Impuls Cal Fraret

EDITORIAL,3

2n trimestre 2016

CAL ..., 3 QUI SOM?, 4 D'ON SOM?, 5 25è ANIVERSARI DE ROTECNA, 6

JORNADA DE PORTES OBERTES SECCIÓ D'ASSEMBLATGE ENTREVISTA A JACINT FAURA

MATERNITAT, 10

LA LACTÀNCIA

EMPRENEDORS, 12 FERRY SANDER AGRAMUNTINS PEL MÓN, 16

KATYA TRIQUELL, RAVENSBURG

LO BROC DEL SILLÓ, 18 EMPRESA, 20

WAI KIKI

ENTITATS, 24

L'ESPLAI SIÓ

DIARI D'UN NÒMADA, 28

CRACÒVIA

L'ESPORT, 30

COPA DE WATERPOLO D'AGRAMUNT

NOTÍCIA CURIOSA, 31 ON MENJAR?, 32

CAL XIRRICLÓ

EL RACÓ DEL PORC, 34 I... QUÈ MÉS?, 38

Cal Fraret

2

El casc antic d'Agramunt és confident de molts renoms que han conviscut a la vila, i és que antigament totes les cases tenien un renom pel qual se les coneixia. Cal Fraret és un d'aquests i, per conèixer la seva història ens trobem amb en Pepe Lluelles, l'últim descendent del renom de la casa.

La façana de Cal Fraret, compartida amb Ca l'Enraní, revela l'any de construcció de la casa, el 1804. És aquí on comença la seva historia. "Antigament, en aquesta casa vivien tres o quatre germans, i n'hi va haver un que va entrar en un convent", ens explica en Pepe, i continua: "Devia ser un home molt petit, i per aquest motiu va quedar el nom de Cal Fraret, que és un frare petitó".

Com aclareix en Pepe, aquestes dues cases que es troben a la Plaça de l'Amball, eren, inicialment, una sola que pertanyia a la família Anyé. Anys després, es va dividir i es van fer dos immobles, on han viscut dues famílies, tot i que ha mantingut la mateixa façana, amb les quatre arcades de mig punt suportades per cinc pilars quadrangulars. Actualment, la Concepció Areny, mare d'en Pepe, és qui viu a Cal Fraret.

Testimoni de la Guerra Civil, Cal Fraret va patir les conseqüències dels bombardejos sobre Agramunt durant aquell període, ja que una bomba va caure sobre la casa. "Va traspassar la casa de dalt a baix, des de la teulada fins a un petit celler que dóna al carrer de darrere". Per sort, l'artefacte no va explotar, i només va deixar un forat a terra.

Dipòsit legal L-213-99

Mostra d'edifici civil típic del barroc català, Cal Fraret pertany, a dia d'avui, a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i, juntament amb Ca l'Enraní, és considerat monument nacional.

A les portes de l'estiu, arriba la celebració del nostre 25è aniversari. L'11 de juny farem de la nostra fàbrica un espai de trobada amb una jornada de portes obertes, acompanyada de diverses activitats per a grans i petits, que s'allargarà tot el matí, i a la que podrà venir tothom que vulgui. En aquestes pàgines, a la secció 25è Aniversari, trobareu més informació al respecte.

Una setmana després, Rotecna dedicarà una celebració als seus clients, procedents de més de 60 països, amb una sorprenent festa a la que acudiran al voltant de 500 convidats.

Vull aprofitar aquestes línies per agrair la dedicació de tots els que han passat per aquesta casa al llarg de tot aquest temps, i als que hi són actualment, ja que el seu treball ha estat el principal motor perquè tot rutlli adequadament, i han fet de Rotecna el que som avui, una empresa líder en innovació a nivell mundial.

Durant aquests 25 anys hem treballat i ens hem esforçat per superar els obstacles que ens ha posat el camí, i per adaptar-nos a tots els cicles de l'economia i a les fluctuacions del sector porcí.

Ara, amb la vista fixada en el nostre pla estratègic de creixement, seguim endavant!

Us esperem a tots el dissabte 11 de juny!

Gener Romeu Edita ROTECNA,SA Pol. Ind., nau 3, 25310 AGRAMUNT (Lleida) Tel.: 973391267 · E-mail: rotecna@rotecna.com Direcció: Gener Romeu Redacció i maquetació: Francisco García / Mireia corrales Publicitat: Tamara Lombardo Edició, disseny: Montserrat Guerrero Col·laboradors: Anna Pujadó, Teresa Duran, Joan Pedrós.

CONTACTE IMPULS marketing@rotecna.com PUBLICITAT IMPULS tamara.lombardo@rotecna.com IMPULS DIGITAL / issuu.com/rotecnapress BLOG / impulsagramunt.blogspot.com.es

Vista de cal Fraret a la plaça de l'Amball.

Foto: RotecnaPress

XARXES / IMPULS-d-Agramunt L’opinió de la revista s’expressa només a l’editorial.

Els col·laboradors exposen posicions personals.

3

Gracoinsa

Emilio Díaz: "Representar Rotecna a Guatemala aferma Gracoinsa en el mercat porcí com una empresa de tota confiança".

Equip de treballadors de Gracoinsa. Foto: Gracoinsa

Gracoinsa, amb una trajectòria de 22 anys, es va fundar l'any 1994, quan en Carlos Díaz Nulia i la Lucía de Díaz Nulia van decidir crear una empresa familiar amb l'objectiu "d'aportar valor i professionalitat de manera diferent a la porcicultura de Guatemala i d'Amèrica Central", explica l'Emilio Díaz Nulia, fill dels fundadors de l'empresa. Des d'aquell moment, Gracoinsa va establir una relació amb Rotecna, i va portar fins a Guatemala les primeres línies de slats i tremuges.

Al llarg d'aquests anys, Gracoinsa s'ha consolidat com una societat importadora i distribuidora d'equips i materials per a la tecnificació i el funcionament d'explotacions pecuàries a Guatemala. A la vegada, ofereix serveis d'assessoria, planificació, disseny i acompanyament a granges guatemalenques, principalment porcines.

El que va començar com un petit negoci, instal·lat a una de les habitacions de la llar dels seus fundadors, ha crescut fins comptar amb un local de 450 metres quadrats on es troba l'oficina, la sala de vendes i el magatzem, tot gestionat per un equip de 10 professionals.

Amb Rotecna des dels inicis Gracoinsa iniciava una relació amb Rotecna pocs mesos després de la seva creació, quan en Carlos Díaz Nulia trobava una informació de Rotecna en una revista internacional.

Sorprès pel seu contingut, no va dubtar en posar-se en contacte amb la nostra firma. D'aquesta manera, l'empresa guatemalenca es convertia en el primer distribuïdor centreamericà de productes Rotecna.

Tot i que, en un primer moment, aquests productes no van tenir l'acollida que s'esperava dins del mercat de Guatemala, "perquè 4

20 anys enrere, les explotacions porcines es caracteritzaven per ser extensives i gairebé sense cap tecnificació", explica el director de la firma, Gracoinsa no va cessar en la seva aposta per aquests productes. "Gracoinsa s'esforça a diari per ampliar la gamma de productes que ofereix als ramaders, amb l'objectiu d'anar de la mà amb les innovacions amb les que Rotecna treballa contínuament", afegeix.

D'aquesta manera, tal com considera Emilio Díaz Nulia, "el fet de representar Rotecna a Guatemala aferma a Gracoinsa en el mercat porcí com una empresa de tota confiança, recolzada, honesta i compromesa amb el desenvolupament i rendibilitat de les empreses del sector".

Actualment, aquesta empresa distribueix amb èxit tremuges, plats i slats. A més, comercialitza productes com els abeuradors, sistemes automàtics d'alimentació i plaques de calefacció per garrins.

Després de 22 anys de relació, els professionals de Gracoinsa asseguren que es senten part de la família de Rotecna. "Els seus comercials sempre s'han caracteritzat per anar més enllà dels negocis, i amb el pas dels anys hem consolidat una sòlida amistat", manté l'Emilio.

Com sosté el director de la firma, "per a Gracoinsa continuarà sent un honor mantenir aquesta relació amb Rotecna".

L'Emilio garanteix que els productes de Rotecna són una eina important per tal que el sector porcí guatemalenc afronti la globalització i l'exigència del mercat. En aquest sentit, el seu compromís ha estat, és i serà posar-los a la seva disposició.

Nueva Guatemala de la Asunción Modernitat i tradició s'uneixen pels carrers de la capital guatemalenca.

Vista general de la ciutat i del Palau de la Cultura.

Considerada com la ciutat més gran d'Amèrica Central, Nueva Guatemala de la Asunción és la capital de la república de Guatemala, una urbs amb un gran valor històric que, juntament amb la seva situació geogràfica la converteixen en un lloc ideal per visitar durant qualsevol època de l'any.

El quart assentament de la ciutat Nueva Guatemala de la Asunción es troba, actualment, al Valle de la Ermita, tot i que abans va ocupar uns altres tres emplaçaments: el primer fou a Iximiché, on va romandre del 1524 al 1527, quan Jorge de Alvarado, germà de Pedro de Alvarado, fundador de la ciutat, la va traslladar al Valle de Almolonga. Allà hi va estar fins al 1542, any en què l'aigua acumulada al cràter del volcà Hanapú, un volcà d'aigua, va descendir fins a la ciutat i la va deixar reduïda a runes. La ciutat, novament, va trobar una altra ubicació al Valle de Panchoy, però el 1773 el terratrèmol de Santa Marta acabà amb ella i la va obligar a traslladar-se al seu actual emplaçament.

