació sanitària d’aquest any provocada per la Covid-19 fa que sigui més important que mai la necessitat de reforçar el sistema immune. Per tant, el manganès-coure, coure i el fòsfor contribueixen de forma rapida i eficaç a reforçar les defenses naturals de l’organisme, tractar les alteracions de les vies respiratòries i minimitzar la simptomatologia de manera destacada (tos, febre, malestar, infeccions, inflamacions, etc.).

Altrament, la tornada a la rutina, els quadres d’estrès, l’ansietat, les pors i l’insomni augmenten de forma considerable durant aquest període. Per consegüent hem de tenir en compte els 10

oligoelements que es presenten com a imprescindibles per combatre i ajudar-nos a afrontar aquestes situacions i alleugerir les alteracions emocionals descrites i les sorgides a conseqüència de la pandèmia. Els oligoelements que contribueixen al fet que el nostre sistema nerviós funcioni adequadament són el zinccoure, el manganès i el fòsfor. El zinc-coure i el manganès ajuden a l’estat emocional, i el fòsfor és fonamental perquè les fibres i estructures del sistema nerviós es mantinguin en bon estat.

Els oligoelements serveixen per a moltes altres alteracions. Per exemple, el zinc i el seleni tenen una gran implicació en les alteracions dèrmiques. Aquestes alteracions poden ser irritació de la pell, herpes, psoriasis, rosàcia, urticàries, picor, acne, etcètera. A més, aquests dos oligoelements també són uns grans aliats contra la caiguda estacional del cabell.

Per altra banda, també intervenen en afeccions articulars i reumatologies com poden ser les artrosis, artritis, bursitis i dolor articular. En aquest cas, els oligoelements que pal·lien el dolor crònic són el manganès-coure, coure, potassi i fluor. Per últim, el fluor i el potassi, juntament amb el iode i el crom ajuden al control del pes dificultant l’emmagatzemament de greix localitzat i contribueixen a controlar el desig pels dolços.

Gràcies als oligoelements el nostre organisme es manté en equilibri. Les funcions de cadascun d’ells són molt àmplies i un excés o dèficit d’aquests oligoelements pot provocar que el nostre organisme deixi de funcionar correctament. Per tant, hem de consultar a un professional per poder conèixer quin o quins oligoelements necessitem per tal de tenir un bon estat físic i emocional.

EXPOSICIONS A L'ESPAI Llindars Territoris domèstics Josep Guinovart Anna Llimós Fins el 14 Febrer 2021 Fins els 07 de Març 2021 Fes-te Amic de l'Espai per només 30 € l'Any El vostre suport es clau per preservar l'obra de Guinovart

Protectors: Sr. Joan Uriach Marsal

11

Víctor Puebla, Room Escape

"Crec que els escapes room som un dels llocs més segurs on actualment es pot gaudir d’una activitat d’oci".

El Víctor Puebla amb el seu soci, el Vicent Franquesa. Foto: Tàrrega Room Escape.

De jugador d'escapes room a creador. Aquesta és l’experiència de l’agramuntí Víctor Puebla, que fa poc més d’un any va obrir el seu propi escape room a Tàrrega a partir d’una idea 100% original. Aficionat als pirates, la temàtica del joc gira entorn una illa que amaga el secret de la vida eterna, però el camí per aconseguir-la està ple de perills. Us animeu a entrar?

de cap, nits sense dormir, he arribat a somiar amb la història, modificar-la a mesura que l’executava... Però, el que m’enganxava era això, pensar la idea i fer-la realitat. Val a dir que he comptat amb l’ajuda d’amics, que a l’hora també m’han aportat punts de vista diferents, que m’han ajudat a completar i millorar la història.

Què feies abans d’obrir el Tàrrega Room Escape?

He fet de tot. He treballat de cambrer, d’agent immobiliari a Barcelona, de comercial per una òptica... He voltat bastant. Al final, una cosa em portava a l’altra, fins que he acabat muntant el meu propi negoci. Professionalment, he estudiat administració i finances, educació infantil i prevenció de riscos laborals.

Com vas decidir la temàtica de l'escape room ‘Mamba Negra’?

A mi m’agrada molt el tema dels pirates i, concretament, les pel·lícules de Pirates del Carib, i volia treballar sobre això. El problema era com traslladar la idea de la pel·lícula a dins d’un local. Finalment, després de pensar-ho molt i tenint en compte l’espai del qual disposava (el local del meu soci Vicent Franquesa de Tàrrega), vaig decidir treballar a partir de la idea d’un viatge a una illa on hi hagués una font màgica. El joc explica que els deus dels quatre elements (el foc, la terra, l’aire i l’aigua) es van ajuntar per crear l’illa Tortuga, on van construir una font màgica que treu una aigua que dóna la joventut eterna. L’objectiu és que els jugadors, contractats per un capità que els porta fins a l’illa, tenen la missió de trobar aquesta aigua per dur-li a canvi d’una recompensa. A partir d’aquí hi ha diferents proves fins a arribar a trobar la font i poder agafar la seva aigua. El temps establert per complir la missió és una hora i mitja. El record està en 54 minuts, i la mitjana està en 1 hora i 20 minuts.

Per què decideixes obrir aquest tipus d’espai d’oci?

Fa uns quatre anys que sóc jugador d’escape rooms, i com a jugador em vaig enganxar des del principi. Llavors, va arribar un moment en què em vaig plantejar muntar el meu propi escape room. Tot i això, després de veure l’experiència d’una amiga que en va muntar un, allò que semblava fàcil des de fora, des de dins no ho era. Així que, per manca de temps i pels costos, vaig descartar l’opció d’obrir-lo. Amb el temps, però, m’ho vaig replantejar, i em vaig veure capacitat per tirar-ho endavant.

Com va ser tot el procés fins a obrir les portes?

Cal tenir en compte, que en aquest tipus de joc, tens l’opció de comprar la història o fer-la tu mateix, i a mi el que m’il·lusionava era muntar-ho tot jo. Així, pensar la idea i escriure la història em va portar tres mesos i, que tot plegat fos una realitat m’ha ocupat durant un any. La veritat és que m’ha portat molts mals 12

Com va ser el disseny del local?

D’entrada tot és artesanal. Ho he fet tot jo amb l’ajuda de diferents persones a les quals vull agrair la seva aportació. Pel que fa a les proves, podríem dir que algunes són tan manuals

Víctor Puebla, Room Escape com ajuntar peces i, en altres intervé l’electrònica, on una certa acció del jugador provoca un efecte. En aquest sentit, m’ha ajudat molt l’agramuntí Ramon Torres. Ell ha col·laborat a implementar la tecnologia dins del joc, gràcies a ell es respira màgia i misteri a cada pas.

Quina ha estat la reacció de la gent?

Quan vaig pensar el projecte, sabia que, al principi, vindria molta gent que no era jugadora habitual d'escapes room, ja que es tractava d’una oferta lúdica nova en aquesta zona. En aquest sentit, podria dir que en aquest primer any he tingut un 70% de jugadors nous, que havien sentit a parlar de l'escape room i, la resta són jugadors habituals, aficionats que no tenen cap problema a desplaçar-se per provar jocs nous.

Què ha estat el més fàcil com a emprenedor?

Diria que res. Potser decidir emprendre aquest projecte i tirar-lo endavant.

I què ha estat el més difícil?

