Impuls Cal Minguet del carreter

d’Agramunt EDITORIAL,3

2n trimestre 2014

CAL ..., 3 D'ON SOM?, 4 QUADERN DE BITÀCOLA, 6 EMPRENEDORS, 8 EXCAVACIONS I TRANSPORTS FITÓ LA SALUT, 11 OSTEOPATIA. QUÈ ÉS? POLIÈDRIC: SANITAT, 12 TRANSPORT SANITARI. AMBULÀNCIES DIARI D'UN NÒMADA, 15 UNES VACANCES AL MAR ENTITATS, 16 DIABLES L'ESPETEC: 30 ANYS DEDICA'T A TU, 19 MASSATGE UDVARTANA I UDGARSHANA AGRAMUNTINS PEL MÓN, 20

LORENA BERTRAL. ARGENTINA

INFORMATICÀLIA, 25 CÒPIES DE SEGURETAT.

EL PARACAIGUDES INFORMÀTIC.

LO BROC DEL SILLÓ, 27 L'ESPORT, 29 NOTÍCIA CURIOSA, 31 EL RACÓ DEL PORC, 33 ON MENJAR?, 35 BRASERIA LA REPESCA ES RODA..., 37 I... QUÈ MÉS?, 39

Cal Minguet del Carreter

Cal Minguet del Carreter Amb prop de 140 anys d'història, el renom de Cal Minguet del Carreter continua ben present entre la gent d'Agramunt i rodalies.

Tot i això, amb el temps el renom s'ha escurçat a Cal Minguet, deixant en un segon terme per a molts desconegut, la cua de carreter. Un fet que probablement s'ha produït, en part, per l'evolució que la pròpia empresa familiar ha viscut amb el pas del temps, ja que ha anat deixant enrere el món dels carros i de les eines agrícoles per especialitzar-se en materials per a la construcció.

2

Dipòsit legal L-213-99

Per preparar el "Cal" d'aquest número del Impuls quedem amb en Minguet, el Domingo Ros Escudé, que molts encara coneixen pel renom de la casa.

Ens trobem a l’actual magatzem de l’empresa local Materials Ros, que ara gestionen els seus fills i a la qual molts s’hi refereixen també com a Cal Minguet, encara que aquesta no és la ubicació original de la casa pairal. Els orígens del renom, ens explica el Domingo, es troben uns metres més amunt, al número 18 de la plaça del Mercadal, on viu amb la seva dona a la casa pairal que data de 1875 i on fins a la dècada dels 70 encara hi havia el negoci familiar. Amb tot, el Domingo ens explica que no sap amb certesa l'origen del renom, però “utilitzant la lògica no és difícil deduir que va sorgir a partir de la fusió del nom del meu repadrí, que es deia Domingo com jo, i el seu ofici de carreter”. En aquella època, el negoci familiar estava ubicat als baixos de la casa, i així es pot apreciar en una fotografia que els més joves conserven penjada a les actuals oficines de Material Ros. En aquesta es pot distingir clarament la casa pairal ubicada a la plaça del Mercadal i el cartell que hi havia pintat sobre la façana on s'hi llegia: “Carreteria i Ferreria Fill de Ros Domingo”.

El renom de Cal Minguet del Carreter ha sobreviscut a cinc generacions de la família Ros, un fet del qual en Domingo Ros Escudé se sent orgullós: "A mi m'agrada tenir un renom i em costa entendre aquella gent a qui no els agrada. És cert que hi ha renoms de tot tipus, però al final aquests formen part de la nostra identitat i de la història de la nostra família", explica el Domingo.

Perquè ningú dubta que la Waikiki és sinònim d'estius a Agramunt, que forma part de la identitat dels centenars d'agramuntins que hem gaudit d'aquest espai sent Waikiki o, en el meu cas, com a discoteca Kipps, aquest any em vaig decidir a comprar la discoteca. D’una banda, perquè els joves d'Agramunt tinguin un espai on sortir de festa sense que els pares haguem de patir perquè han d'agafar el cotxe, i de l’altra, per un cert punt de nostàlgia que la Waikiki torni a ser la discoteca de moda a les comarques de Lleida durant els mesos d’estiu.

Aquest any, però, tot i que era el meu desig, no hem pogut reobrir les portes de la Waikiki per una demora en els acords i pel gran volum d’intervencions i reformes, especialment en la instal·lació elèctrica, que s’han de fer. Així doncs, la meva intenció és que la reobertura de la Waikiki sigui una realitat a partir de l’any que ve, amb l’objectiu de recuperar els millors anys de la discoteca i que els nostres joves ho puguin viure.

D'altra banda, vull aprofitar aquest espai per destacar els canvis que com ja hauran notat hem fet a la revista: una publicació 100% a color, amb un disseny innovador, nous continguts i amb més pàgines. Tot amb la voluntat de continuar sent un altaveu de l'activitat econòmica i social que es genera al poble.

Gener Romeu

Edita ROTECNA,SA Pol. Ind., nau 3, 25310 AGRAMUNT (Lleida) Tel.: 973391267 · E-mail: marketing@rotecna.com Direcció: Gener Romeu Redacció i Publicitat: Tamara Lombardo.

Edició, disseny i maquetació: Montserrat Guerrero.

Col·laboradors: Joan Pedrós.

L’opinió de la revista s’expressa només a l’editorial.

Els col·laboradors exposen posicions personals.

3

Cal Minguet del Carreter Amb prop de 140 anys d'història, el renom de Cal Minguet del Carreter continua ben present entre la gent d'Agramunt i rodalies.

Tot i això, amb el temps el renom s'ha escurçat a Cal Minguet, deixant en un segon terme per a molts desconegut, la cua de carreter. Un fet que probablement s'ha produït, en part, per l'evolució que la pròpia empresa familiar ha viscut amb el pas del temps, ja que ha anat deixant enrere el món dels carros i de les eines agrícoles per especialitzar-se en materials per a la construcció.

2

Dipòsit legal L-213-99

Per preparar el "Cal" d'aquest número del Impuls quedem amb en Minguet, el Domingo Ros Escudé, que molts encara coneixen pel renom de la casa.

Ens trobem a l’actual magatzem de l’empresa local Materials Ros, que ara gestionen els seus fills i a la qual molts s’hi refereixen també com a Cal Minguet, encara que aquesta no és la ubicació original de la casa pairal. Els orígens del renom, ens explica el Domingo, es troben uns metres més amunt, al número 18 de la plaça del Mercadal, on viu amb la seva dona a la casa pairal que data de 1875 i on fins a la dècada dels 70 encara hi havia el negoci familiar. Amb tot, el Domingo ens explica que no sap amb certesa l'origen del renom, però “utilitzant la lògica no és difícil deduir que va sorgir a partir de la fusió del nom del meu repadrí, que es deia Domingo com jo, i el seu ofici de carreter”. En aquella època, el negoci familiar estava ubicat als baixos de la casa, i així es pot apreciar en una fotografia que els més joves conserven penjada a les actuals oficines de Material Ros. En aquesta es pot distingir clarament la casa pairal ubicada a la plaça del Mercadal i el cartell que hi havia pintat sobre la façana on s'hi llegia: “Carreteria i Ferreria Fill de Ros Domingo”.

El renom de Cal Minguet del Carreter ha sobreviscut a cinc generacions de la família Ros, un fet del qual en Domingo Ros Escudé se sent orgullós: "A mi m'agrada tenir un renom i em costa entendre aquella gent a qui no els agrada. És cert que hi ha renoms de tot tipus, però al final aquests formen part de la nostra identitat i de la història de la nostra família", explica el Domingo.

Perquè ningú dubta que la Waikiki és sinònim d'estius a Agramunt, que forma part de la identitat dels centenars d'agramuntins que hem gaudit d'aquest espai sent Waikiki o, en el meu cas, com a discoteca Kipps, aquest any em vaig decidir a comprar la discoteca. D’una banda, perquè els joves d'Agramunt tinguin un espai on sortir de festa sense que els pares haguem de patir perquè han d'agafar el cotxe, i de l’altra, per un cert punt de nostàlgia que la Waikiki torni a ser la discoteca de moda a les comarques de Lleida durant els mesos d’estiu.

Aquest any, però, tot i que era el meu desig, no hem pogut reobrir les portes de la Waikiki per una demora en els acords i pel gran volum d’intervencions i reformes, especialment en la instal·lació elèctrica, que s’han de fer. Així doncs, la meva intenció és que la reobertura de la Waikiki sigui una realitat a partir de l’any que ve, amb l’objectiu de recuperar els millors anys de la discoteca i que els nostres joves ho puguin viure.

D'altra banda, vull aprofitar aquest espai per destacar els canvis que com ja hauran notat hem fet a la revista: una publicació 100% a color, amb un disseny innovador, nous continguts i amb més pàgines. Tot amb la voluntat de continuar sent un altaveu de l'activitat econòmica i social que es genera al poble.

Gener Romeu

Edita ROTECNA,SA Pol. Ind., nau 3, 25310 AGRAMUNT (Lleida) Tel.: 973391267 · E-mail: marketing@rotecna.com Direcció: Gener Romeu Redacció i Publicitat: Tamara Lombardo.

Edició, disseny i maquetació: Montserrat Guerrero.

Col·laboradors: Joan Pedrós.

L’opinió de la revista s’expressa només a l’editorial.

Els col·laboradors exposen posicions personals.

3

GESPROGA: Gestión y Proyectos Ganaderos

Múrcia, l’horta d’Europa: història i patrimoni

Tres germans, tres socis i un projecte en comú: crear la seva pròpia empresa per oferir solucions al món de la ramaderia.

Amb aquesta filosofia de treball neix l'any 1998 a Churra, Múrcia, Gesproga: Gestión y Proyectos Ganaderos.

La riquesa de la terra és una de les seves principals característiques, per això durant molt de temps ha estat coneguda com l’horta d’Europa.

Els tres germans i socis de Gesproga: Pedro Manuel, Miguel Àngel i Francisco.

Pedro Manuel Pérez, el germà mitjà, que comptava amb una llarga experiència al sector ramader, va aconseguir comptar amb el suport i la participació del seus germans Miguel Ángel i Francisco per crear Gesproga. "Creem l'empresa amb la idea d'oferir als ramaders respostes a les seves necessitats i facilitar la seva feina amb l'ús de les noves tecnologies", ens explica Francisco Pérez, un dels socis.

Gesproga ofereix un servei integral. Francisco explica que “amb la idea de "clau en mà" oferim als nostres clients un servei de disseny de la seva instal·lació, assessorament sobre el millor equipament que hi ha al mercat i la instal·lació de tots els elements necessaris per tal que la granja comenci a funcionar i el ramader obtingui el màxim benefici". Segons Pérez, l'únic que no gestio– nen directament com a empresa és l'obra física de la granja, "encara que en alguna ocasió hem subcontractat aquest servei per petició del client", afegeix.

La relació entre Gesproga i Rotecna es remunta als inicis de la firma. “Vam decidir treballar amb Rotecna perquè ens ofereix una bona relació qualitat-preu, compta amb una àmplia gamma de productes molt interessants per donar solució a les necessitats dels nostres clients i, a més, és una empresa que sempre està innovant i traient nous productes al mercat en funció de les necessitats que va detectant a nivell nacional i internacional", destaca Francisco Pérez. Per tot això, comenta, Gesproga distribueix pràcticament la totalitat dels productes de Rotecna.

Al llarg dels seus 16 anys d'experiència, Gesproga ha sabut trobar el seu lloc al mercat, tot i les diferents crisis que ha patit el sector 4

Municipi de Caravaca de la Cruz.

ramader, que d’una manera o altra han afectat indirectament a la seva activitat. D'altra banda, en els darrers anys la nova normativa de benestar animal ha suposat un increment important de feina. "Al nostre sector la nova normativa li ha anat molt bé", explica Francisco. "S'han renovat instal·lacions per adaptar-les a les noves exigències i se n'han fet algunes de noves. De moment, seguim tenint un bon nivell d'activitat, tot i que amb la incertesa de saber si la feina baixarà quan totes les granges estiguin adaptades”.

Múrcia és una de les sis comunitats autònomes que hi ha a Espanya constituïdes a partir d'una única província. Milers de fruites, hortalisses i espècies cultivades en aquest territori s’exporten cada any al mercat comunitari.

Francisco Pérez ens explica que la tendència positiva de l’empresa els va crear des dels primers anys la necessitat d’anar ampliant la planta de Churra amb l'adquisició d'alguns terrenys contigus, "però la nostra proximitat amb el nucli urbà ens impedeix continuar ampliant les instal·lacions al nostre municipi, així que l'any passat vam haver de construir una nova planta a Santomera, també a Múrcia". Actualment, mentre a la planta de Churra es fabrica tot allò relacionat amb equipaments per a la ramaderia: els separadors, portes, finestres, etc., a Santomera fabriquen els equips electrònics: sistemes de ventilació, climatització,... amb una marca pròpia: CTIcontrol.

Múrcia és la capital de la comunitat autònoma, una ciutat fundada l’any 831 per Abd-Al-Rahman II que al llarg de seva la història ha estat terra d'acollida de diferents civilitzacions que han deixat la seva petjada. Especialment important va ser l'època àrab, de la qual encara avui són visibles les restes de la muralla que rodejava la ciutat, amb 15 metres d'alçada i 95 torres de vigilància. La presència dels cristians també va marcar la imatge de la ciutat de Múrcia. Concretament, als segles XVII i XVIII és quan Múrcia comença a créixer més enllà de les seves muralles, es construeixen esglésies i temples com els de la Merced, San Miguel, Santa Ana, Las Claras o Santo Domingo, que avui es poden visitar i suposen un important patrimoni històric, pictòric i escultòric per la ciutat.

Amb una cartera de més de 1.500 clients, Gesproga compta amb uns 30 treballadors, a més dels tres germans i socis que s'ocupen de la gestió de l'empresa. La seva activitat es concentra al sud d'Espanya, amb una important presència a Múrcia, Andalusia i Extremadura. Entre els reptes de futur de Gesproga, Francisco aposta per "continuar creixent i ampliant l'empresa com fins ara, i treballar per mantenir la nostra posició al mercat".

Territori Amb poc menys d'un milió i mig d'habitants, la població de Múrcia es concentra entre les quatre ciutats més grans de la regió, que són, a més parades imprescindibles per al turista.

Al costat del Mediterrani ens trobem amb la localitat de Cartagena, que compta amb un dels ports més importants de l'Estat i que té més de 3.000 anys d'història. D’altra banda, tot i que Lorca encara s'està recuperant del terratrèmol del maig de 2011, aquest municipi és la parada monumental per excel·lència de Múrcia, amb edificis de l'època medieval, renaixentista i barroca.

Murcians ballant una jota davant de la Catedral de Múrcia.

Es recomana fer una passejada pel seu casc antic i visitar la Fortalesa del Sol, així com gaudir dels seus entorns naturals. La quarta i darrera parada que ens queda per fer en terres murcianes és Caravaca, una de les cinc ciutats santes del món, lloc de pelegrinatge per a milers de fidels.

Cultura Si fem un cop d’ull al calendari de festes de Múrcia, cal destacar sens dubte les famoses festes de Caravaca de la Cruz, que comencen el 30 d'abril i s'allarguen fins al 5 de maig. Són dies en què els carrers s'omplen de xarangues, batucades i gent amb ganes de passar-s'ho bé. Entre els actes més destacats, el 2 de maig es celebra la festa "Los Caballos del Vino", on milers de persones es reuneixen per viure en directe la mítica carrera: diferents grups formats per quatre mossos i un cavall corren per diversos carrers del municipi fins al castell i el primer en arribar amb tots els mossos agafats al cavall és el guanyador. En el marc d'aquests dies, entre el 3 i el 5 de maig també se celebra a Caravaca la Festa de Moros i Cristians, que rememora les lluites entre els dos bàndols que es van viure en aquest territori.

Gastronomia Finalment, si parlem de Múrcia com l'horta d'Europa, és important destacar la riquesa gastronòmica d'aquesta terra, on el turista pot gaudir d’una tarda de tapes o tastar la cuina tradicional del territori, fruit de l’herència de les diferents cultures que l'han habitat: arròs amb fesols, olla gitana, guisats de pollastre o conill, perola de peix, així com una gran varietat d'amanides. El porc ha estat també un aliment bàsic en l'economia de l'horta murciana pel fet de ser un animal del qual s’aprofita tot.

5

GESPROGA: Gestión y Proyectos Ganaderos

Múrcia, l’horta d’Europa: història i patrimoni

Tres germans, tres socis i un projecte en comú: crear la seva pròpia empresa per oferir solucions al món de la ramaderia.

Amb aquesta filosofia de treball neix l'any 1998 a Churra, Múrcia, Gesproga: Gestión y Proyectos Ganaderos.

La riquesa de la terra és una de les seves principals característiques, per això durant molt de temps ha estat coneguda com l’horta d’Europa.

Els tres germans i socis de Gesproga: Pedro Manuel, Miguel Àngel i Francisco.

Pedro Manuel Pérez, el germà mitjà, que comptava amb una llarga experiència al sector ramader, va aconseguir comptar amb el suport i la participació del seus germans Miguel Ángel i Francisco per crear Gesproga. "Creem l'empresa amb la idea d'oferir als ramaders respostes a les seves necessitats i facilitar la seva feina amb l'ús de les noves tecnologies", ens explica Francisco Pérez, un dels socis.

Gesproga ofereix un servei integral. Francisco explica que “amb la idea de "clau en mà" oferim als nostres clients un servei de disseny de la seva instal·lació, assessorament sobre el millor equipament que hi ha al mercat i la instal·lació de tots els elements necessaris per tal que la granja comenci a funcionar i el ramader obtingui el màxim benefici". Segons Pérez, l'únic que no gestio– nen directament com a empresa és l'obra física de la granja, "encara que en alguna ocasió hem subcontractat aquest servei per petició del client", afegeix.

La relació entre Gesproga i Rotecna es remunta als inicis de la firma. “Vam decidir treballar amb Rotecna perquè ens ofereix una bona relació qualitat-preu, compta amb una àmplia gamma de productes molt interessants per donar solució a les necessitats dels nostres clients i, a més, és una empresa que sempre està innovant i traient nous productes al mercat en funció de les necessitats que va detectant a nivell nacional i internacional", destaca Francisco Pérez. Per tot això, comenta, Gesproga distribueix pràcticament la totalitat dels productes de Rotecna.

Al llarg dels seus 16 anys d'experiència, Gesproga ha sabut trobar el seu lloc al mercat, tot i les diferents crisis que ha patit el sector 4

Municipi de Caravaca de la Cruz.

ramader, que d’una manera o altra han afectat indirectament a la seva activitat. D'altra banda, en els darrers anys la nova normativa de benestar animal ha suposat un increment important de feina. "Al nostre sector la nova normativa li ha anat molt bé", explica Francisco. "S'han renovat instal·lacions per adaptar-les a les noves exigències i se n'han fet algunes de noves. De moment, seguim tenint un bon nivell d'activitat, tot i que amb la incertesa de saber si la feina baixarà quan totes les granges estiguin adaptades”.

