Impuls Cal Mas Nou

EDITORIAL,3

2n trimestre 2015

CAL ..., 3 QUI SOM?, 4 D'ON SOM?, 5 QUADERN DE BITÀCOLA, 6 GENERACIÓ 2.0, 7 LA SALUT, 9 CERVICÀLGIES

SERVEIS MUNICIPALS, 10

ALCALDIA. BERNAT SOLÉ DIARI D'UN NÒMADA, 15 LA TOSCANA

EMPRESA, 16 WAI-KIKI

DEDICA'T A TU, 21 TAQUES SOLARS EMPRENEDORS, 22 PLA·BALAGUER ENTITATS, 26 GRUP SARDANISTA ESTOL. 20 ANYS AGRAMUNTINS PEL MÓN, 30

LAURA ROCA. XANGAI. XINA

LO BROC DEL SILLÓ, 35 ON MENJAR?, 37

GLOPS I TAPES

L'ESPORT, 39 TENNIS TAULA EL RACÓ DEL PORC, 41 I... QUÈ MÉS?, 43

Cal Mas Nou

Cal Mas Nou és un dels renoms més antics que encara perduren a Agramunt, amb uns orígens que es remunten, com a mínim, fins al segle XVII. “Amb la documentació que tenim, podem demostrar que la Masia Mas Nou (d'on sorgeix el renom) és de la família Vilalta des de 1623”, assegura el Ramon Vilalta.

Actualment, la família viu a la plaça del Mercadal, a la casa que els seus avantpassats van construir l’any 1808 per traslladar-se a viure a aquest nou eixample d’Agramunt. Tot i això, sempre han mantingut la masia familiar, la qual està situada al terme municipal d'Oliola, a 8 quilòmetres de la nostra vila.

Repassant la història del renom, el Ramon ens explica que, tot i que ell ja va néixer a la casa d'Agramunt, fins als dos anys va viure al Mas Nou: “El 1932 vam venir a Agramunt, perquè els meus pares havien de cuidar dels propietaris del Mas Nou, els tiets del meu pare, els quals com que no van tenir fills li van deixar l'herència”.

Al cap de poc temps d'estar vivint aquí, el 1936, va esclatar la Guerra Civil. “Una cosa que pocs saben és que, entre els diferents refugis que en aquella època es van construir, aquí vam foradar tots els cellers d'aquesta fila de cases, perquè si queia una bomba i s’ensorrava una casa, la família podia escapar cap a la del costat”, recorda el Ramon. L’any 1938, Agramunt havia quedat molt malmesa pels bombardejos, així que la família Vilalta va marxar cap a la masia Mas Nou, d’on, el 1939, van ser trets a la força.

“Quan vam ser alliberats, la masia havia estat saquejada i la casa d’Agramunt estava mig ensorrada, així que vam anar a viure a Butsènit, a casa de la família de la meva mare".

Amb el temps, van arreglar la casa d’Agramunt i van tornar al poble. El 1957 el Ramon es casa amb la Pilar Anguera i hereten la casa i la masia fins al dia d'avui. "La gent encara ens coneix com a Mas Nou", assegura el Ramon, tot i que reconeix que "entre els més joves els renoms es van perdent”.

La Wai-kiki reobre finalment aquest estiu les seves portes. L’acord ha arribat amb un cert retard, però el meu interès com a propietari i, l'esforç i la iniciativa dels joves que lideren el projecte farà possible que la discoteca d’Agramunt estigui de nou en actiu a finals d’aquest mes, segurament a partir del 26 de juny.

Amb ganes, il·lusió i experiència en el sector de l'oci, aquests tres joves emprenedors, veïns de Balaguer, estan convençuts que la Wai-kiki tornarà a ser la discoteca d’estiu referent a les comarques de Lleida, i així ho esperem. Personalment, els desitjo que tinguin molta sort en aquest nou projecte que engeguen i que els joves d’Agramunt puguin gaudir de nou de la festa de la Waikiki. Així mateix, espero que els restaurants i establiments del poble es vegin beneficiats per la reobertura.

La gent amb qui he parlat s’ha mostrat agraïda que la Wai-kiki obri de nou, tot i això hi ha veïns que m'han reconegut que quan estava oberta algunes nits els costava agafar el son, però estan contents de la reobertura, ja que la discoteca tornarà a generar activitat i economia al poble. En aquest sentit, els responsables d’obrir la discoteca m’han comunicat la voluntat de minimitzar el màxim possible les molèsties que pugui causar el gran volum de gent que atreu la Wai-kiki.

Gener Romeu Edita ROTECNA,SA Pol. Ind., nau 3, 25310 AGRAMUNT (Lleida) Tel.: 973391267 · E-mail: rotecna@rotecna.com Direcció: Gener Romeu Redacció i Publicitat: Tamara Lombardo Edició, disseny i maquetació: Montserrat Guerrero Col·laboradors: Joan Pedrós CONTACTE IMPULS marketing@rotecna.com PUBLICITAT IMPULS tamara.lombardo@rotecna.com IMPULS DIGITAL / issuu.com/rotecnapress

2

Dipòsit legal L-213-99

BLOG / impulsagramunt.blogspot.com.es XARXES / IMPULS-d-Agramunt Vista de cal Mas Nou a la plaça del Mercadal. Foto: RotecnaPress

L’opinió de la revista s’expressa només a l’editorial.

Els col·laboradors exposen posicions personals.

3

Cal Mas Nou és un dels renoms més antics que encara perduren a Agramunt, amb uns orígens que es remunten, com a mínim, fins al segle XVII. “Amb la documentació que tenim, podem demostrar que la Masia Mas Nou (d'on sorgeix el renom) és de la família Vilalta des de 1623”, assegura el Ramon Vilalta.

Actualment, la família viu a la plaça del Mercadal, a la casa que els seus avantpassats van construir l’any 1808 per traslladar-se a viure a aquest nou eixample d’Agramunt. Tot i això, sempre han mantingut la masia familiar, la qual està situada al terme municipal d'Oliola, a 8 quilòmetres de la nostra vila.

Repassant la història del renom, el Ramon ens explica que, tot i que ell ja va néixer a la casa d'Agramunt, fins als dos anys va viure al Mas Nou: “El 1932 vam venir a Agramunt, perquè els meus pares havien de cuidar dels propietaris del Mas Nou, els tiets del meu pare, els quals com que no van tenir fills li van deixar l'herència”.

Al cap de poc temps d'estar vivint aquí, el 1936, va esclatar la Guerra Civil. “Una cosa que pocs saben és que, entre els diferents refugis que en aquella època es van construir, aquí vam foradar tots els cellers d'aquesta fila de cases, perquè si queia una bomba i s’ensorrava una casa, la família podia escapar cap a la del costat”, recorda el Ramon. L’any 1938, Agramunt havia quedat molt malmesa pels bombardejos, així que la família Vilalta va marxar cap a la masia Mas Nou, d’on, el 1939, van ser trets a la força.

“Quan vam ser alliberats, la masia havia estat saquejada i la casa d’Agramunt estava mig ensorrada, així que vam anar a viure a Butsènit, a casa de la família de la meva mare".

Amb el temps, van arreglar la casa d’Agramunt i van tornar al poble. El 1957 el Ramon es casa amb la Pilar Anguera i hereten la casa i la masia fins al dia d'avui. "La gent encara ens coneix com a Mas Nou", assegura el Ramon, tot i que reconeix que "entre els més joves els renoms es van perdent”.

La Wai-kiki reobre finalment aquest estiu les seves portes. L’acord ha arribat amb un cert retard, però el meu interès com a propietari i, l'esforç i la iniciativa dels joves que lideren el projecte farà possible que la discoteca d’Agramunt estigui de nou en actiu a finals d’aquest mes, segurament a partir del 26 de juny.

Amb ganes, il·lusió i experiència en el sector de l'oci, aquests tres joves emprenedors, veïns de Balaguer, estan convençuts que la Wai-kiki tornarà a ser la discoteca d’estiu referent a les comarques de Lleida, i així ho esperem. Personalment, els desitjo que tinguin molta sort en aquest nou projecte que engeguen i que els joves d’Agramunt puguin gaudir de nou de la festa de la Waikiki. Així mateix, espero que els restaurants i establiments del poble es vegin beneficiats per la reobertura.

La gent amb qui he parlat s’ha mostrat agraïda que la Wai-kiki obri de nou, tot i això hi ha veïns que m'han reconegut que quan estava oberta algunes nits els costava agafar el son, però estan contents de la reobertura, ja que la discoteca tornarà a generar activitat i economia al poble. En aquest sentit, els responsables d’obrir la discoteca m’han comunicat la voluntat de minimitzar el màxim possible les molèsties que pugui causar el gran volum de gent que atreu la Wai-kiki.

Gener Romeu Edita ROTECNA,SA Pol. Ind., nau 3, 25310 AGRAMUNT (Lleida) Tel.: 973391267 · E-mail: rotecna@rotecna.com Direcció: Gener Romeu Redacció i Publicitat: Tamara Lombardo Edició, disseny i maquetació: Montserrat Guerrero Col·laboradors: Joan Pedrós CONTACTE IMPULS marketing@rotecna.com PUBLICITAT IMPULS tamara.lombardo@rotecna.com IMPULS DIGITAL / issuu.com/rotecnapress

2

Dipòsit legal L-213-99

BLOG / impulsagramunt.blogspot.com.es XARXES / IMPULS-d-Agramunt Vista de cal Mas Nou a la plaça del Mercadal. Foto: RotecnaPress

L’opinió de la revista s’expressa només a l’editorial.

Els col·laboradors exposen posicions personals.

3

MACOGA

Ejea de los Caballeros: l’aigua com a font de vida Amb 609,92 km2 d’extensió, Ejea de los Caballeros és un dels municipis més grans de l’Estat espanyol.

Instal.lacions de Macoga a Ejea de los Caballeros. Foto:Macoga

Macoga ofereix als seus clients un servei integral en la construcció i equipament d'explotacions porcines.

Macoga sorgeix fa 10 anys de la iniciativa de l'empresari Fernando López, que va detectar la necessitat d'oferir als ramaders un servei integral en la construcció i equipament d'explotacions porcines. Així, després d'haver fundat el 2001 l'empresa Ferber, dedicada a la construcció de naus agrícoles i ramaderes, al febrer del 2005 va fundar Macoga, com empresa dedicada a l'equipament de naus ramaderes. "La creació de Macoga ens va permetre instaurar una col·laboració directa entre les dues empreses i treballar conjuntament en projectes de claus en mà", explica Miguel López, fill de Fernando i actual gerent de l'empresa, que destaca: "Oferim un servei complet, ens ocupem des de la construcció de les instal·lacions al seu equipament integral”.

A més dels projectes claus en mà, Macoga ofereix als seus clients els serveis de muntatge, reformes i manteniment de tot tipus de material porcí. "El nostre compromís és que si un ramader ens truca per una avaria, treballem per solucionar-la el mateix dia. Un servei que podem oferir perquè disposem d'un complet magatzem de material ramader", assegura Miguel.

Ubicada a la localitat saragossana d'Ejea de los Caballeros, Miguel recorda que els inicis de Macoga van ser en un magatzem amb tres treballadors. Amb el temps, l'empresa va anar creixent, van ampliar les instal·lacions amb unes oficines i un 4

Miguel López a les instal·lacions de Macoga. Foto: Macoga.

punt de venda al públic, i han arribat als 20 treballadors. "Ara estem ampliant l'empresa, concretament, estem duplicant la nostra superfície per arribar als 2.500 metres quadrats", comenta Miguel. "Encara que fa cinc anys vam viure un moment crític per la crisi, les reformes que contemplava la normativa de Benestar Animal van impulsar de nou el ritme de treball", explica. Així, en la seva trajectòria com empresa, Macoga ha realitzat grans projectes, com explotacions amb una capacitat per a 8.000 mares i engreixos de 2.000, 4.000 i 6.000 porcs. "Una obra que recordo especialment és un engreix que vam construir a Térmens (Lleida), però no per la seva capacitat sinó pels 240 metres de longitud de la nau, la més llarga que hem fet”, destaca Miguel.

La col·laboració entre Rotecna i Macoga s'inicia quan neix l'empresa aragonesa. "Crec que Rotecna va ser el nostre primer proveïdor de material. Llavors, ja era una empresa de referència, coneguda al sector, i els ramaders destacaven la qualitat dels seus productes i materials", recorda Miguel, motius pels quals van decidir treballar conjuntament. "A més, com empresa, Rotecna ens ofereix una bona relació qualitat-preu i un molt bon servei", assegura. La Grow Feeder, les tremuges Swing R3, la TR2, la TR5, els plats de primera edat, els slats,... són alguns dels productes Rotecna que Macoga distribueix.

Amb una cartera de 3.500-4.000 clients i presència en un radi de 250 kilòmetres, Macoga realitza projectes a tota la comunitat autònoma d'Argó, La Rioja, Navarra, Castella i Lleó, Catalunya i València. "Ara el nostre objectiu és continuar creixent per ampliar, a poc a poc, la nostra presència a la resta del mercat nacional”, afegeix Miguel.

Església de Sant Salvador d'Ejea de los Caballeros. Foto: Turismo Ejea

Ejea de los Caballeros és la capital de la comarca Cinco Villas, a la província de Saragossa. Amb més de 16.800 habitants, la principal activitat econòmica del municipi és l'agricultura de regadiu, que va viure la seva gran expansió a la dècada del 60 amb la posada en funcionament del pantà de Yesa i el canal de les Bardenas.

Festes i tradicions El calendari festiu d’Ejea de los Caballeros contempla quatre grans esdeveniments anuals. Així, només començar el nou any, el 14 de gener se celebra la Festa del Vot que es fa per recordar l'epidèmia de còlera que la població va patir entre 1771 i 1773. Llavors, els habitants, impotents davant la mort dels seus veïns, van decidir treure pels carrers de la vila la Verge de la Immaculada Concepció.

La remissió de l'epidèmia es va atribuir a un miracle de la verge que es commemora anualment.

Les festes de Sant Joan són una altra festivitat assenyalada, ja que Sant Joan és el patró més pretèrit de la localitat. Així, en el seu honor, s’organitzen diferents actes i una fira medieval.

Per remarcar la importància de l’aigua per al municipi d’Ejea de los Caballeros, el cap de setmana posterior al de Pasqua, se celebren les Festes de l’Aigua per commemorar la construcció del Canal de les Bardenas, que va fer possible l’extensió del regadiu a la zona.

Finalment, abans d'acomiadar l'estiu, l'últim cap de setmana d'agost se celebren les festes grans del municipi en honor a la Verge de l’Oliva. Aquestes s’allarguen durant 9 dies amb un ampli programa festiu amb actes lúdics, culturals, amb una fira taurina i concerts musicals.

Imatge de l’espai Ciutat de l’Aigua. Foto: Turismo Ejea.

Turisme El municipi d’Ejea destaca per les nombroses esglésies que acull, concretament 6 esglésies i dues ermites. L'Església de Sant Salvador, que data de segle XII, destaca pel seu aspecte de fortalesa, molt característic en aquesta zona, i les seves dues portades ubicades al nord i a l’oest del temple, que mostren al visitant la riquesa escultòrica de l'estil romànic. D'altra banda, l'Església de Santa Maria és una altra parada recomanada on es combinen elements de l'estil romànic amb el gòtic. En el seu interior acull fins a 7 capelles amb diferents retaules.

Passejar pels carrers d'Ejea de los Caballeros és també una manera de conèixer la història d'aquest municipi. Al nucli urbà es poden veure diversos casalots d'estil aragonès construïts entre els segles XVI i XVIII. Entre aquests, destaca la Casa del Carlista, actual seu de l’Oficina Delegada del Govern d'Aragó i la Casa Bentura.

D'altra banda, donada la importància de l'aigua en el passat, present i futur d'Ejea de los Caballeros, el municipi compta amb l'anomenada Ciutat de l'Aigua, un espai natural amb gran valor mediambiental on es poden observar diverses espècies d'aus i peixos. A més, s’han habilitat zones d’oci, de passeig, per fer pícnics, jocs infantils i diversos espais per gaudir de l’entorn.

Gastronomia Per conèixer una mica més el territori, el millor és provar la seva gastronomia. Així, si parem a dinar, el xai és l'aliment més emblemàtic d’aquesta zona i el podem demanar rostit amb patates o guisat amb verdures. Les carns de caça com perdius, conills, cérvols, porcs senglars,... també són fàcils de trobar als restaurants de la zona, cuinats de moltes maneres.

5

MACOGA

Ejea de los Caballeros: l’aigua com a font de vida Amb 609,92 km2 d’extensió, Ejea de los Caballeros és un dels municipis més grans de l’Estat espanyol.

Instal.lacions de Macoga a Ejea de los Caballeros. Foto:Macoga

Macoga ofereix als seus clients un servei integral en la construcció i equipament d'explotacions porcines.

Macoga sorgeix fa 10 anys de la iniciativa de l'empresari Fernando López, que va detectar la necessitat d'oferir als ramaders un servei integral en la construcció i equipament d'explotacions porcines. Així, després d'haver fundat el 2001 l'empresa Ferber, dedicada a la construcció de naus agrícoles i ramaderes, al febrer del 2005 va fundar Macoga, com empresa dedicada a l'equipament de naus ramaderes. "La creació de Macoga ens va permetre instaurar una col·laboració directa entre les dues empreses i treballar conjuntament en projectes de claus en mà", explica Miguel López, fill de Fernando i actual gerent de l'empresa, que destaca: "Oferim un servei complet, ens ocupem des de la construcció de les instal·lacions al seu equipament integral”.

A més dels projectes claus en mà, Macoga ofereix als seus clients els serveis de muntatge, reformes i manteniment de tot tipus de material porcí. "El nostre compromís és que si un ramader ens truca per una avaria, treballem per solucionar-la el mateix dia. Un servei que podem oferir perquè disposem d'un complet magatzem de material ramader", assegura Miguel.

Ubicada a la localitat saragossana d'Ejea de los Caballeros, Miguel recorda que els inicis de Macoga van ser en un magatzem amb tres treballadors. Amb el temps, l'empresa va anar creixent, van ampliar les instal·lacions amb unes oficines i un 4

Miguel López a les instal·lacions de Macoga. Foto: Macoga.

punt de venda al públic, i han arribat als 20 treballadors. "Ara estem ampliant l'empresa, concretament, estem duplicant la nostra superfície per arribar als 2.500 metres quadrats", comenta Miguel. "Encara que fa cinc anys vam viure un moment crític per la crisi, les reformes que contemplava la normativa de Benestar Animal van impulsar de nou el ritme de treball", explica. Així, en la seva trajectòria com empresa, Macoga ha realitzat grans projectes, com explotacions amb una capacitat per a 8.000 mares i engreixos de 2.000, 4.000 i 6.000 porcs. "Una obra que recordo especialment és un engreix que vam construir a Térmens (Lleida), però no per la seva capacitat sinó pels 240 metres de longitud de la nau, la més llarga que hem fet”, destaca Miguel.

La col·laboració entre Rotecna i Macoga s'inicia quan neix l'empresa aragonesa. "Crec que Rotecna va ser el nostre primer proveïdor de material. Llavors, ja era una empresa de referència, coneguda al sector, i els ramaders destacaven la qualitat dels seus productes i materials", recorda Miguel, motius pels quals van decidir treballar conjuntament. "A més, com empresa, Rotecna ens ofereix una bona relació qualitat-preu i un molt bon servei", assegura. La Grow Feeder, les tremuges Swing R3, la TR2, la TR5, els plats de primera edat, els slats,... són alguns dels productes Rotecna que Macoga distribueix.

Amb una cartera de 3.500-4.000 clients i presència en un radi de 250 kilòmetres, Macoga realitza projectes a tota la comunitat autònoma d'Argó, La Rioja, Navarra, Castella i Lleó, Catalunya i València. "Ara el nostre objectiu és continuar creixent per ampliar, a poc a poc, la nostra presència a la resta del mercat nacional”, afegeix Miguel.

Església de Sant Salvador d'Ejea de los Caballeros. Foto: Turismo Ejea

Ejea de los Caballeros és la capital de la comarca Cinco Villas, a la província de Saragossa. Amb més de 16.800 habitants, la principal activitat econòmica del municipi és l'agricultura de regadiu, que va viure la seva gran expansió a la dècada del 60 amb la posada en funcionament del pantà de Yesa i el canal de les Bardenas.

Festes i tradicions El calendari festiu d’Ejea de los Caballeros contempla quatre grans esdeveniments anuals. Així, només començar el nou any, el 14 de gener se celebra la Festa del Vot que es fa per recordar l'epidèmia de còlera que la població va patir entre 1771 i 1773. Llavors, els habitants, impotents davant la mort dels seus veïns, van decidir treure pels carrers de la vila la Verge de la Immaculada Concepció.

