Impuls Cal Feliso

EDITORIAL, 3

3r trimestre 2020

CAL..., 3 QUÈ FEM?, 4

REALITAT VIRTUAL

QUI SOM?, 6

POL MORELL, TRAIL RUNNIG

REMEIS NATURALS, 10

MILLORAR LA CIRCULACIÓ

EMPRENEDORS, 12

ANNA FERNÁNDEZ, QUITXALLA

AGRAMUNTINS PEL MÓN, 16

MONTSE PENELLA, NICARAGUA

SALUT SÈNIOR, 20

INTOLERÀNCIES ALIMENTÀRIES

ENTITATS, 24

COMUNITAT ISLÀMICA

DIARI D'UN NÒMADA, 26 LANZAROTE

SOLIDARIS, 28

CENTRE DE RECURSOS 'CAL CARRETER'

MATERNITAT, 30

ALIMENTACIÓ COMPLEMENTÀRIA

ENTREVISTA A..., 32

SÍLVIA FERNÀNDEZ, ALCADESSA

PSICOEDUCA, 34

LA NOVA NORMALITAT

ON MENJAR?, 36 LO CASAL

RACÓ DEL PORC, 40

Cal Feliso

2

La història de Cal Feliso es remunta a principis del segle XX. Per conèixer el seu origen, ens trobem amb el Jaume Escolà, que ens explica que el renom prové del seu avi matern: “El meu padrí, el Jaume Solà, es va casar amb una dona que es deia Felisa. Tot i que ella va morir al cap de poc temps, i ell es va casar en segones núpcies amb la Celestina, la meva padrina, ell ja era conegut com el Feliso i aquest renom havia arrelat tan fort, que ha perviscut durant tres generacions”.

Així doncs, moltes persones encara s’adrecen al Jaume d’aquesta manera. “Hi ha gent que sovint sembla que els sap greu que els diguin pel renom de la família. A mi em passa tot el contrari, estic molt orgullós de ser conegut com de Cal Feliso perquè és una cosa que forma part de la meva història”, expressa, i afegeix: “de tots els descendents de la casa, ja sóc l’únic a qui li diuen així”.

Sobre la casa de la família, situada al carrer de l'Aspi i on el matrimoni va viure amb els quatre fills que va tenir, el Jaume explica que actualment hi viu un dels seus cosins. Malgrat els canvis i les reformes que s’hi han fet, algunes a causa dels bombardejos que va patir Agramunt durant la Guerra Civil, el Jaume encara recorda l’aspecte que tenia anys enrere. “A la planta baixa hi havia un estable, com antigament hi acostumava a haver a totes les cases, mentre que a dalt hi havia unes golfes on els padrins tenien gallines i conills. Després la casa es distribuïa en dos pisos on hi havia menjador, cuina, lavabo i habitacions”, memora. D’aquells temps recorda amb nostàlgia les tardes en què després de l’escola anava allà i la seva padrina li preparava el berenar.

Per acabar, el Jaume ens diu content que el passat 31 de juliol, la Maria, l’única de les filles del Feliso que encara és viva, va celebrar el seu 100 aniversari.

En aquesta editorial, m’adreço als lectors de l’IMPULS per informar de la integració de Rotecna dins del grup Skiold, que ha adquirit el 100% de l’empresa al seu fundador i als fons d’inversió accionistes. Els agraïm tots aquests anys d’esforç i il·lusió, així com el bon treball realitzat al llarg d’aquesta etapa que ha posicionat a Rotecna com una marca líder en el sector porcí a escala mundial. Hem experimentat un increïble recorregut de creixement durant la darrera dècada, dins del qual el mercat nacional ha jugat un paper important, alhora que s’ha incrementat amb èxit la presència de la marca en altres països.

Amb la voluntat de mantenir la bona progressió de l’empresa, i la seva relació diària amb clients, proveïdors i públic en general, no es realitzaran canvis en l’equip directiu, ni en l’organització, ni en la gestió diària del negoci. Es mantindrà la clara aposta per la innovació i per la internacionalització.

Mantenim els clients de Rotecna i els nostres treballadors com el nostre màxim centre d’atenció i de servei.

Ens esperen uns mesos incerts a causa de la situació que comporta la pandèmia de la Covid-19. No sabem quin serà el panorama que haurem de viure en les pròximes setmanes, ni quines seran les restriccions que s’imposaran, però des de Rotecna continuarem vetllant per la salut dels nostres treballadors, implementant totes les mesures de seguretat necessàries. Agraïm a tots l’esforç i la responsabilitat pel que fa a les mesures de prevenció, i ànims a tots per continuar per aquest camí, amb l’esperança i la seguretat que tot anirà bé.

Antonio Pinos Direcció: Antonio Pinos.

Edició i maquetació: Tamara Lombardo.

Redacció: Tamara Lombardo i Francisco García.

Preimpressió: David Mercado.

Col·laboradors: Montse Serra, Gilbert Esteve, Teresa Duran, Anna Pujadó i Marta Eroles.

CONTACTE IMPULS marketing@rotecna.com

Dipòsit Dipòsit legal legal L-213-99 L-213-99

PUBLICITAT IMPULS marketing@rotecna.com IMPULS DIGITAL BLOG XARXES

Aspecte actual de la casa de Cal Feliso al carrer de l'Aspi. Foto: Rotecna

issuu.com/rotecnapress

impulsagramunt.blogspot.com.es IMPULS-d-Agramunt

L’opinió de la revista s’expressa només a l’editorial.

Els col·laboradors exposen posicions personals.

3

Rotecna entra a formar part del grup SKIOLD

La combinació d'Skiold i Rotecna ofereix clars beneficis estratègics per a ambdues empreses, incloent-hi una major presència internacional.

Presentació del grup Skiold als treballadors de Rotecna. Foto: Rotecna.

El grup Skiold va adquirir el passat mes de juliol el 100% de Rotecna de part del seu fundador i dels dos socis financers, Talde Private Equity i Oquendo capital.

L’actual direcció de Rotecna continua liderant l'empresa, que compta amb una sòlida trajectòria de creixement orientada al client i a la innovació.

Fundada l’any 1991 i amb seu a Agramunt, Rotecna està especialitzada en el disseny, fabricació i comercialització d'equips i solucions per a la ramaderia porcina. Gràcies al seu ADN innovador, l'empresa ha jugat un paper central en el suport al desenvolupament de la indústria de la producció del porc a Espanya, que avui ha aconseguit una posició de lideratge a nivell mundial en termes d'eficiència, mentre que compta amb la tercera cabana porcina més gran del món. Rotecna ha crescut constantment en els últims 10 anys, des d'uns 10 milions d’euros en ingressos el 2010 a gairebé 50 milions d’euros aquest 2020, convertint-se en el proveïdor líder d'equips per a porcs a Espanya, i en entrar altres mercats com Europa i Amèrica Llatina.

Per la seva banda, el grup Skiold, amb seu a Sæby, Dinamarca, compta amb més de 140 anys d'experiència en el subministrament d'equips i solucions en llavors, pinsos i granges. Skiold cobreix tota la cadena de valor, des del camp fins al bestiar, incloent-hi el processament de llavors, la manipulació del gra, molins, i equips de cria per a aus, vedells i porcs. Concretament, Rotecna ha passat a formar part de la unitat de negoci de porc, gairebé duplicant la seva grandària en termes d'ingressos.

La combinació d’Skiold i Rotecna ofereix clars beneficis estratègics per a ambdues empreses, incloent-hi una major presència 4

internacional amb una plataforma més gran per créixer en nous mercats, una cartera de productes més àmplia de tecnologies líders, i una major escala per donar suport a les inversions R+D+i, incloses les solucions digitals.

El CEO de Rotecna, Antonio Pinos, va considerar la inclusió de la companyia al grup Skiold com una oportunitat estratègica atractiva, explicant que "Rotecna ha experimentat un increïble viatge de creixement durant l'última dècada, en la qual el mercat espanyol ha jugat un paper important. En els últims anys, Rotecna també ha augmentat amb èxit la seva presència en mercats fora d'Espanya, i amb la seva presència internacional i experiència en projectes de granja de porcs, Skiold és el company perfecte per seguir donant suport a aquesta trajectòria de creixement internacional en el futur".

Per la seva banda, el CEO de Skiold Soren Overgaard es va mostrar molt satisfet amb el fet que Rotecna se sumi al grup, i veu un gran potencial en aquesta adquisició: "Hem quedat molt impressionats amb la gestió, les operacions, la cartera de productes i la capacitat innovadora de Rotecna, i esperem seguir desenvolupant i invertint en la plataforma existent a Espanya.

Rotecna disposa d'una xarxa de distribució ben desenvolupada amb fortes aliances, amb la qual Skiold vol continuar treballant.

Combinant els nostres negocis podrem servir millor als nostres clients a través d'una cartera de productes reforçada i una escala més gran per construir una xarxa comercial i de serveis encara més completa a nivell mundial".

Amb la voluntat de mantenir la bona progressió de l’empresa, no es realitzaran canvis en l’equip directiu, ni en l’organització ni en la gestió diària del negoci.

Incorporem la realitat virtual

La realitat virtual ofereix una perspectiva realista de 360º sobre quin serà el resultat final de cada peça i els seus possibles usos.

L'empresa ha invertit en tecnologia de realitat virtual per crear nous productes. Foto: Invelon.

La innovació és el tret més característic de Rotecna i l’empresa treballa constantment en aquest sentit, apostant per vies que ens mantenen com a líders del nostre sector. Per aquest motiu, Rotecna ha invertit recentment en la realitat virtual, una innovadora eina tecnològica que el departament de R+D+i ha incorporat en el disseny i creació de nous productes.

La realitat virtual permet incrementar la productivitat de les empreses a través de la innovació, amb solucions a mida de les seves necessitats. Conscients dels avantatges d’aquesta tecnologia, Rotecna ha optat per implementar-la per optimitzar, encara més, els processos de treball establerts abans de crear els prototips dels nous productes.

Fins ara, els tècnics de Rotecna realitzaven aquests prototips amb una impressora 3D, un fet que ajudava molt a veure com seria i es comportaria el producte final a granja. No obstant això, afegir ara la realitat virtual permet revisar i validar els dissenys abans d’imprimir-los i, per tant, incloure millores en els prototips en 3D. Així, es disposa d’un entorn de proves virtual on poden testejar i inspeccionar els productes a mida real. A més, hi ha l’opció de fer un estudi de funcionalitat del producte, simulant el lloc de muntatge, és a dir, una granja comercial, ja que aquesta eina permet als tècnics renderitzar els models en tres dimensions i integrar-los en escenaris de realitat virtual, oferint una perspectiva realista de 360º sobre quin serà el resultat final de cada peça i els seus possibles usos. En aquest sentit, la visualització del producte integrat en el seu espai, permet comprovar com funcionaria, verificar de forma més àgil el bon funcionament de cada model, detectar possibles millores en el disseny i prendre decisions de cara a la fabricació i muntatge final del producte.