Totes les traves administratives que hi ha a l’hora d’obrir un negoci. No m’ho esperava i és tota una odissea.

Al març es va tancar pràcticament tot durant dos mesos per la Covid-19, com ho vau viure?

Vam haver de tancar, i va ser dur, sobretot per la incertesa de quan podríem tornar a obrir. Nosaltres vam iniciar l’activitat l’octubre de 2019. Al principi ens va costar donar-nos a conèixer, però la gent que venia marxava contenta, de manera que al novembre la cosa va començar a funcionar millor i, el desembre va ser un mes molt bo. Aquesta tendència va continuar amb l’inici del 2020, fins que al març ens van confinar. La veritat és que al principi pensava que estaríem un mes tancats i que després tornaríem a la normalitat, però no va ser així.

Com va ser la reobertura?

Vam poder obrir al juny amb la nova normalitat i amb mesures de seguretat. Crec que els escapes room som un dels llocs més segurs on actualment es pot gaudir d’una activitat d’oci amb un grup de sis persones. Per jugar la mascareta és obligatòria, així com el rentat de mans, i cada vegada que marxa un grup desinfectem els espais.

Com afrontes el futur?

La incertesa sanitària fa que en el món dels escape room hi hagi hagut una baixada de l’activitat, suposo que com a tot arreu. Ho visc al meu local, i m’ho transmeten les persones dels escape rooms als quals continuo anant a jugar a Barcelona. Intento mirar

Foto: Tàrrega Room Escape.

al futur amb alegria, em vull agafar a les bones dades del desembre de l’any passat i esperar que, tot i la situació, aquest any millorin les xifres. Jo ara em dedico exclusivament a això, de manera que si no remunta hauré de compaginar-ho amb alguna altra feina.

Tens projectes al cap?

La meva idea aquest 2020 era posar-me a treballar en l’obertura d’un segon escape room, però amb la Covid-19 tot ha quedat frenat. El fet que tothom que surt d’aquí ho faci content, em fa sentir satisfet de la feina ben feta, i això és el que m’anima a pensar a obrir un altre local i ampliar l’oferta, però davant de la situació actual, cal veure com evoluciona tot. Mentrestant estic fent algunes millores a l’escape room que ja tinc obert.

Voldria aprofitar aquesta entrevista per fer un agraïment. En primer lloc, a Rotecna, ja que sempre m’havia fet il·lusió sortir a l’IMPULS. En segon lloc, a dos grans puntals en aquesta aventura; el Vicent Franquesa i família, i, especialment, al ja esmentat Ramon Torres. I, per últim, però no menys importants, a totes aquelles amigues i amics que han posat el seu granet de sorra per poder fer realitat aquest projecte. Gràcies. A tots els agramuntins, animar-vos a viure una experiència com aquesta. Teniu les portes de la Mamba Negra obertes! Bones festes!

13

14

15

Magalí Ortiz – Vall del Douro (Portugal)

"Sempre m’ha encantat viatjar, conèixer llocs nous i persones diferents, pel que sempre m'ha atret la idea de treballar en un altre país".

La Magalí entre vinyes a la Vall del Douro. Foto: Magalí Ortiz.

Gastronomia i comunicació són els dos elements imprescindibles que la Magalí Ortiz volia en el seu primer treball després d’haver acabat els estudis en Periodisme i Història. El seu desig no s’ha endarrerit molt, i és que el passat mes de setembre, gràcies al seu cosí Marc, rebia una interessant oferta laboral per treballar a Portugal en una prestigiosa cadena d’hotels. “Sempre m’ha encantat viatjar, conèixer llocs nous i persones diferents, pel que sempre m’ha atret la idea de treballar en una altra ciutat o país.

Quan em van trucar per fer-me l’entrevista i em van acceptar no m’ho vaig pensar”, explica la Magalí.

Tot i que començar una vida lluny de casa acostuma a ser difícil, la Magalí assegura que no va ser el seu cas, i és que abans de marxar ja tenia molts fronts tancats, com per exemple l’allotjament. Com relata la Magalí: “A l’hoteleria passa sovint que un hotel rep molta gent de diverses parts del món. Per això, el complex, que es troba a la Vall del Douro, disposa d’unes instal·lacions per acomodar al personal, que és on estic vivint.

Aquestes cases estan separades de l’hotel per un bosquet i són just davant del riu Douro. Les vistes són espectaculars, la primera vegada que vaig entrar a la casa on visc vaig quedar meravellada del paisatge”.

Precisament ha estat aquí, al seu allotjament, on ha pogut conèixer els seus amics portuguesos, els quals assegura que “han estat molt amables i simpàtics amb mi des del primer moment”.

Amb ells ha tingut l’oportunitat de descobrir la Vall del Douro, un lloc conegut pel seu patrimoni gastronòmic i vinícola que es troba apartat de qualsevol gran ciutat, i que com ella mateixa explica “està envoltat de vinyes, cellers de vi i pobles petits amb 16

molt encant”. A més, ha pogut visitar algunes “quintas” (que és com els portuguesos anomenen els cellers), i conèixer els pobles del seu entorn, i la ciutat de Porto, la qual està a una hora.

Pel que fa a l’idioma, la Magalí reconeix que al principi va ser una mica complicat perquè no parlava res de portuguès i li resultava difícil seguir una conversa sobretot quan parlaven entre ells.

“Afortunadament, ja entenc gairebé tot el que diuen, tot i que encara no em llenço del tot amb aquest idioma, i continuo parlant principalment castellà, anglès, i el que aquí en diuen portunyol”, confessa. Aquest ràpid aprenentatge de l’idioma ha permès a la Magalí desenvolupar amb més facilitat la seva feina al departament de Food & Beverage de l’hotel. Concretament, ella s’encarrega de gestionar els temes de comunicació i màrqueting relacionats amb el menjar i el beure de l’hotel: “Treballo sempre sota les ordres del xef, que és el meu cosí, i ara mateix estem redissenyant el concepte d’alguns restaurants de l’hotel i treballant en un projecte per fer de la cuina un espai més sostenible”, explica.

D’altra banda, el contacte diari que té a l’hotel amb gent del país també li ha permès conèixer a fons la cultura portuguesa i les seves tradicions. “En ser estrangera, m’expliquen contínuament curiositats o posen música tradicional portuguesa perquè l’escolti. Pel que fa a la seva gastronomia, com és l’àmbit en què treballo, m’està sorprenent molt. Vaig coneixent a poc a poc com són els plats típics de la cuina del país”, explica.

A més, en aquests mesos la Magalí també ha pogut constatar les diferències que existeixen al dia a dia de Portugal respecte als

Magalí Ortiz - Vall del Douro (Portugal) nostres costums. Com assegura, “no és difícil adaptar-se a un país com Portugal, i, possiblement, la diferència més gran és que aquí són més europeus pel que fa als horaris, és a dir, acostumen a dinar a les 12.30h i a sopar, com a molt tard, a les 20.00h”.

D’altra banda, assegura que el nivell de vida és inferior al de Catalunya, ja que a Portugal el salari mínim és força inferior. A tall d’exemple, ens explica: “Estant amb dues amigues a la terrassa d’un bar, no hem pagat ni dos euros per tres copes de vi, és a dir, menys del que es pot pagar a Catalunya només per una copa”. Pel que fa al preu de l’habitatge, tot i que ella no ha de pagar res perquè l’allotjament va inclòs amb la feina, assegura que els preus a Portugal són molt més barats que a Catalunya.

