Impuls Pilar d'Almenara

EDITORIAL, 3

2n trimestre 2022

RACONS, 3

PILAR D'ALMENARA

QUÈ FEM?, 4

AFRONTANT ELS CANVIS

QUI SOM?, 6

ORIOL PADULLÉS, MOTOCRÒS

PSICOEDUCA, 10

EXPLICAR LA GUERRA ALS NENS

EMPRENEDORS, 12

SÒNIA MARTÍNEZ, OH MY XUS!

AGRAMUNTINS PEL MÓN, 16 LAURA ROVIRA, ALEMANYA

SALUT SÈNIOR, 20 CATARACTES

SOLIDARIS, 24

ACCIÓ PELS POBLES

DIARI D'UN NÒMADA, 26 NORUEGA I ELS FIORDS

MOVIMENT CREATIU, 28

CONTES DELS CAPARRONS

INDRET, 32

GARANTIA EN LES OBRES

ESPORTS, 34

ROGER SÚRIA, ATLETISME

BENESTAR I CÀNCER, 36

COLÒNIES I CÀNCER INFANTIL

ON MENJAR?, 39 CAL FUSTER

Pilar d'Almenara Foto: Ajuntament d'Agramunt.

Tot en sacs i bosses de paper i plàstic

2

S N O C A R Sortim del nucli urbà d’Agramunt i ens desplacem fins al punt més alt de la Serra d’Almenara, on trobem la següent parada de la nostra ruta pels racons d’Agramunt, el Pilar d’Almenara, un dels monuments més emblemàtics de la nostra població i també de la comarca de l’Urgell, el qual el trobem documentat per primera vegada l’any 1037.

Datat dels segles XI-XII i declarat bé cultural d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya l’any 1988, el Pilar d’Almenara és una torre mestra de defensa i vigilància amb planta circular i estructurada en tres nivells que conformen una alçada total de 14 metres. Probablement d’origen àrab, la torre va ser construïda damunt les ruïnes d’un poblat anterior tardoromà o visigòtic.

Si es vol visitar el Pilar d’Almenara, es pot accedir a la seva part superior a través d’un tram d’escales exterior, i un altre interior que permet arribar al punt més alt de la torre des d’on es pot gaudir d’una vista panoràmica de la plana de l’Urgell i, fins i tot, en un dia ben clar es pot veure la Seu Vella de Lleida.

Ben a prop del Pilar d’Almenara es troben les restes de l’església romànica de Sant Vicenç, temple del segle XIII que, segons els estudis, estava situat al costat d’un poblat medieval, i que va ser desmantellat durant la Guerra Civil Espanyola. Des de l’any 1985, està declarat bé cultural d’interès nacional.

A la comarca de l’Urgell es poden trobar dues torres més similars al Pilar d’Almenara, concretament a Verdú i a Guimerà.

Les tres torres servien per vigilar les incursions sarraïnes.

Ara que sembla que la situació sanitària està més estable, hem de fer front a la pujada en el cost de les matèries primeres, a l’escalada del preu de l’energia i als conflictes polítics que s’han instaurat en el nostre dia a dia. La situació és desconcertant i després de dos anys de pandèmia, ens mereixem un descans. Esperem i desitgem que arribin bones notícies ben aviat i canviï la situació.

En aquest context, des de Rotecna continuem lluitant per complir la nostra missió: ajudar als ramaders de porcí oferint les solucions més eficients per a la cura i el benestar dels animals. Continuem treballant i apostant per desenvolupar els millors productes amb la innovació com a emblema. Ara més que mai, oferir la màxima eficiència és essencial per minimitzar costos; aquesta és la direcció cap a on conduïm la nostra companyia, i ho fem recolzats pels nostres més de 30 anys d’experiència en el sector, el valor del nostre equip humà i una cosa tan important com la confiança dels nostres clients.

Al mateix temps, seguim amb el nostre objectiu de donar visibilitat a la nostra marca en tots els racons del planeta.

En aquest sentit, en els darrers mesos hem participat en fires i congressos celebrats a Mèxic, Japó i Portugal. Aquest mes de juny, viatjarem fins a la World Pork Expo, que se celebra a Iowa (Estats Units), a l’agost estarem a Ildex Vietnam, i amb l’arribada la tardor, assistirem al gran esdeveniment europeu de la ramaderia, la fira EuroTier, que se celebrarà del 15 al 18 de novembre a la ciutat alemanya de Hannover.

Antonio Pinos, CEO Rotecna.

Direcció: Antonio Pinos.

Edició i maquetació: Tamara Lombardo.

Redacció: Tamara Lombardo i Francisco García.

Preimpressió: David Mercado.

Col·laboradors: Marta Eroles i Fiñana, Gilbert Esteve, Teresa Duran, Carla Robredo Alonso, i AECC Agramunt.

CONTACTE IMPULS marketing@rotecna.com

Dipòsit legal L-213-99

PUBLICITAT IMPULS marketing@rotecna.com IMPULS DIGITAL XARXES Imatge aèria del Pilar d'Almenara. Foto: Ajuntament d'Agramunt.

issuu.com/rotecnapress

IMPULS-d-Agramunt

L’opinió de la revista s’expressa només a l’editorial.

Els col·laboradors exposen posicions personals.

3

Afrontant els canvis

A l'increment sostingut en el preu de les matèries primeres, s'hi ha sumat una augment sense precedents en el preu de les energies i del plàstic, i l'esclat del conflicte entre Rússia i Ucraïna.

El món canvia i, si volem sobreviure, ens hem d'adaptar als canvis. Aquesta és la filosofia de Rotecna per tal de fer front a l'actual context econòmic i reafirmar-nos com a empresa líder en el nostre sector.

Després de ser un sector essencial durant els dos anys de pandèmia, mantenint l'activitat diària per tal d'oferir solucions innovadores, eficients i sostenibles al sector porcí, el 2022 es preveu un any incert i inestable. A l'increment sostingut i acumulat en el preu de les matèries primeres agrícoles, aquest primer semestre s'hi ha sumat un augment sense precedents en el preu de les energies i del plàstic, a més de l'esclat del conflicte entre Rússia i Ucraïna. Un fet que ha incrementat notablement els costos de producció, afegint, a més, la variable que Rússia representa al voltant d'un 10% de la facturació anual de Rotecna.

Tot plegat, evidencia que ens trobem en un any de canvis en l'àmbit empresarial, que ens fa imprescindible actuar per tal d'adaptar-nos a les noves circumstàncies.

D'aquesta manera, per tal de suplir el perdut en mercats amb una certa inestabilitat, esperem que temporal, Rotecna treballa per consolidar-se i créixer en altres indrets del món com Llatinoamèrica, els Estats Units, Filipines o Vietnam. Precisament, el passat mes d'abril vam rebre a les nostres instal·lacions la visita d'una delegació vietnamita interessada en els productes que ofereix Rotecna.

Així doncs, conscients del moment actual que ens ha tocat viure, treballem amb constància i esforç per trobar oportunitats davant les dificultats.

4

Visita d'una delegació del Vietnam el passat mes d'abril. Foto: Rotecna.

No obstant això, desgraciadament aquestes accions d'expansió no són suficients per compensar la dràstica caiguda de noves inversions que estem vivint en tots els sentits. És per això que, lamentablement, ens hem vist abocats a prendre mesures difícils i poc agraïdes per tal de fer front a un any complicat. D'aquesta manera, els ajustos en personal són una mesura obligada per garantir el futur i la continuïtat de l'empresa, convençuts que són decisions temporals per sortir reforçats d'aquesta crisi i reafirmarnos com a empresa líder del sector i un referent territorial.

Rotecna no és només innovació i tecnologia, Rotecna són les persones que la formen, i això ho tenim molt clar en cada pas que donem per tal de sortir reforçats del moment actual que ens ha tocat viure.

Segurament venen mesos complexos, en els quals s'hauran de prendre, desgraciadament, decisions difícils i per ningú agradables, però treballarem convençuts que ho fem per assegurar el futur de tots.

On hem estat aquest segon trimestre?

A mesura que avança l’any, també ho fa l’agenda de fires, congressos i esdeveniments en què Rotecna participa per tal de presentar les seves novetats, i solucions més eficients per als ramaders de porcí. En aquest segon trimestre de l’any, hem estat a Lleida, Japó, Mèxic i Portugal.

Porciforum Lleida Del 23 al 24 de marc, la Llotja de Lleida va acollir una nova edició del congrés Porciforum, que va comptar amb la participació d’especialistes tant nacionals com internacionals que van tractar temes d’actualitat que estan afectant el sector porcí espanyol.

A més, després de la pandèmia, en aquesta edició es va recuperar la zona d’exposició, dins la qual Rotecna va estar present amb algunes de les seves darreres novetats com el Silotronic, el sistema de control del nivell de les sitges en temps real, el Dositronic M tàctil, sistema d’alimentació electrònica per a maternitats, i la línia de productes Tecnapur, que aporta solucions per a la gestió dels purins. Amb tot plegat, la cita va esdevenir un bon punt de retrobament amb clients i professionals del sector.

Porciforum Lleida. Foto: Rotecna.

OPORMEX Mèxic El Congrés Opormex 2022, celebrat del 4 al 7 de maig, ha estat el primer congrés organitzat a Mèxic de manera conjunta entre les dues associacions de productors de porcí del país. El congrés estava previst pel 2020, però es va posposar a causa de la pandèmia, i finalment s’ha pogut celebrar aquest 2022 amb molta expectació i amb una excel·lent assistència de professionals i representants de les principals empreses del sector, tant nacionals com internacionals. Rotecna ha estat present de la mà del seu distribuïdor al país, NS Group. Entre els expositors hi va haver una molt bona presència internacional, amb proveïdors europeus, estatunidencs i de tota Amèrica Llatina.

IPPS Internartional Japó. Foto: Rotecna.

IPPS International Japó Del 27 al 29 d’abril, Rotecna va viatjar fins al Japó per participar en la fira IPPS International, juntament amb els seus distribuïdors al país, NK Trading i Innocent, a través dels quals va presentar al sector porcí nipó l’àmplia gamma de productes, destacant les darreres novetats electròniques de la marca.

Feira Nacional do Porco (Portugal)

Aquesta edició, que es va haver d’endarrerir un any a causa de la situació sanitària, va comptar amb una important participació d’expositors nacionals i internacionals, i unes bones xifres d’assistència de públic professional, amb important interès pels productes que s’hi van presentar.