Múrcia és una de les sis comunitats autònomes que hi ha a Espanya constituïdes a partir d'una única província. Milers de fruites, hortalisses i espècies cultivades en aquest territori s’exporten cada any al mercat comunitari.

Francisco Pérez ens explica que la tendència positiva de l’empresa els va crear des dels primers anys la necessitat d’anar ampliant la planta de Churra amb l'adquisició d'alguns terrenys contigus, "però la nostra proximitat amb el nucli urbà ens impedeix continuar ampliant les instal·lacions al nostre municipi, així que l'any passat vam haver de construir una nova planta a Santomera, també a Múrcia". Actualment, mentre a la planta de Churra es fabrica tot allò relacionat amb equipaments per a la ramaderia: els separadors, portes, finestres, etc., a Santomera fabriquen els equips electrònics: sistemes de ventilació, climatització,... amb una marca pròpia: CTIcontrol.

Múrcia és la capital de la comunitat autònoma, una ciutat fundada l’any 831 per Abd-Al-Rahman II que al llarg de seva la història ha estat terra d'acollida de diferents civilitzacions que han deixat la seva petjada. Especialment important va ser l'època àrab, de la qual encara avui són visibles les restes de la muralla que rodejava la ciutat, amb 15 metres d'alçada i 95 torres de vigilància. La presència dels cristians també va marcar la imatge de la ciutat de Múrcia. Concretament, als segles XVII i XVIII és quan Múrcia comença a créixer més enllà de les seves muralles, es construeixen esglésies i temples com els de la Merced, San Miguel, Santa Ana, Las Claras o Santo Domingo, que avui es poden visitar i suposen un important patrimoni històric, pictòric i escultòric per la ciutat.

Amb una cartera de més de 1.500 clients, Gesproga compta amb uns 30 treballadors, a més dels tres germans i socis que s'ocupen de la gestió de l'empresa. La seva activitat es concentra al sud d'Espanya, amb una important presència a Múrcia, Andalusia i Extremadura. Entre els reptes de futur de Gesproga, Francisco aposta per "continuar creixent i ampliant l'empresa com fins ara, i treballar per mantenir la nostra posició al mercat".

Territori Amb poc menys d'un milió i mig d'habitants, la població de Múrcia es concentra entre les quatre ciutats més grans de la regió, que són, a més parades imprescindibles per al turista.

Al costat del Mediterrani ens trobem amb la localitat de Cartagena, que compta amb un dels ports més importants de l'Estat i que té més de 3.000 anys d'història. D’altra banda, tot i que Lorca encara s'està recuperant del terratrèmol del maig de 2011, aquest municipi és la parada monumental per excel·lència de Múrcia, amb edificis de l'època medieval, renaixentista i barroca.

Murcians ballant una jota davant de la Catedral de Múrcia.

Es recomana fer una passejada pel seu casc antic i visitar la Fortalesa del Sol, així com gaudir dels seus entorns naturals. La quarta i darrera parada que ens queda per fer en terres murcianes és Caravaca, una de les cinc ciutats santes del món, lloc de pelegrinatge per a milers de fidels.

Cultura Si fem un cop d’ull al calendari de festes de Múrcia, cal destacar sens dubte les famoses festes de Caravaca de la Cruz, que comencen el 30 d'abril i s'allarguen fins al 5 de maig. Són dies en què els carrers s'omplen de xarangues, batucades i gent amb ganes de passar-s'ho bé. Entre els actes més destacats, el 2 de maig es celebra la festa "Los Caballos del Vino", on milers de persones es reuneixen per viure en directe la mítica carrera: diferents grups formats per quatre mossos i un cavall corren per diversos carrers del municipi fins al castell i el primer en arribar amb tots els mossos agafats al cavall és el guanyador. En el marc d'aquests dies, entre el 3 i el 5 de maig també se celebra a Caravaca la Festa de Moros i Cristians, que rememora les lluites entre els dos bàndols que es van viure en aquest territori.

Gastronomia Finalment, si parlem de Múrcia com l'horta d'Europa, és important destacar la riquesa gastronòmica d'aquesta terra, on el turista pot gaudir d’una tarda de tapes o tastar la cuina tradicional del territori, fruit de l’herència de les diferents cultures que l'han habitat: arròs amb fesols, olla gitana, guisats de pollastre o conill, perola de peix, així com una gran varietat d'amanides. El porc ha estat també un aliment bàsic en l'economia de l'horta murciana pel fet de ser un animal del qual s’aprofita tot.

5

Per Alirio Barrios

Estòmac a prova d'insectes

Considero que és d'agrair que quan visites un país et donin a provar allò que és característic de casa seva. No obstant això, mai oblidaré aquell dia; puc assegurar que va ser la meva pitjor experiència amb el menjar.

Una de les peculiaritats de la feina de comercial que molta gent enveja és la possibilitat de poder tastar productes típics de tot el món, a banda, òbviament, del fet d’estar sempre de viatge i tenir la possibilitat de conèixer altres països. La majoria de les meves experiències amb la gastronomia han estat bones però, durant una estada al Vietnam fa més de tres anys, vaig descobrir el que era tenir nàusees davant d'un plat de menjar.

Tot va començar al juliol de 2009, quan uns clients de Rotecna procedents de Vietnam van venir a Catalunya per conèixer de primera mà l'empresa. Tradicionalment convidem als nostres clients a dinar per donar-los a conèixer la cuina de casa nostra. En aquella ocasió vam anar a un restaurant de Barcelona; de primer vaig demanar uns entrants perquè els nostres convidats poguessin tastar diferents productes com el pa amb tomàquet, el pernil ibèric i la paella, i després cadascú demanava un segon. Els primers plats van ser tot un èxit, tot i que van trobar l'arròs amb llamàntol una mica insuls. Una apreciació ben curiosa venint de persones que estan acostumades a menjar arròs blanc!

Pel que fa als segons, els nostres convidats van manifestar que volien tastar un plat de carn típic d'aquí, i la meva recomanació va ser l’entrecot a la pedra. La seva sorpresa va arribar quan van servir el primer entrecot, que per la seva mida semblava com a mínim d'un mamut. Els vietnamites no estan acostumats a grans àpats, i el primer que em van preguntar va ser si era un plat per compartir, ja que al seu país d’aquell tall de carn en menjava tota una família. Estic convençut que van tardar dies a digerir aquell dinar!

6

Imatge que el nostre company Alirio es va trobar només entrar al restaurant del Vietnam.

La venjança gastronòmica, però, no va tardar molt en arribar.

Uns mesos després d'aquella trobada, a l’octubre del mateix any, era jo qui viatjava al Vietnam per reunir-me de nou amb els nostres clients. Un cop allà, em van proposar degustar els plats típics de la seva cuina i no m'hi vaig poder negar.

Només entrar al restaurant, em vaig topar amb una prestatgeria plena de pots de vidre amb alguns dels ingredients de la cuina vietnamita. Hi havia serps, sargantanes, pardals i tota una àmplia varietat d’insectes. La imatge va ser impactant, i va condicionar la meva actitud durant tot el dinar. No podia parar de pensar en el contingut d’aquells pots. Per primera vegada en la meva vida vaig sentir nàusees assegut en una taula. A més, els cuiners vietnamites no són molt curosos amb la presentació dels plats, i així va quedar palès quan van portar a taula una safata amb un pollastre sencer, amb el cap de l’animal intacte, la seva cresta i les potes plenes de plomes. Era tot massa realista! I per acabar-ho d’arrodonir, l’acompanyament era un saltat de les espècies que havia vist només entrar al restaurant!

Després d'aquell dia, en més d'una ocasió he estat temptat a no preguntar els ingredients d'alguns plats, però la meva curiositat em pot. Sort que tinc un estómac a prova d'insectes!

7

Per Alirio Barrios

Estòmac a prova d'insectes

Considero que és d'agrair que quan visites un país et donin a provar allò que és característic de casa seva. No obstant això, mai oblidaré aquell dia; puc assegurar que va ser la meva pitjor experiència amb el menjar.

Una de les peculiaritats de la feina de comercial que molta gent enveja és la possibilitat de poder tastar productes típics de tot el món, a banda, òbviament, del fet d’estar sempre de viatge i tenir la possibilitat de conèixer altres països. La majoria de les meves experiències amb la gastronomia han estat bones però, durant una estada al Vietnam fa més de tres anys, vaig descobrir el que era tenir nàusees davant d'un plat de menjar.

Tot va començar al juliol de 2009, quan uns clients de Rotecna procedents de Vietnam van venir a Catalunya per conèixer de primera mà l'empresa. Tradicionalment convidem als nostres clients a dinar per donar-los a conèixer la cuina de casa nostra. En aquella ocasió vam anar a un restaurant de Barcelona; de primer vaig demanar uns entrants perquè els nostres convidats poguessin tastar diferents productes com el pa amb tomàquet, el pernil ibèric i la paella, i després cadascú demanava un segon. Els primers plats van ser tot un èxit, tot i que van trobar l'arròs amb llamàntol una mica insuls. Una apreciació ben curiosa venint de persones que estan acostumades a menjar arròs blanc!

Pel que fa als segons, els nostres convidats van manifestar que volien tastar un plat de carn típic d'aquí, i la meva recomanació va ser l’entrecot a la pedra. La seva sorpresa va arribar quan van servir el primer entrecot, que per la seva mida semblava com a mínim d'un mamut. Els vietnamites no estan acostumats a grans àpats, i el primer que em van preguntar va ser si era un plat per compartir, ja que al seu país d’aquell tall de carn en menjava tota una família. Estic convençut que van tardar dies a digerir aquell dinar!

6

Imatge que el nostre company Alirio es va trobar només entrar al restaurant del Vietnam.

La venjança gastronòmica, però, no va tardar molt en arribar.

Uns mesos després d'aquella trobada, a l’octubre del mateix any, era jo qui viatjava al Vietnam per reunir-me de nou amb els nostres clients. Un cop allà, em van proposar degustar els plats típics de la seva cuina i no m'hi vaig poder negar.

Només entrar al restaurant, em vaig topar amb una prestatgeria plena de pots de vidre amb alguns dels ingredients de la cuina vietnamita. Hi havia serps, sargantanes, pardals i tota una àmplia varietat d’insectes. La imatge va ser impactant, i va condicionar la meva actitud durant tot el dinar. No podia parar de pensar en el contingut d’aquells pots. Per primera vegada en la meva vida vaig sentir nàusees assegut en una taula. A més, els cuiners vietnamites no són molt curosos amb la presentació dels plats, i així va quedar palès quan van portar a taula una safata amb un pollastre sencer, amb el cap de l’animal intacte, la seva cresta i les potes plenes de plomes. Era tot massa realista! I per acabar-ho d’arrodonir, l’acompanyament era un saltat de les espècies que havia vist només entrar al restaurant!

Després d'aquell dia, en més d'una ocasió he estat temptat a no preguntar els ingredients d'alguns plats, però la meva curiositat em pot. Sort que tinc un estómac a prova d'insectes!

7

Excavacions i transports FITÓ

Excavacions i transports FITÓ Què vàreu fer per adaptar-vos a la nova situació?

J: La gran sort que vam tenir és que no vam deixar mai de banda als pagesos, així que amb la concentració parcel·lària i la reconversió de conreus vam tornar una mica als orígens. A més, vam decidir apostar per altres activitats com els treballs topogràfics i les instal·lacions de reg. Llavors li vam proposar a l'Ester, la tercera generació de Fitó, que s’incorporés a l’empresa per ges– tionar els nous serveis.

La capacitat d'adaptar-se a la realitat de cada moment ha permès a Excavacions i Transports Fitó esdevenir una empresa familiar consolidada, per on han passat tres generacions.

El Joan, l'Ester i el Josep, tres generacions a Excavacions i Transports Fitó.

Les ganes de mirar endavant i la incorporació dels més joves són, avui per avui, una garantia de relleu en un negoci amb 50 anys d'història a Agramunt. El Joan Fitó i l'Ester Fitó, tiet i neboda, ens expliquen el passat i el present de la firma.

On estan els orígens de l'empresa?

J: Ens hem de remuntar a l’any 1966, quan el meu pare, en Josep Fitó i Vicens, va fundar l’empresa. Nosaltres venim de família de pagès, i en aquella època començava a sorgir la necessitat de disposar de màquines per arreglar les terres, ja que llavors tothom treballava amb mules. Així que el meu pare va decidir comprar una màquina i muntar el seu propi negoci. Una de les primeres grans obres que va fer va ser a principis dels 70, quan es va encarregar d’aplanar els terrenys per a la primera fase de l’actual polígon industrial. Per a aquella obra va necessitar l’ajuda de molts pagesos del poble.

Com evoluciona l’activitat durant els primers anys?

J: L’empresa es crea amb la idea de treballar per als pagesos, arreglar les finques i adequar-les als diferents conreus. Una de les feines que més es feia als inicis era arrencar vinyes i oliveres per plantar cereal. A partir dels anys 80 hi ha un canvi de tendència, i comencem a treballar per a obres públiques.

Com entreu els tres germans a formar part de l’empresa?

J: El Jaume, el germà gran, treballava de pagès a casa i també feia feines per a l’empresa del meu pare. A poc a poc, jo i el Ramon, el germà petit, ens vam anar incorporant a l'empresa, tot i que no va ser fins a finals dels 80 quan els tres germans coincidim al negoci familiar. Llavors fèiem bàsicament obra civil i vam decidir comprar camions per atendre millor les feines de 8

Ester, què et porta a acceptar aquest repte?

E: Era el 2011, jo portava un any a l’atur i hi havia poques expectatives de trobar feina, ja que jo he estudiat Tècnic en desenvolupament urbanístics i projectes topogràfics (sobrestants), una formació molt encarada al món de la construcció. Així que, tot i que em feia respecte el fet de treballar a casa, vaig pensar que era una oportunitat que no podia deixar passar.

muntatge de les instal·lacions, fem un seguiment del seu fun– cionament i oferim un servei de manteniment, a més de disposar d'un magatzem de material de regs.

Com us diferencieu en un sector amb tanta competència?

E: Un dels principals elements que ens diferencia de la competència és precisament el fet que nosaltres treballem amb una rasadora. És una màquina que converteix les pedres en pols, el que ens evita problemes durant la instal·lació del reg i ens permet fer un acabat d’obra perfecte. D’aquesta manera, el pagès pot entrar a treballar la terra d’immediat. D’altra banda, som una empresa que aposta clarament pels materials de qualitat perquè la nostra voluntat és fer instal·lacions que durin molts anys. I, finalment, voldria destacar la proximitat amb els clients. Hi ha pagesos que porten tota la vida treballant amb nosaltres, i vull mantenir aquesta confiança amb esforç i un treball ben fet.

transport.Així vam ampliar el nostre ventall de maquinària. Finalment, al 1994 es produeix un altre canvi important: els tres germans deixem de ser assalariats per passar a ser socis, i registrem l’empresa com a Excavacions i Transports Fitó. I ja portem 20 anys!

Quina és la vostra trajectòria en aquesta segona etapa?

J: A més de l'obra pública, a finals dels 90 comencem a treballar per a la construcció. Durant el boom immobiliari ens dedicàvem gairebé al 100% a aquest sector, a més d'alguns treballs agrícoles. Teníem tanta feina que havíem de contractar gent de fora per arribar a tot arreu. També és cert que durant aquells anys va ser més fàcil organitzar la feina perquè el meu pare era qui prenia les decisions, i així ho ha fet mentre s'ha vist amb forces.

Amb el temps heu anat ampliant l’empresa amb la creació d’una planta gestora de residus. Com sorgeix la idea?

J: Tot va començar quan l'abocador d'Agramunt que hi havia a prop del pilar d’Almenara va tancar, i havíem de transportar els residus a Tàrrega. La nova situació ens sortia molt cara, així que vam pensar en crear una planta on reciclar la runa que generava la nostra activitat. D'aquesta manera, al 2006 va començar a funcionar la planta de tractament de residus de la construcció que, a més, va ser la primera que es va obrir a Lleida.

La crisi us ha afectat d’alguna manera?

J: Ens ha afectat com a tothom. La feina de la construcció va caure en picat, es veu sobretot a les xifres de la planta de residus.

Mentre al 2009 vam tractar unes 10.300 tones de residus, a l'any següent la xifra va caure fins a les 3.600 tones. Actualment, la planta tracta una mitjana de 2.800 tones de residus l’any.

Rasadora per a fer instal·lacions de regs.

Tenies experiència en el sector d'instal·lacions de reg?

E: En instal·lacions molt poca, però havia treballat en obres hidràuliques. Abans de quedar-me a l’atur vaig estar quatre anys treballant al canal Segarra-Garrigues.

Què vas fer llavors per formar-te?

E: Estudiar molt. Encara m’estic formant ara. He fet diversos cursos, he parlat amb professionals, he visitat empreses amb experiència en regs,... Tot per mirar d'aprendre el màxim. És una formació constant.

Què oferiu en instal·lacions de reg?

E: És un servei molt complet i totalment personalitzat, en funció de les característiques pròpies de cada finca. Ens agrada oferir un servei de qualitat, per això una de les primeres inversions que vam fer va ser comprar una rasadora, que per les seves característiques és única a Europa i ens facilita treballar en terrenys difícils i pedregosos com els d'aquí. També ens ocupem del

Camió per al transport de residus de la construcció.

Com han estat els teus inicis com a emprenedora?

E: D'una banda fàcils, perquè en tot moment tinc darrera una empresa amb més de 50 anys d'experiència, que és la meva família. És més, potser no m'hagués aventurat a fer tot això si hagués estat sola. D'altra banda, tots els inicis són difícils, no naixem amb la lliçó apresa, així que a mesura que vaig fent vaig aprenent.

Quants treballadors formeu part actualment de l’empresa?

E: Som 9 treballadors: els tres germans i socis, una administrativa, dos transportistes, dos xofers de maquinària i jo, que porto la part d'instal·lacions de reg.

Teniu en ment nous projectes?

E: Sempre hi ha coses que ballen pel cap. Ara per ara, continuar creixent i apostar per la instal·lació de regs, ja que confiem en què la conversió de secà a regadiu és una opció per la qual cada vegada més pagesos aniran apostant. Com m’agrada dir: l'aigua és vida!

9

Excavacions i transports FITÓ

Excavacions i transports FITÓ Què vàreu fer per adaptar-vos a la nova situació?

J: La gran sort que vam tenir és que no vam deixar mai de banda als pagesos, així que amb la concentració parcel·lària i la reconversió de conreus vam tornar una mica als orígens. A més, vam decidir apostar per altres activitats com els treballs topogràfics i les instal·lacions de reg. Llavors li vam proposar a l'Ester, la tercera generació de Fitó, que s’incorporés a l’empresa per ges– tionar els nous serveis.