La remissió de l'epidèmia es va atribuir a un miracle de la verge que es commemora anualment.

Les festes de Sant Joan són una altra festivitat assenyalada, ja que Sant Joan és el patró més pretèrit de la localitat. Així, en el seu honor, s’organitzen diferents actes i una fira medieval.

Per remarcar la importància de l’aigua per al municipi d’Ejea de los Caballeros, el cap de setmana posterior al de Pasqua, se celebren les Festes de l’Aigua per commemorar la construcció del Canal de les Bardenas, que va fer possible l’extensió del regadiu a la zona.

Finalment, abans d'acomiadar l'estiu, l'últim cap de setmana d'agost se celebren les festes grans del municipi en honor a la Verge de l’Oliva. Aquestes s’allarguen durant 9 dies amb un ampli programa festiu amb actes lúdics, culturals, amb una fira taurina i concerts musicals.

Imatge de l’espai Ciutat de l’Aigua. Foto: Turismo Ejea.

Turisme El municipi d’Ejea destaca per les nombroses esglésies que acull, concretament 6 esglésies i dues ermites. L'Església de Sant Salvador, que data de segle XII, destaca pel seu aspecte de fortalesa, molt característic en aquesta zona, i les seves dues portades ubicades al nord i a l’oest del temple, que mostren al visitant la riquesa escultòrica de l'estil romànic. D'altra banda, l'Església de Santa Maria és una altra parada recomanada on es combinen elements de l'estil romànic amb el gòtic. En el seu interior acull fins a 7 capelles amb diferents retaules.

Passejar pels carrers d'Ejea de los Caballeros és també una manera de conèixer la història d'aquest municipi. Al nucli urbà es poden veure diversos casalots d'estil aragonès construïts entre els segles XVI i XVIII. Entre aquests, destaca la Casa del Carlista, actual seu de l’Oficina Delegada del Govern d'Aragó i la Casa Bentura.

D'altra banda, donada la importància de l'aigua en el passat, present i futur d'Ejea de los Caballeros, el municipi compta amb l'anomenada Ciutat de l'Aigua, un espai natural amb gran valor mediambiental on es poden observar diverses espècies d'aus i peixos. A més, s’han habilitat zones d’oci, de passeig, per fer pícnics, jocs infantils i diversos espais per gaudir de l’entorn.

Gastronomia Per conèixer una mica més el territori, el millor és provar la seva gastronomia. Així, si parem a dinar, el xai és l'aliment més emblemàtic d’aquesta zona i el podem demanar rostit amb patates o guisat amb verdures. Les carns de caça com perdius, conills, cérvols, porcs senglars,... també són fàcils de trobar als restaurants de la zona, cuinats de moltes maneres.

5

Per Alirio Barrios Resp. Comercial Llatinoamèrica i Asia

Negocis al ritme de la música

"La veritat és que si algun dia he cantat bé en la meva vida, va ser en un karaoke japonés, em va sortir el tema brodat i els clients van al·lucinar!"

Recull d'imatges on l'Alirio explota els seus coneixements musicals.

Foto: Alirio Barrios.

First lego league equip patrocinat per ROTECNA

L’INS Els Planells d’Artesa de Segre guanya el segon premi a la millor presentació del projecte a la fase internacional de la First Lego League, a Johannesburg (Sud-àfrica).

Equip dels Pitalegòrics a la fase final a Sudàfrica. Foto: INS Els Planells

Potser seran els meus orígens veneçolans, la sang caribenya que corre per les meves venes o el meu caràcter extravertit, però en els meus anys com a comercial internacional de Rotecna he espremut al màxim les meves habilitats com a músic i cantant. És més, podria dir que sóc famós entre els clients per la meva faceta d’artista. Si faig un breu repàs a la meva trajectòria com a comercial, molts dels negocis que he tancat els he fet al ritme de la música. A Rússia, Mèxic, Veneçuela, Filipines, Japó,... amb una guitarra, uns bombos o unes maraques, si surt l’oportunitat de cantar o tocar un instrument no la deixo escapar.

En aquest sentit, cal tenir en compte que en el món de les relacions comercials és molt habitual sortir a sopar amb els clients per establir una relació més personal. A més, en aquests sopars sovint hi ha música per animar els comensals, així que és fàcil aprofitar l'ocasió. Tot i això, cada vegada són més els clients que em demanen directament que canti o toqui algun instrument quan els vaig a visitar. Els clients japonesos són el millor públic que tinc i sempre que els visito em porten a algun karaoke.

6

Recordo la primera vegada que vaig viatjar al Japó per conèixer al nostre distribuïdor a la zona.

Com és habitual vam anar a sopar i al restaurant hi havia un karaoke, així que, després de fer un complet tastet de la gastronomia del país, els japonesos es van a animar a cantar. Els encanta el karaoke! En aquell moment, sense saber res de la meva debilitat pel món de la música, em va animar a sortir, però jo no entenia res del que posava a les pantalles, ja que no sé japonès.

Llavors, van buscar una cançó en espanyol, la vaig cantar i, en acabar, es van quedar bocabadats. Em van buscar una altra cançó i, en aquesta ocasió, em van posar el tema New York, New York del Frank Sinatra. La veritat és que si algun dia he cantat bé en la meva vida, va ser aquell dia, em va sortir el tema brodat i els clients japonesos van al·lucinar! Recordo que el gerent de l'empresa, que no parlava anglès, es va aixecar i va venir corrents a abraçar-me, dient-me en castellà: "Amigo!". Vaig triomfar.

Quan vaig arribar de nou a Espanya, la noia que ens feia de contacte em va escriure preguntant-me què havia fet, ja que els clients no li paraven de dir que mai havien vist cantar a ningú com ho havia fet jo aquell dia. Des de llavors, sempre que torno al Japó em porten a un karaoke a cantar.

Amb tot, no crec que sigui un gran cantant, però sí que és cert que el món de la música m'apassiona, tinc una gran col·lecció d'instruments de corda i de percussió al despatx de casa, que toco quan tinc temps. De fet, sempre he dit que sóc un músic frustrat! Sortosament, la professió que tinc m'encanta i, sovint, gràcies al component social que té la música, puc combinar feina i afició.

Un grup de 14 alumnes de 4t d’ESO de l’INS Els Planells d’Artesa de Segre ha fet història. Després de 4 anys participant en el concurs de robòtica de la First Lego League, l'equip dels Pitalegòrics ha aconseguit arribar, per primera vegada, a la fase internacional i guanyar el segon premi a la millor presentació del projecte.

La First Lego League és un torneig on els alumnes han d’afrontar tres reptes: programar un robot que resolgui diferents proves, resoldre un problema concret amb una solució innovadora, i fer un mural integrant els valors de la First Lego League (inclusió, descobriment, col·laboració en competició, integració i treball en equip). En aquest sentit, a partir de la temàtica "Millorar el sistema educatiu”, el projecte presentat per l’equip dels Pitalegòrics és una fusió de les matemàtiques, la tecnologia i l'art. Així, els alumnes han creat diferents aparells per tal de facilitar l’aprenentatge de conceptes relacionats amb la geometria i la trigonometria.

han dedicat moltes hores, també fora de classe, per presentar un projecte competitiu. "Molts dies quedàvem a casa meva, on teníem muntada la taula per fer les proves amb el robot", assegura el Jordi Maluquer, un altre dels membres dels Pitalegòrics. Tot i això, la valoració de l'experiència per part dels alumnes és més que positiva. "La possibilitat de viatjar ens ha permès conèixer altres cultures, persones de diferents països i practicar llengües com l'anglès", explica el Jordi, que afegeix: "A més, ara hi ha molta gent que ens para per Artesa per felicitar-nos. Hem aconseguit un cert reconeixement per part de la població".

Per la seva banda, el David Cinca destaca que més enllà de la bona experiència que ha suposat participar en la First Lego League i els premis aconseguits, “fer aquest projecte ens ha unit molt, més que companys de classe som com una família, ja que hem passat moltes hores junts”.

Per aconseguir que aquest gran repte fos una realitat, a més de les hores de dedicació i l'esforç dels alumnes, també han hagut de buscar recursos econòmics que permetessin finançar els viatges.

Així, tant els alumnes com la direcció del centre van treballar intensament per comptar amb el suport econòmic d'empreses del territori, a més d’entitats i establiments d’Artesa de Segre.

També es van col·locar guardioles als comerços de la població per recollir donacions dels particulars. Rotecna ha estat una de les empreses patrocinadores de l'equip dels Pitalegòrics davant la importància de promoure la innovació tecnològica entre els Equip dels Pitalegòrics a la fase nacional a Tenerife. Foto: INS Els Planells més joves.

“Quan vam anar a competir a Lleida, els professors ens deien que les probabilitats de guanyar eren mínimes, d’un 3%. Tot i això, vam quedar segons i vam passar a la fase estatal, que se celebrava a Tenerife. En aquest punt, érem conscients de les dificultats d'aconseguir algun premi, així que ens vam marcar l’objectiu de quedar 16ns dels 37 equips que competien. La sorpresa va arribar quan vam quedar cinquens i ens vam classificar per a la fase internacional que es feia a Johannesburg (Sud-àfrica). Ha sigut com un somni”, assegura la Judith Algué, una de les alumnes.

Amb tot, arribar a Johannesburg no ha estat fàcil, els alumnes

7

Per Alirio Barrios Resp. Comercial Llatinoamèrica i Asia

Negocis al ritme de la música

"La veritat és que si algun dia he cantat bé en la meva vida, va ser en un karaoke japonés, em va sortir el tema brodat i els clients van al·lucinar!"

Recull d'imatges on l'Alirio explota els seus coneixements musicals.

Foto: Alirio Barrios.

First lego league equip patrocinat per ROTECNA

L’INS Els Planells d’Artesa de Segre guanya el segon premi a la millor presentació del projecte a la fase internacional de la First Lego League, a Johannesburg (Sud-àfrica).

Equip dels Pitalegòrics a la fase final a Sudàfrica. Foto: INS Els Planells

Potser seran els meus orígens veneçolans, la sang caribenya que corre per les meves venes o el meu caràcter extravertit, però en els meus anys com a comercial internacional de Rotecna he espremut al màxim les meves habilitats com a músic i cantant. És més, podria dir que sóc famós entre els clients per la meva faceta d’artista. Si faig un breu repàs a la meva trajectòria com a comercial, molts dels negocis que he tancat els he fet al ritme de la música. A Rússia, Mèxic, Veneçuela, Filipines, Japó,... amb una guitarra, uns bombos o unes maraques, si surt l’oportunitat de cantar o tocar un instrument no la deixo escapar.

En aquest sentit, cal tenir en compte que en el món de les relacions comercials és molt habitual sortir a sopar amb els clients per establir una relació més personal. A més, en aquests sopars sovint hi ha música per animar els comensals, així que és fàcil aprofitar l'ocasió. Tot i això, cada vegada són més els clients que em demanen directament que canti o toqui algun instrument quan els vaig a visitar. Els clients japonesos són el millor públic que tinc i sempre que els visito em porten a algun karaoke.

6

Recordo la primera vegada que vaig viatjar al Japó per conèixer al nostre distribuïdor a la zona.

Com és habitual vam anar a sopar i al restaurant hi havia un karaoke, així que, després de fer un complet tastet de la gastronomia del país, els japonesos es van a animar a cantar. Els encanta el karaoke! En aquell moment, sense saber res de la meva debilitat pel món de la música, em va animar a sortir, però jo no entenia res del que posava a les pantalles, ja que no sé japonès.

Llavors, van buscar una cançó en espanyol, la vaig cantar i, en acabar, es van quedar bocabadats. Em van buscar una altra cançó i, en aquesta ocasió, em van posar el tema New York, New York del Frank Sinatra. La veritat és que si algun dia he cantat bé en la meva vida, va ser aquell dia, em va sortir el tema brodat i els clients japonesos van al·lucinar! Recordo que el gerent de l'empresa, que no parlava anglès, es va aixecar i va venir corrents a abraçar-me, dient-me en castellà: "Amigo!". Vaig triomfar.

Quan vaig arribar de nou a Espanya, la noia que ens feia de contacte em va escriure preguntant-me què havia fet, ja que els clients no li paraven de dir que mai havien vist cantar a ningú com ho havia fet jo aquell dia. Des de llavors, sempre que torno al Japó em porten a un karaoke a cantar.

Amb tot, no crec que sigui un gran cantant, però sí que és cert que el món de la música m'apassiona, tinc una gran col·lecció d'instruments de corda i de percussió al despatx de casa, que toco quan tinc temps. De fet, sempre he dit que sóc un músic frustrat! Sortosament, la professió que tinc m'encanta i, sovint, gràcies al component social que té la música, puc combinar feina i afició.

Un grup de 14 alumnes de 4t d’ESO de l’INS Els Planells d’Artesa de Segre ha fet història. Després de 4 anys participant en el concurs de robòtica de la First Lego League, l'equip dels Pitalegòrics ha aconseguit arribar, per primera vegada, a la fase internacional i guanyar el segon premi a la millor presentació del projecte.

La First Lego League és un torneig on els alumnes han d’afrontar tres reptes: programar un robot que resolgui diferents proves, resoldre un problema concret amb una solució innovadora, i fer un mural integrant els valors de la First Lego League (inclusió, descobriment, col·laboració en competició, integració i treball en equip). En aquest sentit, a partir de la temàtica "Millorar el sistema educatiu”, el projecte presentat per l’equip dels Pitalegòrics és una fusió de les matemàtiques, la tecnologia i l'art. Així, els alumnes han creat diferents aparells per tal de facilitar l’aprenentatge de conceptes relacionats amb la geometria i la trigonometria.

han dedicat moltes hores, també fora de classe, per presentar un projecte competitiu. "Molts dies quedàvem a casa meva, on teníem muntada la taula per fer les proves amb el robot", assegura el Jordi Maluquer, un altre dels membres dels Pitalegòrics. Tot i això, la valoració de l'experiència per part dels alumnes és més que positiva. "La possibilitat de viatjar ens ha permès conèixer altres cultures, persones de diferents països i practicar llengües com l'anglès", explica el Jordi, que afegeix: "A més, ara hi ha molta gent que ens para per Artesa per felicitar-nos. Hem aconseguit un cert reconeixement per part de la població".

Per la seva banda, el David Cinca destaca que més enllà de la bona experiència que ha suposat participar en la First Lego League i els premis aconseguits, “fer aquest projecte ens ha unit molt, més que companys de classe som com una família, ja que hem passat moltes hores junts”.

Per aconseguir que aquest gran repte fos una realitat, a més de les hores de dedicació i l'esforç dels alumnes, també han hagut de buscar recursos econòmics que permetessin finançar els viatges.

Així, tant els alumnes com la direcció del centre van treballar intensament per comptar amb el suport econòmic d'empreses del territori, a més d’entitats i establiments d’Artesa de Segre.

També es van col·locar guardioles als comerços de la població per recollir donacions dels particulars. Rotecna ha estat una de les empreses patrocinadores de l'equip dels Pitalegòrics davant la importància de promoure la innovació tecnològica entre els Equip dels Pitalegòrics a la fase nacional a Tenerife. Foto: INS Els Planells més joves.

“Quan vam anar a competir a Lleida, els professors ens deien que les probabilitats de guanyar eren mínimes, d’un 3%. Tot i això, vam quedar segons i vam passar a la fase estatal, que se celebrava a Tenerife. En aquest punt, érem conscients de les dificultats d'aconseguir algun premi, així que ens vam marcar l’objectiu de quedar 16ns dels 37 equips que competien. La sorpresa va arribar quan vam quedar cinquens i ens vam classificar per a la fase internacional que es feia a Johannesburg (Sud-àfrica). Ha sigut com un somni”, assegura la Judith Algué, una de les alumnes.

Amb tot, arribar a Johannesburg no ha estat fàcil, els alumnes

7

secció patrocinada per: Centre Mèdic Agramunt

Cap a un nou tractament de les cervicàlgies

Dolor cervical, mal de cap, mareigs, xiulets a les oïdes o sorolls mandibulars, són alguns dels símptomes amb un possible denominador comú:

Els trastorns de la mandíbula En aquest sentit, ens centrarem en una peça clau de la nostra mandíbula; l'articulació temporomandibular i la seva musculatura, que tenen una doble missió: poder mastegar i servir d'estructura a la part inferior de la cara.

D’aquesta manera, quan hi ha un desequilibri i es sobrecarreguen aquestes estructures afecten la regió cervical, ja que estan juntes i mantenen una relació permanent.

Aquesta afectació, que és un trastorn de la mandíbula, és desconeguda per la majoria de la població, i com que tenim la tendència a donar per fet que un dolor cervical només pot ser causat per un problema a les cervicals, el problema real queda soterrat amb les conseqüents molèsties, ja que no es tracta l’origen del mal.

Si vostè pateix aquests símptomes i serra les dents (bruxisme), i/o sent cruixits en obrir i tancar la boca,

8

Xavier Balsells Garcia Osteòpata

segurament té un trastorn d'oclusió i, per tant, és candidat a seguir un tractament especialitzat.

Què fer?

Per confirmar-ho, només cal dirigir-se a l’osteòpata o al dentista perquè li faci una revisió de la mandíbula i confirmi l'existència d’aquest problema. Amb un tractament específic i personalitzat, la millora del dolor és immediata i es registra una evolució positiva del pacient, aconseguint que aquest torni a viure de forma confortable i plena.

Tractament: El primer que cal és una valoració completa del pacient (examen físic i proves complementàries) per poder saber si realment és aquesta la causa del mal, o és només un problema cervical. Posteriorment, es tracten els teixits afectats a través de la teràpia manual dirigida (músculs masticatoris, fàscia, nervis...), per tal de disminuir el dolor, normalitzar la seva activitat i funció, i aconseguir l'equilibri fisiològic.

Medicina Familia

Fisioterapia

Ginecologia

Osteopatia

Traumatologia

Ones Xoc

Oftalmologia

Revisions esport

Radiografies

Revisions Carnet

9

secció patrocinada per: Centre Mèdic Agramunt

Cap a un nou tractament de les cervicàlgies

Dolor cervical, mal de cap, mareigs, xiulets a les oïdes o sorolls mandibulars, són alguns dels símptomes amb un possible denominador comú:

Els trastorns de la mandíbula En aquest sentit, ens centrarem en una peça clau de la nostra mandíbula; l'articulació temporomandibular i la seva musculatura, que tenen una doble missió: poder mastegar i servir d'estructura a la part inferior de la cara.

D’aquesta manera, quan hi ha un desequilibri i es sobrecarreguen aquestes estructures afecten la regió cervical, ja que estan juntes i mantenen una relació permanent.

Aquesta afectació, que és un trastorn de la mandíbula, és desconeguda per la majoria de la població, i com que tenim la tendència a donar per fet que un dolor cervical només pot ser causat per un problema a les cervicals, el problema real queda soterrat amb les conseqüents molèsties, ja que no es tracta l’origen del mal.

Si vostè pateix aquests símptomes i serra les dents (bruxisme), i/o sent cruixits en obrir i tancar la boca,

8

Xavier Balsells Garcia Osteòpata

segurament té un trastorn d'oclusió i, per tant, és candidat a seguir un tractament especialitzat.

Què fer?

Per confirmar-ho, només cal dirigir-se a l’osteòpata o al dentista perquè li faci una revisió de la mandíbula i confirmi l'existència d’aquest problema. Amb un tractament específic i personalitzat, la millora del dolor és immediata i es registra una evolució positiva del pacient, aconseguint que aquest torni a viure de forma confortable i plena.

Tractament: El primer que cal és una valoració completa del pacient (examen físic i proves complementàries) per poder saber si realment és aquesta la causa del mal, o és només un problema cervical. Posteriorment, es tracten els teixits afectats a través de la teràpia manual dirigida (músculs masticatoris, fàscia, nervis...), per tal de disminuir el dolor, normalitzar la seva activitat i funció, i aconseguir l'equilibri fisiològic.

Medicina Familia

Fisioterapia

Ginecologia

Osteopatia

Traumatologia

Ones Xoc

Oftalmologia

Revisions esport

Radiografies

Revisions Carnet

9

L'Alcaldia: Bernat Solé

L'Alcaldia: Bernat Solé

Amb 40 anys, Bernat Solé encara la seva segona legislatura com alcalde d’Agramunt després d'obtenir el suport del 72% dels votants.