Tot i aquestes diferències, la Magalí està convençuda que l’oportunitat que se li ha ofert a Portugal hagués estat difícil trobar-la aquí, ja que fa poc que ha finalitzat els estudis i encara li manca experiència laboral. En aquest sentit, assegura que “volia treballar en algun departament de comunicació que estigués relacionat d’alguna manera amb la gastronomia, i això a Agramunt hagués estat molt complicat. Potser a Barcelona hagués pogut trobar alguna cosa però el tancament de la restauració per la Covid-19 ha fet molt mal a aquest sector, i aquí he pogut trobar el que volia i puc seguir aprenent i formant-me”.

Tot i que d’Agramunt troba a faltar la família, els amics i el menjar de la seva padrina, la Magalí és conscient que l’oportunitat que ha tingut és única i cal aprofitar-la. “Tot són experiències i de tot se n’aprèn. I ara és el millor moment per fer-ho”, reconeix.

La Magalí en un taller a l'hotel. Foto: Magalí Ortiz.

MÉS PERSONAL Què és el que més t'agrada del lloc on vius?

El paisatge. Aixecar-me cada matí i veure el Douro envoltat de vinyes.

Igual que la resta de països, Portugal també està patint els efectes de la pandèmia de la Covid-19, però la Magalí assegura que la situació al país és força millor que la que travessa Catalunya: “La gestió de la pandèmia és molt diferent i, pel que veig, la gent està contenta amb com ho està fent el seu govern.

Aquí no han tancat bars ni restaurants, i l’hotel on treballo continua en ple funcionament”. Sobre aquest tema, també explica que una cosa que la va sorprendre va ser el preu de les mascaretes, el qual afirma que a Portugal és molt més baix que a Catalunya.

Com definiries els portuguesos?

Propers, simpàtics i agradables.

Finalment, si mai tenim l’oportunitat de viatjar a Portugal, la Magalí ens recomana visitar, més enllà de Lisboa, la zona on actualment es troba, la Vall del Douro. “És un lloc poc conegut que tenim molt a prop i és genial per fer una escapada i gaudir uns dies del seu bon menjar i vi, i del seu paisatge espectacular”, explica, i afegeix: “Crec que la tardor és la millor època de l’any per visitar aquest lloc, perquè és quan el paissatge i les vinyes estan més maques amb tonalitats vermelles, marrons i grogues”, conclou.

Què és el que més trobes a faltar del poble?

La família, els amics i el menjar de la meva padrina.

El teu menjar portuguès preferit: M’encanten els petiscos, que són les tapes portugueses.

Alguna expressió típica del país: No faz mal, que significa “no et preocupis”. Em fa molta gràcia perquè sona igual que com si en català diguéssim “no fas mal”.

Penses tornar a Agramunt en un futur?

Treballar a Agramunt igual serà més complicat, però sempre serà casa meva.

17

18

19

R O I N È S T U SAL Gilbert Esteve Farmacèutic, Òptic i Tècnic en Ortopèdia

Pot la Covid-19 tenir efectes sobre el cabell?

Es tracta d'una caiguda molt forta del cabell en un període curt de temps, ocasionada perquè el virus danya l'arrel dels fol·licles pilosos.

• • •

Els efectes de l'arribada de la tardor es manifesten al nostre cabell amb més caiguda de l'habitual, menys volum i el trobem més afeblit. És en aquesta època quan es perceben els efectes de la fase telògena (fase de caiguda del cabell).

A més, si sumem l’escassa atenció que li hem donat al nostre cabell durant l'estiu: excés de radiació solar, clor de les piscines, sal de l'aigua del mar, abús de recollits, etcètera, tot això afebleix encara més el cabell i afavoreix la seva deshidratació.

La caiguda del cabell és un problema que afecta un bon percentatge de la població i les causes més habituals són: l’estrès, la caiguda estacional, danys excessius per abús de tints, assecadors, efectes secundaris de medicacions, malalties, cirurgies o quimioteràpies, una dieta desequilibrada, factors genètics, embaràs…

Consells per a una bona cura capil·lar Per mantenir el cabell saludable i evitar-ne la caiguda recordem els següents consells: •

Per una altra banda, enguany ha entrat en joc un nou factor agreujant del problema: la Covid-19. Els experts ja anaven detectant una major caiguda i pèrdua de massa capil·lar des del confinament, però ara han saltat les alarmes en totes aquelles persones que han sofert el coronavirus: una caiguda del cabell aguda i molt alarmant.

Es tracta d'una caiguda molt forta del cabell en un període curt de temps, ocasionada perquè el virus danya l'arrel dels fol·licles pilosos i interromp el seu cicle de creixement, provocant una caiguda massiva del cabell als dos o tres mesos de patir la infecció. Però tranquils, té un bon pronòstic i el cabell es regenera de manera natural sempre que la nostra dieta aporti els nutrients necessaris per fer-ho: vitamines, aminoàcids i minerals necessaris per sintetitzar la queratina (proteïna del cabell amb alt contingut de Sofre, 5%, important en la unió de fibres de queratina).

Cicle de vida del cabell El cabell no creix de manera indefinida, sinó que té un creixement cíclic, denominat cicle pilós. Cada fol·licle posseeix el seu propi cicle, independent dels que hi hagi al seu voltant i té tres fases: 20

Fase Anàgena: el pèl neix i creix. Dura uns tres anys de mitjana.

Fase Catàgena: És una fase de transició. S'estén unes tres setmanes, durant les quals el creixement es deté.

Fase Telògena: És la fase del descans i de caiguda del cabell.

Dura uns tres mesos.

•

• • • • • •

Protegir-lo de les agressions externes; en particular, durant l'estiu és important evitar exposicions prolongades del cabell al sol. Utilitzar unes gotes d’oli d’Argan ajuden a mantenir el cabell hidratat i lubricat.

Utilitzar un xampú adequat per a cada tipus de cabell. No tots tenim el mateix cabell ni el mateix cuir cabellut. Fer almenys una revisió anual amb un tècnic en tricologia seria recomanable.

Limitar l’ús d'assecador i planxes el màxim possible.

No abusar dels tints i decoloracions. Són molt agressives pel cabell. Deixar passar almenys un mes entre aplicacions.

Tallar-lo amb freqüència: Una vegada al mes és la freqüència ideal per mantenir les puntes sanes.

Complementa el bany amb un producte d'hidratació extra a la setmana, com una mascareta o un sèrum.

Una dieta equilibrada i saludable és clau per donar al cabell tots els nutrients que necessita per créixer.

Complementar la dieta amb multivitamínics específics per reforçar cabell i ungles, així com xampús per donar força i mantenir el cabell vigorós, sobretot en èpoques de caiguda més accentuada.

En cas de més dubtes, consulteu al vostre farmacèutic de confiança!