La ciutat de Montijo, a Portugal, va acollir una nova edició de la Feira Nacional do Porco entre els dies 12 i 14 de maig. Aquest esdeveniment, que se celebra bianualment, és un dels més importants del sector porcí portuguès. A més d'una zona d’exposició, la cita va incloure xerrades tècniques. Rotecna hi va ser present a través del seu distribuïdor Agro-Alcanede.

OPORMEX México. Foto: Rotecna.

5

Oriol Padullés, motocròs

“El motocròs és un esport molt individual perquè, al cap i a la fi, a la moto només hi vas tu, però alhora et permet fer molts amics”.

L'Oriol Padullés practicant motocròs en un circuit de terra. Foto: Oriol Padullés.

L’Oriol Padullés va entrar a Rotecna l’any 2014, dins del torn de cap de setmana de la secció d’injecció. Després d’uns mesos, el coneixement adquirit sobre el funcionament de totes les màquines d’una de les seccions més importants de l’empresa li va permetre arribar a ser cap de torn d’aquesta secció, fins que aquest 2022, mogut per la inquietud i les ganes d’aprendre més, va passar a la secció de manteniment. Paral·lelament a la seva feina, l’Oriol és un apassionat del motocròs, un esport que ha viscut des de ben petit a casa, però que no l’ha començat a practicar d’una forma més habitual fins fa cinc anys.

“A casa meva les motos sempre han estat presents, és una cosa de família. Quan el meu germà era petit, el meu pare li va comprar una moto perquè a ell sempre li havia agradat molt el motociclisme. En el moment que jo vaig voler començar, el meu pare ja ho va deixar i recordo que sempre li demanava que em portés amb moto, i només esperava que arribés el cap de setmana per sortir a fer camins. Després, no va ser fins que vaig tenir 14 anys quan em vaig treure el carnet de ciclomotor i vaig tenir una 50 cc. No em vaig aficionar al motocròs fins als 22 anys, quan em vaig comprar la meva primera moto de cros i vaig començar a practicar aquest esport amb un grup d’amics”, explica l’Oriol.

ENTRENAMENTS ALS CIRCUITS Cada cap de setmana l’Oriol aprofita per pujar a la moto i pilotar pels diferents circuits que es poden trobar per la demarcació de 6

Lleida com per exemple, Bellcaire, Rufea, Castellolí, Bellpuig, Ponts, etc. “De tots ells, jo destacaria el de Bellcaire, que es diu “La Farm” (La Granja). El circuit és d’un granger que és molt aficionat a les motos, d’aquí el seu nom, i a part, és el que tinc més a prop i puc anar-hi a entrenar també entre setmana”, exposa l’Oriol, i afegeix: “Aquest circuit és on em vaig lesionar, em vaig trencar els dos turmells en un salt, però també és on em vaig recuperar i on he pogut tornar a pilotar la moto”.

Respecte a les sortides de cap de setmana, l’Oriol detalla que varien molt en funció del circuit on vagi a entrenar. Com explica: “Hi ha circuits que són més petits i sense salts ni peraltes; en canvi, altres vegades anem a altres que estan molt més llaurats, on es fan forats a terra i això et permet practicar com agafar molt millor les corbes i a ficar-te bé dins d’aquests forats. També anem a circuits que són més grans i et permeten practicar molt més els salts. Per exemple, algun cop he anat a Bellcaire només per fer un entrenament exclusiu de salts, i he estat tot un matí fent només això. En canvi, altres vegades, que he estat més cansat, m’he dedicat a fer només corbes, ja que quan fas motocròs, però sobretot quan fas salts, els avantbraços es cansen moltíssim”.

D’altra banda, com explica l’Oriol, “el motocròs és un esport molt individual perquè, al cap i a la fi, a la moto només hi vas tu, però alhora et permet fer molts amics. És un esport en què quasi mai hi ha cap mal rotllo amb la gent i és molt amistós, més que el futbol, el bàsquet o qualsevol altre esport de pilota”.

Oriol Padullés, motocròs

“Sí que m’interessa més el que és la branca mecànica. Si no treballés en manteniment amb màquines industrials, aquesta hauria estat una sortida laboral que m’hagués agradat”.

MÉS ENLLÀ DELS CIRCUITS DE TERRA Dins del món del motociclisme, l’Oriol no només es queda amb el motocròs. També assegura que vol endinsar-se en el món de les motos de carretera, i experimentar la sensació de velocitat que aquesta disciplina ofereix. “Amb el motocròs desprens molta adrenalina perquè saltes i és molt excitant, però al final estàs conduint a sobre de terra i fang, i això no et permet tombar la moto ni agafar grans velocitats. Estem parlant que dins d’un circuit de motocròs, arribes com a molt a una velocitat de 50 o 60 quilòmetres per hora. Em crida l’atenció la moto de carretera per canviar del fang a l’asfalt i poder agafar velocitats més ràpides. Tan aviat com comenci l’estiu, tinc previst començar amb això perquè no és una cosa per fer-la els mesos d’hivern, quan plou més, hi ha més humitat i l’asfalt està moll”.

Tot i l’estima de l’Oriol pel món del motociclisme i en especial pel motocròs, reconeix que dedicar-s’hi professionalment mai ha estat entre els seus plans, ja que assegura que és molt sacrificat i implica dedicar la teva vida al 100% a la moto. A més, assegura que és un esport amb poc suport per part de marques comercials i en què és molt difícil poder arribar a ser un pilot reconegut: “Conec alguns pilots que són molt bons, guanyen competicions i, tot i això, s’han de buscar molt la vida per trobar finançament per costejar els viatges per anar a competir, per la roba, per tenir les motos a punt, etcètera”.

L'Oriol a la secció de manteniment. Foto: Rotecna.

Practicant salts amb la moto. Foto: Oriol Padullés.

REPTES DE FUTUR

nivell, m’agradaria molt poder ajudar a joves que volguessin començar en aquest esport”, afirma.

Tot i això, admet: “Sí que m’interessa més el que és la branca mecànica. Si no treballés en manteniment amb màquines industrials, aquesta hauria estat una sortida laboral que m’hagués agradat prendre”. Una altra sortida que no descarta és la d’entrenador de nens que vulguin introduir-se en el motocròs: “Potser encara no en sé prou, perquè una cosa és saber la teòrica i una altra molt diferent és saber posar-ho bé en pràctica i, possiblement, això encara no ho sé. Però si assoleixo un bon

Precisament en aquesta línia, la d’aprendre més i aconseguir posar en pràctica tot el coneixement, va el desig de l’Oriol: “M’agradaria arribar a tenir un nivell com el de molts pilots que veig que m’agraden, com per exemple el Nil Arcarons, el Sergio Castro o el Simeó Ubach, perquè la veritat és que no només gaudeixo fent motocròs, també m’ho passo molt bé veient aquesta gent des de fora sabent com és de difícil el que fan”.

7

Tot en Telèfons Mòbils, Altes en Fibra i Connexions a Internet i ara també distribuïdors de:

·Serveis per a empreses, professionals i particulars ·Equipament informàtic ·Software empresarial de gestió ERP ·Videovigilància ·Disseny pàgines web ·Social Media · Màrqueting Digital ·Assessors en RGPD Protecció de Dades ·Control Horari i de Presència

8

Visita la nova botiga virtual:

www.onainformatica.cat La web tecnològica Online per la compra de proximitat

9

Marta Eroles i Fiñana Psicòloga, treballadora social i mestra

Com parlar de la guerra als infants Els infants pregunten, tenen curiositat i necessiten explicacions per entendre què està passant al món.

explicar què és una guerra, sempre amb paraules senzilles i amb arguments que puguin entendre. La maduració de l’infant serà clau per saber com donar-li la informació.

3. Permetre’ls expressar les emocions i manifestar-los que les entenem. Cal explicar-los que totes les emocions que senten al voltant de la guerra són vàlides i normals. És bo que ho exterioritzin verbalment i a través del dibuix.

En els darrers mesos la invasió de Rússia a Ucraïna ha generat un trasbals del qual la nostra societat també se n’ha vist repercutida. És fàcil que els més petits en sentin parlar, ja sigui per imatges a la televisió, per comentaris dels adults o per fets com l’arribada a les aules de nens i nenes refugiats de guerra que han arribat a les nostres escoles. Els infants pregunten, tenen curiositat i necessiten explicacions per entendre què està passant al món.

Sovint els adults, davant de determinats temes, tendim a voler protegir-los i evitem explicar-los certes informacions que creiem que els poden ferir o despertar emocions de patiment. Davant de les seves preguntes, què hem de fer? Com hem de gestionar aquesta situació? Cal parlar de la guerra als infants? La resposta és sí, cal parlar de tot amb els infants, sempre que ho fem amb les paraules adequades i tinguem en compte el seu moment evolutiu, ho fem de manera tranquil·la i creant un clima de confiança.

Per fer-ho, cal tenir en compte les recomanacions següents: 1. Preguntar-los què en saben del tema. Els mitjans, els companys o les converses que han escoltat dels adults poden ser tergiversades per ells mateixos de manera que es poden haver creat informacions falses. Per això és important que els oferim informació verídica, real i que puguin processar-la correctament.

2. Adaptar l’explicació i les respostes a la seva edat i maduresa. Generalment, al voltant dels tres anys ja se’ls pot 10

4. No parlar sempre de la guerra. No cal focalitzar l’atenció només en el tema, ni tampoc exposar-los permanentment a imatges que podrien ferir la seva sensibilitat. Cal que coneguin què passa i si volem mostrar-los imatges, que siguin sempre adaptades a la seva edat i a allò que ells poden entendre i assimilar.

5. Explicar-los que estan protegits, però sense mentir. La sensació de por, incertesa i desprotecció és totalment normal.

No podem mentir-los dient que la guerra mai arribarà aquí, és assenyat que diguem que no sabem què passarà, però que ara estem segurs, no han de patir i tenen la nostra protecció. Cal fer-ho de manera tranquil·la. Hem de trobar l’equilibri entre no negar la gravetat de la situació, però tampoc caure en l’alarmisme.

6. Proposar-los accions que puguin fer. Una manera de gestionar l’angoixa és fer-los partícips d’accions d’ajuda per generar canvis i en les quals puguin participar. Poden col·laborar en campanyes de recollida, acollint i acompanyant els companys que han arribat nous a l’escola...