En definitiva, amb la realitat virtual podem visualitzar el producte desenvolupat a partir d’un estat molt inicial del procés, la qual cosa permet una optimització de processos i realitzar adaptacions i millores sobre la marxa, sense necessitat d’esperar a tenir el producte final fabricat per poder provar-lo.

Totes aquestes millores ajuden a reduir els costos de creació d’un producte, ja que a més de les despeses de disseny, s’optimitzen altres passos de la cadena fins a arribar a la fabricació. També implica una millora en l’eficiència del servei al client final, escurçant els temps de desenvolupament d’un nou producte.

Tot plegat, l’aposta de Rotecna per invertir en les últimes tecnologies del mercat contribueix a assolir el principal objectiu de la marca: oferir les millors solucions als ramaderes i garantir la satisfacció dels seus clients respecte al producte final a través de la innovació i la tecnologia.

L'Octavi controlant el sistema de realitat virtual. Foto: Invelon.

5

Pol Morell, 'trail running' "Amb el trail running descobreixes coses que només pots veure amb els ulls. Ho pots explicar, però no és el mateix".

El Pol Morell treballa com a controller industrial a Rotecna des del 2017. Foto: Rotecna.

El Pol Morell fa quatre anys que està vinculat a Rotecna. Va començar l’estiu del 2016 com a estudiant en pràctiques i, un cop acabats els estudis, l’estiu del 2017, es va incorporar formalment a l’empresa. Primerament, al departament de producció, on va ser durant un any, per després ocupar el lloc de controller industrial fins a l’actualitat. Tot i que assegura que la seva feina li encanta, i per això continua formant-se, la muntanya, el contacte amb la natura i posar a prova el seu cos i ment l’apassiona. Així, des de fa quatre anys practica el trail running, curses de 30, 50 i 70 kilòmetres de distància per la muntanya.

“Vaig començar a entrenar amb el Carlos Areny. Al principi, bàsicament patia, però, a poc a poc, vaig començar a gaudir d’aquest esport”, explica el Pol, que, després d’animar-se a participar en algunes competicions, en el darrer any ha arribat a compartir podi amb en Pau Capell, campió del món d’ultres.

Amb 12 anys, el Pol va començar a decantar-se pel món de l’atletisme: “fins llavors compaginava el futbol amb l’atletisme, però a partir dels 11-12 anys, també aconsellat pel meu pare, em vaig adonar que, amb allò que realment m’ho passava bé era corrent i entrenant amb els Escatxics d’Agramunt”, i afegeix que a partir d’aquell moment la seva activitat esportiva va anar en augment: “Vaig formar part d’un equip de Lleida i vaig arribar a competir al Campionat d’Espanya amb el Montornès.

Principalment competia en les proves de 3.000 metres llisos i 3.000 metres obstacles”. Després, però, durant l’època universitària, el Pol va deixar l’esport una mica de banda durant uns anys, fins que, animat pel seu amic Carlos, va descobrir les curses de trail. “Al principi patia moltíssim, perquè el ritme era alt, però vaig anar incrementant la pràctica d’aquest esport i farà 6

uns dos anys que, més o menys, li he dedicat més temps i més seriosament. A més, des de fa tres anys tinc un entrenador, el Pol D’Olesa, i la meva parella, que és nutricionista, em porta la dieta.

Així, vaig professionalitzant el nivell”, explica.

COMPETICIONS DE TRAIL Al principi de competir, el Pol va tenir alguns problemes amb l’alimentació per no menjar correctament durant les curses, però un cop va trobar els aliments que el seu estómac tolerava, el seu rendiment va augmentar. “Va ser l’any passat, quan vam trobar els aliments que se’m posaven bé, que vaig millorar el rendiment.

Així, a la primera cursa que vaig fer a finals d’any, la Salomon Pirineu, vaig quedar dels 20 primers, quan el meu objectiu era acabar-la. Després, a la següent, a la Trepitja Garrotxa, de 53 km i 3000 m de desnivell, vaig quedar tercer, compartint podi amb en Pau Capell que és el campió del món d’ultres. Finalment, aquest 2020, vaig fer una trail de 21 km, on també vaig quedar tercer, i vaig guanyar l’ultra de Terrassa de 48 km i 2.200 m positius, just abans del confinament”.

Les curses de muntanya són proves molt dures, on l’atleta corre sol durant hores, depenent de la distància a recórrer (20, 50 o més de 70 kilòmetres), amb desnivells positius i negatius d’uns 3.000 o 4.000 metres. “Quan la gent em pregunta com em pot agradar córrer, que és molt avorrit, penso que hi ha dies de tot.

Sí que trobo a faltar, potser, el tema de l’equip, ja que córrer pot ser solitari, però també gaudeixes molt de l’entorn i la natura.

Amb el trail running descobreixes coses que només pots veure amb els ulls. Ho pots explicar, però no és el mateix. Recordo una de les curses que vaig fer l’any passat, la Salomon Pirineu, on

Pol Morell, 'trail running'

El Pol a la Salomon Trail Pirineu. Foto: Pol Morell.

vam començar a les 6 del matí, de nit, amb frontal i, al cap de dues hores, arribar a dalt al cim i veure sortir el sol. Va ser al·lucinant. Són coses que has de veure i viure. Això m’encanta”.

Per una altra banda, el Pol assegura que les curses de trail no són un esport tan competitiu com altres, referint-se al futbol, i afegeix: “Jo he estat corrent amb curses, caure i altres corredors ajudar-me o veure si estava bé. Al principi, que m’agafaven rampes per no menjar correctament o no portar una bona pauta d’alimentació, altres corredors m’oferien alguna cosa per menjar... És un altre nivell”. Tot i això, reconeix que córrer per la muntanya implica, a la vegada, saber patir, perquè “el cos té un límit i has de saber-lo gestionar i controlar”.

ENTRENAR CONFINAT Precisament, quan el Pol començava a estar en el seu millor estat de forma per competir, va arribar el confinament. Conscient que no podia abaixar el ritme, es va muntar un gimnàs a casa i qualsevol racó era bo per seguir entrenant. “Em vaig comprar una cinta de córrer i em vaig muntar un petit gimnàs amb una bici d’spinning, la cinta de córrer, unes peses..., i amb això feia.

Alguns dies també pujava les escales de casa durant dues hores.

Ho necessitava fer, perquè si no em menjava les ungles”.

CONSTÀNCIA I ALIMENTACIÓ Un dels secrets dels esportistes que es dediquen al trail running és la constància en els entrenaments i una bona dieta per assolir un alt rendiment. Així, el Pol entrena sis dies a la setmana (tot i que ens comenta que ja pensa a entrenar cada dia) una mitjana d’una hora i mitja a dues hores. El seu entrenador li planifica les setmanes. Acostuma a fer 1-2 dies de bici, un dia de córrer en sèries curtes i explosives per millorar el ritme, dos dies de muntanya (un dia de sèries en pujada i un dia de tirada llarga) i dos dies més de gimnàs (abans, però corre 10 kilòmetres). Pel

Un dels moments de la #vda solidaria de Virginias. Foto: Pol Morell.

que fa a la dieta, la seva parella, nutricionista de professió, és qui li revisa diàriament. “Tot i que no sóc molt estricte, reconec que si menjo bé, m’ho noto. Així que procuro fer una dieta equilibrada i tenir bons hàbits. Per exemple, en lloc del típic vas de llet que feia al matí amb cereals o galetes, ara he introduït el bol amb iogurt natural, plàtan, cereals purs, cacau pur... Tot suma. A l’hora de berenar, he introduït la fruita. És més, les 4-5 peces de fruita al dia les faig”. No obstant això, reconeix que algun caprici com beure una cervesa fresca a l’estiu o menjar algun dolç, no se’l prohibeix.

REPTES De cara al futur, un dels reptes del Pol és millorar el seu rendiment, poder tornar a participar en competicions i assolir bons resultats, uns reptes que des d’aquest estiu espera aconseguir de la mà de Virginias, que el patrocina.

En aquest sentit, el Pol es mostra orgullós que el seu patrocinador sigui una empresa d’Agramunt que, a més, elabora torrons i xocolates. “Crec que pel que fa a l’alimentació per a esportistes podem intentar introduir nous aliments elaborats amb torrons, xocolata a la pedra... en format barretes”. Ell assegura que ja està introduint la xocolata a la pedra que fa Virginias: “M’agrada molt i se’m posa bé, sobretot abans de les pujades”.

En l’àmbit esportiu, a curt termini, el Pol espera poder fer l’Ultra Montseny de Viladrau (Copa d’Espanya), el 29 de setembre: “Són 74 km i 4.200 m positius. Una distància que no he fet mai i espero fer en 8 hores 45 minuts”. De cara a l’any vinent, li agradaria fer la Transgrancanaria de 65 km, que és una cursa coneguda mundialment, participar en la copa catalana de curses de muntanya d’ultres, i intentar estar a la CC de la UTMB (100 km i 6000 m positius), que és una de les curses més prestigioses del món.

7

8

9

Montse Serra Especialista en herboristeria

Com millorar la circulació

A part de fer alguna activitat física, també ens poden ajudar algunes plantes i espècies.

Per tal de tenir un funcionament correcte del sistema circulatori és fonamental tenir en compte la nostra alimentació i un consum d'aigua adequat per mantenir l'organisme hidratat. Per tant, és molt recomanable mantenir una dieta amb una gran aportació de fibra, fruita, verdures i cereals. Alguns dels aliments amb més beneficis són l'all, l'api, la ceba, la tomata, el mango, les ametlles, el raïm, l’alvocat, les pipes de gira-sol i de carabassa, el bròcoli, el rave, el pebre vermell i els fruits vermells.

Cúrcuma.

Aquests aliments són antiinflamatoris, antioxidants, diürètics, i també mantenen les estructures capil·lars i ajuden a protegir els teixits del nostre cos. Tanmateix, si reduïm el consum de sal i prenem vitamina C reforçarem l'acció d'aquesta vitamina que evita l'excés de greix a les artèries.

Els trastorns circulatoris cada cop afecten un sector més ampli de la població. Els símptomes més freqüents són la sensació de cames pesades, varius, peus i turmells inflats i les rampes. Tots ells s'agreugen amb la calor, o el fet de passar moltes hores en una mateixa posició, tant drets com asseguts. A part de fer alguna activitat física, com anar a caminar sovint o fer esport de tant en tant, també ens poden ajudar algunes plantes i espècies.