Bernat Solé al seu despatx a l’Ajuntament d’Agramunt. Foto: RotecnaPress

En aquest número de l’IMPULS iniciem una nova secció destinada als serveis municipals que s’ofereixen a la nostra vila i a totes aquelles persones que treballen dia a dia per Agramunt. En aquesta primera edició, i en motiu de les eleccions del passat 24 de maig, parlem amb el reelegit alcalde d’Agramunt, Bernat Solé, per conèixer els reptes de futur del nou equip de govern. La llista d’Acord d’Esquerra, que encapçala, va assolir la xifra històrica d’11 regidors dels 13 que hi ha a l’Ajuntament.

Com valora la majoria absoluta aconseguida?

No ens esperàvem uns resultats tan bons, així que va ser una grata sorpresa. Eren unes eleccions que per a nosaltres tenien una doble lectura. La primera, era una avaluació de la feina que s’havia fet durant els últims quatre anys i crec que aquests resultats ens diuen que la feina s’ha fet força bé. Evidentment, no sempre s’encerta i sempre hi ha errors, però la valoració global ha estat positiva. D’altra banda, sembla que el projecte que presentàvem per als pròxims anys ha agradat a la gent i, això, s’ha traduït amb el seu suport.

Com a dada curiosa, cal senyalar la xifra de vots obtinguts; 1714. Què li va passar pel cap en veure aquesta xifra?

Doncs que de vegades hi ha casualitats a la vida que, encara que són fruit de l’atzar, sembla que les coses es posin d’acord per alguna raó. Crec que aquesta unió entre el 1714 i els resultats obtinguts, ens serveix per remarcar el procés que Catalunya està vivint i la importància que sigui un procés global, que inclogui el màxim de sensibilitats possibles.

10

A partir d’ara, com afronta el repte d’encapçalar un equip de govern amb 11 regidors?

L’Ajuntament d’Agramunt no té la cultura de treballar amb un equip de govern tan important, però jo ho veig positiu en tots els sentits. D’una banda, caldrà reestructurar les regidories, perquè sempre s’havia caigut amb la inèrcia d’anar heretant les àrees de la mateixa manera que s’havien trobat, però aquest nombre de regidors ens obliga a fraccionar alguna regidoria i plantejar-ne de noves, per exemple, en crearem una de noves tecnologies. Per altra banda, el fet de disposar d’11 regidors ens permetrà arribar més a les persones, a les entitats, i governar amb consensos més rics d’opinions.

De cara al futur, després de reduir l’endeutament de l’Ajuntament d’un 82% a un 40% en l’última legislatura, quina serà la política econòmica per als pròxims anys?

Seguirem en la mateixa línia. La nostra prioritat és reduir l’endeutament i tirar endavant projectes havent d’acudir el mínim possible a les entitats financeres. En aquest sentit, si hi ha d’haver alguna inversió important i s’ha d’acudir al crèdit, s’estudiarà, però no és una de les nostres prioritats. No obstant això, també crec que tant a les empreses com a les administracions públiques no està fora de lloc treballar a crèdit, però el que no és adequat és que aquest crèdit estigui per sobre del que un Ajuntament pot suportar.

Davant d’aquesta millora econòmica, preveu abaixar impostos? És una de les opcions que hi ha. De fet, en els últims dos anys ja s’ha aplicat una rebaixa del 15% sobre l’Impost de Béns Immo-

Llista d’Acord d’Esquerra en les passades eleccions. Foto: Acord d’Esquerra

bles (IBI), ja que el valor cadastral estava per sobre del valor real del moment. El que farem a partir d’ara serà estudiar la situació any per any i, en funció dels pressupostos veurem què podem fer. Tot i això, hem de tenir en compte que hi ha serveis com la llar d’infants o l’escola de música, on la Generalitat no està responent i aporta quantitats molt més baixes de les que aportava abans, per tant, cal ser molt cautelosos a l’hora de parlar d’abaixar impostos.

En matèria urbanística, quins són els grans projectes que confia poder realitzar?

En primer lloc, finalitzar les obres del carrer Sant Joan i les del Museu Etnològic, que s’acabaran en els pròxims mesos. A partir d’aquí, ens hem proposat obrir el segon ull del Pont romànic i plantejar un projecte de futur per a la plaça Fondandana, el qual ens permeti mantenir les prestacions que aquest espai ens dóna i alhora crear un entorn que sigui agradable per als veïns de la zona i per Agramunt. D’altra banda, també creiem que s’ha de fer un replantejament de la residència geriàtrica.

En aquest sentit, algunes formacions contemplaven en els seus programes la construcció d’una nova residència d’avis.

Creu que és una obra necessària?

Crec que és un tema que s’ha d’estudiar molt bé i en el qual hem de comptar amb la complicitat de la Generalitat. Si volem que la construcció d’una nova residència sigui viable ha d’anar acompanyada d’una ampliació en el nombre de places, i aquestes d’un finançament per part del Govern que, ara per ara, no té previst augmentar les places. Així que, cal parlar

amb la Generalitat i estudiar quines són les opcions que tenim.

Donar un ús a la caserna de la Guàrdia Civil podria ser una realitat aquesta legislatura? És un dels objectius. En principi la nostra voluntat és que sigui un edifici de caràcter sociosanitari i d’atenció a les persones.

En aquest sentit, ja hem iniciat converses amb la Generalitat i amb col·lectius com l’Associació Alba de Tàrrega per parlar dels serveis que podríem donar. Algunes idees contemplen ubicar-hi els serveis socials de l’Ajuntament, que ara estan en un espai no adequat a l’edifici del Mas Vell, fer pisos socials per a persones en situació desafavorida, pisos per a la gent gran que necessita una certa atenció, però que vol tenir la seva independència, i espais per a col·lectius amb discapacitats que ara estan al taller Alba.

La reforma de l’Escorxador és un tema que cueja des de fa anys a Agramunt, és possible desencallar el projecte? És un projecte que depèn del finançament, així que quan el tinguem garantit s’estudiarà la millor opció. Evidentment, és un gran projecte que requerirà un consens important, ha de ser un projecte de referència i no simplement un casal d’entitats, perquè no totes les entitats necessiten un local. A Agramunt tenim un important potencial en l’àmbit cultural, teatral i musical que crec que l’Escorxador pot aglutinar molt bé.

Pel que fa als serveis, el subministrament de gas encara no arriba a tota la població. Hi ha novetats?

11

L'Alcaldia: Bernat Solé

L'Alcaldia: Bernat Solé

Amb 40 anys, Bernat Solé encara la seva segona legislatura com alcalde d’Agramunt després d'obtenir el suport del 72% dels votants.

Bernat Solé al seu despatx a l’Ajuntament d’Agramunt. Foto: RotecnaPress

En aquest número de l’IMPULS iniciem una nova secció destinada als serveis municipals que s’ofereixen a la nostra vila i a totes aquelles persones que treballen dia a dia per Agramunt. En aquesta primera edició, i en motiu de les eleccions del passat 24 de maig, parlem amb el reelegit alcalde d’Agramunt, Bernat Solé, per conèixer els reptes de futur del nou equip de govern. La llista d’Acord d’Esquerra, que encapçala, va assolir la xifra històrica d’11 regidors dels 13 que hi ha a l’Ajuntament.

Com valora la majoria absoluta aconseguida?

No ens esperàvem uns resultats tan bons, així que va ser una grata sorpresa. Eren unes eleccions que per a nosaltres tenien una doble lectura. La primera, era una avaluació de la feina que s’havia fet durant els últims quatre anys i crec que aquests resultats ens diuen que la feina s’ha fet força bé. Evidentment, no sempre s’encerta i sempre hi ha errors, però la valoració global ha estat positiva. D’altra banda, sembla que el projecte que presentàvem per als pròxims anys ha agradat a la gent i, això, s’ha traduït amb el seu suport.

Com a dada curiosa, cal senyalar la xifra de vots obtinguts; 1714. Què li va passar pel cap en veure aquesta xifra?

Doncs que de vegades hi ha casualitats a la vida que, encara que són fruit de l’atzar, sembla que les coses es posin d’acord per alguna raó. Crec que aquesta unió entre el 1714 i els resultats obtinguts, ens serveix per remarcar el procés que Catalunya està vivint i la importància que sigui un procés global, que inclogui el màxim de sensibilitats possibles.

10

A partir d’ara, com afronta el repte d’encapçalar un equip de govern amb 11 regidors?

L’Ajuntament d’Agramunt no té la cultura de treballar amb un equip de govern tan important, però jo ho veig positiu en tots els sentits. D’una banda, caldrà reestructurar les regidories, perquè sempre s’havia caigut amb la inèrcia d’anar heretant les àrees de la mateixa manera que s’havien trobat, però aquest nombre de regidors ens obliga a fraccionar alguna regidoria i plantejar-ne de noves, per exemple, en crearem una de noves tecnologies. Per altra banda, el fet de disposar d’11 regidors ens permetrà arribar més a les persones, a les entitats, i governar amb consensos més rics d’opinions.

De cara al futur, després de reduir l’endeutament de l’Ajuntament d’un 82% a un 40% en l’última legislatura, quina serà la política econòmica per als pròxims anys?

Seguirem en la mateixa línia. La nostra prioritat és reduir l’endeutament i tirar endavant projectes havent d’acudir el mínim possible a les entitats financeres. En aquest sentit, si hi ha d’haver alguna inversió important i s’ha d’acudir al crèdit, s’estudiarà, però no és una de les nostres prioritats. No obstant això, també crec que tant a les empreses com a les administracions públiques no està fora de lloc treballar a crèdit, però el que no és adequat és que aquest crèdit estigui per sobre del que un Ajuntament pot suportar.

Davant d’aquesta millora econòmica, preveu abaixar impostos? És una de les opcions que hi ha. De fet, en els últims dos anys ja s’ha aplicat una rebaixa del 15% sobre l’Impost de Béns Immo-

Llista d’Acord d’Esquerra en les passades eleccions. Foto: Acord d’Esquerra

bles (IBI), ja que el valor cadastral estava per sobre del valor real del moment. El que farem a partir d’ara serà estudiar la situació any per any i, en funció dels pressupostos veurem què podem fer. Tot i això, hem de tenir en compte que hi ha serveis com la llar d’infants o l’escola de música, on la Generalitat no està responent i aporta quantitats molt més baixes de les que aportava abans, per tant, cal ser molt cautelosos a l’hora de parlar d’abaixar impostos.

En matèria urbanística, quins són els grans projectes que confia poder realitzar?

En primer lloc, finalitzar les obres del carrer Sant Joan i les del Museu Etnològic, que s’acabaran en els pròxims mesos. A partir d’aquí, ens hem proposat obrir el segon ull del Pont romànic i plantejar un projecte de futur per a la plaça Fondandana, el qual ens permeti mantenir les prestacions que aquest espai ens dóna i alhora crear un entorn que sigui agradable per als veïns de la zona i per Agramunt. D’altra banda, també creiem que s’ha de fer un replantejament de la residència geriàtrica.

En aquest sentit, algunes formacions contemplaven en els seus programes la construcció d’una nova residència d’avis.

Creu que és una obra necessària?

Crec que és un tema que s’ha d’estudiar molt bé i en el qual hem de comptar amb la complicitat de la Generalitat. Si volem que la construcció d’una nova residència sigui viable ha d’anar acompanyada d’una ampliació en el nombre de places, i aquestes d’un finançament per part del Govern que, ara per ara, no té previst augmentar les places. Així que, cal parlar

amb la Generalitat i estudiar quines són les opcions que tenim.

Donar un ús a la caserna de la Guàrdia Civil podria ser una realitat aquesta legislatura? És un dels objectius. En principi la nostra voluntat és que sigui un edifici de caràcter sociosanitari i d’atenció a les persones.

En aquest sentit, ja hem iniciat converses amb la Generalitat i amb col·lectius com l’Associació Alba de Tàrrega per parlar dels serveis que podríem donar. Algunes idees contemplen ubicar-hi els serveis socials de l’Ajuntament, que ara estan en un espai no adequat a l’edifici del Mas Vell, fer pisos socials per a persones en situació desafavorida, pisos per a la gent gran que necessita una certa atenció, però que vol tenir la seva independència, i espais per a col·lectius amb discapacitats que ara estan al taller Alba.

La reforma de l’Escorxador és un tema que cueja des de fa anys a Agramunt, és possible desencallar el projecte? És un projecte que depèn del finançament, així que quan el tinguem garantit s’estudiarà la millor opció. Evidentment, és un gran projecte que requerirà un consens important, ha de ser un projecte de referència i no simplement un casal d’entitats, perquè no totes les entitats necessiten un local. A Agramunt tenim un important potencial en l’àmbit cultural, teatral i musical que crec que l’Escorxador pot aglutinar molt bé.

Pel que fa als serveis, el subministrament de gas encara no arriba a tota la població. Hi ha novetats?

11

L'Alcaldia: Bernat Solé

L'Alcaldia: Bernat Solé

Agramunt ha d’oferir aquells serveis que els joves ens demanen i, per tant, ens hem d’anar adaptant a les seves necessitats. Pel que fa al tema de les noves tecnologies, és un àmbit en el qual encara tenim moltes coses a fer, com és oferir un servei de wifi en diferents punts d’Agramunt, crear una aplicació mòbil, facilitar la participació ciutadana, que la gent jove se senti més implicada amb el seu poble,... En aquest sentit, tot i que el lloc de residència dels joves depèn molt de la feina, l’última decisió, moltes vegades, es pren per un tema sentimental, de si t’estimes Agramunt. Per tant, el que hem de fer és que la gent jove que ens marxa tingui aquell recel de dir: el dia que pugui tornaré a viure a Agramunt.

anys que no hi ha hagut activitat industrial, al polígon s’han venut algunes parcel·les i no s’ha exigit ni la construcció de naus ni la generació d’ocupació. Creiem que davant de diferents ofertes s’ha de prioritzar, sens dubte, aquelles que generin ocupació.

Quan es parla de crear una aplicació mòbil, quina utilitat tindrà? És un tema que encara està per concretar, i si serà una única aplicació o diferents. La idea que tenim és, per una banda, fer una aplicació que permeti a la gent passar incidències d’una forma instantània, amb fotografies, ubicació, comentaris,... i, per altra banda, disposar d’una aplicació turística que els comerços i establiments d’Agramunt puguin utilitzar per anunciar-se, informar de campanyes, de promocions,... Les noves tecnologies faciliten molt la comunicació entre les persones i això ho hem d’aprofitar.

El comerç local és un altre generador d’activitat econòmica.

Quines accions preveuen portar a terme per incentivar-lo?

Farem tot allò que estigui a les nostres mans per fomentar el comerç. Durant els últims anys ja ho hem fet amb la creació de noves zones d’aparcament gratuïtes i una partida pressupostària per treballar-la conjuntament amb els comerciants. Ara, passades les eleccions, ens asseurem per veure a què destinem aquests diners. Això sí, crec que hem d’aconseguir que tot el comerç d’Agramunt vagi a una.

Finalment, quin és el compromís que els agramuntins poden esperar de vostè en els pròxims 4 anys?

El mateix o més que en els darrers anys. Tenim il·lusió i ens sentim preparats. Agramunt ens ha donat la seva confiança, però també ens ha donat molta responsabilitat, així que seguirem avançant en la mesura que la situació ens ho permeti, amb uns objectius molt clars: generar ocupació, crear la marca Agramunt com atractiu turístic i comercial, i governar apropant les decisions a les persones.

Visita d’Oriol Junqueras a la Fira del Torró de l’any passat. Foto: Ajuntament d’Agramunt.

En aquests moments a Agramunt s’està oferint gas propà, però ja estem treballant amb una altra empresa que ens ha ofert la possibilitat de subministrar gas natural, el qual ofereix millor preu. En aquest sentit, la predisposició de l’Ajuntament és màxima i en aquells llocs on ara no hi ha gas les facilitats perquè puguin posar-lo seran totes. També hem demanat a l’empresa que, on ja hi ha xarxa de gas propà, es posi d’acord amb l’actual subministradora per no haver de crear una doble xarxa. Pel que fa als terminis però, no tenim dates, ja que l’empresa ha de presentar ara el projecte a la Generalitat, que és qui ha d’autoritzar la concessió.

En l’àmbit industrial, en l’últim ple del mes de maig es va aprovar la construcció de naus de fins a 6.000m2 al nou polígon. Quina finalitat persegueix aquesta modificació?

D’una banda, donar més opcions a possibles empreses interessades a implantar-se a Agramunt i facilitar a les empreses locals ampliar les seves instal·lacions. La tipologia que ja hi havia de 500m2 respon a un tipus d’empresari i, per tant, encara hi ha parcel·les d’aquestes, però la nova tipologia de fins a 6.000m2 es pot ajustar a les necessitats d’altres empreses més grans.

Ja hi ha empreses interessades?

N’hi ha alguna, però el que sí que hem fet és transmetre a l’Incasòl que si hi ha diverses empreses interessades a comprar sòl industrial a Agramunt, volem que es prioritzin aquelles que construiran i generaran ocupació de forma immediata. Durant els 12

MÉS PERSONAL • Té algun polític de referència: Oriol Junqueras.

• Quin racó d'Agramunt li agrada més: El pla que hi ha al Pou de gel, des d’on es veu el bosc del Siscar.

• De quina obra realitzada se sent més satisfet: La passera del Pont romànic.

• Un moment especial viscut com alcalde: Quan vam signar la compra de la caserna a Madrid.

• Algun moment amarg? Alguna trucada dels Mossos d’Esquadra amb males notícies.

• Una cançó que li recordi a Agramunt: Que tinguem sort de Lluís Llach.

En l’àmbit turístic, què es pot fer per atreure nous visitants a la vila?

Els atractius turístics ja els tenim, el que hem de fer ara és explotar-los, i això passa per una bona senyalització dels mateixos, crear paquets turístics amb agents del sector i aconseguir crear una marca Agramunt que la gent, a més de relacionar-la amb el torró i la xocolata, la vegi com una visita obligada. D’altra banda, hem de fomentar que les persones que ens vingui a visitar consumeixin a Agramunt.

De cara als joves, què es pot fer perquè s’impliquin més en la vida municipal?

13

L'Alcaldia: Bernat Solé

L'Alcaldia: Bernat Solé

Agramunt ha d’oferir aquells serveis que els joves ens demanen i, per tant, ens hem d’anar adaptant a les seves necessitats. Pel que fa al tema de les noves tecnologies, és un àmbit en el qual encara tenim moltes coses a fer, com és oferir un servei de wifi en diferents punts d’Agramunt, crear una aplicació mòbil, facilitar la participació ciutadana, que la gent jove se senti més implicada amb el seu poble,... En aquest sentit, tot i que el lloc de residència dels joves depèn molt de la feina, l’última decisió, moltes vegades, es pren per un tema sentimental, de si t’estimes Agramunt. Per tant, el que hem de fer és que la gent jove que ens marxa tingui aquell recel de dir: el dia que pugui tornaré a viure a Agramunt.

anys que no hi ha hagut activitat industrial, al polígon s’han venut algunes parcel·les i no s’ha exigit ni la construcció de naus ni la generació d’ocupació. Creiem que davant de diferents ofertes s’ha de prioritzar, sens dubte, aquelles que generin ocupació.

Quan es parla de crear una aplicació mòbil, quina utilitat tindrà? És un tema que encara està per concretar, i si serà una única aplicació o diferents. La idea que tenim és, per una banda, fer una aplicació que permeti a la gent passar incidències d’una forma instantània, amb fotografies, ubicació, comentaris,... i, per altra banda, disposar d’una aplicació turística que els comerços i establiments d’Agramunt puguin utilitzar per anunciar-se, informar de campanyes, de promocions,... Les noves tecnologies faciliten molt la comunicació entre les persones i això ho hem d’aprofitar.

El comerç local és un altre generador d’activitat econòmica.

Quines accions preveuen portar a terme per incentivar-lo?

Farem tot allò que estigui a les nostres mans per fomentar el comerç. Durant els últims anys ja ho hem fet amb la creació de noves zones d’aparcament gratuïtes i una partida pressupostària per treballar-la conjuntament amb els comerciants. Ara, passades les eleccions, ens asseurem per veure a què destinem aquests diners. Això sí, crec que hem d’aconseguir que tot el comerç d’Agramunt vagi a una.

Finalment, quin és el compromís que els agramuntins poden esperar de vostè en els pròxims 4 anys?

El mateix o més que en els darrers anys. Tenim il·lusió i ens sentim preparats. Agramunt ens ha donat la seva confiança, però també ens ha donat molta responsabilitat, així que seguirem avançant en la mesura que la situació ens ho permeti, amb uns objectius molt clars: generar ocupació, crear la marca Agramunt com atractiu turístic i comercial, i governar apropant les decisions a les persones.

Visita d’Oriol Junqueras a la Fira del Torró de l’any passat. Foto: Ajuntament d’Agramunt.

