Impuls Cal Pepe el Rellotger

EDITORIAL, 3

3r trimestre 2021

CAL..., 3 QUÈ FEM?, 4 RSC

QUI SOM?, 6

CARLES SALSE, VIATJANT PEL MÓN

PSICOEDUCA, 10

ELS PARES ES SEPAREN

EMPRENEDORS, 12

JOAN OBIOLS, IL·LUSIONS

AGRAMUNTINS PEL MÓN, 16 DAVID DELGADO, TENERIFE

SALUT SÈNIOR, 20 LA MIOPIA

SOLIDARIS, 24

ASSOCIACIÓ ALZHEIMER

DIARI D'UN NÒMADA, 26 GLAMPING

MOVIMENT CREATIU, 28 MARC XANDRE, MÚSIC

COS I MENT, 32

LA FISIOTERÀPIA HOLÍSTICA

ESPORTS, 34

GUILLEM PÉREZ, FUTBOL

BENESTAR I CÀNCER, 36 EL VOLUNTARIAT (AECC)

ON MENJAR?, 39 RACÓ DEL PORC, 40

Cal Pepe el Rellotger

A GRUPO CONSIST, S.A. Ens preparem per a un futur on no deixem de cercar solucions flexibles i adaptades a les necessitats dels clients.

Afrontem aquest futur des de l'optimisme, amb ganes, idees i joventut i també amb experiència, coneixement i cultura empresarial.

Tots som part d'aquesta empresa que ha unit i seguirà unint generacions. Aquest és el major actiu de la cadena de valor.

ons Flexible soluti ckaging f o r fl e x i b l e p a

És moment d'avançar amb una marca que incorpora tots els nostres trets d’identitat i afronta el futur amb ganes de fer i ser.

Benvinguda,

2

GRUCONSA

Seguint el nostre recorregut pels renoms de la nostra vila, fem parada al número 1 del carrer Baixada del Mercadal, concretament a Cal Pepe el Rellotger, on ens reben l’Imma, el Jaume i el Josep Ramon per explicar-nos la història de la seva casa, que comença l’abril de 1948. Va ser aleshores quan el pare de l’Imma, el Josep Pla, va tornar d’estudiar rellotgeria a diversos tallers de Barcelona i, animat per la seva família, va obrir la rellotgeria Pla a Cal Rius, on actualment es troben les oficines de l’Ajuntament d’Agramunt.

“L’any 1959 es van casar els meus pares i vam treballar en aquella botiga fins a l’any 1982 quan ens vam traslladar a la casa on vivíem, a la plaça de l’Om. Allà hi vam tenir la botiga, i hi vam estar vivint 22 anys més, concretament a l’edifici situat on antigament hi va haver l’hospital. El juliol de 2004 Cal Pepe el Rellotger passava a ser la casa on es troba actualment, on antigament hi havia Ca l’Albareda de Coscó”, explica l’Imma.

Així doncs, en els seus més de 70 anys d’història Cal Pepe el Rellotger s’ha convertit en un dels renoms més arrelats al municipi.

Sobre aquesta qüestió, el Jaume assegura: “Tot i no ser aquest el meu nom, tothom ja em coneix com Pepe el Rellotger, i si algú pregunta pel Jaume Mateu, no saben qui és”, i afegeix: “Qui més, qui menys, a Agramunt ens coneix, i en algun moment o altre ha passat per la nostra botiga”, afirma.

Amb l’arribada de setembre i el retorn a la rutina, encarem la recta final de l’any, i ho fem amb novetats per al nostre equip i per al nostre entorn. I es que en el marc de la responsabilitat social corporativa de Rotecna, durant les darreres setmanes s’han signat una sèrie de convenis de col·laboració amb diversos establiments i comerços d’Agramunt, gràcies als quals la plantilla de Rotecna podrà gaudir de descomptes i condicions especials. D’aquesta forma, Rotecna vol consolidar-se com una empresa de referència al territori i un bon lloc de treball per al seu equip, a més de refermar el seu compromís tant amb el benestar dels nostres treballadors i treballadores, com amb el comerç i l'economia del nostre municipi.

D’altra banda, aquest mes de setembre participarem en una nova edició de FIGAN, la fira de referència del sector ramader a nivell estatal. Del 21 al 24 de setembre estarem a Saragossa presentant les darreres novetats de la nostra firma, i aquesta vegada ho fem amb especial il·lusió, ja que la cita suposa retrobar-nos de nou amb els nostres clients, i poder escoltar un cop més les seves inquietuds per poder oferir sempre la millor solució, com sempre hem fet.

Amb plena confiança que el renom continuï, el Josep Ramon, que assegura que sempre diu que és de Cal Pepe el Rellotger perquè és com el coneixen, expressa: “A la vida mai se sap què pot passar, però que un renom es perdi no ho acabo de concebre, és molt difícil que caigui en l’oblit”, conclou.

Antonio Pinos, CEO Rotecna.

Direcció: Antonio Pinos.

Edició i maquetació: Tamara Lombardo.

Redacció: Tamara Lombardo i Francisco García.

Preimpressió: David Mercado.

Col·laboradors: Teresa Duran, Gilbert Esteve, Núria Moncasi, Marta Eroles i AECC Lleida.

CONTACTE IMPULS marketing@rotecna.com PUBLICITAT IMPULS marketing@rotecna.com Dipòsit legal L-213-99

IMPULS DIGITAL BLOG XARXES Imatge de la rellotgeria Pla a Cal Rius. Foto: J.R. Pla.

issuu.com/rotecnapress

impulsagramunt.blogspot.com.es IMPULS-d-Agramunt

L’opinió de la revista s’expressa només a l’editorial.

Els col·laboradors exposen posicions personals.

3

Responsabilitat Social Corporativa Rotecna vol consolidar-se com una empresa de referència al territori i un bon lloc de treball per als seus empleats.

Imatge actual de l'empresa. Foto: Rotecna.

A grans trets, la Responsabilitat Social Corporativa d’una empresa implica tot allò que aquesta pot fer en benefici del seu entorn tant en l’àmbit ambiental, com social o econòmic, i també pels seus treballadors. Rotecna fa més de 30 anys que va iniciar la seva activitat a Agramunt i actualment ocupa a més de 220 persones, la majoria del nostre entorn més pròxim.

RSC Externa L’any 1999, Rotecna va iniciar la seva primera acció socialment corporativa amb l’edició de la revista l’IMPULS, que editem trimestralment amb l’objectiu de ser una plataforma de promoció de l’activitat econòmica i social d’Agramunt. A més, al llarg de la història, hem estat una empresa implicada en reduir l’impacte mediambiental de la nostra activitat.

Per una altra banda, fruit de la nostra implicació amb el territori, també hem establert col·laboracions amb associacions solidàries i entitats socials sense ànim de lucre que treballen a casa nostra en benefici de la comunitat i amb col·lectius desfavorits. En aquest sentit, tenim diferents tipus de convenis amb entitats com l’Associació Alba, l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida o l’Associació Espanyola Contra el Càncer, entre altres.

RSC Interna En el marc de la responsabilitat social corporativa de la firma, més enllà d’establir col·laboracions amb entitats de l’entorn, Rotecna vol consolidar-se com una empresa de referència al territori i un bon lloc de treball per als seus empleats. En aquest sentit, estem desenvolupant una estratègia d’accions de RSC 4

Interna en benefici de l’equip humà que forma part de l’empresa.

Així, en els darrers mesos, s’han firmat tot un seguit de convenis de col·laboració amb diferents establiments i empreses d’Agramunt que ofereixen condicions especials als treballadors i treballadores de Rotecna. D’aquesta manera, tot treballador de Rotecna disposa d’un identificador personal i intransferible que li permet gaudir de certes condicions i descomptes.

Aprofitem aquest espai per agrair la seva implicació i participació en aquest projecte al Grup Esteve (farmàcia, ortopèdia i òptica), Ona Informàtica, Rodi Services, Pàdel Agramunt, Impremta Vicens, Cal Sangrà, Nova Estètica, Perruqueria Oxygen y Centre Podològic Sílvia Balagueró.

Per una altra banda, Rotecna ha signat un conveni amb Mapfre a través del qual ofereix als treballadors i familiars de primer grau una assegurança col·lectiva que permet disposar de cobertura sanitària sense carències ni preexistències i amb unes condicions econòmiques més favorables.

Canal de participació Finalment, en aquesta mateixa línia i, amb una clara aposta per donar veu als treballadors, disposem d’un canal de participació directe per millorar el dia a dia a l’empresa. D’aquesta manera, tot l’equip humà de l’empresa pot proposar millores dels espais de treball, de seguretat, de producció, etcètera. Totes les propostes dels treballadors són contestades pel departament corresponent, i semestralment premiades amb vals econòmics per incentivar la implicació de l’equip la millora de l’empresa.

L’Automatització del Màrqueting

QR d'un producte en Realitat Augmentada.

La implementació d’eines de màrqueting digital permet a les empreses millorar els seus resultats en aquest entorn.

Imatge del Tour Virtual que es pot visitar a la web de Rotecna. Foto: Rotecna.

Gràcies a les noves tecnologies, el món del màrqueting avança ràpidament, un fet que suposa una oportunitat de creixement i de visualització per a les empreses, però alhora un desavantatge respecte a la competència si no se sap gestionar. Des del 2018, el departament de màrqueting de Rotecna ha anat treballant per implementar i explotar al màxim les eines existents en el màrqueting digital: xarxes socials, web corporativa, blog de continguts, optimització del SEO per a buscadors com Google, email màrqueting... fins a fer el salt aquest 2021 a l’automatització del màrqueting.

Què és?

L’automatització del màrqueting permet la realització, gestió i control de forma automàtica de moltes de les accions de màrqueting digital que desenvolupa l’empresa a través d’un software.

En aquest cas, Rotecna treballa amb el software Mautic que ens permet llançar campanyes de correu electrònic de manera automatitzada, amb l’activació d’accions automàtiques i concretes com l’enviament de nous correus informatius, promocionals, vídeos, etcètera, en funció del comportament de l’usuari. Tota una cadena de correus que, alhora, és monitoritzada pel sistema per tal de poder analitzar el seu èxit i definir la implementació de millores de cara a futures campanyes. Per una altra banda, la plataforma també ens permet la creació de formularis que s’insereixen amb un format molt visual a la nostra web i a les xarxes socials, i a través dels quals els usuaris ens faciliten les seves dades a canvi de rebre informació de valor.

Aquesta funcionalitat, molt extensa en l’automatització del

màrqueting, permet alimentar la nostra base de dades i segmentar-la segons els diferents perfils d’usuari que tenim.