Per afavorir la comunicació és bàsic no crear tabús i respondre sempre els seus dubtes, no poder parlar-ne els genera molta angoixa. Han de saber que si tenen incerteses les poden comentar. I fins i tot si no ho pregunten, és bo que igualment se’n parli. Parlar de la guerra és una bona manera d’educar en valors i en la resolució pacífica de conflictes.

EXPOSICIÓ A L'ESPAI JOSEP GUINOVART : Terres 13 Març | 02 Octubre 2022 EXPOSICIONS AL PETIT ESPAI JOSE BONELL

"El gran banquet" 20 Febrer | 26 Juny 2022

MERCIS ROSSETTI

"Les estructures elementals" 03 Juliol I 30 Octubre 2022

Fes-te Amic de l'Espai per només 30 € l'Any El vostre suport es clau per preservar l'obra de Guinovart Protectors Fundació:

: Sr. Joan Uriach i Marsal

11

Sònia Martínez, Oh My Xus! “Volem transmetre que oferim un producte amb personalitat, de qualitat i fresc”.

La Sònia Martínez i l'Àngel Tapia són l'equip d'Oh My Xus! Foto: Marian Gumà.

Amb una personalitat enèrgica, sempre activa i treballadora, la Sònia Martínez, va obrir el 2015 la Pizzeria Xus i, aquest 2022, set anys després, ha apostat per ampliar el servei de pizzes per emportar i a domicili, i fer un pas endavant amb la creació d’una nova marca de pizzes envasades Oh My Xus!, que permet als clients tenir sempre fresca i a punt una pizza Xus per consumir a casa. La Sònia ens explica com ha estat tot el procés de creació de la nova línia de negoci i de la nova marca.

Quan i per què vau decidir obrir la pizzeria Xus? Jo sempre he estat molt lligada al món de la restauració, i com que sóc bastant activa, quan els nens es van fer grans em vaig quedar una mica coixa de coses a fer, així que vaig pensar per què no obrir una Pizzeria Xus? I donar, així, continuïtat al negoci que els meus pares van començar fa més de 30 anys a Sant Feliu de Guíxols. Tot i això, tenia molt clar que, en el meu cas, no volia posar-me al capdavant d’un restaurant, ja que t’obliga més a ser-hi, tens hora d’entrada, però no de sortida... així que, amb l’Àngel, vam pensar en l’opció d’un local amb pizzes per emportar. I, la veritat, és que, després de 7 anys, estem molt contents i tenim molt a agrair a Agramunt i a tota la gent que ha fet que el negoci funcioni. Amb tot cal tenir en compte que tant l’Àngel com jo tenim les nostres feines, i això és un a més a més, però quan fas el que t’agrada, no és feina, i la veritat és que gaudim molt fent el que fem, i ens passa el temps volant.

Aquest passat mes de febrer vau fer un pas endavant amb la creació d’una nova línia de negoci, com us sorgeix la idea?

A poc a poc, la pizzeria es va anar consolidant i ens vam plantejar l’opció d’ampliar, tot i que com ja he dit, com que sempre havia 12

tingut molt clar que no volia tenir un restaurant, vam pensar en l’opció de les pizzes envasades. Hem estat durant un any fent proves, hem treballat amb dissenyadors professionals per crear una nova marca, hem comptat amb un gran equip al darrere i, finalment, ha nascut Oh My Xus!, que és la nova línia de pizzes envasades que oferim, i són molt bones!

Què intenteu transmetre amb la nova marca?

Hem treballat per tal que aquesta tingui uns colors que la identifiquin, uns gràfics originals, una tipografia pròpia... Les mans que utilitzem en els stickers que posem a les pizzes envasades, són les mans de la imatge original que van escollir els meus pares fa 30 anys com a símbol de les caixes de la Pizzeria Xus. Volem transmetre que oferim un producte amb personalitat, de qualitat i fresc, i creiem que hem aconseguit que la marca transmeti el que som i el que oferim: una marca (Xus), un gust i una personalitat pròpia, i, sobretot, un producte de molta qualitat a un preu accessible.

Per què Oh My Xus? Perquè quan nosaltres vam enviar a Màlaga la primera pizza envasada a la professional que ens ha acompanyat en tot aquest procés de creació de la nova marca, juntament amb el seu equip, el primer que va dir quan va tastar la pizza va ser: “Oh My Xus!”.

Així que aquesta va ser una de les marques que ens va proposar a més de “Fetén”, que tot i quedar descartada és una expressió que també utilitzem en la nova imatge i que significa una cosa sublim, la millor.

Com ha estat el procés de creació? Qui us ha ajudat?

Sònia Martínez, Oh My Xus!

Amb la imatge vam seguir el consell de la Zoe Valero, de Torrons Fèlix, que em va presentar l’equip amb què ella ha treballat temes d’imatge i que són uns grans professionals del sector gastronòmic.

Què ha estat el més fàcil d’emprendre la nova línia?

El més fàcil ha estat que l’equip amb què hem treballat ens ha fet fàcil allò difícil, ja que tenen molta experiència i coneixements.

Tots són increïbles. Ens han fet fàcil un projecte que per a nosaltres hagués sigut molt difícil com és el procés de creació d’una nova marca. Estic molt orgullosa i satisfeta del treball que han fet.

La Sònia a la pizzeria amb les noves pizzes Oh My Xus!. Foto: Rotecna.

I el més difícil?

Que hem viscut moments de discrepàncies pels diferents punts de vista que tots tenim, i perquè ha estat un projecte llarg, dur i molt treballat... Tot i que, com deia, ens ho han fet tot molt fàcil.

On i com podem adquirir les pizzes envasades Oh My Xus!?

Hi ha l’opció de fer comandes online a través de la pàgina web que hem creat: www.ohmyxus.com, tot i que ara mateix estem replantejant aquest canal de venda, ja que ens hem adonat que és molt difícil, perquè necessites invertir molt en xarxes socials, en difusió, el sistema d’enviament en ser un producte refrigerat, és més complex i car... Ara, després d’uns mesos d’experiència, estem valorant què podem millorar, i hem arribat a la conclusió que hem de créixer a poc a poc i des del territori. D’aquesta manera, el local de la Pizzeria Xus és un punt de venda de les nostres pizzes envasades, i ja tenim clients que les vénen a buscar aquí per poder-les fer a casa els dies que no tenim obert.

Per una altra banda, estem tancant acords amb petits establiments que ofereixen productes de qualitat, perquè també venguin les nostres pizzes. Anirem informant!

Fins a quantes varietats de pizza teniu a la carta?

Oferim unes 40 pizzes diferents i després tenim les pizzes de temporada: calçots, capritx de l’hort, codony... La gent sempre prova les pizzes noves, però al final sovint torna a les convencionals. Tot i que sí que és cert que, algunes pizzes que van començar sent de temporada s’han acabat quedant a la carta. A part d’això també oferim unes hamburgueses que estan boníssimes, entrepans... tot i que el nostre producte estrella és la pizza.

Quin creieu que és l’èxit de les pizzes Xus? Oferir un bon producte. Jo crec en el que faig al 300%, i sé que la pizza que dono és bona. Hem introduït la utilització de farines ecològiques en la recepta sempre respectant l’original de fa 30 anys de casa meva, perquè és la recepta que ens ha donat el que ara tenim i ens ha fet arribar on som ara, però alhora innovem, perquè ens agrada crear noves pizzes, buscar nous ingredients, noves combinacions, però sempre sent fidels als orígens de la Pizzeria Xus, i, sobretot, que cuidem molt als nostres clients.

Com plantegeu el futur de la pizzeria?

Treballem per mantenir la pizzeria, i ara donar a conèixer i consolidar la línia Oh my Xus!, buscant establir contactes amb petits establiments on vendre les nostres pizzes envasades i replantejar la venda online. Crec que, amb paciència, donaré amb la fórmula per consolidar aquesta pizza al mercat i popularitzar la frase “Ens fem un Xus?” fora d’aquí. I tot això, mentrestant esperem el relleu generacional del negoci que sembla que arribarà de la mà de fill petit, el Mario.

L'elaboració de la massa és un dels secrets de les pizzes. Foto: Pizzeria Xus.

13

Anglès a partir d’1 any

Born to be Me! Fes créixer el seu potencial en anglès.

Matrícules Obertes

Kids&Us Tàrrega · C/ Joan Tous 1 · 25300 Tàrrega · 618 129 863 / 973 302 707 · tarrega@kidsandus.es

87 TARREGA born to be matriculas Arlet 175X126 CAT.indd 1

14

9/5/22 12:18

15

Laura Rovira – Leipzig (Alemanya) “Aquí les facultats estan repartides per la ciutat, tot i que a la facultat central és on es fan més classes i on ens concentrem la majoria d’estudiants”.

Estudiant de Traducció i Interpretació, l’any passat l’agramuntina Laura Rovira havia de decidir a quin país s’inscrivia per fer una estada d’Erasmus. “Com que estava fent els estudis en anglès i alemany, vaig decidir optar per anar a Alemanya, ja que tenia més ganes d’aprendre i millorar aquest idioma”, comenta la Laura. Així, el 21 de setembre de 2021, agafava un vol a Leipzig, una ciutat de prop de 600.000 habitants, ubicada a l’estat alemany de Saxònia, a una hora i mitja al nord de Berlín, per començar la seva experiència.

“Tot i que havia viatjat a l’estranger, mai havia fet una estada tan llarga, com a molt havia estat dues setmanes a Irlanda per aprendre anglès i amb una família d’acollida”, reconeix la Laura, que afegeix: “Tot i que ho portava tot una mica organitzat des d’aquí, pis, universitat... i les classes no començaven fins a l’11 d’octubre, vaig decidir arribar unes setmanes abans per tenir-ho tot preparat abans de començar la universitat”. No obstant això, la Laura recorda que els primers dos dies van ser una mica caòtics: “Vaig arribar al pis que tinc llogat en una residència d’estudiants i no hi havia res. Sí, a la meva habitació hi havia un armari i el llit, però a la cuina absolutament res! A més, eren les 20h de la tarda, no hi havia res obert i el meu company de pis no arribava fins a l’endemà”, explica. Tot i això, en els següents dies van començar a comprar coses i a adaptar-se a la nova rutina.