La capacitat d'adaptar-se a la realitat de cada moment ha permès a Excavacions i Transports Fitó esdevenir una empresa familiar consolidada, per on han passat tres generacions.

El Joan, l'Ester i el Josep, tres generacions a Excavacions i Transports Fitó.

Les ganes de mirar endavant i la incorporació dels més joves són, avui per avui, una garantia de relleu en un negoci amb 50 anys d'història a Agramunt. El Joan Fitó i l'Ester Fitó, tiet i neboda, ens expliquen el passat i el present de la firma.

On estan els orígens de l'empresa?

J: Ens hem de remuntar a l’any 1966, quan el meu pare, en Josep Fitó i Vicens, va fundar l’empresa. Nosaltres venim de família de pagès, i en aquella època començava a sorgir la necessitat de disposar de màquines per arreglar les terres, ja que llavors tothom treballava amb mules. Així que el meu pare va decidir comprar una màquina i muntar el seu propi negoci. Una de les primeres grans obres que va fer va ser a principis dels 70, quan es va encarregar d’aplanar els terrenys per a la primera fase de l’actual polígon industrial. Per a aquella obra va necessitar l’ajuda de molts pagesos del poble.

Com evoluciona l’activitat durant els primers anys?

J: L’empresa es crea amb la idea de treballar per als pagesos, arreglar les finques i adequar-les als diferents conreus. Una de les feines que més es feia als inicis era arrencar vinyes i oliveres per plantar cereal. A partir dels anys 80 hi ha un canvi de tendència, i comencem a treballar per a obres públiques.

Com entreu els tres germans a formar part de l’empresa?

J: El Jaume, el germà gran, treballava de pagès a casa i també feia feines per a l’empresa del meu pare. A poc a poc, jo i el Ramon, el germà petit, ens vam anar incorporant a l'empresa, tot i que no va ser fins a finals dels 80 quan els tres germans coincidim al negoci familiar. Llavors fèiem bàsicament obra civil i vam decidir comprar camions per atendre millor les feines de 8

Ester, què et porta a acceptar aquest repte?

E: Era el 2011, jo portava un any a l’atur i hi havia poques expectatives de trobar feina, ja que jo he estudiat Tècnic en desenvolupament urbanístics i projectes topogràfics (sobrestants), una formació molt encarada al món de la construcció. Així que, tot i que em feia respecte el fet de treballar a casa, vaig pensar que era una oportunitat que no podia deixar passar.

muntatge de les instal·lacions, fem un seguiment del seu fun– cionament i oferim un servei de manteniment, a més de disposar d'un magatzem de material de regs.

Com us diferencieu en un sector amb tanta competència?

E: Un dels principals elements que ens diferencia de la competència és precisament el fet que nosaltres treballem amb una rasadora. És una màquina que converteix les pedres en pols, el que ens evita problemes durant la instal·lació del reg i ens permet fer un acabat d’obra perfecte. D’aquesta manera, el pagès pot entrar a treballar la terra d’immediat. D’altra banda, som una empresa que aposta clarament pels materials de qualitat perquè la nostra voluntat és fer instal·lacions que durin molts anys. I, finalment, voldria destacar la proximitat amb els clients. Hi ha pagesos que porten tota la vida treballant amb nosaltres, i vull mantenir aquesta confiança amb esforç i un treball ben fet.

transport.Així vam ampliar el nostre ventall de maquinària. Finalment, al 1994 es produeix un altre canvi important: els tres germans deixem de ser assalariats per passar a ser socis, i registrem l’empresa com a Excavacions i Transports Fitó. I ja portem 20 anys!

Quina és la vostra trajectòria en aquesta segona etapa?

J: A més de l'obra pública, a finals dels 90 comencem a treballar per a la construcció. Durant el boom immobiliari ens dedicàvem gairebé al 100% a aquest sector, a més d'alguns treballs agrícoles. Teníem tanta feina que havíem de contractar gent de fora per arribar a tot arreu. També és cert que durant aquells anys va ser més fàcil organitzar la feina perquè el meu pare era qui prenia les decisions, i així ho ha fet mentre s'ha vist amb forces.

Amb el temps heu anat ampliant l’empresa amb la creació d’una planta gestora de residus. Com sorgeix la idea?

J: Tot va començar quan l'abocador d'Agramunt que hi havia a prop del pilar d’Almenara va tancar, i havíem de transportar els residus a Tàrrega. La nova situació ens sortia molt cara, així que vam pensar en crear una planta on reciclar la runa que generava la nostra activitat. D'aquesta manera, al 2006 va començar a funcionar la planta de tractament de residus de la construcció que, a més, va ser la primera que es va obrir a Lleida.

La crisi us ha afectat d’alguna manera?

J: Ens ha afectat com a tothom. La feina de la construcció va caure en picat, es veu sobretot a les xifres de la planta de residus.

Mentre al 2009 vam tractar unes 10.300 tones de residus, a l'any següent la xifra va caure fins a les 3.600 tones. Actualment, la planta tracta una mitjana de 2.800 tones de residus l’any.

Rasadora per a fer instal·lacions de regs.

Tenies experiència en el sector d'instal·lacions de reg?

E: En instal·lacions molt poca, però havia treballat en obres hidràuliques. Abans de quedar-me a l’atur vaig estar quatre anys treballant al canal Segarra-Garrigues.

Què vas fer llavors per formar-te?

E: Estudiar molt. Encara m’estic formant ara. He fet diversos cursos, he parlat amb professionals, he visitat empreses amb experiència en regs,... Tot per mirar d'aprendre el màxim. És una formació constant.

Què oferiu en instal·lacions de reg?

E: És un servei molt complet i totalment personalitzat, en funció de les característiques pròpies de cada finca. Ens agrada oferir un servei de qualitat, per això una de les primeres inversions que vam fer va ser comprar una rasadora, que per les seves característiques és única a Europa i ens facilita treballar en terrenys difícils i pedregosos com els d'aquí. També ens ocupem del

Camió per al transport de residus de la construcció.

Com han estat els teus inicis com a emprenedora?

E: D'una banda fàcils, perquè en tot moment tinc darrera una empresa amb més de 50 anys d'experiència, que és la meva família. És més, potser no m'hagués aventurat a fer tot això si hagués estat sola. D'altra banda, tots els inicis són difícils, no naixem amb la lliçó apresa, així que a mesura que vaig fent vaig aprenent.

Quants treballadors formeu part actualment de l’empresa?

E: Som 9 treballadors: els tres germans i socis, una administrativa, dos transportistes, dos xofers de maquinària i jo, que porto la part d'instal·lacions de reg.

Teniu en ment nous projectes?

E: Sempre hi ha coses que ballen pel cap. Ara per ara, continuar creixent i apostar per la instal·lació de regs, ja que confiem en què la conversió de secà a regadiu és una opció per la qual cada vegada més pagesos aniran apostant. Com m’agrada dir: l'aigua és vida!

9

secció patrocinada per: Centre Mèdic Agramunt

Osteopatia: Què és?

La pregunta: “Què és l’osteopatia?”, és una de les més repetides en els últims anys. Malgrat que, com el seu nom indica, seria el tractament dels problemes dels ossos, i així fou en els seus inicis, l’osteopatia és en realitat un teràpia global. Es tracta d’una tècnica que permet tractar des de problemes de l’aparell locomotor (mal d'esquena, tendinitis, dolor cervical,...) fins a problemes d’origen visceral (dolor menstrual, gastritis, hèrnia d’hiat,...) així com problemes cranials (migranyes, sinusitis,...) I tot es fa bàsicament amb les mans. El més important en l’osteopatia no és el significat de la paraula o la tècnica utilitzada, sinó l’abordatge global que es fa del pacient, de quina manera s’observa i es valora, com s’interpreten els símptomes i com s’entén tot el que està succeint.

Una teràpia global L’abordatge osteopàtic és un abordatge global: observació i valoració del pacient en conjunt, atès que tots els òrgans i estructures del nostre cos estan relacionats i s’influeixen entre sí.

Per exemple, un esquinç de turmell pot acabar originant un dolor cervical, o bé una cama més curta que l’altra pot provocar un dolor d’espatlla o lumbar.

10

Xavier Balcells García, osteòpata

L’èxit del tractament osteopàtic rau en la mirada del professional. Una forma diferent d’entendre la lesió que ens permet tractar-la més a fons, abordar tot allò que estigui influint directa o indirectament al punt on hi ha la lesió. Un altre exemple que ens trobem és el d’una persona que pateix un dolor cervical repetitiu i que, malgrat els diferents tractaments a què es sotmet, no acaba de millorar. Aquest dolor pot ser causat per un problema mandibular i, per tant, cal tractar l’origen per resoldre el dolor cervical.

Beneficis Amb l’osteopatia guanyem en efectivitat respecte a altres tractaments, podem obtenir millors i més profunds resultats i, en determinats processos podem estalviar o reduir la medicació i els seus efectes secundaris. És un tractament natural, basat en el coneixement profund de l’anatomia, la fisiologia i la biomecànica del cos. Es tracta d’una teràpia que cada dia és més coneguda i apreciada, i segurament no tardarà a tenir el reconeixement que es mereix.

Medicina Familia

Fisioterapia

Ginecologia

Osteopatia

Traumatologia

Ones Xoc

Oftalmologia

Revisions esport

Radiografies

Revisions Carnet

11

secció patrocinada per: Centre Mèdic Agramunt

Osteopatia: Què és?

La pregunta: “Què és l’osteopatia?”, és una de les més repetides en els últims anys. Malgrat que, com el seu nom indica, seria el tractament dels problemes dels ossos, i així fou en els seus inicis, l’osteopatia és en realitat un teràpia global. Es tracta d’una tècnica que permet tractar des de problemes de l’aparell locomotor (mal d'esquena, tendinitis, dolor cervical,...) fins a problemes d’origen visceral (dolor menstrual, gastritis, hèrnia d’hiat,...) així com problemes cranials (migranyes, sinusitis,...) I tot es fa bàsicament amb les mans. El més important en l’osteopatia no és el significat de la paraula o la tècnica utilitzada, sinó l’abordatge global que es fa del pacient, de quina manera s’observa i es valora, com s’interpreten els símptomes i com s’entén tot el que està succeint.

Una teràpia global L’abordatge osteopàtic és un abordatge global: observació i valoració del pacient en conjunt, atès que tots els òrgans i estructures del nostre cos estan relacionats i s’influeixen entre sí.

Per exemple, un esquinç de turmell pot acabar originant un dolor cervical, o bé una cama més curta que l’altra pot provocar un dolor d’espatlla o lumbar.

10

Xavier Balcells García, osteòpata

L’èxit del tractament osteopàtic rau en la mirada del professional. Una forma diferent d’entendre la lesió que ens permet tractar-la més a fons, abordar tot allò que estigui influint directa o indirectament al punt on hi ha la lesió. Un altre exemple que ens trobem és el d’una persona que pateix un dolor cervical repetitiu i que, malgrat els diferents tractaments a què es sotmet, no acaba de millorar. Aquest dolor pot ser causat per un problema mandibular i, per tant, cal tractar l’origen per resoldre el dolor cervical.

Beneficis Amb l’osteopatia guanyem en efectivitat respecte a altres tractaments, podem obtenir millors i més profunds resultats i, en determinats processos podem estalviar o reduir la medicació i els seus efectes secundaris. És un tractament natural, basat en el coneixement profund de l’anatomia, la fisiologia i la biomecànica del cos. Es tracta d’una teràpia que cada dia és més coneguda i apreciada, i segurament no tardarà a tenir el reconeixement que es mereix.

Medicina Familia

Fisioterapia

Ginecologia

Osteopatia

Traumatologia

Ones Xoc

Oftalmologia

Revisions esport

Radiografies

Revisions Carnet

11

El transport sanitari: LES AMBULÀNCIES

El transport sanitari: LES AMBULÀNCIES

El transport sanitari viu un moment d’incertesa davant la imminent sortida a concurs públic de la gestió d’aquest servei a Catalunya. Una situació que provoca sentiments trobats a la nostra vila: d’una banda l’esperança de recuperar el servei d’ambulància les 24 hores al dia, però alhora el temor que no es faci cap pas enrere.

El Jordi Burgos i el Jordi Esteve, un dels equips del SEM que treballa a Agramunt.

L’any 2000 es va celebrar el primer concurs públic per concedir la gestió d’aquest servei. Fins a aquell moment, es tractava d’una prestació que oferia la Creu Roja gràcies a la feina de voluntaris, militars i objectors de consciència. A partir de l’any 2000 l’empresa privada Serveis Sociosanitaris Generals (SSG) guanya el concurs i comença a gestionar el transport sanitari a Catalunya a partir de l’1 d’octubre d’aquell mateix any. L’agramuntí Jordi Burgos treballa des del primer dia com a tècnic de transport sanitari de SSG al CAP d’Agramunt, abans havia exercit de voluntari a la Creu Roja: “El canvi va suposar una millora en tots els sentits: més serveis, més vehicles, més personal i més ben format. A més, el nou sistema de funcionament del SEM reduïa considerablement el temps de resposta”. No obstant això, res és gratuït i com indica el Jordi, “òbviament el servei es va professionalitzar, però segur que la factura de transport sanitari de la Generalitat també es va incrementar”.

Al 2006 es va convocar un segon concurs que va tornar a guanyar la mateixa empresa, i ara estem a les portes d’una tercera convocatòria que està generant moltes incerteses entre els professionals del sector pels canvis que es podrien produir.

Agramunt vol un servei les 24 hores Durant els primers anys de funcionament de les ambulàncies del SEM, el servei s’anava ampliant gairebé any a any. En el cas d’Agramunt es va passar de tres a quatre parelles per millorar l’assistència. No obstant això, els anys de creixement es van veure truncats amb l’arribada de la crisi al 2008. Aquell mateix any, la Generalitat va reduir la factura en transport sanitari en un 3,5%, i l’empresa concessionària SSG va aplicar part d’aquesta retallada als treballadors amb una reducció salarial del 2,5%.

12

La tisorada més forta, però, va arribar a l’estiu del 2011, quan l’empresa decideix reduir hores de servei per reduir despesa. “A Agramunt ens va tocar la loteria, en el pitjor dels sentits”, explica el Jordi, que recorda que la retallada va ser del 50% d’hores. “Ens vam quedar amb una ambulància de 12 hores nocturnes, la resta del dia si passava res havia de venir el vehicle més proper que estigués operatiu”.

Aquella retallada va caure com una gerra d’aigua freda sobre els agramuntins. L’alcalde d’Agramunt, Bernat Solé, explica que van rebre la notícia “amb indignació, sobretot per la desproporció amb què es va reduir el servei i perquè els arguments que ens va donar el Departament de Salut no justificaven la retallada”. En aquest mateix sentit, la regidora de Salut a l’Ajuntament, Sílvia Fernàndez, afegeix que “de les 63 hores diàries d’ambulància que es pretenien retallar al conjunt de la província de Lleida, Agramunt en va assumir 12. Va ser una retallada desmesurada”.

Sortosament aquella decisió que deixava a Agramunt sense ambulància durant 12 hores al dia va ser temporal, i al gener de 2012 es va ampliar de nou el servei fins a les 21 hores que encara hi ha actualment. D’aquesta manera, durant tres hores al dia, de 7h a 10h del matí, Agramunt no té servei d’ambulància, i en cas d’una emergència s’ha de desplaçar el vehicle més proper. El Jordi Burgos explica que “tot i que aquesta retallada sembla que no hauria de suposar un perill per la ciutadania ni generar alarmisme, sí que és cert que hi ha casos d’emergència amb risc vital on el fet que una ambulància arribi 5 o 10 minuts més tard, pel fet que ve de fora, pot tenir conseqüències irremeiables”.

Interior d'una ambulància d'emergència del SEM.

El futur és incert Tot i que són poques les informacions que es van desvetllant sobre el futur de les ambulàncies per la imminent convocatòria del concurs públic, els més optimistes no descarten recuperar de nou un servei de transport sanitari les 24 hores al dia a Agramunt. El tècnic en transport sanitari Jordi Burgos assegura que el nou concurs arriba amb moltes incògnites, però “confio amb què una de les millores que viurà Agramunt serà recuperar l’horari de 24 hores d’ambulància”. Tot i això, el Jordi afegeix que la idea que una ambulància pertany a un poble començarà a canviar, ja que es vol avançar cap a un nou concepte de servei on les ambulàncies formin part d’una àrea sanitària i, per tant, ofereixin servei al conjunt d’aquesta àrea independentment d’on estigui estacionat el vehicle”.

L’alcalde Bernat Solé explica que les actuals 21 hores de servei d’ambulància no són suficients si no es cobreixen els serveis imprescindibles. Per la zona d’influència d’Agramunt, els serveis que es fan i els temps de desplaçament reals que són superiors als teòrics del Departament, “Agramunt ha de tenir un servei d’ambulància les 24 hores al dia”. Mentrestant, la regidora Sílvia Fernàndez assegura que l’Ajuntament continua pressionant al departament de Salut i “hem obtingut el compromís verbal per part del director territorial del SEM de recuperar el servei d’ambulància les 24 hores al dia”.

Un servei ràpid i eficient Tot i la deficiència d’hores que Agramunt pateix amb el servei d’ambulància, el sistema d’emergències del SEM és un dels més efectius d’Europa amb el temps de resposta més ràpid. El Jordi explica que, precisament, aquest va ser un dels grans salts quali-

tatius que es va fer al passar del servei que oferia Creu Roja a l’actual. “Des que una persona truca al 112 per avisar d’una emergència fins que s’activa l’ambulància, el temps transcorregut és de menys d’un minut. Tot és molt ràpid i àgil”.

Amb aquesta filosofia de reduir el temps de resposta i, en especial, prioritzar l’assistència mèdica al transport, una de les novetats que es començarà a aplicar en breu és la del vehicle VIR (Vehicle d'Intervenció Ràpida), un cotxe on anirà un metge i un tècnic. “Actualment, quan nosaltres arribem a un accident només ens podem ocupar del transport de les víctimes; si la situació és molt greu no podem administrar medicació ni fer cap tipus de tècnica invasiva.

La idea del VIR és que un metge arribi abans que l’ambulància, faci una primera atenció a la víctima i determini si el transport sanitari és més o menys urgent”, explica el Jordi, que afegeix: “caldrà veure com funciona a la pràctica per valorar-ho”.

El servei d’Agramunt en xifres Actualment a Agramunt hi ha 8 tècnics treballant en grups de quatre parelles. Els torns laborals són rotatoris, per cada 21 hores de feina tenen tres dies de descans, i així successivament al llarg de l’any. “Comencem a treballar a les 10h del matí d’un dia i acabem a les 7h del matí de l’endemà. El primer que fem és revisar el vehicle, comprovar que tenim tot el material necessari i netejar l’interior de l’ambulància. A partir d’aquí, la nostra feina és estar atents a qualsevol avís per l’emissora”, explica el Jordi.