D’aquesta manera podem realitzar accions més efectives amb l’objectiu d’acompanyar a l’usuari fins a esdevenir un client potencial de la companyia.

Tour Virtual 360º Paral·lelament a l’automatització del màrqueting, i amb una clara vinculació amb la nova eina, Rotecna també ha invertit aquest 2021 en la realitat augmentada (RA), amb la inserció d’experiències RA en el nou catàleg corporatiu i amb la creació d’un Tour Virtual 360 graus de la Show Room de Rotecna (sala d’exposició de l’àmplia gamma de productes de la marca).

Enllaç: https://www.rotecna.com/ca/tour-virtual/ A través del tour virtual, l’internauta pot moure’s per tota la sala d’exposició, parar-se producte per producte, consultar la seva utilitat, visualitzar imatges, vídeos sobre el funcionament del producte, testimonials de grangers, viure experiències de realitat augmentada, etcètera. Tota una experiència online per conèixer els productes de la marca.

Avantatges L’automatització ha suposat un increment significatiu del nombre de persones que contacten amb l’empresa a través dels nous canals digitals. A partir d’ara, entre els nous reptes del departament, ens marquem continuar analitzant els resultats per mantenir i millorar la tendència creixent en l’entorn digital i seguir apostant per l’aplicació de noves eines de màrqueting.

5

Carles Salse, viatjant pel món

“Hi ha força recança a viatjar en solitari i, realment, fer-ho t’obre molt la ment i és una altra dimensió”.

El Carles a Shazka Kanyon, a Kirguizistan. Foto: Carles Salse.

El Carles Salse treballa al departament de back office de Rotecna des de l’any 2017, donant suport a les vendes que es realitzen a les regions de l’Europa de l’Est. Va ser precisament en aquest territori on, fa sis anys, va descobrir la seva gran afició pels viatges, després de viure a Minsk (Bielorússia) durant una temporada per estudiar i aprendre rus. Des d’aleshores, ha visitat més de 50 països arreu del món, descobrint infinitat d’indrets allunyats del turisme de masses. Amb ell parlem de com és aquest tipus de turisme, i de les seves darreres aventures.

“Quan l’any 2015 vaig arribar a Bielorússia ho vaig fer amb la voluntat de recórrer el país per poder-lo conèixer a fons, però crec que el moment que va suposar un punt d’inflexió en la manera d’entendre els viatges va ser el meu primer ‘solo-trip’ (viatge en solitari) a Moldàvia, el març de 2016”, explica el Carles, que afegeix: “Durant una setmana vaig visitar Chisinau i Tiraspol, i vaig poder comprovar la situació política tan atípica que es viu en aquest país que actualment està dividit políticament entre proeuropeus i prorussos. De fet, recordo que per arribar a Tiraspol vaig haver de passar per una frontera militaritzada, i un cop allà era com si hagués retrocedit 50 anys enrere fins a l’antiga Unió Soviètica. Tot i això, m’ho vaig passar tan bé, vaig conèixer tanta gent i vaig viure tantes aventures que li vaig agafar molt gust a viatjar sol. Pocs dies després ja estava planejant un viatge per un altre país proper, Ucraïna, en què també vaig visitar Txernòbil”.

6

Descobrint nous indrets Fer el primer viatge per un país poc turístic com Moldàvia va fer que el Carles se sentís atret per aquest tipus de llocs, països poc explotats turísticament, però amb un gran potencial. Així doncs, l’estiu de 2019 agafava la maleta i marxava fins a tres països del centre d’Àsia: Kirguizistan, Uzbekistan, Tadjikistan, tres antigues repúbliques de l’URSS que va recórrer durant 20 dies. “Els tres països em van sorprendre molt perquè són relativament desconeguts, però tenen uns paisatges espectaculars, la seva cultura, amb influència soviètica i islàmica, és molt interessant...

Són indrets força diferents i amb una gran riquesa cultural que val molt la pena visitar”, explica.

Una altra aventura que ens comparteix forma part del viatge que va fer a Albània: “Aquella vegada vaig anar a veure el llac Bovilla Lake, i mentre hi anava de camí amb el cotxe que vaig llogar, de cop vaig sentir un soroll molt fort. Quan vaig aturar-me vaig veure que s’havia trencat el càrter i vaig haver de caminar durant tres hores per una carretera per on no passava ningú, fins que em vaig trobar amb uns llenyataires que, tot i les complicacions per l’idioma, perquè ells no parlaven res d’anglès, van poder donar-me un cop de mà”, recorda, i afegeix: “Va ser tota una aventura, però va ser molt interessant i em va permetre conèixer la gent del lloc, que és de les coses que més m’agrada quan viatjo”.

Carles Salse, viatjant pel món

El Carles a la República Artsakh, a Armenia, fent volar el dron. Foto: Carles Salse.

D’altra banda, per visitar indrets com els que ens explica és imprescindible fer una recerca abans de marxar i traçar una ruta que recorri els diferents punts d’interès a visitar. En aquest sentit, el Carles explica: “Em planifico l’itinerari en funció dels dies que estaré al lloc que visito, i quan hi arribo ja sé que és el que vull veure i la ruta que faré, però tampoc porto un planning del tot tancat perquè m’agrada deixar espai per a la improvisació”.

Seguint aquesta filosofia, aquest estiu ha viatjat fins a Grècia durant dues setmanes, en les quals ha visitat la part continental i les illes de Corfú, Santorini i Creta: “A la Grècia continental vaig llogar un cotxe, i a les illes vaig agafar una scooter que em va permetre veure-ho tot, ja que allà les distàncies són força curtes”.

D’aquesta darrera aventura destaca Meteora, una sèrie de complexos i monestirs ortodoxos situats a les muntanyes, i amb unes vistes increïbles, que segons explica, recorden força a Montserrat.

Per un altre costat, tot i que el Carles acostuma a viatjar sol, sempre que pot s’emporta el seu dron, ja que juntament amb els viatges, aquesta també és una de les seves grans aficions. “El dron t’ofereix una perspectiva diferent dels llocs. Hi ha indrets que són espectaculars, però necessites veure’ls des de l’aire, o des d’una certa distància per adonar-te de com són d’impressionants, i això és una cosa que el dron ajuda a fer”, assegura, i continua: “Però també has d’estar molt alerta d’on el portes, perquè hi ha països on està prohibit i, fins i tot, és delicte entrar amb un dron”.

Planificant noves aventures En els mesos que queden per tancar el 2021, el Carles vol seguir ampliant la seva llista de països visitats. Entre els seus pròxims destins s’hi troba Alemanya, un viatge en el qual farà parada a Berlín, la seva capital, i a Dresden, i Islàndia, país que recorrerà durant 10 dies amb furgoneta camper a través de la famosa carretera Ring Road, que dóna la volta a tota l’illa recorrent paisatges naturals increïbles. Tot i això, no descarta agafar algun avió més si sorgeix la possibilitat i l’evolució de la pandèmia de la COVID-19 ho permet.

Si encara ens queden dies de vacances o ja pensem en les de l’any vinent, de tots els llocs on el Carles ha viatjat, ens recomana: “Visitaria Armènia, un país molt interessant, però molt desconegut, Jordània, amb Petra i tot l’encant que té, i les Illes Fèroe, situades entre Islàndia i Escòcia. Aquest lloc, probablement, és del millor que mai he vist”.

Finalment, el Carles ens anima a viatjar sols, almenys un cop a la vida: “Hi ha força recança a viatjar en solitari i, realment, fer-ho t’obre la ment i és una altra dimensió. En els allotjaments et trobes a moltes persones que viatgen soles i són molt receptives a conèixer gent nova, i t’ho passes molt bé”, explica, i conclou: “També recomano reduir els llocs turístics i moure’t pels llocs més autèntics, i interactuar amb la gent del territori”.

7

·Serveis per a empreses, professionals i particulars ·Equipament informàtic ·Software empresarial de gestió ERP ·Videovigilància ·Disseny pàgines web ·Social Media · Màrqueting Digital ·Assessors en RGPD Protecció de Dades ·Control Horari i de Presència

8

i ara visita la nova botiga virtual:

www.onainformatica.cat La web tecnològica Online per la compra de proximitat

Tot en Telèfons Mòbils, Altes en Fibra i Connexions a Internet

9

Marta Eroles i Fiñana Psicòloga, treballadora social i mestra

Els pares es separen. I ara què?

La manera com donem la informació determina com ells la rebran i, per tant, és necessari crear un ambient de confiança.

El nombre de separacions i divorcis ha augmentat notablement en els últims temps. Les ruptures conjugals suposen per als fills i filles un canvi en la dinàmica familiar que requereix una readaptació que no sempre és fàcil de gestionar.

Quan els pares decideixen separar-se, el primer pas és donar la notícia als fills i filles. Sovint, es tendeix a pensar que com menys informació se’ls ofereix, menys se’ls farà patir, i és ben al contrari. Els infants han de saber que els pares deixen de ser parella, i la notícia s’ha de donar en un clima de tranquil·litat i normalitat.

La manera com donem la informació determina com ells la rebran i, per tant, és necessari crear un ambient de confiança en el qual puguin fer les preguntes que vulguin. Han de saber la veritat, explicada segons el seu nivell d’enteniment, però sense obviar informacions donant per suposat que ja les imaginen, ja que això els pot crear confusió.

Els infants, per configurar-se el nou escenari familiar, han de saber quines coses canviaran a partir de la separació i quines no, així es creen una idea real del que esdevindrà, i saber-ho els aportarà seguretat. Alhora, cal evitar conductes com ara fer comentaris negatius de l’altre progenitor, fer-los triar..., per tal de no fer-los entrar en conflicte i acordant entre els pares les informacions que es donaran.

10

Les manifestacions emocionals dels infants que poden derivar d’una ruptura de parella poden ser vàries i dependran sempre de cada cas i de diversos factors que les determinaran, com la maduresa de l’infant, la seva capacitat per adaptar-se als canvis, etc. Tot i així, són freqüents la irritabilitat, la por a ser abandonats, que porta a més dependència dels progenitors, són més demandants i requereixen més atenció i a vegades pot donar-se també el cas de nens que tenen resistència a les normes i l’autoritat. A vegades pot passar també que se sentin culpables de la situació. Cal acompanyar els infants en aquest dol, fer-los saber que entenem el que els hi passa i que és normal que se sentin tristos i permetre que expressin els seus sentiments.