En aquests moments a Agramunt s’està oferint gas propà, però ja estem treballant amb una altra empresa que ens ha ofert la possibilitat de subministrar gas natural, el qual ofereix millor preu. En aquest sentit, la predisposició de l’Ajuntament és màxima i en aquells llocs on ara no hi ha gas les facilitats perquè puguin posar-lo seran totes. També hem demanat a l’empresa que, on ja hi ha xarxa de gas propà, es posi d’acord amb l’actual subministradora per no haver de crear una doble xarxa. Pel que fa als terminis però, no tenim dates, ja que l’empresa ha de presentar ara el projecte a la Generalitat, que és qui ha d’autoritzar la concessió.

En l’àmbit industrial, en l’últim ple del mes de maig es va aprovar la construcció de naus de fins a 6.000m2 al nou polígon. Quina finalitat persegueix aquesta modificació?

D’una banda, donar més opcions a possibles empreses interessades a implantar-se a Agramunt i facilitar a les empreses locals ampliar les seves instal·lacions. La tipologia que ja hi havia de 500m2 respon a un tipus d’empresari i, per tant, encara hi ha parcel·les d’aquestes, però la nova tipologia de fins a 6.000m2 es pot ajustar a les necessitats d’altres empreses més grans.

Ja hi ha empreses interessades?

N’hi ha alguna, però el que sí que hem fet és transmetre a l’Incasòl que si hi ha diverses empreses interessades a comprar sòl industrial a Agramunt, volem que es prioritzin aquelles que construiran i generaran ocupació de forma immediata. Durant els 12

MÉS PERSONAL • Té algun polític de referència: Oriol Junqueras.

• Quin racó d'Agramunt li agrada més: El pla que hi ha al Pou de gel, des d’on es veu el bosc del Siscar.

• De quina obra realitzada se sent més satisfet: La passera del Pont romànic.

• Un moment especial viscut com alcalde: Quan vam signar la compra de la caserna a Madrid.

• Algun moment amarg? Alguna trucada dels Mossos d’Esquadra amb males notícies.

• Una cançó que li recordi a Agramunt: Que tinguem sort de Lluís Llach.

En l’àmbit turístic, què es pot fer per atreure nous visitants a la vila?

Els atractius turístics ja els tenim, el que hem de fer ara és explotar-los, i això passa per una bona senyalització dels mateixos, crear paquets turístics amb agents del sector i aconseguir crear una marca Agramunt que la gent, a més de relacionar-la amb el torró i la xocolata, la vegi com una visita obligada. D’altra banda, hem de fomentar que les persones que ens vingui a visitar consumeixin a Agramunt.

De cara als joves, què es pot fer perquè s’impliquin més en la vida municipal?

13

secció patrocinada per: OVER BEAR TRAVEL

Un passeig per la Toscana

Imatge del paisatge característic de la Toscana.

Sobre la regió italiana de la Toscana podríem escriure un llibre sencer, des de la seva capital, Florència, una meravella monumental, fins a ciutats tan famoses com Siena, Pisa o Lucca, que són autèntiques obres d’art. Tot i això, d'aquestes ciutats en parlaré en una altra ocasió, ja que ara em centraré en un viatge que vàrem fer per conèixer l’altra Toscana, aquella formada per petits pobles amb molt encant, sinuosos turons que s’estenen fins a l’infinit i racons sorprenents, on només es pot arribar amb molta calma.

D’entrada, quan vàrem planificar aquest viatge, teníem clar que volíem fer-lo amb cotxe per tenir llibertat de moviment, anar sense presses i amb ganes de descobrir. Ens vam allotjar als voltants de Volterra, en una típica vil·la toscana del segle XV situada en un turó des d'on ens podíem recrear visualment. Aquesta és una ciutat imponent amb edificis molt elevats que li donen un to ombrívol. Conserva l'amfiteatre romà i la muralla, per on es pot gaudir d’un agradable passeig. La gran Plaça del Prior, amb el majestuós Palau Gòtic, el Palau Episcopal i el Palau Pretori, són alguns dels escenaris on es va rodar la pel·lícula Crepuscle.

De camí cap a Monteriggioni, descobrim un altre poble preciós, Colle Val d'Elsa. Una parada, que no defrauda.

Monteriggioni està situat dalt d'un turó, i envoltat per una muralla circular. És un poble petit, encantador, on tots els carrers i carrerons estan plens de flors que li donen un color especial.

14

Carrers de la localitat de Monteriggioni plens de flors.

San Gimignano, un dels pobles més famosos de la Toscana, manté en peu 14 de les 70 torres medievals que hi havia, les quals li donen una silueta característica que es dibuixa en l'horitzó. Era el Manhattan medieval.

La ruta per la regió vinícola de Chianti està marcada per carreteres de corbes i turons escarpats plens de vinyes i boscos humits d'un color verd intens. Els pobles com Greve in Chianti, amb una preciosa plaça central, Panzano, Radda i Castellina, envoltats de vinya, s'han de gaudir tant com els famosos cellers de la zona.

Arezzo és com Siena amb petit, més local i menys concorreguda, tot i que és famosa perquè és on es va filmar La Vida és Bella. Així, en els seus carrers es veuen cartells que expliquen el rodatge i les curiositats sobre les localitzacions de la pel·lícula.

Ens traslladem cap al sud de la regió per conèixer la Vall d'Orcia, declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Aquí podem admirar els famosos turons de colors marrons i grocs, típics de la Toscana. Montepulciano, un preciós poble medieval, és una altra parada recomanada. Pujar pels seus enfilats carrers i arribar a la plaça Major, no us defraudarà.

En aquest viatge recomano marcar al mapa els pobles que no us podeu perdre, la resta, és per donar marge a la sorpresa, a la improvisació i al plaer.

15

secció patrocinada per: OVER BEAR TRAVEL

Un passeig per la Toscana

Imatge del paisatge característic de la Toscana.

Sobre la regió italiana de la Toscana podríem escriure un llibre sencer, des de la seva capital, Florència, una meravella monumental, fins a ciutats tan famoses com Siena, Pisa o Lucca, que són autèntiques obres d’art. Tot i això, d'aquestes ciutats en parlaré en una altra ocasió, ja que ara em centraré en un viatge que vàrem fer per conèixer l’altra Toscana, aquella formada per petits pobles amb molt encant, sinuosos turons que s’estenen fins a l’infinit i racons sorprenents, on només es pot arribar amb molta calma.

D’entrada, quan vàrem planificar aquest viatge, teníem clar que volíem fer-lo amb cotxe per tenir llibertat de moviment, anar sense presses i amb ganes de descobrir. Ens vam allotjar als voltants de Volterra, en una típica vil·la toscana del segle XV situada en un turó des d'on ens podíem recrear visualment. Aquesta és una ciutat imponent amb edificis molt elevats que li donen un to ombrívol. Conserva l'amfiteatre romà i la muralla, per on es pot gaudir d’un agradable passeig. La gran Plaça del Prior, amb el majestuós Palau Gòtic, el Palau Episcopal i el Palau Pretori, són alguns dels escenaris on es va rodar la pel·lícula Crepuscle.

De camí cap a Monteriggioni, descobrim un altre poble preciós, Colle Val d'Elsa. Una parada, que no defrauda.

Monteriggioni està situat dalt d'un turó, i envoltat per una muralla circular. És un poble petit, encantador, on tots els carrers i carrerons estan plens de flors que li donen un color especial.

14

Carrers de la localitat de Monteriggioni plens de flors.

San Gimignano, un dels pobles més famosos de la Toscana, manté en peu 14 de les 70 torres medievals que hi havia, les quals li donen una silueta característica que es dibuixa en l'horitzó. Era el Manhattan medieval.

La ruta per la regió vinícola de Chianti està marcada per carreteres de corbes i turons escarpats plens de vinyes i boscos humits d'un color verd intens. Els pobles com Greve in Chianti, amb una preciosa plaça central, Panzano, Radda i Castellina, envoltats de vinya, s'han de gaudir tant com els famosos cellers de la zona.

Arezzo és com Siena amb petit, més local i menys concorreguda, tot i que és famosa perquè és on es va filmar La Vida és Bella. Així, en els seus carrers es veuen cartells que expliquen el rodatge i les curiositats sobre les localitzacions de la pel·lícula.

Ens traslladem cap al sud de la regió per conèixer la Vall d'Orcia, declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Aquí podem admirar els famosos turons de colors marrons i grocs, típics de la Toscana. Montepulciano, un preciós poble medieval, és una altra parada recomanada. Pujar pels seus enfilats carrers i arribar a la plaça Major, no us defraudarà.

En aquest viatge recomano marcar al mapa els pobles que no us podeu perdre, la resta, és per donar marge a la sorpresa, a la improvisació i al plaer.

15

Torna la WAI-KIKI!

Aquest estiu torna la WAI-KIKI!

“Volem tornar a posar la Wai-kiki al mapa, que torni a ser el referent que havia estat, on es trobava tota la gent dels voltants”.

Un dels principals motius pels quals van decidir reobrir la Wai-kiki va ser la singularitat de les instal·lacions.“A la zona no hi ha cap discoteca com aquesta, la distribució de les instal·lacions ens agradava, tot i que hem hagut de fer reformes i actualitzar la imatge.

A més, el fet que la discoteca tingués piscina i una marca que tothom recordava van ser els aspectes que més ens van atreure a l’hora de plantejar-nos recuperar la Wai-kiki”, assegura l’Albert Blanch, empresari i propietari d’un bar-restaurant a Balaguer.

La ubicació d’Agramunt és un altre dels factors a favor d’aquest complex d’oci nocturn. “Les instal·lacions estan molt ben ubicades, a poca distància de poblacions com Balaguer, Tàrrega, Cervera, Artesa, Guissona,... Així que, esperem atreure gent de tot arreu”, expressa l’Arnau.

L’Arnau i el Pere, davant l’entrada de la discoteca Wai-kiki (Falta l’Albert).

Foto: RotecnaPress.

La mítica discoteca d’Agramunt obrirà de nou les seves portes el pròxim divendres 26 de juny, després de dos estius tancada.

L’Arnau, l’Albert i el Pere, amb 31, 28 i 22 anys, respectivament, i veïns de Balaguer, són tres joves empresaris que s’han proposat reobrir la Wai-kiki, la mítica discoteca d’estiu d’Agramunt, que va esdevenir tot un referent a les Terres de Lleida i que va tancar les seves portes l’estiu del 2013.

Recuperar una discoteca única Tot va sorgir de manera inesperada el dia en què un amic en comú els va comunicar que l’empresari agramuntí Gener Romeu buscava interessats en llogar la Wai-kiki per posar-la en marxa.

“La veritat és que no ens ho vam pensar molt, vam trucar i aquella mateixa tarda vam venir a veure com estaven les instal· lacions”, explica l’Arnau Ricart, arquitecte i responsable de dos locals d’oci nocturn a Balaguer, que afegeix: “D’una banda, per la meva experiència en aquest sector i, de l’altra, per la visió que tinc d’arquitecte, juntament amb l’Albert i el Pere, vam creure que la possibilitat d’obrir la Wai-kiki aquest estiu era factible i viable. Així que, després de negociar les condicions del contracte, a finals de maig vam començar les obres de reforma”.

16

Un ‘restyling’ de les instal·lacions Un dels principals handicaps per la posada en funcionament de la Wai-kiki ha estat les obres que s’havien de portar a terme per a la seva reobertura. En aquest sentit, l’Arnau, arquitecte de professió, ha estat qui ha gestionat les obres de la discoteca i els permisos necessaris per poder tirar endavant el projecte. “Hem ajustat al màxim els pressupostos i hem aconseguit estalviar diners respecte a la inversió inicial prevista”, assegura.

La partida econòmica més important l’han destinat a la instal· lació elèctrica, que requeria una actualització urgent i, a partir d’aquí, han realitzat “un sanejament dels espais que es podien recuperar i un restyling de les dues sales per renovar la imatge de la discoteca”, explica el Pere Valls, estudiant d’Administració i Direcció d’Empreses. Així, una de les principals novetats que el públic podrà veure tan sols entrar a la Wai-kiki serà la desaparició de la carpa de baix per donar lloc a un espai més obert, i la reubicació de les cabines dels discjòqueis per integrar-les a les pistes de ball. “Volem facilitar la interacció del públic amb els dj., perquè ells han de ser una part més de l’espectacle”, avança el Pere.

Una nova experiència Després de setmanes de feina, la reobertura de la Wai-kiki s’espera que sigui una realitat el pròxim divendres 26 de juny. La

Estat actual de l’exterior de la discoteca. Foto: RotecnaPress.

proposta lúdica que presenten els nous responsables és mantenir els dos ambients que ja caracteritzaven la discoteca; una pista amb música comercial i una segona amb música electrònica. Tot i això, hi haurà algunes novetats, com la creació d’unes sales VIP que els usuaris podran reservar. “Les zones VIP és un plus que ara està de moda i que cada vegada s’ofereix més, per això volem que la Wai-kiki disposi d’aquest espai ben preparat”, explica l’Arnau.

Per transmetre aquest missatge d’un espai recuperat, però amb aires renovats, la imatge corporativa de la discoteca també s’ha actualitzat. “Hem conservat la marca, perquè volem mantenir aquest vincle amb la Wai-kiki, però alhora hem canviat el logo i la imatge per expressar que obrim una discoteca renovada i millorada”, assegura el Pere.

Així, a més dels dos ambients de música, cada divendres i dissabte la discoteca obrirà les seves portes amb una nova oferta per al públic, amb festes temàtiques, artistes i discjòqueis convidats, i molts espectacles. “El nostre objectiu és que la gent vingui a la Wai-kiki i gaudeixi d’una nova experiència, que tot el que fem; la temàtica de les festes, l’ambient, l’animació,... faci que la gent s’ho passi bé i tingui ganes de tornar”, explica l’Albert, que exemplifica: “Volem que els joves surtin de la Wai-kiki com els més petits surten del circ; amb ganes de tornar”.

Festes temàtiques La temporada d’estiu de la Wai-kiki s’allargarà, enguany, des del 26 de juny a la primera quinzena de setembre. A més dels caps de setmana, els responsables estan estudiant la possibilitat de

poder obrir puntualment entre setmana per a la celebració d’alguna festa concreta, aprofitant dies festius i, si és possible, celebrar també festes durant dia.

En el marc de la nova oferta de Wai-kiki, al llarg de l’estiu s’organitzaran diferents festes animant al públic a què assisteixi ambientat per a l’ocasió, i el mateix es farà amb tots els elements del complex d’oci. “Un dels atractius que volem que tingui la discoteca és l’espectacle, així que a les dues sales hi haurà grups d’animació que ambientaran i animaran la festa”, explica l’Albert. A més, amb l’objectiu de recuperar els millors anys de la discoteca, el Pere explica que “tornarem a fer algunes de les festes més famoses i mítiques de la Wai-kiki, com la festa de l’aigua o la festa de l’escuma”. “Serà la Wai-kiki, però amb un concepte renovat i una oferta diferent que volem que la gent vingui a descobrir”, afegeix l’Albert.

Espai Waikiki a l’hivern Finalment, una altra de les novetats de la renovada Wai-kiki és que tot i que la temporada d’estiu serà la de més activitat, no es vol mantenir el concepte que la Wai-kiki és només un complex d’oci per a l’estiu. “No volem que la discoteca tingui un data d’obertura i una de tancament. Així, a partir del setembre quan s’acabi la temporada d’estiu, volem aprofitar aquest espai per fer festes puntuals, una vegada al mes o cada dos mesos. Unes festes que, si és possible, voldríem que fossin festes de dia”, explica l’Arnau, que afegeix: “La nostra idea és organitzar festes temàtiques en funció de la temporada de l’any, per exemple, a l’abril, celebrar la Feria d’Abril”.

17

Torna la WAI-KIKI!

Aquest estiu torna la WAI-KIKI!

“Volem tornar a posar la Wai-kiki al mapa, que torni a ser el referent que havia estat, on es trobava tota la gent dels voltants”.

Un dels principals motius pels quals van decidir reobrir la Wai-kiki va ser la singularitat de les instal·lacions.“A la zona no hi ha cap discoteca com aquesta, la distribució de les instal·lacions ens agradava, tot i que hem hagut de fer reformes i actualitzar la imatge.

A més, el fet que la discoteca tingués piscina i una marca que tothom recordava van ser els aspectes que més ens van atreure a l’hora de plantejar-nos recuperar la Wai-kiki”, assegura l’Albert Blanch, empresari i propietari d’un bar-restaurant a Balaguer.

La ubicació d’Agramunt és un altre dels factors a favor d’aquest complex d’oci nocturn. “Les instal·lacions estan molt ben ubicades, a poca distància de poblacions com Balaguer, Tàrrega, Cervera, Artesa, Guissona,... Així que, esperem atreure gent de tot arreu”, expressa l’Arnau.

L’Arnau i el Pere, davant l’entrada de la discoteca Wai-kiki (Falta l’Albert).

Foto: RotecnaPress.

La mítica discoteca d’Agramunt obrirà de nou les seves portes el pròxim divendres 26 de juny, després de dos estius tancada.

L’Arnau, l’Albert i el Pere, amb 31, 28 i 22 anys, respectivament, i veïns de Balaguer, són tres joves empresaris que s’han proposat reobrir la Wai-kiki, la mítica discoteca d’estiu d’Agramunt, que va esdevenir tot un referent a les Terres de Lleida i que va tancar les seves portes l’estiu del 2013.

Recuperar una discoteca única Tot va sorgir de manera inesperada el dia en què un amic en comú els va comunicar que l’empresari agramuntí Gener Romeu buscava interessats en llogar la Wai-kiki per posar-la en marxa.

“La veritat és que no ens ho vam pensar molt, vam trucar i aquella mateixa tarda vam venir a veure com estaven les instal· lacions”, explica l’Arnau Ricart, arquitecte i responsable de dos locals d’oci nocturn a Balaguer, que afegeix: “D’una banda, per la meva experiència en aquest sector i, de l’altra, per la visió que tinc d’arquitecte, juntament amb l’Albert i el Pere, vam creure que la possibilitat d’obrir la Wai-kiki aquest estiu era factible i viable. Així que, després de negociar les condicions del contracte, a finals de maig vam començar les obres de reforma”.

16

Un ‘restyling’ de les instal·lacions Un dels principals handicaps per la posada en funcionament de la Wai-kiki ha estat les obres que s’havien de portar a terme per a la seva reobertura. En aquest sentit, l’Arnau, arquitecte de professió, ha estat qui ha gestionat les obres de la discoteca i els permisos necessaris per poder tirar endavant el projecte. “Hem ajustat al màxim els pressupostos i hem aconseguit estalviar diners respecte a la inversió inicial prevista”, assegura.

La partida econòmica més important l’han destinat a la instal· lació elèctrica, que requeria una actualització urgent i, a partir d’aquí, han realitzat “un sanejament dels espais que es podien recuperar i un restyling de les dues sales per renovar la imatge de la discoteca”, explica el Pere Valls, estudiant d’Administració i Direcció d’Empreses. Així, una de les principals novetats que el públic podrà veure tan sols entrar a la Wai-kiki serà la desaparició de la carpa de baix per donar lloc a un espai més obert, i la reubicació de les cabines dels discjòqueis per integrar-les a les pistes de ball. “Volem facilitar la interacció del públic amb els dj., perquè ells han de ser una part més de l’espectacle”, avança el Pere.

Una nova experiència Després de setmanes de feina, la reobertura de la Wai-kiki s’espera que sigui una realitat el pròxim divendres 26 de juny. La

Estat actual de l’exterior de la discoteca. Foto: RotecnaPress.

proposta lúdica que presenten els nous responsables és mantenir els dos ambients que ja caracteritzaven la discoteca; una pista amb música comercial i una segona amb música electrònica. Tot i això, hi haurà algunes novetats, com la creació d’unes sales VIP que els usuaris podran reservar. “Les zones VIP és un plus que ara està de moda i que cada vegada s’ofereix més, per això volem que la Wai-kiki disposi d’aquest espai ben preparat”, explica l’Arnau.

Per transmetre aquest missatge d’un espai recuperat, però amb aires renovats, la imatge corporativa de la discoteca també s’ha actualitzat. “Hem conservat la marca, perquè volem mantenir aquest vincle amb la Wai-kiki, però alhora hem canviat el logo i la imatge per expressar que obrim una discoteca renovada i millorada”, assegura el Pere.

Així, a més dels dos ambients de música, cada divendres i dissabte la discoteca obrirà les seves portes amb una nova oferta per al públic, amb festes temàtiques, artistes i discjòqueis convidats, i molts espectacles. “El nostre objectiu és que la gent vingui a la Wai-kiki i gaudeixi d’una nova experiència, que tot el que fem; la temàtica de les festes, l’ambient, l’animació,... faci que la gent s’ho passi bé i tingui ganes de tornar”, explica l’Albert, que exemplifica: “Volem que els joves surtin de la Wai-kiki com els més petits surten del circ; amb ganes de tornar”.