També el galzeran, més conegut com a ruscus ens ajuda amb molts dels problemes de circulació i també és molt recomanat per eliminar l'àcid úric, ja que depura la sang.

Les perles d'all, el gingebre i la cúrcuma ajuden al fet que no es facin coàguls i a tenir una circulació més fluida. Les podem trobar en comprimits, extracte i per fer infusions, i també ens podem fer banys.

Totes aquestes plantes i espècies que ajuden a millorar el sistema circulatori, es poden prendre sempre que no prenguem cap medicament anticoagulant, ni en cas d'embaràs o període de lactància.

Una altra planta és la vinya vermella amb unes propietats medicinals molt bones. La part que s'utilitza és la seva fulla, molt rica en flavonoides, que ens ajuda a protegir els capil·lars evitant que es dilatin i també millora l'estat de les artèries, facilitant la circulació de retorn per la gent que pateix problemes de varius.

Per últim, ens podem fer un massatge amb oli d'ametlles dolces, juntament amb unes gotes d'essència de xiprer, romaní i menta.

Cal recordar que el massatge ha de començar pels turmells fins als genolls, d'aquesta manera ens relaxarà i ens donarà una sensació de benestar.

D’altra banda, el castanyer d'Índia comú és un arbre del qual se n'extreu la seva escorça i les llavors per tonificar les venes. L'ús en crema afavoreix la cicatrització de ferides i ajuda a curar cops, tocadures i també eliminar la cel·lulitis. A més, també és molt eficaç en problemes de pròstata.

Una bona circulació ajuda a combatre problemes més greus com les trombosis, les varius i úlceres vasculars. Per tant, cal reforçar i ajudar al nostre cos perquè no pateixi cap mena de malestar, inflamació, cansament ni rampes. Per qualsevol consulta, informació o dubte estem a la vostra disposició.

10

Oli d'ametlles dolces.

HORARIS DIJOUS I DIVENDRES, DE 10H A 13H ( només visites concertades) DISSABTE, D’11H A 14H I DE 17H A 19H DIUMENGE, D’11H A 14.30 H PREUS ENTRADA GENERAL 3 € ENTRADA REDUIDA 1,50 € CONSULTAR OPCIÓ VISITA GUIADA MENORS 16 ANYS i DIES INAUGURACIONS D'EXPOSICIONS : GRATUITA PLAÇA DEL MERCAT, S/N

25310 AGRAMUNT telefons 973 390 904

686 832 484

Protectors Fundació:

: Sr. Joan Uriach i Marsal

11

Anna Fernández, Quitxalla

"La roba està pensada pels meus clients. A més, sempre intento tenir una mica de tot".

L'Anna Fernández a la Quitxalla. Foto. Rotecna.

Segurament els emprenedors que fa poc més d’un any van decidir posar en marxa nous projectes, no s’haguessin imaginat mai el que els tocaria viure, i com un confinament total de la població els posaria a la corda fluixa. Aquesta ha estat l’experiència de l’Anna Fernández, que just quan complia el primer aniversari de l’obertura de la Quitxalla, va haver de tancar forçosament les portes durant més de dos mesos. En aquest temps, l’Anna va arribar a pensar en tancar la botiga, en posar punt final al seu somni com a emprenedora. No obstant això, el seu optimisme, il·lusió i la bona resposta dels agramuntins en la reobertura, han fet que ara vegi la llum on fa uns mesos tot era fosc. En aquest IMPULS, més que mai, ens posem al costat dels emprenedors locals que han superat amb esforç la difícil situació viscuda amb el coronavirus.

A què et dedicaves abans d’obrir la Quitxalla?

Vaig estudiar perruqueria i, des dels 18 anys que vaig començar a Barcelona, sempre havia treballat com a perruquera, també aquí a Agramunt, amb la Gemma Torra. Amb ella vaig estar-hi 12 anys.

Per què decideixes fer aquest canvi de rumb en la teva vida?

La roba m’encanta, i la dels nens encara més, però la veritat és que arran de tenir la nena i anar a comprar a la Quitxalla (la botiga de roba infantil que tenia abans la Maribel al carrer Sió), sempre li deia que m’encantaria tenir una botiga així. És més, li deia que quan es jubilés m’avisés i, al final, va passar! Després de parlar-ho a casa vaig pensar que aquella era la meva, que si no m’hi ficava ara, no m’hi ficaria mai. Així que em vaig tirar a la piscina i aquí estic.

12

Com va ser tot el procés fins a obrir les portes al març de l’any passat?

Evidentment, primer ho vam parlar a casa i em van donar tot el suport, així que vaig anar a l’Ajuntament a informar-me sobre què havia de fer per obrir una botiga, vam mirar locals i quan ho tenia tot una mica clar, va arribar el moment de fer números i decidir provar. Per la seva banda, la Maribel em va passar els contactes dels comercials amb què treballava i vaig començar a moure-ho tot. La veritat és que va ser bastant ràpid, si la Maribel m’avisava l’octubre de 2018, cinc mesos després obria la botiga.

Per què decideixes agafar un local al carrer Sió?

A mi aquest carrer, tot i que està una mica desemparat, m’agrada molt, i és històric. Per una altra banda, jo buscava un local on no hagués d’invertir molts diners per fer reformes, ja que em feia por arriscar-me més del compte. Aquest estava molt bé, pràcticament a punt per obrir, té comerços oberts als dos costats i, a més, està molt a prop d’on hi havia l’antiga Quitxalla. Crec que la gent som de costums, així que era una manera també de posar-ho fàcil als clients que tenia la Maribel.

Per què el nom de Quitxalla?

Igual que no volia moure’m del carrer Sió per la proximitat, després de consultar-ho amb la Maribel, vaig decidir conservar el mateix nom per tal que la gent em relacionés amb ell.

Què podem trobar a la botiga?

Tenim moda infantil i juvenil, des del naixement fins als 18 anys.

Pots trobar des de tot allò que et fa falta per anar a l’hospital a donar a llum: primera muda, mussolina, arrullo, peücs..., fins a la

Anna Fernández, Quitxalla talla 16-18 anys. Tinc tota classe de roba, pijames, roba interior, complements, banyadors... de tot una mica.

Què ofereixes de diferent per evitar que la gent marxi a comprar fora?

En primer lloc, la confiança, que fa que el tracte amb els clients sigui diferent i coneguis millor els seus gustos, fet que també em guia una mica a l’hora de fer les comandes de cada temporada.

La roba està pensada pels meus clients. A més, sempre intento tenir una mica de tot, i si hi ha alguna talla que no tinc i algun client la vol, doncs la demano. En aquest sentit, la Maribel tenia clients que compraven sobre catàleg, perquè ella no tenia espai a la botiga, doncs aquestes persones si encara volen comprar així, els hi faig. Això, a fora, no sempre passa. Per una altra banda, a les clientes que sempre vénen a comprar els hi faig un 10% de descompte, que és una manera de fidelitzar.

Què és el més fàcil com a emprenedora?

El contacte diari amb la gent. És el que he fet sempre i el que m’agrada. Quan vaig venir a Agramunt, vaig treballar un temps en una fàbrica de Cervera per no estar a l’atur, però vaig aguantar tres mesos i vaig plegar, no podia més.

I, què és el més difícil?

Anar a comprar la roba, pensar què triar, què agradarà... Sembla fàcil i bonic, però no ho és, perquè no t’ho pots quedar tot. Per una altra banda, tota la part de la gestió administrativa de la botiga, els papers, etc. Això, em fa perdre la son.

Aquest any el tancament dels comerços durant dos mesos per la Covid-19 ha estat un cop dur per al petit comerç. Com vas viure el confinament?

Jo vaig ser molt innocent, estava convençuda que serien dues o tres setmanes. Recordo que ho vam parlar amb altres comerços i vam decidir tancar amb aquesta idea, com a màxim tres setmanes. Mai m’hauria imaginat que estaríem més de dos mesos a casa. Va ser molt difícil. El primer mes, va ser horrible, de no dormir, amb angoixa per la incertesa de no saber que passaria..., a casa ens vam plantejar, fins i tot, tancar la botiga. A l’abril, ja estava millor, convençuda que hauria de tancar, però agraïda que estiguéssim tots bé de salut, que és l’important, per la resta ja em buscaria la vida. Tot i això, a poc a poc, vam començar a arrencar, primer amb el repartiment a domicili, després amb cita prèvia, i tot començava a rutllar de nou.

Com va ser la reobertura?

El primer dia que vaig tornar a la botiga, em vaig posar a plorar.

Des del dia que vaig tancar no hi havia tornat més en dos mesos!

La Quitxalla es troba ubicada al carrer Sió, número 10. Foto: Rotecna.

Estava tot igual, amb el magatzem ple de caixes amb la roba d’estiu per obrir. No sabia que faria amb tot allò. Però la veritat és que gràcies a la possibilitat del servei a domicili, i que tenia feina a fer fotos, enviar-les als clients i repartir, tot va començar a rodar. Al cap d’uns dies, vaig començar amb la cita prèvia i després a obrir amb restriccions. Per una altra banda, he tingut molta sort amb la propietària del local, que no m’ha demanat que pagués el lloguer en tots aquests mesos. Per mi, això, ha estat una gran ajuda, que juntament amb les moratòries en alguns pagaments, m’ha permès respirar una mica. També vull agrair la bona resposta dels clients. Al principi de la reobertura, com que només podia haver-hi una persona dins de la botiga, es feia cua a fora! Estava supercontenta i agraïda. A més, després del confinament, sembla que la gent està més predisposada a comprar al poble. Gent que potser no havia vingut mai a la botiga, ara m’ha conegut i s’ha sorprès de tot el que es pot trobar aquí.

Com afrontes ara el futur?

Si la cosa comença a anar bé i no patim un nou tancament, veig que puc continuar i que les coses em vagin bé. Ara tinc de nou molta il·lusió per tirar endavant.

Tens projectes al cap?

Vull posar en marxa uns descomptes especials pels aniversaris dels clients i crear unes targetes virtuals... Amb el confinament tots hem vist que el món digital ha tingut molta presència en la manera de comprar i de comunicar-nos. És una oportunitat. En aquesta línia, tampoc descarto fer una pàgina web per fer venda per internet, tot i que a mi el que m’agrada és el contacte diari amb la gent.

13

14

15

Montse Penella – San Ramón (Nicaragua)

"Nicaragua té una bellesa natural captivadora, salvatge i exuberant, i la seva gent és hospitalària i amb un gran sentiment de comunitat".