Arquitectura i artesania Passejar pels carrers d'aquesta ciutat pot ser tota una aventura, perquè el seu centre històric és un exemple perfecte de la combinació entre la modernitat i els edificis més antics, amb impressionants façanes que van des del Barroc fins a les construccions més contemporànies.

El Palau de la Cultura, situat en ple centre històric, conté diverses col·leccions de pintura i escultura, que poden ser visitades en les sales que conformen aquest gran monument històric. Entre les principals atraccions d'aquest museu destaquen un dibuix d'una estrella que marca el quilòmetre zero del país i una enorme llum de vidre de la que pengen quatre quetzals, l'actual moneda del país, banyats en or.

Tot continuant la ruta per la ciutat, arribem fins a la plaça de Constitució, on trobem la catedral metropolitana del país que, tot i haver estat malmesa per diversos terratrèmols, encara conserva el seu encant, amb un estil neoclàssic.

L'estació de tren, el Teatre Nacional i el Museu Nacional d'Història són mostres de l'arquitectura colonial que envolta Nueva Guatemala de la Asunción. No obstant això, tant la capital com la resta del país ofereixen molt més per veure.

La cultura, l'art i la tradició es donen la mà en el folklore de Guatemala, atorgant a la ceràmica un lloc primordial dins del país: es cou en forns de llenya i es pinta de forma tradicional, alternant diverses tonalitats de colors. L'elaboració d'aquestes peces és un gran atractiu turístic; els visitants poden veure tot el procés d'elaboració de les peces a l'aire lliure, fins a l'acabament del treball. Dins de l'artesania, també destaquen el teixit del cotó, la joieria, i la forja.

Altres punts d'interès de la capital són l'antiga ciutat maia Kaminaljuyú, que data de fa més de 2.000 anys i mantenia relacions comercials amb Teotihuacan (Mèxic), el mapa en relleu que reprodueix tota la geografia guatemalenca i que es troba a l'Hipòdrom del Nord, i el Zoològic La Aurora, on es poden trobar diverses espècies d'animals i plantes propis d'aquest país.

Gastronomia La gastronomia de Guatemala fusiona la tradició culinària indígena amb l'espanyola, i té com a base el blat de moro i els fesols.

Alguns dels plats més típics del país són el jocón, un brou de gallina amb carn, patata i verdures; el pepián, que és un guisat de vegetals, espècies i carns, i els fesols amb llardó.

5

Jornada de portes obertes

El dia 11 de juny vine a celebrar amb nosaltres el 25è aniversari de Rotecna!

Els porquets ja estan preparats per la nostra festa d'aniversari. Foto: RotecnaPress

DE 10 DEL MATÍ FINS 13,30 DEL MIGDIA: - De 10 a 13,30 circuit per les instal·lacions de Rotecna.

- Sessió de pintacares PIGting-face.

- Inflabes pels més petits.

- Refrigeri després de la visita.

Complir un quart de segle és motiu d'alegria però, sobretot, és sinònim de solidesa, experiència, capacitat d'adaptació, generació de riquesa i innovació. Tanmateix, això no s'ha aconseguit d'un dia per l'altre i, des de fa 25 anys, els treballadors de Rotecna s'esforcen a diari perquè els nostres clients tinguin a temps l'equipament necessari per a les seves granges. Per aquesta raó, en el nostre aniversari volem fer de la fàbrica un lloc de reunió i celebració, convertint-la en un gran aparador. Celebrarem una jornada de portes obertes amb l'objectiu de mostrar als nostres veïns el què fem dins de les naus de Rotecna.

Així, si mai t'has preguntat què fem a Rotecna o quin és el nostre funcionament, el proper dissabte 11 de juny obrirem les nostres portes, des de les 10.00 fins les 13.30, per tal que pugueu venir a conèixer in situ les instal·lacions de Rotecna i a veure, des del principi a la fi, el procés de fabricació dels productes Rotecna i el treball de les nostres màquines injectores i robots amb la tecnologia més puntera del mercat.

6

Hem preparat un circuit per l'interior de les nostres naus per ajudar-vos a descobrir els secrets de totes les seccions de Rotecna: assemblatge, injecció, matriceria, qualitat, etc. El recorregut comptarà, a més, amb tot un conjunt de punts informatius, per tal que no se us escapi cap dada de la nostra producció i de la nostra evolució, ja que hem experimentat molts canvis des què l'any 1991 vam començar en una petita nou de només 1.200 m2, fins a l'actualitat, en què disposem d'unes instal·lacions de 25.000 m2 i gairebé 60.000 m2 de terrenys.

A més, al pati de les instal·lacions podreu gaudir de diverses activitats lúdiques, inflables i moltes més sorpreses que us hem preparat als grans i als petits.

Rotecna forma part d'Agramunt i, per tant, pertany a la seva activitat econòmica. Amb aquesta celebració, volem potenciar el nexe d'unió entre l'empresa i el poble, perquè Agramunt ha estat el principal testimoni del nostre creixement al llarg d'aquest temps. Durant aquests 25 anys hem crescut, hem estat pioners

Jornada de portes obertes

En motiu del 25è aniversari, hem creat un eslògan, Rotecna t'estima, amb el qual volem fer un reconeixement a tots aquells que han fet possible que Rotecna sigui capdavantera dins del sector i tingui una bona projecció futura. i ens hem convertit en líders en innovació porcina a nivell mundial. Des d'Agramunt som presents en més de 80 països de tot el món.

El dia 11 de juny podreu veure ....

Per tot això, volem compartir aquest aniversari amb tots vosaltres, perquè aquesta celebració, també és vostra.Vine i que no t'ho expliquin!

- Departament de qualitat.

- La Showroom amb els nostres productes.

- Secció de matriceria.

- Secció d'injecció.

- Secció d'Assemblatge.

- Expedicions.

- PVC

Operari programant injectora. Foto: RotecnaPress

7

Secció d'Assemblatge

Des de l'experiència dels nostres treballadors, hem anat millorant tot el procés de fabricació.

FITXA TÈCNICA: • Any creació: 1991 • Models de productes fabricats: 80 • Treballadors: 12

D'esquerra a dreta: Vasile Bumbar, Lluc Esteban, Mody Traore, Jacint Faura, Núria Romeu, Aissata Diallo, Andry Lavriv, Harouna Adama Sarr, Miquel Molló, Oumar Ly, Hamidou Ndiaye, El Nasr Amgad. Foto: RotecnaPress

Qualitat i exigència, a parts iguals, han estat els principals eixos de la secció d'assemblatge de Rotecna, formada actualment per una plantilla de 12 persones que treballen amb l'objectiu de millorar contínuament els nostres productes, fent-los més ràpid i millor.

operació del procés d'assemblatge. En aquest sentit, cada producte té un temps de fabricació que depèn dels seus components i la seva dificultat; mentre dura el procés, tots els temps estan pautats, tot i que al treballar amb persones, i no amb màquines, cal tenir certa tolerància.

Després de canviar el seu primer emplaçament per exigències de creixement, la secció s'ha adaptat als temps i ha experimentat una evolució progressiva durant aquests 25 anys. En els seus inicis no hi havia plànols, i els treballadors se les havien d'enginyar per muntar els productes; actualment, els operaris d'aquesta secció treballen amb plànols, descomposicions dels productes, instruccions de muntatge i un departament de qualitat que els ajuda i assessora. La suma de tots aquests elements ha contribuït a millorar la manera de produir, fent els llocs de treball més adequats i les eines més accessibles. Així, des de l'experiència dels nostres treballadors, s'ha millorat tot el procés de fabricació.

Una vegada la línia està muntada, els operaris col·locats, els components que arriben de magatzem a lloc i els temps marcats, ja està tot, i només cal anar seguint totes les operacions indicades.

Per organitzar el flux de treball, la secció d'assemblatge rep unes ordres de fabricació generades per les comandes de compra del departament comercial. Un programa informàtic ho gestiona i determina quina quantitat d'un producte s'ha de fabricar i el temps establert per a la seva fabricació. Basant-se en això, l'encarregat de la secció ha de posar a punt les línies de muntatge, tot tenint en compte les capacitats de cada operari, ja que uns tenen més aptituds per a una cosa que per a una altra, tot i que es busca que aquests siguin polivalents i capaços de fer qualsevol 8

En no tenir una producció estabilitzada i treballar sobre les necessitats de mercat, les línies de muntatge s'instal·len depenent de la tirada del producte, és a dir, si d'un determinat producte s'ha de fer una tirada molt llarga, la línia roman més dies muntada.

Les tremuges acostumen a ser els productes que més temps de muntatge comporten, arribant fins als 45 minuts amb alguns models. També són els productes que tenen més demanda i disposen, quasi sempre, d'una línia de muntatge permanent, atès que el 60 % de la facturació de l'empresa prové d'aquests productes.