Festes temàtiques La temporada d’estiu de la Wai-kiki s’allargarà, enguany, des del 26 de juny a la primera quinzena de setembre. A més dels caps de setmana, els responsables estan estudiant la possibilitat de

poder obrir puntualment entre setmana per a la celebració d’alguna festa concreta, aprofitant dies festius i, si és possible, celebrar també festes durant dia.

En el marc de la nova oferta de Wai-kiki, al llarg de l’estiu s’organitzaran diferents festes animant al públic a què assisteixi ambientat per a l’ocasió, i el mateix es farà amb tots els elements del complex d’oci. “Un dels atractius que volem que tingui la discoteca és l’espectacle, així que a les dues sales hi haurà grups d’animació que ambientaran i animaran la festa”, explica l’Albert. A més, amb l’objectiu de recuperar els millors anys de la discoteca, el Pere explica que “tornarem a fer algunes de les festes més famoses i mítiques de la Wai-kiki, com la festa de l’aigua o la festa de l’escuma”. “Serà la Wai-kiki, però amb un concepte renovat i una oferta diferent que volem que la gent vingui a descobrir”, afegeix l’Albert.

Espai Waikiki a l’hivern Finalment, una altra de les novetats de la renovada Wai-kiki és que tot i que la temporada d’estiu serà la de més activitat, no es vol mantenir el concepte que la Wai-kiki és només un complex d’oci per a l’estiu. “No volem que la discoteca tingui un data d’obertura i una de tancament. Així, a partir del setembre quan s’acabi la temporada d’estiu, volem aprofitar aquest espai per fer festes puntuals, una vegada al mes o cada dos mesos. Unes festes que, si és possible, voldríem que fossin festes de dia”, explica l’Arnau, que afegeix: “La nostra idea és organitzar festes temàtiques en funció de la temporada de l’any, per exemple, a l’abril, celebrar la Feria d’Abril”.

17

Aquest estiu torna la WAI-KIKI! Altres dels projectes de futur, que ja tenen present, per aprofitar l’espai de la Wai-kiki durant el dia, és crear una zona de còctels.

“De cara a l’any que ve, sí que ens agradaria amb l’arribada del bon temps crear un espai on la gent vingui a fer una copa o un còctel després de dinar, amb música, però amb un ambient més de tarda i més tranquil”, explica l’Albert.

Imatge de la discoteca quan estava en funcionament.

18

Amb moltes idees, noves iniciatives i il·lusió per recuperar la Waikiki, l’Arnau, l’Albert i el Pere esperen amb ganes i nervis la reobertura de la discoteca. “Volem que la gent s’animi a tornar a gaudir de la mítica Wai-kiki, els assegurem que viuran noves experiències”, conclou el Pere.

19

Aquest estiu torna la WAI-KIKI! Altres dels projectes de futur, que ja tenen present, per aprofitar l’espai de la Wai-kiki durant el dia, és crear una zona de còctels.

“De cara a l’any que ve, sí que ens agradaria amb l’arribada del bon temps crear un espai on la gent vingui a fer una copa o un còctel després de dinar, amb música, però amb un ambient més de tarda i més tranquil”, explica l’Albert.

Imatge de la discoteca quan estava en funcionament.

18

Amb moltes idees, noves iniciatives i il·lusió per recuperar la Waikiki, l’Arnau, l’Albert i el Pere esperen amb ganes i nervis la reobertura de la discoteca. “Volem que la gent s’animi a tornar a gaudir de la mítica Wai-kiki, els assegurem que viuran noves experiències”, conclou el Pere.

19

B

E

L

L

E

S

A

I

S

A

L

U

DEDICA'T A TU

T

secció patrocinada per: ESTÉTICA JUDITH

Taques solars, hi ha solució?

L'exposició excessiva al sol, sense una adequada protecció, provoca taques i danys a la pell que, a més d'antiestètiques, poden ser nocives i perilloses.

Les taques Hem de diferenciar entre dos tipus principals de taques: els lentígens i les melasmes.

Els lentígens: Sorgeixen per un augment en el número de les cèl· lules que aporten el pigment més fosc a la nostra pell, el que fa que apareguin com a taques. L'aparició de lentígens està relacionada amb una excessiva exposició solar i amb el pas del temps.

Les melasmes: Són degudes a canvis hormonals com l'embaràs, a la presa d’anticonceptius o diversos fàrmacs com antibiòtics, diürètics,... fet pel qual, és important consultar la fotosensibilitat d’aquests medicaments.

Com eliminar les taques?

Tenim dos tractaments compatibles entre si que ens ajuden a eliminar aquests tipus de taques: el Re-White i el làser mèdic.

Re-White: És un tractament que s'ha de realitzar a cabina durant 5 setmanes, amb sessions setmanals. Entre els seus beneficis destaquen les seves propietats antioxidants, antiinflamatòries i antienvelliment, aporta energia i hidratació a la pell, i millora el color i la textura de les taques.

20

Làser mèdic: Està indicat per eliminar lesions de pigmentació benignes, lentígens, taques solars, nevus, màcules melàniques, melasmes, cicatrius hipertròfiques,...

Aquest tractament es realitza durant 3 o 4 mesos, amb una sessió al mes, que realitza un doctor especialitzat.

21

B

E

L

L

E

S

A

I

S

A

L

U

DEDICA'T A TU

T

secció patrocinada per: ESTÉTICA JUDITH

Taques solars, hi ha solució?

L'exposició excessiva al sol, sense una adequada protecció, provoca taques i danys a la pell que, a més d'antiestètiques, poden ser nocives i perilloses.

Les taques Hem de diferenciar entre dos tipus principals de taques: els lentígens i les melasmes.

Els lentígens: Sorgeixen per un augment en el número de les cèl· lules que aporten el pigment més fosc a la nostra pell, el que fa que apareguin com a taques. L'aparició de lentígens està relacionada amb una excessiva exposició solar i amb el pas del temps.

Les melasmes: Són degudes a canvis hormonals com l'embaràs, a la presa d’anticonceptius o diversos fàrmacs com antibiòtics, diürètics,... fet pel qual, és important consultar la fotosensibilitat d’aquests medicaments.

Com eliminar les taques?

Tenim dos tractaments compatibles entre si que ens ajuden a eliminar aquests tipus de taques: el Re-White i el làser mèdic.

Re-White: És un tractament que s'ha de realitzar a cabina durant 5 setmanes, amb sessions setmanals. Entre els seus beneficis destaquen les seves propietats antioxidants, antiinflamatòries i antienvelliment, aporta energia i hidratació a la pell, i millora el color i la textura de les taques.

20

Làser mèdic: Està indicat per eliminar lesions de pigmentació benignes, lentígens, taques solars, nevus, màcules melàniques, melasmes, cicatrius hipertròfiques,...

Aquest tractament es realitza durant 3 o 4 mesos, amb una sessió al mes, que realitza un doctor especialitzat.

21

Pla·Balaguer Estudi d'Interiorisme. Cristina Pla

Amb esforç i moltes hores de dedicació, la Cristina i la Maria Teresa treballen dia a dia amb l’objectiu de viure del seu estudi d’interiorisme.

Pla·Balaguer Estudi d'Interiorisme. Cristina Pla Quins serveis oferiu?

Fem projectes d'interiorisme, que són adequacions d'espais i reformes, rehabilitacions, direccions d’obra, i restyling. Aquest últim, és un servei que, amb la crisi, s’ha posat de moda i consisteix en petites reformes per actualitzar un espai o canviar la seva estètica amb la mínima intervenció d'obra grossa per reduir costos. D’altra banda, també fem disseny d'espais comercials, instal·lacions efímeres com són estands o aparadors, assessorem i acompanyem el client en la compra del seu mobiliari, i oferim el servei d’infografia 3D, el qual arran dels programes de televisió sobre interiorisme cada vegada ens demanen més, ja que dóna una idea més real de com quedarà l’espai.

La Cristina i la Maria Teresa a l’estudi. Foto: RotecnaPress.

La Cristina Pla a les oficines de l’estudi d’interiorisme. Foto: RotecnaPress.

Conscients del moment econòmic en què vivim i de les dificultats de treballar en un sector vinculat amb la construcció, l'agramuntina Cristina Pla va decidir fa 4 anys, juntament amb la seva sòcia Maria Teresa Balaguer, apostar fort per la seva il·lusió; muntar un estudi d'interiorisme. Tot i que els inicis mai són fàcils, la satisfacció dels seus clients és una injecció d’optimisme de cara al futur.

Quan vas decidir emprendre el projecte Pla·Balaguer Estudi d’Interiorisme?

Tot va començar el 2009, quan estava estudiant un postgrau a Barcelona i em va sorgir la possibilitat de realitzar un projecte a Arbeca, juntament amb la Maria Teresa. Per poder fer-lo havíem de tenir els papers al dia, així que ens vam donar d'alta com a autònomes i ens vam col·legiar. Un cop finalitzat aquell projecte, tot i que jo encara em vaig quedar un temps a Barcelona, al setembre del 2011 vam obrir el despatx a Agramunt. Per sort, l’espai on estem és de la meva mare, així que només vam haver d'adaptar-lo a les nostres necessitats.

Sempre havies tingut clar que treballaries en el món del disseny d'interiors?

No. Va ser després de fer el batxillerat tecnològic, quan em vaig plantejar la possibilitat d'estudiar un cicle superior sobre disseny d'interiors a l'Escola d'Art de Tàrrega, una opció que m'agradava perquè em permetia combinar tècnica i creativitat.

A partir d’aquí, vaig anar ampliant la meva formació, primer amb una diplomatura d’interiorisme, que feia poc que havien posat a Tàrrega, i després, ja a Barcelona, amb diversos postgraus i màsters sobre rehabilitació d'espais, il·luminació, aparadorisme, restauració d'espais antics, etc.

22

No us va fer por emprendre un negoci relacionat amb la construcció?

Ens feia respecte, però com què vam muntar l’estudi en plena crisi sabíem que no seria fàcil. Som conscients que estem en un sector i en un moment complicats, per això des d'un principi hem compaginat el nostre projecte amb feines en despatxos d'arquitectes. A més, creiem que la seva feina està estretament relacionada amb la nostra; els arquitectes fan la caixa (l’estructura de la casa), i nosaltres dissenyem els interiors, treballem els acabats i cuidem els detalls. D’altra banda, treballar amb arquitectes ens ajuda a conèixer millor el sector, fer contactes i realitzar projectes conjunts.

Precisament, ara estem fent una casa a Térmens, on nosaltres ens ocupem dels espais interiors. Tot i això, l'objectiu és poder viure de l'estudi.

Què és el més difícil de ser emprenedora?

Crec que fer-te un lloc, que la gent et conegui i pensi en tu quan vol fer algun canvi a casa seva o en el seu negoci. D’altra banda, també costa que la gent entengui la nostra feina, ja que sovint no saben ben bé que fem i es pensen que només fiquem mobiliari i combinem colors. Nosaltres treballem amb els espais, les distribucions, els materials, les textures, la llum,... tot un seguit d’elements que cal combinar per aconseguir un bon conjunt i crear espais que siguin funcionals, harmònics i s’adaptin a les necessitats del client.

Què és el que més t'agrada de la teva feina?

M'agrada molt la sensació que tinc quan entro en un espai acabat, on tot ha quedat com esperàvem i veiem al client content, agraït i satisfet amb la nostra feina. Cal tenir en compte que cada projecte és un repte. Treballem amb espais molt personals, com són una casa o un negoci, de manera que la gent és molt exigent, és el seu territori i la nostra feina ha de deixar empremta.

Quin és el procediment per realitzar un projecte?

Normalment la gent ens truca i concertem una primera visita per veure l’espai, ja que sense veure’l no podem calcular la magnitud de la intervenció. Llavors, el client fa el que anomenem un programa de necessitats, on ens indica què vol fer amb aquell espai, a què el vol destinar i quines són les necessitats que pretén cobrir. Seguidament, fem un pressupost a mida dels nostres serveis, prenem mides i comencem a treballar, fent les primeres taques de colors per distribuir els nous espais. Llavors, ens reunim de nou amb el client per presentar-li la nostra idea i, a poc a poc, les peces van encaixant.

Què fas per trobar la inspiració?

Sempre intento arribar als llocs i imaginar que hi faria, amb quina llum treballaria, colors, materials, quines sensacions voldria aconseguir,... també escolto les idees que té el client per connectar amb ell, entendre'l i fer-li veure que és el millor. Sovint tanco els ulls i visualitzo l’espai, me l’imagino. En altres ocasions, en el moment més inesperat em ve una idea i l’he de plasmar, perquè si no s'escapa. Així que faig quatre ratlles i després desenvolupo la idea. De fet, totes les feines en el món de l'interiorisme comencen així, amb quatre ratlles.

Amb quins materials treballeu?

La fusta i la pedra són els materials que més utilitzem. Ens encanten els espais antics i les cases velles, i ens agrada molt conservar aquells elements de fusta i de pedra que es poden recuperar, si no sovint mirem d'introduir-los. Això no vol dir que treballem només amb estils clàssics, tot el contrari, aquests materials es poden treballar portats al dia d’avui i crear espais molt contemporanis.

Hi ha algun projecte que recordis especialment?

Ens va marcar especialment el projecte que vam fer a Arbeca, ja que va suposar l’inici de l’estudi i va ser tot un repte. Es tractava d’una casa vella on, a la planta baixa havíem de mantenir l'essència original de la casa amb un celler, unes voltes de pedra, un pavi-

Imatge del projecte realitzat en un centre d’estètica a Lleida. Foto: Pla·Balaguer Estudi d’interiorisme.

ment hidràulic original,... i, en canvi, a la primera planta havíem de fer-ho tot molt modern. Així que, havíem de treballar amb un contrast d'espais molt marcat. D'altra banda, també destacaria l'últim projecte que hem fet a Lleida, un centre d'estètica, amb un pressupost ajustat i on l’obra va estar plena de sorpreses, ja que van sortir revestiments originals que estaven tapats i els vam voler recuperar. Estem contentes amb el resultat i, a més, ens ha obert les portes a la ciutat.

Quins reptes de futur us plantegeu?

El principal repte és aconseguir dedicar-nos plenament al nostre projecte empresarial, tot i que és difícil pel moment econòmic i pel sector en què treballem. Anem pas a pas, li dediquem moltes hores i treballem per fer veure els nostres projectes amb l’objectiu d’aconseguir-ho. En aquesta línia, tenim una pàgina a Facebook i hem creat un perfil a Instagram, on la gent pot veure com avancen les obres pas a pas. Finalment, acabem de posar en marxa una pàgina web amb informació sobre l'estudi i els nostres serveis.

23

Pla·Balaguer Estudi d'Interiorisme. Cristina Pla

Amb esforç i moltes hores de dedicació, la Cristina i la Maria Teresa treballen dia a dia amb l’objectiu de viure del seu estudi d’interiorisme.

Pla·Balaguer Estudi d'Interiorisme. Cristina Pla Quins serveis oferiu?

Fem projectes d'interiorisme, que són adequacions d'espais i reformes, rehabilitacions, direccions d’obra, i restyling. Aquest últim, és un servei que, amb la crisi, s’ha posat de moda i consisteix en petites reformes per actualitzar un espai o canviar la seva estètica amb la mínima intervenció d'obra grossa per reduir costos. D’altra banda, també fem disseny d'espais comercials, instal·lacions efímeres com són estands o aparadors, assessorem i acompanyem el client en la compra del seu mobiliari, i oferim el servei d’infografia 3D, el qual arran dels programes de televisió sobre interiorisme cada vegada ens demanen més, ja que dóna una idea més real de com quedarà l’espai.

La Cristina i la Maria Teresa a l’estudi. Foto: RotecnaPress.

La Cristina Pla a les oficines de l’estudi d’interiorisme. Foto: RotecnaPress.

Conscients del moment econòmic en què vivim i de les dificultats de treballar en un sector vinculat amb la construcció, l'agramuntina Cristina Pla va decidir fa 4 anys, juntament amb la seva sòcia Maria Teresa Balaguer, apostar fort per la seva il·lusió; muntar un estudi d'interiorisme. Tot i que els inicis mai són fàcils, la satisfacció dels seus clients és una injecció d’optimisme de cara al futur.

Quan vas decidir emprendre el projecte Pla·Balaguer Estudi d’Interiorisme?

Tot va començar el 2009, quan estava estudiant un postgrau a Barcelona i em va sorgir la possibilitat de realitzar un projecte a Arbeca, juntament amb la Maria Teresa. Per poder fer-lo havíem de tenir els papers al dia, així que ens vam donar d'alta com a autònomes i ens vam col·legiar. Un cop finalitzat aquell projecte, tot i que jo encara em vaig quedar un temps a Barcelona, al setembre del 2011 vam obrir el despatx a Agramunt. Per sort, l’espai on estem és de la meva mare, així que només vam haver d'adaptar-lo a les nostres necessitats.

Sempre havies tingut clar que treballaries en el món del disseny d'interiors?

No. Va ser després de fer el batxillerat tecnològic, quan em vaig plantejar la possibilitat d'estudiar un cicle superior sobre disseny d'interiors a l'Escola d'Art de Tàrrega, una opció que m'agradava perquè em permetia combinar tècnica i creativitat.

A partir d’aquí, vaig anar ampliant la meva formació, primer amb una diplomatura d’interiorisme, que feia poc que havien posat a Tàrrega, i després, ja a Barcelona, amb diversos postgraus i màsters sobre rehabilitació d'espais, il·luminació, aparadorisme, restauració d'espais antics, etc.

22

No us va fer por emprendre un negoci relacionat amb la construcció?

Ens feia respecte, però com què vam muntar l’estudi en plena crisi sabíem que no seria fàcil. Som conscients que estem en un sector i en un moment complicats, per això des d'un principi hem compaginat el nostre projecte amb feines en despatxos d'arquitectes. A més, creiem que la seva feina està estretament relacionada amb la nostra; els arquitectes fan la caixa (l’estructura de la casa), i nosaltres dissenyem els interiors, treballem els acabats i cuidem els detalls. D’altra banda, treballar amb arquitectes ens ajuda a conèixer millor el sector, fer contactes i realitzar projectes conjunts.

Precisament, ara estem fent una casa a Térmens, on nosaltres ens ocupem dels espais interiors. Tot i això, l'objectiu és poder viure de l'estudi.

Què és el més difícil de ser emprenedora?

Crec que fer-te un lloc, que la gent et conegui i pensi en tu quan vol fer algun canvi a casa seva o en el seu negoci. D’altra banda, també costa que la gent entengui la nostra feina, ja que sovint no saben ben bé que fem i es pensen que només fiquem mobiliari i combinem colors. Nosaltres treballem amb els espais, les distribucions, els materials, les textures, la llum,... tot un seguit d’elements que cal combinar per aconseguir un bon conjunt i crear espais que siguin funcionals, harmònics i s’adaptin a les necessitats del client.

Què és el que més t'agrada de la teva feina?

M'agrada molt la sensació que tinc quan entro en un espai acabat, on tot ha quedat com esperàvem i veiem al client content, agraït i satisfet amb la nostra feina. Cal tenir en compte que cada projecte és un repte. Treballem amb espais molt personals, com són una casa o un negoci, de manera que la gent és molt exigent, és el seu territori i la nostra feina ha de deixar empremta.

Quin és el procediment per realitzar un projecte?

Normalment la gent ens truca i concertem una primera visita per veure l’espai, ja que sense veure’l no podem calcular la magnitud de la intervenció. Llavors, el client fa el que anomenem un programa de necessitats, on ens indica què vol fer amb aquell espai, a què el vol destinar i quines són les necessitats que pretén cobrir. Seguidament, fem un pressupost a mida dels nostres serveis, prenem mides i comencem a treballar, fent les primeres taques de colors per distribuir els nous espais. Llavors, ens reunim de nou amb el client per presentar-li la nostra idea i, a poc a poc, les peces van encaixant.

Què fas per trobar la inspiració?

Sempre intento arribar als llocs i imaginar que hi faria, amb quina llum treballaria, colors, materials, quines sensacions voldria aconseguir,... també escolto les idees que té el client per connectar amb ell, entendre'l i fer-li veure que és el millor. Sovint tanco els ulls i visualitzo l’espai, me l’imagino. En altres ocasions, en el moment més inesperat em ve una idea i l’he de plasmar, perquè si no s'escapa. Així que faig quatre ratlles i després desenvolupo la idea. De fet, totes les feines en el món de l'interiorisme comencen així, amb quatre ratlles.

Amb quins materials treballeu?