VIC19008_rotecna_2020.pdf

1

15/1/20

15:35

Des de 1775...Guardem l’Autèntica Tradició del Torró d’Agramunt

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

TORRONS

AGRAMUNT

MUSEU del TORRÓ i la XOCOLATA

OBRADOR, BOTIGA I MUSEU Ctra. de Tàrrega, 1 · Agramunt · Lleida T. +34 973 39 06 07 · torrons@vicens.com www.vicens.com

HORARI MUSEU Dilluns a Dissabte: 10:30h - 18:00h | Diumenges i festius: 10:00h - 14:30h T. +34 973 39 06 07 · museu@vicens.com

XOCOLATA JOLONCH

FÀBRICA, BOTIGA I XOCOLATERIA Plaça del Pou, 8 · 25310 Agramunt · Lleida Tel. 973 39 21 05 · www.xocolatajolonch.com

21

SOLIDARIS Banc d'Aliments Agramunt "La Covid-19 ha deixat famílies en situació de precarietat social, econòmica i alimentària, fet que ha augmentat la demanda del Banc d’Aliments".

L'Agnès Farré i el Jordi Baiget al magatzem del Banc d'Aliments a Agramunt. Foto: Rotecna.

La crisi provocada per la pandèmia de la Covid-19 ha minvat els ingressos i els recursos de moltes famílies. Algunes, amb més dificultats, han pogut continuar fent front al dia a dia. Altres, en canvi, no ho han pogut assumir i s’han quedat en una situació de precarietat alimentària que les ha obligat a recórrer a ajudes com la que presta, per exemple, el Banc d’Aliments, un recurs creat en l’àmbit intercomarcal que prové d’aliments i de productes als diferents municipis del seu territori en funció de les seves necessitats. En aquest IMPULS parlem amb l’Agnès Farré i el Jordi Baiget, dels serveis socials de l’Ajuntament d’Agramunt, que ens expliquen el funcionament i la gestió d’aquest servei que actualment atén a 37 famílies de la vila.

Com funciona el Banc d’Aliments a Agramunt?

Concretament, Agramunt depèn del Banc d’Aliments de Lleida, i són els serveis socials de l’Ajuntament els que s’encarreguen de fer la distribució d’aquests aliments i productes entre les famílies ateses a la població. Prèviament, aquestes han estat valorades pels serveis socials municipals: “Un cop es posen en contacte amb nosaltres i ens presenten tota la documentació, fem diverses entrevistes, visites a domicili, etcètera. Valorem detingudament cada cas per comprovar que es reuneixen tots els requisits per rebre aquesta ajuda”, explica l’Agnès Farré, treballadora social de l’Ajuntament, i afegeix: “Acostumem a atendre persones amb ingressos molt justos, i unes poques sense ingressos, que no poden cobrir les necessitats bàsiques d’una llar”. Actualment, el Banc d’Aliments atén a unes 37 famílies a Agramunt (i els seus pobles agregats), Puigverd d’Agramunt i Ossó de Sió. La xifra és 24

lleugerament superior a la del mes de març, quan el Banc d’Aliments d’Agramunt atenia al voltant d’unes 10 famílies menys. Com explica el Jordi Baiget, educador social de l’Ajuntament d’Agramunt: “Abans de la Covid-19, moltes persones treballaven en negre. Amb aquesta situació s’han quedat sense feina i d’un dia per l’altre s’han vist sense cap ingrés i sense possibilitat d’obtenir cap ajuda econòmica de l’administració. En resum, la Covid-19 ha deixat moltes famílies en situació de precarietat social, econòmica i alimentària, i, per això, ha augmentat la demanda del Banc d’Aliments”.

De manera mensual, les famílies que atén el banc d’aliments d’Agramunt acudeixen a aquest espai, que a Agramunt es troba al costat del Parc de Bombers. Allà reben un lot que inclou llet, suc de fruita, oli, algun tipus de conserva de peix (sardines, tonyina...), pasta, confitures, torrons i productes d’higiene, tan personal com per la llar. “No sempre són iguals, perquè no sempre rebem el mateix producte, i no sempre tenim de tot, però intentem fer lots els més variats com sigui possible”, assegura el Jordi. L’Agnès afegeix: “El que més ens manca són productes frescos com fruita (només rebem mandarines, i de forma esporàdica), verdura o carn. Tot i això, si ens donessin tampoc comptem amb una infraestructura suficient per poderlos mantenir i repartir”.

La gran majoria d’aquests aliments provenen del fons d’excedents alimentaris de la Comunitat Econòmica Europea, tot i que també n’arriben del Consell Comarcal, que subministra productes de

SOLID ARIS Banc d'Aliments Agramunt

"Durant el confinament, gràcies al personal de la brigada de l’Ajuntament d’Agramunt, es van poder repartir els lots d’aliments a domicili". neteja, de campanyes com el Gran Recapte, i de donacions que fan algunes empreses del territori. En concret, “aquí hem rebut donacions d’empreses com Torrons Vicens, que sovint ens dóna torrons; del forn Esmatges, que també ens proporciona pa dues vegades a la setmana de forma gratuïta; pel confinament, l’escorxador Figuera ens va subministrar conills, i abans de la pandèmia, teníem un conveni amb el Caprabo d’Agramunt, que ens entregava aquells productes que estaven mal envasats, però que es podien consumir sense cap problema”, expliquen els tècnics dels serveis socials. D’altra banda, el Banc d’Aliments també compta amb la col·laboració de Creu Roja, que reparteix uns kits amb productes d’higiene. Si amb tot això, en algun moment existeix una necessitat concreta, aleshores és l’Ajuntament qui l’assumeix.

A més d’aquesta xarxa d’empreses col·laboradores, el Banc d’Aliments d’Agramunt compta amb el suport d’un grup de persones voluntàries, que s’encarreguen cada mes de preparar els lots i de posar ordre al magatzem quan arriben els productes.

El repartiment durant el confinament Igual que per a moltes empreses, el confinament provocat per la pandèmia també va suposar un repte pel Banc d’Aliments. Com explica l’Agnès: “Durant el confimament, gràcies al personal de la brigada de l’Ajuntament d’Agramunt, es van poder repartir els lots d’aliments a domicili, ja que no podíem deixar de fer-ho perquè és una necessitat bàsica.

Els mesos següents vam adaptar el funcionament del nostre Banc d’Aliments a la nova realitat i es va citar a les famílies, una per una, a una hora concreta i amb totes les mesures de seguretat (mascareta, distància de seguretat, etc.). El que abans es feia en una hora i mitja, ara es fa en quatre hores o més”.

En cas que es produís un nou confinament, des del Banc d’Aliments asseguren que mantindrien aquesta mecànica, i si les famílies no poguessin anar a recollir els lots, se’ls faria arribar.

Gran Recapte 2020 Pel que fa al Gran Recapte d’aquest any, la Covid-19 ha impedit dur a terme aquesta cita com estàvem acostumats a viure-la, és a dir, amb una recollida d’aliments als supermercats que, any rere any, ha comptat amb la col·laboració de voluntaris. Tot i

Fent inventari dels aliments que recullen. Foto: Rotecna.

això, des del Banc d’Aliments de Catalunya s’ha impulsat una campanya virtual que ha recollit una gran quantitat de donacions econòmiques. Aquestes es destinaran a l’adquisició d’aliments per a les famílies que ho necessitin, promovent la recuperació d’aliments, i evitant el malbaratament.

A més d’aquesta campanya, l’Agnès considera que durant l’any es podrien dur a terme altres accions com, per exemple, els arrodoniments que ja fan algunes cadenes de supermercats: “En el moment de pagar, s’arrodoneix el preu i la diferència es destina al Banc d’Aliments”.