L’acceptació de la nova situació és un procés i, com a tal, requereix un temps que cal respectar i durant el qual els fills i filles passen per diferents etapes. Quan aquestes se superen, el seu estat emocional torna a la normalitat. Si els símptomes persisteixen en el temps i afecten el benestar de l’infant és un indicador clar que cal buscar ajuda psicològica per acompanyar correctament en el procés.

Una separació no ha de ser vista com un fet negatiu pels infants, sinó com un reajustament familiar que dóna lloc a una nova organització dels seus membres i que cal viure amb normalitat.

HORARIS DIJOUS I DIVENDRES, DE 10H A 13H ( només visites concertades) DISSABTE, D’11H A 14H I DE 17H A 19H DIUMENGE, D’11H A 14.30 H PREUS ENTRADA GENERAL 3 € ENTRADA REDUIDA 1,50 € CONSULTAR OPCIÓ VISITA GUIADA MENORS 16 ANYS i DIES INAUGURACIONS D'EXPOSICIONS : GRATUITA PLAÇA DEL MERCAT, S/N

25310 AGRAMUNT telefons 973 390 904

686 832 484

Protectors Fundació:

: Sr. Joan Uriach i Marsal

11

Joan Obiols, Il·lusions

“Si volem canviar i transformar la societat ho hem de fer a través del nostre consum”.

El Joan va crear el projecte Il·lusions l'any 2016. Foto: Rotecna.

Ens trobem amb el Joan Obiols a Cal Carreter, on ens presenta dos dels voluntaris de l’Associació Alba que col·laboren amb ell en el projecte Il·lusions, una empresa amb vocació d’inserció social que va crear l’any 2016 amb la voluntat de fer realitat el seu somni de transformar la societat des del consum responsable d’aliments. Fill d’Oliana, la família i els projectes professionals el van portar a instal·lar-se a Agramunt l’any 2012.

Què feies abans de crear el projecte Il·lusions?

La veritat és que he treballat de moltes coses i he fet de tot.

Potser el més vinculat amb el projecte Il·lusions ha estat la meva feina com a treballador social, a través de la qual he treballat amb joves a Alcarràs, amb gent gran a Oliana, amb persones migrades... I després vaig estar a Arrels Sant Ignasi de Lleida, on treballava coordinant dos programes diferents; un de treball de carrer amb persones en situació de sense llar i un altre de reducció de danys. Paral·lelament a la meva estada a Arrels, vaig fer el primer màster que es va impartir a la UdL de Cooperació Internacional. Tot tenia una certa coherència amb el meu projecte d’empresa que volia encabir dins del comerç just. En aquells anys, vaig participar en viatges a Llatinoamèrica per contactar amb la realitat del comerç just a través de petits cooperativistes.

Quan i com sorgeix la possibilitat de crear Il·lusions?

L’any 2012, sortia d’Arrels Sant Ignasi i iniciava aquest camí per diversos motius: d’una banda, per la situació econòmica que patien les entitats del tercer sector, on hi havia una certa precarietat i, d’una altra, perquè em vaig adonar que si pogués 12

somiar amb veu alta, m’encantaria poder treballar en un projecte social, fet per mi, i que alhora em permetés tenir coberta la part econòmica, és a dir, tenir una nòmina a final de mes. Així que, vaig plegar d’Arrels i me’n vaig anar a treballar al negoci familiar a Oliana mentre paral·lelament anava construint el meu projecte.

El primer pas va ser, l’any 2014, obrir una botiga de productes de comerç just, ecològics i de cooperatives socials a Oliana. Era un comerç petit, però em va servir de prova pilot i per investigar que hi havia a Catalunya en aquest àmbit. I vaig descobrir que som una potència important en aquest sector. Dos anys més tard, el 2016, vaig considerar que el negoci físic i tradicional de tota la vida era una realitat decreixent i creia que m’havia d’adaptar a noves formes de consum, i el món del vending em donava una gran potencialitat, ja que em permetia deslocalitzar la botiga i anar directament al lloc on es troba el consumidor final. Era com crear com una petita botiga ambulant.

Quantes vegades hem anat a fer un cafè a una màquina i hem pensat: “Aquest cafè no val res! O ens hem atansat a una màquina de vending i et preguntes: “No hi ha res saludable?

Doncs aquesta era la línia a seguir, que el món de les màquines de cafè i de vending fossin un carro de la compra amb productes de comerç just i ecològics. Els nostres carros de la compra, són carros de combat polític. Si volem canviar i transformar la societat ho hem de fer a través del nostre consum. Crec que tenim més poder del que ens imaginem. El nostre poder està en la nostra butxaca i en com consumim.

A més, d'aquesta convicció del consum responsable, Il·lusions és una empresa amb vocació d’inserció. Què vol dir?

Joan Obiols, Il·lusions

És una empresa que busca la transformació social. Per una banda, promovent el consum responsable, oferint productes nets d’injustícies. Tenir un cafè de comerç just implica que el productor inicial rep un 33,5% dels beneficis de la cadena de producció vers el 2% que reben els agricultors en el sistema convencional. Amb aquest gest ajudem a persones en risc d’exclusió en origen. Si no fos per la nostra aportació, moltes comunitats indígenes no podrien tirar endavant inversions en educació, sanitat o serveis a la comunitat. Per una altra banda, aquí, com a empresa amb vocació d'inserció, tinc una responsabilitat social, ocupant a persones amb diversitat funcional. Actualment, no puc contractar gent perquè no tinc suficients empreses col·laboradores on posar les màquines, però sí que compto amb voluntaris de diferents entitats del territori.

Quan arribi el moment de contractar gent, que espero pugui ser aviat, serà, per exemple, algun dels nois de cal Carreter.

Amb quines entitats socials col·labores i quin és el tipus de col·laboració que fas amb elles?

Tinc convenis amb l’Associació Alba, amb la Cooperativa l’Olivera de Vallbona de les Monges, i he obert negociacions amb Acudam. Es tracta de convenis de col·laboració, en els quals des d’Il·lusions demano a les entitats poder comptar amb persones amb diversitat funcional que estiguin preparades per fer el manteniment de les màquines amb una formació prèvia.

Cada dia de la setmana hi ha un noi diferent. El treball que faig amb ells és continu sota la meva supervisió. A més, estic contínuament en contacte amb els psicòlegs, treballadors socials... d’aquestes entitats per treballar conjuntament en la millora de la qualitat de vida d’aquestes persones. Donar ocupació a aquests nois i noies els empodera i els dóna autoestima, entre molts altres beneficis.

En el marc del conveni amb l’Associació Alba, comptes amb voluntaris de Cal Carreter d’Agramunt, explica’ns una mica quin és el seu paper a Il·lusions?

El que fem amb l’Associació Alba i Cal Carreter és que aquests nois destinin un temps de la seva activitat a l’empresa Il·lusions com una activitat paral·lela al sistema ocupacional que ja tenen a l’entitat social. A Cal carreter hi ha dos voluntaris amb perfils concrets. Un d’ells és el Sergi, de 35 anys, que ja estava al taller de l’Associació Alba, i s’ocupava de les màquines que tenim allà, i surt amb mi a fer la ronda de màquines que hi ha instal·lades en diferents punts. Amb el Sergi fa tres anys que treballem junts i ja ens coneixem molt bé. De manera que, a vegades, no em cal dir-li res perquè ja coneix bé la feina. No obstant això, com a

El Fidel, el Joan i el Sergi davant de Cal Carrerter. Foto: Rotecna.

empresa d’inserció se’m marca que aquest hauria de ser l’últim any amb el Sergi i començar a treballar amb un altre noi o noia.

Un altre cas és el del Fidel, que té 63 anys. Ell és resident a Ca n’Aleix de Tàrrega i, un cop estigui preparat, podrà ocupar-se del manteniment i reparació de la màquina que tenim allà.

On tens instal·lades algunes de les màquines?

Actualment, tinc màquines a Agramunt, Tàrrega, Vallbona de les Monges, Balaguer i Artesa de Segre. Tot i que tinc demanda a Lleida i Barcelona, vull créixer d’una manera orgànica, pas a pas, i de moment aposto per estar al territori i instal·lar màquines a una distància curta. La idea és créixer en el nostre entorn més pròxim, per tal d’oferir un millor servei.

Quins productes podem trobar a les màquines d’Il·lusions?

Les màquines amb cafè de comerç just i de molta qualitat és l’especialitat d’Il·lusions, però alhora estic fent una prova pilot, que està donant bon resultat, amb màquines de vending o snacks amb aliments variats, saludables i a un preu competitiu. Per exemple, hi trobem refrescos alternatius amb gas de llimona i coca cola d’Intermón Oxfam, que tenen menys sucres; també un cafè late, el típic shake fresc, amb un envàs biodegradable, ecològic i de comerç just; un batut de xocolata en la mateixa línia; els sucs de cal Valls de Vilanova de Bellpuig amb ampolla de vidre; galetes de xocolata i d’avellana; bosses de yuka de comerç just i ecològica; pèsols unflats; patates xip bio, entre altres.

13

Joan Obiols, Il·lusions

Quan arribi el moment de contractar gent, que espero pugui ser aviat, serà, per exemple, algun dels nois de cal Carreter.

El Joan amb alguns dels models de màquines de cafè que instal·la. Foto: Rotecna.

Com a emprenedor, què ha estat el més difícil en la creació d’un model d’empresa d’inserció?

Suposo que tirar el projecte endavant. És com si et posessis en un precipici i has de saltar per arribar a l’altre costat, al teu objectiu. En el camí, et trobes amb molts entrebancs, que sovint ens els posem nosaltres mateixos, a més de traves burocràtiques.

Però, tot se soluciona posant-s’hi. Un cop et llences cap al teu objectiu, t’adones que no és tan complicat si la idea és pura, ets congruent amb tu mateix i hi ha bona voluntat per totes les parts. Per una altra banda, el més difícil també ha estat anar a contracorrent i trencar estereotips amb el model de consum, alhora que buscar nous clients.

I què ha estat el més fàcil?

El més fàcil és la relació amb les entitats socials i tot el que implica la relació amb els nois i noies. I, en la mateixa línia del que comentava abans: ser congruent i ser un mateix. Llavors és fàcil anar endavant.

La pandèmia ha afectat el dia a dia de l’empresa?

Segurament ha sigut una altra de les coses més difícil en aquest procés, ja que jo encara no estic consolidat com a empresa, estic començant, i que vingui una pandèmia en aquest procés et pot obligar a tancar com li ha passat a moltes empreses. En el meu cas, m’he hagut de reestructurar, ja que els centres educatius, centres cívics... on tenia màquines instal·lades van tancar les portes i vaig haver de reubicar les màquines en altres espais que sí que estiguessin oberts, com supermercats amics, ferreteries...