A Agramunt hi ha unes 560 activacions d’urgències a l’any, que suposen una mitjana d’1,5 serveis al dia. Unes xifres que els professionals consideren que haurien de ser suficients per recuperar la presència d’una ambulància les 24 hores al dia al CAP d’Agramunt.

13

El transport sanitari: LES AMBULÀNCIES

El transport sanitari: LES AMBULÀNCIES

El transport sanitari viu un moment d’incertesa davant la imminent sortida a concurs públic de la gestió d’aquest servei a Catalunya. Una situació que provoca sentiments trobats a la nostra vila: d’una banda l’esperança de recuperar el servei d’ambulància les 24 hores al dia, però alhora el temor que no es faci cap pas enrere.

El Jordi Burgos i el Jordi Esteve, un dels equips del SEM que treballa a Agramunt.

L’any 2000 es va celebrar el primer concurs públic per concedir la gestió d’aquest servei. Fins a aquell moment, es tractava d’una prestació que oferia la Creu Roja gràcies a la feina de voluntaris, militars i objectors de consciència. A partir de l’any 2000 l’empresa privada Serveis Sociosanitaris Generals (SSG) guanya el concurs i comença a gestionar el transport sanitari a Catalunya a partir de l’1 d’octubre d’aquell mateix any. L’agramuntí Jordi Burgos treballa des del primer dia com a tècnic de transport sanitari de SSG al CAP d’Agramunt, abans havia exercit de voluntari a la Creu Roja: “El canvi va suposar una millora en tots els sentits: més serveis, més vehicles, més personal i més ben format. A més, el nou sistema de funcionament del SEM reduïa considerablement el temps de resposta”. No obstant això, res és gratuït i com indica el Jordi, “òbviament el servei es va professionalitzar, però segur que la factura de transport sanitari de la Generalitat també es va incrementar”.

Al 2006 es va convocar un segon concurs que va tornar a guanyar la mateixa empresa, i ara estem a les portes d’una tercera convocatòria que està generant moltes incerteses entre els professionals del sector pels canvis que es podrien produir.

Agramunt vol un servei les 24 hores Durant els primers anys de funcionament de les ambulàncies del SEM, el servei s’anava ampliant gairebé any a any. En el cas d’Agramunt es va passar de tres a quatre parelles per millorar l’assistència. No obstant això, els anys de creixement es van veure truncats amb l’arribada de la crisi al 2008. Aquell mateix any, la Generalitat va reduir la factura en transport sanitari en un 3,5%, i l’empresa concessionària SSG va aplicar part d’aquesta retallada als treballadors amb una reducció salarial del 2,5%.

12

La tisorada més forta, però, va arribar a l’estiu del 2011, quan l’empresa decideix reduir hores de servei per reduir despesa. “A Agramunt ens va tocar la loteria, en el pitjor dels sentits”, explica el Jordi, que recorda que la retallada va ser del 50% d’hores. “Ens vam quedar amb una ambulància de 12 hores nocturnes, la resta del dia si passava res havia de venir el vehicle més proper que estigués operatiu”.

Aquella retallada va caure com una gerra d’aigua freda sobre els agramuntins. L’alcalde d’Agramunt, Bernat Solé, explica que van rebre la notícia “amb indignació, sobretot per la desproporció amb què es va reduir el servei i perquè els arguments que ens va donar el Departament de Salut no justificaven la retallada”. En aquest mateix sentit, la regidora de Salut a l’Ajuntament, Sílvia Fernàndez, afegeix que “de les 63 hores diàries d’ambulància que es pretenien retallar al conjunt de la província de Lleida, Agramunt en va assumir 12. Va ser una retallada desmesurada”.

Sortosament aquella decisió que deixava a Agramunt sense ambulància durant 12 hores al dia va ser temporal, i al gener de 2012 es va ampliar de nou el servei fins a les 21 hores que encara hi ha actualment. D’aquesta manera, durant tres hores al dia, de 7h a 10h del matí, Agramunt no té servei d’ambulància, i en cas d’una emergència s’ha de desplaçar el vehicle més proper. El Jordi Burgos explica que “tot i que aquesta retallada sembla que no hauria de suposar un perill per la ciutadania ni generar alarmisme, sí que és cert que hi ha casos d’emergència amb risc vital on el fet que una ambulància arribi 5 o 10 minuts més tard, pel fet que ve de fora, pot tenir conseqüències irremeiables”.

Interior d'una ambulància d'emergència del SEM.

El futur és incert Tot i que són poques les informacions que es van desvetllant sobre el futur de les ambulàncies per la imminent convocatòria del concurs públic, els més optimistes no descarten recuperar de nou un servei de transport sanitari les 24 hores al dia a Agramunt. El tècnic en transport sanitari Jordi Burgos assegura que el nou concurs arriba amb moltes incògnites, però “confio amb què una de les millores que viurà Agramunt serà recuperar l’horari de 24 hores d’ambulància”. Tot i això, el Jordi afegeix que la idea que una ambulància pertany a un poble començarà a canviar, ja que es vol avançar cap a un nou concepte de servei on les ambulàncies formin part d’una àrea sanitària i, per tant, ofereixin servei al conjunt d’aquesta àrea independentment d’on estigui estacionat el vehicle”.

L’alcalde Bernat Solé explica que les actuals 21 hores de servei d’ambulància no són suficients si no es cobreixen els serveis imprescindibles. Per la zona d’influència d’Agramunt, els serveis que es fan i els temps de desplaçament reals que són superiors als teòrics del Departament, “Agramunt ha de tenir un servei d’ambulància les 24 hores al dia”. Mentrestant, la regidora Sílvia Fernàndez assegura que l’Ajuntament continua pressionant al departament de Salut i “hem obtingut el compromís verbal per part del director territorial del SEM de recuperar el servei d’ambulància les 24 hores al dia”.

Un servei ràpid i eficient Tot i la deficiència d’hores que Agramunt pateix amb el servei d’ambulància, el sistema d’emergències del SEM és un dels més efectius d’Europa amb el temps de resposta més ràpid. El Jordi explica que, precisament, aquest va ser un dels grans salts quali-

tatius que es va fer al passar del servei que oferia Creu Roja a l’actual. “Des que una persona truca al 112 per avisar d’una emergència fins que s’activa l’ambulància, el temps transcorregut és de menys d’un minut. Tot és molt ràpid i àgil”.

Amb aquesta filosofia de reduir el temps de resposta i, en especial, prioritzar l’assistència mèdica al transport, una de les novetats que es començarà a aplicar en breu és la del vehicle VIR (Vehicle d'Intervenció Ràpida), un cotxe on anirà un metge i un tècnic. “Actualment, quan nosaltres arribem a un accident només ens podem ocupar del transport de les víctimes; si la situació és molt greu no podem administrar medicació ni fer cap tipus de tècnica invasiva.

La idea del VIR és que un metge arribi abans que l’ambulància, faci una primera atenció a la víctima i determini si el transport sanitari és més o menys urgent”, explica el Jordi, que afegeix: “caldrà veure com funciona a la pràctica per valorar-ho”.

El servei d’Agramunt en xifres Actualment a Agramunt hi ha 8 tècnics treballant en grups de quatre parelles. Els torns laborals són rotatoris, per cada 21 hores de feina tenen tres dies de descans, i així successivament al llarg de l’any. “Comencem a treballar a les 10h del matí d’un dia i acabem a les 7h del matí de l’endemà. El primer que fem és revisar el vehicle, comprovar que tenim tot el material necessari i netejar l’interior de l’ambulància. A partir d’aquí, la nostra feina és estar atents a qualsevol avís per l’emissora”, explica el Jordi.

A Agramunt hi ha unes 560 activacions d’urgències a l’any, que suposen una mitjana d’1,5 serveis al dia. Unes xifres que els professionals consideren que haurien de ser suficients per recuperar la presència d’una ambulància les 24 hores al dia al CAP d’Agramunt.

13

secció patrocinada per: OVER BEAR TRAVEL

Unes vacances al mar

Des de Barcelona a Hong–Kong, Dubai, Istanbul, Alaska, el Carib o les capitals bàltiques. En iot, veler o en un monumental transatlàntic. Els creuers s’estan convertint en una de les opcions predilectes dels viatgers. Cada any més persones de totes les edats decideixen que aquestes són les seves vacances ideals.

Podem definir un creuer con una forma de vacances que permet descobrir diferents països i cultures, i alhora gaudir del confort i el relax d’un gran hotel flotant amb tots els serveis inclosos, sense haver de preocupar-nos de res. Restaurants, cafeteries, piscines, spa, gimnàs, bars, botigues, biblioteca, cinema, teatre, casino, animació diürna i nocturna, discoteca, sala de festes, concerts de música en directe, activitats lúdiques i esportives, i un llarg etcètera. Hi ha tantes coses a fer a bord d’un creuer que molts clients ho consideren una destinació per si mateixa.

Si vols anar de creuer pots escollir entre desenes de vaixells, des dels que tenen capacitat per a menys de 200 passatgers fins als que en porten milers a bord. L’ambientació pot ser també molt variada, n’hi ha que fan sentir els passatgers com si estiguessin en un gran hotel de platja, còmode, pràctic i molt popular, fins als que competeixen de tu a tu amb els resort més luxosos del món.

14

Un altre gran atractiu d’aquestes ciutats flotants és que ofereixen l’oportunitat de conèixer diverses ciutats en un mateix viatge, ja que realitzen parades en diferents punts costaners del seu recorregut per realitzar visites turístiques. Aquestes es poden contractar al mateix vaixell o anar per lliure. Amb la varietat d’entreteniment, opcions de menjar i la relació qualitatpreu, els creuers són una de les opcions preferides per a viatgers de totes les edats. Famílies senceres poden trobar el seu espai amb activitats creades i definides per a cada perfil d’edat, alhora que gaudeixen d’unes vacances plegats.

Conèixer la tipologia de la naviliera, el volum del vaixell, el nombre de passatgers i tripulació, els tipus de cabines i la ubicació de les mateixes, l'idioma a bord, les prestacions i els serveis, faran que ens trobem més a gust durant tot el viatge.

Per això, en contractar el creuer, és molt recomanable comptar amb l’assessorament d’experts, que ens ajudaran a decidir la ruta que volem seguir, així com escollir el vaixell que més es pot adaptar a les nostres necessitats, ja que, com diuen els experts, hi ha un vaixell per a cada gust.

Evidentment el món dels creuers és una altra forma de viatjar, més còmoda, menys sorprenent i una mica massificada, però tot viatge té el seu encant si se’n sap treure profit i almenys un cop a la vida ens hem de sentir com els protagonistes de la mítica sèrie Vacaciones en el mar.

15

secció patrocinada per: OVER BEAR TRAVEL

Unes vacances al mar

Des de Barcelona a Hong–Kong, Dubai, Istanbul, Alaska, el Carib o les capitals bàltiques. En iot, veler o en un monumental transatlàntic. Els creuers s’estan convertint en una de les opcions predilectes dels viatgers. Cada any més persones de totes les edats decideixen que aquestes són les seves vacances ideals.

Podem definir un creuer con una forma de vacances que permet descobrir diferents països i cultures, i alhora gaudir del confort i el relax d’un gran hotel flotant amb tots els serveis inclosos, sense haver de preocupar-nos de res. Restaurants, cafeteries, piscines, spa, gimnàs, bars, botigues, biblioteca, cinema, teatre, casino, animació diürna i nocturna, discoteca, sala de festes, concerts de música en directe, activitats lúdiques i esportives, i un llarg etcètera. Hi ha tantes coses a fer a bord d’un creuer que molts clients ho consideren una destinació per si mateixa.

Si vols anar de creuer pots escollir entre desenes de vaixells, des dels que tenen capacitat per a menys de 200 passatgers fins als que en porten milers a bord. L’ambientació pot ser també molt variada, n’hi ha que fan sentir els passatgers com si estiguessin en un gran hotel de platja, còmode, pràctic i molt popular, fins als que competeixen de tu a tu amb els resort més luxosos del món.

14

Un altre gran atractiu d’aquestes ciutats flotants és que ofereixen l’oportunitat de conèixer diverses ciutats en un mateix viatge, ja que realitzen parades en diferents punts costaners del seu recorregut per realitzar visites turístiques. Aquestes es poden contractar al mateix vaixell o anar per lliure. Amb la varietat d’entreteniment, opcions de menjar i la relació qualitatpreu, els creuers són una de les opcions preferides per a viatgers de totes les edats. Famílies senceres poden trobar el seu espai amb activitats creades i definides per a cada perfil d’edat, alhora que gaudeixen d’unes vacances plegats.

Conèixer la tipologia de la naviliera, el volum del vaixell, el nombre de passatgers i tripulació, els tipus de cabines i la ubicació de les mateixes, l'idioma a bord, les prestacions i els serveis, faran que ens trobem més a gust durant tot el viatge.

Per això, en contractar el creuer, és molt recomanable comptar amb l’assessorament d’experts, que ens ajudaran a decidir la ruta que volem seguir, així com escollir el vaixell que més es pot adaptar a les nostres necessitats, ja que, com diuen els experts, hi ha un vaixell per a cada gust.

Evidentment el món dels creuers és una altra forma de viatjar, més còmoda, menys sorprenent i una mica massificada, però tot viatge té el seu encant si se’n sap treure profit i almenys un cop a la vida ens hem de sentir com els protagonistes de la mítica sèrie Vacaciones en el mar.

15

Diables l’ESPETEC: 30 anys

perdent i al 2012 es va decidir suplir amb una nova idea, la lectura dels anomenats versots, que tracten amb sàtira i ironia diferents temes d'actualitat política de l'àmbit espanyol, català i local.

Aquest any, amb motiu del 30è aniversari, la festa creix i s’han preparat nous actes.

Entre aquests, destaca el primer concurs d’aparadors ambientats en la nit de la revetlla, una gimcana per als més petits a la plaça del Pou i una xocolatada popular.

El que sí s'ha mantingut inamovible durant els últims 30 anys ha estat la celebració del correfoc a la mitjanit del dissabte de Festa Major. Per commemorar aquesta fita enguany es comptarà amb la presència d’una colla de diables convidada. En aquest sentit, i per mirar de subvencionar part de la festa i la gran quantitat de material pirotècnic necessari per celebrar-la, l’Espetec ha posat en marxa la iniciativa “Apadrina una carretilla”, on es demana a la gent que col·labori amb un euro a la festa a canvi de posar el seu nom a una de les carretilles que es cremaran durant el correfoc.

Fotografia de grup abans del correfoc de Sant Joan de 2013.

Són les dotze de la nit, s'apaguen els llums, sona la percussió i l’emoció s'apodera dels diables mentre les primeres espurnes comencen a il·luminar els carrers de la vila. La nit del 6 de setembre de 1984 el grup de Diables l’Espetec d’Agramunt va començar a escriure la seva pròpia història. 30 anys més tard, el foc i la festa continuen sent la carta de presentació d’una entitat per on han passat diferents generacions d’agramuntins amb un objectiu comú: gaudir i fer gaudir a la gent d’una tradició tan nostrada com els correfocs.

Els orígens de l’Espetec es remunten a la dècada dels 80, quan un grup de joves de la vila va començar a seguir els passos d’un moviment sorgit a Catalunya per la recuperació de la cultura catalana. En el marc d’aquest moviment, a principis de 1984 alguns joves agramuntins es desplacen a Estrasburg amb l’anomenat Tren de les Nacions. Un viatge on van poder veure representacions de castellers, balls de bastons, sardanes, balls de diables,... que van marcar a aquells joves que només arribar al poble van començar a pensar en què podien fer per promocionar la cultura catalana a la vila. Va ser així com el mateix any es crea una entitat cultural que acollia un grup de diables i un grup de grallers. Amb el temps, les dues entitats, van anar recorrent camins diferents fins a esdevenir dues formacions independents: els Diables l’Espetec i els Grallers d’Agramunt.

Amb alts i baixos, els 30 anys de l'Espetec donen per a moltes anècdotes i bons moments per recordar entre rialles. Tot i això, la història dels diables també ha estat marcada per moments difícils com la mort d'un company durant un correfoc l'any 1994.

Una pèrdua que va marcar un abans i un després a l'entitat, i que sempre ha estat molt present.

16

Diables l’ESPETEC: 30 anys

L’edifici de l’Escorxador ha estat des dels inicis la seu dels diables, lloc de trobada per preparar les actuacions previstes durant l'any i espai d'assaig per als membres de la percussió. El vestuari també ha anat evolucionant amb el pas del temps, des dels monos de treball amb què es sortia als primers correfocs als vestits recentment estrenats, fets amb roba de sac i tractats amb líquid ignífug.

Per tancar l’any, l'entitat confia en poder celebrar un gran sopar on puguin ser presents els més de 100 agramuntins que han passat pel grup de diables.

Sergi Hernández, president i cap de colla de l'Espetec

Sant Joan, nit de foc Quan comença l'any, el Grup de Diables l'Espetec ja té dues dates marcades al seu calendari: Sant Joan i el dissabte de Festa Major. Dos dies en què els agramuntins surten al carrer ben preparats per gaudir d'un correfoc que s'allarga durant més d'una hora pels carrers de la vila. Tot i això, la implicació de l'entitat amb el poble va més enllà i sovint participa en activitats organitzades per l’Ajuntament o altres entitats. També fa actuacions fora de la vila contractats per ajuntaments o convidats per altres grups de diables.

La revetlla de Sant Joan marca l’inici de la temporada de correfocs. En els últims 10 anys, l'entitat s'ha vinculat estretament a aquesta nit on, a més del tradicional correfoc, ha passat a organitzar bona part dels actes que se celebren.

Aquest any, a més dels actes destacats es farà també la tradicional cercavila, l'encesa de la foguera a la plaça de la Fondandana, el correfoc i el concert de Sant Joan amb el grup de versions Stokant Band, enguany al nou aparcament al costat del Pont romànic.

30 anys, 30 correfocs de Festa Major El correfoc de Festa Major és el colofó de la temporada. Tradicionalment, eren habituals els espectacles que la mateixa entitat representava abans del correfoc. Una tradició que amb els anys es va anar

Des de quan formes part dels Diables l’Espetec?

Vaig començar a anar a l'Espetec quan tenia uns 13 anys, però no va ser fins al 1995 que, amb 16 anys vaig entrar a formar part oficialment de l'entitat. Sis anys més tard, al 2001, vaig ser nomenat cap de colla, i al 2004, quan vam arreglar els estatuts de l’entitat, també vaig passar a constar com a president. En total porto vinculat al grup de diables més de 20 anys.

Quina és la teva funció com a cap de colla?

En resum, vigilar els diables, que sovint de l'emoció surten com a bojos! La meva funció és anar marcant el recorregut del correfoc, anar informant als diables de possibles obstacles i procurar que tot estigui sota control per evitar problemes.

Hi ha algun moment que recordis especialment?