Tot i que iniciatives com el Gran Recapte o els arrodoniments han gaudit sempre d’una bona resposta per part de la població (l’any passat, només a Agramunt es van recollir dues tones i mitja d’aliments), els responsables del Banc d’Aliments d’Agramunt consideren que això no és suficient, ja que, per exemple, ara mateix “s’han de fer els lots amb els productes més bàsics”.

En aquest sentit, l’Agnès i el Jordi creuen en la importància de treballar en campanyes per sensibilitzar a la població, però són conscients de la complexitat d’aquest moment en què la gent no pot col·laborar de la mateixa manera que ho havia fet fins ara.

Per acabar, els tècnics dels serveis socials recorden que si cap empresa o persona està interessada a donar qualsevol producte o aliment, només ha de posar-se en contacte amb ells a les oficines de l’Ajuntament d’Agramunt.

25

Teresa Duran Agent de viatges

Una altra manera de viatjar: Fem ruta!

Les autocaravanes són ara una de les formes més segures de viatjar.

Fotos: Anoia Caravanes.

Poques formes de viatjar donen tanta independència i llibertat com ho fan les autocaravanes. Viatjar amb la casa a sobre està ple d'avantatges: et permet tenir cada dia unes vistes diferents, dormir contemplant els estels i gaudir d’un enorme jardí als teus peus. I ara, a més, li afegim que és una de les formes més segures de viatjar. La seva autonomia i capacitat de guardar les distàncies amb altres viatgers transmet una especial tranquil·litat.

Si mai no has viatjat en autocaravana i t'estàs plantejant llogar-ne una, hi ha uns quants detalls que s’han de conèixer abans d'emprendre l’aventura. No només sobre quina és l'opció que més et pot interessar: caravana-roulotte, camper, autocaravana..., sinó també quines eines et poden venir bé per viatjar amb més comoditat. De manera que, perquè les vacances vagin sobre rodes, és important seguir els consells que els professionals podem oferir.

Són molts els aspectes positius de viatjar en autocaravana, però el més important és la llibertat i flexibilitat en els plans, aquest és l'autèntic esperit de l'autocaravanista. Afavoreix que visquis més el moment present, com quelcom únic.

Per una altra banda, es poden visitar més llocs en menys temps.

En anar amb una casa rodant la mobilitat és superior. A més, està bé tenir un itinerari fet, però sempre tens la possibilitat de canviar-lo si et ve de gust. També facilita arribar a certes 26

destinacions úniques, on es pot pernoctar i despertar-se amb unes espectaculars vistes al mig de la muntanya o en uns penyasegats veient el mar.

Als nens els encanta. Si és tota una aventura per als més grans, imagineu-vos per als nens! Per a ells és com un refugi amb un gran pati per jugar. A més, enforteix les relacions familiars en compartir experiències i realitzar activitats al mateix temps que es descobreixen mons nous.

Per contrapartida, el punt que menys agrada, és que si vols estar còmode, has de tenir una adequada organització i neteja, ja que estem parlant d’un espai molt reduït on hem d’optimitzar tots els recursos. A les feines domèstiques hem d’afegir els canvis d’aigües i omplir els dipòsits, així com tenir cura de l’autonomia energètica. Si tenim aquestes tasques controlades, tot anirà sobre rodes.

Finalment, cada viatge en una autocaravana és una combinació perfecta de comoditat i aventura. Hi ha moltes formes diferents d'experimentar els viatges. Per a uns, la natura i l'aventura són els aspectes més importants. Per a altres, viatjar és com una forma d'explorar noves cultures i hàbits. L'objectiu principal per a tots és el mateix: gaudir, guanyar experiència i allunyar-nos del nostre entorn. Així, un viatge en autocaravana pot ser ideal per a qualsevol persona

27

Equip de futbol femení

Jugadores de l'equip de fubtol femení del Club de Futbol Gerard Gatell d'Agramunt. Foto: CF Gerard Gatell.

Vuit noies d’entre 13 i 15 anys formen l'únic equip femení actiu de futbol del Club de Futbol Gerard Gatell d’Agramunt. El conjunt va néixer fa dos anys, però enguany serà la primera vegada que juguin en una competició de lliga. El Pau Farré, coordinador de futbol base del club, ens explica els inicis d’aquest equip i com encaren la temporada.

L’any 1923 l’Escola de Futbol Gerard Gatell d’Agramunt començava a formar als primers futbolistes del municipi. Avui, 97 anys després, l’escola compta amb 10 equips, a més del primer equip del club. Aquesta temporada, però, segur que passarà al seu record, ja que serà la primera en què un equip femení jugarà en una competició de lliga.

El conjunt femení de futbol agramuntí començava la seva trajectòria ara fa dos anys amb els objectius de gaudir de l’esport, aprendre, créixer i millorar dia a dia. “Quan vam començar amb l’equip hi havia poques noies, però totes tenien moltes ganes de jugar a futbol. A poc a poc, el nombre ha anat creixent i aquest any hem assolit el número mínim d’integrants, vuit, per poder federar-les en una competició. Concretament, quan es reprengui la competició jugaran en el grup 2 de Femení Cadet”, explica el Pau Farré, coordinador del futbol base.

Actualment, l’equip està format per vuit noies d’entre 13 i 15 anys, que entrenen dues vegades a la setmana amb el Raül Popa i el Marc Martínez, entrenadors del club: “Els entrenaments estan programats sobretot per a la millora de la tècnica, tant de 28

les veteranes com de les que han començat aquest any. Per exemple, es treballa per aprendre a fer bones passades, per millorar el remat a porteria, etcètera”, indica el Pau, i afegeix: “Un altre aspecte important a treballar és el posicionament dins del camp, ja que hem de tenir en compte que aquest equip encara no ha jugat mai a lliga amb altres equips. Aquest és un factor que marca molt la diferència davant d’altres equips que competeixen des de fa més temps i tenen més clar quina posició ocupa cada jugadora en el joc. D’altra banda, les porteres de l’equip entrenen algunes vegades amb altres equips de l’escola per aprendre el treball específic d’aquesta posició”.

Tot i que la xifra de jugadores encara no és molt elevada, des del club es mostren satisfets amb el creixement que l’equip ha viscut des que va formar-se, i la valoració que fan d’aquests primers mesos és molt positiva, malgrat l’aturada que han patit per la pandèmia de la Covid-19. “Per nosaltres és un orgull comptar amb un equip femení dins del club, i més si tenim en compte que Agramunt no és un poble molt gran, on resulta difícil crear un equip com aquest”, expressa el Pau. No obstant això, el coordinador de futbol base del club comenta: “Som un equip encara molt jove, i estem satisfets amb la resposta que hem tingut fins ara de les noies que s’han apuntat a l’equip. A poc a poc, l’interès de les noies en aquest esport va despertant, i encara que, de moment, no puguem formar cap altre equip, seguirem treballant per fer-ho. Per això, volem fer saber que qualsevol noia que vulgui jugar a futbol, només s’ha de posar en contacte amb nosaltres”.

Equip de futbol femení Des de l’escola confien que el fet d'haver pogut federar aquest equip pugui servir per animar a altres noies a jugar a futbol i formar altres conjunts femenins. En aquest sentit, el Pau recorda que anys enrere, havia existit un altre equip de futbol femení a Agramunt format per mares: “Va funcionar durant un temps i n’estàvem molt contents. Ara és una possibilitat que estem disposats a tirar endavant en cas que es donés l’oportunitat. Ens encantaria comptar amb elles de nou”.