Aquest moure’s m’ha ajudat a sostenir-me enmig d’una crisi. A 14

això se li va sumar les dificultats per conciliar la vida laboral i familiar. Per sort, al setembre, hi va haver un punt d’inflexió amb l’obertura dels centres educatius.

Quins reptes de futur et planteges per ‘Il·lusions’?

Cada any em plantejo objectius, els quals han de ser assolibles per no caure en la frustració. Aquest 2021, una de les meves apostes és poder comptar amb alguna empresa gran d’Agramunt i que el poble pugui ser un referent amb empreses que aposten per aquesta transformació social. Actualment, a Agramunt treballo amb empreses petites, amb un cor molt gran, però voldria anar més enllà. M’encantaria que empreses grans apostessin per treballar amb Il·lusions i per aquesta estratègia conjunta de transformació social.

Des de casa, què pot fer la gent per practicar un consum més responsable?

Primer cal fer un exercici molt simple: si obrim la nostra nevera i tot està processat i són productes de consum convencional, vol dir que tenim camí a millorar. En aquest sentit, hi ha aplicacions que ens indiquen de 0 a 100 com és de bo un producte, i hi ha webs com la de la cooperativa Pam a Pam que ens mostren les entitats i empreses que treballen a Catalunya en l’àmbit de l’economia social i solidària. Convido a la gent a consultar-la i veure les propostes i alternatives que hi ha per adaptar-les als consums de cadascú. Apostar per una alimentació sostenible, no és només exercir la nostra força com a consumidors per transformar des de dins aquesta societat capitalista, sinó que també és cuidar-nos per dins amb aliments més saludables.

ANGLÈS ADULTS Vull classes en una bona escola d'idiomes per parlar i progressar en grups petits. Amb certificat oficial.

I per menys de 7€/hora.

A New School ho tens tot.

Hola, oportunitats. Adéu, límits.

Novetat!

Ara també C1 i C2 al migdia per aula virtual

Matrícula gratuïta.

B1

General

B2

C1

English

Dos dies de migdia o vespre 2,5h / setmana 68,50€ / mes

Adults

2020-21

Aparcament exclusiu gratuït per a alumnes

Certificat oficial de la Universitat de Barcelona

Dilluns i Dimecres 3,5h / setmana 89,90€ / mes

Professors experts, en formació contínua a New School.

Dimarts i Dijous 3,5h / setmana 89,90€ / mes

Descomptes trimestrals, anuals i per famílies

Dilluns i Dimecres 3,5h / setmana 89,90€ / mes

Classes molt participatives on parlaràs des del primer dia.

Si treballes en règim general et gestionem la bonificació sense cap cost

Fes la prova de nivell online a:

www.nstarrega.com -

973 31 11 43 -

609622324 -

Tàrrega

15

David Delgado – Tenerife “Fer-te amb la gent d’aquí no és gens difícil, perquè són molt amables, acollidors i bones persones.”

El David al restaurant que va obrir el 2019 a Tenerife. Foto: David Delgado.

Des de sempre, el David Delgado havia tingut clar que li agradaria viure fora d’Agramunt per conèixer llocs nous. La primera estada lluny de casa li arribava l’any 2015, quan va marxar a Costa Rica i va decidir quedar-se allà a treballar en un hotel. Un any després, agafava l’avió de nou per marxar a Mallorca, on va estar fins al 2019, quan va apostar per emprendre el seu propi negoci. La possibilitat de fer-ho li va arribar quan estava treballant a les Balears, i el seu actual soci, que aleshores era el seu cap, li va proposar la idea. “L’estiu de l’any 2019,el xiringuito en què treballava a Mallorca va haver de tancar per la llei de costes. Aleshores, el Manuel em va proposar obrir un restaurant a Tenerife, i com ja havia treballat amb ell durant cinc anys i havíem mantingut molt bona relació, vaig acceptar la proposta”, explica el David. Concretament, van decidir obrir el restaurant Bello Horizonte en una petita localitat situada al nord de Tenerife, a San Juan de la Rambla (vegeu Impuls Cal Piera).

Així doncs, l’agost del 2019 arribava a l’illa amb l’objectiu de posar en ordre el restaurant, i pocs mesos després arrencava amb ell. D’aquelles primeres setmanes recorda: “Van ser dies força complicats i moguts perquè va ser arribar i haver-me de posar en marxa ràpidament amb el restaurant, que estava completament buit, la cuina s’havia de canviar, s’havia de buscar personal, etc.”. A tot aquest treball també s’hi afegia la dificultat de trobar pis. “La recerca va ser força complicada perquè en aquell moment el tema de l’habitatge estava força saturat a Tenerife. Quan vaig trobar el pis on visc, hi havia cinc persones 16

més interessades, però al final vaig tenir sort i me’l vaig poder quedar”, comenta.

Concretament, el pis on viu el David es troba a San Vicente, un barri de los Realejos ubicat a la costa, a uns cinc quilòmetres del Puerto de la Cruz. D’aquesta zona de l’illa de Tenerife en destaca la seva verdor, ja que és una zona amb molta vegetació, i el seu clima. Com ens explica: “Tenerife té diversos climes, i mentre que la part sud ofereix les temperatures càlides que els turistes busquen quan visiten l’illa, el nord és una mica més fred, hi ha més pluges a l’hivern, i la temperatura canvia més entre estacions”.

Tot i no estar a la part més turística de Tenerife, el restaurant del David continua rebent comensals cada dia, fet pel qual el negoci ocupa pràcticament tot el seu temps. “Cada matí hem de fer compra, gestionar reserves, preparar taules, després oferir el servei, i a la tarda preparar-nos pel torn de nit. Quan arriba el cap de setmana, el ritme de treball és frenètic”, explica. Aquesta implicació que requereix l’establiment ha impossibilitat que el David hagi pogut fer molt turisme per l’illa, però ens assegura que el poc temps lliure que ha tingut l’ha dedicat a descobrir les magnífiques platges d’arena negra que hi ha a la zona, la ciutat del Puerto de la Cruz, que ens recomana visitar, i a recórrer els camins i boscos.

Pel que fa a la seva relació amb la gent de l’illa, el David ens comenta que, pel poc temps lliure que ha tingut, primer pel

David Delgado - Tenerife

restaurant i després per la pandèmia, no ha pogut fer moltes amistats a Tenerife, però ha establert molt bona relació amb els treballadors i alguns clients del restaurant. “Fer-te amb la gent d’aquí no és gens difícil, perquè són molt amables, acollidors i bones persones, però tenen una actitud molt calmada que, segons en quina situació, pot posar-te nerviós perquè nosaltres som molt d’anar per feina”, explica.

D’altra banda, parlant de com ha afectat la pandèmia a Tenerife, el David ens comenta que l’illa viu principalment del turisme i, per tant, ha patit molt la situació: “A diferència d’Agramunt, que per la indústria que té, la pandèmia no s’ha notat molt a laboralment, aquí hem viscut uns mesos molt crus. La part nord, que és on estem, potser ha pogut portar-ho millor perquè és on viu més gent d’aquí i on hi ha més negocis que no tenen a veure amb el turisme, però a la part del sud molts negocis s’han vist obligats a tancar i moltes persones han estat vivint dels ERTO”.

En el seu cas, el fet de tenir una gran terrassa al restaurant, l’ha ajudat a poder seguir endavant i poder oferir propostes culturals que, a la vegada, han ajudat a atreure públic.

La bona acollida que ha tingut Bello Horizonte aquest estiu és una de les coses que ara mateix més anima al David a seguir endavant amb el projecte. En aquest sentit, i responent a si li agradaria tornar a Agramunt en un futur, ens explica: “Ara mateix l’objectiu és fer gran aquest projecte pel qual hem treballat molt, tot i que el dia de demà no se sap que pot passar, si seguiré aquí, o si tornaré a casa”.

Per acabar, si entre els nostres plans es troba visitar Tenerife, el David ens aconsella visitar el Parc Nacional del Teide, un espai que assegura que té una cosa molt especial i que t’atrapa. Com explica: “És un dels parcs naturals més visitats d’Europa i no és d’estranyar, ja que segons t’hi vas endinsant, vas veient com el paisatge i la vegetació van canviant i et van captivant”. També ens recomana viatjar a Tenerife al mes de febrer o març per viure els famosos carnavals, una festa que cada any atreu milers de persones, i que espera que es puguin celebrar de nou el 2022.

El David en una sortida. Foto: David Delgado.

MÉS PERSONAL Què és el que més t'agrada del lloc on vius?

El clima.

I el què menys?

Estar tan lluny de la família. .

Com definiries els tinerfenys?

Bona gent i tranquils.

El teu menjar tinerfeny preferit: Escaldón de gofio. És una recepta típica de Tenerife que té gofio (és com una farina de cereals) com a principal ingredient, i s’acompanya amb carn o peix.

Alguna expressió típica canària: No sabria dir-ne una en concret, però aquí sempre et parlen amb molt “carinyo”.

Què és el que més trobes a faltar del poble?

La família i els caragols a la llauna. .

Què t’emportes a la motxilla després d’uns dies a casa?

Acostumo a endur-me torrons i xocolata a la pedra, i si pogués, caragols.

Penses tornar a Agramunt en un futur?

Ara per ara l’objectiu és seguir endavant amb el restaurant, però en un futur, qui sap?

17

18

R o n d a C o m t e s d ’ U r g e l l , 37 / A g r a m u n t e s t u d i @ p l a b a l a g u e r . c o m / T. 9 7 3 3 9 2 4 8 6

19

R O I N È S T U SAL Gilbert Esteve Farmacèutic, Òptic i Tècnic en Ortopèdia

La miopia

Podem classificar la miopia segons diferents barems: Segons la seva aparició: Congènita, juvenil, adults joves o en edat avançada. El més habitual és l’aparició de la miopia en edat infantil 6-10 anys creixent a un ritme de 0.5D per any, però és en l’adolescència (10-20 anys) on s’incrementa considerablement.

Actualment, a Europa la prevalença de la miopia entre els adults joves és d’aproximadament un 50% de la població, quan fa encara no mig segle era de la meitat. Tres de cada quatre adults amb problemes visuals tenen miopia o miopia amb astigmatisme, i d’aquests un 30% superen o s’apropen molt a les 5-6 diòptries.