L'any del 20è aniversari, sens dubte. El correfoc que vam organitzar per la Festa Major va ser espectacular, vam aconseguir portar

Inici d’un correfoc a la plaça de l’Església d’Agramunt.

fins a quatre colles convidades. En total vam reunir uns 140 diables i vam cremar 4.500 carretilles! Ara seria gairebé impossible repetir-ho, ja que amb la nova normativa hauríem de demanar un permís especial per superar la quantitat de pólvora permesa en un correfoc.

Algun moment dur en aquests 20 anys?

La mort d'en Jaume Moreno durant el correfoc de Sant Joan de 1994. Jo llavors feia poc temps que estava vinculat a l'entitat, però recordo que va ser un cop molt dur. És més, actualment com a president, crec que, encara que fos un accident, és un fet desgraciat que forma part de la nostra història i cal que els joves que entren a l'entitat en siguin coneixedors.

Com vius els moments previs a un correfoc?

Amb molts nervis. Una vegada s'apaguen els llums i tot comença, vull gaudir i que tothom gaudeixi al màxim de la festa, però alhora pateixo i creuo els dits perquè tot surti bé. La veritat és que no estic tranquil fins que acaba el correfoc i parlo amb els Bombers o amb la Creu Roja per saber si hi ha hagut alguna incidència.

Creus que el futur dels Diables l’Espetec està garantit?

M'agradaria dir que sí, però no n'estic segur. És cert que actualment a l'entitat hi ha gent jove, però també és cert que el jovent d'avui en dia està massa ocupat. No crec que sigui un problema nostre, sinó general. Als joves els costa trobar la motivació, la il·lusió i sobretot el temps necessari per implicar-se al 100% en un projecte. Tot i això, espero equivocar-me i que el futur estigui més que garantit!

17

Diables l’ESPETEC: 30 anys

perdent i al 2012 es va decidir suplir amb una nova idea, la lectura dels anomenats versots, que tracten amb sàtira i ironia diferents temes d'actualitat política de l'àmbit espanyol, català i local.

Aquest any, amb motiu del 30è aniversari, la festa creix i s’han preparat nous actes.

Entre aquests, destaca el primer concurs d’aparadors ambientats en la nit de la revetlla, una gimcana per als més petits a la plaça del Pou i una xocolatada popular.

El que sí s'ha mantingut inamovible durant els últims 30 anys ha estat la celebració del correfoc a la mitjanit del dissabte de Festa Major. Per commemorar aquesta fita enguany es comptarà amb la presència d’una colla de diables convidada. En aquest sentit, i per mirar de subvencionar part de la festa i la gran quantitat de material pirotècnic necessari per celebrar-la, l’Espetec ha posat en marxa la iniciativa “Apadrina una carretilla”, on es demana a la gent que col·labori amb un euro a la festa a canvi de posar el seu nom a una de les carretilles que es cremaran durant el correfoc.

Fotografia de grup abans del correfoc de Sant Joan de 2013.

Són les dotze de la nit, s'apaguen els llums, sona la percussió i l’emoció s'apodera dels diables mentre les primeres espurnes comencen a il·luminar els carrers de la vila. La nit del 6 de setembre de 1984 el grup de Diables l’Espetec d’Agramunt va començar a escriure la seva pròpia història. 30 anys més tard, el foc i la festa continuen sent la carta de presentació d’una entitat per on han passat diferents generacions d’agramuntins amb un objectiu comú: gaudir i fer gaudir a la gent d’una tradició tan nostrada com els correfocs.

Els orígens de l’Espetec es remunten a la dècada dels 80, quan un grup de joves de la vila va començar a seguir els passos d’un moviment sorgit a Catalunya per la recuperació de la cultura catalana. En el marc d’aquest moviment, a principis de 1984 alguns joves agramuntins es desplacen a Estrasburg amb l’anomenat Tren de les Nacions. Un viatge on van poder veure representacions de castellers, balls de bastons, sardanes, balls de diables,... que van marcar a aquells joves que només arribar al poble van començar a pensar en què podien fer per promocionar la cultura catalana a la vila. Va ser així com el mateix any es crea una entitat cultural que acollia un grup de diables i un grup de grallers. Amb el temps, les dues entitats, van anar recorrent camins diferents fins a esdevenir dues formacions independents: els Diables l’Espetec i els Grallers d’Agramunt.

Amb alts i baixos, els 30 anys de l'Espetec donen per a moltes anècdotes i bons moments per recordar entre rialles. Tot i això, la història dels diables també ha estat marcada per moments difícils com la mort d'un company durant un correfoc l'any 1994.

Una pèrdua que va marcar un abans i un després a l'entitat, i que sempre ha estat molt present.

16

Diables l’ESPETEC: 30 anys

L’edifici de l’Escorxador ha estat des dels inicis la seu dels diables, lloc de trobada per preparar les actuacions previstes durant l'any i espai d'assaig per als membres de la percussió. El vestuari també ha anat evolucionant amb el pas del temps, des dels monos de treball amb què es sortia als primers correfocs als vestits recentment estrenats, fets amb roba de sac i tractats amb líquid ignífug.

Per tancar l’any, l'entitat confia en poder celebrar un gran sopar on puguin ser presents els més de 100 agramuntins que han passat pel grup de diables.

Sergi Hernández, president i cap de colla de l'Espetec

Sant Joan, nit de foc Quan comença l'any, el Grup de Diables l'Espetec ja té dues dates marcades al seu calendari: Sant Joan i el dissabte de Festa Major. Dos dies en què els agramuntins surten al carrer ben preparats per gaudir d'un correfoc que s'allarga durant més d'una hora pels carrers de la vila. Tot i això, la implicació de l'entitat amb el poble va més enllà i sovint participa en activitats organitzades per l’Ajuntament o altres entitats. També fa actuacions fora de la vila contractats per ajuntaments o convidats per altres grups de diables.

La revetlla de Sant Joan marca l’inici de la temporada de correfocs. En els últims 10 anys, l'entitat s'ha vinculat estretament a aquesta nit on, a més del tradicional correfoc, ha passat a organitzar bona part dels actes que se celebren.

Aquest any, a més dels actes destacats es farà també la tradicional cercavila, l'encesa de la foguera a la plaça de la Fondandana, el correfoc i el concert de Sant Joan amb el grup de versions Stokant Band, enguany al nou aparcament al costat del Pont romànic.

30 anys, 30 correfocs de Festa Major El correfoc de Festa Major és el colofó de la temporada. Tradicionalment, eren habituals els espectacles que la mateixa entitat representava abans del correfoc. Una tradició que amb els anys es va anar

Des de quan formes part dels Diables l’Espetec?

Vaig començar a anar a l'Espetec quan tenia uns 13 anys, però no va ser fins al 1995 que, amb 16 anys vaig entrar a formar part oficialment de l'entitat. Sis anys més tard, al 2001, vaig ser nomenat cap de colla, i al 2004, quan vam arreglar els estatuts de l’entitat, també vaig passar a constar com a president. En total porto vinculat al grup de diables més de 20 anys.

Quina és la teva funció com a cap de colla?

En resum, vigilar els diables, que sovint de l'emoció surten com a bojos! La meva funció és anar marcant el recorregut del correfoc, anar informant als diables de possibles obstacles i procurar que tot estigui sota control per evitar problemes.

Hi ha algun moment que recordis especialment?

L'any del 20è aniversari, sens dubte. El correfoc que vam organitzar per la Festa Major va ser espectacular, vam aconseguir portar

Inici d’un correfoc a la plaça de l’Església d’Agramunt.

fins a quatre colles convidades. En total vam reunir uns 140 diables i vam cremar 4.500 carretilles! Ara seria gairebé impossible repetir-ho, ja que amb la nova normativa hauríem de demanar un permís especial per superar la quantitat de pólvora permesa en un correfoc.

Algun moment dur en aquests 20 anys?

La mort d'en Jaume Moreno durant el correfoc de Sant Joan de 1994. Jo llavors feia poc temps que estava vinculat a l'entitat, però recordo que va ser un cop molt dur. És més, actualment com a president, crec que, encara que fos un accident, és un fet desgraciat que forma part de la nostra història i cal que els joves que entren a l'entitat en siguin coneixedors.

Com vius els moments previs a un correfoc?

Amb molts nervis. Una vegada s'apaguen els llums i tot comença, vull gaudir i que tothom gaudeixi al màxim de la festa, però alhora pateixo i creuo els dits perquè tot surti bé. La veritat és que no estic tranquil fins que acaba el correfoc i parlo amb els Bombers o amb la Creu Roja per saber si hi ha hagut alguna incidència.

Creus que el futur dels Diables l’Espetec està garantit?

M'agradaria dir que sí, però no n'estic segur. És cert que actualment a l'entitat hi ha gent jove, però també és cert que el jovent d'avui en dia està massa ocupat. No crec que sigui un problema nostre, sinó general. Als joves els costa trobar la motivació, la il·lusió i sobretot el temps necessari per implicar-se al 100% en un projecte. Tot i això, espero equivocar-me i que el futur estigui més que garantit!

17

B

E

L

L

E

S

A

I

S

A

L

U

DEDICA'T A TU

T

secció patrocinada per: ESTÉTICA JUDITH

Massatge Udvartana i Udgarshana *Udgarshana És un massatge destinat a alleugerir els desequilibris del dosha kapha com l'obesitat i la cel·lulitis. L'Udgarshana aporta velocitat a l’organisme i l’allibera de les toxines acumulades. És el massatge purificador per excel·lència. Es realitza amb pols estimulants i/o refrescants.

Beneficis • Ajuda a mobilitzar i eliminar l'excés d’aigua.

• Gran aliat contra la cel·lulitis.

• Millora la circulació de la sang.

• Activa el sistema limfàtic.

• Elimina el mal olor del cos.

• Alleugereix la sensació de pesadesa, els marejos, les picors i les malalties causades per l'acumulació de toxines i la sudoració excessiva.

• Millora la complexió de la pell.

*Udvartana És un massatge que es realitza amb pols de plantes estimulants.

Perfecte per a persones amb obesitat per la seva propietat reductora.

Beneficis • Ajuda a mobilitzar i eliminar l’excés de kapha i, per tant, de greix.

• Millora la circulació de la sang.

• Activa el sistema limfàtic i la retenció de líquids.

• Elimina el mal olor del cos.

• Alleugereix la sensació de pesadesa, els marejos, les picors i les malalties causades per l'acumulació de toxines i la sudoració excessiva.

18

Desintoxicant i Drenant

• •

Millora la complexió de la pell.

Estimula els processos metabòlics de tots els doshas, en especial el dosha kapha.

Per millorar els resultats…

Es recomana seguir una dieta estimulant del kapha per ajudar a reduir l'obesitat i la cel·lulitis. Aquesta consisteix en: • Menjars calents i lleugers.

• Predomini de sabors picants, amargs i astringents.

• Aliments estimulants.

El tractament Es recomana fer una sessió per setmana d'una hora i mitja de durada, en què es combina un massatge amb ubtan, un preparat d'herbes naturals en pols, un tractament amb sàndal i un massatge. Per aconseguir els millors resultats el tractament complet són 6 sessions.

19

B

E

L

L

E

S

A

I

S

A

L

U

DEDICA'T A TU

T

secció patrocinada per: ESTÉTICA JUDITH

Massatge Udvartana i Udgarshana *Udgarshana És un massatge destinat a alleugerir els desequilibris del dosha kapha com l'obesitat i la cel·lulitis. L'Udgarshana aporta velocitat a l’organisme i l’allibera de les toxines acumulades. És el massatge purificador per excel·lència. Es realitza amb pols estimulants i/o refrescants.

Beneficis • Ajuda a mobilitzar i eliminar l'excés d’aigua.

• Gran aliat contra la cel·lulitis.

• Millora la circulació de la sang.

• Activa el sistema limfàtic.

• Elimina el mal olor del cos.

• Alleugereix la sensació de pesadesa, els marejos, les picors i les malalties causades per l'acumulació de toxines i la sudoració excessiva.

• Millora la complexió de la pell.

*Udvartana És un massatge que es realitza amb pols de plantes estimulants.

Perfecte per a persones amb obesitat per la seva propietat reductora.

Beneficis • Ajuda a mobilitzar i eliminar l’excés de kapha i, per tant, de greix.

• Millora la circulació de la sang.

• Activa el sistema limfàtic i la retenció de líquids.

• Elimina el mal olor del cos.

• Alleugereix la sensació de pesadesa, els marejos, les picors i les malalties causades per l'acumulació de toxines i la sudoració excessiva.

18

Desintoxicant i Drenant

• •

Millora la complexió de la pell.

Estimula els processos metabòlics de tots els doshas, en especial el dosha kapha.

Per millorar els resultats…

Es recomana seguir una dieta estimulant del kapha per ajudar a reduir l'obesitat i la cel·lulitis. Aquesta consisteix en: • Menjars calents i lleugers.

• Predomini de sabors picants, amargs i astringents.

• Aliments estimulants.

El tractament Es recomana fer una sessió per setmana d'una hora i mitja de durada, en què es combina un massatge amb ubtan, un preparat d'herbes naturals en pols, un tractament amb sàndal i un massatge. Per aconseguir els millors resultats el tractament complet són 6 sessions.

19

Lorena Bertral. ARGENTINA

Lorena Bertral. ARGENTINA

Amb una certa nostàlgia, la Lorena reconeix que no hi ha res que no trobi a faltar d'Agramunt, però afegeix que “per adaptar-te a un país és molt important la teva predisposició per aconseguir-ho i acceptar la realitat del nou lloc on vius”.

La Lorena i el Josi (la seva parella) a les cascades de l'Iguaçú.

L’amor va portar a la Lorena Bertral a fer un canvi radical en la seva vida a principis del 2012. La seva relació amb el Josi, un argentí establert a Catalunya des de feia més de 10 anys, va ser el principal i únic motiu de la seva partida. "No feia ni un any que estava amb la meva parella, quan per qüestions familiars ell va haver de prendre la decisió de tornar a l’Argentina i em va proposar marxar amb ell”, ens explica la Lorena. "Va ser una decisió difícil perquè deixava tota una vida enrere, però el cert és que quan vaig començar amb el Josi, ja sabia que hi havia aquesta possibilitat”, afegeix.

Va ser el 23 d’abril de 2012 quan la Lorena, amb 23 anys, deixava finalment enrere una vida muntada a Agramunt: la família, els amics, la feina,... per iniciar una nova etapa a l’Argentina. El fet que allà ja tenia casa i la llengua no suposaria un problema va facilitar el seu procés d'adaptació, tot i que ens confessa que durant els primers dies “tot era molt estrany, em sentia rara; jo no havia sortit mai del meu país, així que tot era nou: els carrers, les cases, la gent. Em sentia totalment desorientada”.

Per sort, la situació econòmica a l'Argentina no és la mateixa que aquí, així que la Lorena va trobar feina relativament ràpid. "Al cap d'un mes d'arribar vaig començar a treballar com a administrativa en una empresa de mobles, fent més o menys el mateix que feia quan estava a Catalunya”. Una feina que, assegura, li va facilitar molt la seva adaptació al país: “El fet d'incorporar-me tan ràpid al món laboral em va permetre conèixer a molta gent que a dia d'avui són amics i amigues amb qui comparteixo molts bons moments”.

L’Argentina és el vuitè país més gran del món quant a extensió i compta amb 40 milions d’habitants. Tot i la important activitat 20

Alegria, mate i riquesa paisatgística econòmica i industrial que es concentra a les principals ciutats del país, l'economia es basa en l'explotació dels seus recursos naturals. La Lorena viu i treballa a Uranga, un petit poble agrícola de 800 habitants a la província de Santa Fe, prop de la ciutat de Rosario. Allà, viu amb la seva parella en una petita casa amb un bon jardí, ja que com ens explica a les zones rurals pràcticament no hi ha grans edificis i la majoria de la gent viu en casetes amb un jardí i, en ocasions, també amb piscina.

Trobar feina ben aviat, fer noves amistats argentines i viure al país natal de la seva parella han facilitat molt la integració de la Lorena al seu país d'acollida. Tot i això, reconeix que no va ser ni és fàcil deixar enrere la vida a Agramunt. Quan parlem del que més enyora, no ho dubta: "la família i els amics". Potser per això sempre que ve a casa de visita aprofita els dies per estar amb ells, i també per anar de compres, perquè, com explica “a l'Argentina és difícil trobar roba o sabates a bon preu, ja que no hi ha grans cadenes de moda com les que pots trobar a Lleida o a Barcelona”. Si parlem de menjar, el que més enyora és el pernil. "Hi ha molts productes que aquí em costa trobar. És realment difícil aconseguir un bon pernil, i si finalment el trobes te'l fan pagar ben car", assegura.

D’altra banda, el fet que l’Argentina sigui un dels països més grans del món en extensió, fa que les distàncies a recórrer per anar d'un lloc a un altre siguin molt més llargues. La comoditat d'estar a una hora de la platja i a una hora de la muntanya és una peculiaritat d’Agramunt que la Lorena també enyora: "Aquí per anar a la platja a passar el dia hem de fer més de 600 kilòmetres i si volem anar a fer una excursió a la muntanya tenim per endavant més de 800 kilòmetres de carretera. Així que hem d'aprofi-

La Lorena passejant per una plaça d’Uranga, el poble on viu a l’Argentina.

tar quan tenim un dies lliures per fer una escapada, o anem al riu, que el tenim més a prop!"

En aquests dos anys, l'estreta convivència de la Lorena amb els argentins li ha permès conèixer més de prop la seva història i les seves tradicions. La riquesa cultural de l’Argentina és un reflex del seu passat, marcat pels diferents moviments migratoris que ha viscut, amb uns costums heretats de la conquesta espanyola, de la influència dels immigrants arribats d'Europa i dels costums propis de l'Amèrica Llatina.

Una tradició molt Argentina és prendre mate en companyia de la família i els amics. "Cal tenir en compte que els argentins són gent molt oberta, acollidora i familiar, i els agrada molt compartir les seves anècdotes, d'aquí la fama que són molt xerraires”.

Prendre mate és tot un acte social, un reflex de la cultura oberta i hospitalària dels argentins. La Lorena ens explica que al principi li va costar una mica acostumar-se al gust amarg d'aquesta infusió, tot i que se li pot posar una mica de sucre per suavitzar el sabor. Al que la Lorena sí que es va acostumar de seguida va ser al fet de celebrar el Nadal i el Cap d'any a ple estiu. "És una de les coses que més m'agrada", exclama contenta.

La riquesa paisatgística és un altre dels elements que més destaca la Lorena quan parla de l'Argentina: "És un país que compta amb uns atractius turístics naturals imponents, com són les cascades de l'Iguaçú, que són una de les set meravelles naturals del món, o la glacera del Perito Moreno a la Patagònia, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco”. Uns indrets que assegura s'han de visitar si viatgem a l'Argentina i ens agrada gaudir d'autèntics espectacles de la naturalesa.

Passeig en barca pel riu de Paraná, a la ciutat de Rosario.