Així doncs, per incentivar l’esport femení, des del club s’han impulsat iniciatives com les jornades de portes obertes, que també es fan amb la resta d’equips. Amb aquesta acció, l’equip femení va sumar dues jugadores, que atretes pel projecte van decidir provar els entrenaments durant uns dies i ara, gràcies a elles, la resta de noies s’han pogut federar i jugar en la lliga. A més d’aquestes jornades, el boca-orella també ha ajudat a ampliar l’equip i ha despertat l’interès d’altres noies. Així mateix, el Pau assegura: “El club sempre ha estat obert a la participació de noies en altres equips de l’escola, i en el prebenjamí, que és un equip masculí, hi juga una noia com a portera”.

Afortunadament, el futbol femení té cada vegada més seguiment i visibilitat, encara que, com expressa el Pau: “Queda molta feina per fer, i s’ha d’avançar molt perquè sigui contemplat com el masculí”. Actualment, el club agramuntí també compta amb dues dones dins de la junta directiva i en l’àrea de coordinació, i esperen que, a poc a poc, la presència femenina vagi creixent.

Respecte a aquesta qüestió, el Pau explica: “En l’àmbit global, ja s’ha comprovat que l’augment en el nombre de dones que s’apunten a jugar a futbol és cada vegada més gran, i això ajudarà a fer que l’esport femení adquireixi cada vegada més presència a la societat. Per tant, des d’Agramunt esperem que en els pròxims anys el futbol femení gaudeixi de la mateixa visibilitat i consideració que el futbol masculí”.

Moment d'un partit. Foto: CF Gerard Gatell d'Agramunt.

Jugadora de l'equip durant un partit. Foto: CF Gerard Gatell d'Agramunt.

29

Anna Pujadó Grau

Llevadora, consultora de lactàcncia IBCLC i assessora de son infantil

I si pareixo en plena pandèmia?

La lactància materna també s'aconsella en cas que la mare sigui Covid-19 positiva.

Vivim temps convulsos, de molts canvis, on no ens queda altre remei que adaptar-nos a la nova realitat. Malgrat tot, continuen naixent nadons i, sovint, tant per part de les mares com dels pares es generen molts dubtes al voltant del part, el postpart, la lactància, etcètera.

Pel que fa al part, els protocols que se segueixen en les diferents institucions són semblants. En general, a molts hospitals quan la mare ingressa per treball de part se li fa una PCR per saber si té la Covid-19. Les dones poden estar acompanyades en tot moment durant el treball de part i naixement del seu fill per l'acompanyant de la seva elecció, tant si són positives de la Covid-19 com negatives. En alguns hospitals ja es comença a fer la PCR també als acompanyants quan les mares ingressen a la sala de parts. Per una altra banda, es demana que tant la mare com el pare utilitzin la mascareta i es rentin sovint les mans amb solució alcohòlica.

Pel que fa al procés del part, tot és el mateix, és a dir, tant si la mare és Covid-19 positiva o negativa, pot fer el pell a pell amb el seu nadó quan neixi; pel que fa al clampatge del cordó, també es pot fer quan aquest hagi deixat de bategar i, per tant, quan el nadó hagi rebut tota la seva sang; la lactància materna també s'aconsella en cas que la mare sigui Covid-19 positiva, ja que s'ha comprovat que les defenses que conté la llet materna són capaces de matar la Covid-19.

30

Si tot es desenvolupa dins de la normalitat, s'acostuma a donar l'alta entre les 24 i 48 hores, i en cas de cesària al cap de 72 hores.

Pel que fa al postpart, un cop la nova família arriba a casa, sí que s'aconsella que no s'acumulin les visites, i que quan n’hi hagi, aquestes utilitzin sempre la mascareta i facin el rentat de mans només entrar al domicili. I, si es tenen símptomes de qualsevol malaltia, no anar a veure a un nadó.

També és important que el pis es ventili cada dia i, especialment, després de les visites. En el cas que s'hagin de rebre visites d'infants, és important el rentat de mans i, si volen tocar el nadó, explicar-los que li toquin només els peus, ja que els nadons es posen les mans a la boca i així evitem possibles infeccions. Si els infants que han d'anar a veure el nounat estan malalts, o tenen mocs, tocs, malestar..., millor posposar la visita per quan estiguin completament sans.

Els pares poden fer sortides amb el nadó, sigui amb el cotxet, amb l’ús de fulards o motxilles, i intentar fer-ho en hores que faci bon temps i li toqui el sol al nadó. No és imprescindible que els nounats sortint cada dia de casa, però quan ho fem, és millor intentar estar el màxim de tranquils possible, evitar llocs amb molta gent, rentar-se les mans i utilitzar mascareta quan se surt de casa.

D V L E G A L B

A

R

C

E

L

O

N

A

A

G

R

A

M

U

N

T

Fernando M. Díaz Vélez ADVOCAT fmdiaz@icab.cat 609 68 39 16

Col. Icab 37.030

Assesorament jurídic - Particulars i empreses Civil · Penal · Fiscal · Administratiu · Mercantil · Immobiliari · Sucessions · Matrimonial

31

Per què plorem?

Si bé tots els mamífers produeixen llàgrimes, només els humans plorem, el que demostraria un component psíquic.

La conjuntiva, és a dir, la mucosa que recobreix les parpelles i la part anterior de l’ull, està constantment lubricada per les llàgrimes.

Les funcions d’aquestes són afavorir el lliscament de les parpelles i prevenir la sequedat de la part de l’ull exposada a l’aire. Aquestes llàgrimes estan compostes d’aigua, sal, petites quantitats de proteïnes i greixos, i contenen també lisozim, un agent antibacterià.

químicament diferents de les llàgrimes que generem per una tensió. Les llàgrimes emocionals estan formades principalment per aigua, lípids i altres substàncies, i es diferencien de les altres perquè contenen major quantitat d'hormones que estan associades amb l'estrès.

Les llàgrimes es generen en les glàndules lacrimals i s’eliminen per l’angle intern de l’ull cap a les fosses nasals. Quan el llagrimeig és excessiu i no es poden eliminar totes les llàgrimes, es produeix l’acció que coneixem com plorar.

Vessar llàgrimes per expressar emocions és un comportament exclusiu de l'ésser humà. Una qüestió important és que, si bé tots els mamífers produeixen llàgrimes, només els humans plorem, el que demostraria un component psíquic i probablement una funció social. Plorar afavoreix la connexió psíquica amb altres persones, perquè les llàgrimes ens deixen indefensos i funcionen com un senyal de socors. Això inhibeix els comportaments agressius, ja que el plor transmet vulnerabilitat i pot acostar-nos emocionalment als altres. Plorar ens permet expressar i fer una petició d'ajuda que generalment obté una resposta de suport emocional de l'entorn, a més activa en els altres la seva capacitat d'empatia i protecció emocional. Les llàgrimes ens poden ajudar a construir i enfortir relacions personals amb les persones amb qui les compartim.