Cal destacar això, ja que un ull a partir de 6D es considera patològic, ja que aquesta deformitat del globus ocular multiplica exponencialment el risc de patir futures malalties tals com despreniments de retina. Actualment un 60-70% dels pacients que pateixen despreniment de retina són miops.

Definim com a miopia el defecte ocular que produeix una visió borrosa o poc nítida d’objectes llunyans. Aquesta deformació és deguda a un excés en la curvatura del nostre cristal·lí i/o una longitud axial desmesurada formant la imatge una mica abans d’on tenim la retina (membrana on es capturen les imatges i es transmeten al cervell a través del nervi òptic).

Com podem detectar la miopia?

En edat infantil pot anar associada a falta d’atenció a l’escola i un baix rendiment educatiu, ja que no veuen la pissarra i perden fàcilment la concentració, també observem que s’apropen excessivament a llibres, pantalles, etc., aclucar els ulls per enfocar millor de lluny, etc.

S’ha vist que un 70% de cada deu adolescents es va detectar ell sol el problema visual, un 20% va ser detectat pels pares i només un 5-10% va ser detectat per especialistes, d’aquí la importància d’impulsar visites rutinàries al nostre òptic-optometrista o oftalmòleg per poder gaudir d’una bona visió i evitar altres complicacions.

20

Segons el seu origen, com són la raça (més incidència en població asiàtica), factors genètics (si els dos progenitors són miops, hi ha un 30-60% de probabilitats que els fills també ho siguin), factors educacionals i feines de prop (més miopia entre població estudiant o treballs on s’abusa de la visió i enfocament de prop). I finalment el que ens ocupa més ara: Un factor mediambiental (adaptació de l’ull a l’ús/abús de la visió pròxima de manera sostinguda).

S’ha estudiat que nens d’entre 6-12 anys que passen poc temps a l’aire lliure tenen més probabilitats de desenvolupar miopia. Això sumat a l’abús de pantalles, tauletes, mòbils amb radiació blava i els confinaments soferts el darrer any per la COVID-19 han fet de la miopia una afectació creixent en la població jove adulta.

També es pot classificar segons la seva progressió: Estacionària (apareix en etapa de creixement i es manté en edat adulta), progressiva temporal (apareix en la pubertat i va en augment fins als 20-30 anys) i finalment la progressiva permanent (com l’anterior, però no es manté estable i va augmentant).

I segons el grau de miopia: lleu (menys de 4D), moderada (de -4 a -6D) i magna o elevada (a partir de les -6D). És doncs molt important inculcar bons hàbits de salut visual ja des de ben petits, tals com els de limitar les hores al dia que deixem els nens davant de pantalles i potenciar activitats a l’exterior, mantindré una bona il·luminació i distància adequada a les pantalles (per exemple la TV a 1,5-2 metres), la regla dels 20-20-20 (descansar la vista cada 20 minuts de treball davant l’ordinador i aixecar la vista i fixar-la en un punt a uns 20 peus o 6 metres de distància durant 20 segons), recalcar la importància de revisions anuals a partir dels 6 anys a l’òptic-optometrista o l’oftalmòleg al llarg de la nostra vida.

Si teniu més dubtes, consultes o voleu un estudi de la visió personalitzat no dubteu en visitar-nos.

21

SOLIDARIS Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer

“A Agramunt tenim un projecte molt interessant enfocat a la població que no té un diagnòstic i que vol exercitar la memòria".

Imatge d'usuaris assistint als tallers que imparteix l'Associació. Foto: Rotecna.

A partir d’aquesta tardor, l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer de Tàrrega i Comarca (AFATC) desplaçarà alguns dels seus serveis fins a Agramunt. Aquests es prestaran de forma setmanal a l’Espai Cívic, i estaran enfocats principalment a la prevenció i al manteniment de la memòria i altres capacitats cognitives. Per tal de conèixer més a fons la tasca que aquesta entitat realitza, ens trobem amb la seva directora, la Ramona Moix, i la seva presidenta, la Teresa Robert, i ens avancen alguns detalls del que l’entitat farà a la nostra població.

L’AFATC és una entitat sense ànim de lucre que va néixer l’any 2001 a la capital de l’Urgell amb voluntat de donar resposta a un grup de persones que patien Alzheimer o alguna altra malaltia neurodegenerativa a Tàrrega i a la resta de la comarca, i que fins aleshores no tenien cap recurs. “Les primeres activitats que vam fer van ser tallers d’estimulació cognitiva. Primer va ser per a un grup de 12 persones, que amb el pas dels anys va anar creixent.

A mesura que el nombre d’usuaris creixia, també s’augmentaven els nostres serveis. Actualment atenem a 44 persones diagnosticades d’una malaltia neurodegenerativa i 30 persones que utilitzen el servei de prevenció. Oferim serveis de psicologia, logopèdia, detecció precoç, servei de préstec de material ortopèdic, servei d’atenció domiciliària, etc., i tenim programes per cuidar de les persones que estan a càrrec de malalts d’Alzheimer”, explica la Ramona, i afegeix: “És molt important tenir cura del malalt, perquè és la persona que pateix la malaltia, però també hem de cuidar molt a les famílies perquè han 24

d’entendre com és aquesta malaltia. Si nosaltres, des de la nostra entitat, no cuidem al cuidador, no tindrem un malalt, sinó dos”.

Per dur a terme tota aquesta tasca, l’entitat compta amb un gran equip format per 12 persones de diversos àmbits (psicòleg, logopeda, educadors i treballadors socials, auxiliars de geriatria, etc.). D’altra banda, també té una junta directiva integrada per deu persones.

SERVEIS DE L’AFATC A AGRAMUNT El bon servei que l’AFATC ha prestat a Tàrrega i comarca durant aquests 20 anys ha fet que la població d’Agramunt hagi mostrat el seu interès per comptar també amb una atenció d’aquest tipus. Per aquesta raó, es va traslladar aquesta inquietud fins a la junta de l’AFATC, una proposta que asseguren que van rebre amb molta il·lusió. Així doncs, per donar resposta a aquestes necessitats, desplaçaran un cop per setmana alguns dels serveis fins a l’Espai Cívic d’Agramunt. Com comenta la Teresa: “El primer que farem seran activitats de prevenció, manteniment i detecció. A Agramunt, tenim un projecte molt interessant enfocat a la població que no té un diagnòstic i que vol exercitar la memòria. Es tracta d’uns exercicis que combinen l’estimulació cognitiva tradicional amb exercicis que compten amb el suport de les noves tecnologies".

A partir d'aquesta activitat, podran valorar si millora la memòria així com altres capacitats, si es manté, com evoluciona, i si hi ha

SOLIDAR IS Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer de Tàrrega i Comarca

la necessitat de derivar a l’especialista. D’altra banda, una vegada al mes també desplaçaran una treballadora social per si algú necessita rebre informació sobre alguna malaltia neurodegenerativa o sobre com gestionar la situació amb algun familiar que en pateixi.

Tot i que de moment només s’oferiran aquests dos serveis, des de l’AFATC no descarten ampliar-los amb el temps. En aquest sentit, la Ramona exposa: “Això no queda tancat aquí, però hem d’anar creixent a poc a poc. Si veiem que això avança com esperem, no descartem portar un altre professional a Agramunt per poder oferir més serveis. Ara per ara, ens ho plantegem com un inici, i els començaments sempre són complicats. Per això cal fer una bona feina i créixer dins les possibilitats que tinguem, amb molta cura”.

DIA MUNDIAL DE L’ALZHEIMER Les persones que estiguin interessades a saber més sobre aquests serveis podran fer-ho el dilluns 20 de setembre en una activitat que també tindrà lloc a l’Espai Cívic, en el marc de la celebració del Dia Mundial de l’Alzheimer, i en la qual es presentaran més a fons els serveis esmentats. “Concretament oferirem un tastet d’allò que es farà als tallers de memòria. Serà una activitat molt entretinguda que a Tàrrega ha tingut molt bona acollida entre els nostres usuaris. Amb aquest treball d’estimulació, que impartiran les nostres professionals, també volem que la gent pugui valorar la feina que fem”, assegura la Ramona.

A més d’aquest taller, durant els dies previs al Dia Mundial de l’Alzheimer també es podran trobar taules petitòries en les quals acostumen a participar els alumnes dels centres escolars de la vila. “A Agramunt sempre hem vist molta implicació per part dels seus veïns i de les escoles quan hem posat les taules petitòries, i això ens encoratja a seguir fent més coses”, assegura la Teresa, que també recorda i agraeix que fa dos anys el consistori destinés la recaptació de la paella solidària de Sant Joan a l’associació.

La Teresa i la Ramona a l'AFATC de Tàrrega. Foto: Rotecna.

Paral·lelament a les activitats que tindran lloc a Agramunt, l’AFATC oferirà durant dues setmanes altres propostes a municipis de l’Urgell com Tàrrega, Bellpuig i Sant Martí de Maldà.

REPTES DE FUTUR Com apunten la Teresa i la Ramona, el principal objectiu de l’AFATC ara mateix és seguir treballant en la mateixa línia que s’ha fet fins ara, i poder créixer de forma exponencial. En aquest sentit, la Teresa expressa: “Tenim moltes ganes de fer més coses i oferir millors serveis als nostres usuaris, però per fer-ho necessitem el suport econòmic d’institucions i empreses del territori. Som una entitat sense ànim de lucre que es manté per les aportacions dels usuaris, que aporten un 50% del cost dels serveis, i les subvencions cada vegada són més minses. Entre el que ens puguin aportar i el que recaptem nosaltres en les diverses activitats que oferim, esperem poder fer coses que tinguin un benefici directe en els nostres usuaris”.

Per acabar, ens recorden que si algú necessita en algun moment els serveis de l’AFATC, poden posar-se en contacte a través del seu telèfon (973 50 14 78), per correu electrònic (alzheimer. tarrega@afatc.cat), visitant la seva seu a Tàrrega al carrer d’Alonso Martínez 11, o bé visitant la treballadora social que es desplaçarà a l’Espai Cívic d’Agramunt.

25

Teresa Duran Agent de viatges

‘Glamping’ sota els estels

Aquesta opció d'allotjament, també coneguda com a càmping de luxe, pot posicionar-se fermament després de la pandèmia.

Imatge del glamping “La Dehesa Experiences".

Hi ha un nou concepte d’allotjaments turístics que en els últims anys s’està popularitzant a casa nostra. Refugis que semblen hotels de 5 estrelles, caravanes 'retro' súper equipades, cabanyes dalt dels arbres, hotels bombolla, on contemplar els estels des del llit, o campaments amb tendes que ens recorden a la pel·lícula de Memòries d'Àfrica.