La Montse amb el Norvin, la seva parella. Foto: Montse Penella.

Unes pràctiques professionals del grau d’Educació Social van portar a la Montse Penella fins a Nicaragua l’any 2017. La seva estada al país centreamericà començava gràcies a un conveni amb la fundació catalana El Sueño de la Campana, situada a San Ramón, prop de la ciutat de Matagalpa. Gràcies a aquesta fundació, la Montse va entrar en contacte amb l’ONG Aldeas Infantiles SOS de Matagalpa, la qual atén infants i adolescents en situació de risc i desemparament i a les seves famílies. Amb ella va treballar en l’àmbit de prevenció de l’embaràs adolescent, un tema que assegura que li despertava molta curiositat, i sobre el qual feia el treball de final de grau. “Aquella primera experiència a Nicaragua va ser molt intensa i molt gratificant. Em va permetre conèixer quasi tot el país i a la meva parella, el Norvin”, recorda la Montse.

Concretament, la Montse es va instal·lar a San Ramón, un poble molt petit situat a uns 12 quilòmetres de la ciutat de Matagalpa. “És un poble molt humil, de gent de camp i molt treballadora, d’arrels indígenes que viu principalment del cafè. Es troba en una zona seca i muntanyosa, però el poble queda amagat en una vall humida, fet pel qual passes de veure camps secs, a veure el ‘San Ramón siempre verde’ com se’l coneix”, explica.

De les primeres setmanes a Nicaragua, la Montse recorda com li va sobtar descobrir els grans contrastos que es poden veure en el país. Com explica: “Nicaragua té una bellesa natural captivadora, salvatge i exuberant, i la seva gent és hospitalària i amb un gran sentiment de comunitat; alhora no pots deixar de veure la pobresa, la cruesa de la desigualtat, als infants i joves que viuen al carrer o la precarietat de l’habitatge”.

16

De l’hospitalitat que menciona, recorda un fet que va viure la primera setmana a Nicaragua: “ens van recomanar els millors tacos de pollastre del poble, i quan vam arribar a la paradeta ens van preguntar si volíem passar a dins. Vam accedir pensant que era un restaurant i quan vam entrar ens vam trobar dins d’una llar familiar! Un noi jove passava amb tovallola i ens saludava, hi havia una nena fent els deures, el gos seia amb nosaltres... era molt acollidor i surrealista a parts iguals”.

Així doncs, després de tot el viscut durant aquells mesos, arribava el moment de tornar cap a casa, però la Montse no podia deixar de pensar en tot el que deixava allà. Per tant, quan va arribar a Catalunya, es va posar a planejar la tornada a Nicaragua, i el gener de 2018 tornava a agafar l’avió cap allà. Ho feia disposada a treballar de nou per prevenir l’embaràs entre les adolescents. Aleshores va retrobar-se amb la seva parella: “Quan ens vam tornar a veure ens vam enamorar i vam decidir viure el que un temps enrere havíem deixat passar, pel que vaig decidir quedar-me a viure a Nicaragua i seguir endavant amb els projectes de l’ONG”, explica.

Els plans de la Montse, però, es van veure truncats amb l’inici d’una revolta a Nicaragua, el “levantamiento ciudadano”. Tal com explica, “el 18 d’abril del 2018 van començar les manifestacions i revoltes a causa d’una reforma de la Seguretat Social que el govern va decidir unilateralment. La cosa va anar cada vegada a més, més violència, més repressió, més víctimes, vulneració dels drets humans, i el país va quedar totalment bloquejat. Amb aquesta situació, l’ONG amb la qual col·laborava va cessar tots els seus programes i va repatriar els seus voluntaris.”

Montse Penella - San Ramón (Nicaragua) Després d’uns mesos convulsos, la Montse i la seva parella tornaven a Catalunya el juliol de 2018. “Abans de tornar vam viure molta incertesa. Els últims 15 dies ens vam confinar a un hotel de Managua, a l’espera dels papers de la meva parella perquè vingués amb mi a Catalunya. Aquell final de viatge va ser molt dur, des de la nostra habitació podíem sentir els tirotejos i les explosions; estàvem al mig de tot i no podíem sortir”, recorda, i continua: “marxar d’aquella manera, com han hagut de fer-ho milers de nicaragüencs, és trist, ja que desgraciadament, molts no tenen la sort que hem tingut nosaltres i acaben al carrer o en situacions més complicades”.

Un any després, quan la situació es va calmar, però conscients del risc que encara existia, van tornar a Nicaragua, només per uns mesos, per fer una sorpresa als seus familiars i compartir temps amb ells. Segons narra la Montse, “ara hi ha una aparent tranquil·litat perquè no es registren actes violents com els del 2018, i entre la gent es fa referència a les eleccions de 2021 com a punt d’inflexió”. Malgrat aquesta aparent tranquil·litat, el país travessa una greu crisi econòmica que ha disparat l’atur, ha agreujat la situació de pobresa i ha provocat un augment de la delinqüència. A tot això, cal afegir la crisi que ha provocat la pandèmia de la Covid-19, la qual ha col·lapsat tot el sistema sanitari.

Tot i això, durant la darrera visita, la Montse va tenir l’oportunitat de conèixer el país i la seva cultura més a fons, especialment les tradicions indígenes relacionades amb l’espiritualitat i la connexió amb la “pacha mama”, la lluna, el sol, el foc, l’aigua, etc.

“Aquests coneixements m’han fet reflexionar sobre com percebo el meu entorn, com connecto amb el món i amb la natura, i m’han enriquit espiritualment”, assegura. D’altra banda, si mai tenim l’oportunitat de viatjar fins a Nicaragua, la Montse recomana visitar un parell de llocs de cada zona (Pacífic, Central i Carib): “destaco Little Corn Island, una petita illa paradisíaca del mar Carib on fer-hi snorkel és màgic; la laguna de Apoyo, un llac natural format dins el cràter d’un volcà; l’illa d’Ometepe, i com no, San Ramón, el petit tresor de Matagalpa”.

Amb tot plegat, la Montse reconeix que Nicaragua li ha fet posar el fre de mà a la seva vida, ja que allà “sembla que el temps transcorri a un altre ritme. M’he detingut a veure i a pensar moltes coses, a preguntar-me com visc, què necessito, i a viure simplificant les coses”. Encara que ara estan vivint a Catalunya, espera tornar ben aviat i passar una llarga temporada. De cara a aquest anhelat retorn al país centreamericà, confessa que li agradaria trobar la manera d’unir el seu vincle entre els dos països: “somio en crear algun tipus de fundació social amb seu a Catalunya i a San Ramón per fer el que m’agrada”.

La Montse en una excursió a Peñas Blancas. Foto: Montse Penella.

MÉS PERSONAL Què és el que més t'agrada de San Ramón?

L’entorn natural i el sentiment de comunitat.

Com definiries els nicaragüencs?

Hospitalaris, familiars i apassionats.

El teu menjar nicaragüenc preferit: El gallo pinto amb la cuajada i els nacatamals.

Alguna expressió típica del país: ¡Qué tuani! (què guai!).

Hi ha algun indret de San Ramón que et recordi a Agramunt?

El mirador de San Ramón. Em recorda la sensació que tinc quan pujo al pilar d’Almenara.

Què és el que més trobes a faltar del poble?

La meva estimada plaça del Mercadal, els sons dels nens jugant-hi, les orenetes i fer-hi un beure amb els meus.

Què t’emportes segur a la motxilla després d’uns dies a Agramunt?

Moltes, moltes, moltes abraçades de la meva família.

17

18

19

R O I N È S T U SAL Gilbert Esteve Farmacèutic, Òptic i Tècnic en Ortopèdia

Les intoleràncies alimentàries • Processos dermatològics (16%): èczema, acne, psoriasi, urticària...

• Trastorns psicològics (11%): Ansietat, depressió, fatiga, nàusea, hiperactivitat (principalment en nens)...

• Molèsties respiratòries (10%): Asma, rinitis, dificultat respiratòria... Aquests casos es poden superposar amb un procés d’al·lèrgia.

• Molèsties neurològiques (10%): Mal de cap, migranya, marejos, vertigen...

• Altres: Artritis, fibromiàlgia, articulacions inflamades...

Aquests símptomes poden manifestar-se durant dies, però, a vegades, apareixen de forma intermitent, fet que fa més difícil detectar el seu origen i saber quins són els aliments causants.

També conegudes com a sensibilitat alimentària, les intoleràncies alimentàries solen ser originades per una reacció adversa del nostre cos a algun aliment. En moltes ocasions, els aliments que les produeixen són aquells que consumim amb més freqüència i que ens vénen més de gust. Aquest abús pot ser una de les causes de l’aparició dels símptomes produïts per una intolerància.

Com s’originen?

Les intoleràncies es manifesten amb l’aparició de determinats símptomes, els quals poden ser deguts a diferents factors: per dèficit d’enzims (com pot ser el cas de la intolerància a la lactosa), per sensibilitat a determinats composts químics (les amines de la xocolata o del vi poden produir l’aparició de migranyes) o per una resposta immunitària humoral de tipus IgG observable en el resultat d’anàlisis.

S’ha comprovat científicament que una intolerància alimentària acostuma a estar vinculada a un augment dels anticossos IgG per part del nostre sistema immunitari després de la ingesta d’aquests aliments. En condicions normals aquests anticossos formen complexes amb les proteïnes dels aliments, els quals són eliminats posteriorment pel nostre sistema immunitari sense mostrar cap efecte advers. Tot i que, quan el nostre sistema digestiu o el nostre sistema immunitari es troba compromès o alterat, aquests complexos es poden dipositar per tot l’organisme i produir inflamacions.

Com es manifesten?

La reacció adversa que genera el cos es tradueix en forma de diferents símptomes: • Trastorns gastrointestinals (50%): dolors abdominals, estrenyiment, diarrea, cremor, gasos, inflamació...

20

Tractament Arribats a aquest punt, el nostre organisme considera aquests aliments com un problema i s’ha de tractar. Abans, però, cal diferenciar entre intolerància i al·lèrgia alimentària. Aquesta última es manifesta bruscament i de forma més severa, ja que es tracta d’una resposta immunològica del nostre organisme quan entra en contacte amb un al·lergen que identifica com una amenaça i respon en forma d’inflamació o xoc anafilàctic, i la manera de tractar-la és eliminant l’aliment per complet de la dieta, ja que són de per vida. En el cas de les intoleràncies, es pot reeducar l’organisme i fer que desapareguin amb el pas dels anys i poder reintroduir aquests aliments en la nostra dieta, per separat i un cop per setmana. Si s’observés algun tipus de reacció, s'hauria d'eliminar l'aliment de la dieta durant 1 o 2 mesos més.