Assumint a diari el repte de ser més eficients, els professionals de la secció d'assemblatge de Rotecna treballen per oferir productes de qualitat als nostres clients, adaptant-se a la realitat de l'empresa i al seu creixement.

Jacint Faura. Cap de la secció d'Assemblatge

“Aquí la capacitat d'innovació és molt gran, i és el què ens fa ser una empresa líder, perquè ens sabem adaptar a les noves exigències del mercat".

L'any 1998 en Jacint Faura començava la seva trajectòria professional a Rotecna, després d'estar molt temps gestionant equips en empreses de diversos sectors. No obstant això, aquest fou el seu primer repte en el sector agrotecnològic: Com recordes els inicis a l'empresa?

Tinc molt bons records. Quan vaig entrar aquí érem poca gent, i tots els companys que vaig tenir em van ajudar molt i em van posar les coses molt fàcils. Llavors Rotecna només tenia tres seccions: injecció, assemblatge i PVC, i entre tots ens repartíem la feina, tot i que això comportava treballar molt més dur i amb més esforç físic, però també ens ho passàvem bé.

Què és el que més t'agrada de treballar a Rotecna?

El millor d’estar aquí és que cada dia tens nous reptes. D'un dia per l'altre pot sorgir un producte nou, i llavors cal fer tot el procés per posar en marxa la seva fabricació. Això suposa un desafiament important, perquè abans de treure un producte al mercat l'hem de provar i aquest és un procés en què intervenim tots. Per tant, hem de compartir coneixements i experiències amb professionals dels que pots aprendre molt.

Quins consideres que han estat els moments més destacats a Rotecna? Com els has viscut?

Durant tant de temps, són molts els moments que hem viscut, però em quedo amb els instants en què tot va bé, tot funciona com s'espera, tot tira endavant i podem celebrar els nostres èxits amb la gent que apreciem. Les trobades que hem fet amb tots els companys per celebrar algun d'aquests èxits són alguns dels moments més bons i destacats que hem viscut. Ben al contrari, també hem suportat moments durs quan alguns dels nostres companys ho ha passat malament.

En aquests anys, tindràs alguna anècdota viscuda aquí...

Fa molt de temps, vam venir un dissabte a fer tremuges d’engreix per tenir a temps una comanda urgent. Durant el mati se'ns va presentar un senyor que ens deia que venia a carregar les tremuges i quan li vam dir que no se les podia endur, es va enfurismar i ens va amenaçar. Aleshores vam contactar amb el responsable de vendes, perquè vingués a arreglar el tema. En demanar-li el nom, aquest home es va esfumar i no el vam veure més.

En Jacint a la secció de muntatge de Rotecna.Foto: RotecnaPress

Com definiries l'ambient entre els companys de feina?

Durant les hores de feina, la relació és sempre professional. Hi haurà persones amb qui tindràs més empatia, però durant la jornada laboral has de ser just amb tothom, sense deixar de ser company i ajudar-nos en tot allò que calgui.

Com a treballador de l'empresa, com valores la capacitat d'innovació de Rotecna?

El departament de R+D+I està creant contínuament nous productes, i això és el què ens fa ser una empresa líder, perquè ens sabem adaptar a les noves exigències del mercat. L'avantatge que tenim és que som capaços de fabricar i comercialitzar un producte en un temps relativament curt, i quan les necessitats de la demanda canvien, tenim competències per millorar-lo. Per tant, hem de tenir unes línies de muntatge flexibles i polivalents per poder assumir aquest procés.

Davant de les expectatives futures de l'empresa, quina creus que pot ser la teva aportació?

La finalitat del nostre equip es col·laborar per aconseguir els objectius marcats per l'empresa i per això cal tenir una comunicació fluïda amb els altres departaments. La secció d'assemblatge compta amb un equip de treball molt motivat i amb ganes de continuar millorant en els processos de fabricació i la qualitat dels productes fabricats. La nostra supervivència dependrà de la capacitat que tinguem d'adaptar-nos a les exigències del mercat. Per tant, hem d'adaptar i millorar contínuament els equips d'alimentació animal, per tal de satisfer les necessitats del client.

9

Anna Pujadó Grau. Llevadora

La lactància materna

Sabíes que la composició de la llet materna canvia cada dia i a cada presa?

L'OMS aconsella que la lactància sigui el principal aliment durant el primer any del nadó. Foto: Anna Pujadó

La llet materna és la fórmula perfecta per als nadons, un aliment totalment adaptat a les seves necessitats. Cada dia i a cada presa, la seva composició canvia, segons les necessitats del nadó. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) aconsella que la lactància materna sigui exclusiva durant els primers sis mesos de vida, essent el principal aliment durant el primer any, i que, com a mínim, s’alleti als nostres fills fins als dos anys, ja que això repercutirà en la seva salut a llarg termini.

La lactància materna ha de ser a demanda, de dia i de nit.

Això vol dir que el nadó ha de popar quan vulgui i l’estona que vulgui. Aquella vella frase de "10 minuts a cada pit, cada tres hores" ja ha passat a la història, ja que els nadons s'autoregulen, i la seva gana fa que sàpiguen quan necessiten menjar i quan en tenen prou. Sabrem que un nadó ja està tip quan ell sol deixa anar el pit.

Malgrat que la lactància materna sigui satisfactòria, s’aconsella iniciar l’alimentació complementària als quatre mesos, per

10

tal que el nadó agafi més pes. Això és un mite, ja que 100 grams de llet materna aporten 4,4 grams de matèria grassa; 100 grams de puré de verdures amb pollastre n’aporten 2,8 grams, i 100 grams de fruita, 0,1 grams. Per tant, a un nadó no l’engreixarà més substituir una presa de llet materna per una papilla de fruita.

Sovint, les mares i famílies que desitgen alletar es troben amb dificultats al llarg d’aquesta etapa. Vivim en una societat que no veu gaire normal que un nadó de més de sis mesos popi, i la conciliació família-feina és inexistent. Els vells mites i creences impedeixen que la lactància s'allargui més enllà dels quatre mesos. Les dones senten que han de justificar-se pel fet d’alletar els seus fills suposadament “grans”. Cal que confiïn en elles, en el seu instint maternal, en la capacitat d'alletar els seus fills com a mamífers que són i, quan hi ha dificultats, siguin quines siguin, cal consultar immediatament un professional actualitzat que les ajudi. Alletar ha de ser una bona experiència per a la mare i el seu nadó.

11

Ferry Sander, productor musical

Amb una producció al mercat, en Ferran Sánchez treballa en nous temes per fer-se un lloc com a productor en el panorama musical.

No necessàriament, tot i que és molt recomanable. Hi ha molts professionals que són músics, i això els facilita la producció dels seus temes, ja que no tenen tanta dificultat per buscar i encaixar melodies i tonalitats. La música és una cosa a la qual li has de prestar molta atenció, l'has de saber escoltar i saber si sona bé i, com tot, és una disciplina que pots aprendre i et pot ajudar molt.

Ferry Sander és la marca del productor agramuntí Ferran Sánchez.

Foto: Ferran Sánchez

Aficionat des de petit a la música electrònica, en Ferran Sánchez es va endinsar en aquest món amb 13 anys, quan es va comprar la seva primera taula de mescles digital. Durant els últims anys, aquest jove ha estat formant-se en centres especialitzats en l'àmbit del DJ i la producció, com ara Microfusa o Eumes Girona, on ha après a crear les seves pròpies produccions. A punt de treure al mercat el seu nou treball, en Ferran ens explica els seus projectes i les particularitats de la cabina del DJ. Quan et planteges la idea de crear la marca Ferry Sander?

A principis de 2015, i amb la primera producció a punt de sortir al mercat, vaig decidir fer un gran pas en la meva carrera com a productor musical. Després de set anys amb la marca Nitis, amb la que he actuat en diferents discoteques i festes majors, vaig decidir crear una marca més professional que em permetés explotar millor la meva nova faceta com a productor.

Què havies fet prèviament?

L'any 2012 vaig començar a treballar com a resident a Itinerant Festival, una promotora de festes de música electrònica amb gran previsió d'expansió, amb la que actualment segueixo col·laborant. A més, vaig tenir residència a la discoteca Excess de Lleida i he actuat a festivals tan destacats com Privée Summer Festival, a València. És important tenir una formació musical en aquesta professió?

12

Com descriuries la teva música?

Les meves produccions destaquen per tenir una base molt melòdica, amb unes parts vocals llargues i un toc remember, tot i que actualment estic treballant amb altres temes que surten de l'estil comercial, i tendeixen més l'EDM, un conjunt de gèneres de música electrònica amb ritmes i lletres fàcils de recordar i orientats a fer ballar al públic.

Com prepares una sessió?

El dia abans d'una actuació m'hi dedico al 100 %. Compro nous temes, escolto sessions, busco les principals novetats, etc.

M'agrada preparar sessions dinàmiques i innovadores que no deixin indiferent a ningú, amb diversos estils de música electrònica i joc de micròfon per engrescar a la gent. A més, intento intercalar cançons amb parts vocals conegudes, per tal que la gent pugui cantar, ja que, al cap i a la fi, l'important és oferir una mica de show per animar al públic.

Quina relació mantens amb els teus companys de professió?