La fusta i la pedra són els materials que més utilitzem. Ens encanten els espais antics i les cases velles, i ens agrada molt conservar aquells elements de fusta i de pedra que es poden recuperar, si no sovint mirem d'introduir-los. Això no vol dir que treballem només amb estils clàssics, tot el contrari, aquests materials es poden treballar portats al dia d’avui i crear espais molt contemporanis.

Hi ha algun projecte que recordis especialment?

Ens va marcar especialment el projecte que vam fer a Arbeca, ja que va suposar l’inici de l’estudi i va ser tot un repte. Es tractava d’una casa vella on, a la planta baixa havíem de mantenir l'essència original de la casa amb un celler, unes voltes de pedra, un pavi-

Imatge del projecte realitzat en un centre d’estètica a Lleida. Foto: Pla·Balaguer Estudi d’interiorisme.

ment hidràulic original,... i, en canvi, a la primera planta havíem de fer-ho tot molt modern. Així que, havíem de treballar amb un contrast d'espais molt marcat. D'altra banda, també destacaria l'últim projecte que hem fet a Lleida, un centre d'estètica, amb un pressupost ajustat i on l’obra va estar plena de sorpreses, ja que van sortir revestiments originals que estaven tapats i els vam voler recuperar. Estem contentes amb el resultat i, a més, ens ha obert les portes a la ciutat.

Quins reptes de futur us plantegeu?

El principal repte és aconseguir dedicar-nos plenament al nostre projecte empresarial, tot i que és difícil pel moment econòmic i pel sector en què treballem. Anem pas a pas, li dediquem moltes hores i treballem per fer veure els nostres projectes amb l’objectiu d’aconseguir-ho. En aquesta línia, tenim una pàgina a Facebook i hem creat un perfil a Instagram, on la gent pot veure com avancen les obres pas a pas. Finalment, acabem de posar en marxa una pàgina web amb informació sobre l'estudi i els nostres serveis.

23

24

25

24

25

Grup Sardanista Estol. 20 anys

Grup Sardanista Estol. 20 anys

Amb 20 anys, el Grup Sardanista Estol es troba en un dels moments més dolços de la seva història amb dues colles en actiu i participant en l’espectacle RecorDansa.

La Colla Estol-Espígol a l’espectacle RecorDansa. Foto. GSE

Els orígens del Grup Sardanista Estol es troben al Saltem i Ballem, una activitat extraescolar on els més petits s'atansen al món de la sardana i aprenen a ballar-la. A principis dels anys 90, l’Antonieta Tella, impulsora del grup, juntament amb alguns pares i nens del Saltem i Ballem, decideixen fer un pas endavant i crear una colla de sardanes. Així, l’1 de maig de 1995 s’estrena la Colla Estol. El Jordi Llorens, actual president del grup i un dels membres veterans que va debutar aquell primer de maig de fa 20 anys, assegura: "Tinc molts bons records dels inicis, ens ho passàvem molt bé i fèiem parar boja a l'Antonieta, ja que tots érem nens de 10 a 13 anys. A més, a poc a poc anàvem millorant molt el nostre estil, vam incloure els punts lliures al nostre repertori, juntament amb el Joan Pedrós, vam recuperar balls del poble, i també vam aprendre altres danses catalanes. La veritat és que del 1997 al 2002 van ser uns anys molt bons i de molta qualitat de ball, treballàvem molt, assolíem bons resultats en competició i teníem moltes exhibicions”.

Paral·lelament, el 1997 sorgeix la colla més jove, l’Espígol, també del Saltem i Ballem, i es constitueix oficialment el Grup Sardanista Estol com a entitat que agrupa les dues colles sardanistes.

2004: Fusió Estol-Espígol Després d'uns anys de molta activitat, el 2004 és un any d’inflexió per al grup. A les portes de complir el 10è aniversari, les dues colles viuen una fugida de dansaires, la majoria perquè marxaven fora a estudiar. “Va arribar un moment en què cap de les dues colles era viable per si mateixa, ja que no hi havia suficients dansaires, així que la solució que vam trobar va ser la d’ajuntar les dues colles en una i crear l’actual Colla Estol-Espígol. Tot i que al principi es notava molt la diferència d'edat, ho hem acabat portant molt bé", explica el Jordi. D'altra banda, per reforçar la colla, l’any 2006 van entrar nous dansaires, molts dels quals ja havien fet el Saltem 26

Exhibició del ball de bastons a Agramunt. Foto: GSE.

i Ballem. La Sònia Gili, capdansera de la colla, explica: "Ens van proposar entrar a formar part de la Colla Estol-Espígol perquè feia poc que les colles s'havien fusionat i necessitaven noies, així que algunes ens vam animar”.

Tot i que en els últims anys s'han produït algunes baixes, actualment la Colla Estol-Espígol la conformen 20 dansaires de 23 a 33 anys.

2014: Neix la Colla Estelats Més recentment, de la mateixa manera que en el seu moment van sorgir la Colla Estol i la Colla Espígol, l'any passat va sorgir la Colla Estelats, que va debutar al concurs d’Agramunt. “Des del 1995 hem fet ininterrompudament el Saltem i Ballem, amb uns anys millors que altres. L'any passat vam veure que teníem un bon grup, però molts eren de sisè de primària, així que havíem d'aprofitar l’oportunitat de crear una nova colla de sardanes o aquests joves els perdríem, ja que l'any següent no farien el Saltem i Ballem", explica el Jordi. Així, amb la il·lusió de qui comença una nova aventura, els més joves van quedar primers en el Campionat de la Terra Ferma del 2014, en categoria infantil, i aquest any ja han començat a fer els primers passos en la categoria juvenil. “Ara estem treballant per millorar l’estil i creant punts lliures per poder participar també en aquesta modalitat", explica la Núria Martín, capdansera de la Colla Estelats, que actualment la conformen 23 dansaires.

Espectacle RecorDansa Darrerament, un dels projectes pels quals s'ha fet més ressò de l'activitat del Grup Sardanista Estol ha estat l'espectacle RecorDansa, el qual han realitzat conjuntament amb la Cobla Jovenívola d'Agramunt i el Grup Escènic Agramuntí.

“RecorDansa sorgeix quan els organitzadors de la Nit de la Sardana, que es feia a Mollerussa, ens proposen muntar un espectacle on la sardana hi sigui present. Acceptem la proposta i juntament amb la Cobla Jovenívola d'Agramunt fem diferents trobades fins que sorgeix la idea de RecorDansa, que és la representació d'un viatge per la història de la sardana i altres danses catalanes”, explica la Sònia. A l’espectacle també s'hi va sumar el Grup Escènic Agramuntí. La presentació es va fer a Mollerussa i després es van fer dues representacions a Agramunt, amb molt èxit. L'espectacle ha obtingut, a més, el premi Capital de la Sardana 2015 a la Promoció i Difusió. “Ara estem en ple procés de promoció de l'espectacle, ja que volem exportar-lo a altres poblacions", afegeix la Sònia.

El dia a dia de les colles L'espectacle RecorDansa és una mostra de l’activitat del Grup Sardanista Estol que, a més de ballar sardanes i participar en el Campionat de la Terra Ferma, també fa actuacions a festes majors, bodes,... amb una gran varietat de balls i danses.

En aquest sentit, per fer el seu repertori més creatiu, la Colla EstolEspígol ha recuperat, a iniciativa del Joan Pedrós, un total de 4 balls d'Agramunt (Canuts i Rams, ball del Xurripampi, el senyor Pau de les Cantimplanyes i el ball de cascavells), a més dels balls de bastons agramuntins i diverses danses catalanes. "Anem buscant fórmules per fer les exhibicions més atractives i diferents, com si fossin un pack de balls tradicionals més que únicament sardanes, i ens dóna molt bon resultat”, afirma el Jordi.

Per mantenir un bon ritme, les dues colles assagen setmanalment al gimnàs del Col·legi Macià Companys durant els mesos d’hivern,

L’Ainhoa, la Sònia, el Jordi, el Pau, la Núria i la Laura, membres de les dues colles en actiu.

Foto: RotecnaPress

i a l'Escola Municipal de Música quan arriba el bon temps i poden assajar al pati.

La gestió econòmica de les colles es porta per separat, tot i que es destina una part a les despeses del grup. Així, cada colla té els seus ingressos, els quals provenen dels concursos i les exhibicions que fan. “Tot i això, els diners s’acaben revertint dins de les mateixes colles per renovar el vestuari, pagar l’hotel, o una part, si un concurs es fa lluny, i per fer alguna sortida, ja que acostumem a marxar un cap de setmana a l’any tots junts”, explica el Jordi.

20 anys de GSE Per celebrar els 20 anys del Grup Sardanista Estol, la direcció es va posar en contacte amb els 80 dansaires que han passat pel grup, els 40 actuals, una vintena de la Colla Estol i uns 20 més de la Colla Espígol. "Volíem que la celebració dels 20 anys fos un acte de retrobament de la gent que ha passat per les colles. Trobar-nos, parlar, recordar, ballar,... La veritat és que organitzant-ho ens hem trobat que la gent té molt bon record del seu pas pel grup i això ens omple de satisfacció", destaca el Jordi.

La festa d’aniversari, que es va celebrar el passat 30 de maig coincidint amb el concurs d’Agramunt i amb l'apadrinament de la Colla Estelats amb l'actor Toni Albà com a padrí, va ser tot un èxit amb la participació de més de 140 persones.

De cara al futur, cada colla treballa per millorar les seves actuacions, crear punts lliures nous i, impulsar l’espectacle RecorDansa per poder-lo portar a fora. D'altra banda, el Jordi afegeix que la feina que mai s'acaba és la de "buscar gent per poder garantir el futur de les colles i del grup”.

27

Grup Sardanista Estol. 20 anys

Grup Sardanista Estol. 20 anys

Amb 20 anys, el Grup Sardanista Estol es troba en un dels moments més dolços de la seva història amb dues colles en actiu i participant en l’espectacle RecorDansa.

La Colla Estol-Espígol a l’espectacle RecorDansa. Foto. GSE

Els orígens del Grup Sardanista Estol es troben al Saltem i Ballem, una activitat extraescolar on els més petits s'atansen al món de la sardana i aprenen a ballar-la. A principis dels anys 90, l’Antonieta Tella, impulsora del grup, juntament amb alguns pares i nens del Saltem i Ballem, decideixen fer un pas endavant i crear una colla de sardanes. Així, l’1 de maig de 1995 s’estrena la Colla Estol. El Jordi Llorens, actual president del grup i un dels membres veterans que va debutar aquell primer de maig de fa 20 anys, assegura: "Tinc molts bons records dels inicis, ens ho passàvem molt bé i fèiem parar boja a l'Antonieta, ja que tots érem nens de 10 a 13 anys. A més, a poc a poc anàvem millorant molt el nostre estil, vam incloure els punts lliures al nostre repertori, juntament amb el Joan Pedrós, vam recuperar balls del poble, i també vam aprendre altres danses catalanes. La veritat és que del 1997 al 2002 van ser uns anys molt bons i de molta qualitat de ball, treballàvem molt, assolíem bons resultats en competició i teníem moltes exhibicions”.

Paral·lelament, el 1997 sorgeix la colla més jove, l’Espígol, també del Saltem i Ballem, i es constitueix oficialment el Grup Sardanista Estol com a entitat que agrupa les dues colles sardanistes.

2004: Fusió Estol-Espígol Després d'uns anys de molta activitat, el 2004 és un any d’inflexió per al grup. A les portes de complir el 10è aniversari, les dues colles viuen una fugida de dansaires, la majoria perquè marxaven fora a estudiar. “Va arribar un moment en què cap de les dues colles era viable per si mateixa, ja que no hi havia suficients dansaires, així que la solució que vam trobar va ser la d’ajuntar les dues colles en una i crear l’actual Colla Estol-Espígol. Tot i que al principi es notava molt la diferència d'edat, ho hem acabat portant molt bé", explica el Jordi. D'altra banda, per reforçar la colla, l’any 2006 van entrar nous dansaires, molts dels quals ja havien fet el Saltem 26

Exhibició del ball de bastons a Agramunt. Foto: GSE.

i Ballem. La Sònia Gili, capdansera de la colla, explica: "Ens van proposar entrar a formar part de la Colla Estol-Espígol perquè feia poc que les colles s'havien fusionat i necessitaven noies, així que algunes ens vam animar”.

Tot i que en els últims anys s'han produït algunes baixes, actualment la Colla Estol-Espígol la conformen 20 dansaires de 23 a 33 anys.

2014: Neix la Colla Estelats Més recentment, de la mateixa manera que en el seu moment van sorgir la Colla Estol i la Colla Espígol, l'any passat va sorgir la Colla Estelats, que va debutar al concurs d’Agramunt. “Des del 1995 hem fet ininterrompudament el Saltem i Ballem, amb uns anys millors que altres. L'any passat vam veure que teníem un bon grup, però molts eren de sisè de primària, així que havíem d'aprofitar l’oportunitat de crear una nova colla de sardanes o aquests joves els perdríem, ja que l'any següent no farien el Saltem i Ballem", explica el Jordi. Així, amb la il·lusió de qui comença una nova aventura, els més joves van quedar primers en el Campionat de la Terra Ferma del 2014, en categoria infantil, i aquest any ja han començat a fer els primers passos en la categoria juvenil. “Ara estem treballant per millorar l’estil i creant punts lliures per poder participar també en aquesta modalitat", explica la Núria Martín, capdansera de la Colla Estelats, que actualment la conformen 23 dansaires.

Espectacle RecorDansa Darrerament, un dels projectes pels quals s'ha fet més ressò de l'activitat del Grup Sardanista Estol ha estat l'espectacle RecorDansa, el qual han realitzat conjuntament amb la Cobla Jovenívola d'Agramunt i el Grup Escènic Agramuntí.

“RecorDansa sorgeix quan els organitzadors de la Nit de la Sardana, que es feia a Mollerussa, ens proposen muntar un espectacle on la sardana hi sigui present. Acceptem la proposta i juntament amb la Cobla Jovenívola d'Agramunt fem diferents trobades fins que sorgeix la idea de RecorDansa, que és la representació d'un viatge per la història de la sardana i altres danses catalanes”, explica la Sònia. A l’espectacle també s'hi va sumar el Grup Escènic Agramuntí. La presentació es va fer a Mollerussa i després es van fer dues representacions a Agramunt, amb molt èxit. L'espectacle ha obtingut, a més, el premi Capital de la Sardana 2015 a la Promoció i Difusió. “Ara estem en ple procés de promoció de l'espectacle, ja que volem exportar-lo a altres poblacions", afegeix la Sònia.

El dia a dia de les colles L'espectacle RecorDansa és una mostra de l’activitat del Grup Sardanista Estol que, a més de ballar sardanes i participar en el Campionat de la Terra Ferma, també fa actuacions a festes majors, bodes,... amb una gran varietat de balls i danses.

En aquest sentit, per fer el seu repertori més creatiu, la Colla EstolEspígol ha recuperat, a iniciativa del Joan Pedrós, un total de 4 balls d'Agramunt (Canuts i Rams, ball del Xurripampi, el senyor Pau de les Cantimplanyes i el ball de cascavells), a més dels balls de bastons agramuntins i diverses danses catalanes. "Anem buscant fórmules per fer les exhibicions més atractives i diferents, com si fossin un pack de balls tradicionals més que únicament sardanes, i ens dóna molt bon resultat”, afirma el Jordi.

Per mantenir un bon ritme, les dues colles assagen setmanalment al gimnàs del Col·legi Macià Companys durant els mesos d’hivern,

L’Ainhoa, la Sònia, el Jordi, el Pau, la Núria i la Laura, membres de les dues colles en actiu.

Foto: RotecnaPress

i a l'Escola Municipal de Música quan arriba el bon temps i poden assajar al pati.

La gestió econòmica de les colles es porta per separat, tot i que es destina una part a les despeses del grup. Així, cada colla té els seus ingressos, els quals provenen dels concursos i les exhibicions que fan. “Tot i això, els diners s’acaben revertint dins de les mateixes colles per renovar el vestuari, pagar l’hotel, o una part, si un concurs es fa lluny, i per fer alguna sortida, ja que acostumem a marxar un cap de setmana a l’any tots junts”, explica el Jordi.

20 anys de GSE Per celebrar els 20 anys del Grup Sardanista Estol, la direcció es va posar en contacte amb els 80 dansaires que han passat pel grup, els 40 actuals, una vintena de la Colla Estol i uns 20 més de la Colla Espígol. "Volíem que la celebració dels 20 anys fos un acte de retrobament de la gent que ha passat per les colles. Trobar-nos, parlar, recordar, ballar,... La veritat és que organitzant-ho ens hem trobat que la gent té molt bon record del seu pas pel grup i això ens omple de satisfacció", destaca el Jordi.

La festa d’aniversari, que es va celebrar el passat 30 de maig coincidint amb el concurs d’Agramunt i amb l'apadrinament de la Colla Estelats amb l'actor Toni Albà com a padrí, va ser tot un èxit amb la participació de més de 140 persones.

De cara al futur, cada colla treballa per millorar les seves actuacions, crear punts lliures nous i, impulsar l’espectacle RecorDansa per poder-lo portar a fora. D'altra banda, el Jordi afegeix que la feina que mai s'acaba és la de "buscar gent per poder garantir el futur de les colles i del grup”.

27

28

29

28

29

Laura Roca. XANGAI

Les ganes de viure una nova experiència i aprendre xinès van portar a la Laura Roca fins a Xangai, on actualment viu, estudia i treballa.

La ciutat xinesa dels gratacels La Laura i unes amigues amb els gratacels característics de Xangai de fons. Foto: Laura Roca.

En acabar la universitat, la Laura tenia clar que abans d'entrar al món laboral volia viure noves experiències. “Necessitava un any per a mi, per fer allò que sempre havia volgut fer; viure a l’estranger i aprendre una nova llengua”, explica la Laura, que afegeix: “El 2013, mentre estudiava vaig tenir l’oportunitat de fer un intercanvi i estar uns cinc mesos a Pequín per estudiar el model econòmic i cultural xinès. Va ser una experiència molt interessant i em vaig prometre a mi mateixa que si mai tenia l'oportunitat de tornar a la Xina, ho faria". I així va ser com, al setembre de 2014, la Laura s’instal·lava a Xangai per compaginar els seus estudis de xinès amb una feina a mitja jornada en una empresa de serveis financers.

anglès i tots els cartells estan amb xinès, de manera que es fa bastant difícil començar una nova vida aquí. Tot i això, vaig decidir ser el màxim de receptiva possible i, a poc a poc, tot es va anar posant en ordre”, recorda la Laura, que reconeix que Xina és un país que es viu molt intensament, "tot és molt diferent, així que tan aviat trobes el país apassionant com vols agafar el primer vol per tornar cap a casa”. Amb tot, la Laura assegura que en un mes ja s'havia adaptat bastant a la manera de fer del país, tot i que a Xangai pràcticament cada dia “hi ha una nova aventura per explicar”. Precisament, al principi d’estar a la ciutat “els taxistes intenten estafar-te perquè ets láo wài (estranger), però quan ja t'han estafat dues vegades, t’asseguro que a la tercera ja vas més amb compte!”.

En arribar a Xangai, amb els papers de la Universitat i de les pràctiques laborals arreglats, la Laura explica que va tardar pocs dies a trobar pis, juntament amb una amiga holandesa que també estava a la ciutat. “Xangai és una gran ciutat, plena de gratacels i amb 23 milions d'habitants, on el 80% de la població viu en blocs de pisos de 25 a 40 plantes. Nosaltres vivim en una vintena planta, en un edifici ubicat al districte de Hongkou, una zona on es van refugiar molts jueus durant la Segona Guerra Mundial, i que està relativament a prop del centre i de la meva universitat”, explica la Laura, que puntualitza que les distàncies són una mica relatives en una ciutat tan gran com Xangai. Així, per anar a la Universitat de Fudan, tot i tenir-la a prop, tarda 45 minuts en metro, i per arribar al centre, on treballa, uns 45 minuts més.

El dia a dia de la Laura a Xangai comença a les 6.15 h del matí, quan s’aixeca per anar a la universitat, on passa els matins estudiant xinès, després de dinar agafa el metro per anar a treballar fins a les 17.30 h de la tarda i una hora més tard arriba a casa, “el millor moment del dia”, assegura: “Arribo, sopem, estudio una mica, comentem el dia amb les companyes del pis, em connecto al Facebook, a l’skype,... i a dormir”. Els caps de setmana i en el seu temps lliure surt amb els amics, va al cinema, fa pícnics i descobreix nous racons de la ciutat. Alguns dilluns també aprofita per anar a les reunions i sopars que organitza una associació de catalans a Xangai. "Sempre s'agraeix compartir experiències i parlar la llengua de casa. De vegades també parlo amb l'Oriol Pla, un altre agramuntí que viu aquí!”, comenta.