Coincidint amb aquest període de retirada dels aliments de la nostra dieta, farem també un tractament depuratiu del nostre organisme amb un detoxificant i un drenant. Juntament amb això, prendrem un tractament a base de probiòtics i prebiòtics, per tal d’estimular el creixement de la nostra flora bacteriana beneficiosa i uns suplements de L-Glutamina, que té una acció segelladora de les parets intestinals per una correcta permeabilitat de l'intestí i estimular la regeneració cel·lular. Així, protegim el nostre organisme de cara a possibles futures filtracions dels complexos proteïna aliment-anticossos, i que es dipositin al nostre organisme donant lloc als símptomes mencionats.

Com podem prevenir futures intoleràncies?

Ens pot ajudar, intentar mantenir una dieta equilibrada i molt variada, assegurant que ingerim un ampli ventall de vitamines i minerals, i no abusar de cap aliment, limitant el seu consum a màxim 3 o 4 dies a la setmana.

VIC19008_rotecna_2020.pdf

1

15/1/20

15:35

Des de 1775...Guardem l’Autèntica Tradició del Torró d’Agramunt

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

TORRONS

AGRAMUNT

MUSEU del TORRÓ i la XOCOLATA

OBRADOR, BOTIGA I MUSEU Ctra. de Tàrrega, 1 · Agramunt · Lleida T. +34 973 39 06 07 · torrons@vicens.com www.vicens.com

HORARI MUSEU Dilluns a Dissabte: 10:30h - 18:00h | Diumenges i festius: 10:00h - 14:30h T. +34 973 39 06 07 · museu@vicens.com

XOCOLATA JOLONCH

FÀBRICA, BOTIGA I XOCOLATERIA Plaça del Pou, 8 · 25310 Agramunt · Lleida Tel. 973 39 21 05 · www.xocolatajolonch.com

21

Comunitat islàmica d'Agramunt “La convivència que tenim amb la gent d’Agramunt és molt bona, i moltes persones s’han interessat per conèixer la nostra cultura”.

L'Abdeslam al local de la Comunitat Islàmica d'Agramunt. Foto: Rotecna.

El passat 30 de maig finalitzava el Ramadà i els membres de la Comunitat Islàmica d’Agramunt s’haurien reunit per celebrar-ho si no fos per la situació que estem vivint, provocada per la pandèmia de la Covid-19. Ho haurien fet al local que tenen a la Ronda dels Comptes d’Urgell, on realitzen moltes de les activitats que duen a terme com a entitat. Precisament, en aquest espai ens trobem amb l’Abdeslam Souilah, un dels membres més veterans d’aquesta comunitat, que ens ajuda a conèixer-la millor.

espai a les hores de l’oració. En total, en fan sis al dia: al fajr (4.53h); shuroq (6.47h); al zuhr (14.02h); al asr (18.00h); magrib (21.18h); al isha (23.03h). Els divendres poden trobar-se fins a 60 persones, ja que és el dia dedicat al culte a l’islam. La xifra pot ser molt superior durant el mes del Ramadà, tot i que aquest any no han pogut assistir al seu local a causa de la pandèmia, així com tampoc han pogut celebrar-hi la festa del corder, que se celebra dos mesos i deu dies després del final del Ramadà.

La Comunitat Islàmica d’Agramunt naixia ara fa 16 anys, quan un grup d’immigrants va veure la necessitat de tenir un punt de trobada on poder realitzar el culte de la seva religió, l’islam, i on poder realitzar diverses activitats. “El primer que vam fer va ser buscar un local que s’adaptés a les nostres necessitats, i quan el vam trobar i el vam adequar, ràpidament vam començar a anar-hi cada dia a resar”, explica l’Abdeslam.

Anys enrere, les oracions havien estat conduïdes per un imam, qui s’encarregava de presidir i dirigir l’oració col·lectiva. “Ara no tenim aquesta figura, però els divendres, el dia més important per nosaltres, algun membre de la nostra comunitat passa al capdavant i dirigeix l’oració. Normalment, és la persona de més edat que hi hagi en aquell moment”, aclareix l’Abdeslam.

Actualment, la Comunitat Islàmica d’Agramunt la formen, aproximadament, una setantena de persones. Cada membre aporta una quota mensual que ajuda a sufragar les despeses del lloguer o del material que puguin necessitar per a les activitats que realitzen. La majoria d’integrants provenen del Marroc, tot i que també hi ha persones de Mali, Senegal, Kènia o Egipte.

Què fa la Comunitat Islàmica d’Agramunt?

El culte a l’islam és la principal activitat que es du a terme al local que té la Comunitat Islàmica d’Agramunt. Així doncs, alguns membres d'aquesta comunitat es troben diàriament en aquest 24

Més enllà del culte, altres activitats que també fan al local són les classes d’àrab que imparteixen cada cap de setmana als més petits perquè aprenguin a escriure’l i a llegir-lo. Entre setmana, habitualment els dimarts i els dijous, també fan classes de castellà a les dones. “Aquestes classes les fa una noia d’origen àrab nascuda a Agramunt, que ajuda a les dones que no tenen coneixements de la llengua per tal que puguin utilitzar-la en el seu dia a dia”, detalla l’Abdeslam.

Una altra cosa que l’Abdelsam destaca, amb afecte, són les celebracions que s’han fet cada vegada que ha nascut un nen o una nena. “Un dels costums de l’islam és que set dies després del

Comunitat islàmica d'Agramunt

Resen fins a sis vegades cada dia. Foto: Rotecna.

Al local compten amb tot el material per a les classes d'àrab que fan per als més petits. Foto: Rotecna.

naixement d’un nadó, la família acostuma a matar un corder i reunir a tots els familiars i amics per celebrar-ho. Aquí al local hem fet moltes d’aquestes festes, són un dia d’unió i celebració.

Sempre ens ho passem molt bé”, confessa.

celebració, en què participaven diferents col·lectius i entitats del poble ens permetia apropar les nostres tradicions, cultura i gastronomia a la població d’Agramunt. Els dolços àrabs agradaven molt als nostres veïns”, recorda l’Abdeslam.

Tota aquesta activitat, però, s’ha vist interrompuda des del passat mes de març arran de la pandèmia del coronavirus. Ara, la comunitat s’ha hagut d’adaptar a la nova normalitat i això ha comportat l’adequació del seu local, on han hagut de reduir l’aforament, delimitar els espais per a l’oració, de manera que entre les persones es mantingui la distància de seguretat, etc. En aquest sentit, l’Abdeslam lamenta que ara es troben menys persones: “Quan més gent hi ha, que és al vespre, només som al voltant d’una vintena de persones”.

Una altra de les prioritats d’aquest col·lectiu és trobar un nou local, ja que l’actual s’ha quedat petit i limita moltes de les seves activitats. Com assegura l’Abdelsam: “Està resultant força complicat trobar un espai que s’adeqüi a les nostres necessitats i on ens puguem reunir més persones, de les que som ara”. No obstant això, tots els membres de la comunitat esperen aconseguir ben aviat aquest lloc on celebrar les festes i les litúrgies que tant els ha unit en aquest temps.

Treballant per apropar la cultura musulmana L’Abdeslam va arribar a Agramunt l’any 1997 i des que van crear la Comunitat Islàmica, un dels seus objectius ha estat la integració de les persones d’origen àrab a la societat agramuntina, i apropar la cultura musulmana a la gent d’aquí. “La convivència que tenim amb la gent d’Agramunt és molt bona, i moltes persones s’han interessat per conèixer la nostra cultura. A més, l’ajuntament ens ha ajudat sempre que ho hem necessitat i algun any ens ha ofert el pavelló per alguna de les nostres celebracions”, expressa. No obstant això, diu que li agradaria fer alguna cosa més perquè la gent d’Agramunt els conegués millor, com per exemple, recuperar la Malacatum, la festa de la diversitat que anys enrere Agramunt havia celebrat cada primavera. “Aquesta

Imatge del local de la Comunitat Islàmica d'Agramunt. Foto: Rotecna.

25

Teresa Duran Agent de viatges

Lanzarote, una illa feta pel foc i l'aigua Aquesta bella illa canària on l’art i el territori conformen un harmònic disseny, és una terra autèntica, bonica i acollidora.

La Teresa Duran a Lanzarote. Foto: Teresa Duran.

Pel que es veu, la recomanació de quedar-nos a casa i viatjar per l’entorn l’hem seguit tots al peu de la lletra. Així doncs, ens hem trobat pujant pel bosc del Gerber en fila índia o demanant pas per arribar a l’estany de Sant Maurici. A més, no podem deixar de mencionar les cues que s’han fet per entrar en algunes cales de la Costa Brava o la gentada que ens hem trobat passejant pel centre de Cambrils un dissabte per la tarda.

Davant d’aquest panorama, vàrem optar per agafar l’avió i viatjar a destinacions on sabíem que el turisme estava mancant. La tria ens va portar a Lanzarote, una illa que vam poder visitar com ho hagéssim fet 40 anys enrere, amb molta tranquil·litat.

Illa volcànica per excel·lència sorgida amb foc, lava i destrucció.

Així va néixer la que avui s'ha convertit en una de les illes més boniques de les Canàries. Els negres i vermells més profunds es fonen amb l'Oceà Atlàntic per oferir-nos el millor dels regals: un paisatge de contrastos que em té enamorada.

Segons relata la història, l’1 de setembre de 1730, entre les nou i les deu de la nit, la terra es va obrir a Timanfaya, a dues llegües de Yaiza, i una enorme muntanya es va aixecar del sí de la terra.

L'illa es va transformar aquella nit, segons el testimoni del rector Lorenzo Curbelo. Més de nou pobles van ser absorbits per la terra i gran part de la superfície es va cobrir de lava durant més de sis anys, sent el més semblant a l'infern. Això la va convertir en aquesta illa diferent que tots busquem.

26

Imatge del paisatge de contrastos, característic de Lanzarote. Foto: Teresa Duran.

És impossible imaginar-se Lanzarote tal com és avui sense César Manrique, pintor, escultor, arquitecte, ecologista, conservador de monuments, conseller de construcció, planificador de complexos urbanístics, dissenyador de paisatges i jardins.

L’artista multidisciplinari, que a partir dels anys 60 amb una consciència ecològica conservacionista totalment avançada per l’època, va transformar l’illa en un dels exemples més clars d'harmonia entre art i natura del món.

Potser no relacionem Lanzarote amb platges paradisíaques però les té. Les més conegudes es troben en una zona àrida i desèrtica del sud, al Parc Natural de los Ajaches. Es tracta d'una petita porció de litoral amb una impressionant concentració de platges verges. La més famosa és la Platja de Papagayo.