LEIPZIG, UNA CIUTAT ACOLLIDORA De Leipzig, explica que tot i ser una ciutat gran, està molt ben comunicada i s’arriba a tot arreu amb tramvia, el qual, a més, és gratuït per als estudiants. Tot i que els alemanys acostumen a ser freds i més aviat distants, el fet que Leipzig sigui una ciutat amb molts estudiants d’Erasmus i de diferents nacionalitats, fa que la gent sigui més oberta i acollidora. No obstant això, igual que a la resta del país, els alemanys es caracteritzen per ser estrictes amb les normatives, tant és així, que al cap de pocs dies d’estar a Leipzig la Laura ens explica que la van multar amb 5 euros per creuar un pas de vianants en vermell: “Allà, quan passes el 16

La Laura a la ciutat de Leipzig. Foto: Laura Rovira.

semàfor en vermell, et multen. Clar que aquí això tampoc es pot fer, però ho fem molt sovint i no passa res. Així que, un dia vaig passar el semàfor en vermell, en veure que no hi havia trànsit, i un policia, em van posar una multa de 5 euros. No ho he tornat a fer, ja he après la lliçó!”, riu.

Més enllà d’aquestes anècdotes, la Laura assegura que l’adaptació ha estat més o menys fàcil: “Tot i que, al principi no entenia molt bé l’alemany, ja que és una llengua difícil i, a més, aquesta gent el parla molt de pressa, no he tingut problemes d’adaptació. Pel que fa als horaris, la veritat és que faig la meva vida, tot i que moltes vegades vaig a la universitat a les 11h i hi ha estudiants que estan dinant uns macarrons, quan jo acabo de fer el cafè amb llet del matí”. Tan sols adapta els seus horaris, assegura, quan queda per anar a sopar, ja que molts restaurants tanquen a les 22h de la nit.

SER ESTUDIANT A LEIPZIG Pel que fa a la vida universitària, tot i algunes semblances, la Laura reconeix que per la distribució de la universitat amb facultats repartides per tota la ciutat, l’està vivint diferent que a la Universitat Autònoma de Barcelona, on tota l’activitat es concentra al campus. “Aquí les facultats estan repartides per la

Laura Rovira, Leipzig (Alemanya) ciutat, tot i que a la facultat central és on es fan més classes i on ens concentrem la majoria d’estudiants, ja que hi ha parcs on anar els dies que fa sol i estem a prop del centre i de la zona de botigues, així que s’hi veu molt ambient universitari”, explica.

En el seu dia a dia, pels horaris de classe, assegura que no ha d’aixecar-se molt aviat, així que el dia el comença cap a les 9 h.

“Cada dia tinc un horari diferent, no és com aquí. Em desperto i després d’esmorzar, si no tinc classe, vaig al gimnàs, dino a casa i després cap a la universitat. Acabades les classes, vaig una estona a la biblioteca, i, generalment, cap a casa, a no ser que em trobi algú que conegui i anem a prendre algo. Entre setmana, no faig res en especial”, afegeix, tot i que reconeix que quan té temps lliure aprofita per viatjar i conèixer el país. “Aquí els divendres no tinc classe, així que els caps de setmana són llargs.

A més, amb la targeta d’estudiant viatjar amb tren és gratis, així que aprofito per visitar ciutats de voltant i conèixer Leipzig. Ara comença fer bon temps i podem anar als parcs, també hi ha un llac, que li diuen mar, i està molt bé per fer pícnics, i anem a veure l’equip de futbol de Leipzig, ja que les entrades són molt barates, uns 5 euros per veure un partit de la lliga”, assegura, així que molts caps de setmana van al futbol a veure l’ambient. “A més, un jugador del Leipzig és espanyol, el Dani Olmo, que també juga a la selecció espanyola, i un dia ens va tirar la seva samarreta i tenim una foto amb ella”, explica la Laura.

Referent a les festes i tradicions del país, assegura que la que més li ha agradat, són els mercats de Nadal: “Són molt bonics, amb les llums, les paradetes, espectacles, punts amb menjar típic alemany... De fet, els meus pares em van venir a veure per Nadal i van poder visitar un d’aquests mercats i els va agradar molt, ja que són molt diferents dels d’aquí”.

Després de nous mesos vivint a Leipzig, i amb data de tornada el pròxim mes de juliol, la Laura explica que el que més li agrada de viure fora ha estat l’oportunitat de conèixer gent nova, veure cultures diferents, i tenir la sensació d’haver començat una nova vida fora de casa. Tota una experiència que recomana i assegura que tornaria a viure si se li presentés de nou l’oportunitat. No obstant això, reconeix que el més dur de tot plegat és trobar a faltar la família i sentir-te a casa. “Això ho trobo molt a faltar, a més del fet de poder anar d’un lloc a un altre a peu”, afegeix.

Si ens hagués de recomanar llocs per visitar a Alemanya, tot i que Leipzig li agrada molt, reconeix que no és un lloc per visitar, així que “recomanaria anar a Berlín o a Heidelberg, una ciutat petita, al sud d’Alemanya, que és la típica ciutat alemanya. Una altra menys coneguda, però també molt bonica, és Friburg”, conclou.

La Laura en un partit del Leipzig amb amics. Foto: Laura Rovira.

MÉS PERSONAL Què és el que més t'agrada del lloc on vius?

Que és una ciutat gran, però alhora molt acollidora.

Com definiries als alemanys?

Diferents. Són més freds, però amb mi es porten bé.

El teu menjar alemany preferit: No en tinc cap! Sóc una mica especial amb el menjar. Et diria l’schnitzel, que és com una escalopa.

Alguna expressió típica: Prost! Ho diuen quan fan un brindis. És com quan aquí diem salut.

Què és el que més trobes a faltar del poble?

La família, els amics i conèixer la gent.

Com definiries aquesta experiència?

L’estic vivint al 100% i m’ho estic passant molt bé. La veritat és que ho recomano a tothom, perquè és un canvi d’aires, coneixes gent nova, cultures diferents... i això t’obre la ment. A més, viure a fora també et fa espavilar.

Penses a tornar a marxar?

Sí. Si torno a tenir l’oportunitat, ho tornaria a fer i, segurament, tornaria a triar Alemanya, ja que m’agradaria acabar d’aprendre la llengua, encara que és molt difícil.

17

18

19

R O I N È S T U SAL Gilbert Esteve Farmacèutic, Òptic i Tècnic en Ortopèdia

Cataractes, l'opacitat del cristal·lí

Els principals símptomes serien la pèrdua de nitidesa en la visió que es veu agreujada en la foscor, a més d’enlluernaments i una major sensibilitat a la llum brillant.

Generalment, l’estiu és sinònim de llargues hores d’exposició al sol. Si bé la majoria de les persones es protegeixen la pell amb cremes solars, no sempre passa el mateix amb els ulls.

Utilitzar una protecció ocular adequada és clau per evitar que es danyin els teixits de la superfície ocular, la còrnia i el cristal·lí, i prevenir així l’aparició de cataractes.

Les cataractes es poden definir com la pèrdua de transparència del cristal·lí (la lent de l’ull), tornant-se més opac. Aquest ennuvolament del cristal·lí fa que la llum no el pugui travessar correctament dificultant la visió i fent-la menys nítida i borrosa.

Segons l’OMS, les cataractes és una de les principals causes de pèrdua de visió i ceguesa, i s’estima que la pateixen uns 65,2 milions de persones. El grau d’afectació i deficiència visual va directament associat a la capacitat d’accés a un diagnòstic precoç i a l’aplicació del tractament, fent que a Europa difícilment causin una deficiència greu en la visió.

Les cataractes van associades amb l’edat i l’envelliment (un 71% de la població major de 70 anys la pateix) i els principals símptomes serien la pèrdua de nitidesa en la visió que es veu agreujada en la foscor, a més d’enlluernaments i una major sensibilitat a la llum brillant.

En funció de la part del cristal·lí afectada es poden classificar en: • Nuclears: Afecta el centre i ocasiona un esgrogueïment del cristal·lí.

• Cortical: Afecta les vores i es va estenent cap al centre de la lent.

20

• Subcapsular posterior: Provoca un enfosquiment de la part posterior del cristal·lí, sol evolucionar de forma ràpida i provoca resplendors.

• D’origen congènit, que apareix en nadons o menors en edat de creixement. Tot i no tenir massa complicacions convé fer-ne un seguiment.

• Posttraumàtiques: Apareixen després d’intervencions quirúrgiques, cops forts o exposicions fortes a llums intenses.

• D’origen hereditari, efectes secundaris de malalties com la diabetis o ús perllongat de medicaments esteroidals...

La millor manera de prevenir o retardar l’aparició de les cataractes és l’ús d’ulleres de sol de filtre adequat (la sorra i l’aigua del mar incrementen un 20 per cent i un 30 per cent més els raigs UV), fer revisions oculars regulars sobretot a partir de certes edats (un diagnòstic precoç és clau per evitar complicacions i pèrdues greus de visió), mantenir un estil de vida saludable (menjar fruites, verdures riques en antioxidants o prendre suplements vitamínics A i E, juntament amb luteïna, zeaxantina i omega 3 ajuden a un manteniment òptim de la nostra visió).

El tractament d’aquest tipus de patologia és sempre mitjançant cirurgia. És una intervenció ràpida, amb anestèsia local i de caràcter ambulatori (no requereix hospitalització), on la lent natural més opaca, se substitueix per una nova lent artificial. Tot i ser una intervenció de baix risc, és important fer un bon postoperatori, posar-se les gotes prescrites per tal de minimitzar el risc d’infeccions, utilitzar ulleres de sol, evitar esforços durant els primers set dies, etcètera. Així assegurarem la correcta cicatrització que se sol assolir al cap de vuit setmanes.

21

SOLIDARIS Acció pels Pobles “Un cop abordades les necessitats més urgents dels refugiats, l’associació va començar a organitzar-se en comissions de treball”.

Des d'Acció pels Pobles es fan classes de català als refugiats ucraïnesos. Foto: Acció pels Pobles.

De la necessitat de desenes d’agramuntins i agramuntines d’ajudar i no romandre passius davant l’esclat d’un conflicte a Ucraïna amb persones que estaven fugint de les seves cases, del seu país..., el 14 de març la sala de plens de l’Ajuntament d’Agramunt esdevenia punt de trobada de totes aquestes inquietuds amb la voluntat de trobar respostes i formes d’actuació per atendre als refugiats que, de manera imminent, estaven a punt d’arribar a la nostra vila. Aquella tarda, va ser l’inici d’una nova entitat solidària, Acció pels Pobles. L’Aleix Morell i la Marta Eroles, membres de la junta, ens expliquen com va ser el ràpid procés de creació de l’associació, com es van organitzar per atendre als refugiats i com ajuden, actualment, als ucraïnesos que viuen a Agramunt.