Durant els més de dos anys que la Lorena porta vivint a l’Argetina, tan sols ha pogut venir a Agramunt en dues ocasions. La seva mare també l'ha anat a visitar una vegada. "M'agradaria poder venir més sovint", explica, "però els bitllets són molt cars i, a més, a l’Argentina hi ha un impost per viatjar a l’estranger”.

Tot i això, la Lorena confia en poder tornar a passejar pels carrers de la nostra vila aquest estiu, o com a molt tard a finals d’any.

MÉS PERSONAL • Què t’agrada més de l’Argentina? La diversitat del paisatge: hi ha des de platges amb dunes gegants a penya-segats, muntanyes, grans planes, rius, cataractes, deserts... no acabaria mai!

• Com definiries els argentins? Alegres i extravertits • El teu menjar argentí preferit: L’asado, que és molt semblant a la carn a la brasa. Normalment es fa amb vedella.

• Una expressió típica del país: Che boludo! És una expressió molt habitual entre amics per saludar-se.

També la utilitzen davant d’alguna pregunta o frase.

• Què trobes més en falta de viure a Agramunt? Els menjars de casa la mare!!

• Què t’emportes segur a la motxilla després d’uns dies a casa? Unes sabates noves!!! Ja que aquí són molt cares.

• Penses en tornar a Agramunt? Estic segura que tornaré, però encara em queden uns anys més per aquí.

21

Lorena Bertral. ARGENTINA

Lorena Bertral. ARGENTINA

Amb una certa nostàlgia, la Lorena reconeix que no hi ha res que no trobi a faltar d'Agramunt, però afegeix que “per adaptar-te a un país és molt important la teva predisposició per aconseguir-ho i acceptar la realitat del nou lloc on vius”.

La Lorena i el Josi (la seva parella) a les cascades de l'Iguaçú.

L’amor va portar a la Lorena Bertral a fer un canvi radical en la seva vida a principis del 2012. La seva relació amb el Josi, un argentí establert a Catalunya des de feia més de 10 anys, va ser el principal i únic motiu de la seva partida. "No feia ni un any que estava amb la meva parella, quan per qüestions familiars ell va haver de prendre la decisió de tornar a l’Argentina i em va proposar marxar amb ell”, ens explica la Lorena. "Va ser una decisió difícil perquè deixava tota una vida enrere, però el cert és que quan vaig començar amb el Josi, ja sabia que hi havia aquesta possibilitat”, afegeix.

Va ser el 23 d’abril de 2012 quan la Lorena, amb 23 anys, deixava finalment enrere una vida muntada a Agramunt: la família, els amics, la feina,... per iniciar una nova etapa a l’Argentina. El fet que allà ja tenia casa i la llengua no suposaria un problema va facilitar el seu procés d'adaptació, tot i que ens confessa que durant els primers dies “tot era molt estrany, em sentia rara; jo no havia sortit mai del meu país, així que tot era nou: els carrers, les cases, la gent. Em sentia totalment desorientada”.

Per sort, la situació econòmica a l'Argentina no és la mateixa que aquí, així que la Lorena va trobar feina relativament ràpid. "Al cap d'un mes d'arribar vaig començar a treballar com a administrativa en una empresa de mobles, fent més o menys el mateix que feia quan estava a Catalunya”. Una feina que, assegura, li va facilitar molt la seva adaptació al país: “El fet d'incorporar-me tan ràpid al món laboral em va permetre conèixer a molta gent que a dia d'avui són amics i amigues amb qui comparteixo molts bons moments”.

L’Argentina és el vuitè país més gran del món quant a extensió i compta amb 40 milions d’habitants. Tot i la important activitat 20

Alegria, mate i riquesa paisatgística econòmica i industrial que es concentra a les principals ciutats del país, l'economia es basa en l'explotació dels seus recursos naturals. La Lorena viu i treballa a Uranga, un petit poble agrícola de 800 habitants a la província de Santa Fe, prop de la ciutat de Rosario. Allà, viu amb la seva parella en una petita casa amb un bon jardí, ja que com ens explica a les zones rurals pràcticament no hi ha grans edificis i la majoria de la gent viu en casetes amb un jardí i, en ocasions, també amb piscina.

Trobar feina ben aviat, fer noves amistats argentines i viure al país natal de la seva parella han facilitat molt la integració de la Lorena al seu país d'acollida. Tot i això, reconeix que no va ser ni és fàcil deixar enrere la vida a Agramunt. Quan parlem del que més enyora, no ho dubta: "la família i els amics". Potser per això sempre que ve a casa de visita aprofita els dies per estar amb ells, i també per anar de compres, perquè, com explica “a l'Argentina és difícil trobar roba o sabates a bon preu, ja que no hi ha grans cadenes de moda com les que pots trobar a Lleida o a Barcelona”. Si parlem de menjar, el que més enyora és el pernil. "Hi ha molts productes que aquí em costa trobar. És realment difícil aconseguir un bon pernil, i si finalment el trobes te'l fan pagar ben car", assegura.

D’altra banda, el fet que l’Argentina sigui un dels països més grans del món en extensió, fa que les distàncies a recórrer per anar d'un lloc a un altre siguin molt més llargues. La comoditat d'estar a una hora de la platja i a una hora de la muntanya és una peculiaritat d’Agramunt que la Lorena també enyora: "Aquí per anar a la platja a passar el dia hem de fer més de 600 kilòmetres i si volem anar a fer una excursió a la muntanya tenim per endavant més de 800 kilòmetres de carretera. Així que hem d'aprofi-

La Lorena passejant per una plaça d’Uranga, el poble on viu a l’Argentina.

tar quan tenim un dies lliures per fer una escapada, o anem al riu, que el tenim més a prop!"

En aquests dos anys, l'estreta convivència de la Lorena amb els argentins li ha permès conèixer més de prop la seva història i les seves tradicions. La riquesa cultural de l’Argentina és un reflex del seu passat, marcat pels diferents moviments migratoris que ha viscut, amb uns costums heretats de la conquesta espanyola, de la influència dels immigrants arribats d'Europa i dels costums propis de l'Amèrica Llatina.

Una tradició molt Argentina és prendre mate en companyia de la família i els amics. "Cal tenir en compte que els argentins són gent molt oberta, acollidora i familiar, i els agrada molt compartir les seves anècdotes, d'aquí la fama que són molt xerraires”.

Prendre mate és tot un acte social, un reflex de la cultura oberta i hospitalària dels argentins. La Lorena ens explica que al principi li va costar una mica acostumar-se al gust amarg d'aquesta infusió, tot i que se li pot posar una mica de sucre per suavitzar el sabor. Al que la Lorena sí que es va acostumar de seguida va ser al fet de celebrar el Nadal i el Cap d'any a ple estiu. "És una de les coses que més m'agrada", exclama contenta.

La riquesa paisatgística és un altre dels elements que més destaca la Lorena quan parla de l'Argentina: "És un país que compta amb uns atractius turístics naturals imponents, com són les cascades de l'Iguaçú, que són una de les set meravelles naturals del món, o la glacera del Perito Moreno a la Patagònia, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco”. Uns indrets que assegura s'han de visitar si viatgem a l'Argentina i ens agrada gaudir d'autèntics espectacles de la naturalesa.

Passeig en barca pel riu de Paraná, a la ciutat de Rosario.

Durant els més de dos anys que la Lorena porta vivint a l’Argetina, tan sols ha pogut venir a Agramunt en dues ocasions. La seva mare també l'ha anat a visitar una vegada. "M'agradaria poder venir més sovint", explica, "però els bitllets són molt cars i, a més, a l’Argentina hi ha un impost per viatjar a l’estranger”.

Tot i això, la Lorena confia en poder tornar a passejar pels carrers de la nostra vila aquest estiu, o com a molt tard a finals d’any.

MÉS PERSONAL • Què t’agrada més de l’Argentina? La diversitat del paisatge: hi ha des de platges amb dunes gegants a penya-segats, muntanyes, grans planes, rius, cataractes, deserts... no acabaria mai!

• Com definiries els argentins? Alegres i extravertits • El teu menjar argentí preferit: L’asado, que és molt semblant a la carn a la brasa. Normalment es fa amb vedella.

• Una expressió típica del país: Che boludo! És una expressió molt habitual entre amics per saludar-se.

També la utilitzen davant d’alguna pregunta o frase.

• Què trobes més en falta de viure a Agramunt? Els menjars de casa la mare!!

• Què t’emportes segur a la motxilla després d’uns dies a casa? Unes sabates noves!!! Ja que aquí són molt cares.

• Penses en tornar a Agramunt? Estic segura que tornaré, però encara em queden uns anys més per aquí.

21

22

23

22

23

secció patrocinada per: INDEPENDENTSOFT

Les còpies de seguretat, el paracaigudes informàtic L’ordinador s’ha consolidat com una eina tan necessària i tan habitual en el nostre dia a dia, que en ell guardem tot tipus d’informació i documents que si es perdessin ens provocarien un autèntic mal de cap, i a més d'un potser el portaria directe a l'hospital. Per això, amb el anys les anomenades còpies de seguretat han esdevingut les principals aliades d’empreses i particulars.

Què és?

En informàtica una còpia de seguretat significa fer una còpia de la informació que hi ha a l’ordinador per tal de recórrer a ella en cas de pèrdua de les dades, que s’espatlli l’aparell o en cas de necessitat per altres qüestions.

Podem parlar de tres classes de còpies: idèntica, local i externa.

En el cas dels particulars es considera que la informació està segura si realitzem com a mínim dues còpies de seguretat, però en el cas de les empreses el més recomanable és fer sempre les tres còpies.

Còpia idèntica La primera còpia que hem de fer si l’ordinador és la nostra eina de treball és la "còpia clon" o "còpia idèntica". Es tracta d’una còpia exacta de les nostres dades que ens ha de permetre tornar a treballar d’immediat després de tenir un problema amb el disc dur de l’ordinador. En aquest sentit, cal tenir en compte que la qüestió no és si el disc dur s’espatllarà o no, sinó quan s’espatllarà, perquè s’espatllarà segur! Per això hem d’estar preparats, i la manera més senzilla d'estar-ho és comprar un disc dur extern on copiar totes les dades del nostre ordinador.

24

Còpia local incremental L’anomenada "còpia incremental" també es fa amb un disc dur extern, però com el seu nom indica el que fa és anar afegint els arxius nous o canviats a la còpia de seguretat inicial sense substituir ni eliminar cap arxiu anterior. D’aquesta manera, si heu esborrat un arxiu del disc dur del vostre ordinador, a la còpia incremental el trobareu segur o si heu desat un canvi en un arxiu i voleu recuperar l'original, a la còpia trobareu totes les versions.

Còpia externa incremental Aquesta còpia de seguretat podríem dir que és pràcticament obligatòria si volem assegurar la nostra informació. Funciona de la mateixa manera que la còpia local incremental, però en aquest cas la informació queda emmagatzemada a la xarxa, en un núvol. D’aquesta manera, en cas d’un desastre total, d’un incendi, una inundació,... la informació està en un lloc segur. Les possibilitats que les coses vagin malament són infinites i el senyor Murphy sempre està ben a prop, disposat a donar-nos un cop de mà i complicar-nos la vida. Les còpies de seguretat són el nostre paracaigudes!

25

secció patrocinada per: INDEPENDENTSOFT

Les còpies de seguretat, el paracaigudes informàtic L’ordinador s’ha consolidat com una eina tan necessària i tan habitual en el nostre dia a dia, que en ell guardem tot tipus d’informació i documents que si es perdessin ens provocarien un autèntic mal de cap, i a més d'un potser el portaria directe a l'hospital. Per això, amb el anys les anomenades còpies de seguretat han esdevingut les principals aliades d’empreses i particulars.

Què és?

En informàtica una còpia de seguretat significa fer una còpia de la informació que hi ha a l’ordinador per tal de recórrer a ella en cas de pèrdua de les dades, que s’espatlli l’aparell o en cas de necessitat per altres qüestions.

Podem parlar de tres classes de còpies: idèntica, local i externa.

En el cas dels particulars es considera que la informació està segura si realitzem com a mínim dues còpies de seguretat, però en el cas de les empreses el més recomanable és fer sempre les tres còpies.

Còpia idèntica La primera còpia que hem de fer si l’ordinador és la nostra eina de treball és la "còpia clon" o "còpia idèntica". Es tracta d’una còpia exacta de les nostres dades que ens ha de permetre tornar a treballar d’immediat després de tenir un problema amb el disc dur de l’ordinador. En aquest sentit, cal tenir en compte que la qüestió no és si el disc dur s’espatllarà o no, sinó quan s’espatllarà, perquè s’espatllarà segur! Per això hem d’estar preparats, i la manera més senzilla d'estar-ho és comprar un disc dur extern on copiar totes les dades del nostre ordinador.

24

Còpia local incremental L’anomenada "còpia incremental" també es fa amb un disc dur extern, però com el seu nom indica el que fa és anar afegint els arxius nous o canviats a la còpia de seguretat inicial sense substituir ni eliminar cap arxiu anterior. D’aquesta manera, si heu esborrat un arxiu del disc dur del vostre ordinador, a la còpia incremental el trobareu segur o si heu desat un canvi en un arxiu i voleu recuperar l'original, a la còpia trobareu totes les versions.

Còpia externa incremental Aquesta còpia de seguretat podríem dir que és pràcticament obligatòria si volem assegurar la nostra informació. Funciona de la mateixa manera que la còpia local incremental, però en aquest cas la informació queda emmagatzemada a la xarxa, en un núvol. D’aquesta manera, en cas d’un desastre total, d’un incendi, una inundació,... la informació està en un lloc segur. Les possibilitats que les coses vagin malament són infinites i el senyor Murphy sempre està ben a prop, disposat a donar-nos un cop de mà i complicar-nos la vida. Les còpies de seguretat són el nostre paracaigudes!

25

L’Airosa Pels avesats al món de la música tradicional, el nom de l’airosa ens condueix inconscientment a pensar en una música popular destinada a desenvolupar-se principalment per a balls de bastons.

Glops & Tapes Especialitats de la casa:

Caragols a la llauna Tapes casolanes

Tel. 600 700 202 Plaça Mercadal, 19 - Agramunt

Airosa del manuscrit que es troba a la Biblioteca de Catalunya. És del segle XVIII.

És ben cert que sota aquest títol trobem un bon grapat de músiques de balls de bastons a diversos indrets del país.

De fet, si ens atenim a la partitura que en principi es coneix com a més antiga, si més no en concepte de recull, veurem que la majoria de partitures s’han fet com a variants d’aquesta. La primera partitura d’una airosa que agafem com a referència pertany al manuscrit que es troba a la Biblioteca de Catalunya sota el nom de “Follias, Sardanas, Contradansas, Minuets, Balls, Pasapies, y moltas altres cosas de aquell temps vell, que ara son poch usadas; pero ab tot son bonicas y molt alegres”. Segons la referència, el document pertany al segle XVIII, però no s'especifica cap any en concret.

A partir d’aquest primer document, coneixem aquesta música amb les seves variants, sempre com a melodia per executar un ball de bastons. Aquestes melodies ens han arribat a l’actualitat gràcies a aquest fet, tot i que algunes ja fa anys que es van deixar de ballar, i també per algunes transcripcions que es van fer en llibrets d’orgue cap al segle XIX, com és el cas d'Agramunt. Precisament, en aquest número de L’Impuls parlem d'airoses per la seva relació amb la vila.

26

Quan es va treballar en la recuperació de melodies amb origen agramuntí que podrien pertànyer als balls de bastons que es feien a la vila durant el darrer terç del segle XIX o fins i tot en les processons de Corpus del segle XVII, una de les airoses que es va considerar va ser la que es troba en les partitures de l'antic organista agramuntí. Aquesta airosa no porta cap especificació, simplement hi ha la partitura, però és una clara variant de les músiques que sota el nom d’airosa es desenvolupaven secularment com a ball de bastons.

El fet que es tractés d'una música clarament destinada a balls de bastons va fer que es considerés com a tal i, per tant, com una de les músiques adients per a la reintroducció dels balls de bastons a la vila. L'airosa agramuntina és la que actualment coneixem com a ball número 2, que s’executa al so d’un flabiol durant el seguici popular del diumenge de Festa Major.

Actualment, de la mateixa manera que altres poblacions com Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Sant Quintí de Mediona, Prats de Lluçanès, Santa Maria d'Oló, Hostalets de Balenyà, Balsareny o Centelles, Agramunt també presumeix de tenir la seva airosa particular.

27

L’Airosa Pels avesats al món de la música tradicional, el nom de l’airosa ens condueix inconscientment a pensar en una música popular destinada a desenvolupar-se principalment per a balls de bastons.

Glops & Tapes Especialitats de la casa:

Caragols a la llauna Tapes casolanes

Tel. 600 700 202 Plaça Mercadal, 19 - Agramunt

Airosa del manuscrit que es troba a la Biblioteca de Catalunya. És del segle XVIII.

És ben cert que sota aquest títol trobem un bon grapat de músiques de balls de bastons a diversos indrets del país.

De fet, si ens atenim a la partitura que en principi es coneix com a més antiga, si més no en concepte de recull, veurem que la majoria de partitures s’han fet com a variants d’aquesta. La primera partitura d’una airosa que agafem com a referència pertany al manuscrit que es troba a la Biblioteca de Catalunya sota el nom de “Follias, Sardanas, Contradansas, Minuets, Balls, Pasapies, y moltas altres cosas de aquell temps vell, que ara son poch usadas; pero ab tot son bonicas y molt alegres”. Segons la referència, el document pertany al segle XVIII, però no s'especifica cap any en concret.

A partir d’aquest primer document, coneixem aquesta música amb les seves variants, sempre com a melodia per executar un ball de bastons. Aquestes melodies ens han arribat a l’actualitat gràcies a aquest fet, tot i que algunes ja fa anys que es van deixar de ballar, i també per algunes transcripcions que es van fer en llibrets d’orgue cap al segle XIX, com és el cas d'Agramunt. Precisament, en aquest número de L’Impuls parlem d'airoses per la seva relació amb la vila.

26

Quan es va treballar en la recuperació de melodies amb origen agramuntí que podrien pertànyer als balls de bastons que es feien a la vila durant el darrer terç del segle XIX o fins i tot en les processons de Corpus del segle XVII, una de les airoses que es va considerar va ser la que es troba en les partitures de l'antic organista agramuntí. Aquesta airosa no porta cap especificació, simplement hi ha la partitura, però és una clara variant de les músiques que sota el nom d’airosa es desenvolupaven secularment com a ball de bastons.

El fet que es tractés d'una música clarament destinada a balls de bastons va fer que es considerés com a tal i, per tant, com una de les músiques adients per a la reintroducció dels balls de bastons a la vila. L'airosa agramuntina és la que actualment coneixem com a ball número 2, que s’executa al so d’un flabiol durant el seguici popular del diumenge de Festa Major.

Actualment, de la mateixa manera que altres poblacions com Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Sant Quintí de Mediona, Prats de Lluçanès, Santa Maria d'Oló, Hostalets de Balenyà, Balsareny o Centelles, Agramunt també presumeix de tenir la seva airosa particular.