Diferents tipus de llàgrimes Les llàgrimes que humitegen constantment els ulls són les llàgrimes basals. Quan una llum intensa, un cos estrany, un líquid o un gas irritant arriba a la mucosa ocular, es genera una major producció de llàgrimes, anomenades reflexes, la funció de les quals és rentar i protegir l’ull. D'altra banda, quan el llagrimeig té un origen emocional pot ser produït per situacions agradables o desagradables. Aquestes llàgrimes, anomenades psíquiques o emocionals, es produeixen per un mecanisme diferent, ja que no responen a una reacció local, sinó a distància originada en el sistema límbic del cervell i conduïda per nervis parasimpàtics fins a la glàndula lacrimal. La comprensió del plor en l'ésser humà adult i la seva relació amb la salut emocional ha despertat gran interès en experts i investigadors. Algunes de les hipòtesis que es contemplen és que a través del plor s'allibera certa hiperactivitat, ajudant a establir un equilibri o reduir un estrès puntual.

Gràcies a la recerca s'ha pogut descobrir que els components de les llàgrimes són diferents en funció de l'agent que les produeix, de manera que les que segreguem quan pelem una ceba, són 32

Una acció exclusiva dels humans

Socialment, podem dir que som poc tolerants al plor dels altres.

Sabem que sofreixen i ens dol el seu lament, però la reacció natural de consol és voler impedir a l'altra part aquesta expressió, per exemple quan algú plora li diem: "no et posis així”, “no ploris”, “no val la pena plorar per això”. Aquestes expressions tan habituals no fan sinó reflectir la incomoditat que suposa per a un l'expressió emocional de l'altre i la incapacitat per afrontar-la. Per tant, cal que assumim que la seva presència és necessària, i simplement acompanyar a aquesta reacció natural i normalitzar la seva funció i efecte.

33

Marta Eroles i Fiñana Psicòloga, treballadora social i mestra

Comencem a preparar la carta als Reis

Si no es posen límits a l’hora de triar els regals, podem generar falses esperances i una tolerància baixa a la frustració.

Estem encara en plena de tardor, però és ja un bon moment per començar a pensar en quines joguines triarem quan arribin les festes de Nadal. Sabem que enguany seran atípiques i amb tota probabilitat viscudes en circumstàncies excepcionals, i caldrà que les famílies busquin fórmules per celebrar, en la mesura del possible, una de les festivitats de l’any més gaudida pels petits i petites de casa.

Durant el confinament molts pares i mares s’han adonat que passar temps lliure amb els seus fills els ha resultat més feixuc del que esperaven. Moltes famílies no havien passat mai tantes estones amb els petits i asseguren haver arribat a un punt de saturació que no han sabut com resoldre. Les presses i l’excés d’activitats han fet que el temps de lleure ja no sigui temps de lleure.

En els temps que estem vivint, cal contemplar de nou la possibilitat de més períodes a casa, i les joguines són un bon element per establir vincle entre pares, mares i fills, i fer del temps junts una estona profitosa per parlar i relacionar-se, per estimular la comunicació i expressar les emocions. És per aquest motiu que cal planejar bé com es farà la carta als Reis aquest any.

Pares, mares i adults han d’acompanyar els més menuts a l’hora de fer la carta a Ses Majestats. El primer pas és parlar-ne amb antelació, evitant preguntar als nens i nenes “què vols” i canviar la pregunta per “què necessites”. És evident que no tot el que demanaran, ho necessiten, però cal incentivar-los a fer la reflexió i fer-los conscients de les joguines que ja tenen i de la utilitat de 34

cadascuna. Pares i mares els han d’acompanyar en la tria dels jocs oferint arguments i alternatives (jocs que incentivin la creativitat, educatius, que afavoreixin el seu aprenentatge, que puguin ser compartits i adequats a la seva edat), i és important que primer es redacti en brut per després comentar-la i valorar la tria. No s’ha de fer amb presses, no és només una simple carta als Reis; si està ben guiada, pot ser una oportunitat excel·lent per treballar necessitats, emocions, expressions i vincles familiars.

Els més menuts tenen a l’abast una publicitat vistosa i atractiva que fa que en les seves preferències es guiïn només pel que han vist a la televisió, però sense valorar-ne la utilitat. Els sembla que a més quantitat de joguines, més felicitat obtindran, quan vertaderament és tot el contrari. Si no es posen límits a l’hora de triar, podem generar falses esperances i una tolerància baixa a la frustració en cas de no rebre tot el que s’ha demanat. Els nens han de tenir clar que potser no se’ls portarà tot el que demanen.

Una proposta encertada és que en aquesta carta hi figuri una joguina que ells hagin triat, una altra de cooperativa que, en usar-la, se’n gaudeixi en família, una cosa útil (roba, mitjons, material escolar) per entendre el valor dels objectes, i que es demani també alguna cosa immaterial o per una altra persona (un desig, amor, temps o el que l’infant decideixi) per tal d’estimular la seva capacitat empàtica i allunyar-se del consumisme i el materialisme.

La Covid-19 no privarà la il·lusió dels infants el dia més màgic de l’any.

35

Bello Horizonte

San Juan de la Rambla (Tenerife)

Filet de porc amb cítrics i puré de papaia El David al restaurant.Foto: David Delgado.

Per primer cop en aquesta secció, sortim del nostre territori i ho fem per viatjar fins a Tenerife. Ens desplacem, concretament, fins a San Juan de la Rambla, un petit municipi situat al nord d’aquesta illa, on trobem el restaurant Bello Horizonte. Aquesta elecció no és casual, ja que allà hi tenim al David Delgado, un agramuntí que fa un any va decidir emprendre l’aventura d’obrir aquest establiment juntament amb el seu soci Manuel Fernández.

Tot i que no ha estat un any fàcil a causa de la pandèmia de la Covid-19, aquests emprenedors han aconseguit seguir endavant amb el seu negoci. Per aconseguir-ho, el David ens diu que han posat tot l’esforç possible per oferir una bona proposta gastronòmica i acompanyar-la d’un bon servei als comensals.

Com ens explica el David, Bello Horizonte té una clara influència de la cuina mediterrània, amb tocs d’altres cultures, i la carta del restaurant ofereix fins a 25 plats diferents, a més d’altres varietats fora de carta. “El nostre plat principal és l’arròs caldós i n’oferim una àmplia varietat. En tenim de marisc, de carn, mixt, vegetal, etcètera. D’altra banda, també cuinem plats tradicionals canaris, catalans o mallorquins, i això ens permet diferenciar-nos d’altres restaurants de la zona”, exposa el David.

Per acompanyar el menjar, el restaurant també compta amb un bon ventall de vins, tot i que, com assegura el David, el que té més sortida és el vi que es produeix a la zona: “Aquí s’elabora molt vi que es pot comprar a granel, com antigament, i els clients demanen més aquesta varietat que qualsevol altra.

Nosaltres tenim el de Valleoro, que és d'una cooperativa local propera al restaurant que elabora un vi molt bo”. No obstant això, a la carta també es poden trobar vins de Rioja, Ribera del Duero, Penedès o Costers del Segre, entre altres.

36

GRAU DE DIFICULTAT: Ingredients: Filet de porc · 2 llimones · 1 taronja · 1/2 papaia · sucre · farina · mantega · Cointreau · sal · pebre

Elaboració: En primer lloc, tallem la papaia a trossos petits, l'afegim a una cassola amb una mica de mantega i la deixem ofegar uns minuts.

Seguidament, afegim el suc de mitja llimona, mitja taronja, sal i pebre al gust. Deixem coure durant uns 15 minuts a foc lent fins que agafi una textura de puré i reservem.