En un moment com l'actual, en què es busca el contacte amb la naturalesa i fugir de les aglomeracions, el càmping convencional està ressorgint. Però s’han afegit moltes alternatives per aquells que busquen més comoditat, glamur o una experiència campista exclusiva.

Aquesta primavera em van convidar a l’obertura d’un d’aquests exclusius establiments en plena Sierra Morena. Es tracta del glamping “La Dehesa Experience”, situat al terme municipal d’Adamuz, a la comarca de Los Pedroches, a Córdoba.

El concepte glamping és la combinació de dues paraules angleses, glamur i càmping. El terme turístic el van fer famós els exploradors britànics que recorrien el continent africà durant el segle XIX. Anaven a la recerca de zones inhòspites, allotjant-se en tendes on gaudien de les comoditats pròpies de la seva llar.

Aquesta opció d'allotjament, també coneguda com a càmping de luxe, pot posicionar-se fermament després de la pandèmia, 26

perquè és la combinació perfecta de contacte amb la natura, tranquil·litat i alta qualitat de servei.

El silenci absolut i el respecte a l'entorn natural són els principals valors del glamping més exclusiu de la península. Un privilegi que es pot gaudir en les cabanyes d'estil tenda-safari elevades sobre unes plataformes de fusta de castanyer a cinc metres del terra, des d’on el paisatge s'albira d'una altra forma. La filosofia en la construcció del complex, es basa en el respecte pel medi ambient, en l'ús de materials naturals i energies renovables. Cada tenda és única i totes elles disposen de piscina privada en una terrassa-mirador, mobiliari de disseny, i tota la tecnologia necessària per connectar-se i desconnectar.

Els sons i els colors de la natura ens arriben a través de les grans vidrieres, que ens permeten integrar-nos totalment amb el medi que ens envolta. Però, a més del fet que les cabanyes tenen totes les comoditats d'un hotel de luxe, estan disposades de manera que no es contempla ni s'escolta a cap dels hostes d'altres cabanyes veïnes. Intimitat total.

Si a més hi afegim que el destí es troba dins de la Reserva Starlight més gran del món, amb absència de contaminació lumínica per a una òptima observació astronòmica, això ens permet gairebé tocar els estels i sentir que estem dins d’un oasi de luxe enmig de la natura.

27

IU T A E T R N C E M I V MO

Marc Xandre, músic

“La Muntband és un grup de garatge que va començar de zero i de forma molt improvisada entre un grup de joves”.

Fa només unes setmanes, el Marc Xandre, juntament amb la Muntband, es retrobava amb el públic agramuntí durant el concert que la formació ofereix cada any el darrer dia de la Festa Major d'Agramunt, i que ja s'ha convertit en una tradició.

Després de l’excitació d’aquest retrobament, dos anys més tard del darrer concert a la vila, ens reunim amb el Marc per parlar dels seus inicis en el món de la música, repassar la seva trajectòria, i descobrir alguns dels projectes en què treballa ara mateix.

Quan et comences a sentir atret per la música?

Sempre he cregut que l’atracció per la música em va arribar fa uns 15 anys per part d’un tiet que tocava la guitarra, i a partir del que veia en ell vaig començar a sentir-me atret per aquest instrument. Ell sempre em tocava i em cantava cançons i vaig voler seguir els seus passos. És a dir, el meu interès per la música va començar amb una arrel molt familiar. D’altra banda, de la guitarra també m’atreia el fet que és un instrument molt autònom. Amb ella i una veu pots crear i tocar cançons, i aquesta autonomia m’agrada molt. Sí que és veritat que és un instrument amb el qual al principi has de picar pedra per aprendre’l a tocar, però després et dóna molta llibertat.

Com va ser el procés per aprendre a tocar?

Al principi va ser d’una forma molt autodidacta. Després, amb la creació de la Muntband, vaig sentir la necessitat d’indagar i aprendre més per poder aportar el màxim possible al grup. Per això vaig assistir a classes particulars, tant de veu com de guitarra, sempre amb l’objectiu de poder seguir endavant amb la formació.

Quins són els teus referents musicals?

La veritat és que en tinc molts i molt diferents entre ells. Des de cantautors a grups de punk, passant per l’ska, el reggae, el mestissatge de l’escena catalana, etc. Però si hagués de dir algun nom, els grups amb què sempre m’he sentit més identificat serien Obrint Pas i la Gossa Sorda. Possiblement van ser ells els que també em van animar a tocar i a fer coses dins de l’àmbit de la música.

28

El Marc Xandre en una actuació amb la Muntband. Foto: Pep Marco.

Com decideixes provar sort en aquest món?

Més que decidir-ho, m’ho vaig anar trobant. Un amic em va posar en contacte amb el Joan Vilalta, vam començar a quedar, a fer música al garatge de casa seva, i amb el temps va sorgir la necessitat de fer alguna cosa més, i de buscar més gent que toqués altres instruments. A mesura que aquest grup de gent que ens trobàvem per fer música va anar creixent, gairebé sense adonar-nos, va néixer la Muntband.

Com recordes aquells inicis amb la Muntband?

La Muntband és un grup totalment de garatge que va començar de zero i de forma molt improvisada entre un grup de joves que no teníem més intenció que fer música per passar-ho bé. De fet, al principi podria dir que no quedàvem per assajar, sinó per tocar i passar bones estones. El punt d’inflexió va arribar quan ens van proposar fer el primer concert en una revetlla de Sant Joan, a Artesa de Segre, quan ni tan sols teníem nom. Des d’aleshores, hem fet més de 200 actuacions per tota Catalunya. En tot aquest temps han passat moltíssimes coses, hem tingut molts músics, tècnics i col·laboradors als quals estic molt agraït per tot el treball que hem fet any rere any i que ens ha permès seguir endavant amb el projecte fins al dia d’avui, 12 anys després de la creació del grup.

MOVIME NT

CREATIU

Marc Xandre, músic

Actuació amb la formació Escorça a Agramunt. Foto: Pep Marco.

Què suposa per a tu la Muntband? És una part de mi molt important. Ara mateix no sé fins a on podem arribar, però tinc claríssim que aquest projecte es recordarà per sempre. Un projecte així, amb una durada com la que està tenint, és difícil d’oblidar. De fet, gent d’aquí ens ha dit que cap grup agramuntí ha durat tant temps, i això et fa adonar que hem fet les coses ben fetes, i que darrere hi ha hagut molt treball i implicació.

Recentment has creat Escorça, com sorgeix aquesta formació?

Escorça és un projecte que es va coure a foc lent i que, a diferència de la Muntband, sí que neix amb una intenció. Aquí sí que vaig anar a filar prim. Personalment tenia ganes de fer una cosa una mica més reduïda per poder fer concerts de petit format. Aleshores, em vaig posar en contacte amb un amic, el Marcel Fabregat, que és teclista i productor, i ara farà uns tres anys que vam iniciar aquest projecte de proximitat, que només amb una guitarra, un teclat i una veu vol fer sonar cançons.

Amb Escorça heu creat un homenatge al Pau Donés. Què ens pots explicar sobre aquesta proposta?

Sempre he estat molt fan de Jarabe de Palo, i al Marcel també li agrada molt. Durant un assaig vam començar a tocar una cançó del Pau Donés i va sorgir la idea de crear aquest concert de format senzill, però molt ben treballat i definit, i que va prendre el nom de “Vivir es urgente”, que era un lema del Pau. Actualment aquesta proposta ens està funcionant molt bé i estem fent moltes actuacions.

Com a músic, com t’ha afectat la pandèmia?

Com a tot el sector cultural, d’una forma molt dura. Per la Muntband ha estat un cop molt fort perquè hem tingut una davallada de concerts molt important i molt perillosa per la vida del projecte. Any rere any hem treballat per mantenir viva l’essència del grup, i una aturada d’aquesta magnitud ens ha suposat unes pèrdues molt importants a nivell de grup i a nivell artístic que està costant molt recuperar. Quan va esclatar la pandèmia teníem al voltant d’una quinzena de cites programades i tot se’n va anar a terra. Aquest any hem fet algun concert, com l’actuació de Festa Major a Agramunt, però ben poc.

De tots aquests anys, amb quin moment et quedaries?

Podria destacar molts moments perquè ja són més de 10 anys els que porto en aquest món. Per mi va ser molt especial, i vaig viure amb molta il·lusió, la gira del desè aniversari de la Muntband. No va ser dels anys que més concerts vam fer, ja que aproximadament en van ser una vintena, però va ser una gira que guardo amb molt afecte en la qual vam recordar tot el que hem viscut amb la formació. D’altra banda, també em quedo amb el fet d’haver creat un himne pel Club de Futbol d’Agramunt, i el premi que vam guanyar amb ell al programa “Tot Gira” de Catalunya Ràdio.

Quins nous projectes tens al cap?

Sempre m’ha rondat pel cap la idea de fer temes propis. Ja tinc alguna cosa, però està molt guardat. Tot i que m’agradaria molt fer-ho, costa molt perquè la inspiració no sempre hi és i, a més, la música pròpia necessita molt talent i també molta sort.

29

Impremta Vicens - Dip. legal: XXX. Disseny: foodandmedia.cat

T

R

30

O

N E

!

XXXII

EDICIÓ

9,10

OCTUBRE

2021

LA FIRA MÉS DOLÇA

31

t n e m i S co Núria Moncasi Luque Fisioterapeuta

Què és la fisioteràpia holística?

realitzar a casa, posem de manifest la medicina xinesa, on aquesta ens ajuda a reequilibrar l'estat de la persona físicament i emocionalment, i el pacient pot arribar a tenir uns beneficis generals més enllà de la millora en la seva patologia actual.

Tenint sempre molt present una bona higiene postural, així com el treball correcte de la musculatura per a un bon funcionament de l'aparell locomotor, per tal de prevenir abans que haver de tractar certes patologies. Sense oblidar-nos del tracte digestiu, que també té el seu paper rellevant quan parlem de l'abordatge general de la persona. Com mengem?, com digerim?, en què es basa la nostra alimentació?, assaborim? Són preguntes que també cal treballar per tal de no tenir carència en l'absorció de nutrients que ens pugui donar alguna patologia a curt o llarg termini.

M'agrada defensar la meva feina com una fisioteràpia holística, on tenint present el físic, l'estat d'ànim, el tracte digestiu, el descans, l'activitat física i el treball de la ment, podem assolir grans resultats.

Després de diversos anys exercint com a fisioterapeuta, em vaig veure en la necessitat de poder contemplar i treballar el focus del problema més d'arrel, intentant buscar el seu origen.