27

Cursa Dirt Track Agramunt patrocinat per ROTECNA

Agramunt acollirà el dissabte 12 de juliol una cursa de Dirt Track en el marc de la Copa Rodi Michelin 2014.

Una nova competició que se celebra aquest estiu a les comarques de Lleida amb l’objectiu d’establir les bases per a un futur Campionat de Catalunya.

Pista de Dirt Track al polígon industrial d'Agramunt, on es farà la cursa el 12 de juliol.

El Dirt Track és una de les modalitat de competició amb motos més de moda actualment. Té els seus orígens als Estats Units i la seva pràctica ha anat en augment pel fet que grans pilots de motociclisme com Marc Márquez o Tito Rabat utilitzen aquests circuits per als seus entrenaments. Entre les seves peculiaritats, es tracta d’una disciplina que es disputa en una pista ovalada i de terra, i on es roda en sentit contrari a les agulles del rellotge. En aquestes curses els pilots s’enfronten entre ells en diverses mànegues eliminatòries fins a arribar a la gran final, on el més ràpid és el vencedor.

La Copa Dirt Track sorgeix després de l'èxit que l'any passat va tenir la cursa que es va celebrar a la ciutat de Lleida. Tres entitats del món del motor com Moto Club Segre, Moto Club Circuit d'Alcarràs i Moto Club Lleida van decidir començar a treballar per organitzar un campionat provincial. Va ser llavors quan el Joan Serra, com a membre del Moto Club Lleida, va demanar que una de les curses es fes a Agramunt, ho va proposar a l’Ajuntament i es va començar a tirar endavant amb aquesta iniciativa.

La Copa Dirt Track 2014 Rodi Michelin que se celebra aquest estiu a Ponent, consta de cinc proves: Lleida ciutat (28 de juny), Agramunt (12 de juliol), l’Albi (2 d’agost), Alcarràs (16 d’agost) i Castellnou de Seana (13 de setembre). A totes les curses es repartiran 2.000 euros en premis per als 12 pilots classificats per a la final.

Es calcula que entre 50 i 60 pilots competiran a la cursa Dirt Track d’Agramunt en un circuit que s’ha habilitat especialment per aquesta ocasió en una parcel·la del Polígon Industrial. Alguns dels pilots més reconeguts que estaran presents seran Àngel Grau, Jaume Gaya, Francesc Cucharrera i David Giménez. A les sis de la tarda es faran les rondes classificatòries i a partir de les vuit del vespre començarà l’espectacle de les finals que s’allargarà fins a la mitjanit. “Serà una cursa nocturna amb llum artificial. D’una banda perquè és difícil muntar una cursa al migdia en ple mes de juliol i, de l’altra, perquè d’aquesta manera serà tot molt més espectacular”, explica el Joan.

L'agramuntí Joan Serra de la secció de Motards del CHA (Club Handbol Agramunt) és un dels impulsors d'aquesta iniciativa a la nostra vila. Des de fa anys competeix a nivell professional amb l’equip Suzuki Grau Racing de Lleida i en diverses ocasions ha guanyat el Campionat de Catalunya de Supermotards. El Joan ens explica que ja fa un temps que pensa en retirar-se del món de la competició, però abans "m'agradaria muntar alguna cursa al meu poble. És d'aquelles coses que sempre he volgut fer i aquest any encara encara més, després que, per diverses circumstàncies, Agramunt no pogués acollir l'any passat una prova del Campionat d'Espanya de Supermotards com ens hagués agradat".

28

Es preveu que més de 1.500 persones s'atansin el dissabte 12 de juliol a Agramunt per gaudir d'aquest espectacle que, segons ens confirma el Joan, “a la nostra vila es celebrarà amb entrada gratuïta, gràcies a la col·laboració econòmica de diferents empreses locals".

29

Cursa Dirt Track Agramunt patrocinat per ROTECNA

Agramunt acollirà el dissabte 12 de juliol una cursa de Dirt Track en el marc de la Copa Rodi Michelin 2014.

Una nova competició que se celebra aquest estiu a les comarques de Lleida amb l’objectiu d’establir les bases per a un futur Campionat de Catalunya.

Pista de Dirt Track al polígon industrial d'Agramunt, on es farà la cursa el 12 de juliol.

El Dirt Track és una de les modalitat de competició amb motos més de moda actualment. Té els seus orígens als Estats Units i la seva pràctica ha anat en augment pel fet que grans pilots de motociclisme com Marc Márquez o Tito Rabat utilitzen aquests circuits per als seus entrenaments. Entre les seves peculiaritats, es tracta d’una disciplina que es disputa en una pista ovalada i de terra, i on es roda en sentit contrari a les agulles del rellotge. En aquestes curses els pilots s’enfronten entre ells en diverses mànegues eliminatòries fins a arribar a la gran final, on el més ràpid és el vencedor.

La Copa Dirt Track sorgeix després de l'èxit que l'any passat va tenir la cursa que es va celebrar a la ciutat de Lleida. Tres entitats del món del motor com Moto Club Segre, Moto Club Circuit d'Alcarràs i Moto Club Lleida van decidir començar a treballar per organitzar un campionat provincial. Va ser llavors quan el Joan Serra, com a membre del Moto Club Lleida, va demanar que una de les curses es fes a Agramunt, ho va proposar a l’Ajuntament i es va començar a tirar endavant amb aquesta iniciativa.

La Copa Dirt Track 2014 Rodi Michelin que se celebra aquest estiu a Ponent, consta de cinc proves: Lleida ciutat (28 de juny), Agramunt (12 de juliol), l’Albi (2 d’agost), Alcarràs (16 d’agost) i Castellnou de Seana (13 de setembre). A totes les curses es repartiran 2.000 euros en premis per als 12 pilots classificats per a la final.

Es calcula que entre 50 i 60 pilots competiran a la cursa Dirt Track d’Agramunt en un circuit que s’ha habilitat especialment per aquesta ocasió en una parcel·la del Polígon Industrial. Alguns dels pilots més reconeguts que estaran presents seran Àngel Grau, Jaume Gaya, Francesc Cucharrera i David Giménez. A les sis de la tarda es faran les rondes classificatòries i a partir de les vuit del vespre començarà l’espectacle de les finals que s’allargarà fins a la mitjanit. “Serà una cursa nocturna amb llum artificial. D’una banda perquè és difícil muntar una cursa al migdia en ple mes de juliol i, de l’altra, perquè d’aquesta manera serà tot molt més espectacular”, explica el Joan.

L'agramuntí Joan Serra de la secció de Motards del CHA (Club Handbol Agramunt) és un dels impulsors d'aquesta iniciativa a la nostra vila. Des de fa anys competeix a nivell professional amb l’equip Suzuki Grau Racing de Lleida i en diverses ocasions ha guanyat el Campionat de Catalunya de Supermotards. El Joan ens explica que ja fa un temps que pensa en retirar-se del món de la competició, però abans "m'agradaria muntar alguna cursa al meu poble. És d'aquelles coses que sempre he volgut fer i aquest any encara encara més, després que, per diverses circumstàncies, Agramunt no pogués acollir l'any passat una prova del Campionat d'Espanya de Supermotards com ens hagués agradat".

28

Es preveu que més de 1.500 persones s'atansin el dissabte 12 de juliol a Agramunt per gaudir d'aquest espectacle que, segons ens confirma el Joan, “a la nostra vila es celebrarà amb entrada gratuïta, gràcies a la col·laboració econòmica de diferents empreses locals".

29

El canvi climàtic, un problema del present

El canvi climàtic ha esdevingut en les últimes dècades una realitat palpable que s’ha evidenciat de la forma més cruel i amarga possible.

Què podem fer per pal·liar els efectes del canvi climàtic?

L'estalvi energètic, en el sentit general de l'expressió, és una de les accions que podem fer a nivell personal per mitigar els efectes del canvi climàtic:

Desastres naturals com el tsunami de Tailàndia al 2004, el terratrèmol d'Haití al 2010, així com altres fenòmens meteorològics extrems, com grans inundacions o llargs períodes de sequera, ens demostren que alguna cosa ha canviat en el clima del planeta.

Com hem arribat aquí?

La relació de l'home amb la natura va començar a canviar de manera considerable a finals del segle XVIII – principis del segle XIX, amb la Revolució Industrial. Amb el pas dels anys l’activitat humana ha anat modificant l'equilibri climàtic i ha alterat els nivells de diòxid de carboni a l'atmosfera, i ha produït el que es coneix com a efecte hivernacle. D’aquesta manera, en l'últim segle i mig s’ha incrementat en gairebé un 30% la concentració de diòxid de carboni a l’atmosfera. Precisament, aquesta acumulació de gasos propiciada per l'acció humana evita que les radiacions solars surtin del planeta i provoca l'augment de la temperatura i l'alteració del clima.

Què és el canvi climàtic? És qualsevol variació global en el clima de la Terra, ja sigui per causes naturals o humanes. El clima depèn tant de la posició astronòmica del planeta com de la composició de l’atmosfera, i qualsevol petit canvi en aquestes condicions altera la situació ecològica del planeta. En l'actualitat, aquest canvi ja s'ha produït, o millor dit, l'activitat humana l'ha provocat, amb una emissió constant de gasos contaminants a l'atmosfera que han afectat directament a l’efecte hivernacle. Com a conseqüència d'aquestes emissions, la superfície de la Terra s'ha anat escalfant any rere any i els càlculs indiquen que l’augment és superior als 0,2ºC per dècada. Quan se superin els 2ºC, els efectes de l’escalfament de la Terra seran irreversibles sobre els ecosistemes, l’economia i la salut humana.

30

No malbaratar l’aigua. És més sostenible una dutxa que un bany: mentre que en aquest darrer cas es consumeixen 300 litres d’aigua, en una dutxa es poden arribar a gastar només 28 litres. És important controlar el consum d'aigua, però també garantir el bon estat de les canonades, ja que una fuita que perdi tan sols una gota per segon pot suposar la pèrdua de 1.000 litres al mes.

Reduir el consum energètic amb bombetes de baix consum, aprofitar al màxim la llum del dia, regular el termòstat, fer un bon manteniment dels aparells de climatització per evitar pèrdues de fred i calor, no deixar els aparells elèctrics en standby, ja que continuen gastant energia, i prescindir dels electrodomèstics innecessaris, són alguns dels consells que podem seguir per estalviar.

Col·laborar en la gestió de residus. Primer és important informar-nos de com fer correctament la recollida selectiva, així dipositarem cada residu al seu contenidor.

Cal utilitzar també els punts verds per als residus especials, no comprar per comprar i reutilitzar tot el que sigui possible.

Conseqüències Espanya per la seva situació geogràfica i característiques és molt vulnerable al canvi climàtic. Segons dades de l'últim informe del Grup Intergovernamental de l’ONU publicat a finals del mes de març, algunes de les conseqüències que es preveuen són: una disminució dels recursos hídrics, regressió de la costa, pèrdua de biodiversitat, increment dels incendis forestals, onades de calor i problemes d’inundabilitat.

31

El canvi climàtic, un problema del present

El canvi climàtic ha esdevingut en les últimes dècades una realitat palpable que s’ha evidenciat de la forma més cruel i amarga possible.

Què podem fer per pal·liar els efectes del canvi climàtic?

L'estalvi energètic, en el sentit general de l'expressió, és una de les accions que podem fer a nivell personal per mitigar els efectes del canvi climàtic:

Desastres naturals com el tsunami de Tailàndia al 2004, el terratrèmol d'Haití al 2010, així com altres fenòmens meteorològics extrems, com grans inundacions o llargs períodes de sequera, ens demostren que alguna cosa ha canviat en el clima del planeta.

Com hem arribat aquí?

La relació de l'home amb la natura va començar a canviar de manera considerable a finals del segle XVIII – principis del segle XIX, amb la Revolució Industrial. Amb el pas dels anys l’activitat humana ha anat modificant l'equilibri climàtic i ha alterat els nivells de diòxid de carboni a l'atmosfera, i ha produït el que es coneix com a efecte hivernacle. D’aquesta manera, en l'últim segle i mig s’ha incrementat en gairebé un 30% la concentració de diòxid de carboni a l’atmosfera. Precisament, aquesta acumulació de gasos propiciada per l'acció humana evita que les radiacions solars surtin del planeta i provoca l'augment de la temperatura i l'alteració del clima.

Què és el canvi climàtic? És qualsevol variació global en el clima de la Terra, ja sigui per causes naturals o humanes. El clima depèn tant de la posició astronòmica del planeta com de la composició de l’atmosfera, i qualsevol petit canvi en aquestes condicions altera la situació ecològica del planeta. En l'actualitat, aquest canvi ja s'ha produït, o millor dit, l'activitat humana l'ha provocat, amb una emissió constant de gasos contaminants a l'atmosfera que han afectat directament a l’efecte hivernacle. Com a conseqüència d'aquestes emissions, la superfície de la Terra s'ha anat escalfant any rere any i els càlculs indiquen que l’augment és superior als 0,2ºC per dècada. Quan se superin els 2ºC, els efectes de l’escalfament de la Terra seran irreversibles sobre els ecosistemes, l’economia i la salut humana.

30

No malbaratar l’aigua. És més sostenible una dutxa que un bany: mentre que en aquest darrer cas es consumeixen 300 litres d’aigua, en una dutxa es poden arribar a gastar només 28 litres. És important controlar el consum d'aigua, però també garantir el bon estat de les canonades, ja que una fuita que perdi tan sols una gota per segon pot suposar la pèrdua de 1.000 litres al mes.

Reduir el consum energètic amb bombetes de baix consum, aprofitar al màxim la llum del dia, regular el termòstat, fer un bon manteniment dels aparells de climatització per evitar pèrdues de fred i calor, no deixar els aparells elèctrics en standby, ja que continuen gastant energia, i prescindir dels electrodomèstics innecessaris, són alguns dels consells que podem seguir per estalviar.

Col·laborar en la gestió de residus. Primer és important informar-nos de com fer correctament la recollida selectiva, així dipositarem cada residu al seu contenidor.

Cal utilitzar també els punts verds per als residus especials, no comprar per comprar i reutilitzar tot el que sigui possible.

Conseqüències Espanya per la seva situació geogràfica i característiques és molt vulnerable al canvi climàtic. Segons dades de l'últim informe del Grup Intergovernamental de l’ONU publicat a finals del mes de març, algunes de les conseqüències que es preveuen són: una disminució dels recursos hídrics, regressió de la costa, pèrdua de biodiversitat, increment dels incendis forestals, onades de calor i problemes d’inundabilitat.

31

El porc, un animal exòtic?

Un porc de capa blanca ha esdevingut en els últims anys el principal atractiu turístic del zoològic de Kabul, a l'Afganistan.

Porc al Zoològic de Kabul.

Es tracta de l'únic exemplar d'aquesta espècie que es pot trobar al país musulmà, i es presenta als visitants com si fos un animal exòtic.

Khanzir, que és la paraula àrab per designar el porc i el nom amb què ha estat batejat, va arribar a Kabul l’any 2002, com un regal de la Xina als afganesos per ajudar a la recuperació del zoo de la capital del país i per donar a conèixer a la població local un animal pràcticament desconegut. Cal tenir en compte que el porc està prohibit per l’Islam i, per tant, es tracta d'una espècie poc coneguda a l’Afganistan. D'aquí la curiositat que desperta entre la ciutadania el fet de poder veure en directe i de prop un porc. No obstant això, i precisament pel fet de tractar-se d'un animal prohibit per la religió musulmana, l'exhibició d'un porc al zoo com un atractiu turístic més no ha estat ben rebuda per tothom, i ha estat objecte de controvèrsia. La curiositat, però, ha pogut més que la polèmica i els visitants que anualment passen pel zoo per veure el ja famós porc es compten per milers. Sense anar més lluny, al 2012 van passar pel zoo de Kabul 650.000 persones i 40.000 grups d’escolars i, tot i que alguns turistes són molt crítics amb el fet que entre els animals que s'exhibeixen hi hagi un porc, es queden una bona estona observant-lo.

La polèmica sobre la presència d'aquest porc al zoològic de Kabul, considerat com un animal exòtic, va ser especialment forta durant el 2009 amb l’esclat d’una grip porcina a nivell mundial. El Ministeri d'Agricultura afganès va enviar una carta 32

al zoo perquè sacrifiqués l'animal, però els propietaris van decidir posar-lo en aïllament durant dos o tres mesos. Passat aquest període de temps, el porc va continuar sent un dels principals atractius del zoo i encara ho és a dia d'avui, 12 anys després de la seva arribada.

Al marge de tota la polèmica que ha generat, Khanzir és potser el porc que més bé viu del món, ja que compta amb tot tipus de comoditats. Disposa d’un ampli espai per passejar a l’aire lliure, d’una zona coberta on descansar, sempre té menjar i beure i, fins i tot, compta amb un espai amb fang on pot jugar a rebolcar-se. Tot i això, no hem d'oblidar que es tracta d'un animal prohibit per l'Alcorà, de manera que, tot i les comoditats amb què viu, els operaris del zoo responsables de la seva atenció no el volen tocar amb les mans per no quedar impurs, així que el condueixen cap a una zona o una altra amb l’ajuda de bastons.

Un altre dels punts negatius de ser un porc que viu a cos de rei és que Khanzir porta una vida solitària aïllat d'altres animals de la seva mateixa espècie. En un principi, quan va arribar de la Xina ho va fer amb una porqueta, però aquesta va morir a mans d'un ós que hi havia al zoo. Ara els responsables s’estan plantejant la possibilitat de buscar-li una companya. De moment, però, Khanzir continua sent l'únic porc de l'Afganistan i un dels principals atractius del zoo de Kabul, que comparteix protagonisme amb altres animals estrella com són el lleó i un ós gegant.

33

El porc, un animal exòtic?

Un porc de capa blanca ha esdevingut en els últims anys el principal atractiu turístic del zoològic de Kabul, a l'Afganistan.

Porc al Zoològic de Kabul.

Es tracta de l'únic exemplar d'aquesta espècie que es pot trobar al país musulmà, i es presenta als visitants com si fos un animal exòtic.

Khanzir, que és la paraula àrab per designar el porc i el nom amb què ha estat batejat, va arribar a Kabul l’any 2002, com un regal de la Xina als afganesos per ajudar a la recuperació del zoo de la capital del país i per donar a conèixer a la població local un animal pràcticament desconegut. Cal tenir en compte que el porc està prohibit per l’Islam i, per tant, es tracta d'una espècie poc coneguda a l’Afganistan. D'aquí la curiositat que desperta entre la ciutadania el fet de poder veure en directe i de prop un porc. No obstant això, i precisament pel fet de tractar-se d'un animal prohibit per la religió musulmana, l'exhibició d'un porc al zoo com un atractiu turístic més no ha estat ben rebuda per tothom, i ha estat objecte de controvèrsia. La curiositat, però, ha pogut més que la polèmica i els visitants que anualment passen pel zoo per veure el ja famós porc es compten per milers. Sense anar més lluny, al 2012 van passar pel zoo de Kabul 650.000 persones i 40.000 grups d’escolars i, tot i que alguns turistes són molt crítics amb el fet que entre els animals que s'exhibeixen hi hagi un porc, es queden una bona estona observant-lo.