Al nord-oest de l'illa hi trobem la Platja de Famara, salvatge, agrest i surfera. Aquesta es troba en un enclavament privilegiat de gran bellesa en ple Parc Natural de Chinijo. La formen cinc quilòmetres de sorra daurada que comencen en la Caleta, un petit poble mariner, i acaben sota les faldilles d’un majestuós cingle. Desplega tota la seva bellesa amb la marea baixa, quan l'aigua forma una prima capa sobre la sorra i reflecteix el cel i la cinglera com un gegantí mirall.

En definitiva, aquesta bella illa canària on l’art i el territori conformen un harmònic disseny, és una terra autèntica, bonica i acollidora que no et deixarà indiferent.

27

SOLIDARIS Centre de Recursos 'Cal Carreter'

“Volem treballar l’atenció centrada en la persona i lluitar pels seus objectius”.

Monitors i membres del Centre Ocupacional de l'Associació Alba a Cal Carreter. Foto: Rotecna.

Si el passat mes de març coneixíem la història del renom de Cal Carreter, en aquest IMPULS ens endinsem en el projecte solidari que s’hi està duent a terme en aquesta casa. Per fer memòria, recordem que després de la mort de la Mercè Ros, la casa va ser donada a l’Associació Alba, qui ara en té la titularitat i treballa per apropar els seus serveis a les persones d’Agramunt. La Naira Figueres i l’Oriol Andreu, responsables d’aquest projecte, ens reben a Cal Carreter per detallar-nos tot el que s’hi podrà trobar en aquest espai un cop estigui enllestit.

Crear un centre de recursos és el principal objectiu que l’Associació Alba vol assolir a Cal Carreter. Així doncs, el passat mes de gener l’equip es va posar mans a l’obra i va començar amb els treballs de rehabilitació, que poc després s’aturaven a causa de la declaració de l’estat d’alarma per la pandèmia de la Covid-19. No obstant això, a principis d’estiu van poder reprendre les obres, i com explica l’Oriol Andreu: “Entre dos monitors del centre ocupacional de l’Associació Alba, i alguns dels seus usuaris, van retirar tots els mobles antics que hi havia a l’interior de la casa, van treure els papers vells de les parets i les van pintar, i van condicionar els diversos espais de la llar. Les úniques feines que s’han externalitzat han estat els treballs d’electricitat i fontaneria”.

Després d’aquests mesos de treball, Cal Carreter va entrar en funcionament el passat 8 de setembre. En aquest espai, l’Associació Alba hi desenvolupa, per ara, tres activitats diferents: 28

el servei de respir, les activitats del centre ocupacional, que fins ara es feien a Tàrrega, i altres activitats de lleure (algunes de les quals seran obertes a tota la població d’Agramunt, fomentant d’aquesta manera la inclusió).

RESPIRS El primer que s'ha fet és adaptar la casa com un espai d’habitatge per donar serveis de respir a les famílies en caps de setmana.

“Moltes vegades les famílies no poden fer-se càrrec dels seus familiars per temes mèdics o personals i necessiten que algú se'n faci càrrec durant alguns dies. Cal Carreter serà un punt de respir on poder donar servei a aquestes persones i famílies, una petita llar on podran viure uns dies, igual que ho fan a la llar de Ca n’Aleix a Tàrrega”, explica la Naira. En aquest sentit, els inquilins que convisquin a Cal Carreter, que podran ser fins a sis, disposaran de la seva habitació individual i compartiran espais comuns com la cuina, el menjador i el lavabo. A més, comptaran amb professionals que els donaran el suport necessari per passar aquells dies.

CENTRE OCUPACIONAL En segon lloc, l’Associació Alba vol portar fins a Agramunt algunes de les activitats que fan al seu Centre Ocupacional com, per exemple, les activitats d’estimulació cognitiva, activitat física (aquesta s’intentarà fer al pavelló), treball de les emocions, assessorament i acompanyament per a la vida autònoma, etc. Tal com explica la Naira: “Hem treballat per adequar aquest espai i

SOLIDAR IS Centre de Recursos 'Cal Carreter'

Membre del Centre Ocupacional treballant en la rehabiltació de Cal Carreter. Foto: Rotecna.

poder fer molts dels tallers que ja fem a Tàrrega, i malgrat que l’espai és una mica reduït, farem tot el possible per poder fer allò que els nostres usuaris vulguin fer”, i afegeix: “Volem treballar l’atenció centrada en la persona i lluitar pels seus objectius, és a dir, centrar-nos en allò que els agrada i fer-ho realitat”.

Aquest centre de recursos estarà obert de dilluns a divendres i aquells caps de setmana que es facin activitats, i donarà servei a unes 30 persones. Com apunta la Naira: “La idea no és que totes les activitats es facin dins de la casa, sinó que volem que també se’n facin a la comunitat, utilitzant tots els recursos que ens ofereix Agramunt i els altres pobles del territori”.

D’altra banda, en aquest espai també s’hi durà a terme el taller de fusteria, el qual ara mateix es desenvolupa a Tàrrega i hi participen a voltant d’una vintena de persones en diferents grups, coordinats per dos monitors. L’Oriol és un d’aquests monitors, i explica que “des que el taller de fusteria va començar, ara fa cinc anys, els usuaris han arreglat mobiliari dels pisos/ residències de l’Associació Alba, han fet mobles i restauracions a demanda, i des del Segarra-Garrigues els han tingut molt presents per fer moltes feines”. Tot i la trajectòria d’aquest taller de fusteria, encara no tenen un lloc establert i això no ha permès la seva consolidació total. Amb el desplaçament del taller a Cal Carreter, que casualment també havia estat una fusteria on s’havien fet carros, esperen assentar-se definitivament, poder acollir a més usuaris, i continuar amb el seu creixement.

Els treballs s'han allargat durant diversos mesos. Foto: Rotecna.

CENTRE DE LLEURE Per últim, Cal Carreter vol esdevenir un centre de lleure que pugui donar servei a tots els veïns i veïnes d’Agramunt. En aquest sentit, des de l'Associació Alba treballen per crear una xarxa amb les entitats de la població i poder preparar activitats de forma conjunta, involucrant d’aquesta manera als usuaris de l’associació en la vida de les entitats del poble. No obstant això, la Naira lamenta que “la Covid-19 ha aturat una mica aquest treball de crear xarxa i, ara mateix, és un tema delicat perquè la situació actual dificulta la barreja de persones, i les famílies es mostren cauteloses en aquest aspecte. Esperem reprendre-ho aviat i fer coses junts”.

Es preveu que la primera activitat que s’hi dugui a terme com a centre de lleure sigui la inauguració, la qual està prevista pel pròxim 12 d’octubre. Tot i això, des de l'Associació Alba es mostren prudents i asseguren que tot dependrà de l'estat de la pandèmia.

Amb tot el que s’ha esmentat, el què es pretén des de l’Associació Alba és que Cal Carreter esdevingui un espai vinculat a la població, que els seus usuaris participin amb les entitats d’Agramunt i que es compti amb aquestes persones per a la realització de diverses activitats. “Volem que tota la població i entitats d'Agramunt ens tinguin presents, que sàpiguen que som aquí i estem disposats a fer i desfer tot el que calgui”, conclou la Naira.

29

Anna Pujadó Grau

Llevadora, consultora de lactàcncia IBCLC i assessora de son infantil

Alimentació complementària

Per saber si un infant està preparat per iniciar l'alimentació complementària cal veure si mostra interès pel menjar dels adults.

A partir dels sis mesos molts nadons ja comencen a estar preparats per iniciar l'alimentació complementària, però si fem lactància materna, com ho fem? Cal restringir el pit perquè mengi més? És millor començar amb cereals o amb fruita?

Per saber si un infant està preparat per iniciar l'alimentació complementària cal veure si mostra interès pel menjar dels adults, si és capaç d'aguantar-se assegut sense torçar-se, i si ha perdut el reflex d'extrusió (no escup tot el que es posa a la boca).

Aquests requisits s'acostumen a complir a partir dels sis mesos.

Les guies de salut de la Generalitat de Catalunya, actualment aconsellen iniciar la introducció d'aliments sense triturats, és a dir, iniciar amb trossets amb textures adaptades als infants, de manera que ells sols s'ho puguin gestionar.

Durant el primer any de vida, la llet materna és l'aliment principal que rebrà el nadó. Això vol dir que tota la resta d’aliments serviran per provar diferents gustos i textures. És important no obsessionar-se amb què els infants han de menjar molt. Hi ha dies que tenen molta gana i interès pel menjar i d'altres que no.

Sobre els 12 mesos, molts nadons tenen poc interès pel menjar i prefereixen el pit. Això passa perquè el ritme de creixement s'alenteix i no necessiten tanta energia. En aquesta etapa, la lactància materna continua sent a demanda, i no s'ha de restringir el pit perquè mengi més sòlids, o fer-los xantatge dient coses com "si no menges la papilla, no et donaré pit". És important que el moment dels àpats sigui un moment tranquil per compartir amb la família i que tota la família mengi el 30

mateix. No tindria lògica que li oferim verdures i pollastre a la planxa a un infant i que els adults mengin pizza, ja que els infants aprenen més del que veuen fer als adults que no pas del que els puguem explicar. Per tant, el menjar que oferim ha de ser saludable i en diferents formats.

Quan els infants ja són més grans, al voltant del tres anys, els podem animar a posar-se ells mateixos el menjar al plat segons la gana que tinguin, i així afavorir la seva autonomia i saber escoltar el seu cos. Si a un infant no li agrada un aliment, no se l’ha d’obligar a menjar-se'l. Han de tastar com a mínim deu vegades un aliment cuinat de diferents maneres per saber si els agrada o no. Els gustos dels nens també varien, de manera que pot ser que en un moment donat li agradin molt les mongetes i al cap d'un temps no en vulgui.

A partir dels sis mesos, ja podem introduir de tot i l'ordre és indiferent, excepte les verdures de fulla verda, com les bledes, pel seu alt contingut en nitrits, o els làctics que cal esperar als 12 mesos. En general, molts aliments pensats per a nens van molt carregats de sucre i ingredients poc saludables. Com més cassolà sigui el menjar, millor per la salut dels infants i dels adults.

Si es decideix iniciar l'alimentació amb triturats, és important no endarrerir els sòlids més enllà del 9-10 mesos.

En conclusió, l’alimentació complementària i la lactància són perfectament compatibles i, en cap cas, s’ha de restringir la llet materna perquè continua aportant gran part de l’energia i nutrients necessaris per al seu creixement.