Calia actuar…

En aquella primera reunió hi havia molta gent que, a títol personal, volia ajudar, però alhora, recorden la Marta i l’Aleix, “hi havia molta incertesa sobre quanta gent arribaria, on viurien aquestes persones, de quins recursos disposàvem... Teníem molt poca informació i tot eren dubtes”. No obstant això, la gent es va posar a treballar i a recollir noms i números de telèfon per crear un grup de WhatsApp a partir del qual començar a coordinar-se i a cobrir les necessitats dels refugiats que just l’endemà, 15 de maç, començaven a arribar a Agramunt.

A part de trobar habitatges on viure, roba, mobiliari, menjar..., també necessitaven recursos econòmics, així que en menys de quatre dies formalitzaven la creació de l’associació Acció pels Pobles (18 de març) amb recursos derivats d’aportacions i de fixar una quota anual per soci.

24

Com col·laborar?

Actualment, l’entitat compta amb 46 membres, 36 socis que aporten una quota anual de 30 euros, i la resta són o col·laboradors habituals, que es comprometen a destinar a l’entitat unes hores a la setmana, o col·laboradors esporàdics, persones que participen quan es fan crides concretes per accions puntuals i que no disposen de temps per tenir una dedicació setmanal.

A partir d’aquí totes les persones que vulguin implicar-se a l’entitat, saben que tenen aquestes tres formes de participació i són benvingudes. La Marta i l’Aleix ens expliquen que en aquests moments “la manera més fàcil de posar-se en contacte amb l’associació és a través de l’Espai Cívic, facilitant allà les seves dades i després els contactarem, o a través del correu electrònic acciopelspobles@gmail.com”. A més, recentment han creat el perfil @acciopelspobles a Instagram i Facebook, per utilitzar aquestes xarxes socials com a canals de comunicació i difusió de les crides que fan i de les accions que realitzen.

Treball per comissions Un cop abordades les necessitats més urgents dels refugiats, com l’habitatge, la integració, l’acompanyament al metge o a l’escola, disposar de referents al poble que els ajudessin els primers dies... l’associació va començar a organitzar-se en comissions de treball: 1. Comissió de logística i equipaments: Va ser la primera a crear-se, perquè és la que s’encarrega de coordinar les necessitats de mobiliari dels pisos que particulars han deixat als ucraïnesos.

SOLIDAR IS Acció pels Pobles

2. Comissió del rober. Aquesta està ubicada físicament a l’Espai Cívic, on es recullen totes les donacions de roba i calçat que fan els agramuntins. També és el punt de recollida de roba per als refugiats, on poden agafar allò que necessiten.

3. Comissió d’atenció psicològica i emocional. S’ha iniciat més recentment, ja que tot i que quan van arribar se’ls va oferir atendre’ls psicològicament, es va veure que estaven massa col·lapsats d’informació, havien de fer molts tràmits i hi havia la barrera de l’idioma. De manera que no era el moment. “En aquesta comissió es treballa l’impacte de la guerra, el fet d’haver de deixar el seu país d’un dia per l’altre, se’ls dona pautes de com tractar amb els nens aquests temes, etcètera”, explica la Marta, responsable d’aquesta comissió.

4. Comissió d’educació. S’encarrega d’acompanyar els nens i les mares en l’aprenentatge de la llengua. Es fan classes de català dos dies a la setmana, perquè aprenguin eines bàsiques de l’idioma i es puguin comunicar.

5. Comissió d’alimentació. També s’ha creat més recentment, ja que des de l’entitat es va detectar que tot i que aquestes persones disposen de vals d’aliments, a vegades, aquests no són suficients per accedir a pa i a producte fresc. D’aquesta manera, des de la comissió d’alimentació es va parlar amb algunes pastisseries de la vila per si podien oferir pa a aquestes persones. També es va parlar amb les parades del mercat per tal que cada setmana ens facilitin una caixa amb producte fresc, fruites i verdures, que el mateix dimecres a la tarda repartim entre les famílies a l’Espai Cívic.

6. Comissió de treball. Aquesta la gestiona principalment l’Ajuntament. La voluntat de crear-la és fer un acompanyament dels adults a l’oficina de treball per ser demandants d’ocupació, veure si hi ha alguna oferta laboral que puguin rebre, fer-los assessorament laboral, crear-los un perfil professional, etc.

Recentment s'ha posat en marxa el servei d'atenció psicològica.

Projectes de futur Tot i que Acció pels Pobles va sorgir de la necessitat d’ajudar als refugiats, la Marta explica que “a l’hora de triar el nom, vam voler que fos obert i genèric, perquè avui és Ucraïna, però no sabem d’aquí a uns mesos si hi haurà un altre conflicte o hi haurà persones que tindran necessitats similars sense tenir la condició de refugiats de guerra, a les quals també podrem ajudar”. En aquest sentit, ja treballen en coordinació amb serveis socials i, tenen previst atendre a tota la població que ho necessiti i que hagi estat valorada per l’Administració. No obstant això, donat el context actual, fins ara han estat 100% concentrats en donar resposta a les necessitats que han anat sorgint als ucraïnesos establerts a Agramunt.

7. Comissió de coordinació i traducció. En aquest cas, l’entitat ha comptat amb l’ajuda de les persones ucraïneses que ja estaven al municipi des de feina anys i que, per tant, ja coneixen el català o el castellà, i els han pogut fer d’intèrprets, traslladant a l’associació les necessitats que puguin tenir i superant, així, la barrera de l’idioma.

En aquests moments, a les portes de l’estiu tenen dos nous fronts oberts. D’una banda, estan pensant a aprofitar el fet que molta gent fa horts a l’estiu, i sovint sobren moltes coses, així que segurament faran una crida per tal de poder disposar d’aquest excedent i oferir més producte fresc. Per una altra banda, ja que a l’estiu no hi ha escola i els nens potser volen anar a la piscina o es volen apuntar a cursets i no tenen els recursos econòmics, l’entitat està mirant la possibilitat de fer una crida per apadrinar accions en concret. És a dir, posar de manifest, per una banda, que hi ha nens i nenes que voldrien fer cursets o treure’s l’abonament de les piscines i, per l’altra, que hi hagi persones d’Agramunt que es puguin oferir a pagar -ho.

8. Comissió de comunicació. S’encarrega de fer crides concretes segons les necessitats que es detecten (roba, menjar...), elaborar cartells, fer difusió de notícies, notes de premsa...

A partir d’aquí, l’entitat continua treballant per anar donant resposta a les necessitats que, en el dia a dia, els pugui sorgir a aquest col·lectiu fins a la seva integració total a la societat.

25

Teresa Duran Agent de viatges

Noruega i els seus fiords

No hi ha paraules que puguin expressar tanta bellesa junta. Noruega és sinònim de naturalesa en estat pur.

La Teresa als fiords noruecs. Fotos: Teresa Duran.

La Noruega dels fiords és indescriptible. No hi ha paraules que puguin expressar tanta bellesa junta. Noruega és sinònim de naturalesa en estat pur. El país és sinònim de llibertat, de llunyania, de foscor i de postes de sol que no s’acaben mai.

Noruega és vida, força, fiords, valls i aigua en totes les seves formes, amb glaceres gegants, llacs de mirall i cascades vertiginoses.

Noruega és un país molt gran. Aproximadament fa uns 2.800 km, unint per carretera les localitats de Sanum al sud-oest, amb Vardo al nord-est. Perquè us feu una idea, és la mateixa distància que hi ha, si fem un viatge per carretera, entre Barcelona i la ciutat turca d'Istanbul.

La regió dels Fiords Noruecs està situada al sud-oest del país.

Oficialment, no existeix cap regió que s’anomeni com a tal, però la intensa activitat turística desenvolupada en aquesta zona farcida de fiords escandalosament sublims és la que ha donat peu a aquest sobrenom.

Fa més de 10.000 anys que els gels de les glaceres es van retirar de les seves costes cisellant veritables paisatges de somni.

Deixant al descobert davant nostre un litoral espectacular i salvatge amb penya-segats i formacions rocoses com Prekeistolen, coneguda com El Pulpito, un imprescindible, o Kjerag, una roca de 5 metres cúbics, que ha quedat encaixada entre dues parets de la muntanya i que se suspèn en un esgarrifós abisme de 984 metres de caiguda.

26

Tampoc ens falten postals com Nærøyfjord, Sognefjord, Lysefjord i Geirangerfjord, reconegudes mundialment amb l'estatus de patrimoni de la humanitat per la UNESCO el 2005.

Un viatge pels fiords de Noruega enllaça Oslo, la seva capital, una ciutat avantguardista de grans àrees verdes i museus a l’aire lliure, amb les ciutats més visitades del país. Stavanger, porta d’entrada als fiords amb el típic barri marítim ple de cases de fusta de color blanc juntament amb mostres del més contemporani Street Art. Bergen, la segona capital del país, està emplaçada en un entorn realment privilegiat, on des dels miradors de la muntanya Fløyen t’adones que aquesta ciutat podria ser fruit de la imaginació d'un mestre del color, formant una paleta màgica entre el blau intens de l'aigua dels fiords, el verd profund de les valls i els vermells, grocs i blaus de l'icònic barri de Bryggen. I la ciutat ubicada més al nord d’aquesta ruta, Ålesund, emplaçada sobre 7 illes, deu el seu encant a un foc que va arrasar els seus fonaments de fusta fa un segle i que tota ella es va reconstruir en un meravellós estil art nouveaux (modernisme).

T'ho pots imaginar, t'ho poden contar, pots veure fotos o vídeos, fins i tot llegir sobre aquest país escandinau, però res és comparable amb poder sentir-ho. Posar un peu a Noruega i respirar tan profund com puguis és obligatori, perquè abans que te n'adonis, en un tancar i obrir d'ulls, Noruega et llevarà l'alè amb la contemplació de les seves meravelles.

27

IU T A E T R N C E M I V MO

Contes del Caparrons

El Victorino Puebla i l’Angelina Comadrona, protagonistes dels dos primers contes dels Caparrons d’Agramunt.

El Ricard i el Marc amb els respectius contes dels caparrons que han escrit. Foto: Rotecna.