A la consulta es valora: • L'escoliosi: Una desviació de la columna. El mètode BSPTS amb base Schroth és una tècnica emprada en fisioteràpia pel tractament de l'escoliosi idiopàtica i altres alteracions de la columna vertebral. Saber diagnosticar a temps una escoliosi o tractar-la quan és necessari, farà que la persona integri millor la seva columna, millorant la seva qualitat de vida. Es treballarà amb exercicis específics.

Això em va portar a escoltar molt bé a la persona, en aquest cas, el pacient que tenia davant per tal de valorar la seva dolència per entendre entre línies si hi havia algun desajust més que ho pogués generar. És aleshores quan exposo la seva patologia enfocada d'una manera més general / holística i comentem tots els temes a treballar.

• La reharmonització postural: Treball postural basat en exercicis d'estiraments actius globals i reforç de la musculatura.

Reequilibrar les cadenes musculars i articulars millora la postura i alleuja el dolor.

El primer dia de visita, després de l'anamnesi i prestar atenció a la seva explicació, parlem dels temes importants per tenir cura de la salut i aquells on podem treballar conjuntament per recuperar la seva dolència i guanyar qualitat de vida.

• La medicina tradicional xinesa: Medicina mil·lenària per prevenir, diagnosticar i tractar disfuncions o malalties. La medicina tradicional xinesa tracta de recuperar l'equilibri del cos i la seva harmonia. Inclou acupuntura, moxibustió, auriculoteràpia, ventoses i alimentació energètica entre d'altres.

Mitjançant el treball muscular i de les seves fàscies mentre realitzem la sessió de fisioteràpia, podem arribar a identificar molts patrons de bloqueig físics, però també emocionals. Les fàscies són teixits que tenen una funció estructural, de subjecció, però que alhora també estan sotmeses a tensions emocionals involuntàries. És doncs, darrere d'aquestes fàscies, on la persona pot presentar un patró postural lligat a una emoció bloquejada.

Juntament amb el tractament global físic i exercicis posturals per 32

Mitjançant el diagnòstic per la llengua i el pols, es poden diagnosticar diferents estats energètics de la persona per tal de donar una informació detallada de la seva disfunció al professional.

Amb totes aquestes eines és possible fer un tractament global molt més efectiu de manera que la persona retrobi el seu estat de salut i benestar molt abans.

33

Guillem Pérez – Escola del Barça "Seguiré endavant i treballant fort per millorar tant amb el futbol com amb les notes a l’institut."

El Guillem en una foto actual al parc Riella. Foto: Rotecna.

Amb 10 anys el Guillem Pérez va entrar a formar part de l’Escola del Barça. Va ser per casualitat, després que el seu tiet, aficionat al club, l’apuntés a les proves de selecció i les superés. Aquest és el tercer i últim any (per edat) que el Guillem s’entrenarà a la ciutat esportiva Joan Gamper, a Sant Joan Despí. Tres anys d’aprenentatges i bones experiències que, com ell ens reconeix, en algun moment s’han desestabilitzat per la situació de la pandèmia.

Quan comences a jugar a futbol?

Vaig començar amb l’Agramunt quan tenia 6 anys. El meu pare sempre ha jugat i li ha agradat el futbol, així que quan vaig tenir l’edat em va apuntar a l’escola de futbol d’Agramunt. Al principi feia de jugador, però com que no teníem porter, l’entrenador feia que tots anéssim provant la porteria en algun entrenament. La veritat és que el dia que em va tocar a mi, m’hi vaig trobar a gust i com que ningú volia fer de porter, vam decidir que ho seria jo.

Des d’aquell dia sempre he fet de porter i m’agrada molt.

Quins porters són els teus referents?

El Ter Stegen de Barça és un bon exemple a seguir per a mi. Des del dia que el vaig conèixer i el vaig sentir parlar, em va meravellar. Cada dia mirava els seus partits, les seves parades, etc.

Com sorgeix la possibilitat d’anar a l’escola del Barça?

El culpable de tot va ser el meu tiet que es va assabentar que feien les proves d’accés a l’escola de futbol del Barça, i m’hi va 34

apuntar. Llavors tenia 10 anys. La primera prova van ser dues hores d’entrenament amb 50-60 porters més. Pensava que no la passaria, però al cap d’uns dies, ens van avisar que havia passat la selecció i em convocaven a una segona prova amb 12 porters.

De nou al cap d’uns dies em van trucar per dir-me que havia superat la prova i em deien l’hora i el dia que havia d’estar a la ciutat esportiva Joan Gamper per començar els entrenaments.

Vaig entrar a l’escola l’últim any que hi podia accedir, ja que a partir dels 11 anys ja no estàs a l’escola, sinó que fas perfeccionament durant dos anys, que és el que ara estic fent.

Aquest any, per tant, és l’últim que fas perfeccionament, a partir d’aquí quin és el següent pas?

No ho sé. L’escola del Barça s’acaba i a partir d’aquí ja es veurà, en algunes sessions venen observadors al camp, els mateixos tècnics et guien cap a quin club pots anar... Ja ho veurem.

Com recordes els primers entrenaments a Barcelona?

Estava totalment desubicat, no sabia on anar, estava nerviós...

Sort que els entrenadors et guien i els companys són molt agradables. M’ho passava molt bé als entrenaments, era divertit, tot i que una mica més durs dels entrenaments que fem amb l’Agramunt, on he continuat jugant tot i estar a l’escola del Barça.

En aquest sentit, l’Àngel, el pare del Guillem, ens comenta que cal tenir en compte que “els entrenadors de l’escola són tots professionals que es dediquen exclusivament a formar a aquests nois, no només a

Guillem Pérez Rubinat, Escola del Barça

nivell tècnic i esportiu, on el Guillem ha fet una millora important com a porter, sinó també en educar-los, a transmetre’ls valors com el respecte, el companyerisme, etcètera. Eduquen els nens per tal que millorin esportivament i com a persones”.

Quins dies entrenes i com ho feu per anar a Barcelona?

El primer any entrenava dos dies a la setmana, i jugava partit el cap de setmana. Així, els dies que tenia entrenament, sortia del col·legi una mica abans per arribar a temps a la ciutat esportiva i després els caps de setmana jugàvem partit en una lliga interna de l’escola del Barça formada entre equips de jugadors que estàvem allà. Jo era de l’equip García Pimienta (entrenador del Barça B). Cada equip té el nom de jugadors i tècnics del Barça.

A partir de l’any passat, com que faig perfeccionament, només vaig un dia a la setmana a Barcelona a fer un entrenament de dues hores. La temporada passada hi anàvem els diumenges, de manera que hi podia anar amb tota la família.

La Mari Carme, la mare del Guillem, ens explica que va haver de parlar amb la direcció del col·legi per avisar que dos dies a la setmana el Guillem sortiria abans per anar als entrenaments de l’escola del Barça. “Com que és un nen que sempre ha portat molt bé els estudis i treu molt bones notes, els professors no van posar cap inconvenient en què pogués sortir abans per tal que arribéssim a temps als entrenaments. Sort que l’accés a la ciutat esportiva és molt fàcil, ja que anàvem amb el temps just”, explica.

Pots compaginar bé el futbol amb els estudis?

Tinc molt clar que els estudis són el primer. A més, per estar a l’escola del Barça hem de passar una còpia de les nostres notes i vigilen que portem bé els estudis.

Durant els mesos de pandèmia es van aturar els entrenaments?

Sí, ja no pujàvem a Barcelona i fèiem sessions virtuals. Entrenava al pàrquing de casa a partir de les indicacions que l’entrenador de porters em donava a través de l’ordinador. Va ser una mica pesat i desmotivant, fins al punt que vaig decidir deixar-ho córrer. Va ser més endavant, quan es van reprendre els entrenaments presencials, que el coordinador ens va trucar per si volia tornar i em vaig reenganxar de nou.

El Guillem equipat per jugar un partit. Foto: M. Carme Rubinat.

Quines experiències pots destacar de formar part de l’escola del Barça?

El primer any, sense el coronavirus, vam poder fer moltes coses, vam participar en tornejos, trobades, i vaig poder conèixer alguns jugadors del primer equip com el Piqué, el Messi o el Suárez que també porten els seus fills a l’escola del Barça. Tots els nens ens posàvem a la barana perquè el Messi ens xoqués la mà o algun jugador del primer equip ens firmés alguna cosa.

Quin somni tens com a porter?

Seguir endavant i treballant fort per millorar tant amb el futbol com amb les notes a l’institut. Intentaré no desmotivar-me en el camí i anar endavant per aconseguir arribar a l’elit del futbol.

35

cer n r à a c t i s e n be Junta Local de l’AECC-Catalunya contra el Càncer Agramunt

La tasca del voluntariat assistencial

La tasca del voluntariat aporta afecte, suport i calor humà als beneficiaris que de vegades es troben sols.

Segons Luciano Tavazza: “És voluntari tot aquell que, a més dels seus propis deures professionals i del seu estatus, de manera continuada, desinteressat i responsable dedica part del seu temps a activitats no a favor de si mateix, sinó a favor dels altres, o dels interessos socials col·lectius, segons un projecte que tendeixen a erradicar les causes de la necessitat o marginació social”. Per tant, sempre han existit persones amb especial intuïció per detectar les necessitats de les persones més desfavorides i que han intentat mitigar-les de forma desinteressada i solidària.

El voluntariat assistencial compleix un gran paper dins del món sanitari, ja que aporta la seva atenció envers la salut, la seva experiència, el suport, l’acompanyament i la proximitat, donant resposta a les necessitats socials, no sanitàries, dels pacients i familiars que es troben en procés oncològic. Tanmateix, es crea una sinergia entre voluntari o voluntària i beneficiari que dóna un clima de confiança i de qualitat al malalt.

Per tant, la tasca del voluntariat pot ajudar a pal·liar aquests problemes, ja que aporta beneficis positius tant pel beneficiari com pel voluntari. De cara al malalt o familiar, proporciona acompanyament, suport, una millora de la qualitat assistencial, evita l’aïllament social i, sobretot, proporciona la distracció davant el procés oncològic. En canvi, al voluntari li aporta satisfacció personal, felicitat, sentir-se útil, aprendre a valorar les petites coses que tenim al nostre abast i empatitzar molt més amb les altres persones.

Hem de tenir en compte que els éssers humans tenim la necessitat natural de crear vincles i relacions. Segons un informe de la fundació AXA realitzat el 2015, el 20 % dels espanyols viuen sols i només la meitat d’ells ho fan per voluntat pròpia. Per tant, creiem que la relació entre voluntari/ària i beneficiari/ària 36

Equip de voluntaris de l'AECC. Foto: AECC Lleida.