D V L E G A L B

A

R

C

E

L

O

N

A

A

G

R

A

M

U

N

T

Assesorament jurídic - Particulars i empreses Civil · Penal · Fiscal · Administratiu · Mercantil · Immobiliari · Sucessions · Matrimonial Col. Icab 37.030

Fernando M. Díaz Vélez

Sistemes informàtics

ADVOCAT fmdiaz@icab.cat 609 68 39 16

Distribuïdor

Networking

Seguretat

Venda

Telefonia

servei integral

Serveis

Internet

IT EXPERTS

72dpi :: C/Clos, 21- 25310 - Agramunt - Lleida :: Tel.: 973 390 660 :: Email: info@72dpi.cat 31

A T S I V E R T EN A...

Sílvia Fernàndez, alcaldessa d'Agramunt

“Per mi la prioritat és posar en valor les persones i humanitzar la política”.

La Sílvia al despatx de l'alcaldia de l'Ajuntament d'Agramunt. Foto: Rotecna.

El passat mes de maig, la Sílvia Fernàndez assumia l’alcaldia d’Agramunt. Ho feia després de la renúncia al càrrec del Bernat Solé, qui ha estat alcalde els darrers nou anys amb Acord d’Esquerra. Prendre les regnes del consistori en un moment tan delicat com l’actual no és fàcil, però l’experiència de la Sílvia en l’àmbit dels serveis socials i com a regidora en els dos mandats anteriors l’han ajudat a fer front a la situació. Amb ella parlem de com han estat els primers mesos a càrrec de l’alcaldia i dels projectes de futur que té l’Ajuntament d’Agramunt.

Com assumeixes el repte de l’alcaldia?

Amb molta responsabilitat, entusiasme i compromís, i amb la intenció d’aportar una mirada diferent, molt centrada en les persones, saber acompanyar-les i saber afrontar les dificultats que sorgeixen, amb molta humilitat, humanitat, escolta, diàleg i empatia. No vull dir que aquesta atenció a les persones fins ara no hi fos, però ara més que mai, a causa de la crisi que estem vivint, les prioritats de les polítiques tenen un accent diferent.

Ets la primera alcaldessa d’Agramunt. T’espanta? És tot un repte, però no m’espanta. Crec que el fet que una dona ocupi aquest càrrec permetrà establir noves prioritats de cara a fer front a les polítiques municipals, i també donar-hi una mirada diferent. Per mi és un orgull i espero estar a l’alçada, tot i que el fet de ser dona no hauria de ser destacat, sinó normalitzat.

Com valores els primers 100 dies com a alcaldessa?

Han estat complexos. El repte més gran ha estat afrontar la crisi sanitària, econòmica i social que hem patit i estem patint perquè era una situació molt desconeguda per a tots. Et puc dir que he 32

arribat a fer un diari personal amb totes les decisions que hem anat prenent al llarg d’aquests mesos! Durant les 24 hores del dia hem treballat per evitar el màxim possible els contagis i per protegir a la població més vulnerable, és a dir, a les persones grans que viuen al municipi. Això ha estat tot un repte i en aquest tema ens hem deixat acompanyar pels professionals del CAP d’Agramunt. Sobretot, el Toni García que, com a director, ens ha assessorat i donat suport des del primer dia. Hem estat les 24 hores del dia connectats. De fet, podria dir que aquest temps hem governat l’equip de govern i els professionals del CAP. A més, durant aquest temps m'he hagut de posar al dia de diversos temes i assumptes que teníem sobre la taula i que, a causa de l'estat d'alarma, hem tingut uns mesos aturats i tan bon punt la situació ens ho ha permès els hem reprès.

Pots destacar un bon i un mal moment d’aquests 100 dies?

Un bon moment ha estat quan vam saber que no hi havia cap contagi a les residències quan es van fer les primeres PCR als centres, tot i que ho he de dir amb la boca petita perquè sabem que això serà molt llarg i n’hem de ser conscients. Per molt que tinguem als més grans en una bombolla, no estem en una bombolla i aquesta és la realitat d’ara. Un altre bon moment ha estat cada cop que ens han concedit un ajut o hem vist viable alguns dels projectes importants per a Agramunt, i també el moment en què tots els regidors, com a acte de solidaritat i de responsabilitat, vam renunciar a les nostres remuneracions. Com a mal moment, destacaria cada vegada que he sabut que hi havia una persona d'Agramunt hospitalitzada per la Covid-19, quan s'ha detectat algun possible brot, i cada vegada que he sabut que hi havia un maltractament o un desnonament.

ENTREVIS TA A...

Sílvia Fernàndez, alcaldessa d'Agramunt Quina és la teva prioritat com a alcaldessa d’Agramunt?

La salut i el benestar de les persones. Si no sortim amb salut d’aquesta pandèmia, de poc servirà tot el que fem. Per tant, per mi la prioritat és posar en valor les persones i humanitzar la política. Per fer-ho, hem de treballar transversalment entre totes les regidories. Ara hem posat molt en valor la regidoria de salut, que fins al moment estava al cartipàs, però ho treballaven més des del CAP. A més, s’ha creat una regidoria d’habitatge perquè aquest és un tema que no tenim ben resolt i volem treballar més a fons les polítiques socials. També mirem com podem ajudar a les famílies, comerços, empresaris, autònoms... que estan patint aquesta crisi econòmica que ha portat la Covid-19. A més, hem d'acabar grans projectes que tenim pendents a Agramunt.

Si parlem d'aquests projectes, la rehabilitació de la residència Cal Mas Vell hi té un gran protagonisme. En quin punt es troba?

L’obra de Cal Mas Vell s’ha fet en diferents fases per tal de poder rehabilitar tot l’edifici. En primer lloc, es va actuar a la primera planta, on hi havia el casal d'avis, i després a la segona i tercera.

Ara, la segona planta, que compta amb 12 places noves de residència assistida, cuina i bugaderia, està preparada per acollir més ingressos, però amb la situació actual no podem fer efectiva l’ampliació ni absorbir la llista d’espera que tenim. Per tant, de moment, aquestes places ens permetran fer aïllament en condicions òptimes si hi hagués algun contagi. D’altra banda, aviat començaran les obres a la planta baixa, les quals permetran dotar de qualitat els serveis de la residència, tenir un centre de dia amb bones condicions i millorar l’atenció domiciliària. També tenim converses amb el departament de Salut de la Generalitat per obtenir unes places d’hospital de dia de gent gran.

Un altre projecte que ja quasi està acabat és el de la potabilitzadora. No és així? És un gran projecte que possiblement es visualitza molt poc però que és molt important pel municipi, ja que ens permetrà tenir aigua de boca de qualitat a tots els nuclis d'Agramunt. De moment, podem dir que ja tenim en funcionament la nova estació potabilitzadora i que ja s’han acabat les obres que han permès dotar d’aigua de qualitat als nuclis d’Agramunt, Mafet, Les Puelles, La Donzell i Almenara. En aquest sentit, ben aviat s’iniciarà una campanya perquè la gent begui aigua de l’aixeta amb tota tranquil·litat. Amb la tercera fase, prevista per als pròxims mesos, l’aigua de qualitat arribarà fins a Montclar. Pel seu elevat cost, el projecte s’ha fet en diferents fases i s’ha assumit amb subvencions de l’Agència Catalana de l’Aigua, a partir d’inversions pendents de la concessionària CASSA i a través d’un lleu increment en la factura dels contribuents.

Tasques administratives a l'Ajuntament. Foto: Rotecna.

Pel que fa al POUM, què ens pots explicar?

Hi treballem des de fa molts anys i esperem tenir-lo acabat ben aviat. La rovinada del novembre de 2015 va suposar un abans i un després en la legislació general i, per aquest motiu, s’ha hagut de refer la proposta inicial i adaptar-la a la nova normativa en relació amb la inundabilitat. En aquests moments, ja es disposa d’una proposta gairebé tancada que esperem aprovar a finals d’any i fer-ne la corresponent exposició pública perquè tothom que ho consideri oportú hi pugui fer les seves al·legacions.

I sobre la via verda?

La via verda del riu Sió és una ruta verda que surt de la capçalera del riu Sió, a Sant Guim de Freixenet, i segueix el curs del riu a través dels diferents municipis fins a Balaguer, on el Sió desemboca al riu Segre. Aquesta iniciativa la liderem conjuntament amb els ajuntaments dels diferents municipis per on passa el Sió. Estem treballant perquè sigui un potencial turístic del territori. Tot i això, a Agramunt aquest aspecte ja s’ha treballat molt i tenim un quilòmetre i mig dins del municipi, sense cap interrupció de trànsit per la llera del riu.

Per acabar, en aquests tres anys de mandat que queden, què creus que pots aportar?

Espero poder aportar, conjuntament amb tots els companys de l'equip de govern, polítiques que facin costat a les persones i adaptades a la realitat de cada moment. Les necessitats i prioritats tant de les persones com dels ajuntaments han canviat i ara, més que mai, hem d'aportar el millor de cadascú de nosaltres per sortir d'aquesta situació el màxim de reforçats possible. En definitiva, una mirada diferent, poc política a vegades, però molt humana.

33

Marta Eroles i Fiñana Psicòloga, treballadora social i mestra

Com adaptar-se a la nova normalitat

El distanciament social pot acabar repercutint en la salut mental dels més menuts, i és per això que calen pautes per gestionar-ho amb correcció.

La situació de pandèmia que està vivint la nostra societat ha fet canviar els hàbits de vida de les persones. Els més menuts ja han hagut de viure una situació de confinament que, en major o menor mesura, els ha acabat afectant, però la tornada a la nova normalitat suposa nous reptes als quals s’hauran d’anar afrontant.

• Estar alerta a possibles comportaments o emocions que no són habituals en l’infant: irritabilitat, malsons, apatia, si es torna a fer pipí quan ja ho tenia superat, etc. Si aquests símptomes perduren més de tres mesos i tenen efecte en la seva vida, és el moment de buscar ajuda psicològica.

D’entre les mesures recomanades per evitar contagis, el distanciament social és el que més els pot acabar repercutint en la seva salut mental, i és per això que calen pautes per gestionar-ho amb correcció. El contacte físic és imprescindible per al desenvolupament emocional dels infants. Les abraçades, els petons, compartir les joguines, i moltes altres accions que fins ara eren normals, quotidianes i espontànies, passen a convertir-se en prohibides, de manera que es restringeix el contacte físic i, això, pot tenir afectacions en els nens i nenes. Per tal de portar millor la situació i prevenir possibles dificultats emocionals, poden ser útils les següents pautes:

• Donat que el contacte físic es veurà restringit en les seves relacions socials, és important suplir-lo amb dosis extres d’afecte a casa. Es poden fer jocs que incentivin l’estimulació sensorial, pessigolles, petons i abraçades.