En tots aquests anys he tingut l'oportunitat de poder compartir cabina amb artistes de renom de les principals emissores del país, com ara Flaix FM o Màxima FM, i també de promotores com Itinerant Festival o Midnight. A cada actuació s'aprenen coses noves dels artistes, des de la tècnica fins a saber quina cançó posar en cada moment perquè el públic passi una bona estona. Mantinc molt bona relació amb tots, i després de tants anys s'estableix un lligam molt estret, fins al punt de crear una família, perquè tots compartim una mateixa afició. Encara que sembli estrany, no hi ha competència, cadascú té el seu estil i el seu punt personal per donar a cada sessió el seu toc característic.

Actualment crees les teves pròpies produccions. Per quines plataformes les distribueixes?

Ara tinc una producció en venda des de juny de l'any passat, Touchdown, amb la vocalista Jia Miles, que va sortir a través de

Ferry Sander, productor musical

En Ferran durant una de les seves sessions. Foto: Ferran Sánchez

la discogràfica Roster Music, i l'hem pogut distribuir per punts de venda digitals com Itunes o Beatpot. A més, també va sortir en format CD al recopilatori "Miami Ibiza Hits 2015". La propera producció, que sortirà ben aviat, també es podrà trobar a les mateixes plataformes digitals.

Quina valoració fas d'aquest primer treball com a productor?

La veritat és que estic molt content perquè Touchdown ha tingut molt bona acollida. La cançó ha sonat a les emissores de ràdio i el videoclip s'ha pogut veure per diversos canals de televisió musical. Agraeixo a Ràdio Sió la difusió que n'ha fet per la Xarxa de Comunicació Local, fent possible que el tema soni per tot Catalunya. D'altra banda, la repercussió en xarxes socials també ha estat molt bona.

Què ha estat el més difícil a l'hora de crear la teva marca des de zero?

Per sort, en el camí no he trobat moltes complicacions. M'agrada pensar que faig la feina amb humilitat i donant sempre el millor de mi per poder continuar fent el que més m'agrada. Quan veus que tot el treball i les hores invertides donen el seu fruit, la resposta del públic és positiva i les sales estan contentes amb el que has fet, t'envaeix una sensació de seguretat i satisfacció amb la teva feina que és el que t'anima a continuar endavant. Per això és importantíssim esforçar-se per aconseguir el que vols, perquè, amb ganes i molta pràctica, acaba sortint.

Cap a on penses que està evolucionant la indústria de la música avui en dia?

Tot i que la crisi econòmica ha afectat al sector, la indústria de la música cada dia s'està digitalitzant més, i està passant un procés de canvis derivats d'aquesta evolució que ha afectat a les formes

de produir i distribuir i a la preparació de les sessions. Abans un DJ havia d'anar carregat amb les maletes plenes de vinils; avui, amb una memòria USB i els auriculars ja pots anar a actuar. A més, el gran núvol d'internet permet pujar la teva música i que el reproductor del lloc on vas a treballar la rebi fàcilment. Pel que fa a la venda, la penetració d'internet i la possibilitat de compartir en línia han permès cercar i trobar música nova en qüestió de segons.

Actualment, és difícil viure de la música?

La veritat és que sí. No és fàcil poder arribar lluny en aquest món, ja que cada vegada hi ha més DJs i pugen noves generacions amb ganes de fer soroll. Hi ha molts joves que ofereixen les seves sessions gratuïtament, i és molt difícil lluitar contra això, ja que les discoteques ho accepten per tal de reduir costos. L'intrusisme és una altra qüestió que cal abordar, perquè hi ha molta gent que fa de DJ, com personatges coneguts de televisió, simplement per guanyar diners i fama, i no perquè ho sentin.

Quins reptes de futur et planteges?

Ara per ara, compagino la música amb la feina setmanal, que em treu força temps i no em permet dedicar-me tant com m'agradaria als meus projectes musicals, tot i que una bona planificació és essencial per poder dedicar temps a les dues coses. En aquest sentit, estic treballant en noves produccions amb artistes de renom, i aquest mes de juny es publicarà Stay, la meva nova cançó amb l'Eira G., la meva parella, com a vocal. Es tracta d'un tema molt estiuenc i comercial que hem preparat amb molta il·lusió i que esperem que tingui tan bona acollida com el primer. De cara a l'any vinent, m'agradaria fer una gira per Amèrica del Sud, on la figura del DJ està adquirint importància, i seria una bona oportunitat per donar a conèixer la meva marca arreu del món.

13

14

15

Katya Triquell – RAVENSBURG "Aconseguir una meta és molt satisfactori, però fer-ho en un país totalment desconegut, amb un altre idioma i un altre estil de vida, és indescriptible". bar, la mare de la casa on estava em va donar un paper amb els horaris i les tasques que havia de fer. Vaig trigar més d'una hora a traduir-ho", comenta. Tot i així, afirma que la família amb la qual estava la va ajudar molt, tant amb l'idioma, com a conèixer el seu nou entorn, motiu pel qual les seves pors i ganes de tornar a casa es van dissipar ràpidament: "Si tenia l'oportunitat d'aprendre un idioma i créixer com a persona dia rere dia, que m'aportaria tornar a casa?".

Així, al llarg d'aquests tres anys, la Katya considera haver après molt del país: Primer de la seva experiència com au pair, i després del seu treball a una escola on va conviure amb nois i noies alemanys de la seva edat, amb els que va compartir moltes vivències, i amb els que afirma que es va trobar molt agust.

Actualment, la Katya realitza un Ausbildung al departament d'adolescents d'un hospital psiquiàtric. "Aquest programa és una formació professional, on l'objectiu és que acabis aprenent un ofici, i consisteix a estar quatre dies a la setmana fent unes pràctiques molt ben remunerades, i un dia a un centre d'estudis durant vuit hores", detalla. A més, aquesta agramuntina combina la seva feina amb un curs superior d'alemany.

Aprenentatge i creixement professional La Katya amb els seus pares en una excursió per Ravensburg. Foto: K.T.

Decidida a donar un canvi de rumb a la seva vida, la Katya Triquell va marxar fa tres anys a Ravensburg, una ciutat al sud d'Alemanya. Va estar durant uns quants mesos buscant l'oportunitat de fer d'au pair, fins que el juliol de 2013 una família d'aquesta ciutat alemanya va acollir la Katya a casa seva com a mainadera. "En realitat no vaig escollir anar a Alemanya, però amb aquesta plataforma no pots triar on anar, sinó que vas allà on et demanen", explica.

Tot i les dificultats d'aprendre un nou idioma, la Katya es va adaptar a poc a poc a la seva vida a Ravensburg. "Quan vaig arri16

Per totes aquestes oportunitats, la Katya no dubta en manifestar-nos el seu agraïment als alemanys: "M'han donat la gran oportunitat de créixer en un país desconegut per mi." I afegeix: "Aconseguir un objectiu és molt satisfactori, però fer-ho en un país totalment desconegut, amb un altre idioma i un altre estil de vida, és indescriptible."

Pel que fa als horaris i al clima del país, la Katya assegura que aquests van ser uns dels aspectes que més li va costar assimilar: "Se'm fa molt estrany que a les 6 de la tarda les botigues ja siguin tancades, que tinguem neu durant tres mesos seguits o que la gent no utilitzi paraigües quan plou". Destaca que el clima de Ravensburg és força inestable, poden passar setmanes en què neva diàriament, i l'endemà pujar a 12 graus de cop. L'estiu a aquesta regió alemanya és càlid, però sense superar els 25 graus.

Una altra dada curiosa d'aquest país que ens explica la Katya és que, per cada ampolla de plàstic que retornes a unes màquines instal·lades als supermercats, et donen 25 cèntims, amb la qual

Katya Triquell – RAVENSBURG

cosa al llarg del temps pots estalviar força en la compra. L'arrelada costum d'anar amb bicicleta és un aspecte que també la va sorprendre.

La Katya viu als afores de Ravensburg, a uns 30 minuts a peu del centre, i ens explica que els habitatges d'aquesta ciutat es caracteritzen per ser edificis baixets, amb la façana de colors i el terra emmoquetat, motiu pel qual els alemanys acostumen a anar descalços per casa. "Visc en un edifici d'estudiants, on cadascú té el seu pis particular. És un pis petit però molt acollidor, suficient per a una persona", detalla.

Respecte als preus de l'habitatge, la Katya assenyala que són més alts que aquí, "però el nivell de vida és un altre i els sous són més alts, no es pot comparar". En aquest sentit, existeixen grans diferències entre Catalunya i Alemanya pel que fa al món laboral: "Hi ha molta oferta laboral, aquí no és difícil trobar feina i si no tens experiència, et donen l'oportunitat per aprendre i créixer en una empresa."

Atès que la feina ocupa gran part del temps d'aquesta agramuntina, aprofita el seu temps lliure per mantenir videoconferències amb la família, parella i amics, i per sortir de bars amb les seves amistats. "Procuro fer coses amb la gent d'aquí i no avorrir-me, així no em sento sola", explica.

En relació a les tradicions alemanyes, l'Oktoberfest i el Rutenfest, típic de Ravensburg, són les celebracions favorites de la Katya.