La llengua és el principal obstacle que han de superar els estrangers que arriben a Xangai. "La gent pràcticament no parla

Tot i que la vida a Xangai és molt diferent; els costums, les olors, la pol·lució, el menjar,... la Laura assegura que “és una ciutat

30

Laura Roca. XANGAI apassionant”. L'any nou xinès és una de les celebracions que més li agraden: “La ciutat s’omple de colors i de petards, que tiren per fer soroll, espantar els fantasmes i tenir sort de cara al nou any. També són dies per reunir-se amb la família, fer grans sopars, menjar pipes i beure baijiu, un licor típic fet amb arròs".

Segons la Laura, tot i que els xinesos són persones reservades, a qui els costa expressar el què pensen, també són molt familiars i els apassiona el món occidental, així que “fan el possible per copiar-lo”. D’altra banda, reconeix que, segons els nostres costums, “poden semblar bruts i cridaners. Jo no m’he acostumat al fet que escupen a totes hores i a tot arreu!”.

El que la Laura més enyora de viure a Agramunt és la família i els amics, tot i que la llista s'allarga, “el meu llit, els camps, les postes de sol, les festes majors, anar a fer el cafè, la peculiar olor d'Agramunt que et fa saber que estàs a casa, obrir la finestra al matí i veure la plaça del Pou, la truita de patates de casa,... Quan estàs lluny, aprecies la qualitat de vida d'Agramunt, per mi el millor poble del món!".

Si mai viatgem a la Xina, la Laura ens recomana visitar Pequín, ja que és una ciutat amb molta història, fer una parada a Xangai per veure els seus gratacels i, òbviament, visitar la Gran Muralla Xina i els Guerrers de terracota. Més cap al sud, la regió de Yunnan, a prop del Tibet, és també una parada recomanable per veure les ètnies que hi viuen amb les seves vestimentes típiques.

Després d'un any a Xangai i pensant en el retorn a casa, la Laura assegura: “La Xina m’ha canviat tant personalment com professionalment, a més de la meva manera de veure el món. Estic molt contenta amb la decisió que vaig prendre".

La Laura a la localitat de Zhu Jia Jiao, a prop de Xangai i famosa pels canals d'aigua que l’envolten. Foto: Laura Roca.

MÉS PERSONAL • Què és el que més t'agrada de la Xina?

• Crec que tot en el seu conjunt, el que fa de la Xina un lloc, a vegades, dur, però alhora reptador i apassionant.

• Com definiries els xinesos: • Peculiars, reservats i molt familiars.

• El teu menjar típic xinès preferit: • El 宫保鸡丁(Gong Bao Ji ding), és un plat fet a partir de pollastre tallat a trossets, vegetals, cacauets i chilli amb una salsa agredolça. Molt recomanable.

• Alguna expressió típica del país: • Ni zenme yang? (你 怎么 样?), que vol dir: Ei, com va?

• Cha bu duo! (差 不 多), que vol dir: Anar tirant!

• Què és el que més trobes a faltar d’Agramunt?

• La família i els amics.

• Què t’emportes segur a la motxilla després d’uns dies a casa?

• Pernil, medicaments i una senyera.

La Laura pels carrers de Xangai. Foto: Laura Roca.

• Penses en tornar a Agramunt en un futur?

• Tots els occidentals que vivim aquí coincidim en el mateix, Xina està bé per viure-hi uns anys, però no tota la vida. Així que, sí que penso en tornar.

31

Laura Roca. XANGAI

Les ganes de viure una nova experiència i aprendre xinès van portar a la Laura Roca fins a Xangai, on actualment viu, estudia i treballa.

La ciutat xinesa dels gratacels La Laura i unes amigues amb els gratacels característics de Xangai de fons. Foto: Laura Roca.

En acabar la universitat, la Laura tenia clar que abans d'entrar al món laboral volia viure noves experiències. “Necessitava un any per a mi, per fer allò que sempre havia volgut fer; viure a l’estranger i aprendre una nova llengua”, explica la Laura, que afegeix: “El 2013, mentre estudiava vaig tenir l’oportunitat de fer un intercanvi i estar uns cinc mesos a Pequín per estudiar el model econòmic i cultural xinès. Va ser una experiència molt interessant i em vaig prometre a mi mateixa que si mai tenia l'oportunitat de tornar a la Xina, ho faria". I així va ser com, al setembre de 2014, la Laura s’instal·lava a Xangai per compaginar els seus estudis de xinès amb una feina a mitja jornada en una empresa de serveis financers.

anglès i tots els cartells estan amb xinès, de manera que es fa bastant difícil començar una nova vida aquí. Tot i això, vaig decidir ser el màxim de receptiva possible i, a poc a poc, tot es va anar posant en ordre”, recorda la Laura, que reconeix que Xina és un país que es viu molt intensament, "tot és molt diferent, així que tan aviat trobes el país apassionant com vols agafar el primer vol per tornar cap a casa”. Amb tot, la Laura assegura que en un mes ja s'havia adaptat bastant a la manera de fer del país, tot i que a Xangai pràcticament cada dia “hi ha una nova aventura per explicar”. Precisament, al principi d’estar a la ciutat “els taxistes intenten estafar-te perquè ets láo wài (estranger), però quan ja t'han estafat dues vegades, t’asseguro que a la tercera ja vas més amb compte!”.

En arribar a Xangai, amb els papers de la Universitat i de les pràctiques laborals arreglats, la Laura explica que va tardar pocs dies a trobar pis, juntament amb una amiga holandesa que també estava a la ciutat. “Xangai és una gran ciutat, plena de gratacels i amb 23 milions d'habitants, on el 80% de la població viu en blocs de pisos de 25 a 40 plantes. Nosaltres vivim en una vintena planta, en un edifici ubicat al districte de Hongkou, una zona on es van refugiar molts jueus durant la Segona Guerra Mundial, i que està relativament a prop del centre i de la meva universitat”, explica la Laura, que puntualitza que les distàncies són una mica relatives en una ciutat tan gran com Xangai. Així, per anar a la Universitat de Fudan, tot i tenir-la a prop, tarda 45 minuts en metro, i per arribar al centre, on treballa, uns 45 minuts més.

El dia a dia de la Laura a Xangai comença a les 6.15 h del matí, quan s’aixeca per anar a la universitat, on passa els matins estudiant xinès, després de dinar agafa el metro per anar a treballar fins a les 17.30 h de la tarda i una hora més tard arriba a casa, “el millor moment del dia”, assegura: “Arribo, sopem, estudio una mica, comentem el dia amb les companyes del pis, em connecto al Facebook, a l’skype,... i a dormir”. Els caps de setmana i en el seu temps lliure surt amb els amics, va al cinema, fa pícnics i descobreix nous racons de la ciutat. Alguns dilluns també aprofita per anar a les reunions i sopars que organitza una associació de catalans a Xangai. "Sempre s'agraeix compartir experiències i parlar la llengua de casa. De vegades també parlo amb l'Oriol Pla, un altre agramuntí que viu aquí!”, comenta.

La llengua és el principal obstacle que han de superar els estrangers que arriben a Xangai. "La gent pràcticament no parla

Tot i que la vida a Xangai és molt diferent; els costums, les olors, la pol·lució, el menjar,... la Laura assegura que “és una ciutat

30

Laura Roca. XANGAI apassionant”. L'any nou xinès és una de les celebracions que més li agraden: “La ciutat s’omple de colors i de petards, que tiren per fer soroll, espantar els fantasmes i tenir sort de cara al nou any. També són dies per reunir-se amb la família, fer grans sopars, menjar pipes i beure baijiu, un licor típic fet amb arròs".

Segons la Laura, tot i que els xinesos són persones reservades, a qui els costa expressar el què pensen, també són molt familiars i els apassiona el món occidental, així que “fan el possible per copiar-lo”. D’altra banda, reconeix que, segons els nostres costums, “poden semblar bruts i cridaners. Jo no m’he acostumat al fet que escupen a totes hores i a tot arreu!”.

El que la Laura més enyora de viure a Agramunt és la família i els amics, tot i que la llista s'allarga, “el meu llit, els camps, les postes de sol, les festes majors, anar a fer el cafè, la peculiar olor d'Agramunt que et fa saber que estàs a casa, obrir la finestra al matí i veure la plaça del Pou, la truita de patates de casa,... Quan estàs lluny, aprecies la qualitat de vida d'Agramunt, per mi el millor poble del món!".

Si mai viatgem a la Xina, la Laura ens recomana visitar Pequín, ja que és una ciutat amb molta història, fer una parada a Xangai per veure els seus gratacels i, òbviament, visitar la Gran Muralla Xina i els Guerrers de terracota. Més cap al sud, la regió de Yunnan, a prop del Tibet, és també una parada recomanable per veure les ètnies que hi viuen amb les seves vestimentes típiques.

Després d'un any a Xangai i pensant en el retorn a casa, la Laura assegura: “La Xina m’ha canviat tant personalment com professionalment, a més de la meva manera de veure el món. Estic molt contenta amb la decisió que vaig prendre".

La Laura a la localitat de Zhu Jia Jiao, a prop de Xangai i famosa pels canals d'aigua que l’envolten. Foto: Laura Roca.

MÉS PERSONAL • Què és el que més t'agrada de la Xina?

• Crec que tot en el seu conjunt, el que fa de la Xina un lloc, a vegades, dur, però alhora reptador i apassionant.

• Com definiries els xinesos: • Peculiars, reservats i molt familiars.

• El teu menjar típic xinès preferit: • El 宫保鸡丁(Gong Bao Ji ding), és un plat fet a partir de pollastre tallat a trossets, vegetals, cacauets i chilli amb una salsa agredolça. Molt recomanable.

• Alguna expressió típica del país: • Ni zenme yang? (你 怎么 样?), que vol dir: Ei, com va?

• Cha bu duo! (差 不 多), que vol dir: Anar tirant!

• Què és el que més trobes a faltar d’Agramunt?

• La família i els amics.

• Què t’emportes segur a la motxilla després d’uns dies a casa?

• Pernil, medicaments i una senyera.

La Laura pels carrers de Xangai. Foto: Laura Roca.

• Penses en tornar a Agramunt en un futur?

• Tots els occidentals que vivim aquí coincidim en el mateix, Xina està bé per viure-hi uns anys, però no tota la vida. Així que, sí que penso en tornar.

31

32

33

32

33

Ball de faixes L’absència secular del ball de faixes a Agramunt podria acabar, sobretot ara que estem en aquest procés d’aglutinar diversos elements del folklore local sota el marc de la Festa Major.

Ball de faixes de Sant Martí de Tous. Font: Joan Pedrós

Mapa dels balls de faixes a Catalunya. Font: Atles de dansa tradicional catalana.

A Catalunya coneixem alguns balls amb la denominació de faixes, que entenem que és per l’ús d’aquesta peça de roba, tot i que podrien ser derivacions d’altres balls amb certa semblança, com el ball de cintes.

De fet, la faixa és una peça de roba que, com a tal, és reconeguda amb posterioritat a molts balls de simbologia semblant al ball de faixes. Això dóna la possibilitat que la denominació d'algun ball de faixes sigui per un simple canvi d’estris. De fet, si ens fixem per exemple en la característica de l'aixecada d'un ballador per dedicar algun vers a la patrona o a la localitat, llavors podrem constatar la semblança de fer el mateix amb danses amb denominacions diferents, com pot ser el ball dels Romeus de Prats de Lluçanès, els Balls de cercolets o arquets, el ball dels remitgers de Malgrat de Mar, els balls de pastorets, els balls de bastons i d’espases,...

Entenem doncs que, algunes característiques del ball de faixes no són exclusives d'aquest ball, tot i que es pot considerar un ball amb entitat pròpia respecte a d’altres amb simbologia semblant.

Cal entendre que la varietat de quadres (l'adoració, els ponts, el caragol, el cabdell, la sortida,...) el fan un ball molt ric de matisos amb la faixa com a element distintiu i amb uns punts de dansa saltats que el fan molt viu.

34

Derivades de la seva participació en el Corpus, les connotacions del ball tenen caire religiós i de valor social, d'identificació amb la població.

Els balls de faixes documentats i/o ballats fins a l’actualitat són pocs en nombre, i tenen una peculiaritat molt interessant, ja que dels 10 balls reconeguts com a faixes, 7 es situen a l’Urgell i un altre a la Segarra (Vallfogona de Riucorb, tanmateix tocant a l’Urgell). Aquest fet, és un indicatiu de la zona on es va arrelar aquest tipus de ball, que és, sobretot, a la zona de la vall del riu Corb.

Les evolucions dels balls de faixes que encara es conserven, sobretot el de Maldà i Sant Martí de Tous, ens mostren una dansa atractiva i molt digna de representar en el seu estat més pur.

Si ens centrem en Agramunt, hem de lamentar no tenir pràcticament referències, només el fet de participar en processons de Corpus en la llunyania del segle XVII. Tot i això, encara podem especular amb alguna de les moltes tonades sense títol que es troben en el llibre d'orgue d'Agramunt, i que pertanyen a balls populars. També tenim la sort de conèixer la melodia i les evolucions del ball de Maldà, gràcies a la bona descripció que en fa mossèn Sanxo Capdevila de Maldà, publicat al calendari folklòric d'Urgell (1915). Aquesta via de coneixement d'un ball de faixes força proper, ens pot servir com a font de referència per a la reintroducció d'un ball de faixes local, a més de l’estudi sobre el ball de faixes a Catalunya, editat l’any 1998 per Atles de Dansa Tradicional Catalana, volum lll.

De moment ho anunciem com el nostre gran desig pel 2016.

35

Ball de faixes L’absència secular del ball de faixes a Agramunt podria acabar, sobretot ara que estem en aquest procés d’aglutinar diversos elements del folklore local sota el marc de la Festa Major.

Ball de faixes de Sant Martí de Tous. Font: Joan Pedrós

Mapa dels balls de faixes a Catalunya. Font: Atles de dansa tradicional catalana.

A Catalunya coneixem alguns balls amb la denominació de faixes, que entenem que és per l’ús d’aquesta peça de roba, tot i que podrien ser derivacions d’altres balls amb certa semblança, com el ball de cintes.

De fet, la faixa és una peça de roba que, com a tal, és reconeguda amb posterioritat a molts balls de simbologia semblant al ball de faixes. Això dóna la possibilitat que la denominació d'algun ball de faixes sigui per un simple canvi d’estris. De fet, si ens fixem per exemple en la característica de l'aixecada d'un ballador per dedicar algun vers a la patrona o a la localitat, llavors podrem constatar la semblança de fer el mateix amb danses amb denominacions diferents, com pot ser el ball dels Romeus de Prats de Lluçanès, els Balls de cercolets o arquets, el ball dels remitgers de Malgrat de Mar, els balls de pastorets, els balls de bastons i d’espases,...

Entenem doncs que, algunes característiques del ball de faixes no són exclusives d'aquest ball, tot i que es pot considerar un ball amb entitat pròpia respecte a d’altres amb simbologia semblant.

Cal entendre que la varietat de quadres (l'adoració, els ponts, el caragol, el cabdell, la sortida,...) el fan un ball molt ric de matisos amb la faixa com a element distintiu i amb uns punts de dansa saltats que el fan molt viu.

34

Derivades de la seva participació en el Corpus, les connotacions del ball tenen caire religiós i de valor social, d'identificació amb la població.

Els balls de faixes documentats i/o ballats fins a l’actualitat són pocs en nombre, i tenen una peculiaritat molt interessant, ja que dels 10 balls reconeguts com a faixes, 7 es situen a l’Urgell i un altre a la Segarra (Vallfogona de Riucorb, tanmateix tocant a l’Urgell). Aquest fet, és un indicatiu de la zona on es va arrelar aquest tipus de ball, que és, sobretot, a la zona de la vall del riu Corb.

Les evolucions dels balls de faixes que encara es conserven, sobretot el de Maldà i Sant Martí de Tous, ens mostren una dansa atractiva i molt digna de representar en el seu estat més pur.

Si ens centrem en Agramunt, hem de lamentar no tenir pràcticament referències, només el fet de participar en processons de Corpus en la llunyania del segle XVII. Tot i això, encara podem especular amb alguna de les moltes tonades sense títol que es troben en el llibre d'orgue d'Agramunt, i que pertanyen a balls populars. També tenim la sort de conèixer la melodia i les evolucions del ball de Maldà, gràcies a la bona descripció que en fa mossèn Sanxo Capdevila de Maldà, publicat al calendari folklòric d'Urgell (1915). Aquesta via de coneixement d'un ball de faixes força proper, ens pot servir com a font de referència per a la reintroducció d'un ball de faixes local, a més de l’estudi sobre el ball de faixes a Catalunya, editat l’any 1998 per Atles de Dansa Tradicional Catalana, volum lll.

De moment ho anunciem com el nostre gran desig pel 2016.

35

Glops i Tapes

Plaça del Mercadal, 19 - Agramunt - 600 700 202

Cargols a la gormanda amb xocolata d’Agramunt

El Josep (fill), l’Elena i el Josep al davant del Glops i Tapes. Foto: RotecnaPress.

En un dels indrets més emblemàtics de la vila, sota els històrics porxos de la plaça del Mercadal, trobem el Glops i Tapes, un establiment on la cuina casolana i el tracte familiar dels responsables són els principals trets definitoris.

“Quan vam venir a Agramunt a veure aquest local ens vam enamorar de la plaça del Mercadal i dels porxos. En aquell moment, ens estàvem plantejant la possibilitat d’agafar un bar a Lleida però, finalment, la idea de treballar en un poble ens atreia més. Així que ho vam deixar tot i ens vam llençar a la piscina", recorda l’Elena.

Sis anys més tard, l'Elena, el Josep pare i el Josep fill, només tenen paraules d'agraïment, ja que després de deixar la feina i el seu dia a dia a Penelles per obrir un establiment a Agramunt, la resposta dels agramuntins ha estat molt positiva. "La veritat és que estem molt agraïts per la bona acollida de la gent i per la paciència que van tenir al principi amb nosaltres, ja que, tot i que a mi sempre m'ha agradat la cuina, no teníem cap experiència en el sector de la restauració", assegura l'Elena.

En un principi, l’oferta del Glops i Tapes es basava en tapes casolanes i entrepans. "Vam decidir fer tapes, perquè llavors no hi havia cap local a Agramunt que en fes”, explica l’Elena. Amb el temps, l’oferta de la carta ha anat creixent amb els ja famosos caragols a la llauna, amanides, hamburgueses, plats combinats i propostes més elaborades com els caragols a la gormanda, el codillo, la galta de porc,... “Durant un any, vam preguntar a la gent què els agradava més i què volien què féssim. I així, dins de les nostres possibilitats, vam fer la carta”, explica l’Elena, que afegeix que sempre treballen amb productes frescos i “tot ho comprem a Agramunt”.

36

Ingredients per 6 persones: BROU: 2 pastanagues · 1 ceba gran · 1 porro · 1 peu de porc · 1 os de pernil de porc CARAGOLS: 2 kg. de caragols · 2 fulles de llorer · 1 branca de farigola · 1 cabeça d’alls · ½ kg. de cebes de Figueres · 1 tomàquet madur · 250 g. de farina · 100 g. de xocolata a la pedra d’Agramunt · 150 g. de cansalada del coll · 400 g. de llonganissa amb pebre · 4 bitxos · 1 got petit d’oli · ½ got de vi ranci · ½ got de brandi · Sal.

2 hores. GRAU DE DIFICULTAT:

Elaboració: Per una banda fem el brou i, per l’altra, rentem els caragols i els fiquem en una cassola amb llorer, farigola, mitja cabeça d'alls i 4 bitxos durant una hora, a foc lent.

Mentrestant, fiquem a coure la llonganissa i la cansalada, que després tallarem a trossos. En una altra cassola, fem el sofregit amb oli, cebes de Figueres, mitja cabeça d'alls i tomàquet, li afegim el vi ranci i el brandi, ho deixem reduir i, finalment, ho triturem.

A la mateixa cassola on hem fet el sofregit, fiquem el brou colat, el sofregit, la carn i els caragols cuits i colats, rectifiquem de sal i ho deixem a foc lent. Mentrestant, en un cassó desfem la xocolata i l’afegim als caragols. Per acabar, afegim la farina i anem remenant fins que la salsa vagi espessint, vigilant que no se’ns cremi. Un cop acabat, ho podem servir en una cassoleta de fang.

Amb una capacitat per a 40 comensals a l’interior, l’espai de sota els porxos i el de la plaça del Mercadal, els permet duplicar fàcilment aquesta xifra durant els mesos d'estiu, que són els de més feina en aquesta zona de la vila. Amb una carta molt variada, al Glops i Tapes podem menjar per 12-15 euros per persona.