L’Angelina Comadrona i el Victorino Puebla són dos dels personatges més coneguts d’Agramunt. Tant és així, que ambdós van ser escollits l’any 2014 en votació popular per tenir el seu propi caparró. Ara és possible conèixer més a fons qui eren aquestes dues persones gràcies als contes que han escrit els seus familiars, concretament el Marc Puebla, nét del Victorino, i el Ricard Bertran, gendre de l’Angelina. Amb ells parlem sobre com neix la idea de crear aquests contes i de quin ha estat el seu procés d’elaboració, entre altres temes.

Després que el Marc Puebla detectés que els seus alumnes coneixien poc sobre els caparrons d’Agramunt, va pensar que els podria apropar aquestes figures a través d’un conte en què el protagonista fos el Victorino Puebla, el seu avi i, precisament, un dels quatre caparrons que actualment hi ha a Agramunt. “Quan vaig tenir el conte preparat, el vaig presentar a totes les famílies dels caparrons, els va agradar la idea i es va acordar que cadascuna faria un conte del seu caparró”, explica el Marc. Per la seva part, el Ricard Bertran recorda que amb el Joan Pedrós, president de l’Associació TradiSió, havien comentat la idea d’editar uns contes per impulsar els caparrons a les escoles d’Agramunt, tal com feia a Tàrrega l’associació “Guixanet” amb els Nans. “Al cap d’un temps el Marc va presentar el seu conte i es va decidir que el següent seria el de l’Angelina Comadrona”, assegura el Ricard. Així doncs, el 23 d’abril de 2021, coincidint amb la diada de Sant Jordi, es presentava el conte del Victorino, mentre que el de l’Angelina arribava just un any després.

Ambdós han comptat amb el suport de l’Ajuntament d’Agramunt i de la Diputació de Lleida.

28

COM HA ESTAT CREAR ELS CONTES? Es dona la casualitat que els protagonistes dels dos contes tenien professions que actualment ja estan perdudes, per una banda, la d’agutzil, i, per altra banda, llevadora (si més no tal com es s'exercien abans). Explicar en què consistien aquests oficis ha estat un dels objectius que ambdós autors es van marcar. En aquest sentit, el Marc explica que “en el conte del Victorino, el caparró pren vida i explica a uns nens i nenes quines eren les tasques que feia com a pregoner i agutzil”, mentre que en el cas del conte de l’Angelina, el Ricard exposa que el “conte està encarat a explicar quin és el procés de la reproducció humana, un tema molt relacionat amb la tasca que duia a terme l’Angelina i que a l’escola encara es tracta massa tard".

Per poder arribar a aquests temes, els autors han hagut de fer front a un procés creatiu que no ha estat fàcil. “Escriure un conte sobre el meu avi, el Victorino Puebla, em va fer descobrir aspectes que no coneixia d'ell i va ser una experiència molt gratificant” assegura el Marc, i afegeix: “La nostra és una família molt gran i això ho havia de tenir en compte a l’hora d’escriure, perquè volia que li agradés a tothom, que el llegissin i en fossin partícips. Escriure sobre el teu avi és una cosa molt sensible i vols que quedi de la millor manera possible”.

Per la seva banda, el Ricard comenta que a la dificultat del full en blanc a la qual s’enfronta cada cop que comença a escriure un conte, en aquest cas se li sumava una més: “Hi havia un condicionant previ que és parlar d’una persona molt coneguda i reconeguda per molta gent, que respectes moltíssim, que havia

MOVIME NT

CREATIU

Contes del Caparrons estat de la família i, que a més, em va portar al món. Tot això fa que t’ho plantegis molt i que t’ho pensis moltes vegades, ja que aquí no s’hi valia a inventar-se el que fos, no volia falsejar el que va ser la senyora Angelina convertint-la en un personatge de Marvel. Una vegada vaig tenir clara la idea, tampoc em va costar massa perquè al final el que explico al conte sobre la reproducció humana, com a mestre ho he explicat molts anys”.

Ambdós contes incorporen una part biogràfica amb fotografies reals dels personatges, així com una proposta didàctica per a infantil i primària. En el cas del conte de l’Angelina, aquesta part ha estat elaborada íntegrament pels fills del Ricard i nets de l’Angelina. Mentre que el Marc va treballar amb un equip de mestres per crear la seva.

El Marc amb el caparró del seu avi. Foto: Marc Puebla.

Més enllà del text, en el procés creatiu dels contes hi ha participat la Serafina Balasch fent les il·lustracions. “La feina d’il·lustradora no és només fer un dibuix més o menys bonic, sinó que aquest ha d’ajudar a explicar el text, l’ha d’il·luminar i donar-li sentit. Les il·lustracions de la Sera aconsegueixen aquest propòsit, amplien el text, el fan arribar clarament, sobretot als nens”, exposa el Ricard, alhora que el Marc comenta: “Amb la Serafina ens coneixem molt i jo tenia claríssim que el meu conte volia que el dibuixés ella. Va ser facilíssim, em va donar molts consells i, al final va quedar una feina molt maca. Jo sempre dic que el més bonic del meu conte són els dibuixos”.

PRESESENTACIONS D’ÈXIT I VENDES Des de les seves respectives publicacions, “Senyor Victorino, el somni d’un caparró” (2021) i “L’Angelina Comadrona” (2022) han venut centenars d’exemplars a les llibreries d’Agramunt. I és que, en les seves respectives presentacions, els dos contes van acaparar l’atenció de moltes persones. Recordant el moment en què tots els veïns i veïnes d’Agramunt van poder conèixer el conte del Victorino, el Marc explica: “Em vaig sentir molt content. El dia de la presentació va passar molt ràpid, estava firmant llibres i de cop i volta va acabar tot, va passar tan ràpid que quasi ni ho vaig gaudir. També va ser molt gratificant presentar el llibre a les escoles perquè els nens i nenes coneguessin el Victorino i els caparrons”.

Ben semblants van ser les sensacions del Ricard que assegura que la presentació del conte de l’Angelina va ser una en les que més nervis va passar. “Hi havia el patiment de si agradaria, si la gent s’hi identificaria, si a la família li semblaria bé. Una vegada ho ensenyes, la gent ho llegeix i el feedback és positiu, et tranquil·litzes i ho he pogut gaudir moltíssim. Tot i això, sóc molt conscient que l’èxit del llibre, en bona part, és perquè parla de l’Angelina, una persona molt estimada”, exposa el Ricard.

Presentació del llibre 'L'Angelina Comadrona'. Foto: Sergi Bertran.

Cal esmentar que en el cas del conte de l’Angelina es va realitzar una exposició de fotografies que fou tot un èxit. Les imatges varen ser aportades per la gent d’Agramunt i dels pobles dels voltants. L’exposició es va muntar a la plaça del Pou el dia de Sant Jordi i es va traslladar després al Centre Cívic, on va romandre tot el mes de maig.

CONTES SOLIDARIS Tant el conte del Victorino com el de l’Angelina han estat concebuts amb un caràcter solidari. El primer, que porta més temps a la venda, ha aconseguit recaptar 2.400 euros, dels quals se n’han destinat 1.200 a Creu Roja Agramunt, i 1.200 a l’Associació TradiSió. La recaptació del segon anirà per l'UCI Neonatal de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, i també per TradiSió, i es preveu que l’entrega es faci el pròxim mes de desembre. *Totes aquelles persones que encara no tinguin els contes els poden adquirir a les llibreries d’Agramunt, a un preu de 17 euros.

29

30

31

Indret Carla Robredo i Alonso Advocada

Quina garantia tenen les obres?

L'augment de reformes durant la pandèmia ha implicat que hagin incrementat els casos de persones afectades per encàrrecs que no han complert les finalitats esperades.

La pandèmia ha aconseguit transformar per complet el nostre dia a dia i la manera amb què passem el temps a les nostres llars.

Moltes persones hem passat de tenir una àmplia rutina fora de casa a estar confinats dins d’aquesta, convertint-la en una oficina improvisada o en un espai alternatiu a una oferta d’oci arrabassada per les restriccions i la crisi sanitària.

El confinament, entre d’altres, ha motivat que molts propietaris decidissin reformar la seva residència per així fer front a les incomoditats i deficiències que abans no eren tan patents.

Aquest augment de demandes de projectes i reformes integrals ha implicat que hagin incrementat els casos de persones afectades per encàrrecs que no han complert les finalitats esperades i han esdevingut defectuosos. En aquest pla, és possible que la majoria de clients desconeguin quins són els terminis de garantia per reclamar aquests desperfectes.

Cal conèixer que existeix una normativa d’aplicació que regula aquests supòsits, la Llei 38/1999 de 5 de novembre d’Ordenació de l’Edificació. Aquesta estableix el temps en funció del defecte i és la que faculta al client per interposar una reclamació contra els diferents agents que hagin intervingut en el procés.

La llei esmentada disposa que els professionals hauran de respondre si els danys apareixen dins els terminis de garantia següents: • Defectes estructurals: Entenent-se com a tals els danys materials causats a l’edifici que afecten la cimentació, els suports, les bigues, forjats, murs de càrrega o altres elements 32

estructurals que comprometin directament la resistència mecànica i l’estabilitat. En aquest cas, el termini de garantia és de 10 anys.

• Defectes funcionals: Danys materials causats a l’edifici per vicis o defectes dels elements constructius o de les instal·lacions que ocasionin l’incompliment dels requisits d’habitabilitat i que afecten la higiene, salut o protecció del medi ambient. En aquest cas, el termini de garantia és de 3 anys.

• Defectes estètics: Són els produïts en elements de finalització i acabats d’obra. En aquest cas, el termini de garantia és d’un any.

Així doncs, aquests defectes s’hauran de produir o exterioritzar dins de cadascun dels terminis de garantia indicats, prenent com a referència pel que fa al còmput d’inici de l’interval el moment en què es declari finalitzada l’obra. No obstant això, en el cas que es tracti de danys continuats, aquest còmput no s’iniciaria fins que el dany es trobés completament estabilitzat.

Per evitar que venci la facultat de reclamar aquesta reparació, resultarà imprescindible que la persona afectada notifiqui fefaentment l’existència del defecte al professional responsable dins del període corresponent i permetre així que aquest repari el dany. Sense aquesta reclamació extrajudicial, podria prescriure aquest dret.

En el supòsit que la persona a qui li va encarregar la reforma no atengués la seva petició, un cop constatat el defecte dins dels terminis de garantia, el propietari disposaria de dos anys per fer la reclamació a l’agent o agents que haguessin intervingut davant del Jutjat corresponent.