Segons ens comenta, "a les dues festes es beu cervesa i es ballen cançons tradicionals amb els vestits típics; són molt semblants, però l'Oktoberfest és molt més gran".

Tot i ser a més de 1.200 quilòmetres de casa, la Katya intenta venir a Agramunt cada mes, o cada dos mesos, per veure la família, els amics i la seva parella. "El que menys m'agrada d'estar aquí és no tenir els meus a prop, per això sempre que baixo intento aprofitar per gaudir cada segon que passo amb ells."

Si mai visitem Ravensburg, la Katya ens recomana anar al llac de Constança, que queda força a prop de la ciutat, i el castell de Neuschwanstein, que assegura que és com un castell de conte de princeses. Stuttgart i Munich són ciutats precioses que tenen també grans atractius turístics, però estan una mica més allunyades.

"Hi ha molta oferta laboral, aquí no és difícil trobar feina i si no tens experiència, et donen l'oportunitat per aprendre i créixer en una empresa".

La Katya amb els seus pares en una visita al castell de Neuschwanstein. Foto: K.T.

MÉS PERSONAL Què és el que més t’agrada de Ravensburg? És difícil quedar-se amb una sola cosa. És una ciutat molt bonica, amb molt comerç, llocs per passejar, i una bona xarxa de transport públic.

Com definiries els alemanys? Són molt freds, però quan els coneixes són persones molt honestes que mai et fallen quan els necessites.

El teu menjar alemany preferit: El Maultaschen, que són com uns canalons farcits de carn, però tancats, i el Käsespätzle, que és una pasta típica d'aquí, amb formatge desfet i ceba caramel·litzada.

Alguna expressió o paraula típica del país: Das Leben ist wie eine Pusteblume, wenn die Zeit gekommen ist, muss jeder für sich alleine fliegen, que vol dir que a tothom li arriba el moment de volar sol, com un angelet (o dent de lleó).

Un indret de Ravensburg que et recordi a Agramunt: Agramunt és especial tal com és, no es pot comparar.

Què és el que més trobes a faltar del poble? La quotidianitat. Anar a fer el cafè, berenar una coca de sucre, passejar pel poble i trobar la família, etc.

Què t’emportes a la motxilla després d’uns dies a casa? Molts records. No em puc emportar més coses perquè vaig amb la motxilla plena.

Penses tornar a Agramunt en un futur? Per ara, no.

De moment tinc feina durant tres anys més, i un lloc on viure. Encara em queda molt per aprendre abans de tornar a Agramunt.

17

Associació TradiSió

La XEMT

ment. Aquesta és l’opció més interessant, i que ja està funcionant a Bellpuig, Tàrrega, Cervera i Guissona. De cara el curs vinent, aquesta oferta s’amplia a Agramunt, i hem de dir que és una sort.

Per donar-li un punt de partida de mostra d’aquesta tasca, la XEMT enguany fa a Agramunt el concert de fi de curs, diumenge 12 de juny. Això ens permetrà veure una part important del seu treball i la seva filosofia. A partir d'aquí, hem de veure quin interès genera aquesta oferta a Agramunt i rodalies, i com anirà avançant.

S’ha de dir que això també forma part d’una filosofia que, des del 2001, amb l’inici del seguici popular Tradi-Sió, ha anat procurant donar vida als músics de la zona, que bàsicament són els que han anat sortint del programa d’estudis de l’Aula de sons de Lleida i de la XEMT. Per tant, l’èxit en l’estudi d’aquests instruments ajuda a nodrir de bons músics les nostres manifestacions festives.

L'interès per preservar tot aquest espai de patrimoni festiu autòcton és una tasca lloable, a la qual ens volem sumar. De la diversitat d’accions, aquesta n’és una, i per això donem suport a aquesta iniciativa que s’encetarà el curs vinent, gràcies a la bona disposició de l’ajuntament d’Agramunt i l’escola municipal de música.

Tenir una bona oferta per a l’estudi d’instruments de caire autòcton o fer que tinguin fucionalitat directa amb l’acompanyament de manifestacions de cultura popular del país és una de les accions que ens proposàvem a l'hora de tirar endavant amb l’Associació.

Tenir-ho amb un bon programa que assumeixi el repte col·lectiu, amb tot el rerefons de la seva riquesa ben assimilada, sigui a nivell musical o en l’amalgama de disposició festiva on encabir-los, no és gens fàcil. Per aquest motiu, banalitzar una proposta d’ensenyament pot acabar sent contraproduent, i cal enfocar-ho mirant bé les possibilitats actuals.

La XEMT (Xarxa d’Espais de Música Tradicional) és una proposta d’escola itinerant sorgida de l’Aula de Sons (escola de música tradicional), la qual treballa bàsicament pel territori Urgell-Segarra i dóna servei a molts alumnes interessats en aquests instruments per tal que no calgui el desplaçament fins a Lleida, que és el lloc més proper on trobarien aquest programa d'ensenya18

Per a informació i inscripcions podeu entrar a la pàgina web: www.auladesons.cat Sort i endavant !

19

Aquest estiu torna la WAIKIKI!

Durant l'estiu, les festes temàtiques continuaran essent el leit motiv de les nits de divendres a la discoteca.

Imatge de la WaiKiki durant la temporada 2015. Foto: WaiKiki

La discoteca més mítica d'Agramunt obre les portes aquest estiu amb un programa carregat de novetats.

Després que la sala tanqués les seves portes l'estiu de l'any 2012, l'Arnau, l'Albert i el Pere, tres joves de Balaguer, prenien les regnes d'aquest espai la temporada passada. "Ens vam assabentar que la WaiKiki estava tancada des de feia un parell d'anys, però que existia l'opció de poder-la agafar; per tant, vam buscar la via per fer-ho i ens vam llançar", explica Arnau Ricart.

Després de mesos de treball per poder obrir aquest estiu, la WaiKiki ofereix dos ambients, un més tecno i l'altre més comercial i patxanguero, en dues sales a l'aire lliure amb molt ambient, perquè, com asseguren aquests joves, "la WaiKiki té un entorn molt confortable, amb la piscina, la vegetació, els porxos nous que hem afegit, etc. Amb tot aquest conjunt d'elements hem intentat crear un espai agradable."

Novetats en la discoteca El canvi de la sala tecno per la patxanguera, de dalt a baix, ha estat la modificació més important d'aquest estiu a WaiKiki, però no ha estat l'única. La direcció de la discoteca ha modificat l'accés i ha creat una entrada interior que condueix fins al mig de la discoteca.

"La WaiKiki és un projecte a cinc anys, i el primer va ser el més dur i el que va requerir més inversió per obrir la discoteca", explica l'Arnau, i continua: "Anem fent millores amb coherència a l'hora d'invertir: el primer any hi havia unes prioritats, aquest segon any en tenim unes altres i, de cara a la tercera temporada, en prepararem més."

20

Una altra novetat important és el perfil dels clients. "Si ara véns a la WaiKiki, veuràs que la mitjana d'edat no és de 16 anys; ara la tenim sobre els 25, i això en una discoteca com aquesta és importantíssim", assegura l'Arnau.

Festes temàtiques Les festes temàtiques continuaran sent el leit motiv de la discoteca: "Hem intentat agafar la línia que ja tenia la sala, però actualitzant-la i millorant-la; totes les festes que podem trobar durant l'any, les recopilem en els mesos d'estiu", apunta el Pere. En aquest sentit, les nits de divendres vindran acompanyades de grups de performances, encarregats de donar espectacle amb foc, màscares, disfresses, etc. per animar a la gent i crear un ambient agradable. La clàssica festa de l'aigua, Sant Fermí, la Christmas Party, l'any nou xinès, Halloween o carnaval són algunes de les festes previstes per a aquesta temporada.

Adaptació a la normativa Atès que la discoteca estava bastant obsoleta en qüestions d'infraestructura, el nou equip de la Wai Kiki ha realitzat una forta inversió per adaptar-la a la normativa vigent. "Ens hem trobat amb una llei que regula el mapa de capacitació acústica i limita els decibels que hi pot haver a l'exterior", comenta l'Arnau, i afegeix: "Aquest any hem posat uns limitadors als equips de so perquè no ens puguem passar."

Amb la idea de tornar a posar la Wai Kiki al mapa i fer d'ella un referent en l'oci nocturn, l'Arnau, l'Albert i el Pere esperen poder funcionar en la mateixa línea que ho ha fet la discoteca i treballen per poder ajustar aquest espai a la situació actual.

21

22

23

30 anys de l'Esplai Sió

L'Esplai Sió celebra 30 anys de colònies als peus del Cadí

D'esquerra a dreta: Alba Valls, Bet Valls, Òscar López, Ramon Balagué i Toni Garcia. Foto: RotecnaPress

Durant els últims 30 anys, l'Esplai Sió ha organitzat ininterrompudament unes colònies d'estiu a una casa de la Cerdanya, que molts agramuntins ja senten com a seva i que, durant aquest temps, també ha obert la porta a membres dels esplais de Bellvís i Guissona. Parlem de la casa de colònies de Bastanist.