37

Glops i Tapes

Plaça del Mercadal, 19 - Agramunt - 600 700 202

Cargols a la gormanda amb xocolata d’Agramunt

El Josep (fill), l’Elena i el Josep al davant del Glops i Tapes. Foto: RotecnaPress.

En un dels indrets més emblemàtics de la vila, sota els històrics porxos de la plaça del Mercadal, trobem el Glops i Tapes, un establiment on la cuina casolana i el tracte familiar dels responsables són els principals trets definitoris.

“Quan vam venir a Agramunt a veure aquest local ens vam enamorar de la plaça del Mercadal i dels porxos. En aquell moment, ens estàvem plantejant la possibilitat d’agafar un bar a Lleida però, finalment, la idea de treballar en un poble ens atreia més. Així que ho vam deixar tot i ens vam llençar a la piscina", recorda l’Elena.

Sis anys més tard, l'Elena, el Josep pare i el Josep fill, només tenen paraules d'agraïment, ja que després de deixar la feina i el seu dia a dia a Penelles per obrir un establiment a Agramunt, la resposta dels agramuntins ha estat molt positiva. "La veritat és que estem molt agraïts per la bona acollida de la gent i per la paciència que van tenir al principi amb nosaltres, ja que, tot i que a mi sempre m'ha agradat la cuina, no teníem cap experiència en el sector de la restauració", assegura l'Elena.

En un principi, l’oferta del Glops i Tapes es basava en tapes casolanes i entrepans. "Vam decidir fer tapes, perquè llavors no hi havia cap local a Agramunt que en fes”, explica l’Elena. Amb el temps, l’oferta de la carta ha anat creixent amb els ja famosos caragols a la llauna, amanides, hamburgueses, plats combinats i propostes més elaborades com els caragols a la gormanda, el codillo, la galta de porc,... “Durant un any, vam preguntar a la gent què els agradava més i què volien què féssim. I així, dins de les nostres possibilitats, vam fer la carta”, explica l’Elena, que afegeix que sempre treballen amb productes frescos i “tot ho comprem a Agramunt”.

36

Ingredients per 6 persones: BROU: 2 pastanagues · 1 ceba gran · 1 porro · 1 peu de porc · 1 os de pernil de porc CARAGOLS: 2 kg. de caragols · 2 fulles de llorer · 1 branca de farigola · 1 cabeça d’alls · ½ kg. de cebes de Figueres · 1 tomàquet madur · 250 g. de farina · 100 g. de xocolata a la pedra d’Agramunt · 150 g. de cansalada del coll · 400 g. de llonganissa amb pebre · 4 bitxos · 1 got petit d’oli · ½ got de vi ranci · ½ got de brandi · Sal.

2 hores. GRAU DE DIFICULTAT:

Elaboració: Per una banda fem el brou i, per l’altra, rentem els caragols i els fiquem en una cassola amb llorer, farigola, mitja cabeça d'alls i 4 bitxos durant una hora, a foc lent.

Mentrestant, fiquem a coure la llonganissa i la cansalada, que després tallarem a trossos. En una altra cassola, fem el sofregit amb oli, cebes de Figueres, mitja cabeça d'alls i tomàquet, li afegim el vi ranci i el brandi, ho deixem reduir i, finalment, ho triturem.

A la mateixa cassola on hem fet el sofregit, fiquem el brou colat, el sofregit, la carn i els caragols cuits i colats, rectifiquem de sal i ho deixem a foc lent. Mentrestant, en un cassó desfem la xocolata i l’afegim als caragols. Per acabar, afegim la farina i anem remenant fins que la salsa vagi espessint, vigilant que no se’ns cremi. Un cop acabat, ho podem servir en una cassoleta de fang.

Amb una capacitat per a 40 comensals a l’interior, l’espai de sota els porxos i el de la plaça del Mercadal, els permet duplicar fàcilment aquesta xifra durant els mesos d'estiu, que són els de més feina en aquesta zona de la vila. Amb una carta molt variada, al Glops i Tapes podem menjar per 12-15 euros per persona.

37

Tennis taula

Entre els grans reptes que s’han marcat com a club es troba crear una Escola de Tennis Taula.

Membres de l’equip de tennis taula d’Agramunt. Foto: CTT Agramunt

“És un intercanvi de cops entre dos rivals fins que un d’ells no pot tornar la pilota, perquè no supera la xarxa o perquè l’envia directament a fora de la taula”. Així explica l’Edgar Martín, jugador i secretari del nou Club Tennis Taula Agramunt, l’essència d’aquest joc. Un esport, del qual no es coneixen amb certesa els seus orígens. Algunes informacions recullen que el tennis taula comença a practicar-se a finals del segle XIX a Anglaterra com una derivació del tennis i, fins i tot, s’indica que el van idear els tenistes per entrenar en espais tancats i resguardar-se de la pluja i del fred. A partir del 1988, el tennis taula esdevé un esport olímpic, i tot i que els seus orígens es troben a Europa, la China és el país que compta amb els millor jugadors de tennis taula del món. Així, el xinès Wang Hao ha guanyat fins a 5 medalles olímpiques al Jocs d’Atenes (2004), Pequín (2008) i Londres (2012).

Club Tennis Taula Agramunt A la nostra població, el 2014 un grup d’agramuntins, aficionats al tennis taula, comença a plantejar-se la possibilitat de crear un club i un equip federat per competir en campionats oficials.

Actualment conformen l’equip un total de 5 jugadors, la majoria, fins a aquest any, aficionats al tennis taula. “Només el Marc Viles, l’actual president, jugava des de ben petit, havia estat en diferents clubs i competia en diverses categories. La resta hi jugàvem com un passatemps”, explica l’Edgar. Tots ells competeixen ara a la Segona Divisió provincial de Lleida, i també participen en diferents Open, uns tornejos de tennis taula oberts a tots els jugadors federats.

Donat que aquest és el primer any del club, després d’establir les bases, la feina dels socis s’ha centrat a aconseguir un espai on entrenar al pavelló poliesportiu annex i buscar espònsors. Actualment, tenen dos patrocinadors que cobreixen les despeses mínimes que genera el club com les inscripcions a la lliga. Pel que fa 38

al material necessari per entrenar i competir, la majoria l’han aportat els jugadors i també fan ús de material que hi havia al pavelló.

D’altra banda, un dels patrocinadors els ha facilitat la taula de competició que necessiten per jugar els partits de lliga. Finalment, “les despeses dels desplaçaments a les competicions les cobrim els jugadors que tenim vehicle propi, i altres despeses que puguin sorgir es cobreixen amb la quota anual de 60 euros”, explica l’Edgar, que afegeix que amb la quota el soci pot anar a entrenar els dimecres i dijous per lliure, i els divendres amb entrenador.

Entre els grans reptes que s’han marcat com a club es troba crear una Escola de Tennis Taula. A les jornades d’activitat física celebrades a l’abril ja van treure algunes taules al carrer perquè la gent practiqués una mica i, al setembre, a més d’organitzar el torneig anual de tennis taula, que se celebra per la festa major, aprofitaran per promocionar i donar a conèixer el club entre els aficionats a aquest esport. “Pot formar part del club qualsevol persona que vulgui, des de nens i nenes de 5 anys fins a gent adulta amb ganes”, explica l’Edgar, que assegura que el tennis taula és un esport que “enganxa molt, un cop has agafat una mica de ritme, sempre busques millorar i perfeccionar el teu cop”.

Partit de tennis taula disputat pels jugadors del club agramuntí.

Foto: CTT Agramunt.

39

Tennis taula

Entre els grans reptes que s’han marcat com a club es troba crear una Escola de Tennis Taula.

Membres de l’equip de tennis taula d’Agramunt. Foto: CTT Agramunt

“És un intercanvi de cops entre dos rivals fins que un d’ells no pot tornar la pilota, perquè no supera la xarxa o perquè l’envia directament a fora de la taula”. Així explica l’Edgar Martín, jugador i secretari del nou Club Tennis Taula Agramunt, l’essència d’aquest joc. Un esport, del qual no es coneixen amb certesa els seus orígens. Algunes informacions recullen que el tennis taula comença a practicar-se a finals del segle XIX a Anglaterra com una derivació del tennis i, fins i tot, s’indica que el van idear els tenistes per entrenar en espais tancats i resguardar-se de la pluja i del fred. A partir del 1988, el tennis taula esdevé un esport olímpic, i tot i que els seus orígens es troben a Europa, la China és el país que compta amb els millor jugadors de tennis taula del món. Així, el xinès Wang Hao ha guanyat fins a 5 medalles olímpiques al Jocs d’Atenes (2004), Pequín (2008) i Londres (2012).

Club Tennis Taula Agramunt A la nostra població, el 2014 un grup d’agramuntins, aficionats al tennis taula, comença a plantejar-se la possibilitat de crear un club i un equip federat per competir en campionats oficials.

Actualment conformen l’equip un total de 5 jugadors, la majoria, fins a aquest any, aficionats al tennis taula. “Només el Marc Viles, l’actual president, jugava des de ben petit, havia estat en diferents clubs i competia en diverses categories. La resta hi jugàvem com un passatemps”, explica l’Edgar. Tots ells competeixen ara a la Segona Divisió provincial de Lleida, i també participen en diferents Open, uns tornejos de tennis taula oberts a tots els jugadors federats.

Donat que aquest és el primer any del club, després d’establir les bases, la feina dels socis s’ha centrat a aconseguir un espai on entrenar al pavelló poliesportiu annex i buscar espònsors. Actualment, tenen dos patrocinadors que cobreixen les despeses mínimes que genera el club com les inscripcions a la lliga. Pel que fa 38

al material necessari per entrenar i competir, la majoria l’han aportat els jugadors i també fan ús de material que hi havia al pavelló.

D’altra banda, un dels patrocinadors els ha facilitat la taula de competició que necessiten per jugar els partits de lliga. Finalment, “les despeses dels desplaçaments a les competicions les cobrim els jugadors que tenim vehicle propi, i altres despeses que puguin sorgir es cobreixen amb la quota anual de 60 euros”, explica l’Edgar, que afegeix que amb la quota el soci pot anar a entrenar els dimecres i dijous per lliure, i els divendres amb entrenador.

Entre els grans reptes que s’han marcat com a club es troba crear una Escola de Tennis Taula. A les jornades d’activitat física celebrades a l’abril ja van treure algunes taules al carrer perquè la gent practiqués una mica i, al setembre, a més d’organitzar el torneig anual de tennis taula, que se celebra per la festa major, aprofitaran per promocionar i donar a conèixer el club entre els aficionats a aquest esport. “Pot formar part del club qualsevol persona que vulgui, des de nens i nenes de 5 anys fins a gent adulta amb ganes”, explica l’Edgar, que assegura que el tennis taula és un esport que “enganxa molt, un cop has agafat una mica de ritme, sempre busques millorar i perfeccionar el teu cop”.

Partit de tennis taula disputat pels jugadors del club agramuntí.

Foto: CTT Agramunt.

39

Gelat sabor de peus de porc

La gelateria Snow King està ubicada a l'illa de Taipei, a Taiwan.

A l’illa de Taipei, a Taiwan, hi ha una gelateria que ofereix als seus clients la possibilitat de triar entre més de 70 sabors diferents.

Amb l’arribada del bon temps i de les altes temperatures el consum de gelats es dispara, ja que són una dolça alternativa per refrescar-nos. En aquest sentit, a l’Estat espanyol el consum anual de gelats se situa entorn els 6,5 litres per capità, segons l'Associació Espanyola de Fabricants de Gelats.

Tot i que aquí estem acostumats a sabors molt tradicionals com els de fruita, xocolata, cafè, vainilla, nata,... La innovació en el món dels gelats pot ser una manera d'atreure clients i turistes a un negoci. Així, a l’illa de Taipei, a Taiwan, hi ha una gelateria que ofereix als seus clients la possibilitat de triar entre més de 70 sabors diferents. El més peculiar de tot és que entre la seva varietat de gelats, a més dels sabors tradicionals, hi ha de ben curiosos com el gelat amb sabor de greix de pollastre, el de wasabi, pastanaga, pebre, cervesa i, fins i tot, un gelat amb gust de peus de porc.

El local on podem tastar aquesta àmplia varietat de sabors es diu Snow King, es va fundar l'any 1947 i tots els seus gelats són artesans. L’actual propietari, nét del fundador, explica que el seu avi es tancava durant hores en una habitació per crear nous sabors de gelat i, d’aquesta manera, atreure nous clients. Així, la gelateria Snow King s'ha convertit en tot un atractiu turístic a l’illa de

40

Taipei i és habitual trobar turistes fent cua per poder tastar algun dels seus curiosos sabors. Els gelats més venuts són el de síndria i el de mongetes vermelles. A més, per animar a tastar alguns dels sabors més exòtics, especialment als turistes occidentals, la botiga ofereix la possibilitat de fer una degustació de diversos sabors.

D’altra banda, un dels principals avantatges d’aquests sabors poc corrents, que el seu creador tenia present quan els va idear, és que la majoria són aptes per a diabètics. Segons explica el nét del fundador de la gelateria, un dels objectius del seu avi era oferir gelats que poguessin consumir els seus clients amb problemes de sucre. Així, donat que l'elaboració dels gelats és artesana, va començar a fer proves amb productes locals que fossin lliures de sucre amb un gran èxit entre els clients taiwanesos.

L’any 1979, després de mesos de proves, va crear el gelat amb sabor de peus de porc, un gelat salat que encara avui podem trobar a la seva carta, mentre d’altres han anat desapareixent al llarg dels més de 60 anys d'història de la gelateria. A més, cada dia es distribueixen unes 20 boles de gelat amb sabor de peus de porc.

Finalment, si esteu encuriosits sobre aquesta gelateria, us animem a consultar més informació sobre la mateixa a través d'Internet o consultar algunes de les opinions dels turistes que ja han tastat alguns dels sabors més exòtics, com el gelat amb gust de porc, a través de portals com TripAdvisor.

41

Gelat sabor de peus de porc

La gelateria Snow King està ubicada a l'illa de Taipei, a Taiwan.

A l’illa de Taipei, a Taiwan, hi ha una gelateria que ofereix als seus clients la possibilitat de triar entre més de 70 sabors diferents.

Amb l’arribada del bon temps i de les altes temperatures el consum de gelats es dispara, ja que són una dolça alternativa per refrescar-nos. En aquest sentit, a l’Estat espanyol el consum anual de gelats se situa entorn els 6,5 litres per capità, segons l'Associació Espanyola de Fabricants de Gelats.

Tot i que aquí estem acostumats a sabors molt tradicionals com els de fruita, xocolata, cafè, vainilla, nata,... La innovació en el món dels gelats pot ser una manera d'atreure clients i turistes a un negoci. Així, a l’illa de Taipei, a Taiwan, hi ha una gelateria que ofereix als seus clients la possibilitat de triar entre més de 70 sabors diferents. El més peculiar de tot és que entre la seva varietat de gelats, a més dels sabors tradicionals, hi ha de ben curiosos com el gelat amb sabor de greix de pollastre, el de wasabi, pastanaga, pebre, cervesa i, fins i tot, un gelat amb gust de peus de porc.

El local on podem tastar aquesta àmplia varietat de sabors es diu Snow King, es va fundar l'any 1947 i tots els seus gelats són artesans. L’actual propietari, nét del fundador, explica que el seu avi es tancava durant hores en una habitació per crear nous sabors de gelat i, d’aquesta manera, atreure nous clients. Així, la gelateria Snow King s'ha convertit en tot un atractiu turístic a l’illa de

40

Taipei i és habitual trobar turistes fent cua per poder tastar algun dels seus curiosos sabors. Els gelats més venuts són el de síndria i el de mongetes vermelles. A més, per animar a tastar alguns dels sabors més exòtics, especialment als turistes occidentals, la botiga ofereix la possibilitat de fer una degustació de diversos sabors.

D’altra banda, un dels principals avantatges d’aquests sabors poc corrents, que el seu creador tenia present quan els va idear, és que la majoria són aptes per a diabètics. Segons explica el nét del fundador de la gelateria, un dels objectius del seu avi era oferir gelats que poguessin consumir els seus clients amb problemes de sucre. Així, donat que l'elaboració dels gelats és artesana, va començar a fer proves amb productes locals que fossin lliures de sucre amb un gran èxit entre els clients taiwanesos.

L’any 1979, després de mesos de proves, va crear el gelat amb sabor de peus de porc, un gelat salat que encara avui podem trobar a la seva carta, mentre d’altres han anat desapareixent al llarg dels més de 60 anys d'història de la gelateria. A més, cada dia es distribueixen unes 20 boles de gelat amb sabor de peus de porc.

Finalment, si esteu encuriosits sobre aquesta gelateria, us animem a consultar més informació sobre la mateixa a través d'Internet o consultar algunes de les opinions dels turistes que ja han tastat alguns dels sabors més exòtics, com el gelat amb gust de porc, a través de portals com TripAdvisor.

41

JEROGLÍFICS

SUDOKU

Aneu amb compte a l'excursió!

Completeu el taulell tot utilitzant els números del 0 al 9, sense que es repeteixin en cap fila, columna o bloc.

99 x 10 3 Què estàs caçant?

4

O

1

3

ttt

TRIVIAL 1/ Què és un fredolic?

A- Un arbre B- Un ocell C- Un fruit sec D- Un tipus de bolet

6

5 2

6

8

1

7

8 2

1 4

5

2 9

1

4

7 9

4

7 9

9

9

8

9 6

5

1 6

3

2

3

2/ Quin és l'animal nacional de Catalunya?

A- Brau B- Cavall C- Ruc català D- Granota dels aiguamolls de l'Empordà

3/Com es diuen les paraules provinents d'altres idiomes que no són oficialment acceptats?

A- Barbarismes B- Manlleves C- Disfuncions D- Maldites

L'ENIGMA MATEMÀTIC Sóc un nombre de tres xifres.

La suma de les tres xifres dóna 18.

La primera xifra és la meitat de la segona i un terç de la tercera.

Saps quin nombre sóc?

4/ Entre quins rius es troba la ciutat de Barcelona?

A- Francolí i Besòs B- Besòs i Llobregat C- Llobregat i Segre D- Ripoll i Besòs 42

43

JEROGLÍFICS

SUDOKU

Aneu amb compte a l'excursió!

Completeu el taulell tot utilitzant els números del 0 al 9, sense que es repeteixin en cap fila, columna o bloc.

99 x 10 3 Què estàs caçant?

4

O

1

3

ttt

TRIVIAL 1/ Què és un fredolic?

A- Un arbre B- Un ocell C- Un fruit sec D- Un tipus de bolet

6

5 2

6

8

1

7

8 2

1 4

5

2 9

1

4

7 9

4

7 9

9

9

8

9 6

5

1 6

3

2

3

2/ Quin és l'animal nacional de Catalunya?

A- Brau B- Cavall C- Ruc català D- Granota dels aiguamolls de l'Empordà

3/Com es diuen les paraules provinents d'altres idiomes que no són oficialment acceptats?

A- Barbarismes B- Manlleves C- Disfuncions D- Maldites

L'ENIGMA MATEMÀTIC Sóc un nombre de tres xifres.

La suma de les tres xifres dóna 18.

La primera xifra és la meitat de la segona i un terç de la tercera.

Saps quin nombre sóc?

4/ Entre quins rius es troba la ciutat de Barcelona?

A- Francolí i Besòs B- Besòs i Llobregat C- Llobregat i Segre D- Ripoll i Besòs 42

43

SUDOKU JEROGLÍFICS No us perdeu! (nous per deu) Granotes (gran O, tes)

44

L'ENIGMA MATEMÀTIC Solució: 369

TRIVIAL 1-D, 2-C, 3-A, 4-B.

7

6

8

3

1

9

4

2

5

4

1

5

2

8

7

6

9

3

3

2

9

6

4

5

1

8

7

6

5

3

4

2

1

8

7

9

8

7

1

9

3

6

2

5

4

9

4

2

7

5

8

3

6

1

1

3

7

8

9

2

5

4

6

5

8

6

1

7

4

9

3

2

2

9

4

5

6

3

7

1

8

45

SUDOKU JEROGLÍFICS No us perdeu! (nous per deu) Granotes (gran O, tes)

44

L'ENIGMA MATEMÀTIC Solució: 369

TRIVIAL 1-D, 2-C, 3-A, 4-B.

7

6

8

3

1

9

4

2

5

4

1

5

2

8

7

6

9

3

3

2

9

6

4

5

1

8

7

6

5

3

4

2

1

8

7

9

8

7

1

9

3

6

2

5

4

9

4

2

7

5

8

3

6

1

1

3

7

8

9

2

5

4

6

5

8

6

1

7

4

9

3

2

2

9

4

5

6

3

7

1

8

45

46

47

46

47