• Evitar al màxim l’ús de pantalles, ja que un ús indegut pot generar addiccions, poden afectar el sistema nerviós de l’infant i generen el perill de substituir les relacions socials.

• Oferir informació realista de què està passant, amb un llenguatge senzill i adaptat al seu moment evolutiu, sense crear dramatismes ni pors, explicant-los què poden fer i què no. Ens podem ajudar de contes o ninos. Si entenen el perquè de la norma, serà més fàcil que la compleixin.

• Anticipar les situacions i parlar de les conseqüències de no complir la norma. És important fer-ho amb naturalitat, preparant als petits mentalment abans de participar en una activitat amb gent, fent-los saber com serà la situació (estarem asseguts, no estaràs amb els teus amics, podràs veure’ls després de l’activitat, no ens podrem treure la mascareta...) i oferint-los la confiança necessària perquè puguin preguntar els dubtes que tinguin.

• Continuar fent vida normal en la mesura del possible i sempre que les autoritats sanitàries així ho recomanin, sortint al carrer, gaudint dels passejos i evitant que es quedin a casa més del necessari per incentivar les relacions socials amb precaucions. Existeixen formes divertides de fomentar la distància amb els altres, a través de jocs com “fet i amagar” o la mímica.

No hem d’aïllar els infants, perquè les relacions socials els són necessàries per créixer, simplement els hem de guiar en el maneig correcte de la situació. Malgrat que hem d’estar atents a qualsevol manifestació que pugui ser símptoma d’alerta, cal tenir en compte que els infants tenen una gran capacitat d’adaptació a noves situacions. Seguint aquestes pautes i escoltant les seves necessitats, la nova normalitat se’ls farà menys feixuga.

34

35

Lo Casal d'Agramunt

Plaça del Mercadal, 9 · Agramunt (Lleida) · 973 19 43 96

Hamburguesa ibèrica

Ingredients: enciam · tomata · hamburguesa de vedella · L'Alba, l'Aleix i l'Enric a Lo Casal. Foto: Rotecna.

L’Aleix Morell, l’Alba Valls i l’Enric Figuera són tres emprenedors que, només després de parlar amb ells una estona, queda clar que s’estimen el seu poble i els agrada la cultura, dues premisses que han estat la clau i la principal motivació que els va portar, a finals del 2019, a posar-se al capdavant del Casal d’Agramunt, lo Casal. Així, sota la consigna “del poble i pel poble”, van iniciar un projecte il·lusionador. “Ja veníem de ser actius en diferents coses del poble i de tenir experiència en activitats similars, així que ens vam proposar agafar un casal que feia anys que la gent no se’l sentia seu”, explica l’Aleix, que afegeix: “La idea era que tornés a ser el bar del poble i pel poble”.

formatge · bacó ibèric

Tapa de rellom de porc

Ingredients: rellom de porc · ceba caramel·litzada · formatge de cabra · mermelada de navius

Per la seva part, l’Alba destaca que, a pesar de les dificultats del moment actual, “la clau perquè el Casal ara funcioni millor, és que som del poble. Hi ha un canvi molt gran entre que vingui algú de fora a portar-lo, a què sigui gent del poble. Nosaltres som d’aquí, coneixem el nostre poble, com funciona, quina dinàmica té, què busca la gent...”.

els dies ens hem anat adaptant al nou ritme”, explica l’Alba. Tot i que desitjarien un estiu normal, la resposta de la gent a la reobertura ha estat bona. “Crec que el que ens ha permès guanyar clients ha estat la seguretat. Des del principi teníem molt clar que la seguretat i la salut dels clients estava per damunt de tot, i això ha estat la millor publicitat”, afegeix l’Enric.

Després d’un primer mes de desembre amb una gran acollida per part dels agramuntins i un inici d’any que responia a les seves aspiracions al capdavant de Lo Casal, el confinament per la Covid-19 va estroncar totes les expectatives. “Haver de tancar va ser dur. Portàvem uns mesos bons, i com que no vèiem venir tot el que ha passat, no ens plantejàvem fer calaix, sinó que reinvertíem el que guanyàvem amb vista a una licitació de quatre anys, que era el que teníem”, explica l’Aleix.

Amb la nova situació, la terrassa del Mercadal ha estat, durant l’estiu, l’espai més actiu de Lo Casal, on cada dijous s’han organitzat concerts musicals o xerrades, a la vegada que s'oferia una proposta de diferents ‘montaditos’ per sopar. Per una altra banda, a la carta hi trobem des d’una àmplia varietat de tapes: patates ‘lo Casal’ amb tres salses, sis varietats de croquetes, llàgrimes de pollastre, calamars... fins a quatre tipus d’hamburgueses, taules d’embotits, entrepans freds i calents, amanides... i amb plats a la carta tant per a vegans com per a celíacs. A més, amb una clara aposta pels productes locals: “Tots els productes que oferim són d’aquí”, apunta l’Aleix.

Tres mesos més tard, amb l’alleugeriment de les mesures pel coronavirus, l’activitat tornava a Lo Casal, tot i que amb molts canvis: mascaretes, distància de seguretat, desinfecció constant de taules i cadires, cartes amb codis QR... “No teníem l’experiència d’un estiu normal al casal i, de cop, ens vam trobar havent d’obrir amb moltes mesures. Va ser una mica bogeria, però amb 36

Amb l’esperança de no viure un nou confinament, i amb l’objectiu de seguir oferint cultura, l’Aleix, l’Alba i l’Enric confien a poder seguir endavant amb el seu projecte de Lo Casal.

37

TRIVIAL 1. 1. En quina etapa de la història l’home va descobrir el foc?

SUDOKU Completeu el taulell tot utilitzant els números del 0 al 9, sense que es repeteixin en cap fila, columna o bloc.

A. Edat dels Metalls.

4

B. Mesolític.

C. Neolític.

9

3

7

8

5

A. Museu del Louvre.

B. Museu de Santa Sofia.

5 3 2

4

8

8

9

6

5

6

1

3

2 1

C. Museu Thyssen.

D. Museu del Prado.

3.3. El riu Ebre neix a la comunitat autònoma de:

9

2

D. Paleolític.

2. 2. En quin museu es troba “El jardí de les delícies” del Bosco?

7

2 4

7

8 8

7

3

A. Galícia.

B. La Rioja.

C. Cantàbria.

D. Aragó.

L'ENIGMA MATEMÀTIC La tieta Ernestina viu a la Bretanya amb el seu gos, els seus quatre gats, les seves set gallines i els seus cinc peixos vermells.

Hi ha més ulls que potes o més potes que ulls?

JEROGLÍFICS Heu explorat bé el terreny?

Què estàs caçant?

O 38

tt

39

Pèl de porc com a font d'energia Aprofitar aquest subproducte per generar energia és una qüestió econòmica que no s’hauria de menysprear.

El pèl de porc pot semblar una menudesa sense importància, però aprofitar aquest subproducte per generar energia, i evitar que es malbarati com qualsevol altre residu, és una qüestió econòmica que no s’hauria de menysprear. I és que en un escorxador on, per exemple, se sacrifiquin diàriament uns 2.000 porcs, es poden acumular fins a dues tones de pèl d’aquests animals. Si als escorxadors catalans es sacrifiquen més de 17 milions de porcs a l'any, es pot calcular que aquestes instal·lacions generen 17.000 tones de pel de porc a l'any, les quals poden ser de gran utilitat per a la generació d'energia.

Amb l’objectiu d’estalviar energia amb l’ajuda del pèl del porc, Bigas Alsina SA, una empresa catalana dedicada a la construcció de maquinària per a la indústria càrnia, juntament amb la Universitat de Vic i l’Associació Catalana d’Innovació del Sector Carni Porcí va impulsar el projecte PigHeat, el qual permet minimitzar la producció de residus o disminuir les emissions a l’atmosfera de gasos d’efecte hivernacle.

El projecte va néixer fa vuit anys després d’una intensa recerca per trobar solucions innovadores en el sector porcí. L’any 2014, quan les proves de laboratori per l’aprofitament energètic del pèl de porc van donar resultats positius, es va posar en marxa el procés per l’escalat inicial del procés i la construcció de la primera planta comercial gràcies a un ajut de la Unió Europea.

Així doncs, el projecte PigHeat, aprovat per la Comissió Europea tenia un pressupost general d’1,9 milions d’euros, va rebre una 40

aportació de la UE d’1,3 milions, amb un període d’execució entre novembre de 2016 i setembre del 2018.

L’Escorxador Frigorífic Avinyó va respondre positivament a la proposta de construir a les seves instal·lacions aquesta primera planta, la qual esdevenia una realitat a finals del 2019, després de moltes proves. La nova instal·lació està dissenyada per processar quatre tones de pèl al dia. A més, aquest nou espai ofereix una proposta que consisteix a convertir el pèl del porc en combustible i utilitzar-lo en un generador de vapor, de forma que es converteixi en energia utilitzable a les mateixes instal·lacions de l’escorxador.

En aquesta planta, el pèl processat es barreja amb biomassa vegetal i es converteix en el combustible utilitzar en una caldera de biomassa convencional. Aquest procés permet eliminar tots els residus de pèl que genera l’escorxador, a més de generar una energia que substitueix la que s’hauria d’utilitzar, per exemple, cremant combustibles fòssils com el petroli o el gas natural.

D’aquesta manera es millora el rendiment econòmic de l’escorxador, reduint l’empremta de carboni d’aquesta instal·lació.

Ara, després de diversos mesos en funcionament, la planta d’Avinyó no només és una instal·lació que beneficia a l’empresa sinó que també és un equip model per convèncer altres escorxadors que puguin incorporar aquesta tecnologia per millorar la seva eficiència energètica i reduir els seus residus.

SUDOKU TRIVIAL

JEROGLÍFICS

L'ENIGMA MATEMÀTIC

1-D; 2-D; 3-C.

Pam a pam (Pa, Mà, Pa, Mà -a)

Hi ha més ulls que potes.

36 ulls i 34 potes.

Granotes (Gran O, tes)

1

5

2

6

4

3

8

7

9

9

3

4

7

5

8

6

2

1

8

6

7

2

9

1

5

3

4

7

1

5

3

6

4

2

9

8

2

4

3

8

7

9

1

5

6

6

8

9

5

1

2

3

4

7

3

9

1

4

2

6

7

8

5

5

2

6

9

8

7

4

1

3

4

7

8

1

3

5

9

6

2

41

42

43