Per conèixer els orígens d'aquesta entitat, hem d'anar fins a l'any 1986, quan mossèn Ramon Balagué la va fundar amb l'objectiu que els joves tinguessin un lloc on poder esplaiar-se i sortir de l'entorn familiar. D'aleshores ençà, han canviat moltes coses, perquè l'Esplai ha evolucionat igual que la societat; els nens i els monitors no són els mateixos i els valors que primàriament transmetia s'han modernitzat. "Els primers valors que tenia l'Esplai, evidentment, naixien de la parròquia; per tant, el primer valor era la fe", ens comenta en Ramon. Amb el transcurs del temps, aquesta fe s'ha actualitzat a una realitat concreta, gràcies al treball dels monitors, i "actualment, es transmet per mitjà de tot el treball del dia, quan es viu amb amor i respecte; especialment durant el moment de refelxió i silenci en cloure el dia a la capella", manifesta en Ramon, que sosté que la fe no s'imposa, sinó que es transmet.

Així, els actuals monitors de l'Esplai conceben aquesta entitat com un procés educatiu: "Abans era més un lloc on anar a passar-ho bé, riure i conèixer gent; ara mateix estem educant", assegura l'Alba Valls, actual directora de l'entitat, i afegeix: "No 24

considerem que s'hagi desvirtuat, perquè continuem fent unes colònies molt confessionals, però respectant les creences de cada nen i monitor".

A diferència d'altres esplais, una cosa que caracteritza el d'Agramunt és que cada any fan les colònies a la mateixa casa, sent aquesta residència el principal tret identificatiu dels membres de l'Esplai Sió. A més, el fulard de color verd i blanc permet diferenciar aquest esplai dels altres i ser una realitat diferent.

Les colònies de Bastanist La casa de Bastanist acull cada estiu, durant el mes de juliol, prop d'un centenar de nens d'entre 8 i 14 anys. Per tal que el dia que comencen les colònies tot estigui a punt, els monitors comencen a treballar mesos abans. "El primer que fem és escollir el centre d'interès de les colònies, és a dir, el fil conductor a partir del qual s'organitzaran totes les activitats", exposa la Bet Valls, monitora de l'Esplai. Per fer-ho, els monitors s'organitzen en grups i es reparteixen els dies, per tal de distribuir totes les activitats. Més endavant, es realitza una revisió per comprovar que totes les activitats siguin coherents i tinguin una continuïtat durant aquests 15 dies.

"A Bastanist és possible concebre una realitat ambientada en la temàtica", afirma l'Òscar López, exmonitor de l'Esplai. I és que, amb molta imaginació, aquests educadors creen una gran varietat d'activitats, com gimcanes, tallers, danses, jocs adaptats de

30 anys de l'Esplai Sió

L'Esplai realitza unes colònies per a joves durant el mes d'agost. Foto: Esplai Sió

programes de televisió, etc. Aquesta creativitat, però, no deixa de banda activitats tan emblemàtiques d'aquestes colònies com la nit del terror, el joc del Cluedo, en què els més petits han de descobrir l'autor d'un assassinat, la discoteca, o la gimcana guarra, un recorregut per una pista americana que acaba en una bassa de fang.

Les excursions per la comarca del Cadí són una de les activitats preferides dels nens, ja que d'aquesta manera coneixen a fons l'entorn de la casa de Bastanist. En Toni Garcia, exmonitor de les colònies, ens explica que "teníem i tenim moltes portes obertes, perquè donava molta confiança que coneguessin al Ramon".

Gràcies a l'hospitalitat dels ceretans, els infants han dormit en llocs força inusuals com esglésies i pallers de granges.

A més de divertir i educar als infants i transmetre'ls uns valors essencials per a la seva formació com a persones, les colònies tenen com a objectiu que els nens aprenguin a viure sense massa accessoris i amb una certa austeritat. Per aquest motiu, tots els artefactes tecnològics es mantenen aïllats, i els nens es comuniquen amb els pares per carta, un fet que els resulta insòlit i poc habitual.

Així, després de 30 anys de colònies, en Ramon ens revela el secret que ha fet que aquesta activitat duri tants anys: "Perquè l'Esplai funcioni hi ha d'haver gent gran, gent assenyada, i gent jove que pugi i es vagi preparant".

Què més fa l'Esplai?

L'Esplai ha estat sempre una cosa canviant, i el que va començar com una activitat d'estiu ha anat evolucionant. "La gent tenia ganes de fer coses i vam anar desenvolupant activitats durant l'any, que van tenir una resposta positiva per part de la gent, potser perquè ens vam saber adaptar a cada moment", apunta en Toni.

Un bon exemple d'això són les activitats setmanals que van organitzar a partir de l'any 1999, i durant tres anys, amb molt èxit, als baixos de l'antiga acadèmia. "Volíem traspassar als caps de setmana tot allò que vivíem durant l'estiu", diu l'Òscar, que assegura que va ser una experiència bona, però va demostrar que mantenir una activitat setmanal amb sentit durant molt temps és complicat si no hi ha relleus.

Actualment, l'Esplai organitza una sortida per les vacances de Nadal i de Setmana Santa i, cada any, conjuntament amb el Cau, preparen una gimcana per la Festa Major, oberta a tot el poble, i una caminada per La Marató.

A més, per tal que en una entitat com aquesta tot rutlli i tingui continuïtat, és molt important establir un pont generacional amb els més joves. Per aquest motiu, des de l'any 2013 s'organitzen unes colònies per a ells al mes d'agost, com a continuïtat de les de nens. "Treballem uns valors perquè s'ho passin bé i gaudeixin d'uns dies enmig de la natura, però a la vegada volem que 25

30 anys de l'Esplai Sió

Els monitors preparen, any rere any, diverses activitats per als nens i joves. Foto: Esplai Sió

aprenguin, trobin el seu camí i sentin que fan alguna cosa pel lloc on van", comenta la Bet. Atès que l'Esplai no és un organisme que realitzi activitats amb una periodicitat fixa, les famílies que vulguin apuntar als petits a les activitats que el grup d'esplai organitza poden trobar tota la informació per fer-ho al seu blog (www.coloniesbastanist.blogspot.com.es).

Qui gestiona l'Esplai?

Tot i que la base del treball d'aquesta entitat consisteix a repartir-se la feina en comissions, l'Esplai compta amb una direcció d'equip amb l'Alba Valls al capdavant. Amb l'ajut del Ramón Balagué, a qui en confiança li diuen "director emèrit", la directora s'encarrega d'organitzar les reunions, que es celebren mensualment a Agramunt o a Bellvís, i vetllar perquè tot funcioni adequadament.

Cristians de Catalunya (MCECC). Aquest organisme és el que dóna suport econòmic a l'entitat mitjançant subvencions que s'obtenen segons el nombre de nens i monitors que formen l'Esplai i les activitats que realitza durant tot l'any.

"No som una entitat que vagi a guanyar diners, l'únic que busquem és que les activitats siguin possibles; per tant, el què fem és valorar el preu que han de pagar les famílies per poder fer aquestes activitats", apunta l'Alba, que destaca que un dels trets més distintius de l'Esplai Sió és que tots els membres hi participen voluntàriament.

30 Aniversari

Aquesta direcció té el suport dels monitors de les tres poblacions que engloben l'Esplai. Com afirma en Ramon, "tots ells han pujat del planter, han passat per les colònies i any rere any han adquirit noves responsabilitats". A més, aquests joves han realitzat una formació i han passat un curs per obtenir el títol de monitors.

Prop d'un miler de nens han passat per l'Esplai al llarg d'aquests 30 anys i, amb ganes de celebrar l'aniversari, els 22 monitors, 10 dels quals són d'Agramunt, preparen una festa en què volen reunir, de manera molt familiar, el passat i el present d'aquesta associació. "Volem retrobar exmonitors i exacampats, i fer una celebració oberta a totes les persones que han format part de l'Esplai i tinguin ganes de passar un dia recordant moments i fent Esplai", explica l'Alba que, tot i no tenir una data tancada per a la celebració, ens avança que esperen fer-ho a finals d'estiu.

En tractar-se d'una entitat que depèn de la parròquia, l'Esplai forma part de la Fundació d'Esplais Santa Maria de Núria (FEMN), la qual forma part del Moviment de Centres d'Esplais

Amb motiu d'aquesta celebració i del 40 aniversari de la FEMN, al mes d'octubre es farà una trobada amb els membres de tots els esplais pertanyents a aquesta fundació.

26

27

Teresa Duran

Cracòvia: La joia de Polònia

Cracòvia ofereix un gran ambient cultural, artístic i nocturn.

Panorama del centre antic de Cracòvia.

Foto: Teresa Duran

Si Cracòvia és avui la joia més preuada de Polònia i una de les ciutats més boniques d’Europa és, en gran part, perquè no va patir danys significatius durant la II Guerra Mundial i va poder conservar el seu llegat històric i arquitectònic. Just el contrari del que va succeir a Varsòvia, la ciutat més destruïda durant la contesa a tot Europa.

Sortint del recinte medieval, podreu passejar per la zona que va ocupar l'antic gueto jueu i que va ser escenari de la pel·lícula “La llista de Schindler” de Steven Spielberg. Us recomano apropar-vos a veure l'edifici-museu que fou la seu de la fàbrica d'Oskar Schindler, la qual va servir per donar feina i protegir a centenars d'operaris jueus.