Per una altra banda, tallem el filet, el salpebrem i enfarinem, i el daurem en una paella amb una mica de mantega. Seguidament, flamegem amb un raig de Cointreau, i afegim els sucs d'una llimona, i a trossos petits la mitja taronja i mitja llimona que ens havia quedat.

Finalment, caramel·litzem amb sucre unes rodanxes de taronja, muntem i servim el plat.

La proposta gastronòmica que ofereix Bello Horizonte ha gaudit d’una bona acollida durant l’estiu. Després d’uns mesos durs, per tot l’esforç que comporta l’obertura d’un restaurant, i després, del tancament per la Covid-19, el David i el seu soci van apostar per donar una empenta a la terrassa de l’establiment durant els mesos estivals. Aquest espai exterior disposa de 140 m2 i té capacitat per a 80 persones (sense les restriccions per la Covid19 seria de 160), i al llarg d’aquesta temporada no ha parat d’acollir clients. A més d’aquesta gran terrassa, el restaurant que es troba en una antiga casa típica canària rehabilitada, compta amb dues sales més, de les quals només en tenen una oberta.

Bello Horizonte Pel que fa als comensals del restaurant, el David ens explica que principalment reben famílies que viuen a la mateixa zona i estan molt acostumades a la cuina canària, ja que “Tenerife Nord, al contrari que la part del sud, no rep una gran quantitat de turistes i, per tant, el client que tenim és gent d’aquí”.

Aquest fet també comporta que el restaurant hagi de competir amb els guachinches, que són els bars típics canaris, que ofereixen plats molt bons a un preu molt assequible. Respecte a això, el David expressa que “per competir amb aquests establiments, tenim com a arma la nostra cuina, bona i variada, i fins ara ens ha funcionat molt bé”.

Per últim, tot i que la situació actual pot impedir fer plans a llarg termini, i tant el David com el seu soci únicament es plantegen continuar endavant com han fet fins ara, no descarten la idea de crear un servei de take away. “Quan ens van confinar al març, diversos restaurants de la zona es van unir i van crear aquest servei que va funcionar molt bé, fet pel qual estem disposats a fer-ho nosaltres també”, conclou.

Imatge de la terrassa del restaurant. Foto: David Delgado.

37

TRIVIAL 1. Què signifiquen les sigles ADN? A. Àcid Desoxiribonucleic..

SUDOKU Completeu el taulell tot utilitzant els números del 0 al 9, sense que es repeteixin en cap fila, columna o bloc.

B. Àcid Ribonucleic.

1

C. Àcid Ascòrbic.

D. Àcid cítric.

3

7

2. Quin rei europeu va dir: “L’Estat sóc jo”?

A. Carles I d’Espanya.

8

2

6

3

1

9

5

6

5

7

9

B. Carles I d’Anglaterra.

C. Enric VIII d’Anglaterra D. Lluís XIV de França.

3. A quina família pertanyen els escamarlans: A. Crustacis.

B. Rosegadors.

9

8

2

1

5

4

3

9

8

6 4

2

4 7

C. Primats.

D. Prototeris.

JEROGLÍFICS Per què sempre s’embruta tant?

9 38

L'ENIGMA MATEMÀTIC En una habitació sense llum hi ha 28 mitjons negres i 28 mitjons blancs.

Quants mitjons cal agafar per assegurar-se que hi ha almenys dos del mateix color?

No agafes l’ascensor?

- M'acabo de despertar

B

39

Tecnologia de precisió en granges porcines El projecte Clear Farm suposarà la creació d’una plataforma que permetrà conèixer l’estat dels animals a les granges.

Analitzar el comportament dels porcs a les granges, les condicions ambientals de les instal·lacions, els tractaments, etc. Tot això ens aporta informació sobre el benestar dels animals. D’aquesta idea sorgeix el projecte europeu Clear Farm que té com a objectiu crear una plataforma que ofereixi al ramader una imatge de l’estat dels animals a la granja i li permeti actuar amb antelació per millorar i corregir possibles problemes de benestar o de salut. A la vegada, la inclusió d’aquesta informació en l’etiquetatge permetrà que el consumidor conegui l’estat dels animals al llarg de la seva vida.

El projecte Clear Farm va sorgir l’octubre de 2019 de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Múrcia, i la Universitat Wagenigen d’Holanda. Les tres institucions van unir els seus esforços per dissenyar una plataforma que, mitjançant informació de sensors, oferís una imatge de l’estat dels animals a granja. Concretament, a través d’un sistema d’etiquetatge es podrà saber quin grau de benestar han tingut els animals durant la seva vida. A més, la plataforma també permetrà informar els ramaders de l’estat dels animals des d’una òptica més global en la qual s’inclourà, òbviament, el benestar, però també paràmetres productius, de les instal·lacions, etc. Finalment, tot això, permetrà conèixer l’impacte de la ramaderia sobre el medi ambient.

Concretament, el projecte es divideix en quatre fases. La primera pretén conèixer l’opinió dels consumidors i de totes les parts implicades en la producció sobre què esperen obtenir d’una tecnologia com la que es proposa. També es revisaran les tecnologies existents en el mercat per obtenir aquest propòsit.

La segona i la tercera fase (que es realitzaran en granges de porcs i de vaques respectivament) constarà de les proves a 40

granja amb la tecnologia que s’hagi identificat com a potencialment útil en la primera fase. Finalment, la fase 4 serà la de disseny de la plataforma i les seves diferents funcions que, mitjançant processos d’intel·ligència artificial, recopilaran la informació procedent de sensors, la processaran i faran arribar les dades relacionades amb el benestar animal al consumidor i als ramaders.

Pel que fa als sensors, s’està treballant en tres nivells. El primer inclourà aquelles dades que ofereix l’animal, per exemple, la seva temperatura o quantes vegades menja. El segon constarà de sensors d’ambient que mesuraran la temperatura, els gasos o els sons. Per exemple, existeix un sensor que analitza quantes vegades tussen els animals amb l’objectiu de determinar si existeix el risc d’alguna patologia respiratòria. Per últim, el tercer nivell, inclourà les dades que es recullen de forma automàtica a les granges, com els tractaments veterinaris.

Un cop es processi tota aquesta informació, el consumidor podrà disposar de més informació i podrà regular la seva voluntat de compra en funció de les dades que se li ofereixin. La hipòtesi és que, si al consumidor li preocupa el benestar animal i està ben informat sobre l’estat dels animals dels quals prové la carn que compra, acabarà tendint cap a productes amb estàndards de benestar més alts i, el què això suposa, amb més qualitat.

Pel que fa als ramaders, aquests tindran més informació sobre el benestar i la salut dels animals, i això els permetrà aplicar amb antelació mesures correctores enfront de qualsevol problema. Es preveu que el projecte sigui una realitat el setembre de 2023.

SUDOKU TRIVIAL 1-A; 2-D; 3-A.

JEROGLÍFICS No usa sabates (Nou, sabates) No va bé (Nova, Be)

L'ENIGMA MATEMÀTIC Per assegurar-se cal treure 3 mitjons.

4

1

2

3

6

5

8

9

7

7

5

9

2

4

8

3

1

6

6

8

3

7

1

9

2

4

5

2

3

6

1

5

7

4

8

9

1

4

8

6

9

3

7

5

2

9

7

5

8

2

4

1

6

3

5

6

7

4

3

1

9

2

8

8

2

1

9

7

6

5

3

4

3

9

4

5

8

2

6

7

1

41

42

43