La polèmica sobre la presència d'aquest porc al zoològic de Kabul, considerat com un animal exòtic, va ser especialment forta durant el 2009 amb l’esclat d’una grip porcina a nivell mundial. El Ministeri d'Agricultura afganès va enviar una carta 32

al zoo perquè sacrifiqués l'animal, però els propietaris van decidir posar-lo en aïllament durant dos o tres mesos. Passat aquest període de temps, el porc va continuar sent un dels principals atractius del zoo i encara ho és a dia d'avui, 12 anys després de la seva arribada.

Al marge de tota la polèmica que ha generat, Khanzir és potser el porc que més bé viu del món, ja que compta amb tot tipus de comoditats. Disposa d’un ampli espai per passejar a l’aire lliure, d’una zona coberta on descansar, sempre té menjar i beure i, fins i tot, compta amb un espai amb fang on pot jugar a rebolcar-se. Tot i això, no hem d'oblidar que es tracta d'un animal prohibit per l'Alcorà, de manera que, tot i les comoditats amb què viu, els operaris del zoo responsables de la seva atenció no el volen tocar amb les mans per no quedar impurs, així que el condueixen cap a una zona o una altra amb l’ajuda de bastons.

Un altre dels punts negatius de ser un porc que viu a cos de rei és que Khanzir porta una vida solitària aïllat d'altres animals de la seva mateixa espècie. En un principi, quan va arribar de la Xina ho va fer amb una porqueta, però aquesta va morir a mans d'un ós que hi havia al zoo. Ara els responsables s’estan plantejant la possibilitat de buscar-li una companya. De moment, però, Khanzir continua sent l'únic porc de l'Afganistan i un dels principals atractius del zoo de Kabul, que comparteix protagonisme amb altres animals estrella com són el lleó i un ós gegant.

33

Braseria la Repesca

C/Firal, 27 – Agramunt – 973 39 06 69

La Conxita Pintó és al capdavant de la Repesca des de 1999:"Crec que el secret de La Repesca està en el foc a terra, en una brasa feta amb llenya d’alzina i en les mans del Jaume a l'hora de fer la carn”.

La Mara, la Ma Teresa, La Conxita i en Jaume, un bon equip al capdavant de La Repesca.

La proximitat amb els clients, la cuina casolana i uns cargols a la llauna que s’han fet famosos són la clau de l'èxit de la Braseria La Repesca.

Els seus orígens es troben en un grup d’amics que,a mitjan de la dècada dels 90, van decidir arreglar un local per jugar a la botifarra, d'aquí el nom de La Repesca. A més, van fer-hi una llar de foc per poder organitzar dinars i sopars. Al 1997 els propietaris decideixen demanar els permisos necessaris per obrir l’establiment com a restaurant, on la carn a la brasa seria el principal reclam per als clients. Uns anys més tard, al 1999, la Conxita Pintó es posa al capdavant del negoci. “El restaurant funcionava, però necessitava ajuda per tirar-lo endavant”, ens explica la Conxita. Així que va decidir contractar una persona responsable de la brasa, el Jaume Ros, una cuinera, la Mª Teresa Torres, i una cambrera. Entre tots formen un bon equip amb un objectiu comú: que el client se senti i mengi com a casa.

Els cargols a la llauna són el plat estrella de La Repesca. La Conxita ens explica que "hi ha molta gent que fa parada a la braseria perquè ha sentit a parlar dels nostres cargols. La gent ens ha anat coneixent pel boca a orella, i ens agrada que sigui així". De la seva banda, el Jaume, que és qui cuina els cargols a la brasa, ens explica que no té cap secret: “Hi poso els ingredients de sempre: sal, oli, pebre i un raig de conyac, i molt de carinyo a l'hora de fer-los, però res més", assegura.

El restaurant té una capacitat per a 30 comensals. El menú diari de 10 euros inclou quatre primers, on sempre hi ha brou casolà, amanides i plats de temporada, i de segon un parell de plats guisats i fins a 12 articles de carn per fer a la brasa: botifarra, llonganissa, llom, corder, pollastre,... Els caps de setmana el menú val 14 euros. A més, també es pot menjar o sopar a la carta per uns 20 euros per persona amb tot inclòs.

Després de 15 anys al capdavant del negoci, la Conxita mira al futur amb ganes de continuar oferint un servei proper i familiar, i una cuina de casa amb la carn a la brasa com a carta de presentació. La Braseria La Repesca és, en definitiva, un restaurant de poble, amb un tracte familiar i la cuina de sempre.

34

PEUS DE PORC AMB CARGOLS

Ingredients (4 persones): 4 peus de porc 500 grams de cargols Ceba, tomàquets, pastanaga, alls, llorer, timó i ametlles Oli, sal i pebre

- TEMPS D'ELABORACIÓ: 1 hora (si ja tenim els peus i els cargols bullits.)

- GRAU DE DIFICULTAT:

Elaboració:

Primer bullim els peus de porc durant un parell d’hores amb aigua, sal, pebre, llorer i timó, i també bullim elscargols durant uns 20 minuts. Mentrestant, preparem el sofregit amb ceba, tomàquet, all, pastanaga i ametlles. Un cop tenim fet el sofregit, li afegim els peus de porc i els cargols amb una mica de l'aigua amb què hem bullit els peus. Deixem que faci tot junt una mica de xup-xupi, 10 minuts abans de trure-ho del foc, li afegim una picada d’all i deixem que s'acabin de fer.

35

Braseria la Repesca

C/Firal, 27 – Agramunt – 973 39 06 69

La Conxita Pintó és al capdavant de la Repesca des de 1999:"Crec que el secret de La Repesca està en el foc a terra, en una brasa feta amb llenya d’alzina i en les mans del Jaume a l'hora de fer la carn”.

La Mara, la Ma Teresa, La Conxita i en Jaume, un bon equip al capdavant de La Repesca.

La proximitat amb els clients, la cuina casolana i uns cargols a la llauna que s’han fet famosos són la clau de l'èxit de la Braseria La Repesca.

Els seus orígens es troben en un grup d’amics que,a mitjan de la dècada dels 90, van decidir arreglar un local per jugar a la botifarra, d'aquí el nom de La Repesca. A més, van fer-hi una llar de foc per poder organitzar dinars i sopars. Al 1997 els propietaris decideixen demanar els permisos necessaris per obrir l’establiment com a restaurant, on la carn a la brasa seria el principal reclam per als clients. Uns anys més tard, al 1999, la Conxita Pintó es posa al capdavant del negoci. “El restaurant funcionava, però necessitava ajuda per tirar-lo endavant”, ens explica la Conxita. Així que va decidir contractar una persona responsable de la brasa, el Jaume Ros, una cuinera, la Mª Teresa Torres, i una cambrera. Entre tots formen un bon equip amb un objectiu comú: que el client se senti i mengi com a casa.

Els cargols a la llauna són el plat estrella de La Repesca. La Conxita ens explica que "hi ha molta gent que fa parada a la braseria perquè ha sentit a parlar dels nostres cargols. La gent ens ha anat coneixent pel boca a orella, i ens agrada que sigui així". De la seva banda, el Jaume, que és qui cuina els cargols a la brasa, ens explica que no té cap secret: “Hi poso els ingredients de sempre: sal, oli, pebre i un raig de conyac, i molt de carinyo a l'hora de fer-los, però res més", assegura.

El restaurant té una capacitat per a 30 comensals. El menú diari de 10 euros inclou quatre primers, on sempre hi ha brou casolà, amanides i plats de temporada, i de segon un parell de plats guisats i fins a 12 articles de carn per fer a la brasa: botifarra, llonganissa, llom, corder, pollastre,... Els caps de setmana el menú val 14 euros. A més, també es pot menjar o sopar a la carta per uns 20 euros per persona amb tot inclòs.

Després de 15 anys al capdavant del negoci, la Conxita mira al futur amb ganes de continuar oferint un servei proper i familiar, i una cuina de casa amb la carn a la brasa com a carta de presentació. La Braseria La Repesca és, en definitiva, un restaurant de poble, amb un tracte familiar i la cuina de sempre.

34

PEUS DE PORC AMB CARGOLS

Ingredients (4 persones): 4 peus de porc 500 grams de cargols Ceba, tomàquets, pastanaga, alls, llorer, timó i ametlles Oli, sal i pebre

- TEMPS D'ELABORACIÓ: 1 hora (si ja tenim els peus i els cargols bullits.)

- GRAU DE DIFICULTAT:

Elaboració:

Primer bullim els peus de porc durant un parell d’hores amb aigua, sal, pebre, llorer i timó, i també bullim elscargols durant uns 20 minuts. Mentrestant, preparem el sofregit amb ceba, tomàquet, all, pastanaga i ametlles. Un cop tenim fet el sofregit, li afegim els peus de porc i els cargols amb una mica de l'aigua amb què hem bullit els peus. Deixem que faci tot junt una mica de xup-xupi, 10 minuts abans de trure-ho del foc, li afegim una picada d’all i deixem que s'acabin de fer.

35

Properament TARZAN

TRANSFORMERS: LA ERA DE LA EXTINCIÓN

Director: Reinhard Klooss 20 de juny de 2014

Director: Michael Bay 8 d’agost de 2014 Un espectacular safari animat enmig d’un paisatge vibrant i exòtic.

Aquesta nova pel·lícula sobre Tarzan és un meravellós viatge ple d'acció a través d'un món magníficament imaginat i dissenyat, on per primera vegada s'utilitza la tècnica de motion capture per donar vida al personatge ideat per Edgar Rice Burroghs.

Itzel Agramunt

Tapes … i els divendres Sandvitxos La “tapa per la patilla” Entrepans Ara amb el bon temps vine a Pizzes gaudir de la nostra terrassa Hamburgueses Torrades Plats combinats Ctra. de Tàrrega, 19 • Tel.: 672 459 062

36

GUARDIANES DE LA GALAXIA Director: James Gunn 14 d’agost de 2014 Marvel, l’estudi responsable d'èxits com Iron Man, Thor, Capitán América i Los Vengadores, presenta ara un nou equip: Los Guardianes de la Galaxia. La nova pel· lícula de Marvel és una aventura espacial, èpica i amb molt acció. En aquesta ocasió, el temerari aventurer Peter Quill és l'objectiu d'un caçarecompenses després de robar una misteriosa esfera anhelada per Ronan, un poderós i ambiciós malvat que amenaça a tot l'univers. Per poder escapar de l'incansable Ronan, Quill es veurà obligat a pactar una complicada treva amb un quartet de desbaratats inadaptats: Rocket, Groot, Gamora i Drax the Destroyer.

Quarta entrega de la saga Transformers. La nova pel·lícula ens situa just després de l'anterior, amb els Autobots i els Decepticons desapareguts de la Terra. No obstant això, el conflicte torna quan un grup de poderosos i enginyosos homes de negocis i científics volen aprendre dels Transformers i forcen al màxim aquesta tecnologia pensant que poden controlar-la. Quan se n’adonen, una antiga i poderosa amenaça Transformer posa de nou la Terra en perill.

EL AMANECER DEL PLANETA DE LOS SIMIOS Director: Matt Reeves 18 de juliol de 2014 Continuen les entregues del Origen del Planeta de los simios. En aquesta nova entrega un grup de simis evolucionats genèticament, capitanejats per Cèsar, es converteix en la raça dominant del planeta terra. La seva única amenaça per continuar creixent és un grup d'humans que han sobreviscut a un virus devastador desencadenat durant la dècada anterior. Ambdues espècies han aconseguit una treva de pau, que es veurà truncada quan les dues parts estan a punt d’iniciar una guerra per decidir quina serà la raça dominant a la Terra.

37

Properament TARZAN

TRANSFORMERS: LA ERA DE LA EXTINCIÓN

Director: Reinhard Klooss 20 de juny de 2014

Director: Michael Bay 8 d’agost de 2014 Un espectacular safari animat enmig d’un paisatge vibrant i exòtic.

Aquesta nova pel·lícula sobre Tarzan és un meravellós viatge ple d'acció a través d'un món magníficament imaginat i dissenyat, on per primera vegada s'utilitza la tècnica de motion capture per donar vida al personatge ideat per Edgar Rice Burroghs.

Itzel Agramunt

Tapes … i els divendres Sandvitxos La “tapa per la patilla” Entrepans Ara amb el bon temps vine a Pizzes gaudir de la nostra terrassa Hamburgueses Torrades Plats combinats Ctra. de Tàrrega, 19 • Tel.: 672 459 062

36

GUARDIANES DE LA GALAXIA Director: James Gunn 14 d’agost de 2014 Marvel, l’estudi responsable d'èxits com Iron Man, Thor, Capitán América i Los Vengadores, presenta ara un nou equip: Los Guardianes de la Galaxia. La nova pel· lícula de Marvel és una aventura espacial, èpica i amb molt acció. En aquesta ocasió, el temerari aventurer Peter Quill és l'objectiu d'un caçarecompenses després de robar una misteriosa esfera anhelada per Ronan, un poderós i ambiciós malvat que amenaça a tot l'univers. Per poder escapar de l'incansable Ronan, Quill es veurà obligat a pactar una complicada treva amb un quartet de desbaratats inadaptats: Rocket, Groot, Gamora i Drax the Destroyer.

Quarta entrega de la saga Transformers. La nova pel·lícula ens situa just després de l'anterior, amb els Autobots i els Decepticons desapareguts de la Terra. No obstant això, el conflicte torna quan un grup de poderosos i enginyosos homes de negocis i científics volen aprendre dels Transformers i forcen al màxim aquesta tecnologia pensant que poden controlar-la. Quan se n’adonen, una antiga i poderosa amenaça Transformer posa de nou la Terra en perill.

EL AMANECER DEL PLANETA DE LOS SIMIOS Director: Matt Reeves 18 de juliol de 2014 Continuen les entregues del Origen del Planeta de los simios. En aquesta nova entrega un grup de simis evolucionats genèticament, capitanejats per Cèsar, es converteix en la raça dominant del planeta terra. La seva única amenaça per continuar creixent és un grup d'humans que han sobreviscut a un virus devastador desencadenat durant la dècada anterior. Ambdues espècies han aconseguit una treva de pau, que es veurà truncada quan les dues parts estan a punt d’iniciar una guerra per decidir quina serà la raça dominant a la Terra.

37

TRIVIAL

SUDOKU

1. Com es denomina el cultiu que pot subsistir només amb l'aigua de la pluja?

Completeu el taulell tot utilitzant els números del 0 al 9, sense que es repeteixin en cap fila, columna o bloc.

A- Cultiu d’inundació B- Cultiu pluvial C- Cultiu d'aspersió D- Cultiu de secà

2. En quina de les següents zones no es practica una agricultura de subsistència?

A- Amèrica del Sud B- Europa C- Àsia D- Àfrica

3. Quin és el cereal que es destina a l'autoconsum al sud-est d'Àsia i que es cultiva amb la tècnica d'inundació?

A- Civada B- Blat C- Sègol D- Arròs

4. Amb quin nom es coneix el període de temps en què es deixa descansar un camp sense cap conreu?

A- Guaret B- Bancal C- Mínim conreu D- Adobar

9

5 7

7

9

5

1

8 4

7

8 9

8

7

8

4

1

9

6 5

5 2

3

6

2

2 4 6

3 9 1

L'ENIGMA MATEMÀTIC Si un bolígraf i el seu tap valen 2 euros i 10 cèntims i el bolígraf val 2 € més que el tap, quant costa cada objecte?

C/. Àngel Guimerà, 15 25310 AGRAMUN T Tel. 973 39 09 79 Fax: 973 39 25 23 e-mail: impvicens@hotmail.es Llib reria Papereria. Material s d’oficina, escolar i f otogràfic . Fotocòpies . Informàtic a i consumibles.

Impremta O fset. Impresos c omercials. R evistes. C atàlegs. C artells.Enquadernacions. P ublicitat. D isseny.

38

39

TRIVIAL

SUDOKU

1. Com es denomina el cultiu que pot subsistir només amb l'aigua de la pluja?

Completeu el taulell tot utilitzant els números del 0 al 9, sense que es repeteixin en cap fila, columna o bloc.

A- Cultiu d’inundació B- Cultiu pluvial C- Cultiu d'aspersió D- Cultiu de secà

2. En quina de les següents zones no es practica una agricultura de subsistència?

A- Amèrica del Sud B- Europa C- Àsia D- Àfrica

3. Quin és el cereal que es destina a l'autoconsum al sud-est d'Àsia i que es cultiva amb la tècnica d'inundació?

A- Civada B- Blat C- Sègol D- Arròs

4. Amb quin nom es coneix el període de temps en què es deixa descansar un camp sense cap conreu?

A- Guaret B- Bancal C- Mínim conreu D- Adobar

9

5 7

7

9

5

1

8 4

7

8 9

8

7

8

4

1

9

6 5

5 2

3

6

2

2 4 6

3 9 1

L'ENIGMA MATEMÀTIC Si un bolígraf i el seu tap valen 2 euros i 10 cèntims i el bolígraf val 2 € més que el tap, quant costa cada objecte?

C/. Àngel Guimerà, 15 25310 AGRAMUN T Tel. 973 39 09 79 Fax: 973 39 25 23 e-mail: impvicens@hotmail.es Llib reria Papereria. Material s d’oficina, escolar i f otogràfic . Fotocòpies . Informàtic a i consumibles.

Impremta O fset. Impresos c omercials. R evistes. C atàlegs. C artells.Enquadernacions. P ublicitat. D isseny.

38

39

SUDOKU TRIVIAL 1 – D, 2 - B, 3 - D, 4 -A

40

9

1

2

8

5

6

3

4

7

L'ENIGMA MATEMÀTIC

4

7

6

2

9

3

1

8

5

5

8

3

1

7

4

9

2

6

El tap val 5 cèntims i el bolígraf 2,05 euros.

7

6

1

4

2

5

8

3

9

2

5

9

7

3

8

6

1

4

8

3

4

6

1

9

5

7

2

1

9

7

5

8

2

4

6

3

6

2

5

3

4

1

7

9

8

3

4

8

9

6

7

2

5

1

41

SUDOKU TRIVIAL 1 – D, 2 - B, 3 - D, 4 -A

40

9

1

2

8

5

6

3

4

7

L'ENIGMA MATEMÀTIC

4

7

6

2

9

3

1

8

5

5

8

3

1

7

4

9

2

6

El tap val 5 cèntims i el bolígraf 2,05 euros.

7

6

1

4

2

5

8

3

9

2

5

9

7

3

8

6

1

4

8

3

4

6

1

9

5

7

2

1

9

7

5

8

2

4

6

3

6

2

5

3

4

1

7

9

8

3

4

8

9

6

7

2

5

1

41

42

43

42

43