Cracòvia va romandre intacta durant la guerra. En primer lloc, perquè les forces de l'Alemanya nazi van prendre la ciutat el 6 setembre 1939 sense haver de fer front a cap resistència armada.

En segon lloc, perquè la ciutat mai va ser bombardejada pels aliats; no es va lliurar cap batalla entre soviètics i alemanys a Cracòvia, i els ocupants alemanys únicament van destruir els ponts sobre el riu Vístula abans d'escapar, el 17 de gener de 1945, davant la imminent arribada de l'Exèrcit Roig, que va entrar a la ciutat l'endemà.

D’aquí s’ha d’anar a visitar els camps de concentració d’Auschwitz-Birkenau. Coneixereu el més dur que va haver de suportar aquest poble i rebreu un cúmul d'informació que és molt crua però, al meu entendre, necessària. Sens dubte, un fet impactant arriba en el moment de travessar la porta de ferro d'accés al camp d'Auschwitz, amb la tristament famosa frase Arbeit Macht Frei, "el treball us farà lliures".

Cracòvia, Krakow en polonès, ofereix al turista una ciutat plena de monuments, de museus, d'història, de locals interessants i d'una gastronomia per llepar-se els dits; a més, té un gran ambient cultural, artístic i nocturn. La meva recomanació és que dediqueu almenys dos dies per assaborir la visita, però si us hi podeu quedar una mica més, no ho dubteu.

Una curiositat és que, en el passeig pel centre històric medieval, es pot constatar perquè Cracòvia és coneguda com la ciutat de les 200 esglésies, ja que des de qualsevol racó sempre se'n veu almenys una. I aquesta xifra es refereix només a les esglésies catòliques. Joan Pau II té fortes arrels en la ciutat.

28

Una altra de les visites més recomanades per les rodalies són les mines de sal: estan a Wieliczka, un poblet a 15 km al sud-est de Cracòvia i són Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de 1978. La ruta es realitza a una profunditat d'entre 64 i 135 metres i consisteix en un agradable passeig subterrani a través de túnels i cambres de sal gemma. Els espais estan il·luminats, són amplis i estan ben ventilats, així que no sol donar sensació de claustrofòbia. Sota terra, la temperatura és de 14 graus, així que porteu roba d'abric ni que sigui ple mes d’agost.

Seria molt extens enumerar tots els punts d’interès de la ciutat i rodalies, els barris, els carrers, els monuments, els museus o les esglésies de totes les confessions, que es poden visitar. Però el que segur us deixarà atonits és la majestuosa Plaça del Mercat que, amb 40.000 metres quadrats, és la plaça medieval més gran d’Europa.

29

Copa de Waterpolo d'Agramunt La Copa de Waterpolo d'Agramunt ja s'ha convertit en un clàssic de l'estiu.

Imatge d'un dels partits de la VI Copa de Waterpolo d'Agramunt. Foto: Jordi Martí

El waterpolo és un esport que es va desenvolupar a Gran Bretanya entre el 1869 i el 1870, sota el nom de polo, perquè els seus jugadors anaven muntats en barrils i colpejaven la pilota amb masses. Poc després va adquirir la seva actual denominació.

L'any 1877, l'escocès William Wilson va redactar una sèrie de normes que es van convertir en les bases d'aquest esport, tot i que, des de 1908, segueix les directrius de la Federació Internacional de Natació (FINA). Al llarg dels anys, el waterpolo ha guanyat popularitat a Europa i a Amèrica, i va esdevenir esport olímpic el 1900.

A Agramunt també tenim una copa de waterpolo que, des de 2010, es disputa cada any a les piscines municipals durant el mes de juliol o agost i que, com ens explica el Jordi Martí, organitzador del torneig, ja s'ha convertit en un clàssic de l'estiu al nostre poble: "Agramunt és un poble molt esportista, i el torneig de waterpolo és una cosa que els joves esperen amb moltes ganes des de l'inici de l'estiu".

La Copa s'ha adaptat en cada edició al nombre d'equips participants; ara bé, el format que més s'ha seguit ha estat el de Final Four amb quatre equips, que consisteix en fer dues semifinals i una final, amb tercer i quart lloc. "Els anys que han participat sis equips, hem fet dos grups de tres i els primers de cada grup han passat a jugar la final", detalla el Jordi. A més de premiar a l'equip guanyador, l'organització atorga una menció als millors jugadors del torneig en diverses categories, com per exemple al millor golejador, porter, pivot, boia, etc.

30

"Hem intentat adaptar aquest esport a les mides de les nostres piscines", apunta l'organitzador. En aquest sentit, cal assenyalar que malgrat que les dimensions de les piscines d'Agramunt no són les reglamentaries per aquest esport, les regles del joc s'han editat i ajustat per tenir un joc equilibrat per a tots els equips.

Un altre aspecte important, segons destaca el Jordi, ha estat el patrocini de Xocolata Jolonch que, any rere any, ha fet possible que el torneig es pugui disputar i que enguany arribi a la seva VII edició.

Amb la finalitat de fer la competició més dinàmica i atreure més públic, la Copa de waterpolo ha agafat un caire d'espectacle.

Durant les darreres edicions s'han realitzat sortejos entre els assistents, s'ha comptat amb un DJ i un speaker per amenitzar els partits, i la final ha inclòs actuacions musicals.

Amb aquesta filosofia, des de fa dos anys Ràdio Sió retransmet els dies previs als partits el Waterpolo Magazine. En aquest espai es reuneixen els capitans dels equips participants per debatre alguns dels aspectes més importants de la competició. El programa inclou, a més, informació dels resultats i cròniques dels partits.

Ben aviat trobareu publicats els cartells amb tota la informació sobre les inscripcions i les dates de la VII Copa de Waterpolo d'Agramunt, un torneig que es disputarà durant dos caps de setmana, i al qual s'anima a tots els agramuntins, nois i noies, majors de 14 anys, a què s'hi apuntin, per passar una estona divertida mentre fan esport.

Keep calm and carry on L'emblema creat durant la II Guerra Mundial no va veure la llum fins 60 anys més tard.

Segur que en més d'una ocasió heu vist un pòster amb la popular frase "Keep calm and carry on". Probablement, molts hem pensat que simplement es tracta d'una imatge retro amb aire pop procedent d'algun dissenyador amant de la corona britànica, però la seva historia es remunta 73 anys endarrere, quan fou concebut en un moment d'alta tensió bèl·lica, durant la II Guerra Mundial, amb un objectiu bàsicament motivacional, tant per a les forces armades del Regne Unit, com per a la seva ciutadania.

El pòster produït pel govern britànic, sota l'amenaça d'una invasió imminent per part dels nazis, va ser poc conegut i mai es va arribar a utilitzar, tot i que el Ministeri d'Informació britànic en va imprimir dos milions de còpies.

El pòster trobat a Barker Books ha adquirit gran popularitat en els últims anys.

Amb el pòster es buscava un disseny senzill, amb una tipografia simple que s'identifiqués amb la identitat del Ministeri d'Informació. Per aquesta raó, es va utilitzar la tipografia oficial del Govern i es va afegir la imatge de la corona que mostrava el suport del rei Jordi VI.

Actualment, aquest disseny és un dels més reproduïts, ja que es considera que el seu senzill i atractiu missatge no ha passat de moda. De fet, existeix una pàgina web en la qual es pot comprar tota classe de merchandising amb aquest lema, que decora tot tipus d'articles domèstics (tasses, samarretes, coixins, etc.).

Dels tres dissenys que es van presentar, el primer portava com a text "Your courage, your cheerfulness, your resolution will bring us victory" (La teva valentia, la teva alegria, la teva resolució ens donaran la victòria). El segon disseny deia "Freedom is in peril, defend it with all your might" (La llibertat està en perill, defensa-la amb tota la teva força). L'últim disseny fou el que ara ens ocupa, i, curiosament, fou l'únic dels tres que no es va distribuir.

Pel seu sentit lleugerament irreverent, s'han creat noves versions del pòster substituint el "carry on" per qualsevol altra frase, que s'han propagat ràpidament per les xarxes socials.

Amb tot això, resulta paradoxal que aquest lema s'hagi convertit en un dels més reproduïts, tant al Regne Unit, com fora de les seves fronteres, encara que no fos utilitzat per a l'objectiu per al qual va ser concebut en un principi.

60 anys després de la creació del pòster, es va localitzar una còpia en una llibreria de segona mà, Barter Books, mentre desempaquetaven una caixa de llibres. Els propietaris van quedar tan sorpresos pel seu disseny que van decidir emmarcar-lo i penjar-lo a la botiga d'Alnwick, Northumberlands (Anglaterra), sense conèixer, realment, tota la seva transcendència. La imatge va provocar tant entusiasme entre els clients que Stuart Manley, el propietari de l'establiment, va decidir fer-ne reproduccions per vendre-les, mentre que la imatge, a poc a poc, adquiria cada cop més popularitat.

L'any 2005, el diari The Guardian va publicar un article en què destacava el pòster com un dels deu elements favorits entre els britànics, fet que va disparar, encara més, la seva fama.