és important i valuosa. No només per a ells mateixos, sinó també de cara als centres sanitaris, ja que la tasca del voluntari dins l’àmbit sanitari pot aportar reptes i possibles elements per millorar la qualitat de vida dels pacients i familiars en el procés oncològic. Tanmateix, creiem necessari facilitar una coneixença mútua i una bona comunicació entre els diferents professionals sanitaris i els voluntaris. Així, compartir sinergies i ser més eficients amb la nostra tasca i que es vegi reflectit en la vida diària del beneficiari/ària.

En definitiva, el voluntariat és un element clau en la participació i la implicació de la ciutadania per tal de millorar la societat.

Aporta valors, idees, reflexions, recursos... És un generador de capital social important i aporta molts beneficis a la societat. El suport i l’escolta que ofereix el voluntari/ària facilita la detecció de necessitats que es poden cobrir des de l’àmbit professional.

La tasca del voluntariat aporta afecte, suport i calor humà als beneficiaris que de vegades es troben sols, indefensos, tristos, angoixats i vulnerables. És una manera eficaç d’ajudar a qui més ho necessita. Tal com diu el poeta Hindú Rabindranath Tagore: “Jo dormia i vaig somiar que la vida era alegria, em vaig despertar i vaig veure que la vida era servei, vaig servir i vaig comprendre que el servei era alegria”.

Si tens dubtes més concrets o creus que necessites ajuda, no dubtis en contactar amb l’AECC Lleida. Pots demanar més informació al 973 23 81 48 o a la nostra web www.aecc.es.

37

TRIVIAL 1. L’art mesopotàmic comença amb la cultura sumèria.

Amb quins materials realitzaven les seves construccions?

SUDOKU Completeu el taulell tot utilitzant els números del 0 al 9, sense que es repeteixin en cap fila, columna o bloc.

A. Tova i maons.

B. Fusta.

6

C. Marbre.

9

D. Granit..

3

B. Disposa de més portes d'accés interior.

C. Té girola per permetre la visita de l'església sense interrompre els serveis religiosos.

D. Té diverses altures a l'interior per als pelegrins.

3. Quin tipus de costum funerari van portar els cristians de Palestina a Roma?

5 1

1

9

2. Què caracteritza la planta de peregrinació?

A. Hi ha més finestres per a una millor ventilació.

7

8 4

3 9

4

2

6

2

8

7 8 7

2

5

3

4

8 5

1

7

A. Els Mausoleus.

B. Les catacumbes.

C. La Incineració.

D. L'embalsamament.

L'ENIGMA MATEMÀTIC Una velleta portava ous al mercat quan li va caure la cistella.

Quants ous portava, si al contar-los de 2, 3, 4 i 5, en sobraven 1, 2, 3, 4 respectivament?

JEROGLÍFICS On aniràs aquest cap de setmana?

FLAIRE 38

Què m’has de dir, a mi?

PARES

Sommos

N-240. Km 155. Barbastro (Huesca). 974 26 99 00

Javier Trallero, xef del restaurant. Foto: Sommos.

COSTELLA DE PORC ADOBADA A LES FINES HERBES AMB UN TOC DE FORN GRAU DE DIFICULTAT:

En un singular i avantguardista edifici situat a només sis quilòmetres de Barbastro, es troba el celler Sommos. Al seu interior es pot visitar un restaurant amb una interessant proposta gastronòmica que combina la cuina clàssica amb les tècniques contemporànies. Així ens ho explica el Javier Trallero, xef del restaurant Sommos des de fa dos anys: “Intentem fer una cuina d’autor, aportant un punt de vista propi i particular, i actualitzat a les tendències gastronòmiques que existeixen actualment.

Intentem que els plats siguin tan personalitzats com sigui possible, i que el que mengis aquí difícilment puguis trobar-ho en algun altre lloc”.

El restaurant Sommos obria portes l’any 2008, al mateix temps que el celler, i ho feia amb l’aposta de promocionar l’enoturisme a la zona. Des d’aleshores, gràcies a l’esforç per millorar dia a dia, milers de persones d’arreu del país s’han desplaçat fins al cor del Somontano per degustar els plats del restaurant, acompanyats dels vins que s’elaboren al mateix celler. Com explica Trallero, “estem en una zona privilegiada que ens ofereix productes de gran qualitat com són la carn de porc, de vedella i de corder, i treballar amb aquests productes de quilòmetre zero és una cosa que ens agrada i que ens identifica com a restaurant”. Pel que fa als vins, el restaurant compta amb més de 25 referències del celler, que van des dels vins més joves, a les col·leccions més anyenques. “El vi negre que més agrada als nostres comensals és el Sommos Col·lecció Merlot, encara que també surten molt les col·leccions de Syrah i Tempranillo. D’altra banda, el vi blanc amb millor acollida és el Sommos Col·lecció Chardonnay”.

Els comensals del restaurant, que entre setmana acostumen a ser vinculades al celler i els caps de setmana aficionats a l’enoturisme,

Ingredients: 1.800 gr costella de porc · 1.200 gr sal grossa · 30 gr de pebre roig dolç ·20 gr d’all pelat · 25 gr d’oli d’oliva · 7 gr de farigola · 7 gr de romaní · 1 pebrot vermell · 1 ceba pelada · 2 albergínies · 15 gr de sal fina · 400 ml de vi blanc · 10 gr de pebre blanc

Elaboració: Tallem les costelles de porc, fent el tall cada dos ossos. Les posem en un recipient amb aigua i gel durant 8 hores i després les escorrem. Posem les costelles tallades en una safata i les cobrim amb sal grossa durant 4 hores, passem per aigua freda per treure la sal, i les posem en una safata.

En el got de la batedora posem el pebre roig dolç, els alls, l'oli d'oliva, farigola, romaní, el pebre i 200 ml de vi blanc, batem 30 segons i ho tirem damunt de les costelles. Ho deixem macerar en la nevera durant 24 hores. Traiem la costella de l'adob, i reservem l'adob per a fer la salsa. Posem la costella de porc en la safata de forn, li tirem els altres 200 ml de vi i introduïm la safata en el forn a 110 graus durant 4 hores. Transcorregut aquest temps, posem el forn a 200 graus durant 30 minuts.

En una altra safata posem la ceba i el pebrot i els rostim en el forn a 200 graus durant 30 minuts. Pelem la ceba i els pebrots i els tallem a tires i reservem. Posem l'adob a coure a foc fort fins que redueixi el 50% del seu volum.

Presentem el plat amb les tires de costella, la salsa de l'adob tapant la carn i damunt la ceba i els pebrots.

poden gaudir de la gastronomia en un menú degustació que inclou fins a sis plats, vi i postres, o bé un menú “chuletón”, amb entrants, plat principal i postres. Ambdues opcions tenen un preu d’entre 35 i 45 euros.

39

Dia internacional de les Dones Rurals

Les dones ocupen un paper ben important al sector porcí de capa blanca on representen més del 40 % dels llocs de treball.

Des de l’any 2008, cada 15 d’octubre se celebra el Dia Internacional de les Dones Rurals, una commemoració que pretén reconèixer el paper decisiu de les dones en l’àmbit rural i la contribució que han aportat.

la contribució dels homes en determinats esgraons de la cadena de valor. No obstant això, aquest creixement no ha aconseguit la visibilitat que mereix pel seu paper fonamental en el desenvolupament sostenible del medi rural.

El sector porcí ha avançat i, a poc a poc, s’està normalitzant la presència de les dones. Ja no resulta estrany trobar dones veterinàries, grangeres que aposten per emprendre i tenir la seva pròpia granja i per treballar-hi en elles, estant al càrrec dels animals. Tot i això, encara queda molt camí per recórrer, ja que, tot i la normalització d’aquesta presència femenina, en molts casos les condicions igualitàries pel que fa a l’accés a càrrecs de responsabilitat o directius no són les mateixes entre homes i dones.

Per donar aquest reconeixement i visibilitat, una de les principals empreses farmacèutiques del sector porcí, Zoetis, ha decidit impulsar el projecte “Ganadería en femenino” amb el que la companyia vol donar suport a la tasca de les ramaderes, veterinàries, enginyeres, investigadores i altres professionals del sector ramader. Aquesta iniciativa se sustenta en tres àrees fonamentals: comunicació, formació i reconeixement.

Actualment les dones ocupen un paper ben important al sector porcí de capa blanca on representen més del 40 % dels llocs de treball del sector en el medi rural estatal. Un exemple d’això el podem veure en què més de 6.000 dones treballen a les més de 12.000 granges de porcí ubicades en municipis de menys de 5.000 habitants. D’altra banda, les indústries porcines estan ocupades per més de 9.000 dones que treballen de forma directa o indirecta a les més de mil indústries (escorxadors, fàbriques d’elaborats, etc.) en municipis de menys de 5.000 habitants.

Les dades exposades mostren que el nombre efectiu de dones al sector no ha deixat de créixer en els darrers anys, fins a superar 40

La primera àrea, la comunicació, inclou tots els materials vinculats a la campanya (com vídeos, publicacions, etc.) amb els que es pretén contribuir a generar la visibilitat que es busca. La segona àrea engloba la formació en aquelles àrees que més es demanin, siguin vinculades a aspectes tècnics o de gestió i empresa.

Per últim, s’ha creat el Premi Zoetis “Ganadería en Femenino” amb el qual es vol reconèixer la trajectòria i l’activitat de les dones. Més en concret, el guardó, que està adreçat a tots els perfils professionals del sector porcí, vol reconèixer projectes concrets en l’àmbit de la ramaderia porcina que resultin innovadors i aportin valor a la comunitat en què es desenvolupin, sigui perquè responen a una necessitat concreta o un repte del sector, perquè destaquen per la seva creativitat, o per la seva eficiència i rendibilitat.

SUDOKU TRIVIAL

JEROGLÍFICS

L'ENIGMA MATEMÀTIC

4

6

3

7

2

8

5

1

9

1-A; 2-C; 3-B.

A Roma (aroma)

29 ous.

7

9

2

5

1

3

8

6

4

8

1

5

9

6

4

3

2

7

5

7

6

3

8

9

2

4

1

9

4

1

2

5

6

7

3

8

3

2

8

1

4

7

6

9

5

1

3

9

8

7

2

4

5

6

6

5

7

4

3

1

9

8

2

2

8

4

6

9

5

1

7

3

A tu res (atures)

41

42

43