33

Roger Súria – Atletisme

“Quan entres a un centre d’alt rendiment, l’exigència és molt diferent, l’atletisme deixa de ser només un hobbie i passes a entrenar per ser un dels millors”.

El Roger Súria. Foto: Rotecna.

El passat mes de setembre, el Roger Súria començava els estudis d’emergències i protecció civil a Mollet del Vallès. Va ser aleshores quan el jove atleta agramuntí de 18 anys entrava a formar part del Centre d’Alt Rendiment Esportiu de Catalunya amb el grup de l’entrenador nacional i exatleta olímpic, Carles Castillejo. En aquest IMPULS parlem amb el Roger, amb qui repassem els seus inicis en l’atletisme, els seus primers triomfs, i parlem dels seus objectius, entre els quals destaca arribar a ser un dels millors en aquest esport.

Com recordes aquell primer Campionat de Catalunya?

Per participar en un campionat així, primer has d’aconseguir la marca mínima que et demana la Federació, si no, no hi pots participar. En aquest cas, primer vaig anar a fer un control, que és una jornada de proves, on has d’assolir la marca mínima. Allà vaig obtenir un temps que em portava a la prèvia del Campionat, on encara vaig baixar 20 segons més la marca. Un cop al Campionat de Catalunya, la motivació era tan gran que, en una cursa molt lluitada, vaig acabar en tercera posició.

Quan i per què comences a practicar atletisme?

L’atletisme sempre ha estat present a casa meva, ve de molt lluny. Quan el meu pare era jove va competir en proves de fons amb el club Sícoris de Lleida. A la meva germana també li va interessar l’atletisme, i amb sis anys ja va començar a participar en les curses territorials de Lleida, arribant a ser en diverses ocasions campiona de Catalunya i d’Espanya per seleccions. Jo volia fer el mateix, i quan només tenia tres anys ja vaig començar a córrer, i poc després a participar en els diferents crosos de la demarcació de Lleida. Tant la meva germana com jo, sempre hem estat vinculats al Club Atlètic Escatxics.

D’entre tots els teus triomfs, amb quin et quedaries?

Amb el meu primer Campionat d’Espanya individual i federacions de cros a Múrcia, que va ser quan era sub-16. Ho recordo molt bé perquè va ser una cursa molt dura en la que vaig quedar quart d’Espanya individual, i campions amb la selecció. Crec que va ser la meva victòria més significativa perquè en aquell moment no sabia si estava preparat per córrer a tan alt nivell.

Aquell dia vaig donar-ho tot, fins i tot més del que podia, i en arribar a la meta l’assistència mèdica del campionat em va haver d’atendre una estona a l’hospital de campanya amb oxigen assistit. Per això és important saber que l’atletisme és un esport dur, i que si no el saps gestionar bé, és molt difícil arribar a destacar.

Com sorgeix la possibilitat de començar a competir?

M’arriba quan estic a la categoria infantil, més o menys amb 13 anys. En aquell moment vaig fer un canvi tant físic com mental, i vaig començar a obtenir bons resultats. Gràcies a aquest canvi, vaig arribar, contra tot pronòstic, al meu primer Campionat de Catalunya. Allà vaig quedar tercer, baixant molts segons la meva marca. A partir d’aquell moment, ja vaig començar a competir a nivell català.

34

Amb quin club competeixes actualment?

Actualment, estic al Club Atlètic Igualada, amb el que vaig començar a entrenar i competir l’any 2018. Vaig anar allà perquè aquí a Agramunt estava entrenant sol i necessitava un club per entrenar amb més força i amb més nivell, i perquè la meva germana ja estava en aquesta entitat. Amb ells vaig poder

Roger Súria, atletisme començar a entrenar d’una forma més intensa i exigent, cosa que al principi em va ajudar i m’ha permès créixer i assolir un millor nivell.

Aquest any també has rebut l’oportunitat d’entrenar al Centre d’Alt Rendiment Esportiu de Catalunya. Com és entrenar aquí?

Gràcies als entrenaments amb el Carles Castillejo, el meu entrenador, he millorat molt les meves marques, i he aconseguit temps que em situen en bones posicions en els rànquings nacionals i europeus. Tot i això, entrenar en un centre d’aquestes característiques és molt sacrificat, i si no estàs preparat per sacrificar el què calgui, no cal que hi vagis. Quan entres a un centre d’alt rendiment, l’exigència és molt diferent, l’atletisme deixa de ser només un hobbie i passes a entrenar per ser un dels millors. Els entrenaments estan programats per a tota la temporada, i en ells es busca la millor forma possible per destacar sobretot en els moments més importants de la competició. S’entrena una mitja de quatre hores diàries al matí i en alguns períodes es dobla matí i tarda. El treball passa per fer quilòmetres de cursa contínua a diferents ritmes, sèries amb quilometratges variats a ritmes alts i gimnàs per desenvolupar la musculatura.

Entrenar aquí t’ha permès millorar resultats en competició?

Sí. Per ara he quedat segon al Campionat de Catalunya de Cros, primer al Gran Premi Català de Cros, i novè al Cros Internacional Juan Muguerza d’Elgoibar amb la selecció catalana. També he guanyat el campionat de Catalunya de 5000 metres llisos en pista aire lliure, i he aconseguit classificar-me per anar amb la selecció catalana al Campionat d’Espanya de Cros a Jaén, on he quedat en la posició 13 a nivell individual, i segon d’Espanya amb la selecció, entre altres marques que també he millorat.

En què penses que pots millorar?

Sobretot en la velocitat punta. Sí que puc portar un ritme molt ràpid en sèries o curses llargues, però el que em fa millorar en les sèries de fons, són les sèries curtes, que és on crec que encara tinc força marge de millora.

Què creus que es necessita per destacar en aquest esport?

Sobretot, el que és essencial és la genètica, però també hi juga un paper ben important el sacrifici i el treball. Hi ha d’haver molt entrenament, però no només físic, també hi ha d’haver el que se’n diu entrenament invisible, que és mantenir una bona alimentació, fer les hores de descans necessàries, no sortir de festa, etc. Com he dit, cal sacrificar moltes coses per poder arribar lluny.

El Roger en una prova d'obstacles. Foto: Roger Súria.

Durant una competició a pista. Foto: Roger Súria.

T’agradaria dedicar-te professionalment a l’atletisme? Òbviament, i estaria disposat a fer el que calgués. Tot i això, penso que és difícil poder viure només de l’atletisme si no arribes, per exemple, a competir en Jocs Olímpics. Però en general, aquest esport està molt poc valorat perquè sacrifiquem una part molt gran de la nostra vida i no es valora. Es valoren més altres esports on potser no hi ha tant sacrifici, però hi ha molta més visibilitat.

Quins reptes t’has marcat pel que queda d’any?

Quedar campió de Catalunya en la prova de 3000 metres obstacles, fer medalla als campionats d’Espanya en aquesta modalitat, fer la marca mínima per poder participar en els campionats d’Europa de pista i de cros i intentar fer la marca per poder participar en el mundial que se celebrarà a Cali (Colòmbia).

35

r i càncer a t s e n e b La importància de l’oci dels nens amb càncer És molt important que l’oci i les activitats de lleure puguin oferir-se a aquests nens durant la fase de tractament, però també posteriorment.

El càncer infantil no és gaire comú entre els diagnòstics de càncer i només entre l’1 i el 3% dels càncers humans són en infants, però ocupa el segon lloc com a causa de mort en nens i nenes d’1 a 14 anys. Com que no es pot fer una detecció precoç (per les característiques específiques d’aquest tipus de càncer) en la majoria dels casos el diagnòstic és accidental o en fases avançades de la malaltia.

Uns 1.500 nens i nenes reben un diagnòstic oncològic cada any a tot l’Estat. Els infants tenen una capacitat d’adaptació impressionant, tot i quan apareixen dolors, nàusees, cansament, estats emocionals alterats: por, tristesa, enuig, etc., i necessiten un seguiment la resta de la vida per prevenir l’aparició de seqüeles o efectes tardans. Després d’haver patit un càncer infantil poden aparèixer problemes d’aprenentatge, creixement anormal dels ossos, problemes de tiroides, pèrdues auditives, problemes a la vista, problemes dentals, mobilitat reduïda, problemes de pulmons, fetge, ronyó, cardíacs, depressions...

Per tot això, és molt important que l’oci i les activitats de lleure puguin oferir-se a aquests nens durant la fase de tractament, però també posteriorment. La possibilitat de tenir uns dies de vacances, de lleure, amb una programació que, tenint en compte les circumstàncies de cada cas, ofereixi tota mena d’activitats d’oci, de participació, d’exercici físic, d’aprenentatge..., és el que durant més de 20 anys l’Associació Contra el Càncer a Lleida ha estat oferint en les Colònies d’estiu a Salardú (la Vall d’Aran). Els objectius plantejats, en aquest sentit, són: • Afavorir la comunicació amb altres nens i nenes i adolescents.

• Promoure hàbits de vida saludables.

• Facilitar l'expressió d'emocions i sentiments.

• Aprendre noves destreses i coneixements.

• Millorar l’autoestima.

• Contribuir a una major autonomia i independència dels menors.

• Fomentar valors de tolerància, amistat i respecte.

• Aprendre a viure les diferències com quelcom únic i enriquidor: som únics i valuosos.

• Estimular les habilitats de cadascú.

• Gaudir de la natura i respectar-la.

36

Foto de grup d'unes còlonies. Foto: Associació Contra el Càncer a Lleida.

La millor manera de veure els resultats d’aquesta iniciativa és observant l’evolució dels participants durant la setmana que estan a les colònies. A més, de totes les respostes positives i els comentaris d’agraïment que es recullen al final de la setmana en la valoració que es demana als nens i nenes (no baixen mai de 8 les notes mitjanes tant de l’equip humà, com de les activitats, com de l’entorn) és senzill i evident, si un té el privilegi d’observar el comportament i l’expressió dels infants des del primer dia fins al darrer, el fruit sanador i beneficiós de l’experiència. Hi ha un major equilibri emocional (símptomes d’ansietat, por, tristesa que s’han alleugerat o desaparegut) en acabar les colònies i els comiats en són una mostra d’afecte, de complicitat i d’amor.