31

Carrer Doctor Fleming, 53 – Balaguer 973 445 011

Cal Xirricló

Filet ibèric amb textures de carxofa, cuscús de sèsam i blat de moro, i tallarins de coco

Francesc Molins, gerent de Cal Xirricló. Foto: RotecnaPress

Amb més de 60 anys d’història, Cal Xirricló ha sabut adaptar-se a les noves tendències gastronòmiques i consolidar-se com un restaurant de referència en el món de la cuina creativa i d’avantguarda. L’actual gerent, Francesc Molins, és la tercera generació de la família al capdavant de Cal Xirricló: “Els meus avis van obrir el primer establiment al centre de Balaguer l’any 1954, on es van especialitzar com un local de tapes i esmorzars de forquilla. L’èxit del restaurant els va portar a buscar un espai més gran el 1962, en el qual, amb els anys, els meus pares es van convertir en el seu relleu generacional”, explica el Francesc, que assegura: “Jo mai m’havia imaginat continuar al negoci familiar, però la mort del meu pare i del meu germà gran va fer que m’impliqués més en el negoci i decidís estudiar hostaleria. Va ser així com, després de cinc anys compaginant estudis i feina, vaig començar a estimar-me aquesta professió."

L’any 2000, Cal Xirricló canvia de nou la seva ubicació i es trasllada a la part nova de la ciutat per donar un toc més modern al restaurant, tot i que sense oblidar les seves arrels, que el van convertir en un establiment de referència a la zona. “Mantenim l’oferta de tapes i esmorzars de forquilla, però hem ampliat la nostra oferta a les noves tendències gastronòmiques, amb una cuina d’autor i de mercat, apostant per productes de proximitat”, explica el Francesc.

L’establiment està distribuït en dos espais. Per una banda, està la zona de gastrobar, on les parets estan decorades amb fotografies que mostren la història del restaurant, i on es manté l’oferta tradicional. En aquest espai, amb capacitat per a 25 persones, el client pot dinar o sopar per uns 25 euros. És molt recomanable tastar les tapes estrella de la casa: els callos i els popets. Per una altra banda, hi ha la zona de restaurant, amb una capacitat per a 45 comensals, en un ambient rústic amb detalls de modernitat.

32

Ingredients: Filet ibèric de gla, carxofes, ous, 100 gr. de nata, 300 gr. de coco, llima, coriandre, 6 gr. d’agar-agar, blat de moro mini, sèsam, oli d’oliva.

2 hores. GRAU DE DIFICULTAT:

Elaboració: Per fer aquesta recepta a casa, cuinarem el filet a la planxa, marcant-lo per fora i deixant-lo rosat per dins. Amb les carxofes farem dues textures. D’una banda, un pastís de carxofa, utilitzant la mateixa quantitat de carxofa, ou i nata (uns 100 grams). Primer sofregirem les carxofes amb la nata, i després li afegirem l’ou, ho triturarem tot, ho colarem i ho posarem en un recipient al forn a 140 ºC de temperatura durant 30 minuts. Per una altra banda, agafarem unes carxofes, les pelarem, les tallarem i les col·locarem en una paella amb aigua i oli, i les deixarem ofegar tapades durant 15-20 minuts.

Per als tallarins de coco, necessitarem 300 grams de coco, pell de llima, coriandre i 6 grams d’agar-agar, ho farem bullir, ho colarem, estirarem la pasta i la tallarem a tires. Finalment, agafarem el blat de moro mini, li traurem els grans amb l’ajuda d’un ganivet i els barrejarem amb una mica de sèsam i oli fins a aconseguir una textura similar a la del cuscús.

En aquest espai s’ofereix una cuina creativa i de mercat, amb productes de temporada i una carta que renoven cada tres mesos. El preu per persona és d’uns 40 euros, vins a part.

Consolidat com un restaurant de referència a la zona, el gerent de Cal Xirricló assegura que el seu objectiu diari és aconseguir que “els clients sempre marxin amb un bon gust de boca”.

33

La història del porc de Pink Floyd Compte! Porc rosa solt volant per l'àrea!

Animals va ser el desè àlbum de la banda britànica Pink Floyd.

Una de les portades més emblemàtiques de la història de la música és la de l'àlbum Animals, el desè treball de la banda de rock britànica Pink Floyd. Tot i que el disc no va esdevenir un èxit comercial, la realització de la caràtula va donar lloc a una estranya historia que va convertir el seu protagonista, un porc, en tota una llegenda.

Animals estava basat en la sàtira política de George Orwell, La rebel·lió dels animals, on els porcs estaven representats com implacables mandataris. En al·lusió a aquesta temàtica, Roger Waters, principal compositor de la banda, va desenvolupar una idea per a la caràtula del disc: la imatge d'un porc volant sobre la fàbrica Battersea Power Station de Londres, l'edifici més gran del món construït amb maons. L'escena es pot interpretar de moltes maneres, però la intenció de Waters era simbolitzar la cobdícia dels empresaris.

Malgrat que el més ràpid i econòmic hagués estat realitzar un muntatge fotogràfic, els membres de Pink Floyd es van obstinar en plasmar la idea a la realitat: van enlairar un globus d'heli amb forma de porc, de 12 metres de longitud, subjectat amb una corda, per tal d'aconseguir la imatge. El dia de fer les fotos van contractar un franctirador per tal que disparés al globus del porc si aquest s'escapava. Com que no va passar res, el segon dia es va prescindir del tirador, i fou just en aquesta ocasió quan una ràfega de vent va deixar anar el porc que va marxar a passejar pel cel londinenc.

El pilot d'un avió comercial que es dirigia a Heathrow va donar l'avís d'alarma i, tot i que en un primer moment ningú el va creure, en comprovar que era cert, van endarrerir els vols i es va 34

donar un surrealista missatge d'emergència a tots els avions: "Compte! Porc rosa solt volant per l'àrea".

Tot seguit, un helicòpter de la policia va sortir a capturar el porc volador, però el globus va continuar ascendint fins que va ser impossible continuar darrere seu. Després de perdre-li el contacte per radar, va acabar caient en una granja del comtat de Kent.

Malgrat l'altercat, les fotos obtingudes no es van considerar adequades i, tot i que Waters era contrari a utilitzar una imatge retocada, la portada és fruit de la superposició de les fotografies del primer dia amb les del segon. El concepte el va dissenyar Storm Thorgerson, que també va fer la coberta d'altres àlbums de la banda.

Convertit en un dels símbols de Pink Floyd, Algie, que és com se'l va batejar, els va acompanyar durant la seva gira de l'any 1977. A més, els porcs inflables es van convertir en una constant en els concerts del grup; durant molts anys en penjaven un, i el feien explotar al final de l'actuació.

El setembre de 2011, coincidint amb el 35 aniversari de la publicació d'Animals, una rèplica del globus va tornar a planejar al cel, sobre la mateixa fàbrica en què ho va fer el primer cop.

La firma Air Artists, que va fabricar el globus i n'és l'actual propietària, va informar el passat mes de setembre que l'artefacte serà donat als membres de la banda, i que ja han mantingut converses amb ells per organitzar una exposició amb objectes de Pink Floyd, esperant que la donació del famós porc sigui l'espurna que engegui el projecte.

35

36

37

TRIVIAL

SUDOKU

1. Quina unitat utilitza el sistema internacional per mesurar la velocitat?

Completeu el taulell tot utilitzant els números del 0 al 9, sense que es repeteixin en cap fila, columna o bloc.

A/ m/s2.

B/ km/h.

C/ m/h.

D/ m/s.

3

7

9

4

2

5 2. Amb quina lletra es representa la intensitat del camp gravitatori o gravetat?

A/ h.

B/ d.

C/ p.

D/ g.

A/ Energia.

B/ Força.

C/ Gravetat.

D/ Esforç.

5

1 9

8 4

9

6 5

3. Com es denomina tot agent capaç de modificar el moviment o la forma d’un cos?

7 4

8

7

6 7

5

6

2

7

2

3

4

9

L'ENIGMA MATEMÀTIC

4. Quina unitat s’utilitza per mesurar la força?

A/ Hertz.

B/ Newton.

C/ Joule.

D/ Pascal.

JEROGLÍFIC País

Es quedava 38

1 3

8

5

Es diu que Demòcares va ser nen durant un quart de la seva vida, jove durant una cinquena part, adult durant un terç i encara va viure tretze anys més fins la seva mort. Quants anys tenia Demòcares quan va morir?

PubliPizzeriaXus04.pdf

25/4/16

18:01:12

PIZZERIA XUS ...del forn a casa Horari

Divendres, dissabtes, diumenges, 19:30 a 23:15 Festius consultar.

SERVEI A DOMICILI

Av. Jaume Mestres, 7 - (Agramunt) tel. 973 392 890

39

40

TRIVIAL

SUDOKU

1-D, 2-D, 3-B, 4-B

3

1

7

6

4

8

L'ENIGMA MATEMÀTIC

2

5

9

5

2

8

9

4

6

1

7

9

2

3

5

3

4

6

7

1

8 4

7

2

3

6

9

5

1

8

8

6

4

2

3

1

5

9

7

JEROGLÍFICS

1

9

5

7

8

4

6

2

3

9

8

1

4

6

7

3

5

2

Romania

4

3

6

9

5

2

8

7

1

5

7

2

8

1

3

4

6

9

Solució: 60 anys

41

42

43

44