Els beneficis de l’exercici físic, la comunicació, la participació, les habilitats socials..., són aspectes que s’han enfortit durant aquells dies i les situacions que s’han viscut permeten als nens guanyar en autoconfiança, seguretat i qualitat de vida. Encara que les teràpies, com la psicològica, l’assistida amb animals o l’artteràpia, entre altres, no són activitats per fer durant unes colònies si hi ha una intenció terapèutica, fins i tot amb activitats relacionades: amb gossos, de manualitats, de natura, entre altres, que sense ser explícita es filtra a la programació de lleure que es prepara per part de l’equip. Aprendre divertint-se i sanar senzillament estant amb altres persones que, o bé han passat per una experiència de malaltia semblant, o bé estan allí per atendre’t i cuidar-te, fan que el resultat sigui d’èxit per cadascun i per a tots.

Si vols més informació sobre les Colònies d’estiu, que es realitzaran del 17 al 24 de juliol de 2022, pots enviar un correu a coloniasaran@contraelcancer.es o trucar al 973 23 81 48.

37

TRIVIAL

SUDOKU

1. La capital d’Aragó és:

Completeu el taulell tot utilitzant els números del 0 al 9, sense que es repeteixin en cap fila, columna o bloc.

A. Osca.

B. Pamplona.

C. Saragossa.

D. Terol.

2. De quin estil arquitectònic és la plaça Major de Madrid?

A. Romànic.

3

4

2

7

8

9 1

1

7 9

C. Renaixentista.

D. Barroc.

8

3. Quin líquid segrega el fetge?

C. Somatostatina.

7

4

5

A. L’orina.

B. La bilis.

6 5

B. Gòtic.

3 8

5 9

4 8

9

4

5 6 1

6

7 2

7

8

1

5

6

4

D. La insulina.

4. La temperatura a la qual la matèria passa d’estat sòlid a estat líquid es denomina: A. Transició de fase.

B. Equació d’estat.

C. Punt de fusió.

D. Punt d’ebullició.

L'ENIGMA MATEMÀTIC Un tren d’un quilòmetre de llarg es desplaça a la velocitat d’un quilòmetre per minut i travessa un túnel d’un quilòmetre de llarg. Quan de temps li cal per travessar íntegrament el túnel?

JEROGLÍFICS Falta alguna beguda a la licorera?

BCDEFGHIJKLM OPQRTUVXYZ

38

Quina infusió t’agrada més?

DEPLORA

Cal Fuster

Ctra. de Balaguer, 35 · Butsènit d'Urgell (Lleida) · 625 470 920 “Tinc una vinculació familiar directa amb aquest poble i aquest celler, ja que el meu padrí i la meva iaia són fills de Batea i van venir a treballar a Agramunt quan el meu pare era molt petit.

Actualment, al celler hi treballen familiars meus, i el producte final que ofereix té molta bona relació qualitat-preu”. Tot i això, la idea és ampliar la carta de vins amb productes de cellers petits de la zona i fer una carta de cerveses més extensa.

Parlant de futur, el Jordi assegura que vol continuar vinculat al món de la cuina, ja que li permet desfogar la seva creativitat.

El Jordi Martí a Cal Fuster. Foto: Rotecna.

Fins a l’any 2020, el Jordi Martí havia estat treballant com a mestre artesà picapedrer, el seu ofici. Darrerament, elaborava pedres per a una empresa dedicada a les obres de construcció de la Sagrada Família de Barcelona, però quan la pandèmia va esclatar i els treballs amb temple de la capital catalana es van aturar, li va arribar l’oportunitat de posar-se al capdavant de Cal Fuster, un restaurant situat al municipi de Butsènit d’Urgell, a la Noguera, en una casa que havia adquirit poc temps abans.

“Obrir en pandèmia va ser una mica complicat, ens vam haver de reinventar contínuament. Tot i això, no partíem de zero i teníem els clients fixos del bar de Ventoses, que fins aleshores el portava la meva mare”, explica el Jordi, i continua: “Quan vam obrir fèiem principalment esmorzars de forquilla amb carn a la brasa, una cosa que per nosaltres ha estat molt important i sempre ens ha funcionat molt bé. A les nits hi havia tancament nocturn, però vam oferir el servei de menjar a domicili que també ens va funcionar força bé durant un temps gràcies al suport de la gent del poble i clients fixos”.

Actualment, Cal Fuster compta amb un equip format per cinc persones que han contribuït a fer de la cuina casolana i tradicional l’emblema del restaurant. Com exposa el Jordi, "cuinem plats com la costella confitada, calamarsets a la planxa, bacallà al forn, callos, plats de la padrina, carn a la brasa, etc.".

Entre setmana el restaurant ofereix un menú diari de 12 euros, mentre que el cap de setmana és a 18. D’altra banda, a les nits, Cal Fuster ofereix torrades, coques d’oli, per diferenciar-se de les pizzes, apunta el Jordi, un assortiment de croquetes i tapes casolanes, taules de formatges i embotits artesans de proximitat.

Respecte a la carta de vins, el Jordi explica que es va decidir per donar més pes als vins del Celler Batea, de la DO Terra Alta:

MORRO I ORELLA DE PORC Elaboració: El primer pas és tallar la careta per la meitat, separar les orelles, treure-li tota la part interior i posar-la a bullir durant una hora amb aigua abundant, un os de pernil, 1 ceba partida, 3 grans d’all esclafats i pebre en gra. Posteriorment, escorrerem la carn i la reservarem a la nevera durant 24 hores. Passat aquest temps, traurem el morro i l’orella del porc i ho tallarem en trossos mitjans (si els tallem petits s’esmicola molt). A continuació prepararem un sofregit en la mateixa cassola on cuinarem el plat, hi posarem un bon raig d’oli, una ceba tallada en juliana, i quan la ceba comenci a enrossir hi afegirem els quatre grans d’all picats i el julivert, ho sofregirem amb una mica de vi ranci i ho deixarem evaporar i reduir. Un cop reduït, hi afegirem la tomata natural triturada, una mica de sucre i sal. Quan estigui sofregit i comenci a espessir, hi afegirem els trossos de morro i orella que hem tallat, ho remenarem bé perquè es barregin tots els ingredients i ho cobrim amb i vi blanc mentre anem remenant de tant en tant perquè no s’enganxi al fons de la cassola. A mesura que el vi vagi reduint i espessint, a mitja cocció hi afegirem una mica de brou de pollastre o de bullit i ho deixarem bullir durant 1.30h. És important vigilar bé la cocció durant els últims 30 minuts, ja que el caldo va espessint i cal remenar sovint perquè no s’enganxi i afegir una mica més de brou si és necessari, però vigilant que no quedi molt líquid. Un cop llest, ho deixarem reposar unes hores (és un d’aquests plats que l’endemà encara està més bo) i ho servirem amb unes patates fregides tallades a daus.

39

Aconsegueixen traduir els grunyits dels porcs

Un equip d’investigadors internacional ha dissenyat un algoritme que pot descodificar si un porc està content, trist o estressat.

Amb l’objectiu de comprendre millor les emocions dels porcs i així poder millorar el seu benestar en les granges, un equip internacional de científics ha aconseguit, per primera vegada, traduir els seus grunyits en emocions reals. Investigadors de la Universitat de Copenhaguen, ETH Zurich, i l’Institut Nacional d’Investigació per l’Agricultura, l’Alimentació i el Medi Ambient (Inrae) de França van enregistrar els sons que emetien 411 porcs destinats al consum humà, des del seu naixement fins a la seva mort, en una gran varietat de condicions i etapes de la seva vida.

La investigació en animals ha confirmat que les emocions no són processos automàtics i reflexos, sinó que poden explicar-se gràcies als processos cognitius elementals. Així s’ha determinat arran de les 7.000 gravacions que es van utilitzar per dissenyar un algoritme entrenat a consciència que pot descodificar si un porc està content, espantat o estressat.

La investigació ha pogut identificar diverses sensacions positives d’aquests animals, com les que experimenten, per exemple, quan els garrins mamen de les seves mares, quan corren lliurement o quan s’arrauleixen amb els altres animals. D’altra banda, les emocions negatives detectades han estat associades a baralles, el moment de la castració, la separació del grup, o l’espera abans del sacrifici.

40

A més de les situacions normals, els científics van crear escenaris ficticis per trobar sentiments més específics. En uns es va incloure sorra amb menjar o joguines i en altres no hi havia cap estímul. Mentre els porcs es relacionaven i interactuaven amb aquests escenaris, els investigadors van monitoritzar els sons dels animals i la seva freqüència cardíaca, aconseguint relacionar el 92% dels sons amb l’emoció correcta.

D’aquesta manera, es van adonar que existien més sons d’alta freqüència (com xiscles i crits) en situacions negatives. En les situacions positives, els sons són més curts, amb fluctuacions menors en amplitud.

Encara que l’estudi de les emocions animals és un camp relativament nou que ha sorgit en els darrers 20 anys, els investigadors esperen que aquest algoritme pugui ajudar en aquesta disciplina i proporcionar un mitjà no invasiu i confiable per avaluar les emocions dels animals. A més, vol servir com una eina per vigilar la salut mental dels porcs i millorar el seu benestar en el futur. I és que, actualment és sabut que la salut mental dels porcs és important per al seu benestar.

No obstant això, el benestar animal es centra principalment en la salut física dels animals. De fet, existeixen diversos sistemes que permeten monitorar automàticament la salut física dels

racó Aconsegueixen traduir els grunyits dels porcs

La investigació ha pogut identificar diverses sensacions positives d’aquests animals com, per exemple, quan els garrins mamen o quan corren lliurement.

animals per part dels ramaders. Tot i que encara no s’han desenvolupat sistemes anàlegs per monitorar la salut mental dels porcs, amb els resultats obtinguts amb aquesta investigació i amb l’algoritme dissenyat es podria crear una aplicació per a ramaders de porcs (però que també es podria utilitzar en altres mamífers) que detectés si els animals estan bé, només pels sons que emeten.

SUDOKU TRIVIAL 1-C, 2-D, 3-B, 4-C.

JEROGLÍFICS No hi ha anís (No hi ha A ni S) La menta (Lamenta)

L'ENIGMA MATEMÀTIC Li calen dos minuts: un per entrar completament dins del túnel i un altre per sortir-ne del tot.

3

4

2

6

8

9

1

7

5

5

7

8

1

2

4

6

9

3

1

6

9

3

5

7

4

2

8

6

5

3

2

7

8

9

4

1

2

1

4

9

3

5

7

8

6

9

8

7

4

6

1

3

5

2

4

9

5

8

1

6

2

3

7

7

3

6

5

4

2

8

1

9

8

2

1

7

9

3

5

6

4

41

42

43